Report SOCC 7

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiamarç 2009 núm. 7

Setè informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya

Elpassat 25 d’octubre es va cele-brar a Can Jordà, al Parc Natu-ral de la Zona Volcànica de laGarrotxa, la I Jornada SOCC.

El seu resultat va ser força satisfactori,tal com mostra el fet que es cobrissintotes les places disponibles i la qualifi-cació de notable alt que li van atorgarels gairebé 60 assistents (www.ornitologia.org/monitoratge/socc_jornada 2008.htm).Sens dubte la bellesa del dia i de l’in-dret escollit, així com una bona orga-nització general van fer possible aquestèxit, però els seus continguts segura-ment van contribuir-hi també de formadecisiva. Creiem que aquestes jornadeshan establert una base sòlida per al des-envolupament de futures jornades SOCCi que val la pena recordar breument elque s’hi va dur a terme.

La jornada va començar amb unaexposició dels resultats que està apor-tant el projecte i els seus reptes defutur. Tot seguit es va aprofundir enels aspectes que més atenyen directa-ment al col·laborador: com es fan elscensos, com s’envien les dades, on espoden consultar, etc. A continuació esvan fer uns tallers de tècniques d'i-dentificació visual i auditiva, una qües-tió directament relacionada amb lametodologia de camp, però amb impli-cacions personals que van més enllàdel propi projecte. El component lúdictambé va ser present i per aquest motiues va procurar donar un to desenfadati distés a totes les activitats realitzadesi es van incorporar diferents jocs i con-cursos. La jornada va ser també unbon moment per impulsar el compo-

nent social del SOCC, tot compartintexperiències, dubtes i solucions indi-viduals o col·lectives. És per aquestmotiu que es va promoure la partici-pació dels assistents en les xerrades itallers, i que els dinars i refrigeris esvan dissenyar de forma que es facili-tés la conversa.Finalment, creiem que és oportú es-

mentar el comentari d’un col·laboradorque fa un itinerari al Montsant, al valo-rar el dia de la jornada: “Em sentia comun astronauta perdut en l’espai sideralenviant dades a la nau nodrissa. Ara veigque en som una colla i em sento espi-ritualment més consolat”.Tot plegat ens porta a creure que cal

reforçar la iniciativa i repetir-la en noveslocalitats, en la mesura de les nostrespossibilitats, cada dos anys.

programasoccContingutsIntroducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

El SOCC després del’Atles d’hivern. . . . . . . . . . . . . . . . . . 2

Canvis en les poblacionsd’ocells nidificants 2002-2008 . . . . . 3

L’error en l’estima de distàncies . . . . 8

Coneguem els SOCCs:itinerari 286 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

El seguiment d’ocells comunsa la capital europea . . . . . . . . . . . . . . 11

Participants del projecte . . . . . . . . . 14

English summary . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Referències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Ser

giH

erra

nd

o

La formació és un aspecte essencial pera molts participants del SOCC

Jornades SOCCUn nova forma de contacte entre tots els participants

ICO

Per a que el SOCC funcioni és indispensable una estreta col·laboració entre els ornitòlegs querecullen les dades i l’equip que impulsa el projecte i analitza la informació recollida.

Report núm. 7 del Programa SOCC - març 2009 - Institut Català d’Ornitologia2

IntroduccióEl SOCC té com a objectiu principal determinar els canvis en l’abundància dels ocells comunsa Catalunya i, a través d’això, avaluar l’estat de conservació del medi.

Elprograma SOCC (Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya)té com a objectiu principal deter-minar les tendències temporals

en l’abundància d’ocells comuns a Cata-lunya. A més del seu innegable interèscientífic, el coneixement de les tendèn-cies temporals és fonamental per valo-rar l’estat de conservació de les espècies(e.g. BirdLife International 2004) i, grà-cies a les possibilitats dels ocells com aindicadors ambientals (Gregory et al.2005), avaluar l’estat de conservació delmedi.El Seguiment d’Ocells Comuns a Cata-

lunya es basa en el transecte com amèto-de de cens d’ocells. Els censos es realit-zen de forma sistemàtica sobre unsmatei-xos itineraris de 3 km, dues vegades entemporada de nidificació i dues a l’hi-vern. Per a més detalls sobre la meto-dologia i resultats del projecte vegeuwww.ornitologia.org/monitoratge/socc.htmi www.sioc.cat.

El SOCC després de l’Atles d’hivernFinalitzada ja la recollida de dades de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern, és moment devalorar l’impuls que aquest projecte ha donat al SOCC i plantejar nous reptes de futur quant ala seva cobertura territorial.

El SOCC és un projecte obert a tots els ornitòlegs que vulguin participar-hi.

Ro

ger

San

mar

tí

Elfet que el projecte SOCC s’in-tegrés plenament en la meto-dologia de l’Atles dels ocells deCatalunya a l’hivern 2006-2009

ha premés una sinèrgia molt positivaper a ambdós projectes. D’una banda,el SOCC ha aportat a l’Atles dades que,entre d’altres, serviran per fer mapesd’abundància d’alta resolució i conèi-xer millor els requeriments ecològics demoltes espècies a l’hivern. D’una altrabanda, el SOCC també se n’ha vist bene-ficiat, ja que la seva cobertura ha aug-mentat considerablement gràcies a quèmolts col·laboradors de l’Atles han man-tingut els seus itineraris més enllà del’hivern. Així, la primavera de 2007 va

Figura 1. Evolució del nombre d’itineraris realitzats en temporada de nidificació d’ençàde l’inici del projecte SOCC, l’any 2002. Les dades de 2007 i 2008 són posteriors al’inici de l’Atles d’hivern, i les del 2008 són encara preliminars.

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

350

300

250

200

150

100

50

0

158191

207226

248

286 291

Report núm. 7 del Programa SOCC - març 2009 - Institut Català d’Ornitologia 33

ser la primera des de l’inici del projec-te Atles i es va enregistrar un incrementde 38 itineraris respecte l’any 2006, xifrasuperior a la mitjana d’increment delsanys anteriors, que havia estat de 22,5itineraris més cada any (Figura 1). L’any2008 el nombre d’itineraris realitzats haestat similar a la de l’any 2007, peròaquesta dada cal considerar-la encarapreliminar i esperem que incrementiamb l’entrega de les dades endarrerides.En tot cas, no sembla que s’hagi de man-tenir l’increment assolit just després d’i-niciar-se l’Atles.L’Atles ha permès també que, encara

que sigui només per un sol hivern, cadaquadrat UTM 10x10 de Catalunya hagitingut per primera vegada un SOCC enfuncionament. Això suposa un pas impor-tant, ja que a partir d’ara es disposa d’al-menys un itinerari amb dades hivernalsa cada quadrat (Figura 2). A l’hora d’es-tablir noves assignacions, seria molt con-venient que es recuperessin aquests iti-neraris que ja han existit en algunmoment.Dissenyar nous itineraris en quadratsque tenen algun itinerari de baixa sig-nifica una gens negligible pèrdua decontinuïtat respecte a reprendre el queha funcionat en el passat.Actualment l’objectiu més important

del projecte des de la perspectiva terri-torial és la cobertura dels quadrats prio-ritaris que encara estan pendents d’as-signació (Figura 2). Tots aquests qua-drats ja tenen el seu SOCC dissenyat i

disposem de les primeres dades d’hi-vern. La major part d’aquests itinerarises troben a la meitat occidental del país,sovint en zones allunyades per a moltsornitòlegs. Com podem anar cobrintaquests buits? Segurament hi ha diver-ses aproximacions al problema, entreelles: 1) formar ornitòlegs que visquinen aquestes àrees i apropar el projecteals que hi resideixen, 2) incentivar alsparticipants actuals que disposin de méstemps perquè intentin cobrir aquestes

zones i 3) deixar de cobrir algun delsSOCC situats als quadrats que dispo-sen d’altres itineraris i invertir aquestesforç en un itinerari prioritari que res-ti actualment sense assignar. Aquestdarrer supòsit requeriria un estudi casper cas per assegurar que el canvi d’iti-nerari altre no comporta alguna conse-qüència greu, com ara deixar d’obtenirdades de certes espècies escasses i par-ticularment interessants en el marc delprojecte.

Canvis en les poblacions d’ocellsnidificants 2002-2008A mida que la sèrie temporal es va fent més llarga les tendències es van fent més robustes. Nohi ha un patró ecològic comú per a totes les espècies, però les dades suggereixen que els ocellspropis d’ambients oberts i els d’ambients més septentrionals podrien estar tenint, en conjunt,les majors regressions.

Figura 2. Localització dels quadrats UTM 10x10 km quetenen un o més itineraris SOCC assignats (gris) i delsquadrats prioritaris que encara manquen per assignar(vermell). Les traces negres mostren els itineraris.

Quadrats amb SOCCsassignats

Quadrats prioritarispendents d’assignació

Itineraris digitalitzats

En aquest informe tornem acentrar-nos en els canvis queestan tenint les poblacionsd’ocells nidificants al conjunt

de Catalunya. Tot i que any rere anyles dades es van fent més consistents,

és necessari remarcar, una vegadamés, les limitacions associades al fetde disposar d’una sèrie temporal rela-tivament curta. A nivell analític, elprocediment utilitzat és el realitzaten els darrers anys (ICO 2007).

Enguany s’han realitzat les anàlisis detendències per a 112 espècies (Figura3). El percentatge d’espècies amb ten-dències poblacionals significatives haestat del 40%, una xifra lleugeramentsuperior a la que es mostrava en el darrer


informe del SOCC que tractava dadesd’ocells nidificants (ICO 2007). Ésimportant fer notar que hem adoptatla classificació de tendències utilitzadapel programa TRIM (Pannekoek & VanStrien 2005) i adoptat per l’EuropeanBird Census Council (Taula 1).Entre les 20 espècies que mostren

una disminució poblacional significa-tiva hi ha tant ocells d’ambients obertscom el bitxac Saxicola torquatus o la

terrerola vulgar Calandrella brachydactyla,com de forestals, com per exemple elmosquiter comú Phylloscopus collybitao el pit-roig Erithacus rubecula (Figura4). En termes generals, però, el 65% deles espècies que disminueixen són prò-pies d’ambients oberts. A l’altra bandade la balança hi ha les 24 espècies quemostren un augment poblacional sig-nificatiu. Entre aquestes espècies hi hatambé tant espècies d’ambients oberts

com el trist Cisticola juncidis o la cogu-llada vulgarGalerida cristata, com espè-cies forestals com el picot garser grosDendrocopos major o la mallerenga peti-ta Parus ater.No obstant això, en aquestcas la majoria (45%) de les espècies queaugmenten són pròpies d’hàbitats fores-tals (Figura 4). Tot plegat sembla indi-car que en general els ocells que habi-ten els conreus i els prats estan un pro-cés més negatiu que les dels boscos.


Augment fort: Increment significatiu de mésdel 5% anual (5% significaria que la poblacióes dobla en 15 anys).Augment moderat: Increment significatiu demenys 5% anual. Criteri: límit inferior del’interval de confiança >1.05.Estable: No hi ha increments o decrementssignificatius, però és cert que la tendència ésmenor del 5% anual.

Incert: No hi ha increments o decrementssignificatius, però no és cert que la tendènciaés menor del 5% anual.Disminució moderada: Decrement significatiude menys del 5% anual.Disminució forta: Decrement significatiu demés del 5% anual (5% significaria que lapoblació es redueix a la meitat en 15 anys).

Taula 1. Criteris i classificació detendències poblacionals. Ésimportant remarcar que el valor del5% no fa referència al valor promigde l’estima del canvi anual(tendència promig anual), sinó alvalor inferior del seu interval deconfiança en el cas d’augments, i alsuperior en el cas de disminucions.Nivell de significació de p<0,05.


Aquests resultats estarien en conso-nància amb els observats en a Cata-lunya en el període 1975-2002 (Estra-da et al. 2004).Una lectura diferent de les dades és

la que fa referència a processos de tipusbiogeogràfic. Entre les espècies enregressió hi són més freqüents les quetenen una distribució més septen-trional a Catalunya i, per contra, entreles que augmenten hi ha més espèciesmeridionals. A tall d’exemple, el mos-

quiter comú Phylloscopus collybita i elreietó Regulus regulus sembla que estanimmersos en un procés de regressió,ben al contrari del que passa amb elsseus respectius parents, el mosquiterpàl·lid Phylloscopus bonelli i el bruelRegulus ignicapilla (Figura 4). El canviclimàtic podria ser la causa d’aquestamena de tendències, tal com han posatde manifest les dades dels seguimentsd’ocells a escala europea (Gregory etal. 2009).

Finalment voldríem fer un incís sobreel nombrós grup d’espècies que mos-tren una tendència incerta. Aquest ter-me és estadísticament molt clar (Tau-la 1), però cal tenir molt present el seusignificat. El fet que trobem canvisincerts pot obeir bàsicament a duesraons, 1) a què la població de l’espèciefluctua molt entre anys, cosa que difi-culta trobar una tendència definida amenys que es disposi de sèries llargues,i 2) a què el mostratge no acabi de cop-


sar convenientment la població d’unaespècie perquè aquesta és molt petita.Tant si la causa d’una tendència incer-ta és una o l’altra cal anar amb especialcautela amb aquests casos, ja que tant

les poblacions que fluctuen molt comles que són numèricament molt peti-tes són més proclius a patir extincionslocals que acabin afectant la dinàmicade l’espècie a una escala més gran. Espe-

rem que d’aquí uns anys la sèrie tem-poral del SOCC sigui prou llarga i labase territorial prou àmplia per aca-bar traient l’entrellat de molts d’aquestscasos.

Figura 3. Canvis poblacionals en temporada de nidificació de les 112 espècies analitzades, ordenades taxonòmicament. En cada gràfices mostren els índexs de cada any (el 2002 es considera l’any de referència, índex=1). Per a cada espècie es detalla la tendènciapromig anual, la classificació d’aquesta tendència (vegeu Taula 1) i el nombre d’itineraris inclòs a les anàlisis. Les espècies que tenenun asterisc just darrere el nom científic són aquelles per a les que només s’ha utilitat la mostra de SOCCs prioritaris (vegeu ICO2007); en la resta s’han utilitzat totes les dades del SOCC.


Els ocells que veiem o sentimquan fem un cens són semprenomés una part dels que real-ment hi ha. La seva detectabi-

litat depèn de molts factors. Uns tenena veure amb els propis ocells, com arala densitat poblacional, el sexe, l’edat,el rang social, tenir o no parella, la pro-ximitat al territori d’un veí, etc. Altres,estan relacionats amb l’observador, comara els coneixements d’identificació o elgrau de concentració. Hi ha encara altres

com l’hàbitat, l’estació de l’any, l’horadel dia i la meteorologia que també afec-ten molt la detecció dels ocells (Kéry2008). Tot plegat fa que sigui gairebéimpossible conèixer l’abundància realsense alguna informació addicional alscomptatges.Una de les eines analítiques utilitzades

per estimar la densitat d’animals en unterritori és l’anomenada Distance Sam-pling, la qual es basa en l’estima dels coe-ficients de detectabilitat a través de la

relació entre el nombre d’ocells obser-vats i/o sentits i la distància a què se situende l’eix del punt de mostreig (Buckland2001). Els fonaments matemàtics en quèes fonamenta van ser desenvolupats alsanys 70 i a la dècada dels 80 es va fer elprogramari per agilitzar els càlculs. Aquestsoftware, anomenat DISTANCE, conti-nua millorant-se constantment i tant elprograma com elmanual d’ús poden des-carregar-se gratuïtament ahttp://www.ruwpa.st-and.ac.uk/distance/.

Figura 4. Canvis poblacionals de les 44espècies que mostren increments odecrements estadísticament significatius enel període reproductor 2002-2008. La dadaque es mostra és el tendència promig anualdel període estudiat.

Serinus serinusPica picaErithacus rubeculaCarduelis carduelisEmberiza calandraSylvia atricapillaEmberiza cirlusCarduelis chlorisSturnus vulgarisSaxicola torquatusMotacilla cinereaRegulus regulusRemiz pendulinusPhylloscopus collybitaSylvia communisLoxia curvirostraLanius meridionalisCoturnix coturnixCalandrella brachydactylaPyrrhocorax graculus

-3%-3%-3%-3%-4%-4%-4%-4%-5%

-7%-8%-9%-9%

-11%-11%

-13%-15%

-16%-18%-19%

-25% -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25%

-25 -20% -15% -10% -5% 0% 5% 10% 15% 20% 25%

17%11%11%

9%8%7%7%7%6%6%6%6%6%6%5%5%5%5%5%

4%3%3%2%2%

El botxí Lanius meridionalis és unade les espècies que ha mostrat unaregressió més important enaquests darrers anys.

L’error en l’estima de distànciesAquest any hem realitzat un estudi sobre l’error que cometem quan assignem els ocells acadascuna de les bandes en el SOCC ampliat. Els resultats mostren com, tot i les notablesdiferències entre observadors i per a un mateix observador, l’error promig és molt baix.

Columba liviaMerops apiaster

Regulus ignicapillaHirundo rustica

Oenanthe oenantheGallinula chloropus

Streptopelia decaoctoCettia cetti

Corvus coroneColumba palumbusCisticola juncidis

Hippolais polyglottaPhylloscopus bonelli

Parus aterGalerida cristata

Dendrocopos majorAegithalos caudatus

Lullula arboreaFringilla coelebsSylvia cantillans

Certhia brachydactylaOriolus oriolus

Luscinia megarhynchosParus major


Una de les assumpcions del DIS-TANCE és que les distàncies mesura-des per l’observador són correctes; sino ho són, llavors les densitats ques’hi obtindran quedaran esbiai-xades. Actualment, gai-rebé el 60% delscensos SOCC es fanseguint el sistema ampliat,és a dir, anotant els ocells detec-tats en cadascuna de les bandes dedistància (0-25 m, 25-200 m i 100-1.000 m) a què es troben (Figura 5).En aquest context, vam decidir dur aterme un estudi per mesurar la mag-nitud de l’error en el càlcul de les ban-des realitzat pels participants del SOCC.L’objectiu d’aquest estudi és conèixeraquest error per fer les correccions per-tinents en les anàlisis d’abundànciesrealitzades amb DISTANCE. Aquestsresultats seran especialment útils pera l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hi-vern 2006-2009 per estimar les midespoblacionals de les diferents espèciesa partir de les seves densitats (vegeuHerrando et al. 2008).Per tal d’obtenir una mostra repre-

sentativa es van seleccionar a l’atzar 30persones entre tots els participants delSOCC ampliat. Cadascun dels selec-cionats va fer un simulacre de censsobre el seu itinerari acompanyat d’unavaluador (gairebé en tots els casosaquest va ser la Natàlia Pérez, estudiantde la UAB). El test va consistir en assig-nar 15 ocells (almenys dos detectatsd’oïda) i 5 objectes a una de les ban-des. Un cop el col·laborador havia ubi-cat cada contacte en una banda, l’ava-luador mesurava la distància exactamínima del contacte al transecte ambun telèmetre.Els resultats preliminars mostren que

en conjunt els observadors tendeixen aconsiderar que el límit entre la prime-ra i segona banda està a 25,52 m encomptes de 25m (error promig de +0,52m), mentre que el límit teòric de 100 mentre la segona i tercera banda corres-pon en realitat a 97,75 m (error promigde -2,25 m). Així doncs, els errors queen promig es cometen són molt baixos,però estadísticament diferents dels valorsde referència de 25 i 100 m, per la qualcosa serà important tenir-los en comp-

te quan es facin els càlculs d’abundàn-cies.Aquest estudi mostra que en general

hi ha una lleugera tendència a col·locarmés ocells registrats a la segona banda,quan alguns d’ells teòricament per-tanyen a la primera o tercera. A més,tot i que en conjunt els resultats sónprou bons, cal tenir present que es trac-ta de variacions promig, i que existei-xen marcades diferències entre obser-vadors (Figura 6 i Figura 7). Finalment,cal remarcar que, al contrari del ques’esperava, els errors comesos per con-tactes auditius o visuals no presentendiferències estadísticament significati-ves.

AgraïmentsAquest estudi no hagués estat possiblesense la inestimable col·laboració dels30 voluntaris que hi ha format part: Car-los Alvarez, Francesc Moncasí, MarcAntón, Jordi Camprodon, Joan RamónFarré, Toni Curçó,Montse Raurell, GabrielGargallo, Josep Palet, Vicenç Bros, AlbertBurgas, Jordi Ponce, Pere Aymerich, ToniNievas, Joaquim Vilagran, Xavier Ferrer,Xavier Parra, Jordi Calvet, Santi Gua-llar, Joan Vidal, Ernest García, Jordi Gui-llén, Julia Piccardo, Esther Fanlo, OriolClarabuch, David Guixé, Jordi Canut,Enric Ortega, Oriol Baltà i Ponç Feliu.Moltes gràcies a tots !

Figura 6. Resultats de l’estudi de l’errordel càlcul de distàncies per al límit entrela primera i la segona banda (25 mteòrics, línia contínua). El valor promigestimat al camp ha estat de 25,52 m(línia discontínua). El gràfic mostra lagran variabilitat que hi ha en els valorspromitjos dels 30 col·laboradors que hanparticipat en aquest estudi.

Figura 7. Resultats de l’estudi de l’errordel càlcul de distàncies per al límit entrela segona i tercera banda (100 m teòrics,línia contínua). El valor promig estimat alcamp ha estat de 97,75 m (líniadiscontínua). El gràfic mostra la granvariabilitat que hi ha en els valorspromitjos dels 30 col·laboradors que hanparticipat en aquest estudi.

Figura 5. En el SOCC ampliat,l’observador ha d’anotar la banda (0-25m, 25-100 m o 100-1.000 m) dintre de laqual es detecta l’ocell.

35

30

25

20

15

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 301 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Col·laborador

120

110

100

90

80

70

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 301 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 25 27 29

Col·laborador


CONEGUEM ELS SOCCS

Després d’uns quants anys obser-vant i estudiant els ocells al’alta muntanya, canvis enla meva trajectòria profes-

sional em van traslladar a una desco-neguda i de vegades sorprenent zonadel nostre país: les àrees afectades pelsgrans incendis que van afectar la Cata-lunya central durant els anys 90. Enconcret, el meu SOCC està situat en pleterme municipal de Pinós, al sud de lacomarca del Solsonès. Aquesta locali-tat, enclavada al bell centre geogràfic deCatalunya, va estar afectada de mane-ra integral pel devastador incendi queva impactar aquesta regió l’estiu del1998. I no és casual la selecció d’unazona cremada per dur a terme un SOCC,ja que la major part d’aquest quadratprioritari havia estat afectada pel foc.Les zones cremades són el producte d’u-na dinàmica pròpia dels sistemes medi-terrànies i com a tal sempre m’he sen-tit profundament interessat per la res-posta dels ocells a aquests esdevenimentsque tan radicalment canvien els nostrespaisatges.En el cas que ens ocupa, la regene-

ració de la pineda de pinassa dominantabans del foc ha estat nul·la donatque, a diferència d’altres espècies, comel pi blanc, les pinyes d’aquesta espècies’obren durant la primavera, el que pro-dueix que els incendis d’estiu afectind’una manera irreversible les possibili-tats de creixement dels plançons. Aques-ta impossibilitat en la recuperació de lapineda afectada ha causat un impacteradical en els paisatges d’aquestes con-trades. El paisatge forestal d’aquestesterres ha desaparegut en gran part perconvertir-se en unmosaic de zones ober-

tes, pastures i matoll.En moltes zones, però,sí que s’observa una vigo-rosa regeneració arbòria que no corres-pon a la pinassa, sinó al roure de fullapetita, l’espècie que dominava el sota-bosc del bosc ara ja cremat i que apro-fita les noves condicions, especialmenten orientacions nord, per recuperar unaroureda que potser ja havia existit tempsenrera. Aquesta heterogeneïtat en el pro-cés de recuperació de la coberta vege-tal, reforçada en moltes zones per la pre-sència de pastures de vaques, determi-na el caràcter de la comunitat d’ocellsque trobem a l’itinerari de Pinós.L’itinerari 286 transcorre per la care-

na i els vessants sud de la serra de Pinósi comença prop del llogaret de Mata-

margó. Com és habitual a les zones afec-tades per aquest gran incendi, els seusvessants nord estan dominats per undens regenerat de roure, mentre que elsvessants solells estan dominats per unmatoll esclarissat on el rastre del foc ésencara patent en els troncs nus no tallatsen el seu moment i que ara s’enlairencom llegats del passat. A la carena, algu-

nes pinasses solitàries també donen fedel passat forestal mentre donen aixo-pluc a algunes de les espècies d’ocellsforestals que, sorprenentment, podemobservar en aquests petits boscos-illa,com els picots garsers grossos. Les tresprimeres seccions del SOCC resseguei-xen la carena i, durant la primavera per-meten observar tant els ocells que ocu-pen el regenerat de roure, com ara talla-rols de garriga, merles i algunesmallerengues, com la sorprenentmentrica avifauna que ha recolonitzat les sola-nes d’aquesta serra. Espècies relativa-ment escasses a nivell català com l’hor-tolà presenten en aquest SOCC una deles densitats més altes de Catalunya.Altres espècies com el còlit ros, el pas-serell, la tallareta cuallarga, el sit negre,el cotoliu, la merla roquera i fins i tot lacogullada fosca presenten densitats prouelevades en zones dominades per arbus-tos baixos i vegetació herbàcia. Altresespècies més escadusseres en aquesteszones de la Catalunya central com eltallarol capnegre o el ja molt escàs bo-txí, el qual utilitza els troncs crematsencara dempeus, donen de tant en tantuna alegre sorpresa.A l’hivern es fa notar el fort compo-

nent migratori de les espècies presentsdurant l’estació reproductora i l’abun-dància d’ocells disminueix de manerasignificativa. Hi queden els residentspropis de les zones obertes, com els talla-rols i, de manera més irregular, algunscotolius i passerells en grups més omenys grans. També podem notar l’en-trada d’espècies hivernants estrictes a

Itinerari 286

PinósEn aquesta ocasió ens acostem a l’itinerari dePinós, a la comarca del Solsonès, una zona quemostra la petjada dels grans incendis forestalsque van afectar diverses comarques centrals afinals dels anys 90.

23

4 5

6

Aspecte del vessant norda l’itinerari de Pinós.

1

Llu

ísB

roto

ns


la zona, sempre en baix nombre, comtords, titelles o l’electritzant verderola,mentre només una espècie, el pinsà,penetra de manera abundant en aques-tes serres a l’hivern, tal i com passa entantes altres zones del país. Les espè-cies forestals residents, com les malle-rengues carboneres, les mallerenguescuallargues o les merles, segueixen pre-sents a les zones amb arbres cremats oal regenerat de roure, el qual durantaquesta època s’enriqueix amb el sim-pàtic pit-roig o el fugisser pardal de bar-dissa.Durant aquesta època les condicions

meteorològiques juguen males passa-

des doncs sovint aquesta zona formapart de la frontera de lluita activa entrela boira de la plana de Lleida i el sol Piri-nenc... el resultat de la batalla no és sem-pre fàcil de predir i sovint acaba sentprecisament el que no esperaríem... quanla boira i el fred intens es retiren, el ventdomina aquestes zones careneres de laCatalunya central, reduint de maneraimportant la possibilitat de realitzar elscensos de forma acceptable. Potser tam-bé per això, hi ha en l’actualitat sobrela taula un projecte per instal·lar molinsde vent al llarg de la carena on se situael meu SOCC. Veurem on acaba la pro-posta actual i, en cas que s’acabi duenta terme, quin impacte pot tenir sobreels ocells de la zona. També a l’hivern(sembla que la major part de problemess’acumulin durant aquesta època) elscontactes amb els caçadors són freqüentsi durant el cap de setmana les batudesde senglar poden fer totalment impos-sible la realització del cens.El SOCC de Pinós és especial,

té assegurat el component desorpresa que comporta un pai-satge en procés de canvi. Usanimo a no tenir por si heude realitzar SOCCs en zones

afectades per incendis forestals. En pri-mer lloc estareu mostrejant uns hàbi-tats molt rellevants al nostre país i, amés, probablement us emportareu agra-dables sorpreses ornitològiques!

LLUÍS BROTONS ALABAUResponsable del SOCC 286

Brussel·les és, juntament ambFlandes i Valònia, una de lestres regions administratives autò-nomes de Bèlgica (Figura 8).

Cadascuna d’aquestes regions autòno-mes té entre les seves responsabilitatsel medi ambient, incloent-hi el segui-ment de la diversitat biològica. Des de1992, l’administració competent en

temes de natura de Brussel·les delega elseguiment de l’avifauna, i en particu-lar el seguiment d’ocells comuns, a Aves,una societat ornitològica belga.La regió de Brussel·les és molt peti-

ta (162 km2) i densament poblada(1.000.000 habitants, amb un fort incre-ment durant els dies laborables, ja quenomés el 46% dels llocs de treball que

ofereix la regió són ocupats pels seushabitants). En conseqüència, Brussel·lesconstitueix una gran zona urbanitza-da inserida en un de les majors conti-nus urbans d’Europa. No obstant això,el 53% de la regió està encara cobertade zones verdes, en la seva majoria jar-dins privats (17%), boscos (11%) iparcs públics (6,4%). Una de les zones

El seguiment d’ocells comunsa la capital europeaEn aquesta ocasió viatgem fins a Brussel·les per conèixer l’experiència dels nostres col·leguesbelgues. Un bon exemple de la utilitat que pot tenir el seguiment d’ocells comuns en una petitaregió administrativa.

Aspecte del vessant suda l’itinerari de Pinós

L’itinerari de Pinós és ones compten més hortolansEmberiza hortulana detota la xarxa SOCC. Enuna ocasió es va arribar acomptar 24 individus alllarg dels 3 km !

ALTRES PROGRAMES DE SEGUIMENT

Llu

ísB

roto

ns


verdes més excepcionals de Brussel·lesés el Forêt de Soignes, un antic bosc defaigs amb la majoria dels arbres plan-tats a principis del segle XIX. La loca-lització urbana d’aquests boscos i parcsimplica que la seva gestió està moltorientada cap a l’ús públic, inclosa laseva utilització com a “pulmó verd”.En aquest context, la producció de fus-ta és de menor importància en com-paració amb les àrees rurals, i l’admi-nistració forestal competent està,probablement, més predisposada a uti-litzar el seguiment de la biodiversitat

com una eina d’orientació directa pera la gestió. Això explica perquè quanel sistema de seguiment d’ocells comunses va iniciar el 1992, el seu disseny esva orientar deliberadament cap a leszones verdes (Figura 1). Un total de96 estacions de mostreig se censen cadaany, en la seva majoria per voluntarisaficionats a l’ornitologia. Dos comp-tatges de 15 minuts es duen a terme acada estació, la primera entre el 20 demarç i el 20 d’abril, la segona entre el15 de maig i el 15 de juny, sempredurant les primeres 4 hores després de

la sortida del sol, i preferentment elscaps de setmana per evitar situacionsexcessivament sorolloses. En aquestambient urbà els censos puntuals sónprobablement més adequats que elstransectes perquè els moviments delsobservadors es veuen limitats per lagran heterogeneïtat del medi i pel pro-pi context.L’anàlisi de tendències, que abasta 17

anys de dades (1992-2008), s’ha dut aterme mitjançant el programa TRIM(Pannekoek & Van Strien 2005). Entreles 103 espècies d’ocells de crien a Brus-sel·les, 43 s’han pogut incloure en l’a-nàlisi de tendències; la resta resultenmassa escasses, massa locals o mos-tren un comportament inadequat peral mètode emprat (ocells colonials). LaFigura 9 mostra les proporcions relati-ves de les espècies més comunes a Brus-sel·les. Més de la meitat de les dades esrefereixen a les set espècies més abun-dants, que inclouen dos còrvids, doscoloms, la merla Turdus merula, la malle-renga carbonera Parus major i el cargo-let Troglodytes troglodytes. Un altre delsocells més comuns és la cotorra de Kra-mer Psittacula krameri, una espècie inva-sora que hanmostrat un augment espec-tacular que va culminar enmés de 8.000individus durant la darrera dècada (Wei-serbs & Jacob 2007).La Taula 2 resumeix les tendències

identificades en els ocells comuns deBrussel·les. El nombre d’espècies queincrementa o disminueix és pràctica-ment el mateix (14 vs. 15), mentre que9 són estables. Per descomptat, aquestresultat no indica una bona salut a nivelldel conjunt de l’avifauna a Brussel·les,ja que el mètode se centra en els ocellscomuns, mentre que les espècies espe-cialistes, la majoria rares o en disminu-ció (Weiserbs & Jacob 2007), no estanincloses en aquesta anàlisi.El disseny de mostreig permet la com-

paració entre els punts situats en el Forêtde Soignes i els de la ciutat, i es detectendiferències significatives entre ambdueszones en 12 espècies (amb asterisc a laTaula 2). Per a 8 d’aquestes espècies,la tendència és més favorable a la ciu-tat que al Forêt de Soignes. Això és par-ticularment interessant en el cas del pica-soques blau Sitta europaea, perquè es

Figura 8.Localització de laregió autònoma deBrussel·les en elcontext de Bèlgica(dalt) i de lesestacions de cens aBrussel·les(esquerra). Les àreesombrejades són elsparcs forestals oboscos, essent lamés gran a lacantonada sud-estés el Forêt deSoignes.

Figura 9. Freqüència de lesespècies d’ocells méscomunes en el conjunt dela mostra.

Flandes

Valonia

Brusel·les

Columba palumbus

Corvus corone

Columba livia (domestica)

Turdus merula

Troglodytes troglodytes

Parus major

Pica pica

Psittacula krameri

Sturnus vulgaris

Phylloscopus collybita

Parus caeruleus

Erithacus rubecula

Apus apus

Sylvia atricapilla

Passer domesticus

0% 5% 10% 15%Percentatge d’individus

11,5%

10,2%

7,9%

7,6%

6,4%

5,4%

4,4%

3,7%

3,5%

3,4%

3,1%

3,0%

3,0%

2,9%

1,9%


temia que la competència amb la coto-rra de Kramer causaria una disminuciód’aquesta espècie (Strubbe & Matthy-sen 2007). El nostre resultat demostraque no només el pica-soques blau éscada vegada més abundant en el con-junt de Brussel·les, sinó encara més a laciutat, on la cotorra resulta també mésabundant.Els ocells que nidifiquen en cavitats

constitueixen una fracció important del’avifauna de Brussel·les, ja que 18 deles 43 espècies estudiades nien en forats,principalment als arbres. Només 3 d’a-questes espècies estan disminuint(l’estornell vulgar Sturnus vulgaris, elpardal comú Passer domesticus i la malle-renga capnegra Parus montanus), men-tre que 6 són estables i 9 estan en aug-ment. Aquesta situació no recolza lahipòtesi que aquesta espècie invasorade cotorra, la qual utilitza forats en elsarbres per fer el niu, tingui un impacteen les poblacions d’espècies natives. Encanvi, la importància relativa dels ocellsque fan niu en cavitats i el bon estatactual de les seves poblacions remar-quen la importància de la gestió delsboscos i parcs a Brussel·les. La majoriadels arbres es van plantar fa 200 anys,cosa que significa que la majoria delsarbres són vells i, per tant, que el pro-cés de regeneració s’ha de fer amb mol-ta cura i de forma progressiva amb lafinalitat de mantenir la disponibilitat decavitats a llarg termini.Malgrat que el seguiment d’ocells

comuns en una àrea de reduïdes dimen-sions i molt humanitzada com Brus-sel·les pot semblar irrellevant en com-paració amb els d’escala nacional o con-tinental, aquest programa de seguimentd’ocells ha demostrat ser útil en la inves-tigació dels efectes de fenòmens ambien-tals imprevistos com ara la introduc-ció d’espècies invasores, així com tam-bé per aconseguir dades importants pera la gestió de la biodiversitat a nivelllocal.

AgraïmentsEl seguiment d’ocells comuns a Brus-sel·les, organitzat per Bruxelles Environ-nement - IBGE, l’agència per a la naturaregional, és finançat per la Region de Bru-xelles-Capitale, i es porta a terme perAves a través d’una xarxa de diversesdesenes d’observadors. El seu constantesforç està fent possible, any rere any, elseguiment d’ocells.

ANNE WEISERBS & JEAN-YVES [email protected] & [email protected]

Département Etudes, Aves-NatagoraRue du Wisconsin 3, 5000, Namur, Bèlgica

www.aves.be/coa

En increment En disminució Estables

Buteo buteo (+9,9%) Columba palumbus (-0,7%)* Apus apus

Psittacula eupatria (+36,8%) Streptopelia decaocto (-3,5%) Dryocopus martius

Psittacula krameri (+ 5,1%) Prunella modularis (-1,7%)* Picus viridis

Columba oenas (+2,8%)* Turdus merula (-1,4%)* Dendrocopos major

Columba livia dom. (+8,5%) Turdus philomelos (-3,4%) Troglodytes troglodytes

Erithacus rubecula (+ 2,6%)* Turdus viscivorus (-4,7%) Phoenicurus ochruros

Parus palustris (+6,6%) Acrocephalus palustris (-11,0%) Sylvia atricapilla

Parus caeruleus (+1,1%)* Sylvia borin (-3,0%) Parus ater

Parus major (+1,1%)* Sylvia communis (-7,1%) Aegithalos caudatus

Sitta europea (+1,9%)* Phylloscopus trochilus (-7,5%)

Certhia brachydactyla (+1,8%)* Phylloscopus collybita (-0,7%)*

Pica pica (+1,0%) Parus montanus (-8,7%)

Corvus monedula (+9,6%) Sturnus vulgaris (-3,2%)

Corvus corone (+2,6%)* Passer domesticus (-10,9%)

Carduelis chloris (-4,6%)

Taula 2. Resultats globals, repartits segonsles tendències del període 1992-2008 a laRegió de Brussel·les. Les xifres entreparèntesi mostren les taxes d’increment /disminució anual. L’asterisc mostra lesespècies per a les que la tendència ésdiferent entre la ciutat i el Forêt de Soignes.

Grup de cornelles Corvus corone en un típic parc públic del centre de Brussel·les,envoltat de zones densament poblades.

Gér

ard

Fro

la


Álvarez Cros, CarlesAlzina Bilbeny, PereAndino Pol, HéctorAnton Recasens, MarcAparicio Sanz, AntoniArenas Ribas, FerranArgullós Romera, MontserratArjo, SaraArquimbau Cano, RogerAute Todo, Francesc XavierAymerich Boixader, PereAymerich Isern, JoanAymí Cubells, RaülBacardit Peñarroya, MontserratBach Ferré, QuimBaiges Casanova, ClaudiBalagué Puig, MarBallesta Castro, JordiBallesteros Salla, TomásBarquín Ruiz, MarinaBarriocanal Lozano, CarlesBas Lay, Josep M.Bassols Isamat, EmiliBatlle Bassa, AgnèsBatriu Vilaró, MiquelBaubí Bolea, JavierBayer Gonzàlez, XavierBernal Guerrero, JuanBertolero Badenes, AlbertBigas Campas, DavidBonan Barfull, ArnauBonfil Solsona, JaumeBonilla López, ManelBoronat Miranda, DaniBota Cabau, GerardBové Jordana, DavidBros Caton, VicençBrotons Alabau, LluísBudó Ricart, JoanBurgas Riera, AlbertBurgas Riera, DanielCalderón Álvarez, RaülCallizo Pastor, VirgiliCalvet Gaya, JordiCamacho Cases, AlexisCamprodon Subirachs, JordiCampsolinas Juanola, AlbertCanal Palomeres, MònicaCanut Bartra, JordiCarbonell Font, Rafael

Carretero Serra, AndreuCastellà Torrents, JaumeCastilló Carretero, JordiCebrian Puyuelo, Jordi G.Cerdeira Ribot, JordiClarabuch Vicent, OriolClavell Corbera, JordiColodro Fandos, CarlesColomer Budó, JoanaComes Herrera, Josep AleixCortada Gardella, AlbertCortés Montesinos, J. LluísCrafford, CharlesCulí Ribas, JoanCurcó Masip, AntoniDalmau Ausas, JordiDalmau Guasch, AnnaDegollada Soler, ArturDelgado Garcia, AlfonsDíaz Diethelm, DanielDinarès Cistaré, ManelDomènech Gimeno, JordiDomingo de Pedro, MàriusEscolà Llevat, AndreuEstrada Bonell, JoanFabregó Claparols, JaumeFanlo Grasa, EstherFarré Canal, Joan RamonFarré Serrando, EnricFeliu Bruguera, JordiFeliu Latorre, PonçFeo Quer, CarlesFerrer Obiol, JoanFerrer Parareda, XavierFontcuberta Trepat, EnricGallés Gabarró, AnnaGamero Cabrellez, AnnaGarcía Ferré, DiegoGarcia Gonzàlez, ErnestGarcia Petit, JordiGarcia Ràfols, RuthGarcia Reàdigos, Miquel ÀngelGarcia Serrano, EnricGargallo Oliva, GabrielGay Pons, LluísGil Velasco, MarcelGiralt Jonama, DavidGómez Vargas, Francisco JavierGonzález de Lucas, RafaelGracia Tinedo, Eduardo

Grande Flores, CarlosGuallar Rivero, SantiGuasch Gonzàlez, CiscoGubau Torrent, QuimGuillem Martí, RogerGuillén Cuesta, JordiGuinart Patiño, EmmaGuixé Coromines, DavidGustamante Sánchez, LluísGutiérrez Benítez, RicardHernández Orenes, SantiHerrando Vila, SergiIdigora Planas, XavierIglesias Pérez, BernatJensen Marcet, CristianJosa Anguera, PereJutglà Nogué, RogerKirchner Granell, FrancescLarruy Brusi, XavierLey Ussing, MartinLlebaria Vivar, CarlesLlimona Llovet, FrancescLlobet Marimon, MarcLockwood , MikeLópez Zozaya, ElenaLozano Anglada, AlbertMañas Codes, DanielMañosa Rifé, SantiMargalef Pelejà, ToniMarí Vivancos, ToniMarín Sáez, EduardoMartí Aledo, JordiMartínez Benítez, PacoMartínez Maldonado, José ManuelMartínez Vidal, RamonMartínez Vilalta, AlbertMartorell Gendra, CarlesMatheu de Cortada, EloisaMaynou, FrancescMestre Querol, JoanMillet Sargatal, AleixMinobis Bech, RobertMoncasí Salvia, FrancescMontserrat Freixa, ElisendaMoret Viñals, DavidNaspleda Feixas, JoanNicolau Vila, JordiNieto Pallàs, XimoNievas Castro, AntoniNoguera Piquer, Marc

Olivera Aguilà, DanielOliveras Serrano, IgnasiOllé Torner, ÀlexOrdeix Rigo, MarcOrtega González, EnricPalau Puigvert, JordiPalet Esteve, JosepParra Cuenca, XavierPedro Font, AlbertPedrocchi Rius, VittorioPena Franch, EnricPérez López, MarcPérez Osanz, MarcPérez Petrus, ÓscarPeris Miras, MarcPernas Barrull, LluísPetit Saludes, AlbertPiera Pallàs, EduardPlans Rubió, Pedro JoséPonce Santos, JordiPonjoan Thäns, AnnaPons Ferran, PerePons Pla, FrancescPont Torné, FrancescPou Palau, MariaPrat Espelt, RamonPujol Vàzquez, AlbertPujol Vilaseca, JoanQuesada Lara, JavierRacionero Cots, ClaraRafa Fornieles, MiquelRamos Sánchez, RicardoRaurell Sola, MontseRequejo De Las Heras, AndrésRequena Jiménez, DavidRipoll Gómez, CarlesRivaes Silva, SofiaRocaspana Jové, RafelRoig Simon, JobRoig, JoanRollan Vallbona, ÀlexRovira Girabal, JoanRuiz Perales, XavierSaavedra Bendito, DeliSala Parra, JordiSala Valls, AlbertSales Asensio, SergiSalvà Xuclà, CarlosSánchez Blanch, ManuelSánchez Inés, Miguel

ElSeguiment d’Ocells Comunsa Catalunya és possible gràciesa la inestimable col·laboracióde tots els seus participants. La

darrera taula d’aquest informe mostrael nom dels 236 col·laboradors que hanparticipat durant les temporades d’hi-vern 2007 i nidificació 2008. Un

agraïment molt especial a tots ells i atots aquells que hi ha participat ante-riorment o s’hi han afegit posteriorment,així com als organismes i institucionsque li donen suport: Departament deMedi Ambient i Habitatge de la Gene-ralitat de Catalunya, Fundació Territo-ri i Paisatge de Caixa Catalunya, Dipu-

tació de Barcelona, Consorci a la Pro-tecció i Gestió del Espais Naturals delDelta del Llobregat, Consorci de l’AltaGarrotxa, Ajuntament de Barcelona,Ajuntament de Terrassa, Aigües de Te-rrassa i EGRELL.

Participants del projecte


BirdLife International 2004. Birds in Euro-pe: population estimates, trends andconservation status. Cambridge, UK.BirdLife International (BirdLife Con-servation Series No.12).

Buckland, S. T., Anderson, D. R., Burn-ham, K. P. & Laake, J. L. 1993. Dis-tance sampling. Estimating abundanceof biological populations. Chapman &Hall, London.

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek,P., Gmelig Meyling, A.W., Noble,D.G., Foppen, R.P.B. & Gibbons,D.W. 2005. Developing indicatorsfor European birds. Phil. Trans. R. Soc.B 360: 269-288.

Gregory R.D.,Willis, S.G., Jiguet, F., Vori-sek, P., Klvanova, A., van Strien, A.,Huntley, B Collingham, Y.C., Cou-

vet, D. & Green, R.E. 2009. An indi-cator of the impact of climatic chan-ge on European bird populations.PLoS ONE (in press).

Herrando, S., Brotons, L., Estrada, J. &Pedrocchi, V. 2008. The Catalan Com-mon Bird Survey (SOCC): a tool toestimate species population num-bers. Revista Catalana d’Ornitologia24: 138-146.

ICO 2007. Programa SOCC. Cinquèinforme del Programa de Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya. Ins-titut Català d’Ornitologia, Barcelo-na.

Kéry, M. 2008. Detectability and distan-ce sampling: principles of bird surveys.In: A best practice guide for wild birdmonitoring schemes. Vorisek, P., Klva-

nova, A., Wotton, S & Gregory, R.D.(eds.). CSO/RSPB, Trebon, CzechRepublic.

Pannekoek, J. & Van Strien, A. 2005.TRIM 3 Manual: Trends & Indices forMonitoring data. Statistics Nether-lands, Voorburg, Netherlands.

Strubbe, D. &Matthysen, E. 2007. Inva-sive Ring-necked Parakeets (Psitta-cula krameri) in Belgium: habitat selec-tion and impact on native birds. Eco-graphy, 30: 578-588.

Weiserbs, A. & Jacob, J.-P. 2007. Oise-aux nicheurs de Bruxelles 2000-2004:répartition, effectifs, évolution. Aves,Liège.

Referències

The SOCC (Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya) is the Cata-lan common bird survey, a pro-

gramme promoted by the CatalanOrnithological Institute and the Cata-lan Government that is designed toassess temporal trends in the abundanceof common birds in Catalonia (NE Spain).The field methodology is based on a 3-km transect that is surveyed during thebreeding season and the winter season.In this report, we show the synergies

appeared between the SOCC and theWinter Atlas project and the scenarioleft at the end of the latter: although wehave improved the territorial coveragewith new sampling sites, we still need

to find new formulas to increase thenumber of volunteers willing to go tothe uncovered prioritary sites, especiallyin the west of the countryWe present the changes in the breed-

ing bird populations of Catalonia occurredover the period 2002-2008. Among theones that present a significant decreasestand out Eurosiberian species such asthe Chiffchaff and the Goldcrest, where-as their largely Mediterranean con-generics, the Bonelli’s warbler and theFirecrest show a positive trend. Thestudy period is still quite short (7 years)but we expect to find interesting resultsrelated to macroecological patterns inthe near future.

We include the results of a studyrecently conducted to calculate the errorin the estimation of distance bands inthe censuses. We have found that,although the individual biases are con-siderable, the average estimate lies fair-ly close to the limits of the bands (25and 100 m).We also travel to a SOCC locality locat-

ed in a burnt area to discover its ornitho-logical interest. Finally, we go to Brus-sels, where our colleagues Annie Weis-erbs and Jean-Yves Paquet show usthe characteristics of the monitoringscheme carried out in the capital of theEuropean Union and some of its remark-able results.

English summary

Sánchez Krellenberg, AlfriedSanllehí Bitrià, EnricSanmartí Blanch, RogerSantaeufemia Escuer, Fco. JavierSantandreu Gràcia, MarcSantandreu Pajerols, JoanSardà Palomeres, FrancescSebé Pedrós, ArnauSerrano Reyne, Gustau

Simon Julià, RosaSol Rueda, DanielSolanes Morros, Eva MªSolís Nogués, RamonSort Vilaseca, FermíStefanescu Bonet, ConstantíTanco Serra, XavierTantull Oliva, JosepToldrà Bastida, Lluís Xavier

Tomàs Gimo, NúriaTorné Viudas, SergiTrabalon Carricondo, FranTrullols Grané, JordiVaca Agustí, AlbertVallès Martín, BenjamíVall-llosera Camps, MiquelVázquez de Luca, AlbertVentura Linares, Joan

Vidal Nogué, JoanVigué Ruaix, JordiVila Bonfill, AlbertVilà Nogueras, RafelVila Portella, XavierVilagran Casanovas, JoaquimVilahur Godoy, XonViver Fabregó, JordiWest , Steve

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada:ICO. 2009. Setè informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya (SOCC). Institut Català d’Ornitologia. Barcelona.

Entre tots fem possible el SOCC!

Si encara no tensla samarreta de l’ICO,

contacta amb nosaltresper aconseguir-la!

informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya � núm. 7

Redacció: Sergi Herrando, Marc Anton, Santi Guallar, Natàlia Pérez,Anne Weiserbs, Jean-Yves Paquet i Lluís Brotons

Anàlisi: Sergi Herrando, Marc Anton i Javi QuesadaIl·lustracions: Toni Llobet i Anna Gallés

Disseny i maquetació: Lluc Julià

Institut Català d’OrnitologiaOficina tènica

Girona 168, entresol 5a08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

programasocc

Report SOCC 7

Documents

Transcript of Report SOCC 7