Report SOCC 3

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiamarç 2005 núm. 3

Tercer informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya

El programa de Seguiment d’O-cells Comuns a Catalunya esva consolidant. Ja han passattres anys des de l’inici del

projecte i cada cop més hi ha més or-nitòlegs implicats. Tal com ha passatamb l’Atles dels ocells nidificants de Ca-talunya 1999-2002, el camí que estemtraçant és un símbol de l’anomenadaciència de la ciutadania, basada en laparticipació de molts col·laboradors ien la recerca científica amb les dadesobtingudes al camp. Per aquest motiuen aquest tercer informe volem fer unèmfasi especial en la importància quetenen els diferents focus d’actuació delprojecte, des de la feina de camp a l’a-

nàlisi de les dades i la divulgació delsresultats.

En aquest sentit iniciem un nou apar-tat amb la intenció de donar a conèixerels diferents itineraris SOCC de la màdels seus responsables. Així, en JoanMestre ens mostra l’itinerari SOCCnúmero 33, als Ports de Tortosa. Desd’aquest extrem de Catalunya s’obre laporta perquè tothom pugui explicarles característiques de la zona on es fanels censos i les vivències com a partici-pant del projecte.

Aquest darrer any ha tornat a serun any important per aquest progra-ma de seguiment. Sens dubte la sevaprincipal aportació s’ha produït dins

de l’Atles on, tal i com es comentavaen el report anterior, el SOCC ha tin-gut un paper destacat a l’hora de de-terminar densitats i estimacions po-blacionals. Però la publicació d’aquestsresultats no ha estat l’única feina d’a-quest darrer any. En aquest númeroes mostren els nous avenços en les tèc-niques d’anàlisi de canvis temporals,amb la incorporació d’índexs d’abun-dància anuals comparables entre es-pècies. Finalment, aquest any tambédestaca per la presentació internacio-nal del SOCC en el marc del XVI con-grés de l’European Bird Census Council(EBCC), dut a terme a Turquia el pas-sat mes de setembre.

programasoccContingutsIntroducció ....................................2Evolució de la participació........... 2

El SOCC es presenta a Europa..... 3

El TRIM........................................ 4

Canvis interanuals: Nidificació 2002-2004 ................. 5

L’itinerari 33: Casetes Velles ........ 7

Participants del projecte ............. 8

English summary ......................... 11

Referències .................................. 11

El tercer report del SOCC pretén reforçar el doble vessant d’aquest projecte de seguiment. ElSOCC és el resultat de la suma dels esforços individuals de molts ornitòlegs i, a la vegada, unaplataforma per a l’anàlisi de dades i la divulgació dels resultats. Així doncs, d’una banda s’obreun espai per a la participació directa dels col·laboradors en aquesta publicació, mentre que del’altra s’aprofundeix en el seu vessant analític i es donen a conèixer els primers passos de la

seva projecció internacional.

Jo

an M

estr

e

L’itinerari 33 obre l’apartat Coneguem elsSOCCs, on a partir d’ara els mateixoscol·laboradors del projecte podran donara conèixer els seus itineraris

Més protagonisme dels col·laboradorsi difusió internacional

ICO

Institut Català d’Ornitologia2

Lalta participació continua sentun dels punts més forts delSOCC. Durant les temporadesd’hivern 2003 i de nidificació

2004 hi han participat 160 col·labora-dors, 15 dels quals s’han incorporat alprojecte en aquest darrer any. Durantla temporada d’hivern 2004 es van re-alitzar els censos en un total de 187itineraris, mentre que a la primaverasegüent aquesta xifra va ser de 203. Su-perada la barrera psicològica dels 200itineraris, no hi ha cap dubte que elSOCC continua tenint uns nivells departicipació realment bons. La majorpart d’aquests itineraris se situen alnord-est de Catalunya (Fig. 1), dis-tribució que coincideix amb lazona on hi ha més ornitòlegs delpaís (Ferrer in Estrada et al. 2004).Amb tot, encara queden 21 qua-drats UTM 10x10 prioritaris percobrir, a la vegada que hi ha 11itineraris preferents per baixa: Vi-

lanova del Vallès (Vallès Oriental), Cer-danyola del Vallès (Vallès Occidental),Riera de Santa Coloma (Selva) Mont-serrat (Baix Llobregat), Illa de Ter (Gi-

ronès), Castellfo-

llit de Riubregós (Anoia), Avetosa dela Vall Ferrera (Pallars Sobirà), Alàs iCerc (Alt Urgell), Barruera (Alta Riba-gorça) i, finalment, Serra de Carreu iVall de Filià (Pallars Jussà). Tot i que al-gun d’ells està en procés de reassigna-

ció, és molt recomana-ble que qualsevol noucol·laborador que hiestigui interessat esposi en contacte amb

el coordinador del pro-jecte. En cas que cap

d’aquests itineraris si-gui adient per al nou col·la-

borador, la resta d’itineraris prio-

IntroduccióEl SOCC té com objectiu determinar els canvis que es produeixen en l’abundància de lesespècies d’ocells a Catalunya i, a través d’aquestes dades, avaluar l’estat de conservació del medi.

Evolució de la participacióSuperat ja el llindar dels 200 itineraris, el SOCC continua amb unes xifres de participació queconviden a l’optimisme. Cal, però, acabar d’impulsar la cobertura d’algunes zones del territorique encara no estan suficientment prospectades.

El programa SOCC (Segui-ment d’Ocells Comuns a Ca-talunya) és un projecte que técom objectiu principal deter-

minar les tendències temporals en l'a-bundància d'ocells comuns a Catalu-nya. A més del seu innegable interèscientífic, el coneixement de les ten-dències temporals és fonamental per va-lorar l'estat de conservació de les espè-cies (e.g. BirdLife International/EBCC2000) i, gràcies a les possibilitats delsocells com a indicadors ambientals (Fur-ness & Greenwood 1993), avaluarl'estat de conservació del medi.

El Seguiment d’Ocells Comuns a Ca-talunya es basa en el transecte com amètode de cens d'ocells. El transectesdel SOCC consisteixen en la realitza-ció sistemàtica de censos sobre uns ma-teixos itineraris de 3 km, subdividitsen sis seccions de 500 m cadascuna.El SOCC pretén conèixer les tendèn-cies de les poblacions tant en la tem-porada de nidificació com a l’hivern,raó per la qual es realitzen dos censosdurant l'estació reproductora (el pri-mer dins el període comprés entre el15 d'abril i el 15 de maig i el segon enel període 15 de maig/15 de juny) i dos

durant la hivernada (el primer durantel mes de desembre i el segon durantel gener). Per a més detalls sobre la me-todologia vegeu ICO (2002) i ICO(2003).

El SOCC és un projecte obert a totsels ornitòlegs que vulguin participar-hi.Es caracteritza per la facilitat de cens il’estandarització en la presa de dades,de tal forma que resulta assumible perla major part dels ornitòlegs del país.Per col·laborar-hi només cal posar-se encontacte amb el seu coordinador i tro-bar un itinerari apropiat per a fer els 4censos anuals.

s Figura 1. Localització dels quadrats UTM 10x10 amb itinerarisrealitzats durant la temporada de nidificació 2004.

Sense itinerariQuadrat amb 1 itinerariQuadrat amb 2 itinerarisQuadrat amb 3 itinerarisQuadrat amb 5 itineraris

’

Report núm. 3 del Programa SOCC - març 2005 33

Figura 2Localització delsquadrats UTM10x10 ambitinerarispreferents per ala temporadaSOCC 2005.

t

El passat mes de setembre esva dur a terme a Kayseri (Tur-quia) el XVI congrés de l’Eu-ropean Bird Census Council

(EBCC). L’EBCC és una organització in-ternacional que es va crearamb l’objectiu de potenciarels programes de monitorat-ge d’ocells a Europa, ambun èmfasi especial en la rea-lització d’atles i projectes deseguiment d’ocells comuns.La seva aportació més cone-guda és el llibre The EBCCAtlas of European Breeding Birds:their distribution and status (Ha-gemeijer & Blair 1997), pe-rò entre altres activitats tam-bé edita la revista Bird CensusNews, on es publiquen arti-cles d’interès sobre censos i atles d’o-cells, des de la perspectiva local a la con-tinental. Per a més informació sobrel’EBCC vegeu www.ebcc.info.

En aquest congrés l’ICO hi va pre-sentar dues comunicacions orals, una

sobre l’Atles i una altra sobre el SOCC,un fet que ha significat la presentaciód’aquests dos projectes en el marc d’a-questa important organització interna-cional. Amb 126 participants de 24 paï-

sos, aquest congrés va tenir un nivellmolt alt i les 62 presentacions orals i els36 pòsters van mostrar els esforçosque arreu d’Europa s’estan fent per talde conèixer les distribucions, tendèn-cies, estimes poblacionals i estatus de

les diferents espècies d’ocells. Actual-ment el panorama europeu és molt di-vers i, per un costat hi ha països on fadècades que treballen en aquesta me-na de projectes, i d’altres on tot just

ara s’estan començant a im-plantar. Un d’entre els moltsresultats interessants que esvan presentar en aquest con-grés és el diferent comporta-ment de moltes espècies d’am-bients agrícoles a l’est i l’oestdel continent durant la da-rrera dècada. Mentre a l’Eu-ropa occidental la major partde les espècies pròpies d’a-quests ambients patien una cla-ra tendència negativa, molt re-lacionada amb la intensificacióde l’agricultura, a l’est moltes

d’aquestes espècies mostraven regres-sions molt més suaus o fins i tot ten-dències positives, cosa que es relacio-na amb la caiguda dels règims comunistesi el sobtat abandonament de moltesexplotacions agràries estatals.

El SOCC es presenta a Europa El XVI congrés de l’European Bird Census Council, celebrat a Turquia el passat mes de setembrede 2004, ha significat la presentació del programa SOCC a nivell internacional. Fruit delscontactes realitzats, la propera primavera l’ICO preveu organitzar un workshop internacional aCatalunya per estudiar les possibilitats de generar mapes d’abundància pan-europeusmitjançant els projectes de monitoratge del tipus SOCC.

Itineraris preferent per baixa

Itineraris preferent per mostreig prioritari

ritaris pendents d’assignació són pre-ferents per a les noves incorporacionsal projecte (Fig. 2).

Pel que fa a la cobertura del SOCCen diferents ambients, cal destacar quecontinua essent deficient a les princi-pals zones humides del país, espe-cialment al delta de l’Ebre, mentre queles zones urbanes han tingut aquestany un bon impuls, amb 4 itinerarisnous a Barcelona. En línea amb el queha ocorregut a la ciutat comtal, el SOCCva augmentant la seva presència coma sistema per al seguiment de les mo-dificacions ambiental a escala local. Unmolt bon exemple d’això serien els dosSOCCs realitzats per EGRELL a amb-dós costats del futur estany d’Ivars.


D’aquest congrés cal remarcar moltespecialment el debat que es va gene-rar entorn de la possibilitat de crear ma-pes d’abundància a partir dels projectesde monitoratge tipus SOCC. Organit-zacions com la BTO (Regne Unit) o SO-VON (Països Baixos) estan generant me-todologies per mostrar mapes d’abundànciaanuals basats en aquest tipus de pro-grames de monitoratge i centres de re-cerca d’altres països estan començant ainvestigar les possibilitats d’aquest tipusde representacions. Aquests mapes po-drien mostrar, any rere any, l’abundàn-cia de les espècies amb notable preci-sió, cosa que permetria fer un importantpas endavant de cara l’actualització del’estat de conservació de les espècies i,gràcies a les seves capacitats biodindi-cadores, dels ambients on viuen. Aquest

projecte resulta tan prometedor que finsi tot s’ha creat un grup de treball dinsl’EBCC per estudiar amb profunditat lesaproximacions metodològiques que calseguir per aconseguir mapes d’aquestescaracterístiques a escala pan-europea,grup de treball en el que l’ICO s’hi haintegrat plenament. En aquest marc, caldestacar que l’abril de 2005 es preténdur a terme un primer Workshop sobreaquesta qüestió a Solsona, que estariaorganitzat conjuntament per l’ICO i elCentre Tecnològic i Forestal de Cata-lunya. Es preveu que hi assisteixin ex-perts dels diferents països i es posi unaprimera pedra en l’edificació d’aquestinteressant projecte.

Cal destacar que, tot i la seva curtahistòria, els projectes de seguiment ca-talans van fer una molt bona impressió

al congrés. Pel que fa al SOCC, algunsaspectes del seu disseny van cridar for-ça l’atenció, com ara el fet de tenir unprojecte de seguiment molt senzill (SOCCestàndard) al costat d’un altre de méscomplex però totalment compatible(SOCC ampliat). De tot el que vam pre-sentar al congrés, però, una de les apor-tacions més innovadores va ser l’ano-menat model Atles-SOCC, el complexprocediment estadístic que, integrantdades de l’Atles i del SOCC, ha permèsfer, en molts casos per primer cop, unaestima de les poblacions catalanes demoltes espècies d’ocells comuns (Es-trada et al. 2004). De tota manera, se-gurament allò que més va sorprendredel SOCC és l’elevada participació, grà-cies a la qual es poden plantejar qües-tions fins fa poc impensables.

El TRIM TRends and Indices forMonitoring data és un pro-grama informàtic desenvolu-pat per Statistics Netherlands

per a l’anàlisi de comptatges provinentsde programes de seguiment. Serveixper analitzar canvis temporals i pro-duir índexs d’abundància (Panneko-ek & Strien 2001). Estadísticament,aquest programa es basa en l’ús de mo-dels log-lineals i de distribucions dePoisson. El procediment implementatpermet controlar adequadament dosdels problemes més habituals dels comp-tatges, l’anomenada overdispersion (lavariànça observada és més gran que laesperada en una distribució de Pois-son) i la serial correlation (els comp-tatges d’un punt en un determinatany depenen dels comptatges d’a-quell mateix punt en l’any anterior).D’aquesta manera el programa generamodels més ajustats a la realitat i per-

met testar més eficaçment les tendèn-cies temporals i els paràmetres asso-ciats. D’altra banda, un dels grans avan-tatges del TRIM en l’anàlisi de sèriestemporals és que permet estimar da-des absents en la sèrie temporal. Ditd’altra manera, quan en un itinerarihi ha algun any per al qual no hi ha da-

des, el programa permet fer-ne una es-tima. Això augmenta molt la potènciade les anàlisis i permet que no s’haginde desestimar les dades d’aquell itine-rari. Cal agrair a Statistics Netherlandsque el programa sigui totalment gra-tuït i fàcilment adquirible, per exem-ple al web de l’EBCC www.ebcc.info.

El TRIMDurant els darrers anys s’han desenvolpuat diversos programes informàtics per a l’anàlisi decanvis temporals a partir de programes de seguiment. Un dels més exitosos, el TRIM,costitueix una eina ideal per a les anàlisis del SOCC.

El TRIM permetcalcular canvisinteranuals itendències a llargtermini.


Shan analitzat els canvis inter-anuals d’un total de 104 espè-cies, incloent aquelles quehan estat trobades en almenys

10 itineraris SOCC. D’aquestes, 34 es-pècies (33% del total) no han patit capcanvi significatiu en cap dels períodesd’estudi, mentre que la resta han mos-trat almenys alguna variació interanualen l’abundància. Aquest primer resul-tat posa de manifest l’alta capacitat dedetecció de canvis del sitema estadísticemprat i la manca d’estabilitat numèri-ca de moltes de les poblacions d’ocellsque nidifiquen a Catalunya.

Entre les espècies que han tingut can-vis positius constants és interessant res-saltar els casos del colom domèstic Co-lumba livia (37% anual), la tórtora turcaStreptopelia decaocto (16% anual), la co-torreta de pit gris Myiopsitta monachus(19% anual), l’oreneta cuablanca De-lichon urbicum (42% anual) i el pardalcomú Passer domesticus (5% anual), totsells ocells estretament lligats als am-bients molt humanitzats. Fora d’aquestgrup, altres espècies que mostren uncanvi positiu constant són el colltortJynx torquilla (42% anual), el picot gar-ser gros Dendrocopos major (9% anual),la cogullada vulgar Galerida cristata(6% anual), el cotoliu Lullula arborea(12% anual), la tallareta cuallarga Sylviaundata (28% anual) i la verderola Em-beriza citrinella (28% anual). D’altrabanda, hi ha set espècies en les qualsels dos períodes s’han caracteritzat peruna tendència negativa constant: la per-

diu roja Alectoris rufa (-11% anual), lapuput Upupa epops (-10% anual), lacuereta blanca Motacilla alba (-8% anual),el raspinell comú Certhia brachydacty-la (-8% anual), la gralla Corvus mone-dula (-21% anual), el corb Corvus co-rax (-22% anual) i l’hortolà Emberizahortulana (-24% anual). És importanttenir present que dos anys amb unamateixa tendència interanual no sig-nifica que s’estigui dins un període deregressió, sinó que pot ser que s’esti-gui en una fase ascendent o descen-dent d’una fluctuació. Així, de la ma-teixa manera que hi ha espècies que,com el cruixidell Emberiza calandra,

han tingut un primer període inter-anual descendent i un segon ascendent,d’altres poden mostrar alts i baixos d’u-na escala temporal superior. En tot cas,i a tall d’exemple, val la pena remar-car alguns casos. Així, sobta el fort crei-xement d’espècies que, com el colltort,han estat en regressió en els darrers 20anys. D’altra banda, si res no canviaaviat seran molt preocupants les da-vallades sofertes per la perdiu roja, lapuput o la gralla (Estrada et al. 2004).Durant els propers anys caldrà seguiramb atenció aquests i altres exem-ples.

Canvis interanuals: nidificació 2002-2004Fins que no disposem de sèries temporals llargues no es podran determinar tendències. Aquestany, però, la introducció del TRIM ha permès determinar canvis interanuals i índexsd’abundància, el procediment més habitual per comparar canvis entre anys i entre espècies.

El gratapalles Emberiza cirlus s’ha mostrat estable en el període 2002-2003 però hadisminuït un 19% en el 2003-2004.

Espècie n itineraris n individus índex 2002 índex 2003 índex 2004

Alectoris rufa 96 516 1 0,89 0,79

Coturnix coturnix 52 360 1 0,65 1,55

Phasianus colchicus 1 5 39 1 1 0,24

Buteo buteo 97 254 1 1 1

Falco tinnunculus 10 1 305 1 1 1,19

Gallinula chloropus 46 7 16 1 1 1

Tetrax tetrax 1 1 29 1 1 1 1

Burhinus oedicnemus 20 209 1 1 1


Charadrius dubius 19 159 1 1 1

Columba livia 58 5.297 1 1,37 1,87

Columba oenas 19 148 1 1 1

Columba palumbus 207 5.733 1 1 1

Streptopelia decaocto 83 1.309 1 1,16 1,34

Streptopelia turtur 1 1 1 827 1 1 1

Myiopsitta monachus 15 350 1 1,19 1,42

Clamator glandarius 18 48 1 3,13 2,48

Ign

asi L

love

r

’



Cuculus canorus 163 1.096 1 1 0,91

Athene noctua 30 72 1 1 1

Apus apus 187 16.225 1 0,83 1,08

Apus melba 63 554 1 1,77 1,34

Alcedo atthis 13 29 1 1 1

Merops apiaster 135 1.743 1 1 1,97

Upupa epops 120 646 1 0,9 0,81

Jynx torquilla 51 169 1 1,42 2,02

Picus viridis 157 827 1 1 1

Dendrocopos major 108 521 1 1,09 1,2

Melanocorypha calandra 10 801 1 0,6 0,61

Galerida cristata 78 1 .1 19 1 1,06 1 ,12

Galerida theklae 12 175 1 1 1

Lullula arborea 83 918 1 1,12 1,26

Alauda arvensis 33 698 1 1 1

Ptyonoprogne rupestris 29 230 1 1 1

Hirundo rustica 184 7.993 1 1 2,47

Delichon urbicum 1 18 2.772 1 1,42 2,02

Anthus campestris 23 73 1 0,3 0,49

Anthus trivialis 19 122 1 1 1

Motacilla cinerea 42 212 1 1 1,3

Motacilla alba 1 18 681 1 0,92 0,85

Troglodytes troglodytes 154 2.821 1 1,15 1,04

Prunella modularis 31 665 1 1,54 1,74

Erithacus rubecula 17 1 5.073 1 1,22 1,09

Luscinia megarhynchos 176 5.782 1 1 1,08

Phoenicurus ochruros 72 399 1 1 1

Saxicola torquatum 134 1.028 1 1 1

Oenanthe oenanthe 20 243 1 1 1,32

Oenanthe hispanica 16 129 1 1 1

Monticola solitarius 21 52 1 1 1,61

Turdus merula 212 6.423 1 1,14 1,06

Turdus philomelos 109 616 1 1 1

Turdus viscivorus 10 1 928 1 1 ,1 1 1,22

Turdus torquatus 12 71 1 1 1

Cettia cetti 91 1.532 1 1,43 1,53

Cisticola juncidis 47 732 1 1,9 2,01

Acrocephalus scirpaceus 19 269 1 1 0,79

Acrocephalus arundinaceus 15 104 1 1 1

Hippolais polyglotta 105 884 1 1 1 ,17

Sylvia undata 49 698 1 1,28 1,64

Sylvia cantillans 99 1.228 1 1 1

Sylvia melanocephala 134 3.536 1 1,26 1,3

Sylvia hortensis 17 100 1 1 1

Sylvia borin 46 183 1 1 1,56

Sylvia atricapilla 187 3.802 1 1 1

Phylloscopus bonelli 1 1 1 1.802 1 1,08 1 ,17

Phylloscopus collybita 116 903 1 1 1

Regulus regulus 18 220 1 1 0,59

Regulus ignicapillus 1 18 1.456 1 1,2 1 ,15

Muscicapa striata 61 172 1 1 1,36


Aegithalos caudatus 141 1.739 1 1,39 1,14

Parus cristatus 133 1.554 1 1 1

Parus ater 96 1.800 1 1 1

Parus caeruleus 160 2.457 1 1 0,86

Parus major 199 4.220 1 1,1 0,96

Sitta europaea 46 310 1 1 1

Certhia brachydactyla 162 1.567 1 0,92 0,85

Remiz pendulinus 13 243 1 1 1

Oriolus oriolus 132 884 1 1,07 1,14

Lanius collurio 25 184 1 1 1

Lanius meridionalis 22 65 1 1 1

Lanius senator 70 262 1 1 1,26

Garrulus glandarius 174 1.924 1 0,83 1,06

Pica pica 122 3.1 1 1 1 1 1

Pyrrhocorax graculus 10 500 1 1 0,3

Pyrrhocorax pyrrhocorax 31 862 1 0,42 1,26

Corvus monedula 18 251 1 0,79 0,63

Corvus corone 87 393 1 1 1,26

Corvus corax 90 447 1 0,78 0,61

Sturnus vulgaris 13 1 6.098 1 1 1

Sturnus unicolor 46 854 1 1,31 1,73

Passer domesticus 174 18.663 1 1,05 1 ,1 1

Passer montanus 93 2.078 1 1 ,13 1,27

Petronia petronia 21 258 1 1,55 0,69

Fringilla coelebs 138 3.687 1 1,07 1 ,14

Serinus serinus 204 7.785 1 1,03 1,06

Serinus citrinella 22 531 1 0,68 1,18

Carduelis chloris 165 2.708 1 1,12 0,98

Carduelis carduelis 167 4.265 1 1 1,09

Carduelis cannabina 87 1.294 1 0,97 1,14

Loxia curvirostra 25 866 1 0,56 0,76

Pyrrhula pyrrhula 35 169 1 1,18 0,42

Emberiza cirlus 139 1.505 1 1 0,81

Emberiza citrinella 16 92 1 1,28 1,65

Emberiza cia 68 738 1 1 1

Emberiza hortulana 16 124 1 0,76 0,58

Emberiza calandra 91 2.308 1 0,76 1,05

Taula 1. Canvis en l’abundància de les espècies enles temporades de nidificació 2002-2004. La taulamostra el nombre total d’itineraris per als qualsl’espècie ha estat present almenys en un any, elnombre total d’individus censats en els 3 anys i elsíndexs d’abundància per a cada any. Els índexs quees mostren en aquesta taula corresponen alsanomenats Model indices (vegeu Pannekoek &Strien 2001), estimats a partir dels modelsestadístics. El valor de l’índex es defineix com a 1per al primer any (el 2002 en el nostre cas) i esmanté constant quan no hi ha cap canvisignificatiu en el període estudiat. Així mateix, unvalor de 0,90 el segon any implica una disminuciósignificativa del 10% respecte el primer any,mentre que un valor de 1,10 representa unaugment significatiu del 10%.


Litinerari SOCC número 33 sesitua a l’extrem sud de Cata-lunya, al massís dels Ports, itranscorre per l’indret conegut

com Casetes Velles, el qual dóna noma l’itinerari. Aquest és un itinerariprioritari de muntanya mitjana, en ac-tiu des de l’inici del projecte, la prima-vera de 2002.

Els Ports constitueixen un massís cal-cari format per les estribacions del Sis-tema Ibèric i de les serralades costane-res catalanes. Bona part de les sevesmuntanyes es troben per sobre dels 1.000m, amb el Mont Caro com a cim més alt(1.447 m). Pel que fa referència a lavegetació del massís hi destaquen lesextenses pinedes de pinassa i pi roig. Ales parts baixes del vessant occidentalhi trobem pinedes de pi blanc, mentreque en el vessant oriental hi predomi-nen les brolles i les garrigues medite-rrànies. A les carenes i zones culminalsmés exposades hi trobem zones ober-tes que presenten una vegetació herbà-cia baixa alternada amb petits arbustsamb forma de coixinets espinosos. Tam-bé hi trobem reminiscències de vegeta-ció caducifòlia de tipus centreuropeu,com ara les fagedes. Els ambients rupí-coles són un dels més representatiusdels Ports, amb nombrosos cingles i aflo-raments rocosos que conformen un pai-satge abrupte i escarpat.

L’itinerari 33 es localitza a la part al-ta del massís, entre els 1.100 i 1.200 m.El recorregut s’inicia en una antiga mi-na de carbó, ara abandonada. Les qua-tre primeres seccions transcorren peruna pista forestal, mentre que les duesúltimes ho fan per un sender. La pri-mera meitat de l’itinerari passa per unbosc molt esclarissat de carrasca, pinassai boix, on hi trobem ocells propis d’es-pais oberts, com ara el sit negre Embe-

riza cia i la tallareta cuallarga. Curiosa-ment, però, també hi trobem moltes ma-llerengues petites Parus ater, que solenser els pàrids més abundants. En arri-bar a la quarta secció s’entra en unazona de prats amb construccions dis-perses. En aquesta zona s’hi practica laramaderia extensiva, amb una vintenade cavalls de carn, i tampoc és rar ob-servar alguna cabra salvatge. És aquí ones detecta el gratapalles Emberiza cirlus,la cotoliu i el trencapinyes Loxia curvi-rostra, mentre que a les masses arbus-tives hi trobem el pardal de bardissa Pru-nella modularis i el tallarol gros Sylviaborin. L’última de les seccions és la mésforestal de l’itinerari i passa per una pi-neda de pi roig amb grèvols, avellaners,i fins i tot algun faig dispers. En aques-ta zona, coincidint amb la maduracióhivernal del fruit del grèvol, s’hi detec-ten ocells com ara el tallarol de casquetSylvia atricapilla i el tord ala-roig Turdusiliacus. La font de l’Onso és el punt fi-nal de l’itinerari.

Una de les característiques més parti-culars d’aquest itinerari és la presència

d’ocells propis de la Catalunya humida,com el pardal de bardissa, el pica-soquesblau Sitta europaea o fins i tot la llucare-ta Serinus citrinella i, alhora d’ocells ter-mòfils, com ara el tallarol capnegre Sylviamelanocephala. El pinsà comú Fringillacoelebs sol ser l’ocell més detectat, tantals censos de primavera com als d’hivern,moment en el què pot superar el 75%dels contactes. A data d’avui, el nombred’espècies detectades durant els censosd’estiu arriba a 51, mentre que el mà-xim d’espècies detectades en un solcens és de 34. A l’hivern el nombred’espècies per cens és molt més baix, idurant els anys 2002 i 2003 s’han de-tectat un total de 34 espècies. En aques-ta estació s’han detectat ocells força in-teressants, com ara la merla de pit blancTurdus torquatus. Com a dades poc co-munes potser destacaríem algunes de laprimavera de 2002, com la concentracióde 54 corbs en el segon cens de nidifi-cants, el recompte de 43 trencapinyes ola citació de llucareta.

Acabat el cens, el camí de tornada esrealitza pel mateix itinerari. És alesho-

Itinerari 33

Casetes Velles, al cor del massís dels PortsEn aquest informe obrim una nova secció del report SOCC que pretén acostar-nos als diferentsitineraris de la mà dels seus responsables. Iniciem aquest viatge virtual amb l’itinerari 33,situat als Ports de Beseit.

El paisatge dels Ports es caracteritza per la presència d’extenses masses forestalsentre grans cingleres i penya-segats.

Jo

an M

estr

e

CONEGUEM ELS SOCCS

’


El Seguiment d'Ocells Comunsa Catalunya és possible gràciesa la inestimable col·laboracióde tots els seus participants. La

darrera taula d'aquest informe mostraels itineraris i col·laboradors que han

participat durant les temporades d’hi-vernada 2003 i nidificació 2004. Unagraïment molt especial a tots ells i atots aquells que s'han afegit al projecteposteriorment, així com als organismesi institucions que li han donat suport:

Generalitat de Catalunya, Fundació Te-rritori i Paisatge, Diputació de Barcelo-na, Ajuntament de Barcelona, Ajunta-ment de Terrassa, Cos d'agents ruralsde la Generalitat de Catalunya, EGRELLi Fundació Caixa Sabadell.

Participants del projecte

res quan sovint es detecta el voltor co-mú Gyps fulvus, espècie que no acostu-ma a aparèixer a la zona fins a mig ma-tí. Pel que fa a la climatologia adversa,a l’hora de programar els censos d’hi-vern s’han de tenir molt en comptetant el vent de mestral vent de dalt comla sella, nom popular que reben els nú-vols que s’enganxen a la part alta delmassís. La presència de la sella ha com-portat en alguna ocasió l’ajornament delcens per manca de visibilitat, tot i queen cotes més baixes el cel estigui seré iles condicions meteorològiques siguinaparentment bones.

JOAN MESTREResponsable de l’itinerari SOCC 33

Durant l’hivern eltallarol de casquet

Sylvia atricapilla espot trobar a l’itinerari

33 a les zones on hiha grèvol.

Car

los

Gra

nd

e

1 Fulleda Herrando Vila, Sergi2 Serrat de les Giroles, Alt Àneu Rollan Vallbona, Àlex3 Campdàsens, Garraf Espejo Fraga, Daniel4 Sant Feliu de Guíxols Álvarez Cros, Carles5 La Ribera, el Prat de Llobregat Siré Peralta, Guillem6 Sant Julià de Vilatorta Viver Fabregó, Jordi7 Esparreguera Mateu Valls, Jordi8 La Jonquera Ribas Pallisera, Josep9 Puig Neulós, l'Albera Budó Ricart, Joan10 Sant Jaume d'Enveja Tantull Oliva, Josep11 La Conreria, Tiana Campderròs Jordà, Jaume13 El Corredor Andino Pol, Héctor14 Vic Rodríguez Franch, Martí14R Vic Jutglar Nogué, Roger15 La Palma de Cervelló Pérez López, Marc16 El Mas de l'Artís, Vilanova i la Geltrú Berrocal Muñoz, Francisco17 Sant Pere Cercada, Sta. Coloma de Farners Delgado Garcia, Alfons18 Hostafrancs Grande Flores, Carlos19 Garrigàs Julià Fàbregues, Lluc20 Bosc del Gavatx, Olesa de Montserrat Cerdeira Ribot, Jordi21 Cantallops Campsolinas Juanola, Albert22 Can Ribes, Santa Eulàlia de Ronçana Pedrocchi Rius, Vittorio23 La Palma d'Ebre Aymí Cubells, Raül

24 Mas Godomar, Olot Garrigós Castro, Bernat25 Can Xifré, Montnegre Sala Parra, Jordi27 Secà de Balaguer Nievas Castro, Antoni28 Masquefa González Ballvey, Daniel29 Tredòs, Naut Aran Gargallo Oliva, Gabriel30 Sils Ventura Linares, Joan31 Vilobí d'Onyar Sala Valls, Albert32 Tossal de les Cases, Corbins Farré Serrando, Enric33 Casetes Velles, Ports de Tortosa Mestre Querol, Joan34 Montgrí Burgas Riera, Daniel35 Can Liro, St Pere de Vilamajor Stefanescu Bonet, Constantí36 Santa Maria de Corcó Pedro Font, Albert37 Serra de Daró Salva Xucla, Carlos38 Salardú Nieto Pallàs, Ximo39 Sant Martí Sarroca Noguera Piquer, Marc40 Molins de Rei Furquet Morales, Carles41 Capçanes Margalef Pelejà, Toni42 Gresolet, Saldes Santandreu Pajerols, Joan43 Pla de Rus, Castellar de n'Hug Aymerich Boixader, Pere44 Valls Tanco Serra, Xavier45 Artesa de Segre Trullols Grané, Jordi46 Mas de Melons Bota Cabau, Gerard47 Serra de Carreu, Abella de la Conca Balasch Pérez, David

Itinerari Col·laboradorCodi Nom



49 l'Onyar, Riudellots de la Selva Vilagran Casanovas, Joaquim51 La Seu d'Urgell Verdeny Esteve, Marta52 Rubió Requena Jiménez, David53 Castelldefels Pioli Araújo, Alicia54 Sant Hilari Sacalm Delgado Garcia, Alfons55 Passeig Sant Joan, Barcelona Moret Viñals, David56 Gironella Pujol Vilaseca, Joan57 Flix Pena Franch, Enric58 Torre Marimon Julien Vila, Abel59 Basses d'en Coll Barriocanal Lozano, Carles60 Can Ràpia, Vilassar de Dalt Roca Orta, Daniel61 Boet, Alins Gargallo Oliva, Gabriel62 Montagut, Querol Domingo de Pedro, Màrius63 La Vallençana Sánchez Inés, Miguel64 Masserres, Santa Coloma de Farners Solà Buigas, Pep66 Sant Martí de Montnegre Maynou, Francesc67 Cassà de la Selva Vilahur Godoy, Xon68 Sagàs Anton Recasens, Marc69 Les Camposines, Ascó Pena Franch, Enric70 Canet d'Adri Montserrat Freixa, Elisenda71 Pla de Beret, Naut Aran Nieto Pallàs, Ximo72 Roses Omedes Salinas, Àlex73 Plans de Conill, Tàrrega Pont Torné, Francesc74 Llorà González Moliner, Miquel75 Peratallada, Forallac Ley Ussing, Martin76 Castell de Requesens, L'Albera Minobis Bech, Robert77 Vilanova i la Geltrú Solís Nogués, Ramon78 Preixana Bonfil Solsona, Jaume79 Golmés Bonfil Solsona, Jaume82 Vidrà Camprodon Subirachs, Jordi83 Congost de Collegats Canut Bartra, Jordi84 Saladelafont, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç85 Les Oliveretes, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç86 Vinardell, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç87 l'Avellà, Guardiola de Font-Rubí Aute Todo, Francesc Xavier92 Secà de Montgai Estrada Bonell, Joan93 Farena Domingo de Pedro, Màrius94 Montserrat Ballesteros Salla, Tomás95 Pantà de Foix Guasch Gonzàlez, Cisco95R Pantà de Foix Bayer Gonzàlez, Xavier96 La Cellera de Ter Cortada Gardella, Albert97 Beuda Cortada Gardella, Albert98 Coll de Pal Calderón Álvarez, Raül99 Camarles Sánchez Blanch, Manuel100 Canal de Seròs, Lleida Solanes Morros, Eva Mª101 Les Valls de Valira Martín Rosa, Lluís Miquel102 Ger Nicolau Vila, Jordi

103 Claravalls, Tàrrega Pérez Osanz, Marc104 Sant Miquel del Fai Salicrú García, Josep Lluís105 Santa Maria de Merlès Salicrú García, Josep Lluís106 Setcases Dinarès Cistaré, Manel107 Sant Andreu de la Barca Sanz Sánchez, Víctor108 Segura Albero Figueras, Lluís109 Serra del Montsià Curcó Masip, Antoni1 10 Terrassa Est Baltà Josa, Oriol1 1 1 Terrassa Nord Baltà Josa, Oriol1 12 Campus UAB Moret Viñals, David1 13 Puig Ventós Baltà Josa, Oriol1 14 Gallecs Garcia Gonzàlez, Ernest1 15 Prats i Sansor Torné Viudas, Sergi1 16 Pontils Mañé Ferré, Jose Mª1 17 Querol Sendra Auberni, Martí1 18 Conesa Martínez Marchamalo, Javier1 19 Collserola, Barcelona Ponce Santos, Jordi120 Puigcerverís, Pardines Arquimbau Cano, Roger121 Tavertet Mas Cornet, Guillem122 Rocacorba Vila Portella, Xavier123 Estany de Banyoles Vila Portella, Xavier124 Crespià Feo Quer, Carles125 Torredembarra Vázquez de Luca, Albert126 Ordal Ballesta Castro, Jordi127 La Torre d'Oristà Prat Espelt, Ramon128 Sant Esteve de Palautordera Gamero Cabrellez, Anna129 Sant Joan les Fonts Gay Pons, Lluís130 Sant Privat d'en Bas Bassols Isamat, Emili13 1 Turó de Pujou, Olot Fabregó Claparols, Jaume133 Oix Naspleda Feixas, Joan134 El Croscat, Olot Naspleda Feixas, Joan135 Montagut Lockwood , Mike136 Mieres Montserrat Reig, Joan137 Coll d'Uria, Sant Feliu de Pallerols Trabalon Carricondo, Fran138 Masdenverge Ruiz Barrera, Núria139 Els Cogolls, les Planes d'Hostoles Vaca Agustí, Albert140 Sant Quirze del Vallès de la Paz Puig, Glòria141 Ter Vell Clarabuch Vicent, Oriol142 Timoneda d'Alfés Calvet Gaya, Jordi143 Mataró Carretero Serra, Andreu144 Llessuí Oliveras Serrano, Ignasi145 Darnius Batlle Bassa, Agnès146 Fageda de Santa Fe Pedrocchi Rius, Vittorio147 Pla de la Calma Baltà Josa, Oriol148 Riera de l'Avencó Herrando Vila, Sergi149 Olèrdola Pedrocchi Rius, Vittorio152 Sant Dalmai, Girona Feliu Latorre, Ponç



Itinerari 100, Canal de Seròs, Lleida

Eva

Mª

So

lan

es


153 Vandellòs Pujol Vàzquez, Albert154 Baga de Montclar, Santa Cristina d'Aro Ramot García, Jaume155 Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro Bas Lay, Josep M.156 Camí del Poal, Linyola Guillen Martí, Roger157 Guilleries 1 Clarabuch Vicent, Oriol158 Guilleries 2 Clarabuch Vicent, Oriol159 Els Hostalets de Balenyà Canet Rovira, Toni160 L'Esquerrà, Garraf Herrando Vila, Sergi161 Fluvià Vell, l'Escala Plans Rubió, Pedro José162 Pla de la Figuera, Algerri Rocaspana Jové, Rafel163 Alguaire Barquín Ruiz, Marina164 Cap del Rec, Lles Brotons Alabau, Lluís165 La Morella, Garraf Herrando Vila, Sergi166 Rabós Corcoll Cornet, Natàlia166R Rabós Gàlvez Martínez, Marc167 Vilajuïga Cumplido Vila, Josep Mª169 Riells de Montseny Gargallo Oliva, Gabriel170 Illa de Ter Clarabuch Vicent, Oriol171 Mig de Dos Rius Clarabuch Vicent, Oriol172 Perafita Ordeix Rigo, Marc173 La Terreta Matheu de Cortada, Eloïsa175 Alinyà 1 - Serra de Campelles Aymerich Boixader, Pere176 Alinyà 2 - Coll de Boix Aymerich Boixader, Pere177 Les Planes de Son Aymerich Boixader, Pere178 Alt Segre - Bellver Aymerich Boixader, Pere180 Poboleda Escolà Llevat, Andreu181 Torre de Cadí Ripoll Gómez, Carles182 El Francolí, Tarragona Aymí Cubells, Raül183 Sòbol, Sant Llorenç de Morunys Mañas Codes, Daniel184 Les Vendranes, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç185 Serra Llarga, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç186 La Mola, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç187 Ermitanets, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç188 Mura, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol189 L'Otzet, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol190 La Vall d'Horta, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol191 Montcau, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol192 Carena del Montnegre Gargallo Oliva, Gabriel194 Aiguamòig Estrada Coll, Carme

195 Buseu, Baix Pallars Canut Bartra, Jordi196 Bosc de Vilalta, Farena West , Steve197 Congost de Fraguerau West , Steve198 Port d'Arnes West , Steve199 Aiguabarreig, Granja d'Escarp West , Steve200 Sot del Fuster West , Steve201 Sebes, Flix West , Steve202 Montsec West , Steve203 Mont-rebei West , Steve204 Rasos de Peguera Baltà Josa, Oriol205 Castellbisbal Santandreu Gràcia, Marc206 Vidreres Pons Ferran, Pere207 Castelldans Anton Recasens, Marc208 Port del Compte Baltà Josa, Oriol209 Borredà Llebaria Vivar, Carles210 Puig Miquel, Sant Joan de les Abadesses Sanmartí Blanch, Roger211 Artés Aparicio Sanz, Antoni212 Pinell de Solsonès Raurell Solà, Montse213 Mafet, Agramunt Sebé Pedrós, Arnau214 Montesquiu Vigué Ruaix, Jordi215 Gavà Pioli Araújo, Alicia216 Barcelona litoral Guallar Rivero, Santi217 Biscarri, Isona Petit Saludes, Albert218 Sant Fost de Campsentelles Llobet Marimon, Marc219 Ogassa Pérez Petrus, Óscar220 Llívia Ruiz Perales, Xavier221 Llançà Bertran Fábregas, Marc222 Els Omells de Na Gaia Ballesteros Salla, Tomás223 La Guàrdia d'Ares García Ferré, Diego224 Estany d'Ivars Nord Estrada Bonell, Joan225 Estany d'Ivars Sud Bonfil Solsona, Jaume226 Parc Fluvial del Besòs, Montcada Larruy Brusi, Xavier227 Riu Besòs, Montmeló Marí Vivancos, Toni228 Sant Pere de Riudebitlles Aute Todo, Francesc Xavier230 Orrius Martínez Maldonado, J. Manuel231 Diagonal, Barcelona Ferrer Parareda, Xavier232 Montjuïc, Barcelona Matheu de Cortada, Eloïsa233 Can Dragó, Barcelona Díaz Diethelm, Daniel235 Coll d'Ares, Alinyà Sanmartí Blanch, Roger



Itinerari 61, Boet, Alins Itinerari 228, Sant Pere de Riudebitlles

Gab

riel

Gar

gal

lo

Fran

cesc

Xav

ier

Au

te


English summary

BirdLife International/EBCC. 2000. Eu-ropean bird populations: estimates andtrends. BirdLife International. BirdLifeConservation Series No. 10. Cambrid-ge.

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L &Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002. Ins-titut Català d’Ornitologia (ICO)/LynxEdicions. Barcelona.

Furness, R.W. & Greenwood, J.J.D. 1993.Birds as monitors of environmental chan-ge. Chapman & Hall. London.

Hagemeijer, W.J.W. & Blair, M.J. 1997.The EBCC Atlas of European Breeding Birds:their distribution and status. EBCC andT & AD Poyser. London.

ICO. 2002. El seguiment d’ocells comunsa Catalunya (SOCC). Institut Català d’Or-nitologia. Barcelona. (http://www.orni-tologia.org/monitoratge/socc.htm).

ICO. 2003. Programa SOCC. Primer in-forme del Programa de Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya. Institut Català d’Or-nitologia. Barcelona.

Pannekoek, J. & Strien, A.J. van. 2001.TRIM 3 Manual. Trends and Indices forMonitoring data. Research paper no. 0102.Statistics Netherlands. Voorburg.

Referències

The SOCC (Seguiment d’Ocells Co-muns a Catalunya) - the Cata-lan common bird survey - is a

programme promoted by the CatalanOrnithological Institute aimed at de-termining temporal trends occurring inthe abundance of common birds in Ca-talonia (NE Spain): this information isessential for discovering the conserva-tion status of bird species and theirhabitats. The programme uses 3-km li-ne transects that are walked twice du-ring the breeding season (between April15th and June 15th) and twice in win-ter (December and January).

This third annual report stresses theimportance of both the enthu-siastic participation of volunteersand the careful analysis of the data,providing space for field ornithologiststo have their say, as well as describingsome of the most recent improvementsin the statistical analysis of trends andindices and the first steps towards theinternationalisation of the SOCC.

The SOCC now consists of 203transects walked by 160 people. Mostof the vast biogeographical diversityof Catalonia is covered, although the-re is an especially high concentration

of SOCCs in the north-east of the country(Fig. 1). The SOCC was presented in-ternationally in September 2004 atthe XVI Conference of the EuropeanBird Census Council in Kayseri (Tur-key). One of the most interesting as-pects of this congress was the oppor-tunity it provided for people interested

in the generation of pan-European abun-dance maps from survey schemessuch as the SOCC to meet up; the ICOwill play an important role in this issueby organising a specialised workshopin Catalonia next April.

Furthermore, this report also presentsthe first results using TRIMsoftware. Although it is too so-on to determine populationtrends, the interannual chan-ges and indices obtained arediscussed here (Table 1). Two-thirds of the bird species showat least one yearly change inthe period 2002-2004, a figu-re that suggests that populationstability is far from being the

norm. Finally, Joan Mestre introdu-

ces us to one of the southernmostSOCCs, in the mountains of Els

Ports. This transect is characterisedby the coexistence of Mediterranean

species such as the Sardinian WarblerSylvia melanocephala, mid-mountainspecies such as the Nuthatch Sitta eu-ropaea and even high-mountain spe-cies such as the Citril Finch Serinus ci-trinella.

NuthatchPicasoques blau Sitta europaea

Dibuix: Toni Llobet

informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya x núm. 3

Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Lluís Brotons i Joan MestreSuport SIG: Ferran Páramo i Judit Montagut

Disseny i maquetació: Lluc Julià

Programa SOCCCoordinació

Sergi HerrandoInstitut Català d’Ornitologia

Girona 168, entresol 5a08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de ZoologiaPasseig Picasso s/n08003 Barcelonatel. 93 319 42 79E-mail: [email protected]: www.ornitologia.org

programasocc

Programa de seguiment en conveni amb:

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada: ICO. 2005. Programa SOCC. Tercer informe del Programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya. Institut Català d’Ornitologia. Barcelona

ICO

Report SOCC 3

Documents

Transcript of Report SOCC 3