Report SOCC 4

12
Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologia febrer 2006 núm. 4 Quart informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya U n cop finalitzat l’Atles dels ocells nidificants de Cata- lunya 1999-2002, estem a punt d’iniciar l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006- 2009. Són diverses les motivacions que han dut a l’ICO a impulsar aquest nou projecte, però entre les més importants es podrien citar les següents: 1) no dis- posem de cap atles d’hivern previ i, per tant, hi ha una manca de coneixement sobre les distribucions i les abundàn- cies dels ocells en aquesta estació de l’any; 2) les poblacions reproductores i hivernants sovint són molt diferents, amb la qual cosa moltes de les consi- deracions fetes a l’atles de reproductors no són vàlides per aquest període; 3) l’hivern és un període clau des del punt de vista de la supervivència i un atles ens pot ajudar a entendre moltes dinà- miques poblacionals; i 4) Catalunya està situada en una zona important per a l’a- collida d’ocells hivernants, un factor que, a més, pot tenir interessants impli- cacions més enllà de les nostres fron- teres. El repte que tenim al davant és gran. Les limitacions a l’hora de fer la feina de camp seran molt més importants que en el cas del de nidificants. L ’hivern és un període curt, amb poques hores de llum al dia i, molt sovint, hi ha moltes jornades en les quals la meteorologia és molt adversa per a l’observació d’ocells. A més, un hivern pot ser molt diferent d’un altre. Tot plegat fa que la metodo- logia hagi de tenir molt en compte l’e- ficiència del mostratge i, a la vegada, ha de ser capaç de reflectir els canvis entre els diferents hiverns. Per tot això hem estudiat amb deteniment les possibili- tats d’integració del SOCC en aquest atles i els resultats han estat realment bons. En conseqüència, tots els itineraris SOCC entraran directament a formar part del nou Atles. A partir del pròxim hivern, tothom qui continuï fent el seu SOCC estarà contribuint decisiva- ment al nou projecte. Però les anàlisis també ens han fet veure que la cober- tura i distribució actuals són encara insu- ficients per assolir els objectius d’un atles i, per tant, caldrà engrescar tothom a participar-hi. En aquest sentit, hem fet una extensió del mostratge priorita- ri que ha de servir per indicar clarament les zones on és més important establir els nous itineraris. programa socc Continguts Introducció ................................... 2 El SOCC en l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern .................3 Ampliació del mostratge prioritari del SOCC...................... 4 Canvis interanuals: hiverns 2002-2004 ....................... 5 Coneguem els SOCCs: l’itinerari 20 ................................ 7 Participants del projecte ..............8 English summary ......................... 11 Referències ................................. 12 El pròxim hivern comença un nou i interessant projecte, l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Hem estat valorant les possibilitats d’integrar el SOCC en la metodologia de l’Atles i els resultats han estat molt prometedors. Així doncs, el SOCC constituirà una part essencial del nou Atles i, per tant, cal engrescar, ara més que mai, a més ornitòlegs a participar-hi. Joan Estrada El SOCC formarà part de la metodologia de l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern. Tots els itineraris, com ara aquest, el 224, s’incorporen directament al projecte. El SOCC serà una part essencial del nou Atles hivernal ICO

description

Report del programa SOCC número 4 - febrer 2005

Transcript of Report SOCC 4

Page 1: Report SOCC 4

Report del Programa SOCC - Institut Català d’Ornitologiafebrer 2006 núm. 4

Quart informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya

Un cop finalitzat l’Atles delsocells nidificants de Cata-lunya 1999-2002, estem apunt d’iniciar l’Atles dels

ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Són diverses les motivacions quehan dut a l’ICO a impulsar aquest nouprojecte, però entre les més importantses podrien citar les següents: 1) no dis-posem de cap atles d’hivern previ i, pertant, hi ha una manca de coneixementsobre les distribucions i les abundàn-cies dels ocells en aquesta estació del’any; 2) les poblacions reproductoresi hivernants sovint són molt diferents,amb la qual cosa moltes de les consi-deracions fetes a l’atles de reproductorsno són vàlides per aquest període; 3)l’hivern és un període clau des del puntde vista de la supervivència i un atles

ens pot ajudar a entendre moltes dinà-miques poblacionals; i 4) Catalunya estàsituada en una zona important per a l’a-collida d’ocells hivernants, un factorque, a més, pot tenir interessants impli-cacions més enllà de les nostres fron-teres.

El repte que tenim al davant és gran.Les limitacions a l’hora de fer la feinade camp seran molt més importants queen el cas del de nidificants. L’hivern ésun període curt, amb poques hores dellum al dia i, molt sovint, hi ha moltesjornades en les quals la meteorologia ésmolt adversa per a l’observació d’ocells.A més, un hivern pot ser molt diferentd’un altre. Tot plegat fa que la metodo-logia hagi de tenir molt en compte l’e-ficiència del mostratge i, a la vegada, hade ser capaç de reflectir els canvis entre

els diferents hiverns. Per tot això hemestudiat amb deteniment les possibili-tats d’integració del SOCC en aquestatles i els resultats han estat realmentbons.

En conseqüència, tots els itinerarisSOCC entraran directament a formarpart del nou Atles. A partir del pròximhivern, tothom qui continuï fent elseu SOCC estarà contribuint decisiva-ment al nou projecte. Però les anàlisistambé ens han fet veure que la cober-tura i distribució actuals són encara insu-ficients per assolir els objectius d’unatles i, per tant, caldrà engrescar tothoma participar-hi. En aquest sentit, hemfet una extensió del mostratge priorita-ri que ha de servir per indicar claramentles zones on és més important establirels nous itineraris.

programasoccContingutsIntroducció ................................... 2

El SOCC en l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern .................3

Ampliació del mostratge prioritari del SOCC...................... 4

Canvis interanuals: hiverns 2002-2004 ....................... 5

Coneguem els SOCCs: l’itinerari 20 ................................ 7

Participants del projecte ..............8

English summary ......................... 11

Referències ................................. 12

El pròxim hivern comença un nou i interessant projecte, l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern2006-2009. Hem estat valorant les possibilitats d’integrar el SOCC en la metodologia de l’Atles iels resultats han estat molt prometedors. Així doncs, el SOCC constituirà una part essencial del

nou Atles i, per tant, cal engrescar, ara més que mai, a més ornitòlegs a participar-hi.

Jo

an E

stra

da

El SOCC formarà part de la metodologia del’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern.Tots els itineraris, com ara aquest, el 224,s’incorporen directament al projecte.

El SOCC serà una part essencial del nou Atles hivernal

ICO

Page 2: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia2

IntroduccióEl SOCC té com a objectiu principal determinar els canvis que es produeixen en l’abundància deles espècies d’ocells a Catalunya i, a través d’aquestes dades, avaluar l’estat de conservació delmedi. Durant la darrera temporada de nidificació s’han realitzat censos en 217 itineraris.

EEl programa SOCC (Seguimentd’Ocells Comuns a Catalunya)és un projecte que té com aobjectiu principal determinar

les tendències temporals en l’abundàn-cia d’ocells comuns a Catalunya. A mésdel seu innegable interès científic, elconeixement de les tendències tempo-rals és fonamental per valorar l’estat deconservació de les espècies (e.g. BirdLifeInternational 2004) i, gràcies a les pos-sibilitats dels ocells com a indicadorsambientals (Gregory et al. 2005), ava-luar l’estat de conservació del medi.

El Seguiment d’Ocells Comuns a Cata-lunya es basa en el transecte com a mèto-de de cens d’ocells. El transectes delSOCC consisteixen en la realització sis-temàtica de censos sobre uns mateixositineraris de 3 km, subdividits en sisseccions de 500 m cadascuna. El SOCCpretén conèixer les tendències de lespoblacions, tant en la temporada denidificació com a l’hivern, raó per laqual es realitzen dos censos durant l’es-tació reproductora (el primer dins elperíode comprés entre el 15 d’abril i el15 de maig i el segon en el període 15de maig/15 de juny) i dos durant lahivernada (el primer durant el mes dedesembre, i el segon durant el gener).Per a més detalls sobre la meto-dologia vegeu ICO (2003).

El SOCC és un projecte oberta tots els ornitòlegs que vul-guin participar-hi. Es caracterit-za per la facilitat de cens i l’es-tandardització en la presa dedades, de manera que resultaassumible per la major partdels ornitòlegs del país.Per col·laborar-hi només cal

posar-se en contacte amb el coordina-dor i trobar un itinerari apropiat per afer els 4 censos anuals.

Les xifres de participació són cadacop més prometedores i hores d’ara jahi ha 173 ornitòlegs que participen enaquest programa de seguiment (vegeula taula de participants al final del docu-ment). Durant la temporada d’hivern2004 es van realitzar els censos en untotal de 208 itineraris, mentre que a laprimavera 2005 aquesta xifra ha estatde 217. Aquesta darrera dada no és defi-nitiva i probablement augmentarà durantles properes setmanes. Actualment hiha 11 itineraris donats de baixa de for-ma definitiva: Castelldefels i Montse-

rrat (Baix Llobregat), Avetosa de la VallFerrera (Pallars Sobirà), Riera de SantaColoma (Selva), Alàs i Cerc i la Seu d’Ur-gell (Alt Urgell), Barruera (Alta Riba-gorça), Farena 2 (Alt Camp), Sant Perede Savella, Conesa (Conca de Barberà)i Vall de Filià (Pallars Jussà). El nombred’itineraris considerats en actiu a prin-cipis de 2006, incloses, però, les baixestemporals i algunes baixes definitivesno declarades, és de 265. A més de l’in-crement constant d’itineraris, una de lesnotícies més destacades de la presenttemporada és la incorporació del ParcNatural del Delta de l’Ebre en el SOCC.Amb la implicació d’aquest parc en elprojecte, les zones humides deixarande ser una de les zones més pobrementrepresentades i es podran estudiar ambdetall els canvis poblacionals de moltesespècies pròpies d’aquests ambients tansingulars.

1 itinerari2 itineraris3 itineraris5 itineraris6 itineraris

Figura 1. . Localització delsquadrats UTM 10x10 ambitineraris realitzats durant latemporada de nidificació 2005.

Page 3: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia 33

UUn cop finalitzat l’Atles delsocells nidificants de Cata-lunya 1999-2002, estem apunt d’iniciar l’Atles dels

ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009. Tot i que la feina de camp comen-çarà el novembre de 2006, durant el2005 hem estat estudiant i valorant ambdeteniment les metodologies que cal-drà aplicar. Naturalment l’Atles comp-tarà amb un sistema de mostratge detipus extensiu que consistirà en recó-rrer els quadrats UTM 10x10 a la recer-ca d’espècies, però també, tal com en elcas de l’Atles de nidificants, amb unmostratge més intensiu, destinat a obte-

nir mapes de densitats d’alta resolució,estimes poblacionals i relacions espè-cie-ambient. En aquest sentit el nouAtles presenta un canvi important enrelació al procediment de mostratgeintensiu de l’Atles de nidificants, ja quepassem de la localització (presència/absèn-cia) d’espècies en quadrats UTM 1x1 ala metodologia SOCC.

El primer element que ens ha portata explorar les possibilitats del SOCCen l’Atles està relacionat amb la pròpianatura d’aquests dos tipus de projec-tes, fonamentats en el voluntariat. Aixídoncs, si els dos projectes haguessinde funcionar de forma independent

segurament tindríem problemes pertrobar suficients col·laboradors permantenir el SOCC i, a més, impulsarun projecte que, com l’Atles d’hivern,també necessita de centenars de parti-cipants. A més, la voluntat d’obtenirmapes quantitatius més precisos queels publicats en l’Atles de nidificantsrecomana fonamentar part de la reco-llida en un sistema de cens que, comel SOCC, permeti obtenir abundànciesrelatives i no només dades de presèn-cia/absència.

Si generem mapes d’abundància apartir de dues fonts independents, lesdades dels quadrats 1x1 i les dades del

El SOCC en l’Atles dels ocells deCatalunya a l’hivern Aquest any s’han analitzat les dades del SOCC en el context de l’Atles dels ocells de Catalunya al’hivern i s’ha pogut comprovar les grans possibilitats que ofereix integrar plenament aquestprograma de seguiment en el nou Atles.

3

Figura 2. Mapa d’abundància deltallarol capnegre Sylvia

melanocephala amb les dades deprimavera del SOCC (mitjana delsanys 2002-04) a la dreta, i mapa

d’índex d’abundància publicat al’Atles dels ocells nidificants de

Catalunya 1999-02 a l’esquerra. Al’hora de comparar-los cal tenir

present que el mapa de l’esquerrarepresenta probabilitats d’aparició en

un quadrat 1x1 km, mentre que el dela dreta representa ind/km.

7

Figura 3. Mapa d’abundància hivernalde la cotxa fumada Phoenicurusochruros a partir de les dadesd’hivern del SOCC (mitjana dels anys2002-04) a la dreta, i mapa d’índexd’abundància publicat a l’Atles delsocells nidificants de Catalunya 1999-02 a l’esquerra. A l’hora de comparar-los cal tenir present que el mapa del’esquerra representa probabilitatsd’aparició en un quadrat 1x1 km,mentre que el de la dreta representaind/km.

Page 4: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia4

SOCC podem comparar els resultats ivalorar-los. Això s’ha pogut fer per adiverses espècies. La primavera 2004es van fer 205 itineraris SOCC, men-tre que durant els quatre anys de dura-da de l’Atles de nidificants es van cen-sar 3.077 quadrats UTM 1x1. La sub-divisió de cada itinerari en tres trams(dos seccions per tram) i l’aplicaciódels mateixos models estadístics quees van utilitzar en l’Atles de nidificantsha donat uns primers resultats moltesperançadors (Figura 2), per bé que

en alguns casos hi ha problemes deri-vats de la insuficient cobertura delSOCC en alguns sectors i/o ambients.D’altra banda, i encara que no tenimuna font independent de comparació,els primers mapes de distribució hiver-nal semblen també força prometedors(Figura 3). L’idoneïtat del SOCC coma base per al mapeig d’alta resolucióqueda, per tant, prou contrastada.

Queden per acabar de definir algunsaspectes metodològics importants, comara si el SOCC d’hivern es podrà fer

només pel matí o també per la tarda.En aquest sentit durant aquest hivern2005/06 estem fent un estudi pilot perconcretar aquest tema. Les primeresdades suggereixen que les diferènciespodrien ser importants, així que, pos-siblement, els censos s’haurien de con-tinuar fent exclusivament al matí. A més,sembla bastant clar que cal engrescarmés col·laboradors a fer el salt des delSOCCestándard al SOCCampliat (ambbandes) per poder calcular adequada-ment densitats i estimes poblacionals.

Ampliació del mostratge prioritari del SOCCL’adopció del SOCC com a mètode de mostratge intensiu de l’Atles d’hivern requereix unaampliació de la cobertura actual del projecte. L’Atles ens esperona a fer crèixer més el SOCC atot arreu, però, molt especialment, en determinats sectors que ens manquen per aconseguiruna bona representació del conjunt del territori.

Un cop comprovades les apti-tuds que ens ofereix la meto-dologia SOCC com a baseper al mostratge intensiu del

nou Atles hem de ser conscients de leslimitacions actuals quant a cobertura.Atenent-nos a les necessitats de repre-

sentació territorial de l’Atles, cal aug-mentar el nombre de SOCCs en deter-minades zones i ambients. En aquestsentit hem fet una ampliació de l’ante-rior mostratge prioritari (vegeu ICO2003), tot passant de 103 a 160 qua-drats prioritaris.

Els nous quadrats prioritaris han estatseleccionats seguint exactament el mateixprocediment que es va utilitzar ara fa 5anys. Primer es subdivideix el territorien les 5 bioregions principals i per acada regió se selecciona un nombre deter-minat de quadrats, proporcionalment

Figura 4.Nou mostratge prioritari SOCC(esquerra). Aquest mostratge manté els103 quadrats UTM 10x10 que han estatprioritaris fins ara i n’incrementa el nombre fins a 160. La selecció dels quadrats s’haefectuat fent una estratificació en 5 ambients principals (alta muntanya, muntanya mitjana,mediterrani, zones estèpiques i zones humides) i aplicant una selecció que combina aspectesde mostratge aleatori i sistemàtic (vegeu text principal). El mapa de la dreta mostra en colorgris els quadrats on ara hi ha assignats un o més SOCCs, els quadrats en color d’aquestsegon mapa són, per tant, les màximes prioritats del projecte quant a noves incorporacions.

No prioritariAlta muntanyaMuntanya mitjanaMediterraniZones estèpiquesZones humidesQuadrats ambSOCCs assignats

Page 5: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia 5

més alt com més petita és la regió. Ambaixò és pretén aconseguir suficient midamostral per a moltes de les espècies quesón característiques de cadascuna d’a-questes bioregions. Aquest nombre dequadrats seleccionats és de 8 per a zoneshumides (100% dels quadrats), 12 pera ambients estèpics (100% dels qua-drats), 20 per a alta muntanya (45%dels quadrats), 34 per a muntanya mit-jana (40% dels quadrats) i 86 per a lazona mediterrània (34% dels quadrats).

Dins de cada bioregió, i un cop extretsaquells quadrats on no hi cap físicamentun itinerari SOCC, s’ha procedit a feruna selecció aleatòria dels quadrats, peròposant com a condició que, sempre quees pugui, s’esculli un quadrat que notoca de costat amb un dels prèviamentseleccionats, maximitzant així la cober-tura espacial del mostratge (Figura 4).

L’ampliació d’aquest mostratge prio-ritari no implica que les dades provi-nents d’altres quadrats no siguin d’in-

terès per al nou Atles, però la cobertu-ra dels quadrats prioritaris és essencialper al bon desenvolupament del pro-jecte. Hem de fer tot el possible percobrir aquests 49 quadrats prioritarison ara no hi ha cap SOCC i, natural-ment, continuar mantenint tots aquellsitineraris que estan en funcionament,en especial els situats en quadrats prio-ritaris. Gran part de les esperances delnou Atles es fonamenten en l’èxit d’a-quest projecte.

EEn aquesta ocasió hem ana-litzat els canvis interanualsen un total de 93 espècies, tenintcom a criteri d’inclusió aque-

lles que han estat trobades en almenys10 itineraris SOCC. D’aquestes, 32 espè-cies (34% del total) no han patit capcanvi significatiu en cap dels períodesd’estudi, mentre que la resta (66%) hanmostrat almenys alguna variació inter-anual significativa en l’abundància.Aquestes xifres són pràcticament igualsa les detectades en relació als canvisinteranuals en la temporada de nidifi-cació per al mateix període 2002-2004(ICO 2005), cosa que, encara de formapreliminar, suggereix una interessantsimilitud quant a nombre de canvis enles poblacions d’ocells que nidifiqueni/o hivernen a Catalunya.

És molt important remarcar que elscanvis ocorreguts en aquest breu perí-ode no han de ser vistos com a tendè-cies. De fet, és interessant veure comnomés en 3 anys un 45% de les espè-cies mostren fluctuacions (variacionsen el sentit del canvi interanual) sig-nificatives (Taula 1). A més, els canvisconstants quant a la seva direccionali-tat no tenen perquè mantenir-se enels propers anys i podrien també for-mar part d’oscil·lacions sense un sen-

tit definit a llarg termini. Així doncs,encara és d’hora per obtenir gaires con-clusions.

En tot cas, i amb la cautela necessà-ria, si val la pena esmentar alguns exem-ples de canvi. Entre les fluctuacions més

marcades es poden citar els casos cone-guts del durbec Coccothraustes cocco-thraustes i el lluer Carduelis spinus, ambcanvis de l’ordre del 90% en alguns perí-odes, però també alguns menys cone-guts, com el del tallarol de casquet Sylvia

Canvis interanuals: hiverns 2002-2004Aquesta vegada iniciem l’anàlisi dels canvis interanuals ocorreguts a l’hivern des de l’inici delprojecte SOCC. Els primers resultats mostren una gran variabilitat interanual, amb canvissignificatius en l’abundància en el 66% de les espècies analitzades.

El grasset de muntanya Anthus spinoletta ha mostrat un increment significatiu en elperíode d’estudi.

Car

los

Gra

nd

e

Page 6: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia6

Anas platyrhynchos 51 3.112 1 * 1,25 1,32

Alectoris rufa 82 732 1 * 1,37 2,12

Tachybaptus ruficollis 16 49 1 * 1,97 2,27

Phalacrocorax carbo 51 2.713 1 1 * 0,7

Bubulcus ibis 34 1.530 1 0,77 0,88

Egretta garzetta 23 388 1 * 1,21 1,55

Ardea cinerea 56 615 1 * 1,57 * 1,22

Circus cyaneus 23 37 1 1,14 1,15

Accipiter gentilis 22 43 1 0,75 0,81

Accipiter nisus 65 87 1 1,4 1,22

Buteo buteo 132 417 1 1,12 1,03

Aquila chrysaetos 26 45 1 1,4 1,44

Falco tinnunculus 89 263 1 1,13 1,21

Falco peregrinus 24 27 1 * 12,6 * 8,7

Rallus aquaticus 15 99 1 0,98 1,07

Gallinula chloropus 38 967 1 0,91 * 1,39

Fulica atra 12 480 1 1 1,2

Vanellus vanellus 30 7.812 1 1,13 * 0,68

Gallinago gallinago 16 150 1 * 0,37 * 0,48

Actitis hypoleucos 14 50 1 0,72 0,71

Larus ridibundus 26 10.180 1 * 1,4 * 0,8

Larus cachinnans 26 14.157 1 * 0,67 * 1,2

Columba livia 77 7.612 1 * 1,15 1,43

Columba palumbus 184 13.586 1 0,89 * 1,71

Streptopelia decaocto 68 1.969 1 1,05 1,06

Myiopsitta monachus 13 517 1 0,84 1,08

Athene noctua 24 44 1 * 3,9 * 2,18

Alcedo atthis 26 79 1 1,3 1,25

Upupa epops 30 81 1 * 1,33 * 1,78

Picus viridis 150 900 1 0,92 0,94

Dendrocopos major 120 642 1 0,99 * 1,2

Dendrocopos minor 10 31 1 * 0,42 * 0,74

Galerida cristata 72 1.358 1 * 1,16 1,33

Lullula arborea 75 1.158 1 0,95 * 1,28

Alauda arvensis 63 4.692 1 * 1,23 1,68

Ptyonoprogne rupestris 30 359 1 * 3,82 * 1,11

Anthus pratensis 139 4.308 1 1,06 * 1,33

Anthus spinoletta 30 252 1 * 1,91 2,04

Motacilla cinerea 80 349 1 * 1,3 1,46

Motacilla alba 164 3.161 1 1,03 0,96

Troglodytes troglodytes 163 1.557 1 * 0,93 0,83

Prunella modularis 121 883 1 * 1,42 * 1,38

Erithacus rubecula 204 9.402 1 * 1,1 1,25

Phoenicurus ochruros 154 1.187 1 1 1,09

Saxicola torquatum 132 812 1 1,11 1,08

Monticola solitarius 18 31 1 1,2 1,03

Turdus merula 210 6.628 1 * 1,3 * 1,24

Turdus pilaris 30 753 1 * 0,21 * 0,3

Turdus philomelos 172 4.532 1 1 * 1,12

Turdus iliacus 40 365 1 * 1,36 * 1,4

Turdus viscivorus 137 1.794 1 * 0,77 * 0,99

Cettia cetti 67 1.103 1 * 1,1 1,17

Cisticola juncidis 50 309 1 1,09 1,25

Sylvia undata 70 1.008 1 0,95 1,01

Sylvia melanocephala 152 4.724 1 1,05 1,03

Sylvia atricapilla 157 3.353 1 * 0,58 * 0,66

Phylloscopus collybita 172 3.949 1 * 1,85 * 0,98

Regulus regulus 56 339 1 * 2,22 * 1,35

Regulus ignicapilla 140 1.683 1 * 0,92 0,81

Aegithalos caudatus 155 3.092 1 0,93 0,94

Parus palustris 12 62 1 0,87 1,31

Parus cristatus 138 2.285 1 0,96 0,96

Parus ater 96 2.114 1 * 1,14 1,33

Parus caeruleus 176 2.633 1 0,92 0,98

Parus major 202 4.333 1 * 0,83 * 0,93

Sitta europaea 54 400 1 0,88 1,05

Certhia brachydactyla 153 1.257 1 * 0,82 * 1,02

Remiz pendulinus 16 153 1 * 0,47 * 0,97

Lanius meridionalis 51 123 1 1,04 1,07

Garrulus glandarius 166 2.596 1 * 1,27 * 1,19

Pica pica 130 4.889 1 1,04 1,07

Corvus monedula 19 309 1 0,04 * 0,56

Corvus corone corone 77 551 1 * 1,34 1,35

Corvus corax 102 553 1 0,86 0,88

Sturnus vulgaris 129 17.230 1 * 0,66 * 1,39

Sturnus unicolor 40 922 1 1,1 * 0,61

Passer domesticus 157 18.427 1 * 1,37 * 0,97

Passer montanus 88 4.533 1 0,95 * 0,37

Petronia petronia 15 105 1 * 7,55 * 2,58

Fringilla coelebs 219 50.517 1 0,94 * 1,1

Serinus serinus 159 7.382 1 * 1,18 * 0,88

Carduelis chloris 152 1.998 1 * 0,83 0,81

Carduelis carduelis 186 8.944 1 * 1,07 1,18

Carduelis spinus 96 2.316 1 * 0,08 * 0,21

Carduelis cannabina 94 4.998 1 * 0,68 * 1,63

Loxia curvirostra 30 1.226 1 1,12 1,1

Pyrrhula pyrrhula 50 135 1 * 0,46 * 0,55

C. coccothraustes 22 101 1 1,04 * 0,14

Emberiza citrinella 26 268 1 1,17 * 3,36

Emberiza cirlus 138 1.400 1 1 0,91

Emberiza cia 103 1.024 1 * 1,63 * 1,23

Emberiza schoeniclus 45 919 1 0,87 * 1,2

Emberiza calandra 47 1.834 1 * 1,25 1,52

Taula 1. Canvis en l’abundància de les espècies entre lestemporades d’hivern del període SOCC 2002-2004 (cal tenirpresent que l’any SOCC 2002 fa referència al períodedesembre 2002-gener 2003, i així progressivament). La taulamostra el nombre total d’itineraris per als quals l’espècie haestat present almenys en un any, el nombre total d’individuscensats en els 3 anys, els índexs d’abundància per a cada any ila significació del canvi a p=0,05. Els índexs que es mostrencorresponen als anomenats Imputed indices (vegeuPannekoek & van Strien 2001). El valor de l’índex es defineixcom a 1 per al 2002 i aquest valor va canviant en funció del’abundància observada, de tal forma que un 0,90 el segon anyimplica una disminució del 10% respecte el primer any,mentre que un 1,10 representa un augment del 10%; si aquestcanvi interanual és significatiu és mostra un asterisc * entreels anys.

Espècie n itineraris n individus índex 2002 índex 2003 índex 2004 Espècie n itineraris n individus índex 2002 índex 2003 índex 2004

Page 7: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia 7

Ala part nord del terme d’Ole-sa de Montserrat, l’itinerari20 del SOCC s’enfila cap a laserra de Puigventós, en una

zona catalogada com a PEIN per la sevasituació estratègica entre el Parc Natu-ral de Montserrat i el de Sant Llorençdel Munt i Serra de l’Obac

El transecte comença a la carretera B-120, a uns tres quilòmetres d’Olesa endirecció a Viladecavalls. Continua a màesquerra per una pista forestal entre par-cel·les de secà on es conreen princi-palment oliveres i ametllers. Aquest pri-mer sector és el més ric, tant en espè-cies com en nombre de contactes. Al’hivern s’hi sedimenten pinsans, ver-dums, tords i altres hivernants. Per laproximitat d’algunes cases, també ésl’única zona on es detecten pardals,coloms domèstics, estornells o garses.

A l’inici de la segona secció, la pistaes converteix en un corriol que s’en-dinsa per un dels vessants del torrentdel Reganer i va entrant al bosc delGavatx. Aquest espai forestal és l’únic

de la zona que no varesultar afectat pelsincendis dels anys 80 i90. Està dominat perpins blancs, alzines, rou-res i també hi ha algunpi pinyer. Compta ambun sotabosc molt ric i espès gràcies aquè es troba en una obaga. Serveres,marfulls, brucs boals, aladerns, gines-tes velloses i esbarzers constitueixen unbosc gairebé impenetrable i dificultenmolt la detecció visual d’ocells. Al fonsdel torrent, la humitat permet que hitrobem un bosc molt particular formatper alzines, llorers, avellaners, nogue-res i lledoners. Tota la segona secció ila meitat de la tercera es fan per aquestespai plenament forestal on s’escoltenbruels, gaigs, tudons, merles, malle-rengues, pit-roigs, cargolets, mosqui-ters pàl·lids, tallarols de casquet i algu-na xixella.

El corriol surt del bosc a la meitat dela tercera secció i desemboca en una pis-ta forestal que puja des d’Olesa al mas

de Puigventós. A partir d’aquí hi ha uncanvi important del paisatge. El cultiud’olivera torna a aparèixer per anardonant pas a conreus abandonats on esbarregen matolls, rebrots d’oliveres, algu-na alzineta, ginesteres, llentiscles, espaisamb herbassars i agrupacions de pinsblancs. Aquesta tònica d’espais obertsmés o menys domesticats i amb arbresaquí i allà segueix durant les seccionsquarta i cinquena, i s’hi troben espèciescom el cucut, el colltort, el sit negre, elgafarró, el tallarol de capnegre o el degarriga.

Just al començar la sisena seccció,arribem al vessant solei de Puigventósi deixem la pista per agafar un altrecorriol que, resseguint la falda de Puig-ventós en direcció est, va cap a l’ermi-

Itinerari 20

Bosc del Gavatx, entre Montserrat i la Serra de l’ObacAquest cop aquesta secció ens porta fins a la serrade Puigventós, un espai natural situat ben a propde l’emblemàtic massís de Montserrat, però tandesconegut com interessant.

Figura 5. Localització de l’itinerari SOCC 20.

CONEGUEM ELS SOCCS

atricapilla i el reietó Regulus regulus (Tau-la 1). Entre les espècies que han tingutcanvis constants és interessant ressaltarcasos el cas de la perdiu roja Alectorisrufa, amb un augment mig del +46%anual, un canvi radicalment oposat al’observat en temporada de nidificacióper al mateix període interanual (vegeuICO 2005) i que mostra que la dismi-nució en la població reproductora esprodueix de forma paral·lela a l’incre-ment d’exemplars durant l’hivern. A-

quests resultats suggereixen que l’in-crement en l’alliberament de perdiusamb finalitats cinegètiques durant la tar-dor i l’hivern no està contribuint posi-tivament a la recuperació de l’espècie(vegeu comentaris al text de la perdiua Estrada et al. 2004).

Només hi ha tres espècies que mos-trin disminucions constants en el perí-ode d’estudi: el cargolet Troglodytestroglodytes, el bruel Regulus ignicapilla iel verdum Carduelis chloris, mentre que

15 espècies mostren augments cons-tants. Aquestes diferències ens han defer pensar sobre possibles biaixos rela-cionat amb l’aprenentatge durant elsprimers anys d’un programa de segui-ment basat en un gran nombre de par-ticipants. En aquest sentit, estem tre-ballant en l’elaboració d’un sistema queens permeti controlar aquestes diferèn-cies en el coneixement ornitològic a l’ho-ra de fer les anàlisis.

1

23

4

5

6

Page 8: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia8

El Seguiment d’Ocells Comunsa Catalunya és possible grà-cies a la inestimable col·la-boració de tots els seus par-

ticipants. La darrera taula d'aquestinforme mostra els itineraris i col·la-

boradors que han participat durantles temporades d’hivernada 2004 i ni-dificació 2005. Un agraïment molt es-pecial a tots ells i a tots aquells ques'han afegit al projecte posteriorment,així com als organismes i institu-

cions que li han donat suport: Gene-ralitat de Catalunya, Fundació Terri-tori i Paisatge de Caixa Catalunya, Di-putació de Barcelona, Ajuntamentde Barcelona, Ajuntament de Terras-sa i EGRELL.

Participants del projecte

ta de Sant Pere Sacama. Amb un pai-satge de matolls baixos (bàsicamentgarric, argelagues i estepes d’encara noun metre d’alçada), petites zones deginestar i algun arbre aïllat, aquest tramfinal és el més magre quant a espècies,tot i que les que s’hi troben són prouinteressants. Hi destaquen la tallaretacuallarga, el sit negre, la merla blava ola garsa creuera, que és com anome-nem aquí al botxí. La perdiu, molt escas-sa per la pressió cinegètica, només apa-reix o se sent de tant en tant. I l’àguilacua-barrada i la marcenca, si es deixenveure, ho fan més tard, quan ja es vade tornada, fora de cens.

Els tres quilòmetres de rigor de l’iti-nerari es fan molt agradables si no ensjuga una mala passada el vent que, bai-xant des del coll de Puigventós, pro-voca massa sovint l’anul·lació del cens(fins a nou intents va costar poder-nefer tres dels quatre en el període 2003-2004).

Fins avui, un total de 54 espècies hanestat detectades durant els censos ambuna mitjana per cens d’unes 35 a la pri-mavera i encara no d’una trentena a l’hi-vern. Els ocells més nombrosos a la pri-mavera són el tallarol capnegre, el ros-sinyol i el gafarró. El pit-roig i el pinsà,

seguit del tallarol capnegre i del tordcomú, els prenen el relleu a l’hivern.

Com a sorpreses, el més destacableha estat un picasoques blau (absenthabitualment a la zona) que va apa-rèixer als dos censos hivernals del 2002.I, pel que fa a les expectatives, sem-bla imminent tant l’aparició del talla-

rol emmascarat que, any rere any, esva escampant per la zona de Puigven-tós, com la del picot garser gros que,si no ho ha fet ja, hauria d’arribar albosc del Gavatx provinent de la veïnariera de Sant Jaume.

JORDI CERDEIRA I RIBOTResponsable de l’itinerari SOCC 20

Jo

rdi C

erd

eira

1 Fulleda Herrando Vila, Sergi2 Serrat de les Giroles, Alt Àneu Rollan Vallbona, Àlex3 Campdàsens, Garraf Camacho Cases, Alexis4 Sant Feliu de Guíxols Álvarez Cros, Carles5 La Ribera, el Prat de Llobregat Siré Peralta, Guillem6 Sant Julià de Vilatorta Viver Fabregó, Jordi7 Esparreguera Mateu Valls, Jordi

8 La Jonquera Ribas Pallisera, Josep9 Puig Neulós, l’Albera Budó Ricart, Joan10 Sant Jaume d’Enveja Tantull Oliva, Josep11 La Conreria, Tiana Campderròs Jordà, Jaume12 Montpius, Vielha e Mijaran Toldrà Bastida, Lluís Xavier13 El Corredor Andino Pol, Héctor14 Vic Rodríguez Franch, Martí

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

La segona meitat de l’itinerari travessa una barreja d’espais oberts amb arbresesparsos fins arribar al vessant sud de Puigventós (al fons de la imatge).

Page 9: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia 9

14R Vic Jutglar Nogué, Roger15 La Palma de Cervelló Pérez López, Marc16 El Mas de l’Artís, Vilanova i la Geltrú Berrocal Muñoz, Francisco17 Sant Pere Cercada,

Santa Coloma de Farners Delgado Garcia, Alfons18 Hostafrancs Grande Flores, Carlos19 Garrigàs Saavedra Bendito, Deli20 Bosc del Gavatx, Olesa de Montserrat Cerdeira Ribot, Jordi21 Cantallops Campsolinas Juanola, Albert22 Can Ribes, Santa Eulàlia de Ronçana Pedrocchi Rius, Vittorio23 La Palma d’Ebre Aymí Cubells, Raül24 Mas Godomar, Olot Garrigós Castro, Bernat25 Can Xifré, Montnegre Sala Parra, Jordi26 Cerdanyola del Vallès Llimona Llovet, Francesc27 Secà de Balaguer Nievas Castro, Antoni28 Masquefa González Ballvey, Daniel29 Tredòs, Naut Aran Gargallo Oliva, Gabriel30 Sils Ventura Linares, Joan31 Vilobí d’Onyar Sala Valls, Albert32 Tossal de les Cases, Corbins Farré Serrando, Enric33 Casetes Velles, Ports de Tortosa Mestre Querol, Joan34 Montgrí Burgas Riera, Daniel35 Can Liro, St Pere de Vilamajor Stefanescu Bonet, Constantí36 Santa Maria de Corcó Pedro Font, Albert37 Serra de Daró Salva Xucla, Carlos38 Salardú Nieto Pallàs, Ximo39 Sant Martí Sarroca Noguera Piquer, Marc40 Molins de Rei Furquet Morales, Carles41 Capçanes Margalef Pelejà, Toni42 Gresolet, Saldes Santandreu Pajerols, Joan43 Pla de Rus, Castellar de n’Hug Aymerich Boixader, Pere44 Valls Tanco Serra, Xavier45 Artesa de Segre Trullols Grané, Jordi46 Mas de Melons Bota Cabau, Gerard47 Serra de Carreu, Abella de la Conca Petit Saludes, Albert48 Franciac, Riudellots de la Selva Vilagran Casanovas,

Joaquim49 l’Onyar, Riudellots de la Selva Vilagran Casanovas,

Joaquim51 la Seu d’Urgell Castilló Carretero, Jordi52 Rubió Requena Jiménez, David53 Castelldefels Pioli Araújo, Alicia54 Sant Hilari Sacalm Delgado Garcia, Alfons55 Passeig Sant Joan, Barcelona Moret Viñals, David56 Gironella Pujol Vilaseca, Joan57 Flix Pena Franch, Enric58 Torre Marimon Julien Vila, Abel59 Basses d’en Coll Barriocanal Lozano, Carles60 Can Ràpia, Vilassar de Dalt Roca Orta, Daniel61 Boet, Alins Gargallo Oliva, Gabriel62 Montagut, Querol Domingo de Pedro, Màrius63 La Vallençana Sánchez Inés, Miguel64 Masserres, Sta. Coloma de Farners Solà Bohigas, Josep66 Sant Martí de Montnegre Maynou, Francesc67 Cassà de la Selva Vilahur Godoy, Xon

68 Sagàs Anton Recasens, Marc69 Les Camposines, Ascó Pena Franch, Enric70 Canet d’Adri Montserrat Freixa, Elisenda71 Pla de Beret, Naut Aran Nieto Pallàs, Ximo72 Roses Omedes Salinas, Àlex73 Plans de Conill, Tàrrega Pont Torné, Francesc74 Llorà González Moliner, Miquel75 Peratallada, Forallac Ley Ussing, Martin76 Castell de Requesens, L’Albera Minobis Bech, Robert77 Vilanova i la Geltrú Solís Nogués, Ramon78 Preixana Bonfil Solsona, Jaume79 Golmés Bonfil Solsona, Jaume80 Fonollosa Mazcuñan Visiedo, Àlex82 Vidrà Camprodon Subirachs, Jordi83 Congost de Collegats Canut Bartra, Jordi84 Saladelafont, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç85 Les Oliveretes,

St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç86 Vinardell, Sant Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç87 l’Avellà, Guardiola de Font-Rubí Aute Todo, Francesc Xavier88 Camí de València,

el Prat de Llobregat Hernández Orenes, Santi89 Aiguamúrcia Aute Todo, Francesc Xavier90 Queralbs Gonzàlez Peix, Carles91 Riera Soler, Sant Boi de Llobregat Arenas Ribas, Ferran92 Secà de Montgai Estrada Bonell, Joan95 Pantà de Foix Guasch Gonzàlez, Cisco95R Pantà de Foix Bayer Gonzàlez, Xavier96 La Cellera de Ter Cortada Gardella, Albert97 Beuda Cortada Gardella, Albert98 Coll de Pal Calderón Álvarez, Raül99 Camarles Sánchez Blanch, Manuel100 Canal de Seròs, Lleida Solanes Morros, Eva Mª101 Les Valls de Valira Martín Rosa, Lluís Miquel102 Ger Nicolau Vila, Jordi103 Claravalls, Tàrrega Pérez Osanz, Marc104 Sant Miquel del Fai Salicrú García, Josep Lluís105 Santa Maria de Merlès Salicrú García, Josep Lluís106 Setcases Dinarès Cistaré, Manel107 Sant Andreu de la Barca Sanz Sánchez, Víctor108 Segura Albero Figueras, Lluís109 Serra del Montsià Curcó Masip, Antoni110 Terrassa Est Baltà Josa, Oriol111 Terrassa Nord Baltà Josa, Oriol112 Campus UAB Moret Viñals, David113 Puig Ventós Baltà Josa, Oriol114 Gallecs Garcia Gonzàlez, Ernest115 Prats i Sansor Torné Viudas, Sergi116 Pontils Mañé Ferré, Jose Mª117 Querol Sendra Auberni, Martí118 Conesa Martínez Marchamalo,

Javier119 Collserola, Barcelona Ponce Santos, Jordi120 Puigcerverís, Pardines Arquimbau Cano, Roger121 Tavertet Mas Cornet, Guillem

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Page 10: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia10

122 Rocacorba Vila Portella, Xavier123 Estany de Banyoles Vila Portella, Xavier124 Crespià Feo Quer, Carles125 Torredembarra Vázquez de Luca, Albert126 Ordal Ballesta Castro, Jordi127 La Torre d’Oristà Prat Espelt, Ramon128 Sant Esteve de Palautordera Gamero Cabrellez, Anna129 Sant Joan les Fonts Gay Pons, Lluís130 Sant Privat d’en Bas Bassols Isamat, Emili131 Turó de Pujou, Olot Fabregó Claparols, Jaume132 Ermè-Trauèssa Toldrà Bastida, Lluís Xavier133 Oix Naspleda Feixas, Joan134 El Croscat, Olot Naspleda Feixas, Joan135 Montagut Lockwood , Mike137 Coll d’Uria, Sant Feliu de Pallerols Trabalon Carricondo, Fran139 Els Cogolls, les Planes d’Hostoles Vaca Agustí, Albert140 Sant Quirze del Vallès de la Paz Puig, Glòria141 Ter Vell Burgas Riera, Daniel142 Timoneda d’Alfés Calvet Gaya, Jordi143 Mataró Carretero Serra, Andreu144 Llessuí Oliveras Serrano, Ignasi145 Darnius Batlle Bassa, Agnès146 Fageda de Santa Fe Pedrocchi Rius, Vittorio147 Pla de la Calma Baltà Josa, Oriol148 Riera de l’Avencó Herrando Vila, Sergi149 Olèrdola Pedrocchi Rius, Vittorio150 Fabert Dinarès Cistaré, Manel151 Palamós Domingo Santamaria,

Miguel Ángel152 Sant Daniel, Girona Ruhi Vidal, Albert153 Vandellòs Pujol Vàzquez, Albert154 Baga de Montclar,

Santa Cristina d’Aro Ramot García, Jaume155 Romanyà de la Selva,

Santa Cristina d’Aro Bas Lay, Josep M.156 Camí del Poal, Linyola Guillen Martí, Roger157 Guilleries 1 Clarabuch Vicent, Oriol158 Guilleries 2 Clarabuch Vicent, Oriol159 Els Hostalets de Balenyà Canet Rovira, Toni160 L’Esquerrà, Garraf Herrando Vila, Sergi161 Fluvià Vell, l’Escala Plans Rubió, Pedro José162 Pla de la Figuera, Algerri Rocaspana Jové, Rafel163 Alguaire Barquín Ruiz, Marina164 Cap del Rec, Lles Brotons Alabau, Lluís165 La Morella, Garraf Herrando Vila, Sergi167 Vilajuïga Cumplido Vila, Josep Mª169 Riells de Montseny Gargallo Oliva, Gabriel170 Illa de Ter Comes Herrera, Josep Aleix171 Mig de Dos Rius Clarabuch Vicent, Oriol172 Perafita Ordeix Rigo, Marc173 La Terreta Matheu de Cortada, Eloïsa175 Alinyà 1 - Serra de Campelles Aymerich Boixader, Pere176 Alinyà 2 - Coll de Boix Aymerich Boixader, Pere177 Les Planes de Son Aymerich Boixader, Pere

178 Alt Segre - Bellver Aymerich Boixader, Pere180 Poboleda Escolà Llevat, Andreu181 Torre de Cadí Ripoll Gómez, Carles182 El Francolí, Tarragona Aymí Cubells, Raül183 Sòbol, Sant Llorenç de Morunys Mañas Codes, Daniel184 Les Vendranes,

St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç185 Serra Llarga, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç186 La Mola, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç187 Ermitanets, St. Llorenç del Munt Bros Caton, Vicenç188 Mura, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol189 L’Otzet, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol190 La Vall d’Horta,

Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol191 Montcau, Sant Llorenç del Munt Baltà Josa, Oriol192 Carena del Montnegre Gargallo Oliva, Gabriel195 Buseu, Baix Pallars Canut Bartra, Jordi196 Bosc de Vilalta, Farena West , Steve197 Congost de Fraguerau West , Steve198 Port d’Arnes West , Steve199 Aiguabarreig, Granja d’Escarp West , Steve200 Sot del Fuster West , Steve201 Sebes, Flix West , Steve202 Montsec Nievas Castro, Antoni203 Mont-rebei Nievas Castro, Antoni204 Rasos de Peguera Baltà Josa, Oriol205 Castellbisbal Santandreu Gràcia, Marc206 Vidreres Pons Ferran, Pere207 Castelldans Anton Recasens, Marc208 Port del Compte Baltà Josa, Oriol209 Borredà Llebaria Vivar, Carles210 Puig Miquel,

Sant Joan de les Abadesses Sanmartí Blanch, Roger211 Artés Aparicio Sanz, Antoni212 Pinell de Solsonès Ponjoan Thäns, Anna213 Mafet, Agramunt Sebé Pedrós, Arnau214 Montesquiu Vigué Ruaix, Jordi215 Gavà Pioli Araújo, Alicia216 Barcelona litoral Guallar Rivero, Santi217 Biscarri, Isona Petit Saludes, Albert218 Sant Fost de Campsentelles Llobet Marimon, Marc219 Ogassa Pérez Petrus, Óscar220 Llívia Ruiz Perales, Xavier221 Llançà Bertran Fábregas, Marc222 Els Omells de Na Gaia Ballesteros Salla, Tomás223 La Guàrdia d’Ares García Ferré, Diego224 Estany d’Ivars Nord Estrada Bonell, Joan225 Estany d’Ivars Sud Bonfil Solsona, Jaume226 Parc Fluvial del Besòs, Montcada Larruy Brusi, Xavier227 Riu Besòs, Montmeló Marí Vivancos, Toni228 Sant Pere de Riudebitlles Aute Todo, Francesc Xavier229 Riba-roja d’Ebre Ortega González, Enric230 Orrius Martínez Maldonado,

José Manuel

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Page 11: Report SOCC 4

Report núm. 4 del Programa SOCC - febrer 2006 - Institut Català d’Ornitologia 11

English summary

231 Diagonal, Barcelona Ferrer Parareda, Xavier232 Montjuïc, Barcelona Matheu de Cortada, Eloïsa233 Can Dragó, Barcelona Díaz Diethelm, Daniel234 Crta. Aigües, Barcelona Ferrer Parareda, Xavier235 Coll d’Ares, Alinyà Sanmartí Blanch, Roger236 Sant Marçal, Castellví de la Marca Bonilla López, Manel238 Llorenç del Penedès Peris Miras, Marc239 Estany de Sant Maurici, Espot Pou Palau, Maria240 Les Planes de Son 2 Balagué Puig, Mar

241 La Molsosa Raurell Sola, Montse242 Can Puig de Fitor, Forallac Bonan Barfull, Arnau243 Serra Cavallera, Ogassa Pérez Petrus, Óscar245 Sant Llorenç d’Hortons Gil Velasco, Marcel246 Sant Martí, Barcelona Ramos Sánchez, Ricardo247 Can Maçana, el Bruc Rafa Fornieles, Miquel249 Sauva Negra, Centelles Cebrian Puyuelo, Jordi G.250 Bosc de Poblet, Vimbodí Domingo de Pedro, Màrius

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

Itinerari Col·laboradorCodi Nom

The SOCC (Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya) is the Cata-lan common bird survey, a pro-

gramme promoted by the Catalan Orni-thological Institute and supported by theCatalan Government that is designed toassess temporal trends in the abundan-ce of common birds in Catalonia (NESpain). This is the essential informationneeded to determine the conservationstatus of bird species and their habi-tats. The programme methodology isbased on 3-km line transects that aresurveyed twice during the breeding sea-son and twice during the wintering sea-son. Year after year, participation figu-res are becoming increasingly higher.The current number of contributors is173 and the number of transects ascendsto 217. This report stresses the impor-tance of the SOCC in the framework of

the imminent onset of the Catalan Atlasof Birds in Winter 2006-2009. Compa-risons between the methodology usedin the recently published Catalan Bree-ding Bird Atlas 1999-2002 and that ofthe SOCC have demonstrated that theSOCC methodology could be a power-ful tool to generate abundance maps(Figures 2 and 3), thus suggesting itsintegration into the new atlas. Therefo-re, every SOCC transect will constitutea valuable piece to the future atlas, andnow continuity is even more importantthan ever. However, the analyses pre-sented here show that spatial coverageis still insufficient for atlasing purposes.In this context, we have increased thenumber of prioritary squares to encou-rage more volunteers to join the pro-ject in areas of high interest (Figure 4).

This issue shows the first population

changes between winters within theperiod 2002-2004 (Table 1). 66% of thespecies have shown some significantpopulation trend, either in one or in thetwo interannual periods. Interestingly,this figure is practically the same obtai-ned for the breeding seasons of the sameyears, which would suggest that inter-annual changes may have a similar mag-nitude for both breeding and winteringseasons.

Finally, Jordi Cerdeira introduces usa SOCC transect located in an poorlyknown area despite being fairly near thecity of Barcelona, la serra de Puigventós.This transect is entirely comprised byMediterranean habitats and providesinteresting data about open-space spe-cies such as the Dartford Warbler Sylviaundata or the Southern Grey ShrikeLanius meridionalis.

Itinerari 51, La Seu d’Urgell Itinerari 120, Puigcerverís, Pardines

Jo

rdi C

asti

lló

Ori

ol B

altà

Page 12: Report SOCC 4

informe anual del programa de Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya x núm. 4

Redacció i anàlisi de dades: Sergi Herrando, Lluís Brotons, Joan Estrada, Oriol Baltà i Jordi CerdeiraSuport SIG: Ferran Páramo

Disseny i maquetació: Lluc Julià

Programa SOCCInstitut Català d'Ornitologia

Girona 168, entresol 5a08037 BarcelonaTel: 93 458 78 93

[email protected]

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de ZoologiaPasseig Picasso s/n08003 Barcelonatel. 93 319 42 79E-mail: [email protected]: www.ornitologia.org

programasocc

Programa de seguiment en conveni amb:

Amb les dades dels seguiments dels espais naturals gestionats per:

Citació recomanada: ICO. 2006. Programa SOCC. Quart informe del Programa de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya. Institut Català d'Ornitologia. Barcelona.

ICO

Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L &Herrando, S. (eds.) 2004. Atles dels ocellsnidificants de Catalunya 1999-2002. Ins-titut Català d’Ornitologia (ICO)/LynxEdicions, Barcelona.

ICO. 2003. Programa SOCC. Primerinforme del Programa de Seguiment d’O-cells Comuns a Catalunya. Institut Cata-là d’Ornitologia, Barcelona.

ICO. 2005. Programa SOCC. Tercer infor-me del Programa de Seguiment d’OcellsComuns a Catalunya. Institut Català d’Or-nitologia, Barcelona.

Pannekoek, J. & van Strien, A. 2001.TRIM 3 Manual. Trends and Indices forMonitoring data. Research paper no.0102. Statistics Netherlands, Voorburg.

BirdLife International 2004. Birds inEurope: population estimates, trends andconservation status. BirdLife Internatio-nal, Cambridge (BirdLife ConservationSeries No.12).

Gregory, R.D., van Strien, A., Vorisek,P., Gmelig Meyling, A.W., Noble, D.G.,Foppen, R.P.B. & Gibbons, D.W. 2005.Developing indicators for Europeanbirds. Phil. Trans. R. Soc. B (2005) 360:269-288.

Referències