Reglament de construcció de mòduls - fcaf.cat³-de-mòduls-FCAF.pdf · Des de l'any 2005 les...

http://www.fcaf.catAdreça electrònica: [email protected]

Adreça postal: Apartat de Correus 130 08950 ESPLUGUES DE LLOBREGAT – BarcelonaTelèfon: 670 479 971 Fax: 933 381 310

REGLAMENT DE CONSTRUCCIÓ DE MÒDULS

El present document i el seu contingut són propietat de la Federació Catalana d’Amics de Ferrocarril. Lespreguntes, comentaris, correccions i suggeriments respecte al seu contingut poden ser adreçades alresponsable de la Comissió de Modelisme de la FCAF mitjançant correu electrònic a [email protected]

Aquest document ha estat autoritzat per la Comissió de Modelisme del la FCAF el 4 de març de 2014, iproposat als representants de les associacions membres. La FCAF l’ha ratificat el 15 de setembre de 2015.No obstant, el document pot haver estat actualitzat posteriorment i comunicat en conseqüència.

Versió 3.0 - Setembre 2015

Principis bàsics del document

El text d'aquesta norma és un compendi en quèles explicacions aniran en color de lletra nor-malitzat, les notes de recomanació seran decolor verd, metre que les observacions i prohi-bicions seran de color vermell. Apart portaransímbols al·lusius per tal que la persona que se-gueixi aquesta norma entengui aquells parà-grafs més especials.

Norma NEM 934EAquesta norma de fabricació de mòduls com-pleix les directives donades a la normativaNEM 900 del MOROP. Igualment compleix lanorma bàsica entregada per la Federació Cata-lana d'Amics del Ferrocarril al MOROP i que téper número 934E.

El motiu d'aquesta nova reglamentació es sim-plificar només en un document la normativa defabricació d'un mòdul.

Així tindrem en aquest document el compendide la norma NEM 934E bàsica més les amplia-cions de nous conceptes, aclariment, o qualse-vol altre afegitó que serveixi per complementarla abans esmentada norma bàsica.

Els detalls poden canviar-se al llarg del temps,però el bàsic de la norma roman inalterable.

Si es compleix la norma bàsica estem en dis-posició de presentar un mòdul a la FederacióCatalana per a la seva aprovació, però no en-cara per anar a les Trobades, ja que necessita-rà d'altres requisits no inscrits a la NEM 934E.

Els Reglaments de fabricació de mòduls, depreparació de les trobades i el propi de les tro-bades estenen i complementen la norma en totallò que representa l'àmbit modular, tractament

dels mòduls, material rodant i persones que hijuguen.

1. IntroduccióDes de l'any 2005 les normes per a maquetesmodulars a escala H0 de la FCAF dicten les re-comanacions i normes per a la construcciód'elements estandaritzats i transportables quepermetin la construcció de maquetes funcionalsper presentar-les al públic en exposicions.

1.1 Objecte

L'objecte dels mòduls és la construcció demaquetes modulars entre una o vàriespersones, en representació de l'Associació a laque pertanyin, per la diversió dels modelistes iper la difusió de la nostra afició i estima delmón ferroviari.

1.2 Ambientació i consideracions generals

Preferentment decoració de tema ibèric.Circulació a dretes. Està autoritzada lacatenària en vies principals i annexes. Ésnecessari realitzar la previsió en els extremsdel mòdul per evitar les enganxades delspantògrafs si s'aixequen.

Estan autoritzats els túnels a la via principal. Ésobligatori preveure un registre d'accés.

No és recomanable fer rampes a la viaprincipal. En cas d'existir no poden sersuperiors al 2%, i en tot cas, en els dosextrems del mòdul o conjunt de mòduls la viaha d'estar a la alçada de la via normalitzada.

1 La FCAF és membre del

http://es.f278.mail.yahoo.com/ym/[email protected]&YY=56838&order=down&sort=date&pos=0&view=a&head=b

mailto:[email protected]

Reglament per la fabricació de mòduls

2. Estructura del mòdul

2.1 Definicions

Un mòdul se sol presentar en forma de quadri-làter o calaix indeformable.Com a norma general, s'entén que el mòdul téquatre cares:

- „NORD“ o „DARRERA“ és la cara que restaoculta al costat de l'operador.

- „SUD“ o „DAVANT“ és la cara que resta visi-ble cara al públic.

- „EST“ o „DRETA“ és la interfície del costatdret vista des del costat públic.

- „OEST“ o „ESQUERRA“ és la interfície delcostat esquerre vista des del costat públic.

Figura 1: explicació de les parts d'un mòdul

A més té altres elements indispensables comles costelles (cares interiors del mòdul), refor-ços interiors, potes i travessers, i altres ele-ments opcionals com el Fons.

2.2 Materials a utilitzar per a la construc-ció de la estructura.

Normalment s'utilitzen per fer les cares delmòdul, costelles, fons i travessers, planxa decontraxapat de 10 mm de gruix.

Per les potes s'utilitzen llistons de 29x29 mm.Pels reforços es poden utilitzar llistons de29x29 o 18x18mm.

2.3 Interfícies normalitzades.

Les interfícies tenen 5 forats de 10 mm de dià-metre que permeten ajuntar mòduls contigusamb cargols i/o femelles de papallona de 8 mmde diàmetre. A la part central hi ha una obertu-ra de 140x40 mm per al pas del cablejat.

Hi ha dues interfícies:

- Les interfícies normals de 600 mm d'ampledel mòdul, que són les que s'utilitzen de formahabitual en tots els mòduls dins de normativa.

Figura 2: Interfície de mòdul normal

- Les interfícies polivalents de 400 mm d'ampledel mòdul, que serveixen per mòduls rectes ocorbes polivalents, que es poden posar dequalsevol forma, es a dir que són simètrics res-pecte a la cara davantera. Per aquest mòdulsno compten els costats dret i esquerre de lesinterfícies o de les interfícies davant i darrerapel que fa a la vista de l'espectador. Peraquests mòduls no es contempla que hi hagifons.

Figura 3: Interfície de mòdul polivalent

- En l'annex 1 d'aquest document trobareu elsdissenys totalment dibuixats amb les mides ne-cessàries. També es pot tenir el disseny en au-tocad per tall làser demanant-lo a la Federació.

2.4 Alçària del mòdul:

L'alçària des del terra fins al pla de rodolamentés de 1150 mm. Només es mesura aquest pa-ràmetre. Per a la comprovació de les mesuresdes del pla de rodolament fins el terra s'utilitzade forma habitual una galga o regle posat a lamesura abans dita (veure la figura 5).

Les potes dels mòduls es realitzen en perfil defusta de 30x30, amb una llargària de 1080 mm.



Porten un forat passant de 8,5 mm de diàmetrea la part superior a 50 mm de l'extrem per a lasubjecció a la caixa del mòdul, i dos forats pas-sants també en sentit invertit de 8,5 mm de dià-metre a la part inferior a 170 i 230 mm de l'ex-trem de la part inferior. Amb aquests dos foratsi un travesser entre ambdues potes s'aconse-gueix donar rigidesa al conjunt de subjecció delmòdul (es pot veure el conjunt a la figura 1).

Per últim l'extrem inferior cada pota té un foratamb un pern mètric 10 al que es cargola unapota que permet la compensació de desnivellsdel terra en ± 25 mm.

2.5 Fons

El fons (opcional) és una estructura afegida ala cara Nord del mòdul i ha de ser suficient-ment rígida, habitualment de contraxapat de 10mm de gruix, que estarà a 230 mm del pla devies. Estarà decorat, habitualment amb imat-ges, o com a mínim amb el color blau-violetaRAL5000 (o color 809 de la casa TITAN), mo-del setinat a l'aigua.

2.6 Altres convencions

La part SUD dels mòduls s'ha de pintar en co-lor negre senyals RAL 9004, model setinat al'aigua. A més es posarà en la part inferior deltester un velcro mascle per enganxar una corti-na per tapar la part inferior de les potes de lacara al públic. Les interfícies no s'han de pintarde cap color ni emprimació.

2.7 Galgues

Pel treball amb les interfícies i posada de la viaal seu lloc hi ha una galga mestra amb mame-llons que ens permet deixar la via totalment amida. Aquesta galga és reversible i per tant espot utilitzar en totes les interfícies i pels doscostats (esquerre o Oest i dret o Est), per laqual cosa s'ha de respectar la posició de lamarca “S” (Sud) en la seva utilització. Solidàriaamb aquesta galga hi ha una o dues peces queens delimiten el centre del carril directament il'alçària d'aquest respecte al mòdul.

La via col·locada mitjançant la galga quedarà a0,5 mm endarrerida respecte a l'extrem del mò-dul, per permetre la dilatació dels carrils quanhi hagi diferències de temperatura que ho re-quereixi, així com l'aïllament elèctric entre mò-duls. La galga incorporarà el gruix correspo-nent per que hi hagi aquest desplaçament.

Perquè a les exposicions els mòduls estiguinben enfilats hi ha una galga d'alçària que per-met posar els mòduls a mida respecte al terra.

Figura 4: Galga d'emplaçament de vies:

La peça rectangular es fica en els rebaixos de lagalga per emplaçar les vies (*). Els forats dels doscostats tenen mamellons de 10 mm a cada costatde la placa roscats amb espàrrecs de mètric 6.

Figura 5: Galga de comprovació del pla de rodola-ment:

La peça afegida al regle fa de topall per la part superiordel pla de rodolament. S'ha d'apujar el mòdul fins quetopi amb la L del regle.



3.Dimensions i formes dels mòduls

Per motius de mobilitat i transport es recomanafer els mòduls que càpiguen al nostre vehiclehabitual i que puguin ser manipulats per unapersona.

3.1 La llargària del mòdul es defineixhabitualment per la llargària dels costats NORDi/o SUD. La amplària del mòdul es consideraque es la llargària de les interfícies EST iOEST. En un conjunt de mòduls pot variarl'amplària creixent fins el costat NORD ienrasats sempre respecte a la cara SUD. Nopoden tenir una interfície més gran de la jaestablerta, per la qual cosa els mòduls quesiguin més amples de 600 mm han de fer unacara inclinada per arribar a l'extrem queobligatòriament té 600 mm.

La llargària recomanada com a estàndard ésde 1000 mm (aquesta mida és de 1,66vegades l'amplada) pels mòduls, es a dir lallargària de les cares NORD i SUD, i pot serampliada en múltiples de 100 mm.

3.2 Tipus de mòduls:

3.2.1. Per disposició física

Hi ha 4 tipus de mòduls: de línia, d'estació,de transició i de ramificació.

Els mòduls de línia son els més senzills iconsisteixen en la representació d'un tram devia general única o doble via general.

Figura 7a: Mòdul de línia recta

Les corbes poden ser amb la interfície normal(600 mm) o polivalents (serveixenindiferentment com a INTERIOR oEXTERIOR, ja que les interfícies lateralsEST-OEST son de 400 mm simètriques alcostat SUD). El radi dels mòduls en corba hade ser de 1000 mm o superior.

Figura 8: Tipus de corbes per angle

Els mòduls d'estació son aquells mòduls ques'eixamplen per poder tenir una quantitat im-portant de vies d'estacionament. Si la estacióté qualsevol grau de corba a la sortida (comes veu a la imatge), aquesta s'ha de compen-sar amb un mòdul afegit o s'ha de construir



de tal forma que es puguin encabir mòduls decorbes polivalents (30º / 45º).

Figura 9: Tipus de mòduls d'estació

Els mòduls de transició son aquells mòdulsque s'utilitzen per passar d'una interfícienormalitzada catalana a altra diferent o entreinterfície catalana analògica i digital.

En aquest cas la Longitud (L) no serà múltiplede l'amplada sinó que depèn del motiu pelque es fa el mòdul. Si és per dimensions (la Aseria la dimensió del mòdul extern a aquestanormativa) pot ser més curt si entre ambdóshi ha el mateix tipus d'alimentació. En casque l'alimentació sigui diferent el mòdul hauràd'encabir un tren en tota la seva longitud, pertant la distància L serà més llarga que el trenmés llarg de l'exposició. Un exemple delmòdul de l'esquerra seria la transiciód'analògic a digital de la mateixa normativa idel mòdul de la dreta seria la connexió entredos mòduls de diferent normativa.

Figura 10: Tipus de mòduls de transició per alimen-tació o per dimensions

Els mòduls de ramificació son aquells quetenen més de dos interfícies laterals, ipoden ser en nombre d'un o dos al costatEST o al ceostat OEST.

Figura 11. Tipus de mòduls de ramificació

Hi ha un mòdul de ramificació especial ambinterfície de 600 mm per un costat i interfíciesde 600/400 mm per l'altre costat. L'únicmòdul que només porta una interfícienormalitzada és el bucle de retorn, en el quela via retorna sobre sí mateixa (via única) oparal·lela a l'entrada (via doble).

C Recomanació: Tothom vol fer mòdulsd'estacions, però per una explotaciómodular és poc raonable que lesestacions estiguin contigües, per la qualcosa es recomana que cada estació tinguialmenys la mesura de la mateixa enmòduls de pas degudament ambientats,que siguin contigus a l'estació.

3.2.2 Per configuració elèctricaHi ha tres tipus de mòduls atenent a la sevaconfiguració elèctrica:

- Analògics: Mòduls que només poden funcio-nar amb corrent analògic.

- Mixtes Digital/Analògic: Mòduls que podentreballar amb corrent analògic o digital.

- Digital pur: Mòduls que només poden treba-llar amb corrent digital.

Nota: Si no és un mòdul especialment dedicatal pas de trens digitals a mode analògic, estàprohibit que un mòdul mixt faci funcionar a lavegada corrent analògic i corrent digital.



3.2.3 Per configuració funcional (nomésanalògic)- En els mòduls actius la via té alimentaciópròpia.

- En el mòduls passius la via s'alimenta exter-nament a partir d'un mòdul contigu.

3.2.4 Per configuració funcional (digital)

En els mòduls alimentats amb corrent digitalla via s'alimenta externament a partir d'unmòdul contigu.

Només hi ha interrupció entre dos mòdulscontigus quan s'han de fer conjunts de mò-duls per posar més amplificadors o boosters.Aquests amplificadors han d'alimentar inde-pendentment cada conjunt de mòduls.

Nota: No es poden deixar lligams elèctricsentre dos conjunts de mòduls alimentats peramplificadors diferents. Això podria fer malbétant la instal·lació elèctrica dels amplificadorscom dels trens que hi hagi a la via.

3.3 Vies, situació i modelsLa plataforma de rodolament dels trens es tro-ba a les interfícies a una distància de 200 mmdes del centre del mòdul fins a la zona de l'es-pectador (SUD).

3.3.1 Els centres de les vies estaran situats a231 mm de la cara SUD i 169 mm de la caraSUD. De SUD a NORD els carrils s'anome-nen A, B, C i D, com s'especifica en el quadreadjunt.

Carril Nord

D

Centre de via a 231 mm del SUD

C

B

Centre de via a 169 mm del SUD

A

Sud

Figura 6: Designació de l'ordre dels carrils dins delmòdul

3.3.2 Carrils A i B = via interior, carrils C iD= via exterior en via doble.

Carrils A i B = Via única.

3.4 Vies aconselladesLes vies han de ser de codi 100 segons la nor-ma NEM 120. En tot cas la banda de rodola-ment del carril ha d'estar a 1150 mm del terraobligatòriament, per la qual cosa s'ha de reto-car la distància del balast per conjugar aquestadistància.

C Recomanació: Les vies aconsellades son:

-PECO Streamline code 100.

- ROCO codi 100.

- Fleischmann PROFI.

3.5 Perfil de la plataforma de viaLes vies s'hauran de suplementar amb un gruixafegit per arribar a l'alçada del pla de rodola-ment.

És per això que a la figura hi posem dues lle-tres per representar aquesta variable:

- (B) Alçada de la via (carril i travesses, en al-gunes vies s'inclou el balast).

- (H) Gruix del suplement sobre la plataformade via.

Per saber el gruix de suplement (si s'escau)haurem de fer la següent fórmula:

Gruix del suplement (H) = Pla de rodolament(1150) – Pla de vies (1140) – Alçada de la via(B).

Taula comparativa per a les vies aconsellades:

Marca Alçada via (B) Gruix sup. (H)

PECO 100 4,4 mm 5,6 mm

ROCO 100 4,5 mm 5,5 mm

Fleischman Profi 5,5 mm 4,5 mm



3.6 Interconnexions normalitzades entremòdulsEn els dos extrems dels mòduls, els centres devia s'han de situar en relació a la cara SUD:

•Les vies s'han de vestir amb balast i travessesfins l'extrem de la interfície.

•Per ajuntar dos mòduls contigus es faranservir cargols de cap hexagonal de mètric 8 ifemella d'orelles (palometa) a cada costat.

•En la unió els mòduls, per l'ajust del conjunts'ha de subjectar el cargol i provocar el gir dela femella de papallona amb la ma.

•En ajuntar els mòduls, els carrils de les vies decada mòdul no es poden tocar, sinó que (comes veu al dibuix) hi ha una lleugera separacióde dècimes. En cas que, per construcció delsmòduls les vies entressin en contacte es potintroduir un gruix al lateral del mòdul perseparar els mòduls i separar així els carrils.

•Els carrils no han de tenir rebaves degudes altall del carril. Han d'ésser degudament allisatsper evitar errors de mesurament o salts de lescomposicions al pas entre mòduls. En elcostat intern s'ha de fer un lleuger bisell perevitar que les pestanyes dels vehicles topinamb el lateral del carril, és especialment eficaçen mòduls amb diferents sistemes de via.

El dibuix ens mostra el petit rebaix que s'ha defer.

Figura 8. Ajuntament de dos mòduls (vista lateral)

La geometria dels mòduls deu estar a esqua-dra, ja que en cas contrari al ajuntar dos mò-duls pot passar el que es mostra a les figuressegüents:

Figura 9. Geometria correcta per unió entre mòduls

Figura 10. Perfils incorrectes de mòduls

Els forats fets als perfils dels mòduls han deestar alineats entre els dos mòduls de tal formaque quan aquests s'enfrontin, els cargols pas-sin del costat d'un mòdul al costat del mòdulcontigu, tal i com es mostra a l'imatge següent.

Per evitar fer malbé la fusta, s'han d'intercalarvolanderes a cada costat.

Figura 11. Ajuntament de dos mòduls (vista lateral)

El seu muntatge ha de dur-se a terme amb lagalga de vies normalitzada (veure punt 2.7).



4 Posicionament de les vies dins delmòdul

Excepte als testers, que ja tenen delimitada laposició de les vies, a l'interior del mòdul es potfer qualsevol combinació de vies sempre quees respectin les mides mínimes d'entrevia igàlib, tant per les mateixes vies com pelselements que estiguin al seu voltant.

4.1 Gàlib en via recta

La normativa catalana té com a referent lanorma NEM 102 en que el gàlib és el que esmostra a la figura, i amb les mesures que liacompanyen.

Figura 12. Gàlib per via recta. Cotes en mm.

PR vol dir pla de rodolament. La cotad'altura de 65 mm és per al espai lliure quanla catenària està mes baixa, per la qualcosa la catenària en posició més alta potocupar l'espai que es troba puntejat. Permés informació veure la NEM 201.

4.2 Gàlib en via corba

Bàsicament el gàlib en corba és el mateixdel que es fa servir per la via resta amb unsobre-ample (E) al costat depenent del radide la corba:

Figura 12. Gàlib per via corba. Cotes en mm.

Com que dins dels mòduls circularà materialconvencional amb vagons de fins a 31,5 mm.Descartem mides de sobre-ample per va-gons inferior, tal i com es veu en la taula desota:

Radi 800 900 1000 1200 1600 2000

E 6 5 4 3 2 1

C Recomanació: S'aconsella no utilitzarcorbes de menys de 800 mm de radi, si béhabitualment es posen d'un metre.

Nota: No es pot posar un radi menor de 400mm, que donaria un sobreample de 14 mmper cada costat (veure el punt 4.4).

Gàlib de control:

La empresa Sommerfeldt ha fabricat un gàlibde control amb dues peces de ferro amb uncargol central que es poden regular segonsla cota E del eixamplament.

4.3 Entrevies

En via recta es considera una entrevia de 46mm per la via general i de 52 mm a les esta-cions.

En corba ens passa el mateix que al punt4.2, i s'ha de tenir en compte la taula se-güent:

Radi 600 700 800 900 1000 1200

E 55 52 50 48 47 46

Per sobre de 1200 l'entrevia no varia de 46mm.

C Recordeu: La mesura de la taula no ésun sobreample, sinó la mesura entre els ei-xos de les vies.

4.3 Radis de corba mínims

En general a la norma NEM 11 parla de 4categories, tenint en compte l'ample de via:

- Radi mínim practicable = 30 G (495 mm)

- Radis mínims recomanats per vies secun-dàries en estacions = 35 G (577,5 mm)

- Radis en via secundària = 40 G (660 mm)

- Radis en via principal = 45 G (742,5 mm)

C Recordeu que totes les mesures que esdonen són perquè passin vehicles de 31,5



mm de llarg, per més informació consulteu laNEM 111.

4.4 Perfils dels túnels

Les boques dels túnels poden tenir una dife-rent concepció depenent de diversos factors:

- Forma del túnel (rectangular o de volta).

- Amb o sense catenària.

- Radi de la corba.

- Distància d'entrevia en cas de doble via.

S'ha de tenir en compte que aquests con-torns poden ser emprats per passos sota via-ductes i que s'han previst el peraltat de lescorbes.

Túnels rectes

Figura 14. Entrada de túnel recte amb catenària.

* La alçada proposada al túnel amb catenà-ria és la mínima, però pot ser mitjana o alta.

** Es pot fer un bisell a la boca del túnel te-nint en compte que o bé ha de guardar elgairebé 5 mm amb el gàlib en túnels sensecatenària o bé tenir en compte la catenària(veure les NEM 201 i 202).

E El sobre-ample E depèn, com al gàlib encorba del radi (veure la taula que hi ha en elcapítol 4.2).

La Entrevia que es posa depèn de corba orecta, per la qual cosa s'haurà de consultarel capítol 4.3 per saber la mesura exacta.

Túnel de volta de via única

En aquest esquema hem de tenir en compteprincipalment com és el túnel, depenent d'ai-xò resoldrem l'equació de l'altura des del plà-nol de rodolament al centre del radi de la vol-ta (C).

Túnel sense catenària 36,3

Túnel amb catenària recte 46,2

Túnel amb catenària corb 38

Com indica el dibuix en la part dreta, 3), lapart inferior por acabar en angle recte amb elterre (línia discontinua).

Per saber el radi de la volta (R2) s'ha de ferl'encreuament de l'arc inferior del túnel ambla prolongació del segment que uneix m1

amb m2, i la distància entre m2 i a serà el radide la volta. S'ha de prendre m2 com el centrede la volta.

Per saber el valor del sobre-ample quan eltúnel és en corba, s'ha de consultar aquestvalor en la taula del capítol 4.2.



Túnel de volta de via doble

A és l'entrevia depenent de la taula del punt4.3 en cas de corba i 46 mm en cas de recta.

C depèn de si hi ha catenària i/o corba, i espot veure en el següent quadre:

Túnel sense catenària en recta 25

en corba 28

Túnel amb catenària en recta 30

en corba 28

Per a la construcció de la boca del túnel s'hade traçar un eix al mig del túnel (K-L), i des-près un altre eix a 25-30 mm (depenent delvalor de C) perpendicular al primer. Aquestencreuament donarà el radi R1 (que és ladistància entre m1 i m2).

El radi R1 és igual a l'equació A/2 + 29 (el 0,6del gàlib).

Exemple: tenim un túnel en recta amb unaentrevia de 46 mm, el radi serà igual a 23 +29, o sigui 52 mm.

El Radi R2 és el diàmetre de la boca del túnel(el doble de R1).

En vies corbes s'ha de eixamplar la boca deltúnel en la mesura depenent del radi de lacorba que trobarem al punt 4.2 del gàlib encorba.

Com es pot veure a la part dreta de l'imatge,el túnel pot tenir la part inferior de la volta to-talment plana i perpendicular al terre.

4.5 Catenària

La instal·lació de catenària en els mòduls ésoptativa per al constructor. Però per fer unainstal·lació de catenària en un mòdul s'ha de

seguir la norma NEM 201 la qual especificales distàncies dels pals de catenària i l'alturadel fil de contacte.

La distància del pal a la via vindrà determinatpel gàlib, tant en recta com en corba.

La altura del fil de contacte al plànol de rodo-lament (part superior dels carrils) pot tenirtres posicions:

- Posició baixa de 50 mm.

- Posició intermèdia de 65 mm.

- Posició alta de 70 mm.

Hi ha una mesura lateral màxima anomena-da descentrament que és de 6,5 mm per apantògrafs amples (la RENFE els té amples)i de 3 mm per a pantògrafs estrets (la SBBporta pantògrafs estrets).

4.5.1 Zigzagueig

Per evitar que el pantògraf fregui per el ma-teix costat amb la catenària, s'hi fa en la rea-litat un descentrament lateral al pal de talmanera que el fil de la catenària està penjanten sentit oposat respecte als dos pals veïns.

En corbes és molt important que el fil de con-tacte, que ha de tirar-se totalment recte entrepals, no surti del límit admissible de frega-ment del pantògraf. Per això es dona la xifradel desplaçament lateral màxim, perquè elpantògraf no es surti i enganxi la catenàriade costat.

D'aquesta manera la catenària zigzaguejaper sobre del pantògraf de la locomotora,



com es pot veure en el dibuix de la pàginasegüent.

Figura 18. zigzagueig en via recta

En recta es pot donar com a màxim una dis-tància de l'eix de la via a cada subjecció delfil de contacte de 6,5 mm, el que farà queentre pals pugui arribar a 13 mm.

Figura 19. zigzagueig en via corba

En corba no fa falta fer zigzagueig, ja quetensant el fil entre pals farà que la part inter-mèdia de l'envà està allunyada com a màximuns 13 mm de la subjecció del fil al pal.

4.5.2 Sustentació als testers dels mòduls

Quant a la transició del fil de contacte d'unmòdul a un altre hi ha diverses opcions perfer la transició entre mòduls.

La primera seria tenir una distància fixa altester del mòdul i tenir un tram de catenàriadesmuntable que es pugui posar sobre elspals laterals de cada mòdul una vegada queaquest ja s'ha muntat amb el contigu.

Figura 20. tram de catenària per tirar entre pals

La segona seria deixar un tram de catenàriallarg que pugui agafar-se al pal contigu comsi fos un fil atirantat, llavors tots dos fils escreuen i donen continuïtat a la catenària.

Figura 21. tram de catenària obert

La tercera seria fer un enganxament entrefils dels mòduls amb un patí en un dels cos-tats.

Figura 22. enganxament de fils de catenària

4.5.3 Pantògrafs

En la majoria dels encontres modulars amblocomotores elèctriques, aquestes porten elspantògrafs pujats, però no acaben fregant elfil de contacte de la catenària.

Per aquest motiu sempre se sol posar un to-pall sota del pantògraf per tal que aquest noarribi a la seva màxima extensió.

Algunes locomotores amb funció de llevar elpantògraf amb una funció digital ja porten lapossibilitat de deixar-ho un xic més baix queel fil de contacte. C Recomanació: la distància habitual quees posa entre pantògraf i catenària sol serd'entre 5 i 8 mm, així en passar no dona laimpressió d'estar abaixat i que llisca sota lacatenària.



5 Connexió elèctrica entre dos mòduls

Donada la diferència entre la alimentacióanalògica i la alimentació digital el plantejamentde connexió entre mòduls parteix de la base deposicionament físic dels carrils de les vies (A-B-C-D, veure punt 3.3.1)

5.1 Instal·lació elèctrica a l'interior delmòdul

El mòduls han de tenir un cablejat generalque vagi d'un costat del mòdul a l'altre.

Característiques de la puntera:

Ø: 1.50 mm²

•color: negre

•tipus AWG 16 / 2.00 mm (1.5mm²) / 4.1mm

•per utilitzar amb: alicates per enfilar, VTECT

•hi ha altres colors per a diferents seccions delcable.

A cada costat hi haurà una connexió aèriaamb connectors especials de colors del tipusPP30 per connectar-se, en cas d'éssernecessari amb els mòduls contigus (2 per viaúnica i 4 per via doble).

Els connectors PP30 d'Anderson sonmuntables entre ells per formar conjuntsrígids de diversos cables. Tanthoritzontalment com verticalment.

El cablejat ha de ser de 1,5 mm² de seccióen tot el recorregut, i si s'han d'utilitzar

clemes o regletes de connexió intermèdiesés imprescindible la utilització de punteresper fil de 1,5 mm (puntera negra).

C Es recomana que per fer instal·lacionselèctriques s'utilitzin punteres i no s'estanyinles puntes dels cables, d'aquesta maneral'extrem del cable queda protegit i a la distànciacorrecta per entrar en qualsevol terminal oregleta.

5.2 Connectors a utilitzar per connexions

S'utilitzaran connectors del tipus PP30 per acable de 1,5 mm de secció.Aquests connectors son de perfil únic i s'en-ganxen entre ells amb una subjecció precisai potent, però senzilla.

La part plàstica del connector, a més de pro-tegir la part metàl·lica, serveix per agruparsubsidiàriament els connectors entre ells performar grups. Apart està fabricada en diver-sos colors, des del blanc al negre i tenir ac-cessoris i adaptadors del mateix fabricant. Elroll pin serveix perquè els connectors no llis-quin i puguin desfer el conjunt solidari.



C Recomanació: Encara que el mòdul nomésestigui pensat per a digital, es recomana quees posin els connectors per a 4 carrils, i si potser que les vies estiguin aïllades elèctricament.D'aquesta manera el mòdul podria ser encaramés operatiu (per exemple per posar un buclede retorn).

Els connectors son aeris, per la qual cosa s'hade preveure un mínim de 5 cms de cable foradel mòdul per connexió amb els mòdulscontigus.

Per les corbes polivalents hi haurà una soluciódiferent, un cable curt amb els terminalscreuats només quan la corba sigui del tipusconvex, mentre que del tipus còncau utilitzaràels terminals com qualsevol altre mòdul. Elcanvi s'ha de fer en els dos costats de la corba(si cal) per rectificar de nou la polaritat entrecables i via.

Els cables d'interconnexió romandran plegats oamagats per tal de no entorpir els trasllat oemmagatzematge del mòdul. La millor maneraseria utilitzar cintes velcro solidàries al mòdul.

C Recomanació: És important tenir sempreels cables amagats o plegats de tal maneraque només és farà efectiva la seva connexió encas d'ésser necessari, i només ho farà el res-ponsable(s) de les connexions de l'explotació.

5.3 Funcionament amb corrent analògic

1. Tenim tensió contínua, els carrils portenpol positiu i negatiu.

2. A la via no sempre hi ha tensió. A més laregulació d'aquest corrent es fa externa-ment a la locomotora, per la qual cosa elsentit depèn de la polaritat de les vies.

3. Per configuració elèctrica hi ha mòdulsactius i passius.

4. Cada mòdul o conjunt de mòduls ha detenir una previsió d'alimentació auxiliarpels seus aparells de via, senyals, fanals,etc.

5. És necessari el seccionament de les viesper parar els trens.

6. No es poden realitzar diagonals a les es-tacions si no es en una via intermèdianeutra.

7. Els semàfors amb el dispositiu de controltallen el corrent de la via.

En aquest tipus de funcionament el mòdulfunciona amb una alimentació pròpia quepot ser extensiva a mòduls esclaus quedepenguin del mòdul mestre o estació.

5.4 Funcionament amb corrent digital

1. Tenim tensió alterna en ambdós carrils.

2. A la via sempre hi ha tensió. Qualsevolcreuament entre carrils pot fer curtcircuit.

3. En estacions és acceptable (obligatori enestacions grans) la utilització d'un petitbooster o amplificador propi controlat peruna única central de control a través delbus de control.

4. S'ha de garantir que els mòduls actius enanalògic siguin commutables a actius endigital (s'han d'anular els transformadorsanalògics i garantir l'alimentació de totsels sectors de via mitjançant un booster oamplificador).

5. És obligatori l'alimentació elèctrica alternapròpia en mòduls amb aparells de via oaltres dispositius.

6. A les estacions es poden realitzar diago-nals.

7. Els bucles, triangles o ponts giratoris(qualsevol situació de via en que es puguifer un encreuament entre els carrils) hade portar un aparell especial anomenatGestor de Bucle de retorn, i el tall de via a



la que serveix ha de ser igual o major a lacomposició més gran de l'encontre.

Els semàfors són elements decoratius i noprovoquen cap tall de corrent a la via.

Si el corrent és digital les vies no tenen pola-ritat per l'alimentació, però si pel senyal detracció que l'acompanya, tal i com es veu al'imatge. Es per això que s'assenyalen amblletres. El sentit de marxa dels trens és inde-pendent del corrent de la via.

Per aquest tipus de funcionament és impres-cindible que hi hagi un cable entre els testersdels mòduls que anomenarem feeder per talde traslladar el corrent entre mòduls sensecaiguda de tensió, i serà obligatòriament de1,5 mm de secció. Si es fa un mòdul que si-gui polivalent (analògic+digital) és imperatiuque les fonts d'alimentació analògica no espugin creuar amb l'alimentació digital. Perevitar aquest contratemps s'han d'instal·larconmutadors que s'assegurin mitjançant claudispositiu mecànic.

5.5 Connexió dels mòduls

Els mòduls per la seva connexió seguiran lamateixa fórmula en analògic i digital.Dependran dels mòduls actius (transformadoren analògic i amplificador o booster en digital),de tal manera que es faran sectorsd'alimentació independents:

- en el cas d'analògic les estacions donaran elcorrent als mòduls passius mitjançanttransformadors i controlaran el pas d'un sectora un altre manualment.

- en el cas de digital els sectors tambédependran habitualment d'algunes estacions,però el control el tindrà una única central decomandament, que serà independent delsamplificadors o boosters per tal de no caure encas de curtcircuit.

5.6 Bus de dades o de control

En digital s'ha d'afegir un Bus de dades que ésindependent de la alimentació de la via per:

• Connectar controladors de ma

• Passar retro-senyalització (si s'escau)

• Passar les connexions entre central iamplificadors.

El bus de control s’estendrà mitjançant cablesespecials o maneguets de control.

Per connectar aquests maneguets el mòdul oconjunt de mòduls haurà de tenir present un omés Conjunt de connectors de bus de control.

Aquests connectors consistiran en un grup dedos connectors RJ-45 (de 8 pins) i unconnector RJ-11 (de 6 pins) interconnectats talcom mostra la figura 19.

Els quatre pins centrals dels connectors RJ-45 es connectaran als quatre pins centralsdel connector RJ-11.

La disposició del Bus ha de serobligatòriament com especifiquen les normessobre busos industrials RS 485. En aquestadisposició, el maneguet del bus de controlprovinent del mòdul

anterior es connectarà al BUS-1, mentre queal BUS-2 es connectarà el maneguet queanirà cap al mòdul següent. El connectorCOM quedarà lliure per connectar



comandaments de locomotores. Elsconnectors BUS-1 i BUS-2 disposaran desubjeccions pels maneguets (tipus anella deVelcro o similar) per tal de que el pes delsmaneguets no exerceixi força en elsconnectors RJ-45.

Aquest conjunt s’ubicarà dintre del mòdul, odel primer mòdul de l’Est d’un conjunt demòduls, a l’interior del costat Sud, ajustat elmés possible a l’extrem Oest tal com indicala figura 16. La seva fixació al mòdul seràpermanent.

Si un conjunt de mòduls té una longitud totalde més de 5 metres, caldrà que aquestinclogui obligatòriament un segon conjunt deconnectors del bus de control que estigui auna distància de l’anterior no superior als 5metres. Encara que aquesta dada dels 5metres és un valor màxim no superable encap cas, es recomana que la distància entreels conjunts de connectors del bus decontrol no superi si és possible els 4 metres.

C Recomanació: S'haurà de proveir unsistema per tal que els cables no quedin sos-tinguts només per l'encaix del connector. Sies posa un sistema de retenció dels cablesevitarem que el pes del mateix incideixi ne-gativament sobre el sistema de control. Laforma més fàcil es afegir un velcro en formad'anella que subjecti els cables a la paret delmòdul.

5.7 Principi de funcionament del Bus dedades o de control

Mitjançant maneguets de xarxa del tipusRJ45, es connecta de forma encadenada,de mòdul a mòdul en forma de filera. No espoden fer bifurcacions.

La Federació posara els maneguets neces-saris per la interconnexió entre mòduls, peròcada modulista haurà de posar els mane-guets que siguin interns als seu mòdul (en

aquells mòduls que sobrepassin els 5 me-tres).

Fig. 20 Cable RJ-45 estàndard

El cable RJ-45 és un cable estàndard deconnexió amb parell de cables trenats (entrecada parell) com s'explica més avall en lasegüent imatge. S'observa que hi ha dosparells de cables que estan descentrats res-pecte a la posició que haurien de tenir (sónel taronja i el blau). En principi aquesta utili-tat de xarxa no s'utilitza en les connexionsdel sistema modular.

El cable està dividit en tres seccions ben defin-des:

Es reserven els 4 conductors centrals (3 a 6)per la comunicació del senyal XpressNet en elcas de centrals que compleixin amb aquestanorma.

Es reserven els 2 connectors de la dreta (7-8)per a la connexió entre central i amplificadors(boosters) i el senyal de control entre ells.

Es reserven els 2 connectors de l'esquerra (1-2) per a la connexió del sistema de retroinfor-mació del tipus RS (de moment no utilitzat).

C Nota: El sistema està pensat perquè si al-gú, inadvertidament posa dins d'una presa



RJ45 un connector RJ12, el sistema no trontollija que els parells són els del bus XpressNet.No hauria cap encreuament amb els altres bu-sos (control i retroinformació).

Atenció: El supòsit abans esmentat s'ha de cor-regir el més aviat possible per tal d'evitar inter-ferències al sistema.

5.8 Tipus de cable Ethernet

El cable Ethernet és un dels més antics al mer-cat. Consisteix en un parell de cables de coure(a vegades d'alumini) trenats sobre si mateixosper evitar interferències amb altres cables pro-pers, aïllats i amb un gruix aproximat d'un mil-límetre.

Hi ha tres tipus de cable de xarxa Ethernet dife-rents que es poden utilitzar per a la transmissióde dades:

UTP acrònim de Unshielded Twisted Pair (ParTrenat No apantallat). És el més senzill i barat,però la seva impedància (sobre els 100 ohms)li fa ser sensible a les interferències. Els parellstrenats s'agrupen sota una coberta comuna dePVC (Policlorur de vinil) i sol muntar un con-nector RJ45.

STP acrònim de Shielded Twisted Pair (par tre-nat apantallat). És el més car i la seva impe-dància ronda els 150 ohms, per la qual cosa ésapte per evitar interferències exteriors. Cadapar trenat està apantallat per la qual cosa hade muntar un connectar especial RJ49, que elfa robust però car d'instal·lar.

FTP, acrònim de Foiled Twisted Pair (Par tre-nar i apantallat global). Aquest tipus és com elcable UTP però en portar un apantallat sobretots els parells, puja la impedància a 120 ohms.Pot ser una mica més car que el cable UTP pe-rò es pot utilitzar en instal·lacions exteriors i potmuntar un connector RJ45.

5.9 Placa de control

La placa de control del bus es composa d'unparell de connectors RJ-45, un connector RJ-12, un pilot d'alimentació i un microruptor pertancar el bus sobre sí mateix.

El connectors RJ-45 són pels cables de trans-missió de mòdul a mòdul.

Fig. 24 Informació de la placa

El connector RJ12 serveix per la connexió d'uncomandament o un splitter amb un cable deconnexió el més curt possible.

Fig. 25 Splitter de 5 ports

El splitter serveix per posar a la part davanteradel mòdul perquè s'enganxin els comanda-ments manuals. Es pot integrar al mòdul l'apa-rell de tal forma que quedin a la vista els en-dolls.

C Recomanació: S'ha de subjectar amb fer-mesa al mòdul, ja que en ell s'hauran d'endollari desendollar tots els aparell de mà per contro-lar els trens. No val enganxar-ho amb velcro.

Atenció: Si el splitter per qualsevol motiu es famalbé interiorment i no funciona qualsevol deles preses, obligatòriament s'ha de reemplaçarper un altre o anular-ho.

Les bornes amb cargol serveixen per connectarcables que vagin al mòdul. En principi s'utilitza-ran els relatius a la retroinformació.

La resta de cables queden a disposició en casd'ésser necessària la seva utilització:

- Connexió amb la central del bus de control,bus de retroinformació i/o bus XpressNet.

- Connexió d'amplificador intermedis al bus decontrol.



- Connexió d'aparells de control (taulers òptics,control per ordinador, etc) que hauran d'estartestejats i funcionant sense introduir interferèn-cies al BUS.

El pilot de funcionament està connectat al busXpressNet, als conductors L i M de tal formaque s'encén per indicar el funcionament delbus.

El microinterruptor serveis exclusivament perdonar informació a la central de la finalitzaciódel bus. S'ha de posar només creuant els con-ductors A i B en el mòdul que fa el tancamentdel circuit.

C Recomanació: No tocar l'interruptor, ja hofaran els encarregats del muntatge elèctric delcircuit modular.

Atenció: Si hi ha un microinterruptor tancat, apartir de la placa que el conté no funcionarà elbus XpressNet, i per tant els aparells connec-tats.

5.10 Connexió dels amplificadors oboosters a la placa de control

Els amplificadors o boosters que s'utilitzin enmòduls actius s'ha de connectar al terminal cor-responent de la placa de control assenyalatamb les lletres C i D ( a la imatge 25 es posacom exemple el color del parell que l'implica enel connector RJ45 (marró, marró/blanc oblanc).

Fig. 25 Connexió dels cables del booster

5.10 Amplirficadors recomanats

No tots els amplificadors son capaços de funci-onar de forma correcta amb aquest bus, per laqual cosa s'haurà de tenir en compte la llista detransformadors i amplificadors compatibles.

També hi ha amplificadors que no son capaçosd'admetre ser controlats per senyal CDE o es-tàn preparats només per Loconet.

Atenció: Els amplificadors ROCO 10764 estanexpressament prohibits degut a la seva incapa-citat de control sobre curtcircuits sense el seucomandament, el que faria que en qualsevolcurtcircuit es fes malbé. Només s'acceptaria encas de tenir un circuit extern de protecció con-tra curtcircuits i sobretensions.

La llista dels amplificadors compatibles és:

• Lenz LV101

• Lenz LV102

• Merg BDC1

• Hornby DCC Power & Signal Booster

• Booster CDE de Paco Cañada

• Uhlenbrok Power 4 (54321)

• Tams B4

• Booster especial per a la FCAF


Reglament de construcció de mòduls - fcaf.cat³-de-mòduls-FCAF.pdf · Des de l'any 2005 les...

Documents

Transcript of Reglament de construcció de mòduls - fcaf.cat³-de-mòduls-FCAF.pdf · Des de l'any 2005 les...