Recull de

Premsa

36

cultura DIMECRES, 17 DE FEBRER DEL 2016 ara

Händel: ‘Israel in Egypt’ PALAU DE LA MÚSICA 114 DE FEBRER

El 1990 naixia, impulsat per Jordi Casas, un cor que te-nia com a objectiu esdeve-nir un grup vocal versàtil, capaç d’abordar un ampli

espectre estilístic amb la màxima exi-gència i qualitat i omplir la incompren-sible mancança al país (més enllà del cas específic del Liceu) d’un cor pro-fessional. El Cor de Cambra del Palau de la Música ha tancat ara les celebra-cions del 25è aniversari de la mà del seu titular des del 2011, Josep Vila i Ca-sañas, a l’espera de qui serà, a partir de la temporada vinent, el tercer director en cinc lustres, Simon Halsey.

Una efemèride així bé mereixia una obra ambiciosa on el cor fos el protagonista absolut, requisits que reuneix amb escreix Israel in Egypt de Händel, un oratori atípic entre l’extens (i a casa nostra ben oblidat) catàleg en el gènere del compositor angloalemany. Llàstima que la su-pressió –cert, habitual– de la prime-ra part, The lamentation of the Israe-lites for the death of Joseph, trunqués l’estructura tripartida, amb un cant de deploració i un d’exultació em-marcant una part narrativa.

Fos com fos, el Cor de Cambra del Palau va tenir moltes oportunitats per mostrar la seva qualitat, sonant amb precisió i homogeneïtat i arri-bant sense defallir fins al final, men-tre que les breus parts per a solistes van estar cobertes amb solvència per cantaires del mateix grup. L’acompa-nyament de Vespres d’Arnadí, el con-junt instrumental creat per Dani Es-pasa, es va integrar sense problemes en una versió ben mesurada, on tot sonava al seu lloc, però a la qual va fal-tar més tensió. Això va ser més evi-dent en un en excés plàcid Exodus, amb un discurs truncat per llargues pauses entre números. L’adrenalina va pujar a Moses’ song (amb alguns números retallats) fins a arribar a una conclusió adequadament majestuo-sa. En acabar, l’abraçada entre Vila i Casas va ser un moment emotiu al mateix temps que el símbol del final d’una era.e

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Händel dóna tot el protagonisme

al Cor de Cambra del Palau

CLÀSSICA

La ‘Lisístrata’ hip-hop de Spike Lee sorprèn a la Berlinale

fensar amb números: “53 persones assassinades en el primer mes de l’any. 17 només en aquesta setmana. Això, per a mi, és una zona de guer-ra”. El problema, esclar, no és exclu-siu de Chicago. “Als Estats Units, 99 persones moren cada dia per armes de foc. I què fa la gent per solucio-nar-ho? ¿Votar Donald Trump com a president?” Lee també va subrat-llar que mai va demanar que es fes un boicot als Oscars –“Si Chris Rock vol presentar la gala, em sembla per-fecte, però jo no hi aniré”– i va de-dicar uns minuts de la roda de prem-sa a preguntar als periodistes com es va rodar Victoria. “Un únic pla de dues hores? No pot ser, segur que fan trampa”, va bromejar.

Una profitosa aliança literària Els tímids aplaudiments amb què el públic de Berlín va rebre ahir Genius no feien justícia al notable debut en cinema del dramaturg anglès Mi-chael Grandage. La pel·lícula exa-mina de prop la relació entre Thomas Wolfe (1900-1938) i el seu editor, Max Perkins (1884-1947), que també va ser l’editor de Hemin-gway i Fitzgerald. Quan la primera novel·la de Wolfe arriba a la seva taula, després de passar per totes les editorials de Nova York, és un monstre impublicable de milers de pàgines i una prosa tan bri-llant com excessiva. Perkins, fascinat pel talent en brut de l’au-

tor, accepta publicar el llibre amb la condició d’editar-lo en una ver-sió accessible al públic. Entre ells dos neix un vincle gairebé de pa-re i fill forjat en la indestructible confiança de Perkins en Wolfe i els mesos i anys que passen tots dos editant l’inabastable materi-al que produeix l’escriptor. Per-què tot i la frustració de veure com les tisores arrasen pàgines i pàgines (“Si haguessis editat Tolstoi la seva novel·la es diria només Guerra”, es queixa l’au-tor), Wolfe sap que gràcies a Per-kins la seva obra és millor.

Genius no és un altre sac de cli-xés sobre la personalitat volcàni-ca dels artistes, sinó un elogi d’una figura creativa que prefe-reix ser a l’ombra. “És heroic de-dicar-se a fer millors els altres –opinava ahir Colin Firth, que encarna l’editor–. Perkins no vo-lia estar en primera fila, preferia ser invisible al públic. I en aques-

ta època en què tothom lluita per ser visible a les xarxes so-

cials, ho trobo encara més admirable”. Firth va bro-

mejar sobre interpretar un altre cop un perso-natge seriós i amb vestit elegant (“Si algú vol que em posi un biquini o surti d’un pastís, hi estic

disposat”, va dir), però el cert és que, tant ell com

Jude Law (en el rol de Wol-fe) ofereixen interpretacions

mereixedores de premi.e

01. Spike Lee i dos actors de Chi-raq, Nick Cannon i John Cusack. GETTY 02. Colin Firth, protagonista de Genius. EFE

‘Genius’, sobre Thomas Wolfe i el seu editor, apuja el nivell de la competició

66a EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE BERLÍN

Escrita per Aristòfanes el 411 abans de Crist, Lisístrata ja ha generat adaptacions tan curioses com el cò-mic homoeròtic de Ralf König, que va portar al cinema Francesc Bell-munt. Però la palma se l’endú Spike Lee, que a Chi-raq –fusió de Chica-go i l’Iraq en argot raper– situa l’obra en la ciutat amb més assassi-nats dels Estats Units, on la guerra entre dues bandes rivals (els Tro-ians i els Espartans) està tacant de sang innocent els carrers. Per forçar la pau, les dones dels dos bàndols organitzen i fan una vaga de sexe que porta els seus homes al límit.

Chi-raq és una adaptació molt personal i alhora fidel a l’original. No només conserva l’argument de Lisístrata, també el cor –resumit en la figura de Samuel L. Jackson– i el nom grec dels personatges. Però Spike Lee aconsegueix que tots aquests elements encaixin de mane-ra natural en el context de la cultura negra, i fins i tot els seus diàlegs en vers tenen una musicalitat hip-hop que sona natural. A través d’un es-pectacle colorista –de vegades estri-dent–, el director de Malcolm X tras-llada un missatge diàfan sobre el ci-cle de violència i mort que assetja la població dels barris perillosos de Chicago. Als Estats Units l’han cri-ticat per retratar la ciutat com una zona de guerra, però ahir es va de-

02

ENVIAT ESPECIAL BERLÍN

XAVI SERRA

Oscars “Si Chris Rock vol presentar la gala, perfecte, però jo no hi aniré”, diu Lee

A. BOFILL

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

120000

14121

Diario

210 CM² - 25%

1007 €

36

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

15ara DIMECRES, 17 DE FEBRER DEL 2016 societat

Barcelona celebrarà un ple extraordinari sobre la pobresa i la desigualtat de Nou Barris. Ho van confirmar ahir fonts municipals a l’ARA, que van detallar que

aquest dissabte es reuniran amb entitats de la zona per “estudiar la situació” i definir la data del ple. El compromís de celebrar aquest ple municipal de caràcter

extraordinari ha sortit de les demandes de la plataforma Nou Barris Cabrejada Diu Prou! L’entitat denuncia que el districte es troba en una situació de “desigualtat”.

PLE EXTRAORDINARI SOBRE NOU BARRIS

El setge als vehicles privats s’estreny a

l’àrea de Barcelona

s’havia anul·lat la normativa del tri-partit que limitava la velocitat en els accessos a la ciutat a 80 quilòmetres per hora, ja que es va creure que no resultava efectiva. Aquesta limita-ció, a més, havia aixecat una allau de crítiques que consideraven que la mesura era recaptatòria. En aquest context, el nou Govern va centrar el missatge a fer pedagogia creant, per exemple, els períodes de contami-nació elevada, durant els quals cal reduir l’activitat de determinades indústries, per exemple.

Impostos a la vista En qualsevol cas, la solució al pro-blema de la contaminació, amb dos processos sancionadors sobre la taula incoats per Europa, requereix mesures addicionals. La direcció ge-neral de Qualitat Ambiental n’ha definit algunes durant els últims mesos, com ara l’aplicació d’un im-post específic per a cada desplaça-ment en cotxe o la modulació del preu dels peatges, dels aparcaments i del transport públic durant els epi-sodis de contaminació més elevada.

Per fer-ho, però, cal implantar un sistema de mobilitat intel·ligent i variable –ja hi ha descomptes per als vehicles més nets– i, sobretot, etiquetar els vehicles seguint crite-ris ambientals. Aquest últim pas ja és damunt la taula del Govern, que en paral·lel treballa per definir com es poden implantar les zones urba-nes d’atmosfera protegida (ZUAP) dins de cada ciutat. Mentrestant, es-pecialment en èpoques poc plujo-ses, la contaminació continuarà acumulant-se en l’aire.e

“Més pedals i menys motors”, va re-clamar l’alcaldessa Ada Colau en la sessió del Pacte per la Mobilitat del 22 de gener. Tres dies després, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) anunciava la seva voluntat de prohibir la circulació dels vehi-cles dièsel més antics a les zones on la qualitat de l’aire és pitjor.

Les restriccions, segons va apun-tar el vicepresident de mobilitat i transport de l’AMB, Antoni Poveda, s’aplicarien a partir del 2018, primer sobre els vehicles fabricats abans del 1996 –un 4% del parc– i després s’es-tendrien progressivament fins que s’apliqués una protecció més severa. A Europa va ser Londres la capital que, de manera pionera l’any 2003, va començar a cobrar un peatge es-pecial al centre de la ciutat per evitar la contaminació. Aquesta idea s’ha reproduït amb variacions, però, més enllà dels anuncis d’intencions, en-cara no ha tingut una aplicació puni-tiva concreta a l’entorn de la capital catalana.

La renovació del pla de la qualitat de l’aire, duta a terme per la Gene-ralitat el 2013, va obrir la porta a in-cloure mesures d’aquest tipus, cen-trades estrictament en contaminats com els NOx o les PM10. Catalunya sí que ha aprovat recentment un im-post sobre l’emissió de CO2 dels ve-hicles, però ho ha fet dins de la llei de canvi climàtic perquè s’entén que es tracta d’un gas precursor de l’escalfament global. Anteriorment

BARCELONAM.M.M.

Les rondes de Barcelona concentren alguns dels indicadors de contaminació més elevats de la ciutat. GETTY

Govern i AMB han anunciat vetos i impostos que encara s’han de concretar

Cada cop hi ha més estudis ci-entífics que proven que la con-

taminació té efectes nocius per a la salut dels humans. MARC ROVIRA

● ¿Ens han de preocupar les dades de l’estudi? Per què? Sí, certament. Malgrat que la conta-minació no provoca lesions estruc-turals al cervell, sí que fa que funci-oni més lentament en la integració de les seves capacitats. L’alenti-ment crea desavantatges en aspec-tes com la memòria i l’atenció. ● ¿Hi ha mesures pal·liatives que puguin aplicar les escoles? Les mascaretes no serveixen i els purificadors d’aire són una mesura massa cara i difícil de mantenir. Mentre no es redueixi el volum del trànsit es poden prendre mesures senzilles, com no deixar aparcar els autobusos escolars davant del cen-tre, desplaçar la recollida dels nens 150 metres, fer que les aules que do-nen directament a les vies més den-ses s’ocupin de manera rotatòria o bé ventilar les aules al final de la jor-nada lectiva. ● Quina és la solució del problema? Cal anar a l’arrel i disminuir el tràn-sit. Més de 220 ciutats d’Europa han aplicat mesures i moltes ho han aconseguit. Anem tard, molt tard! L’Ajuntament de Barcelona i l’ATM s’han començat a moure, esperem que segueixin els passos d’aquestes ciutats i vegem fruits aviat.e

“L’alentiment en les funcions del cervell crea desavantatges”

Preguntes a Jordi Sunyer CODIRECTOR I INVESTIGADOR DEL CREAL

Alumnes de La Salle Comtal durant les proves d’avaluació de 4t d’ESO. PERE TORDERA

Pere Calders i Carmen Laforet, a les

proves de 4t d’ESO

“Un examen molt fàcil”. Així van qualificar ahir la prova de català dels exàmens d’avalu-ació de 4t d’ESO la majoria d’alumnes de La Salle Comtal, situada just davant del Palau de la Música. Les proves les fan 67.719 alumnes catalans de 1.060 centres educatius, i per pri-mera vegada inclouen un examen cientifico-tecnològic i un de llengua alemanya com a ter-cera opció en llengua estrangera. L’objectiu d’aquests exàmens és mesurar quin és el grau d’assoliment de les competències bàsiques al final de l’etapa d’educació obligatòria.

L’examen de català constava d’una part de comprensió lectora en què els alumnes havi-en d’analitzar un text adaptat de Pere Calders i un segon text del dramaturg nord-americà John Guare. Pel que fa a la part escrita, havi-en de fer una redacció sobre si és possible fer amics sense utilitzar les xarxes socials. Per a la majoria dels alumnes de La Salle Comtal, la part més senzilla va ser la de la redacció. “És un tema molt pròxim i molt quotidià per a nosaltres”, explica una de les alumnes, la So-fia Regadera.

En canvi, la part de comprensió lectora els va semblar més complicada. “Algunes pre-guntes m’han semblat confuses”, apunta la Sol Iara, que confessa que ha dubtat en algu-nes respostes. Una de les professores, la Cris-tina Jordan, creu que en general la prova te-nia un nivell molt assequible per als alumnes. “Els han posat temes molt pròxims i que do-minen, en especial el de les xarxes socials”, apunta. A més de la de llengua catalana, aquest dimarts els alumnes també van fer les proves de castellà i matemàtiques. L’examen de castellà va tenir com a principal protago-nista un extracte de Nada, de Carmen Lafo-ret, i una entrevista de La Vanguardia a la di-rectora de l’Institut de Comunicació entre Ximpanzés i Humans, Deborah Fouts. Avui serà el torn de les proves de competència ci-entificotecnològica i llengua estrangera (66.785 alumnes faran la prova d’anglès; 329, la de francès, i 65, la d’alemany).e

BARCELONANÚRIA MARTÍNEZ / ELISABET ESCRICHE

ENSENYAMENT

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SOCIETAT

120000

14121

Diario

268 CM² - 32%

1424 €

15

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

SANITAT

Amb les mans lligades

Francisco MarínViladecans

Si quan vas a programar una prova que tant el teu metge com tu consi-dereu necessària, et donen cita per a d’aquí molts mesos, la solució no és demanar-li que la passi de «peti-ció ordinària» a «petició preferent». Si no ho ha fet abans, és perquè no ho pot fer anticipadament. O perquè el motiu de la consulta no compleix els criteris per ser considerada «pre-ferent». La solució potser seria inten-tar fer alguna cosa perquè aquesta llista d’espera no s’aparti del que se-ria raonable. Les llistes d’espera les pateixen els pacients, però també els metges, que ens passem diversos me-sos fins que descobrim el que de veri-tat li passa al pacient. ¿Ens hauríem de mobilitzar o seguim aguantant?

EDUCACIÓ

Centres segregadors

Maria Dolors PuigTerrassa

Sempre m’ha sorprès que quan es parla dels centres docents privats d’educació diferenciada es doni tan-ta importància al sexe. ¿S’han preo-cupat els que no estan d’acord a es-tudiar el seu ideari? ¿De com són els nivells educatius, el seguiment dels alumnes en tutories, els informes als pares, els resultats de notes a fi-nal de curs...? Ja sé que els centres pú-blics també treballen tots aquests ni-vells. Llavors, ¿on està el problema? Els pares han de tenir total llibertat a l’hora d’escollir l’ideari educatiu que volen per als seus fills. Això no és un problema, és senzillament la llibertat que ens procura una demo-cràcia.

POLÍTICA

Rara sortida d’Aguirre

Jon GarcíaBilbao

Em pregunto quines anotacions hi deu haver a l’agenda de 70 fulls que la Guàrdia Civil va trobar a ca-sa de Francisco Granados perquè Esperanza Aguirre hagi hagut de marxar de la presidència del PP de Madrid a corre-cuita. L’agenda de-mostra, segons sembla, que el PP madrileny es va estar finançant de manera irregular durant anys. ¿Potser hi apareix el seu nom? ¿O el de gent de la seva confiança? ¿O se’n va com a estratègia? Reconec que a Aguirre és difícil enxampar-la en falta, però és estrany que di-vendres passat fes una defensa tancada del caràcter exemplar de la seva gestió i de la confiança que té en la seva gent, i només dos di-es més tard dimitís. També és cert que aquesta senyora ens té acostu-mats a marxar sense moure’s del lloc, que això també s’ha de tenir en compte. I que amb la seva di-missió només pretengui pressio-nar Rajoy perquè igualment assu-meixi la seva responsabilitat pel cas Bárcenas, entre altres, i se’n va-gi. Una cosa que comencen a de-manar moltes veus al PP.

Falta autocrítica

Guillermo MoyaEsplugues de Llobregat

Des de fa uns anys, gairebé cada dia l’iniciem amb nous casos de corrupció. Quan no és la trama Gürtel són els eros d’Andalusia, Millet i el cas Palau, els Pujol... En diferents eleccions hem anat ve-ient que, malgrat patir aquesta fla-grant corrupció per part dels dife-rents partits polítics governants,

motiu que gairebé tot està al revés. Els lladres de guant blanc, en lloc d’estar empresonats, estan lliures i els innocents titellaires estan a dins de la presó. Sortosament ja es-tan alliberats, ja que no haurien d’haver-hi ni entrat. Veig que en-cara hi ha una mica de justícia per als innocents. Des d’aquestes líni-es només em queda dir: visca els ti-tellaires i tots els artistes de teatre i altres disciplines artístiques.

TRANSPORT

Motoristes incívics

Francisco MarínViladecans

A Barcelona es té la idea que les motos ajuden a pacificar el tràn-sit, que si tots els motoristes anes-sin en cotxe el caos seria total. Pe-rò el que en realitat passa és que, al poder deixar-la on vulguin, és molt còmode per als motoristes perquè van de porta a porta sen-se haver de buscar aparcament, sempre gratuït. Aquesta patent de cors els permet anar en direcció contrària, cridar si no els has vist quan han anat fent esses, deixar el tub d’escapament lliure... Visc en un carrer estret. Té un carril de cir-culació i un altre per aparcar. A les voreres només hi caben dues per-sones a la vegada. A la zona d’apar-car hi ha llocs reservats per a mo-tos, que no són zona verda i per tant els surt gratis. Quan passen motos pel carrer fan un soroll es-pantós, i a més van accelerant per-què és de pujada i volen atrapar el semàfor en verd. Aparquen sobre la vorera i, si poden, també davant del portal. Si jo arribo a casa amb el carret de la compra ple, he de fer mil maniobres per entrar-hi. I caminar normalment en zig-zag. No poden aparcar a les voreres de menys de quatre metres, però al meu barri ningú els diu res.

tant estatals com autonòmics, els electors han anat reincidint en el seu suport. Aquest fenomen té el seu origen en la ceguesa que mos-trem davant els delictes dels que considerem «els nostres» i que jus-tifiquem amb un «i el teu més». Fu-gir de les etiquetes ens faria més as-senyats a l’hora de votar. Perquè és incomprensible que, quan ens mostrem incapaços de perdonar un amic o familiar si descobrim que ens roba o que ens enganya, ens tornem condescendents i perdo-nem els polítics per ser d’aquest o aquell altre partit. Solem queixar-nos de gairebé tots els governs, pe-rò, quan podem fer justícia amb el nostre vot, ens oblidem dels fets i se-

guim recolzant unes sigles. Una mi-ca més d’autocrítica i no témer els canvis seria una forma de sanejar les institucions i tornar a la política el prestigi que ha perdut.

Visca els titellaires

Mercè MoraLleida

L’altre dia van empresonar uns ti-tellaires perquè els senyors gover-nants no tenen sentit de l’humor. Quan es parla de justícia se la repre-senta com una senyora amb unes ba-lances, però com que porta els ulls tapats no hi veu. Potser és aquest el

Una coalició no ha de preocuparUna gan part de la ciutada-

nia estaria d’acord a jutjar com a molt negativa la ma-

joria absoluta d’aquests quatre anys de gestió dels conservadors. Convido el lector a acompanyar-me en una operació ucrònica, on el Govern, durant aquests quatre anys, estaria compost per una co-alició de centre i centreesquerra, per exemple. L’Estat espanyol, i sobretot Catalunya, viuríem en un ambient social i polític molt diferent, on, entre altres, les ten-sions sobiranistes, socials, labo-rals i de l’ensenyament transcor-rerien per itineraris raonables.

Amb tota la intenció no he as-senyalat cap col·lectiu polític. Pe-rò sí que he esmentat el terme coa-lició, la forma de gestió que funcio-na com una aliança temporal, com un bloc polític acordat entre dos o més partits d’idees mínimament si-milars per governar un país o una ciutat. Els estats europeus, majori-tàriament, funcionen en coalició. La coalició té com a objectiu sumar majories per aprovar els projectes que els coalitzats han decidit. Si bé té els seus detractors, l’avantatge és que les tendències es complemen-ten i es moderen, buscant resultats beneficiosos per a les parts.

Travessem uns dies política-ment crítics, on s’apunten solu-cions que passarien forçosament per l’adopció de coalicions. No ens han de preocupar, ja que, per-sonalment, tinc l’esperança que una coalició de col·lectius d’ide-ologia no contradictòria, de fons raonablement similars, podria donar l’estabilitat política neces-sària.

Jaume Vallès

Jubilat.Sant Adrià de Besòs

LES NEGOCIACIONS POSTELECTORALS

La ceguesa de RajoyR ajoy segueix amb la mateixa

cançó de sempre: la formació d’un gran pacte entre PP, Ciu-

tadans i PSOE. És increïble la seva ce-guesa, encara creu que Sánchez pac-tarà amb ell, quan aquest manté el seu propòsit d’arribar a ser president i de desmantellar diverses de les lleis aprovades pel PP, com la llei d’educa-ció i la reforma laboral. Per ceguesa doble, pensa que si no va aconseguir els vots suficients el 20-D els aconseguirà en les pròximes eleccions. ¿Com pot pensar així, si la corrupció de polítics, assessors i tre-sorers del PP segueix destapant-se dia rere dia, sense donar treva als jutges?

Veig més clar un pacte del PSOE amb les altres forces anomenades despectivament per Rajoy de «radi-cals independentistes». Si fos així, Espanya faria un gir cap a nous ho-ritzons, impensables amb el PP, co-mençant per una nova llei d’educa-ció, una reforma laboral –que eviti, entre altres anomalies, els contractes escombraries– i una necessària refor-ma de la Constitució.

José Melero

Llicenciat en Geografia i Història. Cervelló

El meu pare té càncerS i he de definir el meu estat

d’ànim actualment en una sola paraula, estic segur que

aquesta és la idònia: fotut. Han pas-sat molts mesos des que li van dir al meu pare que tenia càncer, i ha anat tot massa de pressa. Han passat mas-sa coses al llarg d’aquest temps, co-ses que fan que un es torni cada ve-gada més fort, i també els que estan al teu voltant, ja que aquesta malal-tia que per a ell no té cura és cruel, actua de forma ràpida i astuta, des-trueix el que troba al seu pas fins que aconsegueix el seu objectiu. Les persones es pregunten en ocasions per què passen aquestes coses. La veritat és que nosaltres no hem tingut temps per a això ni tampoc perdem un segon per es-brinar-ho. Ens dediquem, dintre de les nostres possibilitats, a donar-li suport, a cuidar-lo i mimar-lo, a acompanyar-lo en els moments do-lents, i també en els bons, dia rere dia, amb la consegüent destrucció

física i anímica, sobretot d’aquells que convivim amb ell. Però res d’això importa. Dis-frutem cada minut que està amb nosaltres amb el convenciment que mai se n’anirà i que, gràcies a la cièn-cia mèdica i els esplèndids professi-onals que la integren, viurà molts anys i així podrà seguir exercint de pare, guia i professor de les nostres vides per poder seguir combatent aquesta malaltia. Serveixin, doncs, aquestes líni-es per recordar i recolzar aquells que pateixen, riuen i ploren aques-ta malaltia i lluiten contra ella, i en especial per als acompanyants, persones silencioses, treballado-res i comprensives, moltes vega-des la part oblidada de tota aques-ta història.

CONVIVÈNCIA

Juan Torres

Operari.Barcelona

DIMECRES10 17 DE FEBRER DEL 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

513000

89305

Diario

106 CM² - 10%

1930 €

10

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

IDEESEl pianista rus Evgeni Koroliovtorna al Palau de la M~sica perinterpretar L ’ort de lc~ fugc~,BWV2080, una deles obres musicals m~s famo-ses i crom~tiques del composi-tor alemanyJohannSebastian Bach. 10 euros.20.30 hores. £arrer Palaude la ML~sica, 4-6.

El I~rup de Boston DropkickMurphy, s toca aquesta nit ala sala Razzmata~ despr~sd’haver-se esgotat les entradesahir a Madrid. Estaran acorn-panyats per Bryan McPherson,Blood Or Whiskey’ i The Maho-nes en un altre dels seus direc-tes bojos. 27 euros. 19.00bores. Earrer Pamplona, 88.Evgeni Koroliov Dropkick Murphys

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

43

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CaetanoVeloso &Gilberto Gil

2 de mayo. 21 h.Palau de k~ Mdsica

Caetano Veloso y Gilbedo Gil vuelvena Barcelona por aclamacibn popular.Su sold out del aho pasado en el GranTeatm del Uceu hlzo que mucha gentese tuvlem que quedar en la calle y losdos amlgos trofllcellstas han queddo

una nueva fecha en el Palau de laMOsica. $61o que el conderto sea lamitad de bueno que el que hicieron elp~ado julio en el templo de Is ~pembarcelor~s, la espem ya habr& validola pens. Vek~o y GII siguen celebran-

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

657000

141874

Variable

279 CM² - 31%

9238 €

9

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

657000

141874

Variable

144 CM² - 16%

4768 €

11

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

657000

141874

Variable

279 CM² - 31%

9238 €

3

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Programacibn y precios

Luis EduardoAute18 de febmroPalau de la Mt~sica21 h. De 15a48£

Lindi Ortega

James Bay Sivan Talmor Tindersticks Yann Tiersen12 de matzo 7 de abdl 14 de abdl 3 de mayoRazzma~zz BARTS Club L’Auditod. 21 h. Palau de la Mdsica21.30 h.30 ~ 21 h. Ant. 12 ~/Taq. 15E De 20 a38 ~ 21 h. De20 a42 E

TommyEmmanuel

18 de febrero 16 de matzoBARTS Club. BARTS. 21 h.21 h. Ant. 22/Taq. 24 E 25 y30 £

Greg Dulli24 de f~breroBARFS21 h. 22 y25 E

VanesaMartin19 de matzoSant Jordi Club21 h. 25y 50E

AndrOsSu&rez1 de abrilBARTS. 21 h.18y24E

CaravanPalace

Enric Adri& Punti BlaumutVerdaguer ~s de ab.~ e de mayo+ Cybee ,.~u~o~ ~,~rrs. ~ h. ~ y ~4 ~

21 h. 24~8 de abdlLUZ de Gas. 21 h. BebeAr~. 12 E/Taq. 15 £

JuanitoMakandd

2 de marzoBARFS21 h. 22 y25E

Adrian Belew=dema~o Igor ~deab,,Bikini. 21 h. Paskual s=, Jo~, ClubAnt. 25E/Taq. 30 E 21 h. 40E

1 de abdlBARP3 Club21 h. Ant. 12 E/Taq. 15 ERamon

Mirabet

/~olo. 21 h.Ant. 15E/Taq. 18 £

Adri& Punti11 de mar¢oL’Auditod 2.21 h, 24 E

15 de abdlTeatre-Auditod Sant Cugat.21 h. 28E

9 de abdlBARP3. 21 h.15y20~ 15de abdl

BAFffS. 21 h.

Noel~25a38~

Gallagher’$High Flying ~deeb.,Birds ,.~u~o~ 3

21.30 h. 15 E

Marcus Miller13 de abdlBAFffS. 21 h.De28a45E

LudovicoEinaudi

OrquestaBuena VistaSocial Club

14 de abrilGran Teatre del Uceu.21 h. De 40 a95 E

Tomatito

Carmen Boza

RevblverAcdstico30 de abdlBARTS. 21 h.24y28E

CaetanoVeloso &Gilberto Gil2de mayoPalau de la M~sica21 h. De38 a 146E

4 de abrilAudltod del Fbmm.21 h. De 24 a60 E

JackBroadbent7 de mayoBARTS Club.20.30 h. Ant. 18 ~ / Taq. 22 ~

CarlosSadness

Apolo. 21 h.Ant. 15 E/Taq. 18 £

Quimi Portet12 de mayoBARTS. 21 h. 18y22 E

Nora Norman13 de mayoBARTS Club. 21 h.Ant. 12 E/Taq. 15E

Judith Owenfeat. LelandSklar14 de mayoBARTS Club. 21 h.Ant. 12 E/Taq. 15E

Lisa Fischer18 de mayoBARP3, 21 h.25 a 35E

Dami&Olivella20 de mayoBARTS Club. 20.30 h.Ant. 12 E/Taq. 15~

Animal21 de mayoBikini. 21 h.Ant. 10£/Taq. 15 £

RamonAragall +Pol Cruells27 de mayoLuz de Gas. 21 h.~ 15 E/Taq. 18E

Amaral11 de junioSant Jordi Club21.30 h. 18y42 E

ZakkWylde14 de junioBARTS. 21 h. 28 y35E

Rozal6n15 de junioP~lau de la MOsica.21 h. De20 a38E

Descuentos

Club TheProject15% de descuento para los socios del club con un I|mitede 2 entradas por soclo/conclerto. (entradas llmltadas)

Camet Blbllotequea, Camet Jove y’rresC10% de descuento

guitarbcn.comGrupos

Consulta en la web qua artistas entran en la politica 20% para grupos de m~s de 10 personasde descuentos (Doscuentos sblo apllcables en venta anticlpada)

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

657000

141874

Variable

594 CM² - 66%

19668 €

15

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Yann Tiersen

3 de mayo. 21 h.Palau de la MO,dca

dlez plezas aOn no reglstradas de Eusa(nombre de la isla en bretbn), una obmque T~rsen ha planteado como unmapa musical y biogr4flco, en el quecada una de las composiciones ~

La VanguardiaMonográficos Especiales

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MONOGRAFICO

657000

141874

Variable

144 CM² - 16%

4768 €

9

España

17 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA

L’ONCA i el trompetistaLuis Gonz&lez actuen alPalau de la Mt sicaEn el concert s’interpretaranpeces dels compositorsNeruda, Bridge i Rauber

EL PERI(~DICII BARCELONA

L’Orquestra Nacional Cl~ssica d’An-dorra (ONCA) i el trompetista LuisGonz~ilez estrenen el nou Cicle I’ON-CA al Palau amb el programa titulatEl virtuosisme de la trompeta del segleXVIII a! segle XX. Gonz~lez substitu-

eix a la trompetista Mireia Fart,s in-icialment programada.

Gonz~ilez 4s un dels trompetistesespanyols m4s destacats. Col’laboraamb l’Orquestra de Cadaqu~s, la Ro-yal Concertgebouw Orchestra i la

Mahler Chamber Orchestra. L’int6r-pret ha enregistrat quatre ~lbums,en qu6 interpreta rant mfisica barro-ca com del segle XX, i estrena pecesde compositors espanyols queli banestat dedicades. Actualment 6s pro-fessor de trompeta al Centre Superi-or de Mfisica del Pals Basc-Musikenei al Conservatori del Liceu.

E1 concert, dirigit per Gerard Cla-ret, seth aquest dijous ales vuit delvespre al Petit Palau. E1 programa in-clou: Concert per a trompeta i orquestraen Mi bemoll, de Johann Baptist Ge-org Neruda (1708-1780); Suiteperacomes, de Frank Bridge (1879-1941),i Conce~o Humeurs per a trompeta i or-questra de coma, de Frangois Rauber(1933-2003).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

Diario

148 CM² - 14%

198 €

15

España

16 Febrero, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA