Hola! Sóc Ovidi i ja estic apunt per anar a la Universitat.

Us presente a Eli, la “culpable” de tot aquest embolic.

I a César, mon pare, que m’acompanyarà en la meua primera entrada a la Universitat.

Hem arribat i ens han rebut amb molta seguretat.

El primer que he fet és assegurar-me de que l’aigua és de València.

I he organitzat al personal: S’ha de muntar l’escenari!

Aquesta matèria s’ha d’aprovar. I tothom que arrime el muscle.

Va afanyeu-se, que l’obra va a començar. I vosaltres...aneu a fer publicitat que el PARANIMF s’ha d’omplir.

S’escolten rialles. Això va bé.

I entre tantes rialles, jo sóc l’únic que va plorar.

Amb eixos consells mèdics, el públic queda bocabadat.

Mentre altres fan la guerra i queden ridiculitzats.

I el nostre treball queda qualificat amb

MATRÍCULA D’HONOR atorgat pel RECTORAT

I ara...a sopar.

LES MIL I UNA NIT ENTRE TANTES