RACIONALISME• Teoria filosòfica que inagura la modernitat• Filosofia que defensa l’autosuficència de la

raó com font de coneixement• Nou mètode de recerca en el coneixement

humà que pren com a model la ciència del renaixement que basa el seu èxit en l’observació contrastada (experiència) i la matematització (raó).

racionalisme empirisme(problema del coneixement humà, de les seves possibilitats, fonamentació i definició de l’objecte de coneixement: les idees)

• S. XVII• Descartes, Spinoza,

Malebranche i Leibniz• La raó fonament de la

ciència.• Model deductiu i

matemàtic.• En la ment humana hi

ha idees innates (Jo, Déu i Món).

• S.XVII-XVIII• Locke, Berkeley i

Hume• L’experiència

sensible origen del coneixement.

• Model observacional, l’experència.

• La ment és una tabula rasa.

Tesis bàsiques del filòsof “racionalista”

• Confiança en la raó• Minusvaloració del coneixement sensible• L’innatisme• La matemàtica com a model de ciència• La centralitat del mètode• La lluita contra l’escepticisme• La racionalitat del món

Biografia i context • Va néixer a La Haye (França) al voltant del

31 de març de 1596, i va morir a Estocolm l'11 de febrer de 1650. A l'edat de vuit anys fou enviat a una escola jesuïta, anomenada La Flèche, on la seva disciplina i educació sempre destacava. A causa de la seva delicada salut, li van permetre descansar al llit fins a tard, costum que conservà durant tota la seva vida, i fins i tot, en una visita a Pascal en 1647, la va mencionar com a principal benefactora pel bon estudi de la matemàtica. Fins i tot, René Descartes s'arribà a convèncer que totes les ciències haurien de produir resultats tan certs com el de les matemàtiques.

• Entre 1618 i 1622 va participar a la Guerra dels Trenta Anys.

• Des de 1629 fins al seu desgraciat viatge a Suècia al 1649, romangué la major part del temps a Holanda i fou durant aquest període quan composà una sèrie d'obres que estableixen el temari per a tots els estudiosos posteriors de la ment i el cos. La primera de les seves obres, De homine, fou finalitzada a Holanda cap a 1633, a la mateixa època que Galileu fou condemnat per les seves teories.

Descartes(1596-1650)i la seves obres

• Discurs del mètode (1637)• Meditacions metafísiques (1641)• Regles per a la direcció de l’enginy

(1701)• Els principis de filosofia (1644)• Tractat de l’home (1644)• Tractat de les passions (1649)

Estructura del Discurs del mètode• 1ª part. Comença amb una ironia el bon sentit és la cosa més

ben repartida del món”. Cal aplicar bé l’enteniment amb ajuda del mètode.

• 2ª part. “Meditació de l’estufa”, necessitat del mètode com a forma d’ordenar la raó: regles del mètode.

• 3ª part. Moral provisional que pretén fer que el dubte sigui metòdic (i no escèptic).

• 4ª part. Té tres nuclis: el dubte (raons del dubte), el “cogito”(“jo penso”) i Déu.

• 5ª part:S’explica el mecanicisme del món. Apareix la idea de l’animal-màquina (aplicable a l’antropologia).

• 6ª part: Es parla del cas Galileu i reivindica la pròpia activitat científica.

Les regles del mètode(segona part del Discurs del mètode)

• 1ª regla: L’evidència. No acceptar mai com a veritable cap coneixement que no es presenti amb claredat i distinció.

• 2ª regla: L’anàlisi. Dividir cadascun dels problemes examinats en tantes parts com sigui necessari.

• 3ª regla: La síntesi. Conduir per ordre el meu pensament, començant pels obectes més simples fins al coneixement dels més complexos.

• 4ª regla: L’enumeració. Fer recomptes tan complets i revisions tan generals que s’adquireixi la seguretat de no ometre res.

El dubte metòdicA les Meditacions Metafísiques exposa el dubte metòdic:

• De les dades dels sentits• De l’existència d’un món extern a

nosaltres• Hipòtesi del geni maligne• No puc dubtar de què dubto. Si dubto,

penso. Penso, per tant existeixo (fonament del coneixement). Pensar, ser o existir són una mateixa cosa. Substància pensant o res cogitans.

Les idees i classes d’idees(pensem idees o continguts de la ment)

• Adventícies: provenen de la nostra experiència externa (“cavall”, “home”...)

• Factícies: construïdes combinant altres idees (“centaure”, “quimera”...)

• Innates (Jo-Déu-Món): procedeixen de la pròpia naturalesa de l’enteniment.

Nota: Canvi en la teoria del coneixement, coneixem “idees”, i no “coses”com abans. Ara bé, quina correspondència real tenen aquestes idees?

L’existència de DéuD’on procedeixen les idees que són a la nostra ment?La idea de Déu és innata.

Proves: Argument ontològic. Analitzant la idea de Déu –ésser

perfecte-, ens adonem que hi va implícita necessàriament l’existència real.

Argument de la infinitud. Entre les idees innates hi ha la d’infinit, que procedeix de Déu.

Argument de la causalitat aplicat al jo. Si em considero a mi mateix em descobreixo finit i imperfecte. Així doncs, és evident que no m’he creat a mi mateix sinó que he estat creat per l’ésser que té aquelles perfeccions de les quals jo en tinc la idea. En conclusió, ja no sóc sol amb les meves idees, sinó que a més del jo hi ha un altre ésser, Déu.

L’existència del món• Déu és perfecte i per tant veraç.

• Déu és garantia del criteri d’evidència.

• Tinc idees de coses corpòries i materials.

• Déu m’ha creat i ha creat el Món.

Substància i classes de substància

Déu Substància infinita

Perfecte i no creada

Jo (ànima) Substància(res)pensant

Imperfecte i creada

Món Substància(res) extensa

Imperfecte, creada i finita

Dualisme antropològic• El Món i tots els éssers vius: plantes, animals

i el cos humà s’expliquen per les mateixes causes mecàniques (determinisme).

• El cos forma part de la res extensa.• L’ànima (Jo) no es regeix per lleis

mecàniques, és l’àmbit de la llibertat (indeterminisme) i és immortal.

• Com s’interralacionen? A través de la glàndula pineal.