Q

MA

CTE

DE

REC

ON

EIXE

MEN

Tm

an

re

sa

,

ma

rç

d

el

2

01

4

Manresa és una ciutat complexa; la seva situació en un indret amb una topografia accidentada i la intermitència i brevetat dels seus períodes de prosperitat, lluny de permetre-li bastir un discurs coherent que la caracteritzi de manera definitiva, només ha possibilitat assolir importants però també isolats projectes. La redacció del Pla general sota direcció del Quico Mestres, a partir del 1981, suposa la primera contribució a un procés d’una rara continuïtat, malgrat que amb períodes certament descoratjadors. En aquest document urbanístic es plantegen els reptes que la ciutat afrontarà d’una manera decidida a partir del 1995: l’aposta pel nucli antic i la seva façana sud, l’estructuració de recorreguts de vianants, la formalització les vores de la ciutat, la recuperació del riu Cardener i la distribució equilibrada dels equipaments i els espais lliures. el nucli antic L’any 2001 s’aprova el Pla integral de revitalització del Nucli antic, un document concebut com una proposta d’intervenció integral adreçada a millorar la qualitat de vida d’aquest sector de la ciutat que, a la dècada dels 90, havia entrat en un procés de degradació alarmant. L’any 2004, el Nucli antic esdevé un dels àmbits seleccionats en la primera convocatòria del Pla de barris. Aquest programa, l’aplicació del qual va finalitzar l’any 2010, ha comportat una inversió directa en l’àmbit del Nucli antic de la ciutat de 16,6 milions d’euros i una inversió pública induïda de més de 89 milions, que ha permès donar un impuls decisiu a les actuacions previstes al PIRNA. Les actuacions incloses al Pla de barris s’han basat en l’aplicació d’una estratègia de caràcter funcional en aquesta àrea de la ciutat: la conversió del Nucli antic en espai de prioritat per a vianants, la regeneració del teixit residencial en zones molt concretes i la implantació d’equipaments i infraestructures a la vora sud del centre històric.

la façana sud La façana sud del Nucli antic es caracteritza per constituir la façana monumental de la ciutat on s’hi localitzen els elements arquitectònics més representatius: el Pont vell, la Cova i la Seu. Es tracta d’un espai geogràficament singular amb una excel•lent connexió amb la resta de la ciutat i el territori però que per seva situació perifèrica patia un lamentable estat d’abandó i degradació. L’estratègia de transformació s’ha centrat sobretot en localitzar-hi equipaments –com el conservatori de música o el palau de justícia– i implantar-hi infraestructures de mobilitat com l’aparcament de la Reforma i la rotonda de Sant Marc amb l’objectiu d’incrementar-hi l’activitat comercial i de serveis. Aquestes actuacions han estat acompanyades d’una millora de la imatge dels terrenys sobretot pel que fa a l’entorn de la Seu. Així mateix, vora l’àmbit de la façana sud, s’ha portat a terme una ambiciosa actuació de remodelació urbana –l’actuació Escodines– que ha incidit decisivament en la millora de la imatge del primer tram de la Via de Sant Ignasi, històricament condicionada per la seva disposició sobre un dels antics torrents que limitaven la ciutat. el riu cardener El conjunt d’actuacions al llarg de la façana sud ha permès convertir en espai públic la vora de la ciutat tot generant una balconada urbana sobre el riu Cardener. La passera de la via de Sant Ignasi, el nou traçat del camí dels Corrals, la plaça de la Reforma i la plaça Montserrat conformen un nou recorregut en continuïtat, inèdit fins ara, constituït per un conjunt de nous espais públics que s’aboquen sobre el riu, un element sobre el que s’assenta bona part del desenvolupament recent de la ciutat. Efectivament, malgrat l’estreta relació de Manresa amb el riu Cardener, els teixits més propers al seu traçat al tram oest de la ciutat no s’han desenvolupat fins molt recentment, la qual cosa ha suposat la possibilitat de fixar una més gran aproximació de la ciutat al riu, tot aprofitant el gran potencial que suposa el recorregut d’aquest element natural. En aquest sentit, el desenvolupament del pla especial dels Panyos i de l’àmbit del Tossal dels Cigalons així com les propostes de recuperació de la ribera del riu són especialment cabdals en aquesta aproximació entre ciutat i riu. els àmbits de creixement Els àmbits de nou creixement de més extensió que s’han desenvolupat els darrers anys a la ciutat es situen al nord. Els sectors Concòrdia, Bases i Parada són significatius tant per la seva magnitud com per la seva contribució en l’increment i estructuració dels espais públics de la ciutat i per suposar l’emplenament dels buits urbans d’aquesta seva de la ciutat. Així, el desenvolupament del sector Concòrdia ha comportat assolir bàsicament dos objectius, la connexió de la ciutat amb l’eix Transversal i la possibilitat d’incrementar el sòl destinat a equipament universitari. Pel que fa al sector de la Parada, ha implicat la construcció d’habitatges assequibles en un nombre molt important. El Pla parcial Concòrdia, conjuntament amb el Pla especial dels Ametllers, també ha contribuït a l’increment de zones verdes configurant un recorregut que va des del Puigberenguer fins al parc de Can Font que, en un futur, s’ha de perllongar fins a l’Agulla. També els espais lliures que s’integren en el Pla parcial de la Parada i en el polígon industrial dels Dolors s’han de configurar, en un futur, com una connexió amb el parc de l’Agulla, resolent l’accessibilitat a peu a aquest espai des la ciutat. l’agulla Al voltant de l’embassament de l’Agulla s’hi disposen uns terrenys d’una gran atractivitat territorial. La reclamació d’aquests terrenys com a parc central del Pla de Bages com a mesura que n’impedeixi la seva ocupació urbana i la seva situació en dos termes municipals han estat la base de la formulació del Consorci de l’Agulla, un instrument que ha de suposar la seva definitiva preservació.

12-13

M A N R E S A . S E L E C C I Ó A C T U A C I O N S 1 9 9 5 - 2 0 1 1 S NOUS ACCESSOS CASA CONSISTORIAL

Arquitectes: Manel Bailo, Rosa Rull

16

01

08 PLAÇA DEL CARME Arquitecte: David Closes

CARRER ALFONS XII I CARRER TALAMANCA Arquitecte: David Closes

03-04

02

09 NOU PALAU DE JUSTÍCIA Arquitectes: Cinnamond-Torrentó-Sala

08 PLAÇA VALLDAURA

Arquitecte: David Closes

03

10 CONSERVATORI FÀBRICA BALCELLS Arquitectes: Anton Baraut, Eduard Fenoy, Francesc Camps, Joan Mateu

06 PLAÇA DE LA REFORMA

Arquitectes: Josep Fuses, Joan M.Viader

09

04

11 PLAÇA MONTSERRAT Arquitecte: David Closes

07 CAMÍ DELS CORRALS - FEIXES DEL PUIGCARDENER Arquitecte: Pere Santamaria / Servei de Projectes Urbans

10

05

12 MILLORA URBANA PLAÇA IMMACULADA Arquitectes: Enric Massip, Joan Sabaté, Horacio Espeche

MILLORA URBANA CARRER MONTSERRAT Pla de millora: David Closes, Ricard Torres

Passera: Marc Folch, Pilar Calderon / Bernuz-Fernàndez Habitatges 1: Felip Pich Aguilera

Habitatges 2: Antonio Montes / Lola Domènech

06

13 PLAÇA SANT DOMÈNEC Arquitecte: Joan Ribera

02 PLAÇA MAJOR I BAIXADA DEL PÒPUL

Arquitectes: Antonio Montes / Lola Domènech

14-15

07

14 PLAÇA SANT IGNASI Arquitectes: Jaume Artigues, Jordi Romero

BIBLIOTECA DEL CASINO Arquitecte rehabilitació: Josep Emili Hernàndez-Cros

15

22 HABITATGES UNIVERSITARIS Arquitecte: Xavier Tragant / Compact Habit

REHABILITACIÓ TEATRE KURSAAL Arquitectes: Joan Forgas, Dolors Ylla-Català

16

23 AVINGUDES ABAT OLIBA I FONT DEL GAT Urbanització: Servei d’Urbanisme / Junta Compensació

23 PARC DE LA FLORINDA

Arquitecte: David Closes, Núria Bayó

17 24 LLAR D’INFANTS LA LLUM Arquitectes: Josep Cayuelas / Rikke Nygaard

PARC PINTOR VILA CLOSES Arquitecte: David Closes

18

25 URBANITZACIÓ LA PARADA Pla parcial: Incasòl Zones verdes: Luis Maldonado

24 URBANITZACIÓ TOSSAL DELS CIGALONS

Pla parcial: Josep Maria Vives Urbanització: Ricard Torres

20

19

26 POLÍGON DELS DOLORS Planejament: Servei d’Urbanisme Urbanització: Auding / Servei de Projectes Urbans

URBANITZACIÓ ZONA UNIVERSITÀRIA Pla parcial: Jordi Ludevid / Servei d’Urbanisme

Urbanització: Jordi Ludevid / Servei de Projectes Urbans

21

20

27 PARC TECNOLÒGIC Pla parcial: TAC (Eduard Gascón) / Summa Urbanització i edificis: TAC (Eduard Gascón, Jordi Roig)

BIBLIOTECA UNIVERSITÀRIA ESCORXADOR Arquitectes: Fargas-Rovira

22

21

28 PARC DEL CARDENER Arquitecte: Luis Maldonado

18