www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

25

15

17

_1

90

7_

v1

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Any de la riuada 1907

Conca Llobregat

Riu Cardener

Municipi Olius (marca), Lladurs (molí, actualment central hidroelèctrica)

Lloc Nord d’Olius, prop de Lladurs i Navès

Nom – Topònim Molí de Foix

Situació de la marca En una roca pròxima al llit a uns 100 m aigua avall del molí

Nivell assolit 3,00 m

Tipus de marca Creu gravada en una roca prop del llit

Coordenades UTM (ETRS89) X: 381.084, Y: 4.654.607 (gran aproximació)

Altitud: 569,5 m

Observacions Marques singulars en forma de creu en una roca (no s'han pogut localitzar)

RIUADA DEL RIU CARDENER A OLIUS

12 d’octubre de 1907

Fitxa informativa de les marques de l’aigua al territori

molí

Font: ACA (15/05/12)

+ +

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

25

15

17

_1

90

7_

v1

DESCRIPCIÓ

Inundaciones Históricas en las Cuencas Internas de Catalunya. Tomo II Comisión Técnica de Emergencia por Inundaciones. Madrid 1983. Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener (Lérida – Barcelona). Manuel Novoa González. CAPO. MOP. 1981.

Aquesta avinguda és recordada com a una de les més importants de Catalunya dels darrers segles i molt especialment a la conca del riu Cardener, Segre i Ter. Es va considerar com la més important des del 16 de novembre de 1617 (lo any del diluvi). Les precipitacions d’octubre de 1907 van provocar quatre riuades consecutives a la conca del Llobregat. Les pluges van caure entre el 12 i 23 d’octubre, produint crescudes en els rius del vessant prepirinenc. Una de les majors crescudes va ser la del Cardener. A la seva conca es va localitzar una tempesta extraordinària que va fer que l’alçada de l’aigua, a les 18.00 h, al seu pas per Manresa fos de 7 m més que el nivell normal, fent que les estacions de ferrocarril del Nord i de Manresa a Berga s’inundessin, a més d’arrossegar el pont d’aquesta línia. També va inundar l’antiga carretera de Manresa a Bassella, recorregut antic (C-1410-z) de l’actual carretera de Manresa a Solsona (C-55) i se’n va endur terraplens, esculleres, murs de defensa i tot allò que trobava al seu pas. El riu va ocupar els terrenys on estaven les fàbriques amb les consegüents pèrdues de tot tipus. Pel que fa als terrenys d’horta i finques properes al riu, totes van ser arrasades, des de Súria a Sant Vicenç de Castellet. Concretament a Súria, algunes cases van caure a terra enrunades i també fàbriques, així com diverses infraestructures. Així mateix hi va haver crescudes extraordinàries de gran part dels rius de Catalunya i molt especialment dels rius Segre, Freser i Ter. En alguns dels seus trams van resultar catastròfics. Un exemple va ser la riera d’Amer (riu Brugent), afluent del Ter, que amb un cabal normalment inferior a 0,5 m3/s, va augmentar de tal manera que va ocasionar danys de molta importància a les obres del ferrocarril de Girona a Olot, malgrat estar el traçat aixecat a considerable alçada sobre el llit. També va destruir gran nombre de molins i fàbriques, i en la seva vertiginosa marxa cap al Ter va arrossegar terrenys, finques, camps i tot allò que va trobar al seu pas. A la conca baixa del Llobregat les aigües van entrar a les poblacions de Cornellà, el Prat i d’altres poblacions, envaint una gran extensió de terrenys de cultiu. També es van produir grans destrosses a les línies de ferrocarril de Madrid, Saragossa i Alacant. Els cabals màxims difereixen segons les fonts consultades. Al Informe hidrológico del Anteproyecto para el encauzamiento del río Llobregat, realitzat per Torán i Cia. S.L, a Martorell per al Llobregat tenim Qmax Martorell: 2.875 m3/s, mentre que en Geografía de Cataluña s’indiquen com a valors màxims per al Llobregat Qmax Castellbell: 2.700 m3/s i Qmax Martorell: 3.800 m3/s. D’altra banda, en la publicació Inundaciones del 12 de octubre de 1907 en la cuenca del río Cardener, s’estimen com a cabals màxims per al Cardener Qmax Cardona: 590 m3/s i Qmax Manresa: 1.020 m3/s. I per al Llobregat Qmax Martorell: 1.450 m3/s.

aca

_m

at_

08

26

5_

19

40

a_

v1

.do

cx

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

25

15

17

_1

90

7_

v1

MAPA D’UBICACIÓ

Mapa de situació del punt on es troba la marca de la riuada d’octubre de 1907. A uns 100 m aigua

avall del molí de Foix es troba la roca on es van gravar les dues marques en creu (1907 i 1919),

segons els treballs de M. Novoa de l’antiga CAPO (any 1981). En el reconeixement fet en el 2012

no es van trobar les esmentades marques.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

roca on hi havia les

marques

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

25

15

17

_1

90

7_

v1

FOTOGRAFIES DE LOCALITZACIÓ

Riu Cardener Molí de Foix

Olius Vista del Molí de Foix al marge dret del Cardener, situat entre els embassaments de la Llosa del Cavall al nord i el de Sant Ponç al sud. Actualment està rehabilitat i funciona com a central hidroelèctrica. L’aigua que hi arriba a la central procedeix d’una resclosa situada a 90 m aigua amunt a través d’un canal amb derivació dreta. El riu Cardener discorre a 20 m de la façana oest del molí. Font: ACA (15/05/2012)

Riu Cardener Molí de Foix

Olius Fotografia del Canal de desguàs o de retorn després d’haver generat l’energia elèctrica que és aprofitada a Solsona. Es tracta d’un antic molí fariner de l’Alt Cardener, per sota de l’embassament de la Llosa del Cavall. Les marques estan situades més avall, en el camí que va paral·lel al riu, en una roca del costat dret del mateix camí. Font: ACA (15/05/2012)

riu Cardener

www.gencat.cat/aca

aca

_m

at_

25

15

17

_1

90

7_

v1

Riu Cardener Molí de Foix

Olius Riu Cardener a escassos metres aigua avall del molí del Foix. Es tracta d’una zona de capçalera fluvial amb un bosc de ribera de vegetació boscosa molt densa. Els cabals que duu el riu són els que deixa anar l’embassament de la Llosa del Cavall situat a uns 7,5 km aigua amunt del molí. Més avall, a 3,7 km, comença la cua de l’embassament de Sant Ponç. Font: ACA (15/05/2012)

Riu Cardener Molí de Foix

Olius

Antic camí d’olius al Cavall, que discorre paral·lel al marge dret i on, segons els treballs de M. Novoa, havia la roca amb les marques en creu de la riuada, a 100 m aigua avall del molí. Aproximadament havien o han d’estar en el lloc on s’indica. Les ratlles horitzontals marquen el nivell sobre el llit normal del riu assolit per les dues riuades: 3 m la de 1907 i 2,85 m la de 1919. Del riu al camí hi ha un desnivell d’1,90 m i del camí a les marques hi ha 0,95 (1919) i 1,10 (1907) Font: ACA (15/05/2012)

nivell de la riuada

1907:

3,00 m

1919:

2,85 m

m

roca amb les

creus gravades Molí de Foix

riu Cardener

des del molí a la roca amb

les marques: 100 m aprox.

2,85 m

0,95 + 1,90

3,00 m

1,10 + 1,90

+ +

www.gencat.cat/aca

MAPES I PLÀNOLS DE SECCIONS

aca

_m

at_

_2

51

51

7_

190

7_

v1

08

26

5_

19

40

a_

v1.d

ocx

x

Riu Cardener (molí de Foix). Olius.

ESCALA GRÀFICA

0 5 10 m.

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONS

PLAQUES, MARQUES, SENYALS O INSCRIPCIONS D'INUNDACIONSGeneralitat de Catalunya

Departament de Territori

i Sostenibilitat

Agència Catalana

de l'Aigua

EL TÈCNIC:EL DELINEANT PROJECTISTA: TÍTOL DEL PROJECTE: ESCALES: CLAU:

MAIG 2012

DATA: TÍTOL DEL PLÀNOL:

_____DE______

PLÀNOL Nº:

FULL:

1

1 1José Luis Aparicio JaénPedro Gangolells Sampons

RIU CARDENER (MOLÍ DE FOIX). OLIUS.

ME MD

3,0

0

2,8

5

18,00 7,00Aprox. 20,00

Marca de la riuada12 d'octubre de 1907

Marca de la riuada1919

1,9

0

1,2

0

Nivells de les riuades

Cardener

Camí

Font: ACA