Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya … · 2016-07-13 · •...

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 9 | JUNY 2016

OKVisionUna eina per reduir les

molèsties de la Síndrome Visual Informàtica (SVI)

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Jordi Castellví

L’app COOOC, una nova eina de comunicació del Col·legi

L’oferta formativa del COOOC augmenta

l’òptic optometristaprofessional d’atenció visual primària

facebook.com/OpticsOptometristes

twitter.com/optometria_cat

OPTOMETRISTES.CAT | EdITORIAL | 3

Qui no ha fet servir una aplicació des del mòbil, la tablet...?

En pocs anys, aquestes aplicacions interminables, han omplert un espai important dins les tecnologies de la informació.

Intuïtives i de preu assequible -o, fins i tot, gratuïtes- s’adapten a les nostres necessitats i preferències. Creixen imparablement en tots els àmbits, deixant enrere els tradicionals programes informàtics, sovint complicats i menys atractius.

És per aquest motiu que, davant la necessitat d'establir un canal de comunicació eficaç i atractiu entre el Col·legi i els seus associats, proposem una aplicació per mòbils i tablets. Aquesta aplicació permet apropar el COOOC als col·legiats i col·legiades i, així, poder oferir al moment tota la informació, recursos, materials, enllaços d’interès professional, convenis, etc. amb total eficiència.

Aquesta app estarà en evolució constant i podeu fer tots els comentaris i suggeriments que creieu convenients per millorar-la.

Les diferents vies de comunicació del Col·legi –web, xarxes socials o, fins i tot aquesta revista- i la presència en diferents mitjans de comunicació reforcen la nostra imatge professional. En aquests moments, davant de polítiques comercials nefastes per a la professió, cal reivindicar el paper de l’ òptic optometrista com el professional de la salut visual primària.

D’aquesta manera, l’accés a la informació és imprescindible per assumir un bon nivell professional, complementat amb una bona formació continuada.

Tanmateix, això no és tot. A banda de l’app del COOOC, també presentem el programa per ordinador –tant Windows com MAC- OKVision. OKVision marca una fita mundial: és la primera aplicació informàtica que permet fer efectiva la pauta 20/20/20 (cada 20 minuts mirant una pantalla fer un descans de 20 segons observant un objecte a 20 passes). Aquesta aplicació és totalment gratuïta i permet als usuaris d'ordinador aplicar eficaçment aquesta norma. OKVision està disponible en tres idiomes (català, castellà i anglès) i no conté cap tipus de publicitat.

Com a Junta de Govern, intentem fer el millor possible la nostra gestió i som conscients que cal millorar aspectes o canviar coses. No dubteu en contactar amb nosaltres per a qualsevol crítica, dubte, aportació, suggeriment… Us necessitem per millorar la nostra tasca com a Junta de Govern. Veniu a la seu i aprofiteu els recursos, les propostes, l’espai, les idees, el material… La col·legiació ofereix un seguit d'avantatges, els quals no sempre s'aprofiten.

I ara sí, a llegir OptOmetristes.cat!!! •

alfons Bielsa i elies

alfons Bielsa i eliesPresident

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya

Benvinguts al Regne de les Apps

OptOmetristes.catPublicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya Nº 9 · juny 2016

Biblioteca digital del cOOOc

DirectorAlfons Bielsa i Elies

cap de redacció Vicenç M. Masià i Anavitarte

consell de redaccióLluís Bielsa i EliesCarles Bonafont i DelgadoFabio Delgado i CastellanosJoaquím Grau i IngladaLluís Puig i Camarero Jordi Castellví i Manent

responsable fotografiaXavier Llobet i Megías

Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de CatalunyaC/ Comte Borrell 179-18308015 BarcelonaT. 93 424 51 02F. 93 424 11 50www.coooc.cat

correu electrò[email protected]

Disseny, maquetació i impressióImagenetwork s.c.p.T. 93 243 45 06E. [email protected]

publicitatE. [email protected]

Depòsit legal:B-13949-2012

SumariEDITORIAL Benvinguts al Regne de les Apps

L’ENTREVISTA Entrevista a Jordi Castellví

HEmEROTECA CIENTífICA Visió i esport, un recull bibliogràfic.

ACCIONS COL·LEgIALS • L’app COOOC, una nova eina de comunicació del Col·legi • OKVision, una eina per reduir les molèsties de la Síndrome Visual

Informàtica (SVI)

APUNTS JURIDICS Societat civil amb objecte mercantil: Tributació per l’impost de societats

EL COOOC OPINA L’efecte dental low cost

APUNTS DE fARmACOLOgIA Demodex folliculorum

fORmACIÓ L’oferta formativa del COOOC augmenta

CULTURA Les tecnologies de la informació i comunicació a la ciutat de Barcelona

COL·LABORACIONS • Visió fràgil, nou concepte sobre baixa visió • Són els teus preus massa baixos ? Potser és el moment perquè et

replantegis la teva estratègia de preus• Optometristes en Acció

HUmOR FOODglasses®

REmèS Millora el teu diagnòstic i tractament amb Gazelab

fLAIx.CAT

QUADERNS CIENTífICS DEL COL·LEgI Què saber sobre el diagnòstic i el tractament de la DMAE

SERVEIS COL·LEgIALS

3

5

7

10

15

16

18

20

24

25

29

30

3238

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya | Nº 9 | JUNY 2016

OKVisionUna eina per reduir les

molèsties de la Síndrome Visual Informàtica (SVI)

NOTÍCIES · OPINIÓ · HUMOR · ACTUALITAT · FORMACIÓ · NOVETATS · SERVEIS AL COL·LEgIAT

Entrevista a Jordi Castellví

L’app COOOC, una nova eina de comunicació del Col·legi

L’oferta formativa del COOOC augmenta

OPTOMETRISTES.CAT | L’ENTREVISTA | 5

amb quin objectiu va néixer el consell català de Formació continuada de professions sanitàries (ccFcps)?El Decret 407/2006, de 24 d’octubre va crear el CCFCPS i els consells tècnics de formació continuada de diferents professions sanitàries, tot ells adscrits al Departament de Salud de la Generalitat de Catalunya. El seu objectiu és establir instruments que garanteixin la coordinació i l'homogeneïtat de les estructures d'acreditació i la gestió de les institucions de formació continuada, així com dels programes i les activitats de les diferents professions sanitàries.

Com que l'acreditació per part d'un organisme independent esdevé fonamental per a les garanties sociosanitàries que han de regir en la relació administració-professionals-indústria-societat, una de les seves funcions claus és la d’acreditar les activitats de formació continuada que duen a terme els professionals sanitaris. L’acreditació suposa un segell de qualitat del disseny de l’activitat de formació.

Què va suposar la inclusió de consell tècnic d’Òptica i Optometria l’any 2010 al ccFcps?

La conseqüència lògica en el desenvolupament de la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (Llei 44/2003, de 21 de novembre) i la normalització en el reconeixement de la nostra professió com a una més de les professions sanitàries.

arantxa García Periodista i responsable

de comunicació del COOOC

No hem d’oblidar el llarg camí que hem

hagut de recorre com a professió des

del seu reconeixement universitari als

anys 50, inicialment integrada en el ram

del vidre i metall.

com es realitza el càlcul dels crèdits de les formacions?El sistema d’acreditació del CCFCPS té

en compte la qualitat del disseny de la

formació i la seva durada en l’assignació

dels crèdits. No es tracta de crèdits/

hora sinó de crèdits qualitatius que

identifiquen la qualitat de les activitats

formatives mitjançant la valoració de

la seva planificació docent i la seva

adequació a les necessitats actuals.

Tres avaluadors externs valoren la

qualitat de la formació puntuant entre

0 i 2,8. Si una activitat no arriba a l’1,

se li denega l’acreditació. Així s’obté el

factor qualitat, un valor entre 1 i 2,8.

L’altre factor que es té en compte és

la durada de la formació. És el factor

extensió que assigna d’entrada 1 crèdit

per cada 10 hores de formació però

que penalitza activitats de durada

superiors a 40 hores i premia a les

inferiors a 20 hores.

Fent el producte del factor qualitat pel

factor extensió s’obtenen els crèdits

assignats a la activitat formativa

sol·licitant de l’acreditació.

Quina és la finalitat dels crèdits?El sistema d'acreditació per crèdits, i no

per hores de formació, s'articula amb la

voluntat d'orientar els professionals, a

les organitzacions i als sistemes de salut

cap a aquella formació que els és més

pertinent.

Els professionals poden inferir a través

dels crèdits atorgats la qualitat de la

formació continuada que se’ls hi ofereix.

Per exemple, davant de dos cursos

d’igual durada, un amb 1,4 crèdits i

l’altre amb 1,9 crèdits, és evident que a

priori el segon està millor planificat, té

millor qualitat.

Les organitzacions empresarials, a

l’hora d’incorporar un treballador a la

seva estructura, voldran seleccionar els

millors professionals; buscaran aquells

que tenen la formació més adequada i

pertinent, és a dir, acreditada.

El centres sanitaris són lliures de

contractar i de fixar els seus propis

barems. Però a l’hora d’avaluar la

formació continuada del candidat

Entrevista a Jordi CastellvíL’òptic optometrista Jordi Castellví i manent (4.241) és coordinador del Consell Tècnic d’Òptics Optometristes, integrat dins del Consell Català de formació Continuada de les Professions Sanitàries (CCfCPS). En aquesta entrevista, ens explica la situació de la formació continuada al nostre sector.

Jordi Castellví i Manent

6 | L’ENTREVISTA | OPTOMETRISTES.CAT

normalment no es tenen en consideració el cursos no acreditats. La formació acreditada ofereix una garantia als sistemes de salut contractants.

Què és la formació continuada?Hem d’entendre la formació continuada com el procés d'ensenyament i aprenentatge actiu a què tenen dret tots els professionals de la salut, que comença un cop acabats els seus estudis de grau i que té com a finalitat millorar i actualitzar els seus coneixements, habilitats i actituds tant davant l'evolució científica i tecnològica com davant les necessitats i demandes de l’atenció sanitària.

per què és tant important continuar formant-nos al llarg de la nostra vida professional?La formació continuada també és un deure del professional sanitari com a component essencial en la consecució i manteniment dels estàndards de qualitat.

Els òptics optometristes han de complir amb el seu compromís de seguir mantenint les seves competències i fomentar la confiança pública en la professió com un tot, oferint garanties que els nostres professionals segueixen sent els millors en el seu exercici de la pràctica clínica.

consideres que els professionals realitzen una quantitat adequada de formació?No hem d’oblidar que cada professional és el responsable de dirigir el seu propi aprenentatge en aspectes concrets i específics orientats a millorar i mantenir la capacitació per a l'exercici professional. Hi ha diverses maneres de mantenir-la; la realització d'activitats formatives és només una d’elles. Altres aproximacions es poden fer, dia a dia, aprenent en el lloc de treball, o formant part d'una comunitat científico-professional, o per

La formació no pot esgotar-nos sinó que ha de incentivar-nos a seguir formant-nos i a gaudir-ne d’ella.

mentoratge o models de rol, i amb el

suport d’organitzacions professionals,

científiques i educatives.

Però actualment la formació continuada

és el millor mecanisme pel manteniment

de l'excel·lència d’actuació professional

i de la cura dels pacients. Els diplomes

de formació continuada acreditada

que reben els professionals demostren

la seva participació en activitats

formatives, mentre que en les altres

aproximacions és més difícil aportar-ne

evidències.

Recomano als òptics optometristes que

encara no hagin fet formació continuada

que busquin cursos/activitats que els

siguin necessaris i que siguin aplicables

a la pràctica professional, temes molt

específics i no massa extensos que

motivin a la continuïtat. La formació

no pot esgotar-nos sinó que ha de

incentivar-nos a seguir formant-nos i a

gaudir-ne d’ella.

cap a on avança la formació conti-nuada?La formació continuada s’està endinsant

cada cop més cap a la vessant de

l'obligació. Si mirem cap als països

anglosaxons, en alguns d’ells, és

obligatori aportar evidències d’haver

participat en activitats formatives per

obtenir una recertificació i així poder

continuar exercint. Per exemple,

als Estats Units, moltes societats

científiques i corporacions ho exigeixen

periòdicament als seus afiliats per

continuar exercint la professió. L’objectiu

de la recertificació és estimular als

professionals a mantenir-se al dia.

Crec que en un futur no massa llunyà

això mateix s’exigirà al nostre país.

actualment el col·legi de metges de Barcelona, entre altres, ha creat el Diploma d’acreditació col·legial en Formació mèdica continuada/Desenvolupament professional

continuat (Dac-Fmc/Dpc). creus que seria interessant incloure-ho al món de l’òptica i optometria?El Col·legi de Metges de Barcelona

primer i després els Col·legis de

Girona, Tarragona i Lleida creen el

DAC-FMC/DPC per promoure i garantir

raonablement el manteniment de

la competència professional dels

col·legiats mitjançant el reconeixement

de l'esforç individual en formació

continuada i desenvolupament

professional continuat.

Estableixen dues vies alternatives per

obtenir aquest diploma. El requeriments

són:

1. Tenir 10 crèdits de formació

continuada en els darrers dos anys

obtinguts amb un mínim de tres

activitats acreditades.

2. Tenir 12 crèdits dels quals un

mínim de 5 crèdits són de formació

continuada i un mínim de 7 crèdits

de desenvolupament professional

continuat (DPC) en els darrers

dos anys. Es tabulen crèdits de

DPC per estades formatives,

tutories, ponències a congressos,

comunicacions orals i en pòster,

articles publicats...

La durada del DAC-FMC/DPC és de dos

anys a partir de la seva concessió.

Actualment la sol·licitud del DAC-FMC/

DPC és voluntària: el seu posseïdor obté

prestigi. Però com es pot intuir això

és el primer pas cap a l'obligatorietat

de la formació continuada i cap a la

recertificació de la col·legiació.

Tal com ja he dit anteriorment, aquest

és el futur. Avancem en aquesta direcció

i tard o d’hora el nostre col·lectiu haurà

d’assumir l'obligatorietat de la

formació continuada. Som professionals

sanitaris! •

OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 7

Visió i esport, un recull bibliogràfic

A Catalunya, i amb motiu de les Olimpíades del 1992, l’optometria de l’esport va gaudir d'una important popularitat entre els professionals. Aquest va ser un moment en què a nivell mundial es buscava per tots els mètodes científics i mitjans tècnics a l'abast d'esportistes i entrenadors fer realitat la màxima de Pierre de Coubertain: citius, altius, fortius –en català, més ràpid, més alt, més fort.

A la primera dècada d'aquest segle van sorgir articles que qüestionaven la base científica d'aquesta millora. Actualment, han adoptat una nova vessant: els esportistes tenen millors capacitats visuals que la població no esportista.

Us presentem un recull amb abstracts de quatre articles publicats des de 2001. Aquests articles són de diferents procedències, des d’un xinès, vinculat al gran desenvolupament

de l’esport al gegant asiàtic fins al més sorprenent, un iranià, passant per estudis anglosaxons als quals estem més habituats.

La intenció final del recull és presentar les diferents etapes per les quals ha passat la relació entre l’optometria i l’esport, especialment dins del món de l’esport d’elit. No s’ha de perdre de vista que els dos darrers articles tenen vuit i quinze anys respectivament.

Alhora, és important afegir que el responsable de la secció no defensa la posició manifestada en aquests articles, només presenta els resultats publicats. A més a més, encoratja als optometristes comportamentals catalans a dissenyar assaigs clínics controlats i publicar-ne els seus resultats.

Buscant articles publicats d’optometria i esport trobem un boom d'escrits a la dècada dels 90 del segle passat sobre la millora del rendiment dels esportistes fent entrenaments visuals publicats.

abstractprOpÒsit:

El seguiment i la intercepció d'un

objecte que s'acosta ràpidament és

una habilitat crítica per molts esports.

Els atletes poden ser distingits dels no

atletes en base a la seva capacitat per

accedir a diverses habilitats visuals

per dur a terme accions d'intercepció.

Es van examinar si les habilitats

visomotores d'intercepció dels atletes

i no atletes es correlacionen de manera

diferent a una jerarquia d'habilitats

visomotores oculars comunes

relacionades amb la percepció del

moviment en profunditat.

mÈtODe: Es van examinar 89 atletes en esports d'intercepció i 60 no atletes en funció del seus rendiments esportius i experiències prèvies. Les seves capacitats visuals bàsiques (agudesa de l'ull dominant, sensibilitat al contrast, PAM visual i memòria visual) i habilitats complexes visomotores

Aportacions d'habilitats visomotor ocular comú a les habilitats interceptiva en els esports. Optom Vis Sci. 2015 Jun;92(6):679-89. doi: 10.1097/OPx.0000000000000599.Gao Y1, Chen L, Yang SN, Wang H, Yao J, Dai Q, Chang S.

Informació dels Autors: 1*MS †PhD School of Optometry, Tianjin Vocational Institute, Tianjin, China (YG, LC, HW); Vision Performance Institute, Pacific University College of Optometry, Forest Grove, Oregon (S-nY); and Laboratory for Psychophysiological Research in Sports, Tianjin University of Sport, Tianjin, China (JY, QD, SC).

Jordi castellví manent

Col·legiat 4.241

8 | HEMEROTECA CIENTÍFICA | OPTOMETRISTES.CAT

abstractEs va avaluar l'eficàcia de dos

programes d'entrenament visuals

generalitzats per millorar el rendiment

visual i motor per als esports de

raqueta. Van participar 40 joves

distribuïts per igual en diferents grups:

• Primer grup. Joves que duen a terme

l’entrenament visual mitjançant el

programa d’esports de la visió de

Gabor Revien

• Segon grup. Joves que duen a

terme l’entrenament visual utilitzant

Eyerobics de Revien

• Tercer grup. Un grup placebo que

implica la lectura

• Quart grup. Un grup control que

implica solament la pràctica física

Les mesures de la funció visual bàsica

i d'execució motora específica per

a l'esport es van obtenir de tots els

participants abans i immediatament

després d'un període d'entrenament

de 4 setmanes. Les diferències anteriors

i posteriors a l’entrenament van ser

evidents en algunes de les mesures;

però, aquests no depenien del grup.

Contràriament a les afirmacions fetes

pels defensors d'un entrenament visual

generalitzat, no es van trobar proves

que els programes de formació visuals

milloressin el rendiment motor. La única

millora és la produïda per la repetició de

la prova.

PMID: 11256825 [PubMed - Medline]

Els programes d'entrenament visual generalitzades per a l'esport realment funcionen? Una investigació experimental. J Sports Sci. 2001 mar;19(3):203-22.Abernethy B1, Wood JM.

Informació de l’Autor: 1School of Human Movement Studies, The University of Queensland, Brisbane, Australia. [email protected]

oculars comunes (agudesa dinàmica, facilitat acomodativa, punt prop de convergència, fòria de prop) es van analitzar en relació amb les habilitats visomotores crítiques (intercepció manual, locomoció guiada visualment, i percepció de profunditat).

resULtats:L'anàlisi discriminat va revelar que els atletes i no atletes es poden diferenciar amb precisió basant-nos en les habilitats visomotores mesurades (91,3% precisió, p <0,0001). Al punt pròxim de convergència, la flexibilitat acomodativa i l'agudesa dinàmica van ser moderadament més eficaces als identificats com a atletes (71,3%, p = 0,002) i en la predicció de les tres habilitats visomotores (r2 ≥ 0.096, p ≤ 0,022). L'agudesa de l'ull dominant i la sensibilitat al contrast també van identificar als atletes (61,4%, p = 0,021) i contribuïen a les habilitats visoculomotores complexes ( r (2) ≥ 0.046, p ≤ 0,039). Les correlacions entre les habilitats mesurades van ser més significatives per als atletes que als no atletes.

cONcLUsiONs:Els atletes en els esports d'intercepció són superiors als no atletes en les seves habilitats visomotores. També tenen un rang més ampli a diverses habilitats visoculomotors i visuals complexes que aquells que no són atletes. És probable que això permeti als atletes coordinar més eficaçment les capacitats visuals i oculomotores en condicions exigents quan es degraden alguns senyals visuals. Les presents troballes són consistents amb una piràmide de visió esportiva i suggereixen un procés de dalt a baix per al cribratge d'atleta i la formació.


Existeix certa controvèrsia sobre la interacció entre la pràctica d’esport i les funcions visuals. Alguns aspectes de les habilitats visuals s'han avaluat en jugadores de voleibol. Un conjunt de 83 dones normals es van classificar en quatre grups: no jugadores (NP), jugadores de voleibol per a principiants, jugadores de nivell intermedi i, finalment, jugadores de nivell avançat. Es van mesurar la flexibilitat d’acomodació i els moviments sacàdics de lluny per optotips en tres distàncies. Les atletes van mostrar una millor flexibilitat d’acomodació

abstractAl 2000, el Col·legi d'Optometristes del

Regne Unit va encarregar un informe

per avaluar críticament la teoria i la

pràctica de l'optometria conductual.

L'informe, d'acord amb Jennings

(2000; Optometria Comportamental

-un examen crític Optom Pract 1: ... 67)

va arribar a la conclusió que hi havia

una manca d'assaigs clínics controlats

per donar suport a les estratègies

de maneig optomètric conductual.

Es va revisar l'evidència disponible

en 10 apartats, seleccionats per

dues raons: o bé perquè representen

grups de pacients/condicions que els

optometristes conductuals tracten;

o, perquè representen enfocaments

pel tractament que s'han defensat

i el moviment ocular sacàdic (SEM) que el grup control que no jugava. Hi va haver una diferència significativa (p <0,001) entre el NP i les jugadores principiants amb jugadores avançades i jugadores de nivell intermedi. Hi ha interrelacions mútues entre el sistema visual i la coordinació sensomotriu de tot el cos. En una activitat ‘programada’ molts elements motors i sensorials influeixen de forma interactiva entre si. El sistema visual, com el coordinador més important, navega per les activitats ‘programades’. Per una banda, la flexibilitat d’acomodació mostra la

en la bibliografia de l’optometria del

comportament. Els punts seleccionats

van ser:

1. la teràpia per als trastorns de la visió

de l’acomodació/convergència;

2. nens amb baix rendiment escolar;

3. prismes per als trastorns binoculars

de prop i per produir el canvi postural;

4. punt de ruptura de prop i

prescripcions de baixos positius;

5. l'ús de baixos positius per a visió de

prop per retardar la progressió de la

miopia;

6. la teràpia per reduir la miopia;

7. els enfocaments conductuals per

al tractament de l'estrabisme i

l'ambliopia;

8. entrenament de la visió central i

perifèrica;

9. la teràpia de visió esportiva; i,

rapidesa amb què la visió nítida es pot aconseguir. Per una altra, el SEM mostra amb quina rapidesa el sistema visual pot fixar-se en un objecte. La millora d'aquests dos paràmetres indica que el sistema visual pot canviar la fixació ràpidament i veure clarament un nou punt de fixació amb rapidesa. Aquests són els requisits per a una bona jugadora de voleibol; i, per tant, ens trobem amb un millor rendiment visual en les jugadores avançades que en altres.


10. trastorns neurològics i neuro-rehabilitació després d'un traumatisme.

Hi ha una mancança d'assaigs controlats que donin suport a l’optometria comportamental. Encara que hi ha àrees en què l'evidència disponible és coherent amb les afirmacions fetes pels optometristes conductuals -sobretot en relació amb el tractament de la insuficiència de convergència, l'ús de prismes en pacients neurològics, i en la rehabilitació de la visió després de la malaltia cerebral/lesió-, una gran majoria dels enfocaments de gestió de conducta no estan basats en l'evidència i, per tant, no es poden defensar.


Comparació dels moviments oculars sacàdics i la flexibilitat d’acomodació en jugadores de voleibol i no jugadores. Scand J med Sci Sports. 2007 Apr;17(2):186-90.Jafarzadehpur E1, Aazami N, Bolouri B.

Informació dels autors: 1Optometry Department, Rehabilitation Faculty, Iran University of Medical Science (IUMS), Tehran, Iran. [email protected]

Una avaluació crítica de l'evidència que dóna suport a la pràctica de la teràpia visual comportamental Ophthalmic Physiol Opt. 2009 Jan;29(1):4-25. doi: 10.1111/j.1475-1313.2008.00607.x.Barrett BT1.

Informació de l’autor: 1School of Optometry & Vision Science, University of Bradford, Bradford, UK. [email protected]

OPTOMETRISTES.CAT | HEMEROTECA CIENTÍFICA | 9

10 | ACCIONS COL·LEgIALS | OPTOMETRISTES.CAT

L’app COOOC, una nova eina de comunicació del Col·legiEl correu electrònic és una manera eficaç per difondre les nostres comunicacions: fàcilment podem fer arribar el nostre missatge a una gran quantitat de persones. No obstant això, actualment, tots ens trobem amb una sobresaturació de correus electrònics, cosa que genera que molts d'aquests es mantinguin en la safata d'entrada sense ser llegits.

El sorgiment dels telèfons intel·ligents –o smartphones- ha generat la proliferació d'aplicacions mòbils. Segons confirma l'Informe distrendia: Mobile a Espanya i al Món, del total de línies mòbils actives a Espanya, un 87% són smartphones. A més, es destaca que les aplicacions són la forma preferida per connectar-se des dels dispositius mòbils: gairebé el 90% del temps de connexió es destina a l'ús d'aplicacions.

Amb l'objectiu de situar-nos a l'avantguarda de les noves tecnologies, el Col·legi ha creat una app disponible per tots els dispositius mòbils –tant per al sistema operatiu Android com iOS. L’app –que la podeu trobar en Google Play o en App Store sota el nom de COOOC- recull les informacions relacionades amb el Col·legi les quals es distribueixen en diferents apartats:

• COOOC, el nostre col·legi, on podem trobar la informació institucional, el recull de les memòries i els estatuts. També podem accedir al contacte directe amb el COOOC

• Agenda, presenta tant les formacions com dels esdeveniments del Col·legi

• Notificacions. Aquesta opció ens

permet enviar avisos quan es publiqui

nova informació a l’app

• Notícies i publicacions. Apareixen

les notícies tant del Col·legi com del

nostre sector. També és una eina per

llegir la premsa generalista

• Directori, on estan disponibles els

diferents llistats (òptiques autoritzades

pel Departament de Salud; cercador

d’òptiques del COOOC; llistat

d’especialistes en Visió Infantil i/o

Teràpia Visual; i, llistat d’especialistes

en Baixa Visió)

Imatge principal de l’aplicació amb els diferents apartats



OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEgIALS | 11

• Borsa de treball i anuncis, que permet un accés directe al llistat d’anuncis del Col·legi (ofertes de feina, demandes, compra/venda, mobiliari i traspassos)

• Reflexió i debat. Es podran generar grups de debat per discutir sobre diferents qüestions de la nostra professió.

• Salut visual. Ens adreça a les principals campanyes de comunicació impulsades pel Col·legi

• Avantatges i descomptes

• Connecta’t al COOOC, a través del qual es pot accedir a les xarxes socials del Col·legi

cOm La pOts DescarreGar?Per poder gaudir de l’app al teu mòbil, segueix els següents passos:

1. Accedeix a Google Market –si tens un dispositiu Android- o a App Store –si tens, en canvi, un iPhone-

2. Al buscador, escriu COOOC i selecciona-la

3. Ja pots descarregar-la i instal·lar-la.

A més a més, s’està treballant per enriquir-la amb continguts que resultin útils en la pràctica diària de la nostra professió. Ja pots aprofitar-la! •

Captura de pantalla amb una notificació a l’app Imatge de l’app a App Store i a

Google Market


OKVision, una eina per reduir les molèsties de la Síndrome Visual Informàtica (SVI)Amb la campanya Visió i Pantalles impulsada pel COOOC al 2014 es va detectar que un 70% de la població pateix la Síndrome Visual Informàtica (SVI). D’aquesta manera, amb aquesta nova campanya es pretén dotar als usuaris de pantalla d’un sistema que els faci reduir la Síndrome Visual Informàtica (SVI) i així millorar la seva salut visual i el seu benestar.

El treball, el nostre estil de vida...

fan que se superi el temps màxim

recomanat per passar davant d’una

pantalla (2 hores diàries). A partir de

la campanya Visió i Pantalles es va

detectar que els menors de 30 anys

passen més de 10 hores i mitja diàries

davant d’una pantalla; les persones

entre 31 i 45 anys, més de 9,3 hores;

les persones entre 46 i 60 anys, unes

8,3 hores; i, les persones majors de 60,

3,8%.

Aquesta falta d’adaptació a la visió

de prop i, així, de les pantalles, afecta

negativament a la visió i a l’ergonomia.

D’aquesta manera, és molt important

contrarestar aquest esforç i relaxar la

visió. Una bona manera de fer-ho és

aplicant la regla del 20-20-20: cada 20

minuts davant d’una pantalla, s’ha de

descansar 20 segons mirant a 20 passes

(uns 6 metres). Tanmateix, si no cuidem

la nostra salut visual i passem moltes

hores davant de pantalles podem

presentar diferents símptomes, com

fatiga visual (49%), sequedat (27%), picor

(24%), visió borrosa (20%), enrogiment

(10%), llagrimeig (9%) o visió doble (2%).

Totes aquestes dades es van extreure

de les 1.400 enquestes realitzades a

persones entre els 14 i 70 anys en el

marc de la campanya Visió i Pantalles.

L’extracció de resultats d’aquestes

enquestes va permetre detectar que el

70% de la població pateix la Síndrome

Visual Informàtica (SVI). A través

d’aquella campanya, es va intentar

conscienciar a la població sobre com

afecten les pantalles a la nostra salut

visual i, per tant, d’aquí la importància

d’aplicar la regla del 20-20-20.

Tanmateix, és fàcil oblidar-nos de fer

aquests descansos cada 20 minuts.

Per aquest motiu, el Col·legi ha creat

una aplicació descarregable per

ordinadors que ens recorda cada

20 minuts que hem de descansar.

Aquesta aplicació també permet altres

possibilitats, com oferir-nos un consell

visual o ensenyar-nos un exercici.

cOm FUNciONa?El programa, un cop instal·lat a

l'ordinador, ajuda l'usuari a incorporar

en la seva rutina diària la regla del



OPTOMETRISTES.CAT | ACCIONS COL·LEgIALS | 13

20-20-20. OKVision només alerta de la necessitat de fer un descans si es treballa regularment amb l'ordinador durant un mínim de 20 minuts. Si es deixa d'utilitzar el teclat i el ratolí durant més de cinc minuts, el comptador intern es posarà a zero fins que es torni a utilitzar l'ordinador.

Cada vegada que s'executi el recordatori apareixerà una interfície gràfica en un costat de la pantalla mostrant les diferents opcions que ofereix el software. Així, l'usuari pot prémer l'opció de 'Descansar' que facilita gràcies a un comptador relaxar la mirada i fixar-la en un objecte llunyà fins que el cronòmetre acabi el compte enrere. Transcorreguts els 20 segons la pantalla tornarà al seu estat normal i la imatge de l'aplicació no apareixerà fins al següent recordatori.

L'opció 'consell' dóna la possibilitat d'accedir a una recomanació il·lustrada sobre ergonomia, higiene visual o consells sobre la visió i l'ús de pantalles. La finestra conté un botó per si es desitja més informació sobre el tema tractat; el botó 'exercici' permet fer algun exercici per flexibilitzar l'acomodació i els moviments oculars o per relaxar la tensió ocasionada per la feina mantinguda amb pantalles; i el

botó 'amaga' elimina l'aplicació de la pantalla fins al següent recordatori.

Amb l'objectiu d'arribar al màxim de població possible, l'aplicació OKVision

està disponible des de la web www.okvision.cat en tres idiomes: català, castellà i anglès. També està disponible un vídeo explicatiu en aquests tres idiomes (català, castellà i anglès).

OKVision només alerta de la

necessitat de fer un descans si es

treballa regularment amb l'ordinador durant un mínim

de 20 minuts.

L’adhesiu que es va enviar amb la resta de material per la campanya

Un dels posts dissenyats per utilitzar a les xarxes socials amb les il·lustracions del dibuixant Bié


A més a més, més de 400 òptiques van sol·licitar el material dissenyat pel COOOC: un display, díptics i un adhesiu. A tot això se li ha de sumar un seguit de dissenys que el COOOC va crear per utilitzar a les xarxes socials, i que tots vau poder rebre per correu electrònic.

cOm s’iNstaL·La? Per poder tenir l’aplicació al teu ordinador, has d’anar a la pàgina web www.okvision.cat.

En primer lloc, has de triar l’idioma (català, castellà o anglès). Seguidament, hauràs de seleccionar el sistema operatiu del teu ordinador (Windows o Mac).

A l’escollir el sistema operatiu, es descarregarà automàticament un arxiu que hauràs d’obrir per iniciar la instal·lació. Abans d’això, recomanem que revisis si tens actualitzat el programa Java (imprescindible pel funcionament d’OKVision).

D’aquesta manera, els passos a seguir són:

1. Obrir l’arxiu zip i clicar dues vegades a ‘OKVision.exe’

2. Per procedir a la instal·lació, hem de fer ‘Next’ a les diferents pestanyes que se’ns obrin i, finalment, clicar a ‘Install’

3. Ja tenim OKVision al nostre ordinador!

4. Podem configurar OKVision en funció de les nostres necessitats i/o gustos seleccionant el botó de ‘Configuració’. Podem triar el temps entre els avisos (20, 30, 45 o 60 minuts); el temps de descans (20, 30, 45 o 60 segons); la localització a la pantalla (9 ubicacions possibles); i, la transparència. •

El display i els díptics que es van distribuir entre les òptiques que ho van sol·licitar

presentació oficial d’OKVisionOKVision es va presentar oficialment el passat 17 de març a la seu del Col·legi.

A l’acte, el president del COOOC, Alfons Bielsa, el vicepresident, Lluís Bielsa, i el responsable de noves tecnologies, Carles Bonafont, van explicar la campanya i van exposar la justificació i necessitat d’una eina com aquesta. Alhora, al finalitzar la presentació, van respondre les preguntes dels periodistes d’Europa Press, els quals van cobrir l’acte i van explicar-ho al canal d’Infosalus.

A la presentació, van assistir-hi diferents personalitats, com el president de l’Associació de Discapacitats Visuals de Catalunya, Manel Martí; el director general de Conoptica, Albert Noguera; o la cap del Departament de serveis socials per a afiliats ONCE, Dolors Luna Santana.

Gràcies a aquesta iniciativa, el Col·legi va aparèixer a diferents mitjans. Alguns exemples són La Vanguardia, Nació Digital, RAC1, ABC o Telecinco. •

Ambient a la presentació d’OKVision | Xavier Llobet

D’esquerra a dreta, el vicepresident, Lluis Bielsa, el president, Alfons Bielsa, i el responsable de noves tecnologies del COOOC, Carles Bonafont

OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS JURÍdICS | 15

Atès els dubtes que es mantenen a la data entre els establiments d’òptica per la nova tributació de les societats civils, derivat de la modificació establerta per la Llei 27/2014, de 27 de novembre de l’Impost de Societats, us informem en què consisteix aquesta reforma.

Les societats civils amb personalitat jurídica, objecte mercantil i, per tant, amb activitat econòmica (comerç, serveis, etc.) hauran de tributar per l’impost de societats des de l’1 de gener de 2016 si bé s’ha establert un règim transitori per facilitar la dissolució i liquidació d’aquest tipus de societats.

Fins ara la tributació de les SC es calculava d’acord amb el règim d’atribució de rendes imputant-se a la declaració de la renda personal dels socis o partícips de l’establiment els rendiments corresponents en funció de la seva participació i/o titularitat en la societat. Això ha vingut implicant que la societat com a tal no havia de tributar de forma directa. Amb la modificació operada els rendiments de les SC passen a contribuir per l’IS.

Algunes de les implicacions formals derivades:

• Portar els mateixos llibres que una societat i legalitzar-los anualment deixant de banda la comptabilitat simplificada més habitual entre els establiments.

• El règim simplificat de recàrrec d’equivalència en relació a l’IVA ha de passar a tributació en règim general.

• El socis treballadors passen a ser retribuïts amb nòmina en forma de rendiments de treball i en cas de guanys es podran repartir els dividends.

Tot i l’anterior les opcions que tenen les societats civils passen per:

3Dissoldre’s i passar a titularitat de persona física. La més pràctica si parlem d’un soci treballador amb el percentatge de participació més alt en la societat.

3Dissoldre’s i passar a crear una societat limitada amb la conseqüent limitació de responsabilitat dels socis.

Tant una opció com l’altra tenen avantatges fiscals recollits en la pròpia llei que ha fixat un règim transitori sempre que s’adopti l’acord de dissolució i liquidació durant els sis primers mesos de 2016 i els següents sis mesos es duguin a terme els actes jurídics necessaris per l’extinció de la SC.

3L’altra opció seria continuar com a SC tot i que s’hauria de tributar per l’Impost de societats i per tant complir amb totes les obligacions formals des de l’1 de gener. El problema podria sorgir més endavant si no resulta viable la continuació com a SC ja que no es podria aplicar el règim fiscal previst per facilitar el canvi. •

Societat civil amb objecte mercantil: Tributació per l’impost de societats

purificación paños Advocada COOOC

16 | EL COOOC OPINA | OPTOMETRISTES.CAT

paraL·LeLismesEl sector dental mostra paral·lelismes

evidents amb l’òptic. Per començar,

láparença de tractar-se dáctivitats

econòmicament interessants determina

l’interès de grups inversors, centrats

prioritàriament en la rendibilitat

comercial. Certes empreses i/o

franquícies posen el punt de mira en la

creació de nous centres dentals i nous

establiments òptics amb lóbjectiu de

piconar. Dit en altres paraules, el seu

objectiu és captar pacients/clients a

base dóferir propostes econòmiques

agressives, tant en serveis com en

productes, per sota, fins i tot, del

referent raonable.

La doble naturalesa de láctivitat de

léstabliment òptic encara facilita més

transmetre, al desinformat consumidor,

la idea de les ulleres com a objectes

de venda en sí mateixos, equiparant-

les a un paquet de llet o de pasta de

sopa. En conseqüència, amb absoluta

premeditació, la part realment

important –i també la més cara per

lémpresa- i la raó de la seva existència

se situa en un diluït segon pla.

El conjunt del procés entès des de

l’examen visual complert, seguint per

la recomanació rigorosa i específica del

tipus de lent i tractament corresponent,

la selecció i adaptació de la muntura

més adient o la presa de mesures amb

mitjans adequats, no forma part de

l'univers del baix cost per una qüestió

molt simple: el temps és or i lór val

diners.

El plantejament reduccionista a l’objecte

és premeditat i conscient i situa fora del

missatge publicitari tot allò que té un

cost massa alt. Menysprear allò que no

és estrictament producte és el model

perfecte per ser comercialment –no

professionalment- competitiu. Al cap i a

la fi, el referent se centra en el preu de

lóbjecte.

Tots hem pogut constatar que, darrere

de moltes ofertes i promocions

agressives, s‘amaguen visites de cinc

minuts amb auto-refractòmetre i caixa

de proves. Aspectes bàsics com la

motilitat ocular, les respostes pupil·lars,

l’examen del pol anterior, la mesura de

la pressió intraocular, la retinografia amb

càmera no midriàtica, la visió binocular,

lácomodació, l’estereòpsia i la visió del

color sonen a sànscrit o a qualsevol altra

llengua morta.

Fixar l’atenció professional en un temps

tan reduït que no permet ni fer una

anamnesi és la pràctica habitual.

Si l’objectiu del mes és vendre una

determinada quantitat d’ulleres, les

visites no es poden allargar més de

l’estrictament necessari per obtenir

una graduació. Si afegim el producte,

sovint escoltem queixes de coneguts

laboratoris de lents oftàlmiques sobre

determinades empreses i franquícies

que els demanen catàlegs sense

comprar-los lents.

En el sector dental, en el qual el

producte en si mateix està encara

més vinculat al servei professional, els

assessors comercials de les clíniques

low cost opten per un missatge ad

limitum. És a dir, apliquen el mateix

patró de les ulleres com a objecte als

elements que l’odontòleg utilitza en la

seva pràctica professional. En aquest

marc, la publicitat s’orienta al cost

dúns nous implants, per exemple. Per

tant, ja no se centra en qui els posa,

quins posa, on els posa, com i per què.

Aquestes qüestions fonamentals es

dilueixen també en un segon terme en

base a la simplificació d’oferir l’objecte

‘preparat per utilitzar-se’. El despropòsit

s’accentua quan, des del mateix col·legi

professional, es denúncia l’ús de

materials d’escassa qualitat i seguretat

per part de certes clíniques tan

econòmiques com sovint irregulars.

Òbviament, les conseqüències nefastes

sobre la salut bucodental de reduir tot

a lóbjecte són enormes. Així, es tracta

d’un tipus de negoci de dimensions

extraordinàries a canvi de renunciar a

serveis i productes de qualitat.

eL seNti cOmÚ O eL GeGaNt aDOrmitTots som consumidors de productes i

serveis, però també som consumidors

-i dáixò no sempre som conscients- de

corrents de pensament. Ens poden

vendre idees morals, religioses,

polítiques, socials, culturals i, fins i tot,

científiques o tecnològiques per ocupar

les nostres ments sense adonar-nos.

El fet que l’avidesa de consum –en

el sentit més ampli- és inherent a la

nostra naturalesa no implica que s’hagi

de desautoritzar sistemàticament al

venedor.

És aquí on entra el paper de l’educació.

Educar no només significa transmetre

principis morals, de conducta i

coneixements, també comporta motivar

l’esperit crític i potenciar el sentit comú.

Com deia el filòsof, el sentit comú és el

bé més ben repartit perquè tothom creu

L’efecte dental low cost

OPTOMETRISTES.CAT | EL COOOC OPINA | 17

tenir el suficient. Això potser és cert encara que no sempre ho sembli. Sovint i especialment en l’àmbit de les ciències de la salut, una bona comunicació, una informació directa i eficient destapen aquell sentit comú eventualment latent, fent aflorar un consumidor amb un més alt grau déxigència.

El gegant adormit només necessita una mica de música per despertar-se.

cOmeNceN a escLatar Les BOmBOLLes“Qui no apliqui nous remeis, deurà esperar nous mals perquè el major innovador és el temps” (Francis Bacon, 1561-1626)

L’estratègia del baix cost i la guerra de preus sense límit en el sector dental comença a fer figa. El ‘remei’ de competir per preu ja no és innovador i els nous mals comencen a aparèixer, tal com deia Bacon. El temps innova de forma inevitable però, en certa forma, previsible. La previsió, en essència, no deixa de ser un reflex del sentit comú.

No ens diu el sentit comú que una societat ben informada sobre salut, majoritàriament rebutjarà tots aquells serveis i productes que ofereixen dubtes sobre la seva idoneïtat?

Fixem-nos que l’esclat de la bombolla del baix cost amb franquícies ha provocat un efecte pedagògic sobre el consumidor dúna contundència espectacular. El sentit comú s’ha despertat de cop amb quelcom tan senzill com és la informació. De cop i volta, han sorgit casos de praxis professional inadequada; materials de qualitat deficient; lletres petites massa petites en els contractes… Fins i tot els mateixos franquiciats, amb la raonable voluntat d’allunyar-se del monstre caigut, ja afirmen que no podran mantenir les mateixes propostes de baix preu, que equival a dir que treballaran millor.

preNem NOtaSense pressuposar, en cap cas, que les cadenes i franquícies òptiques de low cost amaguen irregularitats financeres, no podem obviar les conseqüències en la imatge que el baix preu sobre serveis i productes de salut séstà instaurant en el consumidor.

L’esclat de determinades clíniques dentals ha provocat que, davant les ofertes agressives en l´àmbit de la salut, trontolli la filosofia dels qui entenen les consultes dentals i els establiments

d’òptiques com a simples instruments de venda comercial.

Prenem nota en el nostre sector.

Aprofitem aquest efecte per millorar la informació i la pedagogia dels nostres clients. És a dir, cal explicar que, darrere d’unes ulleres, hi ha tot un procés extens i intens amb un cost important, no solament en formació i tecnologia sinó també en temps de dedicació.

El consumidor d’ulleres i lents de contacte ha de saber que existeixen uns protocols déxamen i de treball tècnic que s’han de seguir fil per randa i que s’ha de disposar d’una tecnologia actualitzada i específica amb unes solucions òptiques de qualitat. Però, sobretot, que darrere de tot aquest servei hi ha un professional universitari col·legiat. Un professional que ha dedicat -i dedica- una part important de la seva vida a formar-se per resoldre millor els problemes visuals de les persones té un cost que no es pot minimitzar si no volem també minimitzar la feina ben feta. •

Lluís Bielsa i EliesVicepresident COOOC

Col·legiat 3979

Part de la nostra obligació és assessorar i formar al pacient per tenir cura de la seva salut. En conseqüència, ara més que mai, la comu-nicació és un aspecte primordial. Per guanyar la confiança del pacient, és necessari explicar

amb tot detall, adaptant-nos al nivell de l’inter-locutor, allò que pateix i la solució per millorar les seves molèsties.

Actualment, la tecnologia ens posa a l’abast grans eines, no només de diagnòstic, sinó tam-bé de pedagogia. Un biomicroscopi, amb una instal·lació de càmera de filmació i fotografia, provoca un efecte de professionalitat: podem ensenyar-li al pacient les imatges obtingudes i fer els comentaris corresponents. Fer la feina de la millor forma possible ens aporta prestigi.

La parasitologia mèdica o clínica estudia les implicacions i repercussions en la salut humana que tenen els organismes vius paràsits.

El Demodex Folliculorum és un àcar que viu dins del fol·licle pilós, a les glàndules sebàcies, freqüent i estès. Té forma vermicular (de cuc), amb quatre potes rabassudes i l’abdomen estriat. Viu a les pestanyes, on s’alimenta de les crostes de descamació i dipòsits sebacis. Aquest àcar provoca la blefaritis eczematosa crònica i el seu diagnòstic clínic és infreqüent, tot i que el percentatge d’infestació és elevat.

La persona que ho pateix ho pot solucionar fàcilment mitjançant una bona higiene palpebral i amb l’ús de pomades d’òxid groc de mercuri -tractament de durada setmanal, i repetitiu passats 15 dies. L’òxid de mercuri és un antisèptic i un adequat astringent.

Tot i que el demodex es troba en moltes per-sones sense donar simptomatologia, la seva presència s’ha relacionat amb malalties oftal-mològiques diverses: conjuntivitis, blefaritis eczematosa crònica, chalazion i intolerància a lents de contacte.

demodex folliculorum Hi ha un principi bàsic a la terapèutica que afirma que “la funció de la medicina no és curar, si no ajudar que l’organisme es curi”. Nosaltres, com a optometristes – i terapeutes de la salut visual- ens formem amb l’objectiu d’oferir aquesta funció a la societat.

18 | APUNTS dE FARMACOLOgIA | OPTOMETRISTES.CAT

Càmera NIKON D7000 amb làmpada d’escletxa TOPCON SL D7. Font de Llum TOPCON FD-21. Augment 10X | Xavier Llobet

Càmera NIKON D7000 amb làmpada d’escletxa TOPCON SL D7. Font de Llum TOPCON FD-21. Augment 25X | Xavier Llobet

La incidència en les persones augmenta amb l’edat i s’ha detectat una major freqüència en pacients amb acne rosàcia, dermatitis seborrei-ca, immunodeficiències adquirides i la diabetis.

L’organisme humà reacciona amb una hipersen-sibilització, amb reacció granulomatosa de de-fensa al cos estrany. Les crostes que s’observen són producte dels excrements del paràsit, més els exsudats del fol·licle o de la pròpia prolifera-ció epitelial.

Cal diferenciar la neteja palpebral de la neteja ocular, i els primers que ho hem de tenir molt clar som nosaltres. Existeixen productes farma-cològics preparats amb substàncies naturals d’origen vegetal com l’àloe vera o la centella asiàtica, reparadors epitelials... que podem prescriure i dispensar.

Oferir aquests productes és una gran oportu-nitat per fer un pas més cap a l'excel·lència. Responguem-nos nosaltres mateixos a les següents preguntes:

· Tenint en compte que en el cas de blefaritis crònica no hi ha evidències que indiquin que qualsevol intervenció mèdica sigui més eficaç que les mesures higièniques de neteja amb els productes adequats, recordo i recomano que la higiene de les parpelles és fonamental?

· Explico adequadament que les parpelles necessiten una mesura d'higiene bàsica i els preparats netejadors són productes amb substàncies humectants, solubilitzants de les secrecions, hidratants i sebo-reguladors?

· En relació als pacients que he visitat durant l’any i ho necessitaven, els he format i aconse-llat sobre la neteja palpebral?

· Tinc en el meu establiment sanitari d’òptica envasos de tovalloletes palpebrals per posar a disposició del pacient -mai gratuïtament, és clar- al qual observem dipòsits sebacis a les seves parpelles?. •

Lluís PuigCol·legiat: 4616

OPTOMETRISTES.CAT | APUNTS dE FARMACOLOgIA | 19

Demodex Follicorum. Augment: x233

20 | FORMACIÓ | OPTOMETRISTES.CAT

Des de principis d’any, el COOOC ha ofert un total de 10 cursos. Això significa que s’han realitzat el doble de cursos que al mateix període de l’any passat.

Aquestes formacions han estat:

• ‘Optometria pediàtrica. Com avaluar la visió i què fer amb les alteracions’, a càrrec de la Doctora en Optometria Macarena Fernández-Baca Gutiérrez del Álamo. D’aquest curs, s’han realitzat dues edicions.

• ‘L'examen optomètric en Baixa Visió’, per José Antonio Fuentes Najas. DOO. MSc

• ‘Actualització en contactologia i complicacions per l'ús de lents de contacte’, de Javier Rojas Viñuela. GOO. MSc. FAAO

• ‘Ajuts en Baixa Visió’, dirigit per la presidenta de la SEEBV i cap de la vocalia de Baixa Visió del COOOC, Carol Camino. DOO. MSc

• ‘El fons d'ull: exploració i troballes clíniques’, a càrrec del doctor en Ciències de la Visió i

delegat territorial a Lleida del COOOC, Juan Carlos Viñuela Rodriguez

• ‘Corba de desenfocament com a eina optomètrica’, de César Albarran Diego. GOO i màster en Ciències de la Visió

• ‘Làmpada d’escletxa: tècniques d’observació del segment anterior’, per Juan Carlos Viñuela. GOO. PhD, FAAO

• ‘Reeducació de l'escolta com a eina optomètrica complementaria per l'optometrista’, dirigit per la membre de la vocalia del COOOC de prevenció, visió infantil i teràpia visual, Marta Fransoy. DOO i postgrau d’especialització en optometria comportamental i teràpia visual

• ‘Tècniques de rehabilitació visual en Baixa Visió’, per Mª José Prado. GOO

En relació a l’àrea, dates i crèdits atorgats, els cursos es van distribuir de la següent manera:

L’oferta formativa del COOOC augmentaRespecte al mateix període de l’exercici anterior, el número de cursos oferts pel Col·legi s’ha doblat.

Nom del curs Data Lloc crèdits

Optometria pediàtrica 16 i 17 de gener Barcelona 3,7

L'examen optomètric en Baixa Visió 30 i 31 de gener Barcelona 1,9

Actualització en contactologia i complicacions per l'ús de lents de contacte

13 i 14 de febrer Barcelona 6,1

Ajuts en Baixa Visió 12 i 13 de març Barcelona 1,2

El fons d'ull: exploració i troballes clíniques 12 i 13 de març Girona Pendent

Optometria pediàtrica 12 i 13 de març Tarragona 3,7

Corba de desenfocament 2 d’abril Barcelona 0,6

Làmpada d'escletxa 16 i 17 d’abril Lleida 5,4

Reeducació de l'escolta com a eina optomètrica complementa-ria per l'optometrista

16 i 17 d’abril Barcelona 1,8

Tècniques de rehabilitació visual 7 i 8 de maig Barcelona 1,6



OPTOMETRISTES.CAT | FORMACIÓ | 21

Els crèdits són fixats pel Consell Català de Formació Continuada de Professions Sanitàries (CCFCPS). S’ha de destacar que aquests no són crèdits ECTS, que són els que s’obtenen amb el Grau i/o el Màster. Per tant, les activitats acreditades pel CCFCPS van dirigides a professionals: és aquella formació que “comença un cop acabats els seus estudis de grau i que té com a finalitat millorar i actualitzar els seus coneixements, habilitats i actituds tant davant l'evolució científica i tecnològica com davant les necessitats i demandes de l’atenció sanitària”, tal com destaca el coordinador del Consell Tècnic d’Òptics Optometristes del CCFCPS en l’entrevista que podeu llegir en aquest mateix número d’Optometristes.cat.

A més a més, també és important remarcar el límit de places dels cursos. En la majoria de casos, les formacions es restringeixen a 25 places disponibles per tal de garantir la qualitat del curs i la valoració per part del CCFCPS. Un augment de places genera que el docent es pugui concentrar menys en cadascun dels inscrits.

En aquest sentit, les places van esgotar-se en 4 dels 6 cursos.

En relació a les valoracions, tant els cursos com els docents, reben una molt bona puntuació. En una escala de l’1 al 5 –sent 1 molt deficient, i 5, excel·lent-, els assistents dels cursos els van valorar així:

Nom del curs Valoració del curs Valoració del docent

Optometria pediàtrica (Barcelona) 4,6 3,94

L'examen optomètric en Baixa Visió 4,13 3,24

Actualització en contactologia i complicacions per l'ús de lents de contacte

4,6 4,5

Ajuts en Baixa Visió 4,58 4,2

El fons d'ull: exploració i troballes clíniques 4,8 4,45

Optometria pediàtrica (Girona) 4,4 3,8

Corba de desenfocament 4,7 4

Làmpada d'escletxa 4,8 4,8

Reeducació de l'escolta com a eina optomètrica comple-mentaria per l'optometrista

4,75 4,1

Tècniques de rehabilitació visual 4,1 3,8

Taula 1. Ocupació de les formacions.

Fotografia grupal del curs Examen optomètric en Baixa Visió | Xavier Llobet

60%40%

Sense places disponibles

Amb places disponibles

22 | FORMACIÓ | OPTOMETRISTES.CAT

El docent Javier Rojas amb els inscrits al curs d'Actualització en contactologia | Xavier Llobet

Sessió pràctica al curs sobre contactologia | Xavier Llobet

gràcies Correos Express per col·laborar en la campanya d’OKVision!

Entre tots, podem millorar la salut visual de la nostra societat!

OPTOMETRISTES.CAT | FORMACIÓ | 23

Tots els assistents al curs de Tècniques de rehabilitació visual en BV van posar-se gomets a les ulleres | Xavier Llobet

La docent Marta Fransoy al curs sobre òptica oftàlmica | Xavier LlobetUn company a la formació de Tècniques de rehabilitació en BV

Xavier Llobet

24 | CULTURA | OPTOMETRISTES.CAT

Aquestes dades, com a professionals de la

salut visual, ens poden donar una aproximació

fidedigna de l’ús de pantalles i la seva relació

amb la simptomatologia pròpia de la síndrome

visual informàtica (SVI) a la ciutat de Barcelo-

na i, per extensió, a tot l’àmbit metropolità. És a

dir, a més de 5 milions d’habitants.

Els barcelonins fan un ús mitjà de 2,33 dispo-

sitius que els connecten a la xarxa. Aquesta

xifra baixa al 2,11 si es tenen en compte als no

usuaris.

Les tecnologies de la informació i comunicació a la ciutat de BarcelonaAmb motiu de la celebració del mobile World Congress a la ciutat de Barcelona, l’organització de l’esdeveniment va fer un estudi a la ciutat que ens dóna varies dades sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Barcelona.

Menys del 10% de la població barcelonina declara no tenir cap connexió a la xarxa i, per tant, que no fa ús de les TICs. I això és per una raó: l’estudi alerta que més de la meitat dels no usuaris (50,3%) és per raons econòmiques. Només un 3,6% dels declaren no tenir connexió perquè consideren que no la necessiten.

El telèfon mòbil és el dispositiu preferit per connectar-se a internet: el 90% l’utilitzen quan naveguen per la xarxa. Queda bastant enrere l’ordinador de la llar, que el fan servir el 60% dels usuaris. El 83,7% dels barcelonins tenen connexió a Internet a les seves llars.

Els usuaris fan servir la xarxa preferiblement per llegir el correu electrònic (90%); llegir notícies (85%) i per navegar per les xarxes socials (75%). Prop d’un 55% dels enquestats ha comprat ar-ticles o serveis via internet. Destaquen, d’entre altres usos, les consultes bancàries (60%), els tràmits amb l’Administració (un 42%) o la sol·lici-tud de cita amb el metge (35,4%).

Per edat, l’estudi presenta altres dades interes-sants. La totalitat dels barcelonins d’entre 16 i 24 anys tenen accés a Internet; principalment per fer ús de les xarxes socials. Els barcelonins d’entre 25 i 44 anys són usuaris d’Internet en més d’un 85%; liderant aquest grup d’edat les compres i els tràmits administratius. Els majors de 45 anys, amb gairabé un 80% de connectats, lideren l’ús sanitari de la xarxa.

Per més informació consulteu l’informe complet a http://www.mobileworldcapital.com/escle-txa-digital/#firstPage •

OPTOMETRISTES.CAT | COL·LABORACIONS | 25

Visió fràgil, nou concepte sobre baixa visióD'aquí a 50 anys, l'envelliment de la població mundial augmentarà considerablement: hi haurà més de dos mil milions de persones amb més de 65 anys. Els dos països amb major proporció de persones grans seran Itàlia i Espanya.

A tot això se li ha de sumar que hi haurà 25 milions de persones amb discapacitat visual a Europa. Tot això es tradueix en:

1) Dos vegades més de risc de patir caigudes

2) Tres vegades més de risc de patir depressió

3) De quatre a vuit vegades més de risc de patir fractures òssies

4) Dia a dia, reducció de l'autonomia a la vida diària

L'avenç de les noves tecnologies mèdiques en l'àrea de la salut -especialment en el món de l'oftalmologia- i l'increment en investigació farmacèutica fan que la baixa visió sigui una realitat cada vegada més evident.

La gent ja no es queda cega, sinó que es manté una resta de visió que pot permetre tenir una qualitat de la vida diària bastant acceptable.

Fa uns anys els especialistes de baixa visió treballàvem amb pacients amb molta baixa visió. Els oftalmòlegs –o, el metges en general- derivaven els pacient quan la malaltia –degeneració macular, glaucoma, retinopatia diabètica...- es trobava ja en fase aguda.

Actualment, en canvi, el paper de l’especialista de baixa visió ha canviat: la nostra funció és acompanyar al pacient d’aquestes patologies, que abans eren devastadores i ara s’han convertit en cròniques.

L'acompanyament d'aquest pacient s'ha de fer des del principi de la malaltia. La nostra tasca és ajudar-lo i, així, anar esmorteint els símptomes a través d’ajuts òptics per tal que s’habituïn a la diferent percepció de l'espai.

Aquí neix el concepte de visió fràgil, el qual hem d'incorporar a la nostra pràctica diària. A la nostra consulta, ens poden arribar

pacients amb una lleugera pèrdua de visió o de

sensibilitat al contrast. És a dir, amb una visió

que comença a ser fràgil i que possiblement

al llarg de la seva vida anirà empitjorant fins a

convertir-se en baixa visió.

Es considera un pacient amb vista fràgil a

aquella persona amb una agudesa visual

inferior a 7/10. En el cas de la baixa visió, per

una agudesa inferior a 4/10.

Un altre concepte a destacar és la visió

dinàmica.

La ViDa és DiNàmica

i La Visió tamBé hO és

No només s'adapten ajuts de prop -per llegir,

cosir, per utilitzar l’ordinador...- i ajuts de lluny

estàtics -per veure la televisió o per anar al

cinema o teatre. Hem de comprendre que la

gent es mou, passeja, camina i corre. És per tot

plegat que hem de valorar l'adaptació d'ajuts

visuals dinàmics per tal que els pacients es

puguin manejar millor al carrer i a la vida diària.

Això significarà adaptar ajuts que augmentin

lleugerament la seva agudesa visual i/o el

seu camp, sense caure en tractaments que

engrandeixin la imatge retiniana, en prismes o

en filtres. •

Carol Camino

Col·legiada: 3367

Vocal de BAIXA VISIÓ del COOOC

Presidenta de la Societat Espanyola d’Especia-

listes en Baixa Visió (SEEBV)

26 | COL·LABORACIONS | OPTOMETRISTES.CAT

En realitat, només ens preocupem de la nostra

competència i dels seus preus, que coneixem

ja sigui visitant-los o bé consumint els seus

serveis.

Al principi, només ens preocupem d'atreure

clientela i, al no ser coneguts en el mercat, el

primer que busquem és actuar sobre el nostre

preu. Aquesta és l’opció més fàcil. Tanmateix,

no tenim en compte una qüestió de gran relle-

vància. Res té un major impacte en les vendes

del teu negoci, en la seva salut financera i en

la seva viabilitat futura que els preu dels teus

productes i serveis. Si el preu és massa alt, amb

prou feines vendrem. Si pel contrari el preu és

massa baix, no arribarem a final de mes perquè

el famós marge brut no ens permetrà pagar els

costos fixos.

També, al principi, podem optar per disposar

uns descomptes interessants als clients o oferir

afegits de manera gratuïta. Però, tens clar quan

serà el moment d'augmentar els teus preus?

Són els teus preus massa baixos ? Potser és el moment perquè et replantegis la teva estratègia de preusHem de partir de la següent base: obrim un negoci i la nostra por més gran és no vendre prou. Per aquest motiu, podem optar per instaurar una política de preus baixos. Això significa que deixarem de banda el cost de l’horari de l’autònom, el nostre marge de benefici i qualsevol altre aspecte. Així, el nostre objectiu és, almenys, vendre.

Qualsevol negoci -independentment del sector al que pertanyi- si tria una política de preus baixos tindrà un futur semblant: guanyaran nous clients i els seus clients estaran contents. Aquesta situació es produirà sempre que la qualitat dels teus serveis sigui l’adequada. Al llarg del mesos, tanmateix, aquest negoci des-cobrirà que cada mes li costa cada vegada més arribar a final de mes.

El client que acudeix per preu a un negoci -amb una qualitat acceptable, com dèiem- és el més infidel. A més a més, se li ha de sumar un altre factor: sempre hi haurà algú que per entrar al mercat s'introdueixi amb preus inferiors als teus. D’aquesta manera, aquesta última és una bona raó addicional per obviar la teva compe-tència a l'hora d'establir els teus preus.

A tot això se li ha de sumar que a mesura que va passant el temps els costos fixos es van incremen-tat: el cost de la plantilla, del subministrament elèctric, del transport, etc. Així, tots aquests conceptes s’han de repercutir en el preu.

Gonzalo trevijano Consultor d’estrategia

i operacions. Blogger a clubpyme

OPTOMETRISTES.CAT | COL·LABORACIONS | 27

Potser la teva estratègia inicial per introduir-te al mercat sigui oferir preus baixos –fins i tot, massa baixos. Tret que venguis milions de productes al mes com una multinacional, arribarà el moment en què t’hagis de plante-jar modificar els preus. Aquí tens dues claus fonamentals:

aparenta que vals el que demanes pel teu servei

Suposa que vas a un restaurant no gaire cuidat estèticament i amb una decoració vetusta. En un establiment amb aquestes característiques no esperaries pagar una factura d’uns 60 euros –potser, ni tan sols, una de 20 euros. És a dir, esperaries pagar per un preu de menú de dia.

Difícilment d'un establiment com aquest po-dries esperar una altra cosa.

Si, en canvi, el que busques és que el teu comensal estigui disposat a pagar entre 50 i 70 euros, no només hauràs de tenir en compte el servei i la qualitat del menjar, sinó també l’aura que transmeti el teu negoci.

En resum, la teva imatge ha de traslladar al client que gastar els diners al teu establiment val la pena.

confia en tu mateix i coneix el teu valor

Quina és l'arrel dels preus baixos? En molts casos es deu fonamentalment a la falta de con-fiança i a les pors del fundador/empresari: hi ha molta competència i amb preus molt econò-mics. Així, es creu que el client estarà disposat a pagar en funció del que ofereixi la competèn-cia. Si finalment s’opta per una política de preus baixos, seguidament pot aparèixer una por nova: la preocupació pel saber què passarà en el moment en què s’apugin les tarifes.

Si una persona cau en aquest parany –com a conseqüència de les seves pròpies pors-, s’haurà de preparar per patir cada final de mes i, possiblement, per guanyar menys del que obtindria per treballar per un tercer.

En conclusió, del que es tracta és de cobrar els diners oportuns pel servei i/o producte que ofereixes. Un preu baix trasllada al client que els teus serveis i/o productes –i, sobretot, el teu talent- és inferior als dels altres.

És una obvietat dir que cada un desitja gastar el menys possible, i podem incloure-hi els teus clients potencials. Però, al mateix temps, en

molts casos no volem contractar un novell o adquirir un producte d'escassa qualitat que es pot trencar al poc d'haver-lo comprat.

La realitat és que una baixa tarifa de preus pot fer enrere a clients que estan disposats a pagar més diners i que estan interessats a adquirir productes i serveis prestats per professionals experimentats.

cOm pUJar eLs preUs i, per taNt, eLs teUs marGes, i pOssiBLemeNt eLs teUs iNGressOs ? - Ven basant-te en el valor que aportes al

teu client, i no simplement en un preu per hora.

- incrementa el teu tiquet mitjà. Hi ha dues opcions fonamentals: la primera és vendre més serveis i la segona és vendre més serveis.

- Ofereix més serveis a un major preu

- com diria Nike: ‘Just do it’ (simplement Fes-hO).

- No et preocupis per perdre un parell de clients: ja n’arribaran més.

Els Optometristes en acció són el grup

d’estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria

de Terrassa (FOOT) que participen en els

cribratges visuals que realitzem a les escoles,

en el marc del Projecte promoció de la salut Visual a les escoles, co-dirigit per les

professores Marta Fransoy Bel i Montse Augé

Serra, vocal i presidenta respectivament de

la Vocalia de Prevenció, Visió Infantil i Teràpia

Visual del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes

de Catalunya .

Al grup d’Optometristes en Acció,

ocasionalment, també hi participen

optometristes graduats que volen realitzar

tasques de voluntariat i adquirir experiència en

cribratges visuals i en Visió i Aprenentatge.

Aquesta activitat d’apropar als estudiants

als entorns reals d’aprenentatge, que es va

iniciar el curs 2007-2008, va obtenir l’any 2013

el reconeixement i suport econòmic de la

Fundació Jaume Bofill en la setena convocatòria

d’experiències d’Aprenentatge-Servei i el

guardó del Consell Social de la UPC, així

com el reconeixement de Bones Pràctiques

en Metodologies Actives a l’Aula per part

de l’Institut de Ciències de l’Educació de la

Universitat Politècnica de Catalunya.

El passat 29 de setembre de 2015, el programa

españa Directo de tVe ens va acompanyar en

el cribratge visual que vam realitzar al CEIP Rivo

Rubeo de Rubí, a qui volem agrair la sensibilitat

envers la salut visual dels seus alumnes. Així, la

peça es va retransmetre el passat 7 d’octubre.

Si el voleu visualitzar, el podreu localitzar a

Youtube, posant ‘Rivo Rubeo España directo’ al

cercador d’aquest canal.

En aquest reportatge trobareu una petita

mostra d’algunes de les proves d’avaluació

optomètrica que realitzem a les escoles, i

de com treballem a camp obert, respectant

l’ergonomia habitual de l’entorn del nen. •

Optometristes en AccióUna experiència d’Aprenentatge-Servei de la facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa.

Components del projecte en el moment de la gravació del reportatge de TVE.

marta Fransoy Bel

Col·legiada 4.965

28 | COL·LABORACIONS | OPTOMETRISTES.CAT

Encara que no sigui l'habitual, alguna vegada ens podem trobar aïllats enmig del bosc, perduts cercant un bolet impossible o una font meravellosa. En alguna ocasió, un petit terratrèmol ens pot aïllar entre dos murs enfonsats, esperant un rescat sense res per menjar. O potser, en un creuer de luxe pel Carib, podem tenir una sorpresa i anar a parar a un illot solitari on no podem menjar ni els cocos situats en una palmera a 12 metres d'alçada. O, fins i tot, en una cursa pel Paris-Dakar, se'ns espatlla la brúixola i anem a parar a un lloc on no podem menjar-nos ni una humil fulla de menta, a ple desert.

De la mà de FOODobjects&plus, ens arriba una interessant proposta d'unes ulleres de sol comestibles. Pensades i dissenyades com a eina de subsistència, permetran al seu usuari ser ingerides no només amb totes les garanties de salubritat, sinó com un perfecte complement dietètic complet, per a quatre dies complets, incloent tota la gamma d'aminoàcids essencials o altres nutrients. També aporten una petita hidratació.

Un valor afegit d’aquestes ulleres comestibles resideix en el fet de proporcionar una extensa gamma de sabors d'alt nivell, que ompliran les expectatives gastronòmiques del consumidor. Fernando Adriano, impulsor del projecte i propietari d’un dels millors restaurants de Cortina d’Acciuga, a la Riviera Italiana, influenciat per la cuina catalana, ha aportat el seu savoir faire en aquest projecte. Unes ulleres de

sol comestibles equivalen als àpats corresponents a quatre dies.

El fabricant recomana començar per una barnilla, continuar per l’altra i dividir el frontal per a dos dies, disposant d'una font d’energia (deliciosa) per a quatre dies. Les lents, si be no són molt hidratants, aporten una interessant dosi de fibra per facilitar el trànsit estomacal.

A partir de desembre de 2032, es presentaran nous sabors, incloent muntures graduades per encàrrec fins a +/-12 diòptries esfèriques i 4 de cilindre. Les lents graduades seran d'un gel biodinàmic d'extracte de coco concentrat ecològic de Les Maldives. Les lents permetran ser ingerides com a complement multihidratant, aportant els líquids necessaris per les necessitats del cos en una setmana.

La gamma actual posseeix diferents sabors, a destacar i com més informal, el de menjar italià. Un homenatge als sabors especiats, al tomàquet sec, les anxoves, les tàperes i l'orenga.

Els altres sabors a escollir són:

• Ref CT Calamars en la seva tinta amb olives negres de Kalamata i julivert ecològic

• Ref PZ Pizza Napolitana al carbó de llenya d'alzina sostenible

• Ref PV Polp Gallec de llargues potes amanit amb Pimentó de la Vera (DO)

• Ref EC Escudella Catalana amb pilota doble i peus de porc

• Ref CC Canelons gratinats amb nou moscada a la barcelonina

• Ref SJ Salmorejo amb encenalls de

pernil ibèric de gla de la Devesa Extremenya

• Ref PA Paella Valenciana amb aroma de cranca.

• Ref PG Pollastre al forn amb gambes de Palamós (o de Huelva, segons mercat)

• Ref CL Plat celíac gourmet (per encàrrec i personalitzat). No inclou tòfona blanca.

Cadascuna de les ulleres inclouen de fàbrica un esprai aseptitzant inodor per aplicar en les ulleres abans d'ingerir, prevenint infeccions per microorganismes de superfície, atès que les podem portar normalment i trigar mesos o anys a consumir-les. El fabricant recomana no superar els cinc anys per consumir-les.

Per a més informació, tarifes i opcions de compra,

FOODglass IberiaDon Recesvinto Chamonix, 623 456 289 / només tardes de 18.00h a 18,30h) •

FOOdglasses®

Ulleres de sol comestibles per supervivència extrema.

OPTOMETRISTES.CAT | HUMOR | 29

Professor Franz Nistagmus

30 | REMèS | OPTOMETRISTES.CAT

Millora el teu diagnòstic i tractament amb gAzELABLa inexistència d’un dispositiu per mesurar la dinàmica ocular va fer que el Dr. Prat, responsable del departament d’Oftalmologia pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, comencés l’any 2006 un projecte per desenvolupar un sistema de mesura de l’estrabisme. L’any 2008, va néixer BCNinnova, actualment amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, per desenvolupar i incrementar noves funcionalitats de diagnòstic pels diferents desordres de la motilitat ocular, com poden ser el Nistagmus i dinàmica pupil·lar, entre altres.

BcNinova ha desenvolupat el primer sistema de mesura de la motilitat ocular (GaZeLaB) especial per òptics optometristes i oftalmòlegs, acceptat amb marca ce i certificats isO9001 i isO13485.

Gazelab és un equip ràpid i fàcil d’utilitzar que mesura l’estrabisme tant en nens a partir de 4 anys com en adults. Gràcies al seu algoritme de eye tracking aconseguim una mesura de gran precisió i fiabilitat de forma totalment objectiva. Aquesta precisió permet fer un millor diagnòstic i un millor tractament. La documentació dels resultats li permet fer un seguiment exhaustiu dels pacients.

Descripció GaZeLaB: Gazelab consta d’unes ulleres de prova, dos càmeres infraroges que ens permeten gravar el moviment dels ulls en tot moment, un làser que projecta en qualsevol punt de l’espai indicant diferents posicions de mirada, com per exemple els 9 punts principals de mirada.

Les mesures són processades per un ordinador portàtil.

apLicaciONs:- Mesura de forma objectiva i

independent de l’examinador:

• Mesura de Fòries i Tròpies horitzontal, vertical.

• Mesura de les rotacions. • Mesura la motilitat ocular

(seguiment, sacàdics) • Mesura Nistagmus. • Mesura de la dinàmica Pupil·lar • Mesura del límit de la motilitat d’una

pròtesi.

- Anàlisi de cada múscul independentment.

- Precisió en els resultats pel diagnòstic, planificació quirúrgica i seguiment.

- Notificació de l’error en la mesura.- Resultats en forma de document en

format PDF- Multifuncional.- Els resultats són independents a la

distància d’exploració.

DiFereNts tests:1. estraBisme: test De Les 9 pOsiciONs De La miraDa (9Gpt)

S’utilitza per a la mesura de les desviacions manifestes (Tropia) i latents (Fòria), horitzontals, verticals i rotacionals en les 9 posicions de mirada. Es realitza un Cover/uncover Test per a cada un dels 9 punts de mirada detectant així la fixació ocular. Gràcies a un algoritme sofisticat permet mesurar les rotacions de l’ull amb total precisió.

Resultats numèric, gràfic i fotogràfic en les 9 posicions de mirada.

2. test LLiUre

- Mesura la Tropia i/o Fòria horitzontal, vertical i rotacional de l’ull en qualsevol punt de l’espai realitzant un cover/uncover Test.

La precisió i objectivitat de les mesures facilita un millor diagnòstic i

tractament

Correspondència del Títol Universitari de diplomat en Òptica i Optometria al MECES (Marc Espanyol de Qualificació per a l’Educació Superior)El passat 19 de febrer de 2016 es va publicar al BOE la Resolució de 10 de febrer de 2016, de la Direcció General de Política Universitària, per la qual es publica l’Acord del Consell de Ministres de 22 de gener de 2016, i que determina el nivell de correspondència al nivell del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior del Títol Universitari Oficial de Diplomat en Òptica i Optometria.

Segons aquest acord, la titulació universitària de Diplomat en Òptica i Optometria es correspon amb el nivell 2 (Grau) del Marc Espanyol de Qualificacions per a l’Educació Superior (MECES) que, al mateix temps, té la seva correspondència amb el nivell 6 del Marc Europeu de Qualificacions.

El MECES estableix quatre nivells de qualificacions en funció del resultat de l’aprenentatge que proporcionen els estudis oficials: el nivell de Tècnic Superior s’inclou al nivell 1; el de Grau, al nivell 2; el de Màster, al 3; i, el de Doctor, al 4.

Malgrat tot, es tracta d’una equivalència a nivell professional i no acadèmic: la titulació que es tindrà continuarà sent la de Diplomats en Òptica i Optometria (180 crèdits ECTS) i per poder accedir a estudis de Doctorat seria necessari cursar 120 crèdits ECTS (2 Màsters de 60 crèdits ECTS) o bé un Màster de 60 crèdits ECTS, després de realitzar la passarel·la al Grau (60 crèdits).

- Permet la visualització de la desviació ON-LINE (durant la prova)

- Molt útil per pacients poc col·laboradors.

- Resultats numèric, gràfic i fotogràfic. També realitza un vídeo de tota l’exploració.

3. DiNàmica pUpiL·Lar

Anàlisi dels paràmetres estàtics i dinàmics de la pupil·la com:- Diàmetre pupil·lar en qualsevol

condició de llum i estímul. - Variació de la pupil·la a un estímul de

llum.- Velocitat de contracció i dilatació. - Resultats: Diàmetre pupil·lar i velocitat

de miosis i midriasis monocularment (per cada ull) i de forma comparativa.

4. NistaGmUs

Anàlisi de l’amplitud, freqüència i temps del nistagmus horitzontal, vertical i rotacional a qualsevol punt de l’espai.

Ens indica la posició de bloqueig i el de màxima oscil·lació del Nistagmus.

Anàlisi monocular i comparatiu del Nistagmus entre els dos ulls en un mateix gràfic.

5. mOVimeNts sacàDics

Valoració dels moviments sacàdics del pacient al llegir.

Permet mesurar la velocitat, temps i nombre de refixacions en la lectura.

Permet comparar els resultats abans i després de la realització de la Teràpia Visual.

aNàLisi

Gràcies als vídeos i a la representació gràfica dels valors obtinguts facilita l’anàlisi dels resultats i permet mostrar-los al pacient de forma immediata.

Gazelab és l’equip tecnològicament més modern que hi ha al mercat per la mesura de la dinàmica ocular. Gràcies a l’objectivitat, fiabilitat i precisió en la mesura podem millorar el nostre diagnòstic i tractament, evitant així, possibles reintervencions quirúrgiques i el més important, millorar la qualitat visual del pacient. •

32 | FLAIx.CAT | OPTOMETRISTES.CAT

Celebrem Santa Otília!El passat 12 de desembre no vam fallar a la tradició i vam celebrar la diada de la nostra patrona, Santa Otília. Després del gran acte de la passada Santa Otília -juntament amb la inauguració de la nova seu-, per aquesta es va optar per tornar al clàssic sopar a l’hotel Majestic de Barcelona.

Tanmateix, es va voler innovar amb un nou format, incorporant un acte cultural a la celebració. Així, en primer lloc, es va dur a terme la conferència ‘L'optometria amb ànima’, a càrrec del dr. en Psicologia José Luis Bimbela Pedrola. Bimbela és autor, entre altres publicacions, del llibre Jo decideixo. Tecnologia amb ànima.

Seguidament, el cor de gospel del Col·legi, el Gospel Optometrist Choir, va oferir un petit concert en el qual es van poder gaudir de temes com Moving forward, I’m going all the way, Blame it on the boogie o Nobody Knows.

Després de finalitzar la funció, els assistents, juntament amb els membres de la junta del COOOC, es van dirigir a l'Hotel Majestic per gaudir del sopar de celebració. A la sala, que estava tancada per als assistents, es va cantar el Gran Himne de la Llum i es va brindar per la professió. A més, es va realitzar un sorteig que va repartir, entre altres premis, paletes de pernil i una maleta.

La diada, que va aglutinar 50 persones, s’ha situat en una data clau per reunir als òptics optometristes i, així, ser un punt de trobada per compartir experiències.

Per què és Santa Otília la patrona dels òptics optometristes? Santa Otília va néixer a finals del segle VII a la regió francesa d’Alsàcia. Va néixer cega, fet que el seu pare va considerar com un insult al seu cognom i va voler matar-la. Tanmateix, la seva mare va evitar-ho a canvi d’enviar-la a una altra família de Besançon. El bisbe Raisbona va tenir una visió en què era enviat a Besançon per batejar i curar a una nena cega amb el nom d’Otília. Als 12 anys, Santa Otília va ser batejada pel bisbe Raisbona, moment en el qual va recuperar la vista. •

José Luis Bimbela a la xerrada que va oferir al COOOC | Xavier Llobet

Actuació del Gospel Optometrist Choir | Xavier Llobet

Fotografia grupal del sopar

El grup de gospel està composat d’unes 30 persones | Xavier Llobet

Els assistents al sopar van brindar amb el Gran Himne de la Llum | Xavier Llobet

OPTOMETRISTES.CAT | FLAIx.CAT | 33

Es publiquen els convenis del Comerç per les províncies de Barcelona i de LleidaEn els últims mesos, han sorgit dos convenis nous relatius a la nostra professió.

Per una banda, el passat 26 d’octubre es van publicar al BOP el Conveni col·lectiu de treball del sector del comerç d’òptica al detall de la província de Barcelona.

Per una altra, el passat 23 de novembre es va publicar al BOP el Conveni pel sector del comerç per la província de Lleida amb una vigència de 2 anys.

En tots dos convenis les condicions econòmiques –recollides als articles 2 i 3, respectivament- tenen efectes retroactius a partir de l’1 de gener de 2015.

Per llegir-los al complert, pots trobar-los a la secció de convenis de la pàgina web del COOOC. •

El Col·legi dóna material a l’Associació MiradesEls pressupostos del Col·legi recullen una partida per a donatius. En aquest sentit, el Col·legi l’ha destinat per donar dues caixes de proves i dues ulleres a l’Associació Mirades. Les responsable de l’Associació, Sandra i Maria, van venir a recollir-ho el passat 11 d’abril a la seu del COOOC.

“És un plaer poder col·laborar amb petites ONG que compten amb escassos recursos. Així, és una manera de poder participar en projectes que millorin la salut visual de les persones més necessitades”, va comentar el president del COOOC, Alfons Bielsa, en l’entrega del material.

L’Associació Mirades és una ONG amb projectes al Sàhara i al Senegal per col·laborar en la millora de la salut visual i en la disminució de la ceguera evitable entre els col·lectius més desfavorits. •

El Col·legi participa en el 3d Film&Music Fest

El president del Col·legi acompanya als guanyadors del Premi a la Millor Pel·lícula 3D.

Material cedit a l’Associació gravat amb el logo del COOOC | Arantxa García

Una vegada més, el COOOC va col·laborar en el 3D Film&Music Fest, un festival audiovisual i cultural, de caràcter independent que aglutina a realitzadors, professionals, investigadors, institucions, universitats, empreses i públic en general amb l’objectiu de fomentar la creació de nous continguts digitals en 3D.

La gala d’entrega de premis d’aquesta quarta edició es va celebrar el passat 10 de desembre al Cinema Cinesa iSens de Diagonal Mar. El festival va tancar les seves portes, aquest any, amb dues categories més de reconeixement. La gran protagonista de la nit va ser Barcelona. La rosa del foc, que va rebre el Premi a la Millor Pel·lícula 3D.

La gala va ser presentada per Robbie & Lucy Muston, i l'actriu Annick Weerts va ser, una vegada més, l'ambaixadora de marca.

El COOOC també va voler participar en aquest acte i va aportar el test ‘Viu en 3D’, del qual van poder gaudir tots els assistents. ‘Viu en 3D’, presentat a l’octubre de 2011, és el primer test de visió en cinemes que pot detectar problemes de visió binocular. Alhora, és una mostra que las pantalles en 3D –si s’utilitzen correctament- poden ser una via d’entrenament ja que estimulen que els dos ulls funcionin alhora. •


Se celebra el 24è congrés OPTOMDel 8 al 10 d’abril es va celebrar a Madrid el 24è Congrés Internacional d’Optometria, Contactologia i Òptica Oftàlmica (OPTOM). Durant aquests dies, també es va poder visitar l’ExpoÓptica.

La conferència inaugural va anar dirigida entorn al tema central del Dia Mundial de la Salut d’aquest any: la diabetis. El dr. José Luis Llisteri i el president de la Federació de Diabètics Espanyols (FEDE), Andoni Lorenzo, van ser els encarregats de conduir la xerrada ‘Diabetis, un repte en atenció primària’.

En total, el programa es va estructurar en sessions plenàries (un total de 5), cursos monogràfics (15), cursos clínics (4) i sessions clíniques (2). A tot això se li han de sumar les comunicacions orals, les conferències patrocinades i el Business Optom.

Per finalitzar l’OPTOM, es va produir l’entrega de premis als millors treballs presentats. El premi especial a la millor comunicació científica va ser per ‘Valoració de la fixació retiniana amb tomografia de coherència òptica (OCT) en pacients infantils amb microtropia’, de Manuel Ángel García García. Els dos guardons a les millors comunicacions orals van anar cap als treballs ‘L’exposició de pacients amb síndrome d’ull sec sever a condicions ambientals adverses provoca una exacerbació de la patologia’ (Alberto López Miguel) i ‘Discriminació diagnòstica de l’OCT entre pacients sans i amb glaucoma incipient’ (Marc Biarnés Pérez). Per últim, els dos premis als millors pòsters els van rebre Rebeca Llorca López i Ana Isabel Carvalho Amorin.

Al congrés, es van inscriure més de 1.200 participants, la gran majoria òptics optometristes. •

El Col·legi es reuneix amb Creu Roja i Fundación Privada de la Visión

Engeguem un pla de detecció al barri La Mariola (Lleida)El COOOC està desenvolupant un pla de detecció d’alteracions visuals a quatre col·legis públics amb alumnes amb risc d’exclusió social al barri La Mariola (Lleida).

Per aquest projecte, el Col·legi va obrir la convocatòria de quatre beques, que finalment s’estàn destinant a les col·legiades Araceli García, Gemma Viera, Núria Baldrich i Laura Vicens. Les quatre companyes realitzaran avaluacions visuals a alumnes segons el protocol establert pel director de l’estudi –el delegat del COOOC a Lleida, Juan Carlos Viñuela-, que inclou: proves preliminars (motilitat, cover test, agudesa visual, PPC, esteròpisa i color); proves acomodatives (amplitud i MEM); estat refractiu (retinoscòpia); salut ocular (oftalmoscòpia, pupil·les i observació macroscòpica segment anterior); i proves de Brückner i hirchberg (per pacient de curta edat).

Previ a les proves de detecció es realitzaran quatre xerrades informatives per part del director de l’estudi, una per centre educatiu, dirigida al professorat amb la finalitat d’explicar els mecanismes visuals i la seva relació amb l’aprenentatge així com per fer pedagogia sobre la professió de l’òptic-optometrista.

Aquest projecte s’impulsa amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament, que s’encarrega de fer divulgació i pedagogia de la nostra professió entre totes les estructures educatives (professors, inspectors, tutors, personal administratiu...).

Gràcies a aquest projecte, es podran obtenir dades globals els resultats dels qual s’enviaran tant als centres d’estudi com al departament d’Ensenyament. •

El president del COOOC, Alfons Bielsa, el secretari, Joaquim Grau, i el delegat territorial a Barcelona, Francesc Campo, es van reunir amb la Creu Roja i amb la Fundación Privada de la Visión per fer una valoració del que ha estat el primer any del conveni que tenen signat les tres entitats.

A través d’aquest conveni, es pretén garantir la revisió i compensació visual a aquelles persones amb escassos recursos econòmics.

En aquesta reunió, el Col·legi va presentar un informe amb el recull de prestacions que s’han realitzat des de la implantació del conveni. En total, es van oferir uns 145 serveis: muntura i vidres monofocals (71 prestacions); muntura i vidres progressius (54); casos especials (13); muntura i vidres bifocals (4); adaptació de lents de contacte

(1); serveis professionals (1); i, no acceptació de la prestació (1).

Les tres entitats van coincidir que s’ha de donar un impuls al conveni per tal d’arribar a més població.

Per part de la Fundación Privada de la Visión van assistir el seu president, Narcís Tusell,

el secretari, Jorge Cottet, i el vocal, Javier Cañamero. En representació de Creu Roja van acudir el president de Creu Roja a Catalunya, Antoni Aguilera, i la directora d’Àmbit Salut, Júlia de Miguel Izquierdo. •

Tots van compartir la necessitat de donar-li un impuls al conveni


El president del COOOC assisteix al 50 aniversari del COOCVEl president del Col·legi, Alfons Bielsa, va assistir a la celebració del 50 aniversari del Col·legi d'Òptics Optometristes de la Comunitat Valenciana (COOCV), que es va celebrar el passat 13 de desembre coincidint amb la Festivitat de Santa Otília.

La celebració va començar amb la tradicional missa en la Reial Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats. Seguidament, es van traslladar els 200 assistents al restaurant Alqueria del Pi.

En un dia com aquest, el COOCV va voler fer un homenatge als companys més veterans que aquest any han complert 25 anys com a col·legiats, lliurant-los un pin i un diploma commemoratiu.

Els actes van finalitzar amb una actuació del Mac J, nom artístic del delegat d’Alcant del COOCV, Juan Carlos Linero, i amb una classe magistral d’elaboració de gintonics. •

D’esquerra a dreta, el vicepresident de COOCV, Andrés Gené; el president del COOOC, Alfons Bielsa; i, el president del COOCV, Vicente Roda .

El COOOC signa el Change.org de Visión y VidaEl COOOC s’ha sumat a la iniciativa de Visión y Vida, en què, mitjançant la plataforma ‘Change.org’, es pretén aconseguir que el Govern espanyol impulsi un Pla de Salut Nacional seguint els preceptes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel control i prevenció de malalties visuals. Així, es busquen sumar esforços per convertir la salut visual en una prioritat governamental a nivell sanitari.

“És imprescindible que entre tots sumem forces per defensar la importància de la salut visual. La vista és el sentit més preuat pel 95% dels espanyols i nosaltres, com a òptics optometristes, som els primers que hem de lluitar per aconseguir un pla de salut que s’ajusti a les necessitats de la nostra societat”, afirma el president del COOOC, Alfons Bielsa.

Actualment, la petició acumula més de 1.500 signatures. •

El Col·legi s’uneix a la Plataforma per la LlenguaUn dels trets característics més importants d’una cultura és la seva llengua. En aquest sentit, el Col·legi s’ha sumat a la iniciativa impulsada per l’ONG Plataforma per la Llengua.

El principal objectiu d’aquesta ONG, nascuda l’any 1993, és treballar per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Entre altres serveis, també ofereixen una secció de queixes i denúncies i d'avantatges i promocions pels seus associats.

La tasca desenvolupada ha fet que hagin aconseguit diferents reconeixements, com el Premi Nacional de Cultura 2008 a la Projecció Social de la Llengua Catalana, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

En total comptem amb més de 8.000 persones col·laboradores i nombroses entitats que treballem per promoure la llengua catalana.•

Col·laborem amb la Setmana Mundial del glaucoma de l’IMONovament el Col·legi va col·laborar en la Setmana Mundial del Glaucoma (del 6 al 12 de març) organitzada per la Fundació de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO).

L’acte principal va ser la conferència ‘La meva vida, el glaucoma i els somnis per complir’, a càrrec del nedador paralímpic EnHamed Enhamed, qui pateix ceguera arrel d’un glaucoma congènit. A més a més, al llarg de tota la setmana –des del dilluns 7 de març fins al divendres 11-, es van realitzar revisions de screening o cribatge gratuïtes dirigides a la població en situació de risc i que no havien estat diagnosticades.

Tal com s’ha fet en anteriors edicions, la Fundació va posar a disposició de les òptiques que ho van sol·licitar un seguit de material: un display, 100 tríptics amb el programa de la campanya i 100 fulletons sobre el glaucoma.

El glaucoma és la segona causa de ceguera al món i es preveu que, en menys de cinc anys, el número de persones cegues a causa d’aquesta malaltia es dobli: es passarà dels 4,5 milions actuals als 11,2 al 2020. Tenint en compte que la meitat dels afectat no són conscients que la pateixen fins que es troba en un estat avançat, des del departament de Glaucoma de l’IMO incideixen en la necessitat de “conscienciar al pacient per tal que adopti un paper actiu en la prevenció de la patologia, clau per detectar-la a temps i frenar el seu avenç”. •


El CNOO celebra el seu 50 aniversariEl Colegio Nacional de Ópticos-Optometristas (CNOO) va celebrar el seu 50 aniversari el passat 13 de març al Casino de Madrid.

En aquest acte, es van aplegar prop de 250 col·legiats i es va reconèixer la tasca desenvolupada pel primer president del Consejo General de Colegios de Ópticos-Optometristas, Juan Carlos Martínez Moral.

Martínez Moral va iniciar la sessió amb uns segons de silenci per aquells companys que ens han deixat. Tot seguit, va oferir una conferència sobre la història de l’òptica des del segle XVI fins a la creació del Colegio Nacional de Ópticos (1964). Va fer un especial èmfasi en moments rellevants de la professió, com el sorgiment del Colegio, l’escola universitària d’òptica i optometria i del Consejo General de Ópticos-Optometristas (CGCOO).

Seguidament, el col·legiat en actiu amb més antiguitat del CNOO (número 167), Fernando Álvarez Balbuena, va oferir una petita xerrada sobre ‘El naixement oficial d’una professió sanitària i universitària’.

A més a més, com a reconeixement per la tasca desenvolupada, es van entregar insignes daurades als col·legiats, exercents

i no exercents, amb més de 50 anys de col·legiació; insignes platejades, a col·legiats amb més de 40 anys; i, més de 250 diplomes acreditatius.

A aquest acte, van participar diferents membres de la junta del COOOC, com el president, Alfons Bielsa, el tresorer, Fabio Delgado, i el comptador, Lluís Puig. •

Membres de la junta van assistir a la celebració

Reduccions per les quotes col·legialsLes quotes col·legials tenen la consideració de despeses reduïbles que disminueixen la base imposable de l’IRPF. Com a justificant de pagament d’aquesta quota bastarà l’extracte bancari on consti aquest abonament o un certificat que podeu sol·licitar al Col·legi.

A l'efecte de les Declaracions-Liquidacions de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques corresponent a l'exercici tancat a 31 de desembre de 2015, i de conformitat amb els articles 19.2.d) de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l'IRPF, i 10 del RD 439/2007, els òptics optometristes exercents que treballin per compte d'altri podran deduir com a despesa per poder calcular els seus rendiments nets del treball.

Igualment, els òptics optometristes exercents que desenvolupin l'activitat per compte propi es poden deduir com a despesa les quotes col·legials satisfetes per poder calcular les seves rendiments nets d'activitats econòmiques, d'acord amb els articles 28 i 30 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l'IPRF. •

La vocalia de Baixa Visió del Col·legi participa en el Projecte Turkana La responsable de la vocalia de Baixa Visió del Col·legi, Carol Camino, ha participat al projecte Turkana desenvolupat a Kènia. En concret, ha format part de l’equip d’assistència a Katilu Integrated School for the blind, en el qual 85 nens cecs no compten amb ulleres o sistemes de baixa visió per millorar la seva qualitat visual i el seu rendiment escolar.

El projecte Turkana es va inaugurar l’any 2003, quan es van iniciar les primeres campanyes quirúrgiques per tractar les causes més immediates de ceguesa, com les cataractes. Poc a poc, han augmentant els seus serveis i estan apostant per la formació de personal sanitari i la lluita contra les causes de ceguera prevenible.

Actualment, compta amb quatre serveis: clínica (consultes Eye Unit, òptica, dispensaris i clíniques mòbils); cirurgia (quiròfans Eye Unit i clíniques mòbils); prevenció (xeroftàlmia i tracoma); i, formació. •

Carol Camino en una de les proves als infants de l’escola


El Col·legi acull la presentació del llibre Optometria holística

Aprofitant la celebració de Sant Jordi, al COOOC es va presentar el llibre del nostre company Manuel Roure, Optometria holística. La visió ens permet percebre, comprendre, interpretar, adaptar-nos.

El llibre és la segona publicació sobre optometria escrita íntegrament en català. La primera, Predominis visuals, també va ser elaborada per Manuel Roure l’any 2012.

Optometria holística és un llibre que fa “una síntesi de l’aplicació dels conceptes expressats en els llibre d’emmetropització, binocularització, identificació i dels seminaris sobre teràpia visual i del desenvolupament de l’infant”, tal com detalla l’òptic optometrista andorrà Ramon Porqueres en el pròleg.

L’Àgora del COOOC es va omplir per la presentació del llibre i els assistents es van poder endur un exemplar del llibre així com una galeta en forma de rosa. També van rebre un punt de llibre dissenyat pel vicepresident del COOOC, Lluis Bielsa.

Si no vas poder venir a l’acte i encara no tens l’exemplar, tens dues opcions. Per una banda, pots venir-ho a buscar a la seu del Col·legi sense cap cost. Per una altra, si t’és impossible apropar-te, te’l podem enviar a l’adreça que ens sol·licitis amb un petit cost per les despeses de manipulació i enviament.

Manuel Roure Arnaldo és diplomat en òptica i optometria per la Universitat de Granada i Master of Science in Clinical Optometry (Philadelphia), a més de màster oficial universitari en ciències de la infermeria per la Universitat de Lleida. L’any 1980 va rebre el VI Premi Artigas, primer accèssit, del Colegio Nacional de Ópticos; i al juny de 2015, el Premi Honorífic de SIODEC (2015).•

El gospel Optometrist Choir actua a l’Estany i a Caldes de MontbuiEl 2016 és un any que ha començat amb forces pel grup de gospel del Col·legi, el Gospel Optometrist Choir.

El passat 21 d'abril el grup va oferir un concert a l'Estany (Moianès). El de Caldes de Montbui es va celebrar el 6 de març i va ser el primer en el qual es va cobrar l’entrada.

En total, entre els dos concerts, van assistir uns 160 espectadors i es van gaudir de temes com Moving forward, I’m going all the way, Blame it on the boogie o Nobody Knows.

El grup de gospel és una de les iniciatives d’oci del COOOC i al qual podeu participar tots aquells que ho desitgeu. •

Ramon Porqueres, encarregat del pròleg, amb la sala d’Àgora plena a vessar | Xavier Llobet

El president del COOOC va presentar l’app del COOOC per smartphones | Xavier Llobet

Ponència de l’autor del llibre, Manel Roure | Xavier Llobet

Exemplars del llibre i del punt de llibre que es va entregar als participants | Xavier Llobet

Ramon Roure signen exemplars als assistents | Xavier Llobet


Què saber sobre el diagnòstic i el tractament de la dMAE

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 8

A les fases més precoces de la DMAE seca no és necessari fer cap tractament específic, encara que s'aconsella una dieta rica en zeaxantina i luteïna. És important assenyalar que els suple-ments vitamínics no són la cura per la DMAE, i que no restau-ren la visió que ja s'ha perdut per la malaltia. No obstant això, sí que poden ajudar significativament a prevenir-la, sobretot en persones amb factors de risc.

Tot i que s'ha avançat molt amb els tractaments de la DMAE exsudatives, encara hi ha subjectes que els responen correc-tament. Per tant és imprescindible investigar més per engegar noves dianes terapèutiques.

Per tant, és absolutament necessari que els optometristes, en la seva tas-ca d'Atenció Primària Visual, prestin una atenció acurada i detallada per aconseguir un maneig apropiat del pacient geriàtric que presenta dege-neració macular associada a l'edat. A més s'ha de tenir en compte el risc de bilateralitat de la malaltia i per això s'ha d'inculcar al pacient la importància del diagnòstic precoç en el segon ull per tractar de preservar la seva qualitat visual. •

Què saber sobre el diagnòstic i el tractament de la dMAE

Andrés Gené Sampedro Inmaculada Bueno Gimeno

Quaderns científics del Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya · Nº 8 · juny 2016

El Tibidabo inclou suggeriments del COOOC en la projecció de la pel·lícula 4dEl parc d’atraccions Tibidabo compta amb un cinema en 4D, el Dididado, a través del qual projecten pel·lícules com Happy Feet o Looney Tunes.

En una excursió lúdica i de caràcter personal, el president del COOOC, Alfons Bielsa, va poder gaudir d’aquest servei. Tanmateix, es va adonar que hi havia persones que potser no estaven descobrint i experimentant tot allò que aporta el cinema 4D. D’aquesta manera, en nom del Col·legi, va redactar un seguit de suggeriments. Per una banda, va apuntar la importància de difondre que el cinema en 3D no perjudica la visió, sinó que és una bona teràpia visual pels ulls. Per una altra, la rellevància d’explicar als espectadors que s’han de posar les ulleres 3D a sobre de les seves ulleres graduades encara que tinguin poca graduació.

A més a més, a través d’aquest full, es va informar del test Viu en 3D que el COOOC ha desenvolupat per valorar en dos minuts la visió en 3D dels espectadors.

Des del Tibidabo, van agrair les propostes i van detallar que inclouran aquesta informació a la propera edició del vídeo pre-show de l’atracció Dididado. •

El COOOC, present a l’acte de graduació de la FOOTEl passat 10 de desembre es va celebrar l’acte de graduació de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa (FOOT) a la sala Vèrtex.

L'acte va ser presidit pel secretari general de l'UPC, José María Sallán, i el degà de la FOOT, Joan Gispets. El vicepresident del Col·legi, Lluís Bielsa, va ser el padrí de la promoció, que va transmetre il·lusió i entusiasme per la professió als nous graduats.

Degut a la importància d’aquest acte, el Col·legi va voler col·laborar directament amb els estudiants, els quals van poder lluir el birret i la banda amb el logo del COOOC.

Dins el programa d'actes previstos, es va realitzar la conferència ‘Una mirada transformadora sobre un mundo en estado crítico’ a càrrec del president de la Fundació S’Olivar, Joan Carrero Saralegui,.

Així mateix, el grup Gospel Optometrist Choir va oferir una petita mostra del seu repertori.•

Una vegada finalitzat l’acte, els recent graduats van enlairar els birrets

OPTOMETRISTES.CAT | SERVEIS COL·LEgIALS | 39

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

CONCERTS A BARCELONA ESPECTACLES

15% de descompte per a tots els concerts del XIII Cicle de Concerts a Barcelona.

mostra carnet

CATEDRAL DE GIRONA VISITES Preu entrada, 2€ mostra

carnet

ESPECTACLES Descomptes varis entrades espectacles internet

MUSEU DEL CIMENT VISITES 20% descompte del preu de l’entrada

mostra carnet

DISFRUTA&VERDURACOMPRES

10% de descompte en totes les caixes principals de fruita i verdura i una dotzena d’ous ecològics amb la primera comanda.

identifi-car-se

TEATRE 20% de descompte amb el preu de l’entrada

mostra carnet

TEATRE25% descompte per dues persones. 8 € a les prèvies. 1 € de descompte per infantils.

mostra carnet

FUNDACIÓ PALAU VISITES 2x1 entrada. mostra carnet

SAT! TEATRE TEATRE 25% descompte. 1€ de descompte infantils.

mostra carnet

GUASCH TEATRE TEATRE 50% descompte entrada adults. mostra carnet

VISITES2x1 entrada. 10% descompte en les publicacions editades pel Consorci del Museu de l’Empordà.

mostra carnet

ECORE ESCOLA10% de descompte en cursos anuals i intensius, i en pressupostos de restauració d’obres d’art.

mostra carnet

MUSEU DE LA XOCOLATA VISITES 20% de descompte amb el preu

de l’entradamostra carnet

TRIVIUM GESTIÓ CULTURAL ESCOLA Condicions especials pels col·legiats.

Consultar a www.coooc.catmostra carnet

DOMUS ARTIS ESCOLA 10% descompte cursos i activitats, per a dues persones

mostra carnet

VINCCI HOTELS VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat internet

COMPRES 15% descompte compres i projectes mostra carnet

ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TALLER DE CHEFS ESCOLA 10% Descompte en totes les activitats

mostra carnet

MOVAL TOOLS COMPRES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

MANAGEMENT ESPECTACLES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

COMPRES20% descompte en la primera compra, i 5% descompte en les compres posteriors

identifi-car-se

MUSEU MARÍTIM VISITES 50% descompte mostra

carnet

TANGRAM PSICOLOGIA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

ELS AMICS DELS MUSEUS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


COMPRES 10% descompte mostra carnet

BARCELONA HEART BURGER RESTAURANTS 12% descompte mostra

carnet


mostra carnet

BARNA HOUSE ESCOLA Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

BALÓ TOUR VIATGES 10% descompte mostra carnet

RESTAURANT Entre un 5% i un 10% de descompte.

mostra carnet


mostra carnet

ENTITAT TIPUS OFERTA COM?

SERVEIS 25% De descompte mostra carnet

EL CLUB DEL VIATGER VIATGES 5% de descompte mostra carnet

L'ART DE VIURE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

TEATRE Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet


mostra carnet

MUSEU DE LA CIÈNCIA VISITES 50% descompte mostra

carnet


mostra carnet

VIATGES 20% descompte mostra carnet


mostra carnet

CLINICA DENTAL DAVOS SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VISITES 20% descompte mostra carnet

COMPRES 15% descompte internet

GRUP PERALADA SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


VIATGES 10% descompte mostra carnet

CANAL OLÍMPIC SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

SERVEIS 5% de descompte mostra carnet


mostra carnet

VISITES Entrada gratuïta. mostra carnet


mostra carnet

SERVEIS 30% descompte en tots els serveis. mostra carnet

MUSEU DE LES MINES DE CERCS VISITES Condicions especials pels col·legiats.


FRANCESC MESTRE ART SERVEIS Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet


trucar o enviar mail


mostra carnet

GHT VIATGES Condicions especials pels col·legiats. Consultar a www.coooc.cat

mostra carnet

DERBY HOTELS VIATGES 10% descompte mostra

carnet

DAGUISA VIATGES 10% descompte mostra

carnet

FUNDACIÓ SUÑOL VISITES 2x1 ENTRADA mostra carnet

EL MUIG VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

MONTEPIO GIRONA SERVEIS 15% DESCOMPTE en el centre de revisions mèdiques

mostra carnet

TEATRE GAUDÍ TEATRE 25% DESCOMPTE mostra

carnet

TEATRE 25% DESCOMPTE mostra carnet

LA DESPENSA VERDE SERVEIS Condicions especials pels col·legiats.


CA L'ANTON VIATGES 10% DESCOMPTE mostra

carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

SERVEIS 10% DESCOMPTE mostra carnet

PEDIATRES ONLINE SERVEIS 15% DESCOMPTE mostra

carnet

COMPRES CARNET MAKRO mostra carnet


mostra carnet

L' App del Col·legi Aprofita la nova eina d e c o m u n i c a c i ó

del coooc

Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya … · 2016-07-13 · •...

Documents

Transcript of Publicació del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya … · 2016-07-13 · •...