PROJECTE RORQUAL Estudi de balenes en aigües catalanes Una iniciativa de l'associació EDMAKTUB

www.edmaktub.org

MEMÒRIA 2016 DESCRIPCIÓ I RESULTATS

Barcelona, Spain - 2016

www.edmaktub.org

INDEX Introducció ...................................................................................... 2

El Projecte Rorqual ............................................................................ 3

Sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) ........................................ 3

Àrea d'estudi ................................................................................. 4

Característiques de l’àrea d’estudi ....................................................... 5

Objectius del Projecte Rorqual ........................................................... 6

Àmbits d’actuació ........................................................................... 8

Infraestructura .............................................................................. 10

Metodologia ................................................................................. 11

Resultats obtinguts: 2011-2016 ............................................................. 15

Fets destacats 2016 ........................................................................ 16

Millora del Coneixement del rorqual comú ............................................. 17

Albiraments ................................................................................. 18

Comportament i estructura social ....................................................... 20

Fotoidentificació ........................................................................... 22

Microplàstics ................................................................................ 23

Resultats obtinguts: Biodiversitat ........................................................ 24

Millora dels Protocols d’Investigació .................................................... 26

Programa d’Assistents d’Investigació .................................................... 27

Jornades d’ investigació ................................................................... 27

Difusió: visibilitat i repercussió mediàtica ............................................... 28

Web ........................................................................................... 28

Xarxes Socials ............................................................................... 28

Newsletter ................................................................................... 28

Publicacions ................................................................................. 29

Presentacions, xerrades i conferències ................................................. 30

Participació en fires i regates ............................................................ 31

Relació amb el mitjans de comunicació ................................................ 32

Participació en congressos científics .................................................... 33

Vinculació amb l’art i la cultura ......................................................... 34

Pròxims treballs ............................................................................... 35

Sobre l’Associació EDMAKTUB ............................................................... 37

ANNEX I: El rorqual comú .................................................................... 38

Annex II: ........................................................................................ 40

Relació de treballs científics presentats .................................................. 40

ANEXO III: Clipping ............................................................................ 42

2

INTRODUCCIÓ Entre els mesos de febrer i juny es produeix a la costa catalana un fenomen extraordinari que, tot i que s'ha reportat des de fa dècades pels pescador de la zona, fins ara era poc conegut en l'àmbit de la investigació. Aquest fenomen és la presència de rorquals comuns, de nom científic Balaenoptera physalus. El rorqual comú és una balena que pot arribar als 24 metres de longitud, per tant, és l'espècie de mida més grossa que transita pel Mediterrani. És un animal espectacular, intel·ligent i social, del qual se sap molt poc. Es tracta, a més, d'una espècie protegida i en perill d'extinció.

Amb el doble objectiu d'ampliar el coneixement sobre la presència d'aquesta balena a les nostres costes i fomentar-ne la seva conservació, des del 2013 es desenvolupa el Projecte Rorqual. És una iniciativa de l'Associació EDMAKTUB, organització sense ànim de lucre dedicada a l'estudi científic i a la divulgació del medi aquàtic, en especial a la investigació dels cetacis.

Dos rorquals comuns fotografiats en el moment de sortir a la superfície per a respirar. La

imatge permet apreciar la seva proximitat a la costa i el seu buf característic.

La finalitat d'aquest dossier és presentar els detalls del Projecte Rorqual –objectius, zona d'estudi, metodologia, infraestructura i àmbits d'actuació-, així com els resultats obtinguts fins al moment. El Projecte Rorqual és una investigació pionera que compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri d'Alimentació, Agricultura i Medi Ambient, de la Fundació Barcelona Zoo i del Club Nàutic Vilanova. A més, compta amb la col·laboració d'administracions locals com la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i dels sectors pesquer i nàutic catalans.

3

EL PROJECTE RORQUAL El Projecte Rorqual és un estudi científic sobre el rorqual comú dut a terme per l'Associació EDMAKTUB amb la finalitat d'aprofundir en el coneixement de l’espècie Balaenoptera physalus, així com en el de les condicions i motius que afavoreixen la seva presència durant la primavera a la costa del Garraf i, en general, a la costa catalana. La preservació de la fauna marina i la definició de nous protocols d'investigació que siguin més eficaços i respectuosos amb els animals són també objectius que persegueix aquesta iniciativa. És el primer estudi d'aquestes característiques que es duu a terme en aquestes aigües.

Durant les temporades 2011 i 2013 es van realitzar les primeres sortides, constatant els albiraments i catalogant els primers individus. Les campanyes marines intensives van començar al 2014. La recerca es planteja des d'aleshores com un projecte a llarg termini, amb una duració de varis anys de feina.

Rorqual comú a la costa del Garraf

Sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) El rorqual comú, també anomenat “balena d'aleta”, de 24 metres de longitud, és el segon animal més gran del planeta, només superat per la balena blava (Balaenoptera musculus). El krill constitueix la seva principal font d'aliment i habita zones pelàgiques, és dir a mar obert però a poca profunditat; en aigües temperades o fredes. Realitza migracions estacionals per a alimentar-se i per a reproduir-se. L’ aspecte és esvelt, amb el morro punxegut i una petita aleta dorsal. Presenta una característica d’asimetria facial: la seva coloració és blanca per la part inferior dreta del cap i negra, per l'esquerra. Com ja s'ha comentat, és una espècie de la qual encara es tenen pocs coneixements i que es troba en perill d'extinció. (Més informació a l'Annex)

4

Àrea d'estudi

El mapa mostra la zona d'estudi del Projecte Rorqual.

El Projecte Rorqual cobreix la zona costanera compresa entre Barcelona i Tarragona. L'àrea d'estudi és una franja marina de 840 km2 situada entre les localitats de Sitges (Vallcarca) i Cunit, que s’estén fins les 8-9 milles mar endins. Les campanyes marines del projecte tenen com a port base el de Vilanova i la Geltrú.

La xarxa de contactes establerta amb els pescadors i navegants de la zona permet registrar albiraments de cetacis des d'Arenys de Mar fins a Tarragona. La Costa del Garraf, de la qual forma part l'àrea d'estudi del Projecte Rorqual, és la zona litoral que engloba des de Castelldefels fins a Cunit. És una zona de reconeguda importància ecològica: forma part d'un espai declarat com Lloc d'Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), pertany a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

5

Característiques de l’àrea d’estudi Es donen diverses circumstàncies en aquesta zona que podrien afavorir la concentració de plàncton en aigües superficials i pròximes a la costa. D’entrada, l’existència de canyons submarins – el més rellevant el del Foix davant de Vilanova i la Geltrú – i d’una plataforma costanera ben definida i relativament curta. Els canyons submarins estan implicats en la formació de corrents ascendents d’aigua freda, amb el conseqüent intercanvi de masses d’aigua i aportament de nutrients. Pel que fa a la concentració de nutrients, es podria veure augmentada per l’aportament de les descàrregues fluvials: tant del riu Llobregat com de les nombroses rieres que es formen en cas de pluges abundants. Una altra circumstància a tenir en compte són els corrents marins de la costa catalana, que afavoririen la formació d’una zona de calma, coincidint amb l’àrea d’estudi. Tot això podria contribuir a la presència de krill durant el mesos de primavera, l’existència del qual ha estat constatada, no només per l’equip científic, sinó també pels pescadors de la zona. També s’ha verificat la presència de balenes alimentant-se a l’àrea d’estudi, així com l’existència d’una important biodiversitat.

Mostres de krill recol·lectades durant la campanya marina de 2015.

Es tracta de Meganyctiphanes norvegica, una espècie de crustaci de l’ordre Euphausiacea, també anomenada krill del nord.

6

Objectius del Projecte Rorqual 1. Millorar el coneixement del rorqual comú així com el de les condicions oceanogràfiques que afavoreixen la seva presència estacional a la costa catalana.

Vista aèria d’un individu de rorqual comú a la costa del Garraf.

Concretament, el projecte proposa:

Elaborar mapes de presència i distribució del rorqual comú a les costes catalanes, analitzant el nombre d’individus, les seves pautes de comportament i les possibles rutes migratòries.

Foto-identificar els animals observats, creant un catàleg dels rorquals comuns albirats a la zona. Aquest catàleg servirà per a ser comparat després amb el d’altres àrees d’estudi i així establir les possibles vies migratòries del rorqual comú al Mediterrani.

Determinar les característiques oceanogràfiques de la zona –salinitat, temperatura, clorofil·la i nutrients de l’aigua- i la seva relació, no només amb la presència de rorquals comuns, sinó també amb la gran biodiversitat existent a la costa del Garraf.

Recopilar registres acústics de la vocalització de les balenes durant la seva estada a la zona.

7

2. Conscienciar la societat i fomentar la conservació del medi marí. En estudiar l’espècie i el seu hàbitat és possible determinar els paràmetres crítics per a la seva conservació i fer-hi recomanacions. A través de la informació es contribueix a que les persones –tant a nivell particular com col·lectiu- estiguin més disposades a participar en la conservació ambiental. En l’àmbit de la conscienciació i preservació, aquests són els objectius del projecte:

Demostrar l’especial importància ecològica de l’àrea d’estudi, no només per la presència de balenes sinó també per la seva notable riquesa en d’altres espècies marines.

Establir i mantenir una xarxa de contactes amb pescadors i navegants de la zona i aconseguir informació sobre els seus albiraments.

Custòdia marina: involucrar les diferents entitats i persones que fan ús de la zona fent-les protagonistes de les tasques de conservació (no només pescadors i navegants, també institucions i ciutadans de les poblacions pròximes). Tots ells constitueixen una part essencial per a poder establir una xarxa de custòdia marina de les costes del Garraf, amb l’objectiu comú de conservar la zona i la seva rica biodiversitat.

Promoure la denominació de MMPA (Marine Mammal Protected Area / Àrea Protegida per a Mamífers Marins) per a l’Área Marina del Garraf.

Rorqual comú molt a prop d’una embarcació d’esbarjo a la costa del Garraf.

3. Millora de criteris ètics de la investigació de camp dels cetacis.

Desenvolupament de nous protocols d’investigació, definint noves tècniques i metodologies que resultin més eficaces i, a la vegada, menys invasives i menys molestes pels animals.

Contribuir d’aquesta manera a la conscienciació dels investigadors sobre la importància del benestar de la fauna salvatge.

8

Àmbits d’actuació Per a complir els objectius descrits a l’apartat anterior, el Projecte Rorqual contempla diferents tipus d’activitats: 1. Investigació de camp: realitzada a través de campanyes marines i que es centra en l’estudi, seguiment i identificació dels individus albirats, així com en l’estudi de l’entorn oceanogràfic que afavoreix la seva presència. (A l’apartat de Metodologia es descriu en detall el mètode de recerca del Projecte Rorqual). 2. Educació, no només per a donar a conèixer el treball realitzat, sinó també per a instruir en el coneixement del mar, dels cetacis i sobre com actuar en cas d’un albirament. Dediquem especial esforç a oferir formació a la comunitat educativa i també als sectors afins a la nostra investigació com són pescadors i navegants, que freqüenten la zona d’estudi. L’educació es duu a terme a través de xerrades informatives, cursos i programes especials per a escoles. També amb la distribució d’informació a partir de material imprès i plataformes digitals, així com organitzant activitats temàtiques sobre el mar i els cetacis. En l’àmbit dels pescadors, ens esforcem a establir, ampliar i mantenir una xarxa de contactes amb les principals confraries de la zona, a les quals informem de les nostres activitats i sol·licitem la seva col·laboració en la comunicació dels seus albiraments de cetacis.

Els centres educatius es mostren molt interessats en les activitats formatives que hem dissenyat per a ells . Aquesta imatge correspon al Col·legi Santa Teresa de

Vilanova i la Geltru on vam ser el 3 de juny de 2016

9

Al juny de 2015 va tenir lloc a bord del nostre vaixell d’investigació, el Maktub, la

gravació del primer programa de la sèrie “Animalades”. Una producció de TVE sobre la fauna catalana que es va emetre al desembre.

3. Divulgació que s’enfoca en la comunicació de les nostres activitats i en la difusió dels resultats de la nostra investigació, tant en l’àmbit científic com al públic general a través dels canals de comunicació de l’Associació EDMAKTUB (pàgina web, xarxes socials, butlletí informatiu, tríptics, fulletons…) i a través de la participació en fires, congressos científics, com diferents esdeveniments i activitats relacionades amb el mar i els cetacis. Són especialment importants en aquest àmbit les relacions que mantenim amb els mitjans de comunicació, amb els quals col·laborem, ja sigui a través de l’enviament de notes de premsa o facilitant entrevistes, gravacions i material audiovisual de la nostra pròpia producció.

10

Infraestructura Per al desenvolupament de les campanyes marines del Projecte Rorqual, així com per a dur a terme les activitats necessàries per aconseguir els objectius d’estudi, es disposa de la següent infraestructura: Vaixell d’investigació. La principal plataforma de treball i recerca amb la qual compta l’Associació és el Maktub, una embarcació a vela tipus catamarà de 14,3 metres d’eslora i capacitat per a 12 tripulants. Té com a port base el Club Nàutic Vilanova. El Maktub és una embarcació equipada amb un instrumental modern, equips informàtics, sistemes de navegació i posició propis d’una embarcació, equips de submarinisme, etc.

El Maktub és el catamarà d'investigació de l'Associació EDMAKTUB.

Multicòpter teledirigit (dron). És una innovadora tecnologia basada en un aeromodel radio-controlat, dotat d’una càmera de foto i vídeo d’alta definició. El dron d’investigació és una eina especialment útil que ofereix informació complementària durant els albiraments, permet tant registrar-los com visualitzar-los en temps real, utilitzant, per a tal fi, un sistema d’emissió de vídeo i recepció a través d’unes ulleres (Goggles). Proporciona informació que no seria possible obtenir a partir de l’observació directa des de l’embarcació. Càmeres fotogràfiques i vídeo d’alta definició, per a la captació d’imatges en alta resolució, tant aèries com subaquàtiques; s’empren per a la foto-identificació i per a l’estudi etològic dels animals observats. Hidròfon d’arrossegament i sistemes acústics per a la identificació i gravació dels sons produïts sota l’aigua. Sensors i material tècnic necessari per a la recol·lecta de dades de temperatura, salinitat i concentració de nutrients de l’aigua. També per a recollir mostres biològiques. Xarxa per a la recol·lecta d’invertebrats. De mida petita i amb un ull de malla de pocs micròmetres. Està dissenyada per a la captura de petits organismes.

11

Metodologia El mètode d’investigació del Projecte Rorqual es basa en la realització de transectes aleatoris a bord del Maktub, per a l’albirament i observació d’animals i per a la recollida de mostres. Aquestes campanyes marines es duen a terme diàriament des de mitjans de febrer fins a mitjans de juny, sempre que la meteorologia ho permeti o es rebi un avís de la presència d’animals a la zona d’estudi. Durant les sortides es recull informació, no només sobre la presència i comportament dels cetacis, sinó també sobre els paràmetres oceanogràfics de la zona. Posteriorment, s’analitza i processa la informació recollida, ja sigui per l’equip científic o per alguna de les entitats col·laboradores en funció del tipus d’informació o de la mostra que es tracti. Albiraments i observació. De forma rutinària s’enregistren les dades sobre les condicions meteorològiques, marítimes, ambientals i de posició de l’embarcació. En cas d’albirament d’un cetaci es fan fotografies i vídeos amb càmeres d’alta resolució. A més, s’anota la seva posició, l’espècie, el nombre d’individus, comportament, així com la distància i angle respecte el vaixell. La presa de fotografies de l’aleta dorsal i del “chevron” (coloracions laterals a nivell del cap) de les balenes fa possible la posterior foto-Identificació, que consisteix en la identificació de cada individu a través de l’anàlisi del perfil de la seva aleta dorsal, del “chevron” i de les diferents marques o cicatrius característiques que presenta al llarg del cos. Sempre que és possible, les fotografies es prenen d’ambdós costats de l’animal i amb un angle de 90º.

La imatge mostra les categories d’aleta per a la seva classificació per a foto-

identificació. Els individus són catalogats seguint les 7 categories de perfil d’aleta dorsal presentades per Agler et al. (1990).

12

Col·locació de la boia-hidròfon.

Registres acústics. Durant la campanya del 2015, i amb estreta col·laboració amb el LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques) de la UPC, es va instal·lar una boia-hidròfon per a enregistrar les vocalitzacions de les balenes a la zona d’estudi. Les dades són transmeses a temps real a l’estació terrestre del LAB. L’anàlisi dels sons rebuts es fa a partir d’un mòdul de classificació específic per a rorqual comú integrat a l’arquitectura LIDO que detecta i classifica automàticament els diferents sons que rep. Es pot escoltar en temps real a: www.listentothedeep.com

Excrements de rorqual comú.

Recollida de mostres biològiques. Durant els albiraments de balenes, a més de l’obtenció d’imatges, es recullen mostres biològiques de: Excrements. S’ha observat en vàries ocasions balenes defecant. És un fet fàcil d’identificar ja que l’aigua queda tenyida d’un color vermellós. Quan això succeeix, es recull ràpidament una mostra de matèria fecal amb una malla fina. Aquest material es guarda en condicions estèrils per a ser analitzat posteriorment al laboratori. (L’anàlisi de femtes complementa l’estudi genètic).

Xarxa per a la recollida de plàncton.

Zooplàncton. Durant els transectes es recullen mostres de zooplàncton en diferents punts i a diferents profunditats. La mostra es recull amb una xarxa específica, de malla (poques micres) i té forma d’embut. L’objectiu és determinar els organismes que conformen el plàncton animal i avaluar la possible dieta de les balenes. L’anàlisi qualitativa de les mostres de zooplàncton es fa amb una lupa estereoscòpica, tan in situ –a bord del vaixell- com posteriorment al laboratori (les mostres són conservades en alcohol).

13

Vista des del dron del dispositiu de

captura de mostres de buf.

Buf: l’equip científic d’EDMAKTUB ha desenvolupat una tècnica per a l’obtenció de mostra de buf de les balenes. El mètode consisteix en la instal·lació d’un con de silicona a l’extrem d’un cable lligat al dron d’investigació. Aquest con canalitza el vapor del buf de l’animal cap a un material absorbent estèril (tampó), col·locat al centre del dispositiu. El dron sobrevola l’animal esperant el moment en què surt a respirar per a recollir aleshores la mostra, la qual conté restes de cèl·lules de la mucosa del tracte respiratori. El posterior anàlisi al laboratori permetrà una classificació genètica dels individus.

Mostra d’aigua preparada per al seu

anàlisi.

Registre de Paràmetres Oceanogràfics. Les condicions oceanogràfiques i ambientals de la costa poden ser la causa de la presència de les balenes, així com una possible explicació per als hàbits de comportament i alimentació que desenvolupen. Per això, a cada sortida, es prenen les diferents mostres: Clorofil·la (fitoplàncton) i nutrients. Es prenen mostres d’aigua de diferents punts dels transectes diaris i/o en un punt fix (on es troba la boia-hidròfon). S’agafa aigua superficial i, una part, es guarda a la nevera del vaixell fins a l’arribada a port on es prepara la mostra per a ser processada al laboratori. Aquesta part de l’estudi es realitza en col·laboració amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM – CSIC). La resta de l’aigua de la mostra s’utilitzarà per a una altra anàlisi. En quant a la clorofil·la, també s’estudien les imatges satèl·lit que determinen les concentracions a la zona a llarg de la temporada d’estudi. Imatge satèl·lit de concentració de clorofil·la

14

CTD.

Temperatura i salinitat (conductivitat) com a descriptors oceanogràfics. Es realitzen tres tipus de mostreig: - Mostreig d’un punt superficial: es duu a terme amb l’aigua restant de la mostra presa per a la determinació de clorofil·la i nutrients, analitzant la temperatura i salinitat in situ. - Mostreig vertical de la columna d’aigua amb un CTD (Conductímetre, Termòmetre i Profundímetre). - Mostreig d’un transecte a una profunditat constant de 10 m amb un sensor de temperatura que enregistra la temperatura cada 10 segons.

Embarcació de pescadors

Recopilació de dades sobre albiraments oportunistes Entrevistes amb pescadors per a captar l’experiència acumulada a través dels anys pels pescadors de la zona. S’ha dissenyat una enquesta (Annex) on es pretén contextualitzar com, quan i a on situen les balenes aquells que treballen a cada dia en la zona. Aquesta informació es contrasta amb els resultats obtinguts durant els mesos de campanya.

Albiraments oportunistes. Complementa la informació aconseguida a través de les campanyes marines i el registre d’albiraments reportats pels pescadors i navegants de la zona. Se’ls sol·licita que, a més de les coordenades, enviïn per whatsapp (o per e-mail) les imatges (foto i vídeo) dels cetacis albirats. Aquesta informació es guarda a les nostres bases de dades com a albiraments oportunistes. La imatge de l’esquerra correspon a l’adhesiu que hem creat com a recordatori d’aquesta iniciativa i que entreguem a pescadors i navegants.

15

RESULTATS OBTINGUTS: 2011-2016 La de 2016 és la tercera temporada completa de recollida de dades per al Projecte Rorqual. Tot i que els primers albiraments foren registrats el 2011 i el 2013, es van aconseguir aquestes dades en sortides esporàdiques. No va ser fins l’any 2014 que la investigació va començar a realitzar-se de manera intensiva, amb sortides diàries des de mitjans de febrer a mitjans de juny, sempre que les condicions meteorològiques ho permetien.

2016 ha estat un any en el qual s’ha registrat un número tan elevat d’albiraments que gairebé triplica el de la temporada anterior, i suposa un 30% d’increment sobre el 2014. Les variables estudiades oscil·len de manera important al llarg de les temporades successives, per la qual cosa és necessari continuar amb la investigació per poder establir tendències, relació amb un altre tipus de variables i conclusions.

16

Fets destacats 2016 Les dades preliminars obtingudes durant la temporada de 2016 ens permeten establir els següents fets destacats: 1. Presència regular de balenes a la zona. El 2016 s’ha observat un número

elevat de balenes, tot i l’aparent falta de condicions tròfiques favorables. Les dades obtingudes des de 2011 constaten la presència del rorqual comú en l’àrea marina del Garraf entre els mesos de febrer i juny.

2. Primera referència d’alimentació costera. Es confirmaria que la concentració

d’aliment, en concret la concentració de krill (de l’espècie Meganyctiphanes norvegica) afavoreix la presència d’aquestes balenes. És la primera vegada que es documenta l’alimentació costera del rorqual comú.

3. Principal amenaça per a les balenes: el trànsit marítim. El 2016 s’ha constatat

un increment de la mortalitat de les balenes, sembla que la causa més probable seria la col·lisió amb vaixells de gran tonatge. El tràfic marítim intens es revela com a principal amenaça per a les poblacions de rorqual comú en l’Atlàntic i el Mediterrani.

4. Eficàcia dels drons per a la investigació de cetacis. Hem comprovat que la

utilització de drons és una tècnica d’estudi molt eficient perquè ens proporciona una informació que no és possible d’obtenir des de l’embaració. A més, és un mètode mínimament invasiu i molt respectuós amb els animals.

Els pescadors i les balenes conviuen des de sempre en la costa catalana.

17

Millora del Coneixement del rorqual comú Els primers albiraments de rorquals en la zona d’estudi es van registrar a través de diverses sortides el 2011 i el 2013. A partir de 2014 s’han desenvolupat les campanyes marines completes amb sortides diàries des de mitjans de febrer a mitjans de juny (sempre que ho permetien les condicions climatològiques). Aquesta taula mostra els resultats obtinguts en albiraments i identificació d’animals i, també, un resum de l’esforç realitzat des de 2011.

2011 2013 2014 2015 2016 TOTAL

Dies de campanya ~14 ~11 51 61 51 ≈188

Hores destinades ---- ---- 295 289 242 826

Quilòmetres recorreguts ---- ---- 2.289 2.532 1.919 4.821

Superfície recorreguda (Km2) ---- ---- 840 840 840 ------

Número d’albiraments ---- ---- 48 22 62 ≈132

Número d’animals albirats 6 13 62 30 78 189

Núm. d’individus identificats 6 13 48 20 43 130

Núm. d’individus catalogats 5 9 32 12 28 86

Albiraments avisats per pescadors professionals

---- ---- 16 21 170 207

Avisos de pescadors esportius i navegants

---- ---- 4 2 13 19

* Un individu passa a formar part del CATÀLEG quan la identificació n’és inequívoca i per això pot recuperar-se per a la seva utilització en altres estudis.

El mapa reflecteix els transsectes realitzats el 2016. El port base és el de Vilanova i la Geltrú. En total són 51 dies de campanya i més de 1.900 km recorreguts.

18

Albiraments a) realitzats per l’equip científic d’EDMAKTUB Segons reflecteixen les dades de la taula de la pàgina anterior, des de l’inici dels treballs d’investigació el 2011, s’han registrat almenys 132 albiraments i l’equip científic del Projecte Rorqual ha pogut observar 189 rorquals comuns. Seguidament, incloem un gràfic que compara el número d’albiraments de balenes en cadascun dels mesos de campanya durant les tres darreres temporades.

Comparativa per mesos i anys dels albiraments de balenes realitzats per l’equip científic d’EDMAKTUB el 2014, 2015 i 2016

b) realitzats per pescadors professionals Des dels inicis del Projecte Rorqual, s’ha fet un esforç especial per establir una relació de confiança amb els pescadors d’arrossegament de la costa catalana, amb l’objectiu de poder-hi comptar pel que fa l’albirament de balenes i altres cetacis. Aquesta línia d’investigació s’ha pogut desenvolupar gràcies a la Direcció General de Pesca i Assumptes Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Al cap de tres temporades consecutives, ja comptem en la nostra xarxa de pescadors professionals que col·laboren en el Projecte Rorqual prenent dades dels albiraments amb un total de 57 embarcacions que pertanyen a sis confraries pesqueres: Vilanova i la Geltrú, Cambrils, Tarragona, Barcelona, Arenys de Mar, i Blanes.

0

10

20

30

40

50

60

70

febrero marzo abril mayo junio Total general

Nº

avi

st

Albiraments rorqual comú

2014

2015

2016

19

La col·laboració dels pescadors d’arrossegament, que comparteixen la zona de treball amb les balenes, és molt important per a la investigació, perquè ens permet cobrir una àrea d’estudi molt més gran del que podríem fer únicament amb el catamarà d’investigació. Els avisos dels pescadors professionals, en temps real, ens permeten acudir a les coordenades on han estat vistes les balenes i recollir les dades científiques de manera més eficient.

Mapa de distribució dels avisos reportats pels pescadors d’arrossegament que col·laboren amb el Projecte Rorqual el 2016 durant els mesos de més activitat: març (vermell) i abril (verd). La marca negra es correspon amb la posició de la

boia hidròfon amb la qual es recullen els registres acústics de la zona S’han mantingut entrevistes qualitatives amb els patrons de les embarcacions vinculades al projecte. Totes els entrevistats són pescadors que fa més de 20 anys que treballen al mar. La gran majoria coincideix a dir que han observat balenes durant tota la seva vida professional i que els seus avantpassats ja en parlaven. Més del 75% dels entrevistats afirma que l’època de més concentració d’animals és la de primavera-estiu, i durant els mesos d’abril i maig és quan creix el nombre d’albiraments. Aquest resultat és independent de la confraria on pertanyin i del tipus d’embarcació. Confirmen, doncs, les conclusions extretes per l’equip científic: la presència estacional d’aquestes balenes en l’àrea marina del Garraf. Els pescadors professionals també faciliten dades sobre altres àrees de la costa mediterrània i informació sobre les condicions oceanogràfiques i de la presència d’altres espècies, per la qual cosa la seva col·laboració és molt preuada per l’equip d’EDMAKTUB.

20

Comportament i estructura social S’observa que els rorquals comuns s’aproximen a les embarcacions sense temor aparent, tant si són petits pesquers d’arrossegament com vaixells mercants, o el catamarà d’investigació. A l’abril de 2016 vam obtenir les imatges d’una balena amb la seva cria, la qual cosa és un fet poc freqüent i molt positiu per a la conservació de l’espècie que, com ja hem comentat, es troba en perill d’extinció. Són diversos minuts d’imatges aèries amb les quals hem editat un vídeo que es pot visualitzar al nostre canal de YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=4h7nrd_Cjf8&t=5s

Captura del video en el que se observa un rorcual común con su cría.

Els albiraments s’han realitzat relativament a prop de la costa (a una distància de 4 milles) i en profunditats que oscil·len entre els 50 i 200 m. És un fet remarcable, ja que en altres zones del Mediterrani els rorquals solen trobar-se a partir dels 450 m de profunditat. (Tot i que en algunes ocasions s’han reportat albiraments a 90m). Es constata una temporada més que les balenes visiten les Aigües Marines del Garraf per alimentar-se, i aquesta és la primera vegada que es documenta l’alimentació del rorqual comú en aigües costaneres i superficials del Mediterrani. S’han observat en diverses ocasions els patrons de moviment que indiquen la recerca d’aliment: els animals fan voltes en cercles o “vuits” en la mateixa zona. En donar-se aquesta circumstància, sovint són les pròpies balenes les que s’acosten al vaixell d’investigació. Això permet passar, fins i tot, diverses hores amb el mateix animal o grup sense necessitat de seguir-los.

21

L’alimentació de les balenes també es constata amb l’observació directa de defecacions, que tenyeixen l’aigua de color vermellós. Els individus que s’alimenten a la zona solen estar sols, però a vegades s’agreguen formant grups que, durant períodes curts, comparteixen l’espai nedant junts. Les primeres dades apunten que són estratègies ocasionals de comportament social o d’alimentació i aquesta agregació només es manté durant uns cicles escassos d’immersió-respiració. Aquestes concentracions, poc sovint, estan compostes necessàriament pels mateixos individus, per tant no es poden atribuir a estructures familiars. Tot i que s’han observat agrupacions de fins a set animals, tres és el número d’individus que es pot observar amb més freqüència. No només hem observat els patrons de comportament que indiquen que les balenes s’alimenten en l’àrea d’estudi, també hem tingut l’oportunitat de registrar imatges que ho demostren. Així, a l’abril de 2015 i gràcies al dron d’investigació, obtinguérem una filmació inèdita d’un individu alimentant-se tres vegades en aigües superficials de la zona costera del Garraf. El vídeo està disponible en el canal de YouTube de EDMAKTUB: https://www.youtube.com/watch?v=7jAZZ8fDn8A

Captura del vídeo del rorqual comú alimentant-se en aigües superficials del Garraf.

També hem observat i registrar altres patrons de comportament, l’anàlisi dels quals ens permetrà conèixer i comprendre més bé aquesta espècie.

22

Fotoidentificació Gràcies a l’anàlisi exhaustiva del material fotogràfic obtingut des de 2011, l’equip científic d’EDMAKTUB ha creat el primer catàleg de fotoidentificació de rorqual comú en Aigües Marines del Garraf que ja inclou 86 individus. El catàleg ha anat creixent cada temporada, així, dels rorquals comuns catalogats: cinc corresponen a 2011, nou a 2013, trenta-dos a 2014, dotze a 2015 i vint-i-vuit a 2016. Tots els individus inclosos en el catàleg són exemplars de rorqual comú inequívocament identificats a través del perfil, cicatrius i coloració de la seva aleta dorsal. Per tant, la seva identitat pot ser contrastada comparant les fotografies obtingudes en successives campanyes o pertanyents a individus fotoidentificats per altres equips d’investigació en les respectives zones d’estudi. Hem observat en diverses ocasions animals que havien sigut catalogats en temporades anteriors. Tornar a veure individus en diferents dies de la mateixa temporada o, fins i tot, en diferents anys, indica que aquests animals tendeixen a passar més d’un dia per la zona (probablement perquè cerquen aliment), i a visitar-la cada temporada. En aquest sentit, és remarcable la reiterada presència d’un individu, que s’ha denominat Bp_005 i que va ser albirat per primera vegada el 2011. Va ser vist fins tres dies diferents el 2014, cinc dies també diferents el 2015 i cinc dies més el 2016. Durant aquestes dues darreres temporades va ser vist en dies no consecutius. A continuació s’inclouen fotografies de la seva aleta dorsal preses en les diferents campanyes i es pot observar com el perfil de l’aleta és fàcilment reconeixible.

La imatge mostra les diferents fotografies de l’individu denominat Bp_005 obtingudes en diversos anys: 2011, 2014, 2015 i 2016 tal com s’ indica en cada una de las fotografies.

23

Mostres biològiques L’anàlisi qualitativa del zooplàncton recollit en les campanyes d’estudi va demostrar la presència de krill (Meganyctiphanes norvegica), important base alimentària del rorqual, així com de diverses espècies d’artròpodes.

Família Espècie

Euphausiidae Meganyctiphanes norvegica

Calanidae Calanus helgolandicus

Centropagidae Centropages typicus

Euphausiidae Nyctiphanes couchii

Paracalanidae Paracalanus parvus

Temoridae Temora stylifera

Palaemonidae Palaemon macrodactylus

Caligidae Sciaenophilus pharaonis

Dyphyidae Muggiaea atlantica

Seguidament s'inclouen imatges d'exemple d'algunes de les diferents espècies de zooplàncton trobades durant les campanyes marines del Projecte Rorqual en 2015.

Centropages typicus Nyctiphanes couchii Palaemon macrodactylus

Imatges exemple de diferents espècies de zooplàncton trobades.

En un futur pròxim, amb el perfeccionament de la metodologia de presa de mostres

de buf i femtes, s’espera analitzar al laboratori totes les mostres que siguin

recollides i analitzar els resultats corresponents

Microplàstics En la temporada 2016 es va desenvolupar una nova línia d’investigació centrada en els microplàstics presents en la zona d’estudi. L’objectiu era determinar-ne l’abundància, característiques i distribució espacial de les partícules recollides amb la mateixa metodologia (xarxa cònica) i el mateix mostratge que el plàncton. Les anàlisis de mostres han permès identificar fins a 514 partícules de microplàstics, la mida predominant de les quals és superior als 2 mil·límetres i en la seva gran majoria presenten colors freds: blau o negre. La relació entre distribució d’albirament de balenes i distribució de microplàstics en la zona d’estudi demostra que existeix un cert risc que el rorqual comú se n’estigui alimentant de forma involuntària.

24

Resultats obtinguts: Biodiversitat El desenvolupament de les campanyes marines del Projecte Rorqual ha permès constatar la gran biodiversitat existent a la zona d’estudi, on, a més de les balenes, també poden trobar-se altres espècies de cetacis com el dofí mular (Tursiops truncatus), el dofí llistat (Stenella coeruleoalba) o el cap d’olla gris (Grampus griseus). També s’han albirat molts peixos, entre els quals destaquen el peix lluna (Mola mola) i la manta (Mobula mobula).

Dofí llistat (Stenella coeruleoalba).

Dofí mular (Tursiops truncatus).

Cap d’olla gris (Grampus griseus).

Peix lluna (Mola mola).

Durant les campanyes marines també s’anoten els albirament dels altres cetacis. Aquests són els resultats de les últimes temporades.

TOTAL D’ALBIRAMENTS – ALTRES CETACIS

És important destacar que no es fa referència al nombre d’exemplars albirats, sinó al nombre d’albiraments.

Total

Stenella coeruleolba

Tursiops truncatus

Grampus griseus

2014

17

8

2

2015

15

13

5

2016

34

10

2

25

Baldriga cendrosa

Baldriga pufí baleàrica

Paràsit cuaample

Gavina corsa

Destaca també la gran riquesa de la zona en aus marines. Durant els transectes del Projecte Rorqual de la temporada 2015 s’han pogut observar a la zona d’estudi fins a 21 espècies d’aus marines:

Procellariidae (Baldrigues) Calonectris diomedea (Baldriga cendrosa) Puffinus yelkouan (Baldriga mediterrània) Puffinus mauretanicus (Baldriga pufí baleàrica) Hydrobatidae (Petrells) Hydrobates pelagicus (Escateret o Ocell de tempesta) Sulidae (Mascarells) Morus bassanus (Mascarell comú) Phalacrocoracidae (Corb marins) Phalacrocorax carbo (Corb marí gros) Phalacrocorax aristotelis (Corb marí emplomallat) Stercorariidae (Paràsits) Stercorarius skua (Paràsit gros) Stercorarius pomarinus (Paràsit cuaample) Stercorarius parasiticus (Paràsit cuapunxegut) Laridae (Gavines) Chroicocephalus ridibundus (Gavina vulgar) Larus melanocephalus (Gavina capnegra) Larus michahellis (Gavià argentat) Larus audouinii (Gavina corsa) Larus fuscus (Gavià fosc) Hydrocoloeus minutus (Gavina menuda) Rissa tridactyla (Gavineta) Sternidae (Xatracs) Sterna sandvicensis (Xatrac becllarg) Chlidonias niger (Fumarell negre) Alcidae (Àlcids) Fratercula arctica (Fraret atlàntic) Alca torda (Gavot)

La presència de la baldriga pufí baleàrica, juntament amb la baldriga cendrosa, la gavina corsa i la gavina capnegra han motivat la designació de l’àrea com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i altres reconeixements, com Important Bird Area (IBA).

26

Millora dels Protocols d’Investigació Gràcies a les filmacions aèries obtingudes amb el dron, s’ha pogut aconseguir informació a la qual no és possible accedir des de l’embarcació. Per exemple, s’ha pogut observar amb claredat el gran nombre d’individus que conformen les poblacions de cetacis albirades, la seva estructura social, i també com les pautes de comportament. En concret, a l’abril del 2015 es va aconseguir una filmació inèdita, la d’un rorqual comú alimentant-se en aigües superficials. A més, el sistema de presa de mostres de buf desenvolupat per EDMAKTUB a través del dron d’investigació, ha permès comprovar l’eficàcia d’aquest mètode en l’obtenció de mostres biològiques sense necessitat de contacte directe amb els animals i sense pertorbar el seu comportament.

Detall espiracle

Detall aleta dorsal

Rorqual comú

Rorqual comú

Gràcies a la qualitat de les imatges obtingudes, s’està desenvolupant una nova tècnica de foto-identificació, analitzant les filmacions aèries de rorqual. S’han realitzat captures d’imatges dels vídeos aeris per a detectar característiques morfològiques al cap, a l’espiracle i/o al llarg del cos del rorqual comú, que poden definir un individu concret i diferenciar-lo dels altres. Aquesta metodologia recolzarà i complementarà l’actual estudi de foto-identificació d’individus de rorqual mitjançant l’anàlisi de l’aleta dorsal, el “chevron” i les cicatrius del cos. I així es podrà tenir un catàleg d’individus de rorqual comú més complet i rigorós.

27

Programa d’Assistents d’Investigació Durant les campanyes marítimes del Projecte Rorqual, de mitjans de febrer fins a mitjans de juny de 2014, 2015 i 2016, vam incorporar Assistents d’Investigació que es van unir al nostre equip científic per un període mínim d’una setmana. Aquestes persones no només van tenir l’oportunitat d’acompanyar-nos per gaudir d’albiraments de balenes i altres animals de la costa catalana, també van rebre formació teòrica i pràctica sobre la investigació de camp i laboratori, i van col·laborar activament en totes les activitats necessàries per dur a terme el treball científic, de les quals van obtenir una valuosa experiència teòrico-pràctica en l’àmbit de la investigació de cetacis. Els participants del Programa d’Assistents d’Investigació van ser, majoritàriament, estudiants o recent llicenciats en especialitats com la biologia marina, les ciències del mar i altres estudis relacionats amb el medi ambient i els animals.

Jornades d’ investigació Per als que desitgen experimentar com és la nostra feina d’investigació, i sempre que hi hagi capacitat en l’embarcació, acceptem tripulants que s’uneixin a l’equip científic per un dia. En els dos últims anys, han estat nombrosos els aficionats al mar i als cetacis que han participat en una jornada d’investigació a bord del Maktub, gaudint i col·laborant en totes les activitats relacionades amb l’albirament i observació de cetacis que desenvolupem.

Equipo científic obtenint imatges per a la fotoidentificació de cetacis

28

DIFUSIÓ: VISIBILITAT I REPERCUSSIÓ MEDIÀTICA Un dels objectius del Projecte Rorqual és la divulgació o difusió, és a dir, aconseguir que el coneixement sobre el rorqual comú, i els cetacis en general, arribi al màxim número de persones. Especialment la informació relacionada amb la presència d’aquestes balenes a la costa catalana. En aquest sentit, hem creat una plataforma completa de comunicació, que contempla diversos canals i que potenciem contínuament per a incrementar la seva visibilitat i audiència. És la que es descriu a continuació:

Web Es tracta d’una plataforma bilingüe (espanyol i anglès) en creixement continu i que s’actualitza regularment per a incloure-hi informació nova.

Xarxes Socials Comptem amb una comunitat d’uns 5000 fans a Facebook, plataforma amb la qual gaudim d’una interacció important per part dels usuaris. Els vídeos del nostre canal de YouTube acumulen més de 8.500 visualitzacions i estem ampliant la nostra audiència participant a Twitter i Instagram, xarxes socials en les quals també som presents.

Newsletter Amb una periodicitat trimestral, fem arribar un butlletí electrònic a persones que ens han deixat les dades de contacte, ja sigui a través de la web o durant els esdeveniments als quals hem participat. L’objectiu és informar-los de les nostres activitats i notícies. La nostra base de dades disposa de més de 1.000 persones de 32 països diferents interessades en cetacis.

29

Publicacions Una eina fonamental per donar a conèixer tant la nostra activitat d’investigació com el coneixement de la biodiversitat de la zona d’estudi, dels cetacis i de la balena d’aleta en particular és la impressió de publicacions amb informació dirigida al públic en general. Per aquest motiu, EDMAKTUB produeix regularment material divers, les principals peces del qual s’inclouen a continuació.

Tríptic informatiu: ¿Sabías que hay ballenas en la costa del Garraf?

(Mida plegat: A5)

Roll-up (Mida 180x100cm)

Fitxa d’identificació de cetacis

(Mida A4)

30

Presentacions, xerrades i conferències Sempre que ens conviden, acudim a escoles, instituts, centres culturals o clubs nàutics a presentar la investigació que portem a terme i els resultats que hem obtingut.

EYE CATALUÑA – Entrevista Streaming

Barcelona – Octubre 2015

Entrega de premis Treball Recerca

Zoo de Barcelona – 16 Desembre 2015

Club Nàutic Vilanova

Vilanova I la Geltrú – 23 gener 2016

Club Nàutic Garraf

Garraf – 19 març 2016

ORYX

Barcelona – 31 març 2016

IES Benapres

Sitges – 22 abril 2016

CUM

Vilanova i la Geltrú – 3 maig 2016

Colegio Santa Teresa – P3

Vilanova i la Geltrú – 3 junio 2016

31

Espai Mercat

Calella – 27 octubre 2016

UAB - Facultat de Veterinària Bellaterra– 30 novembre 2016

Participació en fires i regates Una altra manera d’incrementar la visibilitat del nostre projecte i complir l’objectiu de difondre’n els coneixements, és la participació com a expositors en fires i altres esdeveniments. Sobretot, en aquells relacionats amb el mar i el medi ambient. A continuació, les imatges d’alguns dels esdeveniments als quals hem participat recentment:

Delta Birding Festival

Delta del Ebro – Setembre 2015

Saló Nàutic

Barcelona – Octubre 2015

Ruta de la Sal – Regata de Altura Castelldefels Eivissa – Març 2016

Fira BLAUVERD

Vilanova i la Geltrú – Juny 2015

32

Relació amb el mitjans de comunicació A més de l’enviament periòdic de notes de premsa, hem col·laborat activament amb els diferents mitjans de comunicació per elaborar la informació relacionada amb la presència de les balenes a la Costa del Garraf. El resultat de tot plegat és una repercussió molt àmplia en els mitjans de comunicació, els detalls de la qual es poden consultar a www.edmaktub.org/clipping-2 , que trobareu inclòs en l’annex. A continuació, algunes fotos del making off:

VOTV – Viure des de l’Essència Granollers – 25 novembre 2015

TV3 – Divendres (en directe)

Vilanova I la Geltrú – 3 febrer 2016

Onda Cero – La ciutat

Vilanova I la Geltrú – 15 març 2016

TV3/Super3 – El món dels Supers Gravació a bord – 12 abril 2016

Canal Blau – Entrada Lliure

Vilanova I la Geltrú – 8 juny 2016

Wordl10 – Entrevista Saló Nàutic Barcelona – octubre 2015

33

Les relacions amb els mitjans de comunicació constitueixen una activitat a la qual l’associació dedica una atenció especial. Des de l’inici del Projecte Rorqual s’ha obtingut una repercussió important en els mitjans: televisió, ràdio, premsa impresa i portals digitals de notícies. La relació completa i actualitzada de notícies publicades està accessible a la nostra pàgina web: www.edmaktub.com/clipping

Entrevista de WorldPress10 a Eduard Degollada en el Saló Nàutic de Barcelona

2015

Participació en congressos científics L’Associació EDMAKTUB participa regularment en les principals trobades científiques a l’entorn dels cetacis que tenen lloc a nivell nacional i internacional amb l’objectiu de presentar els resultats del Projecte Rorqual.

En aquest sentit, des de 2014, l’equip científic participa cada any en la Conferencia Anual de l’ECS (European Cetacean Society), i en el Congrés Anual de la SEC (Sociedad Española de Cetáceos)

Pòster científic presentat en el VIII Congrés de la Sociedad Espanyola de

Cetacis 2015

34

Vinculació amb l’art i la cultura

El Maktub navegant amb la vela realitzada per la Pepa Poch

L’Associació EDMAKTUB manté una col·laboració permanent amb l’artista Pepa Poch, que té un gran prestigi i reconeixement a nivell internacional. www.pepapoch.com Pepa Poch parla de si mateixa com una “solidària per instint” i és l’autora dels dissenys que decoren les veles i el casc del Maktub i que el converteixen en una exposició flotant des del 2012. En el marc de la Biennal d’Art de l’Habana, la pintora va decorar les veles del catamarà. El singular estil de l’artista dota el Maktub d’una bonica i marcada personalitat. .

Aquesta col·laboració és una interessant simbiosi on l’art i la cultura permeten fer major difusió de la ciència i la necessitat de protegir el medi ambient

Una imatge de Pepa Poch pintant la vela del Maktub durant la celebració de la Biennal d’Art de L’Habana al 2012.

35

PRÒXIMS TREBALLS Els bons resultats obtinguts fins a la data, ens animen a continuar amb el nostre treball d’investigació, incorporant objectius més ambiciosos i noves activitats, entre les quals destaquem les que s’indiquen tot seguit.

Continuar i ampliar la investigació sobre el rorqual comú a la costa catalana o Crear un catàleg d’individus de rorqual comú al Mediterrani català, identificats

genèticament (a través de mostres de buf i material fecal) i mitjançant la foto-identificació. Això permetria conèixer detalls sobre la població present al Mediterrani i la seva relació amb altres poblacions de rorquals en altres mars i oceans.

o Determinar la dieta del rorqual comú quan es troba en aigües catalanes, a través dels mostrejos de zooplàncton i material fecal.

o Relacionar els paràmetres que afecten la presència de rorqual comú a la zona,

establint un model que relacioni la seva presència i distribució a partir de l’estudi dels paràmetres oceanogràfics.

o Determinar l’estat de salut mediambiental de la costa catalana en relació a la

presència/absència de rorqual comú. o Acústica: determinar la presència i número de rorquals que visiten la zona,

patrons de vocalització i possibilitat d’identificació d’individus a través de l’anàlisi de les gravacions de la boia-hidròfon. Obtenir els valors de referència i detectar fenòmens acústics fora de la normalitat, per a poder establir patrons de contaminació acústica a la zona.

36

Incorporar nova tecnologia o Establir una nova metodologia en base a l’ús d’aeromodels teledirigits o drons

per a l’estudi de les balenes i altres cetacis, amb l’objectiu de reduir al màxim l’apropament als animals albirats, evitant, fins i tot, el contacte físic amb ells a l’hora de prendre mostres biològiques.

o Ampliar l’equip d’investigació amb una càmera termogràfica que permetria detectar la presència de balenes i altres cetacis a l’àrea circumdant a l’embarcació, tant de dia com de nit.

Educació i conscienciació o Implicar els navegants en l’estudi i conservació dels cetacis del mar Català-

balear a través de la creació d’un portal digital que tindria un doble objectiu: per una part, compartir la informació sobre els albiraments reportats i, per l’altra, educar en el coneixement de les espècies presents al mar català.

o Crear una xarxa de custòdia marina a les costes del Garraf amb l’objectiu comú de conservar la zona i la seva rica biodiversitat.

o Plantejar la possibilitat d’establir mesures de protecció i conservació a l’àrea

després de donar a conèixer la zona com a espai d’especial importància no només pels rorquals comuns i altres cetacis, sinó també per a altres espècies d’invertebrats, peixos i aus marines.

o Aprofitar la repercussió mediàtica per a fomentar la sensibilització entre el

públic general.

37

SOBRE L’ASSOCIACIÓ EDMAKTUB L’Associació EDMAKTUB és una organització sense ànim de lucre amb seu a Barcelona. Es dedica a l’estudi científic i a la divulgació del medi aquàtic, en especial, a la investigació dels cetacis. Va ser fundada l’any 2000 pel Dr. Eduard Degollada. EDMAKTUB desenvolupa les seves activitats a partir de diferents projectes d’investigació, ja sigui mitjançant iniciatives pròpies o col·laborant amb estudis d’altres institucions. L’interès sempre és aprofundir en el coneixement del mar i la fauna marina, per a preservar la seva riquesa i biodiversitat. L’Associació EDMAKTUB disposa d’una completa plataforma d’investigació, l’eix central de la qual és un catamarà equipat amb un multicòpter teledirigit, hidròfon i altre instrumental per a la recollida de mostres, sons i imatges. L’equip humà de l’Associació el compon un grup de científics i especialistes en diferents àmbits: biologia, veterinària, ciències ambientals, tècniques audiovisuals, etc. El Projecte Rorqual és una iniciativa que EDMAKTUB desenvolupa des del 2013, que compta amb l’autorització de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per a l’aproximació de cetacis amb finalitats científiques al Mar Balear (rf116/3662).

Per a més informació, per favor contactar amb:

info@edmaktub.org www.edmaktub.org

Amb el recolçament de:

También colaboran:

38

ANNEX I: EL RORQUAL COMÚ El rorqual comú (Balaenoptera physalus) és una espècie de cetaci, que pertany al subordre dels misticets (balenes amb barbes). És el segon animal més gran del món (pot arribar als 24 m de longitud) després de la balena blava (Balaenoptera musculus), és l’única espècie de balena que pot trobar-se al Mediterrani, i a la vegada una de les més desconegudes.

Els rorquals són balenes pelàgiques filtradores que s’alimenten principalment de krill (petits crustacis de l’ordre dels eufausiacis, que formen part del zooplàncton dels oceans) però també de copèpodes, petits peixos (verats, seitons o sardines) i calamars. Com tots els balenoptèrids, realitza migracions per a la seva reproducció o alimentació, desplaçant-se estacionalment cap a latituds baixes i temperades, a l’hivern, i cap a aigües més fredes i productives amb abundància d’aliment, a l’estiu. El rorqual comú es caracteritza per la seva gran velocitat en nedar, que pot superar els 30 km/h. Distribució del rorqual comú al Mediterrani El rorqual comú presenta una distribució variable al Mar Mediterrani al llarg de l’any a causa dels seus hàbits migratoris. En general, el rorqual comú es troba en aigües relativament fredes, associades a afloraments i surgències d’aigües profundes, riques en nutrients. Dins de la seva àrea de distribució, realitza migracions latitudinals, ocupa aigües septentrionals a l’estiu, durant la temporada d’alimentació, i aigües meridionals, a l’hivern, durant l’època de reproducció. La migració estacional s’inicia aproximadament al mes de febrer. Els animals es desplacen cap al Nord a través del Mar català-balear, generalment, paral·lelament a la cosa. Des de febrer fins al juny, poden observar-se individus ben a prop de la costa catalana. Durant els mesos d’estiu, la major part dels individus de rorqual comú es concentren a les aigües del nord de la conca occidental, especialment al Mar del Lígur, on s’alimenten bàsicament de krill. A la tardor, gran part dels individus, es dirigeixen a aigües més càlides, però se’n desconeix tant el destí com les rutes que segueixen.

39

Estat de conservació del rorqual comú: A nivell internacional:

Llista vermella de la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura) des del 1996, com a espècie amenaçada/en perill. A més, l’espècie es troba protegida pels diferents òrgans internacionals:

o Directiva Hàbitats de la Unió Europea (Annex IV) o Conveni de Berna (Annex II) o Conveni de Barcelona (IV Protocol, Annex II) o Conveni CITES (C1)

A nivell del Mediterrani:

Es considera una espècie d’interès per ACCOBAMS (Acord per a la Conservació dels Cetacis del Mar negre, Mediterrani i zona Atlàntica contigua) amb l’objectiu de fer un seguiment per a poder determinar el seu estat de conservació.

A nivell nacional:

El Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (CNEA -Real decreto 139/2011) considera el rorqual comú a espècie vulnerable.

El Catàleg d’Espècies Amenaçades de canàries el classifica “en perill d’extinció”.

La principal amenaça d’aquesta espècie són les col·lisions amb embarcacions. La protecció del rorqual comú és molt important ja que actua com una “espècie paraigües”, engloba un gran nombre d’espècies que coexisteixen en el mateix

ambient. Per tant, la seva protecció ajuda també a la conservació de totes aquestes altres espècies.

40

ANNEX II:

RELACIÓ DE TREBALLS CIENTÍFICS PRESENTATS Conferència Anual de la ECS (European Cetacean Society) 14-16 de març de 2016, Madeira Vídeo: Drones for cetacean Research Pòsters científics: - Interannual variation (2014-2015) of fin whales (Balaenoptera physalus) during their migration along the coast of Garraf. - Opportunistic platforms as a source of citizen science during a scientific study: “Fin Whale Project” - Fin Whale (Balaenoptera physalus) Photo-Identification catalogue results in the Catalan Coast o 23-25 de març del 2015, Malta Pòsters científics: - New data revealing remarkable fin whale (Balaenoptera physalus) presence within Catalonian shallow waters - Creating a network of contacts with local fishermen as a fundamental tool to provide data consistently throughout the year: Fin whale project - First photo-identification account of fin whales feeding in the Mid Southern Catalonian Coast. o 6-9 d’abril del 2014, Liège (Bèlgica) Pòsters científics: - The study of catalonian shallow waters as a foraging area for fin whales (Balaenoptera physalus)

Congrés Anual de la SEC (Societat 30 de setembre- 2 d’octubre de 2016, Gran Canaria Vídeo: Estudi del rorqual comú (Balaenoptera physalus) en la costa catalana. Pòster científic: Foto-Identificación: Re-Avistamientos Inter e Intra-anuales de rorcual común en la costa catalana del Garraf.

o 2 i 3 d’octubre del 2015, Vigo Pòsters científics: - Primer catálogo de foto-identificación de rorcual común en la costa catalana del Garraf. - Variación interanual (2014-2015) en la presencia de rorcual común (Balaenoptera physalus) a su paso por las costas del Garraf: disminución del número de individuos. - El Proyecto Rorcual establece las primeras bases para constituir una red de custodia marina en las Costas del Garraf. Ponències orals: - Avances en el uso de drones para el estudio de cetáceos.

41

- Uso del análisis multifractal en la determinación de un modelo funcional de la distribución del Rorcual Común (Balaenoptera physalus) en la costa catalana. o 4 i 5 de octubre del 2014, Palma de Mallorca Pòsters científics: - El Rorcual común (Balaenoptera physalus) a su paso por las costas del Garraf: colaboración con el sector pesquero e interpretación de los parámetros oceanográficos en la zona. Ponència Oral: - Estudio del rorcual común (Balaenoptera physalus) en la costa sud-central catalana.

Sexta reunion de “partners” de ACCOBAMS (Agreement on the Conservation of Cetaceans in the Black Sea Mediterranean Sea and Contigous Atlantic Area) 20-22 de octubre de 2016, Mónaco Pòster científic: Fin Whale presence in the catalan coast: A possible new MMPA?

Altres treballs 2016 - Beatriz Tintoré, graduada en Biologia i integrant de l’equip científic del Projecte Rorqual el 2016, en motiu del seu Treball de Fi de Grau, va desenvolupar una línia d’investigació sobre microplàstics amb la qual va presentar el treball posterior titulat “Abundància i distribució de microplàstics i possibles impactes sobre el rorqual comú (Balaenoptera physalus) en les costas del Garraf” a la Universidat Autònoma de Barcelona. Amb la classificació de 514 partícules de microplàstics va obtenir una qualificació d’excel·lent. 2015 - Estefi Jiménez, graduada en Biologia i integrant de l’equip científic del Projecte Rorqual el 2015, en motiu del seu Treball de Final de Grau, va desenvolupar una línia d’investigació sobre temperatura de l’aigua amb la qual va presentar el treball titulat: “Relació entre les variacions de temperatura i presència del rorqual comú (Balaenoptera physalus) en les costas del Garraf ala primavera” a la Universitat de Girona. Al 2014 Cristina Martín Bernal, membre de l’equip científic d’EDMAKTUB i, amb motiu del Màster en Oceanografia i gestió del Medi Ambient, va presentar la seva Tesi “El rorcual común (Balaenoptera physalus) a su paso por las costas del Garraf: colaboración con el sector pesquero y parámetros oceanográficos” a la Universitat de Barcelona.

42

ANEXO III: CLIPPING Aquesta és la relació d’aparcions d’EDMAKTUB en els mitjans de comunicació el 2016, juntament amb els enllaços per poder accedir a la informació original publicada.

Televisió 26 octubre – TVE La 2 (Cataluña) – Animalades (Minuts 1:25 a 5:25) Programa especial d’entrevistes als investigadores i experts http://www.rtve.es/alacarta/videos/animalades/animalades-pgm6-especial/3712512/

22 juliol- TVE La 1 – L’informatiu (Vespre) Resultats del Projecte Rorqual 2016 (Minuts 9:30 a 11:00) http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/vespre2-info22juliol/3672003/ 22 juliol- TVE La 1 – L’informatiu Resultats del Projecte Rorqual 2016 (Minuts 12:00 a 13:30) http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/informatiu-22jul/3669951/ 21 juliol- TVE La 1 – Telediario Resultats del Projecte Rorqual 2016 (Minuts 39:20 a 40:45) http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/telediario-21-horas-21-07-16/3669080/ 5 julio- Canal Blau TV – Informativos Resultats del Projecte Rorqual 2016 http://www.canalblau.cat/edmaktub-presenta-resultats-campanya-dinvestigacio-rorquals-aquest-2016/

15 junio- Canal Blau TV – Entrada lliure Entrevista a Eduard Degollada sobre el Projecte Rorqual (a partir del minuto 39:30″ del vídeo a la carta) http://www.canalblau.cat/entrada-lliure-15-06-2016/ 15 mayo – TV3/Super3 – El món dels Supers Al Joel li agraden molt les balenes. http://www.super3.cat/psuper3/sp3Seccio.jsp?seccio=video 14 abril – TV3 – Telenotícies Balena morta a la costa barcelonina http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/balena-morta-a-la-costa-barcelonina/video/5595056/

14 abril – BTV – Notícies Localitzada una balena morta de 13,5 metres a la bocana sud del port. http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/04/14/balena-morta-cadaver-port-de-barcelona-bocana-sud/

14 abril – TV3 – Espai Terra Programa sobre natura i respecte al medi ambient. Inclou una menció a EDMAKTUB en el minut 1:30″ dins del resum inicial i reportatge complet a partir del minut 21:15″

43

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/espai-terra/dijous-14-dabril/video/5594989/ 3 febrer – TV3 – Divendres Participem en aquest programa en directe, informant de la presència de balenes davant de la costa de Vilanova i la Geltrú. Aquí el vídeo a la carta (Si no vols veure’l tot, Edmaktub apareix del 1:13:30 a 1:22:00) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/divendres/la-pesca-el-xato-i-la-merenga-de-vilanova-i-la-geltru/video/5582095/

Radio 26abr – Catalunya Radio – L’efecte papallona Balenes al Garraf, fins quan? – Notícia de la presència de balenes en la costa del Garraf amb declaracions de Eduard Degollada. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/lefecte-papallona-balenes-al-garraf-fins-quan/audio/919278/

30 març – Onda Cero – La Ciutat Vilanova (13:00h) Entrevista a Eduard Degollada sobre el Projecte Rorqual i sobre els primers albiraments de balenes de la temporada (Si no vols escoltar-lo tot, Edmaktub apareix a partir del minut 8:45 i fins al 26:50) http://desprogresiva.antena3.com/mp_audios5//2016/03/31/BFAA91F5-1867-42F7-ACEB-CF522D27DA4C/BFAA91F5-1867-42F7-ACEB-CF522D27DA4C.mp3

15 març – Onda Cero Catalunya – La Ciutat (13:00h) S’informa sobre el Projecte Rorqual amb un extracte de l’entrevista realitzada a Eduard Degollada (Si no escoltar-lo tot, Edmaktub apareix del minut 38:30 al 42:30) http://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/ciutat/la-ciutat-1300h-15032016_2016031556e80e876584a878723c34c6.html

Premsa escrita & Internet

13 juliol – Diario de Tarragona Detectan más de 60 ballenas entre la costa de Sitges y Cunit en 51 días. Artículo en PDF: http://www.diaridetarragona.com/costa/66157/detectan-mas-de-60-ballenas-entre-la-costa-de-sitges-y-cunit-en-51-dias 11 juliol – La Vanguardia Más ballenas avistadas entre Sitges y Cunit Artículo en PDF: http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2016/07/16-07-11-La-Vanguardia-Resultados-2016.pdf 8 juliol – Diari de Vilanova Más ballenas que nunca: La tercera temporada del Proyecto Rorcual advierte sobre el incremento de muertes de cetáceos Artículo en PDF (en catalán): http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2016/07/2016-07-08-Diari-Vilanova.pdf 7 juliol – Noticias del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú Se presentan los resultados del Proyecto Rorcual http://www.vilanova.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=29991148#.V3-WYPmLTIU

44

23 juny – Diari de Vilanova A vista de pájaro: El uso de drones, clave para la investigación de cetáceos en el Proyecto Rorcual Artículo en PDF (en catalán): http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2016/07/2016-06-23-Diari-de-Vilanova.pdf 18 juny – Panorama Náutico Los drones facilitan la investigación de cetáceos http://www.panoramanautico.com/noticias/los-drones-facilitan-la-investigaci%C3%B3n-de-cet%C3%A1ceos 15 maig – Diari de Vilanova Més albiraments de balenes Artículo en PDF: http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2016/05/2016-05-13-Diari-Vilanova-Mes-albiraments-de-balenes.pdf 8 maig – Panorama Náutico Los avistamientos de ballenas se duplican esta temporada http://www.panoramanautico.com/noticias/los-avistamientos-de-ballenas-se-duplican-esta-temporada 25 abril – EcoAvant Vuelve el rorcual http://www.ecoavant.com/es/notices/2016/04/vuelve-el-rorcual-2561.php 4 abril – Panorama Náutico Descenso de ballenas, Investigación Rorcual http://www.panoramanautico.com/noticias/descenso-de-ballenas-investigaci%C3%B3n-rorcual 4 abril – Eix Diari Albiren un exemplar de rorqual comuna amb la seva cria a la costa del Garraf http://www.eixdiari.cat/territori/doc/62061/albiren-un-exemplar-de-rorqual-comuna-amb-la-seva-cria-a-la-costa-del-garraf.html 4 abril – Diari de vilanova Un rorqual i la seva cria albirades a la Costa del Garraf http://www.diaridevilanova.cat/noticia/675/rorqual/seva/cria/albirades/costa/garraf

4 març – Panorama Náutico Descenso de ballenas, Investigación Rorcual http://www.panoramanautico.com/noticias/descenso-de-ballenas-investigaci%C3%B3n-rorcual

24 març – Diari de Vilanova (edición papel) Balenes a la vista – Amplio reportaje sobre el Proyecto Rorcual. http://www.edmaktub.org/wp-content/uploads/2016/04/2016-03-24-Diari-Vilanova-24mar-Balenes-a-la-vista.pdf 3 març – Eix Diari – Diari Independent del Garraf, Alt i Baix Penedès Primer albirament de balenes de la temporada a la costa de Vilanova http://www.eixdiari.cat/territori/doc/61356/primer-albirament-de-balenes-a-la-costa-de-vilanova-de-la-temporada.html

45

www.edmaktub.org

info@edmaktub.org