PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis...

4
1 COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: CONVOCATORIA: Assignatura: LITERATURA UNIVERSAL Asignatura: LITERATURA UNIVERSAL BAREM DE L’EXAMEN: Cadascuna de les opcions consta de quatre qüestions; tres es troben vinculades a un text i la quarta consisteix en el desenvolupament teòric d’un tema. El valor de cada qüestió serà de 2,5 punts. BAREMO DEL EXAMEN: Cada una de las opciones consta de cuatro cuestiones; tres están vinculadas a un texto y la cuarta consiste en el desarrollo teórico de un tema. El valor de cada cuestión será de 2,5 puntos. Desenvolupeu una de les dues opcions següents: OPCIÓ A Text ÈDIP: I de qui el vas rebre? Era teu o d’algú altre? CRIAT: Meu no ho era; el vaig rebre d’un altre. ÈDIP: De quin ciutadà i de quina casa? CRIAT: No, pels déus, senyor, no preguntis més. ÈDIP: Ets home mort si t’ho he de preguntar una altra vegada. CRIAT: Era nascut a la casa de Laios. ÈDIP: Esclau o de la seva família? CRIAT: Ai! Ai! Sóc davant de la resposta més terrible de donar. ÈDIP: I per a mi d’escoltar, però l’he d’escoltar. CRIAT: Deien que era fill seu. Però la seva esposa que és dins podria explicar-te millor què va passar. ÈDIP: Fou ella qui te’l va donar? CRIAT: Sí, senyor. ÈDIP: I per fer què? CRIAT: Per matar-lo ÈDIP: Mare desgraciada! CRIAT: Ho va fer per por a uns oracles divins. ÈDIP: Quins? CRIAT: Diuen que ell mataria els seus pares. ÈDIP: I per què el vas donar a aquest vell, tu? CRIAT: Per compassió, senyor. Vaig pensar que el portaria al país d’on ell venia. Però va salvar-lo per als infortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un dissortat. ÈDIP: Ai! Ai! Ja tot ha esdevingut clar. Oh llum! Que et vegi ara per darrer cop, perquè s’ha aclarit ben bé que he nascut de qui no podia, convisc amb qui no podia i he matat a qui no podia. (Èdip entra precipitadament a palau) COR: Ai! generacions de mortals, com penso que la vostra vida és igual a no-res! Quin home, doncs, quin home aconsegueix major felicitat de la que s’imagina i un cop s’ha imaginat que la té, aquesta s’esvaneix? Davant el teu exemple, davant del teu destí, infortunat Èdip, no puc considerar feliç res que sigui mortal.

Transcript of PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis...

Page 1: PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un

1

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT

COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATÒRIA: CONVOCATORIA:

Assignatura: LITERATURA UNIVERSAL Asignatura: LITERATURA UNIVERSAL

BAREM DE L’EXAMEN: Cadascuna de les opcions consta de quatre qüestions; tres es troben vinculades a un text i la quarta consisteix en el desenvolupament teòric d’un tema. El valor de cada qüestió serà de 2,5 punts. BAREMO DEL EXAMEN: Cada una de las opciones consta de cuatro cuestiones; tres están vinculadas a un texto y la cuarta consiste en el desarrollo teórico de un tema. El valor de cada cuestión será de 2,5 puntos.

Desenvolupeu una de les dues opcions següents:

OPCIÓ A

Text ÈDIP: I de qui el vas rebre? Era teu o d’algú altre? CRIAT: Meu no ho era; el vaig rebre d’un altre. ÈDIP: De quin ciutadà i de quina casa? CRIAT: No, pels déus, senyor, no preguntis més. ÈDIP: Ets home mort si t’ho he de preguntar una altra vegada. CRIAT: Era nascut a la casa de Laios. ÈDIP: Esclau o de la seva família? CRIAT: Ai! Ai! Sóc davant de la resposta més terrible de donar. ÈDIP: I per a mi d’escoltar, però l’he d’escoltar. CRIAT: Deien que era fill seu. Però la seva esposa que és dins podria explicar-te millor què va passar. ÈDIP: Fou ella qui te’l va donar? CRIAT: Sí, senyor. ÈDIP: I per fer què? CRIAT: Per matar-lo ÈDIP: Mare desgraciada! CRIAT: Ho va fer per por a uns oracles divins. ÈDIP: Quins? CRIAT: Diuen que ell mataria els seus pares. ÈDIP: I per què el vas donar a aquest vell, tu? CRIAT: Per compassió, senyor. Vaig pensar que el portaria al país d’on ell venia. Però va salvar-lo per als

infortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un dissortat. ÈDIP: Ai! Ai! Ja tot ha esdevingut clar. Oh llum! Que et vegi ara per darrer cop, perquè s’ha aclarit ben bé que

he nascut de qui no podia, convisc amb qui no podia i he matat a qui no podia. (Èdip entra precipitadament a palau) COR: Ai! generacions de mortals, com penso que la vostra vida és igual a no-res! Quin home, doncs, quin

home aconsegueix major felicitat de la que s’imagina i un cop s’ha imaginat que la té, aquesta s’esvaneix? Davant el teu exemple, davant del teu destí, infortunat Èdip, no puc considerar feliç res que sigui mortal.

Page 2: PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un

2

(Sòfocles, Èdip rei, La Magrana, trad. Joan Castellanos) Qüestions 1. Situeu aquest diàleg en la línia argumental d’Èdip rei i justifiqueu la importància temàtica d’aquest

moment. 2. A partir d’aquest fragment, expliqueu els temes més importants que planteja Èdip rei. 3. A partir d’aquest fragment, expliqueu les característiques fonamentals de la tragèdia clàssica (personatges,

temes, acció, llenguatge, etc.). 4. Tema: Els poemes homèrics: argument i característiques.

OPCIÓ B Text Els primers quinze dies, els pares no van estar en disposició d’entrar a veure’l, i ell sentia tot sovint com ponderaven el treball present de la germana, mentre abans no paraven de renyar-la perquè els semblava una noia força inútil. Però ara s’esperaven tots dos, el pare i la mare, davant l’habitació de Gregor, mentre la germana s’endreçava i, tan bon punt en sortia, li feien explicar amb pèls i senyals l’aspecte que presentava l’habitació, què havia menjat Gregor, com s’havia comportat aquella vegada, i si se li notava alguna millora. De fet, però, la mare va voler visitar Gregor relativament aviat, i el pare i la germana la van dissuadir amb uns raonaments que Gregor escoltava amb molta atenció i aprovava plenament. Però més endavant van haver de retenir la mare amb violència, i quan exclamava: «Deixeu-me entrar a veure a Gregor; al cap i a la fi és el meu pobre fill! Que no ho compreneu, que necessito veure’l?», llavors Gregor pensaba que potser sí que estaria bé que entrés la mare, no cada dia, per descomptat, però potser un cop a la setmana; de fet ella ho entenia tot molt millor que la germana, que malgrat el seu atreviment només era una criatura i, comptat i debatut, potser s’havia fet càrrec d’una tasca tan dura només a causa de la seva lleugeresa quasi infantil. El desig de Gregor de veure la mare no va trigar a satisfer-se.

(F. Kafka, La metamorfosi, Educaula, trad. Jordi Llovet) Qüestions 1. Situeu l’argument del fragment proposat en el context global del relat. 2. Indiqueu el paper en la novel·la dels personatges citats en el fragment proposat. 3. Exposeu les diverses interpretacions que ha rebut l’obra i la seua significació en la narrativa del segle XX. 4. Tema: La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic.

Page 3: PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un

3

Desarrolle una de las dos siguientes opciones:

OPCIÓN A

Texto

EDIPO.– ¿De dónde lo tomaste? ¿De casa o de la de otro? CRIADO.– No, no era mío, lo recibí de otro. EDIPO.– ¿De cuál de estos ciudadanos? ¿De qué familia? CRIADO.– No, mi señor, por los dioses, no me hagas contar más. EDIPO.– Estás muerto, si te tengo que repetir la pregunta. CRIADO.– Era de la casa de Layo: uno de los ancianos de allí. EDIPO.– ¿Era siervo o hijo de un noble? CRIADO.– Ay de mí, que esto es lo más terrible de decir… EDIPO.– Y de escuchar también, pero hay que escucharlo. CRIADO.– De él, sí. Se decía que era su hijo. Pero la que está ahí dentro, tu esposa, te puede decir mejor qué

fue lo que pasó. EDIPO.– ¿Fue ella la que te lo dio? CRIADO.– Sí, mi señor. EDIPO.– ¿Con qué fin? CRIADO.– Matarlo. EDIPO.– La que lo dio a luz, desgraciada… CRIADO.– Sí, por miedo a un oráculo terrible. EDIPO.– ¿Cuál? CRIADO.– Que mataría a quienes lo engendraron, ese era. EDIPO.– ¿Y por qué tú se lo entregaste a este anciano? CRIADO.– Por pena, mi señor, por creer que se lo llevaría a vivir a otro lugar, a su tierra. Pero lo salvó para la

mayor desgracia. Si tú eres el mismo del que él habla, ten por seguro que has nacido maldito. EDIPO.– Ay, ay, que todo se ha vuelto claro. ¡Luz, te miraré ahora una última vez! Se ha revelado que nací de

quienes no debía, que viví con quienes no debía, que maté a quienes no debía… CORO.– ¡Ay, generaciones de mortales, por muchas que cuente, igualmente vivís una nada de vida! ¿Quién,

qué hombre consigue de la felicidad algo más que una cierta apariencia para después declinar? Con el ejemplo tuyo, con tu sino, con el tuyo, desdichado Edipo, nada mortal puedo tener por feliz.

(Sófocles, Edipo rey, Cátedra Base, trad. Jorge Cano)

Cuestiones 1. Sitúe este diálogo en la línea argumental de Edipo rey y justifique la importancia temática de este

momento. 2. A partir de este fragmento, explique los temas más importantes que plantea Edipo rey. 3. A partir de este fragmento, explique las características fundamentales de la tragedia clásica (personajes,

temas, acción, lenguaje, etc.). 4. Tema: Los poemas homéricos: argumento y características.

Page 4: PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO … Universal 3ª opció 2015.pdfinfortunis més terribles, perquè si tu ets aquell de qui aquest parla, sàpigues que ets un

4

OPCIÓN B

Texto

Durante los primeros quince días, los padres no pudieron decidirse a verle. Él los escuchaba a menudo elogiar la dedicación de la hermana, cosa que antes no hacían, al contrario, solían enfadarse con ella por considerarla una inútil. Pero a menudo, ambos, el padre y la madre, esperaban ante la habitación de Gregor mientras la hermana la arreglaba y, en cuanto salía, tenía que contarles con detalle cómo estaba la habitación, lo que Gregor había comido, cuál había sido su actitud y si se advertía en él alguna mejoría. La madre, por cierto, quiso visitar a Gregor muy pronto y, entonces, el padre y la hermana la detuvieron con razones que Gregor escuchó con la mayor atención y con las que estuvo completamente de acuerdo. Pero más adelante fue necesario impedírselo por la fuerza y, cuando exclamaba: «¡Dejadme entrar a ver a Gregor! Pobre hijo mío! ¿No comprendéis que necesito entrar a verle?», Gregor pensaba que tal vez fuera conveniente que su madre entrase, claro que no todos los días, pero, por ejemplo, una vez a la semana: ella era mucho más comprensiva que la hermana, quien, a pesar de todo su valor, no dejaba de ser al fin y al cabo solo una niña, que quizá por la ligereza infantil se había echado sobre los hombros una tarea tan difícil.

Pronto se iba a cumplir el deseo de Gregor de ver a su madre.

(F. Kafka, La metamorfosis, Ecir Editorial, ed. Andrés Mínguez) Cuestiones 1. Sitúe el argumento del texto propuesto en el contexto global de la novela. 2. Indique el papel en la novela de los personajes citados en el fragmento propuesto. 3. Exponga las diversas interpretaciones que ha tenido la novela y la significación de la misma en la narrativa

del siglo XX. 4. Tema: La narrativa hispanoamericana: el realismo mágico.