PROJECTE LINGÜÍSTIC · PLC INSTITUT JAUME CALLÍS, VIC. CURS 2018-2019 4 INTRODUCCIÓ El Projecte...

INSTITUT JAUME CALLÍS, VIC

PROJECTE LINGÜÍSTIC

COORDINACIÓ LIC

CURS 2018-19 Projecte basat en el document que porta el mateix nom del curs 2009-2010, revisat i actualitzat. Versió octubre 2018-V2

PLC INSTITUT JAUME CALLÍS, VIC. CURS 2018-2019

2

ÍNDEX INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 4

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC .................................................................. 5

1.1- ALUMNAT I ENTORN SOCIOCULTURAL I ECONÒMIC ......................... 5

NACIONALITATS DE L’ALUMNAT DE L’INSTITUT JAUME CALLÍS DE VIC ... 7

1.2. LA COMUNICACIÓ DINS DEL CENTRE .............................................. 10

2. ENTORN ................................................................................................... 16

2.1 LA LLENGUA CATALANA: LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE ..................................................................................... 16

2.1.1 LLENGUA DEL CENTRE ................................................................. 16

2.1.2 L’APRENENTATGE / ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA ............................................................................................... 16

2.2 LA LLENGUA CASTELLANA ................................................................. 25

2.2.1. L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA ........................................................................................... 25

2.2.1.2. COORDINACIÓ CATALÀ – CASTELLÀ .......................................... 25

2.3. LLENGÜES ESTRANGERES ................................................................ 26

2.3.1. INTRODUCCIÓ ............................................................................... 26

2.3.2 SEGONA LLENGUA ESTRANGERA: FRANCÈS............................ 26

2.3.3 PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS ............................. 27

2.3.4. LLENGÜES COMPLEMENTÀRIES PROCEDENTS DE LA NOVA IMMIGRACIÓ ............................................................................................ 31

2.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ................................................................... 32

2.4.1. LLENGUA DEL CENTRE ................................................................ 32

2.4.2. DOCUMENTS DEL CENTRE.......................................................... 32

2.4.3. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE ............................................ 33

2.4.4. COMUNICACIÓ EXTERNA ............................................................ 33

2.4.5. SERVEIS D’EDUCACIÓ NO FORMAL ........................................... 33

2.4.6. ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES .......................................................... 33

2.4.7. PROJECTES D’INNOVACIÓ .......................................................... 33

2.4.8. LA BIBLIOTECA ESCOLAR ............................................................ 34

2.4.9. PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC) ....................................... 36

2.4.10. PREMIS LITERARIS ..................................................................... 36

2.4.11. PÀGINA WEB DEL CENTRE ........................................................ 36

2.4.12. EXPOSICIONS.............................................................................. 36

2.4.13. INTERCANVIS I MOBILITAT ........................................................ 37


3

ANNEXOS ........................................................................................................ 37

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES DE CATALÀ .............................................. 37

ESO........................................................................................................... 37

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES DE CASTELLÀ .......................................... 38

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES D’ANGLÈS ................................................ 38

GEP Francès, 1r any .................................................................................... 40


4

INTRODUCCIÓ El Projecte Lingüístic del Centre (PLC) és l’eina que ens permet reflexionar sobre el tractament que té la llengua catalana al centre i el de les altres llengües presents al currículum, així com de la presència de les llengües que parla la comunitat educativa del centre. Tal i com estableix la llei, el català ha de ser la llengua vehicular no només a classe, sinó també en els entorns lúdics i en les relacions interpersonals. El PLC ha de vetllar perquè així sigui, ja que l’ús del català en tots els àmbits, a més d’ajudar al domini de la llengua catalana en situacions comunicatives i en el seu sentit més acadèmic, esdevindrà, també, un element que afavoreixi la cohesió social. Segons la llei cal, també, garantir que l’alumnat tingui un domini de la llengua castellana en tots els àmbits, comunicatius i acadèmics, i que el tractament de les llengües estrangeres sigui no només el que marca el currículum, sinó que també cal donar-los un enfocament viu ja que són eines essencials per a comunicar-se. En finalitzar els ensenyaments obligatoris, cal garantir el ple domini de les

llengües oficials catalana i castellana, i tal i com concreta el PEC, haver tingut

un bon impuls en llengües estrangeres – l’anglès com a primera llengua

estrangera i, per a l’alumnat que així ho esculli, també el francès-. També, i no

menys important, cal la formació de parlants plurilingües respectuosos amb la

interculturalitat, amb una actitud positiva vers la diversitat lingüística i amb el

desig d'aprendre altres llengües.

Des del centre la llengua es treballa no només en les matèries pròpiament

lingüístiques, sinó que en formar part de la competència comunicativa, s’integra

en totes les àrees, les quals vetllen per l’ús correcte de la llengua, tant des de

la vessant oral com escrita, tenint en compte les diferents propietats textuals

(adequació, coherència, cohesió i correcció).

Per tal de que la llengua catalana sigui l’eix vertebrador d’aquest projecte educatiu plurilingüe, el PLC ha de concretar com es portarà a terme aquest objectiu i ha de vetllar pel seu compliment. Prèviament, caldrà una anàlisi de la situació actual de les llengües al centre, tant en la projecció interna com externa. Això permetrà elaborar un projecte que serà de referència i que es revisarà periòdicament. El nostre centre parteix d’un Projecte Lingüístic elaborat el curs 1994 - 1995 on ja s’exposava la realitat del centre i l’ús generalitzat de la llengua catalana en totes les activitats del centre i en la comunicació interna i externa. Aquest projecte es va re elaborar el curs 2009-2010 i s’actualitza cada any. MARC LEGAL - articles 10, 11, 12 i 16 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol


5

- l'article 5.1.e del Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

1.1- ALUMNAT I ENTORN SOCIOCULTURAL I ECONÒMIC L’Institut Jaume Callís té els seus inicis l’any 1968 i en els seus gairebé 50 anys d’història ha esdevingut un centre de prestigi i de referència no només a la ciutat de Vic sinó també a tota la comarca amb un professorat compromès i competent. Durant molts anys, va ser l’únic centre públic que oferia estudis d’Educació Secundària. Però, des de fa 30 anys aproximadament, s’han anat creant centres públics de secundària a tota la comarca: Manlleu, Torelló, Centelles, Taradell, Roda de Ter, Les Masies de Voltregà, Calldetenes, Tona, Gurb i, dins de la mateixa ciutat de Vic, s’han creat dos instituts més: l’antic centre de Formació Professional, ara anomenat INS Vic, i l’INS La Plana. Això vol dir que la procedència de l’alumnat no abraça la comarca com anys enrere. L’Institut ofereix estudis de diürn, ESO i Batxillerat, i és un centre col·laborador de l’IOC. El centre ofereix, també, un cicle formatiu de grau mitjà de futbol i un de bàsquet. NOMBRE DE GRUPS CURS 2017 - 2018

ESO 1r ESO – 3 grups (4 grups de forma efectiva) 2n ESO – 3 grups 3r ESO – 3 grups 4t ESO – 3 grups Aules obertes – 2 Aula d’acollida – 0,5

BATXILLERAT 1r – 4 grups 2n – 4 grups

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE FUTBOL Nivell 1 – 1 grup Nivell 2 – 1 grup


6

CENTRES DE PROCEDÈNCIA DE L’ALUMNAT L’alumnat d’ESO del nostre centre prové dels següents centres: ESC Dr. Salarich ESC Balmes Andersen ESC Guillem de Montrodon - Sant Miquel dels Sants ESC La Sínia ESC Sta. Caterina ESC La Montjoia, St. Bartomeu del Grau ESC Les Escoles de Gurb ESC Sentfores, La Guixa INS Vic SI Les Margues, Calldetenes SES Gurb Institut Margarida Xirgu Institut-Escola Ramon Calvet Institut del Voltreganès Institut Rovira Forns Escola Pompeu Fabra Escola FEDAC. Vic (Pare Coll) Escola Vedruna. Tona Escola Sant Miquel dels Sants Institut Antoni Comella Escola Sagrat Cor Institut Vicenç Plantada Escola Escorial. Vic Pel que fa a la procedència dels alumnes de Batxillerat, poden ser dels següents centres: Sant Miquel dels Sants Pare Coll Sagrat Cor L'Escorial SI Les Margues (Calldetenes) El Roser. Sant Julià de Vilatorta Institut Cirviànum. Torelló SI de Gurb Institut El Voltreganès Institut de Tona Institut Antoni Pous i Argila. Manlleu Institut Miquel Martí i Pol. Roda de Ter Escola Casals Gràcia. Manlleu Institut de Taradell


7

El tipus de famílies de l’alumnat del nostre centre és molt variat, va des de famílies de classe mitjana - alta fins a famílies de classe més desfavorida. La majoria dels alumnes són de parla catalana però en els últims 30 anys la ciutat ha rebut molta immigració i, com a conseqüència, el nostre centre té alumnat procedent de diversos països d’Europa, d’el Magrib, de l’Àfrica subsahariana, d’Amèrica central i Amèrica del sud, de l’Índia i de la Xina.

NACIONALITATS DE L’ALUMNAT DE L’INSTITUT JAUME CALLÍS DE VIC

ESO % d’ESO BATX % BATX TOTAL % TOTAL

Nombre d’alumnes nacionalitat espanyola

296 82,68% 256 95,88% 553 88,48%

Nombre d’alumnes nacionalitat estrangera

62 17,32% 11 4,12% 72 11,52%

Nombre total d’alumnes

358 100% 267 100% 625 100%

ALUMNES D’ESPORTS (FUTBOL)

Nombre d’alumnes amb nacionalitat espanyola

9

Nombre total d’alumnes 9


8


9

PAÏSOS DE PROCEDÈNCIA DE L’ALUMNAT ESTRANGER

ESO

NOMBRE

Marroc 24 Ghana 7 Índia 10 Equador 2 Romania 2 Bolívia 2 Colòmbia 2 Rússia 1 Senegal 3 Itàlia 1 Polònia 2 Pakistan 2 Guinea Bissau 1 Ucraïna 1 Xina 2

SUMA TOTAL 62


10

BATXILLERAT

NOMBRE

Brasil 1 Colòmbia 1 Estats Units d’Amèrica 3 Índia 2 Marroc 2 Romania 1 Xina 1

SUMA TOTAL 11 1.2. LA COMUNICACIÓ DINS DEL CENTRE L’alumnat normalment es comunica en català al centre, però l’alumnat de procedència estrangera sovint utilitza la seva llengua per a comunicar-se entre els que comparteixen la mateixa llengua materna. Quan la comunicació és amb el professorat, amb els/les companys/companyes o Personal d’Administració i Serveis ho fan en català donat que és la llengua que s’utilitza al centre. El fet que tothom se’ls dirigeixi en català ajuda aquests/aquestes alumnes a millorar el seu nivell de llengua catalana i, a la vegada, és una eina integradora i de cohesió social. Entrevistat el professorat i PAS, l’alumnat, les llengües que parla el personal i l’alumnat del centre són:

PROFESSORAT ENTREVISTAT

LLENGÜES QUE PARLEN A CASA Normalment català 45 Català i castellà 3 Castellà 2 SUMA 50 LLENGÜES QUE PARLEN A L’INSTITUT

CATALÀ 41 CATALÀ I ANGLÈS 8 CATALÀ I CASTELLÀ 1 SUMA 50 LLENGÜES QUE PARLEN A CLASSE

CATALÀ 35 CASTELLÀ 4 ANGLÈS 6 FRANCÈS 1


11

CATALÀ I ANGLÈS 4 SUMA 50 LLENGÜES DE L’ENTORN SOCIAL CATALÀ 41 CASTELLÀ 1 CATALÀ I CASTELLÀ

8

SUMA 50


12

PAS ENTREVISTAT 4 LLENGÜES QUE PARLEN A CASA

Normalment català 4 Normalment castellà 0 LLENGÜES QUE PARLEN A L’INSTITUT

Normalment català 4 Normalment castellà 0 Català i castellà 0 LLENGÜES QUE PARLEN EN LA VIDA SOCIAL

Normalment català 4 Normalment castellà 0 Català i castellà 0


13

ALUMNAT ENTREVISTAT: 141 alumnes (formulari online): 1.LLENGÜES PARLADES A CASA: 141 respostes

CAT 86 (61%)

CAST 11 ( 7,8%)

CAT I CAST 10 ( 7,1%)

ALTRES (amazic,amazic i català, català i anglès, twi, polonès i català, xinès, àrab, panjabi)

34 (24,11%)

2.LLENGÜES PARLADES A L’INSTITUT:141 respostes


14

CAT 110 (78%)

CAT I CAST 18 (12,8%)

CAT I ANG 6 ( 4,3%)

CAT I ALTRES 7 (5%)

AMAZIC 15 (17%)

CASTELLÀ 14 (15,9%)

ANGLÈS 12 (13,6%)

PANJABI 7 ( 8%)

XINÈS 3 (3,4%)

ALTRES (cat i anglès, castellà i anglès, català i castellà, francès-català-

37 (42,1%)


15

castellà i anglès)

TOTAL RESPOSTES 88

3. LLENGÜES PARLADES A LA VIDA SOCIAL: 141 respostes

Normalment CAT 93 (65,96%)

Normalment CAST 6 ( 4,26%)

Normalment CAT i CAST 23 (16,31%)

Normalment una altra llengua 19 (13,47%)

L’altra llengua parlada a la vida social: 72 respostes


16

2. ENTORN A la ciutat de Vic, així com a la resta de poblacions de la comarca d’Osona, la llengua de comunicació és el català, a diferència d’altres comarques de Catalunya. Ara mateix, però, la ciutat compta amb un 25% d’immigració. En un futur caldrà analitzar-ne l’impacte, pel que fa a l’ús de la llengua catalana. Geogràficament, l’institut està situat a 1’3 km del centre de la ciutat, a la zona esportiva. En un principi, estava aïllat, no hi havia ni vivendes ni instal·lacions de cap tipus. Més endavant es van anar construint instal·lacions esportives, una escola, etc. La Universitat de Vic també es va ubicar relativament a prop de l’institut i, durant els últims 10 anys aproximadament, amb la consolidació de la UVic, la conjuntura aleshores favorable en el sector immobiliari i la millora de les instal·lacions esportives, s’han edificat blocs de pisos. És, doncs, un barri nou amb molt poc moviment comercial i encara molts terrenys per a construir. L’activitat més comercial de la ciutat es troba als nuclis més poblats i, per tant, una mica apartats de l’institut. Això, en part, és un factor que es pot considerar positiu perquè no hi ha tant moviment com en els nuclis més poblats però, pel que fa a comunicar-se amb el barri, no és un barri arrelat i, per tant, amb una tradició de comunicació amb l’institut. Podem dir, doncs, que la comunicació amb el barri és pràcticament nul·la.

2.1 LA LLENGUA CATALANA: LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE 2.1.1 LLENGUA DEL CENTRE

El català és la llengua que s’utilitza al centre en les activitats d’ensenyament aprenentatge, excepte en les àrees de castellà i llengües estrangeres. Però, a més, s’utilitza en els espais lúdics i de relació interpersonal. És la llengua de convivència i de comunicació. Així, la llengua catalana és la llengua de cohesió i integració entre totes les persones del centre (alumnat, professorat i PAS).

2.1.2 L’APRENENTATGE / ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA

LA LLENGUA ORAL

La llengua oral es treballa en tots els seus registres per tal que els/les alumnes esdevinguin parlants competents en llengua catalana. És per això que a les classes de llengua i a les classes de les altres matèries es té en compte aquest aspecte de la llengua per tal que els/les alumnes aprenguin a dialogar, exposar, parlar i escoltar. A més, en les classes més específiques de llengua i literatura, els alumnes han d’aprendre a llegir en veu alta textos coneguts, recitar poemes i fer una lectura dramatitzada de textos teatrals.

LA LLENGUA ESCRITA

La llengua escrita treballa els aspectes formals de la llengua per tal que ajudin els/les alumnes a entendre i comprendre els diferents tipus de textos que es troben als llibres de text de totes les matèries curriculars. Aquest treball, a la


17

vegada que ha de preparar els/les alumnes perquè esdevinguin lectors competents, també els ha de preparar perquè esdevinguin escriptors competents. Conscients d’això, el nostre centre parteix d’un treball de Comprensió Lectora i Competència Discursiva, els objectius del qual s’expliquen més endavant, que va ser elaborat pel departament de català, amb la col·laboració dels altres departaments, i que està enfocat a exercitar la comprensió i expressió escrites. Creiem que és una feina que ens involucra a tot el professorat. Per això, la comprensió de textos s’ha treballat i es treballa en totes les matèries i nivells, amb una gradació de dificultat segons els nivells.

RELACIÓ LLENGUA ORAL I LLENGUA ESCRITA

La llengua oral i la llengua escrita no poden anar per camins diferents ja que estan interrelacionades. Les quatre habilitats lingüístiques (escriure, llegir, escoltar i parlar) s’han de treballar conjuntament. El nostre centre treballa aquestes quatre habilitats en tots els nivells i en totes les matèries: la lectura porta al diàleg o a la discussió que, sovint, deriven cap a una activitat d’expressió escrita. Això afavoreix la competència comunicativa. Tot el professorat comparteix la necessitat d’interrelacionar les quatre habilitats ja que ajuden a entendre, reflexionar, analitzar i arribar a conclusions.

LA LLENGUA EN LES DIVERSES ÀREES

El claustre considera que l’ensenyament de la llengua catalana és responsabilitat de tots. Per això, la llengua d’ús corrent a classe, excepte a les classes de castellà i de llengües estrangeres, i també en les matèries que formen part del GEP, és el català tant a nivell oral com escrit. És una manera d’exercitar i consolidar els ensenyaments teòrics, a la vegada que serveix per a millorar la comprensió i l’expressió. Com a conseqüència, la llengua es té, també, en compte a l’hora d’avaluar les diferents matèries.

Donat que el claustre ha mostrat sempre la preocupació per la dificultat que presenta la majoria de l’alumnat en acabar ESO i Batxillerat per a llegir bé i comprendre textos el departament de català, juntament amb els altres departaments, va elaborar un treball amb exercicis per a realitzar amb els alumnes sobre Comprensió Lectora i Competència Discursiva. Una part del Prefaci i els Objectius es presenten aquí amb les paraules de Pere Tió, coordinador d’aquest projecte:

“D’un temps ençà, es constata que la majoria dels alumnes acaben l’ESO, o arriben a Batxillerat, sense saber llegir bé ni entendre els textos, tant els de l’entorn social i professional, els articles d’opinió i argumentació de la premsa, com els propis de l’estudi de les diferents matèries del currículum escolar. En conseqüència, tampoc hi ha un domini de la capacitat d’explicar-se, de selecció i contrast d’idees, tant oral com escrita.

En els cursos de llengua i en els d’humanitats, però també en els de ciències i tecnologia, els llibres de text proposen en cada lliçó textos variats i preguntes de comprensió. Convé que les activitats de comprensió siguin variades en els objectius i arribin a incloure fins i tot la comprensió dins una articulació de


18

discursos propis que impliquin l’ús de totes les idees d’un text i que permetin una autonomia d’explicació, a partir de les coses que es llegeixen o s’estudien.

ESQUEMA D’OBJECTIUS:

PRIMER CICLE D’ESO

Comprensió Lectora

- Resumir textos

- Estructura bàsica

- Idea principal, tesi o tema

- Fer esquemes

- Mostrar les relacions entre les coses que es diuen

Explicar i Argumentar

- Saber ordenar una explicació (preparar un tema)

- Pràctiques de fer un guió

- Explicar de maneres diferents una mateixa cosa (fer textos a l’inrevés, etc.)

- Estudiar un fragment d’una lliçó i explicar-lo sense repetir textualment

- Explicar notícies de temes diversos: successos, cultura, medi ambient.. (Qui?, Quan?, Què?, On?, Com?, Per què?,)

- Explicar instruccions d’ús, descriure un dibuix, regles, passos d’un experiment...

- Saber buscar arguments i articular-los en un discurs (argumentacions simples)

- Exercicis de comparació (més aviat d’objectes i coses concretes)

- Causes i efectes

- Definició

- Classificació

SEGON CICLE D’ESO

Comprensió Lectora

- Pràctiques semblants a 1r cicle d’ESO, amb textos més extensos i complexos

Explicar i Argumentar

- Pràctiques més complexes que a primer cicle

- Exercicis d’argumentació de diferent tipologia i corregir arguments no vàlids: Arguments contraris, causa-efecte, comparació (de teories, societat), inventari o suma de fets

- Pràctiques parcials de comentari de text: tot articulant un discurs de comentari de text, saber afegir informacions complementàries o coneixements propis


19

- Comentari de text global, introduint, a més de les informacions complementàries, l’origen del text, el tema i estructura, el context...

- Recensió d’un llibre

PRIMER DE BATXILLERAT

- Pràctiques de comprensió de textos humanístics i científics

- Comentaris

- Recollir i comparar informacions de diferents procedències, saber-ho explicar amb un discurs propi

- Pràctiques d’aspectes parcials de treballs o estudis monogràfics (elaborar guió i índex, saber difondre diferents textos o fragments en un discurs propi, tot introduint correctament les citacions).

Aquest treball s’ha portat a terme al centre des de l’any 2006.

CONTINUÏTAT I COHERÈNCIA ENTRE CICLES I NIVELLS

El centre disposa de documents referents a l’organització del centre i als acords sobre aspectes didàctics. Les programacions i els criteris d’avaluació són elaborats per cada seminari o departament i els aplica segons els acords que han pres. Cal establir criteris de transversalitat. Es disposa d’un protocol quan l’alumnat canvia de nivell o de cicle. Hi ha, també, coordinació entre Primària i Secundària, que consisteix en el traspàs d’informació sobre l’alumnat. Les reunions d’equips docents es fan sis vegades a l’any i, en canvi, les reunions de coordinació i de tutors són setmanals. Tota aquesta documentació és en català, excepte per a llengües estrangeres. La llengua vehicular a les reunions esmentades i a la coordinació entre Primària i Secundària és sempre el català.

ACOLLIDA D’ALUMNAT NOUVINGUT I ENSENYAMENT DE LA LLENGUA VEHICULAR

L’alumnat nouvingut del nostre centre rep suport i assessorament des del primer contacte escolar i això els facilita la seva incorporació al sistema educatiu. Aquí és on s’inicia i es sensibilitza l’alumnat a utilitzar el català.

En arribar al nostre centre són rebuts per una la Coordinadora Pedagògica i la professora de l’Aula d’Acollida. Aquesta primera presa de contacte serveix per a informar els alumnes i les seves famílies del funcionament del centre i per a donar-los informació escolar. El centre disposa de dossiers amb informació del funcionament intern en les diverses llengües de l’alumnat nouvingut i es lliura a les famílies des de la seva arribada al centre. La comunicació amb la família i amb els/les alumnes es fa en català quan es pot.

El nostre centre disposa d’un Pla d’Acollida on es recull el protocol que es porta a terme al centre i que té com a objectiu facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. Aquest document inclou l’acollida inicial, el funcionament de l’aula d’acollida (l’organització de l’horari de l’alumne/a, el pla de treball, l’avaluació, la tutoria i la relació amb les famílies) i la incorporació plena al grup classe. El pla d’acollida distingeix entre l’alumnat que desconeix el català i el castellà i l’alumnat de parla castellana que desconeix el català i, en cada cas, s’apliquen


20

estratègies didàctiques i organitzatives diferents. Cadascun d’aquests alumnes tindrà el seu Pla Individualitzat.

El pla d’acollida assegura que l’alumnat nouvingut rebi una acollida i una atenció lingüística de qualitat per així facilitar el contacte i l’ensenyament de la llengua catalana. Aquest curs s’estan atenent 18 alumnes.

FUNCIONAMENT DE L’AULA D’ACOLLIDA

ORGANITZACIÓ HORÀRIA DE L’ALUMNE

a) Alumnat que desconeix el català i el castellà:

L'organització horària correspon al tutor de l’aula d’acollida amb la supervisió del coordinador pedagògic i seguint els següents criteris:

- L’aula d’acollida serà el marc de referència d’aquest alumnat

nouvingut.

OBSERVACIÓ: L’aula d’acollida funciona 18 hores setmanals. Hi intervenen diferents professors i professores. Els alumnes hi realitzen diferents àrees, si bé en totes l’enfocament comunicatiu i l’aprenentatge i el domini de la llengua hi són sempre presents.

- A l’aula ordinària es prioritza l’assitència, des de la seva

incorporació i valorant cada cas, a les següents àrees: ▪ Alumnes de 1r: Educació Física i tutoria. ▪ Alumnes de 2n: Educació Física. Educació Visual i

Plàstica. Música tutoria i Optativa . ▪ Alumnes de 3r: Educació Física tutoria i Optativa . Pel

que fa a l’Educació Visual i Plàstica es valora cada cas. ▪ Alumnes de 4t: Educació Física tutoria i Optatives .

OBSERVACIONS:

▪ Segons el nivell de competències de l’alumne/a, se l’incorpora immediatament o força ràpidament a les àrees d’anglès i de matemàtiques

▪ Si es tracta d’alumnes que dominen el francès se’ls ofereix la possibilitat de poder assistir a l’Optativa de Francès.

▪ En la tria de les Optatives, se’ls dóna preferència. Cal, almenys inicialment, l’orientació del tutor/a de l’aula d’acollida. S’ha de procurar que realitzin aquelles Optatives que els facilitin una participació activa. (Activitats esportives, manipulatives, àrees que dominen...)

▪ Quan els alumnes s’incorporen al centre molt avançat un trimestre o a les seves acaballes, s’espera al trimestre següent per incorporar-lo a les Optatives.


21

- L’assistència de l’alumne a l’hora de tutoria del seu curs, s’acorda amb el tutor. Malgrat tot, és bo que s’agilitzi aquesta incorporació en els següents casos:

▪ Alumnes de 1r cicle, als quals els queda molt més temps

de convivència al centre. ▪ Si el tutor coneix l’alumne, sigui perquè intervé a l’aula

d’acollida o perquè imparteix alguna de les àrees que l’alumne/a realitza amb el grup-classe.

▪ Si l’alumne, assisteix des de bon començament o força ràpidament a tres o més àrees, amb el grup-classe.

- Finalment si l’alumne no ha estat escolaritzat anteriorment al seu

país d’origen, es pot:

▪ Sol·licitar a la inspecció un incorporació progressiva de l’alumne al centre. (Inici amb menys hores).

▪ Facilitar la realització d’Optatives, més adequades a l’alumne, encara que no li correspongui per curs.

▪ Permetre l’assistència de l’alumne, a l’aula d’acollida, quan qualsevol de les alternatives proposades, es considera que no són gens adequades.

b) Alumnat de parla castellana i que desconeix el català:

El tutor de l’aula d’acollida fa una proposta horària del suport lingüístic necessari per a l’alumne/a nouvingut/da amb la supervisió del coordinador pedagògic, i seguint els següents criteris:

- L’aula ordinària és la seva aula de referència. Hi realitzarà la majoria de matèries. Correspon al professorat adequar i facilitar-li la comprensió dels continguts que es treballen

- Assegurar unes 6 – 8 hores de suport lingüístic, que correspondran a:

▪ Les tres hores de llengua catalana. ▪ Les tres hores d’ Optativa, en aquells casos d’alumnes,

que per la seva bona escolarització es considera que, amb les ajudes necessàries, poden anar seguint.

▪ Hores d’àrees que es detecta que l’alumne no domina o desconeix, (poc o nul domini de l’anglès).

Pla de treball:

a) Període inicial: (4-6 mesos primers)

Correspon al tutor/a de l’aula d’acollida l’organització dels aspectes generals del pla de treball de l’alumne, així com la planificació de l’aprenentatge de la llengua catalana. Aquests aspectes generals són la distribució de les matèries de l’alumne a l’aula d’acollida, i la valoració, amb el professorat corresponent,


22

de la conveniència d’incorporar l’alumne a l’aula ordinària, en matèries com les matemàtiques o l’anglès. La distribució horària de les matèries es realitza en funció de l’organització de l’aula d’acollida i de la plantilla disponible, i seguint els següents criteris:

- En totes les matèries cal prioritzar el treball oral amb els alumnes, donant molta importància a l’aprenentatge dels continguts que formen part del nivell llindar de la llengua, sense que això limiti la comprensió de continguts propis de l’edat i el nivell dels alumnes.

- El número d’hores de classe de cada matèria, es mourà al voltant de:

▪ Català: 5 – 7 hores. ▪ Matemàtiques: 3-5 hores ▪ Socials: 3-4 hores. ▪ Naturals: 3-4 hores

- L'Educació Visual i la Música es faran preferentment a l'aula ordinària

- En aquesta distribució d’hores, correspon al tutor de l’aula d’acollida, assegurar que l’alumne nouvingut realitzi el mínim de 8 hores de català. Igualment, en el supòsit que l’alumne assisteixi a matemàtiques amb el grup-classe, procurar que les hores de matemàtiques, a l’aula d’acollida, siguin màxim dues.

- Correspon al professorat que intervé a l’aula d’acollida, la programació del treball a realitzar amb cada alumne, tenint en compte els criteris anteriors i l’àrea que imparteix

b) Període d’assentament: (A partir de 6 mesos d'escolarització)

Propostes generals:

- Incorporació a l’aula ordinària, almenys en una o dues matèries. Procurar que una sigui la de Tecnologia. L’altra es recomana que sigui la de Ciències Naturals, si cal, començant per l’hora de laboratori.

- Incorporació a l’aula ordinària, a les hores de matemàtiques, d’aquells alumnes que tenen un nivell força adequat, i que s’ha retardat perquè la seva dificultat de comprensió, així ho ha aconsellat.

- Incorporació a Anglès d’aquells alumnes de primer cicle que en tenen coneixements, encara que no siguin els adequats.

- Incorporar, si encara no s’ha fet, els alumnes de 3r a l’àrea de Visual i Plàstica.

- Incorporació definitiva, si encara no s’ha fet, a la tutoria de grup. - Iniciar l’aprenentatge del castellà d’una manera sistemàtica.

OBSERVACIONS:

- Pel que fa a l’aprenentatge del castellà, si es tracta d’alumnes de segon cicle, cal valorar clarament cada cas, prioritzant sobretot els alumnes que es preveu que amb els suports i ajudes necessaris poden optar a la consecució del graduat.


23

- Pels alumnes de 1r cicle, al segon any d’estar escolaritzats passen a fer el suport de llengua castellana dels alumnes , de l’aula ordinària així com organitzar, un parell d’hores de llengua castellana a l’aula d’acollida, per a alumnes de 2n cicle. Durant aquestes hores uns alumnes poder fer català i altres castellà.

Avaluació:

Avaluació en termes pedagògics: - Cada trimestre es lliura als pares un breu informe, seguint els

següents criteris: ▪ De les àrees que els alumnes realitzen a l’aula d’acollida

es fa un breu comentari que reflecteix tres nivells d’assoliment dels objectius i continguts (bo, suficient, baix) així com tres nivells relatius a l’actitud i interès mostrat per l’alumne (alt, normal, poc)

▪ Les àrees que els alumnes realitzen a la classe ordinària, des de l’inici de la seva escolarització així com les optatives, se’ls avalua com a la resta del grup.

▪ En els casos d’alumnes que assisteixen a la classe ordinària en àrees com les matemàtiques, tecnologia, naturals, se’ls fa constar la nota si aproven i si no és així, segons l’interès mostrat per l’alumne, s’acorda amb el professorat d’aquestes àrees si es manté el criteri de l’informe o bé es fa constar l’insuficient.

▪ Es fa constar quines àrees, de moment, no ha fet.

- En finalitzar el curs, a més, es fa un informe de cada alumne, que es guarda en el seu expedient, amb les següents característiques:

▪ S’hi incorporen els tres informes lliurats als pares ▪ S’hi afegeix una descripció general del procés

d’escolarització de l’alumne al centre. ▪ S’hi fa constar els objectius de llengua catalana treballats

i el seu grau d’assoliment (assolits, en fase d’assoliment, iniciat l’assoliment.)

▪ De les altres àrees que els alumnes realitzen a l’aula d’acollida, s’hi fa constar els temes i continguts que han treballat

▪ Una proposta orientativa respecte al procés d’escolarització de cada alumne de l’aula d’acollida.

- Quan es tracta d’alumnes de 4t, final d’etapa educativa, en l’informe

s’hi fa constar una de les opcions següents: ▪ A)Que no superen el quart i que se’ls proposa la repetició

de curs amb l’objectiu de poder assolir el graduat, o bé per completar l’aprenentatge de la llengua.

▪ B)Que no superen l’etapa i se’ls orienta cap al món laboral, P.F.I....


24

▪ C) Que superen l’etapa.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

El nostre centre disposa d’estratègies organitzatives, curriculars i pedagògiques per a atendre la diversitat. S’utilitzen materials multinivells, a 1r i 2n es fa reforç en petits grups i, a 3r i 4t d’ESO hi ha el recurs de l’Aula Oberta amb un Pla Individualitzat de grup, PI. Es fa treball individual però dins dels grups de l’AO es potencia el treball cooperatiu i la transversalitat d’uns aprenentatges molt pràctics. Els alumnes de 4t fan pràctiques a l’empresa dins el projecte Punt de Partida. Dins d’aquests projectes s’introdueix l’alumne/a al món laboral i de l’empresa. Totes les activitats d’ensenyament aprenentatge i de comunicació són en català, excepte a les hores de castellà i anglès. Cal remarcar que l’enfocament de l’ensenyament de les llengües en aquests espais és, principalment, comunicatiu.

El centre disposa d’una Tècnica d’Integració Social (TIS) que fa un seguiment molt proper d’aquells alumnes que tenen més problemes socials – faltes d’assistència de forma regular, dificultats econòmiques- coordina l’esbarjo i reforça el departament d’orientació. És, també, la responsable del Projecte COOPERA, que s’ocupa de tasques de voluntariat, tant en el cas d’accions voluntàries com en el cas de la compensació d’una sanció disciplinària.

Al centre, i de forma periòdica, es fa la comissió social on es reuneixen representants de l’EAP, ALIC, serveis socials, TIS, membres de l’equip directiu i el departament d’orientació pedagògica per a parlar d’aquells alumnes amb NEE i veure què els ofereix l’entorn per a millorar el seu rendiment acadèmic. El centre també reuneix les CAD (comissions d’atenció a la diversitat) per a veure el progrés acadèmic d’aquells alumnes amb NEE. Aquests alumnes amb NEE, si els cal, tenen un PI perquè progressin adequadament. La llengua vehicular de totes aquestes reunions és el català.

AVALUACIÓ DEL CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

En aquest punt, cada departament ha definit els seus criteris d’avaluació. Tot i que es té en compte l’ús correcte del català en totes les seves dimensions, no hi ha una sistematització d’aquest aspecte d’una manera global sinó que cada departament o seminari valora els processos d’ensenyament - aprenentatge segons els seus criteris.

Des del Departament de Català s’ha elaborat un document a disposició de tot el professorat, on queden reflectits aquells errors de llengua més greus que cal evitar del tot (veure l’annex).

MATERIALS DIDÀCTICS

Els materials didàctics que s’utilitzen en totes les matèries es trien segons els acords i els criteris de cada departament, tant pel que fa als llibres de text com al material complementari i per a la diversitat. Tots aquests materials que s’utilitzen, excepte castellà i llengües estrangeres, són en català.


25

INFORMACIÓ MULTIMÈDIA

El nostre centre utilitza la llengua catalana com a llengua vehicular en el desenvolupament del programari i dels suports digitals que produeix. La pàgina web és en català i l’entorn moodle és també en català, excepte els cursos de castellà i els de llengües estrangeres. En les matèries GEP, a més a més del català al moodle hi ha materials en anglès o francès.

2.2 LA LLENGUA CASTELLANA 2.2.1. L’APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CASTELLANA

2.2.1.1. INTRODUCCIÓ DE LA LLENGUA CASTELLANA

Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria és ajudar a desenvolupar les habilitats que permetin a l’alumnat entendre i expressar-se, oralment i per escrit, textos i missatges en català i en castellà. El nostre centre treballa la llengua castellana d’una manera coherent i progressiva al llarg de l’etapa per a formar parlants competents en aquesta llengua i introduir-los el gust per la literatura. Es segueix la programació i es complementa amb materials i activitats pròpies i amb recursos TIC i audiovisuals. Hi ha coordinació amb el departament de català per tal d’ajudar els/les alumnes a adquirir i assimilar els coneixements que van lligats a ambdues llengües.

2.2.1.2. COORDINACIÓ CATALÀ – CASTELLÀ

Un cop establert el nou currículum de secundària , les propostes per treballar la Llengua catalana i castellana posen en primer terme un enfocament comunicatiu de la matèria. Aquesta situació implica la contextualització per part de l’alumne i professor del contingut curricular en situacions properes a la realitat i d’implicació personal. Tanmateix, també queda clara la necessitat d’una estreta col·laboració entre els professors de llengua catalana i castellana a fi de no repetir conceptes ni continguts comuns. Segons la llei s’explicita que el català és (o ha de ser) la llengua habitual d’aprenentatge i de comunicació de l’alumnat i , per tant, l’ensenyament de la llengua castellana no es pot desvincular del de la llengua catalana. La nova proposta educativa respon a un procediment didàctic que pretén evitar repeticions innecessàries que cansin i confonguin l’alumnat. Per tant els professors d’ambdues assignatures es posaran d’acord per tal de tractar els aspectes coincidents des d’una de les llengües i realitzar activitats pràctiques sobre els continguts tractats en les dues. Cal, en tot moment, que els alumnes estiguin informats dels temes que són comuns a les dues matèries i que sàpiguen que el que han après en una assignatura serveix també per l’altra. A 1r d’ESO fan 3 hores de castellà i 4 de català. Durant aquest curs escolar es continuarà incidint en la capacitat de comprensió lectora i també en la capacitat de producció de textos escrits dels nostres alumnes. Les tècniques d’explicació, oral i escrita, i de comprensió de textos,


26

que siguin comunes a totes les matèries d’aprenentatge, es treballaran conjuntament amb els altres departaments. En aquest sentit es tindran en compte els aspectes de coherència, cohesió, adequació, claredat d’exposició d’idees i argumentació. Es seguirà treballant en la coordinació dels dos departaments amb la finalitat d’utilitzar terminologies comunes pel que fa a l’ortografia, als treballs sobre tipologia de textos, la morfologia i la sintaxi. Caldrà incidir en les peculiaritats de cada llengua. Els dos departaments consideren important que es coordinin les pautes de presentació d’escrits de treballs per a totes les àrees. Pel que fa a la Llengua de Primer de Batxillerat, es decideix que la part corresponent a la sintaxi es treballarà més des de l’assignatura de Llengua castellana; a Segon de Batxillerat, en canvi, es veurà indistintament des de llengua catalana i llengua castellana, ja que es té en compte tant la programació de la matèria com la prova de la selectivitat, que sempre incorpora qüestions de sintaxi. Entre els dos departaments es fixa l’objectiu de treballar conjuntament els mètodes d’anàlisi sintàctica que s’utilitzen a l’aula amb els alumnes. També des de català es treballa més la fonètica, cosa que no es fa a castellà per indicacions de la pròpia universitat . Des de castellà es treballa més el llenguatge literari, figures retòriques i la tipologia textual.

2.3. LLENGÜES ESTRANGERES 2.3.1. INTRODUCCIÓ

En acabar l’ESO i Batxillerat, l’alumnat ha de ser capaç d’entendre i comunicar-se, oralment i per escrit, en una llengua estrangera, com a mínim. Tenint en compte aquest objectiu, el departament de llengües estrangeres disposa d’una programació acurada que està enfocada a treballar les quatre habilitats lingüístiques i a utilitzar múltiples recursos per a facilitar l’aprenentatge. En el nostre centre, la primera llengua estrangera és l’anglès i la segona llengua estrangera és el francès.

2.3.2 SEGONA LLENGUA ESTRANGERA: FRANCÈS

El francès es comença a 2n d’ESO, com a matèria optativa anual (2h setmanals). A 3r d’ESO (2h setmanals) poden continuar – no és obligatori- els alumnes que s’han iniciat en la llengua el curs anterior. Si hi ha demanda i el centre disposa dels recursos suficients, a 3r d’ESO poden començar nous alumnes amb el francès. Així s’establiran dos grups, un més avançat i l’altre inicial. Els alumnes que han iniciat el francès a 3r d’ESO, si al llarg del curs no han assolit el nivell necessari per a cursar 4t d’ESO, caldrà que l’obtinguin de forma externa. A inicis de setembre hi haurà una prova d’accés per a aquests alumnes i per a tots aquells que vulguin cursar aquesta optativa a 4t. A 4t d’ESO es continua amb 3 hores setmanals durant tot el curs.


27

En aquest curs 4t d’ESO correspon al nivell A.2. A 1r de batxillerat es fan 4 hores setmanals durant tot el curs escolar i correspon al nivell B.1. De totes maneres, de cara al curs vinent -2018-19-, per tal de tenir el nivell requerit per a cursar Batxibac, el nivell de 4t ha de ser el B1.

Aquest curs hem disposat des d’octubre fins a final de curs d’auxiliar de conversa de francès durant totes les hores d’aquesta matèria. Ha estat molt útil per millorar la competència oral dels alumnes i conèixer la cultura francesa. De cara al curs vinent es sol.licitarà un/a auxiliar de conversa de francès Des del curs 2015 – 2016 el nostre centre és seu dels exàmens DELF a la comarca d’Osona, per la qual cosa s’ofereix la possibilitat de presentar-se a aquests exàmens oficials de l’INSTITUT FRANÇAIS ET L’ALLIANCE FRANÇAISE.

Es segueix el currículum marcat per a cada nivell i, a més, s’utilitzen materials propis per a complementar, així com TIC i materials audiovisuals. En el nostre centre hi ha una tradició d’intercanvis i de viatges culturals a França amb l’objectiu de donar a conèixer la cultura i la història francesa i, a la vegada, suposa una oportunitat per als/les alumnes per a comunicar-se, oralment i per escrit, en francès. Actualment només es fan visites culturals a França. Aquest curs es vetllarà per a fer un intercanvi el proper curs.

A partir del segon trimestre es farà GEP francès a la matèria de socials de 3r amb el professor David Sureda

2.3.3 PRIMERA LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS

Pel que fa a l’anglès, el departament segueix el currículum marcat per a cada nivell i, a més, complementa aquest currículum amb activitats molt diverses i amb material propi i utilitza les TIC i mitjans audiovisuals.

Els cursos d’anglès tenen un corresponent marc comú de referència europeu. Les equivalències són les següents:

1r d’ESO – A1.1 2n d’ESO – A1.2 3r d’ESO – A2.1 4t d’ESO – A2.2

1r de Bat.- B1.1 2n de Bat. - B1.2

METODOLOGIA

Les activitats d’ensenyament – aprenentatge tenen en compte les quatre habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure), però hi ha especial èmfasi en la part oral. L’alumnat no només rep les classes en la llengua estrangera sinó que, a més, s’ha de comunicar en aquella llengua dins l’espai de la classe tant amb el professor o la professora com amb els companys o companyes. Des de fa molts anys, s’han fet múltiples activitats que van enfocades a la pràctica oral, sempre pautades per a cada nivell, per tal que l’alumnat tingui l’oportunitat de comunicar-se en la llengua estrangera, que és part del seu currículum. Aquestes activitats d’expressió oral van estretament lligades amb la comprensió oral ja que l’alumnat té l’oportunitat d’estar exposat a la llengua no només quan escolta el professor o la professora sinó també quan escolta els seus propis companys o companyes. A més, es complementen amb materials d’àudio i materials audiovisuals.


28

A més de tenir en compte la competència oral, es fan activitats de comprensió lectora i d’expressió escrita. A primer cicle es comença amb textos descriptius, narratius, diàlegs i cartes i a 2n de Batxillerat han de ser capaços d’entendre textos d’un cert nivell de complicació i saber redactar cartes informals, cartes formals, diàlegs, descripcions, articles d’opinió, narracions i assaig.

La tria del material didàctic que s’utilitza es fa d’una manera consensuada entre tot el professorat del departament i segons les necessitats de l’alumnat.

Es té en compte la diversitat dins de l’aula amb activitats i materials diversos per a currículums adaptats. Per a l’alumnat de les aules obertes, es tria material adequat i s’adapta la metodologia segons les necessitats. Pel que fa a l’alumnat nouvingut, es té en compte la seva situació i s’adapta el material segons les seves necessitats, tant si són a l’aula d’acollida com si són a l’aula ordinària.

RECURSOS TECNOLÒGICS PER A L’APRENENTATGE DE LLENGÜES ESTRANGERES

Els recursos tecnològics s’utilitzen sovint per a treballar diferents aspectes de la llengua i són un bon recurs per a atendre la diversitat. Els recursos tecnològics permeten, a més, que l’alumnat participi en programes telemàtics internacionals, en aquest cas etwinning i Erasmus +, que consisteixen a fer projectes conjunts amb centres d’altres països.

ACTIVITATS I PROJECTES

En diferents cursos d’ESO es fan activitats que tenen com a objectiu la utilització de la llengua anglesa. Des de fa molt temps, el centre ha participat en programes d’intercanvi epistolar i presencial amb França, Canadà, EUA, Dinamarca, Suècia i Lituània.

A 1r d’ESO, des de l’any 2000, els alumnes fan una activitat que integra l’esport i l’anglès. A final de curs fan una estada de tres o quatre dies en un càmping on practiquen esports d’aigua i d’aventura amb monitors / monitores de parla anglesa. És una activitat lúdico-cultural molt ben acceptada per l’alumnat i professorat.

També a 1r d’ESO en les matèries de Ciències Naturals i de Visual i Plàstica es fan activitats en anglès, dins el programa GEP (Grup Experimental per al Plurilingüisme, del Departament d’Ensenyament). L’objectiu és afavorir l’ús de la llengua anglesa en un context diferent del que normalment s’utilitza a la classe de llengua. Així, durant el curs es proporcionen eines a l’alumnat per a familiaritzar-los amb el vocabulari i les expressions dels temes que es tracten. D’aquesta manera, s’integren la llengua anglesa, les ciències naturals i l’educació visual i plàstica dins el que s’anomena CLIL (Content Language Integrated Learning) o AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres).

A 2n d’ESO es participa de forma més testimonial en el GEP en la matèria de Física i Química.


29

A 3r d’ESO es participa al GEP amb la matèria de Física i Química. També es fa un projecte Erasmus “Future Eyezing” (2017-19), junt amb Polònia, Suècia i Bulgària (explicat a l’apartat de projectes Erasmus i eTwinning)

A 4t d’ESO es participa al GEP amb la matèria de Ciències Socials. També es fa un projecte Erasmus “Jobs, jobs everywhere. Which one for me?”, amb Itàlia, Alemanya, Irlanda i Malta. (explicat a l’apartat de projectes Erasmus i eTwinning)

A 1r de Batxillerat es fa una part de l’assignatura d’economia en anglès, vegeu l’explicació més avall.

A 2n de Batxillerat tot l’alumnat presenta el Treball de Recerca en anglès, després d’haver-lo presentat en català o en la llengua que hagi triat, depenent del treball.

També s’han fet activitats en anglès a Física i Química i Biologia com a part del GEP.

Totes aquestes activitats tenen com a objectiu donar l’oportunitat als/les alumnes de practicar la llengua en un sentit ampli, afavorir la comunicació i l’ús de la llengua estrangera per tal de preparar l’alumnat pel futur. A més , els projectes internacionals permeten conèixer altres cultures, aprendre sobre altres països i comunicar-se, oralment i per escrit, en anglès.

APRENENTATGE INTEGRAT DE CONTINGUTS I LLENGUA ESTRANGERA

Dins el PEC es dona molta importància a la potenciació de les llengües. Amb aquesta finalitat i també per tal de donar l’oportunitat a l’alumnat del centre de tenir un aprenentatge més complet i aprofundit de les llengües estrangeres – anglès i francès-, el centre des del curs 2015-16 participa en el Projecte per afavorir el Plurilingüisme – Grup Experimental per al Plurilingüisme: GEP- GEP Anglès i des del curs 2017-18 en el GEP Francès.

Participar d’aquest projecte implica seguir la metodologia CLIL (Anglès) EMILE (Francès), és a dir, integrar el contingut d’algunes matèries no lingüístiques (per exemple l’Educació Visual i Plàstica, les Ciències Naturals, la Física i Química, Socials...) en llengua anglesa o francesa. Si en totes les unitats d’aquestes matèries hi ha una part que es fa en llengua estrangera (pot haver-se treballat primer en català), l’alumnat millorarà el vocabulari, la fluïdesa, les expressions, la llengua escrita, es familiaritzarà més en escoltar i llegir la llengua, i tindrà una competència comunicativa major. Participar en el Projecte GEP no és només treballar en una altra llengua, implica una metodologia activa, un treball cooperatiu amb l’alumnat i la realització de projectes.

L’estructura organitzativa del GEP a l’institut Jaume Callís és la següent:


30

NIVELL OPTATIVES GEP FR GEP ANG ACTIVITATS RELLEVANTS

1r ESO - - CN (Montse J, Imma A) ViP (Imma V) Tecno (més testimonial: JJ, Josep Riera)

SCIENCE DAY (Living Things)

2n ESO optativa de FR *Tecno (JJ i Josep R)

FQ (Pep Pérez, Elisabet Y)

Science Fair

3r ESO optativa FR: -nivell 1 (nova incorporació) -nivell 2 (continuïtat de 2n ESO)

*Tecno ( JJ i Josep R)

FQ (Ana Morón) Physics and Chemestry Exhibition

4t ESO -optativa especiífica FR (no hi ha entrada d’alumnes de FR nous, només la continuïtat dels de cursos anteriors)

MAT (Alba Blasco)

C SOC (David Gallardo)

1r BATX

Economia - Economia (Jordi Roca)

2n BATX

Bio opt Bio mod

TREC

- Bio opt i modalitat (molts vídeos i textos en anglès) Exposició TRECs en anglès

*S’iniciarà el curs vinent (2018-19)

Destaquem com a activitat més rellevant i de més repercussió la que anomenen SCIENCE DAY. Aquesta activitat és realitzada per l’alumnat de 1r, 2n i 3r d’ESO i exposada en llengua anglesa davant les seves famílies. Un dia a la tarda de la primera quinzena del mes de maig, tots el mateix dia però en llocs diferents de l’institut (Sala d’Actes, pati interior, Sala Polivalent) es fa una presentació oral en llengua anglesa amb suport visual a les famílies (pòsters, diapositives). Aquesta trobada és motivadora per l’alumnat, el qual es prepara i té interès en fer una bona presentació i, al mateix temps, suposa un apropament de les famílies a l’institut.


31

A 1r de Batxillerat es fa una part de la matèria d’Economia en anglès. L’assignatura té quatre hores setmanals, de les quals tres són en català i són, bàsicament, per a donar els continguts de la matèria. La quarta hora setmanal es dedica a repassar els continguts en anglès. D’aquesta manera els/ les alumnes no tenen dificultats per a seguir el professor durant l’hora que es fa en anglès ja que el contingut no és nou i, a més, tenen l’oportunitat d’utilitzar l’anglès fora de la classe d’anglès. Això per a l’alumnat suposa un enriquiment pel que fa a nou vocabulari i expressions. Per a aquesta matèria, l’anglès representa un 30% de la nota. Després de cinc anys i un cop passada la fase experimental, podem afirmar que l’alumnat participant ha assolit amb èxit el vocabulari i les expressions específiques de la matèria d’economia. A més, l’alumnat s’ha acostumat a comunicar-se i a utilitzar la llengua anglesa fora de l’àmbit de la classe d’anglès. Es preveu, doncs, continuar amb el projecte ja que suposa un enriquiment per a l’alumnat i el professorat.

A Batxillerat, tant a 1r com a 2n, des de diferents matèries (per exemple Biologia) es passen de forma sovintejada vídeos i textos en anglès, perquè a la xarxa hi ha molt material de bona qualitat en aquesta llengua.

Des de l’equip impulsor del GEP es constata la dificultat per anar ampliant el Projecte Plurilingüístic a més professorat. Cal que hi hagi més docents que tinguin el nivell per a poder formar part del projecte – punt sobre el qual l’equip impulsor no hi té cap marge de millora, però sí l’Equip Directiu- . També és essencial el suport i la implicació del claustre, i de forma rellevant la del Departament d’Ensenyament. El Departament, després d’haver participat en la formació CLIL EMILE dels docents, és indispensable que vetlli i faci el seguiment del projecte en els centres, no tant com a element de control i fiscalitzador, sinó més com a guia pedagògic i facilitador de material de suport per a l’activitat docent. El professorat implicat en el GEP fa un esforç addicional i necessita rebre ajuda per a continuar exercint la seva activitat, tota col·laboració per part de l’administració (auxiliars de conversa, facilitar material adient a allò que es treballi, noves idees, noves possibilitats tecnològiques…) serà molt ben rebuda. La funció docent, ja de per si prou densa i variada, (atenció a la gran diversitat d’alumnat present a les aules, alguns d’ells amb una casuística social, psicològica, emocional i cognitiva complexa i diversificada), necessita l’ajut de material pedagògic prèviament elaborat per a poder portar un enseyament i aprenentatge competencial.Aquesta funció és essencial i ha de ser contemplada de forma prioritària des de l’Administració.

2.3.4. LLENGÜES COMPLEMENTÀRIES PROCEDENTS DE LA NOVA IMMIGRACIÓ

El centre docent és un espai de convivència i, actualment , entre persones de cultures molt diferents. Això representa una oportunitat per a conèixer aquestes cultures i llengües diferents, sobretot en espais com l’aula d’acollida. Tot i que hi ha centres que ofereixen classes de les diverses llengües dels alumnes immigrants, el nostre centre no té línies d’actuació pel que fa a fer classes però des de l’Ajuntament se n’han ofert i hi ha part del professorat que ha participat en aquests cursos. Per altra banda, el fet de la interculturalitat sí que s’ha


32

treballat en algunes classes de matèries diferents i, a vegades, es dediquen espais per a exposar material sobre la interculturalitat: exposicions sobre les diferents llengües que es parlen al centre, sobre els països dels quals provenen els nouvinguts, etc..

Aquest curs hem reprès les parelles lingüístiques. Aquesta era una activitat que ja s’havia realitzat anys enrere al centre i que, amb motiu de passar a fer jornada intensiva es va deixar de fer. Donada la diversitat lingüística de l’alumnat del centre, s’ha intentat potenciar la riquesa cultural que això suposa, agrupant els alumnes que voluntàriament així ho desitgin, perquè puguin ensenyar i/o aprendre alguna llengua. Els alumnes que ensenyen alguna llengua és perquè es tracta de la seva llengua materna o bé perquè l’han estudiat i tenen un bon nivell. Així, les llengües parlades en les parelles i grups lingüístics són: català, castellà, anglès, mandarí, francès, àrab i amazic. El númerO d’alumnes participants amb molta regularitat és d’una trentena, altres - una vintena- han tingut una assistència irregular.

L’alumnat de l’aula d’acollida, juntament amb altres alumnes d’aules ordinàries - tant d’ESO com de BATX-, ha participat en l’acte acadèmic literari que es fa al centre el dia de St. Jordi. Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia declarat per la UNESCO – dia 21 de març de 2018-, aprofitem la iniciativa de la Institutció de les Lletres Catalanes –ILC-, la qual ha difós el poema del poeta valencià Marc Granell titulat “Poesia”, traduït a diverses llengües. Aquest poema serà llegit en les diferents llengües del centre (català, castellà, anglès, francès, panjabi, àrab, amazic, mandarí, polonès, rumanès, alemany i portuguès), per tot un conjunt d’alumnes que, majoritàriament les parlen o bé les estudien.

També, i per donar relleu a la riquesa lingüística del centre, seria bo afegir alguns rètols a les parets de l’institut – ja n’hi ha bastants-, amb aforismes en aquestes llengües (xinès, panjabi, amazic). Segurament serà més viable de cara al curs vinent.

2.4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 2.4.1. LLENGUA DEL CENTRE

En el nostre centre la comunicació entre les persones (professorat, PAS, alumnat, etc.) és en català. Tots els rètols indicadors, els cartells, els anuncis i els murals o pósters, excepte els que són fruit del treball de les classes de castellà o llengües estrangeres, són en català. La llengua de l’alumnat nouvingut també es té en compte per tal que la resta de l’alumnat s’adoni de la riquesa cultural i lingüística que hi ha al centre, sobretot a l’aula d’acollida.

Quan es fa la rebuda d’un alumne/a nouvingut a l’aula ordinària, cal donar informació dins la tutoria sobre la situació lingüística del seu país.

2.4.2. DOCUMENTS DEL CENTRE

Els documents del centre com el PEC, la carta de compromís educatiu, el PLC i les NOFC són en català, els comunicats, les actes, els informes, les convocatòries, etc. són en català i es vetllarà perquè sigui així.


33

2.4.3. ÚS NO SEXISTA DEL LLENGUATGE

El centre vetlla per l’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge. Es treballa transversalment amb l’alumnat perquè no caigui en estereotips.

2.4.4. COMUNICACIÓ EXTERNA

Pel que fa a la comunicació externa, el centre utilitza el català per a comunicar-se amb organismes, institucions i corporacions públiques de Catalunya així com amb les empreses que contracta si són dins l’àmbit lingüístic català. La comunicació amb les famílies es fa en català. En el cas dels nouvinguts, hi ha un servei de traducció al principi i les famílies reben un dossier amb la informació del centre en la seva llengua però, més endavant, s’utilitza el català per a comunicar-se per tal de normalitzar la situació i ajudar els nouvinguts a la seva integració al país.

2.4.5. SERVEIS D’EDUCACIÓ NO FORMAL

En les situacions d’educació no formal, com a l’hora del pati, jocs al pati, xerrades, etc. la llengua d’ús és el català, així com també durant les activitats extraescolars. Les activitats extraescolars que comporten haver de contractar empreses es desenvolupen, també, en català excepte les activitats extraescolars de castellà (suport a l’estudi) o de llengües estrangeres (càmping de Tossa, teatre).

El centre participa, també, en les activitats del Pla educatiu d’entorn: Tastets d’oficis, Punt de partida, Tallers de diversitat, Punt de trobada, el Pla Català Educatiu de l’Esport (PCEE), Tallers de reforç de la Creu Roja i Punt Jove. El centre disposa d’un pla per a la salut, Programa de Salut a l’escola, on s’informa l’alumnat de forma confidencial sobre temes de salut. La llengua vehicular sempre és el català.

2.4.6. ACTITUDS LINGÜÍSTIQUES

L’actitud lingüística de l’alumnat a les hores d’esbarjo, entre classes, etc. és en català. L’alumnat nouvingut tendeix a parlar la seva llengua quan es relacionen entre ells i parlen el català entre el professorat, PAS i altres companys del país. Hem observat que és difícil que l’alumnat sudamericà s’habituï a parlar el català. Cal insistir en el treball del plurilingüisme i la diversitat cultural perquè tot el centre en sigui conscient.

2.4.7. PROJECTES D’INNOVACIÓ El nostre centre participa en projectes d’innovació pel que fa a l’ensenyament de llengües estrangeres. Des del curs 2010 ha participat en diferents Projectes Comenius després anomenats Erasmus. Aquest curs s’està fent:


34

Erasmus+(2017-19):

- 3r d’ESO: Future Eyezing amb Polònia, Bulgària i Suècia. La coordinadora del projecte és la professora del Departament de Física i Química, Ana Morón. Aquest projecte tracta sobre el futur dels nostres estudiants. Tot i que els estudiants participants del projecte provenen de cultures diferents, els espera un futur compartit. L’objectiu del projecte és fer saber als alumnes les possibilitats que tenen en el futur – formació, feina i tecnologies de la informació- per a formar-se com a ciutadants actius. Explicar-los quines habilitats i competències els seran útils de cara al futur, donar-los eines per a poder afrontar alguns problemes futurs – problemes mediambientals, tria del seu futur professional. Es tracta de formar persones responsables i compromeses.

- 4t d’ESO: Jobs, jobs eveywhere. Which one for me?, amb Itàlia,

Alemanya, Irlanda i Malta. Coordiant per Marta Pey. Els objectius del projecte són: establir un vincle entre el món laboral i escolar, desenvolupar activitats bàsiques i transversals – emprenedoria, competència digital i lingüística, donar a conèixer les diferents possibilitats d’estudi i de feina dels diferents països de la UE, oferir als alumnes informació i material sobre el món del treball.

Es fan projectes etwinning des de 2007 amb 4t d’ESO, conjuntament amb centres europeus. Aquest curs escolar, s’estan duent a terme dos projectes eTwinning al nostre centre:

1) TEEN CULTURE, a 2n ESO B, amb l’institut Nyvangskoland de Lund (Suècia), on es treballen temes diversos: la família i els amics, els interessos i hobbies, animals de companyia, música i esports, cultura i societat i medi ambient.

2) THE TRUTH BEHIND PALM OIL, a 3r ESO B, amb l’instiut Petro Armino de Marijampolè (Lituània i el ICS Fra Ambrogio de Calepo de Castello Calepio (Itàlia), on es treballa el tema de l’oli de palma: presentacions, participacions en fòrums i disseny de plans d’acció.

2.4.8. LA BIBLIOTECA ESCOLAR

La biblioteca del nostre institut disposa de material de referència i de consulta i de material de ficció. És un espai on es disposa de material en català, en castellà, en anglès i en francès. La biblioteca té programes per a fomentar la lectura, la qual també s’ha de fomentar de forma transversal tenint en compte la competència comunicativa.


35

Des de la biblioteca es programen diverses activitats culturals. Mensualment s’organitzen expositors temàtics per a donar a conèixer els diferents gèneres literaris, combinant clàssics i novetats. Per exemple aquest curs s’han organitzat les següents exposicions: “Literatura fantàstica”, “Relats de Nadal”, “Novel·la romàntica”.

D’acord amb l’expositor temàtic, mensualment es fa una revista que es penja a la pàgina web del centre, en la qual hi ha unes recomanacions de diferents lectures referides a la temàtica o gènere que es tracti així com recursos digitals per a l’alumnat.

Aquest curs també s’han organitzat els “divendres exquisits”, que consisteixen en trobades entre alumnes durant les hores de pati per crear “cadàvers exquisits”. El cadàver exquisit és un joc col·laboratiu creat pel moviment artístic del surrealisme en el qual els diferents participants escrivien o dibuixaven, en un paper doblegat en quatre parts i sense que la resta ho veiés, qualsevol idea que els vingués al cap en aquell moment. El resultant en seria una única creació formada per diferents mans i ments. La idea principal era prescindir de l’ús de la raó i estimular l’espontaneïtat i l’automatisme per entreveure l’inconscient de cadascú. El nom tan curiós que dóna nom al joc, neix del primer exercici que van realitzar André Breton (pare del surrealisme) amb els seus amics: «Le cadavre exquis boira le vin nouveau» [El cadàver exquisit beurà el vi nou].

En dates destacades, com podrien ser El dia de la Poesia, El dia de la Dona o efemèrides que es puguin celebrar al llarg de l’any (per exemple, l’any Pompeu Fabra, l’any de la mort d’en Luther King, any Pedrolo...), es mostren obres lligades amb allò que es pugui celebrar. Per exemple, amb motiu del dia de la Poesia el responsable de la Biblioteca va organitzar projeccions de l’actuació de Kate Tempest –poetessa i músic la qual escriu poemes, els musica i els recita- i de poemes visuals de Joan Brossa.

Com a incentiu per potenciar la lectura entre l’alumnat, des de la Biblioteca es fa una recomanació de diferents llibres de lectura. L’alumnat pot recomanar algun llibre que li hagi agradat o cridat l’atenció de manera especial a través d’una bústia de suggeriments.

Des de la biblioteca també es forma els usuaris perquè aprenguin a utilitzar el material adequadament. Aquesta formació la porta a terme el responsable de la biblioteca a inici de curs i amb tots els grups d’ESO.

Per facilitar la difusió a l’alumnat d’aquestes activitats, es requereix que hi hagi la col·laboració de Coordinació LIC i Coordinació Pedagògica. A partir d’aquestes coordinacions, ja sigui de manera directa o bé a través dels tutors, es pot fer extensiva a un major número d’alumnes. La pàgina web també és eina de difusió i registre de totes les activitats que s’han anat fent al llarg del curs:

http://agora.xtec.cat/iesjaumecallis/categoria/biblioteca/

Es va crear també un blog de la biblioteca per difondre les recomanacions literàries dels alumnes. En aquest blog es recullen les diferents recomanacions que els alumnes han fet durant el curs, on hi consta el títol del llibre, la portada,


36

el curs de l’alumne/a i una breu descripció del llibre. L’alumne pot firmar amb el seu nom o bé amb un pseudònim .

http://bibliotecaiesjaumecallis.blogspot.com.es/

Com a novetat, aquest any també s’ha estrenat un compte Instagram on es poden seguir les diferents activitats que es porten a terme a la biblioteca.

@bibliotecajaumecallis

2.4.9. PLA DE LECTURA DE CENTRE (PLEC)

En el nostre centre els alumnes llegeixen les lectures obligatòries i es promouen altres lectures a partir del treball que es fa des de la biblioteca i dels suggeriments dels diferents professors.

2.4.10. PREMIS LITERARIS

El nostre centre té una tradició en organitzar premis literaris. Des de l’any 1981 el seminari de llengua i literatura catalanes organitza un premi literari per a tota la comarca que porta el nom d’ “Antoni Pous”, poeta Manlleuenc traspassat l’any 1976. Abans era per a alumnes de BUP, COU i FP. Des que va començar ESO, és per a alumnes de 2n cicle d’ESO i Batxillerat. Des de l’any 2001 es va instituir un premi per a alumnes de 1r cicle d’ESO que porta el nom d’ “Àngels Viladomat”, professora de català del nostre centre que va morir l’any 2000. Aquests premis fomenten l’escriptura en llengua catalana i són una bona motivació per a iniciar-se en l’art d’escriure o per a continuar, en alguns casos.

2.4.11. PÀGINA WEB DEL CENTRE

La pàgina web del centre conté informació per a l’alumnat, per a les famílies i és, també, una eina de comunicació entre el professorat. És en llengua catalana, excepte la part corresponent a castellà i llengües estrangeres. Des de la pàgina web del centre, el professorat es pot comunicar i l’alumnat té accés a treballar aspectes del currículum a través del moodle.

2.4.12. EXPOSICIONS

El centre organitza exposicions, a vegades amb la col·laboració d’organismes públics o entitats, sobre temes d’interès. Cada any aquestes exposicions varien segons les necessitats del centre i segons els temes que hi ha en vigor. Es fan exposicions d’art, amb explicacions en català o castellà. També es fan exposicions per a treballar la interculturalitat i per a donar a conèixer el projecte Erasmus +. Les exposicions normalment són en català, a menys que tinguin a veure amb l’assignatura de castellà o de llengües estrangeres. Dins de les matèries GEP dins de la pàgina web hi ha evidències d’aspectes que s’hagin pogut treballar dins les diferents matèries (vídeos de Ciències Socials, Ciències Naturals, Física i Química, Visual i Plàstica...).


37

2.4.13. INTERCANVIS I MOBILITAT

En el nostre centre es porten a terme sortides acadèmiques i intercanvis epistolars, telemàtics i presencials des de fa molts anys. Així, s’han fet intercanvis epistolars amb Eivissa i Canadà. Intercanvis telemàtics amb Itàlia, Lituània, Suècia, Portugal, etc. i s’han fet intercanvis presencials amb França, EUA, Dinamarca, Suècia, Lituània, Irlanda, Alemanya, Itàlia i Bulgària.

Des de cada departament o seminari es preparen sortides acadèmiques que són un complement del currículum per a potenciar la competència comunicativa de forma transversal. Totes aquestes activitats afavoreixen l’aprenentatge de la riquesa cultural, històrica i lingüística d’altres indrets.

ANNEXOS DISTRIBUCIÓ DE LES HORES DE CATALÀ ESO 1r. 4 hores setmanals 2n. 3 hores setmanals . 3r. 3 hores setmanals.

Cal tenir en compte que hi ha aula oberta en aquest nivell.


38

4t. 3 hores setmanals.

Cal tenir en compte que hi ha aula oberta en aquest nivell. BATXILLERAT 1r. Llengua catalana i literatura: 2 hores setmanals. 2n. Llengua catalana i literatura: 2 hores setmanals, de les quals 1 hora és amb tot el grup classe i l’altra és amb la meitat de la classe. Literatura catalana: 4 hores Literatura Universal: 4 hores

DISTRIBUCIÓ DE LES HORES DE CASTELLÀ

ESO

1r ESO : 3 hores a la setmana

OPTATIVA: El Rincón de las palabras: 2 hores a la setmana. Es fa tots els tres trimestres.

2n ESO : 3hores a la setmana

3r ESO: 3 hores a la setmana 4t ESO : 3 hores a la setmana

BATXILLERAT

1R BATXILLERAT : 2 hores setmanals i una quinzenal

2N BATXILLERAT: 2 hores setmanals (Una hora A i una hora B)

Modalitat: Literatura castellana . 4 hores setmanals DISTRIBUCIÓ DE LES HORES D’ANGLÈS ESO 1r ESO 3 hores setmanals (2 hores A i 1 hora B) 2n ESO 4 hores setmanals (3 hores A i 1 hora B) 3r ESO 3 hores setmanals (2 hores A i 1 hora B)


39

AO1 2 hores setmanals 4t ESO 3 hores setmanals (2 hores A i 1 hora B) A02 2 hores setmanals BATXILLERAT 1r Bat 3 hores setmanals (2 hores A i 1 hora B) 2n Bat diürn 3 hores setmanals (2 hores A i 1 hora B)


40

GEP Francès, 1r any

GEP (Grup d’Experimentació per al Plurilingüisme) Primer any

CURS:

Identificació del centre

Centre Institut Jaume Callís Codi 08031034

Adreça Avda Olímpia 2

CP i Municipi 08500 Vic Telèfon: 938852017

Director/a del centre

Rosa Justribó

Coordinador/a del projecte

Imma Andreu, Elena Duarri i Alba Blasco

Inspector/a del centre

Josep Roca Carrió

(Podeu afegir les files que us calguin a cada apartat)

Equip Impulsor del Projecte

Nom

Càrrec / matèria / acreditació llengua

Tasques GEP

Formació GEP (Sí / -)

Altra formació

AICLE

direcció docents

Alba Blasco Estrada

Tutora 4t ESO/ Matemàtiques/ C2 Francès

Dinamització de l’alumnat de l’optativa de francès de 4t d’ESO a través d’altres matèries (història, matemàtiques…)

Sí No

Elena Duarri Amils

Tutora 2n ESO/ Francès i Català/ Filologia Francesa

Impartir llengua francesa a l’alumnat de l’optativa de francès de 4t d’ESO

Sí No

Rosa Justribó Baltasar

Directora Coordinació i supervisió del projecte

Imma Andreu Campdepadrós

Coordinadora GEP_LIC

Coordinació i supervisió del projecte

Sí


41

Quin seguiment del projecte té previst fer l’equip impulsor?

Les docents de l’equip impulsor tenen un calendari d’activitats trimestral. Amb quina freqüència té previst reunir-se? Les docents implicades en el projecte es reuneixen setmanalment i l’equip impulsor mensualment. Cada una de les docents es responsable d’una part del projecte i aprofiten les reunions setmanals per posar en comú els diferents punts. Cada trimestre és realitzen de 3 a 4 projectes en l’hora setmanal dels divendres. L’Alba Blasco és l’encarregada de la creació dels projectes i l’Elena Duarri contribueix en la revisió de continguts lingüístic. Per aquesta motiu cada projecte es prepara anticipadament perquè les dues docents tingui temps de revisar-lo i modificar-lo si ho creuen convenient. L’avalació dels mateixos es fa conjuntament com es detalla més avall. La difusió de les activitats a través del bloc GEP se n’encarrega l’Alba Blasco. L’Elena Duarri és la responsable dels exàmens DELF al centre, així com d’establir estratègies didàctiques que permetin als alumnes millorar la seva expressió lingüística en diferents àmbits.

Quin tipus d’avaluació té previst aplicar?

S’avalua la part lingüística (professora de francès: fonètica, gramàtica, lèxic…) i els continguts no lingüístics (professora de matemàtiques). L’avaluació és conjunta, les dues professores són presents a l’aula durant el procés d’avaluació i treballen de forma conjunta i coordinada. S’avaluarà mitjançant exàmens i altres activitats tant orals com escrites (presentacions, redaccions, converses, jocs…)

Situació actual del centre (Diagnosi)

Resultats d’aprenentatge del Centre en la llengua del projecte

Mitjana 3 últims anys (Indicadors de centre)

Mitjana 3 últims anys (competències bàsiques)

Proposta de millora en %.

Francès

Resultats a 4t ESO de les proves de cb organitzades pel Consell Superior d’Avaluació

Alt: Mitjà alt: Mitja baix: Baix:

Augment de la % d’alumnes de resultat mitjà alt i alt al llarg de tres cursos (del 2017-18 al 2020-21)

Recursos humans Nombre Percentatge (respecte a Proposta de millora


42

la totalitat de plantilla)

Docents -no de llengua estrangera- amb nivell francès B2 o superior.

4 4/59 = 6,7 %

Augmentar el nombre de professors amb nivell B2: passar de 4 a 6.

Docents amb formació AICLE

3 3/59 = 5%

Augmentar el nombre de professors amb formació AICLE: passar de 3 a 4

OBJECTIUS de millora del centre amb el GEP (a incloure a la Programació General Anual del centre)

Objectius Indicadors d’avaluació

1. Donar el nivell de francès de B1 a l’alumnat que ha iniciat el francès com a segona llengua estrangera a 2n d’ESO

Superació, per part de tots els alumnes, de tots els cursos acadèmics amb manteniment o superació de la seva nota global.

2. Donar les eines necessàries perquè l’alumnat que segueix la metodologia Emile, millori de forma més significativa la seva competència lingüística

Superació d’una prova oral on s’avalua la capacitat comunicativa dels alumnes cap als seus companys (vocabulari, fluïdesa, expressions…)

3. Augment del número d’alumnes que es presenten als exàmens Delf Scolaire

Augment del número d’alumnes presentats i aprovats respecte el curs anterior (2016-17): núm alumnes presentats Delf sigui superior respecte el curs anterior

ACTUACIONS (per a cada objectiu) 1. Durant 1 h setmanal els alumnes de l’optativa de francès de 4t fan altres activitats en aquesta llengua (descripció de monuments, màgia, ecologia, malalties infeccioses, cuina..). 2. Activitats cooperatives en grup que impliquin comunicació entre l’alumnat en llengua francesa. 3. Donar a conèixer els exàmens Delf Scolaire a l’alumnat de l’institut (és seu comarcal d’aquests exàmens). 4. Fer difusió d’aquests exàmens a través de les xarxes socials (twitter) i la pàgina web del centre. 5. Fer difusió de totes les activitats treballades en el GEP FR a través del Blog.


43

PLANIFICACIÓ HORÀRIA GEP SECUNDÀRIA (ESO)

1r 2n 3r 4t

Nombre de línies 3

N. alumnes implicats:

Grups:

Matèria:

Hores setmanals:

23

1

Llengua francesa amb altres activitats

3 *

N. alumnes implicats:

Grups:

Matèria:

Hores setmanals:

*: El projecte GEP Francès s’implementa dins l’optativa específica de francès de 4t d’ESO.

De les 3 hores setmanals, en una hora de la setmana s’imparteixen altres continguts utilitzant

com a llengua vehicular el francès. Per exemple, jocs matemàtics, estudi de diferents

monuments, malalties infeccioses…

Al 2nT es farà una prova oral de l’alumnat i es repetirà en el 3r T per tal de recollir evidències de millora.


44

1. Professorat que fa la formació GEP de primer any. (Nom / Matèria GEP / Nivells)

Elena Duarri Amills/ Francès/ 2n d’ESO a 1r de Batxillerat Alba Blasco Estrada/ Matemàtiques/ 4t d’ESO i 1r Batxillerat

2. Altre professorat implicat en el projecte. Rosa Justribó (directora del centre) Imma Andreu (coordinadora GEP-LIC i coordinadora projecte)

3. Està previst que el professorat implicat disposi de temps dins del seu horari per reunir-se, planificar, preparar material, etc.? Sí, una hora setmanal.

4. Expectatives del projecte: resultats, productes que el centre espera obtenir / elaborar amb la implementació del GEP. Iniciar el Batxibac el curs 2018-19. Fer altres activitats dins d’alguna o algunes matèries d’ESO (per ex. Tecnologia, Física i Química i Mates) on la llengua vehicular sigui el francès. Intercanvi lingüístic.

5. Difusió prevista a la comunitat educativa. Difusió a través del Blog GEP i en diferents sessions de claustre (es van penjant treballs fets per alumnes dins els diferents projectes treballats). Difusió a través de les xarxes socials.

6. S’ha previst incloure alguna informació/valoració en les butlletins de notes?

Es farà valoració a través del butlletí de notes a partir del 2n trimestre.

7. Estratègies previstes per a la sostenibilitat / continuïtat del projecte.

- Continuïtat del professorat implicat. - Motivació de nou professorat: esmorzars i dinars en

francès. - Implicació de professorat del centre amb el B2 de FR en

el GEP de cara als propers cursos : Una possibilitat que es podria contemplar i valorar: a partir de 2n d’ESO (en el centre l’alumnat s’inicia en el francès): es pot repartir l’alumnat que cursa aquesta llengua entre dos grups classe, de tal manera que en hores de desdoblament d’algunes matèries – per exemple, a 2n d’ESO a Tecnologia i Física i Química i a 3r d’ESO a Matemàtiques i Tecnologia- un dels grups desdoblats estigui format per alumnes que cursen francès. Així la matèria es podrà impartir en hores de desdoblament en aquesta llengua.


45

- Compromís de tot l’alumnat que inicia FR a 2n d’ESO a no abandonar l’estudi d’aquesta llengua.

- La direcció del centre definirà un perfil estructural d’un docent de Ciències Socials que tingui el nivell de FR.

- Es limita l’entrada d’alumnes que cursen francès: en cap cas podran començar aquesta llengua a 4t d’ESO.

- L’alumnat es podrà incorporar a aquesta optativa a 2n i a 3r. Si la incorporació és a 3r, es plantejaran dos grups - si els recursos del centre així ho permeten-, d’un nivell inicial i un altre de més avançat.

- A 4t d’ESO com que la majoria de matèries no tenen desdoblament, per tal de garantir la continuïtat de l’estudi d’aquesta llengua des d’altres matèries es proposa: . a través de l’optativa específica de FR . si hi ha alguna matèria optativa en la que sigui possible fer una h de desdoblament setmanal, impartir aquest desdoblament en llengua FR (d’aquesta manera es procura que l’alumnat en acabar l’ESO assoleixi un bon nivell de FR, que li permeti accedir al Batxibac).

- Publicitar l’assignatura de francès.

Altres aspectes:

a. El projecte té algun nom?

S’exprimer en français

b. S’ha inclòs al Projecte Lingüístic de Centre i a la Programació Anual de Centre?

Sí (tot i que el PLC està pendent de revisió, s’hi inclourà)

c. Adreça de la pàgina web on es pot trobar la informació del projecte

http://agora.xtec.cat/iesjaumecallis/categoria/blog-gep/

PROJECTE LINGÜÍSTIC · PLC INSTITUT JAUME CALLÍS, VIC. CURS 2018-2019 4 INTRODUCCIÓ El Projecte...

Documents

Transcript of PROJECTE LINGÜÍSTIC · PLC INSTITUT JAUME CALLÍS, VIC. CURS 2018-2019 4 INTRODUCCIÓ El Projecte...