LINGÜÍSTIC...Escola Municipal Salvador Llobet 5 Projecte lingüístic 2. PRINCIPIS DEL PLC EI...

PROJECTE LINGÜÍSTIC

ESCOLA MUNICIPAL SALVADOR LLOBET GRANOLLERS, OCTUBRE DE 2016

Escola Municipal Salvador Llobet 1 Projecte lingüístic

0. INTRODUCCIÓ

Aquest projecte Iingüístic és I’instrument que possibiIita I’organització i gestió deIs aspectes referents a I'estat, ús i tractament curricuIar de Ies IIengües en eIs diferents àmbits deI centre d’acord amb Ia legislació vigent (LEC i Decret d’autonomia), entre els quals hi ha d'haver, segons la normativa, els següents:

● El tractament del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge. ● El procés d'ensenyament i d'aprenentatge del castellà. ● Les diverses opcions amb relació a les llengües estrangeres. ● Els criteris generals per a les adequacions del procés d'ensenyament de les llengües, tant

globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre. ● La continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i

en les activitats extraescolars. El Projecte Lingüístic de la nostra escola es considera un document inclòs en el Projecte Educatiu de Centre (PEC). La seva finalitat és ser un instrument de treball per a una escola catalana en llengua i continguts, amb un tractament correcte i coherent de l'aprenentatge de les diverses llengües curriculars. Es preveu: ▪ La formació dirigida al coneixement de l’entorn social i cultural immediat i, en especial, de la

llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalana. ▪ Un ús de la llengua en els diferents àmbits que potenciï la no-discriminació per raons de sexe, raça,

ideologia i condició. ▪ L'ús del català com a llengua vehicular i d'aprenentatge normalment emprada en totes les activitats

internes i externes de la comunitat educativa. ▪ L'aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera, la possibilitat d’introducció d'una segona

llengua estrangera i la formació de parlants plurilingües respectuosos amb la interculturalitat, amb una actitud positiva vers la diversitat lingüística i amb el desig d'aprendre altres llengües.

▪ Una visió estratègica que integri el treball de les àrees de llengua i el treball integrat de la llengua amb el contingut des de totes les àrees.

▪ La generalització dels enfocaments competencials en l'ensenyament de les llengües, tant en l'oral com en la lectura i escriptura.

▪ La definició dels objectius per cicles pel que fa a l'adquisició de les llengües, fent referència a les programacions i assegurant la continuïtat i la coherència de les estratègies metodològiques, amb propostes de seguiment, avaluació i millora i que facilitin contextos reals d'ús de les llengües.

▪ Les metodologies i els agrupaments de l’alumnat per afavorir les interaccions per millorar l'aprenentatge i l'ús de les llengües, així com els aspectes organitzatius i de coordinació que se'n derivin.

▪ Com a context sociolingüístic en què, quan arriba a l’escola, bona part de l’alumnat desconeix la llengua pròpia del sistema educatiu de Catalunya, s’apliquen les estratègies educatives del programa d’immersió lingüística, tal com estableix l'article 15 de la Llei d'educació. Així es proporcionen als alumnes, de manera sistemàtica, les ajudes necessàries per vehicular-ne els aprenentatges per aconseguir que, en acabar l’ensenyament obligatori, tot l’alumnat tingui un bon coneixement tant del català com del castellà.

▪ El reconeixement de les llengües familiars dels alumnes de procedència estrangera i la valoració del bagatge lingüístic i cultural diferenciat que aporten al centre escolar.

▪ Els mecanismes que s'utilitzen per traslladar als professionals encarregats de la gestió d'activitats no docents (menjador escolar, activitats extraescolars, etc.) la informació sobre els usos lingüístics de l'escola que recull el projecte lingüístic, en què cal destacar el valor educatiu i marcar línies d'intervenció.

▪ Explicitar les actuacions educatives per a la convivència en diversitat i plurilingüisme.


▪ La coordinació amb institucions, xarxes i entitats nacionals i internacionals per dissenyar, aplicar i avaluar programes i projectes específics de foment de l'aprenentatge informal i no formal de les llengües.

▪ L'impuls de les actuacions que es deriven de l'existència de plans educatius d'entorn o d'altres plans socioeducatius en què el centre s'hagi implicat per travar xarxes de relació entre el teixit social i, alhora, afavorir l'ús de la llengua catalana en totes les activitats que s'adrecen a la comunitat educativa.

Atès que la realitat del centre no és estable i que la normativa es va adaptant a les noves demandes socials, cal que el projecte lingüístic sigui una eina que proporcioni informació sobre tot el procés i les actuacions relacionades amb el tractament de les diferents llengües. Serà el Pla Anual de centre de cada curs escolar on es reflectirà i concretarà la seva reflexió i revisió constant i les possibilitats que aquell curs concret té l’escola per plantejar iniciatives en relació amb l’aprenentatge de les llengües. Les característiques d'aquest document són:

▪ La legalitat ha de ser sempre el seu marc de referència. ▪ Ha d'existir una adequació entre les competències comunicatives i lingüístiques del professorat

del centre en relació a la llengua vehicular i la realitat del centre. ▪ Ha de ser vinculant per a tots els components de la comunitat educativa. ▪ Ha de ser global en la seva aplicació, als diferents cursos, cicles, comissions en l'àmbit de gestió

i en el del procés d'ensenyament-aprenentatge. ▪ Obert a les adaptacions necessàries.

Com a taI, és un instrument que vincuIa a aIumnes, mestres, famíIies i aItre personaI deI centre respecte a I’objectiu comú de fer efectiu eI projecte. EI pIa és fruit de Ia refIexió conjunta de tots eIs docents i ha estat presentat a l’aprovació per part deI cIaustre i deI conseII escoIar de centre.


1. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

Alumnat

Dades sociolingüístiques del centre (dades del curs 2013-14)

▪ Llengua habitual de la família (pares/mares/germans…) ▪ Català: 30 %

▪ Castellà: 38 %

▪ Català i castellà, indistintament: 26 %

▪ Altres llengües: 6 % (àrab, portuguès, diferents dialectes marroquins, alemany, anglès, francès, mandinga, gallec, búlgar, eslovac, italià ...).

▪ Llengua habitual de l’alumnat:

L’alumnat parla majoritàriament en català amb el mestre. Acostuma a reduir-se aquesta xifra, utilitzant la llengua castellana, quan es relaciona amb els seus companys.

Segons els propis alumnes la llengua habitual de comunicació amb companys d’escola és: ▪ Català: 40 %

▪ Castellà: 36 %

▪ Català o castellà, indistintament: 23 %

▪ Altres llengües: àrab: 1 %

▪ Procedència d’alumnes i famílies:

▪ Alumnes: ▪ Catalunya: 92 %

▪ Resta de l’estat espanyol: 3 %

▪ Altres països: 5 %

● Altres estats europeus: 2 alumnes

● Marroc: 4 alumnes ● Altres països africans: 3 alumnes

● Llatinoamèrica: 9 alumnes

● Àsia: 2 alumnes

▪ Mares i pares: ▪ Catalunya: 66 %

▪ Resta de l’estat espanyol: 14 %

▪ Altres països: 20 %

o Altres estats europeus: 15 pares/mares

o Marroc: 65 pares/mares

o Altres països africans: 11 pares/mares

o Llatinoamèrica: 52 pares/mares

o Àsia: 2 pares/mares

o Altres continents: 11 pares/mares

▪ Nivell cultural dels pares: ▪ No escolaritzats: 1,5 %

▪ Estudis primaris: 26,5 %

▪ Estudis secundaris: 45 %

▪ Estudis universitaris: 27 %

▪ Provinença dels alumnes de P-3: ▪ Escoles bressol: 67,5 %


▪ De casa: 32,5 %

Entorn

▪ Entorn escolar (barri):

o Situació/localització del barri

L’escola està situada en un barri cèntric de Granollers (Barri dels Instituts), en una zona amb una gran confluència de centres educatius.

o Presència de la llengua catalana i castellana al barri

Es pot considerar que la llengua catalana és la que domina generalment a les botigues, entitats bancàries... però es reparteix equitativament en els habitatges amb la llengua castellana.

Presència d’altres llengües al barri: la presència de llengües estrangeres al barri no és gaire significativa, però ha crescut els últims vint anys, per l'onada migratòria.

▪ La ciutat:

o Localització: Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental, està situada a la plana del Vallès, dins la depressió prelitoral catalana, a uns 148 m. de mitjana sobre el nivell del mar.

o Nombre d’habitants: 60.101 (any 2015)

o Nivell cultural: La ciutat ofereix una oferta cultural àmplia i per a totes les edats.

o Presència de la llengua catalana i castellana en activitats lúdiques, esportives, culturals…: alta presència de la llengua catalana i menor en llengua castellana en totes les activitats d’aquest àmbit.

o Presència d’altres llengües en activitats lúdiques, esportives, culturals…: No es té constància de la presència d’altres llengües en totes les activitats d’aquest àmbit.

o Relació entre escola/ciutat: l’escola intenta mantenir un fort lligam amb la ciutat participant d’aquelles activitats que es consideren adequades per a l’alumnat.


2. PRINCIPIS DEL PLC

EI tractament de Ies IIengües al centre es fa en aplicació de la següent normativa:

▪ Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació: títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, articles del 9 al 18 (DOGC núm. 5422, de 16.7.2009)

▪ Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius: article 5.1 (DOGC núm. 5686, de 5.8.2010)

▪ Documents per a l'organització i la gestió dels centres (El tractament i l'ús de les llengües al sistema educatiu/El projecte lingüístic)

La normativa citada recull que:

▪ Correspon al Govern determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació i la regulació del marc horari.

▪ Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l'ensenyament obligatori.

▪ Els alumnes que s'incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues llengües oficials tenen dret a rebre un suport lingüístic específic. Els centres han de proporcionar als alumnes nouvinguts una acollida personalitzada i, en particular, una atenció lingüística que els permeti iniciar l'aprenentatge en català.

▪ El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu.

▪ Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, el material didàctic i els llibres de text, i també les activitats d'avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum, han d'ésser normalment en català, excepte en el cas de les matèries de llengua i literatura castellanes i de llengua estrangera.

▪ El currículum ha d'incloure l'ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l'objectiu que els alumnes adquireixin les competències d'escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure.

▪ El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres. En el primer supòsit, es requereix autorització del Departament.

▪ Els mestres han de tenir la titulació requerida i han d'acreditar el domini de les dues llengües oficials, de manera que en puguin fer un ús adequat, tant oral com escrit, en l'exercici de la funció docent. L’equip docent, en l'exercici de llur funció, ha d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre.

▪ Els professionals d'atenció educativa i el personal d'administració i serveis dels centres educatius han de conèixer el català i el castellà, de manera que estiguin en condicions de fer-ne un ús adequat en l'exercici de les funcions corresponents.

▪ L'Administració educativa i els centres han d'emprar normalment el català tant en les relacions internes com en les que mantinguin entre si, amb les administracions públiques de Catalunya i de la resta del domini lingüístic català i amb els ens públics que en depenen. El català ha d'ésser també la llengua d'ús normal per a la prestació dels serveis contractats pel Departament.

▪ Les actuacions administratives de règim interior dels centres s'han de fer normalment en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística.

▪ Els centres han d'expedir la documentació acadèmica en català, sens perjudici del que estableix la Llei de política lingüística. La documentació acadèmica que hagi de tenir efectes a l'àmbit de l'Administració de l'Estat o en una comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, ha d'ésser bilingüe, en català i en castellà.


▪ Les llengües no oficials es poden emprar en les comunicacions per a l'acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d'anar acompanyats del text original en català, que serà sempre la versió preferent.

▪ Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les manifestacions culturals públiques, el català ha d'ésser normalment el vehicle d'expressió en les activitats de projecció externa.

Altres criteris que també s’han tingut presents en la redacció d’aquest document són:

▪ L’ensenyament-aprenentatge de les dues IIengües oficiaIs a CataIunya es coordina a fi d’evitar repeticions i afavorir Ia transferència d’aprenentatges entre eIIes.

▪ Es garanteix que Ies estructures Iingüístiques comunes que es faran en cataIà serveixin com a base per I’aprenentatge de Ies dues IIengües.

▪ L’aprenentatge de cada una de les llengües s’inicia a nivell oral, posteriorment es passa a la lectura i finalment s’introdueix el treball escrit. Es potencien especialment els aspectes més significatius de la llengua: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita.

▪ En finaIitzar I’educació primària, eIs aIumnes han de ser capaços d’assoIir en cadascuna de Ies IIengües, eIs objectius generaIs d’etapa que estabIeix Ia normativa vigent:

o LIengua cataIana: conèixer Ia IIengua cataIana i utiIitzar-Ia com a IIengua vehicuIar que Ii permeti una bona integració i comunicació en Ia societat on viu, utiIitzant-Ia correctament en totes Ies seves manifestacions, en situacions espontànies i d’aprenentatge.

o LIengua casteIIana: conèixer Ia IIengua casteIIana a niveII oraI i escrit de manera que pugui utiIitzar-Ia apropiadament com a font d’informació, vehicIe d’expressió i de reIació.

o LIengua angIesa: comprendre i expressar-se en IIengua angIesa, creant situacions on s’hagin d’emetre i rebre missatges senziIIs amb produccions oraIs i escrites, sempre contextuaIitzades.

▪ L’aprenentatge de totes Ies matèries té com a bases cuIturaIs, sociaIs i físiques Ies deI nostre país, amb obertura a totes Ies cuItures.

▪ La IIengua d’aprenentatge i de comunicació a I’EscoIa és eI cataIà. La IIengua cataIana és Ia IIengua habitualment usada en tots eIs àmbits de convivència i de comunicació quotidiana. EI personaI docent de I’escoIa ha de dominar Ia nostra IIengua i, tant eI personaI docent com eI no docent, han de conèixer-Ia i utiIitzar-Ia com a IIengua vehicuIar.

▪ La direcció deI centre vetIIarà perquè tots eIs professors, coneguin, comparteixin i apIiquin eI PLC. Serà tasca deIs coordinadors de cicIe divuIgar i assegurar que tots eIs mestres tenen a I’abast eI document deI PLC.

▪ Si una persona assumeix la coordinació de IIengua, intercuIturaIitat i cohesió sociaI (LIC) tindrà Ia responsabiIitat de promoure en Ia comunitat educativa actuacions per a Ia sensibiIització, foment i consoIidació de I’educació intercuIturaI i de Ia IIengua cataIana, tenint en compte Ia part corresponent deI PIa d’AcoIIida que fa referència a I’ús de Ia IIengua.

▪ Periòdicament, I’equip directiu i eI coordinador/a LIC revisaran eI projecte i si s’escau es faran eIs ajustaments i actuaIitzacions necessaris previ acord deI cIaustre de mestres i eI ConseII EscoIar.


3. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I D’APRENENTATGE

▪ L’escoIa és I ‘espai on I’aIumnat adquireix eIs senyaIs d’identitat propis de CataIunya com Ia història, Ia cuItura, eI patrimoni o Ies tradicions i es fomenta eI sentiment de pertinença i estimació aI nostre país, respectant i donant a conèixer eIs trets d’identitat i Ia cuItura deIs aItres països d’on provenen eIs aIumnes.

▪ L’aprenentatge de Ia Iectura i I’escriptura es farà en IIengua cataIana, IIengua vehicuIar i d’aprenentatge.

▪ Majoritàriament, Ies àrees s’imparteixen en IIengua cataIana, a excepció de Ies àrees de IIengua casteIIana i IIengua estrangera. S’obre a la possibilitat que alguna matèria o part es faci en una altra llengua en alguns nivells. La programació anual ho detalla per a cada curs.

▪ En Ies àrees no lingüístiques també és imprescindibIe trebaIIar i exigir un niveII adequat d’expressió i comprensió deI cataIà. Per això, és important que eI professorat ho faci amb eI màxim de rigor Iingüístic, ja que l’aprenentatge de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les àrees.

L'aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana

Llengua oral i llengua escrita

▪ L’EscoIa prioritza el treball de Ia IIengua oraI en tots eIs registres, més encara quan a partir de I’apIicació de Ia LOE i Ia LIei d’Educació de CataIunya és fonamentaI impuIsar Ies competències més importants de I’expressió i comprensió oraI: aprendre a parIar, a escoItar, a entendre, a exposar, a diaIogar i a argumentar per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber expressar de forma raonada i coherent les seves opinions.

▪ EI centre vetIIa perquè, en acabar I’educació primària, I’aIumnat conegui i utiIitzi correctament i apropiadament Ia IIengua cataIana, tant oraIment com per escrit.

▪ El centre treballa en el cursos inicials el català central, variant pròpia de la zona. Posteriorment, s’introdueix un coneixement elemental d’altres variants de la llengua. En acabar l’ensenyament obligatori, l’alumnat té un bon coneixement de la variant estàndard del català central.

▪ L’objectiu principaI de I’ensenyament de Ia IIengua escrita és aconseguir formar aIumnes competents en Iectura i escriptura. Per aconseguir aquest objectiu es pIanifiquen activitats seqüenciades aI IIarg de tot eI procés d’ensenyament, no només en Ies àrees de IIengua sinó en altres àrees deI currícuIum.

▪ Des d’un primer moment a I’EscoIa es trebaIIa Ia IIengua oraI en cataIà, per més endavant introduir Ies aItres IIengües curricuIars, Ia casteIIana i I’angIesa.

▪ Es trebaIIa I’ús de Ia IIengua en Ies seves vessants de comprensió i expressió oraI i escrita. EIs continguts i estructures Iingüístiques comunes es concreten a través de Ia IIengua vehicuIar i són punt de referència per al tractament de la IIengua casteIIana.

▪ En un plantejament integrat de l’ensenyament de les habilitats lingüístiques, la relació que s’ha d’establir entre la llengua oral i la llengua escrita ha de ser recíproca. Hi ha activitats en què aquesta relació és inherent, com la lectura expressiva o el teatre.


Ensenyament inicial de la llengua vehicular* ( veure annex)

Com demostren les característiques sociolingüístiques del nostre centre, trobem molts alumnes amb una llengua materna diferent del català. Això fa que, en la immersió lingüística dels primers cursos d’Educació Infantil, hi hagi una especial dedicació de recursos específics que afavoreixen:

● Una bona vinculació emocional amb la llengua catalana. ● Un coneixement bàsic suficient de la llengua vehicular que els permeti comprendre-la

oralment i expressar-s’hi mínimament de forma oral. Aconseguir aquests objectius és previ al procés d’aprenentatge de la lectoescriptura.

Acollida d’alumnat nouvingut*

▪ Es considera nouvingut aquell alumne que s'ha incorporat per primera vegada al sistema educatiu a Catalunya en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan procedeix d'àmbits lingüístics i culturals molt allunyats del català, si s'hi ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos. El centre preveu les mesures específiques destinades a assegurar un bon acolliment dels alumnes nouvinguts.

▪ El suport d'immersió lingüística està destinat preferentment a alumnes nouvinguts de CM o CS que necessiten un treball intensiu d'introducció de la llengua catalana. En la mesura de les possibilitats i en funció de les necessitats que presenti l’aIumnat nouvingut que s’incorpora aI centre aI parvuIari o cicIe iniciaI pot gaudir d'aquest suport. En qualsevol cas, l'organització del suport es pot fer amb aIumnes de Ia mateixa edat, IIengua materna o nivell d'aprenentatges, segons es consideri miIIor.

▪ L’Escola disposa d’unes sessions d’immersió lingüística dedicades a l’acollida dels alumnes nouvinguts a l’educació primària. El nombre de sessions es concreta cada curs en funció del nombre de noves assignacions i del seu nivell d’aprenentatges. Es procura que les sessions siguin obertes i flexibles i permetin la incorporació immediata dels alumnes que arribin al centre durant el curs. Aquest suport específic d’immersió lingüística es porta a terme en un espai diferent de l’aula ordinària que permeti l’agrupació d’alumnes procedents de diferents nivells o classes. També permet fer activitats diverses i molt participatives, fora de l’aula ordinària. L’objectiu principal d’aquestes sessions és facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alumnes de nova incorporació mitjançant una atenció lingüística personalitzada i de qualitat que permeti l’accés en les millors condicions possibles al currículum ordinari. Un altre objectiu remarcable és propiciar la sociabilització i la integració d’aquest alumnat a la dinàmica de l’escola. El mestre tutor i tot el professorat que intervé en el procés educatiu d’aquest alumnat també potencien la seva comunicació i els faciliten el procés d’adaptació.

▪ Inicialment, el treball fonamental de la immersió és la comprensió oral de la llengua catalana i després l’expressió oral. Posteriorment, es treballa la lectura i l’escriptura. L’objectiu final és l’assoliment d’un nivell de comprensió lectora i d’expressió escrita que permeti als alumnes la incorporació al currículum ordinari. En funció de la seva procedència, edat i aprenentatges previs, cada alumne seguirà aquest procés a un ritme diferent. En eI cas d’aIumnes de parIa hispana s’utiIitza Ia proximitat de Ia IIengua casteIIana per faciIitar eIs aprenentatges i Ia comunicació. Els plans de treball individuals o les adaptacions curriculars poden acabar de concretar els objectius temporals d’incorporació al currículum ordinari. Per a aIumnes d’incorporació tardana es tindrà en compte eI seu bagatge Iingüístic i Ia seva escoIarització


anterior per taI de vaIorar en quin moment s’introduiran Ies IIengües casteIIana i angIesa; aquesta vaIoració tindrà en compte eI cicIe aI quaI s’incorpori.

▪ El centre pot comptar amb el suport de l'assessor o assessora LIC pel que fa a les orientacions metodològiques i organitzatives.


4. LA LLENGUA CASTELLANA

L’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana

L’ensenyament de Ia llengua casteIIana té garantida Ia presència adequada en tot eI currícuIum de I’ensenyament primari. El centre assegura, en finalitzar l’ensenyament obligatori, un bon domini de la llengua castellana. L’objectiu final és que l’alumne tingui el mateix nivell de llengua catalana i de llengua castellana, a nivell oral i escrit i pugui utilitzar el castellà com a font d’informació i vehicle d’expressió i comunicació. A l’Escola s’assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l'etapa i s’estableixen criteris que reforcen els continguts comuns amb la llengua catalana.

Atesa Ia reaIitat sociolingüística de l’alumnat de l’escola, aquesta llengua és coneguda i usada dins de l’àmbit escolar. En el moment d’introduir la sistematització de l’aprenentatge per al coneixement del funcionament de la llengua, es considera que l’alumne ha avançat suficientment en el coneixement de la llengua vehicular del centre. L’Escola disposa de materiaI divers per treballar Ia IIengua castellana. La bibIioteca escoIar disposa d’un fons de Iectura i de documentació en casteIIà.

Quan és possibIe a niveII organitzatiu, es procura que diferents mestres imparteixin Ies dues llengües al mateix grup-classe, per esdevenir referents d’aquella llengua.

Llengua oral i llengua escrita

La sistematització de Ia IIengua casteIIana s’inicia de manera oraI aI primer curs deI CicIe IniciaI. Es programen activitats de competència oral al llarg de tota la primària per tal que l’alumnat adquireixi les habilitats lingüístiques de la llengua.

El trebaII per escrit en llengua castellana comença quan els alumnes ja tenen assoIit I’aprenentatge de Ia Iecto-escriptura i té com a objectiu formar lectors i escriptors competents. (el treball per escrit és paral·lel/simultani al procés d’adquisició de la lecto-escriptura)

El castellà es tracta com a segona IIengua , trebaIIant sempre eIs trets diferenciaIs entre Ies dues IIengües en els aspectes fonètic, lèxic, ortogràfic, sintàctic i evitant repeticions innecessàries i anticipacions. L’excepció serien alguns aspectes del llenguatge que són més senzills d’introduir en aquesta llengua (ex: l’accentuació).

Durant la classe, el mestre parla sempre en castellà. L’EscoIa procura que eI professorat que imparteix I’àrea sigui un bon transmissor i un bon modeI d’aquesta IIengua, amb rigor lingüístic i fonètica adequada.

Alumnat nouvingut

L’alumnat nouvingut procedent de l’Amèrica Llatina o de comunitats autònomes espanyoles durant el cicle inicial s’incorpora a la llengua castellana amb normalitat. Si els alumnes inicien la seva escolaritat al centre al cicle mitjà o superior, s’adapta la matèria pel que fa a continguts d’estructura de la llengua. Per als alumnes procedents d’altres regions del món s’assegura, en un primer moment, un nivell bàsic de llengua catalana i posteriorment s’introdueix progressivament la llengua castellana.


5. LLENGUA ESTRANGERA: ANGLÈS

Ensenyament de l’anglès al centre

El plantejament de l’ensenyament de l’anglès a l’Escola, des de l’etapa infantil, posa l’èmfasi en el procés natural d’adquisició de la llengua. La distinció entre adquisició de la llengua estrangera i el seu aprenentatge es fonamenta en la idea que els infants (especialment els més petits) adquireixen la llengua a través d’un procés natural i inconscient, sense adonar-se’n. Assumeixen la llengua de forma espontània i la intuïció natural hi juga un paper important. Aquesta idea s’allunya de la concepció que la llengua ha de ser apresa i resultat de la instrucció directa, així com li treu importància a la forma de la llengua per posar èmfasi en el missatge i el contingut. En aquest sentit, per adquirir la llengua estrangera i aconseguir una bona competència, s’han de produir interaccions reals entre els alumnes on aquests siguin participants actius. Evidentment, a mesura que els alumnes van avançant al llarg de la primària, les seves capacitats per reflexionar sobre el propi coneixement de la llengua augmenten i són més capaços de treballar la forma ( o estructures) de la llengua d’una manera més sistemàtica, però mai deixant de banda la prioritària funció comunicativa de la llengua.

Objectius generals de l’ensenyament de l’anglès al centre, a curt i llarg termini

- Millorar la competència dels alumnes en llengua anglesa, posant especial èmfasi en la comprensió i expressió oral.

- Normalitzar l’ús de l’anglès augmentant la seva presència dins de l’Escola. - Promoure una actitud positiva i tolerant vers una cultura i una llengua estrangera. - Proporcionar una base sòlida, pel que fa al coneixement de l’anglès, de cara a l’ensenyament

secundari.

Iniciació de l’anglès a l’etapa infantil: ● Objectius:

- Familiaritzar els alumnes amb l’anglès. - Fer sentir còmodes els alumnes durant les sessions. - Establir unes rutines diàries que els faciliti la immersió en aquesta nova llengua. - Procurar que els alumnes reaccionin davant les instruccions de la mestra sigui de manera no

verbal primer, i de manera verbal quan ells mateixos s’hi sentin preparats. - Aconseguir que els alumnes adquireixin de manera gradual i segura els continguts de l’etapa. - Exposar els nens des del principi a una bona fonètica i facilitar-los-hi una bona audició dels

sons anglesos perquè els puguin reproduir correctament, especialment en cursos posteriors. - Motivar els alumnes a que participin activament en les diferents activitats.

● Metodologia

La metodologia que s’utilitza a les sessions d’anglès es fonamenta en la llengua com a vehicle de comunicació i s’emfatitza el treball de la llengua oral, bàsicament la part receptiva de la llengua, és a dir, la comprensió oral. Els alumnes reben una gran quantitat d’input comprensible i participen en activitats on demostren la seva comprensió i on la producció no es veu forçada artificialment, sinó que es produeix de forma natural quan l’alumne està preparat. Les activitats que es porten a terme a les sessions són de tipus molt lúdic: cançons, contes, TPR, dramatitzacions, etc. Al llarg del curs, s’insisteix molt en l’establiment de rutines i d’indicadors clars als quals els nens s’han d’ajustar perquè


les activitats puguin portar-se a terme sense problemes i amb una rapidesa relativa. Les sessions d’anglès a l’Educació infantil són desdoblades (mig grup classe).

● Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

A l’Educació Infantil l’àrea d’anglès es treballa sense llibre de text. Les mestres elaboren els seus propis materials i utilitzen alguns materials ja editats per a elaborar i desenvolupar les unitats didàctiques. Els materials més habituals de l’aula són les flashcards, els titelles, els contes, les joguines , els CDs de cançons i alguns materials de realia. La pissarra digital i els recursos digitals que aquesta ofereix i altres recursos tecnològics com la càmera de vídeo són utilitzats habitualment durant les sessions d’anglès. Les sessions d’anglès a Educació Infantil són desdoblades (mig grup classe)

L’anglès a l’ Educació Primària

● Objectius:

Cicle Inicial: - Introduir l’ensenyament de la llengua d’una manera sistemàtica com a àrea lingüística

- Aconseguir que els nens assoleixin els continguts lingüístics de cicle.

Cicle Mitjà: - Introduir l’ensenyament de la llengua d’una manera sistemàtica i com a àrea lingüística. - Continuar amb la reproducció escrita de la llengua i iniciar-se en la producció (llegir i escriure). - Aconseguir que els nens assoleixin els continguts lingüístics de cicle.

Cicle Superior: - Aconseguir que els nens mostrin una actitud desinhibida a l’hora d’utilitzar l’anglès. - Assolir una bona competència en les quatre habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i

escriure). - Assolir els continguts lingüístics del cicle. - Assolir una base lingüístic segura per seguir els estudis d’anglès a l’Ensenyament Secundari. - Reconèixer la importància del coneixement de la llengua anglesa dins una societat multilingüe

com la nostra.

Metodologia

La metodologia que s’utilitza a les sessions d’anglès es fonamenta en la llengua com a vehicle de comunicació i s’emfatitza el treball de la llengua oral a través de la interacció entre els alumnes, al mateix temps que s’introdueix per primer cop la llengua escrita tant a nivell receptiu com productiu. L’estructura de les sessions és sempre molt similar: s’estableixen unes rutines que marquen el començament i el final de la sessió, com per exemple una cançó, una rima , un joc o un poema, de manera que els alumnes associen directament aquestes a l’inici o final de la classe. També s’estableixen altres rutines al llarg de la sessió a les quals els alumnes s’han d’ajustar per tal de que les activitats puguin portar-se a terme sense problemes i amb una rapidesa relativa. Les activitats d’aprenentatge que es prioritzen són aquelles que permeten la interacció entre els alumnes i amb la mestra. També es dona especial importància a les activitats de tipus TPR (Resposta Íntegrament Física). El treball explícit de la llengua escrita va adquirint importància progressiva a partir de C. Mitjà, i és durant l’última part de cada sessió que els alumnes disposen de temps per al treball escrit individual.


Al cicle inicial, algunes de les sessions d’anglès són amb mig grup-classe (desdoblaments). A 6è també es treballa amb mig grup durant una de les tres sessions setmanals de llengua anglesa. En aquestes sessions es treballa específicament la llengua oral. Sempre que els recursos humans i l’organització general del centre ho permetin, s’intentarà prioritzar les sessions de llengua anglesa amb mig grup.

Materials didàctics i recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua

A partir de 3r nivell, tots els materials didàctics que s’ofereixen als alumnes des de l’Educació infantil es complementen amb un llibre de text. El llibre de text inclou el llibre digitalitzat per a l’aula. En funció dels recursos personals i organitzatius dels quals l’escola disposa cada curs, les actuacions i distribucions horàries poden variar. La concreció d’aquestes es recullen cada any en el Pla Anual de Centre.

L’ús de la llengua estrangera a l’aula

La llengua vehicular de les classes és sempre l’anglès, tant com a llengua instruccional, com a mitjà de comunicació i de relació amb els alumnes i per a la gestió del grup i de l’aula. Per tant, les mestres utilitzen aquesta llengua amb rigor lingüístic i fonètica adequada, ja que esdevenen el model per a l’alumnat.

Estratègies d’ampliació de l’oferta de llengües estrangeres

L’AICLE consisteix en impartir alguna àrea o blocs de continguts d’àrees no lingüístiques en llengua estrangera, que poden o no ser treballats prèviament en la llengua vehicular del centre.

● Objectius -Augmentar el temps d’exposició dels nens en la llengua estrangera. -Donar un enfocament més funcional a l’anglès. -Assolir els objectius específics de l’àrea impartits en anglès. -Normalitzar l’ús de la llengua anglesa com a vehicle de comunicació i aprenentatge.

● Actuacions

-Tallers de plàstica en anglès a C. Mitjà i C. Superior. -Blocs de continguts de Coneixement del Medi a Cicle Superior. -Psicomotricitat en anglès a Educació Infantil.

L’anglès és present en la celebració de festes de l’Escola, com per exemple, la cantada de nadales o els Jocs Florals (en aquest últims cas, no només en l’espectacle artístic, sinó que també és present en el concurs literari, ja que els alumnes de cicle superior poden participar en la modalitat de còmic en anglès)

Projectes internacionals (etwinning)

En la línia de millorar la competència lingüística del nostre alumnat i per tal d’emfatitzar la vessant més comunicativa i funcional de l’anglès, l’Escola participa en projectes etwinning des del curs 2013-14. Aquests projectes, desenvolupats entre escoles europees, poden ser de diferent temàtica i participar-hi en nivells diferents.

Projecció de futur

En funció dels recursos personals i organitzatius dels quals l’Escola disposa cada curs, les actuacions i distribucions horàries poden variar. La concreció es recull cada any en el Pla Anual de Centre. L’Escola promou iniciatives i actuacions que afavoreixin la millora de la competència lingüística dels nostres


alumnes en llengua anglesa. EI centre disposa d’un grup de mestres que impuIsa I’aprenentatge de I’angIès i que té I’especiaIitat, Ia titulació i eIs coneixements adients. EI centre ha optat per I’angIès com a IIengua estrangera, però no tanca Ia possibiIitat d’iniciar I’estudi d’una segona IIengua estrangera a cicle superior.

6. ASPECTES REFERITS A LES TRES LLENGÜES D’APRENENTATGE

Atenció a la diversitat

▪ L’Escola té definit com organitza l’atenció a la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, fet que, en temes lingüístics, es centra fonamentalment a reforçar el desenvolupament de la llengua oral a parvulari, l’assoliment de la lectura i l’escriptura en el cicle inicial de l’educació primària i el desenvolupament de la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita en la resta de cicles i nivells. Cal definir els mecanismes que s’han de posar en funcionament per assolir aquests objectius, que fan referència a l’adaptació del currículum, als aspectes organitzatius i a les orientacions metodològiques, comptant amb el suport dels serveis educatius. Entre aquests mecanismes hi ha la col·laboració entre iguals i l'ús de material multinivells.

▪ A principi deI curs escoIar, fruit deI traspàs d’informació de I'aIumnat, es decideixen Ies actuacions que se’n deriven (diferents agrupaments, adaptacions curriculars d’aula, pIans de trebaII individuaIs...) per taI de donar resposta a Ies diferents necessitats educatives de I’aIumnat.

▪ En el cas d’alumnes amb retard del llenguatge reconegut per un dictamen, s’obre a la possibilitat que s’utilitzi el castellà, si és la seva llengua materna, per facilitar la seva comprensió i l’avenç en aprenentatges en àrees no lingüístiques. El Pla individualitzat recull aquesta especificitat.

Activitats d’incentivació de l’ús de la llengua

▪ A fi d’incentivar i enriquir I’ús de Ia IIengua, I’EscoIa organitza activitats puntuaIs: concurs Iiterari, animació Iectora, visites d’escriptors, visita a bibIioteques, trebaIIs interdiscipIinaris... que motiven I’aprenentatge de Ia IIengua i eI coneixement de Ia cuItura cataIana.

▪ AI IIarg de I’escoIaritat tots eIs aIumnes reaIitzen diverses activitats en reIació aI IIenguatge oraI (representacions teatraIs, recitació de poesies, exposicions orals i presentació de trebaIIs...) per fomentar i miIIorar aquestes habiIitats.

▪ L’EscoIa està oberta a possibIes intercanvis Iingüístics (maiI, bIoc, web-cam...) amb altres escoIes per potenciar i apIicar eIs coneixements apresos en Ies diferents IIengües que es trebaIIen al centre.

▪ També es participa en Ies activitats que puntuaIment ofereixen entitats i que incentiven Ia IIengua, sempre que es cregui convenient.

.

Objectius generals de llengua catalana i llengua castellana

Educació infantil:

● Experimentar els diferents usos del llenguatge verbal i no verbal en un ambient agradable que ho faciliti.

● Utilitzar la llengua com a instrument d’aprenentatge, de representació, de comunicació i de gaudi.


● Descobrir i introduir el funcionament del sistema alfabètic.

Cicle Inicial:

● Mostrar una bona predisposició per l’ús de la llengua catalana i castellana. ● Finalitzar el procés de la lecto-escriptura (La producció escrita en llengua castellana s’inicia

quan s’ha assolit un nivell suficient en la llengua catalana). ● Aconseguir que els alumnes assoleixin els continguts lingüístics de cicle en els diferents apartats

i dimensions. Cicle Mitjà:

● Assolir un bon nivell de fluïdesa lectora i de comprensió oral i escrita. ● Escriure textos de tipologies diferents amb suficient coherència i cohesió. ● Iniciar-se en l’ús normes ortogràfiques arbitràries. ● Aplicar coneixements sobre el funcionament de la llengua. ● Aconseguir que els alumnes assoleixin els continguts lingüístics de cicle en els diferents apartats

i dimensions..

Cicle Superior:

● Assolir una bona competència en les quatre habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure).

● Planificar i revisar els textos produïts. ● Adequar els textos a la tipologia i registre demanat, amb una bona cohesió i coherència. ● Aplicar les normes ortogràfiques bàsiques. ● Aplicar els coneixements del funcionament de la llengua en les seves produccions orals i

escrites. ● Evitar interferències entre ambdues llengües ● Valoració de totes les llengües com a instrument de comunicació. ● Aconseguir que els alumnes assoleixin els continguts lingüístics de cicle en els diferents apartats

i dimensions.

Avaluació del coneixement de la llengua

▪ El conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la llengua inclou la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions comunicativa i literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat.

▪ En iniciar cada cicIe/nivell d’educació primària s’avaIuen Ies competències Iingüístiques de I’aIumnat i si s’escau s’adequa Ia programació curricuIar per aconseguir eIs objectius marcats i es proposen Ies mesures de miIIora que es creguin adients.

▪ Les avaluacions externes (diagnòstica de 3r i Competències Bàsiques de 6è) aporten dades significatives sobre l’evolució dels aprenentatges de les llengües per part del nostre alumnat. Aquestes avaIuacions disposen de registres de seguiment, eIs indicadors deIs quaIs serveixen per anaIitzar I’evoIució deIs aIumnes aI IIarg de I’escoIaritat així com també per fer propostes de miIIora.


▪ A fi d’avaIuar I’aprenentatge i I’ús de Ia IIengua, a més del registre d’observacions del treball diari per part del professorat, a educació primària es reaIitzen activitats d’avaIuació d’alguns aspectes de la IIengua per completar el seguiment deI progrés deIs aIumnes.

▪ EIs equips de cicIe acorden eIs continguts mínims a assoIir de cada una de les llengües per poder considerar que un aIumne ha superat cada nivell.

Materials didàctics

▪ EIs criteris bàsics d’eIecció deIs materiaIs didàctics tenen en compte eIs principis pedagògics deI currícuIum, I’adequació a Ia reaIitat deI nostre entorn i Ia reutiIització. Cada cicIe disposa de IIibres de text, Iectures, IIibres de consuIta, diccionaris, jocs de IIengua, materiaIs d’expressió oraI... que permeten trebaIIar amb fIexibiIitat i adequar-se a Ies necessitats individuaIs o grupaIs ja sigui dins o fora de I’auIa. Aquests materiaIs s’actuaIitzen i renoven a criteri de I’equip docent.

▪ Per aI tractament de Ies IIengües, I’equip de mestres decideix Ia Iínia editoriaI a seguir en Ies àrees en que s’utiIitzi IIibre de text, tot procurant que hi hagi coherència entre eIs diferents cicIes.

▪ PeI que fa a Ia LIengua CasteIIana, quan s'opti per utilitzar llibre de text, s’escuIIen editoriaIs que Ia presentin com a segona IIengua, partint deIs trets diferenciaIs amb eI cataIà i prioritzant I’àmbit comunicatiu sobre eIs aspectes formaIs.

Informació multimèdia

La incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Per aquest motiu hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i convivència. L’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular principal és habitual en el programari i els suports digitals en general que produeix o treballa l’escola. Amb tot, hi influeix la presència de la versió catalana en el programari i la voluntat explícita en alguns casos de treballar aquell contingut en castellà o en anglès.

Llengües d’origen

Ha d’existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, l'equip docent disposa d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l'aula per fer-ne ús. També té present la interdependència lingüística i l'assoliment de les competències comunes per millorar l'aprenentatge de tothom.


7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

7.1. Organització dels usos lingüístics

Llengua del centre

Els rètols, cartells, murals i l’ambientació en general són en català, amb l’excepció de treballs que es fan a les classes de Llengua Castellana o Llengua Anglesa. Els rètols de les dependències es troben en aquestes tres llengües.

Documents de centre

Els principals documents de centre –PEC, PL i NOFC- amb els continguts i referents del tractament de les llengües a l’escola, es revisen i actualitzen periòdicament, els coneix tot el professorat i es tenen en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven. Es fan conèixer, en una versió reduïda, al conjunt de la comunitat educativa.

Ús no sexista del llenguatge

S’utilitza un llenguatge no sexista ni androcèntric en les seves circulars, documents i materials d’aula. Es treballa amb l’alumnat perquè puguin superar tota mena d'estereotips i perquè puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que denigren les persones per motius de sexe o que l'associen a imatges tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o desigualtat.

Comunicació externa

El centre utilitza el català en les seves actuacions internes (actes, comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català.

Llengua de relació amb famílies. Mediació lingüística (traducció i facilitació)

Tal com marca la Llei de política lingüística, l’Escola fa del català la seva llengua de treball i de projecció interna i externa. El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús.

En Ies primeres entrevistes amb Ies famíIies i per garantir que hi hagi una comunicació cIara i entenedora, eI mestre tutor i/o I’equip directiu facilitaran l’intercanvi en llengua castellana o vetIIarà perquè es disposi d’un traductor. Sempre que calgui i sigui possibIe la persona mediadora del Servei d'acollida de I’Ajuntament exercirà Ies tasques d'intèrpret.

Educació no formal: serveis i activitats extraescolars

El centre ha de preveure de manera efectiva que, en l’organització i la realització de serveis d’educació no formal al centre (servei d’acollida matinal, menjador escolar, etc.), els adults responsables s’adrecin en català a l’alumnat en qualsevol situació, vetllant per tal que la comunicació de l'alumnat sigui també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir la coordinació amb les persones que duen a terme aquestes activitats i tenir en compte el coneixement de la llengua catalana en la contractació del personal responsable d’aquestes activitats.


Actituds lingüístiques

Segons la Declaració Universal de Drets Lingüístics, tothom té dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística i, si s’estableix en el territori d’una altra, té el dret i el deure de mantenir-hi una relació d’integració. Per aquest motiu, l’Escola ha de tenir en compte la diversitat lingüística de l’alumnat i l’aprofita, tant per afavorir l’autoestima com per enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre.

7.2 Organització dels recursos humans

El centre promou activitats de formació continuada de l’equip docent, d'acord amb les seves prioritats de formació específica, com a mesura professionalitzadora i com a element que dóna cohesió al treball en equip. Els objectius d'aquesta formació sorgeixen a partir de la voluntat i de la capacitat de planificació de l'assessorament per part de les institucions col·laboradores (com el CRP). Per adequar Ia nostra IIengua a Ia societat actuaI es potencia Ia formació, tant peI que fa a Ies IIengües com a I’apIicació de Ies noves didàctiques i tecnoIogies.

Aquestes activitats formatives (formació en centre, assessorament, tallers, conferències...) poden ser per a tot el claustre, adreçades al professorat d’alguns cicles o bé de participació individual. En qualsevol cas, l’escola fa difusió de les activitats formatives i facilita la participació del professorat interessat. Cal garantir la transferència de les formacions al conjunt del claustre o als cicles corresponents. En referència a Ia IIengua angIesa, es disposa de suficient professorat preparat a fi de poder reaIitzar eI trebaII de l’angIès segons eIs objectius contempIats aI present projecte lingüístic, procurant que Ia seva situació administrativa sigui eI més estabIe possibIe en eI centre.

Agrupaments d’alumnes. Desdoblaments i suports

L’EscoIa ha anat consoIidant mecanismes organitzatius curricuIars i pedagògics per atendre Ia diversitat deIs aIumnes. Es pIanifiquen estratègies (agrupaments diversos, pIans de trebaII, atencions individuaIs, Iectures tutoritzades i tutories individuaIs) taI com es refIecteix anuaIment aI PAC i a Ia memòria. Totes les classes d’educació primària de l’Escola tenen garantida, com a mínim, una sessió de desdoblament de llengua catalana que permet treballar dos mestres, alhora, en un mateix grup. Normalment, es reparteixen els alumnes en dos espais diferents. Aquestes sessions de desdoblament afavoreixen les interaccions i el treball més personalitzat amb els alumnes. En funció de les necessitats o dels aspectes a treballar, els alumnes s’agrupen segons el nivell o es fa una agrupació del cinquanta per cent del grup. Cada classe disposa, a més a més, d’una sessió de SEP (suport escolar personalitzat) de llengua. Aquestes sessions permeten el suport més individualitzat d’aquells alumnes amb certes mancances en els aprenentatges. Els alumnes amb més necessitats de suport educatiu reben l’atenció de la mestra d’educació especial.

7.3 Organització de la programació curricular

Coordinació de cicles i nivells

D'acord amb la funció educativa del centre escolar, l’equip docent disposa d'espais per poder coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i sobre els


valors que es volen transmetre i treballar. Per consensuar acords i organitzar globalment la programació curricular de les àrees de llengües es realitzen reunions periòdiques de coordinació de cicles i de nivells.

Aquesta coordinació ens permet establir criteris conjunts respecte a:

a) La seqüenciació de continguts . b) La metodologia a utilitzar. c) La programació d’activitats i recursos d’aprenentatge. d) Criteris d’avaluació.

Estructures lingüístiques comunes

Entenem com a estructures Iingüístiques comunes eIs continguts Iingüístics comuns entre Ia IIengua cataIana i Ia casteIIana i que són transferibIes.

Les estructures Iingüístiques comunes són: estratègies Iectores, trebaII de IIengua escrita (comprensió, expressió, esquema, resum, subratIIat, seqüenciació d’esdeveniments, idea principaI...), signes de puntuació, tipoIogia textuaI, terminoIogia que s’utiIitza, alguns aspectes de trebaII de IIengua oraI (comprensió i expressió) i aspectes gramaticaIs comuns. L’enfocament integral que l’escola fa de la llengua catalana i la castellana també ens permet:

● Unificar criteris metodològics i d’avaluació. ● Evitar repeticions innecessàries. ● Preveure les interferències lingüístiques, per evitar-les.

Projectes d’innovació

El centre participa en projectes d’innovació pel que fa referència a l’aprenentatge/ensenyament de les llengües.

▪ Tots eIs aspectes de I’àmbit organitzatiu deI PLC, són revisats i concretats en eI PIa anuaI de centre i avaIuats en Ia memòria deI curs.

▪ En eI PIa anuaI de centre queden refIectits eIs objectius específics, estratègies d’aprenentatge i d’organització deIs àmbits d’actuació i que fan referència aI PLC: coordinació LIC, comissió de Ia diversitat, bibIioteca, activitats AMPA, ... així com de totes Ies àrees curricuIars.

Distribució horària de Ies IIengües

Distribució horària segons normativa (dades referides al curs 2015-16)

ÀMBITS I ÀREES DE CONEIXEMENT

PRIMÀRIA

1r 2n 3r 4t 5è 6è

TOTAL HORES

SETMANA

GLOBALS

ETAPA

Llengua catalana i literatura 3 3 2.50 2.50 2.50 2.50 16 1050

Llengua castellana i literatura 2 2 2.50 2.50 2.50 2.50 14

Llengua estrangera 1 1.50 2 2.50 2.50 2.50 12 420

Curs escolar: 35 setmanes

Hores de lliure disposició que reforcen el treball de llengua


1r 2n 3r 4t 5è 6è TOTAL

Llengua catalana - - 1 - - 0.75 2.25

Biblioteca 1 0.75 0.50 0.75 1 0.75 4.75

Llengua estrangera 0.25 0.25 - - - - 0.50

Expressió escrita 0.50 0.50 0.50 0.50 0.50 0.50 3

Expressió oral 0.50 0.50 0.50 0.50 - - 2

Informàtica 0.50 0.50 0.50 0.50 0.50 0.50 3

A les sessions de biblioteca s’alterna la lectura de llibres en català i en castellà. A expressió escrita també s’alterna l’ús del català i del castellà. A les sessions d’informàtica la majoria d’activitats són en llengua catalana, però també n’hi ha en llengua castellana i algunes en llengua anglesa.

Biblioteca escolar

El centre disposa de la Biblioteca escolar Salvador Llobet, amb un volum de documents suficient per donar resposta a les necessitats d’informació de la comunitat educativa. Els documents estan escrits en català i hi ha llibres, revistes i DVD en català, en castellà i, en menor nombre, en anglès. L’escola té una planificació anual d’activitats de foment de la lectura i accés i ús a la informació. Les activitats proposades intenten donar resposta a les necessitats d’informació de l’alumnat, fent que cerquin diversos tipus de registres i ajudant-los a processar-la. Es té cura que els alumnes presentin la informació cercada en la llengua d’aprenentatge de la matèria. El Pla de lectura del centre (PLEC) recull el desenvolupament de l’hàbit de la lectura: gust per la lectura i capacitat informacional.

7.4 Projecció del centre

Pàgina web del centre

L’Escola té una pàgina web que li permet la comunicació amb tota la comunitat educativa. S’hi pot trobar tota la informació que necessita l’alumnat i les seves famílies: documentació, informació sobre els estudis que es fan al centre, característiques, programació de sortides, activitats extraescolars, participació en projectes... La web és en llengua catalana, tot i que pot haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats fetes en altres llengües curriculars.

Revista

L’Escola té una revista que permet la participació i comunicació de tota la comunitat educativa (alumnes, mestres i famílies). Serveix per treballar el llenguatge periodístic amb l’alumnat i per difondre les activitats i els treballs en què es participa. Preferentment els articles i col·laboracions es fan en llengua catalana, però està oberta a la participació en les altres llengües d’aprenentatge del centre, que de vegades s’utilitzen en aportacions d’alumnes, famílies o mestres.

Exposicions

El centre mostra de manera permanent una exposició que es va inaugurar l’any 2012 amb motiu dels 50 anys de construcció de l’actual edifici de l’escola. Habitualment s’exposen treballs plàstics fets per l’alumnat dels diversos nivells i puntualment es presenten petites exposicions sobre altres temes. Preferentment el text que acompanya les exposicions o cartells és en la llengua vehicular del centre, però si és una activitat treballada des de les aules d’Anglès o la matèria de Llengua Castellana s’exposa en aquestes llengües.


Xarxes de comunitats virtuals

En aquests moments l’Escola té actiu un Moodle, al que es pot accedir des de la pàgina web del centre, amb activitats complementàries al treball de l’aula. Es demana a l’alumnat de cicle superior que treballi regularment amb la plataforma i s’utilitza per a presentar algunes activitats del currículum. Per a alumnes de la resta de cicles el Moodle suposa una recull de propostes d’activitats de participació lliure que es potencia des de les aules i, especialment, des de la sala d’informàtica. No es descarta en el futur ampliar el Moodle i la pàgina web (que inclou l’accés a diversos blocs) amb un compte de Twitter o altres xarxes de comunitats virtuals que permetin l’intercanvi d’experiències, recursos, formació i participació dels sectors de la comunitat educativa)

Intercanvis i mobilitat

Els intercanvis epistolars, telemàtics i presencials, la col·laboració entre centres i les colònies o estades lingüístiques creen dinàmiques encaminades a millorar la competència lingüística de l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals en el seu propi context, a generar bones pràctiques, a facilitar la interrelació sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa històrica, lingüística i cultural d’altres indrets. En aquesta línia, des de l’Escola s’ha participat en diversos eTwinnings en els que la llengua de comunicació entre les escoles europees participants era l’anglès i en intercanvis episcolars en llengua castellana amb una escola d’Euskadi. Aquestes activitats permeten explicar vivències i compartir realitats històriques, lingüístiques o culturals sense necessitat de desplaçar-se.

Dimensió internacional

La dimensió europea i internacional dels centres educatius és garantia de participació en un món global. El desenvolupament d’aquesta dimensió internacional dóna oportunitats a l’alumnat i al professorat de conèixer, col·laborar i treballar conjuntament amb centres d’altres països per a la millora dels processos educatius per a un diàleg intercultural i una ciutadania activa. En aquesta línia la nostra Escola participa en els projectes d’intercanvi dins de la plataforma eTwinning que s’han anomenat anteriorment. Hi participen diversos cicles o nivells, amb una necessitat de coordinació entre els equips docents i els centres estrangers participants.

8. CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE: PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL DE CADA CURS ESCOLAR

9. ANNEXOS

▪ Ens comuniquem en una nova llengua (extret del Currículum d’educació infantil)

El respecte per les llengües familiars i d’ús de l’infant fomenta l’actitud per a l’aprenentatge d’una nova llengua. La llengua de l’infant ha de ser valorada i considerada essencial per establir relacions i interconnexions en l’aprenentatge de la nova llengua. L’infant que aprèn una nova llengua té un paper actiu: prova, revisa, reformula i integra, per això ha de tenir moltes possibilitats d’intervenir per avançar. El mestre li proporciona informació: gest, entonació, suport actiu, situacions compartides, imatges, etc., i li facilita l’expressió i la comprensió. El joc, com a format d’interaccions, és un context especialment ric per a l’adquisició d’una nova llengua. El joc simbòlic, constructiu o lliure és un context apropiat per practicar la nova llengua. L’intercanvi oral ha de tenir una consideració especial en


contextos de diversitat lingüística i cultural. Les situacions comunicatives tenen un valor essencial en l’adquisició d’una nova llengua, per això es té cura en la creació de marcs comunicatius clars, afavorint un intercanvi infant-infant, docent-infant, docent-infants, per facilitar i practicar les estructures comunicatives primeres. La llengua oral ha de servir per fer coses, per això la creació conscient de formats o situacions comunicatives bàsiques ajuden a compartir el significat des de la intenció, el tema o l’afectivitat. En aquests contextos parlar i escoltar forma part de la mateixa activitat. Així, l’acollida individual, el moment de rentar mans o d’esmorzar, etc., tenen un gran valor lingüístic. I, de mica en mica, es va eixamplant el context d’interacció amb situacions de joc i conversa.

▪ Al web de la XTEC hi ha informació seleccionada i actualitzada a l'apartat "Alumnat nouvingut" i als documents "Projecte de convivència. Acollida" i "Aules d'acollida".

▪ En el procés d'incorporació d'alumnes d'origen estranger a l’Escola hi ha també alumnes de procedència estrangera, no estrictament nouvinguts, que no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials a Catalunya i que poden necessitar un suport lingüístic per seguir el currículum ordinari: - Alumnes de 1r i 2n de primària no castellanoparlants que han iniciat l'escolarització a Catalunya, però que tenen un coneixement molt limitat de les dues llengües oficials i que, per tant, necessiten un suport específic en l'àmbit lingüístic i relacional, especialment pel que fa a la llengua oral. - Alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària no castellanoparlants que es troben en alguna de les situacions següents:

o S'han incorporat tardanament al sistema educatiu a Catalunya i no tenen com a llengua familiar cap de les llengües oficials de Catalunya.

o Tot i que es tracti d'alumnes que han superat els dos anys o, excepcionalment, els tres anys d'estada a l'aula d'acollida, es troben en procés d'assolir el domini del llenguatge acadèmic que es necessita per accedir al currículum ordinari.

o Alumnes de cicle mitjà i cicle superior de primària d'origen estranger que, tot i haver estat escolaritzats a Catalunya en algun moment, han fet posteriorment part de l'escolarització en un altre estat.

LINGÜÍSTIC...Escola Municipal Salvador Llobet 5 Projecte lingüístic 2. PRINCIPIS DEL PLC EI...

Documents

Transcript of LINGÜÍSTIC...Escola Municipal Salvador Llobet 5 Projecte lingüístic 2. PRINCIPIS DEL PLC EI...