Programació Física i Química 3r ESO 2011 2012

Programació Física i Química 3r ESO – curs 2011-2012

1.- Competències bàsiques

1.1.- Competències pròpies de la matèria

La competència científica es defineix com la capacitat d’utilitzar el coneixement científic per identificar preguntes i obtenir conclusions a partir d’evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l’activitat humana hi produeix (PISA, 2000).

La competència científica està estretament relacionada amb la competència bàsica: el coneixement i la interacció amb el món físic (CF). Assolir la competència científica comporta:

1. Emocionar-se amb la ciència, amb la seva metodologia per generar explicacions sobre els objectes i fenòmens del món, amb la bellesa d’aquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan s’utilitza de manera responsable.

2. Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans models de la ciència. Aquests coneixements han de proporcionar estratègies útils per descriure els fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions.

3. Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables científicament, de planificar com es poden trobar evidències de les explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament.

4. Pensar de manera autònoma i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens.

5. Comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi.

6. Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament.

7. Fer servir el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans responsables, especialment les relacionades amb la gestió sostenible del medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

1.2.-Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

La formació de l’alumnat en els continguts de l’àrea de les Ciències de la naturalesa contribueix a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques de la manera que es detalla a continuació:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual (CL).

Les Ciències de la naturalesa aporten el coneixement del llenguatge de la ciència que és indissociable al del propi coneixement científic. Aquest llenguatge es concreta en maneres específiques de descriure els fets i fenòmens, d’explicar-los i exposar-los, de justificar-los i argumentar-los i de definir-los. Així mateix, la complexitat dels fets i fenòmens objecte d’estudi requereix la col·laboració d’altres llenguatges o modes comunicatius, com el visual o el matemàtic.

2. Competències artística i cultural (CC).

La ciència, vista com a conjunt de models i teories, de processos i de valors construïts per homes i dones al llarg dels segles, és una forma de cultura bàsica en el context actual. Més enllà de les seves aplicacions, l’aprenentatge de la ciència permet accedir a formes d’explicar, de raonar, de valorar i d’actuar sovint diferents de les del sentit comú. L’apropiació d’aquest tipus de cultura necessita el desenvolupament de la imaginació i de la creativitat, aspectes que es comparteixen amb la competència artística.

3. Tractament de la informació i competència digital (CD).

Actualment les persones poden accedir a la informació sobre temàtiques de contingut científic a través de tots tipus de mitjans, però molt especialment d’Internet. Tanmateix, l’ús d’aquesta informació comporta saber utilitzar el coneixement bàsic que s’aprèn a l’escola per analitzar-la críticament. Al mateix temps, l’aprenentatge científic requereix comunicar les idees de manera convincent, concisa i unívoca, a partir de combinar dades, informacions i coneixements mitjançant tot tipus de suports.

4. Competència matemàtica (CM).

El desenvolupament de la competència científica està íntimament associat al de la competència matemàtica. La mesura, el tractament de les dades, la construcció i lectura de gràfics, les representacions geomètriques i la deducció i la interpretació de models matematitzats són, entre d’altres, àmbits que el dos camps competencials comparteixen i que cal treballar conjuntament en la recerca de respostes a les preguntes que ens fem sobre els fenòmens de la naturalesa.

5. Competència social i ciutadana (CS).

Els aprenentatges en el camp de les ciències de la naturalesa aporten al desenvolupament d’aquesta competència, d’una banda, coneixements que possibiliten analitzar els problemes del nostre entorn i problemes globals del planeta des de la seva complexitat i fonamentar les opinions i l’actuació responsable i, de l’altra, estratègies i actituds per afrontar aquesta anàlisi relacionades amb la recerca de l’objectivitat, el rigor i la racionalitat i, al mateix temps, amb el reconeixement dels condicionaments socials en el desenvolupament de la ciència, del grau d’incertesa en les afirmacions i de la necessitat d’aplicar el principi de precaució a l’hora de prendre decisions.

6. Competència d’aprendre a aprendre (CA).

Les persones generen en el context quotidià idees per interpretar el món idees que cal aprendre a canviar per apropiar-se de la cultura científica. Per aprendre ciències, a l’escola i al llarg de tota la vida, cal ser capaç de reconèixer les limitacions de les pròpies idees i de fer-les evolucionar a partir d’observar el món amb nous ulls i de contrastar-les amb les dels altres. Això comporta ser capaç de fer-se preguntes sobre el que succeeix en l’entorn, d’imaginar respostes, d’autoregular-les, de treballar en equip, de no desanimar-se davant de les dificultats, de reconèixer les pròpies potencialitats i mancances i, molt especialment, de reconèixer el plaer d’aprendre i de compartir el saber amb els altres.

7. Competència d’autonomia i iniciativa personal (CP).

Tant la ciència com el seu aprenentatge són el resultat d’un procés d’evolució constant. La competència científica comporta ser capaç de plantejar-se problemes rellevants i de donar-hi respostes sovint provisionals i sotmeses a l’autocrítica. Necessita posar en pràctica un pensament divergent i creatiu, assumir que l’error forma part de l’aprenentatge i mantenir l’autoestima davant de les dificultats.

Al mateix temps, es posa en acció en el marc de projectes de treball sovint col·lectius que comporten tenir iniciatives, organitzar-se de manera efectiva, negociar i prendre decisions, etc. Tots aquests aspectes, juntament amb altres, contribueixen al desenvolupament de l’autonomia de l’alumnat.

2.- Objectius generals de l'àreaLa matèria de ciències de la naturalesa de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de las capacitats següents:

1. Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

2. Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones.

3. Comprendre missatges de continguts científic, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

4. Cercar i seleccionar informació sobre temes científics, utilitzant diferents mitjans i fonts, valorar-la críticament i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i l actuacions.

5. Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifesten.

6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

7. Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals que s’enfronta la societat en vistes a assegurar un futur més sostenible.

8. Reconèixer que per a l’exercici de moltes professions es necessiten coneixements científics i saber aplicar processos propis d’aquest camp.

9. Analitzar críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària.

10.Reconèixer la naturalesa de la ciència i situar els coneixements científics més importants en un context històric, per comprendre tant la gènesi dels conceptes i teories fonamentals. com les interaccions entre la ciència, la tecnologia i la societat.

3.- Continguts

3.1 Continguts comuns a tots els temes

1. Per afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexos:

Observació i descripció científica de canvis en els materials i en el cos humà utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

Plantejament de preguntes i identificació dels models científics teòrics que poden ser més útils per respondre-les.

Plantejament d’hipòtesis per posar a prova els models propis.

2. Per investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències

Disseny d’investigacions per validar hipòtesis, que comportin controlar variables.

Identificació d’evidències que confirmen o refuten hipòtesis.

Lectura de recerques realitzades per altres (per exemple, en altres èpoques històriques) i anàlisi crítica dels procediments emprats per a la recollida de dades i de les evidències que es mostren.

3. Per extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les

Argumentació de les conclusions d’una recerca tenint en compte variables diferents, punts de vista alternatius i el seu caràcter provisional.

Adaptació de l’expressió de les conclusions segons diferents destinataris i al tipus de mitjà utilitzat (informe escrit, exposició oral, pàgina web, etc.).

4. Per transferir el nou coneixement a la interpretació d’altres fenòmens i a l’actuació conseqüent i responsable

Ús dels coneixements apresos per dissenyar, argumentar i aplicar plans d’actuació orientats a estalviar en el consum d’energia elèctrica i tenir cura de l’entorn proper.

Tendència a utilitzar el coneixement après per fonamentar maneres de viure saludables, tant individualment com col·lectiva.

Reconeixement de les limitacions de tot tipus, però especialment les d’ordre socioeconòmic, que condicionen tant les investigacions científiques com les seves aplicacions

3.2 Procediments generals a tots els temes

1. Obtenció d'informació

Observació, recollida de dades, expressió d'aquestes en forma de llei i models.

Utilització de tècniques per recollir la informació.

2. Realització d'experiències

Ús d'instruments de laboratori i d'aparells d'observació i de mesura.

Planificació d'hipòtesis coherents dels problemes plantejats.

Disseny d'investigacions per trobar resposta als problemes plantejats.

Planificació d'una investigació

Identificació de substàncies, materials i mostres científiques.

Realització d'experiments senzills.

Extracció de conclusions a partir dels experiments realitzats

3. Tractament, interpretació i expressió de la informació

Lectura i interpretació d'informació presentada en taules, esquemes i gràfics.

Confecció de gràfics i esquemes.

Realització de càlculs numèrics utilitzant les unitats adequades.

3.3 Unitats didàctiques

Unitat 1. Les substàncies pures

Objectius

• Aprendre el concepte de substància pura.• Diferenciar entre el significat químic de pur i el significat més comú.• Entendre la relació que hi ha entre substàncies pures i mescles.• Comprendre els conceptes de propietats generals i propietats característiques.• Aprendre i entendre els conceptes d’elements i compostos.• Conèixer i assimilar les característiques dels compostos.• Entendre la relació entre molècula i compost.

Conceptes

• Substància pura.• Propietats generals. Propietats característiques.• Color, olor, sabor. Duresa. Tenacitat. Magnetisme. Conductivitat. Temperatura de canvi d’estat. Densitat. Solubilitat.

Actituds

• Comprendre els conceptes anteriorment descrits i establir comparacions.• Saber veure exemples reals amb els coneixements adquirits.• Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens que succeeixen al nostre entorn amb els coneixements adquirits.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions.• Reconeixement de la importància de l’ús de models per al progrés científic.• Establir relacions amb la unitat de mescles.

Procediments

• Resolució d’exercicis i problemes que permetin entendre tots els conceptes relacionats amb les mescles i les substàncies pures.• Identificació dels elements que formen un compost.• Identificació i classificació d’elements i compostos a partir de la representació molecular de diferents substàncies.• Identificació i classificació de processos físics i químics.• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

Temporització

8 hores lectives totals per alumne

Substàncies pures 6 horesLaboratori 2 hores

Criteris d’avaluació

• Comprensió del concepte de substància pura: elements i compostos.• Saber les diferents propietats que caracteritzen la matèria.• Assoliment de les bases de la formulació química.

Competències bàsiques

Unitat 1. Les substàncies pures


Activitats proposades Activitats finals

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

4,6,11,12,15,16,17,20,21

27, 34, 35,36,38,39,41,

4,6,11,14,15,16,17,18,19,

20,21

Tractament de la informació i competència digital

40

Competència d’aprendre a aprendre

4,18,19,26,29,30 3,5,7,8,9,12

Competència d’autonomia i iniciativa personal

Competència en el coneixement i la interacció en el món físic

1,2,3,4,7,8,9,10,13, 14,22,23,24,25,28,29,30,31,32,33,37, 42.

1,2,10, 12,13,18,22,23,24

Competència social i ciutadana

Competència artística i cultural

Competència matemàtica

Unitat 2. L’àtom

Objectius

• Aprendre el concepte d’àtom. Comprendre les dimensions reals d’un àtom.• Entendre la concepció discontínua de la matèria a través de l’àtom.• Conèixer i assimilar les característiques dels àtoms i la seva estructura.• Aprendre l’evolució i ampliació del concepte d’àtom a través de la història.• Entendre que els models científics no són inalterables, que evolucionen.• Estudiar el perquè de la forma i distribució dels elements en la taula periòdica.• Saber diferenciar els diferents tipus d’enllaços que poden formar els elements.• Entendre en què consisteix i quin és l’origen de la radioactivitat.

Conceptes

• Àtoms: característiques.• Models atòmics. Estructura de l’àtom.• Taula periòdica.• Enllaç químic.• Radioactivitat.

Actituds

• Comprendre els conceptes anteriorment descrits.• Relacionar la naturalesa del món que ens envolta amb els coneixements adquirits.• Entendre la necessitat de desenvolupar noves teories per explicar processos o fenòmens que altres teories no justifiquen. Evolució de la ciència en general.• Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens que succeeixen al nostre entorn amb els coneixements adquirits.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions.• Reconeixement de la importància de l’ús de models per al progrés científic.

Procediments

• Resolució d’exercicis i problemes que permetin entendre els conceptes adquirits en aquesta unitat.• Identificació de les partícules principals que componen els àtoms.• Ús dels diferents models atòmics per situar gràficament les partícules d’un àtom.• Identificació i classificació dels diferents enllaços químics amb què s’uneixen els àtoms.• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

Temporització


L’àtom: teories i estructura 5 horesLa taula periòdica 4 hores

Estabilitat del nucli i radioactivitat 3 horesLaboratori 1 hora


• Comprensió del concepte d’àtom com a constituent de la matèria, però no la més elemental.• Identificació i evolució de l’estructura dels àtoms.• Comprensió de la taula periòdica i de la distribució dels elements dins d’aquesta.• Diferenciació dels elements i dels isòtops a través dels components dels àtoms.• Comprensió de la importància del nucli en l’estabilitat de l’àtom i com a origen del fenomen de la radioactivitat.• Entendre la radioactivitat com un fenomen perillós alhora pràctic en moltes aplicacions.


Unitat 2. L’àtom




1



17


6, 34, 35 4


1, 22, 33 20, 21, 26


Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

1,2,3,4,5,7,8,9,10,11,12,13,14, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26,27, 28, 29, 30, 31, 32, 36, 37

1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30


Unitat 3 – Formulació i nomenclatura químiques

Objectius

· Comprendre el significat qualitatiu i quantitatiu del llenguatge químic simbòlic.· Identificar els diferents llenguatges i comprendre la necessitat de conèixer el llenguatge recomanat per la IUPAC.· Entendre la necessitat d'aprendre la nomenclatura Química, com una conseqüència derivada d'anomenar de manera inequívoca la gran quantitat de substàncies que hi ha al món.

Conceptes

· Ser capaç de formular i anomenar els compostos químics inorgànics més bàsics: elements, hidrurs, òxids, sals binàries.· Distingir la nomenclatura de la IUPAC i l'existència d'altres: Stock i tradicional.

Actituds

· Interès per conèixer les actualitzacions de la nomenclatura química.· Comprendre la complexitat i variabilitat de les substàncies químiques. · Acceptar la importància de poder identificar de manera precisa cadascú dels elements i compostos coneguts.

Procediments

· Escriure la fórmula química a partir del nom.· Anomenar segons la IUPAC a partir de la fórmula química.· Interpretar els subíndexs i símbols de les fórmules.

Temporització

6 hores lectives

Criteris d'avaluació

· Formular compostos senzills a partir dels noms segons la nomenclatura IUPAC (hidrurs, òxids i sals binàries).· Anomenar segons la nomenclatura IUPAC les fórmules de substàncies senzilles (hidrurs, òxids i sals binàries).· Comprendre l'enorme quantitat de diferents substàncies que determina la necessitat d'utilitzar un llenguatge especial.


Unitat 3. Formulació i nomenclatura químiques




1-2-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-15-16-18-19

21




3


3-14-17-20 22




Unitat 4. La transformació de la matèria

Objectius

• Diferenciar dos tipus de canvis que pot tenir la matèria.• Aprendre a ajustar equacions químiques.• Aplicar la llei de Lavoisier o de la conservació de la massa en les transformacions químiques.• Resoldre problemes de càlcul de massa molar utilitzant el nombre d’Avogadro i el concepte de mol.• Escriure i interpretar una reacció química.• Conèixer els factors que influeixen en la velocitat d’una reacció química.

Conceptes

• Transformació de la matèria: canvis físics i canvis químics.• Reacció química: reactius i productes.• La llei de la conservació de la massa en les reaccions químiques.• Mol, quantitat de substància, nombre d’Avogadro, nombre de partícules.• Massa molar, massa atòmica i massa molecular.• Igualació d’una equació química: els coeficients estequiomètrics.• Interpretació d’una reacció: llei de les proporcions, reactiu limitant i reactiu en excés.• Factors que influeixen en la velocitat d’una reacció química.• Catalitzador d’una reacció química.

Actituds

• Interès per conèixer el llenguatge de la química, valorant també la importància de la seva universalitat.• Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens que succeeixen al nostre entorn i relacionar els coneixements adquirits amb exemples reals.• Reconeixement de la importància de l’ús de models per al progrés científic.• Ordre i pulcritud en la realització d’experiències al laboratori i en els càlculs matemàtics.• Presa de consciència de la importància de prendre mesures de protecció i seguretat durant la utilització del material de laboratori.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions.

Procediments

• Identificació i classificació de processos físics i químics establint analogies amb exemples quotidians.• Repàs de la nomenclatura dels elements químics.• Càlcul de masses molars i quantitat de substància a partir de factors de conversió i la introducció del nombre d’Avogadro.• Cerca d’informació fent ús de diferents fonts bibliogràfiques i informàtiques.• Escriptura de l’equació d’una reacció química senzilla.• Resolució de problemes numèrics i d’igualació d’equacions químiques.

• Lectura i anàlisi de l’equació d’una reacció química identificant-ne els reactius, els productes i la seva proporcionalitat, establint una relació entre la interpretació microscòpica i macroscòpica.• Observació de l’entorn físic.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan referència.• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.

Temporització


Introducció. Els canvis físics i els canvis químics 1 horaLes equacions químiques 2 horesLa llei de la conservació de la massa 2 horesEl mol 3 horesInterpretació d’una equació 1 horaLa velocitat d’una reacció química 2 horaResolució d’exercicis i problemes i activitats al laboratori 3 hores


• Adonar-se que l’entorn canvia constantment i que es poden diferenciar dos tipus de canvis: els físics i els químics. Saber diferenciar-los.• Interpretar els canvis com un pas de reactius a productes i reconèixer que, en els canvis químics, aquests tenen una naturalesa diferent.• Representar els canvis o reaccions químiques sobre el paper mitjançant les equacions químiques. Saber igualar aquestes equacions tot entenent que els elements no apareixen ni desapareixen per si sols: hi són tant abans com després del canvi.• Relacionar el fet d’igualar equacions químiques amb el fet que la massa es conserva. Saber enunciar el principi de conservació de la massa.• Aprendre a treballar amb el concepte de mol i realitzar càlculs senzills de massa molar.• Reconèixer que les reaccions químiques succeeixen a una velocitat i saber justificar quins són els factors que hi influeixen.


Unitat 4. La transformació de la matèria




29, 30, 31



33


24, 25, 26, 27, 28, 29 22, 23, 25, 26


8, 11, 12, 18, 22, 32 16, 29, 31



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 32


Unitat 5. Les reaccions químiques

Objectius

• Reflexionar sobre com intervé la indústria química en la vida quotidiana a través dels seus productes i de la transformació d’energia.• Reconèixer la presència de les reaccions químiques en la majoria de processos que succeeixen al nostre entorn.• Diferenciar les reaccions químiques segons l’intercanvi d’energia amb el medi: endotèrmiques i exotèrmiques.• Conèixer els tipus de reaccions químiques més importants: oxidació, combustió, neutralització i redox i reconèixer exemples de cadascuna d’elles.

Conceptes

• Indústria química.• Energia química i calor de reacció.• Reacció exotèrmica i reacció endotèrmica.• Reaccions de síntesi, descomposició, desplaçament i doble desplaçament.• Principals tipus de reaccions químiques: oxidació, combustió, neutralització i redox.• Àcid, base, oxidant, reductor.• Piles químiques i electròlisi.• Velocitat d’una reacció química. Catalitzador.

Actituds

• Curiositat per trobar una explicació dels fenòmens que succeeixen al nostre entorn.• Reconeixement de les múltiples aplicacions que poden sorgir de les reaccions químiques a partir de les quals podem obtenir substàncies a partir d’unes altres de diferents.• Reconeixement de les múltiples aplicacions que poden sorgir dels processos químics com a font, mitjà de transformació i emmagatzemament d’energia.• Consciència dels problemes ambientals que causa la societat actual.• Sensibilitat per la seguretat, l’ordre i la neteja del lloc de treball.

Procediments

• Identificació de la transformació de l’energia química, observació de l’entorn físic en general.• Utilització d’estratègies de resolució de qüestions i problemes elementals dels continguts desenvolupats.• Valoració crítica de la possible utilització incorrecta dels coneixements de la química, podent produir efectes perjudicials en la salut de les persones i la seva qualitat de vida i al medi ambient.• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan referència.• Utilització d’estris de laboratori i aparells de mesura.

• Cerca d’informació fent ús de diferents fonts bibliogràfiques i informàtiques.

Temporització


Introducció. La química i nosaltres 1 horaL’energia de les reaccions químiques 2 horesTipus de reaccions químiques 1 horaAlgunes reaccions importants 4 horeso Reaccions de combustió de compostos de carboni 1 horao Reaccions de neutralització 1 horao Reaccions d’oxidació-reducció 2 horesResolució d’exercicis i problemes i activitats al laboratori 4 hores


• Adonar-se de la presència dels productes manufacturats per la indústria química i la seva importància i repercussió en la qualitat de vida.• Entendre que l’energia es transforma i que l’energia química n’és una forma més com ara l’elèctrica o la calor.• Assimilar la conversió entre calor i energia química i viceversa i relacionar-ho amb els conceptes de reacció endotèrmica i exotèrmica.• Descriure les característiques bàsiques de les reaccions químiques, relacionant l’intercanvi energètic amb l’entorn com una de les característiques més destacades d’aquestes reaccions.• Saber classificar els processos químics en funció del tipus de reacció.• Conèixer i saber donar exemples de reaccions químiques importants.• Diferenciar els processos de producció d’energia elèctrica (piles) i electròlisi.


Unitat 5. Les reaccions químiques




7,8,9,10,11,12,13,17,18,19,20,21,24,27,28,35,36,39,40,42

4,7,12,13,15,16,19,20,21,23



3,4,5,6,32,33 10,14


12,21,24,25,26 5,7,9,11,12


2,3,4,5,6,15,30,32,35,37,38,41

10,14,18,24


2,3,4,6,27,31,32,38 1,10,14,17,18


1,2,4,5,8,10,11,15,27,29,30,31,33,34,41,43

1,2,3,6,8,17,22


1,2 2

Unitat 6. L’electricitat

Objectius

• Aprendre una nova propietat de la matèria: la càrrega elèctrica.• Interpretar el corrent elèctric com un flux de càrregues en moviment.• Comprendre el vocabulari relacionat amb l’electricitat per aplicar-lo adequadament i poder-la explicar en el llenguatge quotidià.• Aplicar la llei de Coulomb per resoldre problemes senzills de forces elèctriques.• Entendre les condicions que s’han de donar perquè existeixi un corrent elèctric dins d’un conductor i diferenciar-ho d’un aïllant.• Conèixer els principals elements d’un circuit de corrent elèctric, inclosos els aparells de mesura, i aprendre a representar-los.• Aplicar la llei d’Ohm per resoldre problemes senzills d’electricitat.• Relacionar les activitats de la vida quotidiana que requereixen d’electricitat amb els conceptes de la unitat.• Participar activament en el desenvolupament de les classes i respectar les normes de seguretat al laboratori.

Conceptes

• Càrrega elèctrica: positiva i negativa.• Forces elèctriques. Llei de Coulomb.• Electricitat. Corrent elèctric. Aïllant i conductor.• Les magnituds elèctriques i les unitats relacionades: coulomb, volt, ampere, ohm, watt, joule i quilowatt hora.• Llei d’Ohm.• Circuit elèctric. Generador, conductor i receptor.• L’energia elèctrica com a bé de consum.

Actituds

• Interès per realitzar les activitats pràctiques i curiositat per identificar els fenòmens elèctrics observats.• Interès per l’entorn físic més immediat i per les notícies d’actualitat relacionades amb l’electricitat i la ciència en general.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions així com en la lectura de notícies i textos relacionats.• Observació i identificació d’exemples reals amb els coneixements adquirits.• Reflexió sobre l’impacte del consum de l’energia elèctrica en la societat.

Procediments

• Introducció dels conceptes elèctrics fonamentals mitjançant la història de l’evolució del coneixement científic en aquest àmbit i la presentació dels científics més rellevants.• Deducció qualitativa de la llei de Coulomb a partir de l’observació de fets experimentals.• Resolució d’exercicis que permetin entendre tots els conceptes.

• Observació de l’entorn físic i plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.• Cerca d’informació fent ús de diferents fonts bibliogràfiques i informàtiques.• Lectura d’un text i resposta a diverses qüestions que hi fan referència.• Utilització del llenguatge matemàtic i del llenguatge gràfic en els circuits elèctrics.• Expressió dels conceptes de forma matemàtica i, a la inversa, interpretació del significat físic de la llei d’Ohm.• Resolució de problemes: plantejament, realització d’operacions matemàtiques, ús i canvi d’unitats i anàlisi dels resultats.

Temporització


Introducció 0,5 horesEvolució històrica de l’electricitat 1 horaLes forces elèctriques. El corrent elèctric 2 horesEl corrent elèctric. El circuit elèctric 3 horesRepresentació d’un circuit. Magnituds relacionades 1,5 horesPotència i energia elèctrica. El rebut de la llum 1 horaResolució d’exercicis i problemes i activitats al laboratori 3 hores


• Adonar-se de la presència de càrregues elèctriques a l’entorn i prendre consciència que aquestes es poden manipular, controlar i utilitzar a conveniència.• Diferenciar els conceptes d’electrostàtica (electrització de la matèria) i els relacionats amb les càrregues en moviment (corrent elèctric).• Diferenciar els materials segons les seves propietats elèctriques: materials conductors i aïllants i relacionar-los amb les seves aplicacions.• Representar un circuit elèctric i saber quins són els seus components mínims.• Saber enunciar les lleis d’Ohm i de Coulomb.• Aprendre la relació entre la potència i l’energia elèctriques i el seu consum i cost per a la vida quotidiana.


Unitat 6. L’electricitat




2-5-811 2



2-5-21-24-27 7


8-9-17-18-21-27-31-32-33-34-36

4-7-8-9-10-11-12-15-17-18-19-20-23-25-27


11-22 21


11-22-35 21


1-3-4-6-7-8-9-10-12-13-14-15-16-20-23-24-25-26-28-29-30-35

1-2-3-4-5-6-8-9-13-14-16-21-22-24-26


15-16-19-22-34-35 20-21-24-27

Unitat 7. Electromagnetisme

Objectius

• Aprendre el concepte de magnetisme i imant.• Conèixer els diferents tipus d’imantació i de materials magnètics i les seves propietats.• Aprendre el model dels dominis magnètics.• Entendre que el nostre planeta es comporta com un imant.• Conèixer i aprendre la relació entre electricitat i magnetisme.

Conceptes

• Magnetisme. Imant. Imantació. Imant natural i artificial.• Pols. Propietats magnètiques.• Dominis magnètics. Camp magnètic. Línies de camp.• La brúixola.• Electroimant. Inducció.• Motor elèctric

Actituds

• Comprendre els conceptes anteriorment descrits i establir comparacions.• Saber veure exemples reals amb els coneixements adquirits.• Esperit crític i objectiu davant les explicacions.• Esperit crític en la lectura de notícies i textos relatius al magnetisme.• Aprendre, reconèixer les parts d’un electroimant i la seva funcionalitat.• Entendre que el magnetisme pot induir un corrent elèctric en determinades condicions.

Procediments

• Resolució d’activitats i pràctiques experimentals que permetin entendre tots els conceptes.• Plantejament de preguntes relacionades amb la quotidianitat de l’alumne/a.• Observació experimental.

Temporització


Magnetisme i imants. Model dels dominis 4 horesLa Terra, un imant 1 horesEfectes magnètics, l’electroimant i la inducció 5 horesLaboratori 2 hores


• Comprensió del fenomen del magnetisme i com es forma.• Entendre perquè la Terra es comporta com un gran imant.• Comprensió dels efectes del magnetisme i d’algunes aplicacions pràctiques.• Coneixement de la influència mútua que existeix entre el fenomen del magnetisme i l’electricitat.


Unitat 8. Electromagnetisme




3-4-13-17-20-23-25-31-32-33

4-7-10-17-18-19-22-23-24-32


15-18-31-32-33 19-25-30


23-31-32 18-19-22-23-32



4-6-25 19-22-23-32


9-17-20-25-29 13-18-19-22-23-32


1-2-4-5-6-7-8-10-11-12-14-15-16-19-22-23-24-26-28-30-34-35-36

1-2-3-4-5-6-7-8-9-10-11-12-13-14-15-16-20-21-23-24-25-26-27-28-29-30-31-32-33-34


3-17-21-23-31-32-33-34 11-17-19

4.- Connexions amb altres matèries

Matemàtiques Ús de nombres grans i molt petits; expressió de nombres en forma de

potència.

Resolució d’equacions lineals.

Realització d’operacions combinades, percentatges.

Ús de representacions gràfiques amb diagrames de sectors i de barres.

Lectura de mapes topogràfics.

Llengua Ús dels diferents tipus de textos lingüístics per comunicar i argumentar dades

i idees oralment i per escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació.

Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses.

Ciències socials Reconeixement de variables socioeconòmiques que condicionen canvis en el

medi.

Elements a tenir en compte en l’obtenció industrial de nous productes derivats de la innovació científica i tecnològica.

Identificació dels impactes d’alguns processos productius.

Educació visual i plàstica Creació d’imatges utilitzant recursos informàtics.

Anàlisi crítica de imatges de fenòmens provinents de diferents fonts.

Tecnologia Introducció de dades, informacions i conclusions a una pàgina web.

Valoració de l’estalvi de materials.

Creació i edició de pàgines web.

5.- AvaluacióL’avaluació ha de ser continuada, ha de permetre la revisió “dia a dia” del procés educatiu. D’aquesta manera, és més fàcil detectar anomalies en el seu funcionament i mirar de trobar-hi solucions amb prou temps per aplicar-les i garantir-ne la viabilitat.

L’avaluació ha de ser un seguiment global de tot el procés, i no solament una valoració dels resultats. No n’hi ha prou amb una valoració sobre els fets i els conceptes apresos. Cal valorar també quins procediments assolits i quins valors adquirits per cada alumne/a els acosten als objectius educatius fixats i a l’adquisició de les competències bàsiques.

L'avaluació es realitza en tres fases: Avaluació inicial, avaluació formativa i avaluació final.

L’objectiu de l’avaluació inicial és conèixer la situació de partida dels alumnes. És indispensable per programar l’ajut educatiu més convenient a cada cas i per poder mesurar-ne el creixement maduratiu. Ha de servir per detectar nivells d’assoliment dels continguts i les competències bàsiques que suposadament l’alumnat ha treballat amb anterioritat.

L’avaluació formativa té com a objectiu valorar la programació que s’està desenvolupant a classe, observar si els continguts i les activitats són els més adequats per ajustar la intervenció educativa a les necessitats que es detecten. Es porta a terme de manera continuada al llarg de tot el procés d’aprenentatge.

A l’avaluació final l’objectiu és donar informació sobre les capacitats assolides per l’alumnat al final del curs o etapa. Serveix per qüestionar-se la funcionalitat de l’àrea en el conjunt del currículum i la seva adequació al projecte curricular de centre. Té una funció reguladora: la informació que se n’obté ha d’adreçar-se a adequar les decisions següents sobre l’aprenentatge de l’alumnat però també a certificar els nivells d’aprenentatge assolits.

5.1 Criteris generals d'avaluació del curs Seleccionar la millor conclusió en funció de les evidències recollides en un

procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit al deduir-la, i argumentar-la.

Identificar materials d’ús habitual en el nostre entorn, i distingir si es tracten d’elements, compostos o mescles a partir de dissenyar processos per obtenir evidències experimentals. Utilitzar la taula periòdica per obtenir dades d’elements químics i aplicar un model elemental d’àtom per interpretar la seva diversitat i algunes de les propietats.

Identificar canvis químics en l’entorn quotidià i en el cos humà, i justificar-los a partir d’evidències observades experimentalment.

Utilitzar el model atomicomolecular per interpretar i representar reaccions químiques, així com la conservació de la massa en sistemes tancats.

Planificar algun experiment i realitzar prediccions sobre la influència de diferents variables en la velocitat de reacció. Descriure l’efecte dels catalitzadors en reaccions d’interès quotidià.

Interpretar fenòmens d’interacció elèctrica utilitzant el model atòmic de la matèria i el concepte de càrrega elèctrica. Classificar substàncies en funció de criteris de conductivitat elèctrica.

Explicar el funcionament d’una pila química i d’una pila de combustible i identificar l’electròlisi com un canvi químic.

Analitzar circuits elèctrics senzills utilitzant els conceptes d’intensitat, voltatge, resistència i potència elèctrica, especialment pel que fa a les transferències i al consum energètic que es produeixen. Interpretar i utilitzar la simbologia de representació dels components d’un circuit elèctric senzill.

Identificar el consum elèctric d’aparells d’ús habitual. Calcular el consum elèctric a l’àmbit domèstic i plantejar propostes per al seu estalvi. Argumentar, amb criteris ambientals, l’ús que es fa de diferents fonts d’energia per a determinades aplicacions.

Cercar informació, avaluar-la críticament i prendre decisions justificades sobre alguns casos dels efectes de l’activitat humana en el medi: contaminació, desertificació, afebliment de la capa d’ozó i producció i gestió dels residus.

5.2 Procediment d'avaluació del curs

5.2.1 Avaluació dels trimestres

1.1 - Avaluació de continguts

1.1.1 Examen per tema

1.1.2 Notes de classe: deures, exercicis i treballs

1.2 – Avaluació de procediments i actitud:

1.2.1 Treball de laboratori.

1.2.2 Resolució d’exercicis, construcció i interpretació de gràfics.

1.2.3 Organització del material i la llibreta de treball.

1.2.4 Actitud de treball: activa, participativa, passiva, negativa.

5.2.2 Obtenció de la qualificació trimestral

La qualificació trimestral s'obté de l'aplicació dels percentatges següents:

70% Mitjana aritmètica de les notes dels exàmens.

30% Mitjana de les notes de classe.

La actitud negativa o passiva pot disminuir la nota en un 10%

Aquests percentatges s'aplicaran si és compleixen les condicions següents:

La mitjana aritmètica de les qualificacions dels exàmens és de igual o superior a 3.

La presentació de la llibreta de treball.

L'assistència continuada a les activitats, excepte en els casos justificats davant de la direcció d'estudis.

En cas que no es compleixin les condicions anteriors la qualificació trimestral s'obté de la mitjana aritmètica de les qualificacions dels exàmens.

L'alumnat que suspengui un trimestre de li proporcionaran activitats de reforç perquè pugui assolir els objectius previstos. En cas del 3r trimestre, aquest procediment es durà a terme si el calendari ho permet. S'obtindrà una qualificació mitjana de les activitats de recuperació encomanades.

5.2.3 Examen de suficiència

S’ha de presentar a l’examen de suficiència l'alumnat que:

Només hagi suspès un trimestre i la qualificació mitjana aritmètica dels tres trimestres sigui inferior a 5. En aquest cas l’examen només abastarà la matèria del trimestre suspès.

Suspengui dos o tres trimestres. En aquest cas l’examen abastarà tota la matèria del curs.

La qualificació final de l'examen de suficiència serà la qualificació de l'examen més un 15% de la qualificació mitjana de les activitats de recuperació, si aquesta darrera és igual o superior a 5.

5.2.4 Activitats de milloraL'alumnat té l'oportunitat de millorar la seva qualificació final de curs realitzant activitats de millora.

L'alumnat que no ha de presentar-se a l'examen de suficiència ha de realitzar les activitats de millora.

La qualificació de millora es calcula com:

el 10% de la qualificació de les activitats de millora, si aquesta es igual o superior a 6,5, o

0 si la qualificació de les activitats de millora és inferior a 6,5

5.2.5 Obtenció de la qualificació final de curs:La qualificació final de curs s'obté seguint el procediment següent:

a) Si l’alumne/a NO ha de presentar-se a l'examen de suficiència de juny:

la qualificació final de curs és mitjana aritmètica de les qualificacions trimestrals més la qualificació de millora, si s'escau.

b) Si l’alumne/a ha de presentar-se a l'examen de suficiència:

si l'alumne/a només tenia un trimestre suspès:

o si ha aprovat l'examen de suficiència, la qualificació final de curs és la mitjana aritmètica de les qualificacions trimestrals, considerant que la qualificació del trimestre suspès és 5, independentment de la qualificació obtinguda en l'examen de suficiència.

o si no ha aprovat l'examen de suficiència, la qualificació final de curs és la mitjana aritmètica de les qualificacions trimestrals.

si l'alumne/a tenia dos o tres trimestres suspesos:

o si ha aprovat l'examen de suficiència, la qualificació final de curs és 5.

o si no ha aprovat l'examen de suficiència, la qualificació final de curs és la mitjana aritmètica de les qualificacions trimestrals.

c) Si l’alumne/a ha de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre:

Se li proporcionarà un dossier de treball que ha de realitzar durant les vacances d'estiu i que ha de lliurar al departament el dia de l’examen extraordinadi de setembre. Aquest treball serà qualificat pel departament.

Es considerarà recuperada la matèria:

Si la qualificació obtinguda suma del 40% de la qualificació del dossier de treball i del 60% de l’examen extraordinari és 5 o superior.

En la resta de supòsits no es considerarà recuperada la matèria i l'alumne/a tindrà la matèria suspesa.

La qualificació final de Ciències de la naturalesa és la mitjana aritmètica de la qualificació final de les matèries de Biologia i Geologia, i de Física i Química, excepte si alguna de les qualificacions finals de les esmentades matèries és inferior a 5. En aquest cas la qualificació final de Ciències de la naturalesa és la qualificació de la matèria suspesa, o si ho fossin ambdues, la mitjana aritmètica.

5.2.6 Recuperació de l’assignatura

Si l’alumne passa de curs amb la matèria suspesa, se li proporcionarà un dossier de treball que ha de realitzar que ha de lliurar al departament el dia de l’examen de recuperació. Aquest treball serà qualificat pel departament.

Durant el 1r trimestre l'alumne es convocarà un examen de recuperació que abasta tots els continguts del curs.

Es considerarà recuperada la matèria:

Si la qualificació de l'examen de recuperació és igual o superior a 5.

Si la qualificació de l'examen de recuperació és igual o superior a 3, i la mitjana aritmètica de la qualificació de l'examen de recuperació i la qualificació del treball d'estiu és igual o superior a 5.

En la resta de supòsits no es considerarà recuperada la matèria i l'alumne/a s'haurà de presentar a un nou examen abans del mes de juny.

6.- Tractament de la diversitatL'objectiu és poder atendre de forma individualitzada els alumnes del grup que presentin dificultats d'aprenentatge. S'incideix especialment en l'assoliment de les competències bàsiques.

El departament proporcionarà el material de treball que consideri adequat per cada cas.

L'avaluació de l'alumnat és contínua, i s'avaluarà el assoliment dels objectius marcats per cada cas en particular.

7.- Material del cursEl mètode inductiu que es segueix en les activitats d'ensenyament-aprenentage fa que l'alumne/a, recolli en la seva llibreta dimensió foli tots els treballs que fa a classe: apunts, experiències, qüestions, problemes, temes de postes en comú ...

El material fonamental del curs, és el curs Moodle que cada grup té allotjat en l’EVA del centre. L’alumnat té accés als continguts digitals i realitza les activitats interactives programades en cada lliçó.

També s'aconsellarà als alumnes l'adquisició d'un llibre digital i un quadern d’aprenentatge complementari amb la finalitat que disposin d'altres fonts de consulta, aprenguin a manejar llibres de Física i Química i els serveixi per agafar pràctica en la resolució de problemes.

El text escollits per aquests curs és:

Llibre digital: Física i química 3. Ciències de la naturalesa ISBN: 978.84.481.7778.2 Autors: Juan Enciso Pizarro, Amada Fernández Oncala, Carme Pérez Escribano. Editorial McGraw-Hill. 2011

Quadern d’aprenentatge complementari: Física i química 3. Ciències de la naturalesa ISBN: 978.84.481.7777.5 Autors: Juan Enciso Pizarro, Amada Fernández Oncala, Carme Pérez Escribano. Editorial McGraw-Hill. 2011

8.- Professorat En el curs 2011-2012 hi ha autoritzats 4 grups de 3r d’ESO. La matèria serà impartida en el grup A per la Sra. Àngela Donoso Julià i en els grups B,C i D per el Sr. Víctor Pérez García.

Programació Física i Química 3r ESO 2011 2012

Documents

Transcript of Programació Física i Química 3r ESO 2011 2012