PROGRAMACIÓ DE FILOSOFIAI.E.S BERENGUER D’ANOIA

CURS 2009/2010

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ.........................................................................

2. VALORACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL CURS

ANTERIOR....................................................................................

3. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT...........................

4. PROGRAMACIÓ DE LES ASSIGNATURES DEL

DEPARTAMENT..........................................................................

4.1 Educació per a la ciutadania i els drets humans de 2n ESO

4.2 Èducació civicoètica de 4r. ESO

4.3. Cultura clàssica de 3r ESO (optativa)

4.4. Filosofia i Ciudadania de 1r de Batxillerat

4.5. Història de la Filosofia de 2n de Bat

4.6. Psicologia de 2n de Bat (Optativa)

5. ÚS DE LES TIC.........................................................................

6. PARTICIPACIÓ EN PROJECTES........................................

7. RESULTATS ACADÈMICS DEL CURS ANTERIOR.........

8. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ...............................

1. INTRODUCCIÓ.Aquest curs 2009-2010 no presenta canvis significatius en el temari. Només s'ha

de assenyalar el canvi de temari de l'assignatura de Filosofia II de cara a la

Selectivitat. Els autors ara són els següents : Plató , Aristòtil , Descartes ,Hume,

Kant , Marx , Nietzsche y Hannah Arendt. De la edat mitjana es farà una

introducció general del pensament d'aquest a etapa, així com de la filosofia del

renaixement.

En el que fa referència a altres àrees és adient assenyalar que el departament

novament manifesta la dificultat de l’assignatura d’”Educació per a la ciutadania i

els drets humans” a 2n d’ESO. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una

assignatura nova pels alumnes i que és molt difícil que només en una hora

setmanal puguin assolir els objectius, continguts i competències programats per a

l’assignatura, i més tenint en compte que el temari és bastant ample i es farà molt

difícil aprofundir en els continguts.

2. VALORACIÓ DE LA MEMÒRIA DEL CURS ANTERIOR.

Educació per a la ciutadania i els drets humans de 2n d'ESO :

El departament valora positivament els resultats obtinguts, encara que assenyala

la dificultat per a impartit la matèria en una hora setmanal . Per a aconseguir els

objectius i continguts assenyalats a la programació es farà una metodologia

variada, així com recursos i material didàctic ajustat a l'alumnat que es

complementaran amb el llibre de text.

CULTURA CLÀSSICA de 3r d'ESO :

El departament valora molt positivament els resultats obtinguts , així com la

motivació de l'alumnat. Enguany continuarem amb la mateixa metodologia.

QUART D’ESO:

El departament valora positivament els resultats obtinguts. S’insisteix en la

importància de ensenyar els alumnes estratègies per a la lectura, anàlisi i

comprensió de textos filosòfics com a estràtegia per a aprofundir en els continguts

explicats a classe y al mateix temps servir de base per al posterior estudi de

l’assignatura de Filosofia de primer de Batxillerat. En aquest sentit, es troba

pertinent la lectura a classe d’un llibre d’ètica complementari com “Ètica per a

Amador “ de Savater o “El llibre del Manel i la Camil.la. Diàlegs sobre ètica” de

Ernst Tugendhat, llibre d’ètica pensat pels joves amb un llenguatge senzill i

directe.

2. PRIMER DE BATXILLERAT.

El departament troba necessari ja en primer de batxillerat ensenyar els alumnes a

comentar textos filosòfics dels temes impartits a classe, no només per a aprofundir

en els objectius i continguts establerts a la matèria de primer de batxillerat, sinó

com a introducció a la matèria “Història de la Filosofia” de segon de Batxillerat. És

un fet prou contrastat que els alumnes a segon de batxillerat manifesten moltes

dificultats per a entendre, analitzar i estructurar textos dels autors de Història de la

Filosofia, així com saber integrar i relacionar un fragment de un text filosòfic dels

autors esmentats amb els continguts teòrics corresponents.

Per altra banda el departament es troba satisfet amb impartir el bloc de “Filosofia

política” a primer de batxillerat, perquè això serveix de preparació als nous

continguts de ciutadania establerts per aquest nou curs.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA DE SEGON DE BATXILLERAT.

El departament considera que ha anat prou bé la temporalització dels continguts

de la matèria. S’ha impartit tot el temari a bon ritme des de principi de curs fins al

final. També ens mostram prou contents dels bons resultats obtinguts pels

alumnes del nostre centre a les proves de selectivitat.

Enguany continuarem amb la mateixa metodologia.

PSICOLOGIA DE SEGON DE BAXILLERAT ( Optativa).

Els resultats obtinguts en aquesta matèria han estat molt bons. Els alumnes han

participat de manera activa a classe. La metodologia ha estat molt diversa

( classes teòriques, llibres de lectura,pel.lícules...etc) i això ha fet les classes molt

dinàmiques i participatives. Enguany es continuarà amb la mateixa dinàmica.

3. ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT

3.1. Composició i distribució de grups:

Na Pilar Riera farà les dues Psicologies de 2n de Batxillerat , un curs de primer de

batxillerat de Filosofia I (1r G) una tutoria del mateix grup i dos segons de

batxillerat de Filosofia II( 2n C i 2n G) ,

Na Glòria García farà dues ètiques de 4r d'ESO ( 4r C i 4r D) més dos hores

d'estudi i tutoria d'aquest mateix grup de quart, un curs de 2n d'ESO de "Educació

per a la ciutadania"(2n F), un segon de batxillerat de Filosofia II (2n A) i tres

primers de batxillerat ( A, C i E), un segon de batxillerat (2n A)

Esperança Serra farà tres primers de batxillerat ( B, D i F), un 2n de Batxillerat

(2n B), quatre cursos de ciutadania de 2n d'ESO ( A,B,C,D i E) més l'ètica del

quart de diversificació (4r D) que compartirà amb na Glòria Garcia, degut al gran

nombre d'alumnes i una hora de suport.

Eva Navarro, com a cap de departament impartirà 15 hores setmanals amb la

següent distribució : dos quarts d'ESO de l'assignatura de Ètica , l' optativa de

Cultura Clàssica de 3r d'ESO i tres segons de batxillerat de Filosofia II.

3.2. REUNIONS . PERIOCITAT I LLIBRE D’ACTES

Les reunions del departament seran setmanals i es celebraran engunay el dimarts

a tercera hora, i tant les propostes com les resoluciones que es prenguin

constaran en el llibre d’actes.

3.3. REPARTIMENT DE TASQUES

L’elaboració del material didàctic, activitats, textos fotocòpies, etc estarà repartit

entre els membres del departament: Pilar Riera es farà càrrec del material de

segon de batxillerat, Eva Navarro del de primer de batxillerat, , Glòria Garcia del

material de 4r ESO i Esperanza Serra del de 2n ESO.

4. PROGRAMACIÓ DE LES ASSIGNATURES DEL DEPARTAMENT

4.1. EDUCACIÓ PER LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS DE SEGON

D’ESO.

4.1.1. OBJECTIUS GENERALS:

A/ OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

L’educació secundària obligatòria contribueix a desenvolupar les capacitats que

permetin a l’alumnat: a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i

exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la

cooperació i la solidaritat.

entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg per tal d’afermar els drets

humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici

d’una ciutadania democràtica. b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina,

estudi i treball individual i en equip com una condició necessària per a la

realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà per al

desenvolupament personal. c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la

igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposen

discriminació entre dones i homes. d) Reforçar les capacitats afectives en tots

els àmbits de la personalitat i en les relacions amb els altres, així com rebutjar la

violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i

resoldre pacíficament els conflictes. e) Desenvolupar destreses bàsiques en la

utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous

coneixements i trametre’ls als altres de manera organitzada i intel·ligible. f)

Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en

distintes disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes

en els diversos camps del coneixement i de l’experiència, per resoldre’ls i per

prendre decisions. g) Desenvolupar l’esperit creatiu i emprenedor i, a la vegada,

desenvolupar actituds de confiança en un mateix, de participació, de sentit

crític, d’iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar,

prendre decisions i assumir responsabilitats. h) Comprendre i expressar amb

correcció, oralment i per escrit, en llengua catalana i en llengua castellana, textos

i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de les

seves literatures. i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües

estrangeres de manera apropiada. j) Interpretar i produir amb propietat,

autonomia i creativitat missatges que utilitzin codis artístics, científics i tècnics

amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comunicació i d’expressió. k)

Desenvolupar habilitats bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per

assolir nous coneixements, amb sentit crític. Adquirir una preparació bàsica en el

camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. l)

Valorar la diversitat de cultures i societats i desenvolupar actituds de

respecte envers la seva llengua, tradicions i costums.

B/ OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA:

Les matèries educació per a la ciutadania i els drets humans i l’educació

eticocívica en aquesta etapa tenen com a objectiu el desenvolupament de les

capacitats següents: 1. Reconèixer la condició humana en la seva dimensió

individual i social, acceptant la pròpia identitat, les característiques i experiències

personals respectant les diferències amb les altres persones i desenvolupant

l’autoestima.

2. Desenvolupar i expressar els sentiments i les emocions, així com les

habilitats comunicatives i socials que permeten participar en activitats de grup

amb actitud solidària i tolerant, utilitzant el diàleg i la mediació per abordar els

conflictes.

3. Desenvolupar la iniciativa personal mitjançant l’assumpció de

responsabilitats i practicar maneres de convivència i participació basades en el

respecte, la cooperació i el rebuig a la violència, als estereotips i als prejudicis. 4.

Conèixer, assumir i valorar positivament els drets i les obligacions que deriven de

la Declaració Universal dels Drets Humans i de la Constitució espanyola,

identificant els valors que els fonamenten, acceptant-los com a criteris per valorar

èticament les conductes personals i col·lectives i les realitats socials.

5. Conèixer, assumir i valorar l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en una

aproximació general i dedicant atenció especial al preàmbul i als valors cívics

fonamentals.

6. Conèixer les institucions autonòmiques, insulars i municipals.

7. Identificar la pluralitat de les societats actuals, reconèixer-ne la diversitat com

a enriquidora de la convivència i defensar la igualtat de drets i oportunitats

de totes les persones, rebutjant les situacions d’injustícia i les discriminacions que

hi ha per raó de sexe, origen, creences, diferències socials, orientació

afectivosexual o de qualsevol altre tipus, com una vulneració de la dignitat

humana i causa pertorbadora de la convivència.

8. Analitzar la situació intercultural pròpia de l’àmbit socioeducatiu a les Illes

Balears i intentar comprendre els valors ètics d’altres tradicions culturals.

9. Reconèixer els drets de les dones, valorar la diferència de sexes i la igualtat

de drets entre ells i rebutjar els estereotips i prejudicis que suposin

discriminació entre homes i dones.

10. Conèixer i apreciar els principis que fonamenten els sistemes democràtics i el

funcionament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, prenent consciència

del patrimoni comú i de la diversitat social i cultural.

11. Conèixer els fonaments de la manera de vida democràtica i aprendre a obrar

d’acord amb aquests en els diferents àmbits de convivència. Assumir els deures

ciutadans en el manteniment dels béns comuns i el paper de l’Estat com a garant

dels serveis públics.

12. Valorar la importància de la participació en la vida política o altres

maneres de participació ciutadana, com la cooperació, l’associacionisme i el

voluntariat.

13. Conèixer les causes que provoquen la violació dels drets humans, la

pobresa i la desigualtat, així com la relació entre els conflictes armats i el

subdesenvolupament, valorar les accions encaminades a la consecució de la pau

i la seguretat i la participació activa com a mitjà per aconseguir un món més just.

14. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global. Mostrar respecte crític pels

costums i les maneres de vida de poblacions diferents de la pròpia i manifestar

comportaments solidaris amb les persones i els col·lectius desafavorits.

15. Identificar i analitzar les principals teories ètiques, reconèixer els principals

conflictes socials i morals del món actual i desenvolupar una actitud crítica davant

els models que es transmeten a través dels mitjans de comunicació. Aplicar les

principals teories ètiques als problemes morals més importants de la societat

balear.

16. Conèixer els valors ètics recollits en l'ordenament jurídic de les Illes Balears,

concretament en l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

17. Adquirir un pensament crític, desenvolupar un criteri i habilitats per

defensar les pròpies posicions en debats, a través de l’argumentació

documentada i raonada, així com valorar les raons i els arguments dels altres.

C/ OBJECTIUS MÍNIMS:

S’establiran com a objectius mínims que els alumnes han d’assolir en aquesta

àrea aquests objectius :

1. Que l’alumne pugui expressar les seves opinions i arguments d’una manera

coherent, crítica, fent servir el diàleg i la tolerància cap els companys a l’hora de

manifestar el seu criteri sobre una determinada qüestió.

2. Que l’alumne pugui entendre la diversitat social i cultural del seu voltant com a

un factor positiu i interessant per a conèixer altres costums, altres perspectives i

altres visions del món diferents a les pròpies.

3. Que l’alumne conegui alguns articles dels drets humans, valorant la seva

importància i el seu fonament.

4. Que l’alumne pugui definir el concepte de democràcia i relacionar-lo de manera

senzilla amb el seu context social i polític.

5. Que l’alumne pugui entendre les injusticies socials i tenir una opinió raonada al

respecte.

6. Que l’alumne mostri un reconeixement cap al dret de les dones i la igualtat entre

els sexes.

D/ CONTINGUTS

1. Bloc I :

− Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats i capacitat

per acceptar les opinions de les altres persones.

− - Pràctica del diàleg com a estratègia per abordar els conflictes de

manera no violenta.

− - Exposició d’opinions i judicis propis amb arguments raonats.

Preparació i realització de debats sobre aspectes rellevants de la

realitat, amb una actitud de compromís per millorar-la.

− - Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions proporcionades

pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió d’actualitat.

Bloc 2. Relacions interpersonals i participació :

− - Autonomia personal i relacions interpersonals. Afectes i emocions. -

Les relacions humanes: relacions entre homes i dones i relacions

intergeneracionals.

− La família en el marc de la Constitució espanyola. El desenvolupament

d’actituds no violentes en la convivència diària.

− - La convivència a l'escola. - La convivència intercultural a l’escola a

les Illes Balears.

− - Cura de les persones dependents. Ajuda a companys o persones i

col·lectius en situació desafavorida.

− - Valoració crítica de la divisió social i sexual del treball i dels prejudicis

socials racistes, xenòfobs, antisemites, sexistes i homòfobs. - La

participació en el centre educatiu i en activitats socials que contribueixin

a possibilitar una societat justa i solidària.

− Bloc 3. Deures i drets ciutadans :

− - Declaració universal dels drets humans, pactes i convenis

internacionals. Condemna de les violacions dels drets humans i

actuació judicial ordinària i dels tribunals internacionals. Valoració dels

drets i deures humans com a conquistes històriques inacabades i de

les constitucions com a font de reconeixement de drets.

− - Igualtat de drets i diversitat. Respecte i valoració crítica de les

opcions personals dels ciutadans.

− - La conquista dels drets de les dones (participació política, educació,

treball remunerat, igualtat de tracte i oportunitats), i la seva situació en

el món actual.

− Bloc 4. Les societats democràtiques del segle XXI - L’Estat de dret:

el seu funcionament. El model polític espanyol: la Constitució

espanyola i l’Estat de les autonomies. La política com a servei a la

ciutadania: la responsabilitat pública. - Diversitat social i cultural.

Convivència de cultures diferents en una societat plural. Rebuig de les

discriminacions provocades per les desigualtats personals,

econòmiques o socials. - Identificació, apreciació i cura dels béns

comuns i serveis públics. Els impostos i la contribució dels

ciutadans. Compensació de desigualtats. Distribució de la renda. -

Consum racional i responsable. Pràctica del comerç just entre la

ciutadania. Reconeixement dels drets i deures dels consumidors.

La influència del missatge publicitari en els models i els hàbits socials.

- Estructura i funcions de la protecció civil. Prevenció i gestió dels

desastres naturals i provocats. - La circulació viària i la responsabilitat

ciutadana. Accidents de circulació: causes i conseqüències.

− Bloc 5. Ciutadania en un món global - Un món desigual: riquesa i

pobresa. La feminització de la pobresa. La falta d’accés a l’educació

com a font de pobresa. La lluita contra la pobresa i l’ajuda al

desenvolupament. - Els conflictes en el món actual: les seves causes i

el paper dels organismes internacionals i de les forces armades

d’Espanya en missions internacionals de pau. Dret internacional

humanitari. Accions individuals i col·lectives a favor de la pau. -

Globalització i interdependència: noves maneres de comunicació,

informació i mobilitat. Relacions entre els ciutadans, el poder econòmic i

el poder polític.

E/ TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS.

Tenint en compte que el temari és massa ample i complex per a només una

hora setmanal, s’aniran adaptan els continguts al ritme d’aprenentatge dels

alumnes i al seu nivell acadèmic. En un principi la temporalització és la

següent:

A la primera avaluació s’explicaran els temes 1, 2 , 3 i 4 del llibre de text :

“Educació per a la ciutadania i els drets humans” de segon d’Eso , de A.

Baig i S. Codina, de la editorial Teide. A la segona avaluació es faran els

temes 5,6, 7,8 i 9 del llibre esmentat i a la tercera avaluació s’impartiran els

temes 10, 11, 12, 13 i 14 del mateix llibre.

S’ha d’assenyalar la perfecta adequació d’aquest llibre als blocs de

continguts establerts per a la matèria. Mitjançant les unitats didàctiques

esmentades s’impartiran tots els blocs de continguts assenyalats per a la

matèria.

4.1.4.CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

L’assignatura de “Educació per a la ciutadania” de segon d’ESO i l’assignatura

d’”Educació cívico-ètica” de 4r d’ESO contribueixen de manera molt significativa a

que els alumnes puguin assolir ,entre altres, i de manera específica, les següents

competències:

1. Competència en comunicació lingüística ( oral i escrita) mitjançant el diàleg, el

debats a classe i l’expressió d’opinions de manera raonada.

2. Competència social i ciutadana, perquè aquesta assignatura fomenta la

sensibilitat de l’alumnat cap a tota mena de discriminació i injustícia social.

3.Competència per aprendre a aprendre perquè l’Educació per a la ciutadania

desenvolupa les estratègies d’aprenentatge significatiu en l’alumnat, l’inici en el

pensament abstracte i la relació dels contingunts de l’àrea amb els aspectes

transversals del currículum i l’autonomia de l’alumnat en el procés d’ensenyament i

aprenentatge.

4. L’educació per a la ciutadania fomenta l’autonomia i iniciativa personal, perquè

aquesta assignatura ensenya els alumnes a tenir una perspectiva crítica, personal

i raonada sobre les coses i la realitat que els envolta.

En relació amb la competència social i ciutadana s’aborda l’àmbit personal i

públic que hi és implícit: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat i per

exercir la ciutadania democràtica. A més de contribuir a reforçar l’autonomia,

l’autoestima i la identitat personal, afavoreix el desenvolupament d’habilitats que

permeten participar, prendre decisions, triar la manera adequada de

comportar-se en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions

adoptades i de les conseqüències que en deriven.

Es contribueix també a la competència a partir de l’adquisició del coneixement

dels fonaments i les maneres d’organització dels estats i de les societats

democràtics i altres continguts específics com l’evolució històrica dels drets

humans i la manera com es concreten i es respecten o es vulneren en el món

actual, particularment, en casos de conflicte.

En ser continguts específics els relacionats amb el coneixement de la pluralitat

social i el caràcter de la globalització i les implicacions que comporta per als

ciutadans, facilita als alumnes instruments per construir, acceptar i practicar

normes de convivència d’acord amb els valors democràtics, exercir els drets i les

llibertats, assumir les responsabilitats i deures cívics i, en definitiva, participar

activament i plenament en la vida cívica.

L’educació per a la ciutadania contribueix al desenvolupament de la competència

per aprendre a aprendre i fomenta la consciència de les pròpies capacitats a

través de l’educació afectivoemocional i les relacions entre intel·ligència,

emocions i sentiments. Així mateix, l’estímul de les habilitats socials, l’impuls del

treball en equip, la participació i l’ús sistemàtic de l’argumentació, la síntesi de les

idees pròpies i alienes, la confrontació ordenada i crítica de coneixement,

informació i opinió afavoreixen també els aprenentatges posteriors.

Des dels procediments de la matèria s’afavoreix la competència bàsica

autonomia i iniciativa personal perquè es desenvolupen iniciatives de planificació,

presa de decisions, participació i assumpció de responsabilitats. El currículum

atén especialment l’argumentació, la construcció del pensament propi, l’estudi de

casos que suposen una presa de postura sobre un problema i les solucions

possibles. El plantejament de dilemes morals, propi de l’educació eticocívica de

quart curs, contribueix que els alumnes construeixin un judici ètic propi basat en

els valors i pràctiques democràtiques.

L’ús sistemàtic del debat contribueix a la competència en comunicació

lingüística, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i

l’argumentació. D’altra banda, la comunicació de sentiments, idees i opinions,

imprescindibles per aconseguir els objectius d’aquestes matèries, en utilitzar

tant el llenguatge verbal com l’escrit, la valoració crítica dels missatges explícits i

implícits en fonts diverses i, particularment, en la publicitat i en els mitjans

de comunicació, també ajuden a l’adquisició de la competència. Finalment, el

coneixement i de l’ús de termes i conceptes propis de l’anàlisi social, possibiliten

l’enriquiment del vocabulari.

4.1.5. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

A) Principis metodològics.-

La metodologia en aquesta matèria parteix d’uns principis metodològics:

1) Descobrir el que ocorre en la ment dels alumnes quan es comença un tema: Conceptes, valors, aprenentatges previs de tal manera que pugui construir un procés d’aprenentatge significatiu.

2) Possibilitar que els alumnes realitzin aprenentatges significatius per si sols, és a dir, que aprenguin a aprendre. 3)Tractar que els alumnes reflexionin i raonin críticament sobre les seves propis idees i actuacions. 4) En algunes unitats didàctiques afavorir el treball en equip per a aconseguir la solidaritat, tolerància i cooperació entre els alumnes.

Estratègies didàctiques.- El curs es pot organitzar a l’entorn d’una sèrie d’estratègies que podem agrupar les següents:1) Estratègies expositives per la presentació de temes, fets i conceptes de tal

manera que ajudin als alumnes a situar-se clarament i tenir una visió panoràmica o introductiva a qualsevol tema del curs. Aquestes estratègies estaran acompanyades d’exercicis o activitats complementàries que ajudin a assimilar el que s’explica, així com a detectar i solventar possibles problemes en la pressa d’apunts..

2) Estratègies de recerca en les quals s’enfronti als alumnes amb problemes que hagin d’utilitzar reflexivament conceptes, procediments i activitats, garantint així la seva adquisició. Es tractaria de debats, investigacions simples, recerca i selecció d’informació de fonts diverses.

3) L’organització del treball en l’aula estarà presidida per la diversitat d’activitats: Temps d’exposició, temps de treball individual, temps de treball en grup i temps per posar en comú.

Aplicació al plantejament de les unitats didàctiques.-1) Motivació i exploració d’idees prèvies: Abans de l’explicació de la unitat

didàctica és necessari polsar l’estat de les concepcions prèvies dels alumnes, a fi d’orientar el treball conforme al que els alumnes mostrin i de rebutjar les idees equivocades que tinguin sobre el tema. Aquest treball previ ajuda a despertar l’interès sobre els continguts.

2) Organització dels continguts: Informació bàsica i complementària.3) Establir nivells de diferenciació de continguts per poder atendre les

diferències individuals dels alumnes.4) Informació bàsica: Informació essencial, els continguts mínims.5) Reflexió sobre fonts primàries: Documents per conèixer de manera directa

el que han pensat distints autors sobre les qüestions que s’aborden en classe, reflexionar els seus punts de vista, confrontar-los amb els propis.

Les activitats: Triple propòsit: Consolidar l’aprenentatge, promoure la reflexió i facilitar l’adaptació a la diversitat de l’alumnat.

...

4.1.6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ:

Els criteris d’avaluació abans esmentats s’hauran de concretar en una sèrie de

procediments per a avaluar que s’hauran d’adaptar a la metodologia de

l’assignatura. Si la metodologia serà variada, es faran servir diverses eines per a

avaluar l’assoliment dels objectius i continguts per part dels alumnes. S’evaluaran

de manera principal els següents aspectes:

1. Tenir al dia , ordenat i actualitzat el quadern de classe.

2. Fer cada dia els deures assenyalats pel professor o professora

3. Participar a classe, respectant el torn de paraula i l’opinió dels companys.

4. Saber reconèixer de un text molt senzill les idees més importants i relacionar-

les amb els aspectes teòrics estudiats a classe.

5. Contestar de manera coherent qüestions teòriques estudiades a classe.

6. Assenyalar i cercar en el diccionari totes les paraules que siguin desconegudes.

Fer de la consulta al diccionari un hàbit diari.

7. Escriure evitant les faltes ortogràfiques i mirar de corregir-les.

8. Fer en grup alguna activitat o petit treball de recerca d’un tema estudiat a

classe.En aquest sentit els alumnes hauran de repartir les tasques, organitzar la

feina, saber cercar la informació i col.laborar amb els companys.

9. Llegir els diaris i saber entendre un article o notícia, relacionant aquest tema

puntual amb algun aspecte estudiat a classe.

10. Saber donar una opinió crítica i raonada sobre alguna qüestió.

11. Comportar-se correctament a classe i no interrompre les explicacions del

professors.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Es qualificarà de manera conjunta tots els aspectes abans esmentants: per

aprovar, l’alumne haurà de saber assolir esl criteris assenyalats, essent important

no únicament saber respondre les qüestions teòriques, sinó l’actitud a classe i la

feina diària.Les feines voluntàries i la bona disposició per a la assignatura

augmentaran la nota.

Els Procediments i instruments de qualificació han de ser coneguts pels alumnes, així millora tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si un alumne/a sap com se l’ha de qualificar, podrà fer l’esforç necessari per aconseguir els objectius. Les qualificacions de l’ESO tindran presents els següents punts:1) Quadern de classe.2) Treball d’investigació i recerca d'informació que els alumnes duran a terme

a casa seva sempre que el professor així els hi demani.3) Proves escrites. En la qualificació de les proves escrites es valorarà

positivament els següents conceptes: Adaptació pregunta-resposta. Correcció formal i ortogràfica. Capacitat de síntesi. Capacitat de definició. Capacitat d’argumentació i raonament. 4) Observació directa: Col·laboració en el treball de l’aula, cooperació amb els

companys, disposició davant el treball, atenció en classe, presentació en temps i forma dels treballs i exercicis.

La nota final de cada avaluació s’obtindrà a partir de la nota a les proves escrites i orals que valorin continguts conceptuals i procedimentals i de la nota al treball diari de l’aula: quadern de classe, treballs i observació directa del professorat per valorar els continguts procedimentals i actitudinals.

Mecanismes de recuperació.- Els mecanismes de recuperació estan en funció de tot el que hem exposat. Els alumnes han de recuperar els objectius que no han aconseguit superar.1) Rectificar l’actitud2) Rectificar els treballs que no han fet o be han fet de forma no satisfactòria.3) Estudiar de nou els continguts conceptuals o procedimentals que han estat

insuficients. No hi ha un únic mecanisme de recuperació, aquest s’ajustarà a la realitat de l’alumnat en cada avaluació. El professorat acordarà amb l’alumnat el moment més adequat per realitzar les proves o treballs necessaris.

Per a setembre els alumnes hauran de fer un treball obligatori que supondrà el 50% de la nota,juntament amb un examen que implicarà el altre 50% de la nota.

C/ ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Per a avaluar l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumne es

faran servir les següents estratègies:

1. Per a avaluar la competència en comunicació lingüística oral i escrita s’aplicaran

els procediments d’avaluació 3, 4, 5, 6 i 7, 9 i 10.

2. Per a avaluar la competència per aprendre a aprendre es farà de cada tema

unes qüestiones inicials per a comprovar el nivell de coneixements dels alumnes.

També s’evaluarà aquesta competència en tot allò relacionar amb la recerca i

organització de la informació, tal com es manifesta en els procediments

d’avaluació anteriors.

3. Per avaluar l’autonomia i iniciativa personal es valoraran les opinions crítiques i

raonades de l’alumnat sobre aspectes de la matèria.

4. Per a avaluar la competència social i cutadana es valorarà la participació dels

alumnes en activitats solidàries del centre o fora del centre.

D/ AVALUACIÓ INICIAL

Abans de començar un tema es farà una petita avaluació inicial per a saber el

nivell de coenixements dels alumnes, intentant relacionar els nous coneixements

amb els coneixements anteriors.

E/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

El procés d’ensenyament-aprenentatge es farà de manera periòdica, valorant la

feina diària i el progrés dels alumnes. Es faran proves diverses : proves de

resposta tancada, anàlisi de textos relacionats amb la matèria que hauran de

comprendre , exposant i argumentant una opinió personal, treballs en grup i

individuals, exposicions a classe, etc.

4.1.7. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Identificar i rebutjar, a partir de l’anàlisi de fets reals o figurats, les

situacions de discriminació cap a persones de diferent origen, gènere,

ideologia, religió, orientació afectivosexual i altres, respectant les diferències

personals i demostrant autonomia de criteri.

2. Participar en la vida del centre i de l’entorn i practicar el diàleg per superar els

conflictes en les relacions escolars i familiars.

3. Utilitzar diferents fonts d’informació i considerar les diverses posicions i

alternatives que hi ha en els debats que es plantegin sobre problemes i situacions

de caràcter local o global.

4. Identificar els principis bàsics de la Declaració Universal dels Drets Humans i

la seva evolució, distingir situacions de violació d’aquests principis i

reconèixer i rebutjar les desigualtats de fet i de dret, en particular les que afecten

les dones.

5. Reconèixer els principis democràtics i les institucions fonamentals que

estableixen la Constitució espanyola i els estatuts d’autonomia i descriure

l’organització, les funcions i la manera d’elecció d’alguns òrgans de govern

municipals, autonòmics i estatals.

6. Identificar els principals serveis públics que han de garantir les

administracions, reconèixer la contribució dels ciutadans i ciutadanes en el

manteniment d’aquests i mostrar, davant situacions de la vida quotidiana, actituds

cíviques relatives a la cura de l’entorn, la seguretat viària, la protecció civil i

el consum responsable.

7. Identificar alguns dels trets de les societats actuals (desigualtat, pluralitat

cultural, convivència urbana complexa, etc.) i desenvolupar actituds

responsables que contribueixin a millorar-les.

8. Identificar les característiques de la globalització i el paper que hi juguen els

mitjans de comunicació, reconèixer les relacions entre la societat en què viu i la

vida de les persones d’altres parts del món.

9. Reconèixer l’existència de conflictes, analitzar-ne les causes i el paper que hi

desenvolupen les organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar

la importància de les lleis i la participació humanitària per pal·liar les

conseqüències dels conflictes.

4.1.8. RECURSOS I MATERIAL

Es farà servir el llibre:”Educació per a la ciutadania i els drets humans” de A. Baig i

S. Codina de la editorial Teide. A més es farà servir tot el material didàctic adient

per a la matèria com articles de diari, documentals,pel.lícules,etc.

4.1.9. ACTIVITATS

A/ QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORAR LA COMPRENSIÓ LECTORA I LA

CAPACITAT D’EXPRESSIÓ

Les activitats a classe intentaran contribuir a millorar la compresió lectora i la

capacitat d’expressió de la manera següent :

1. Organitzar a classe debats sobre un tema polèmic, en el que cada alumne de

manera coherent i raonada haurà d’exposar la seva opinió.

2. Preparació de una exposició oral,individual i en grup sobre una unitat didàctica o

un tema per a desenvolupar.

3. Llegir textos filosòfics i periodístics de molt poca dificultat sobre un tema en

concret, fent un petit comentari de text amb una introducció, una exposició d’idees

fonamentals, una relació de la tesi del text amb altres arguments contraris i una

opinió personal raonada.

B/ ACTIVITATS DE REFORÇ I SUPORT EDUCATIU

Per fer reforç i suport educatiu, es donarà reforç dins l’aula a alumnes a una

comprensió lectora baixa i dificultats per a asimilar els continguts. En aquest

sentit ,es preparà per a aquests alumnes uns textos més fàcils i s’aniran analitzant

poc a poc, així com material complementari com textos dels diaris , fotocòpies,etc.

C/ ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ

Com a activitats d’ ampliació es treballarà en la tècnica de ànalisis de textos

relacionats en la materia i en la tècnica de l’argumentació.

D/ ACTIVITATS ESTRAESCOLARS

Com a activitats extraescolars fora del centre els alumnes assitiran a la Policia

Municipal d'Inca per a rebre orientacions sobre civisme. També amb agents de la

Policia municipal d'Inca assitiran a un judici de menors per aprendre el

funcionament del sistema judicial i aprendre així les conseqüències d'algunes

conductes.

Per al Dia de la Pau es projectarà una pel.lícula al centre adient pels alumnes .En

tot cas, les activitats extraescolars han de tenir una justificació didàctica clara i

consensuada per tot el departament.

E/ ACTIVITATS DE PENDENTS

En allò referent a activitats de pendents no té massa sentit en aquesta asignatura

perquè és la primera vegada que la fan els alumnes i no es dona aquesta

possibilitat.

4.1.10. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS DE SUPORT

EDUCATIU

A/ ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

En alumnes amb necessitats educatives molt significatives , amb alumnat amb

incorporació tardana al sitema educatiu o amb un desfase curricular significatiu,es

demanarà el suport del departament d’orientació i el taller de llengua i cultura i

l’aula d’acollida.

B/ AMB NECESSITATS EDUCATIVES D’APRENENTATGE

Els alumnes amb necessitats educatives no significatives rebran tota ajuda i suport

a l’aula que sigui possible,mitjançant les mesures de reforç educatiu assenyalades

per a que aquest alumnat pugui assolir els objectius mínims per a la assignatura :

de manera individual o en grups molt petits s’adaptarà el material, triant textos,

notícies,etc, de un nivell de dificultat inferior. Es treballarà en la comprensió oral i

escrita i s’ensenyarà els alumnes a fer servir el diccionari com a una eina

imprescindible i a fer diàriament resums i a cercar les idees més importants.També

es fomentarà en aquest alumnat l’autoestima i la compenetració amb la resta de

companys.

C/ AMB ALTES CAPACITATS

Per a aquest alumnat es prepararà un material complementari amb un nivell de

dificultat superior al ensenyat a classe, com textos de caràcter ètic i filosòfic de

més complexitat, preguntes més abstractes, etc.

D/ ALUMNES DE INCORPORACIÓ TARDANA AL SISTEMA EDUCATIU

Per a aquest alumnat amb dificultas d’aprenentatge i amb necessitat de suport

lingüístic, es demanarà l’ajuda del departament d’orientació i assistiran al taller de

llengua i cultura i aula d’acollida.

E/ ALUMNES AMB UNA ATENCIÓ EDUCATIVA ESPECÍFICA

Un dels objectius principals d’una ensenyança de qualitat és oferir un apropament a la propi realitat dels alumnes, tant en el seu entorn com a les pròpies aspiracions, capacitats i interessos. Això és particularment rellevant en l’àrea de l’ètica, marcada per les distintes personalitats dels propis alumnes i per la diferent percepció del medi social, que tenen unes o altres comunitats, i uns o altres entorns socials, econòmics, culturals...

A més els alumnes no tenen un nivell de coneixement homogeni. Hi pot haver diferències en el nivell lingüístic dels alumnes, el que pot provocar grans desnivells a l’hora d’entendre els conceptes específics de l’ètica molts d’ells de gran abstracció.

Els continguts: Per tot això, la programació ha de tenir en compte que no tot s els

alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat els continguts tractats. Per això ha d’assegurar, a final d’etapa, un nivell mínim per tots els alumnes i permetre que els alumnes més avantatjats puguin ampliar els seus coneixements més enllà del mínim comú.

Aquests objectius s’assoleixen amb el plantejament de les unitats a dos nivells. En el primer nivell es plantejaran les idees generals i bàsiques i després un segon nivell d’aprofundiment. En el primer nivell l’han d’assimilar tots els alumnes, el segon nivell serà treballat més o menys profundament segons les capacitats de cada alumne/a.

Les activitats: Les activitats de cada unitat han de reflectir aquesta diversitat. Una

sèrie d’activitats serviran per comprovar el grau de comprensió dels continguts bàsics per part de l’alumne/a i corregir els continguts mal apresos.

Altres activitats han de comprovar la capacitat de judici i d’anàlisi de problemes per part dels alumnes i permetran una avaluació a distints nivells.

a) Atenció a la diversitat en la metodologia.- L’atenció a la diversitat està contemplada també en la metodologia i en

les estratègies didàctiques concretes que l’aplicaran dins l’aula. Dos tipus d’estratègies:1) Una estratègia expositiva en els continguts bàsics. L’objectiu és assegurar

que els continguts bàsics són compresos per tot l’alumnat, definint clarament el nivell que es vol assolir.

2) Una estratègia d’indagar en el cas dels continguts específics que permeti als alumnes profunditzar en seves investigacions segons les seves capacitats i interessos.

L’àrea d’Ètica te una gran capacitat formativa a partir del punt de vista de les actituds i de la socialització dels alumnes. En aquest sentit és important realitzar activitats que vinculin a tota la classe: Treballs de grup, debats, posada en comú...

Instruments concrets i mesures complementàries d’atenció la diversitat: Varietat metodològica. Varietat d’activitats de reforç i d'aprofundiment. Multiplicitat de procediments d’avaluació de l’aprenentatge. Diversitat de mecanismes de recuperació. Revisió trimestral per part dels alumnes del desenvolupament de la

programació. Treballs en petit grup. Treballs voluntaris.

Aquest instruments poden ser complementats amb altres mesures: Fer una detallada avaluació inicial.

Afavorir l’existència d’un bon clima d’aprenentatge dins l’aula. Insistir en el reforços positius per millorar l'auto estima. Aprofitar les activitats fora de l’aula per assolir una bona cohesió i integració

del grup.Si aquestes previsions no són suficients per atendre la diversitat es

recorrerà als procediments institucionals d’atenció a la diversitat quan aquesta és de caràcter extraordinari: deficiències en la capacitat de lectura, comprensió de la lectura, utilització de tècniques d’estudi, expressió oral i escrita, incapacitat física o psíquica per seguir el projecte curricular.

Necessitats educatives especials.- Els alumnes amb dificultats físiques o psíquiques que les impedeixin

seguir el desenvolupament normal del projecte curricular, previ informe psicopedagògic del departament d’orientació, se’ls elaboraria, l’adopció curricular necessària, referent a:1) Adaptació d’objectius i continguts.2) Graduació de criteris i procediments d’avaluació.3) Metodologia.4) Elecció de materials didàctics.5) Agrupaments.6) Organització espai-temps.7) Programes de desenvolupament individual.8) Reforços.9) Adaptació al ritme d’aprenentatge de l’alumnat.

4.2. EDUCACIÓ ÉTICO-CÍVICA DE QUART D’ESO

S’ha de assenyalar que els objectius de l’educació ètico-cívica de quart d’ESO són

els mateixos que els de “Educació per la ciutadania” de segon d’ESO. També els

objectius generals d’etapa són els mateixos. Especificant els objectius propis de

l’educació ètica de quart d’ESO i tenint en compte que la maduresa dels alumnes

és més elevada,així com el seu nivell d’abstracció, s’establiran,doncs, els

següents objectius:

4.2.1. OBJECTIUS GENERALS:

A/ OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA :

Els ja assenyalats per l’assignatura de “Educació per a la ciutadania” de segon

d’ESO.

B/ OBJECTIUS GENERALS D´ÀREA:

1. Conèixer i comprendre els trets específics de la moralitat humana en la seva

pràctica individual i social, valorant el significat de la dignitat personal, la llibertat i

l’autonomia moral en tots els éssers humans.

2. Reconèixer i analitzar problemes morals i interessar-se tant en els que afecten

la pròpia situació individual o col.lectiva, en l’ àmbit local, com els que tenen abast

universal, a partir de la utilització crítica de la informació i de l ‘aplicació dels

conceptes i procediments propis de la reflexió ètica.

3. Conèixer la gènesi i la historicitat dels valors i les normes morals, situar-los en el

corresponent context polític i social, i entendre el procés de formació del subjecte

moral en el marc de les pautes i institucions de les societats, perquè es valori

l’esforç realitzat al llarg del temps per la consecució dels ideals de la justícia, la

llibertat, la pau i la felicitat.

4. Identificar i apreciar els valors morals que es poden considerar universalment

com a desitjables i la seva plasmació en els principals projectes ètics

contemporanis i, especialment en els drets humans com a conquesta

irrenunciable de la humanitat i condició necessària per a la pau, de manera que

denunciin les situacions discriminatòries o injustes i es mostrin solidaris amb els

pobles, grups socials i persones privades dels seus drets o dels recursos

econòmics necessaris per a una vida digna.

5. Comprendre el pluralisme de les societats contemporànies, especialment de

les que s ‘emmarquen dins de l’espai cultural europeu, identificant les raons en

que es basen els distints plantejaments que hi conviuen, tot adoptant una actitud

de respecte per les opcions ètiques i els projectes morals diferents dels propis a la

vegada que s ‘assumeix de manera responsable el rebuig dels intents de

justificació de les discriminacions per raó de naixement, sexe, raça, llengua,

creences o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

6. Identificar i analitzar les diferents formes d’organització política de les

societats actuals, sobretot el sistema democràtic i l’ estat social de dret, valorant-

ne críticament les realitzacions, les deficiències i l‘horitzó ètic de recerca insistent

de la justícia, i reconeixent la vinculació entre el gaudi dels drets personals i el

respecte pels drets de les altres persones.

7. Conèixer els trets bàsics d ‘algunes teories ètiques i aplicar-les a la

fonamentació dels judicis morals, utilitzant els procediments específics de la

reflexió filosòfica i entenent que en l’argumentació moral són possibles

fonamentacions diferents i eventualment contraposades.

8. Participar de manera racional i constructiva en les activitats de classe,

individualment o en grup, tractant de comprendre i assumir les tesis i les actituds

ètiques dels altres en un clima de diàleg i tolerància positiva.

4.2.2.OBJECTIUS MÍNIMS

1. Que l’alumne pugui definir el concepte d’”ètica”, “moral” i “llibertat”.

2. Que l’alumne pugui diferenciar entre valors morals universals i relatius dins el

seu context històric i dins del pluralisme de les societats contemporànies.

3. Que l’alumne conegui els drets humans, els seus orígens i aplicació actual.

4. Que l’alumne pugui establir les característiques de l’estat democràtic i l’estat de

dret, des de una perspectiva crítica.

5. Que l’alumne pugui exposar algunes teories ètiques i aplicar-les a la

fonamentació dels judicis morals.

6. Que l’alumne faci un ús correcte del diàleg a l’hora d’explicar els seus

arguments sobre qüestions tractades a classe : respectar el torn de paraula dels

companys i mostrar en tot moment una actitud tolerant i constructiva enfront

d’opinions contràries a las seves.

7. Que l'alumne conegui la pluralitat de cultures i els conflictes interculturals ,així

com algunes conseqüències negatives com el etnocentrisme, racisme, xenofòbia,

colonialisme,imperialisme,etc

8. Que l'alumne conegui el concepte de desigualtat i diferència tant en l'aspecte

socio-econòmic com cultural , donant una argumentació crítica i raonada sobre

aquestes qüestions, fent servir els conceptes i terminologia ensenyades a classe (

desigualtat,primer món ,tercer món, quart món , colonialisme, pobresa, marginació,

discriminació, diferència, xenofòbia, etc)

4.2.3.CONTINGUTS

Bloc 1. Continguts comuns - Reconeixement dels sentiments propis i aliens,

resolució dialogada i negociada dels conflictes. - Preparació i realització de

debats sobre problemes de l’entorn immediat o de caràcter global, sobre

qüestions d’actualitat i dilemes eticocívics, considerant les posicions i

alternatives que hi ha. - Anàlisi comparativa i avaluació crítica d’informacions

proporcionades pels mitjans de comunicació sobre un mateix fet o qüestió

d’actualitat. - Reconeixement de les injustícies i les desigualtats, en

particular en la societat balear.

− Interès per la recerca i pràctica de formes de vida més justes. -

Participació en projectes que impliquin solidaritat dins i fora del centre.

− Bloc 2. Identitat i alteritat. Educació afectivoemocional - Identitat

personal, llibertat i responsabilitat. - Els interrogants de l’ésser humà.

Respecte per les diferències personals. - Intel·ligència, sentiments i

emocions. - Les relacions interpersonals. Rebuig de la violència

com a solució als conflictes interpersonals. - Habilitats i actituds

socials per a la convivència. - Respecte per la dignitat humana i els

drets fonamentals de les persones.

− Bloc 3. Teories ètiques. Els drets humans - Les teories ètiques. -

Els drets humans com a referència universal per a la conducta humana.

Drets cívics i polítics. Drets econòmics, socials i culturals. Evolució,

interpretacions i defensa efectiva dels drets humans. - Les diferències

socials i culturals. Rebuig de les actituds d’intolerància, injustícia i

exclusió.

− Bloc 4. Ètica i política. La democràcia. Els valors constitucionals -

Democràcia i participació ciutadana. - Institucions democràtiques:

fonament i funcionament. L’ordenament jurídic com a instrument de

regulació de la convivència. - Els valors constitucionals.

Correspondència entre drets i deures ciutadans. - Els partits polítics i la

vida parlamentària a les Illes Balears.

− Bloc 5. Problemes socials del món actual - Factors que generen

problemes i discriminacions a diferents col·lectius. Valoració ètica

des dels drets humans. Propostes d’actuació. - La globalització i els

problemes del desenvolupament. Poder i mitjans de comunicació. -

Ciutadania global. Desenvolupament humà sostenible. Cooperació.

Els moviments compromesos en la defensa dels drets humans.

− Interculturalitat i integració social a la comunitat autònoma de les Illes

Balears. - Els conflictes armats i l’actuació de la comunitat internacional

en la seva resolució. Operacions per establir, mantenir o consolidar la

pau. La defensa al servei de la pau. La cultura de la pau.

− Bloc 6. La igualtat entre homes i dones - Dignitat de la persona,

igualtat en llibertat i diversitat. - Causes i factors de la discriminació de

les dones. Igualtat de drets i de fet. - Alternatives a la discriminació.

Prevenció i protecció integral de la violència contra les dones.

TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS

En la primera avaluació s’impartiran els temes 1,2,3 del llibre d’”Educació

ètico-cívica” de quart d’ESO , de A.Baig i S. Codina de l’editorial Teide. Es

posarà especial ènfasi en el tema de la violència de gènere i la discriminació

cap a la dona. (Bloc I i II dels blocs de continguts de la matèria)

En la segona avaluació es faran els temes 4, 5 i 6 del llibre de text

esmentat.(Bloc III i IV )

A la tercera avaluació s’explicaran els temes 8,9,10 i 11 del mateix llibre de

text. ( Bloc V i VI).S’ha d’assenyalar la perfecta adequació d’aquest llibre de

text als blocs de continguts establerts per a la matèria, de manera que es

faran tots els blocs de continguts assenyalats per a l’assignatura.

Com a llibre de lectura complementària es farà servir :“El llibre del Manel i la

Camil.la. Diàlegs sobre ètica” de Ernst Tugendhat”.

El tema que fa referència a las teories ètiques no s’explicarà de manera

separada, sinó conjuntament amb les unitats didàctiques de l’ assignatura

perquè els alumnes puguin relacionar les qüestiones ètiques d’actualitat

amb el plantejament que s’ha fet des dels filòsofs sobre la moral, l’individu o

el comportament en societat.

4.2.4.CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

La contribució a les competències bàsiques de l’”Educació ético-cívica” de

quart d’ESO en el currículum és la mateixa que la designada per la

“Educació per a la ciutadania” de segon d’ESO, així com els seus objectius.

Com ja se han exposat a la programació ,les competències bàsiques

comunes en segon i quart d’ESO ja que formen part de l’àrea de ciutadania,

ens centrarem en aquelles competències que es poden assolir de manera

més adient i específica en aquest darrer curs de l’ESO.

1. En relació a la contribució a la competència per aprendre a aprende,s’ha

de dir que en aquest darrer curs de l’ESO els alumnes ja tenen pràcticament

desenvolupat el pensament abstracte i,per això, des d’una perspectiva

cognitiva poden treballar i estructurar millor la informació, fent hipòtesis de

treball i recerca sobre aspectes de la matèria.

L’educació per a la ciutadania contribueix al desenvolupament de la

competència per aprendre a aprendre i fomenta la consciència de les

pròpies capacitats a través de l’educació afectivoemocional i les

relacions entre intel·ligència, emocions i sentiments.

També al final d’aquesta etapa l’autonomia de l’alumne s’ha desenvolupat

de manera considerable i,per això, podrà tractar l’informació des d’una

perspectiva personal i crítica.

2. En relació a la competència en comunicació lingüística en aquest curs

l’alumne tindrà més maduresa i un criteri més individual, tant per a

expressar les seves opinions i arguments de una manera coherent com

saber exposar per escrit d’una manera estructurada i raonada una sèrie

arguments a les qüestions tractades en classe.

Aquesta assignatura contribueix a la competència en comunicació

lingüística, perquè exigeix exercitar-se en l’escolta, l’exposició i

l’argumentació. D’altra banda, la comunicació de sentiments, idees i

opinions, imprescindibles per aconseguir els objectius d’aquestes

matèries, en utilitzar tant el llenguatge verbal com l’escrit. El

coneixement i de l’ús de termes i conceptes propis de l’anàlisi social,

possibiliten l’enriquiment del vocabulari.

3. En la competència social i ciutadana l’alumne tindrà un pensament més

abstracte i complex per a interpretar la realitat que l’envolta, facilitant

l’adopció d’altres perspectives, entenent que altres realitats socials i

culturals, diferents a les seves, poden ser potencialment vàlides.

L’estudi dels drets humans des de la perspectiva ètica i moral porta

l’alumnat a la comprensió dels fonaments morals de la convivència,

identificant els diferents elements comuns que, des de les diverses teories

ètiques, s’aporten per a la construcció d’una ètica comuna, base de la

convivència en les modernes societats complexes.

En relació amb la competència social i ciutadana s’aborda l’àmbit personal i

públic que hi és implícit: propicia l’adquisició d’habilitats per viure en societat

i per exercir la ciutadania democràtica.

A més, molt de temes relacionats amb aquesta competència, ja hauran

estat tractats a altres àrees, com ,per exemple, l’àrea de ciències socials.

4. La competència que fa referència a l’autonomia i iniciativa personal

estarà més desenvolupada al final d’aquesta etapa de l’ESO per la

maduresa cognitiva a la que s’ha fet referència en la exposició de la

competència d’aprendre a aprendre. Un element substancial de l’educació

cívica és la reflexió encaminada a enfortir l’autonomia de l’alumnat per

analitzar, valorar i decidir des de la confiança en si mateixos, i contribuir

a fer que construeixin un pensament i un projecte de vida propis.

De la mateixa manera que en cursos anteriors, es plantegen continguts

comuns a tots els temes enfocats a l’adquisició de determinats

procediments, com saber raonar i argumentar, reconèixer els propis

sentiments o saber avaluar críticament les informacions presentades

pels diferents mitjans de comunicació.

Des dels procediments de la matèria s’afavoreix la competència

bàsica autonomia i iniciativa personal perquè es desenvolupen iniciatives

de planificació, presa de decisions, participació i assumpció de

responsabilitats.

A més de contribuir a reforçar l’autonomia, l’autoestima i la identitat

personal, afavoreix el desenvolupament d’habilitats que permeten

participar, prendre decisions, triar la manera adequada de comportar-se

en determinades situacions i responsabilitzar-se de les decisions

adoptades i de les conseqüències que en deriven. A aquesta etapa final

de l’ESO és on els alumnes estan acabant de desenvolupar la seva

personalitat i identitat personal, per això es fa mol necessari fomentar en els

alumnes aquesta competència.

4.2.5. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La metodologia d’aquesta assignatura tindrà en compte les estratègies de

l’aprenentatge significatiu. En aquest sentit i, més, tenint en compte el tema

de les competències bàsiques com a factor esencial del currículum, es farà

una avaluació inicial per a comprovar el nivell de coneixemts dels alumnes i

intentant relacionar tot allò que l’alumne conegui amb aprenentatgs

anteriors o aspectes que es trobin relacionats de manera directa a altres

àrees .

Com a criteri general , abans de començar un tema nou es faran unes

petites qüestions que , al mateix temps, serviran d’introducció al tema en

concret. A més, aquestes qüestions generals serviran per a fer una mica de

debat i diàleg entre els alumnes i ,així, confrontar l’opinió pròpia amb l’opinió

dels companys. D’aquesta manera es fomenta la competència lingüística ja

esmentada anteriorment.

Tenint en compte els objectius, els continguts i les competències per a a la

matèria, així com els criteris d’avaluació assenyalats, s’insistirà en que

l’assignatura d’Educació ético-cívica és afavori la participació activa de l’alumne en

el procés ensenyament-aprenentatge per tal de que d’una manera ordenada,

respectant el torn de paraula dels companys, es pugui manifestar per part de

l’alumne la seva opinió ,les seves motivacions,els seus dubtes...S’ha de combinar

l’exposició de conceptes teòrics per part del professor/a amb la dimensió pràctica i

funcional d’aquests conceptes. En aquest darrer sentit els alumnes tenen un paper

fonamental. Per això es fa imprescindible una metodologia variada,combinant

classes teòriques del professor amb debats , exposicions i petits treballs

monogràfics dels alumnes, afavorint tant el treball indiviual com colectiu.

Per a assolir i consolidar els continguts es faran exercicis i activitats

variades i complementàries com treballs de recerca, individual o en

grup,sobre una unitat didàctica en concret o com ampliació d’algun aspecte

que s’hagi d’ampliar o tractar d’una manera més complexa.

També es farà servir material audiovisual que sigui adequat pels alumnes i

amb una funció didàctica clara.

4.2.6.ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Per a aprovar l’assignatura es tindrà en compte els següents aspectes:

1. Assolir els objectius, continguts i competències de la matèria mitjançant

proves objectives com un examen per a cada unitat didàctica.

2. Fer sempre els deures i la feina de classe

3. Tenir el quadern complet i al dia

4. Participar a classe, respectant el torn de paraula i l’opinió dels companys.

5. Saber comentar de manera breu un text senzill relacionat amb els

continguts a tractar fent una introducció previa, estructurar-lo amb les idees més

importants i relacionar-les amb els aspectes teòrics estudiats a classe.

6. Contestar de manera coherent qüestions teòriques estudiades a classe.

7. Assenyalar i cercar en el diccionari totes les paraules que siguin

desconegudes. Fer de la consulta al diccionari un hàbit diari.

8. Escriure evitant les faltes ortogràfiques i mirar de corregir-les.

9. Fer idividualment i en petit grup alguna activitat o petit treball de recerca d’un

tema estudiat a classe.En aquest sentit els alumnes hauran de repartir les

tasques, organitzar la feina, saber cercar la informació i col.laborar amb els

companys.

10. Saber donar una opinió crítica i raonada sobre alguna qüestió.

11. Saber relacionar els aspectes concrets de qualsevol fet amb una dimensió més

universal i viceversa : és a dir, tenir la capacitat d’abstracció i relació d’idees i

conceptes.

12. Cercar i ampliar informació de manera autònoma sobre totes les quüestions

explicades a classe.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Es qualificarà de manera conjunta tots els aspectes abans esmentants: per

aprovar, l’alumne haurà de saber assolir esl criteris assenyalats, essent important

no únicament saber respondre les qüestions teòriques, sinó l’actitud a classe i la

feina diària.Les feines voluntàries i la bona disposició per a la assignatura

augmentaran la nota. Es valorarà molt positivament la reflexió i l’argumentació en

les respostes , la visió crítica de l’alumne i la seva capacitat per a relacionar idees i

conceptes.

Procediments i instruments de qualificació.- Han de ser coneguts pels alumnes, així millora tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Si un alumne/a sap com se l’ha de qualificar, podrà fer l’esforç necessari per aconseguir els objectius. Les qualificacions de l’ESO tindran presents els següents punts:5) Quadern de classe.6) Treball d’investigació i recerca d'informació que els alumnes duran a terme

a casa seva sempre que el professor així els hi demani.7) Proves escrites. En la qualificació de les proves escrites es valorarà

positivament els següents conceptes: Adaptació pregunta-resposta. Correcció formal i ortogràfica. Capacitat de síntesi. Capacitat de definició. Capacitat d’argumentació i raonament. 8) Observació directa: Col·laboració en el treball de l’aula, cooperació amb els

companys, disposició davant el treball, atenció en classe, presentació en temps i forma dels treballs i exercicis.

La nota final de cada avaluació s’obtindrà a partir de la nota a les proves escrites i orals que valorin continguts conceptuals i procedimentals i de la nota al treball diari de l’aula: quadern de classe, treballs i observació directa del professorat per valorar els continguts procedimentals i actitudinals.

Mecanismes de recuperació.- Els mecanismes de recuperació estan en funció de tot el que hem exposat. Els alumnes han de recuperar els objectius que no han aconseguit superar.4) Rectificar l’actitud5) Rectificar els treballs que no han fet o be han fet de forma no satisfactòria.6) Estudiar de nou els continguts conceptuals o procedimentals que han estat

insuficients. No hi ha un únic mecanisme de recuperació, aquest s’ajustarà a la realitat de l’alumnat en cada avaluació. El professorat acordarà amb l’alumnat el moment més adequat per realitzar les proves o treballs necessaris.

Per a setembre els alumnes hauran de fer un treball obligatori que supondrà el 50% de la nota,juntament amb un examen que implicarà el altre 50% de la nota.

C/ ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Per a avaluar la competència per aprendre a aprendre es farà de cada tema

unes qüestiones inicials per a comprovar el nivell de coneixements dels alumnes.

També s’evaluarà aquesta competència en tot allò relacionar amb la recerca i

organització de la informació, tal com es manifesta en els procediments

d’avaluació anteriors.

2. Per avaluar l’autonomia i iniciativa personal es valoraran les opinions crítiques i

raonades de l’alumnat sobre aspectes de la matèria.

3. Per a avaluar la competència lingüística es tindran en compte de manera

específica els procediments d’avaluació 4, 5 ,8 ,entre altres, perquè la

competència en comunicació oral i escrita és inherent a l’assignatura i està present

directa o indirectament en la resta dels criteris i procediments d’avaluació.

4. Per a avaluar la competència social i cutadana es valorarà la participació dels

alumnes en activitats solidàries del centre o fora del centre.

D/ AVALUACIÓ INICIAL

Abans de començar un tema es farà una petita avaluació inicial per a saber el

nivell de coneixements dels alumnes, intentant relacionar els nous coneixements

amb els coneixements anteriors.

E/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

El procés d’ensenyament-aprenentatge es farà de manera periòdica, valorant la

feina diària i el progrés dels alumnes.

Es faran proves diverses : proves de resposta tancada, anàlisi de textos

relacionats amb la matèria que hauran de comprendre , exposant i argumentant

una opinió personal, treballs en grup i individuals, exposicions a classe, etc.

4.2.7 / CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Descobrir els seus sentiments en les relacions interpersonals, raonar les

motivacions de les seves conductes i eleccions i practicar el diàleg en les

situacions de conflicte.

2. Diferenciar els trets bàsics que caracteritzen la dimensió moral

de les persones (les normes, la jerarquia de valors, els costums, etc.)

i els principals problemes morals.

3. Identificar i expressar les principals teories ètiques.

4. Reconèixer els drets humans com a principal referència ètica de la

conducta humana i identificar l’evolució dels drets cívics, polítics,

econòmics, socials i culturals, manifestant actituds a favor de l’exercici actiu

i el seu compliment.

5. Comprendre i expressar el significat històric i filosòfic de la democràcia

com a manera de convivència social i política.

6. Reconèixer els valors fonamentals de la democràcia a la

Constitució espanyola i la noció de sistema democràtic com a forma

d’organització política a les Illes Balears, a l’Estat espanyol i al món.

7. Analitzar les causes que provoquen els principals problemes socials del

món actual, utilitzant de manera crítica la informació que proporcionen els

mitjans de comunicació i identificar solucions compromeses amb la

defensa de formes de vida més justes.

8. Reconèixer l’existència de conflictes i el paper que hi desenvolupen

les organitzacions internacionals i les forces de pacificació. Valorar la

cultura de la pau, la importància de les lleis i la participació humanitària per

pal·liar les conseqüències dels conflictes.

9. Distingir igualtat i diversitat i les causes i els factors de

discriminació. Analitzar el camí recorregut cap a la igualtat de drets

de les dones i rebutjar-ne la discriminació i les situacions de violència de

les quals són víctimes.

10. Justificar les pròpies posicions utilitzant sistemàticament l’argumentació i

el diàleg, i participar democràticament i cooperativament en les activitats

del centre i de l’entorn.

4.2.8. RECURSOS I MATERIAL DIDÀCTIC.

Es farà servir el llibre:”Educació ético-cívica” de 4r d’ESO de M. Baig i S. Codina

de la editorial Teide. A més es farà servir tot el material didàctic adient per a la

matèria com articles de diari, documentals,pel.lícules,etc sempre amb una

justificació didàctica clara.

4.2.9. ACTIVITATS

A/ QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORAR LA COMPRENSIÓ LECTORA

De la mateixa manera que a segon d’ESO, les activitats a classe, encara que la

complexitat sigui més gran, intentaran contribuir a millorar la compresió lectora i la

capacitat d’expressió de la manera següent :

1. Organitzar a classe debats sobre un tema polèmic, en el que cada alumne de

manera coherent i raonada haurà d’exposar la seva opinió.

2. Preparació de una exposició oral,individual i en grup sobre una unitat didàctica o

un tema per a desenvolupar.

3. Llegir textos filosòfics i periodístics de dificultat mitjana sobre un tema en

concret, fent un petit comentari de text amb una introducció, una exposició d’idees

fonamentals, una relació de la tesi del text amb altres arguments contraris i una

opinió personal raonada.

B/ REFORÇ I SUPORT EDUCATIU

Per fer reforç i suport educatiu, al igual que per segon d’ESO, es donarà reforç

dins l’aula a alumnes a una comprensió lectora baixa i dificultats per a asimilar els

continguts. En aquest sentit ,es preparà per a aquests alumnes uns textos més

fàcils i s’aniran analitzant poc a poc, així com material complementari com textos

dels diaris , fotocòpies,etc.

C/ AMPLIACIÓ

Com a activitats d’ ampliació es treballarà en la tècnica de ànalisis de textos

relacionats en la materia i en la tècnica de l’argumentació.

D/ EXTRAESCOLARS

Com a activitat extraescolar fora del centre no hi ha de moment res programat. El

Dia de la Pau es projectarà una pel.lícula juntament amb l’alumnat de segon

d’ESO.

E/ PENDENTS

Com activitats de pendents es treballarà en els objectius mínims per a arribar a

assolir els continguts de l’àrea.

4.2. 10. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS DE SUPORT

EDUCATIU

Amb el mateix criteri que a segon d’ESO, els alumnes amb necessitats educatives

no significatives rebran tota ajuda i suport a l’aula que sigui possible,mitjançant les

mesures de reforç educatiu assenyalades per a que aquest alumnat pugui assolir

els objectius mínims per a la assignatura : de manera individual o en grups molt

petits s’adaptarà el material, triant textos, notícies,etc, de un nivell de dificultat

inferior. Es treballarà en la comprensió oral i escrita i s’ensenyarà els alumnes a

fer servir el diccionari com a una eina imprescindible i a fer diàriament resums i a

cercar les idees més importants.També es fomentarà en aquest alumnat

l’autoestima i la compenetració amb la resta de companys.

A/ ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

En alumnes amb necessitats educatives molt significatives , amb alumnat amb

incorporació tardana al sitema educatiu o amb un desfase curricular significatiu,es

demanarà el suport del departament d’orientació i el taller de llengua i cultura i

l’aula d’acollida.

B/ AMB NECESSITATS EDUCATIVES D’APRENENTATGE

Els alumnes amb necessitats educatives no significatives rebran tota ajuda i suport

a l’aula que sigui possible,mitjançant les mesures de reforç educatiu assenyalades

per a que aquest alumnat pugui assolir els objectius mínims per a la assignatura :

de manera individual o en grups molt petits s’adaptarà el material, triant textos,

notícies,etc, de un nivell de dificultat inferior. Es treballarà en la comprensió oral i

escrita i s’ensenyarà els alumnes a fer servir el diccionari com a una eina

imprescindible i a fer diàriament resums i a cercar les idees més importants.També

es fomentarà en aquest alumnat l’autoestima i la compenetració amb la resta de

companys.

C/ AMB ALTES CAPACITATS

Per a aquest alumnat es prepararà un material complementari amb un nivell de

dificultat superior al ensenyat a classe, com textos de caràcter ètic i filosòfic de

més complexitat, preguntes més abstractes, etc.

D/ ALUMNES DE INCORPORACIÓ TARDANA AL SISTEMA EDUCATIU

Per a aquest alumnat amb dificultas d’aprenentatge i amb necessitat de suport

lingüístic, es demanarà l’ajuda del departament d’orientació i assistiran al taller de

llengua i cultura i aula d’acollida.

E/ ALUMNES AMB UNA ATENCIÓ EDUCATIVA ESPECÍFICA

Un dels objectius principals d’una ensenyança de qualitat és oferir un apropament a la propi realitat dels alumnes, tant en el seu entorn com a les pròpies aspiracions, capacitats i interessos. Això és particularment rellevant en l’àrea de l’ètica, marcada per les distintes personalitats dels propis alumnes i per la diferent percepció del medi social, que tenen unes o altres comunitats, i uns o altres entorns socials, econòmics, culturals...

A més els alumnes no tenen un nivell de coneixement homogeni. Hi pot haver diferències en el nivell lingüístic dels alumnes, el que pot provocar grans desnivells a l’hora d’entendre els conceptes específics de l’ètica molts d’ells de gran abstracció.

Els continguts: Per tot això, la programació ha de tenir en compte que no tot s els

alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat els continguts tractats. Per això ha d’assegurar, a final d’etapa, un nivell mínim per tots els alumnes i permetre que els alumnes més avantatjats puguin ampliar els seus coneixements més enllà del mínim comú.

Aquests objectius s’assoleixen amb el plantejament de les unitats a dos nivells. En el primer nivell es plantejaran les idees generals i bàsiques i després un segon nivell d’aprofundiment. En el primer nivell l’han d’assimilar tots els alumnes, el segon nivell serà treballat més o menys profundament segons les capacitats de cada alumne/a.

Les activitats: Les activitats de cada unitat han de reflectir aquesta diversitat. Una

sèrie d’activitats serviran per comprovar el grau de comprensió dels continguts bàsics per part de l’alumne/a i corregir els continguts mal apresos.

Altres activitats han de comprovar la capacitat de judici i d’anàlisi de problemes per part dels alumnes i permetran una avaluació a distints nivells.

b) Atenció a la diversitat en la metodologia.- L’atenció a la diversitat està contemplada també en la metodologia i en

les estratègies didàctiques concretes que l’aplicaran dins l’aula. Dos tipus d’estratègies:3) Una estratègia expositiva en els continguts bàsics. L’objectiu és assegurar

que els continguts bàsics són compresos per tot l’alumnat, definint clarament el nivell que es vol assolir.

4) Una estratègia d’indagar en el cas dels continguts específics que permeti als alumnes profunditzar en seves investigacions segons les seves

capacitats i interessos. L’àrea d’Ètica te una gran capacitat formativa a partir del punt de vista

de les actituds i de la socialització dels alumnes. En aquest sentit és important realitzar activitats que vinculin a tota la classe: Treballs de grup, debats, posada en comú...

Instruments concrets i mesures complementàries d’atenció la diversitat: Varietat metodològica. Varietat d’activitats de reforç i d'aprofundiment. Multiplicitat de procediments d’avaluació de l’aprenentatge. Diversitat de mecanismes de recuperació. Revisió trimestral per part dels alumnes del desenvolupament de la

programació. Treballs en petit grup. Treballs voluntaris.

Aquest instruments poden ser complementats amb altres mesures: Fer una detallada avaluació inicial. Afavorir l’existència d’un bon clima d’aprenentatge dins l’aula. Insistir en el reforços positius per millorar l'auto estima. Aprofitar les activitats fora de l’aula per assolir una bona cohesió i integració

del grup.Si aquestes previsions no són suficients per atendre la diversitat es

recorrerà als procediments institucionals d’atenció a la diversitat quan aquesta és de caràcter extraordinari: deficiències en la capacitat de lectura, comprensió de la lectura, utilització de tècniques d’estudi, expressió oral i escrita, incapacitat física o psíquica per seguir el projecte curricular.

Necessitats educatives especials.- Els alumnes amb dificultats físiques o psíquiques que les impedeixin

seguir el desenvolupament normal del projecte curricular, previ informe psicopedagògic del departament d’orientació, se’ls elaboraria, l’adopció curricular necessària, referent a:10)Adaptació d’objectius i continguts.11)Graduació de criteris i procediments d’avaluació.12)Metodologia.13)Elecció de materials didàctics.14)Agrupaments.15)Organització espai-temps.16)Programes de desenvolupament individual.17)Reforços.18)Adaptació al ritme d’aprenentatge de l’alumnat.

4.3. CULTURA CLÀSSICA DE TERCER D’ESO (Optativa)

4.3.1. OBJECTIUS DEL CURS

A/ OBJECTIUS D’ETAPAEls ja assenyalats a les àrees de segon i quart d’ESO

B/ OBJECTIUS DEL CURS

1. Introduir-se al món clàssic a partir dels referents actuals.

2. Millorar la formació bàsica a l’àrea lingüística, a fi que es pugui manejar la

llengua culta, oral i escrita.

3. Millorar la comprensió i expressió de missatges orals i escrits en català,

castellà i d’altres llengües que conegui l’alumnat, tot a partir de la reflexió i del

coneixement dels aspectes lingüístics de les llengües clàssiques.

4. Valorar les diferents llengües de l’Estat espanyol i d’Europa com a

manifestacions d’una pluralitat cultural i lingüística enriquidora, entenent-la com

un dret dels pobles i dels individus i identificant els seus orígens en el món

clàssic.

5. Identificar l’herència grecollatina en el camp científic, valorant especialment el

coneixement del grec i del llatí com una ajuda per a l’adient maneig de la

terminologia.

6. Utilitzar amb facilitat la terminologia cientificotècnica d’origen grecollatí.

7. Adquirir criteris d’orientació que permetin la comprensió dels fenòmens

culturals, literaris, artístics, polítics, filosòfics, científics, etc. d’arrel

grecollatina. 8. Conèixer els elements bàsics de la civilització clàssica analitzant i

valorant la seva influència en la configuració de les opcions politicosocials,

ideològiques, culturals i d’habituds privades de l’actualitat.

9. Desenvolupar la capacitat de raonament i de crítica mitjançant el coneixement

de la nostra tradició cultural illenca i la comprensió de la incidència directa del

món clàssic sobre aquesta.

10. Utilitzar adequadament les fonts de les quals es poden extreure informacions

valuoses sobre la nostra tradició clàssica.

11. Reconèixer en les manifestacions artístiques i culturals de tota mena elements

heretats del món clàssic, valorant-los com una clau més per a la comprensió i la

creació artística.

12. Entendre l’aspecte pràctic dels coneixements adquirits sobre la cultura

clàssica i aplicar les possibilitats que aquesta ofereix per produir amb

propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics,

científics i tècnics, utilitzant, entre altres mitjans, la tecnologia i constatar la

vitalitat de les llengües clàssiques per crear noves terminologies.

13. Conèixer el món de la mitologia, les creences, les actituds i els valors bàsics

que la nostra tradició cultural ha heretat del món clàssic, especialment la relació

del món grecoromà amb les Illes Balears, percebre’ls com a element d’identitat

de la nostra comunitat i valorar-los críticament per al desenvolupament

integral de l’alumnat com a persones.

14. Conèixer i comprendre la importància que el món clàssic donava a la cura del

cos, la salut, la higiene, l’alimentació, l’exercici físic i l’esport, valorant els beneficis

que suposen aquests hàbits per a una millora de la qualitat de vida.

15. Descobrir des de la cultura clàssica els mecanismes i valors que regeixen el

funcionament de la nostra societat, en especial els relatius als drets i deures dels

ciutadans i ciutadanes, rebutjant discriminacions degudes a raça, sexe, classe

social, creença i altres característiques individuals i socials, i elaborar judicis i

criteris personals per actuar amb autonomia i iniciativa en la vida activa i adulta.

4. OBJECTIUS MÍNIMS

1. Conèixer l'origen comú de la major part de les llengües europees

2. Identificar els idiones europeus que, com el català, deriven del llatí.

3. Conèixer els diferents sistemes d'escritura que s'han desenvolupat a

través de la història.

4. Iniciar-se en el coneixement de la llengua grega

5. Valorar la importància dels ètims grecs en català

6. Conèixer les característiques principals de la vida familiar a Grècia i a

Roma

7. Estudiar la situació de la dona en la antiguitat

8. Conèixer la vida quotidiana a l'antiga Roma

9. Entendre el menjar dels antics romans com a antecedent de l'equilibra

dieta mediterrània.

10. Reconèixer les característiques de l'educació atenenca ,espartana i

romana.

11. Distinguir les activitats d'oci i esport preferides pels grecs i romans.

12. Conèixer el concepte de mite i els principals mites i divinitats de la religió

greco-romana.

13. Aprendre els aspectes de l'organització política atenenca

14. Identificar les etapes de la història de Roma : Monarquia, República i

Imperi.

15. Conèixer les condicions de vida dels esclaus

16. Conèixer els processos de fundació, les infraestructures i les

característiques de les ciutats en l'antiguitat.

17. Comprendre per què la ciència va nèixer a les pròsperes polis de la

Jonia.

18. Distinguir els aspectes de la ciència en la etapa helenística.

4.3.3.CONTINGUTS

- Comprensió de textos traduïts d’autors grecs i llatins i utilització d’aquests com

a font d’informació sobre la seva cultura i realitat. - Obtenció d’informació a partir

de distints tipus de fonts: documents visuals i escrits, restes arqueològiques,

imatges i obres d’art. - Elaboració de fitxes informatives i quadres cronològics. -

Interpretació i elaboració de mapes i gràfics. - Reconeixement de descobridors,

llocs i dades arqueològiques. - Diferenciació dels diferents tipus d’escriptura.

L’alfabet grec i llatí. - Reconeixement de les arrels gregues i llatines en el

vocabulari científicotècnic del català i del castellà. - Reconeixement dels trets

distintius dels gèneres literaris en l’antiguitat clàssica.

Reconeixement de les formes teatrals gregues com a origen de les manifestacions

posteriors d’aquest art i com a font de pensament i d’educació a l’antiguitat. -

Reconeixement de mites i personatges mitològics en les manifestacions artístiques

i literàries posteriors al món clàssic, especialment en l’art i la literatura de les Illes

Balears. - Diferenciació i classificació dels distints tipus de personatge mític (déu,

deessa, heroi, heroïna...).

− Anàlisi i estudis antropologicoculturals, mitjançant la utilització de textos,

notícies, documents, observació directa, etc., que relacionen aspectes

de la vida quotidiana referits a la família, la producció, el dret privat,

l’organització de la jornada, les festes, l’educació, etc., en les societats

antigues i en les actuals. - Realització de petits treballs d’investigació

que impliquin l’establiment de relacions i comparacions entre aspectes

de la vida quotidiana grega i romana i l’actual. Observació i

contrast de l’arquitectura i l’urbanisme clàssic amb l’actual i la seva

influència artística. - Utilització de diccionaris i enciclopèdies per al

reconeixement dels personatges i tòpics mítics que apareixen en els

textos grecs i llatins. - Anàlisi crítica de textos relatius a les Illes Balears

i el món clàssic, tant d’autors clàssics com d’historiadors i investigadors

moderns. - Reconeixement i valoració del tresor lingüístic heretat i dels

seus mecanismes com a eines de treball en els diversos nivells de la

comunicació lingüística.

− Bloc 1. Del món clàssic al món actual - La transmissió de la cultura

clàssica fins als nostres dies. Panorama general. - Pervivència

d’elements lingüístics i de temes literaris en les llengües de la

comunitat autònoma balear i la literatura occidental contemporània. -

L’empremta clàssica en l’arquitectura i en l’art presents a les Illes

Balears. - Presència de la civilització clàssica en l’organització

social i política. Comparació amb els paradigmes actuals. - La ciència

jurídica i la medicina des del món clàssic al món actual. - Explicació

mítica i explicació racional. Els grans cicles mítics de l’antiguitat

grecollatina. La religió i els mites clàssics en la literatura i en les arts

modernes. El concepte d’heroi en el pensament occidental. - Les Illes

Balears i el món mític clàssic. Mites significatius: el jardí de les

Hespèrides.

− Bloc 2. Grècia - La Grècia clàssica en els seus marcs històric i

geogràfic. - La societat grega: vida quotidiana i formes de govern. La

polis. - La llengua grega. Els orígens de l’escriptura. L’alfabet grec.

Evolució de la llengua grega. La toponímia balear d’arrels gregues. - El

lèxic de les llengües europees. Evolució. Hel·lenismes. - Derivació i

composició sobre bases gregues. Prefixos i sufixos més productius. El

naixement de la poesia a Grècia. La poesia èpica. Homer. La poesia

lírica. - El teatre grec: la tragèdia i la comèdia. - La prosa grega: la

historiografia i l’oratòria. - El pensament grec. - Els grecs i els seus

déus. - Mites i herois. Relació dels mites grecs amb la rondallística

popular de les illes. - Els grecs i l’art. Pervivència dels clàssics en tots

els tipus de manifestacions artístiques de les Illes Balears. Bloc 3.

Roma - Els orígens de Roma. Del mite a la història. - Roma i l’Imperi

romà en els seus marcs històric i geogràfic. - El llatí des dels seus

inicis fins a les llengües romàniques. El pas del llatí al català i al

castellà. - El tronc de llengües indoeuropees. Característiques

generals. - Tipus d’escriptura. L’alfabet llatí. Difusió. - El llatí com a

llengua flexiva. La flexió nominal llatina: casos i declinacions. La flexió

verbal. L’ordre de les paraules en llatí. Concordança. Estructures

oracionals bàsiques. - El lèxic de les llengües europees. Evolució.

Paraules patrimonials, cultismes i semicultismes. - Derivació i

composició sobre bases llatines. Prefixos i sufixos més productius. - La

prosa llatina. La historiografia. L’oratòria. Ciceró. - La poesia a Roma. -

L’epopeia romana. Virgili. - El teatre a Roma. La comèdia romana. -

La societat romana de la república a l’imperi: vida quotidiana i

institucions. - Obres públiques i urbanisme romà i les seves restes

arqueològiques a les Illes Balears. - L’exèrcit romà. - La religiositat

romana. L’expansió del cristianisme. L’antiguitat tardana a les Balears:

el cas de les basíliques paleocristianes. - La Hispània romana. La

conquesta i romanització de les Illes Balears. L’aculturació dels

pobles talaiòtics i púnics amb els romans. Estudi de les restes

arqueològiques.

4.3.4. CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Aquesta matèria contribueix directament a les competències bàsiques en

comunicació lingüística, cultural i artística, a aprendre a aprendre, en el

tractament de la informació, la competència digital, l’autonomia i la iniciativa

personal. La seva contribució a l’adquisició de la competència en comunicació

lingüística radica en el fet que des de tots els seus continguts es contribueix a la

lectura comprensiva de textos diversos i a l’expressió oral i escrita com a mitjans

indispensables per a qualsevol aprenentatge de qualitat. El coneixement de

l’estructura bàsica de la llengua llatina fa possible una comprensió profunda de la

gramàtica funcional de les llengües europees d’origen romànic i d’altres que

comparteixen amb el llatí el caràcter flexiu o han rebut una aportació lèxica

important de la llengua llatina. El coneixement dels procediments per a la formació

de les paraules i els fenòmens d’evolució fonètica col·labora eficaçment en

l’ampliació del vocabulari bàsic i potencia l’habilitat per utilitzar el llenguatge com

a instrument de comunicació. El coneixement de les etimologies grecollatines

proporciona la comprensió i incorporació d’un vocabulari culte i explica el

vocabulari específic de termes científics i tècnics. A partir del coneixement de

la història i evolució de la llengua llatina es fomenta el ser conscient de la

variabilitat de les llengües a través del temps i dels diferents àmbits geogràfics i

socials, així com de la comunicació intercultural que el contacte entre

aquestes suposa. Aquest coneixement fomenta igualment l’interès i el respecte

per totes les llengües, incloses les antigues i les minoritàries, així com el rebuig

dels estereotips basats en diferències culturals i lingüístiques. En aquesta

matèria s’aprenen arrels, sufixos i prefixos d’origen grecollatí que afavoreixen

l’adquisició d’un vocabulari més ampli. Gràcies a això l’alumnat pot millorar la

utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita.

Aquesta matèria incideix directament en la competència cultural i artística, ja que

gràcies a aquesta l’alumnat podrà comprendre, apreciar, valorar críticament

diferents manifestacions culturals i artístiques d’arrel grecollatina i divertir-s’hi.

Podrà, així mateix, realitzar les seves pròpies creacions prenent com a model

grecs i romans. Li propiciarà, a més, un interès per contribuir a la conservació del

patrimoni cultural i artístic, tant de la pròpia comunitat, com d’altres comunitats.

El coneixement de l’important patrimoni arqueològic i artístic romà a ca nostra i a

tot Europa potencia l’estima i gaudi de l’art com a producte de la creació humana i

com a testimoni de la història. Al mateix temps fomenta l’interès per la

conservació d’aquest patrimoni. Així mateix, proporciona referències per tal de fer

una valoració crítica de creacions artístiques posteriors inspirades en la cultura i la

mitologia grecollatines o dels missatges difosos pels mitjans de comunicació que

sovint prenen la seva base icònica del repertori clàssic. També, amb el

coneixement del món clàssic i la seva pervivència, s’afavoreix la interpretació de la

literatura posterior, on perduren temes, arquetips, mites i tòpics i alhora es

desenvolupa l’interès per la lectura, la valoració del caràcter estètic dels textos i

l’amor per la literatura.

La contribució a la competència social i ciutadana s’estableix des del

coneixement de les institucions i del mode de vida de grecs i romans com a

referent històric d’organització social, participació dels ciutadans en la vida pública

i delimitació dels drets i deures dels individus i de les col·lectivitats, en l’àmbit i

l’entorn d’una Europa diversa, unida en el passat per la llengua llatina.

Paral·lelament, el coneixement de les desigualtats existents en aquella societat

afavoreix una reacció crítica contra la discriminació per la pertinença a un grup

social o ètnic determinat

o per la diferència de sexes. Es fomenta així en l’alumnat una actitud de valoració

positiva de la participació ciutadana, la negociació i l’aplicació de normes iguals

per a tots com a instruments vàlids en la resolució de conflictes. El fet que

l’alumnat vagi adquirint capacitat per aprendre de forma autònoma i eficaç fa que

aquesta matèria contribueixi a la competència per aprendre a aprendre, ja que

propicia la disposició i l’habilitat per organitzar l’aprenentatge, afavoreix les

destreses d’autonomia, disciplina i reflexió, exercita la recuperació de dades

mitjançant la memorització i situa el procés formatiu en un context de rigor lògic.

Així mateix, en la mesura que l’alumnat ha de cercar, obtenir, processar

informació i comunicar-la en diferents suports transformada en coneixement,

aquesta matèria contribueix directament a la competència de tractament de

la informació i competència digital. D’altra banda, les activitats relatives a la

recollida, selecció i anàlisi de la informació, l’aplicació de tècniques de síntesi,

la identificació de paraules clau i la distinció entre idees principals i secundàries

aporten instruments bàsics per a l’adquisició d’aquesta competència. A més, en la

mesura que s’usin les tecnologies de la informació i la comunicació com un

instrument que universalitza la informació i com una eina per a la comunicació

del coneixement adquirit, es col·laborarà en l’adquisició de la competència digital.

Finalment, la cultura clàssica contribueix a la competència en autonomia i iniciativa

personal en la mesura que aquest alumnat ha de planificar i avaluar diferents

possibilitats i prendre decisions. El treball en grup i la posada en comú dels

resultats implica valorar les aportacions d’altres companys, acceptar possibles

errades, comprendre la forma de corregir-les i no rendir-se davant d’un resultat

inadequat. En definitiva, aporta possibilitats de millora i fomenta l’afany de

superació.

4.3.5. ORIENTANCIONS METODOLÒGIQUES

Facilitar l ‘aprenentatge autònom. En aquest sentit es proposaran activitats que

exigeixin que l ‘alumnat, a partir d ‘una sèrie d ‘exemples, estableixi les seves

pròpies conclusions .

Fomentar l’esforc personal. Regularment, es proposaran a l ‘alumnat tasques que

haurà de desenvolupar de manera individual.

Anticipar-se a les necessitats educatives de l ‘alumnat. El professorat no s ‘ha

d’adaptar a l ‘alumnat per deixar-los on són, sinó per provocar que avancin. És

necessari saber el nivell de l ‘alumnat, els seus coneixements previs, per tal

d’avançar partint del que dominen i ajudar-los a assolir l’objectiu d ‘ensenyament

fixat.

Motivar utilitzant una metodologia variada. En aquest sentit, a més de les

activitats més clàssiques d ‘anàlisi morfosintàctica i traducció, es pot recòrrer a d

‘altres amb l ‘ajut de les tecnologies de la informació i comunicació, sense oblidar l

‘ús de mitjans audiovisuals. Podem usar també premsa, lectura de textos,

elaboració d ‘informes i totes aquelles possibilitats que els nostres mitjans o el

tema a desenvolupar ens permetin, incloent-hi el comentari o l ‘explicació

magistral del professorat. També pot resultar d ‘utilitat l ‘ús d’agrupaments

diversos, segons el tipus d ‘activitat.

Motivar per a la participació en les decisions de classe. L ‘alumnat s ‘ha de sentir

corresponsable del desenvolupament de la classe de cultura clàssica, mitjançant

la seva participació en la presa de decisions sobre l ‘organització de la classe.

Motivar mitjançant el desafiament. La realització de tasques de progressiva

dificultat o la planificació i participació en projectes d ‘indagació o investigació, que

poden tenir certa complexitat.

-Afavorir un aprenentatge funcional tant de l ‘estudi de la llengua com el del món

clàssic. Aquest aspecte es planteja des de la perspectiva del llegat que ens han

deixat els grecs i romans. Reconèxer-lo fa que l ‘alumnat entengui millor el

funcionament de les llengües que utilitza i, per tant, que en faci un ús precís.

-Individualitzar el procés d ‘ensenyament, aprenentatge i avaluació. Es poden

emprar tècniques de personalització del procés docent establint un diàleg amb

l’alumnat sobre la metodologia didàctica, les diverses opcions disponibles i donar

certes possibilitats d’elecció al respecte. És necessari també insistir en la

necessitat que el professorat usi instruments variats d’avaluació i que tendeixi a

l’avaluació integral i sistemàtica, mitjançant l’ús de matrius de valoració, treballs

d’investigació, proves variades, etc.

En general, es procurarà participar en activitats que comporten encontres o

experiències amb l’entorn cultural i artístic o que impliquen una anàlisi contrastiva

de les llengües objecte d’estudi, especialment les que són oficials a les Illes

Balears.

4.3.6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

Es farà una prova objectiva per a cada avaluació.S'haurà d' afegir una nota dels

treballs del quadern i tenint també en compte la participació a classe i

l'aprofitament de les activitats programades i de les lectures programades per a

la matèria.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Segons els procediments d'avaluació esmentats , els criteris de qualificació seran:

33% prova objectiva, 33% quadern i 33% treballs i lectures.

C/ ASSOLIMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En relació a la competència en comunicació lingüística , hauran de comprendre les

connexions entre les llengues europees.

Pel que fa a la competència d'aprendre a aprendre, hauran de reconèixer

l'herència lingüística del grec i el llatí a les nostres llengues.

En l'ambit de les competències cultural, artísitica i ciutadanes hauran de

comprendre les institucions, els costums , ritual i creences greges i romanes, fent

les correspondències amb les actuals.

En relació a la competència artística i cultural hauran d'establir la diferència en els

edificis d'una ciutat grega i una de romana i reconèixer-ne la seva empremta al

nostre entorn.

D/ AVALUACIÓ INICIAL

No s'escau doncs no se li suposen preconeixements a l'alumne.

E/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Es farà de manera periòdica, tenint en compte els criteris d'avaluació, els

procediments d'avaluació i els criteris de qualificació esmentats.

4.2.7. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Comprendre l’existència de diversos tipus d’escriptura i la seva funció.

Conèixer els alfabets grec i llatí i ser capaç de llegir paraules en les dues

llengües.

2. Saber situar en un mapa els principals indrets i accidents geogràfics del món

clàssic.

3. Identificar l’origen grecollatí de paraules d’ús comú i del lèxic científic i tècnic,

com també dels topònims balears.

4. Definir els gèneres literaris grecollatins i les seves conseqüències en la

literatura d’avui.

5. Diferenciar els trets més rellevants que caracteritzen les civilitzacions grega i

romana, identificant-ne els elements originals i valorant aspectes significatius de

la seva aportació a la civilització occidental, especialment la seva aportació a les

llengües d’Europa.

6. Conèixer els elements essencials del desenvolupament de la vida quotidiana a

Grècia i Roma i de les seves institucions polítiques, confrontant-los amb els

corresponents actuals.

7. Comparar les característiques de la religiositat antiga amb la del món actual.

Establir semblances i divergències entre els mites i herois antics i els actuals.

Saber trobar comparances entre mites i rondalles.

8. Valorar el coneixement científic i tècnic del món grecollatí i la seva influència en

l’actualitat.

9. Utilitzar diverses fonts per tal de localitzar, obtenir i seleccionar informació

pertinent d’acord amb una finalitat prèviament establerta.

4.2.8 RECURSOS I MATERIALS

. Com a llibre de text es farà servir el llibre de Cultura Clàssica de tercer

d'ESO de Santillana. El llibre de lectura obligatòria serà “Historia de los

griegos”d'Indro Montanelli i “La plata de Britania “ de Lindsey Davis.

4.2.9.ACTIVITATS

A/ QUE CONTRIBUEIXEN A MILLORAR LA COMPRENSIÓ LECTORA

Activitats que inclouen qüestions de comprensió sobre lainformació proporcionada

i exercicis amb textos originals d'autors clàssics.

B/ REFORÇ I SUPORT EDUCATIU

Resoldre acròstics ,sopes de lletres, relacionar amb fletxes, exercicis de vertader o

fals, de cercar errades, omplir taules o plànols, ordenar llistes, fer trencaclosques,

reordenar fets cronològicament, etc.

C/ AMPLIACIÓ

Activitats de cerca del llegat clàssic en el món contemporani , i exercicis

d'investigació geogràfica o d'algun aspecte cultural.

D/ EXTRAESCOLARS

Pel que fa a les activitats extraescolars estan programades dues sortides al llarg

del curs:

1/ Excursió a Pol.·lentia amb l’assesorament d’un arqueòleg.

2/ Visita al festival de teatre clàssic.

E/ PENDENTS

No s'escau .

4.2.10. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS DE SUPORT

EDUCATIU

4.1.10. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS DE SUPORT

EDUCATIU

A/ ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

En alumnes amb necessitats educatives molt significatives , amb alumnat amb

incorporació tardana al sitema educatiu o amb un desfase curricular significatiu,es

demanarà el suport del departament d’orientació i el taller de llengua i cultura i

l’aula d’acollida.

B/ AMB NECESSITATS EDUCATIVES D’APRENENTATGE

Els alumnes amb necessitats educatives no significatives rebran tota ajuda i suport

a l’aula que sigui possible,mitjançant les mesures de reforç educatiu assenyalades

per a que aquest alumnat pugui assolir els objectius mínims per a la assignatura :

de manera individual o en grups molt petits s’adaptarà el material, triant textos,

notícies,etc, de un nivell de dificultat inferior. Es treballarà en la comprensió oral i

escrita i s’ensenyarà els alumnes a fer servir el diccionari com a una eina

imprescindible i a fer diàriament resums i a cercar les idees més importants.També

es fomentarà en aquest alumnat l’autoestima i la compenetració amb la resta de

companys.

C/ AMB ALTES CAPACITATS

Per a aquest alumnat es prepararà un material complementari amb un nivell de

dificultat superior al ensenyat a classe, com textos de caràcter ètic i filosòfic de

més complexitat, preguntes més abstractes, etc.

D/ ALUMNES DE INCORPORACIÓ TARDANA AL SISTEMA EDUCATIU

Per a aquest alumnat amb dificultas d’aprenentatge i amb necessitat de suport

lingüístic, es demanarà l’ajuda del departament d’orientació i assistiran al taller de

llengua i cultura i aula d’acollida.

E/ ALUMNES AMB UNA ATENCIÓ EDUCATIVA ESPECÍFICA

Un dels objectius principals d’una ensenyança de qualitat és oferir un apropament a la propi realitat dels alumnes, tant en el seu entorn com a les pròpies aspiracions, capacitats i interessos. Això és particularment rellevant en l’àrea de l’ètica, marcada per les distintes personalitats dels propis alumnes i per la diferent percepció del medi social, que tenen unes o altres comunitats, i uns o altres entorns socials, econòmics, culturals...

A més els alumnes no tenen un nivell de coneixement homogeni. Hi pot haver diferències en el nivell lingüístic dels alumnes, el que pot provocar grans desnivells a l’hora d’entendre els conceptes específics de l’ètica molts d’ells de gran abstracció.

Els continguts: Per tot això, la programació ha de tenir en compte que no tot s els

alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat els continguts tractats. Per això ha d’assegurar, a final d’etapa, un nivell mínim per tots els alumnes i permetre que els alumnes més avantatjats puguin ampliar els seus coneixements més enllà del mínim comú.

Aquests objectius s’assoleixen amb el plantejament de les unitats a dos nivells. En el primer nivell es plantejaran les idees generals i bàsiques i després un segon nivell d’aprofundiment. En el primer nivell l’han d’assimilar tots els alumnes, el segon nivell serà treballat més o menys profundament segons les capacitats de cada alumne/a.

Les activitats: Les activitats de cada unitat han de reflectir aquesta diversitat. Una

sèrie d’activitats serviran per comprovar el grau de comprensió dels continguts bàsics per part de l’alumne/a i corregir els continguts mal apresos.

Altres activitats han de comprovar la capacitat de judici i d’anàlisi de problemes per part dels alumnes i permetran una avaluació a distints nivells.

c) Atenció a la diversitat en la metodologia.- L’atenció a la diversitat està contemplada també en la metodologia i en

les estratègies didàctiques concretes que l’aplicaran dins l’aula. Dos tipus d’estratègies:5) Una estratègia expositiva en els continguts bàsics. L’objectiu és assegurar

que els continguts bàsics són compresos per tot l’alumnat, definint clarament el nivell que es vol assolir.

6) Una estratègia d’indagar en el cas dels continguts específics que permeti als alumnes profunditzar en seves investigacions segons les seves capacitats i interessos.

L’àrea d’Ètica te una gran capacitat formativa a partir del punt de vista de les actituds i de la socialització dels alumnes. En aquest sentit és important realitzar activitats que vinculin a tota la classe: Treballs de grup, debats, posada en comú...

Instruments concrets i mesures complementàries d’atenció la

diversitat: Varietat metodològica. Varietat d’activitats de reforç i d'aprofundiment. Multiplicitat de procediments d’avaluació de l’aprenentatge. Diversitat de mecanismes de recuperació. Revisió trimestral per part dels alumnes del desenvolupament de la

programació. Treballs en petit grup. Treballs voluntaris.

Aquest instruments poden ser complementats amb altres mesures: Fer una detallada avaluació inicial. Afavorir l’existència d’un bon clima d’aprenentatge dins l’aula. Insistir en el reforços positius per millorar l'auto estima. Aprofitar les activitats fora de l’aula per assolir una bona cohesió i integració

del grup.Si aquestes previsions no són suficients per atendre la diversitat es

recorrerà als procediments institucionals d’atenció a la diversitat quan aquesta és de caràcter extraordinari: deficiències en la capacitat de lectura, comprensió de la lectura, utilització de tècniques d’estudi, expressió oral i escrita, incapacitat física o psíquica per seguir el projecte curricular.

Necessitats educatives especials.- Els alumnes amb dificultats físiques o psíquiques que les impedeixin

seguir el desenvolupament normal del projecte curricular, previ informe psicopedagògic del departament d’orientació, se’ls elaboraria, l’adopció curricular necessària, referent a:19)Adaptació d’objectius i continguts.20)Graduació de criteris i procediments d’avaluació.21)Metodologia.22)Elecció de materials didàctics.23)Agrupaments.24)Organització espai-temps.25)Programes de desenvolupament individual.26)Reforços.27)Adaptació al ritme d’aprenentatge de l’alumnat.

4.4. FILOSOFIA I CIUTADANIA DE PRIMER DE BATXILLERAT

Introducció :

La matèria de batxillerat filosofia i ciutadania s’ha configurat amb un doble

plantejament: d’una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la reflexió

filosòfica; de l’altra, ha d’aprofundir en l’estudi, ja començat en l’etapa obligatòria,

de la dimensió moral i ciutadana de l’ésser humà, i les seves implicacions a

nivell social i polític. Filosofia i ciutadania és una matèria comuna a totes

les modalitats de batxillerat que ha de tenir també, com el mateix

batxillerat, una funció propedèutica en relació a la preparació de l’alumnat per

poder continuar amb èxit estudis de grau superior, siguin de cicle formatiu o

universitaris, i una funció formativa i terminal que contribueixi al

desenvolupament de la maduresa intel·lectual, personal i social de l’alumnat i

que ofereixi les eines adequades per pensar críticament, amb autonomia, sobre

les realitats del món contemporani i exercir les competències ciutadanes. No

s’ha de descuidar, però, el convenient caràcter també de preparació prèvia, que

pot complir la matèria en relació a la història de la filosofia que s’ha de cursar en

el segon curs de batxillerat, i de manera particular respecte de l’aprenentatge dels

procediments que s’introdueix ja en aquest primer curs.

4.4.1. OBJECTIUS DEL CURS

L’ensenyament de la filosofia i ciutadania en l’etapa de batxillerat tendrà com a

objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents: 1. Identificar i

valorar el sentit dels problemes filosòfics proposats, distingint els conceptes

involucrats, i reconèixer el caràcter propi de la filosofia, distingint-la dels

altres tipus de sabers i pseudosabers. 2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva

davant les qüestions teòriques i pràctiques, fonamentant adequadament les

idees i les decisions pròpies. 3. Identificar, explicar i usar correctament la

terminologia filosòfica bàsica de les diferents disciplines filosòfiques objectes

d’estudi. 4. Comentar textos filosòfics, encertant en la identificació dels

problemes que plantegen, l’explicació dels termes que usen, explicitant-ne

l’estructura i el significat, indicant els arguments utilitzats i les solucions

proposades. 5. Utilitzar procediments bàsics per al treball intel·lectual: recerca i

selecció d’informació, anàlisi, síntesi, contrast i avaluació crítica, desenvolupant el

rigor intel·lectual i la creativitat en el plantejament dels problemes. 6. Expressar

el pensament propi, oralment i per escrit, amb rigor, ordre, claredat,

coherència i creativitat, argumentar-lo de manera coherent, i contrastar-lo

amb altres posicions i argumentacions. 7. Practicar i valorar el diàleg filosòfic

com a procés d’aproximació racional al coneixement, on es tracta de donar i exigir

raons, i de constituir una comunitat de recerca com a vehicle per cercar

respostes als problemes plantejats. 8. Adoptar una actitud de respecte cap a

les diferències i de crítica enfront de qualsevol intent de justificació de les

desigualtats socials i davant de tota discriminació, ja sigui per raons de sexe,

ètnia, cultura, creences o altres característiques individuals o socials. 9. Valorar

la capacitat normativa i transformadora de la raó per construir una societat més

justa, en la qual existeixi una veritable igualtat d’oportunitats. 10. Valorar els

intents per construir una societat mundial basada en el compliment dels drets

humans, en la convivència pacífica i en el respecte a la natura. 11. Consolidar

la competència social i ciutadana fonamentant teòricament el seu sentit, valor i

necessitat per exercir una ciutadania democràtica. 12. Desenvolupar una

consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i

compromesa amb la construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i

amb la defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en

la vida comunitària.

4.4.2. CONTINGUTS

Continguts comuns - Tractament, anàlisi i crítica de la informació obtinguda

utilitzant diferents mitjans de consulta solvents, incloent-hi els digitals, - Anàlisi i

comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb

propietat i rigor els corresponents termes i conceptes. - Definició dels principals

termes filosòfics. - Expressió argumentada d’idees, oral i escrita. - Pràctica del

diàleg i del debat mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció

atenta i crítica dels arguments dels altres. - Participació en espais de reflexió i

intercanvi d’informació, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de

la comunicació.

Bloc 1. El saber filosòfic - Filosofia, ciència i altres models de saber:

caracterització de la filosofia i de la ciència com a models de coneixement,

diferents del saber ordinari, els mites, les supersticions, les religions i les

ideologies. - Les preguntes i els problemes de la filosofia: identificació i

plantejament d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves

principals solucions. - Llenguatge i lògica. Teoria i pràctica de l’argumentació.

- La filosofia com a racionalitat teòrica: veritat i realitat - La filosofia com a

racionalitat pràctica: ètica i filosofia política.

Bloc 2. L’ésser humà: persona i societat - La dimensió biològica: evolució,

hominització i qüestions filosòfiques que susciten. - La dimensió cultural i social.

Natura i cultura. Individu i societat. - Relació lingüística i simbòlica del subjecte

amb el món. - Concepcions filosòfiques de l’ésser humà.

Bloc 3. Filosofia moral i política - Els fonaments de l’acció moral: llibertat i

responsabilitat. - Les teories ètiques davant els reptes de la societat actual. -

Ètica cívica o ètica de mínims i ètiques de màxims. Dret i moral.

Bloc 4. Democràcia i ciutadania - La dimensió política i ciutadana de l’ésser

humà i les diferents interpretacions de la ciutadania. Origen i fonamentació

filosòfica del concepte de ciutadania. Conceptes d’estat i nació. - Origen i

legitimitat del poder polític. - Fonaments filosòfics de l’Estat democràtic, social i

de dret. - Conflictes latents i emergents de les societats actuals: El problema del

medi ambient, els moviments migratoris, les desigualtats de gènere i les

econòmiques, la globalització o les formes de participació democràtica a través de

les noves tecnologies. - Les utopies socials. La construcció d’una cultura de pau.

TEMPORALITZACIÓ DELS CONTINGUTS.

Tenint enguany un nou llibre de text de referència per a adaptar-se al nou

currículum:”Filosofia i Ciutadania “ de Izuzquiza i altres de l’editorial Anaya, s’ha

començat amb un tema introductori d’introducció a la Filosofia i s’ha establert com

a eix central l’estudi de l’home en la seva dimensió biològica, cultural, social i

política, per a conciliar la temàtica de filosofia i ciutadania. Els temes seleccionats

s’adaptan als blocs temàtics de continguts establerts per a la matèria.

Les unitats didàctiques assenyalades han estat les següents :

Unitat 1, 2 i 3 del llibre esmentat que s’impartirà la primera avaluació ( del 18 de

setembre al 4 de desembre aproximadament). Unitats 4, 9 i 10 que s’explicaran a

la segona avaluació ( del 9 de desembre al 12 de març aproximadament) .

Finalment les unitats 11 i 12 de més extensió s’impartiran la tercera avaluació ( del

16 de març al 19 de juny ). S’ha d’especificar que aquestes dates coincideixen

amb els períodes lectius i d’avaluació dels alumnes.

Concretant els continguts de cada unitat didàctica i els seus objectius mínims, s’ha

programat el següent :

A/ PRIMERA AVALUACIÓ

BLOC 1 ( El saber filosòfic - Filosofia, ciència i altres models de saber:)

1. Tema 1. Introducció a la filosofia .

Objectius generals: Comprendre i explicar:1.Què és la filosofia: trets principals del pensament filosòfic. 2.La filosofia i la ciència: semblances i diferències.

3.Filosofia, mite i religió

Com a mínims consensuats pel departament, s’explicaran els apartats 1, 2, 3 i 4

del llibre de text.

Objectius mínims: Saber donar una definició extensa de filosofia Poder donar una explicació general sobre les semblances i diferències entre el pensament científic i el filosòfic. Poder argumentar les diferències entre el pensament mític i religiós i el pensament filosòfic.

BLOC 2. ( L’esser humà : persona i societat )

2. Tema 2. L’animal humà : origen i evolució

Com a mínims consensuats pel departament s’explicaran els apartats 4 i 5 del

llibre, que es complementaran amb el tema següent del llibre. El procés

d’hominització no s’estudiarà molt ampliament, perquè aquest aspecte ja es tractat

a la nova assignatura .”Ciències per al món contemporani”. En aquest sentit, s’han

triat els apartats que fan referència a la capacital lingüística i simbòlica de l’ésser

humà, que serviran d’introducció i de context a la dimensió cultural, explicada en la

unitat següent.

Objectius generals: Comprendre i explicar:

1 . Saber explicar el paper de les diferents conductes específicament les humanes i el paper del llenguatge com a resultat de l’homització i el seu paper (percepció, aprenentatge, intel·ligència i pensament abstracte, llenguatge). Semblances i diferències entre les conductes animals i les humanes.

Objectius mínims: Conèixer i explicar les conseqüències del procés d’hominització. Saber explicar el paper de les diferents conductes i el paper del llenguatge.

3. Tema 3. Els espais de l’ésser humà : natura, cultura i societat

Objectius generals: Comprendre i explicar:

1.Una definició antropològica de cultura.2. L'oposició natura/cultura.

3.Les relacions entre cultura i societat: la diversitat cultural i el seu estudi: etnocentrisme, relativisme i universalisme.

Com a mínims consensuats pel departament s’explicaran els apartats del llibre :1,2,4 i 6 que fan referència als següents objectius mínims :

Objectius mínims: Ser capaç de donar una definició de cultura des de la perspectiva evolutiva. Poder argumentar les diferències entre etnocentrisme, relativisme i universalisme.

B/ SEGONA AVALUACIÓ

BLOC 2 ( Continuació )

4. Tema 4. Concepcions filosòfiques de l’ésser humà

Objectius generals: Conèixer els problemes filòsofics plantejats sobre l’ésser humà i la seva identitat, així com els problemes de la relació ment i cos.

Com a mínim consensutat pel departament s’explicarà el primer apartat del llibre d’aquest tema, que s’enllaçarà amb el tema 9 del llibre, corresponent al Bloc III del currículum.

Objectius mínimsPoder plantejar els problemes que presentaria l'acceptació d'una actuació

humana lliure i els que presentaria l'acceptació del determinisme. Saber plantejar la diferència entre ment i cos a l'hora de justificar o explicar la conducta humana.

BLOC III ( Filosofia moral i política )

5. Tema 9. Els fonaments de l’acció moral: llibertat i responsabilitat

Objectius generals :Comprendre i explicar la dimensió ètica de l'ésser humà i les seves característiques.Relacionar els conceptes d'ètica, llibertat i determinisme.Objectius específics :Com a mínims consensuats pel departament s'explicaran els apartats 1 i 4 d'aquest tema.

Els alumnes hauran de relacionar la dualidat llibertat-determinisme amb una concepció de l'ésser humà com a subjecte moral i com a subjecte social, introduint en aquest darrer aspecte la idea de justícia.

6.Tema 10. L'ètica davant els reptes de la societat actual.Objectius generals :Comprendre i explicar la idea de justícia i la seva relació amb la dimensió moral i social de l'ésser humà.Objectius específics:Com a mínim consensutat pel departament s'explicarà l'apartat 2 d'aquesta unitat didàctica.Els alumnes hauran de saber diferenciar les diverses concepcions filosòfiques i històriques del concepte de justícia, diferenciant entre el concepte ètic i moral i el concepte social de l'esmentat concepte.

TERCERA AVALUACIÓ

BLOC IV ( Democràcia i ciutadania)

7.Tema 11. L'organització de la societat : poder polític. Estat i democràcia.

Objectius generals :

Els alumnes hauran de comprendre en primer lloc el caràcter social de l'ésser humà . També hauran de comprendre i explicar les teories sobre l'origen de la societat , l'estat i el poder políticObjectius específics :Com a mínims consensuats pel departament s'explicaran els apartats 1, 2, 3 i 4.Els alumnes hauran de saber definir el concepte de societat i els grups que la integren.També hauran de diferenciar entre las teories naturalistes i contractualistes sobre l'origen de la societat.Finalment hauran de saber relacionar el poder polític amb l'estat , establint les diverses concepcions històriques i filosòfiques de l'estat.

8.Tema 12. La construcció filosòfica de la ciutadania.Objectius generals :Els alumnes hauran de saber explicar els diferents models de ciutadania i la seva relació amb les formes d'organització política.

Objectius específics:Com a mínims consensuats pel departament s'explicaran els apartats 3, 4 , 5 i 6.Els alumnes hauran de saber diferenciar entre les concepcions liberals, comunitaristes i republicanistes. També hauran d'exposar perspectives crítiques i novedoses per a entendre la societat, com la plantejada per la teoria feminista.

4.4.3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

Per la seva pròpia idiosincràsia, la filosofia és una disciplina diferent a les altres assignatures de batxillerat, per tant, també serà específica la seva metodologia didàctica.

Si l’objectiu essencial de la filosofia és que l’alumnat arribi a desenvolupar una intel·ligència crítica, la metodologia haurà d’anar encaminada a fer realitat aquest objectiu prioritari, el que suposa prioritzar el treball personal de l’alumnat mitjançant la lectura i el comentari de textos filosòfics.

La metodologia didàctica que ens proposam comença partint de que a l’inici d’un tema a estudiar hi haurà primer una anàlisi dels preconceptes dels alumnes per a detectar el nivell des del qual començar: errades, prejudicis, grau d'aprofundiment en els continguts, etc. Després es farà una exposició a classe per part del professor/a de la tesis central del tema, sempre fugint d’explicacions magistrals i procurant que les explicacions siguin del que l’alumnat ha d’aprendre. El professor elaborarà, principalment durant els primers mesos del curs, activitats de control dels apunts presos pels alumnes, de tal manera que a mesura que el curs avança els alumnes arribin a considerar els seus apunts com a un bon punt de partida per a l'estudi i la realització d'activitats. Llavors se proposaran activitats encaminades a que

l'alumne fassi seu allò presentat a classe, ja siguin exercicis de reflexió, de resum i estructuració, de lectura i comentari de textos, de recerca de relacions entre allò tractat amb altres àmbits del coneixement, etc.

Així mateix es plantejaran durant el curs activitats en grup i debats a classe que permetin a l'alumne conèixer les pròpies idees i les dels altres, que diferenciï les opinions de les argumentacions, que descobreixi l'estructura d'un argument i que pugui modificar les seves opinions buscant les raonables, adonant-se així de les pròpies incoherències per mirar de rebutjar-les.

4.4. ORIENTANCIONS PER A L’AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’ AVALUACIÓ

Per a avaluar els alumnes es faran com a mínim dues proves escrites per a avaluació . També es tindrà en compte la feina diària dels alumnes i l’actitud a classe.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Si es considera l'aprenentatge de la filosofia com un procés actiu que consisteix a examinar amb claredat i rigor judicis i argumentacions sobre els diversos problemes filosòfics, les tècniques que s’emprin per avaluar-lo no aniran destinades a mesurar la memorització dels continguts conceptuals, sinó que tendrà en compte també el domini dels procediments. Es qualifacarà la coherència, crítica i argumentació en les respostes a les qüestions plantejades. Els alumnes hauran de poder relacionar conceptes i idees, fent servir els conceptes explicats a classe. Hauran de saber explicar, estructurar i entendre un text filosòfic,aplicant la teoria explicada a classe .

C/ AVALUACIÓ INICIAL

Es farà una avaluació inicial al principi de curs per a saber el nivell de coneixement dels alumnes i les seves dificultats .L’objectiu és que els alumnes puguin assolir els objectius assenyalats per a la matèria. En aquest sentit una avaluació inicial dona molta informació perquè posa de manifest les mancances dels alumnes i les seves necessitats educatives.

D/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSEYAMENT-APRENENTATGE

El procés d’ensenyament-aprenentatge es farà de manera periòdica, valorant la

feina diària i el progrés dels alumnes. Es faran proves de resposta tancada,

comentaris de texts, etc.

4.2.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Elaborar un vocabulari filosòfic bàsic on es reculli la definició dels termes més

significatius de cada bloc de contingut que serveixi per a consolidar l’hàbit de

recórrer als bons diccionaris generals i especialitzats, en paper o suport

electrònic, per tal d’assegurar la comprensió i l’ús correcte del llenguatge

adient per a tractar els problemes filosòfics (tots els blocs).

2. Analitzar textos filosòfics breus, donant compte del problema que tracten, del

significat dels termes que usen, de l’articulació de l’estructura que

presenten, de la connexió entre les idees que s’hi expressen i dels

raonaments que hi són presents (tots els blocs).

3. Realitzar activitats de documentació i indagació per obtenir informació a través

de diverses fonts solvents, contrastar-la i organitzar-la en fitxes o arxius, resums,

esquemes, diagrames o mapes conceptuals i utilitzar-la críticament i

creativament com a base per dur a terme qualque petit assaig individual o

col·lectiu (tots els blocs).

4. Compondre dissertacions o textos propis, i preparar i dur a terme

exposicions orals en les quals s’expressi el resultat d’una reflexió personal o

col·lectiva s’assoleixi una integració de les diverses perspectives i s’avanci en la

formació d’un pensament autònom, raonant amb argumentacions ben construïdes

(tots els blocs).

5. Participar activament i constructivament en sessions de discussió i diàleg, fent

aportacions ordenades, i sintètiques i prestant atenció als punts de vista aliens

(tots els blocs).

6. Reconèixer i saber explicitar el caràcter propi de la filosofia distingint-la d’altres

sabers o pretesos sabers, i distingir-ne els vessants teòric i pràctic, centrant-se en

les preguntes i els problemes fonamentals (bloc 1).

7. Formular preguntes i expressar dubtes com a inici del procés de recerca

d’estratègies per donar respostes reflexives i crítiques que excloguin

prejudicis o valoracions no justificades amb bones raons (bloc 1).

8. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a

determinats factors històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcions

implícites que la condicionen (bloc 1).

9. Conèixer i analitzar les característiques específiques de l’ésser humà com una

realitat complexa i oberta de múltiples expressions i possibilitats, aprofundint

en la dialèctica naturalesa i cultura, individu i ésser social, que constitueixen la

persona (bloc

10. Conèixer i valorar la naturalesa de les accions humanes en tant que lliures,

responsables, normatives i transformadores (bloc 3).

11. Comprendre i valorar les idees filosòfiques que han contribuït, en diferents

moments històrics, a definir la categoria de ciutadà i ciutadana, des de la Grècia

clàssica fins a la ciutadania global del món contemporani, fent especial

èmfasi en la Il·lustració i en la fonamentació dels Drets Humans (bloc 4).

12. Assenyalar les diferents teories sobre l’origen del poder polític i la seva

legitimació, identificant-ne les que fonamenten l’Estat democràtic i de dret, i

analitzar els models de participació i d’integració en la complexa estructura

social d’un món en procés de globalització (bloc 4).

4.2.6. RECURSOS I MATERIALS Com a recurs i material didàctic es farà servir el llibre de text de "Filosofia i ciutadania " de Izuzquiza i altres, de l'editorial Anaya. També es faran servir articles, fotocòpies i ampliacions que siguin adients pel desenvolupament de les unitats didàctiques. Per exemple es poden donar fotocòpies del llibre d'Ayala :"Origen y evolución del hombre " de l'editorial Alianza, sobretot en allò referent a larelació entre el procés evolutiu i les conseqüències ètiques i culturals.També es poden comentar revistes especialitzades en la matèria.

4.2.7. ACTIVITATSCom a activitats a classe es poden aprofitar les activitats proposades en el llibre de text per a cada unitat didàctica. També es treballarà a classe la tècnica de comentar textos filosòfics

A/ REFORÇ I SUPORT EDUCATIUEn aquest nivell no s'especifiquen adaptacions curriculars,però malgrat això sempre es pot donar,segons les necessitats dels alumnes i el criteri del professorat, a alumnes amb més dificultats d'aprenentatge textos filòsofics una mica més senzills per a que arribin a assolir els objectius i continguts de la matèria.

B/ AMPLIACIÓAl igual que en l'apartat anterior també es pot donar textos i material de més dificultat pels alumnes amb un nivell s'aprenentatge superior en la matèria.

C/ EXTRAESCOLARSNo hi ha de moment ninguna sortida extraescolar programada en aquest moment.

D/ PENDENTSEssent primer de batxillerat els alumnes no tenen al començament de batxillerat la matèria suspesa. A segon de batxillerat s’avaluarà la matèria de primer mitjançant una avaluació específica.L'avaluació de pendents es farà a partir de dues proves escrites, segons el temari desenvolupat el curs anterior que es farà públic i explícit, amb prou anticipació, als alumnes. Cada una de les proves es farà sobre tot el temari i la segona serà una recuperació de la primera per als alumnes que no la superaren. La data de les proves estarà en funció del calendari final elaborat per la direcció del centre.

4.2.8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el batxillerat no es contemplen adaptacions curriculars significatives. Malgrat això es pot donar suport als alumnes que presentin dificultats a l’hora d’assolir els objectius i continguts de la matèria. aclarint de manera més detallada els seus dubtes, ensenyar a fer esquemes, resums, etc.

4.5. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA DE SEGON DE BATXILLERAT

Plantejament.

La Filosofia II és un curs d'història de la filosofia que ha estat pensat com a culminació de l'educació filosòfica en el batxillerat i que, per tant, està estretament relacionat amb la matèria que s'imparteix al primer curs. Es tracta, efectivament, d'una aproximació des de la perspectiva històrica als grans problemes filosòfics que han estat estudiats a Filosofia I des d'un punt de vista sistemàtic. La justificació de la presència de la història de la filosofia en el currículum de batxillerat, en conseqüència, no pot ser diferent de la que s'ha donat a la de Filosofia I, com tampoc poden ser gaire distints els objectius i els criteris d'avaluació. L'única diferència realment significativa és l'èmfasi que es posa en l'exigència que les teories filosòfiques es presentin situades en les circumstàncies històriques i socials concretes en què foren construïdes com a respostes a unes preguntes plantejades en el context intel·lectual d'una època determinada.Per al qui s'aproxima a la història del pensament encara és més decisiu tenir en compte que l'exploració contemporània dels conceptes centrals de la filosofia no hagués estat possible sense el constant recurs a allò que aquests conceptes retenen de les construccions o runes del passat. En això consisteix la historicitat de la filosofia, la comprensió de la qual exigeix enllaçar sense solució de continuïtat els problemes filosòfics del present amb els del passat. Aquests problemes no són altres que els que s'expressen a grans trets amb els continguts conceptuals de la matèria de Filosofia I, que el professorat ha de fer servir per seleccionar els autors i corrents filosòfics més significatius per comprendre i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents històrics que les han condicionades. Aquest és un dels objectius fonamentals del batxillerat que Filosofia II, com a matèria comuna a totes les modalitats, ha de contribuir a assolir de manera diferenciada aportant un enfocament integrador que superi la disjunció entre la cultura de les humanitats i la cultura científica.

4.5.1. OBJECTIUS DEL CURS

Objectius L’ensenyament de la història de la filosofia en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents: 1. Llegir de manera comprensiva textos filosòfics d’autoria diversa, compararlos entre si, situar-los en els seu context històric, analitzar-los, interpretarlos i fer-ne un comentari crític. 2. Conèixer i utilitzar adequadament la terminologia bàsica dels autors estudiats. 3. Desenvolupar hàbits de treball intel·lectual i estratègies d’accés, recollida, selecció i organització d’informacions pertinents per realitzar treballs escrits, exposicions orals o debats sobre algun tema d’interès filosòfic. 4. Exposar correctament, de paraula i per escrit, el pensament filosòfic

dels autors estudiats i expressar el pensament propi amb correcció lingüística, rigor, ordre, claredat, coherència i creativitat. 5. Practicar correctament el diàleg i el debat, i valorar-los com a mitjà d’aproximació a la veritat i com a via privilegiada per a l’exercici actiu del respecte, la tolerància i la comprensió mútua. 6. Reconèixer i comprendre des d’una perspectiva històrica els problemes filosòfics estudiats en el curs anterior, valorant-los com a temptatives de solució a problemes plantejats en un determinat context històric i en connexió amb altres realitzacions culturals. 7. Conèixer els principals trets dels períodes en què es divideix la història de la filosofia occidental i relacionar els aspectes socials, econòmics i polítics de cada un d’aquests amb les produccions de la tècnica, la ciència i la filosofia.8. Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant d’opinions contraposades, a partir de la comprensió de la relació que es dóna entre teories i corrents filosòfics que s’han succeït al llarg de la història, analitzant la semblança i diferències en la manera de plantejar els problemes i en les solucions proposades. 9. Valorar la utilitat de la reflexió filosòfica al llarg de la història per apropar-se a la solució de problemes filosòfics, morals, socials i polítics, i reconèixer la seva significació per a la comprensió del món actual. 10. Apreciar la capacitat de la raó per a regular l’acció humana individual i col·lectiva a través del coneixement i anàlisi de les principals teories ètiques i de les diverses teories de la societat, l’Estat i la ciutadania elaborades al llarg de la història, i consolidar la pròpia competència social i ciutadana com resultat dels compromisos cívics assumits a partir de la reflexió ètica. 11. Identificar i jutjar críticament l’ús de conceptes, creences, teories o formes de pensar que hagin conduït o condueixin a posicions de caràcter intolerant, excloent o discriminatori com són ara l’androcentrisme, l’etnocentrisme o altres. 12. Descobrir els condicionaments històrics i culturals de la pròpia concepció del món i enfortir l’actitud crítica davant les diferents opinions, teories o doctrines filosòfiques mitjançant l’anàlisi dels supòsits o prejudicis que els han condicionat.

4.5.2. CONTINGUTS:

PLATÓ. - Antecedents del seu pensament.- La teoria de les Idees.- La concepció de l'home: ètica i políticaTemporalització: Del 14 de set. fins al 26d'oct.Objectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: els plantejaments generals que marquen l'aparició del pensament racional; la concepció sofista del món com a "caballo de batalla" socràtic i platònic; la teoria de les Idees com a solució al problema del coneixement i del ser, de l'ètic i del polític.

ARISTÒTIL.- La teoria de la substància i del moviment.- La concepció de l'home: ètica i política.

Temporalització: Del 27d'oct fins al 23de nov.Objectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: l'intent de superació de Plató a través de la física i la metafísica nova; els plantejaments ètics i polítics.

-FILOSOFIA CRISTIANA I DEL RENAIXEMENT : Donat que s'ha suprimit a Sant Tomàs i a Maquiavel del temari de selectivitat , fer una introducció del seu pensament és a criteri del professorat.

DESCARTES. - La modernitat del seu pensament: la raó.- El dubte metòdic i les tres veritats.- El dualisme cartesià.Temporalització: Del 27 de novembre al 16 de desembre

Objectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: la concepció moderna de la raó; el dubte metòdic i la seva aplicació per al descobriment de les tres substàncies i l'antropologia cartesiana.

ubstàncies i l'antropologia cartesiana.

-HUME ( De 18 de desembre al 15 de gener )

- La crítica al racionalisme - El concepte d'experiència

Impressions i idees, elements del coneixement- El principi de causalitat-Escepticisme i fenomenisme

KANT. - Antecedents del seu pensament: l'empirisme- L' estudi del coneixement teòric (CRPura)- L' estudi del coneixement pràctic (CRPràctica)Temporalització: Del 19 de gener fins a 19 de febrer

Objectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: l'aportació empirista al pensament kantià; com contestar a la pregunta ¿què puc conèixer?; com contestar a la pregunta ¿què he de fer?

MARX. - Antecedents del seu pensament.- El materialisme històric.- La crítica a la societat capitalista i la proposta comunista.Temporalització: Del 23 de febrer. fins al 23 de marçObjectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: el materialisme com a concepció del món, de l'home i de la història, la crítica al sistema capitalista; la proposta marxiana.

NIETZSCHE. - Crítiques al pensament anterior.- Propostes: la Voluntat de Poder, el superhome i l'Etern Retorn.Temporalització: Del 24 març fins al 22 d'abril

Objectius mínims: Poder reconèixer i explicar o comentar a un text: la crítica al pensament anterior; les propostes nietzscheanes de la voluntat de poder, del superhome i de l'etern retorn.

-HANNAH ARENDT -Crítiques al pensament anterior- La relació amb el existencialisme i la fenomenologia El concepte de la política La crítica al totalitarisme. Temporalització : Del 23 d'abril fins al 15 de maigLa resta de curs es dedicarà a la realització de exàmens parcials o, si s'escau, de recuperació.

4.5.3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

La filosofia viu en els textos i per accedir a aquesta és imprescindible la lectura, l'anàlisi, la interpretació i el comentari dels textos en què es manifesta. Aquestes activitats han de constituir l'eix de l'ensenyament de la història de la filosofia perquè són els textos allò que permet entrar en contacte i "dialogar" amb els filòsofs i reconèixer la pluralitat del seu pensament i la historicitat de les tradicions en què s'inscriu. La comprensió mateixa dels textos exigeix disposar d'un bagatge conceptual suficient, d'unes habilitats procedimentals per encarar la seva anàlisi i d'unes informacions complementàries sobre el context de l'obra del qual s'ha extret el fragment, sobre el conjunt de l'obra de l'autor i sobre les circumstàncies històriques en què varen ser escrits. Per això, el professor/a haurà d'explicar en algun moment els aspectes més importants per comprendre l'autor o el període estudiat, encara que en moltes ocasions, només donarà les orientacions necessàries perquè siguin els mateixos alumnes els qui s'encarreguin de cercar la informació pertinent en obres de consulta. Així mateix es programaran activitats guiades, a partir de qüestionaris o de pautes orientadores, destinades a assolir una assimilació progressiva dels continguts segons la regla cartesiana d'anar del més simple al més complex, partint d'exemples o experiències concretes per passar després a conceptes més generals i abstractes.

El mètode didàctic específic es desenvoluparà segons l’esquema: Explicació introductòria i de temes principals pel professor. Lectura del material bibliogràfic per a la recollida d'informació per part

dels alumnes; la informació adient a cada tema serà la que el professor indiqui del llibre de text dels alumnes o la que ell mateix aporti a partir d'altres materials.

Aclariment en gran grup dels conceptes fonamentals i de les relacions i implicacions entre aquests.

Lectura i comentari de textos dels autors de cara al seu anàlisis i comentari, així com d'altres activitats que el professor consideri oportunes.

Elaboració final per part de l'alumne de tot el material vist a classe, ja sigui en forma de resum, d'exposició d'idees, d'esquema, de mapa conceptual, etc.

4.5.4. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓAnalitzar el conjunt d’un text filosòfic a fi d’identificar els seus elements fonamentals (conceptes i termes específics) i la seva estructura expositiva (tesis, arguments i conclusions).

Es qualifacarà la coherència, crítica i argumentació en les respostes a les qüestions plantejades. Els alumnes hauran de poder relacionar conceptes i idees, fent servir els conceptes explicats a classe. Hauran de saber explicar, estructurar i entendre un text filosòfic,aplicant la teoria explicada a classe .

Comentar críticament un text filosòfic identificant la consistència dels seus arguments i conclusions, així com la vigència de les seves aportacions a l’actualitat.

Relacionar els problemes filosòfics estudiats en les condicions històriques socials i culturals en les que varen néixer i en les que intenten donar resposta.

Ordenar i situar cronològicament les distintes interpretacions filosòfiques, relacionant-les amb les dels filòsofs anteriors i saber reconèixer la seva permanència i historicitat.

Analitzar críticament les concepcions de caràcter excloent i discriminatori que han aparegut en el discurs filosòfic de diferents èpoques històriques.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Per a aprovar l’assignatura es tindrà en compte els següents aspectes:

Per a avaluar els alumnes es faran com a mínim dues proves escrites per a avaluació . Es faran dues proves per avaluació . Per a aprovar l’assignatura i fer mitjana els alumnes hauran de tenir aprovades les tres avaluacions. S’ha d’assenyalar que es recupera per avaluació, no per exàmens suspesos. Per això , es faran al llarg del curs recuperacions de les avaluacions suspeses. A més s’ha de tenir en compte que la nota es pot acabar de enrodonir segons l’actitud de l’alumne a classe.

Els criteris d’avaluació de l’assignatura són els mateixos que els de selectivitat -Saber estructurar un text filosòfic, dividint-lo en idees i relacionant-lo amb el pensament de l’autor.-Usar el text tant com sigui possible en totes les respostes, això és, fer-ne citacions en l’exposició.

-Claredat i precisió en l’explicació a les qüestions plantejades, absència de contradiccions i reiteracions innecesàries, desviaments de la qüestió, etc.-Ordre lògic en el desenvolupament de l’exposició. Utilitzar el vocabulari bàsic de l’autor, sabent relacionar la tesi del text amb la d’altres autors o corrents filosòfiques.-Utilització correcta de la sintaxi i l’ortografia

C/ AVALUACIÓ INICIALNo es fan proves específiques d’avaluació inicial a segon de batxillerat. De totes maneres, a l’hora de començar l’explicació d’un autor del temari es pot averiguar fent preguntes generals el nivell de coneixement dels alumnes.

D/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

El procés d’ensenyament-aprenentatge es farà de manera periòdica, valorant la

feina diària i el progrés dels alumnes. EL exàmens seran comentaris de text amb

la intenció d’adaptar el temari i la metodologia als criteris de la selectivitat.

4.5.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Llegir, analitzar i comentar textos filosòfics breus, determinant el tema

tractat, identificant el problema plantejat, explicitant les idees principals o la tesi

sostinguda, analitzant l’estructura lògica i retòrica del discurs, i situant el text dins

del context corresponent (tots els blocs).

2.Interpretar el sentit de textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt de l’obra

de l’autor, comparant-lo amb el pensament d’altres autors, i situarlos, en qualsevol

cas, en el pertinent context històric (tots els blocs).

Interpretar el sentit dels textos filosòfics relacionant-los amb el conjunt de l’obra

de l’autor, comparant-lo amb el pensament d’altres autors, i situarlos, en qualsevol

cas, en el pertinent context històric (tots els blocs).

3. Identificar els supòsits implícits que sustenten els textos i valorar la

consistència dels seus arguments i conclusions, com també la vigència de les

seves aportacions en l’actualitat (tots els blocs).

4. Confeccionar un vocabulari bàsic a partir de la lectura de textos, la recerca del

significat dels termes i la definició dels conceptes tenint en compte el context en

què s’usen (tots els blocs).

5. Realitzar activitats de documentació sobre diversos aspectes de la història del

pensament i organitzar la informació obtinguda en fitxes, arxius o quadern, amb

esquemes o diagrames, mapes conceptuals o quadres cronològics, etc., per

tal de preparar i confeccionar treballs posteriors (tots els blocs).

6. Exposar oralment o per escrit el pensament dels autors estudiats així com la

relació entre el pensament filosòfic d’aquests autors i les pròpies idees sobre

qüestions d’actualitat tractades per diferents mitjans de comunicació:

premsa, revistes, televisió, cinema, Internet, etc (tots els blocs).

7. Participar en diàlegs i debats sobre qüestions filosòfiques que suscitin

l’interès de l’alumnat aportant les pròpies reflexions, aprofitant les

aportacions dels companys i establint relacions significatives amb altres posicions

sostingudes al llarg de la història de la filosofia (tots els blocs).

8. Relacionar les qüestions filosòfiques estudiades amb les condicions

històriques, socials i culturals en les quals sorgiren i amb els problemes coetanis

als quals intentaren donar resposta

9. Ordenar i situar cronològicament les diverses teories filosòfiques

analitzades en el desenvolupament dels nuclis i en l’estudi dels textos,

relacionant-les unes amb altres.

10. Reconèixer i repudiar les conceptualitzacions de caràcter excloent i

discriminatori, com l’esclavisme, l’androcentrisme i l’etnocentrisme, que

apareixen eventualment en els discursos filosòfics de diferents èpoques, i valorar

positivament els intents de superar-les .

11. Criticar la pròpia concepció del món descobrint la seva supeditació a

determinats factors històrics, polítics, socials i culturals, i les assumpcions

implícites que la condicionen.

12. Apreciar la capacitat de la raó per formular explicacions temptatives de la

realitat, i en particular de la societat i per orientar l’acció humana individual

i col·lectiva a través del coneixement i l’anàlisi de les principals teories ètiques i de

les diverses teories de la societat, l’Estat i la ciutadania elaborades al llarg de la

història, i consolidar la pròpia competència social i ciutadana com a resultat dels

compromisos cívics assumits a partir de la reflexió ètica.

4.2.6. RECURSOS I MATERIALS

No hi ha un llibre de text obligatori a segon de batxillerat. L’ús d’un llibre de text és criteri del professorat que imparteix la matèria. De manera opcional es farà servir la nova edició del llibre de Teide :"Història de la Filosofia" de A. Baig. M. Baig i altres. També es faran servir altres textos seleccionats pel professorat.

4.2.7. ACTIVITATS

A/ REFORÇ I SUPORT EDUCATIU

Per a facilitar els objectius i continguts de la matèria es poden facilitar als alumnes textos dels autors impartits a classe per a que arribir a dominar la tècnica del comentari de text, així com supervisar els esquemes i resums que els alumnes fan dels autors explicats a classe per a estructurar i aclarir tot allò que presenti més dificultat.

B/ AMPLIACIÓTambé per a alumnes amb un bon nivell es poden preparar textos de

més dificultat per a ampliar els seus coneixements.

C/ EXTRAESCOLARS

No hi ha cap activitat extraescolar programada.

D/ PENDENTSPer a superar la matèria pendent , els alumnes estudiaran el temari de la

assignatura corresponent , demanant els possibles dubtes al professorat i examinant-se en les convocatòries de pendents establertes.

4.2.8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

No es contemplen adaptacions significatives al batxillerat encara que sempre ,segons el criteri del professorat es pot ajudar als alumnes que presentin més dificultat de comprensió, aclarint de manera més detallada els seus dubtes, ensenyar a fer esquemes, resums, etc.

4.6. PSICOLOGIA DE SEGON DE BATXILLERAT ( Optativa )

PRESENTACIÓ

La matèria de Psicologia s’ofereix al 2n nivell com optativa, i és impartida de manera compartida per n'Eva Navarro i per na Pilar Riera als grups de B2E, B2F i B2G, és a dir, als tres grups que conformen el batxillerat humanístic de socials.

INTRODUCCIÓ A LA MATÈRIA

Una de les característiques de la Psicologia - en quant a ciència que estudia els principis i processos que regeixen la conducta i el coneixement dels organismes amb especial referència al ésser humà- es que es pot concebre al mateix temps com una ciència social o humana i com una ciència biològica. Aquesta doble vessant constitueix un tret sobre el que articularem el currículum de Psicologia, tant en el desenvolupament dels seus continguts propis com a la

relació amb els continguts de altres matèries afins, com la Biologia o la Filosofia.

També es caracteritza per una diversitat i riquesa metodològica que la diferencia d'alguns sabers de naturalesa deductiva al mateix temps que connecta amb altres ciències de caràcter experimental. És necessari que els alumnes coneguin la coexistència de les tècniques experimentals amb mètodes com la entrevista, l'anàlisi de casos, l'observació o l'ús de test.

La diversitat de mètodes utilitzats per la Psicologia està en bona mesura justificada en la pluralitat dels problemes humans que aborda i en la naturalesa diferents d'aquests. La Psicologia de Batxillerat no ha de ésser un compendi de models o sistemes teòrics, sinó que ha de fer partícip a l'alumne d'aquesta diversitat i de la necessitat d’acceptar punts de vista i explicacions distintes respecte d'un mateix fet. Podrem facilitar així una actitud tolerant cap a la conducta dels demés, també la recerca d'una complementarietat entre aquestes posicions donant lloc a una actitud crítica que els acosti a una comprensió de la naturalesa complexa i polifacètica de l'ésser humà.

El propòsit fonamental de la Psicologia al Batxillerat és promoure en els alumnes la reflexió sobre les semblances i diferències entre el seu coneixement intuïtiu o personal dels fenòmens psicològics (idees i esquemes previs) i les aportacions de les investigacions científiques sobre els mateixos fenòmens.

Tenint en compte que alguns continguts inclosos al currículum oficial de la matèria, segon resolució de 29 de Desembre de 1992, de la Direcció General de Renovació Pedagògica (BOE del 29 de Gener de 1993) s’han treballat de forma coordinada en el nostre centre durant el primer curs de batxillerat a la matèria de Filosofia, comú a totes les modalitats, i que es consideren necessaris per a la comprensió de alguns temes, hem programat la matèria donat prioritat als temes específics de la Psicologia o que no s’han treballat des de la perspectiva psicològica.

Per la qual cosa considerem convenient una unitat introductòria per clarificar sistemàticament que és la Psicologia, quines son les principals branques o especialitats quins són els mètodes que empren, i que defensen teòricament les Escoles Psicològiques més representatives, amb la finalitat de proporcionar als alumnes uns coneixements que les permeti abordar amb profunditat i profitosament els continguts conceptuals del curs..

4.5.1. A/ OBJECTIUS DEL CURS ( OBJECTIUS GENERALS )

El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes i les alumnes assoleixin les següents capacitats:

1. Comprendre millor el seu propi funcionament psicològic i els del demés, fomentant el metaconeixement i la capacitat de descentrar-se del propi

punt de vista.

2. Desenvolupar actituds més comprensives i tolerants respecte de la conducta i les idees dels demés, especialment d'aquells que per raons socials i/o culturals es diferencien més del propi alumne.

3. Adquirir estratègies més efectives per l'anàlisi dels seus problemes d'aprenentatge, relació social i control emocional, que els proporcioni un major control sobre la seva conducta i les seves conseqüències en els demés.

4. Aplicar alguns dels coneixements i tècniques adquirides - en especial les relacionades amb el propi aprenentatge - a una millora de les seves estratègies i hàbits de feina.

5. Conèixer els principals models teòrics existents avui en psicologia, comprenent les seves diferències i la distinta concepció de la naturalesa humana que està sota d'elles.

6. Discriminar els plantejaments de la Psicologia científica d’altres formes no científiques de analitzar els problemes humans.

7. Conèixer les principals àrees d'aplicació de la psicologia en el món professional, prenent contacte amb algunes de les tècniques emprades.

8. Establir connexions amb els continguts d'altres matèries afins (Biologia, Filosofia, etc.), incloses al Batxillerat.

B/ Objectius mínims per unitats:

Unitat 1: poder formular una definició completa de la psicologia i de tres grans escolesUnitat 3: poder diferenciar entre el concepte de sensació i el de percepció, així com explicar el concepte d'atenció.Unitat 4: poder definir el concepte d'aprenentatge i algunes especificitats de l'aprenentatge humà. Poder donar una definició de memòria.Unitat 5: poder donar una definició acurada de la intel·ligència, així com diferenciar entre la humana i l'animal; poder analitzar algunes relaciones entre pensament i llenguatge.Unitat 6: poder definir la personalitat i les seves bases; ser capaç de donar una formulació del concepte d'emoció i plantejar els seu pes a la conducta.Unitat 7: poder definir el que entenen per una patologia i donar algun exemple; poder plantejar què és una teràpia i donar algun exemple.Unitat 8: poder exposar els trets principals de les fòbies, els trastorns d'ansietat, l'estrés i la depressió.

C/ TEMPORALITZACIÓ.

El desenvolupament del curs i l'esforç per compaginar la part teòrica i la part pràctica del material a veure, fa que necessitem dedicar pràcticament quatre setmanes per a cada tema. Per això la presentació del curs serà la següent:

Del 14 de set al 16 d'oct: Unitat 1del 19 d'oct al 12 de nov: Unitat 2del 16 de nov al 11 de dec: Unitat 3del 16 de dec al 22 de gen: Unitat 4del 26 de gen al 19 de feb: Unitat 5del 23 de feb al 12 de mar: Unitat 6del 16 de mar al 12 d'abr : Unitat 7del 20 de abr al 14 de maig: Unitat 8

4.5.2. CONTINGUTS

BLOC I: INTRODUCCIÖ: LA PSICOLOGIA: PRESENT I PASSAT. Unitat 1. La Psicologia com a ciència: Definició de Psicologia. Història de la psicologia. Branques de la Psicologia. Diferents escoles de Psicologia.

BLOC II: PROCESSOS COGNITIUS

Unitat 2. Fonaments biològics de la conducta: Determinants fisiològics de la conducta i el coneixement humà.

Unitat 3. L'ésser humà com a processador de la informació: sensació, percepció i atenció.

Unitat 4. Aprenentatge humà: estructures i estratègies d'aprenentatge. Aprenentatge animal. Aprenentatge i conductisme. Aprenentatge cognitiu. Aprenentatge social. La memòria humana.

Unitat 5. La Intel·ligència: Concepte i teories sobre la estructura de la

intel·ligència. La mesura de la intel·ligència: els test i la seva fiabilitat. Desenvolupament de la intel·ligència. Influències sobre la intel·ligència: Herència/Ambient/sexe. La intel·ligència artificial. El pensament i el llenguatge: Natura i elements del pensament i formació de conceptes. El raonament.

Unitat 6. La personalitat, la motivació i les emocions: Estabilitat i canvi. Diferències individuals i tipologies. Determinants individuals i situacionals de la conducta: ¿som o estam? Motius i desig. La motivació de la consecució (èxit) i els processos d'atribució. La sexualitat com a motivació i com conducta. Classificacions de les emocions. Determinants biològics i apresos.

BLOC III: ELS TRASTORNS PSICOLÒGICS I LES SEVES TERÀPIES

Unitat 7. Trastorns, conductas disfuncionals i psicopatologia. Classificació i diagnòstic en psicopatologia. Teràpies psicològiques.

Unitat 8. Els principals trastorns emocionals i de la conducta i el seu tractament: fòbies, ansietat, estrès i depressió. Tractaments psicològics. Altres trastorns i les possibles teràpies.

4.5.3. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

És important que l'alumne sigui conscient de l'estreta relació que la Psicologia manté tant en disciplines corresponents a les Ciències Naturals com amb algunes Ciències Socials i això es aconseguirà amb plantejaments d'activitats de tipus debats o lectures sobre temes procedents de distints camps disciplinaris, i activitats coordinades amb altres assignatures, que estimulin el processos d’interrelació i d'integració.

S'intentarà que el caràcter implícit de les idees prèvies o coneixements respecte d'alguns continguts de la matèria (sobre el funcionament psicològic del ésser humà i Psicologia Popular o intuïtiva) es faci explícit, proposant activitats que afavoreixin tant la reflexió dels alumnes sobre els continguts que s'han de introduir, com l’explicació de les seves idees al respecte.

Promoure la reflexió i participació de l'alumne serà un objectiu molt important que es desenvoluparà mitjançant la programació d'activitats nombroses i variades. Es tracta d'una matèria especialment adequada per desenvolupar continguts actitudinals, per tant es tendrà en compte d'incidir sobre activitats que promoguin i desenvolupin la capacitat de reflexió i crítica del alumne: debats, lectures, comentaris de textos o documents, contrasten sempre que sigui possible

fets de l'actualitat (articles de periòdics, revistes especialitzades, etc.).

El desenvolupament dels continguts de caràcter procedimentals ha de dur a l'alumne cap a la comprensió d'algunes tècniques i procediments més utilitzats en Psicologia i que s'empren en diferents camps del coneixement científic amb algunes variacions, donant lloc als processos d’interrelació i integració mitjançant la realització de petits experiments, elaboració de treballs d'investigació, lectures de llibres, recensions, etc.

S'afavorirà l'ús de la psicologia en l'aspecte formatiu individual desenvolupant tècniques de treball, estratègies d’aprenentatge, tècniques de relaxació, coneixement de les pròpies característiques individuals envers la realització de proves psicomètriques.

Durant el transcurs de les setmanes, la metodologia anirà variant, de tal manera que durant unes classes es faci una atenció més rellevant al desenvolupament estricte del temari, i a unes altres s'atengui més a la varietat de temes i aspectes que pot arribar a ser objecte de la Psicologia com una disciplina ampla i d'interessos diversos. És a dir, s'intentarà tocar els dos vessants de la disciplina, el més teòric, de desenvolupament de conceptes, i el més pràctic o d'aplicació d'allò vist teòricament. Així mateix se reservaran també uns dies per a treballar els llibres de lectura seleccionats per al curs, que enguany hem decidit que sigui La evolución del deseo, de D.BUSS. En funció del seguiment del curs a cada grup i del desenvolupament del temari, es programaran sessions de proyecció de pel.lícules de les quals es farà un plantejament psicològic, tant entre les treballades en cursos anteriors, com poden ser El miracle d'Anna Sullivan o Mejor Imposible, com algunes de noves, com El coleccionista.

4.5.4. ORIENTACIONS PER A L’ AVALUACIÓ

A/ PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

La metodologia d'avaluació variarà segons el tipus d'aprenentatge exigit en distints moments del procés, tal com serà diversa la metodologia de les classes:

Proves objectives de resposta tancada.

Proves escrites amb preguntes obertes per a desenvolupar.

Comentaris de texts i d'articles.

Treballs pràctics.

Recensió o elaboració de treballs diversos sobre els llibres de lectura fixats per al primer i el segon trimestre.

Elaboració i exposició de temes.

Elaboració de resums i esquemes.

B/ CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Les proves escrites objectives de pregunta tancada o oberta seran part de l'avaluació pero es puntuarà també la realització de treballs acordats al llarg del curs i la participació, assistència, actitud i interès de l'alumne cap a l'assignatura. Les recuperacions seran per avaluació, és a dir, es fixarà una prova a on els alumnes puguin demostrar haver assolit els continguts necessaris i haver realitzat la feina demanada durant el transcurs de l'avaluació a recuperar; les recuperacions es faran al final del curs. Per tal d'aprovar el curs, s'hauran d'haver aprovat totes les avaluacions.

C/ AVALUACIÓ INICIAL

En començar el curs es prepararan unes qüestions generals de Psicologia per a conèixer el nivell de coneixements dels alumnes.Al principi de cada unitat didàctica es faran preguntes sobre el tema a tractar per a conèixer el que saben els alumnes , així com les seves inquietuds .

D/ AVALUACIÓ DEL PROCÉS ENSENYAMENT-APRENENTATGE

L’avaluació del procés ensenyament-aprenentatge es farà de manera periòdica, per a saber si els alumnes han arribat a assolir els objectius i continguts de la matèria. Les eines per a avaluar seran diverses : proves tancades, realització de treballs, etc. També es valorarà l’actitud cap a l’assignatura.

4.5.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

1)Discriminar les aportacions de la psicologia científica a l’anàlisi dels problemes humans d’altres formes científiques i no científiques, d’enfocament , indicant les característiques teòriques i metodològiques de la psicologia com a ciència i la seva complementarietat amb les aportacions d’altres disciplines.

2)Conèixer i identificar els principals enfocaments o teories vigents en la psicologia, comprenent i acceptant les seves diferències metodològiques i les distintes concepcions que mantenen sobre la conducta humana.

3)Reconèixer les semblances i diferències entre la conducta humana i la d’altres espècies, comprenent i valorant la continuïtat que existeix entre elles , així com els trets psicològics que identifiquen als éssers humans.

4)Relacionar les conductes amb els seus determinants genètics i ambientals, comprenent la seva importància per a unes conductes i altres, i com aquests factors interactuen per a produir conductes diferents en distintes persones i/o a distintes cultures, acceptant i valorant aquestes diferències.

5)Explicar els processos mitjançant els quals les persones adquireixen, elaboren i comuniquen coneixements, establint relacions entre els distints processos cognitius i les conductes que resulten.

6)Aplicar els coneixements adquirits sobre el funcionament cognitiu a l’anàlisi d’alguns problemes comuns en l’adquisició, comprensió i comunicació de la informació, tant a la situació d’instrucció com a la vida quotidiana.

7)Comprendre els principals motius, emocions i afectes que estan influint en la conducta humana, així com els processos mitjançant els quals s’adquireixen i les tècniques d’intervenció a través de les quals es poden modificar.

8)Relacionar els components genètics , afectius, socials i cognitius de la conducta, aplicant-les a l’anàlisi psicològic d’alguns problemes humans complexes que tenen lloc a la societat actual.

9) Comparar els principals mètodes que empren a la investigació psicològica, entenent les seves aportacions i les seves limitacions, i aplicar algun d’aquest mètode a l’anàlisi de situacions properes i senzilles.

10)Reconèixer i identificar els principals àmbits d’aplicació i intervenció de la psicologia, diferenciant les aportacions dels diferents enfocaments, i coneixent com s’apliquen algunes de les tècniques d’intervenció més usuals.

4.5.6. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els alumnes disposaran d'un llibre de text, Psicologia, ALONSO et al. Ed McGraw Hill però també es potenciarà la recerca de bibliografia, i aisimateix se'ls proporcionaran materials fotocopiats de la bibliografia o dels articles que oportunament s'editen i estiguin relacionats amb les unitats didàctiques treballades. A més s'assenyala un llibre de lectura obligatori per als dos primers trimestres sobre el qual els alumnes treballaran -bé individualment, bé en grup- i que serà objecte d'avaluació -com s'ha especificat més adalt.

Llibres que s'empraran per la preparació de les unitats didàctiques i que també constitueixen els llibres de consulta de l'alumne a la biblioteca del Departament, són:

PAPALIA, D. E. I OLDS, S. W. Psicologia. México: Mc. Graw Hill, 1987

COON,D. Introducción a la Psicologia. Exploración y aplicaciones. México: Fondo Educativo Interamericano, 1986.

B) PINILLOS, J. L. La mente humana. Nueva edición en Temas de Hoy,1992

LINDSAY, P.H. Y NORMAN,D. A. Introducción a la Psicologia Cognitiva. Madrid Tecnos,1986, 2ª Edición revisada y ampliada.

P. BANYARD, A CASSELLS, P. GREEN, J. HARTLAND, N. HAYES I P. REDDY. Introducción a los processos cognitivos. Ariel Psicología 1991. 1ª

edición setiembre de 1995.

4.2.7. ACTIVITATS

A/ ACTIVITAT DE REFORÇ I SUPORT EDUCATIUPer a l’alumnat amb necessitat de reforç i suport educatiu es pot fer servir tècniques per a millorar la seva comprensió com esquemes fets a la pissarra, resums ,etc.

B/ ACTIVITATS D’AMPLIACIÓPer a l’alumnat amb un bon nivell de coneixements es pot preparar un material apart per a ampliar, amb més nivell de dificultat, els continguts explicats a classe, com fotocòpies de textos de Pinillos, Lindsay, Banyard, etc.

C/ EXTRAESCOLARS

De moment no hi cap activitat programada

D/ PENDENTS

Aquesta assignatura només se fa com a optativa a segon de batxillerat. Per això els alumnes no la tenen pendent de cursos anteriors.

4.5.8. MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el batxillerat no es contemplen adaptacions curriculars significatives. Malgrat això es pot donar suport als alumnes que presentin dificultats a l’hora d’assolir els objectius i continguts de la matèria. aclarint de manera més detallada els seus dubtes, ensenyar a fer esquemes, resums, etc.

5 . ÚS DE LES TIC

L´ús de les tic es farà servir segons el criteri de l’alumne com a eina per a cercar informació d’internet a l’hora de resoldre dubtes o cercar informació sobre els continguts de les matèries.

6. PARTICIPACIÓ EN PROJECTES

El departament treballarà en els projectes que s'organitzin en l'institut i que tinguin relació amb les assignatures que imparteix - per exemple en el dia de la Pau i la no violència, o en les jornades dedicades a la setmana solidària- en funció de les disposicions dels professors.

7. RESULTATS ACADÈMICS DEL CURS ANTERIOR

A segon d'ESO hi ha hagut molta diversitat entre l'alumnat. . Al 2n A s'ha de dir que si bé el percentatge d'aprovats és molt bo i el comportament és acceptable, ho hi ha massa hàbits de feina. Al 2n B és un grup que fa feina, amb bon comportament i un percentatge alt d'aprovats. El 2n C és un curs que ha presentat alguns problemes de disciplina i mancances d'hàbits de feina i aprenentatge. El 2n D ha presentat un bon comportament i uns bons hàbits de feina, així com un bon rendiment acadèmic.A l'optativa de Cultura Clàssica de 3r d'ESO els resultats varen ser molt satisfactoris.

De 4r d'ESO va destacar el grup de 4rA que ha estat magnífic acadèmicament. El 4r B ha estat un grup amb manca d'hàbits de feina, encara que els resultats acadèmics no han estat dolents. El 4r C i el 4r D han estat molt participatius i amb bons resultats acadèmics.

A primer de batxillerat hi ha hagut molta diversitat. Els millors resultats acadèmics han estat en els grups de ciències : el 1r C i el 1r D. Els batxillerats artístics ( 1r A i 1r B) no han presentat gaire hàbits de feina i estudi i el seu nivell ha estat molt baix, com és característic en aquest tipus de batxillerat. Respecte als batxillerats

de socials i humanístic( 1r E, 1r F i 1r G ), cal destacar la manca d'hàbits de feina, motivació i estudi.En alguns casos puntuals, s'han donat problemes de disciplina, especialment en el 1r E i el 1r F. El 1r G , format per alumnes de socials i del batxillerat humanístic, no ha presentat problemes de disciplina. La part de social no té massa hàbits d'estudi ; la part del batxillerat humanístic presenta més hàbits d'estudi i de feina.

A segon de batxillerat varen destacar els bons resultats dels grups de ciències ( 2n C i 2n D) i el resultat bastant mediocre dels batxillerats artístics ( 2n A i 2n B). El batxillerat artístic amb més dificultat d'aprenentatge , amb un nivell més baix i amb manca d'hàbits d'estudi i feina ha estat el 2n A. Aquest alumnat ha tingut molta dificultat per assolir i entendre els objectius i continguts de l'assignatura.A més un percentatge significatiu ha abandonat l'assignatura i no es va presentar als exàmens. En canvi al 2n B hi havia un parell d'alumnes amb bons hàbits de feina i que assolien perfectament els objectius i continguts de l'assignatura.Hi havia una diferència de nivell important entre el 2n A i el 2nB.

El 2n E és un grup que , en comparació a principi de curs, ha presentat una millora acceptable. Ha estat un grup que ha fet feina.El 2n F ha estat un grup amb un nivell baix i molt desigual en allò referent als hàbits de feina i d'estudi. Un percentatge significatiu s'ha donat de baixa. Finalment el 2n G també ha presentat molta dispersió : hi ha un alumne brillant i la resta presenta un nivell mitjà.

8. APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

El departament de Filosofia aprova la programació.

A Inca, a 28 de setembre de 2009.

−

−