HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - · PDF file2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ HISTÒRIA...

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

2n Batxillerat Curs acadèmic 2012-2013

INS Olorda Olga RedonPerez

2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA Curs acadèmic 2012-2013

1

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 2

CONTEXTUALITZACIÓ ......................................................................................... 2 El centre ............................................................................................................................................. 2

Ubicació del centre ............................................................................................................................ 3

Característiques del centre ................................................................................................................. 3

Característiques del grup d’alumnes .................................................................................................. 4

MARC LEGAL ........................................................................................................... 5

OBJECTIUS GENERALS ......................................................................................... 5 Objectius generals d’etapa ................................................................................................................. 5

Objectius generals de l’àrea ............................................................................................................... 7

COMPETÈNCIES ...................................................................................................... 8 Competències generals ....................................................................................................................... 8

Competències específiques d’Història de la filosofia. ..................................................................... 10

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat ............................................ 10

CONTINGUTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ............................................. 10 Continguts ........................................................................................................................................ 10

Connexions amb d’altres matèries ................................................................................................... 12

ESQUEMA DE TEMPORITZACIÓ DEL CRÈDIT ............................................ 14

METODOLOGIA DIDÀCTICA ............................................................................. 15 Materials, recursos didàctics i fonts per a l'aprenentatge i l'estudi. ................................................. 16

Emplaçament de l’actuació .............................................................................................................. 19

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ALUMNAT AMB NECESSITATS

ESPECÍFIQUES EDUCATIVES ............................................................................ 19

CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ .................................................. 20 Avaluació ......................................................................................................................................... 20

Criteris d’avaluació .......................................................................................................................... 21

Recuperació de pendents .................................................................................................................. 23


2

INTRODUCCIÓ

Amb la història de la filosofia culmina el cicle d'educació filosòfica en el batxillerat, per això cal

que s’enllaci bé amb Filosofia i ciutadania de 1r de batxillerat. Tant l'una com l'altra presenten,

una de manera sistemàtica, l’altra seguint el fil de la història, els grans temes de la filosofia de

tots els temps: el coneixement, la realitat, l'ésser humà, l'acció i la societat. És funció d'ambdues

crear el clima adient perquè l'alumnat s'exerciti en la reflexió sobre aquests temes i faci de la

seva reflexió una experiència d'autonomia i creixement personal. Ara bé, és funció específica de

la història de la filosofia afinar aquesta reflexió i ordenar-la per mitjà dels exemples i models que

ofereix la història del pensament.

La Història de la filosofia ha d’aprofundir en conceptes i teories, proporcionant a l’alumnat

informació bàsica que li permeti entendre l’evolució dels pensaments, la seva relativitat, l’interès

innat de l’humà per entendre la realitat que l’envolta, entendre textos representatius de cada

època i generar opinions pròpies sobre diversos temes, tot desenvolupant un esperit crític. A

més, donat que el pensament filosòfic forma part de la cultura i influeix en la construcció de les

concepcions del món que es van produint al llarg de la història, cal fomentar la mirada crítica,

amb una apologia al respecte per la diversitat i el rebuig a la intolerància.

CONTEXTUALITZACIÓ

El centre

L’institut Olorda ha estat promocionant diferents Projectes educatius d’Innovació. Des de l’any

2005 fins l’actualitat, duu a terme el Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola, que pretén

vetllar per la prevenció de conductes de risc i promoció de conductes saludables, en tots els seus

aspectes (sexualitat i afectivitat, higiene personal, hàbits alimentaris, prevenció de

drogodependències…), a fi que el conjunt de la comunitat educativa desenvolupi bons hàbits i

assoleixi una actitud i un estil de vida de qualitat. es proporciona la possibilitat als alumnes de

parlar amb personal sanitària en la Consulta Jove. L’IES També forma part del Programa

Escoles Verdes, amb l’objectiu d’incorporar els valors de l'educació per a la sostenibilitat en tots

els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l'entorn, etc.), promoure la


3

participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn i afavorir

l'intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. A més, per tal d’evitar

l’abandonament prematur dels estudis, el centre forma part, des de l’any 2003, del Projecte

Campus ÍTACA, programa socioeducatiu promogut i organitzat per la UAB i gestionat per l’ICE

i per la Facultat de Ciències de l’Educació.

El col·lectiu de professors de l’IES Olorda es troba constituït per l’equip directiu, que juga un

paper dinamitzador i integrador, però aquesta tasca no només depèn d’aquest equip; tant els

departaments, encapçalats pels seus corresponents responsables, així com la comissió

pedagògica, els equips docents i tutors, han de fixar-se els objectius concrets i han de gestionar

els recursos que tenen a la seva disposició.

Ubicació del centre

L’IES Olorda es troba al barri Mas Lluí, a Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix

Llobregat. Sempre ha estat considerat l’escola del barri perquè van néixer junts en uns terrenys

molt a prop de la zona industrial. Actualment, està ben comunicat: l’estació de tren Sant Feliu de

Llobregat està a deu minuts a peu del centre i per ella passen dues línies de Renfe Rodalies i

l’estació del TRAM Sant Feliu Consell Comarcal es troba també a uns deu minuts a peu. La

majoria dels alumnes són de Sant Feliu de Llobregat i no necessiten transport per arribar-hi, però

hi ha un nombre prou elevat d’alumnes de Batxillerat, sobretot de la modalitat de l’Artístic, que

són de poblacions pròximes a Sant Feliu de Llobregat, com Molins de Rei, El Papiol, Cornellà,

etc, i que han de fer el trajecte en tren.

Característiques del centre

El centre consta d’un edifici central en forma de U, d’un pati molt ampli amb les instal·lacions

del gimnàs, vestuaris i lavabos, i el pàrquing que es troba a l’entrada. L’edifici té dues plantes. A

la planta baixa hi ha consergeria, els despatxos del personal d’administració i serveis, el de

direcció i cap d’estudis i la sala de professors. També hi ha la biblioteca, la cantina, amb sortida

directa al pati, els Departaments de Castellà, de Català, de Geografia i de Tecnologia; l’aula de

Dibuix, l’aula d’Audiovisuals, dues aules d’informàtica i el taller de Tecnologia; les aules de 2n

d’ESO A, B, C i de 3r d’ESO A, B, C, l’aula de Consulta jove; i els lavabos. A la primera planta

hi ha els Departaments de Religió, de Llatí, Grec i Filosofia, de Matemàtiques, de Física,

d’Anglès, de Naturals, de Dibuix i de Música; l’aula d’EAP i de Tutoria, quatre aules


4

d’informàtica, dos aules de dibuix, tres laboratoris, l’aula d’acollida, les aules de 4t d’ESO A, B,

C, les de 1r d’ESO A, B, C, les aules de 1r de Btx D, E, F, les de 2n de Btx D, E, i els lavabos.

Al centre s’imparteixen tots els nivells educatius, amb 3 línies a primer, segon, tercer i quart

d’ESO i primer de batxillerat i dues línies a segon de batxillerat. Es poden cursar en el centre

totes les modalitats de Batxillerat, incloent-hi l’Artístic, amb un grup a primer. El número

d’alumnes per grup oscil·la entre els disset i els trenta set, donant com a resultat un total de 396

alumnes, 269 a l’ESO i 127 a batxillerat, i 41 professors.

El centre té canons de llum, amb els corresponents ordinadors i pantalles que permeten la

projecció d’imatges en DVD i connexió a internet. Els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO tenen l’U

per U o el 2.0, i a un gran nombre d’aules hi ha pissarra digital. A més, hi ha 6 aules

d’informàtica.

La franja horària per a tot l’ESO és de 8,30 a 14 i de 15,30 a 17,30 dilluns, dimarts i dijous, i de

8,30 a 14 dimecres i divendres. Al batxillerat és de 8,30 a 15. Tots els nivells tenen mitja hora

d’esbarjo distribuïda en dos moments: els alumnes d’ESO de 10,30 a 11 i els de batxillerat de

11,30 a 12h.

Característiques del grup d’alumnes

Les dues línies de 2n de batxillerat estan dividides en el batxillerat humanístic i de ciències

socials i el científic i tecnològic. La gran majoria d’alumnes dels batxillerats humanístic i

científic i tecnològic han cursat al centre l’ESO i el 1r de batxillerat i provenen del barri o

d’altres barris propers de Sant Feliu.

L’acollida de l’assignatura hauria de ser bona per part dels tres grups donada la transversalitat de

la matèria, però és d’esperar que l’alumnat de l’humanístic i de ciències socials tingui més

interès en l’estudi de la matèria. En principi, la creació dels grups no es basa en criteris de nivell

sinó de modalitat, per tant tot l’alumnat és susceptible de sentir-se motivat i seguir sense

dificultats la matèria. Sigui com sigui, els alumnes poden trobar motivació en la matèria ja que és

un tipus de coneixement essencialment diferent dels altres per la seva relativitat i permet un alt

grau de participació.


5

MARC LEGAL

La programació que presento fa referència al currículum vigent a Catalunya i la seva elaboració

s’ajusta als següents decrets, ordres i lleis:

REIAL DECRET 1467/2007, del 2 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat i

es fixen els ensenyaments mínims.

DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del

batxillerat.(DOGC núm. 5183, de 15.07.2008)

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE),estableix al capítol IV que el

batxillerat s’organitza en diferents modalitats, amb matèries comunes, matèries de modalitat i

matèries optatives que s’orienten a la consecució dels objectius, comuns a totes les modalitats,

que recull aquesta llei.

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix a l’article 6 que s’entén per

currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i

criteris d’avaluació de cadascun dels diferents ensenyaments.

ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els

documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del

batxillerat.

OBJECTIUS GENERALS

Objectius generals d’etapa

La matèria d’Història de la Filosofia, com les altres matèries comunes del batxillerat, té com a

finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual

i humana i aprofundir en aquelles competències generals que tenen un caràcter més transversal i

afavoreixen l’aprenentatge continu.

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els

permetin:

1. Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència


6

cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut

d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la

corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la

sostenibilitat.

2. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i

autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes

personals, familiars i socials.

3. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar

críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les

persones amb discapacitat.

4. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

5. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua

castellana.

6. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i

correcció.

7. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

8. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el

desenvolupament i la millora del seu entorn social.

9. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

10. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes

científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en

el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi

ambient.


7

11. Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en

equip, confiança en si mateix i sentit crític.

12. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

13. Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

14. Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

Objectius generals de l’àrea

La matèria d’Història de la filosofia té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats

següents:

1. Identificar i comprendre els grans períodes en què es divideix la història de la filosofia, així

com les diferents solucions que al llarg del temps s'han anat proposant als problemes

filosòfics.

2. Contextualitzar els problemes filosòfics i proposar-hi solucions, amb la finalitat de contribuir

d'aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid i raonat.

3. Llegir de manera comprensiva i crítica textos filosòfics de diferents autors i autores,

comparar-los i valorar la importància del diàleg racional com a mitjà d'aproximació a la

realitat.

4. Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant les diferents opinions expressades pels

pensadors i pensadores d'èpoques i corrents filosòfics que s'han succeït al llarg de la història,

analitzant semblances i diferències.

5. Conèixer i valorar diversos mètodes de coneixement i investigació i usar-los per avançar en

l'autoaprenentatge i elaboració del propi pensament, basant-se en el rigor intel·lectual, la

lliure expressió d'idees i el diàleg racional davant de qualsevol forma de dogmatisme.

6. Exposar correctament, de manera oral i escrita, el pensament filosòfic dels diferents autors i

autores i prendre consciència que un punt de vista personal i coherent només pot arribar a


8

bastir-se mitjançant un exercici d'empatia amb la diversitat dels raonaments.

7. Apreciar la capacitat de la raó per regular l'acció humana individual i col·lectiva per mitjà del

coneixement i anàlisi de les principals propostes filosòfiques elaborades al llarg de la

història, consolidant d'aquesta manera la pròpia competència social i cívica.

8. Valorar el debat entre posicions contràries com un mitjà per practicar el respecte vers els

altres i la tolerància positiva contra qualsevol forma de discriminació.

9. Judicar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent o discriminatori que han

format part del discurs filosòfic, com l'androcentrisme, el sexisme, l'etnocentrisme,

l'homofòbia o altres.

10. Desenvolupar una consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i

compromesa amb la construcció d'una societat democràtica, justa i equitativa, i amb la

defensa de la natura, desenvolupant actituds de solidaritat i participació en la vida

comunitària.

COMPETÈNCIES

Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de

competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica,

les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o

acadèmica amb el correcte comportament social, l'aptitud per treballar en equip o la facultat

d'emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir

les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les

específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.

Competències generals

En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències

següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el

tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i

competència en el coneixement i la interacció amb el món. Aquestes competències generals

continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'etapa educativa anterior i


9

preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

1. Competència comunicativa: es fonamenta en l'ús de les llegües en contextos comunicatius

diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per

poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una

competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món.

Suposa el desenvolupament dels llenguatges oral, escrit i d’altres, com el no verbal,

l’audiovisual i les TIC.

2. Competència en gestió i tractament de la informació: conjunt de capacitats i destreses que

permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions

procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida

quotidiana. Suposa el maneig i la gestió de la informació per tal de generar coneixement.

3. Competència digital: facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter

acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements

teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus

productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

4. Competència en recerca: facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per

aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre

problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als

coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

5. Competència personal i interpersonal: facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i

destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres i, d'una

altra, treballar en entorns col·laboratius.

6. Competència en el coneixement i interacció amb el món: mobilitza diferents sabers escolars,

referits, d'una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d'una

altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i

interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les

accions cap a la seva millora.


10

Competències específiques d’Història de la filosofia.

7. Competència en l’anàlisi i síntesi crítica de textos filosòfics: treballar amb textos proporciona

a l’alumnat la capacitat de conceptualitzar els problemes plantejats en el text, d’elaborar una

síntesi crítica, de fer un resum raonat i de generar opinió pròpia. Es tracta de desenvolupar

l’habilitat per reconèixer en els textos les qüestions que es poden abordar de manera

filosòfica, la d’analitzar i comentar textos en relació al moment social i cultural en el què

s’han produït, la d’establir relacions amb altres posicions filosòfiques i la d’aprendre a pensar

amb ordre i criteri.

8. Competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa: l’enfocament de la filosofia és

reflexiu i crític, el seu mètode de treball és l’anàlisi, el raonament i la discussió i els seus

resultats són conjunts d’idees argumentades que aspiren a la màxima racionalitat i a la veritat,

tot i que mai no arriba a veritats absolutes.

9. Competència social i cívica: la filosofia proporciona les eines per desenvolupar la llibertat i

l’autonomia de pensament i d’acció, la responsabilitat, la tolerància i el respecte; en

definitiva, ajuda a viure en societat, amb els altres però mantenint la pròpia individualitat.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

La història de la filosofia pot contribuir de manera cabdal a les competències generals del

batxillerat: la comunicativa, la referida a la gestió i tractament de la informació, la personal i

interpersonal i la del coneixement i interacció amb el món, continuant el treball específic iniciat

en la matèria de filosofia i ciutadania i amb l'objectiu d'afavorir la maduració intel·lectual i

humana de l'alumnat, potenciant la seva capacitat per adquirir i integrar nous sabers i habilitats, i

una millor preparació per desenvolupar funcions complexes que impliquin assumir

responsabilitats com a persones actives en la societat.

CONTINGUTS D’HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

Continguts

Continguts comuns a tots els blocs

1. Recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses, entre les quals hi ha les


11

TIC. Processament i anàlisi crítica de la informació.

2. Expressió argumentada, oral i escrita, d'idees i participació en debats per mitjà de l'exposició

raonada del propi pensament i respectant l'opinió dels altres.

3. Comentari reflexiu de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb

propietat els corresponents termes i conceptes.

4. Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i

col·lectius.

5. Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l'hora de prendre decisions i actuar,

assumint una visió crítica vers qualsevol forma d'injustícia i discriminació.

6. Desenvolupament d'una consciència crítica, compromesa amb la construcció d'una societat

democràtica justa i equitativa.

La filosofia antiga i medieval (BLOC 1)

7. Plantejament del problema de la naturalesa i del coneixement en els inicis de la reflexió

filosòfica, en Plató i Aristòtil.

8. Plantejament del problema de l'ésser humà, la moral i la política en els sofistes, Plató i

Aristòtil.

9. Identificació dels principals corrents de pensament hel·lenístic i valoració de la importància

de la ciència alexandrina.

10. Anàlisi de les relacions entre filosofia i religió en el període medieval.

11. Estudi del pensament de Sòcrates, Plató, Aristòtil i Epicur.

La filosofia moderna. (BLOC 2)

12. Anàlisi de les relacions entre ciència, filosofia i religió en la modernitat.

13. Distinció entre racionalisme i empirisme en relació amb el problema de l'origen del

coneixement i la veritat. Valoració dels intents per superar les visions contraposades

mitjançant la síntesi.

14. Comparació de les teories ètiques i polítiques de diferents pensadors moderns.

15. Anàlisi del concepte de raó il·lustrada i de la idea de progrés. Valoració de la seva influència

en la configuració del pensament modern.

16. Estudi del pensament de Descartes, Locke, Hume, i Kant.


12

La filosofia contemporània (BLOC 3)

17. Reconeixement de diferents alternatives ideològiques sobre el treball humà i la riquesa que

se'n deriva en el context de la revolució industrial.

18. Anàlisi de la crisi de la raó il·lustrada i de la idea de progrés al començament del segle XX.

Valoració de les conseqüències d'aquesta crisi en la construcció de l'individu i la societat

contemporànies.

19. Explicació de la problemàtica generada per la filosofia del segle XX en relació amb el

llenguatge i la ciència.

20. Anàlisi d'alguns problemes que afronta la reflexió filosòfica actual en el camp de l'ètica i la

política.

21. Estudi del pensament de Stuart Mill, Nietzsche, Freud i Sartre.

Connexions amb d’altres matèries

La història de la filosofia comparteix continguts amb diverses matèries comunes de caire històric

i cultural i, també, amb matèries de la modalitat d'humanitats i ciències socials, com la literatura,

la història contemporània i la història de l'art. Per arribar a comprendre la història de la filosofia

cal establir contínues relacions amb la ciència, l'economia, la religió, l'art o la literatura de les

diferents èpoques. És aquest horitzó integrador el que fa possible que l'aprenentatge d'aquesta

matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l'objectiu darrer del

coneixement d'una matèria com la història de la filosofia és la integració de coneixements

diversos en una concepció global del món i de les coses.

En particular la matèria Història de la filosofia i ciutadania es relaciona de manera

interdisciplinar amb altres matèries del currículum:

Filosofia i ciutadania: Les concepcions sobre l’ésser humà, l’ètica, la política i la societat al

llarg de la història.

Ciències per al món contemporani: Valoració del canvi de paradigma e relació amb la

representació de l’Univers. Anàlisi de les relacions entre ciència i pensament.

Àmbit de llengües: Comprensió i producció de discursos orals i escrits. Participació en

interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.


13

Història, Història del món contemporani, Història de l’art, Literatura universal i

Economia: Anàlisi i interpretació dels corrents de pensament filosòfic dins del seu context i

establiment de relacions entre els moviments artístics i literaris.

Grec i llatí: valoració dels corrents de pensament grec i romà i de la seva incidència en diferents

etapes de la història de la filosofia.


14

ESQUEMA DE TEMPORITZACIÓ DEL CRÈDIT

PRIMERA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

- Presentació del curs i avaluació inicial 1 1 Orígens de la filosofia. Els presocràtics. 6 2 Plató i Aristòtil 14 3 Hel·lenisme 8 4 Filosofia medieval 7

TOTAL

SEGONA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

5 Racionalisme (Descartes) 12 6 Empirisme i escepticisme (Locke i Hume) 12 7 La Il·lustració (Kant) 8

TOTAL

TERCERA AVALUACIÓ TIPUS DE MATÈRIA: Comuna

UNITAT DIDÀCTICA

TÍTOL HORES

8 L’Utilitarisme 10 9 Els filòsofs de la sospita 18 10 L’existencialisme 5

TOTAL

36

33

33


15

METODOLOGIA DIDÀCTICA

A la classe s’afavorirà l’ambient de diàleg i participació per tal de motivar l’alumnat en el procés

d’aprenentatge. Es procurarà atendre a les diferents necessitats i interessos de l’alumnat de

manera que pugui assolir satisfactòriament els objectius i les competències bàsiques de la

matèria. S’alternaran tècniques d’aprenentatge més actives amb d’altres que ho són menys,

activitats de grup-classe o petits grups amb activitats individuals. El treball a l’aula estarà basat

en el seguiment del llibre de text1 i la realització de comentaris de text.

Cal afegir que, per a l’aprenentatge de l’alumnat, és fonamental la tasca del professor/a com a

orientador en determinats moments de la seqüència, com ara, l’inici de la unitat per tal d’orientar

l’alumnat sobre els nous continguts, quan es pretengui complementar, ampliar, ressaltar algun

aspecte teòric de la unitat, i en tota aquella informació a la qual els estudiants no poden accedir

d’una altra manera.

• Presentació del curs i dels materials, exploració dels coneixements previs i de les

motivacions, les expectatives i els interessos dels alumnes a través de les activitats

d’introducció, afavorint-ne la participació activa i deshinibida.

• Presentació dels continguts de manera que s’inclogui sempre una recapitulació dels anteriors

i els treballem en diferents nivells de profunditat.

• A mode d’introducció de la unitat, plantejament a l’alumnat de situacions diverses

relacionades amb el tema i discussió, si s’escau.

• Classe magistral dialogada. Els alumnes hauran d’escoltar el discurs expositiu del professor,

prendre apunts i intervenir-hi. (Interrogació i maièutica). Lectura d'algunes parts del llibre.

• Exemplificació, aclariments, dubtes.

• Activitats:

− intervencions orals espontànies o debats,

− comentari de textos d’unes característiques adequades al seu nivell i hauran de ser

capaços d’identificar les idees principals,

− comparació de diferents corrents, autors o posicions filosòfiques,

− glossari amb expressions i terminologia pròpies de la matèria que els ajudarà a

recordar allò que hem treballat al llarg de la unitat, a memoritzar per després usar

1 Història de la filosofía 2n de batxillerat. Editorial Vicens Vives.


16

mots específics i a aprendre a explicar de manera breu i concisa conceptes que en un

principi els poden resultar estranys,

− redaccions,

− relacions de conceptes,

− quadres-esquemes,

− valoracions,

− investigacions.

• Participació en la plataforma Moodle. Debats, aclariments, terminologia, tests i lliurament de

comentaris de text.

• Variació dels elements de la tasca per tal de mantenir l’atenció

• Orientació de l’atenció de l’alumnat abans, durant i després de la feina.

• Participació dels alumnes en qualsevol moment.

Materials, recursos didàctics i fonts per a l'aprenentatge i l'estudi.

El centre proporciona el material a l’alumnat. A més, en qualsevol moment poden demanar en

préstec a la professora de filosofia llibres de text per consultar el que desitgin.

Llibres de lectura

Atena; Lectures de filosofia pel Batxillerat, 2012-2013. Ed. La Magrana.

PLATÓ, La República. Llibres II, IV i VII.

DESCARTES, Meditacions metafísiques. Primera, segona, cinquena i sisena.

LOCKE, Assaig sobre l’enteniment humà. Llibres I, II i IV.

LOCKE, Tractat sobre el govern civil. Capítols I, II, III, VIII i XIX

MILL, Sobre la llibertat. Secció IV

MILL, L’utilitarisme. Seccion II i IV

NIETZSCHE, La genealogia de la moral.

NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral.

Diccionari

Ferrater-Mora, Diccionari de filosofia. Alianza editorial, 1998. (Disponible al seminari)

Diccionari de conceptes de cada unitat realitzat pels alumnes.


17

Pel.lícules recomanables:

El club dels poetes morts. Peter Weir, 1989.

La meva vida sense mi. Isabel Coixet, 2003.

L´indomable Will Hunting. Gus Van Sant, 1997

El show de Truman. Peter Weir, 1998.

Matrix. Andy i Larry Wachowski, 1999.

Freud, passió secreta. John Huston, 1962

Tiempos modernos. Charles Chaplin, 1936

Llibres de consulta

David Papineau, Filosofia. Ed. Blume, 2008. (Títol original: Philosophy: Essential tools for

critical thought. Traducció del Dr. José Manuel Udina Cobo, UAB)

Altres materials

Textos

Llibreta o dossier.

Pissarra.

Articles de premsa

DVD

Adreces internet

• FiloXarxa. http://www.pensament.com/filoxarxa/ -Web de filosofia que s'adreça als

professors i professores de filosofia d'ensenyament secundari i als estudiants de batxillerat.

Inclou textos filosòfics escollits, cites i exemples.

• Filòpolis. http://www.xtec.cat/%7Elvallmaj/ -Espai interactiu que, estructurat simulant una

ciutat, presenta continguts inter-disciplinars i de Filosofia.

• Filoètica.http://www.xtec.cat/%7Easarsane/index.htm -Web de materials i recursos de

filosofia i ètica per a la reflexió.

• Filosofia a través dels textos. http://www.xtec.es/%7Emcodina3/filosofia.htm -Estudi de la

filosofia i de la seva història a través dels textos. Conté enllaços d'interès i exemples de

proves PAU.

• Cibernous. http://www.cibernous.com/index.html -Útil diccionari de filosofia, classificat per


18

autors i per temes.

• Filosofia i pensament. http://alcoberro.info/ -Web del professor de filosofia Ramón

Alcoberro sobre múltiples filòsofs i moviments filosòfics.

• [email protected]. http://www.geocities.com/asarsanedas/index.htm -Web de la professora

Anna Sarsanedas Darnés amb elements per a la reflexió i debat filosòfic.

• Portal de filosofia internàutica. http://www.infofilosofia.info/ -Espai participatiu sobre

filosofia.

• Filotic. http://www.rafaelrobles.com/wiki/index.php?title=Portada -Wiki sobre les

possibilitats didàctiques de les TIC per aplicar-les a l'ensenyament de la filosofia i les

humanitats,

• Especular. http://especular.webcindario.com/index.htm -Pàgina creada per Enric Senabre

Carbonell Professor de Filosofia a l'IES de Xiva (València), sobre la didàctica de l'Ètica.

• Departament de filosofia. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.net/%7Efilosofia/index.html -

Web del Departament de Filosofia de l'IES Salvador Espriu, de Salt,

• Filosofem. http://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?rubrique13 -Recursos didàctics per a

l'assignatura Filosofia i Ciutadania de 1r de Batxillerat.

• Filòsof(e)s. http://www.xtec.es/%7Easarbach/ -Eina de i treball a l'aula que conté recursos de

filosofia de batxillerat per a l'alumnat i per al professorat.

• La filosofia a l'aula. http://phobos.xtec.cat/adelgad1/ -Pàgina que recull un conjunt de

materials i eines complementàries a les assignatures de l'àmbit de la filosofia.

• Ad Hoc. http://www.geocities.com/Athens/Agora/2979/Eines.htm -Web de l'Associació per a

l'Ensenyament de la Filosofia a Secundària amb enlaços a gran quantitat de recursos.

• Antropologia filosòfica. http://filoantropologia.webcindario.com/index.htm -Textos, articles i

apunts per al Batxillerat sobre antropologia filosòfica.

• Apunts Jota'O. http://www.xtec.es/%7Ejortiz15/index.htm -Material de suport de

l'assignatura de filosofia per alumnes de primer i segon de batxillerat

• Área de filosofia. http://recursos.cnice.mec.es/filosofia/ -Web del Ministeri d'Educació i

Ciència amb propostes de rutes de desenvolupament dels programes de batxillerat i exercicis

didàctics.

• Página sobre filosofia. http://www.paginasobrefilosofia.com/html/index.html -Recursos

filosòfics per al Batxillerat.

• La Filosofia en el Bachillerato. http://www.webdianoia.com/index.html -Filosofia per a


19

estudiants de Secundària, amb informació i exercicis.

• Apuntes de Filosofia. http://www.xtec.es/%7Ejgonza51/ -Web del professor José Vidal

González Barredo amb dossiers, espai d' informació i consulta, debat i reflexió, i recursos per

a la recerca d'informació.

• Perfils filosòfics. http://iessalvadorespriu-salt.xtec.es/%7Elsobrino/index Eines per a la

Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat.

• Filosofía Interactiva. http://filosofia.mentedeluz.cl/ -Cursos i recursos interactius sobre

filosofia.

• La caverna de Platón. http://www.lacavernadeplaton.com/ - Web per tot aquell que estigui

interessat en la Filosofia amb recursos molt interessants per Batxillerat.

• Filosofia24horas.com http://filosofia24horas.com/ - Web Joomla amb una gran quantitat de

recursos pedagògics.

Emplaçament de l’actuació

• Principalment a l’aula classe.

• Esporàdicament, aula d’informàtica o un altra aula amb accés a internet.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES EDUCATIVES

L’atenció a la diversitat s’ha d’aplicar a tots els alumnes ja que cada un té unes característiques

diferents. A través de la feina continua i de les intervencions orals espontànies o preparades es

podrà valorar quina situació acadèmica presenta cada estudiant. Això s’aconseguirà diversificant

les formes d’actuació educativa i d’avaluació d’acord amb les seves característiques, bo i

mantenint fites i objectius globals per a tots. Així, es realitzaran petits estudis voluntaris

d’ampliació per aquells alumnes que mostrin més interès per la matèria i vulguin aprofundir

sobre un tema, o bé serviran com a activitat de reforç per aquells que no hagin assolit les

competències bàsiques o presentin més dificultats. A més, es valorarà la necessitat d’adaptar

algunes activitats al nivell de l’alumne. En totes les exposicions, escrites o orals, es tindrà en

compte la qualitat de léstil de redacció, línterès posat i el respecte a les normes sintàctiques i

ortogràfiques. Dáltra banda, lássistència a classe, láctitud envers el treball i la voluntat

dáprendre seran decisius per compensar aquesta diversitat. (Veure annex ADEQUACIONS)


20

A més, per tal d'afavorir l'èxit escolar el Departament d'Ensenyament contempla la flexibilització

de la durada del batxillerat, fent possible cursar el Batxillerat amb menys matèries per curs. El

centre valorarà cada cas partint de l'avaluació inicial. Aquesta opció és voluntària i requereix

l'acceptació de la persona afectada i, si és menor, dels seus pares o tutors.

Tenint en compte que ens trobem a Batxillerat, si hi ha alumnat amb necessitats educatives

específiques, provablement es tractarà d’alumnes amb TDH (dèficit d’atenció i hiperactivitat),

deficiències dislèxiques, auditives, visuals o motòriques. En aquest darrer cas, el centre està

adaptat amb un ascensor que cobreix satisfactòriament aquesta necessitat. En el cas de

deficiències auditives i visuals, es cercaran els materials més adequats depenent del cas

(audífons, equips d’ampliació, taula reclinatòria, materials en Braille, dispositius tiflotècnics,

etc.). I en el cas de dislèxia, el centre té col·laboració d’una psicopedagoga.

CRITERIS D’AVALUACIÓ I RECUPERACIÓ

Els criteris d’avaluació que venen donats al currículum establert al DECRET 142/2008, de 15 de

juliol, a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig i a l’ ORDRE EDU/554/2008, de 19 de desembre.

Avaluació

L’avaluació és un apartat fonamental dins de la programació. En primer lloc, perquè serveix per

a comprovar que l’alumnat ha assolit els objectius i les competències bàsiques proposats, però

també perquè és l’instrument que ens serveix per a analitzar la programació en ella mateixa.

L’avaluació sempre ha de ser contínua atès que té per objecte constatar els avenços de l’alumnat

i detectar les dificultats a mida que es van produint, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures

necessàries perquè l’alumnat pugui continuar el seu procés d’aprenentatge.

Per tal d’identificar les necessitats educatives i poder adequar l’ajut educatiu a les necessitats de

l’alumnat disposem de l’avaluació inicial.

Per tal d’informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge disposem de l’avaluació

contínua i formativa. L’avaluació formativa acompanya de forma inseparable i constant el procés

educatiu. Té, per tant, un caràcter regulador, orientador i autocorrector; si tot allò que s’ha

desenvolupat a l’aula s’ha ajustat a la planificació, quins han estat els problemes més destacables

que s’han detectat i com resoldre’ls. Pretén formar la persona i millorar el procés mateix. És


21

significativa perquè ens permetrà introduir els canvis en les activitats planificades, complementar

amb informació addicional o coordinar-se amb altres matèries.

Per tal de comprovar que l’alumnat ha assolit els objectius i ha progressat disposem de

l’avaluació contínua i sumativa. L’avaluació sumativa s’aplicarà a fi de valorar el nivell assolit

per cada alumne. Pel que fa a la matèria d’Història de la Filosofia, proposo realitzar dues proves

sumatives al llarg del trimestre.

Les activitats d’avaluació proposades són variades ja que, a més dels exàmens esmentats, els

alumnes realitzaran proves escrites sobre les lectures obligatòries i activitats diverses com

comentaris de text, redaccions i definicions de la terminologia específica de cada tema i autor.

Proposo realitzar també una avaluació per part del professor de la seva tasca en cada unitat, per

tal de detectar possibles errors en el plantejament o en la didàctica.

Criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació de la matèria Història de la filosofia establerts al DECRET 142/2008, de

15 de juliol són:

1. Analitzar el contingut d'un text filosòfic, identificant els seus elements fonamentals i la seva

estructura, i comentar-lo amb rigor metodològic.

2. Relacionar els problemes filosòfics estudiats amb les principals condicions socioculturals en

les quals apareixen i a les quals han pretès donar resposta, situant-los adequadament en la

seva època i correlacionant les seves característiques principals.

3. Ordenar i situar cronològicament les diverses respostes donades a les preguntes filosòfiques

bàsiques, relacionant-les amb els filòsofs anteriors i identificant la seva influència i

permanència en la reflexió filosòfica posterior.

4. Comentar i jutjar críticament un text filosòfic, identificant els supòsits implícits que amaga,

la consistència dels seus arguments i les conclusions que planteja, així com la vigència de les

seves aportacions en l'actualitat.

5. Comparar i relacionar textos filosòfics de diferents èpoques i autors, per establir-hi


22

semblances i diferències de plantejament.

6. Aplicar en les activitats plantejades (comentari de textos, dissertacions, argumentacions,

debats, etc.) el procediment metodològic adequat a l'orientació científica o filosòfica dels

temes.

7. Obtenir informació rellevant des de diferents fonts, elaborar-la, contrastar-la i utilitzar-la

críticament en l'anàlisi d'algun aspecte o pregunta de la història del pensament filosòfic.

8. Participar en debats o exposar-hi per escrit l'opinió sobre algun problema filosòfic del

present, aportant-hi les reflexions pròpies i relacionant-les amb altres posicions d'èpoques

passades prèviament estudiades.

9. Analitzar críticament les conceptualitzacions de caràcter excloent i discriminatori que

apareixen en el discurs filosòfic de diferents èpoques històriques, assenyalant la seva

vinculació amb altres plantejaments socials i culturals propis de l'època.

Els criteris d’avaluació estaran penjats a la pàgina web del centre i a la plataforma Moodle, de

manera que tant alumnes com pares en tinguin accés.

Per tal d’avaluar l’assoliment dels objectius, continguts i competències d’Història de la filosofia

es faran:

ü Dos exàmens cada trimestre, llevat que sigui impossible per manca de temps.

Aquests exàmens mantindran la forma dels exàmens de selectivitat. Així doncs, seran un

comentari de text amb preguntes teòriques generals i concretes (Explicació idees més

importants del text, definicions de conceptes, relacions d’idees, ...). Suposen el 70% de la

nota trimestral.

ü Un control de les lectures obligatòries per la selectivitat. Suposa el 20% de la nota trimestral.

ü Comentari de text, redacció, o qualsevol altra tasca. Suposa un 10% de la nota trimestral.

ü A més, donat que l’assignatura també ha de tenir una aplicació a la vida quotidiana, les actituds i accions de l’alumnat seran avaluades amb especial atenció. Per això, les competències personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el


23

món i la social i cívica s’avaluaran també tenint en compte aspectes concrets com els següents i es tindran en compte a l’hora d’arrodonir la nota: 1. Interès i atenció per l’adquisició de nous coneixements.

2. Participació en la plataforma Moodle.

3. Esperit crític i racionalitat en relació amb les creences, les valoracions i les accions.

4. Respecte crític per les idees d’altri i imparcialitat a l’hora de jutjar les opinions i les

accions pròpies i alienes.

5. Coherència i rigor en l’anàlisi de fets, idees i accions, en l’expressió d’opinions i en la

presa de decisions pràctiques.

6. Autoformació del caràcter, responsabilitat i solidaritat.

7. La puntualitat i l’assistència a les classes.

8. La disposició al treball, la puntualitat en la preparació i lliurament de treballs, l’atenció a

la classe, la participació raonada i ordenada, portar el material, no molestar, no xerrar

amb els companys, ...

Les notes trimestrals, així com la final, restaran supeditades al lliurament, pactat, del material

avaluable. A més, la nota pot ser arrodonida amb les activitats d’ampliació/reforç.

Per tal d’aprovar l’assignatura, l’alumnat ha de superar, amb més d’un 5, cada una de les

avaluacions per separat. Si suspèn alguna avaluació, caldrà recuperar-la. En el cas que l’alumne

hagi aprovat totes les avaluacions, la nota final serà la mitjana aritmètica resultant de dividir

entre tres la suma de les notes dels tres trimestres.

Recuperació de pendents

Si l’alumne/a suspèn algun trimestre d’Història de la Filosofia, caldrà que el recuperi mitjançant

un examen de recuperació a final de curs (maig). Si no el recupera, haurà de fer les proves

extraordinàries al juny. Aquestes proves seran del mateix tipus que les realitzades durant el curs.

La nota final es perfilarà amb l’ajut de l’assoliment dels objectius generals i terminals per part de

l’alumnat. La nota final màxima d’un alumne amb els tres trimestres suspesos i recuperats

mitjançant l’examen final serà d’un cinc.


24

• Exàmens ………………………………………………………………….….. 70% • Examen llibre de lectura …………………………………………………….. 20% • Activitats diverses (comentaris de text, diccionari, esquemes, …)……….…..10% • Competències …………………………………………………………... arrodoniment

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - · PDF file2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ HISTÒRIA...

Documents

Transcript of HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - · PDF file2n BATXILLERAT PROGRAMACIÓ HISTÒRIA...