E.f. programaci³

download E.f. programaci³

of 28

  • date post

    13-Aug-2015
  • Category

    Education

  • view

    23
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of E.f. programaci³

  1. 1. PROGRAMACI DEDUCACI FSICA
  2. 2. NDEX 1. INTRODUCCI A) JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI B) CONTEXTUALITZACI 2.OBJECTIUS A) OBJECTIUS GENERALS DETAPA B) OBJETIUS ESPECFICS DE LREA 3. COMPETNCIES BSIQUES. RELACI ENTRE LES COMPETNCIES BSIQUES I ELS OBJECTIUS DE LREA I ELS CRITERIS DAVALUACI. 4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACI 5. UNITATS DIDCTIQUES A) ORGANITZACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES B) DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES 6. METODOLOGA A) METODOLOGA GENERAL I ESPECFICA DE LREA B) ACTIVITATS I ESTRATGIES DENSENYANA I APRENENTATGE 7. AVALUACI A) CRITERIS DAVALUACI B) INSTRUMENTS DAVALUACI C) TIPUS DAVALUACIO D) CRITERIS DE QUALIFICACI E) ACTIVITATS DE REFOR I AMPLIACI F) AVALUACI DEL PROCS DENSENYANA APRENENTATGE 8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECFICA DE SUPORT EDUCATIU O DE COMPENSACI EDUCATIVA 9. FOMENT DE LA LECTURA 10. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I COMUNICACI 11. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS 12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
  3. 3. 1. INTRODUCCI a. Justificaci de la programaci. El document bsic del procs densenyana i aprenentatge s la programaci didctica, un instrument especfic de planificaci, desenvolupament i avaluaci de cada una de les rees del currculum, on es concreten els objectius, les competncies bsiques, els continguts, els elements diversos que componen la metodologia, els criteris i els procediments davaluaci. Aquesta programaci didctica sintegrar en la Programaci general anual, dacord amb larticle 125 de la Llei Orgnica 2/2006, i ha sigut elaborada pels mestres que integren lequip de cicle atenent a la coordinaci necessria entre els cursos que componen el cicle i, tamb, entre les diferents rees que lintegren. Aquesta programaci didctica desenvolupa el currculum establit per a lEducaci Primria en el Decret 111/2007, de 20 de juliol, a la Comunitat Valenciana i contempla els aspectes establits en lOrde 45/1011 per la qual es regula lestructura de les programacions didctiques en lensenyana bsica. b. Contextualitzaci. En letapa deducaci primria es comena lescolaritat obligatria, la qual cosa propicia que hi puguen concrrer els alumnes que hagen cursat educaci infantil juntament amb daltres que accedixen a leducaci institucional per primera vegada. Aix planteja problemtiques diferents, que hauran de ser tractades convenientment fins a aconseguir un grup que funcione. Mentre que els xiquets i les xiquetes amb experincia escolar anterior requerixen continutat i coherncia en aquesta nova etapa, els de nou accs no tindran ms remei que adaptar-se a un entorn diferent del de la llar, amb una disciplina que suposar un reajustament intern important en el seu comportament habitual. Aix mateix, des del principi, hauran de saber que lobjectiu principal de la seua assistncia a lescola no s cap altre que el daprendre, la qual cosa els pot crear tensions o obligar els professors a emprar estratgies metodolgiques datenci personalitzada. Dacord amb aquests parmetres, leducaci primria acomplix la important missi de socialitzaci i compensaci, que es correspon amb linici de ladquisici per part dels alumnes de destreses instrumentals bsiques (lectura, escriptura i clcul) i la seua aplicaci al medi i a la cultura, i amb el desenvolupament de la seua heteronomia, fins a arribar a lautonomia personal, espacial i temporal, com tamb intellectual, social i moral. Durant letapa, a poc a poc saniran refermant les destreses bsiques mitjanant tcniques de treball que faciliten lacostament a lanlisi de la realitat duna manera ms racional i objectiva. Les tasques adquiriran una complexitat creixent que es veur facilitada per laprenentatge cooperatiu, tot iniciant-los en les primeres experincies autnomes. Tot aquest procs requerix una adequada atenci a la
  4. 4. diversitat, dacord amb les diferncies individuals i dels diferents ritmes daprenentatge. Sintticament, els trets evolutivomaduratius i els aspectes psicopedaggics daquesta etapa deducaci primria sn els segents: a) Creixent capacitat dabstracci i nova construcci de la realitat - Possibilitat dun aprenentatge sistemtic de codis convencionals (lectoescriptura, clcul, llenguatge musical, codis de representaci espacial i temporal, etc.) i ls daquests de manera fluida. - Capacitat per apreciar i dissociar qualitats dels objectes i fenmens (quantitat, longitud, distncia, pes, volum, etc.). - Capacitat per a construir abstraccions el significat de les quals partix de la prpia experincia, allant les qualitats dels objectes i establint relacions entre aquests mitjanant atributs, caracterstiques i propietats. - Possibilitat dun coneixement cada vegada ms sistemtic i elaborat (cientfic), no exclusivament a travs de lexperincia. - Desenvolupament i refermament progressiu dactituds, com la curiositat intellectual, la necessitat dobservaci i control de la realitat, linters per lexplicaci, etc., les quals donen accs al mn cientfic. - Construcci dun espai i un temps objectius i mesurables. b) Llenguatge i autonomia - Desplegament de la total funcionalitat, una vegada donada la capacitat danlisi de la prpia llengua i de reflexi sobre els productes lingstics, la qual cosa millora la comprensi i lexpressi. - Domini qualitatiu de la coordinaci lingsticopsicomotriu (neuromotriu, perceptomotriu, oculomanual, etc.). - Transvasament progressiu de lheteronomia a lautonomia intellectual, social i moral, la qual cosa potencia lautonomia del mateix aprenentatge. c) Interacci social i autoconcepte - Consolidaci de la identitat. - Conscienciaci de les capacitats i limitacions. - Augment del control emocional. - Avaluaci de la prpia situaci en lentorn. - Acceptaci de les normes i del punt de vista de la resta de la gent. - Adaptaci a la vida escolar. - Interacci amb la resta de la gent. - Convivncia en grup. - Augment de lautoconcepte, lautoestima i lautoeficcia. En resum, aquesta etapa ha de proporcionar a lalumnat: a) La formaci integral que facilite el desenvolupament harmnic de la personalitat. b) La maduresa necessria corresponent a aquesta etapa delcicle vital. c) El tractament adequat de les diferncies individuals.
  5. 5. d) La possibilitat de dur a terme un aprenentatge constructiu. e) El coneixement i el domini personal i del medi bsics. f ) El domini de les eines bsiques instrumentals del coneixement. g) El desenvolupament de la cognici-metacognici i la motivaci (aprenentatge autoregulat). h) La consolidaci de la socialitzaci i la seua autoestima. d) Caracterstiques de lalumnat deducacin primaria En relaci al desenvolupament evolutiu. PRIMER CICLE Aqu ens trobem amb alumnes amb edats entre 6 i 8 anys, en aquest moment evolutiu, el creixement s harmnic de pes i talla. s l'etapa en que es comena a definir la lateralitat, es cansen rpidament i no sn d'estranyar els desequilibris en la coordinaci Es una etapa de gran desimboltura, espontanetat i grcia en els moviments. poca de consolidaci de les habilitats motrius bsiques. s el perode de desenvolupament en el que l'alumnat es troba en l'estadi de les operacions concretes, en el qual s capa de construir explicacions atomistes. El tot es explicat per la composici de les parts. s capa d'una descentralitzaci, no estan limitats nicament pel seu punt de vista. Encara raona basant-se en enunciats verbals, per tant, necessita recolzar-se en els objectes reals. poca de gran egocentrisme. Solen agrupar-se i expressar el desig de jugar d'una manera espontnia. Aprenen jocs collectius i reglats. Hi ha una indiferncia al sexe, amb estabilitat emocional i cerquen l'aprovaci de l'adult. En el procs d'ensenyamentaprenentatge hem de tenir en compte : - Importncia del treball dels jocs d'imaginaci i expressi lliure. - Activitats atentes al desenvolupament de l'esquema corporal, en quant permeten una desimboltura global del cos, aix com a afirmar la realitat. - Potenciar i reforar el desenvolupament d'activitats que ens porten de l'expressi lliure l'expressi socialitzada i la comunicaci: jocs funcionals. - Adaptaci de les sessions a les condicions materials i d'espai i de temps. - Desenvolupar els processos d'interioritzaci del/la nen/a. - Etapa educativa caracteritzada per la globalitzaci en l'aprenentatge. - Interessa el treball dels aspectes cognitius: desenvolupament perceptivo - motor. SEGON CICLE En l'mbit cognitiu l'alumnat es troba en el Perode d'Operacions Concretes de Piaget; en el qual els nens/es sn capaos de dur a terme operacions simples i complexes grcies a un pensament analtic. Pel que fa al desenvolupament afectiu i emocional , l'alumnat va adquirint major autonomia, tenen una forta predilecci pels grups del seu mateix sexe, hi ha una gran estabilitat emocional, comena el perode d'exterioritzaci i inters per la vida social. En relaci al desenvolupament motor es desenvolupa la motricitat bsica i les habilitats coordinatives generals, es tendeix cap al treball motriu ms elaborat, interioritzaci de moviments, inici i introducci del treball ms especfic i de carcter qualitatiu.
  6. 6. TERCER CICLE. Aqu ens trobem amb alumnes amb edats entre 10 i 12 anys, en aquest moment evolutiu, el creixement s molt desigual, mentre que uns creixen molt rpid, altres ho fan ms pausadament. A nivell maduratiu, ens troben amb que la nena es desenvolupa abans que el nen. Gaudeixen agrupant-se en equips per qualsevol motiu. Es desenvolupa una necessitat per la perfecci, donant-se accions cruels per las diferencies fsiques o psquiques. Afirmen la seva personalitat i es tornen ms objectius. Precisen aprovaci i afectivitat. Tamb al final de l'etapa, es veur una conscincia crtica cap al propi cos i la seva imatge. Si es fomenta un clima d'acceptaci i confiana, es possible suavitzar els conflictes que pogueren derivar-se, en aquest moment evolutiu. Tenen perfectament elaborat el seu esquema corporal. Ser necessari seguir insistint en l'adquisici d'hbits d'higiene i salut. Podran realitzar imitacions controlant el moviment tenint capacitat per a percebre a partir de l'entrenament,