Programació EF 2011-2012

Programació Educació Física CRA L’ENCANTADA

Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis Vicent

PROGRAMACIÓ GENERAL D’AULA

CURS 2011-2012

C.R.A. L’ENCANTADA

MESTRE: Dulas Sanchis

1



Introducció

a) Justificació de la programació

El Decret 111/2007 pel qual s'estableix el currículum d'Educació Primària a la nostra comunitat ens ofereix la possibilitat i responsabilitat, pel seu caràcter obert i flexible, de ser adequat i concretat a les característiques de l'alumnat, del centre i del seu entorn per part de l'equip docent. Per, a continuació, desenvolupar aquests projectes curriculars en les programacions per cicles i per àrees.

En el marc d'aquests projectes curriculars he realitzat el meu programació d'aula amb una temporalització real d'aplicació a un curs complet. Entenc que programar és anticipar-se a l'acció, es tracta d'elaborar un pla d'acció en què s’ha de preveure que és el que cal fer i amb quins mitjans, considerant les circumstàncies de cada moment i situació.

Recull una breu menció als objectius i continguts, als criteris d'avaluació, així com el tractament dels temes transversals, l'atenció als alumnes amb NEE, i la relació d'unitats didàctiques amb els recursos materials utilitzats, i la metodologia i orientacions didàctiques.

Tot això plantejat per l'àrea d'Educació Física, que és l'encarregada de recollir tots els coneixements, capacitats i destreses que relacionats amb el cos i l'activitat motriu contribueixen al desenvolupament personal i a una millor qualitat de vida. D'aquí la importància actual de l'Educació Física dins del currículum, ja que es tracta de l'única àrea en la qual els eixos bàsics per a la seva acció educativa són el cos i el moviment.

Considere molt important realitzar una bona programació, ja que aquesta és la forma d'establir la base per a una educació de qualitat, deixant lloc a la improvisació només en ocasions comptades. Ja que d'aquesta manera podem educar veritablement en el sentit ampli d'aquest terme, és a dir, no simplement limitant-nos a transmetre uns coneixements al nostre alumnat, sinó fent un pas més, preparant-los per viure en societat, respectant uns valors bàsics que assegurin la nostra convivència de forma democràtica.

b) Contextualització

Aquesta programació està contextualitzada en el CRA L’Encantada, del qual formem part els aularis de L'Alqueria, Benimarfull i Planes, tres xicotets pobles de la comarca de El Comtat en Alacant.

Al tractar-se d’una escolar rural amb diferents agrupaments en cada aulari, les unitats didàctiques ofereixen una gran flexibilitat en la realització de les activitats proposades establint una progressió adequada al nivell dels alumnes que formen cada agrupament.

A més a més, estem parlant d’un medi rural que ofereix una gran nombre de possibilitats d’activitats como són eixides en bicicleta, visites al raspall del centre, al parc, activitats de senderisme,... que també són possibles gràcies al reduït número d’alumnes per classe.

2



Objectius específics de l’àrea d’educació física

L’ensenyança de l’Educació física en esta etapa tindrà com a objectiu el desenrotllament de les següents capacitats:

1. Conéixer i valorar el seu cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les seues possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per a organitzar el temps lliure.

2. Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i les altres persones, i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de l’alimentació i dels hàbits posturals sobre la salut.

3. Utilitzar les seues capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de l’estructura i funcionament del cos per a adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.

4. Adquirir, triar i aplicar principis i regles per a resoldre problemas motors i actuar de manera eficaç i autònoma en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artisticoexpressives.

5. Realitzar de forma autònoma activitats fisicoesportives que exigisquen un nivell d’esforç, habilitat o destresa, posant l’èmfasi en l’esforç.

6. Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb les seues possibilitats i la naturalesa de la tasca, i desenrotllant actituds de tolerància i respecte a les possibilitats i les limitacions dels altres.

7. Utilitzar els recursos expressius del cos i el moviment, de manera estètica creativa i autònoma, comunicant sensacions, emocions i idees.

8. Desenrotllar la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip, acceptant les normes i regles que prèviament s’establisquen.

9. Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per a aconseguir objectius comuns, resolent per mitjà del diàleg els conflictes que puguen sorgir i evitant discriminacions per característiques personals, de gènere, socials i culturals.

10. Conéixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador.

11. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor del medi natural i la importància de contribuir a la seua protecció i millora.

12. Fomentar la comprensió lectora com a mitjà de busca i intercanvi d’informació i comprensió de les normes del joc.

13. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l’àrea.

14. Conéixer i practicar jocs i esports tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb especial referència a la pilota valenciana, com a elements per a conéixer la seua història i costums.

3



Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea d’educació física

L’àrea d’Educació física contribueix essencialment a desenrotllar la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, per mitjà de la percepció i interacció apropiada del propi cos, en moviment o en repòs, en un espai determinat millorant les seues possibilitats motrius. Es contribueix també per mitjà del coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física com a element indispensable per a preservar la salut. Esta àrea és clau perquè xiquetes i xiquets adquirisquen hàbits saludables i de millora i manteniment de la condició física que els acompanyen durant l’escolaritat i, el que és més important, al llarg de la vida.

En la societat actual, que progressa cap a l’optimització de l’esforç intel·lectual i físic, es fa imprescindible la pràctica de l’activitat física però, sobretot, el seu aprenentatge i valoració com a mitjà d’equilibri psicofísic, com a factor de prevenció de riscos derivats del sedentarisme i, també, com a alternativa d’ocupació del temps d’oci.

Així mateix, l’àrea contribueix de forma essencial a desenrotllar la competència social i ciutadana. Les característiques de l’Educació física, sobretot les relatives a l’entorn en què es du a terme i a la dinàmica de les classes, la fan propícia per a l’educació d’habilitats socials, quan la intervenció educativa incidix en este aspecte. Les activitats físiques i en especial les que es realitzen col·lectivament són un mitjà eficaç per a facilitar la relació, la integració i el respecte, al mateix temps que contribuïxen al desenrotllament de la cooperació i la solidaritat.

L’Educació física ajuda a aprendre a conviure, fonamentalment pel que fa a l’elaboració i acceptació de regles per al funcionament collectiu, des del respecte fins a l’autonomia personal, la participació i la valoració de la diversitat. Les activitats dirigides a l’adquisició de les habilitats motrius requerixen la capacitat d’assumir les diferències, així com les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. El compliment de les normes que regixen els jocs col·labora en l’acceptació de codis de conducta per a la convivència. Les activitats físiques competitives poden generar conflictes en què és necessària la negociació, basada en el diàleg, com a mitjà per a la seua resolució. Finalment, cal destacar que es contribueix a conèixer la riquesa cultural, a través de la pràctica de diferents jocs i danses.

Esta àrea contribueix, d’alguna manera, a l’adquisició de la competència cultural i artística. A l’expressió d’idees o sentiments de manera creativa contribuïx per mitjà de l’exploració i utilització de les possibilitats i recursos del cos i del moviment. A l’apreciació i comprensió del fet cultural, i a la valoració de la seua diversitat, ho fa per mitjà del reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana, com ara els esports, els jocs tradicionals, les activitats expressives o la dansa i la seua consideració com a patrimoni dels pobles.

En un altre sentit, l’àrea afavoreix un acostament al fenomen esportiu com a espectacle per mitjà de l’anàlisi i la reflexió crítica davant de la violència en l’esport o altres situacions contràries a la dignitat humana que s’hi produeixen.

L’Educació física ajuda a la consecució de l’autonomia i iniciativa personal en la mesura que invita l’alumnat a prendre decisions amb progressiva autonomia en situacions en què ha de manifestar autosuperació, perseverança i actitud positiva.

4


Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis VicentTambé ho fa, si se li dóna protagonisme a l’alumnat en aspectes d’organització individual i col·lectiva de les activitats físiques, esportives i expressives.

L’àrea contribueix, en menor grau, a la competència d’aprendre a aprendre per mitjà del coneixement de si mateix i de les pròpies possibilitats i carències com a punt de partida de l’aprenentatge motor, desenrotllant un repertori variat que facilite la seua transferència a tasques motrius més complexes. Això permet l’establiment de metes abastables la consecució de les quals genera autoconfiança. Al mateix temps, els projectes comuns en activitats físiques col·lectives faciliten adquirir recursos de cooperació.

D’altra banda, esta àrea col·labora, des d’edats primerenques fins a la valoració crítica dels missatges referits al cos, procedents dels mitjans d’informació i comunicació, que poden danyar la pròpia imatge corporal. Des d’esta perspectiva es contribuïx, en certa manera, a la competència sobre el tractament de la informació i la competència digital.

L’àrea també contribueix, com la resta dels aprenentatges, a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística, a l’oferir gran varietat d’intercanvis comunicatius, de l’ús de les normes que els regeixen i del vocabulari específic de l’àrea.

5



PRIMER CICLE

BLOCS DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES

Bloc 1. El cos: imatge i percepció

– Estructura corporal. Utilització,

percepció, identificació i

representació del propi cos.

– Parts del cos i la seua intervenció

en el moviment.

– Coordinació dinàmica general i

segmentària.

– Possibilitats sensorials (vista, oïda,

tacte). Experimentació,

exploració i discriminació de les

sensacions.

– Presa de consciència del propi cos

en relació amb la tensió, la

relaxació i la respiració.

– Experimentació de postures

corporals diferents.

– Afirmació de la lateralitat.

– Experimentació de situacions

d’equilibri i desequilibri estàtic i

dinàmic: sense objectes, sobre

objectes estables, portant un objecte

en

situacions simples.

– Nocions associades a relacions

espacials i temporals. Percepció

espaciotemporal.

– Orientació en l’espai i en el temps.

– Apreciació de dimensions

espacials i temporals.

– Acceptació i valoració de la pròpia

realitat corporal que augmenta

la confiança en les seues

possibilitats: autonomia i autoestima.

UD Comencem el curs

Integrar-se en el grup relacionant-se amb tots els companys.

Conèixer i respectar els espais i el material d’EF. Utilitzar correctament les instalacions esportives. Conèixer les normes de la classe d’EF. Participar activament en els jocs proposats.

UD Lateralitat i esquema corporal

Reconèixer diferents part del propi cos i dels demés. Conèixer algunes de les possibilitats de moviment del

cos. Iniciar el treball de la lateralitat. Millorar aptituts perceptivo-motrius de lateralitat i

direccionalitat Situar un objete amb relació al propi cos. Observar la dominancia lateral de mà i peu.

UD Percepció espacial i temporal

Utilitzar nocions topològiques per orientar-se en l’espai.

Apreciar les distàncies entre objectes per produir respostes motrius.

Identificar direccions i distàncies en els desplaçaments.

Conèixer variacions de velocitat, duració, intensitat y freqüència.

Ajustar el moviment en relació a l’espai i el temps. Identificar ritmes i respondre amb moviments

adequats.

UD Equilibri i coordinació

Controlar el cos en situació de desequilibri. Desenvolupar la coordinació dinàmica general, óculo-

manual i óculo-pédica. Experimentar situacions de equilibri i desequilibri. Coordinar accions de desplaçaments, salts i girs. Adaptar i coordinar el seu moviment al d’un

company. Fomentar la participació en els diferents jocs de

forma desinhibida.

6

És convenient resaltar que els aprenentatges del bloc 4,Activitat Física i

Salut, seran tractats de manera transversal en tots els blocs durant els tres

cicles.

Continguts. Estructura i classificació.



7

PRIMER CICLE


Bloc 2. Habilitats motrius

– Formes i possibilitats del

moviment. Experimentació de

diferents

formes d’execució i control de les

habilitats motrius bàsiques.

– Desenrotllament de la marxa,

carrera, salt i girs d’una forma

harmoniosa

i natural.

– Destresa i resolució de problemes

motors senzills en el maneig

d’objectes i en la manipulació

d’instruments habituals en la vida

quotidiana

i en les activitats d’aprenentatge

escolar.

– Desenrotllament i control de la

motricitat fina i la coordinació.

– Disposició favorable a participar

en activitats diverses, acceptant

l’existència de diferències en el

nivell d’habilitat.

– Autonomia i confiança en les

pròpies habilitats motrius en

situacions

habituals.

– Preparació i realització d’alguna

activitat fora del recinte escolar,

per a apredre a conéixer, valorar,

disfrutar i respectar el medi natural.

UD Habilitats bàsiques (I i II)

Experimentar i millorar les diferents

formes de desplaçament.

Coordinar diferents formes de

desplaçament.

Experimentar i millorar les diferents

formes de salts.

Coordinar de forma global accions de

desplaçaments i salts.

Experimentar diferents formes de

llançaments i recepcions.

Experimentar i desenvolupar

desplaçaments amb objectes i materials.

Usar correctament els desplaçaments en

situacions de joc.

Combinar desplaçaments amb altres

habilitats bàsiques.

Desplaçar-se a través de salts en diferents

direccions.

Adaptar el salts segons els requeriments de

l’espai i del temps.

Millorar la coordinació global d’accions

que impliquen desplaçaments, salts i girs.

Experimentar i desenvolupar diferents

formes de girs.



PRIMER CICLE


Bloc 3. Activitats físiques

artisticoexpressives

– Descobriment, exploració i

experimentació de les possibilitats

expressives del cos i del moviment.

– Millora de l’espontaneïtat i de la

creativitat en el moviment

expressiu.

– Sincronització del moviment amb

pulsacions i estructures rítmiques

senzilles.

– Exteriorització d’emocions i

sentiments a través del cos, el gest i

el moviment, amb desinhibició.

– Imitació de personatges, objectes i

situacions.

– Utilització del teatre i la mímica

com a mitjans per a desenrotllar

l’expressió corporal i l’expressió no

verbal.

– Gaudi per mitjà de l’expressió a

través del propi cos.

– Valoració dels recursos expressius

i comunicatius del cos, propis

i dels companys/es.

– Possibilitats expressives amb

objectes i materials.

– Participació i respecte davant de

situacions que suposen comunicació

corporal. Reconeixement de les

diferències en la manera d’expressar.

UD Expressió corporal

Conèixer i iniciar el treball de la comunicació no verbal i el llenguatge corporal.

Comunicar sensacions, idees i estats d’ànim a través del cos i el moviment.

Valorar els aspectes comunicatius i expressius del cos.

8



SEGON CICLE


9

PRIMER CICLE


Bloc 5. Jocs i esports

– El joc com a activitat comuna a

totes les cultures. Realització de

jocs lliures i organitzats en els quals

s’utilitzen les habilitats bàsiques.

– Descobriment de la cooperació i

l’oposició amb relació a les

regles de joc. Acceptació de distints

rols en el joc.

– Reconeixement, valoració i

acceptació cap a les persones que

participen en el joc.

– Actitud de col·laboració,

tolerància, no-discriminació i

resolució

de conflictes de manera pacífica en

la realització dels jocs.

– Comprensió i compliment de les

normes de joc.

– Confiança en les pròpies

possibilitats i esforç personal en els

jocs.

– Valoració del joc com a exercici

de l’activitat física, com a mitjà

de gaudi, de relació amb els altres i

d’ocupació del temps lliure.

– Coneixement i gaudi dels jocs

tradicionals i populars de la

Comunitat Valenciana, amb especial

referència a la pilota valenciana,

com a element per a conéixer els

nostres costums i la nostra història.

UD Jocs populars i cooperatius.

Conèixer i practicar els jocs que practicaven els nostres avantpassats i així mantindre la tradició dels jocs populars.

Ampliar l’elecció de jocs per a practicar durant el temps d’oci.

Desenvolupar les habilitats motrius, a partir de l’experimentació de jocs populars.

Fomentar les relacions entre els companys, per tal de gaudir de l’activitat independentment del resultat.

Realitzar activitats cooperatives Introduir als alumnes en alguns jocs adaptats basats

en esports que jugaran més avant. Participar, cooperar en qualsevol joc, tenint un

respecte cap a la participació de tots els companys. Acostumar-se a treballar en grup. Acceptar els companys en les diferents activitats. Acceptar les normes i regles del joc, així com el paper

que realitza en cada joc.


Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis VicentBloc 1. El cos: imatge i percepció

– Possibilitats perceptives.

Exploració de les capacitats

perceptives

i la seua relació amb el moviment.

– Descobriment dels elements

organicofuncionals relacionats amb

el moviment.

– Percepció i interiorització de la

independència i relació existent entre

els segments corporals.


segmentària.

– Consciència i control del cos en

relació amb la tensió, la relaxació i

la respiració.

– Representació del propi cos i el

dels altres.

– Adequació de la postura a les

necessitats expressives i motrius.

– Consolidació de la lateralitat i la

seua projecció en l’espai.

– Equilibri estàtic i dinàmic.

– Organització i relació

espaciotemporal.

– Orientació espacial en relació a si

mateix, als altres i als objectes

orientats.

– Percepció i estructuració de l’espai

en relació amb el temps.

– Millora de l’orientació espacial i

lateralitat a través de l’ús de les

tecnologies de la informació i la

comunicació.

– Valoració i acceptació de la pròpia

realitat corporal i de la dels altres..

UD Comencem el curs


Conèixer i respectar els espais i el material d’EF.

Utilitzar correctament les instalacions esportives.

Conèixer les normes de la classe d’EF. Participar activament en els jocs proposats.

UD Percepció espacial i temporal

Conèixer i realitzar moltes de les possibilitats de moviment del cos.

Consolidar la lateralitat. Millorar aptituts perceptivo-motrius de

lateralitat i direccionalitat Utilitzar nocions topològiques per orientar-

se en l’espai. Apreciar les distàncies entre objectes per

produir respostes motrius. Identificar direccions i distàncies en els

desplaçaments. Conèixer variacions de velocitat, duració,

intensitat y freqüència. Ajustar el moviment en relació a l’espai i

el temps. Identificar ritmes i respondre amb

moviments adequats.

UD Equilibri i coordinació

Controlar el cos en situació de desequilibri. Desenvolupar la coordinació dinàmica

general, óculo-manual i óculo-pédica. Experimentar situacions de equilibri i

desequilibri. Coordinar accions de desplaçaments, salts

i girs. Adaptar i coordinar el seu moviment al

d’un company. Fomentar la participació en els diferents

jocs de forma desinhibida.

10



SEGON CICLE



– Formes i possibilitats del

moviment. Ajust i consolidació dels

elements fonamentals en l’execució

de les habilitats motrius bàsiques.

– Utilització eficaç de les habilitats

bàsiques en mitjans i situacions

estables i conegudes.

– Control motor i domini corporal en

els mecanismes d’execució.

– Millora de les qualitats físiques

bàsiques de forma genèrica i

orientada

a l’execució motriu.

– Destresa en el maneig d’objectes i

en la manipulació d’instruments

habituals en la vida quotidiana i en

els propis de l’àrea.

– Millora de la marxa, carrera, salt i

gir com a elements fonamentals

per a un bon desenrotllament.

– Interés per millorar la competència

motriu.

– Autonomia i confiança en les

pròpies habilitats motrius en

situacions

habituals amb entorns desconeguts.

– Disposició favorable a participar

en activitats diverses. Acceptan

les diferències individuals en el

nivell d’habilitat i valorar l’esforç

personal.

– Preparació i realització d’alguna

activitat fora del recinte escolar,

per a aprendre a conéixer, valorar,

disfrutar i respectar el medi natural.

UD Habilitats motrius bàsiques

Experimentar i millorar les diferents formes de desplaçament.

Coordinar diferents formes de desplaçament.

Experimentar i desenvolupar desplaçaments amb objectes i materials.

Usar correctament els desplaçaments en situacions de joc.

Combinar desplaçaments amb altres habilitats bàsiques.

Experimentar i millorar les diferents formes de salts.

Coordinar de forma global accions de desplaçaments i salts.

Experimentar i desenvolupar diferents formes de girs.

Desplaçar-se a través de salts en diferents direccions.

Millorar la coordinació global d’accions que impliquen desplaçaments, salts i girs.

Adaptar el salts segons els requeriments de l’espai i del temps.

Experimentar diferents formes de llançaments i recepcions.

11



SEGON CICLE


Bloc 5. Jocs i esports

– El joc i l’esport com a elements de

la realitat social.

– Participació en jocs i iniciació a la

pràctica d’activitats esportives.

– Aplicació de les habilitats bàsiques

en les situacions de joc.

– Descobriment de les estratègies

bàsiques de joc relacionades

amb la cooperació, l’oposició i la

cooperació/oposició.

– Respecte, tolerància i col·laboració

cap a les persones que participen

en el joc i rebuig cap als

comportaments antisocials.

– Comprensió, acceptació i

compliment de les normes de joc i

actitud responsable amb relació a les

estratègies establides.

– Acceptació, dins de l’equip, del

paper que correspon a un com a

jugador i de la necessitat

d’intercanvi de papers perquè totes i

tots experimenten diferents

responsabilitats.

– Valoració del joc com a mitjà de

gaudi, de relació i d’ocupació

del temps d’oci i de l’esforç en els

jocs i activitats esportives.

– Participació en jocs i esports

tradicionals i populars de la

Comunitat

Valenciana, especialment en les

modalitats més senzilles de pilota

valenciana.

UD Jocs populars i cooperatius

Conèixer i practicar els jocs que practicaven els nostres avantpassats i així mantindre la tradició dels jocs populars.

Ampliar l’elecció de jocs per a practicar durant el temps d’oci.

Desenvolupar les habilitats motrius, a partir de l’experimentació de jocs populars.

Fomentar les relacions entre els companys, per tal de gaudir de l’activitat independentment del resultat.

Realitzar activitats cooperatives Introduir als alumnes en alguns jocs adaptats basats

en esports que jugaran més avant. Participar, cooperar en qualsevol joc, tenint un

respecte cap a la participació de tots els companys. Acostumar-se a treballar en grup. Acceptar els companys en les diferents activitats. Acceptar les normes i regles del joc, així com el

paper que realitza en cada joc.

UD Pilota valenciana.

Experimentar situacions que perseguixen millorar la coordinació segmentària, especialment la coordinació ull-mà.

Experimentar situacions que impliquen la velocitat de percepció i la de reacció: anticipar-se a la trajectòria del mòbil i agafar-lo i llançar-lo o colpejar-lo.

Millorar les habilitats específiques més sol·licitades en el raspall.

Conéixer el reglament elemental del raspall. Jugar amb desimboltura en una partida de raspall. Aprofundir en el principals aspectes del joc de

pilota: reglament, material, instal·lació ... Valorar el joc de pilota valenciana com un tret

cultural propi que el poble ha sabut conservar. Respectar als companys durant el joc.

UD Futbol Familiaritzar-se amb la pilota de futbol. Conduir la pilota sense oposició i amb oposició. Passar i rebre la pilota. Practicar els xuts a porteria.

12

SEGON CICLE


Bloc 3. Activitats físiques


– El cos i el moviment com a

instruments d’expressió i

comunicació.

– Exploració i experimentació de les

possibilitats i recursos

expressius del propi cos, tenint en

compte les seues parts, els sentits,

el ritme i l’espai.


creativitat en el moviment

expressiu.

– Adequació del moviment a

estructures espaciotemporals i

execució

de balls i coreografies simples.

– Expressió d’emocions i sentiments

a través del cos, el gest i el

moviment.

– Recreació de personatges reals i

ficticis i els seus contextos

dramàtics.

– Utilització dels objectes i materials

i les seues possibilitats en

l’expressió.

– Gaudi per mitjà de l’expressió i

comunicació a través del propi cos.

– Valoració dels recursos expressius

i comunicatius del cos, propis

i de les companyes i els companys.



corporal. Valoració i respecte en les

diferències en la manera

d’expressar-se.

UD Expressió corporal.

Conèixer i iniciar el treball de la comunicació no verbal i el llenguatge corporal.





TERCER CICLE


13

TERCER CICLE


Bloc 1. El cos: imatge i percepció

– Utilització, representació,

interiorització i organització del

propi cos: estructuració de

l’esquema corporal.

– Elements organicofuncionals

relacionats amb el moviment.


segmentària.

– Consciència, representació,

utilització i control del cos en repòs i

en moviment.

– Aplicació del control tònic i de la

respiració al control motor.

– Adequació de la postura a les

necessitats expressives i motrius de

forma econòmica i equilibrada.

– Utilització adequada de la

discriminació selectiva d’estímuls i

de l’anticipació perceptiva.

– Execució de moviments d’una

certa dificultat amb els segments

corporals no dominants.

– Equilibri estàtic i dinàmic en

situacions complexes.

– Percepció i estructuració

espaciotemporal en accions i

situacions motrius complexes.

– Valoració i acceptació de la pròpia

realitat corporal i la dels

altres, mostrant una actitud crítica

cap al model esteticocorporal

socialment vigent.

– Ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació com a

mitjà per a demanar informació,

elaborar documents i fomentar un

esperit crític amb relació a l’àrea.

UD Comencem el curs


Conèixer i respectar els espais i el material d’EF.

Utilitzar correctament les instalacions esportives.

Conèixer les normes de la classe d’EF. Participar activament en els jocs proposats.

TERCER CICLE



– Adaptació de l’execució de les

habilitats motrius a contextos de

pràctica de complexitat creixent,

amb eficiència i creativitat.

– Domini motor i corporal des d’un

plantejament previ a l’acció per

mitjà dels mecanismes de decisió i

UD Qualitats físiques bàsiques

Conèixer els conceptes de condició física i les capacitats físiques (resistència, força, velocitat, flexibilitat)

Practicar formes de desenvolupament de les CFB contribuïnt al manteniment d’una bona condició física.

Reconèixer i comprendre la importància de tindre una bona condició física per a la


Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis VicentBloc 3. Activitats físiques


– El cos i el moviment. Exploració i

consciència de les possibilitats i

recursos del llenguatge corporal amb

espontaneïtat i creativitat.


creativitat en el moviment expressiu.

– Composició de moviments a partir

d’estímuls rítmics i musicals.

Elaboració de balls i coreografies

simples.

– Exploració i experimentació de les

possibilitats i recursos expressius del

propi cos a través de la dansa, la

mímica i la dramatització.

– Expressió i comunicació de

sentiments i emocions individuals i

compartides a través del cos, el gest i

el moviment.

– Representacions i improvisacions

artístiques amb el llenguatge

corporal i amb l’ajuda d’objectes i

materials.

– Valoració dels usos expressius i

comunicatius del cos, propis i de

les companyes i els companys.

– Valoració de la iniciativa

individual.



corporal.

– Desenrotllament de la capacitat de

cooperació i treball en grup.

– Ús de les tecnologies de la

informació i la comunicació com a

mitjà per a demanar informació,

elaborar documents i fomentar un

esperit crític amb relació a l’àrea.

UD Expressió corporal

Conèixer e iniciar el treball de la comunicació no verbal i el llenguatge corporal.



14



TERCER CICLE

BLOCS DE CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUESBloc 5. Jocs i esports

– El joc i l’esport com a fenòmens socials i

culturals.

– Iniciació a l’esport adaptat a l’espai, el

temps i els recursos.

– Tipus de jocs i activitats esportives.

Realització de jocs i d’activitats esportives

de diverses modalitats i dificultat, amb

especial referència a les tradicionals i

populars de la Comunitat Valenciana, com

ara la Pilota Valenciana.

– Ús adequat de les habilitats i estratègies

bàsiques de joc relacionades amb la

cooperació, l’oposició i la

cooperació/oposició.

– Acceptació i respecte cap a les normes,

regles, estratègies i persones

que participen en el joc. Elaboració i

compliment d’un codi de joc net.

– Valoració de l’esforç personal i col·lectiu

en els diferents tipus de jocs i activitats

esportives al marge de preferències i

prejuís.

– Organització, participació i estima del joc

i les activitats recreatives o esportives com a

mitjà de gaudici.

– Acceptació del paper que corresponga

exercir com a jugador.

UD Hòquei

Adaptar el moviment a canvis de velocitat d’objectes en situacions de joc.

Iniciar-se en la passada i en la recepció en els jocs col·lectius.

Iniciar-se en el control i el colpeix de mòbils en els jocs esportius.

Identificar les regles bàsiques del hoquei. Reconèixer les idees tàctiques bàsiques

pròpies dels jocs esportius col·lectius. Controlar la pilota en conduccions i

recepcions. Aplicar les habilitats bàsiques a les

condicions determinades en el joc adaptat del hoquei.

UD JIP

Ser conscient de la necessitat de desmarcar-se per poder rebre la pilota.

Practicar els passes als companys desmarcats.

Desplaçar-se buscant els millors espais segons cada jugada.

Participar activament durant la pràctica dels jocs.

Respectar als compnays i les regles de joc en tot moment.

UD Bàsquet

Introduïr alguns conceptes bàsics al voltant del bàsquet.

Combinar diferents accions tècniques utilitzades en el bàsquet.

Iniciar el passe, la recepción i el llançament en el bàsquet.

Adaptar el moviment a canvis de velocitat en situacions de joc.

Adaptar el moviment al d’un objecte en situacions de joc.

15


Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis Vicent– Identificació dels valors fonamentals del

joc: l’esforç personal, la relació amb els

altres i l’acceptació de resultat.

– Ús de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a

mitjà per a demanar informació, elaborar

documents i fomentar un esperit crític amb

relació a l’àrea.

UD Pilota valenciana

Experimentar situacions que perseguixen millorar la coordinació segmentària, especialment la coordinació ull-mà.

Experimentar situacions que impliquen la velocitat de percepció i la de reacció: anticipar-se a la trajectòria del mòbil i agafar-lo i llançar-lo o colpejar-lo.

Millorar les habilitats específiques més sol·licitades en el raspall.

Conéixer el reglament elemental del raspall. Jugar amb desimboltura en una partida de

raspall. Aprofundir en el principals aspectes del joc de

pilota: reglament, material, instal·lació ... Valorar el joc de pilota valenciana com un tret

cultural propi que el poble ha sabut conservar. Respectar als companys durant el joc.

UD Futbol

Familiaritzar-se amb la pilota de futbol. Conduir la pilota sense oposició i amb

oposició. Passar i rebre la pilota. Practicar els xuts a porteria.

16



Unitats didàctiques

a) Organització de les unitats didàctiques.Totes les unitats didàctiques tenen la mateixa distribució, amb un part

inicial d’escalfament o activació d’uns 5 o 10 minuts, la part principal de desenvolupament dels continguts de la sessió d’uns 40 minuts, tornada a la calma de 5 minuts, i sempre deixe un temps al final per a l’ higiene personal.

Pel que fa al nombre d’unitats per treballar cada bloc de continguts, aquest varia segons el cicle:

En primer cicle dediquem el primer trimestre a treballar continguts propis del bloc 1 El cos: imatge i percepció ja que considere que aquest arreplega els continguts propis del moment evolutiu i de desenvolupament en que es troben estos alumnes. Per això estan programades per al primer trimestre les unitats de lateralitat i esquema corporal, així com la de percepció espacial i temporal.

També treballem en el tercer trimestre l’equilibri i la coordinació com dos eixos molt importants d’aquest bloc, encara que de forma molt senzilla, ja que es tracten d’habilitats que es desenvolupen plenament a edats més avançades.

Els altres tres blocs els treballem mitjançant les unitats d’Habilitats bàsiques (Bloc habilitats motrius), Jocs populars i cooperatius (Bloc Jocs i esports) i Expressió corporal (Bloc Activitats físiques artisticoexpressives).

El Bloc Activitat física i salut es treballa de forma global a totes les unitats del curs, tant a primer cicle com a la resta de cicles, incloent uns continguts i objectius fixes d’aquest bloc en cada una de les unitats a desenvolupar.

En segon cicle comencem treballant la Percepció espacial i temporal, i 1’Equilibri i coordinació (Bloc El cos: imatge i percepció), però sobretot donem major importància a les Habilitats motrius, ja que els alumnes de segon cicle es troben en el moment de desenvolupament adequat per a treballar plenament aquestes habilitats.

A més a més, treballem el bloc d’Activitats fisicoexpressives per mig de l’unitat d’Expressió corporal i comencen a desenvolupar amb un major èmfasi els objectius propis del Bloc de Jocs i esports amb les unitats de Jocs populars i cooperatius, Pilota valenciana i Fútbol.

En tercer cicle a més de treballar el Bloc d’Activitat física i salut en totes les unitats com en la resta de cicles, també el treballem amb una unitat específica (Qualitats físiques bàsiques). A més, també treballem l’expressió corporal amb una unitat però sobretot donem més importància al Bloc de jocs i esports, ja que els alumnes d’aquest cicle es trobem en el moment evolutiu adequat per a treballar aquest bloc amb els seus objectius intrínsecs o com a mig per a treballar altres continguts (Activitat física i salut, habilitats motrius, el cos: imatge i percepció). De forma que enfoquem la major part de les unitats del curs a aquest Bloc: Hoquei, Atletisme, Jocs d’Innovació Pedagògica, Bàsquet, Pilota valenciana i Fútbol).

17



b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

MESOSPRIMER CICLE

SET. Planificació del curs

SET Comencem el curs

SET. Comencem el curs


OCT. Lateralitat i esquema corporal




NOV. Lateralitat i esquema corporal

NOV. Percepció espacial i temporal



DEC. Percepció espacial i temporal

DEC. Percepció espacial i temporal

DEC. Ajust programació

VACANCES NADAL

GENER Habilitats bàsiques I




18



MESOS PRIMER CICLE

FEBR. Expressió corporal




MARÇ Habilitats bàsiques II (Joc de la oca)



MARÇ Ajust programació

VACANCES PASQUA

ABRIL Equilibri i coordinació

ABRIL Equilibri i coordinació

MAIG Equilibri i coordinació

MAIG Equilibri i coordinació

MAIG Jocs populars i cooperatius

MAIG Jocs populars i cooperatius

JUNY Jocs populars i cooperatius

JUNY Jocs populars i cooperatius

JUNY Ajust programació

19



MESOSSEGON CICLE





OCT. Percepció espacial i temporal





NOV. Habilitats bàsiques



DEC. Habilitats bàsiques

DEC. Habilitats bàsiques


VACANCES NADAL

GENER Equilibri i coordinació




20



MESOS SEGON CICLE





MARÇ Jocs populars i cooperatius




VACANCES PASQUA

ABRIL Pilota Valenciana


MAIG Pilota Valenciana


MAIG Futbol

MAIG Futbol

JUNY Futbol

JUNY Futbol


21



MESOSTERCER CICLE





OCT. Qualitats físiques bàsiques




NOV. Hoquei

NOV. Hoquei

NOV. Hoquei

NOV. Atletisme

DEC. Atletisme

DEC. Atletisme


VACANCES NADAL

GENER Jocs Innovació Pedagògica




22



MESOS TERCER CICLE





MARÇ Bàsquet

MARÇ Bàsquet

MARÇ Bàsquet

MARÇ Ajust programació

VACANCES PASQUA





MAIG Fútbol

MAIG Fútbol

JUNY Fútbol

JUNY Fútbol


23



Metodologia. Orientacions didàctiques.

a) Metodologia general i específica de l’àrea.

L'enfocament metodològic es fonamenta en una concepció constructivista, participativa, significativa, coeducativa, integradora i creativa, que defensen autors com Ausubel, Vygostky, Decroly (Escola Nova). D'aquesta manera partirem sempre del nivell de desenvolupament dels alumnes / es i dels seus coneixements previs, a través d'un enfocament centrat en les característiques de l'alumnat, que segons Piaget es troba en el període de les operacions concretes.

Per tot això utilitzarem tot l'espai i els recursos que estiguin al nostre abast per afavorir les normes bàsiques de seguretat, sempre intentant que les activitats proposades suposen un esforç físic per a l'alumne i que els condicionants de la pràctica es presenten com un repte que els motive i els estimule per a l'acció.

Sempre que ho permeten els continguts i objectius, plantejaré les situacions d'ensenyament de forma lúdica, intentant la participació i integració de tots els alumnes, atenent a la diversitat i als alumnes amb necessitats especials per mitjà de continguts i activitats molt variades i de diferent nivell de complexitat perquè tots puguen participar i, alhora, s’ hagen d'esforçar per aconseguir-ho i, d'aquesta manera, tenir-los motivats el major temps possible.

Tracte activar els mecanismes cognitius dels meus alumnes a través d'una metodologia activa, en què el plantejament de les activitats incideix en els mecanismes de percepció i decisió, no només en els d'execució. A més propose un ensenyament no discriminatori, evitant la configuració d'estereotips sexistes, ja que tinc en compte que el caràcter sexista o no d'una activitat li’l dóna el seu tractament, no l'activitat en sí.

Crec que cal tenir en compte el que l'alumne ja sap, les idees prèvies, tant com a punt de partida en la meva planificació d'activitats com en les possibilitats reals d'aprendre per part de l'alumnat al llarg del procés. En aquest sentit busque que es done un aprenentatge significatiu relacionat amb l'adquisició d'estratègies d'exploració i descobriment de la pròpia planificació de l'activitat i de la reflexió sobre el procés que ha seguit l'aprenentatge dels meus alumnes.

Finalment dir que pretenc una metodologia basada en la participació dels meus alumnes creant un ambient en què tots se senten capaços d'aprendre i valorar els seus progressos, per a això planteje noves situacions com eixides al medi, preguntes per a fer-los reflexionar, hàbits de participació com debats, preguntes, opinions, ...

En les diferents sessions utilitzaré un gran nombre d'estils d'ensenyament, seguint els proposats per Muska Mosston, tant directius o de reproducció de models (instrucció directa, assignació de tasques, ensenyament recíproc, microensenyament, grups de nivell ...) com no directius o de recerca (resolució de problemes, descobriment guiat, autoensenyament ...), però destacaré aquests últims ja que amb ells els alumnes poden construir el seu propi aprenentatge de forma més autònoma, sempre tenint en compte que el professor ha d'exercir el seu paper d’orientador i guia en tot moment.

24



b) Activitats i estratègies d’ensenyament-aprenentage.

Les activitats que vaig a realitzar en aquest curs poden són de diversos tipus:

o Iniciació o familiarització: de vegades ens serveixen per començar la unitat didàctica i sempre hem de començar la sessió amb aquestes activitats.

o De desenvolupament: per practicar i realitzar les activitats que desenvolupen els objectius específics de la sessió, hauran de ser sempre progressives i tenint en compte els principis psicopedagògics i de l'activitat física.

o De reforç o suport: per a aquells alumnes que necessiten més temps per realitzar les diferents activitats proposades, de manera que atenguem a la diversitat.

o De perfeccionament: per als alumnes que arriben fàcilment als objectius proposats.

o D'avaluació: per valorar els / es i el procés d'ensenyament-aprenentatge.

o Complementàries: eixides a l'exterior en horari escolar, per exemple a un poliesportiu proper, en bicicleta, al trinquet del poble,...

Així doncs, donada la importància que té per a la salut la pràctica regular d'activitat física, intentaré en tot moment motivar als meus alumnes / es cap a la pràctica d'activitats extraescolars fisicoesportives.

Totes aquestes activitats es realitzaran en un espai determinat i amb un temps concret, i es caracteritzaran per ser: variades, participatives, segures, constructivistes, polivalents, motivadores, significatives, individualitzades i coeducatives.

Per dissenyar i programar les diferents sessions, realitzar una fitxa de sessió on s'inclouen tots els elements curriculars a tenir presents per realitzar les activitats, i també es ressenya una valoració tant dels alumnes com del procés d'ensenyament-aprenentatge.

D’altra banda realitzem activitats complementàries amb un caràcter molt motivador i que són possibles gràcies al medi rural en el que ens trobem, com són eixides en bicicleta, al raspall del poble, a caminar pels voltants,...

25



Avaluació

1r cicle 2n cicle 3r cicle

1. Reaccionar corporalment davant d’estímuls visuals, auditius i tàctils, donant respostes motrius que s’adapten a les característiques dels dits estímuls.2. Desplaçar-se, girar i saltar de forma diversa, variant punts de suport, amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació en l’espai.3. Realitzar llançaments i recepcions i altres habilitats que impliquen maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.5. Participar i disfrutar en jocs, especialment els tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, ajustant la seua actuació, tant pel que fa a aspectes motors com a aspectes de relació amb les companyesi companys.6. Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.7. Simbolitzar personatges i situacions per mitjà del cos i el moviment amb desinhibició i desimboltura en l’activitat.8. Mostrar interés per complir les normes referents a cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.9.Comportar-se respectuosament amb el medi natural i utilitzar les tècniques de seguretat adequades en l’exercici d’activitats físiquesen la naturalesa.

1. Desplaçar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada i equilibrada, ajustar els moviments corporals a diferents canvis de les condicions de l’activitat.2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre’n elcontrol, adequant els moviments a les trajectòries.3. Girar sobre l’eix longitudinal i transversal, diversificant les posicions segmentàries i millorant les respostes motrius en les pràctiques corporals que ho requerisquen.4. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre reptes o per a oposar-se a un o més adversaris en un joc col·lectiu.5. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement deles normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres.6. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicació d’idees, sentiments i representació de personatges i històries, reals o imaginàries.8. Mantindre conductes actives acords amb el valor de l’exercicifísic per a la salut. Mostrar interés en l’atenció del cos.9. Utilitzar les tècniques bàsiques de les activitats que es realitzen en el medi natural i adoptar una actitud d’atenció i conservació del dit medi.

1. Adaptar els desplaçaments i salts a diferents tipus d’entorns que puguen ser desconeguts i presenten cert grau d’incertesa.2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre’n elcontrol en els jocs i activitats motrius que ho requerisquen, amb ajust correcte a la situació en el terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries.3. Actuar de manera coordinada i cooperativa per a resoldre repteso per a oposar-se a un o més adversaris en un joc col·lectiu, ja siga com a atacant o com a defensor.4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i la pràctica d’activitats esportives, l’esforç personal i les relacions que s’establixen amb el grup i actuar d’acord amb estos.5. Opinar coherentment i críticament amb relació a les situacions conflictives sorgides en la pràctica de l’activitat física i l’esport.6. Mostrar conductes actives per a incrementar globalment la condició física, ajustant la seua actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment.7. Construir composicions de grup en interacció amb les companyes i els companys, utilitzant els recursos expressius del cos i partintd’estímuls musicals, plàstics o verbals.8. Identificar algunes de les relacions que s’establixen entre la pràctica correcta i habitual de l’exercici físic i la millora de la salut, i actuar d’acord amb estes.9. Participar del joc i les activitats esportives, especialment les tradicionals i populars de la Comunitat Valenciana, amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació cap als altres.10. Realitzar recorreguts seguint les tècniques d’orientació en el medi natural, aprendre a moure’s en ell i comprometre’s a la seua cura i conservació.11. Usar les tecnologies de la informació i la comunicació de forma cooperativa i amb sentit crític per a obtindre informació relacionada amb l’Educació física, i per a establir intercanvi d’opinions

26

a) Criteris d’avaluació


Curs 2011-2012 Mestre: Dulas Sanchis Vicentamb l’alumnat d’altres centres.

27



b) Instruments d’avaluació

Tinc una Fitxa de Seguiment de l'Alumne dins del Quadern de Notes del Professor on arreplegue tota la informació que em proporcionen els pares a principi de curs sobre cada un dels meus alumnes, així com les seves dades personals, físiques i en la qual anote l'avaluació de diferents aspectes com assistència, participació, equipament durant el curs.

Un altre instrument és el diari de classe, en què recull les meves impressions personals respecte a conductes i comportaments dels meus alumnes en circumstàncies naturals, a partir de les quals va realitzar judicis de valor en relació a algun aspecte del programa d'avaluació previst.

D'altra banda, els instruments i mecanismes experimentals m'ofereixen la possibilitat de realitzar proves objectives sobre el nivell d'adquisició de coneixements dels alumnes, principalment a nivell conceptual, com és la prova escrita de principi de curs o els diferents treballs trimestrals sobre alguna de les unitats didàctiques treballades.

I en la presentació de cada unitat es recullen els criteris d'avaluació específics basats en els criteris d'avaluació del curs, que valore amb els següents ítems:

S: sempre/quasi sempre V: de vegades N: mai/quasi mai

Hi ha una sèrie de criteris que sempre avalue en totes les UD, aquestos fan referència principalment a aspectes actitudinals, i durant el curs observe la progressió que els alumnes han aconseguit en cada un d'ells:

o Participa activament en les activitats proposades.

o Respecta als seus companys i al material en tot moment.

o Porta roba adequada per a les classes d'Educació Física.

o Manté hàbits d'higiene i neteja personal.

28



c) Tipus d’avaluació

Pel que fa al tipus d'avaluació, tinc present que es tracta d'un procés sistemàtic, flexible i continu que s'orienta a seguir l'evolució dels progressos dels alumnes i a la presa de decisions per adequar la nostra acció educativa a les seves necessitats.

Segons el Decret 111/2007 pel qual es regula el currículum d'Educació Primària, l'aprenentatge dels alumnes serà contínua i global.

Per tot això, faré una:

• Una avaluació contínua: cada dia prendré notes, realitzant observacions, no només l'alumne sinó també de la sessió, activitats, objectius etc. que plasmaré en l'apartat d'observacions de la fitxa de sessió.

• Una avaluació inicial que em de el diagnòstic del nivell de coneixements amb els que parteix l'alumnat, molt important per a un aprenentatge significatiu per mitjà d'una observació directa i sistemàtica en el full de registre.

• Una avaluació formativa del procés d'ensenyament, durant la UD on hi haurà una sessió per comprovar si el procés es desenvolupa correctament.

• Una avaluació final, per comprovar el progrés i els resultats de l'alumnat, i per valorar si el procés d'ensenyament-aprenentatge s'ha realitzat correctament. és una síntesi dels resultats que es donen en l'avaluació processual tenint en compte al mateix temps l'avaluació inicial, per tant consisteix en un recull de totes les dades obtingudes.

Per dur a terme aquest procés d'avaluació hem de fer referència als criteris d'avaluació a través dels quals el currículum oficial ens fa explícites i determina les capacitats que els alumnes han de desenvolupar en acabar l'Educació Primària, com a resultat dels aprenentatges d'EF.

Aquestes capacitats són el marc en què hem de preguntar i respondre'ns sobre quins aprenentatges, i en quin nivell es considera que són bàsics i indispensables en finalitzar aquesta etapa educativa. El currículum oficial ens ofereix uns criteris d'avaluació que tracten de donar resposta concreta i precisa a aquests interrogants, i que hem de completar, ampliar i reformar adaptant-los a les característiques dels nostres alumnes, com es pot veure en les meves unitats didàctiques en què apareixen concretats.

D'altra banda, per avaluar tots els aspectes de la pràctica diària, en les diferents unitats faré una observació directa i sistemàtica per mitjà de registres diaris, fulls d'indicadors, proves escrites i motrius, i observacions indirectes.

Però a més, tindré en compte els tres tipus de contingut a avaluar:

• Continguts actitudinals com la participació i la predisposició al treball diari, el respecte als companys i a les regles, la tolerància, la implicació en les classes, ...

• Continguts procedimentals, per comprovar el progrés dels alumnes / as faré una avaluació inicial i una final per mitjà d'una plantilla d'indicadors, on avaluaré els continguts procedimentals, els actitudinals i els conceptuals, tot això, per mitjà d'una avaluació criterial per veure si l'alumne progressa adequadament, i normativa per detectar si es produís algun dèficit en el desenvolupament.

• Continguts conceptuals: realitzaré alguna prova escrita com la prova d'inici de curs, algun treball individual, a més d'altres fitxes complementàries.

29



d) Criteris de qualificació

Per determinar la nota de l'alumnat, s'han d'establir uns criteris de qualificació que es relacionen directament amb els criteris d'avaluació. Aquests criteris permetran identificar si l'alumnat progressa adequadament, és a dir, si desenvolupen les capacitats de diferents àmbits o si necessita millorar en alguns aspectes.

A continuació s'indica el percentatge de qualificació assignat a cada un dels àmbits de les capacitats i alguns dels instruments que es poden empleats per a la seva avaluació.

Capacitats Percentatge de la qualificació

Instruments d’avaluació

Àmbit cognitiu 20% Treballs teòrics trimestrals.Fitxes.

Àmbit motriu 40% Observació directa del grau de consecució dels criteris detallats a cada unitat didàctica.

Àmbit actitudinal 40% Observació i valoració dels mateixos ítems per a cada una de les UD:o Participa activament en les activitats proposades.o Respecta als seus companys i al material en tot moment.o Porta roba adequada per a les classes d'Educació Física.o Manté hàbits d'higiene i neteja personal.(S: sempre. V: de vegades. N: mai)

e) Activitats de reforç i ampliació

Responen a les necessitats d'un membre del grup o del grup-classe. Són d’ampliació quan la necessitat és positiva, és a dir, es demana més quantitat o més complexitat. Són de recuperació quan la necessitat és negativa, és a dir, no se supera la proposta inicial. Són de modificació quan s'adapta un aspecte del context per aconseguir la participació més integrada d'una persona amb algun límit temporal.

En el cas del meu alumnat les activitats de reforç van dirigides a alumnes amb alguna limitació física, per a la qual cosa em recolze en els diferents graus de complexitat que poden presentar totes les activitats proposades, tractant de que realitzen la mateixa activitat adaptada a les seues necessitats.

També porte a terme activitats d’exemplificació per a l’alumnat nouvingut que desconeix la llengua i, d’aquesta manera no tenen cap problema per a la realització de les activitats.

30



f) Avaluació del procés d’ensenyança-aprenentatge

Pel que fa a l'avaluació del professor, té una funció orientadora, estimulant i constitueix una part important del procés de la meva formació permanent. Reuneix diverses finalitats com aconseguir una autèntica qualitat d'ensenyament, millorar la funció docent o permetre que l'acció pugui ser sotmesa a una reflexió crítica.

Per això conte amb uns indicadors per valorar la meva pràctica docent, com és la informació que subministrament als meus alumnes, que ha de ser analitzada per buscar constantment la millora, o l'estructura i organització que ocupació en les meves classes, i també tinc en compte les opinions dels meus alumnes sobre diferents aspectes com poden ser les seves motivacions, necessitats i inquietuds, l'organització de les tasques que proposo, ... a més de l'autoavaluació que fan en algunes ocasions.

31



Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb necessitat de compensació educativa.

En la present programació només són necessàries les mesures d’atenció a alumnat nouvingut amb desconeixement de la llengua per a la qual cosa es porten a terme diferents recursos per tal de que puguen seguir un normal desenvolupament de la classe, com són exemplificacions, explicacions més detingudament e inclús traduccions en el cas de l’alumnat anglès.

Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.En els últims anys la introducció de les TIC en l’educació ha sigut progressiva i

gradual, amb diferent nivell d’implantació a cada centre educatiu.

L’educació física, com una part important del currículum educatiu, ha de formar part d’aquest procés i, dins de les seus possibilitats facilitar l’accés de l’alumnat a aquestes noves tecnologies.

D’aquesta forma durant el curs anem a tractar de fer possibles situacions en les que els alumnes es relacionen amb les TIC com una forma de desenvolupar els objectius propis de l’àrea.

Aquestes situacions educatives aniran encaminades a la recerca d’informació en internet per a la realització dels treballs teòrics trimestrals, el visionat de pel·lícules per mig del projector i la pantalla, la realització d’activitats relacionades amb l’àrea tant de forma individual als ordenadors, com de forma conjunta a la PDI, com poden ser les elaborades amb els programes JCLIC, HotPotatoes,...

També crec convenient incloure en aquest apartat el bloc del centre, que tant a l’àrea d’educació física com a la resta d’àrees, resulta un recurs educatiu de gran importància per mostrar als pares de les coses que fem al centre, posar a la seua disposició informació diversa, introduir a l’alumnat en l’ utilització de les TIC,...

32



Recursos didàctics i organitzatius.Com a recursos didàctics utilitza una gran nombre de fonts diferents per a

elaborar les unitats didàctiques que formen part d’aquesta programació i adaptar-les al meu alumnat:

http://www.elsmestres.org/

http://educacionfisicajmpg.blogspot.com/

http://www.xtec.es/~mpenasca/aa.htm

Pel que fa als recursos organitzatius tindrem en conte una sèrie d’aspectes com són:

• L'organització de l'espai: sempre farem les classes en el pati, on puguem desenvolupar els objectius propis de l’àrea, excepte els dies de pluja els quals es quedarem en classe per tal de realitzar fitxes o el Joc de la Pluja.

• L'organització del temps: l’estructura de les classes sempre és la mateixa, encara que ens adaptem a la duració de cada sessió. Sol ser uns 5 o 10 minuts per a l’escalfament, uns 40 minuts per les activitats de desenvolupament dels objectius de la sessió, 5 per a la tornada a la calma i 5 per a l’ higiene personal.

• L'organització dels materials: cada aulari disposa dels seus material, però pel que fa a alguns més específics utilitzem els mateixos materials que són traslladats entre els aularis.

• L'organització dels alumnes: eixir i entrar ordenadament en fila per tal de no molestar a la resta de classes.

33

http://educacionfisicajmpg.blogspot.com/

Programació EF 2011-2012

Documents

Transcript of Programació EF 2011-2012