Programa d'atenció a la diversitat...

PROGRAMA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Programa d'atenció a la

diversitat (PAD)

1


Índex 1 Normativa de referència...................................................................................................................3 2 Resum valoratiu de les característiques del centre i del seu entorn per a la detecció de necessitats3 2.1 El centre.........................................................................................................................................4 2.2 L'entorn..........................................................................................................................................5 2.3 Els alumnes....................................................................................................................................7 2.4 El professorat...............................................................................................................................12 3 Determinació dels objectius...........................................................................................................12 4 Mesures ordinàries de suport i mesures específiques de suport.....................................................13 4.1 Mesures ordinàries: programació d'aula, mesures ordinàries de suport i organitzatives.............13 4.1.1 Programació d'aula...................................................................................................................13 4.1.2 Adaptacions curriculars............................................................................................................14 4.1.2.1 Quin és el procés d'elaboració de l'AC?................................................................................14 4.1.2.2 Qui elabora l'AC?..................................................................................................................15 4.1.2.3 Quina durada té i quin seguiment es fa?................................................................................15 4.1.2.4 On es desa l'AC?....................................................................................................................15 4.1.3 Mesures metodològiques, organitzatives i de suport................................................................15 4.1.4 Equips educatius.......................................................................................................................17 5 Mesures específiques......................................................................................................................18 5.1 Actuacions destinades als alumnes amb altes capacitats.............................................................18 5.2 Actuacions destinades als alumnes amb condicions personals greus..........................................19 6 Organització dels recursos humans i materials per desenvolupar les mesures d’atenció a la diversitat.............................................................................................................................................19 7 Principis i organització de l’acció tutorial......................................................................................19 7.1 Principis.......................................................................................................................................19 7.2 Organització.................................................................................................................................20 8 Pla d’acolliment per facilitar la integració dels alumnes que s’incorporin al centre procedents d’altres centres docents o d’altres països............................................................................................20 8.1 Pla d'acolliment per alumnes procedents d'altres centres............................................................20 8.2 Pla d'acolliment per alumnes d'altres països................................................................................21 9 Organització de la detecció, la identificació i la valoració de les necessitats, així com del seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu...................21 9.1 Detecció, identificació i valoració de les necessitats educatives dels alumnes...........................21 9.2 Seguiment dels NESE..................................................................................................................22 10 Avaluació i seguiment del pla.......................................................................................................23 11 Annexes.........................................................................................................................................23

2


Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible.

Ara mateix. Miquel Martí i Pol

1 Normativa de referència

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

• Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics (BOIB núm. 67 del 05/05/2011)

FORMACIÓ PROFESSIONAL

• Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears (BOIB núm 177 de 29/11/2012)

• Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 18 de febrer de 2014 de modificació de l’Ordre de la consellera d’Educació i Cultura de 13 de juliol de 2009 per la qual es regula l’organització i el funcionament dels cicles formatius de formació professional del sistema educatiu que s’imparteixen d’acord amb la Llei orgànica 2/2006, de3 de maig, d’educació, a les Illes Balears, en la modalitat d’ensenyament presencial (BOIB núm. 30 de 04/03/2014).

FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA

• Resolució de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 15 de juliol de 2014 per la qual es dicten les instruccions per a l’organització i el funcionament de la formació professional bàsica del sistema educatiu a les Illes Balears (BOIB núm. 101 de 26/07/2014)

• Real Decreto 127/2014, de 28 de febrero, por el que se regulan aspectos específicos de la Formación Profesional Básica de las enseñanzas de formación profesional del sistema educativo, se aprueban catorce títulos profesionales básicos, se fijan sus currículos básicos yse modifica el Real Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedición de títulos académicos y profesionales correspondientes a las enseñanzas establecidas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación (BOE núm. 55 de 05/03/2014).

2 Resum valoratiu de les característiques del centre i del seu entorn per a la detecció de necessitats

3


2.1 El centreTot i que s'imparteix formació professional des del curs 1979-80. Però no va ser fins el curs el curs

2010-11 que el centre va ser centre integrat de formació professional. Actualment compte amb les

certificacions de qualitat ISO 9001 i la de gestió mediambiental 14000.

La nostra oferta educativa té tres nivells: la formació professional inicial, s'imparteix els dematins;

la formació per a l'ocupació i la formació contínua, totes dues s'imparteixen el capvespre.

a)Formació professional inicial, inclou la Formació Professional Bàsica i Cicles Formatius en

quatre famílies professional.

• Família professional d'Administratiu: té el cicle formatiu de grau mitjà de Gestió

Administrativa i el de grau superior d'Administració i finances.

• Família professional d'Agrària: té el cicle formatiu de grau mitjà de Jardineria i floristeria i el

de grau superior de Paisatgisme i medi rural.

• Família professional d'Electricitat i electrònica: té la Formació Professional Bàsica

d'Electricitat i electrònica i el cicle formatiu de grau mitjà d'Instal·lacions elèctriques i

automàtiques.

• Família professional d'Imatge Personal: té la Formació Professional Bàsica de Perruqueria i

estètica i el cicle formatiu de grau mitjà de Perruqueria i cosmètica.

b)Formació per a l'ocupació: mitjançant experts impartim certificats de professionalitat de

diversos nivells relacionats amb les nostres famílies professionals

c)Formació contínua: impartim certificats de professionalitat relacionats amb les nostres

famílies professionals o formació sota demanda d'empreses.

El nostre centre té tres blocs (l'A, el B i el C). Al bloc A hi trobam els despatxos de direcció,

prefectura d'estudis, el departaments d'Informació i Orientació Professional, el de Formació i

Orientació Laboral i el d'Administratiu. A més, hi ha les aules de la família d'administratiu, les de

Jardineria i Floristeria, les de Formació Professional Bàsica, l'aula general d'informàtica la

secretaria del centre, la consergeria, la sala de professors, el bar, la Sala Multifuncional i la Sala

d'Actes. A més, el CEPA sa Pobla ocupa una part d'aquest bloc (aules i les seves dependències).

Al bloc B hi ha les aules i tallers de la família d'Imatge personal, aules dels grups de Paisatgisme i

Medi Rural, així com el departament d'Electricitat i Electrònica i el taller de Formació Professional

Bàsica d'aquesta família professional.

4


Al bloc C hi ha els tallers i aules del departament d'Electricitat i Electrònica, els tallers de la família

d'Agrària i el taller del certificat de professionalitat d'Operacions de fontaneria i climatització

domèstica.

La família d'Agrària, compta amb un hivernacle i instal·lacions específiques del bloc B, a més d'una

finca a Son Valentí (?) en el municipi de sa Pobla per a desenvolupar activitats pràctiques

relacionades amb els seus currículums.

En el centre també hi trobam una central fotovoltaica i un aerogenerador que produeixen energia

elèctrica per a autoconsum.

2.2 L'entornCaracterístiques generals. El municipi de sa Pobla, amb una extensió de 48,53 km2, està situat

entre el Raiguer, el Pla i el Nord de Mallorca, és un poble de caràcter rural sense sortida a la mar. Té

una fisonomia plana, horitzontal, amb tres zones clarament delimitades:

• la marjal, plana fèrtil dedicada a l'agricultura de reguadiu;

• l'albufera, espai de gran valor paisagístic i ecològic;

• i la zona de Crestatx en la que hi trobam una orografia de petits turonets i el segon nucli de

població del municipi.

Els trests socioeconòmics més rellevants del municipi són: Que l'activitat econòmica està

bàsicament centrada en l'agricultura de tipus intensiu del cultiu de la patata, els serveis i la

construcció. Que la demografia ha tengut un augment important des de la dècada dels 80 amb un

pes específic important de la immigració del nord d'Africa. Que és un municipi exportador de mà

d'obra. Que l'atur castiga més a les persones sense qualificació o formació i que els poblers

majoritàriament no continuen estudis postobligatoris.

Demografia. El municipi que té dos nuclis de població, sa Pobla i Crestatx (l'urbanització de

Crestatx, s'Ubac i Son Toni). En el padró d'habitants de l'1/01/2005 tenia 11.767 habitants, la qual

cosa dóna una densitat de població de 255,8 h/km2.

Sa Pobla va tenir un augment demogràfic a partir de la dècada de 1980 i es va accentuar a partir de

l'any 1999, sobretot per l'augment de persones immigrades des del nord d'Africa. Les persones

immigrades representen un 25,7% de la població. El 8,07% ho són d'altres comunitats autònomes i

el 17,63% ho són de l'estranger (sobretot del Marroc) aquest fet s'explica per l'augment de la

5


necessitat de mà d'obra del sector de la construcció i de l'agricultura a partir de la dècada de 1980.

Tot i aquest elevat percentatge de persones immigrades, a sa Pobla la immigració no és un

problema, i que de moment no ha donat dificultats importants.

Activitat econòmica. L'activitat econòmica de sa Pobla està centrada en l'agricultura intensiva (la

importància de la ramaderia és residual), els serveis industrials i la construcció. Atès que el turisme

és inexistent, que s'ha produït una minva en la necessitat de mà d'obra en l'agricultura, l'estancament

de la necessitat de mà d'obra en els serveis industrials i als límits naturals que té la construcció, és

un municipi emissor de mà d'obra cap a altres municipis, sobretot els dedicats al turisme. En altres

paraules, és la tendència que ha mostrat la societat balear de traspàs de població activa des del

sector primari al terciari.

El sector agrari encara té un pes important en l'economia del municipi. Des de la dècada dels 80 el

sector primari ha experimentat una reestructuració. L'abandonament de l'activitat per part de les

persones que es jubilaven no ha estat reemplaçada per noves incorporacions, sinó que s'han absorbit

les terres que quedaven desocupades.

El sector secundari ha experimentat també una reestructuració. Les empreses de begudes

carbòniques s'agruparen a la dècada dels 60. Les empreses de perforacions varen tenir un moment

àlgid en la dècada dels 60, però actualment van a la baixa per mor de les restriccions en les

perforacions i perquè l'agricultura de reguiu s'ha estancada. La fabricació de materials de

construcció que va tenir un moment d'expansió en la dècada dels 70 actualment ha reduït la seva

activitat.

El 43% dels afiliats a la Seguretat Socials ho són al sector terciari. Aquest fet s'explica per la

proximitat en nuclis turístics i per la necessitat de cercar una ocupació fora del municipi. Les

empreses del sector serveis no estan dedicades al turisme sinó al comerç.

L'atur. L'atur, com a les Balears, és marcadament estacional. I té una major incidència en les dones

que en els homes i en els següents grups professionals (per ordre d'importància): treballadors no

qualificats, treballadors de serveis, treballadors qualificats i empleats administratius; els dos primers

grups representen el 60% de l'atur.

La taxa d'atur a l'any 2005 era del 10,12%, el 34% eren homes i el 66% eren dones. Gran part

provenen del sector serveis o de la construcció i tenen un nivell baix d'estudis. Els col·lectius amb

més dificultats per trobar feina són per ordre d'importància els de 25 a 45 anys i els menors de 25

6


anys, seguits pels majors de 45 anys.

Centres educatius. A més del nostre centre al municipi hi ha: 1 escoleta privada i 1 de públca, 4

col·legis públics, 1 de concertat (ofereix educació primària i secundària), 1 IES (amb oferta d'ESO i

batxillerat) i 1 CEPA.

Nivell educatiu. S'observa una diferència important entre el nombre d’alumnes d’educació

obligatòria amb el nombre d’alumnes que continuen estudis postobligatoris (batxillerat i cicles

formatius). Els alumnes no continuen estudis postobligatoris.

Respecte als estudis universitaris destaca el fet que sigui bastant superior el nombre de dones

pobleres que estudien a la UIB respecte al nombre d’homes poblers. Aquí hem de tenir present que

falten aquells estudiants universitaris que estudien en universitat estatals o estrangeres, dels qual en

desconeixem les dades.

Conclusions. D'aquestes dades es desprèn que sa Pobla no té un teixit productiu que pugui absorbir

la seva mà d'obra, la qual cosa provoca que s'hagi de cercar la col·locació en altres municipis, és la

mobilitat geogràfica. Per tant, es veu que la formació postobligatòria és l'eina que pot donar una

avantatge als alumnes a l'hora d'afrontar aquesta realitat i els canvis que socioeconòmics, és la

mobilitat professional. De fet sense formació les expectatives d'inserció laboral són escasses.

2.3 Els alumnesEl lloc de naixement dels alumnes el curs 2014-15

Lloc Núm.Alemanya 1Argentina 2Colòmbia 1Cuba 1Espanya 205França 1Marroc 21Paraguai 1Polònia 2Regne Unit 1Romania 1Senegal 1Total 238

7

211

205

12112 111

Nacionalitats Argentina

Colòmbia

Cuba

Espanya

França

Marroc

Paraguay

Polònia

Regne Unit

Romania

Senegal


Tal com es pot veure a les dades hi ha dues nacionalitats que representen la quasi totalitat dels alumnes que són l'espanyola i la marroquina. La resta són testimonials ja que solament hi ha 1 o 2 alumnes de cada país.

El poble on viven els alumnes

POBLES Núm. ADG21 ADG32 AGA23 AGA31 ELE11 ELE21 IMP11 IMP22 2PQPI

Alaró 3 1 2

Alcúdia 16 2 3 2 4 2 2

Binissalem 2 1 1

Calvià 1 1

Campanet 6 1 1 1 1 2

Consell 2 1 1

Inca 25 6 7 1 4 5 1

Lloseta 15 6 2 1 2

Llubí 4 4

Manacor 1 1

Maria de la Salut 3 1 1 1

Marratxí 3 2 1

Muro 26 10 3 1 2 3 2 2 2

Palma 11 10 1

Pollença 24 3 6 12 2

Sa Pobla 63 6 10 3 1 13 7 5 2 16

Santa Eugènia 1 1

Santa Margalida 9 4 3 1 1

Santa Maria 5 2 1 2

Selva 2 1 1

Sencelles 1 1

Sineu 3 1 1 1

Sóller 4 4

Total 230 27 46 31 25 17 21 12 22 21

8


Si no tenim en compte els municipis que tenen menys de 4 alumnes la distribució d'alumnes per pobles i estudis queda de la següent manera:

POBLES ADG21 ADG32 AGA23 AGA31 ELE11 ELE21 IMP11 IMP22 2PQPI

Alcúdia 2 3 2 4 2 2Campanet 1 1 1 1 2

Inca 6 7 1 4 5 1Lloseta 6 2 1 2

Llubí 4Muro 10 3 1 2 3 2 2 2

Palma 10 1Pollença 3 6 12 2

Sa Pobla 6 10 3 1 13 7 5 2 16Sta Margalida 4 3 1 1

Santa Maria 2 1 2Sóller 4

9

3162

162

25

1541

3

3

26 11 24

63

1952134

Per pobles

Alaró Alcúdia

Binissalem Calvià

Campanet Consell

Inca Lloseta

Llubí Manacor

Maria de la Salut Marratxí

Muro Palma

Pollença Sa Pobla

Santa Eugènia Santa Margalida

Santa Maria Selva

Sencelles Sineu

Sóller


Aquí teniu la gràfica dels llocs de procedència i estudis. Els noms dels pobles que no apareixen a la gràfica els podeu seguir a la taula.

I la gràfica dels estudis per pobles queda de la següent manera:

De

10

02468

1012141618

Per pobles i estudis

ADG21

ADG32

AGA23

AGA31

ELE11

ELE21

IMP11

IMP22

Mòduls voluntaris

Pobles

No

mb

re

ADG21ADG32

AGA23AGA31

ELE11ELE21

IMP11IMP22Mòduls voluntaris

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

Estudis per pobles

Alcúdia

Campanet

Inca

Lloseta

Llubí

Muro

Palma

Pollença

Sa Pobla

Santa Margalida

Santa Maria

Sóller

Estudis

No

mb

re d

'alu

mn

es


l'anàlisi d'aquestes dades podem veure que

a)La majoria dels nostres alumnes venen dels següents pobles: Alcúdia, Inca, Lloseta, Muro,

Palma, Pollença, sa Pobla i Santa Margalida. Els casos de Palma com el de Sóller són

especials ja que tots els alumnes d'aquesta procedència cursen el grau superior de

Paisatgisme i Medi Rural.

b)El nombre d'alumnes per famílies professionals és: Administratiu, 73; Agrària, 56; Electricitat,

38; i Imatge personal, 34.

Pel que fa a les edats mitjanes dels alumnes veim que són:

Mitjana FPB = 16,12 anys1

Mitjana ELE11 = 16,17 anys

Mitjana IMP11 = 16,06 anys

Mitjana Mòduls voluntaris del PQPI = 17,32 anys

Mitjana Grau mitjà = 19,47 anys

Mitjana ADG21 = 19,18 anys

Mitjana AGA 23 = 20,54 anys

Mitjana ELE21 = 18,04 anys

Mitjana IMP22 = 19,66 anys

Mitjana Grau superior = 23,05 anys

Mitjana ADG32 = 23,14 anys

Mitjana AGA31 = 22,88 anys

Els alumnes de FPB haurien de tenir una edat mitjana de 15 anys i en tenen 16,12. Els de grau mitja

haurien de tenir una edat mitjana de 17,5 anys i en tenen 19,47; els de grau superior haurien de tenir

de mitjana 18,5 anys i en tenen 23,05; i els de mòduls voluntaris en tenen 17,32 i n'haurien de tenir

16.

Aquestes edats mitjanes són superiors a les que haurien de tenir els alumnes si no haguessen repetit

1 Hem de tenir en compte que aquest any solament hi ha alumnes de primer curs.

11


mai cap curs en la seva vida escolar o si no haguessen abandonat la seva escolarització per motius

de feina o d'altres.

La diferència és de voltant 1 any a FPB o mòduls voluntaris, de quasi 2 als cicles de grau mitjà, i de

quasi 3,5 als de grau superior.

Per tant, els nostres alumnes no han tengut una escolarització estandard. Molts han repetit algun

curs, altres han abandonat els estudis i ara tornen estudiar perquè volen seguir la seva formació per

tenir millors opcions en el mercat laboral.

Aquesta dada ens indica que els alumnes han tengut dificultats dins els sistema escolar. Molt

probablement les dificultats d'aprenentatge els han creat aquest endarreriment o fins i tot en alguns

casos ha provocat l'abandonament de la formació bàsica obligatòria.

Per tant, en conclusió, podem dir que aquestes dades ens indiquen clarament que els nostres són uns

alumnes diferents, caracteritzats per les dificultats d'aprenentatge i que necessitaran propostes

educatives específiques per atendre les seves dificultats. Aquest programa ha de facilitar que els

professor puguin reflexionar i compartir les reves reflexions amb l'equip educatiu per a plantejar

bones respostes educatives adaptades a aquests alumnes i que es duguin a terme.

2.4 El professoratPer fer!

3 Determinació dels objectius a)Organitzar les mesures d’atenció a la diversitat per a tot l'alumnat del centre, per tal de donar

una resposta de qualitat a nivell de centre, de grup i individualment.

b)Establir els criteris generals de l'organització dels suports i com prioritzar els recursos

personals de què es disposi cada curs per a ajustar-los a les necessitats grupals i/o

individuals de l'alumnat que precisi d'aquestes mesures.

c)Decidir els procediments per garantir que hi hagi constància escrita de les mesures d'atenció a

la diversitat que es prenguin i que el procés tengui continuïtat d'un curs a un altre

independentment dels canvis de curs i/o de professorat.

d)Facilitar una via per a decidir col·laborativament la resposta educativa a la diversitat més

adequada en cada cas, tot tenint en compte les mesures ordinàries i específiques establertes.

12


4 Mesures ordinàries de suport i mesures específiques de suport 4.1 Mesures ordinàries: programació d'aula, mesures ordinàries de suport i

organitzatives.D'acord amb la normativa vigent2 són mesures ordinàries de suport les estratègies organitzatives i

metodològiques que possibiliten l’adequació del currículum al context sociocultural del centre i a

les característiques dels alumnes, amb l’objectiu d’eliminar barreres a l’aprenentatge i fomentar-ne

la participació en les activitat d'ensenyament i aprenentatge.

La decisió d’adoptar una o unes determinades mesures ordinàries de suport en un grup o en un

alumne correspon a l’equip docent, juntament amb el cap d’estudis, amb l’assessorament, si cal, del

servei d’orientació educativa.

Les mesures ordinàries que emprarem són:

• La programació d'aula

• Les adaptacions curriculars

• Les mesures metodològiques, organitzatives i de suport

• Els equips educatius

4.1.1 Programació d'aulaLa programació d'aula és la primera mesura ordinària d'atenció a la diversitat. Per tal de donar

resposta a la diversitat, les programacions d’aula han de ser obertes i flexibles. Quantes més

mesures d’atenció a la diversitat es contemplin des de la programació d’aula, menys seran les

adaptacions curriculars individuals que ens caldrà dur a terme per donar resposta a les necessitats

educatives dels alumnes. La flexibilitat en la programació s'ha de fonamentar dos elements clau:

a)l'adaptació del grau d'assoliment proposant situacions d’aprenentatge generals i comuns per a

tots els alumnes, però plantejant distints graus d’assoliment d'acord a les característiques

dels alumnes i sense trair els criteris d'avaluació prescriptius.

b)l'adaptació de les activitat d'aula i les metodologies fent activitats diverses que atenguin les

competències, necessitats i habilitats dels alumnes.

En aquest sentit, a la pràctica el que farem serà:

• Seleccionar activitats que, beneficiant a tots, ho facin als alumnes que presenten majors

dificultats. Dissenyar activitats àmplies amb diferents graus de dificultat i nivell de

2 Article 9 Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centreseducatius no universitaris sostinguts amb fons públics

13


realització.

• Dissenyar activitats diferents per a treballar un mateix contingut.

• També els mètodes d’avaluació hauran de ser diversificats, així com els procediments i

instruments d’avaluació , a fi de permetre que l’alumne pugui demostrar el que realment sap

i no es vegi limitat per l’instrument o procediment emprat. Per això caldrà emprar

procediments, instruments i llenguatges diversos de manera que les dificultats de

lectoescriptura, de comportament o altres no condicionin els resultats de manera que

l’alumne demostri el que realment sap.

4.1.2 Adaptacions curricularsAtès que els cicles formatius solament podem fer adaptacions que no modifiquin substancialment

els objectius, continguts o criteris d'avaluació, les adaptacions possibles són les no significatives i

les d'accés.

• Adaptacions curriculars no significatives, són les modificacions dels elements del currículum

que no afecten el grau de consecució dels objectius generals ni de les competències

professionals.

• Adaptacions d'accés, són les modificacions que faciliten i possibiliten el desenvolupament

curricular i que es refereixen als elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a

l’optimització d’aquests. Són mesures d’adequació de l’espai, el mobiliari, els recursos

didàctics (per compensar necessitats d’accés físic), l'ús de sistemes o codis

distints/complementaris, suports lingüístics específics (per compensar necessitats de

comunicació).

4.1.2.1 Quin és el procés d'elaboració de l'AC?A principi de curs, d'acord al PR0205, a la reunió informativa dels alumnes NESE,

l'orientador a partir de la informació de traspàs i dels informes que han arribat al centre,

lliurarà les propostes d'adaptacions curriculars als equips educatius corresponents. Les AC

han d'estar fetes abans de la primer reunió d'equip educatiu.

4.1.2.2 Qui elabora l'AC?Cada professor és el responsable d'elaborar les adaptacions curriculars dels seus alumnes

com una adequació de la programació d'aula a un alumne o grup que presenten dificultats en

l'accés o l'assoliment de la programació d'aula. Per aquesta tasca, si s'ha de menester, tendrà

l'ajuda del departament d'Informació i orientació professional.

14


4.1.2.3 Quina durada té i quin seguiment es fa?Atès que la programació d'aula és el referent de l'AC, aquesta tendrà la mateixa durada. Es

revisaran de manera ordinària a cada sessió d'equip educatiu o d'avaluació.

4.1.2.4 On es desa l'AC? Les AC es lliuraran a una carpeta virtual i es donarà una còpia a cada un dels alumnes.

4.1.3 Mesures metodològiques, organitzatives i de suportCom a norma general la mesura ordinària de suport individual es farà dins el grup-classe atès que és

el lloc on es produeixen les dificultats d'aprenentatge i, també, el lloc on es poden resoldre.

• Totes les mesures de suport es planificaran en el marc de les reunions d'equip educatiu.

• Si hi ha disponibilitat horària es podran usar també les següents estratègies didàctiques:

✔ Agrupaments flexibles

✔ Desdoblament del grup-classe

✔ Dos professors dins l'aula

✔ Tallers: un grup reduït d'alumnes treballa de manera pràctica i manipulativa un

aspecte del currículum ordinari amb 3 o més professors. Per exemple, un taller de

llengua oral.

• Globalització de continguts: és partir d'un centre d'interès o unitat didàctica i ensenyar i

aprendre continguts referents a diversos mòduls.

• Treball per projectes: El treball per projectes és una opció metodològica que preten fomentar

entre els alumnes un tipus diferent d'aprenentatge, centrat en les seves pròpies motivacions,

on els propis alumnes es qüestionen un tema d'estudi, fan una cerca d'informació (llibres,

revistes, enciclopèdies, internet...), reelaboren aquesta informació i la sistematitzen. En la

major part dels casos, el tema del projecte el trien els mateixos alumnes. Un cop triat, es

plantegen que saben sobre aquell tema i que voldrien saber, i organitzats en petits grups,

cerquen informació fins poder arribar a respondre els seus interrogants. Resoldre els

problemes que es van generant al llarg del desplegament del projecte convida a endinsar-se

en el contingut dels diferents mòduls o àmbits.

• Grup interactiu: Són agrupaments heterogenis del grup-classe dirigits per un adult de manera

que a l'aula es fan simultàniament diverses activitats, i els alumnes cada cert temps canvien

d'activitat.

15


• Grups cooperatius: L’ús de tècniques de treball en petit grup pot afavorir la participació i el

progrés dels alumnes, sigui quin sigui el seu nivell competencial. La col·laboració, el suport

o la tutorització entre iguals pot ser una magnífica forma de comprometre tothom en el

progrés del grup i d’alleugerir el pes i la dificultat que tots els ensenyants sentim, sovint, en

no poder atendre personalment cadascuna de les necessitats que es plantegen a l’aula.

• Parella tutorial:L'estratègia didàctica de la parella tutorial aprofita la capacitat de mediació de

l'alumnat per tal que l'alumne tutorat aprengui un contingut nou i l'alumne tutor aprofundeixi

en els continguts que ha d'ajudar a aprendre. La rellevància d'aquesta estratègia rau en que

reconeix i aprofita la diferència de nivells dels alumnes (que tradicionalment s'ha vist com

un problema) per produir aprenentatge, millorar les expectatives de l'alumnat i millorar el

clima de l'aula

• Els agrupaments heterogenis. Tipologia d'agrupament que recull i representa la diversitat del

grup aula.

• L'acció tutorial. Té per finalitat contribuir, en col·laboració amb les famílies, al

desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i

moral, d’acord amb la seva edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat

per part de tot el professorat i ha de permetre a l’alumnat assolir una maduresa en el seu

procés de formació personal i integració en la societat.

• Les activitats multinivell. Els diferents nivells de resolució de les tasques permet incorporar-hi

alumnes amb diferents graus de competència; és recomanable, quan es fan posades en comú

(correccions, explicacions compartides...), permetre inicialment la participació dels alumnes

amb més baix nivell competencial per anar incrementant, gradualment, la complexitat de les

aportacions.

• Diversificació de recursos. El predomini quasi absolut del llenguatge verbal fa sovint que

alguns alumnes no puguin seguir les classes, “desconnectin”; hem de contemplar, en la

mesura que es pugui, l’ús d’expressions o recursos gràfics, sonors, experimentals... Les

fotografies, les pel·lícules, els esquemes o mapes conceptuals, la representació gràfica dels

problemes, els experiments de laboratori, el contacte directe amb la realitat que s’estudia

(amb visites a l’aula, sortides...) fan que alguns alumnes amb dificultats d’abstracció puguin

assolir els objectius proposats.

16


• Activitats d'ensenyament i aprenentatge que l'alumne sigui un membre actiu i no passiu per

l'assoliment dels continguts.

4.1.4 Equips educatiusEls equips educatius, dirigits pel tutor, són l'eina de coordinació entre professorat d'un mateix grup

per a entre altres, desenvolupen les següents funcions:

• Exercir col·legiadament la tutoria i l'orientació dels alumnes.

• Facilitar la integració, convivència i la participació de l'alumnat en el grup, així com vetllar

per la bona convivència.

• Abordar coordinadament els conflictes

• Fer el seguiment i l'avaluació dels alumnes i establir les mesures per a la seva millor de

l'aprenentatge.

• Fer el seguiment del procés d'ensenyament i aprenentatge i detectar les dificultats

d'aprenentatge, ajustar les respostes educatives i, si és el cas, demanar els oportuns suports o

assessoraments.

• Actuar coordinadament en les activitats d'ensenyament i aprenentatge proposades als alumnes

i, també coordinadament, prendre decisions o acords sobre la pràctica educativa.

• Posar en comú criteris educatius

• I reflexionar i valorar la pràctica educativa.

Per això, d'acord al PR0205, es reuniran de manera ordinària un mes després d'haver començat el

curs en sessió d'avaluació inicial o zero, en les sessions d'avaluació i una vegada entre cada una de

les sessions d'avaluació.

5 Mesures específiquesSón les actuacions i els programes adreçats a donar resposta a les necessitats específiques de suport

educatiu (NESE) .

Aquests NESE poden ser :

a)Necessitats educatives especials (NEE) derivades d’una discapacitat, de trastorns greus de

conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament que requereixen,

durant un període d’escolarització o durant tota l’escolarització, determinats suports i

17


atencions educatives específiques.

b)Dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de l’aprenentatge, trastorns per

dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense i trastorns greus del llenguatge oral (i/o escrit).

c)Altes capacitats intel·lectuals.

d)Un desfasament curricular de dos cursos o més per condicions personals greus de salut o

derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics o ètnics.

e)Una incorporació tardana al sistema educatiu.

5.1 Actuacions destinades als alumnes amb altes capacitatsEls centres amb alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu associades a altes

capacitats han d’adoptar estratègies metodològiques i d’ensenyament-aprenentatge per ampliar i

enriquir els continguts i les activitats, així com altres mesures específiques adequades a cada

situació. Aquestes mesures poden ser de caràcter ordinari o específic d’ampliació curricular.

Per tal de donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes amb altes capacitats, els

professors d'aquests alumnes elaboraran una ACI en la que inclouran un enriquiment del currículum

ordinari incorporant materials de feina que ampliïn i aprofundeixin els continguts de la matèria. El

departament d'Informació i orientació professional posarà a disposició del professorat un model per

a l'elaboració d'aquestes adaptacions. Aquests materials han de poder permetre les dues vies

principals d'enriquiment:

• treballar els mateixos continguts però amb un nivell de dificultat major, un major nivell

d’abstracció, d’interconnexió amb altres àrees, etc.

• introduir objectius i continguts que corresponen a cursos superiors.

Com que aquestes mesures són específiques i aquest alumnat forma part dels alumnes amb NESE,

es seguirà el protocol general.

5.2 Actuacions destinades als alumnes amb condicions personals greusAlguns alumnes poden precisar suports personals que facilitin la seva incorporació al centre. La

Tutoria individual ofereix el marc idoni per a l'establiment de vincles afectius, per l'acompanyament

personalitzat de l'evolució de l'alumne i per a l'establiment i seguiment de compromisos de millora.

El tutor, amb l'equip educatiu, podrà establir mesures de caire educatiu, emocionals o relacional per

aquests alumnes

18


6 Organització dels recursos humans i materials per desenvolupar les mesures d’atenció a la diversitat

L'equip de suport del nostre centre, actualment, està format per la figura de l'orientador que

destinarà les seves hores de suport als alumnes de FPB. Una vegada analitzades les necessitats dels

grups en una reunió de departament s'acordaran els grups que tenen suport i la seva priorització.

Es dissenyarà un protocol d'intercanvi d'informació amb amb associacions com l'ONCE, ASPAS, Unitat de

Salut Mental d'Inca, o altres.

7 Principis i organització de l’acció tutorial 7.1 Principis

Una bona acció tutorial és bàsica per aconseguir els objectius pedagògics i formatius del centre en

general i de cada alumne en particular. Tot i que la teoria sobre l'acció tutorial indica que és una

funció que ha de ser compartida per tot el professorat del centre, a la pràctica qui la lidera i

dinamitza és el tutor de grup, juntament si és el cas, amb els tutors individuals (que es puguin crear)

i amb la col·laboració del departament d'Informació i orientació professional. De l'actuació del tutor

depèn l'eficàcia de l'acció tutorial, en tots els aspectes que aquesta té: seguiment acadèmic, contacte

amb la família, orientació personal i acadèmica, activitats de cohesió del grup, transmissor

d'informació i mediador entre l'equip docent i els alumnes, etc.

7.2 OrganitzacióD'acord amb la normativa vigent en els centre s'ha d'elaborar un Programa d'acció tutorial. Aquest

pla l'elabora el departament d'Informació i orientació professional a partir de les directrius

establertes per la Comissió de coordinació i gestió i el claustre. Anualment s'elabora el programa

anual que forma part de la programació didàctica del departament d'Informació i orientació

professional i de la Programació general anual. Així d'acord al PR0205, a final de curs, la CCG

recollirà les propostes dels departaments i farà una proposta definitiva de directrius per a

l'elaboració dels programes del departament d'Informació i orientació professional, que presentarà

al claustre per a la seva aprovació o no i que en faci les aportacions que cregui pertinents.. Una

vegada aprovada el departament d'Informació i orientació professional elaborarà els programes

esmentats que, a principi de curs, el claustre ratificarà si s'han fet d'acord a les directrius aprovades

a final del curs anterior.

19


8 Pla d’acolliment per facilitar la integració dels alumnes que s’incorporin al centre procedents d’altres centres docents o d’altres països 8.1 Pla d'acolliment per alumnes procedents d'altres centres

El Programa d'Acció Tutorial recollirà les pautes d'acollida dels alumnes que s'incorporen en el mes

de setembre per primera vegada al nostre centre a primer curs.

Quan els alumnes s'incorporin una vegada començades les classes lectives el tutor amb l'orientador

analitzaran les circumstàncies de l'alumne i faran un programa d'acollida específic.

En el cas d'alumnes no siguin catalano parlants el protocol d'actuació serà:

• Recepció i matrícula. S'ha d'informar a l'alumne sobre els aspectes generals del nostre centre i

del nostre sistema educatiu: estructura, objectius generals i trets d’identitat bàsics, horaris,

professorat, paper del tutor, avaluacions, serveis, ajuts econòmics, mediadors culturals,

normes de convivència, recomanacions generals,... Es complementarà aquesta recepció amb

una breu visita per les instal·lacions del centre.

• Recollida d'informació. S'ha de recollir el màxim d'informació possible de l’alumne i de la

seva situació familiar: procedència, llengua d’ús, escolarització prèvia, aspectes familiars

més rellevants. Serà el tutor del grup i el departament d’Informació i orientació professional

qui organitzaran i transmetran aquesta informació a l’ equip educatiu. En cas necessari s'ha

de sol·licitar l’assistència d’un mediador cultural o d’un traductor. I en cas que sigui

necessari s'han d'iniciar les gestions administratives que siguin necessàries (ajudes

econòmiques, beques, contacte amb els serveis socials,...) per a una bona incorporació.

• Organització del currículum. Es seleccionaran i elaboraran activitats i materials que l'alumne

pugui treballar de manera autònoma el vocabulari dels mòduls matriculats.

8.2 Pla d'acolliment per alumnes d'altres païsosQuan els alumnes d'altres països es procedirà com en el cas dels alumnes no catalanoparlants.

9 Organització de la detecció, la identificació i la valoració de les necessitats, així com del seguiment de l’evolució dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu 9.1 Detecció, identificació i valoració de les necessitats educatives dels

alumnesEl decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa

als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics dedica el seu article 20, amb 17

punts, a detecció, identificació i valoració dels NESE i l'article 21, amb 3 punts, al seu seguiment.

20


En principi, la majoria dels alumnes amb NESE ja arriben identificats i valorats dels centres

d'origen. Però, en qualsevol cas la detecció correspon als equips educatius sota la coordinació del

tutor.

Per a dur a terme aquesta detecció l'equip educatiu ha de recollir, analitzar i valorar la informació

rellevant sobre els diferents elements que intervenen en el procés d'ensenyament i aprenentatge,

sobre l'alumne i el seu context; per a fer aquesta tasca han de tenir el suport del departament

d'Informació i orientació professional.

Durant el primer trimestre el tutor i l'orientador tendran una reunió amb la família i l'alumne NESE

per a informar-los de les actuacions que es duran a terme en el centre i per a confirmar les

necessitats educatives de l'alumne. Abans de l'entrevista el tutor i l'orientador recaptaran informació

de l'equip docent sobre l'alumne (dificultats d'aprenentatge, mancances, necessitats que pugui tenir,

comprovar que a les programacions didàctiques o adaptacions curriculars no significatives s'han

atès les necessitats específiques de suport de l'alumne...)

Paral·lelament a la detecció de necessitats, l'equip educatiu, coordinat pel tutor, ha d'iniciar la

resposta educativa d'acord a les mesures ordinàries de suport, la qual s'ha d'anar adaptant segons el

desenvolupament del procés de detecció o avaluació psicopedagògica. Si les mesures ordinàries de

suport s'han mostrat insuficients s'han de dissenyar i implementar mesures específiques; per a

implementar les mesures específiques serà necessària l'avaluació psicopedagògica de l'alumne. Tant

les mesures ordinàries com les específiques s'han d'incorporar a la programació.

Per tal de garantir que totes les NESE ja han estat detectats, a la reunió dels equips docents de

principi de curs el departament d'orientació informarà de les NESE de tots els alumnes del centre i

de les mesures proposades.

Quan es detectin necessitats educatives especials que facin pensar en el cas d'una discapacitat,

trastorn emocional greu, trastorn greu de conducta o altes capacitats es sol·licitarà al departament

d'Informació i orientació professional la corresponent avaluació psicopedagògica.

En el primer equip educatiu es revisarà si els alumnes NESE han estat ben detectats. Per això el

protocol a seguir ser: observació dins l'aula, aplicació de mesures ordinàries, demanda al

departament d'Informació i orientació professional, intervenció de l'orientador i proposta educativa

per part de l'orientador a l'equip educatiu i decisió de l'equip educatiu de les mesures a implementar.

Quan s'identifiquin necessitats específiques de suport educatiu el tutor redactarà l'informe que la

21


Conselleria ha establert pels alumnes NESE i l'incorporarà a l'expedient de l'alumne.

Quan s'identifiquin, després de l'avaluació psicopedagògica, necessitats educatives especials o altes

capacitats, l'orientador elaborarà l'informe i dictamen d'escolarització, els desarà a l'expedient de

l'alumne i farà els tràmits corresponents.

El departament d'Informació i orientació professional amb la família professional dissenyarà, quan

sigui el cas, un itinerari educatiu específic pels alumnes NESE.

9.2 Seguiment dels NESEA principi de curs, en la sessió d'informació dels alumnes NESE que fa l'orientador del centre,

d'acord a la informació que tengui dels alumnes, presentarà les seves característiques i pautes

d'actuació per atendre les necessitats específiques de suport educatiu que presentin. Aquesta

informació ha de servir per tal que els professors puguin adaptar la programació als alumnes i si

aquestes adaptacions no fossin suficients elaborar les adaptacions curriculars. Les adaptacions o

modificacions de les programacions per atendre aquests alumnes han d'estar fetes abans de l'inici de

les classes lectives i les adaptacions abans del primer equip educatiu.

Els alumnes NESE tendran un seguiment de les adaptacions curriculars no significatives i del seu

progrés en el procés d'ensenyament i aprenentatge a cada equip educatiu.

Les mesures ordinàries i específiques de suport seran recollides i analitzades a cada sessió

d'avaluació i, per tal que en quedi constància es traslladaran al punt 8 de l'»Informe individual

alumnat NESE» que estableix la Conselleria d'Educació.

10 Avaluació i seguiment del plaEn finalitzar cada curs es faran tres avaluacions:

a)Dins de l'autoavaluació del centre en els aspectes de la seva competència que té encomanat el

claustre, hi haurà un punt específic que farà referència a l'atenció a la diversitat en el centre,

de manera que tot el professorat pugui, amb el procediment que es determini, aportar les

seves opinions i propostes de millora.

b)S’avaluaran les reunions d'equip educatiu dutes a terme: Si s’ha complert la temporalització,

el compliment del calendari de sessions, assistència dels membres, nombre i qualitat dels

acords, valoració de la dinàmica de treball...

c)En la memòria de final de curs del departament d'orientació s'inclourà un anàlisi sobre tots els

22


aspectes de l'atenció a la diversitat, tan des del punt de vista del departament com des d'una

visió més amplia de centre.

A partir d'aquestes avaluacions es podran fer modificacions en el pla o en les seves aplicacions

anuals.

11 Annexes

• Model d'adaptació curricular no significativa

• Full de demanda al departament d'Informació i orientació professional

• Full de devolució del departament d'Informació i orientació professional al professor o equip

educatiu

• Pautes per a l'acollida d'alumnes que s'incorporen durant el curs.

• Informe individual alumnat NESE

23

Programa d'atenció a la diversitat...

Documents

Transcript of Programa d'atenció a la diversitat...