Temari d’oposicions

Mª José Olmedilla Salas

PROCESSOS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA I

Versió en català

Primera edició, 2020Autora: Mª José Olmedilla Salas

Edita: Educàlia Editorial

Imprimeix: Grupo Digital 82, S. L.

ISBN: 978-84-18269-29-5

Dipòsit Legal: En curs

Printed in Spain/Imprès a Espanya

Tots els drets reservats. No està permesa la reimpressió de cap part d’aquest llibre, ni d’imatges ni de text, ni tampoc la seva reproducció, ni utilització, en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic o d’una altra manera, tant coneguda com els que puguin inventar-se, incloent el fotocopiat o enregistrament, ni està permès emmagatzemar-lo en un sistema d’informació i recuperació, sense el permís anticipat i per escrit de l’editor.

Alguna de les imatges que inclou aquest llibre són reproduccions que s’han realitzat acollint-se al dret de cita que apareix en l’article 32 de la Llei 22/1987, d’11 de novembre, de la Propietat intel·lectual. Educàlia Editorial agraeix a totes les institucions, tant públiques com privades, citades en aquestes pàgines, la seva col·laboració i demana disculpes per la possible omissió involuntària d’algunes d’elles.

Educàlia EditorialAv. de les Jacarandas 2 loft 327 46100 Burjassot-València

Tel. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111

Email: educaliaeditorial@e-ducalia.com

www.e-ducalia.com

TM OE CAT III.indd 2 28/04/2020 9:34:30

pàg. 1

tema 1 Temari PGA

TEMA 1

L'EMPRESA. CONCEPTE. ELEMENTS DETERMINANTS DEL FUNCIONAMENT. SECTORS

DE PRODUCCIÓ. TIPUS D'EMPRESA. OBJECTIUS DEL EMPRESA.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. CONCEPTE

3. L'EMPRESA

4. ELEMENTS DETERMINANTS DEL FUNCIONAMENT

4.1. Recursos humans.

4.2. Patrimoni.

4.3. Organització.

4.4. Entorn o marc extern.

5. SECTORS DE PRODUCCIÓ

6. TIPUS D'EMPRESA

6.1. Àrea d'activitat

6.2. Propietat del capital

6.3. Tamany

6.4. Procés productiu

6.5. Naturalesa jurídica

7. OBJECTIUS DEL EMPRESA

8. CONCLUSIÓ

9. BIBLIOGRAFIA

10. WEBGRAFIA

pàg. 2

tema 1 Temari PGA

1. INTRODUCCIÓ

Avui dia vivim en una economia de lliure mercat, en la qual actuen les empreses oferint béns i

serveis per satisfer les necessitats que sorgeixen cada dia.

Les empreses no només ofereixen productes i serveis al consumidor final, també n'hi ha que

extreuen productes de la natura, altres que els transformen i d'altres que els distribueixen als llocs de

consum.

Perquè tot això pugui dur-se a terme és fonamental comptar amb un grup de persones que

treballen per dur a terme aquesta finalitat, així com uns mitjans materials (màquines, mobiliari, equips

informàtics, elements de transport, construccions, etc.) sense els quals seria impossible assolir els

objectius.

No menys important és l'objectiu principal de les empreses en el mercat, que és l'obtenció de

beneficis. Deixant de banda casos d'empreses públiques, o altres amb fins humanitaris i altruistes que

existeixen en menor mesura; dins el sistema econòmic capitalista el benefici és la raó de ser de les

empreses en el mercat.

Per tot això una aproximació a la definició d'empresa podria ser:

Conjunt organitzat de mitjans materials i humans destinats a la producció, distribució, transformació o

comercialització de béns i serveis; que actua sota uns mateixos òrgans de direcció i que està orientada

a l'obtenció de beneficis

2. CONCEPTE

En el sistema econòmic actual l'empresa és un factor fonamental de cara al desenvolupament

econòmic. Encara que la seva funció principal és la producció de béns i serveis, també té importància com

a agent social generador d'ocupació i riquesa.

En l'Empresa es combinen recursos humans, tecnologia, recursos financers i l'organització que

aporta l'empresari o directius del empresa. Tot això amb tal d'aconseguir un objectiu, normalment

econòmic, i amb la necessitat de ser eficient i rentable.

L'empresa actual, és el resultat d'una evolució històrica que, des de la petita empresa de caràcter

artesanal, va evolucionant cap a les grans empreses comercials del etapa Mercantilista, i posteriorment

cap a la gran empresa productora del època de la Revolució Industrial, per arribar finalment a l'etapa de

la gran empresa financera que avui coneixem.

Per realitzar una aproximació al concepte d'Empresa en l'actualitat podem partir de la seva

evolució històrica.

Durant la Baixa Edat Mitjana es van desenvolupant la indústria artesanal, agrupada en gremis i

s'incrementen els intercanvis comercials, sorgint importants fires. L'activitat econòmica està en mans dels

artesans i dels comerciants, que comencen a constituir companyies col·lectives i comanditàries.

A partir del segle XV, els progressos en navegació permeten l'expansió d'Europa. Amb el

descobriment d'Amèrica, es permet a Espanya establir un monopoli comercial amb les terres descobertes,

fins que la seva posició es debilita.

Durant els segles XVI i XVII, els britànics i holandesos creen companyies per comercialitzar amb

extrem orient i es recorre al mètode de vendre participacions que atorguen als seus compradors la

condició de socis, amb el dret a participar en els guanys.

A la fi de segle XVIII i principis del segle XIX, es va desenvolupant la Revolució Industrial, aquest

procés es produeix a Espanya de forma tardana i parcial en la segona meitat de segle XIX.

pàg. 3

tema 1 Temari PGA

En el transcurs d'aquesta època es creen nombroses empreses que donen feina per primera

vegada gran quantitat d'obrers i produeixen de forma massiva. El creixement empresarial es consolida

durant tot el segle XIX i, a la fi de la mateixa, neixen tècniques d'organització i direcció empresarial que

constitueixen els antecedents dels moderns sistemes de gestió i direcció d'empreses.

Durant el segle XX, el creixement econòmic prossegueix i amb ell es desenvolupen les grans

societats anònimes.

El 1917, amb la Revolució Russa, sorgeix un nou sistema econòmic que rep el nom d'Economia

Planificada; l'empresa, que pertany a l'Estat, segueix les directrius marcades pel pla econòmic central i

no les pautes del mercat com en els països capitalistes.

Després de la Segona Guerra Mundial, el món es divideix en dos blocs: el capitalista i el

comunista.

Al món occidental, els processos d'integració i les estretes relacions entre els Estats van facilitar

el desenvolupament de les empreses multinacionals.

Els països del Est, després del fracàs del seu model, intenten adoptar un sistema d'economia

de mercat, però amb enormes dificultats.

En l'actualitat podem establir diverses definicions del Concepte d'Empresa atenent a diversos

aspectes:

A. Aspecte Econòmic-financer: L'empresa realitza la funció de crear riquesa per retribuir als factors

productius, contribuint al desenvolupament econòmic de la societat.

B. Aspecte jurídic-mercantil: L'empresa està constituïda per un patrimoni adscrit a una finalitat

mercantil -amb ànim de lucre- i genera relacions contractuals amb agents externs i interns -

accionistes, treballadors, clients, bancs, Administració Pública, etc.

C. Aspecte tecnològic-productiu: L'empresa combina factors de producció que permeten l'obtenció

dels béns o serveis demandats per la societat o el mercat.

3. L'EMPRESA

Una EMPRESA és un conjunt de factors humans, materials, financers i tècnics organitzats i impulsats per

la direcció, que tracta d'assolir uns objectius d'acord amb la finalitat assignada de forma prèvia.

En qualsevol empresa es troben, com a mínim, els següents elements:

Uns objectius que integren la seva finalitat; és a dir tota empresa pretén aconseguir un fi i per a això

es marca una sèrie de fites.

Conjunt de factors de producció amb els quals es vol obtenir i/o distribuir béns i serveis. Aquests

factors de producció són de diferent naturalesa i es combinen de diferents formes segons sigui la

finalitat del empresa.

Direcció que organitza els anteriors factors, estableix els objectius que es pretenen aconseguir i

impulsa l'organització perquè s'aconsegueixin.

Tota empresa té un objectiu o finalitat. Aquests objectius o metes empresarials constitueixen valuosos

instruments de gestió empresarial.

pàg. 4

tema 1 Temari PGA

Dins dels objectius que qualsevol empresa privada estableix per a cada període econòmic han de figurar

els de rendibilitat, és a dir tota empresa ha d'intentar aconseguir unes rendes suficients perquè la

remuneració dels capitals invertits pels seus propietaris resulti atractiva. Per tant, l'ànim de lucre està

íntimament lligat a la naturalesa de les empreses privades, encara que sense oblidar la rendibilitat social.

A les empreses públiques, la rendibilitat econòmica no és prioritària, ja que poden prevaler objectius de

rendibilitat social, com ara donar feina, prestar un servei que la iniciativa privada no desitja assumir, etc.

No obstant això, les empreses públiques han de compatibilitzar, en la mesura del possible, la rendibilitat

social amb la rendibilitat econòmica, per tal de reduir les subvencions i economitzar fons dels

Pressupostos del Estat.

Entre les funcions més comuns del empresa podem distingir:

o Funció de compres o aprovisionament: S'ocupa del aprovisionament de matèries primeres, de

productes semiacabats o de productes acabats si es tracta d'una empresa de distribució.

o Funció de producció: S'ocupa de transformar les matèries primeres o els béns intermedis en béns per

al consum, bé de les famílies o bé d'altres empreses que els transformaran en altres béns

o Funció comercial: Comercialitza i distribueix el producte en el mercat

o Funció de recursos humans: tot el relatiu a la selecció, gestió i administració de personal del empresa

o Funció financera i d'inversió: S'ocupa de captar els fons necessaris per al funcionament del empresa

i organitza la política d'inversions

o Funció de recerca i desenvolupament: Aquesta funció s'accentua a mesura que augmenta la

competència entre les empreses, es refereix tant a la investigació i desenvolupament tecnològic com

comercial.

4. ELEMENTS DETERMINANTS DEL FUNCIONAMENT

Tota empresa que actua en el mercat ha de tenir en compte una sèrie d'elements per funcionar:

4.1. Recursos humans

S'hi inclouen els treballadors, els propietaris o accionistes del empresa i els administradors i directius. Els

primers aporten el seu treball a canvi d'un salari, els segons són els amos del empresa ja que ells aporten

el capital necessari per al seu funcionament, i els tercers els que assumeixen la direcció i gestió i també la

responsabilitat.

4.2. Patrimoni

És el conjunt de béns i drets econòmics del empresa, es distingeixen aquells béns que estan lligats a

l'empresa de forma duradora i que formen l'actiu no corrent (edificis, maquinària, eines, mobiliari, etc.) i

aquells que estan lligats a l cicle de producció del empresa i que estan contínuament canviant, i que

formen l'actiu corrent (matèries primeres, productes acabats, diners en metàl·lic o al banc, etc.)

4.3. Organització

És la principal tasca dels directius, consisteix a combinar els factors de producció de la manera més

econòmica i racional possible, per així aconseguir els millors resultats amb el menor cost possible; en la

pràctica es concreta en tasques com ara establir amb claretat les tasques a desenvolupar, dividir i

distribuir la feina entre les persones que la realitzaran, relacions entre elles, fixar responsabilitats,

coordinar les funcions de cada un, establiment d'objectius, fixar normes de comportament, etc.

4.4. Entorn o marc extern

pàg. 5

tema 1 Temari PGA

És tot allò que envolta l'empresa i que condiciona la seva actuació, aquell context en què influeix i del que

rep influències. Les empreses es veuen influïdes per circumstàncies legals, econòmiques, socials, culturals

i tecnològiques del medi en el qual es desenvolupen; però també l'empresa influeix en l'entorn i ha de

cuidar els efectes que la seva activitat produeix sobre la societat i el medi ambient.

Per a totes les empreses hi ha un entorn general, polític-econòmic-sociocultural-tecnològic, (PEST), és a

dir el tipus de societat en la qual desenvolupa la seva activitat, que exerceix una influència indirecta sobre

les mateixes, i un entorn específic, el sector al que pertany l'empresa i que influeix directament en la

mateixa.

Per sector s'entén el conjunt d'empreses que ofereixen un mateix producte o productes

substitutius que satisfan la mateixa necessitat. Per exemple; el sector del calçat, que engloba totes les

empreses que fabriquen i venen calçat.

Del concepte de sector es deriva el de competència, ja que dues empreses són competidores

quan pertanyen al mateix sector, i aquesta rivalitat determina en molts casos el resultat o benefici del

empresa.

Diversos autors (destaca Michael Porter) han analitzat les forces competitives bàsiques que es

donen en el sector i que són:

1. Amenaça de nous ingressos de potencials competidors, és a dir de noves empreses que no

pertanyen al sector i que tenen esperances que els beneficis que puguin tenir siguin superiors als

costos d’introduir-se. Aquesta amenaça pot ser reduïda amb: a) barreres d'entrada (marques,

patents, ús exclusiu de canals de distribució), b) represàlies (disminucions de preus, augment de

publicitat).

2. Amenaça de productes substitutius, donat que limitarien els beneficis del sector. Això es pot

donar, en ocasions, amb activitats aparentment sense relació com per exemple el sector hoteler

(restaurants) ve protestant per l'emissió de partits de futbol els dissabtes a la tarda-nit.

3. Rivalitat interna o de la competència actual. Hi ha sectors en què la rivalitat interna entre les

empreses de la mateixa és molt activa mentre que en altres està més estabilitzada, segons

l'estructura del mateix, nombre d'empreses, costos, diferenciació dels productes, que el sector

estigui en expansió o contracció, que hi hagi barreres de sortida per necessitar unes instal·lacions

molt especialitzades, etc. ....

4. Poder de negociació dels clients. Dependrà del nombre de clients i volum de compres dels

mateixos, del grau d'estandardització del producte.

5. Poder de negociació dels proveïdors. Com en el cas dels clients, depèn del seu nombre i

estandardització del producte.

Altres variables de caràcter més general que incideixen en la lluita competitiva entre les empreses d'un

mateix sector són:

6. Grau de concentració del sector. Els sectors poden ser, a) concentrats, quan poques empreses

tenen una quota alta de mercat; b) fragmentats, si hi ha un gran nombre d'empreses petites i

mitjanes que no tenen cap participació rellevant en el mercat.

7. Grandària i importància del sector. Aquesta variable es defineix en funció de la participació del

sector en el PIB del país. D'aquesta manera, els sectors solen classificar-se en: estratègics

(energia, defensa, aviació ....), bàsics (alimentació, banca, ...) i no bàsics (la resta).

pàg. 6

tema 1 Temari PGA

8. Grau de maduresa del sector. Aquesta variable depèn del cicle de vida del sector; classificant-se

en funció de la mateixa en emergents o nous (càmeres digitals), en creixement (ordinadors),

madurs (alimentació) i en declivi o en crisi (carbó).

5. SECTORS DE PRODUCCIÓ

Els sectors de producció, o sectors d'activitat econòmica, estableixen una classificació del

economia en funció del tipus de procés productiu que el caracteritza.

Cada país aposta per un o altre sector en funció dels recursos propis -i /o aliens- amb què compta,

de les seves possibilitats de creixement i expansió, i de les seves preferències a l'hora d'adoptar una

estratègia de desenvolupament concreta, caracteritzant així el seu model productiu i, amb això,

determinant en gran mesura les polítiques de gestió que haurà d'adoptar per assolir els objectius

econòmics que s'hagin establert.

Els diferents sectors de producció presenten diferències entre sí, especialment en abastiment,

subministrament i logística, i en els processos i les activitats implicades en la producció. La planificació i la

gestió de la cadena de subministrament en funció de les necessitats i les especificitats pròpies de cada

sector juguen un paper fonamental en la seva definició.

La classificació en sectors de producció respon a la consideració de les especificitats que

caracteritzen els diferents tipus de processos productius. Es tracta de conceptes dinàmics i canviants que

al llarg de la història han experimentat evolucions i transformacions de major o menor entitat donant lloc

a l'aparició de nous sectors productius. Han evolucionat en consonància a l’imparable sofisticació de la

vida que ha condicionat el desenvolupament de noves solucions tecnològiques, que no només han

determinat el grau d'eficiència i eficàcia de les respostes que s’han ofertat a les noves necessitats que han

anat sorgint en les diferents etapes històriques, sinó també les transformacions i els avenços de certes

branques del activitat econòmica que, finalment, han acabat per emancipar del seu sector originari i

troncal, donant lloc a nous sectors productius.

Tradicionalment distingim tres sectors de producció i fabricació bàsics.

El sector primari o agropecuari: a partir de les seves activitats, obté el producte dels recursos

naturals, transformant-los en matèries primeres no elaborades destinades a la producció

industrial i a l'abastament de determinats tipus de serveis. Inclou l'agricultura, la ramaderia, la

silvicultura, la caça i la pesca, però no així la mineria ni l'extracció de petroli, les quals es

consideren part del sector industrial. Es tracta, per tant, del sector de les fonts primàries de

recursos, que inclou tant els recursos naturals renovables com els no renovables.

El sector secundari o industrial: comprèn totes les activitats econòmiques d'un país

relacionades amb l'extracció i la transformació industrial de matèries primeres en béns o

mercaderies, que s'utilitzen tant com a base per a la fabricació de nous productes com per

proveir directament les necessitats de mercat, mitjançant distribuïdors i comerciants, els

quals s'adscriuen ja al sector terciari. Es divideix en dos subsectors: l'industrial extractiu

(indústria minera i petrolífera) i l'industrial de transformació (envasat, embotellat,

manipulació i transformació de matèries primeres i/o productes semielaborats ...).

El sector terciari o de serveis: inclou les activitats que no produeixen una mercaderia com a

tal, però que s'encarreguen de proveir al mercat de béns i serveis i que, per tant, esdevenen

necessàries i fonamentals per al correcte funcionament del economia en general. Inclou el

comerç, les indústries hoteleres i de restauració, el transport, els serveis financers, les

pàg. 7

tema 1 Temari PGA

comunicacions, els serveis d'educació, els serveis professionals, les administracions

públiques ...

Els dos primers sectors produeixen béns tangibles i, per això, es consideren sectors productius;

en canvi, el terciari es considera estrictament un sector no productiu, ja que no produeix béns tangibles

malgrat ser, però, de vital importància per a la construcció d'una economia nacional sòlida i fonamental

en l'estimació del PIB de qualsevol país desenvolupat (o en vies de desenvolupament).

A Espanya, i en concret des de 1980 fins a l'actualitat, s'ha registrat una disminució progressiva

de la contribució de la indústria a l'ocupació, un fet al què caldria afegir la progressiva i creixent

desocupació en el sector primari, experimentada d'una manera constant des de la dècada dels 60 del

passat segle XX i especialment encoratjada durant el que es coneix com l'època del desenvolupament.

A l'altre costat de la balança, es troba l'alta competitivitat del sector serveis a Espanya, no només

en el comerç interior sinó també pel que fa a la inversió espanyola a l'exterior, especialment en els sectors

bancari, de distribució, transport i logística , enginyeria, gestió i construcció d'infraestructures (aeroports,

autopistes, etc.), aigües i residus, en el sector hoteler, i els sectors de producció i distribució d'energia

(incloses les energies renovables), assegurances, telefonia, etc.

L'espectacular evolució experimentada per les TIC en els darrers anys ha propiciat l'emancipació

de certes activitats econòmiques amb característiques i especificitats pròpies, que han acabat per quallar

i donar lloc a nous sectors productius a banda dels tradicionals:

El sector quaternari o sector de la informació: Neix del I + D + i, de la investigació, el

desenvolupament i la innovació; unes activitats pròpies del sector secundari i industrial però que,

per la seva importància estratègica i els seus models propis de producció, actualment permeten

parlar d'elles com un sector diferenciat de la resta.

El sector quinari o cinquè sector: En ell s'agrupen activitats tradicionalment catalogades com

serveis, però que amb el temps han aconseguit guanyar protagonisme i dotar-se de formes i

models productius amb caràcter propi. Especialment destacat ha estat el paper exercit per les

indústries culturals i de l’entreteniment, l'educació o la sanitat.

pàg. 8

tema 1 Temari PGA

6. TIPUS D'EMPRESA

Les empreses es poden classificar atenent a diversos criteris, alguns d'ells són inexactes i generen

polèmica com ara el de dimensió, pel que fa a considerar-les com grans, mitjanes o petites.

6.1. Segons la seva àrea d'activitat

Sector primari: Inclou les empreses que realitzen activitats referents als recursos naturals, per

exemple, empreses agrícoles, ramaderes, pesqueres o forestals

Sector secundari: Inclou les empreses que es dediquen a activitats transformadores o industrials,

transformen físicament uns béns en altres útils per al consum; per exemple, empreses de construcció,

de producció d'energia elèctrica, o de fabricació de qualsevol bé.

Sector terciari: Inclou les empreses de serveis i les comercials, per exemple, un hipermercat, una

farmàcia, un banc, una agència de viatges, un restaurant, un bufet d'advocats, una escola, una clínica,

un diari, etc.

6.2. Segons la propietat del capital

Empreses públiques: El seu capital pertany íntegrament a l'Estat, comunitats autònomes, diputacions,

ajuntaments o altres ens públics; per exemple, Renfe o Correus

Empreses privades: El seu ºcapital pertany a persones físiques o jurídiques particulars, per exemple,

Nestlé, Zara, el bar del nostre barri, o el quiosc on vam comprar el diari

Empreses mixtes: Són aquelles empreses on la propietat està compartida entre l'Estat i particulars,

per exemple, Altadis (antiga Tabacalera)

6.3. Segons la seva grandària

El criteri del tamany per classificar les empreses és molt incert i discutit entre els economistes, ja que

la idea d'empresa gran, mitjana o petita depèn del sector i també del país on es situa, així per exemple

un petit banc a Espanya, pot ser una gran empresa a un país subdesenvolupat.

Per això s'utilitzen diversos criteris per a tal classificació, els més usuals són:

Volum de facturació

Nombre de treballadors

Actiu empresarial

Beneficis bruts

Capital social

6.4. Segons el procés productiu

Empreses comercials: Són les que compren i venen el producte sense transformar; per exemple, una

llibreria, una farmàcia o una joieria

Empreses industrials: Són les que compren matèries primeres i les utilitzen en un procés productiu

amb l'ajuda de mà d'obra i maquinària per elaborar un producte nou que es vendrà al mercat; per

exemple, una empresa que compra raïm i elabora vi a partir d'ella

Empreses de serveis: Són aquelles que no ofereixen béns, sinó que presten serveis; per exemple, una

agència de viatges, una empresa d'assegurances, una consulta mèdica, un bufet d'advocats

6.5. Segons la seva naturalesa jurídica

pàg. 9

tema 1 Temari PGA

És el criteri més utilitzat per diferenciar unes empreses d'altres, aquesta classificació està en funció de

com la legislació caracteritza cadascuna de les empreses i com han de funcionar legalment. La normativa

espanyola permet una gran varietat de modalitats d'empresa, permetent a cada empresari o socis triar la

que més s'adapti a les seves circumstàncies i interessos personals.

Les característiques que diferencien unes formes jurídiques d'altres són el nombre de socis, la forma

d'accés a la propietat de l’empresa, la responsabilitat davant de tercers i el govern i representació de

l´empresa.

Les societats personalistes són aquelles en les que compta la persona del soci amb independència de

l’aportació econòmica realitzada, es caracteritzen per:

la condició de soci és intransmissible.

la responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers és personal i il·limitada.

l'administració de la societat correspon als socis.

Societats capitalistes són aquelles en les que compta l'aportació econòmica (capital) realitzada amb

independència de la identitat de la persona del soci que realitza la mateixa, es caracteritzen per:

la condició de soci és transmissible

la responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers està limitada a l'aportació

econòmica realitzada

l'administració de la societat no respon als socis

Empresa individual

És un tipus d'empresa on una sola persona realitza en nom propi l'activitat comercial, industrial

o professional.

Respon amb tot el seu patrimoni present i futur als deutes que pugui contreure el seu negoci,

per tant, la seva responsabilitat és il·limitada

El govern, la gestió i la representació de l’empresa li corresponen a ell, encara que pot nomenar

apoderats que actuïn en el seu nom

No es requereix un capital mínim per constituir-la

Tributa a través del IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) ja que el benefici de

l’empresa es considera com individual

La raó social, és a dir, el nom del empresa, ha de ser el del titular

Comunitat de béns

És una modalitat intermèdia entre empresa individual i societat, en ella s'agrupen diverses persones que

posen en comú béns o diners amb la intenció de crear un fons patrimonial destinat a l'explotació d'una

empresa, actuen sota un nom comú, però als seus integrants es li apliquen les característiques de

l’empresari individual.

La responsabilitat dels comuners és il·limitada

No hi ha capital mínim per a la seva constitució

El règim jurídic dels comuners en el tràfic mercantil és el d'empresaris individuals, tot i que actua

amb una denominació comuna

pàg. 10

tema 1 Temari PGA

L'empresa no té una personalitat jurídica diferent de la dels seus integrants.

La denominació serà la dels socis, acabant sempre en "comunitat de béns” o la seva abreviatura

"CB "

A efectes fiscals, els beneficis es dividiran entre els comuners en proporció a la seva participació en

la comunitat de béns i integrarà la base imposable d'aquests en l'IRPF, però el subjecte passiu de

l’IVA serà la comunitat de béns i no els comuners individualment

Societats regulades en el Codi de Comerç (Col·lectiva, comanditària i comanditària per accions)

Societat col·lectiva:

És una societat personalista integrada per dos o més socis que s'uneixen per desenvolupar una

activitat comuna

Per a la constitució de la societat és necessari un mínim de dos socis, però no hi ha límit màxim

algun.

La raó social ha de contenir el nom de tots o d'algun dels socis, afegint en aquest cas l'expressió "i

Companyia", o la seva abreviatura "i Cia."

Les aportacions dels socis poden ser econòmiques (béns, diners o drets) o consistir en treball

personal. Als socis que aporten exclusivament treball personal se'ls denomina socis industrials, als

primers se'ls denomina socis capitalistes

No existeix mínim legal pel que fa al capital social.

La condició de soci és intransmissible, excepte consentiment dels altres socis.

La responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers és personal, il·limitada i solidària.

L'administració de la societat pot ser assumida per tots els socis, llevat de pacte exprés en contra

a favor d'algun o alguns dels mateixos.

Societat comanditària simple

La societat comanditària és una varietat de la societat col·lectiva, encara que és també una societat

personalista

La seva principal característica és l'existència de dos tipus de socis: els socis col·lectius (que

responen dels deutes socials de forma personal, il·limitada i solidària) i els socis comanditaris (la

responsabilitat serà limitada a l'aportació econòmica realitzada).

La raó social ha de contenir el nom de tots, d'algun o d'un només dels socis col·lectius, afegint en

aquest cas l'expressió "i companyia", i en tots dos casos s'ha d'afegir l'expressió "societat en

comandita".

Per a la constitució de la societat és necessari un mínim de dos socis, un dels quals necessàriament

ha de ser col·lectiu, però no hi ha límit màxim algun.

L'administració de la societat només pot ser assumida pels socis col·lectius, quedant prohibida als

socis comanditaris.

Societat comanditària per accions

La societat comanditària per accions és un tipus específic de societat comanditària, però molt

influenciada per la societat anònima (la societat capitalista per antonomàsia) per això podem

qualificar-la com a societat capitalista.

La seva principal característica respecte a la societat comanditària simple és que el capital aportat

pels socis es divideix en accions.

pàg. 11

tema 1 Temari PGA

La raó social ha de contenir el nom de tots, d'algun o d'un només dels socis col·lectius, o bé una

denominació objectiva amb la necessària indicació de "societat comanditària per accions" o la seva

abreviatura "s. Com. Per a."

Per a la constitució de la societat és necessari un mínim de dos socis, un dels quals necessàriament

ha de ser col·lectiu, però no hi ha límit màxim algun.

La responsabilitat dels socis col·lectius pels deutes socials enfront de tercers és personal, il·limitada

i solidària, mentre que la dels socis comanditaris està limitada a l'aportació econòmica realitzada.

A l'estar dividit el capital social en accions, la transmissió lliure de les mateixes suposa la transmissió

de la condició de soci.

Als socis col·lectius els seran aplicades les regles de la societat col·lectiva i als socis comanditaris les

normes de la societat anònima.

Societats de responsabilitat limitada:

És de les societats capitalistes, la forma jurídica més utilitzada en l'actualitat. Es considera la forma

jurídica més apropiada per a societats petites, amb escàs nombre de socis i capital social reduït.

La seva principal característica és que el capital social, que s'integra per les aportacions

econòmiques de tots els socis, es troba dividit en participacions socials i els socis no responen

personalment dels deutes socials.

La raó social és lliure, no podent adoptar-se una raó social idèntica a una altra preexistent, i ha

d'incloure necessàriament l'expressió "societat de responsabilitat limitada", "societat limitada" o

les seves abreviatures "srl" o "sl".

La condició de soci està determinada per la possessió i desemborsament de, com a mínim, una

participació social.

No hi ha un mínim legal respecte al nombre de socis, admetent-se la possibilitat de constituir

societats de responsabilitat limitada unipersonals.

Es poden transmetre les participacions socials, i per tant la condició de soci, però hi ha restriccions

i limitacions establertes pels propis estatuts de cada societat i la legislació vigent (dret de tempteig

en l'adquisició de participacions dels socis sortints)

El capital social està dividit en participacions socials indivisibles i acumulables, les quals atribueixen

als socis els mateixos drets.

El capital social no pot ser inferior a 3.005,06 €, ha d'estar totalment desemborsat en el moment

de la constitució de la societat.

Només poden realitzar aportacions econòmiques (béns o drets susceptibles de valoració

econòmica) en cap cas poden consistir en treball personal.

La responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers està limitada a les aportacions

realitzades.

La gestió i administració de la societat es porta a terme pels següents òrgans socials:

a) La junta general de socis: Òrgan suprem de govern de la societat, adopta els acords socials

presos per majoria de capital que expressen la voluntat social i regeixen la vida de la societat.

b) Els administradors: Es pot recollir en els estatuts socials qualsevol dels següents models:

administrador únic; diversos administradors que actuïn solidàriament o mancomunadament; un

consell d'administració com a òrgan col·legiat

Societat Limitada Nova Empresa

pàg. 12

tema 1 Temari PGA

És un tipus de societat capitalista, especialitat de la Societat de Responsabilitat limitada, de recent

creació, l'objectiu és permetre la constitució d'empreses de petita dimensió de manera ràpida i amb

els mínims tràmits.

Es pot realitzar la constitució telemàtica en un termini de 48 hores, enfront dels 60 dies requerits

per a altres empreses

El nombre de socis mínim és d'un i màxim de cinc

El capital mínim és de 3012 €; i el màxim de 120.202 €

La responsabilitat dels socis és limitada al capital aportat

La raó social està formada pels dos cognoms i el nom d'un dels socis seguits d'un codi alfanumèric,

més la indicació societat limitada nova empresa o la seva abreviatura "SLNE"

Els primers anys de funcionament gaudeix d'avantatges fiscals, amb ajornaments dels pagaments

del ITPAJD, de l’Impost de Societats, i de les retencions o pagaments a compte del IRPF

Societat Anònima:

És la societat capitalista per antonomàsia. Es considera la forma jurídica més adequada per a

grans societats conformades per nombrosos accionistes i amb un elevat capital social.

La seva principal característica és que el capital social, que s'integra per les aportacions

econòmiques de tots els socis, es troba dividit en accions i els socis no responen personalment

dels deutes socials.

La raó social és lliure, no podent adoptar-se una raó social idèntica a una altra preexistent, i ha

d'incloure necessàriament l'expressió "societat anònima" o la seva abreviatura "SA".

El capital social es divideix en accions; l'acció, que representa una part alíquota del capital social,

confereix al seu titular legítim la condició de soci i els seus corresponents drets com a tal.

Encara que al principi la pròpia llei exigia un mínim de tres socis per a la constitució d'una societat

anònima, en l'actualitat l'article 311 de la LSA (introduït després d'una reforma en 1.995) admet

la possibilitat de constituir societats anònimes unipersonals, respecte al nombre màxim de socis

no hi ha límit legal.

Les accions es poden transmetre lliurement, i per tant la condició de soci.

El capital social no pot ser inferior 60.101,21 €, que equivalen als antics deu milions de pessetes,

havent d'estar subscrit totalment i desemborsat en una quarta part (25%), com a mínim, el valor

nominal de cadascuna de les seves accions en el moment de la constitució de la societat. La part

no desemborsada de l’acció es denomina dividend passiu.

Només poden realitzar aportacions econòmiques (béns o drets susceptibles de valoració

econòmica), en cap cas poden realitzar aportacions a treball personal.

La responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers està limitada a les aportacions

realitzades o als compromeses a realitzar.

Els òrgans socials són: la junta general d'accionistes que és l'òrgan suprem de govern de la

societat, adopta els acords socials presos per majoria de capital que expressen la voluntat social

i regeixen la vida de la societat; i el consell d'administració que és l'òrgan executiu de la societat,

encarregat de la gestió, administració i representació de la mateixa

Societat cooperativa:

És una associació de persones físiques o jurídiques, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària,

amb interessos i necessitats socioeconòmiques comuns que, per a la seva satisfacció, desenvolupen

una determinada activitat empresarial.

pàg. 13

tema 1 Temari PGA

Els resultats econòmics (denominats excedents, no beneficis) s'imputen als socis, una vegada atesos

els fons comunitaris en funció de l’activitat cooperativa que realitzen

La raó social ha d'incloure necessàriament l'expressió "societat cooperativa" o la seva abreviatura

"s. Coop.".

Les aportacions socials poden consistir en capital i treball, poden ser variables en funció dels

estatuts socials.

El capital social mínim de cada cooperativa es fixa en els estatuts i és variable.

La responsabilitat dels socis pels deutes socials enfront de tercers està limitada a les aportacions

realitzades.

La gestió de la societat cooperativa està encomanada al consell rector, que és controlat al seu torn

per l'assemblea general de socis.

Les societats cooperatives poden ser de dues classes:

o De primer grau són aquelles que estan integrades per, al menys, tres socis (la Llei de

Cooperatives de Castella-la Manxa també fixa en tres, el nombre mínim de socis de les

cooperatives de primer grau).

o De segon grau que estan integrades per, al menys, dues societats cooperatives d'igual o

diferent.

Societats laborals:

Són societats, de responsabilitat limitada o anònima, en què més del 50% del capital social és

propietat de treballadors amb relació laboral de caràcter indefinit.

Cap soci pot posseir més d'una tercera part del capital social per evitar que sigui una persona com

a soci qui prengui les decisions en l'empresa, llevat de societats laborals participades per l'Estat,

les comunitats autònomes, les entitats locals o les societats públiques, en les que es permet un

percentatge superior, sense arribar en cap cas, al 50%

La raó social ha d'incloure necessàriament, segons sigui procedent, l'expressió "societat de

responsabilitat limitada laboral" o "societat anònima laboral", o les seves abreviatures "sll" o "sal".

El nombre mínim de socis és de tres, al no poder posseir cap soci més de la tercera part del capital

social, dels quals dos obligatòriament han de ser treballadors.

En les societats laborals poden existir dos tipus de socis:

Socis treballadors:

Disposen de participacions socials o accions, segons el cas, i al mateix temps són treballadors de la

societat.

Socis capitalistes:

Disposen de participacions socials o accions, segons el cas, per haver fet aportacions econòmiques,

però no són treballadors

El règim de la responsabilitat, capital mínim, tipus de participacions i accions, aportacions socials i

gestió serà, en cada cas, l'equivalent a la forma social específica (societat de responsabilitat

limitada o societat anònima)

pàg. 14

tema 1 Temari PGA

7. OBJECTIUS DEL EMPRESA

Tradicionalment s'ha considerat que l'objectiu del empresa és l'obtenció del màxim benefici,

però, a l'actualitat no es parla d'un objectiu únic, sinó que podem parlar de diversos, el que passa és

que normalment tots ells estan supeditats al primer , és a dir les empreses busquen altres finalitats,

però sempre que això no afecti en excés als seus resultats econòmics.

Tota empresa persegueix uns fins o objectius. Segons la classe d'entitat la formulació dels

mateixos serà diferent. Una empresa privada intentarà maximitzar els seus beneficis, una empresa gran

procurarà augmentar la seva grandària en el mitjà i llarg termini mentre que la petita empresa

pretendrà mantenir la seva independència i sobreviure. L'empresa pública tendeix a millorar la

prestació de servei si es finança amb els pressuposts generals de l’Estat o assolir un estat d'equilibri que

li permeti obtenir beneficis en un altre cas.

Tenint en compte que l'empresa és un sistema, que s'interrelaciona amb el seu entorn, els

interessos dels diferents grups que concorren, han de conciliar-se, en la mesura del possible, en el

moment del plantejament dels objectius.

Així doncs, l'objectiu dels accionistes pot ser maximitzar el preu de l’acció, els objectius de la

direcció produir al mínim cost o maximitzar la productivitat amb una garantia de qualitat, els proveïdors

voldran maximitzar el preu de venda o els clients comprar màxima qualitat i garantia al mínim preu.

Així doncs, els objectius de l’empresa són el conjunt de resultats que vol aconseguir l'entitat

per a cadascuna de les àrees importants en un període de temps.

El conjunt d'objectius ha de complir els requisits següents:

1. Ser conegut per tots els membres de l’organització.

2. Els objectius seran precisos i si és possible quantificables la qual cosa facilitarà en gran mesura

el control dels resultats.

3. S'ordenaran per possibilitar la presa de decisions i evitar en la mesura possible el conflicte.

4. Donar lloc a la participació de tots els directius de les diferents àrees en el moment de

l’elaboració.

5. Els objectius seran realistes, raonables i suposar un repte per als membres de l’empresa.

Podem classificar els objectius empresarials segons dos criteris:

Segons la seva naturalesa:

Objectius econòmics entre els quals tenim:

Maximitzar beneficis: Els ingressos es produeixen per la venda de productes o prestació de

serveis, són proporcionals a la quantitat. Els costos es refereixen al valor dels factors emprats,

poden ser proporcionals a la quantitat utilitzada, costos variables o no tenir relació amb aquesta

quantitat costos fixos.

I = pq CT = CF + CV B1 = I-CT = pq - (CF + CV)

Maximitzar la rendibilitat que mesura la relació entre el benefici i altres magnituds, com l'actiu

o els fons propis. L'objectiu anterior estaria contingut en aquest.

pàg. 15

tema 1 Temari PGA

Creixement empresarial o increment de poder de mercat que suposa incrementar la inversió

convenientment finançada i mantenir-la augmentant els avantatges competitius enfront dels

seus rivals actuals i potencials.

Increment de la productivitat expressada com a relació entre el produït i el cost dels factors

emprats.

Objectius financers: sobre la liquiditat o l'endeutament.

Objectius socials, com poden ser:

Creació d'ocupació.

Estabilització de la taxa d'atur a la zona on desenvolupa la seva activitat.

Increment del nivell d'industrialització.

Recuperació de patrimoni (restauracions, ...)

Formació dels treballadors i millora de les condicions de seguretat i higiene en l'exercici del seu

lloc.

Conciliació vida laboral i familiar per als empleats.

Tenir cura del medi ambient de tal manera que es possibiliti a llarg termini la continuïtat de

l’empresa.

Segons l'horitzó temporal:

Objectius estratègics: Són aquelles metes que es plantegen per a un llarg termini com l'augment de la

participació en el mercat.

Objectius tàctics o operatius: Són aquells que es plantegen per a un curt termini com la reducció del

preu d'un producte.

8. CONCLUSIÓ

Podem definir l'empresa des de múltiples punts de vista o enfocaments. Un dels més utilitzats és

l'enfocament de la teoria econòmica i així definir l'empresa com a unitat econòmica de producció,

entenent per producció qualsevol procés que tingui com a finalitat crear o tenir a disposició dels ciutadans

els béns i serveis necessaris per a la satisfacció de les seves necessitats. A més, hem de tenir en compte

que quan parlem de producció ens referim tant a béns materials com immaterials.

En aquesta línia una definició de l’empresa podria ser: "El conjunt d'elements humans, tècnics i

financers, organitzats i coordinats (per la direcció), orientats a l'obtenció d'una sèrie d'objectius, actuant

sempre sota condicions de risc."

A més d'aquesta visió economicista, hem de considerar la dimensió social de l’empresa, atès que

aquesta es desenvolupa en una societat que l'afecta i a la qual afecta, complint també una funció social

de contribuir al progrés, desenvolupament i millora del benestar de la societat.

9. BIBLIOGRAFIA

pàg. 16

tema 1 Temari PGA

✓ BARROSO CASTRO, C. (Coord.): "Casos y Cuestiones de Economía de la Empresa", Pirámide,

Madrid, 1996.

✓ DÍEZ DE CASTRO, E .; GALÁN GONZÁLEZ, JL i MARTÍN ARMARI, I .: "Introducción a la Economía de

la Empresa". Volumen I, Pirámide, Madrid, 1995.

✓ FERNÁNDEZ PIRLA, JM: "Economía y Gestión de la Empresa", Ediciones ICE, 1994

✓ PÉREZ Gorostegui, I .: "Economía de la Empresa (Introducción)", Centro de Estudios Ramón

Areces, Madrid, 1989.

10. WEBGRAFIA

http://definicion.de/empresa/

pàg. 1

tema 3 Temari PGA

TEMA 3

CONSTITUCIÓ DE L'EMPRESA. PROCEDIMENTS DE CREACIÓ D'EMPRESES. TRÀMITS

ADMINISTRATIUS DE CREACIÓ D'UNA EMPRESA. TRÀMITS FISCALS GENERALS I D'INICI

DE L'ACTIVITAT.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

2. CONSTITUCIÓ DE L'EMPRESA.

3. PROCEDIMENTS DE CREACIÓ D'EMPRESES.

3.1. IDEA DE NEGOCI

3.2. FORMA JURÍDICA

3.3. LOCALITZACIÓ

4. TRÀMITS ADMINISTRATIUS DE CONSTITUCIÓ D'UNA EMPRESA.

4.1. EMPRESARI INDIVIDUAL.

4.2. COMUNITAT DE BÉNS I SOCIETAT CIVIL

4.3. SOCIETATS MERCANTILS

5. TRÀMITS DE POSADA EN MARXA

5.1. ALTA EN EL CENS

5.2. IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES

5.3. DILIGÈNCIA I LEGALITZACIÓ DELS LLIBRES OBLIGATORIS.

5.4. INSCRIPCIÓ DE L'EMPRESA EN LA SEGURETAT SOCIAL

5.5. ALTA DE L'EMPRESARI

5.6. AFILIACIÓ I ALTA DELS TREBALLADORS

5.7. ADQUISICIÓ I SEGELLAT DE LLIBRE DE VISITES

5.8. COMPRA DE LOCALS

5.9. ARRENDAMENT DE LOCALS

5.10. SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA D'OBRES

5.11. SOL·LICITUD DE LLICÈNCIA D'OBERTURA

6. QUADRES RESUM.

7. TRÀMITS FISCALS GENERALS I D'INICI DE L'ACTIVITAT.

7.1. DECLARACIÓ O RELACIÓ ANUAL D'OPERACIONS AMB TERCERS

7.2. RETENCIONS I INGRESSOS A COMPTE

8. ALTRES IMPOSTOS

9. FINESTRETA ÚNICA EMPRESARIAL

10. CONCLUSIÓ

11. BIBLIOGRAFIA

12. WEBGRAFIA

pàg. 2

tema 3 Temari PGA

1. INTRODUCCIÓ

L'empresa és una organització dedicada a activitats o persecució de finalitats econòmiques o

comercials per satisfer les necessitats de béns i serveis dels sol·licitants, alhora que s'encarrega

d'assegurar la continuïtat de l'estructura productiu-comercial, així com les seves necessàries inversions.

La posada en marxa d'una empresa significa convertir-se en un empresari decidit, amb una idea

en què creure i portar-la a la pràctica. Però la realitat és que la majoria de les iniciatives fracassen en els

dos primers anys. Per això, serà vital detectar una necessitat en el mercat per introduir o desenvolupar el

nostre producte o servei. La clau per competir es resumeix en informació i visió de negoci.

La creació d'una empresa es pot realitzar de forma presencial i per a alguns tipus de societats

mercantils, de forma telemàtica. Per a aquest últim cas el programa CIRCE permet crear per via telemàtica

les següents formes societàries: Empresari individual (autònoms), Societat de Responsabilitat Limitada

(SRL), Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) i Comunitat de béns.

2. CONSTITUCIÓ DE L'EMPRESA.

El procés de constitució i posada en marxa d'una empresa no és una tasca senzilla, a causa de la

laboriositat de la tramitació per a formalitzar aquesta constitució.

Per això, cada vegada són més les empreses que ajuden per poder crear la pròpia empresa de forma en

la qual l'empresari hagi de realitzar el mínim treball. Es tracta d'empreses que tenen com a missió principal

l'assessorament en la creació de negocis rendibles i duradors en el temps.

A l'hora de decidir crear una empresa, cal tenir en compte la seva planificació global i a llarg

termini, definició de l'activitat a desenvolupar, valoració de riscos, capacitat financera, viabilitat del

negoci, estudi de mercat, etc. Tots aquests aspectes convé recollir-los en el que s'anomena Pla d'Empresa.

Un Pla d'Empresa és un document de treball en què es desenvolupa la idea el negoci que es pretén posar

en marxa. És un esquema de treball obert i dinàmic que ha de completar a mesura que avança la idea.

3. PROCEDIMENTS DE CREACIÓ D'EMPRESES.

És evident que no totes les persones estan capacitades per dur a terme un projecte empresarial;

per tant cal reflexionar sobre les possibilitats de cada un, i tenir en compte que tot aquell emprenedor

que tingui voluntat de ser empresari ha de considerar una sèrie d'aspectes que configuren l'anomenada

cultura emprenedora, entesa com el conjunt d'habilitats, qualitats i coneixements necessaris que

posseeixen els individus per poder gestionar el seu propi projecte o itinerari professional, o crear el seu

propi negoci com a alternativa a la feina per compte d'altri.

L'inici de qualsevol activitat empresarial, exigeix una minuciosa avaluació d'actituds. En primer

lloc, per determinar la pròpia vàlua personal, i en segon lloc per conèixer les possibilitats d'èxit en el

mercat del producte que es vol fabricar o de el servei que es vol oferir.

L'empresari serà aquella persona capaç d'identificar una necessitat, reunir els recursos necessaris

i emprendre una acció per satisfer la necessitat identificada, per a això haurà de disposar de

coneixements professionals i de gestió empresarial i qualitats com:

Capacitat per assumir riscos.

Facilitat per prendre decisions.

Capacitat per assumir responsabilitats.

Capacitat creativa i innovadora.

Capacitat d'organització i direcció.

Capacitat d'adaptació a situacions noves.

Capacitat d'observació i previsió.

pàg. 3

tema 3 Temari PGA

Habilitats socials.

Confiança en si mateix i perseverança.

Ser empresari té els seus avantatges: ser el teu propi cap, obtenir beneficis, llibertat, prestigi social

o reconeixement professional, però no està exempt d'inconvenients: assumir riscos, dedicació total,

aprenentatge continu o afrontar problemes.

3.1. Idea de negoci

La idea de negoci s'ha de basar en una oportunitat d'un mercat gens o poc proveït i amb potencial

de creixement. A més, cal tenir coneixements tècnics de mercat, sector i de negoci concret, així com de

les necessitats econòmiques per emprendre el projecte. Ha de tractar d'una idea realista, viable

tècnicament i des del punt de vista econòmic. Finalment, la seva rendibilitat ha de justificar els esforços

necessaris per a la seva posada en marxa.

Per a la definició de la idea s'haurà d'elaborar un estudi de mercat, la qual cosa suposa una anàlisi de

El mercat: mida, quota de mercat, estructura, mercat meta.

Els nostres clients: qui, què, quan, on i quant compra.

La competència: què ofereix.

Fonts d'informació: tant internes o externes, com primàries (elaborades amb aquesta finalitat) o

secundàries (ja elaborades i relacionades amb el nostre objectiu).

Definida la idea de negoci és el moment d'elaborar el Pla d'Empresa, que és un document on l'empresari

presenta els aspectes més rellevants de l'empresa.

L'objectiu d’un Pla d'Empresa és organitzar i sistematitzar la informació necessària per completar

el coneixement i descripció de negoci, tant del conjunt de el sector en el qual es va a desenvolupar

l'activitat, com de el projecte o empresa, i al seu torn, serveix per posar per escrit les idees de

l'emprenedor, donant "forma mental" a la posada en marxa de el projecte empresarial abans de donar-li

"forma real". Reflexionar sobre l'evolució del seu negoci, de les variacions al respecte de les previsions

amb l'objectiu d'analitzar les possibles causes i, si convé, prendre decisions.

Ha de ser sintètic i clar i, encara que no presenta un model estàndard, ha de recollir:

Definició del producte o servei a subministrar

Descripció.

Necessitats que cobreix.

Diferències amb productes de la competència.

Existència d'algun dret sobre el producte o servei a comercialitzar.

Planificació dels aspectes comercials

Anàlisi de mercat.

Estudi de mercat.

Pla de màrqueting.

Establiment de les xarxes de distribució.

Pla de compres.

Estudi econòmic-financer

Determinació dels recursos necessaris.

Fonts de finançament.

Pressupost de tresoreria.

Estructura financera de l'empresa.

Anàlisi de rendibilitat.

La definició de la idea ens portarà a la posada en marxa d'un pla de màrqueting que recollirà les quatre

qüestions claus:

Producte.

pàg. 4

tema 3 Temari PGA

o Nivells de producte: bàsic, formal i ampliat.

o Tipus de producte: bé o servei i de consum o industrial.

o Característiques del producte: marca, embalatge, ...

o Cicle de vida del producte: introducció, creixement, maduresa i declivi.

Preu.

o Mètodes de fixació de preus: basat en els costos, al comprador o a la competència.

Distribució.

o Canals de distribució: de productor a consumidor, de productor a les botigues, de

productor a majorista - minorista - públic.

Promoció.

o Donar a conèixer el producte a través dels canals de comunicació: publicitat, promoció

de vendes, venda directa.

Elaborat el pla d'empresa és el moment de confeccionar el pla d'inversió, en el qual es porta a

terme el càlcul de diners necessaris per crear l'empresa, reflectint les inversions necessàries i les despeses

a realitzar.

Aquest serà el punt de partida per a la confecció de el pla de finançament que recull les fonts de

finançament que interessen per poder fer front a les inversions necessàries. Es distingeixen dos tipus de

fonts:

Per crear l'empresa:

o Compte estalvi-empresa, familiars, societat de capital risc o bussines Angels o inversors

particulars.

o Leasing o renting.

o Préstec bancari, SGR: Societats de Garantia Recíproca, finançament per part dels

proveïdors.

o Ajudes o subvencions.

Per a l'activitat diària de l'empresa:

o Confirming, compte de crèdit, descobert bancari, descompte comercial, factoring,

allargar el termini de pagament.

Tot això es materialitza en el pla financer que recull:

Previsió de tresoreria: entrades i sortides de diners previstes per a un determinat període, que

informa sobre la liquiditat prèvia de l'empresa.

Compte de resultats: indica els beneficis o pèrdues generats per l'empresa, calculat sobre la base

de les despeses i els ingressos de l'exercici, i reflecteix els resultats previs de l'empresa.

Balanç final provisional: representació comptable de el patrimoni de l'empresa, informant de

l'estat de la mateixa.

3.2. Forma jurídica

Un cop analitzada l'activitat econòmica i financera de el projecte empresarial i la seva viabilitat,

cal triar quin serà la forma jurídica que anem a adoptar per dur a terme aquesta activitat econòmica

empresarial.

Són dues les possibilitats que tenim a l'hora de desenvolupar l'activitat econòmica empresarial:

utilitzar la forma jurídica d'empresari individual (també anomenat "persona física"), o bé, la forma jurídica

d'empresari social (també anomenat "persona jurídica").

Sota aquesta forma jurídica, l'empresari individual (que és persona física) realitza directament o

indirectament, a través d'una persona a la que anomenem "representant", una activitat

empresarial. L'activitat desenvolupada per l'empresari individual es realitzarà amb més o menys

pàg. 5

tema 3 Temari PGA

èxit segons els coneixements tècnics i organitzatius de la mateixa. En el cas de l'empresari social,

cal constituir una societat d'acord amb la llei perquè sigui aquesta la que realitzi l'activitat.

Abans d'analitzar les diferents formes existents i decidir quina és la més convenient, cal determinar els

factors que determinen l'elecció de la forma jurídica de l'empresa, entre els quals es troben:

▪ Tipus d'activitat a exercir. Tant l'activitat com el sector poden obligar a adoptar determinades

formes jurídiques: banca, assegurances, agències de viatge i altres exigeixen per llei constituir una

societat mercantil.

▪ Nombre de persones que participen en el projecte empresarial. Dependrà si es tracta

d'empreses individuals o societats, i fins i tot hi ha determinades formes jurídiques que exigeixen

un nombre mínim de socis (societats laborals i cooperatives).

▪ Responsabilitat dels / de les promotors / es. Per a l'elecció de la forma jurídica s'haurà de triar

entre restringir la responsabilitat al capital aportat a la societat o afrontar el risc de responsabilitzar

tant el patrimoni personal com el social.

▪ Relacions que mantenen els / les socis / es entre si. Hi ha la possibilitat de restringir l'entrada

de nous socis o de valorar simplement l'aportació econòmica.

▪ Necessitats econòmiques de el projecte. Influeixen en la mesura que cal un capital social mínim

per a determinats tipus de societat.

▪ Aspectes fiscals de l'empresa. S'haurà d'analitzar el tipus d'imposició fiscal a què estan sotmeses

les activitats que realitza aquesta empresa i com repercuteixen fiscalment en l'impost de la renda

de les persones físiques dels beneficis obtinguts.

3.3. Localització

La ubicació geogràfica de l'empresa és una decisió de tipus estratègic, vital per a la viabilitat de

la mateixa. Aquesta decisió dependrà de certs factors que poden afavorir o perjudicar l'activitat

econòmica present i futura de l'empresa en una determinada localitat, municipi, zona o regió.

L'elecció del local per instal·lar el negoci és una decisió bàsica: els impediments o facilitats per a

l'ampliació de l'empresa, el tipus de superfície, la distribució en planta, el seu cost i forma d'adquisició

(lloguer, compra, lísing), la reglamentació que pot afectar-li, etc.

La primera decisió que s'ha de prendre per triar la localització més idònia d'un negoci és determinar

la població on es va a ubicar, per al que és necessari calcular l'àrea comercial o "zona d'influència" de cada

població. L'àrea comercial mesura el radi d'atracció d'una localitat sobre els residents a les rodalies perquè

realitzin les seves compres en ella. Com més gran sigui l'àrea comercial d'una localitat, més públic objectiu

estarà dins del seu abast i més atractiva serà com a ubicació d'un nou comerç. Mai s'hauria d'optar per

una localització sense haver realitzat un estudi detallat i profund de les característiques dels residents,

entre les que destaquen:

✓ La proximitat del mercat i clients.

✓ La densitat de la població.

✓ La piràmide de població per edats.

✓ El nivell de renda dels residents.

✓ La taxa d'atur.

✓ Les possibilitats d'accés a les matèries primeres i compradors.

✓ Mà d'obra qualificada i possibilitats de contractació.

✓ Subministraments d'aigua, llum i telèfon.

✓ Incentius a la creació d'empreses.

✓ Ajudes econòmiques.

✓ Qualitat de vida.

pàg. 6

tema 3 Temari PGA

Després d'haver determinat la ciutat, hem de triar el barri on anem a situar el comerç. Per al que

caldrà estudiar determinats aspectes com la intensitat de la competència i nombre de competidors. El

que hem d'avaluar en aquest sentit és que la despesa prevista per als productes que volem comercialitzar

a la zona amb relació a el nombre d'establiments comercials competidors sigui el més elevat possible, és

a dir, que la zona presenti una saturació comercial baixa. En el moment de determinar la localització

concreta de el comerç, dins de la ciutat i el barri escollit, el primer que hem de seleccionar és el tipus

d'ubicació que desitgem entre les tres opcions existents:

En una zona aïllada, però de trànsit de vianants o rodat elevat. Presenta pocs competidors i és

apropiat per a la venda de productes de compra habitual i de compra impulsiva, ja que s'orienta

a la comoditat / proximitat a consumidor.

Zona Comercial Cèntrica: Gran nombre d'establiments que proporcionen una oferta variada tant

en productes com en preus i el trànsit de vianants i rodat són molt intensos.

Zones Comercial perifèrica: Són les zones comercials allunyades de centre, però situades en

carrers importants. És similar a el districte centre, però l'oferta global és menys variada que en

l'anterior i el nombre d'establiments és també més reduït.

La disposició en filera: Es tracta de la zona comercial, normalment un carrer, en què coexisteixen

diversos establiments similars o compatibles. Aquesta zona pot resultar beneficiosa a causa de

l'alt poder d'atracció dels clients, però de la mateixa manera, pot resultar perjudicial l'existència

d'un gran nombre de competidors.

En un centre comercial la diferència amb la zona comercial és que es tracta de centres comercials

organitzats, com els hipermercats, les galeries comercials, els establiments associats, els parcs

comercials, etc.

4. TRÀMITS ADMINISTRATIUS DE CONSTITUCIÓ D'UNA EMPRESA.

Els tràmits de constitució són els que fan que l'empresa tingui personalitat jurídica, i per tant sigui

susceptible de drets i obligacions amb plena responsabilitat.

L'empresari individual no té cap tràmit específic de constitució. Per ser persona, ja és titular de drets i

obligacions.

Les societats, per contra, a l'ésser creacions artificials de la persona per realitzar determinats fins

col·lectius, no tindrien possibilitat de ser titulars de drets i obligacions. No obstant això, les normes

jurídiques els reconeixen personalitat jurídica, sempre que compleixin una sèrie de requisits i tràmits

administratius sense els quals no poden realitzar activitats amb plena eficàcia.

Realitzats els tràmits de constitució i adquisició de personalitat jurídica, és el moment de realitzar

els tràmits per a la seva posada en marxa, que són aquells que l'empresa ha de realitzar un cop adquirida

la personalitat jurídica, i sense els quals no pot iniciar la seva activitat ni començar funcionarà.

Depenent del tipus d'empresa, el nou empresari haurà de realitzar un menor o major nombre de

tràmits, que es poden agrupar en:

Obtenció de llicències municipals

Inscripció en els registres corresponents

Tràmits fiscals (Hisenda)

Laborals (Seguretat Social)

Adquisició i legalització de llibres oficials

4.1. Empresari Individual.

pàg. 7

tema 3 Temari PGA

No requereix cap tràmit específic per a la seva constitució; amb el DNI és suficient. Però sí necessitarà

tràmits per a la posada en marxa.

4.2. Comunitat de Béns i Societat Civil

Contracte públic o privat de constitució

Aquest contracte pot recollir pràcticament qualsevol pacte o acord als quals arribin els associats. L'únic

que no es pot fer és excloure un dels socis de la participació dels beneficis, així com contradir la legislació.

Sol·licitud de l'CIF

Serveix per identificar la societat a efectes fiscals, a diferència de l'empresari individual que s'identifica

amb el seu NIF.

S'han de presentar com a documents l'imprès model 036 (declaració censal), una còpia simple de

l'escriptura de constitució, fotocòpia de l'DNI de la persona sol·licitant si és un soci o fotocòpia de el poder

notarial si és un apoderat.

Se sol·licita a l'Agència Tributària de el domicili de l'empresa.

Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD)

S'ha de pagar aquest impost en els trenta dies següents a la data del contracte de constitució. El pagament

es fa a la delegació territorial de la comunitat en la qual l'empresa tingui el seu domicili (model 600). El

tipus impositiu aplicable és l'1% del capital aportat.

4.3. Societats Mercantils

Sol·licitud de certificació negativa de nom o raó social

Cal aconseguir una certificació negativa del nom, el document indica que el nom triat per a la societat no

està registrat per cap altra societat al nostre país.

Cal acudir al Registre Mercantil Central (oficina pública on cal inscriure i legalitzar els llibres comptables

les societats).

Sol·licitud de qualificació per a Societats Anònimes Laborals i Societats Cooperatives

Aquestes societats han de presentar la sol·licitud de qualificació dels seus estatuts de manera que es

comprovi que aquestes societats reuneixen tots els requisits que marca la llei. Per a això han de presentar:

certificació negativa del nom, acta de l'assemblea constituent, projecte d'estatuts i relació de promotors.

Es realitzarà a la Direcció General de Cooperatives i Societats Anònimes Laborals per a les que tinguin

àmbit nacional, i en un altre cas davant els registres de Cooperatives i Societats Laborals de les comunitats

autònomes.

Justificació d'aportacions dineràries o no dineràries

L'aportació del capital a la societat haurà de justificar mitjançant certificació bancària de

desemborsament en un compte o nom de la societat. En les no dineràries s'han de fer constar en

l'escriptura de constitució, atenent a la llei corresponent de la forma jurídica de l'empresa per la seva

valoració.

Escriptura Pública de Constitució

És l'acte en el qual els socis fundadors de l'empresa signen l'escriptura pública de constitució de la mateixa

davant notari. En aquest mateix acte, s'aproven els Estatuts de la societat, que passen a formar part de

l'Escriptura de Constitució.

Normalment s'encarrega la seva redacció a professionals qualificats i s'haurà d'ajustar a les normes que

regulen el tipus de societat concreta.

pàg. 8

tema 3 Temari PGA

Liquidació de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats

És un impost de gravamen sobre operacions societàries, entre les quals es troba la constitució de la

mateixa.

Sol·licitud de Codi d'Identificació Fiscal

El CIF és el carnet d'identitat de l'empresa, la utilització es fa obligatòria en qualsevol operació financera,

comercial o fiscal que la mateixa realitzi. Constituïda legalment la societat, en el termini de trenta dies

haurà de procedir a sol·licitar el CIF.

Aquesta sol·licitud s'efectua en la Delegació d'Hisenda de la província en què la societat té el domicilia

presentant:

Imprès oficial (model 037)

Fotocòpia de l'DNI de qui signa la sol·licitud

Fotocòpia de l'escriptura de constitució de la societat.

El CIF obtingut és provisional, amb validesa per sis mesos. Abans de finalitzar aquest termini s'haurà de

retirar el definitiu i per a això es presentarà:

Resguard de el model de sol·licitud presentat.

Original de la primera còpia de l'escriptura de constitució.

Fotocòpia de la inscripció en el Registre Mercantil.

Inscripció en el Registre corresponent

El Registre Mercantil té com a propòsit donar publicitat de les situacions juridicomercantils, de tal manera

que, al produir-se la inscripció, puguin ser conegudes aquestes situacions per tots els interessats.

La inscripció s'ha de sol·licitar al Registre Mercantil de la província dins del mes següent a la data

d'atorgament de l'escriptura pública.

Hi ha dos casos especials:

Societats Laborals. S'inscriuen en el Registre de Societats Laborals que depèn de la Direcció General de

Cooperatives i Societats Laborals de el Ministeri de Treball, que emetrà un certificat vàlid perquè pugui

inscriure posteriorment en el Registre Mercantil.

Cooperatives. S'han d'inscriure en el Registre General de Cooperatives. A partir de la inscripció la

cooperativa adquireix personalitat jurídica. Aquest registre compleix una missió semblant a el registre

mercantil i és necessària la seva inscripció en el termini màxim de dos mesos a partir de l'escriptura de

constitució.

5. TRÀMITS DE POSADA EN MARXA

5.1. Alta en el cens

Els que vagin a realitzar activitats o operacions empresarials o professionals o abonin rendiments

subjectes a retenció han de sol·licitar, abans de l'inici, La seva inscripció en el cens d'empresaris,

professionals i retenidors. Aquest cens forma part del Cens d'obligats tributaris.

S'han d'incloure en el cens d'empresaris, professionals i retenidors:

Les persones o entitats que realitzin les activitats empresarials o professionals.

Les societats mercantils.

Socis, hereus, comuners o partícips d'entitats en règim d'atribució de rendes que desenvolupin

activitats empresarials o professionals i tinguin obligacions tributàries derivades de la seva

condició de membres d'aquestes entitats.

pàg. 9

tema 3 Temari PGA

Els que realitzin adquisicions intracomunitàries de béns subjectes a l'Impost sobre el Valor Afegit

i no actuïn com a empresaris o professionals.

Els que abonin rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.

També no residents a Espanya que operin en territori espanyol mitjançant establiment

permanent o satisfacin en aquest territori rendes subjectes a retenció o ingrés a compte.

Les persones o entitats no establertes al territori d'aplicació de l'Impost sobre el Valor Afegit

quedaran integrades en aquest cens quan siguin subjectes passius d'aquest impost.

Es realitzarà a la delegació de l'Agència Tributària corresponent al domicili fiscal o mitjançant la

Seu electrònica de l'Agència Tributària.

La declaració d'alta s'haurà de presentar amb anterioritat a l'inici de les activitats empresarials

o professionals.

La casella 111 s'ha de marcar només quan s'iniciï per primera vegada una activitat empresarial

o professional. L'inici de noves activitats, estant ja d'alta en el cens, es comunicarà marcant la casella

127 (modificació de dades relatives a activitats econòmiques i locals).

el model 037 de declaració censal simplificada consta de tres pàgines i podrà ser utilitzat per

sol·licitar l'alta (casella 111) en el cens d'empresaris, professionals i retenidors per aquelles persones

físiques residents en què concorrin les següents circumstàncies:

A) Tinguin assignat un número d'identificació fiscal.

B) No actuïn per mitjà de representant.

C) El seu domicili fiscal coincideixi amb el de gestió administrativa.

D) No siguin grans empreses.

E) No estiguin inclosos en els règims especials de l'Impost sobre el Valor Afegit, a excepció de el

règim simplificat, règim especial de l'agricultura ramaderia i pesca, règim especial de recàrrec

d'equivalència o règim especial del criteri de caixa.

F) No figurin inscrits en el registre d'operadors intracomunitaris o en el de devolució mensual de

l'IVA.

G) No realitzin cap de les adquisicions intracomunitàries de béns no subjectes a l'Impost sobre el

Valor Afegit.

H) No realitzin vendes a distància.

I) No siguin subjectes passius d'impostos especials ni de l'Impost sobre primes d'assegurances.

J) No satisfacin rendiments de capital mobiliari.

el model 036de declaració censal consta de vuit pàgines (la pàgina 2 es desdobla en 2A, 2B i 2C).

Aquest model pot ser utilitzat, amb caràcter general, per qualsevol obligat tributari que hagi de complir

amb l'obligació tributària formal de presentar aquesta declaració.

5.2. Impost Sobre Activitats Econòmiques

La Llei reguladora de les hisendes locals, va implantar l'Impost d'Activitats Econòmiques, que

substitueix les tarifes de llicència fiscal d'activitats comercials i industrials i de professionals i artistes, així

com als impostos municipals sobre la radicació, la publicitat i les despeses sumptuàries .

El fet imposable de l'Impost està constituït pel mer exercici en territori nacional d'activitats empresarials,

professionals o artístiques. Els Ajuntaments han fixat els coeficients i índexs a aplicar sobre les quotes

mínimes municipals de les tarifes de l'impost i són diferents en cada municipi.

L'IAE grava a les persones físiques (autònoms), persones jurídiques (societats) i entitats sense

personalitat jurídica (societats civils i comunitats de béns) que realitzin, en territori nacional, activitats

empresarials, professionals i artístiques; llevat de les agrícoles, les ramaderes dependents, les forestals i

les pesqueres.

pàg. 10

tema 3 Temari PGA

Totes les persones i entitats incloses en el cens d'empresaris, professionals i retenidors han de

declarar totes les activitats econòmiques que desenvolupen, així com, si és el cas, la relació dels

establiments o locals en els que les portin a terme, mitjançant la declaració censal , models 036 o 037.

Aquesta obligació és independent que, a més i, si escau, l'entitat pugui estar obligada a el pagament de

l'Impost sobre Activitats Econòmiques i hagi de presentar les corresponents declaracions de l'IAE.

5.3. Diligència i legalització dels llibres obligatoris.

Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la seva activitat i un llibre

diari i un altre d'inventari i comptes anuals i, per qüestions fiscals, han de portar una sèrie de llibres

auxiliars.

La legalització dels llibres fiscals es podrà realitzar:

1. De forma ordinària, presentant-la al Registre abans de la seva utilització.

2. A posteriori, després d'haver realitzat anotacions en fulls solts, abans que transcorrin els quatre

mesos següents a la data de tancament de l'exercici.

3. A la pràctica, la majoria porta la comptabilitat en fulls solts enquadernats correlativament, per ordre

de data.

4. En suport informàtic.

5. Via telemàtica.

Emp

resa

ris

ind

ivid

ual

s

Estimació directa normal Activitat industrial,

comercial o de serveis

llibre diari

Llibre d'inventari i comptes anuals. Activitat no mercantil Llibre de vendes i ingressos

Llibre d'ingressos i despeses

Llibre de registre de béns d'inversió Estimació directa

simplificada

Ha de conservar facturades numerades per dates i agrupades per

trimestres

Llibre de vendes i ingressos

Llibre d'ingressos i despeses

Llibre de registre de béns d'inversió estimació objectiva No té l'obligació de tenir cap llibre.

Ha de conservar els justificants de les seves operacions.

Societats llibre diari

Llibre d'inventari i comptes anuals.

Les societàries: llibre d'actes. Les SA: llibre d'accions nominatives. Les SL: llibre registre de socis.

Cooperatives Llibre registre de socis.

Llibre registre d'aportacions de capital social

Llibre d'actes

Llibre d'inventari

llibre diari

5.4. Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social

Abans de l'inici de les seves activitats, tots els empresaris que hagin de contractar personal s'han

d'inscriure en el Règim General de la Seguretat Social.

La inscripció es realitza a la tresoreria territorial de la Seguretat Social, a nom de la persona física o jurídica

titular de l'empresa i en el model oficial TA.6.

A la sol·licitud de la inscripció han de constar les dades identificatives completes de l'empresa, a

més s'aportarà la certificació de la seva existència en el registre mercantil (si és empresa), alta en l'IAE,

còpia de l'escriptura de constitució i imprès d'alta de, al menys, un treballador.

pàg. 11

tema 3 Temari PGA

De l'acte d'inscripció es deriva l'assignació d'un número de patronal per a la identificació de

l'empresa, que serà únic dins de cada província i s'ha d'inscriure tantes vegades com províncies en què

tingui centre de treball.

5.5. Alta de l'empresari

Tota empresa que es doni d'alta en l'IAE per exercir una activitat haurà obligatòriament inscriure

en el Règim Especial de Treballadors Autònoms, fins i tot si desenvolupa una activitat per compte d'altri i

està donat d'alta al Règim General.

La quota es paga mensualment. I l'afiliació es porta a terme a la província on s'exerceixi l'activitat,

dins dels 30 dies naturals següents al naixement de l'obligació, en la tresoreria territorial de la Seguretat

Social.

Si es fan diverses activitats que donen lloc a la inclusió en aquest règim, l'afiliació i cotització serà

única, a triar per l'interessat entre les activitats desenvolupades.

5.6. Afiliació i alta dels treballadors

És obligatòria per a les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social i única

durant tota la vida de les persones.

L'empresari és l'obligat a sol·licitar l'afiliació dels treballadors al seu servei i que, amb anterioritat

no hagin prestat servei a cap altre empresari. Si l'afiliació no es realitza voluntàriament per l'empresari,

podrà ser sol·licitada per l'interessat o la podrà practicar d'ofici la pròpia Seguretat Social.

L'afiliació es realitza una única vegada i en el document que acredita la mateixa es reflecteixen

les dades personals del treballador i el seu número d'afiliació, que serà únic i vitalici.

Realitzada l'afiliació, es procedeix a l'enquadrament en el règim de sistema que correspongui,

segons la seva activitat. Per tant, l'afiliació sempre coincideix amb l'alta inicial.

Les altes de treballadors ja afiliats seguiran el mateix procediment que per a l'afiliació.

5.7. Adquisició i segellat de llibre de visites

Els empresaris hauran d'adquirir i segellar el llibre de visites a la Direcció Provincial del Ministeri

de Treball. És un llibre obligatori que serveix perquè els inspectors de Treball realitzin les anotacions que

considerin oportunes en cas de visita al seu establiment; encara que l'empresa no tingui treballadors al

seu servei, haurà de tenir-ho en cada centre de treball a disposició de l'autoritat laboral.

5.8. Compra de locals

Si per al desenvolupament de l'activitat projectada cal comprar els terrenys o locals necessaris,

s'haurà de comprovar que la qualificació urbanística d'aquests ens permetrà desenvolupar la mateixa, de

manera que no hi hagi cap obstacle per obtenir posteriorment les llicències municipals oportunes.

L'acte de compra es formalitzarà mitjançant el corresponent contracte de compravenda, que

s'elevarà a escriptura pública, i posteriorment s'ha d'inscriure en el registre de la Propietat, pagant l'IVA,

quan es tracti de primera transmissió o l'ITP en la segona o posteriors. A més, s'haurà de presentar la

declaració d'alta en l'Impost de Béns Immobles dins dels dos mesos següents a la data d'adquisició de la

mateixa. També s'ha de presentar la declaració per les alteracions que afecten els immobles.

La declaració d'alta o per variacions es presentarà a la Delegació d'Hisenda.

5.9. Arrendament de locals

Els contractes d'arrendament es troben regulats per la Llei d'Arrendaments Urbans. Aquest

contracte pot celebrar-se de forma verbal o per escrit, sent aconsellable aquest últim, i podrà ser privat o

formalitzat davant de notari.

Aquests contractes porten amb si el dipòsit d'una fiança equivalent a dues mensualitats. En cas

que el contracte sigui de traspàs, el nou arrendatari se subroga en els drets i obligacions de l'anterior.

pàg. 12

tema 3 Temari PGA

5.10. Sol·licitud de llicència d'obres

Els diversos Ajuntaments de cada província regulen aquesta matèria d'acord amb diversos

procediments, però sempre subjectes a la Llei del Sòl i els reglaments urbanístics que el desenvolupen.

Uns remeten a normatives particulars, sobretot per llicències d'obres i activitats, i altres es basen

en la regulació d'àmbit estatal que existeix sobre la matèria.

Els procediments, així com la documentació a aportar i els formularis existents, varien en cada municipi

de forma substancial, de manera que a aquests efectes haurà de consultar-se en cada cas a l'Ajuntament

corresponent. Quan per a la posada en marxa de l'empresa sigui necessari dur a terme obres en els locals

o terrenys en què va exercir la seva activitat, caldrà sol·licitar de l'Ajuntament corresponent la llicència

d'obres. La concessió d'aquesta llicència suposa el reconeixement, per part de l'Ajuntament corresponent,

de l'adequació de les obres que es projecten realitzar amb la normativa urbanística vigent.

Les Obres Majors són aquelles que suposin una modificació o alteració de l'estructura de el local. Per a

tot aquest tipus d'obres i modificacions subjectes al llicències s'adjuntaran:

Un exemplar de el projecte visat pel Col·legi Oficial d'Arquitectes.

Presentació davant el registre de l'Ajuntament de la Instància Oficial

Sol·licitud de llicència i de la liquidació provisional del pagament de taxes

Les Obres Menors són les que no suposin una alteració de l'estructura de el local com ara:

a) Blanqueig de patis i mitgeres que no donin a la via pública i no necessitin bastida.

b) Blanqueig, empaperat, pintura i estuc d'escales i portals.

c) Reparació i substitució de paviments.

A la sol·licitud d'aquesta llicència s'acompanyarà un pressupost de l'obra a realitzar, així com la liquidació

provisional del pagament de taxes.

5.11. Sol·licitud de llicència d'obertura

Aquesta llicència té com a finalitat la d'autoritzar l'ús de el local i instal·lacions, prèvia constatació

que aquests es troben degudament acabats i disposats, segons les condicions urbanístiques, ambientals i

de seguretat de la seva destinació concreta.

Aquesta llicència es sol·licita a l'ajuntament i s'ha de fer per:

Primers establiments.

Trasllats a altres locals.

Traspassos o canvi de titular del local, quan varia l'activitat.

Variacions i ampliacions d'activitats desenvolupades, encara que continuï el mateix titular.

Ampliació de locals.

Hi ha dos tipus de llicències:

1. Per activitats innòcues: aquelles no incloses en el grup de molestes, insalubres, nocives o

perilloses.

2. Per activitats qualificades: incloses en el Reglament com a molestes, insalubres, nocives o

perilloses.

6. QUADRES RESUM.

TRÀMITS GENERALS

TRÀMIT DESCRIPCIÓ ORGANISME

pàg. 13

tema 3 Temari PGA

Alta en el Cens d'empresaris, professionals i

retenidors

Declaració censal de començament, modificació o

cessament d'activitat que han de presentar a efectes

fiscals els empresaris individuals, els professionals i les

societats.

Agència Tributària

(AEAT)

Impost sobre Activitats Econòmiques És un tribut derivat de l'exercici d'activitats empresarials,

professionals o artístiques.

Agència Tributària

(AEAT) Alta en el règim especial de treballadors

autònoms (RETA)

Règim que regula la cotització a la Seguretat Social dels

treballadors autònoms (empresaris individuals),

comuners i els socis i administradors d'algunes societats

Tresoreria General

de la Seguretat

Social Alta dels socis i administradors en els règims de

la Seguretat Social

L'alta en el règim de la Seguretat Social que correspongui

en cada cas, estarà condicionat al tipus de societat i / o la

participació en el capital social.

Tresoreria General

de la Seguretat

Social Obtenció i legalització de el llibre de Visites No s'imposa a les empreses, adquirir o diligenciar

qualsevol classe de llibre per anotar les actuacions de la

Inspecció de Treball.

Inspecció

Provincial de

Treball Legalització de el Llibre d'actes, de el llibre

registre de socis, del Llibre registre d'accions

nominatives i de el Llibre registre de contractes

entre el soci únic i la societat

La legislació actual obliga les societats mercantils a portar

uns llibres-registre (d'actes, de socis o d'accions) i a

realitzar anualment la seva presentació en el Registre

Mercantil Provincial.

Registre Mercantil

Provincial

Legalització de el Llibre Diari i de el Llibre

d'Inventaris i Comptes Anuals

Tots els empresaris que portin la seva comptabilitat

segons les disposicions de el Codi de Comerç hauran

d'elaborar els següents documents comptables: un Llibre

Diari i un Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals.

Registre Mercantil

Provincial

Obtenció d'un certificat electrònic El certificat electrònic possibilita signar documents

electrònics i identificar inequívocament a propietari de la

firma.

Autoritats de

certificació

pàg. 14

tema 3 Temari PGA

TRÀMITS segons L'ACTIVITAT

TRÀMIT DESCRIPCIÓ ORGANISME Llicència d'activitat Llicències d'instal·lacions i obres, llicències d'activitat i llicències de

funcionament.

Ajuntaments

Inscripció en altres

organismes oficials i / o

registres

En funció de l'activitat desenvolupada s'haurà de comunicar amb

caràcter obligatori l'inici de l'activitat en aquelles administracions,

autoritats i / o registres.

Altres organismes oficials

i / o registres

Registre de fitxers de

caràcter personal

Obligació dels responsables de gestionar dades de caràcter personal per

garantir el dret a la protecció d'aquestes dades.

Agència Espanyola de

Protecció de Dades

TRÀMITS COMPLEMENTRIOS

TRÀMIT DESCRIPCIÓ ORGANISME Registre de signes

distintius

Els Signes Distintius s'utilitzen en la indústria i en el comerç per distingir els

productes o serveis d'empresa de les altres concurrents en el mercat.

Oficina Espanyola de

Patents i Marques

TRÀMITS EN CAS DE CONTRACTAR TREBALLADORS

TRÀMIT DESCRIPCIÓ ORGANISME

Inscripció de l'empresa La inscripció és l'acte administratiu pel qual la Tresoreria General de la

Seguretat Social assigna a l'empresari un número per a la seva identificació

i control de les seves obligacions (codi de compte de cotització).

Tresoreria General

de la Seguretat Social

Afiliació de treballadors Acte administratiu pel qual la Tresoreria General de la Seguretat Social

reconeix a les persones físiques seva inclusió per primera vegada en el

Sistema de Seguretat Social

Tresoreria General

de la Seguretat Social

Alta dels treballadors en el

Règim de la Seguretat

Social

Tot empresari que contracti treballadors ha de comunicar l'alta en el Règim

de la Seguretat Social que correspongui.

Tresoreria General

de la Seguretat Social

Alta dels contractes de

treball

Aquest tràmit consisteix a realitzar la legalització o alta dels contractes de

treball dels treballadors per compte aliè.

Servei Públic

d'Ocupació Estatal Comunicació d'obertura del

centre de treball

Constituïda la societat o decidida per l'empresari la iniciació de la seva

activitat, s'haurà de procedir a la comunicació d'obertura de centre de

treball, a efectes del control de les condicions de Seguretat i Salut Laboral.

Conselleria de Treball

de la CCAA

Obtenció del calendari

laboral

Les empreses han d'exposar a cada centre de treball el calendari laboral,

que haurà d'estar en lloc visible.

Inspecció Provincial

de Treball

TRÀMITS DE CARÀCTER ESPECÍFIC

TIPUS D'ACTIVITAT TRÀMIT LLOC Bars, cafeteries, restaurants i establiments hotelers Autorització d'obertura Direcció General de Turisme de les

comunitats autònomes Agències de viatge Sol·licitud del títol de

llicència

Direcció General de Turisme de les

comunitats autònomes Societats d'inversió mobiliària de capital fix i capital

variable

Autorització de

constitució

Direcció General de Tresor i Política

Financera (Ministeri d'Economia i

Competitivitat) Activitats industrials, tallers de reparació, magatzems de

substàncies tòxiques o perilloses, empreses de fabricació

de qualsevol producte

Registre Industrial Direcció general d'Indústria, Energia i

Mines de les comunitats autònomes

Empreses de seguretat Registre Secretaria d'Estat de Seguretat (Ministeri

de l'Interior) Indústries i establiments alimentaris (No detallistes,

supermercats o hipermercats)

Registre Servei Regional de la Salut

pàg. 15

tema 3 Temari PGA

Empreses de material de joc (totes) Registre Direcció General d'Ordenació del Joc

(Ministeri d'Hisenda i Administracions

Públiques) Activitats de la construcció, instal·lacions i / o

reparacions elèctriques, sector fusta i suro i activitats

d'enginyeria i consulta

Documentació de

qualificació empresarial

Direcció general d'Indústria, Energia i

Mines de les comunitats autònomes

Persones físiques que es dediquin a instal·lacions

elèctriques, de gas, climatització i d'aparells de pressió

Carnet o certificat Direcció general d'Indústria, Energia i

Mines de les comunitats autònomes

7. TRÀMITS FISCALS GENERALS I D'INICI DE L'ACTIVITAT.

Les obligacions de tipus fiscal obliguen tant a empresaris individuals com a societats i són:

7.1. Declaració o relació anual d'operacions amb tercers

Les empreses tenen obligació de presentar una declaració anual relativa a les seves operacions

econòmiques amb terceres persones, en la qual es relacionarà a totes les persones, societats o entitats

amb qui hagi efectuat operacions que en el seu conjunt hagin superat els 3000 euros. Per presentar

aquesta declaració cal emplenar el model 347.

7.2. Retencions i ingressos a compte

Les empreses estan obligades a retenir una part de la renda, quan satisfacin o abonin rendes en

l'exercici de les seves activitats i després ingressar aquesta part retinguda a l'Agència Tributària.

Les rendes són:

Rendiments de la feina. El percentatge a retenir depèn de el sou anual i de el nombre de fills.

Rendiments de capital mobiliari. Es retindrà el 19% del rendiment.

Rendiments d'activitats empresarials. Es retindrà el 15% de l'import de la minuta.

Retencions sobre els premis, subjectes a l'IRPF. Es retindrà el 19% de la valor de el premi.

Rendiments de capital immobiliari procedents de l'arrendament d'immobles urbans. Es retindrà

el 19% de l'import del lloguer.

Rendiments corresponents a activitats agrícoles i ramaderes. Es retindrà el 2%.

Les retencions s'han d'ingressar trimestralment, en els 20 primers dies naturals dels mesos

d'abril, juliol, octubre i gener. I tots els contribuents obligats a retenir presentaran de l'1 a l'20 de gener

de l'any següent, un resum anual de les retencions i ingressos a compte efectuats.

Sintetitzant:

1. ABANS DE L'INICI DE L'ACTIVITAT:

• Alta en el Cens mitjançant declaració censal

• Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social

• Afiliació i alta dels treballadors a la Seguretat social (abans d'iniciar la prestació serveis)

• Legalització de el llibre de visites (Abans de l'inici de l'activitat i de la contractació dels

treballadors)

2. ABANS DEL TRANSCURS D'UN MÉS DES DE L'INICI DE L'ACTIVITAT:

• Alta de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE)

• Alta de l'empresari o professional donin el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA)

pàg. 16

tema 3 Temari PGA

• Comunicació d'obertura del centre de treball

3. EN ELS DEU DIES SEGÜENTS A LA FORMALITZACIÓ DEL CONTRACTE DE TREBALL:

• Formalització dels contractes de treball

8. ALTRES IMPOSTOS

Hi ha altres impostos corresponents a les hisendes locals. De la seva gestió s'encarrega

l'Agència Tributària però el seu import va a parar als ajuntaments o a les comunitats autònomes.

Impost sobre béns immobles.

Impost sobre vehicles de tracció mecànica.

Impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

9. FINESTRETA ÚNICA EMPRESARIAL

És una iniciativa sorgida el 1999, de manera conjunta per totes les administracions públiques i

cambres de comerç amb l'objectiu fonamental de fer més fàcil la creació d'empreses.

Avui en dia s'ha creat el Programa Finestreta Única Empresarial Online (FUE línia) que és un

projecte pilot de les Cambres de Comerç, amb el suport de Fons Social Europeu i l'Administració General

de l'Estat, que pretén universalitzar la tasca d'assessorament per a la creació d'empreses i suport a

emprenedors que presta la xarxa d'oficines de finestreta única empresarial (oficines FUE). Per a això,

ofereix un servei d’assessorament en línia obert i gratuït, Que aspira a mantenir un alt nivell de qualitat,

eficàcia i rapidesa en la gestió de les consultes rebudes.

L'assessorament en línia complementa els serveis d'assessorament presencial i de realització de

tràmits de creació d'empreses que ofereix la xarxa d’Oficines FUE, En què participen l'Administració

General de l'Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i les Cambres de Comerç.

FUE Online és també complementari a l'assessorament i suport a la tramitació que ofereixen els

Serveis de Creació d'Empreses i antenes de la xarxa cameral.

Al mateix temps, FUE Online pretén oferir a l'emprenedor i a l'empresari des d'un únic portal, tots els

recursos oferts a internet per les diferents administracions públiques espanyoles i la xarxa cameral, per

facilitar la creació d'empreses:

pàg. 17

tema 3 Temari PGA

10. CONCLUSIÓ

L'empresa, en l'instant de la seva creació, ha d'adoptar una determinada forma jurídica, i pot

optar per dues alternatives: empresari individual -persona física- o bé empresari social -persona jurídica-

, sent la responsabilitat el criteri base per dirimir per una o altra fórmula.

L'empresari social contempla al seu torn diversos tipus, entre els quals destaquen bàsicament la

societat anònima, la de responsabilitat limitada, la unipersonal, la laboral i la cooperativa de treball

associat.

A el mateix temps, entre les obligacions fiscals dels empresaris cal destacar l'Impost sobre

Societats (IS), l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF);

i a nivell local, l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), l'Impost

sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), així com l'Impost sobre l'Increment de Valor dels

Terrenys de Naturalesa Urbana ( plusvàlua municipal).

Les empreses s'enfronten a un entorn cada vegada més canviant, de manera que es fa necessari

prendre decisions dins de l'àmbit empresarial per poder adaptar-se a aquest canviant i complex món.

Aquest procés rep la denominació de direcció estratègica, mitjançant la qual l'empresa tracta de

desenvolupar tot el seu potencial, de manera que s'asseguri una supervivència a llarg termini, sent capaç

d'anticipar-se a aquests canvis de l'entorn, i constituirà el pas següent a la constitució de l'empresa.

11. BIBLIOGRAFIA

▪ BALLESTERO, E.: "Principios de Economía de la Empresa"; Alianza Universidad, Madrid, 1985.

▪ BARROSO CASTRO, C. (Coord.): "Casos y Cuestiones de Economía de la Empresa", Pirámide,

Madrid, 1996.

▪ BUENO CAMPOS, E.; CRUZ ROCHE, Y DURÁN, J.J.: "Economía de la Empresa. Análisis de las

decisiones empresariales", Pirámide, Madrid, 1989.

▪ BUENO CAMPOS, E.; MORCILLO, P.: "La Dirección Eficiente"; Pirámide, Madrid, 1990.

▪ DÍEZ DE CASTRO, E.; GALÁN GONZÁLEZ, J.L. y MARTÍN ARMARIO, E.: "Introducción a la Economía

de la Empresa". Volumen I, Pirámide, Madrid, 1995.

▪ DÍEZ DE CASTRO, E.; GALÁN GONZÁLEZ, J.L. y MARTÍN ARMARIO, E.: "Introducción a la Economía

de la Empresa". Volumen II, Pirámide, Madrid, 1995

▪ DIEZ DE CASTRO, E.C.: "Gestión de precios". Editorial Esic; Madrid, 1996.

▪ SONFIELD, M.C.; LUSSIER, R.N.:"El Arte de Emprender o como Valorar las Alternativas

Estratégicas de un Nuevo Negocio", Harvard-Deusto Business Review, Enero-Febrero, nº 82, pp.

42-46, 1998.

▪ VECIANA, J.M.: "Características del Empresario en España", Papeles de Economía Española, 1989,

nº 39, pp. 19-36, 1989.

12. WEBGRAFIA

http://www.creatuempresa.org/es-ES/Documents/CreacionEmpresa