PRIM

ÀR

IA

El llibre Ciències Socials per al 4t curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT I EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santa-Olalla

IL·LUSTRACIÓ Quino Marín Digitalartis Chema Fernández Enrique Cordero Eduardo Leal Bartolomé Seguí Carlos Fernández Alberto Pieruz

DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els copie en el quadern.

Ciències Socials4

Presentació del projecte

Saber Fer és un projecte d’èxit però, com que la realitat educativa és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut SABER FER AMB TU.

SABER FER AMB TU incorpora innovacions metodològiques i pedagògiques importants que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa, d’ací li ve el nom. L’objectiu primordial és desenvolupar en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes del segle XXI.

Les habilitats de comunicació

La comunicació és un dels eixos essencials del projecte. A través de diversos programes, presents en totes les àrees, es treballen les destreses comunicatives:

– Temps per a parlar. Comunicació oral.

– Temps per a llegir. Competència lectora.

– Temps per a escriure. Comunicació escrita.

Les destreses de pensament

Aprendre a pensar i desenvolupar el raonament lògic són altres dels eixos de SABER FER AMB TU. Per fer-ho, es treballen aquelles estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca habilitats de pensament d’ordre superior:

– Enfortir la comprensió i sintetitzar les idees més importants.

– Retindre la informació i recordar-la.

– Interrelacionar coneixements entre si.

La interiorització d’aquestes estratègies i rutines facilitarà el control del pensament i aportarà més eficàcia a l’hora d’aplicar els coneixements nous. Al llarg de les unitats, s’inclou una secció destinada a l’entrenament del pensament, que es destaca amb una icona de color blau.

La intel·ligència emocional

L’educació de les emocions és essencial per a l’educació integral de l’alumnat. Els objectius fonamentals que es plantegen en SABER FER AMB TU tracten els aspectes següents:

– La identificació de les emocions pròpies i dels altres.

– L’autogestió i la regulació emocional.

– L’expressió de les emocions.

– Les habilitats socials i l’empatia.

Una icona de color roig emmarca les activitats i les propostes encaminades de forma específica al desenvolupament de la intel·ligència emocional.

3

La creativitat

La creativitat implica tindre una imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se a contextos diferents i donar respostes originals a situacions o problemes inesperats. En els nostres llibres es treballen bàsicament aquestes capacitats:

– La cerca d’estratègies personals i innovadores.

– L’ús de formes d’expressió creatives.

Les activitats que impliquen posar en joc la creativitat de manera especial s’identifiquen amb una icona de color verd.

L’autoregulació de l’aprenentatge

En SABER FER AMB TU, l’alumnat té un paper actiu en el procés d’ensenyament i s’hi promou la reflexió personal sobre el propi aprenentatge, per tal de millorar el coneixement de si mateix i detectar fortaleses i debilitats.

Al llarg de les unitats s’inclouen rúbriques senzilles perquè l’alumnat prenga consciència del que ha aprés i valore com ho ha fet.

El treball cooperatiu

A fi que els alumnes i les alumnes desenvolupen la capacitat de cooperar i siguen capaços de treballar junts per a assolir un objectiu comú, en aquest projecte es proposen activitats que requereixen nivells d’agrupament diferents:

– Treball per parelles.

– Treball en equip.

– Treball en grup classe.

Aquelles activitats en què se suggereix treballar per parelles o en equip s’identifiquen amb icones diferents.

A més, en acabar cada trimestre s’inclou un projecte breu anomenat Cooperem, en què es posen en joc diverses tècniques d’aprenentatge cooperatiu.

Atenent els últims avanços de la neurociència, SABER FER AMB TU incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de l’aprenentatge. En el projecte s’ofereixen dinàmiques pròpies del joc que ajudaran a transformar l’aula i crear un ambient estimulant i motivador.

4

Índex

Comencem. Geografia ............................................... 9

Unitat 1. L’oratge i el clima .................................... 13

Unitat 2. Les aigües de la Terra .............................. 27

Unitat 3. Els paisatges d’Espanya .......................... 41

Cooperem ............................................................... 54

Minilab ................................................................... 56

Unitat 4. Espanya i les comunitats ......................... 57

Unitat 5. Què és la població? ................................. 73

Unitat 6. Com són els treballs? ............................... 85

Cooperem ............................................................. 100

Minilab ................................................................. 102

Comencem. Història.............................................. 103

Unitat 7. Coneixem la prehistòria ........................ 107

Unitat 8. Descobrim l’edat antiga a Espanya ............................................. 121

Cooperem ............................................................. 138

Minilab ................................................................. 140

5

Quadre de continguts

Unitats Informació i activitats

Comencem. Geografia El globus terraqüi i els mapes

Les formes de representar la Terra

1. L’oratge i el clima Com és l’atmosfera?

L’atmosfera i l’oratge

Els mapes de l’oratge

2. Les aigües de la Terra La hidrosfera Les aigües marines i continentals

Els rius

3. Els paisatges d’Espanya Com són els paisatges?

Els paisatges d’interior i mediterranis

Els paisatges atlàntics i canaris

Cooperem. 1r trimestre Taula ràpida: Juguem amb la geografia

Minilab Construïsc el model d’un volcà

4. Espanya i les comunitats Com és el territori d’Espanya?

Les institucions del municipi i de la província

Les comunitats autònomes i les seues institucions

5. Què és la població? Com canvia la població?

Les migracions de la població

On viu la població?

6. Com són els treballs? Els treballs i les empreses

El sector primari i les matèries primeres

El sector secundari i la producció industrial

Cooperem. 2n trimestre Caps junts numerats: Acordem l’activitat econòmica més respectuosa amb la naturalesa

Minilab Fem un circuit d’educació viària

Comencem. Història La mesura del temps històric

Les fonts de la història

7. Coneixem la prehistòria La vida en el paleolític

La vida en el neolític

La vida en l’edat dels metalls

8. Descobrim l’edat antiga a Espanya

Què va passar abans dels romans?

L’arribada dels romans a Hispània

On vivien els romans?

Cooperem. 3r trimestre Tècnica 1-2-4: Proposem un nou ús per a un edifici del passat

Minilab Modele una ceràmica i la decore

6

Informació i activitats Temps per a llegir Saber fer

Què és el clima? Com es mesuren les temperatures?

Interprete gràfics de temperatures i precipitacions

Els rius d’Espanya Davall del mar Elaborem la maqueta del curs d’un riu

El Parc Natural de l’Albufera

Elabore la fitxa d’un paisatge protegit / Interprete un paisatge

Com es governa Espanya? Espanya, un país de la Unió Europea

Viure en societat Elabore un esquema de les institucions d’Espanya

La despoblació Analitze una piràmide de població

Els treballs del sector terciari

De professió, astronauta

Interprete un mapa de transports

L’art de la prehistòria Artistes anònims Ordene una seqüència d’esdeveniments

Com era la vida quotidiana?

Quantes coses que conservem dels romans!

Viriat, un heroi traït Elabore una cronologia / Compare fets successius i simultanis

7

Les activitats en què hauràs de treballar amb un company o una companya estan marcades amb aquest símbol.

En les activitats en què aparega aquesta icona hauràs de cooperar amb els altres i treballar en equip.

Aquesta icona identifica les activitats en què hauràs d’exercitar de forma especial la capacitat de reflexió per a extraure conclusions.

PENSAMENT

Amb les propostes que trobaràs en la secció de creativitat, hauràs de posar en joc la imaginació per a aportar idees originals.

CREATIVITAT

Les activitats que s’assenyalen amb aquesta icona t’animaran a expressar allò que sents i a posar-te en el lloc dels altres.

EMOCIONS

Icones utilitzades en aquest llibre

8

ComencemGEOGRAFIA

Descriu la fotografia. Què fan aquests xiquets i xiquetes? Et sembla divertit?

Quins continents es distingeixen en el mapa que estan dibuixant? Quins colors han utilitzat per representar cada continent?

Has dibuixat o pintat alguna vegada un mapa? Si és així, explica com era, quan el vas fer, si vas necessitar ajuda… Et va semblar difícil?

9

Per a poder estudiar la Terra, la representem en globus terraqüis i

mapes.

El globus terraqüiEl globus terraqüi és una esfera. (1) Per això, manté la forma de la Terra i les distàncies, la grandària i la forma dels mars i continents.

En un globus terraqüi es poden distingir aquests elements: l’eix de rotació, els pols, l’equador i els hemisferis.

Els mapesEls mapes són dibuixos en els quals es representa, en pla, la superfície de la Terra o una part d’aquesta.

Els mapes que representen tota la superfície de la Terra s’anomenen planisferis o mapamundis. (2)

Els mapes es poden fer ser-vir per a informar de l’oratge o temps atmosfèric; per a localitzar muntanyes, rius o localitats; per a representar les carreteres d’un territori…

Per a fer un mapa, els cartògrafs i les cartògrafes segueixen aquests passos:

Elaboració del mapa

Aquesta informació i altres dades s’analitzen i es representen en mapes mitjançant colors, símbols…

Recollida de la informació

Els satèl·lits artificials envien informació sobre la Terra des de l’espai fins a uns ordinadors.

El globus terraqüi i els mapes

Àfrica

EuropaÀsia

Amèrica

Antàrtida

Oceania

1. Globus terraqüi.

2. Planisferi o mapamundi.

10

Les fotografiesLes fotografies són imatges que capta una càmera o un satèl·lit artificial. Es poden utilitzar per a moltes finalitats, com ara:

• Per a estudiar un paisatge o una localitat.

• Per a comparar l’evolució d’un lloc al llarg del temps.

Hi ha diversos tipus de fotografies:

1 A què es dediquen els geògrafs i les geògrafes? Què utilitzen per a fer el seu treball?

2 Explica com s’elaboren els mapes.

3 TEMPS PER A PARLAR. T’agradaria treballar elaborant mapes? Explica la teua resposta a la classe.

ACTIVITATS

Fotografies tradicionals

Són aquelles que reflecteixen el punt de vista d’una persona.

Són aquelles que es fan des d’un avió o des d’un dron, per exemple.

Fotografies aèries

Són aquelles que es fan des d’un satèl·lit artificial.

Fotografies de satèl·lit

COMPARE I CONTRASTE

Les tres fotografies de dalt corresponen a l’illa de Tenerife, a Canàries.

En quina pots vore el paisatge amb més detall?

En quina es distingeix millor la forma de l’illa?

PENSAMENT

Comencem

11

Les projeccions cartogràfiquesLa Terra és una esfera i no es pot representar directament en un pla. Per a fer-ho s’utilitzen les projeccions cartogràfiques. Hi ha diversos tipus de projeccions. Cada una mostra millor unes zones del planeta que altres.

1 Explica per què s’utilitzen les projeccions cartogràfiques.

2 Copia aquesta taula en el quadern i explica per a què serveix cada tipus de projecció cartogràfica.

ACTIVITATS

Les formes de representar la Terra

Projecció cilíndrica

Projecció azimutal

… …

Projecció cilíndrica

Si volem mostrar amb detall la zona pròxima a l’equador, hem d’envoltar el globus terraqüi amb un cilindre i projectar-hi la superfície terrestre. D’aquesta manera obtindrem la projecció cilíndrica.

505399_06_125b_b p cilindrica 505399_06_125b_b p cilindrica

➞ Projecció azimutal

En canvi, si volem mostrar amb exactitud les zones polars, hem de posar un cercle sobre el pol nord o el pol sud i projectar-hi la superfície terrestre. D’aquesta manera obtindrem la projecció azimutal.

505399_06_125b_e acimutal505399_06_125b_f acimutal

➞

12

Temps per a parlar Quina activitat creus que practiquen les persones de la fotografia? Per què poden practicar-la?

Quin oratge fa en l’escena de la fotografia? Descriu-lo.

Per a què creus que és important conéixer la previsió de l’oratge?

Quins fenòmens atmosfèrics coneixes? Enumera’n dos.

SABER FER

Interpretar gràfics de temperatures i precipitacions

L’oratge i el clima1

13

A l’atmosfera és on hi ha l’aire que respi-rem.

L’atmosfera filtra els rajos del Sol perjudici-als per als éssers vius.

L’atmosfera regula les temperatures de la Terra i evita així que siguen massa altes o massa baixes.

Com és l’atmosfera?

OBSERVA I DESCOBREIX

• Observa la imatge de les capes de l’atmosfera. En quines parts es divideix?

• Quants quilòmetres té la troposfera? On se situen els satèl·lits artificials? En quina capa es formen els núvols?

La importància de l’atmosferaL’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. Els gasos més abundants són el nitrogen i l’oxigen. L’atmosfera és molt important per a la vida a la Terra per diversos motius.

Cuidar l’aire és cuidar la vida

L’aire de l’atmosfera és necessari per a la vida. No obstant això, les persones el contaminem, és a dir, l’embrutem amb els fums que expulsen alguns vehicles o les fàbriques, per exemple. La contaminació de l’aire provoca malalties a les persones i perjudica les plantes, els animals i els paisatges.

Penseu tres mesures per a cuidar l’aire.

Representeu-les en un cartell.

CREATIV

ITAT

1. Les capes de l’atmosfera.

12 km

1

14

1

L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. S’hi distingeixen la troposfera, l’estratosfera i les capes exteriors.

Coneixem les capes de l’atmosferaL’atmosfera s’estén des de la superfície de la Terra fins a l’espai. En tots aquests qui-lòmetres d’altitud, l’atmosfera té caracte-rístiques diferents.

A l’atmosfera es distingeixen diverses parts o capes: la troposfera, l’estratosfe-ra i les capes exteriors. (1)

1 Explica a la teua parella què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.

2 Escriu en el quadern el nom de les capes de l’atmosfera i explica com és cada una. Pots fer un dibuix de l’atmosfera per a acompanyar la descripció.

ACTIVITATS

1 Troposfera

3 Capes exteriors

2 Estratosfera

Les capes exteriors

• Se situen per damunt de l’estratosfera, més enllà dels 50 km.

• En aquestes capes de l’atmosfera no hi ha pràcticament oxigen.

L’estratosfera

• És la capa situada sobre la troposfera.

• Hi ha una capa d’ozó que protegeix la Terra dels rajos solars perjudicials.

La troposfera

• És la capa més pròxima a la superfície de la Terra.

• Conté la major part de l’oxigen, un gas necessari per a la respiració.

50 km80 km

500 km

2

3

meteorits

aurores boreals

satèl·lits artificials

15

L’atmosfera i l’oratge

Què és l’oratge?Un dia podem vore el cel cobert de núvols i l’endemà pot estar totalment ras. L’oratge o temps atmosfèric és l’estat de l’atmos-fera en un lloc i un moment determinats.

Quan observem l’aire, veiem els fenòmens atmosfèrics que es produeixen en aquest moment i en aquest lloc al cel, és a dir, sabem quin oratge hi fa.

Els fenòmens atmosfèrics i l’oratgeEls fenòmens atmosfèrics són els esdeveniments naturals que tenen lloc a la troposfera, com la pluja, el vent o els núvols.

Per a conéixer l’oratge o temps

atmosfèric, cal fixar-se en les temperatures,

el vent i les precipitacions.

Les temperatures

L’oratge és fred quan la temperatura de l’aire és baixa.

L’oratge és càlid quan la temperatura de l’aire és alta.

El vent

Si el vent és molt suau i només mou les fulles dels arbres, en diem brisa.

Si el vent és fort i trenca les branques dels arbres, en diem vendaval.

Si el vent és molt fort i pot provocar danys greus, en diem huracà.

16

1

Els fenòmens atmosfèrics es produeixen a la troposfera i ens informen de l’oratge o temps atmosfèric que fa en un lloc.

1 Explica en el quadern què és l’oratge o temps atmosfèric.

2 TEMPS PER A PARLAR. Observeu el cel des de la finestra. Quins fenòmens atmosfèrics hi veieu? Expliqueu com és la temperatura, si fa vent o hi ha núvols…

ACTIVITATS

Els núvols i les precipitacions

Les precipitacions es produeixen quan les gotes d’aigua que formen els núvols augmenten de volum i cauen a la terra. Les precipitacions poden ser:

• Pluja o aigua líquida. És la més freqüent.

• Neu, és a dir, aigua gelada en forma de flocs.

• Granís, que són boles de gel.

Els núvols estan formats per gotes d’aigua. Tenen formes, colors i grandàries diferents i se situen a altituds distintes en la troposfera.

N’hi ha de diversos tipus:

1 Els cirrus no porten pluges.

2 Quan es formen cumulonimbes, plou.

3 Els estrats no solen portar pluges.

OBSERVA I DESCOBREIX

• Observa el dibuix i escriu en el quadern el nom de cada núvol, de quin color és i quina forma i grandària té.

• Quin núvol està a més altitud? I a menys? Quin és el més alt?

1

2

3

Feu un mural sobre l’oratge i els fenòmens atmosfèrics

Mostreu els diferents fenòmens atmosfèrics que coneixeu i l’oratge que provoquen.

CREATIV

ITAT

17

Els mapes de l’oratge

1. Satèl·lit meteorològic Meteosat.

Els mapes de l’oratge informen dels fenòmens atmosfèrics que s’esperen en un futur pròxim en un territori.

Les estacions meteorològiques i els satèl·lits meteorològics envien dades amb les quals s’elaboren els mapes de l’oratge.

Les estacions meteorològiquesLes estacions meteorològiques tenen aparells que mesuren els elements de l’oratge, és a dir, el vent, la temperatura de l’aire i les precipitacions.

Els satèl·lits meteorològicsLes persones han enviat a l’espai satèl·lits artificials amb l’ob-jectiu d’obtindre informació de la Terra i de l’espai.

Els satèl·lits meteorològics estan especialitzats a estudiar l’orat-ge. Envien dades sobre els moviments dels núvols, la temperatu-ra de l’aigua i de l’aire a altituds diferents, la contaminació de l’aire, els incendis… (1)

Amb la seua ajuda, els professionals de la meteorologia poden pronosticar l’oratge que farà i avisar amb antelació d’huracans o tempestes per a pal·liar-ne els efectes i evitar catàstrofes.

Els meteoròlegs i les meteoròlogues són els professionals

que elaboren la informació de

l’oratge.

FOTO

1 El pluviòmetre

Acumula en un depòsit les precipitacions que cauen cada dia. Es mesuren en litres per metre quadrat (l/m2).

2 El termòmetre

Mesura la temperatura de l’aire en graus Celsius (°C). Indica si fa fred o calor.

3 L’anemòmetre

Mesura la velocitat del vent.

4 El penell

Indica la direcció del vent: nord, sud, est o oest.

1

3

4

2

18

1

3 Elaboració de la informació

Col·loquen símbols en un mapa per indicar l’oratge que farà en diferents llocs. Tota aquesta informació, la donen a conéixer en els mitjans de comunicació: televisió, premsa, Internet…

Les dades de les estacions i els satèl·lits meteorològics s’utilitzen per a elaborar els mapes de l’oratge.

1 Defineix pluviòmetre, termòmetre, anemòmetre i penell.

2 TEMPS PER A PARLAR. Quines professions necessiten saber el pronòstic de l’oratge? Digueu-ne una de cada sector econòmic: primari, secundari i terciari.

ACTIVITATS

Com s’elabora un mapa de l’oratge?Les meteoròlogues i els meteoròlegs utilitzen la informació de les estacions i els satèl·lits meteorològics per a elaborar mapes de l’oratge. Observa com ho fan.

2 Anàlisi de les dades

Analitzen totes aquestes dades en uns ordinadors, juntament amb les que reben dels satèl·lits.

1 Recollida de dades

Cada dia recullen les dades que s’obtenen de cada estació meteorològica.

19

Què és el clima?

El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera en un lloc determinat en cada estació de l’any al llarg de molt de temps.

Així, per exemple, a les regions on fa calor en totes les estacions de l’any, es diu que hi ha un clima càlid.

Els factors del climaA la Terra hi ha climes molt diferents. Aquestes diferències depe-nen d’alguns factors:

• La distància a l’equador o latitud. Als llocs pròxims a l’equa-dor fa molta calor. A mesura que ens n’allunyem, les tempera-tures van baixant. Per aquesta raó es distingeixen diverses zo-nes climàtiques: una zona càlida, dues zones temperades i dues zones fredes. (1)

• Altres factors. Dins de cada zona climàtica, el clima canvia perquè a les muntanyes fa més fred que a les terres de menys altitud. També hi influeix la distància al mar, ja que les costes tenen temperatures més suaus que les terres de l’interior.

Els climes del mónEls climes de la Terra es poden classificar en tres grups: climes càlids, climes freds i climes temperats. Cada un d’aquests climes té una vegetació característica.

Els climes càlids

Els climes càlids es troben al voltant de l’equador. Segons la quantitat de pluja que reben, s’hi formen selves, sabanes o deserts.

Selves. Hi ha molta vegetació perquè les temperatures són altes i les pluges són abundants.

Sabanes. Hi creixen menys plantes perquè només hi plou els mesos de l’estació humida.

Deserts. Hi creixen molt poques plantes, tan sols palmeres o cactus, perquè a penes plou en tot l’any.

zona freda

zona

càl

ida

zona

tem

pera

da

zona temperada

OCEÀ

ATLÀNTIC

AMÈRICA

equador

1. Les zones climàtiques de la Terra.

20

1 Quins factors fan que hi haja climes diferents a la Terra?

2 Quins climes destaquen per les temperatures baixes? Quins tenen temperatures altes?

3 TEMPS PER A ESCRIURE. Tria dos paisatges d’aquestes pàgines i descriu-los en el quadern.

ACTIVITATS

OBSERVA I DESCOBREIX

• Quins colors té cada zona climàtica?

• Quin continent no té zona càlida? Quin no té zona freda? Quin té les tres zones climàtiques?

zona temperada

zona càlida

zona

tem

pera

da

zona freda

OCEÀ

ATLÀNTIC

ÀFRICA

EUROPA

Els climes temperats

Els climes temperats es donen entre la zona càlida i les dues zones fredes. Són variats: en uns llocs plou molt i en altres plou poc…, però tots tenen quatre estacions. Les temperatures no són ni molt altes ni molt baixes.

En aquestes zones, creixen estepes als llocs on plou poc i boscos i praderies on les pluges són freqüents. (2)

Els climes freds

Els climes freds se situen al voltant dels pols nord i sud. Tot l’any hi fa molt de fred. Hi plou poc i sol fer-ho en forma de neu. No hi ha a penes vegetació. En algunes zones només creix tundra, (3) amb molses i herbes.

També són climes freds els d’alta muntanya, però aquestes zones tenen més precipitacions.

A la Terra hi ha climes molt diferents depenent de la proximi-tat a l’equador, de l’altitud i de la distància al mar.

3. Tundra.

2. A. Estepa. B. Bosc.

A

B

21

Com es mesuren les temperatures?

Cada dia, durant la nit notem que l’aire està més fresc que al migdia, quan el Sol brilla. Però, quanta calor fa? Per a saber-ho, hem de mesurar-ho amb un instrument: el termòmetre.

Saber quina temperatura té l’aire ha interessat en totes les èpoques de la història. A començament del segle xviii, Daniel Fahrenheit, un científic que elaborava instruments de vidre, va pensar mesurar la calor de l’aire, és a dir, la seua temperatura.

Va estudiar molts instruments que mesuraven la calor, fins que va fabricar el termòmetre de mercuri. (1) Amb el termòmetre aconseguí mesurar la quantitat de calor que tenia l’aire.

A més, Fahrenheit va idear una escala per a mesurar la temperatura. És una espècie de regle amb números que tenen els termòmetres de mercuri. Aquests números indiquen els graus de temperatura. Els més alts indiquen que l’aire està càlid; els més baixos, que fa fred.

La temperatura es mesura en graus (º), però no tots els termòmetres utilitzen la mateixa escala. Els termòmetres que segueixen l’escala Fahrenheit s’escriuen ºF. Però també hi ha termòmetres que mesuren la temperatura en graus Celsius (ºC), que és l’escala que utilitzem a Espanya.

El termòmetre de mercuri es va utilitzar al nostre país fins al 2007. Aquell any es va deixar de fabricar perquè el mercuri és un metall perillós per a les persones i la naturalesa. Hui dia fem servir termòmetres digitals.

1 Qui va ser Daniel Fahrenheit? Què va inventar?

2 TEMPS PER A ESCRIURE. Què és l’escala d’un termòmetre? Explica-ho.

3 A més dels graus Fahrenheit, quins altres graus coneixes?

4 TEMPS PER A PARLAR. Saber quina temperatura fa és important. Comenta a la teua parella dues raons per les quals cal consultar-la i digues-li també amb quin mitjà t’informes de la temperatura de l’aire.

5 Per què es prohibí el termòmetre de mercuri l’any 2007?

TEMPS PER A LLEGIR

1. Termòmetre de mercuri de Fahrenheit.

22

1Interprete gràfics de temperatures i precipitacionsPer a conéixer el clima d’un lloc cal saber quines temperatures mitjanes hi ha cada mes de l’any i com es distribueixen les precipitacions en aquest període.

1 Llig les dades de les temperatures i les precipitacions del clima de la ciutat d’Elx. Respon a les preguntes en el quadern.

Gen. Febr. Març Abr. Maig Juny Jul. Ag. Set. Oct. Nov. Des.

Temperatures (ºC) 12 12 14 16 19 23 26 26 24 20 15 13

Precipitacions (l/m2) 21 20 20 27 28 10 4 5 40 46 34 22

• Quins mesos tenen les temperatures mitjanes més altes? I les precipitacions més baixes? Són els mateixos mesos? A quina estació de l’any pertanyen?

2 Observa els gràfics de temperatures i precipitacions que s’han elaborat a partir de les dades de la taula. Respon en el quadern.

0FG M A M J J

10

20

30

40

50

litres/m2

MesosA S O N D

0FG M A M J J

5

10

15

20

25

30ºC

MesosA S O N D

• On veus més ràpidament els mesos que tenen menys precipitacions: en la taula o en el gràfic? I els mesos que tenen la temperatura més alta?

• Digues com són les temperatures i les precipitacions en cada estació.

3 TEMPS PER A PARLAR. En quina zona climàtica de la Terra es troba Espanya? Les dades d’Elx corresponen a la descripció d’aquesta zona climàtica? Expliqueu per què.

Temperatures Precipitacions

SABER FER

23

1 PARAULES CLAU. Contesta a aquestes preguntes en el quadern.

• En quina capa de l’atmosfera hi ha més oxigen?

• Quins són els elements de l’oratge?

• Quins factors fan que hi haja zones climàtiques diferents a la Terra?

• Quines zones climàtiques hi ha a la Terra?

2 ESQUEMA. Copia aquest esquema en el quadern i completa’l.

…

temperatures

…

…

…

…

es mesura ambes mesuren amb es mesuren amb

són

Els elements de l’oratge

3 Escriu en el quadern a quina zona climàtica correspon cada paisatge.

• Quin factor del clima destaques en cada paisatge? Explica-ho en el quadern.

• Com són les temperatures i les precipitacions en aquests climes?

4 VALORS. Imagina que ets un científic o una científica i que has de fer una conferència

sobre la contaminació de l’aire. Què diries al públic assistent?

A B

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

24

5 Dibuixa una estació meteorològica amb l’ajuda de la fotografia. Després, elabora en el quadern una fitxa com aquestes per a cada aparell.

1

• Nom: …• Serveix per a …

A

6 CONCEPTES. Explica aquests termes a la teua parella.

vent núvols precipitacions temperatures

7 Busqueu informació sobre l’oratge que farà demà a la Comunitat Valenciana i elaboreu un pronòstic meteorològic.

• Busqueu la informació en diversos mitjans de comunicació: premsa, Internet, ràdio o televisió.

• Dibuixeu un mapa de la Comunitat Valenciana en una cartolina.

• Inventeu símbols per a cada fenomen meteorològic previst i situeu-los en el lloc correcte.

AD

B

C

• Nom: …• Serveix per a …

C

• Nom: …• Serveix per a …

B

• Nom: …• Serveix per a …

D

25

8 TEMPS PER A PARLAR. Observeu aquest mapa de l’oratge. Llegiu bé la llegenda per a resoldre les qüestions plantejades.

Descriviu quin oratge farà a Melilla, a les illes Canàries i a les illes Balears.

• On bufarà un vent suau?

• On hi haurà pluges: al nord o al sud de la Península?

• Imagineu que heu de comunicar l’oratge en la televisió. Expliqueu a la resta de la classe com serà l’oratge a partir del que mostra el mapa.

9 TAULA. Copia aquesta taula en el quadern i completa-la.

Climes càlids Climes temperats Climes freds

Temperatures … … …

Precipitacions … … …

Vegetació … … …

MAPA

COM HO HE FET? Respon en el quadern.

Què has aprés sobre l’atmosfera i les capes que té?

Quins aspectes t’han semblat més difícils? Per què?

Quina importància creus que té la predicció de l’oratge?

Quines diferències i quines semblances hi ha entre l’oratge i el clima?

Posa una nota al teu treball en aquesta unitat.

Mar Mediterrani

Mar Cantàbric

Oc

eà

Atl

àn

tic

PO

RTU

GA

L

FRANÇA

Illes Canàries

Illes Balears

N

S

O E

sol núvols pluja tempesta

núvols i clarianesvent moderat

vent fluix

vent fort

neu

Andorra

CeutaMelilla

COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL

26