Cinema i Ciències Socials 3rESO Geografia

CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

495

El cinema és, sens dubte, un suport fonamental per al professorat de Geo-grafia i Història. Les pel·lícules es desenvolupen en espais i temps donats,però, a més, alguns films tenen una temàtica específicament relacionadaamb els temes que investiguen els geògrafs i els historiadors i amb els afersque formen el dia a dia d’aquestes matèries a les aules.

És per això que el cinema pot ser un suport d’una nova metodologia detreball amb els alumnes, menys expositiva i més indagadora. Aquest tipusd’activitats serveixen, a la vegada, per tallar el ritme de la classe i motivarels alumnes amb activitats que surten de la rutina diària.

A continuació, oferim una selecció de pel·lícules relacionades amb la te-màtica del curs. S’ha elaborat una fitxa per a cada pel·lícula en què es des-criu l’argument i el context geogràfic o històric amb què es relaciona i s’aporta una selecció de les escenes més interessants des del punt de vistapedagògic.

CIN

EMA

I CIÈ

NCI

ES S

OCIA

LS

831224 _ 0495-0510.qxd 8/8/07 09:57 Página 495

DADES TÈCNIQUES

Director: Michael Radford.

Any: 1984.

Durada: 113 minuts.

Intèrprets: John Hurt (Winston Smith), Richard Burton (O’Brien),Suzanna Hamilton (Julia), Cyril Cusack (Charrington), Gregor Fisher (Parsons), James Walker (Syme), Andrew Wilde (Tillotson).

ARGUMENT

Som a l’any 1984. Winston Smith, com altres ciutadans, és vigilatdia i nit pel Gran Germà, un ull tirànic, cruel i totalitari que tot ho veu i tot ho escolta i que intenta buidar les ments i els corsdels habitants d’Oceania per deshumanitzar-los i convertir-los en una massa uniforme que pensi i actuï com ell dicti.

496 � GEOGRAFIA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. �

1984

Aquesta interessant pel·lícula, basada en la novel·lahomònima de George Orwell, es podria fer servir a classe per reflexionar sobre els règims totalitaris.

• El llenguatge. Cada vegada més escàs, reduït i limitat, el llenguatge d’Oceania no serveix perexpressar moltes coses ni per pensar. Al contrari, la «neollengua» va eliminant paraules «antiquades» i les poques que queden es repeteixenconstantment.

• La individualitat. Com que és contrari i oposat a l’homogeneïtzació pretesa pel Gran Germà,qualsevol rastre d’individualitat a Oceania ésperseguit i castigat. La pel·lícula mostra com les col·lectivitats actuen sense pensar, són massesdirigides, però l’individu, en canvi, pot reaccionar de manera previsible i enfrontar-se a l’ordreestablert.

• L’amor. Només l’amor és capaç de salvar l’individu,de tornar-li la humanitat, els seus sentiments. Als habitants d’Oceania els falten paraules iexperiència en les relacions sentimentals perquè elsles han intentat extirpar des que eren petits, peròquan alguns s’han adonat d’allò que l’amor aporta a les seves vides ho arrisquen tot i descobreixen la felicitat.

• La vigilància permanent. Els ulls del Gran Germàobserven contínuament tots els habitants d’Oceaniaa través de grans pantalles i d’helicòpters quesobrevolen les ciutats; la seva veu també se sent

contínuament, i ordena, renya i persegueix... Aixídoncs, no s’escapa res del seu control.

• La història. El passat, el present i el futur esconfonen, a Oceania. Com es diu al principi de la pel·lícula, qui controla el passat controla el futur. Per això les notícies es repeteixen una i unaaltra vegada modificades amb petits detalls (noms,xifres, dades), i el desconeixement s’apodera de les ments dels habitants d’Oceania.

• La mentida i la veritat. La veritat i la mentida es confonen, a Oceania, perquè tot es tergiversa i es manipula, els cervell s’omplen o es buidend’idees a la voluntat del Gran Germà. La llibertat,escriu el protagonista al seu diari, d’amagat,consisteix a poder dir que dos i dos són quatre,perquè pel Gran Germà a vegades són quatre i altresvegades són cinc.

• La rebel·lió mental. A Oceania, els que pensen de manera diferent són considerats traïdors, i sónperseguits i torturats fins que la por, el dolor i el rentat de cervell que els han fet els fan repetirsense dubtes ni equivocacions les consignesimposades pel Gran Germà.

• Els contraris. A Oceania, tot funciona al revés. La guerra és la pau, la llibertat és l’esclavatge i la ignorància és la força. En realitat, aquest joc de contraris constitueix un mecanisme de control delGran Germà, que pot dir una cosa i, a continuació, la contrària sense que ningú se’n sorprengui.

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 496

DADES TÈCNIQUES

Director: Costa-Gavras.

Any: 1982.

Durada: 122 minuts.

Intèrprets: Jack Lemmon (Ed Horman), Sissy Spacek (Beth Horman), Melanie Mayron (Terry Simon), John Shea (Charles ‘Charly’ Horman).

ARGUMENT

Charles Horman, un jove periodista nord-americà, desapareix de casa seva a Xile després del cop d’Estat del general AugustoPinochet. Ed, el seu pare, viatja a aquest país per buscar-lojuntament amb la seva jove. Allà recorren les institucionsdiplomàtiques dels Estats Units intentant esbrinar on és, però es troben un camí ple de traves.

497� GEOGRAFIA 3r ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓ S. L. �

CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Missing

La pel·lícula està basada en un fet real. És moltinteressant i útil per entendre com es viu un cop d’estati com els interessos polítics primen per sobre dels personals a l’hora de fer una investigació.

• La informació. Tot i que realment no ha fet res de dolent, Charles Horman és detingut, torturat i,finalment, assassinat només perquè té unainformació que no hauria d’haver tingut, per observar-ho tot amb curiositat i per prendrenotes i deixar constància del que ha vist i sentit; és a dir, per saber massa.

• El secret d’estat. Beth i Ed Horman intentenesbrinar què li ha passat a Charles i on és, peròningú els dóna explicacions convincents. Tot i l’aparent col·laboració de l’ambaixada, els resultaimpossible arribar a la veritat, perquè les autoritatsno volen que se sàpiguen certes coses.

• El cop d’estat. La preparació d’un cop d’estat, com es veu a la pel·lícula, és molt complexa i demana la participació de tècnics, polítics i militars.La intervenció d’una potència estrangera, que hi donisuport o, simplement, que deixi fer, és fonamental.La violència, la por, les detencions, les desaparicions, els trets, els morts, el toc de queda..., són altres elements que acompanyen un cop d’estat i que apareixen reflectits a la pel·lícula.

• La confiança en les institucions democràtiques, perpart dels familiars de Charles, va desapareixent a

mesura que avança la investigació. Com és lògic,quan les autoritats no donen respostes, quanamaguen dades, quan enganyen..., perden tota la credibilitat.

• La por. La por dels ciutadans a parlar, a sortir al carrer, a ser detinguts, torturats o afusellats, és un dels trets més característics de situacions tan dramàtiques com una guerra o un cop d’estat.

• La tortura. Una de les maneres d’obtenir informacióde l’enemic és la tortura. Els torturats confessen el que no saben o el que no han fet, i fins i tot,delaten els familiars i amics, i així els colpistesaconsegueixen proves contra els detinguts i més informació sobre els rebels.

• Els morts. Després del cop d’estat hi ha moltesmorts perquè els colpistes persegueixen els rebels,patrullen pels carrers amb camions militars i disparen contra qualsevol sospitós o els que sónfora de casa després del toc de queda... La ciutats’omple de cadàvers i els supervivents viuen cadadia, espantats, l’horror.

• Els desapareguts. A més dels morts, hi ha moltsdesapareguts, i l’angoixa dels familiars és enorme,perquè la incertesa de no saber si algú està amagat, detingut o mort i la dificultat de portar a terme la recerca fan que la pèrdua resulti més dolorosa.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 497

DADES TÈCNIQUES

Director: Montxo Armendáriz.

Any: 1990.

Durada: 95 minuts.

Intèrprets: Mulie Jarju, Eulalia Ramón, Ahmed El-Maaroufi, Akonio Dolo, Manuel Millán, Albert Vidal.

ARGUMENT

Un jove senegalès anomenat Alou, animat per les esperançadoresnotícies procedents d’un amic que viu a Espanya, emigra de maneraclandestina des del seu país fins al nostre per buscar feina i ambl’esperança de tornar algun dia i pal·liar la situació de pobresa en quèviu la seva família, a qui va explicant les seves impressions i aventures a través de cartes en què reflecteix la manera de viure d’un immigrant,que no és sinó un integrant més d’un col·lectiu heterogeni que, malgrattot, comparteix certs trets comuns.


Las cartas de Alou

Aquesta pel·lícula serveix per il·lustrar els movimentsmigratoris que es produeixen des de països africanssubdesenvolupats fins a països europeus mésavançats, com Espanya.

• Un llarg viatge que sembla no tenir final. Aquestapel·lícula és un llarg viatge. Després d’haver recorregutmolts quilòmetres fins arribar a la costa del nord d’Àfrica(aspecte que no veiem), Alou ha de travessar per marl’estret de Gibraltar. Un cop ha arribat a Espanya,recorre en tren i en autobús diverses parts del país a la recerca de feina. Finalment, per la seva condiciód’il·legal, es veu forçat a tornar al continent africà, tot i que decideix retornar a Espanya. Així doncs, esmostra l’arribada clandestina (en què les màfies sónfonamentals) i una destinació que no és més que un altre punt de partida.

• Un món nou i complicat. Alou desconeix moltes de les coses que es trobarà quan arribi a Espanya.L’idioma, els costums, els valors, el clima, etc., el faran sentir-se sovint aïllat, estrany, perdut. A mesura que vagi aprenent la llengua d’aquí les seves possibilitats de relacionar-se i sobreviure s’incrementaran.

• Individu-grup. És molt interessant observar les diferències que hi ha entre els mateixosimmigrants i com es relacionen. També, com es vaformant una consciència de grup, com s’ajuden i afronten junts determinats problemes. Un altreaspecte que crida l’atenció és la situació diferent

dels que acaben d’arribar i els que fa temps que sóna Espanya, com Mulai.

• Feines. Alou ve a Espanya per trobar una bona feina:«el meu amic té una bona feina per a mi; ho deia en les cartes». Tot i això, des que arriba al nostrepaís, Alou fa feines precàries per guanyar-se la vida:treballa als hivernacles amb els cultius sota els plàstics, és venedor ambulant, recull fruita, cus en un taller clandestí, etc. Però Alou ésconscient que necessita un contracte de treball per aconseguir papers en regla, tenir drets i no serexplotat; així és com accepta treballar al finalrecollint ferralla.

• Les cartes. Les cartes juguen un paper important en la pel·lícula (fins al punt de formar part del títol),ja que a través d’elles es narra bona part de lahistòria: se sap el que pensa Alou (tot i que s’hi ometo falseja coses) i es té present en tot moment el queha deixat al seu país en el moment d’emigrar: la família.

• Xenofòbia i rebuig. En les societats receptores hi hareaccions contrastades davant l’arribadad’emigrants. Per una banda, hi ha moltes actitudsxenòfobes i racistes, com per exemple, quan el cambrer li diu a Alou: «Vés-te’n; aquí només creeuproblemes». D’altra banda, també hi ha gent que se solidaritza amb els immigrants, que l’accepteni el tracten decentment, i arriben a establir-hi una relació d’amistat i, fins i tot, d’amor.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 498

DADES TÈCNIQUES

Director: Icíar Bollaín.

Any: 1999.

Durada: 105 minuts.

Intèrprets: José Sancho (Carmelo), Lisette Mejía (Patricia), Luis Tosar (Damián), Marilin Torres (Milady), Chete Lera (Alfonso).

ARGUMENT

En un petit poble de l’interior peninsular anomenat Santa Eulalia hi ha una manca preocupant de dones en edat de casar-se. És peraixò que els solters del poble fan una crida a totes les donesinteressades a participar en una festa per poder establir relació i,potser formar una família amb ells. D’una manera o una altra, Damián,Alfonso i Carmelo miraran de tirar endavant la seva relació, amb més o menys fortuna, amb Patricia, una noia dominicana; Marirrosi, una infermera de Bilbao, i Milady, una jove cubana.


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Flores de otro mundo

Aquesta pel·lícula, inspirada en un pla portat a terme enun poble del Pirineu aragonès el 1985, aborda aspectesrelacionats amb la situació recent del món ruralespanyol, marcada per la despoblació.

• Desequilibri demogràfic. La despoblació és un dels problemes més greus dels pobles de l’interiorpeninsular. Una de les seves variants és eldesequilibri demogràfic per sexes, que dificulta la formació de parelles i, per tant, la natalitat, i posaen perill la supervivència del poble. Com menyspoblació hi ha, menys serveis (escola,ambulatori...), menys botigues i menys activitat; el poble va morint, i això força els habitants a emigrar. En el cas de la pel·lícula són les donesles que han emigrat a la ciutat per buscar feina (al servei domèstic o a les fàbriques), mentre queels homes s’han quedat a treballar el camp. Molts d’aquests homes ja no són joves i continuensolters per la falta de dones al poble. Per posarremei a la seva soledat impulsen una iniciativa nova:una «caravana de dones», oberta a dones de tot el país i immigrants perquè acudeixin al poble a una festa en què es poden conèixer i formarparelles.

• La vida a pagès. Per viure a pagès no tothomserveix. Les activitats rurals, apreses de pares a fills,no són fàcils de portar a terme quan les had’aprendre algú acabat d’arribar, a més,requereixen un esforç físic molt gran i una dedicaciócontinuada. A més a més, hi ha persones que

troben avorrida la vida a pagès. Per a altres, sí que compensa la tranquil·litat d’un poble petit,una vida assossegada, en contrast amb la de la granciutat, però a vegades la idealitzen i se n’acaben cansant.

• Immigració en el món rural. Els immigrants no han arribat només a l’Espanya urbana, sinó quetambé s’han estès pel món rural i han contribuït en certa mesura a pal·liar els efectes de ladespoblació. En aquest cas veiem la situació de dos immigrants de l’Amèrica Llatinaconcretament dues dones caribenyes. No obstantaixò, s’observa un xoc cultural molt gran,especialment pel que fa a la manera de ser, el clima, el menjar... A més, els habitants del pobletenen molts prejudicis en contra, cosa habitual en persones que gairebé no han viatjat ni han tingutcontacte amb gent diferent a la del seu entorn. El comportament de totes dues és diferent: una es vol casar per aconseguir la nacionalitatespanyola, mentre que l’altra només busca diversió i com que al poble no la troba acaba marxant.

• Violència de gènere. Es veuen actituds diferents dels homes del poble cap a les dones; un d’ells és respectuós, comprensiu i afectuós, mentre que un altre és un clar exemple de maltractador.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 499

DADES TÈCNIQUES

Director: Oliver Stone.

Any: 1987.

Durada: 121 minuts.

Intèrprets: Charlie Sheen, Michael Douglas, Daryl Hannah,Franklin Cover, Tamara Tunie, James Karen, Chuck Pfeiffer, John C. McGinley, Hal Holbrook, Leslie Lyles.

ARGUMENTBud Fox, un corredor de borsa jove i ambiciós, quedaimpressionat per l’ostentació i riquesa del «superbroker» GordonGekko. S’entusiasma seguint les seves instruccions, especialmentdesprés de gaudir dels resultats, però s’acaba adonant que nomésés un titella en el joc de Gekko i intenta desesperadament de desempallegar-se de les conseqüències de la seva pròpiaambició.


Wall Street

La pel·lícula és de gran interès per comprendre el funcionament dels mercats financers, així com per reflexionar sobre si són lícits determinatscomportaments econòmics.

• La borsa. El món de la borsa apareix fidelmentreflectit en la pel·lícula, tot i que s’ha de tenir en compte que en vint anys les coses han canviatmolt. No obstant això, les presses, el caos, els nervis,les pujades i baixades, els guanys i les pèrdues, els encerts i els errors..., que constitueixen el dia a dia a la borsa continuen sent iguals.

• Els mercats financers. Com és lògic, apareixen totsels personatges que formen part del mercat financer,des dels agents de borsa fins als inversors, de manera que la pel·lícula ajuda a comprendre quin paper porta a terme cadascun i com funcionaun món tan complex i estrany com el de la borsa.

• La informació. El missatge principal de la pel·lículaés que la informació és poder i, per tant, qui la téposseeix el poder. Per aconseguir aquestainformació, algunes persones són capaces de cometre actes il·legals, com fer servir informacióinterna i confidencial en benefici seu o espiarcompetidors i rivals.

• Les noves tecnologies. Les noves tecnologies tenenuna estreta relació amb el tema de la informació.Són fonamentals per actuar amb rapidesa i eficàcia.

Un aspecte que crida molt l’atenció és l’enormecanvi que hi ha hagut en aquests anys, i per això és probable que els ordinadors i mòbils que surten a la pel·lícula resultin sorprenents per als alumnes.

• El conflicte ètic. El protagonista de la pel·lícula voltriomfar i arriba a ser com el seu admirat «mestre»,però per fer-ho es veu obligat a oblidar els seusprincipis i a trair el seu propi pare, que va intentarinculcar-li certs valors i que sempre ha desconfiat de l’enriquiment ràpid i fàcil.

• El poder i els diners. El poder, com explica la pel·lícula, està íntimament relacionat amb els diners. Perquè les persones que tenen podereconòmic aspiren a tenir poder polític, i perquèmoltes vegades els polítics en depenen peraconseguir el poder i mantenir-lo, de manera que, encara que estiguin a l’ombra, són els querealment manen.

• L’ambició. Un altre dels temes importants que tocala pel·lícula és el de l’ambició. Hi ha moltes personesque després de triomfar en la vida volen més, i fins i tot arriba un moment en què no es conformen ambres.

• La corrupció. Per tenir poder, algunes personesestan disposades a pagar qualsevol preu. Fins i totles persones més honrades poden acabar caient en la trampa de la corrupció si no són capaces de resistir la temptació d’enriquir-se.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 500

DADES TÈCNIQUES

Director: John Ford.

Any: 1940.

Durada: 123 minuts.

Intèrprets: Henry Fonda (Tom Load), Jane Darwell (Sra. Joad), John Carradine (Predicator Casy), Charley Grapewin (Avi Joad).

ARGUMENT

Els Joad, com moltes famílies de grangers residents a l’interior dels Estats Units en la dècada de 1930, es veuen forçats, a causa dela crisi, a abandonar les terres de què viuen i emigrar cap a Califòrniaamb l’esperança que els contractin com a jornalers. Però són moltesles persones en la mateixa situació, i la feina i el menjar escassegen,els empresaris miren d’aprofitar-se de la situació i els esforços del Govern per intentar trobar-hi una solució són insuficients.


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

El raïm de la ira

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima deJohn Steinbeck, és oportuna, entre altres coses, perabordar algunes qüestions relacionades amb el sectorprimari i amb les migracions interiors de caràctereconòmic.

• La relació entre el clima i l’agricultura.L’agricultura depèn en gran mesura de lescondicions climàtiques. Aquí es veu com un períodeprolongat de sequeres i tempestes de sorra impedeixque els cultius prosperin i, per tant, s’hagi dedemanar préstecs als bancs per subsistir; però comque els és impossible tornar-los, els bancs s’acabenquedant les parcel·les, que si es reagrupenpermeten més mecanització.

• Migració interior. La terra és tot el que tenen els Joad per sobreviure, per això quan es quedensense no tenen altre remei que emigrar cap a unaterra més fèrtil i buscar feina. En la pel·lícula veieml’emigració interior d’una família del centre delsEstats Units (Oklahoma) a Califòrnia per buscar feinadurant la Gran Depressió. Però els Joad no estansols, es tracta d’un fenomen massiu.

• Mitjà de transport. Els mitjans de transport són moltimportants a l’hora de fer un desplaçament, que a mésés llarg i ple d’obstacles. En aquest cas es fa amb unavella i atrotinada camioneta però que, al capdavall, els dóna la possibilitat de travessar mig país amb les escasses pertinences que s’han pogut emportar iarribar a Califòrnia seguint la famosa Ruta 66.

• L’atur i l’oferta i demanda de feina. A la pel·lículaes veu com les promeses de feina fàcil i abundant a Califòrnia creen grans expectatives, i per això la marxa d’emigrants és molt nombrosa. Elsempresaris agrícoles imprimeixen publicitatenganyosa per atraure moltes persones; a causa deles lleis de l’oferta i la demanda, els salaris cauen i,com que no hi ha un salari mínim ni llocs de treballdisponibles, els treballadors es veuen obligats a acceptar sous miserables, i això beneficiaenormement els empresaris, que, a més d’explotar-los, aplaquen qualsevol intent de rebel·lióamb violència, sovint amb la connivència de les autoritats, ja que les subornen.

• Afecció a la terra. Molts grangers, com algunsmembres de la família Joad, experimenten un sentiment de desarrelament en abandonar lesterres. En aquesta pel·lícula es mostra el que se sentquan no tens una llar, ets pobre, ets rebutjat i maltractat, tens gana, etc., però també s’hiobserven valors com el coratge, la generositat i la solidaritat, fins i tot en moments molt durs.

• Contrast entre els campaments. És summamentinteressant comparar els diferents llocs en què viuenels grangers després d’abandonar casa seva, des de campaments improvisats pels mateixosemigrants fins a escassos però fantàsticscampaments muntats pel Govern Federal, a més de barracots.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 501

DADES TÈCNIQUES

Director: James Bridges.

Any: 1978.

Durada: 118 minuts.

Intèrprets: Jack Lemmon (Jack Godell), Jane Fonda (KimberlyWells), Michael Douglas (Richard Adams), Scott Brady (Herman DeYoung), James Hampton (Bill Gibson), Peter Donat (Don Jacovich).

ARGUMENT

Uns reporters d’un canal privat de televisió filmen per casualitat el nerviosisme i l’alarma dins de la sala de control d’una centralnuclear causats per un accident que gairebé ocasiona un desastre. Aviat descobreixen que els administradors de la central intenten minimitzar la magnitud del problema; un dels enginyers que controlen la planta, però, procura que el públic conegui la veritat dels fets.


El síndrome de China

La pel·lícula és de gran interès per parlar de l’energia,de les centrals nuclears, del perill de la radioactivitat i,evidentment, de l’ocultació i encobriment que algunesempreses sense escrúpols fan servir per protegir-se idefensar els seus interessos.

• L’energia nuclear. El tema de l’energia nuclearcontinua sent molt polèmic actualment, i els partidaris i detractors d’aquesta energiasegueixen enfrontats pel seu ús, per l’eliminació dels residus, per l’elevat cost del manteniment de les centrals, etc. L’enginyer Jack Godell és conscientdels avantatges de fer-ne un ús racional, però tambédels problemes i perills que comporta, com la contaminació radioactiva.

• Síndrome de la Xina. L’expressió que dóna títol a la pel·lícula, la síndrome de la Xina, designa una catàstrofe nuclear produïda per un escalfamentexcessiu de l’urani que pot arribar a fer esclatar una central nuclear i fondre’n el nucli; prové de l’absurda creença que el material fos d’un reactor nuclear podria penetrar a l’escorçaterrestre i arribar a l’altre costat de la Terra,als antípodes, que, en el cas dels Estats Units, seria la Xina.

• La seguretat. Els sistemes de seguretat de lescentrals nuclears han de funcionar a la perfecció. Els accidents poden resultar catastròfics, per aixòs’han de fer tasques de supervisió i manteniment. La pel·lícula reflecteix el sentiment antinuclear que ja

començava a sorgir en la societat nord-americana en aquella època, així com la profunda desconfiançacap a les empreses que tenien al seu càrrec les centrals.

• La informació. La informació pot ser una arma moltperillosa i, per aquest motiu, tenir certa informaciópot arribar a costar la vida, perquè hi ha personesque estan disposades a matar per aconseguirinformació o per evitar que un altre en tingui.

• El coneixement. Només les persones que realmenten saben i hi entenen s’adonen de la gravetat del problema i, a més, són les úniques capaces de resoldre’l. Tot i això, aquestes persones sóntitllades d’alarmistes o desequilibrades i, al final, sónels ignorants els que prenen les decisions.

• El valor. El valor és molt important en la pel·lícula,perquè tant els periodistes com el controlador que la protagonitzen s’atreveixen a dir la veritat, i a fer-hoen veu alta, perquè creuen que s’ha d’informar la societat i explicar que cal tancar la central fins que se solucionin els problemes tècnics que hanocasionat l’accident.

• Els interessos econòmics. Els interessos econòmicsque estan en joc són els culpables que es falsifiquindocuments, que no s’arreglin els desperfectes, que no es faci una investigació en profunditat, quees mati un innocent, etc. Per als propietaris de la central, és prioritari protegir els interessos de l’empresa.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 502

DADES TÈCNIQUES

Director: Peter Cattaneo.

Any: 1997.

Durada: 88 minuts.

Intèrprets: Robert Carlyle (Gary Schofield), Mark Addy (Dave),William Snape (Nathan), Steve Huison (Lomper), Tom Wilkinson(Gerald Arthur Cooper), Paul Barber (Barrington ‘Cavall’ Mitchell), Hugo Speer (Guy), Lesley Sharp (Jean), Emily Woof(Mandy), Deirdre Costells (Linda Cooper).

ARGUMENT

El tancament de la fàbrica d’acer de Yorkshire, al nord d’Anglaterra,deixa sense feina gairebé tota la població masculina de la zona.És tanta la desesperació i la falta d’oportunitats que a mitjadotzena d’homes aturats no se’ls acut cap idea millor que provarfortuna muntant un espectacle de striptease.


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Full Monty

Aquesta pel·lícula es podria fer servir per parlar de la desindustrialització que es produeix a Europa,sobre les causes i conseqüències de l’atur i sobre els conflictes, tan interns com externs, que viuen les persones que perden la feina.

• La desindustrialització i el fantasma de l’atur.La pel·lícula comença amb un elogiós anuncipublicitari de la ciutat de Sheffield, que va arribar a la prosperitat i al desenvolupament en la dècadade 1970 gràcies a la indústria de l’acer. Però vintanys després la situació ha canviat dràsticament, la crisi industrial es generalitza, les fàbriquestanquen i els nombrosos treballadors es queden a l’atur.

• Els problemes psicològics. L’atur provoca, entre altres coses, inseguretat personal, insatisfacciói pèrdua de confiança en un mateix. Els treballadorsque han perdut la feina se senten malament ambells mateixos, pensen que no trobaran una altra feinai que si la troben no seran capaços de fer-la, creuenque és massa tard per començar de zero i aprendre coses noves... Aquests pensamentsnegatius enfonsen els desocupats en la desesperació,que es deprimeixen fins al punt de plantejar-se el suïcidi.

• Els problemes familiars. Aquesta inseguretatpersonal genera, a més, problemes familiars, perquèles persones que estan a l’atur discuteixen,menteixen i amaguen la veritat, estan de mal humor,

apàtics, irascibles, preocupats, esgotats..., i tot aixòfa que la convivència sigui sovint molt difícil i arribi,fins i tot, a ser insuportable. És interessant, a més a més, observar quin és el paper assignat als homes com a suport econòmic d’una família, i els problemes derivats d’això en la identitatmasculina quan l’home perd la feina.

• Els problemes econòmics. Evidentment, perdre la feina implica tenir moltes dificultats econòmiques i molts problemes per mantenir els fills, conservar la casa i, fins i tot, menjar.

• L’esgotament mental. Estar-se sense feina tambéesgota mentalment («no fer res cansa molt», diu un dels personatges), perquè els aturats no sabenquè fer-ne, del temps, i es capfiquen amb les sevesdesgràcies, pensen en les possibles solucions i no en troben cap de bona.

• El mercat laboral. Les ofertes de feina que reben els desocupats sovint són poc interessants oatractives, poc adequades al perfil del candidat, mal remunerades, etc. És per això que els resultamolt difícil trobar una feina digna i reincorporar-se al mercat de treball.

• L’oficina d’ocupació. L’oficina d’ocupació, commostra la pel·lícula, no sempre fa bé la seva feina i no sempre troba feina per als desocupats, els quals, per aquest motiu, perden la confiança en els que en teoria els haurien d’ajudar i van a l’oficina només a passar l’estona amb els amics.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 503

DADES TÈCNIQUES

Director: Steven Spielberg.

Any: 2004.

Durada: 128 minuts.

Intèrprets: Tom Hanks (Viktor Navorski), Catherine Zeta-Jones(Amelia Warren), Stanley Tucci (Frank Dixon).

ARGUMENT

Viktor Navorski és un home que viatja a Nova York procedent de l’Europa de l’Est i quan aterra al JFK es troba amb una complicada situació: al seu país d’origen ha esclatat una guerra civil i mentre no se solucioni el conflicte bèl·lic el seupassaport no té validesa i, per tant, no pot entrar als Estats Units:se’l considera un ciutadà d’enlloc. En vista d’això, no li queda cap més remei que viure a l’aeroport.


Terminal

Aquesta pel·lícula, inspirada en fets reals, és interessant perquè reflecteix molts aspectes del mónoccidental en l’actualitat, on l’economia està basada en els serveis, el transport aeri és essencial pelsnegocis i el turisme, i la circulació de persones depèn cada vegada més de la democràcia.

• L’ambient, la seguretat i els controls dels aeroports. Estan reflectits perfectament les duanes, les cues, les carreres, l’aglomeració de persones, els interrogatoris als passatgers sobreels motius de l’entrada als Estats Units, el control depossibles immigrants il·legals i del tràfic il·legal de drogues o medicaments, etc. A més, es veul’ambient costumista dels aeroports on, perentretenir-se durant l’espera només es pot comprar o menjar en multinacionals.

• La sala de trànsit internacional, un lloc sensefronteres. Quan el protagonista aterra al JFK esconverteix en una persona «il·legal» perquè el seupassaport no té validesa, ja que la República de l’Europa de l’Est que l’ha expedit ha estatenderrocada. Com que no pot tornar, perquè hantancat les fronteres, ni pot entrar als Estats Unitssense visat, només pot viure a la sala de trànsitinternacional de l’aeroport, que és una espècie de llimbs. Els responsables de seguretat intentenincitar-lo a sortir per treure’s de sobre el problema,però ell prefereix esperar durant nou mesos, i tornarels carrets de l’equipatge per aconseguir, amb els diners que n’obté, una mica de menjar,

fins que aconsegueix una feina en les obres de l’aeroport per mantenir-se. El seu cas no estàcontemplat per les lleis, és «una esquerda en el sistema»; però això la solució és difícil: nopoden donar-li un visat de refugiat, ni d’asil, ni de diplomàtic. El seu país no existeix, i a ell el tracten com a inacceptable.

• La difícil situació d’un estranger en un aeroportdesconegut. El protagonista no sap anglès, per això quan li retenen el passaport i el portendavant del responsable de seguretat no entén què ha passat. Quan reconeix a les televisions les imatges de violència al seu país i preguntadesesperat, ningú li fa cas. Li han donat vals de menjar i una targeta telefònica que no sap ferservir i que perd. Està incomunicat, sense diners,sense ningú en qui recolzar-se, la gent amb qui escreua té pressa i ni s’immuta. Només quan vaaprenent anglès amb una guia de viatges comença a conèixer els treballadors de l’aeroport, la majoriaimmigrants, i es guanya la seva amistat quan ajudaun rus que pretenia introduir medicaments de manera il·legal. Els aeroports no són genshabitables, no estan preparats per a esperesllargues, ni tan sols per passar-hi una nit. Tot i això,Navorski aconsegueix crear-se una habitació en una sala, aconsegueix menjar, es fa amic delstreballadors, i fins i tot d’una hostessa, i en totmoment és evident com n’és de complicada la sevavida per un afer burocràtic.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 504

DADES TÈCNIQUES

Director: Peter Weir.

Any: 1998.

Durada: 102 minuts.

Intèrprets: Jim Carrey (Truman Burbank), Laura Linney (Meryl Burbank/Hannah Gill), Noah Emmerich (Marlon/LouisColtrane), Natascha McElhone (Lauren Garland/Sylvia), Holland Taylor (mare de Truman).

ARGUMENT

Truman Burbank és el protagonista d’un experiment a la televisió: viudes que va néixer dins d’una sèrie televisiva i la protagonitza sensesaber-ho. De sobte, s’adona que al seu voltant passen coses estranyesi que algú, com si fos Déu creador, està jugant amb ell. Però tambédescobreix que en realitat és un presoner i que és tan difícil escapar-se del seu món de ficció com esbrinar la veritat.


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

El show de Truman

Aquesta pel·lícula és idònia per parlar dels mitjans de comunicació en general i de la televisió enparticular, sobretot dels reality shows o programesque intenten imitar la realitat i que no semprerespecten la privadesa i els sentiments personals.

• Un món irreal. Truman viu en un món de ficció,creat per a ell, on tot és perfecte. No se n’adonaperquè no coneix res més, no té cap referènciaexterna i no sap que a fora hi ha un altre món, el de veritat. Es podria aprofundir amb els alumnesen les diferències existents entre ficció i realitat.

• La mentida. Truman és feliç en el seu món de mentida fins que s’adona que tots l’hanenganyat i traït per aconseguir i conservar l’èxit de la sèrie. Quan finalment es desperta i vol, d’una banda, saber i entendre què passa, i de l’altra, fugir de la presó on ha viscut, trobacontínuament obstacles i impediments. Seriainteressant, doncs, debatre el tema de l’engany i la mentida, en contraposició a la recerca de la veritat i el coneixement

• La vida pública i la vida privada. La vida provada de Truman, tot i que ell no ho sap, és des del seunaixement de domini públic, ja que milersd’espectadors veuen i segueixen les seves activitatsquotidianes. El més greu de tot és que ell no sapque la seva vida privada és totalment pública i que tot el seu món no és més que un muntatgetelevisiu.

Seria convenient, doncs, parlar amb els alumnessobre els perills que implica la confusió entre la vida privada i la pública.

• L’audiència. Les televisions, obsessionades perl’audiència, sempre s’inventen i creen espectaclesamb l’objectiu de sorprendre l’espectador, fer una cosa única, diferent i irrepetible, aconseguir les quotes més altes d’audiència i mantenir aquestsíndexs durant anys. Caldria preguntar-se què volrealment aquesta audiència i si els seus gustos i criteris són propis o imposats.

• El conflicte ètic. Sovint les televisions obliden els principis ètics, els escrúpols i la moral i busquen l’èxit a qualsevol preu. En aquest cas,per exemple, es podria analitzar si és ètic espiaralgú durant tota la seva vida, privar-lo de la sevaintimitat i de la seva llibertat, enganyar-lo..., nomésper entretenir i divertir els espectadors o peraconseguir un èxit televisiu sense precedents.

• L’addicció a la televisió. Molts espectadors no són addictes a un programa en concret, sinóque ho són a la televisió mateixa. Per això al’audiència li és igual un programa que un altre i,com es veu al final de la pel·lícula, canvia senseproblemes de programa o de cadena quan s’acabaEl show de Truman, la seva sèrie preferida. Es podria discutir sobre la dependència absoluta o relativa que generen alguns programes de televisió.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 505

DADES TÈCNIQUES

Director: Roland Joffé.

Any: 1992.

Durada: 135 minuts.

Intèrprets: Patrick Swayze, Om Puri, Pauline Collins, Shabana Azmi.

ARGUMENT

A la ciutat de Calcuta coincideixen dues persones molt diferents: un metge jove, nord-americà, que té una crisi depressiva, i un pagèshindú que busca una feina que li permeti mantenir la dona i els tresfills petits. El metge es trobarà a ell mateix i acabarà practicant una altra vegada la seva professió de manera gratuïta, curant els pobres i leprosos en un món tan diferent del seu on l’escala vitalde valors té molt poc a veure amb l’occidental. El pagès trobarà feinacom a conductor d’un rickshaw i serà explotat per la màfia de la ciutat.


La Ciutat de l’Alegria

Aquesta pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Dominique Lapierre, mostra la vida plena decontrastos en una de les ciutats més poblades de l’Índia.

• La importància de la medicina. Els metges són molt necessaris a tot arreu, però potser ho són encara més als països desenvolupats. Allà la feina desborda i la remuneració és escassa, o bé inexistent. Però les satisfaccions i sentir-te útil poden valer la pena i compensar l’esforç.

• Emigració del camp a la ciutat. Com passa des dels temps de la revolució industrial, el pagès se sent atret per la gran ciutat i s’hi instal·la per mirar de millorar el seu nivell de vida. Però això comporta el problema de la separació de les famílies i el desarrelament.

• Ciutats massificades. L’enorme densitat depoblació és un problema que afecta les gransciutats, en aquest cas Calcuta, amb cinturons de barriades perifèriques on es concentren els habitants més miserables, sense serveisassistencials, gent dormint al carrer, inclosos els nens, on impera la llei del més fort i del suborn.

• Dificultat de trobar feina. Sense estudis ni cappreparació, al pagès no li és possible trobar feina.Deambula sense rumb fix seguit per la seva família i és la riota de la gent.

• Mafies. El repartiment de l’escassa feina està en poder de les màfies. Els individus hipotequen les seves vides per intentar entrar en el mercatlaboral, i es converteixen en autèntics esclaus.

• Poble resignat. Com passa en molts païsoscolonitzats durant segles per les potènciesoccidentals, el poble hindú «viu» resignat a la sevasort, incapaç de fer front a les injustícies.

• Sistema de castes i dones marginades. Al llarg de la pel·lícula s’evidencia la divisió de la poblacióen les anomenades castes, amb unes normes de conducta summament estrictes. L’atzar del naixement és el que decidirà la pertinença a cadascuna, si és molt difícil, per no dir impossible,accedir a les més privilegiades. A la pel·lícula esmostra clarament quan s’enamoren dos joves quepertanyen a castes diferents. D’altra banda, sóncultures en què la dona està sotmesa al marit,apartada del món laboral, destinada a tenir cura dels fills i ser una ciutadana de segona classe.

• L’ajuda humanitària i el paper de lesOrganitzacions No Governamentals (ONG).La tasca de tipus humanitari que desenvolupenaquestes associacions és molt valuosa, en aquestcas la construcció d’una clínica, anomenada «La Casa de l’Alegria», per acollir els malalts delepra, una malaltia que, tot i que està totalmenteradicada als països occidentals, encara és comuna,per desgràcia, en molts països subdesenvolupats.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 506

DADES TÈCNIQUES

Director: Walter Salles.

Any: 1998.

Durada: 112 minuts.

Intérpretes: Fernanda Montenegro, Marilia Pêra, Vinicius de Oliveira.

ARGUMENT

Dora és una mestra jubilada que per guanyar-se la vida ha d’escriurecartes que li dicten les persones analfabetes que passen per l’EstacióCentral de Rio de Janeiro. Quan una de les seves clientes moratropellada, s’ha de fer càrrec del seu fill, a l’arbitri dels delinqüents i dels traficants de nens. Junts viatjaran a una zona remota perbuscar el pare del nen, que no el coneix i que és l’única persona que li queda al món.


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

Estación central de Brasil

Aquesta pel·lícula mostra una de les cares mésdesafavorides del món: la gran pobresa d’una ciutat del Brasil, part de l’anomenat Tercer Món, on els nenssón víctimes indefenses que tenen poques probabilitatsde sobreviure.

• Analfabetisme. Gran part de la població de païsoscom el Brasil és analfabeta, i això en dificulta la comunicació i en gran mesura els fa dependentsd’algun escrivà. Els clients de Dora intentencontactar amb un fill empresonat, un marit alcohòlic,una xicota, un amic estafador... Però ella, indiferenta les penes i alegries alienes, trenca les cartes o noles envia, malgrat que aparenta fer-se ressò dels seus problemes.

• Superpoblació i pobresa. En els països pobres éshabitual l’emigració massiva del medi rural a la ciutatper buscar unes condicions de vida millors. Aixòporta a una massificació de la població a les gransurbs i a la degradació, ja que la pobresa i la delinqüència augmenten i l’Estat és incapaç de controlar-les o resoldre-les. Entre la multitud,cadascú lluita per sobreviure, no hi ha ajudesestatals (pensions per a jubilats, orfes o donesabandonades), ni individuals. A l’estació els nenssense família dormen a terra i ningú se n’ocupa, i els joves desesperats que intenten robar per podermenjar acaben morts. La violència és tan extremaque ja no commociona la gent. Dora s’aniràtransformant en contacte amb el nen i trencarà la seva fredor inicial.

• La indefensió dels nens. En un medi tan hostil, hi ha molts perills que amenacen els nens que hanperdut la família: poden caure en la delinqüència, en la drogoaddicció, en mans de les màfies que els venen a famílies d’adopció, o que els maten i trafiquen amb els òrgans. Dora, per exemple, li fa creure al nen que el vol ajudar, però després el porta a una associació de la qual accepta diners,tot i que més tard el rescata perquè té por que estracti d’una màfia.

• La recerca dels orígens. És molt freqüentl’abandonament de les dones per part del marits,l’existència de dobles famílies o els fills de paresdesconeguts. En aquest cas la motivació queempeny el nen és la recerca del seu pare absent, a qui sempre ha volgut conèixer.

• Nuclis rurals i comunicacions difícils. Al llarg del dilatat i accidentat viatge de Dora i el nen perbuscar el seu pare, es pot observar l’endarrerimentdel medi rural i la dificultat d’arribar a molts pobles,on, malgrat tot, la gent és més hospitalària i les relacions són més humanes.

• Religiositat extrema (catòlica o evangèlica). Lasituació de pobresa i incultura de la població i la sevadesesperació fa que molts visquin la religió de manera fanàtica i s’hi aferrin com a consol per les seves desgràcies. Tot i això, no són conseqüentsamb les seves creences: quan Dora es desmaia enuna capella, tots continuen resant i no la socorren.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 507

DADES TÈCNIQUES

Director: Steven Soderbergh.

Any: 1999.

Durada: 128 minuts.

Intèrprets: Julia Roberts (Erin Brockovich), Albert Finney (Ed Masry), Aaron Eckhart (George).

ARGUMENT

Erin és una mare divorciada amb tres fills que busca feina senseèxit. Quan aconsegueix entrar com a secretària en un bufetd’advocats, comença a investigar un arxiu que li crida l’atenció:una gran corporació de gas i electricitat pretén comprar les casescircumdants a una fàbrica, i amb aquests papers hi ha diagnòsticsmèdics dels propietaris. Descobrirà la relació entre aquests dosfets i convencerà el seu cap per presentar una demanda que en lahistòria real va aconseguir una indemnització històrica.


Erin Brockovich

Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, és interessantno només per reflexionar sobre els problemesmediambientals, sinó també perquè mostra algunsaspectes del sistema social nord-americà.

• Sistema de protecció social. Als Estats Units, no hiha assistència sanitària gratuïta ni ajudes per als més necessitats en molts dels estats, per això, sensefeina i sense diners és molt dur i complicat manteniruna família o fer front a qualsevol imprevist. A mésl’escassetat de llars d’infants públiques fa més difíciltrobar una feina.

• Problemàtica de la dona. Es mostren les dificultatsque té una dona sola, sense mitjans de cap tipus i que prové d’un nivell social baix (sembla que la seva única activitat havia estat guanyar un concursde bellesa) per tirar endavant els seus fills.

• Mercat laboral i difícil adaptació al lloc de treball.Es veu com n’és de difícil l’accés al mercat laborald’aquesta mare divorciada dues vegades i senseestudis, un problema que es pot extrapolar a Europaen general i a Espanya en particular, fins i tot senseaquests agreujants. Erin dedica molt de temps a fertrucades i entrevistes de feina amb resultats nuls.Quan aconsegueix una feina com a secretària en un bufet, la resta de dones la marginen perquè ésdiferent, malparlada, molt directa i sincera, i esvesteix de manera provocativa. A part d’això, ha decompaginar la vida laboral amb la familiar, i a mesuraque la primera li resulta més satisfactòria, passa

menys temps amb els seus fills i els seu xicot, finsque arriba a estar totalment absorbida per la feina.

• La manera de treballar en el bufet d’advocats.La pel·lícula mostra com es desenvolupa la vidaquotidiana en una empresa petita, amb un directormediocre, que sembla que té com a únic objectiu la feina rutinària. Erin canviarà la manera d’actuardels seus companys en interessar-se per un cas i començar a investigar-lo. Tot i no tenir estudis, té més iniciativa i més dots per a la investigació que l’advocat. A més sap tractar la gent i això lipermet guanyar-se la confiança dels afectats.

• El poder de les grans empreses multinacionals.Es veu clarament com les grans empreses (en aquestcas d’assegurances) poden arribar a capgirar un veredicte distorsionant la realitat. Les maniobres i pressions de l’advocat defensor intenten confondrela demandant: sense diners ni educació és gairebéimpossible guanyar un cas.

• Delicte mediambiental. Erin descobreix que una fàbrica de la Corporació de Gas i Electricitat del Pacífic va tenir filtracions de crom moltcontaminant i va causar, a través de les aigües, greusmalalties als habitants de la zona, als quals vasubornar i va negar la seva responsabilitat. El seu capdubta que un petit bufet es pugui enfrontar amb unacompanyia poderosa, però l’acabaran demandant i aconseguint una indemnització històrica en un judiciper arbitratge.


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 508

DADES TÈCNIQUES

Director: John Boorman.

Any: 1985.

Durada: 108 minuts.

Durada: Powers Boothe (Bill Markham), Charley Boorman(Tommy Markham), Meg Foster (Jean Markham).

ARGUMENT

Tommy fill d’un enginyer nord-americà que es troba al Brasil per supervisar la construcció d’una gran presa, és raptat per una de les moltes tribus indígenes que viuen a la selva de l’Amazones. Els seus pares no pararan de buscar-lo fins que,deu anys després, el troben en una zona pràcticamentinexplorada per l’home blanc. El nen, ja adolescent, està perfectament integrat a la seva tribu i no vol tornar al món teòricament «civilitzat».


CIN

EM

A I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

La selva esmaragda

Aquesta pel·lícula, basada en fets reals, convida areflexionar a partir de la història ambientada a la selvaamazònica, sobre temes ecològics i antropològics, tantsobre la relació dels éssers humans entre ells, comd’ells amb la naturalesa. Mostra un contrast evidententre la civilització moderna que destrueix els recursosnaturals i devasta la selva, i la vida harmoniosa,solidària i màgica d’una comunitat tradicional,suposadament menys evolucionada, així com el xoccultural que es produeix quan entren en contacteindividus pertanyents a cadascun d’aquests mons.

• La selva. La selva amazònica és, sense dubte, lagran protagonista d’aquesta pel·lícula. El seupaisatge hi surt retratat de manera majestuosa, comsi l’espectador en formés part. Se’ns mostra en totala seva extensió, d’una manera realista i viva. Hiapareix gran varietat d’animals, que es veuen i sesenten (formigues, ocells, tucans, serps, micos,jaguars, mosquits, óssos formiguers, granotes, etc.),se’n pot contemplar la rica vegetació en diferentsestrats, l’espessor (en la qual l’home blanc s’obrecamí a cop de matxet), la verdor i humitat, els rius iels corrents d’aigua que la reguen..., i també, és clar,alguns grups humans que l’habiten.

• Els pobles indígenes. Efectivament, com ja sap el matrimoni Markham, que s’ha preocupat durantanys de conèixer tot el possible sobre les diferentstribus amazòniques (la ubicació, els costums, les llengües, etc.) amb l’esperança que això els ajudarà a trobar el seu fill, en aquest bast espai

selvàtic que habiten els pobles indígenes de característiques molt diferents. D’entrada, hi haalguns habitants de la selva que tenen contactedirecte amb el «món civilitzat», que reben, fins i tot,una educació i que intercanvien mercaderies. N’hi ha d’altres, però, que amb prou feines s’hanrelacionat amb “l’home blanc”, que mantenen els seus costums, tradicions i formes de vidapràcticament intactes, com la tribu que segresta i cria el nen com si fos un d’ells, que pràcticamentno coneix el món exterior, i quan ho fa tot li resultaestrany, perillós, incomprensible i poc atractiu.

Els membres d’aquesta tribu, perfectament adaptadaal medi, reben el nom d’«homes invisibles» per la seva capacitat per pintar-se, camuflar-se,mimetitzar-se amb la naturalesa, integrar-se en el paisatge i passar inadvertits. Recorren la selva, a l’interior de la qual es desenvolupen amb totaldestresa, per buscar aliment, són caçadors hàbils i silenciosos (amb arc, sarbatana, etc.). Viuen de lanaturalesa respectant-la. Habiten a l’interior del boscen petits poblats d’estructura circular, dormen enhamaques, tenen molts nens, caminen migdespullats, cosa que per a ells és natural, etc.

Aquest és el món (un món en què la màgia i els al·lucinògens formen part de la vida quotidiana i la força de la naturalesa no se sobreestima) a quès’ha acostumat el noi, que físicament és forçadiferent dels indígenes i crida l’atenció de la restaper la cabellera rossa i els ulls blaus, però que en


831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 509


realitat és un d’ells, s’ha integrat perfectament, en parla la llegua, considera dos membres de la tribuels seus pares, està enamorat d’una indígena i s’hiuneix, sap orientar-se i sobreviure a la selva, etc.

Fora de la selva, com la resta de la tribu, no s’hi mouamb desimboltura. Tot el que no és la selva és unmón hostil i desconegut per a ells on es comportenamb els únics patrons que coneixen (s’enfilen pelspals de llum o els edificis com si fossin arbres,recorren llargues distàncies a peu, creuen que lesmetralladores són «llances de raigs», etc.). Tot i això,el cap és conscient que només són invisibles dins del seu món.

A la pel·lícula hi ha una altra tribu indígena, el «poble ferotge», extraordinàriament agressiva, que va fer fora la tribu dels invisibles del lloc onvivien, i que quan entra en contacte amb l’homeblanc es perverteix encara més i ofereix donespresoneres per servir com a prostitutes a canvid’alcohol i armes de foc.

En definitiva, suposa un interessant acostament alspobles indígenes de l’Amazones i ofereix untestimoni de com viuen el món i de quina és la sevavisió de les coses.

• Desforestació de la selva. La construcció de gransinfraestructures, així com la urbanització, impliquenla destrucció de la selva. Per als indígenes els homesblancs són el «poble tèrmit», perquè van a la selva i devoren els arbres, com els tèrmits. La situaciósembla que és cada vegada pitjor: el cap dels indiscomenta que quan era petit el límit del món era moltlluny, però cada any que passa és més a prop, en una clara al·lusió a la progressiva desaparició de la selva. En les seves pròpies paraules, els homesblancs «li treuen la pell al món» (per ells la selva ésel «món», mentre que el que no és la selva hoanomenen el «món mort»).

El que queda molt clar és que l’existència de la selvai la de les tribus indígenes que hi viuen està moltlligada. Per tant, en reduir-se la superfície de bosctropical, també es redueix el nombre d’indígenes quehi viuen. Es veuen obligats a desplaçar-se (el pobleferotge va anar a la part de la selva on vivia la tribudel nen perquè l’home blanc els va prendre la terra i els va fer fora de la seva), i sovint, quan entra encontacte amb l’home blanc, modifiquen la sevamanera de viure, per bé i per mal, i perden els senyals d’identitat.

• La presa i el riu. La pel·lícula és molt adequada pervalorar l’enorme impacte que produeix la construcciód’una gran obra d’enginyeria en la realitatpreexistent. En aquest cas es mostren les tasquesprèvies a la construcció d’una gran presa, motiu pelqual es talen molts arbres, s’altera la topografia ambmaquinària pesant, etc. Però l’impacte no queda

aquí. La presa altera radicalment el règim del riu,amb les enormes conseqüències que això comporta.I a més, com es diu, la presa facilitarà l’arribada de més homes blancs, que tallaran més arbres i continuaran el procés d’expansió de la civilització a costa de la selva. El pare del noi, que ha trigat acomprendre-ho tot, decideix destruir la presa, peròabans que ho pugui fer un gran corrent hi obre una escletxa i s’evidencia –si bé és cert que d’unamanera una mica fantasiosa– l’enorme poder de la naturalesa.

El que havia exigit tant de temps i tants recursoshumans i tècnics per acabar-ho –la immensitat de l’obra és comprensible si tenim en compte quel’Amazones és un riu de dimensions colossals–,queda destruït, cosa que suposa una alegria per als indígenes.

• Costums i rituals. És interessant observar comcelebren els indígenes l’arribada de la maduresa en un dels seus membres, el festeig i el matrimoni,la mort, etc., així com altres rituals, per exemple perrebre els convidats, i comparar-los amb el ques’acostuma a fer en aquests moments en la nostrasocietat.

• La ciutat. Tot i que la major part de la pel·lículatranscorre a la selva, hi ha unes quantes seqüènciesen què es pot veure una ciutat que hi contrastamoltíssim, així com amb bona part de les ciutats del món desenvolupat (en les ciutats del móndesenvolupat les edificacions i els automòbils, etc.són molt diferents i normalment no hi ha tants nensvagant pels carrers).

831224 _ 0495-0510.qxd 2/8/07 13:45 Página 510

Cinema i Ciències Socials 3rESO Geografia

Education

Transcript of Cinema i Ciències Socials 3rESO Geografia