1213 ESO 3 CIÈNCIES SOCIALS

I.E.S. PERE ALSIUS I TORRENT

CURS: 2012-2013

DEPARTAMENT DE L’ÀREA DE SOCIALS

3 ESO – GEOGRAFIA

Professor: Josep Maria Reyes i Vidal,

Material: Llibre de text, Geografia Ed. Vicens Vives

CRITERIS GENERALS D’AVALUCIÓ

1

Criteris d’Avaluació

El model d’avaluació del centre i del departament està en funció dels objectius generals i dels objectius terminals de l’àrea i en quin grau han adquirit i assimilat els continguts de tipus procedimentals, conceptuals i actitudinals. Els criteris avaluatius són coneguts prèviament pels alumnes. És un model d’avaluació contínua i formativa, amb observació sistemàtica del procés d’aprenentatge al llarg de tota l’etapa. L’avaluació és un recurs més del procés d’ensenyament-aprenentatge per tal d’identificar els èxits i les dificultats i poder incidir-hi immediatament per mitjà de l’estímul positiu i la correcció dels errors. Així, dins les activitats d’avaluació es tenen en compte mesures i recursos per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i als seus ritmes diferents d’aprenentatge.

Procediments i instruments d’avaluació. Procés de qualificació

L’avaluació té una doble finalitat, diagnostica i certificadora. L’avaluació inicial de la unitat permet fer una reexploració del coneixement de l’alumnat a través de diferents instruments d’avaluació presentació d’objectius. Les avaluacions certificadores tenen com a finalitat determinar si l’alumnat ha aconseguit els objectius didàctics proposats del curs, avaluen les competències adquirides en la seva realització, estructurant i aplicant els continguts de tipus procedimentals, conceptuals i actitudinals. Per tant les activitats d’avaluació seran coherents amb les activitats d’ensenyament aprenentatge, seran integradores. Aquestes avaluacions certificadores es faran al llarg de tota la unitat, ja sigui amb activitats reguladores a traves de diferents instruments com mapes conceptuals, i/o proves de diagnosi al final de cada unitat.Un dels criteris de qualificació serà la trajectòria de l’alumne/a al llarg del curs: si ha estat en ascens, en línia o en descens. No sols es tindran en compte els coneixements, sinó també el seu esforç i treball diari, la relació amb els companys, el comportament a classe, etc. Els processos de qualificació seran explicitats el primer dia de classe, amb la intenció que els alumnes coneguin els criteris d’avaluació, que són acordats pel Departament de Geografia i Història del centre.

Avaluacions trimestrals.

El curs consta de tres trimestres. La nota de cada trimestre s’obtindrà a partir del següent:

- Dos exàmens mínims trimestrals, cadascun dels quals comptarà un cinquanta per cent.. Cada prova escrita serà valorada sobre 10 punts i seguiran l’esquema següent: vocabulari ( definició de conceptes), qüestions i pràctica ( qüestions sobre una font històrica, sobre un mapa, un gràfic,...). La seva incidència sobre la qualificació és del 75%.

- Exercicis i deures. És obligatori presentar els exercicis i deures que es demanin. Els exercici, e l comportament, l’assistència i la participació a classe també es valoraran amb un 25% de la qualificació. És molt important que tots respectem la normativa del centre. El respecte a les persones, a les instal·lacions i al material del centre són la base d’una bona convivència.

Criteris de Recuperacions ( trimestrals i extraordinària.)

L’alumnat que hagi suspès l’assignatura al llarg de les tres avaluacions ( nota final inferior a 5), haurà d’examinar-se de tota la matèria en una prova extraordinària que serà igual per a tots els alumnes del mateix nivell i proposada pel Departament de l’àrea de Socials. Els alumnes que en l’examen de suficiència aprovin l’assignatura se’ls qualificarà amb un 5, en cas contrari els quedarà pendent. La prova estarà estructurada en blocs temàtics corresponents a cada avaluació, i l’alumne haurà de respondre a aquells corresponents a avaluacions que ha suspès.

2

Els alumnes que, havent aprovat l’assignatura vulguin millorar la qualificació, podran sotmetre’s a una prova específica, també estructurada per avaluacions. Si assoleixen una qualificació superior, aquesta substituirà la anterior; si, pel contrari, no la superen, mantindran la qualificació que ja tenien.

AVALUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

L’avaluació de la meva programació ha de tenir en compte en primer lloc si s’han complert els objectius marcats, si eren adequats i si els alumnes han tingut excessiva dificultat per aconseguir-los, o al contrari els ha resultat fàcil superar-los. En segon lloc, si la metodologia ha estat l’adequada; excés de material o deficiència d’aquest, si la meva explicació ha estat coherent i l’han seguit amb facilitat, etc. En tercer lloc, si els meus criteris d’avaluació i qualificació, han estat els correctes o no, i en aquest cas, modificar-los. Al final de cada trimestre, en vista dels resultats obtinguts en qualificacions he de determinar si el mètode és el correcte, si cal modificar o adaptar algun apartat o reformar-lo. El nivell d’aprenentatge dels alumnes pot ser major o menor, al igual que el nivell cultural, les ganes d’aprendre i la forma de motivar-los. Per això, sempre s’ha d’estar obert a possibles modificacions, esperant que a final del curs es compleixin els objectius, els mateixos o adaptats segons les circumstàncies.

PROGRAMACIÓ DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A L’ESO.

L’àrea de Ciències Socials a l’ESO

La matèria de Ciències Socials, Geografia i Història a l’Educació Secundària Obligatòria té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements científics i les habilitats per ubicar-

se en el món, per esbrinar els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per integrar-se en la societat, com a persona individual i com a membre d’un col·lectiu. Es pretén

aprofundir en els aprenentatges adquirits en l’etapa anterior en l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural, fent presents com a eixos vertebradors de l’àmbit social la

geografia i la història, però no únicament aquestes, sinó amb la intervenció d’altres disciplines com l’economia, la sociologia, la filosofia, l’antropologia o la història de l’art. Les Ciències

Socials, Geografia i Història han de facilitar el desenvolupament de la consciència ciutadana de l’alumnat. Aquesta consciència els ha de permetre donar sentit a les relacions entre el

passat, el present i el futur, i a la seva identitat territorial i cultural. Aquestes relacions estan a la base de la consciència històrica i de l’educació de la temporalitat, i permeten a l’alumnat

d’ubicar-se en el present, i llegir-lo i interpretar-lo a la llum dels antecedents més immediats, dels segles xx i xxi. La identitat territorial i cultural permet, per la seva banda, l’adquisició

d’una consciència de territorialitat, bàsica per entendre la globalització i les actuals relacions entre allò global i allò local, i per poder emetre judicis i prendre decisions sobre l’impacte

territorial i ambiental de determinades decisions polítiques i econòmiques que afecten simultàniament les realitats més properes i les més distants.

La consciència ciutadana és imprescindible perquè en un futur l’alumnat pugui: Intervenir en la vida laboral, social i política, prendre decisions en relació amb la defensa del patrimoni

cultural i natural i l’ús sostenible del medi, participar en la millora de la convivència democràtica, defensar la justícia social, la solidaritat i l’equitat. Per afavorir el desenvolupament i la

construcció de la consciència ciutadana, cal ensenyar a l’alumnat a pensar la realitat des del coneixement científic i a poder contrastar els seus coneixements i creences amb les

aportacions de les disciplines científiques, fent possible orientar l’alumnat perquè descobreixi la naturalesa de les conductes i pràctiques socials, valori críticament les seves idees i

comportaments i aprengui a participar en la millora de la societat. La consciència ciutadana democràtica s’afavoreix amb el desenvolupament del pensament social crític i creatiu.

3

L’alumnat ha d’aprendre a buscar les raons dels seus judicis sobre situacions del passat i del present, i participar en el disseny d’alternatives a problemes quotidians, socials i polítics, a

través del treball cooperatiu i amb una actitud dialogant, oberta al contrast amb les interpretacions dels altres i amb voluntat d’arribar al consens. Vivim en societats cada cop més

heterogènies i complexes, presidides per un continu canvi social i tecnològic que només es pot comprendre si dotem l’alumnat dels instruments teòrics, procedimentals i de valors per

orientar-se en el món. A través del coneixement social, l’alumnat pot ampliar els seus horitzons per comprendre els resultats de l’acció humana tant en l’àmbit espacial com temporal,

en un món globalitzat, interdependent, desigual i en conflicte.

Aquest món globalitzat exigeix de la formació d’una ciutadania amb capacitat d’anàlisi i raonament que aprengui a buscar, seleccionar i utilitzar la informació de manera sistemàtica i

crítica i, alhora, que aprengui a desenvolupar la capacitat d’empatia per comprendre la diversitat existent en el món. L’estudi de les diverses realitats socials del present i del passat

hauria de conduir l’alumnat a construir la seva pròpia visió del món a partir de: confrontar percepcions i valors existents, reconèixer i fer seus els drets i deures de la ciutadania

democràtica, descobrir-ne les arrels històriques, reconèixer el seu lloc entre els altres,treballar per a la cohesió social, construir el sentiment de pertinença i la seva identitat social,

política i cultural.

La matèria de Ciències Socials, Geografia i Història ha de preparar l’alumnat perquè reflexioni sobre el seu propi procés d’aprenentatge. Quan l’alumnat pren consciència del que sap o

creu saber, i és capaç de comunicar-ho, està en disposició de compartir-ho amb els altres i, si escau, de modificar-ho. Aquest és un procés reflexiu a partir del qual l’alumnat

reconstrueix el seu propi aprenentatge i es dota de coneixements i habilitats per trobar respostes vàlides i coherents als interrogants que es formula i als problemes que se li plantegen.

L’ensenyament de les Ciències Socials, Geografia i Història ha d’afavorir l’educació ciutadana de l’alumnat per a què assumeixi els valors democràtics i aprengui a participar en la vida

col·lectiva, per mitjà de projectes de cooperació en el seu entorn.

Competències pròpies de la matèria

El coneixement de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques de l’educació obligatòria. Entenem per

competències l’aplicació dels coneixements, habilitats i actituds en la resolució de problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competències exigeix sempre

una pràctica completa i una seqüència dels continguts organitzats des del més simple i concret al més complex i abstracte, d’acord amb el procés maduratiu dels joves, i presentats en

una seqüència en espiral a través dels cursos de l’etapa.

Les competències pròpies de la matèria de Ciències Socials estan estretament vinculades al bloc de competències específiques centrades a conviure i habitar el món, que comprèn la

competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana. Assolir la competència de conviure i habitar el món implica:

percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar-s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques;

analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i

democràtica;

4

analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos

per part de les societats;

comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte;

produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials;

contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i

democràtic dels recursos;

respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència;

desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació;

participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius, i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint

una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.

Aportacions de la matèria a les competències bàsiques

Si considerem que la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les habilitats per ubicar-se en el món, per esbrinar

els orígens i les causes dels problemes socials actuals i per aprendre a participar en la societat amb coneixement de causa, és important que, en finalitzar l’Educació Secundària

Obligatòria, l’alumnat tingui suficients coneixements i habilitats per saber d ’on ve, on és i cap a on vol anar, com a individu i com a membre d’un col·lectiu. La contribució a l’assoliment

de totes les altres competències bàsiques és significativa i se centra en els aspectes següents:

Les competències comunicatives

Elaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la

informació i construir coneixement.

Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.

Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.

Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.

Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

Desenvolupar una actitud activa en relació amb la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

Les competències metodològiques

Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment

els relacionats amb les TIC).

Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques, i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.

5

Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.

Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.

Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.

Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.

Recollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.

Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.

Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes.

Utilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació, etc.).

Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar.

Desenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis.

Les competències personals

Configurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles de l’entorn.

Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies.

Desenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció.

Prendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora.

Desenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes.

Estructura dels continguts, aportacions de la geografia a la matèria de Ciències Socials

El tercer curs es destina prioritàriament a l’organització econòmica i geopolítica. En concret La realitat espacial és complexa. El medi és producte dels fenòmens de la natura i de

l’activitat dels grups socials; en conseqüència, l’estudi de l’espai habitat per les societats s’ha de fer sense separar els components naturals dels humans. L’essència del coneixement

geogràfic en l’ensenyament obligatori radica a convertir en intel·ligibles els territoris propers i els més allunyats. L’alumnat ha d’ubicar-se en relació amb les decisions espacials i

socials, i obtenir coneixements, habilitats i actituds per actuar de manera responsable, individualment i col·lectiva, en el territori.

L’educació geogràfica ha de fer que les persones s’apropiïn dels espais i medis on desenvolupen la seva vida quotidiana, així com apreciïn els paisatges i les civilitzacions i cultures

diferents de les seves. Una apropiació desitjable de l’espai comporta fer-ne un ús racional, habitar-lo amb els altres i, finalment, organitzar-lo i administrar-lo de forma sostenible, per

garantir el seu futur. D’aquesta manera, l’alumnat coneixerà els orígens i les evolucions del territori propi i dels altres i, comprenent-los, podrà actuar en ells i contribuir, si escau, a la

seva transformació amb coneixement de causa.

El coneixement geogràfic té com a objectiu ensenyar a pensar l’espai en un món global. El raonament geogràfic, aplicat en un territori, ha de ser dinàmic i preveure una pluralitat

d’escales. Implica aprendre a analitzar els diferents elements que caracteritzen un territori, triant el nivell espacial més adequat per tractar cada problema. També s’haurien de tenir en

6

compte les diferents escales temporals per trobar en el passat les explicacions de les estructures espacials del present i, a partir de les tendències actuals, pensar en els escenaris

futurs. El raonament geogràfic és, per tant, retrospectiu i prospectiu.

La geografia permetrà a l’alumnat vincular la idea de lloc amb la idea de cultura, i la idea de globalitat amb la d’interdependència i complexitat. Així, podran entendre que la nostra

quotidianitat ve determinada avui pels canvis que tenen lloc arreu del planeta i que el que succeeix en el nostre medi local influeix en el desenvolupament d’altres territoris allunyats.

Per això és molt important educar en la responsabilitat envers les nostres accions individuals i col·lectives en la construcció del sistema-món.

Objectius generals de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història de l’Educació Secundària Obligatòria

La matèria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales espacials i temporals, els elements bàsics que caracteritzen el medi natural, social i cultural; comprendre el territori com a resultat

de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i

la necessitat de garantir la sostenibilitat.

2. Reconèixer les principals unitats paisatgístiques del món, Europa, Espanya i Catalunya, i valorar-les en la seva diversitat, en tant que productes del temps i de la relació entre

elements físics i humans.

3. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets i la interrelació entre fenòmens polítics, econòmics, socials i culturals, conèixer la multicausalitat dels fets i les seves

conseqüències i valorar el paper dels homes i les dones com a subjectes individuals i col·lectius dels processos.

4. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments rellevants de la història del món, posant èmfasi en Europa, Espanya i Catalunya. Assolir una perspectiva

global de l’evolució de la humanitat que faciliti la comprensió de la pluralitat i de la diversitat social i cultural, i aplicar aquests coneixements a la interpretació del present, la comprensió

del passat i la construcció del futur.

5. Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits socials i culturals, i de la igualtat de drets i deures dels individus, reconèixer la diversitat com a element enriquidor de la

convivència, emetre judicis fonamentats i manifestar actituds de respecte cap a valors i opinions diferents dels propis, valorant-los críticament.

6. Valorar el patrimoni cultural com a herència i llegat dels grups humans i manifestació de la seva riquesa i diversitat; comprendre els elements bàsics de les manifestacions artístiques

dins el seu context.

7. Expressar i comunicar els continguts de la matèria de forma personal i creativa, seleccionant i interpretant dades i informacions expressades per mitjà de llenguatges diversos

(lingüístics, numèrics, gràfics, multimèdia i audiovisuals), i reflexionant sobre el propi procés d’aprenentatge.

8. Utilitzar les llengües com a eina per construir coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies de

la matèria (descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació).

7

9. Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes

específiques, aplicant instruments d’anàlisi de les fonts utilitzades.

10. Distingir els trets fonamentals de les societats democràtiques i valorar les consecucions de la democràcia i la vigència dels drets humans individuals i col·lectius, i de les llibertats.

Assumir els valors democràtics en la convivència escolar i de l’entorn, rebutjant situacions injustes i discriminatòries.

11. Identificar les causes d’alguns conflictes al llarg de la història i en l’actualitat, valorant la necessitat de trobar solucions dialogades als problemes. Assumir els valors de la cultura de

la pau en el decurs de debats i tasques de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, participativa i dialogant.

12. Participar de forma cooperativa en l’elaboració, realització i avaluació de projectes rellevants a partir del plantejament d’interrogants i problemes en relació amb la recuperació de la

memòria històrica, la conservació del patrimoni natural i cultural i la vida social de l’entorn.

Continguts comuns per a tota l’etapa

Identificació i ús de diferents tipus de fonts, valorant les seves aportacions al coneixement del medi físic i de les formes de vida en el present i el passat.

Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement social en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens, així com en la comunicació de resultats d’una recerca.

Valoració de la necessitat de protegir i difondre el patrimoni natural i cultural com a herència cultural dels grups humans i manifestació de riquesa i diversitat.

Aplicació de la representació gràfica de la cronologia i de les variables històriques de canvi, continuïtat i simultaneïtat.

Situació en el temps i en l’espai dels fets històrics rellevants, aplicant la periodització convencional.

Identificació dels diferents ritmes evolutius de les societats, valorant el caràcter no lineal de l’evolució històrica.

Localització i caracterització de diferents paisatges, analitzant la interacció entre els grups humans i el medi, i caracteritzant les formes de vida que possibiliten.

Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localitzar i caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.

Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, especialment amb suport TIC.

Contrast i valoració crítica d’informacions diferents, incloses les dels mitjans de comunicació, sobre un mateix fet o fenomen, valorant solucions i alternatives als problemes.

Reconeixement dels drets i deures individuals i col·lectius, identificant i rebutjant les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació, especialment les relatives al gènere, que afecten

persones i col·lectius en el món.

Identificació dels focus de conflicte en el món actual i valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.

Valoració de la funció de la memòria històrica en la construcció del futur.

Aplicació dels coneixements històrics a la comprensió i interpretació d’alguns dels problemes de l’actualitat, des d’una perspectiva global del món.

Treball dels diferents continguts de la matèria amb mitjans audiovisuals i recursos TIC de forma creativa i responsable.

CONTINGUTS

8

Continguts comuns

Cerca, anàlisi i contrast d’informacions estadístiques, gràfics i mapes, així com de les informacions que ens proporcionen els mitjans de comunicació. Contrast i valoració crítica

d’informacions diferents sobre un mateix fet o fenomen, tenint en compte solucions i alternatives als problemes.

Ús de diferents fonts d’informació, especialment amb suport TIC, per contextualitzar els conceptes generals a fets de l’entorn proper, comunicant de forma argumentada els resultats de

la recerca.

Reconeixement dels drets individuals i col·lectius. Identificació i rebuig de les situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afecten persones i col·lectius en el món actual.

Valoració crítica dels prejudicis sexistes i discriminacions de gènere per mitjà de l’anàlisi i debat de casos, en la nostra societat i en d’altres.

Valoració del diàleg i de la cooperació com a formes pacífiques de resolució de conflictes.

Reflexió i debat sobre els reptes de la societat multicultural en relació amb la convivència i la cohesió social, fonamentant les opinions pròpies i respectant les dels altres.

Activitat econòmica i espai geogràfic

Reconeixement i aplicació de conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques i de l’organització del món del treball, tot caracteritzant els trets

generals de l’economia europea, espanyola i catalana dins un món globalitzat i establint relacions amb fets i realitats de l’entorn proper.

Anàlisi de les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori al llarg de la història. Presa de consciència del caràcter exhaurible dels recursos i

de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi ambient i d’un consum responsable.

Reconeixement de paisatges agraris, exemplificant les característiques bàsiques de cada un i identificant les transformacions en el món rural. Anàlisi dels principals paisatges agraris a

Catalunya, així com de les activitats que hi estan associades.

Identificació de les principals zones industrials en l’àmbit mundial i dels factors de localització industrial, i la seva relació amb les xarxes de comunicació i transport. Anàlisi de l’evolució

de l’activitat dels sectors secundari i terciari a Catalunya.

Comprensió de la relació entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu. Classificació i anàlisi d’alguns serveis en l’àmbit mundial i local. Identificació de la tendència a la

terciarització de les societats actuals.

Transformacions i desequilibris en el món actual

Valoració de les conseqüències de la globalització de l’economia, entre les quals la deslocalització industrial i les noves formes de comerç. Anàlisi de casos d’intercanvi desigual entre

països.

Anàlisi del desenvolupament humà desigual, a partir de la selecció i contrast d’informacions i, especialment, dels indicadors socioeconòmics.

Anàlisi de les noves formes de producció d’aliments i del problema de la fam al món i les seves implicacions globals. Valoració de les polítiques de cooperació i solidaritat.

Identificació de l’impacte dels processos productius, dels moviments de població i del creixement urbà sobre el territori. Anàlisi de les formes de vida, dels problemes i de la gestió de

les ciutats actuals, especialment a Catalunya i Espanya.

9

Organització política i planificació del territori

Anàlisi i contrast de diferents formes d’organització política i territorial. Comparació amb algunes formes d’organització política del passat. Distinció entre les fronteres tradicionals i els

nous espais convivencials.

Identificació dels principis i institucions dels règims democràtics i valoració de la participació ciutadana en les institucions públiques. Distinció entre sistemes democràtics i autoritaris.

Anàlisi dels elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea, Espanya i Catalunya, així com dels òrgans principals de govern i el seu funcionament.

Comparació entre els òrgans de govern municipal i els d’àmbits territorials més grans.

Localització i caracterització dels grans àmbits geopolítics i econòmics del món. Identificació de les funcions d’algunes organitzacions internacionals.

Connexions amb altres matèries

Matemàtiques

Lectura, interpretació i construcció de taules estadístiques i de gràfics amb suport de paper i digital. Identificació i ús de nombres absoluts i relatius.

Conceptes bàsics d’economia.

Tecnologies. Ciències de la naturalesa

Identificació de l’impacte d’alguns processos productius sobre el medi i de la necessitat d’un ús sostenible dels recursos.

Anàlisi de la interacció entre l’entorn, la tecnologia i la societat.

Utilització de recursos TIC per a la informació, comunicació i processament de les dades.

Llengua

Desenvolupament de competències lingüístiques per descriure, explicar, justificar, interpretar i argumentar situacions i fenòmens.

Música. Educació visual i plàstica

Ús de diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, audiovisuals, etc.) per interpretar la realitat i per comunicar els resultats d’una recerca.

Educació per a la ciutadania i drets humans

Anàlisi dels canvis i desequilibris en el món actual i de les seves implicacions globals.

Anàlisi del funcionament del sistema democràtic i de les vies de participació de la ciutadania.

Valoració del diàleg o la cooperació en la resolució de conflictes.

Reconeixement dels drets humans i rebuig de les desigualtats.

Activitats d’avaluació

Reconèixer i analitzar, per mitjà dels indicadors socioeconòmics, els desequilibris en la distribució dels recursos, explicant possibles causes i conseqüències i cercant propostes

alternatives a la desigualtat i de suport al desenvolupament sostenible.

1

Analitzar aspectes del funcionament de l’economia en el món, destacant la interdependència entre països i el seu impacte en la realitat econòmica de l’entorn proper.

Caracteritzar els principals sistemes d’explotació agrària existents, identificant i exemplificant, en el cas català, algunes de les transformacions del món rural. Analitzar les relacions

entre la producció d’aliments i la fam al món.

Descriure i analitzar les transformacions en les activitats i els espais industrials, localitzant els principals centres de producció en el món, Espanya i Catalunya. Establir relacions entre la

deslocalització industrial i la globalització econòmica.

Relacionar les xarxes viàries i de transport de Catalunya amb el desenvolupament econòmic, aplicant criteris de sostenibilitat mediambiental.

Valorar els elements que conformen l’estat del benestar en les societats actuals i analitzar situacions de desigualtat en l’accés als serveis bàsics.

Valorar els principis del funcionament polític democràtic, aplicant-los en el reconeixement dels drets i deures i dels principis del sistema representatiu. Superar prejudicis i estereotips

sobre grups socials i culturals amb una actitud empàtica.

Utilitzar fonts diverses per obtenir informació sobre fets econòmics i socials de l’entorn i relacionar-los amb el context mundial. Comunicar les conclusions de forma organitzada i

intel·ligible utilitzant recursos TIC.

Realitzar de forma cooperativa treballs de síntesi i recerca sobre situacions de desigualtat, injustícia i discriminació que afectin persones i col·lectius en el món actual, a partir del

plantejament d’hipòtesis o interrogants a resoldre.

Conèixer els mecanismes de gestió urbana de l’entorn local i les formes de participació ciutadana en la planificació urbanística. Proposar iniciatives de millora que tinguin en compte la

sostenibilitat mediambiental i la cohesió i convivència social i, en especial, les que són potencialment aplicables a Catalunya.

1

DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES

Les dotze unitats s’estructuren en continguts de la Geografia política, humana i econòmica. Cada unitat manté una mateixa estructura: PRESENTACIÓ , I SIS APARTATS DE TEXT

EXPOSITIU. Cada un dels apartats del text expositiu constitueix, per ell mateix, una unitat de programació d’una hora aproximadament. Cal remarcar, així doncs, que els apartats de

text de cada unitat corresponen, de manera ben aproximada, al temps real de què es disposa per a la seva realització (són entre 8 i 9 sessions de classe per a cada unitat).

L’ORGANITZACIÓ DE L’HORA CLASSE s’organitza al voltant de la lectura i comentari del text expositiu, esquematització a la pissarra, l’observació del material complementari i la

realització (oral o escrita) dels exercicis. També pot, si ho considera adient, destinar una part de la classe a la realització o correcció d’alguna activitat de l’apartat d’activitats.

Tanmateix, des d’aquest enfocament general, es pot variar en funció de les estratègies d’aprenentatge, del nivell de l’alumnat o de la dificultat objectiva de cada una de les unitats:

concentrar dos apartats de text expositiu en una mateixa hora de classe i dedicar-ne una altra a la realització i correcció d’activitats o a la realització de les activitats de dossier;

encarregar la lectura d’algun apartat de text o la realització d’activitats a casa, tot garantint el seu assoliment en una sessió posterior de classe, etc. No oblidem, tampoc, que una part

de les sessions s’han de destinar a les activitats d’avaluació.

CRITERIS PER A LA REALITZACIÓ DE LES ACTIVITATS

El llibre de l’alumnat presenta quatre nivells d’activitats. Atenent a la diversitat del l’alumnat amb dificultat d’aprenentatge tindran una especial atenció, seguint les explicacions de la

professora i fent els exercicis que corresponguin als objectius didàctics adaptats.

Els exercicis de cada apartat del text expositiu, Qüestions, han de garantir l’assoliment dels continguts, la lectura i anàlisi, a un nivell suficient, del material complementari de la doble

pàgina. Resulten materials idonis per a la seva resolució i correcció a l’aula, en una mateixa sessió de classe, després de la presentació general del text. Tanmateix, també poden ser

encarregats per a la seva realització a casa i correcció en una sessió posterior. En general, presenten un nivell de dificultat escàs (assolible per la majoria del grup classe) i poden ser

resolts amb la informació de la mateixa doble pàgina.

La descripció dels Procediments permet la reflexió de diversos procediments geogràfics. Cada una de les descripcions s’acompanya amb unes activitats a resoldre, en què l’alumnat

pot exercitar el procediment proposat i constatar les dificultats pràctiques que suposa.

Les activitats de Documents i activitats es caracteritzen pel seu caràcter globalitzador (que integra diversos continguts de la unitat) i per la seva major durada temporal. Poden constituir

tasques a realitzar per part de tot el grup classe, però també poden respondre a les necessitats derivades dels diversos ritmes d’aprenentatge detectats a l’aula: activitats d’ampliació

per als alumnes amb un ritme d’aprenentatge més ràpid, activitats de reforç o de recuperació per als alumnes amb dificultats, etc. En aquest sentit, cal recordar que aquest apartat

presenta activitats amb graus de dificultat diversos. Com ja hem assenyalat, en cada unitat hi ha alguna activitat que suposa l’ús de fonts i registres externs al llibre –atles,

enciclopèdies, mapes d’ús quotidià, etc.

La lectura dels temes tractats a l’apartat Dossier permet la sistematització i comprensió d’aspectes geogràfics. Tots ells s’acompanyen d’unes activitats a resoldre.

1

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

No es renuncia a l’atenció a la diversitat “dins a l’aula” mitjançant materials diferenciats, avaluació formadora i formativa, adaptacions curriculars.

En el grup de 3B, hi ha 32 alumnes: dues alumnes ( Jankeh Sohna i Aise Macalou) de NEE (social) , tres alumnes que van a l’Aula d’Acollida ( en Luis Belmar, la Yingui Liu i l?Angie

Valencia). Tots tres entenen el català bàsic. Hi ha tres alumnes que repeteixen 3r ( Lídia Abulí, Àlex Fernánez i Genis Sánchez).

En el grup de 3C, hi ha 32 alumnes: hi ha tres alumnes de NEE ( la Josefina Manrique i la Sara Martín (Dictamen) i la Esther Torres (Social), un alumne que va a l’Aula d’Acollida

(Attaachai Khabunran de Filipines que enten el català).

Els alumnes que no tenen cap coneixement de la llengua catalana treballen material específic (lèxic bàsic, escriptura) de Compensatòria. Els que tenen coneixement de la nostra

llengua segueixen el ritme de classe amb adaptació curricular.

Els alumnes amb NEE se’ls adapta els continguts, les activitats d’aprenentatge i les activitats d’avaluació.

CRITERIS PER A LA REALITZACIÓ DE L’AVALUACIÓ

L’avaluació inicial es du a terme mitjançant les preguntes que figuren a la doble pàgina de presentació del llibre o preguntes extres a la pissarra. En algunes unitats seran orals, altres

escrites, i individuals o col·lectives, segons el que convingui. Així, les respostes de tipus oral plantejades al grup classe de manera col·lectiva ens poden donar una informació de tipus

general i prospectiva. En canvi, les respostes individuals i escrites permeten ja un primer diagnòstic de cadascun dels nostres alumnes i consegüent elaboració de currículums

adaptats.

L’avaluació formativa s’obtindrà per mitjà de la realització i correcció dels diversos tipus d’activitats proposades: les preguntes i els exercicis de les dobles pàgines de text expositiu

(Qüestions), les activitats del Dossier i les activitats generals de cada unitat (Documents i activitats, Procediments). És important disposar d’un registre dels resultats de cada alumne o

alumna, que permeti proposar, en la mateixa fase d’aprenentatge, activitats més individualitzades, tant de reforç com d’ampliació. També convé fer un seguiment periòdic de la llibreta

dels alumnes.

L’avaluació sumativa ha d’incidir en els mateixos models proposats des de l’avaluació formativa, amb la qual cosa les qüestions i les activitats proposades en el llibre de l’alumne poden

esdevenir, per ells mateixos, materials d’avaluació sumatòria, o bé models mitjançant els quals confegir noves activitats. En aquest nivell educatiu, ens sembla adient proposar una

prova al final de cada unitat. És important, en tot cas, que les activitats plantejades tinguin un fort contingut conceptual i, alhora, procedimental. També poden ser objecte d’avaluació

individualitzada els treballs de tipus més o menys ampli. No cal dir que l’avaluació sumatòria mesura també els aspectes actitudinals, com ara el treball individual, per la qual cosa la

nota final ha de tenir en compte també el treball realitzat al llarg de tot el període i ha de reflectir, per tant, els resultats de l’avaluació formativa. Finalment, cal assenyalar que l’apartat

El que hem après pot ser un referent a l’hora de dissenyar l’avaluació sumatòria.

1

OBJECTIUS DEL TERCER CURS

Reconèixer i aplicar conceptes bàsics d’economia a l’anàlisi del funcionament de les activitats econòmiques.

Analitzar les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns en un territori.

Identificar les característiques dels països rics i dels països pobres.

Observar i analitzar paisatges humanitzats, rurals i urbans.

Identificar els factors i elements que caracteritzen un paisatge agrari.

Descriure les característiques més importants de l’agricultura tradicional i de l’agricultura evolucionada.

Descriure les principals fonts d’energia convencionals i alternatives.

Identificar les principals zones industrials del món.

Identificar les activitats pròpies del sector terciari.

Comprendre la relació entre serveis, societat del benestar i sistema contributiu.

Analitzar les formes de vida, els problemes i la gestió de les ciutats actuals.

Descriure, interpretar i representar un espai geogràfic, assenyalant les seves característiques i identificant la seva especificitat (rural, industrial, urbà), tot emprant diferents tècniques i

fent una lectura correcta de diferents àmbits territorials representats mitjançant diversos tipus de registre (mapes, plànols, croquis, fotografies), amb especial atenció als àmbits català i

espanyol.

Analitzar i valorar la utilització dels recursos naturals i les seves conseqüències ambientals, en especial pel que fa a la sostenibilitat del medi ambient i als riscos naturals, amb una

identificació prèvia dels elements del medi físic i de la caracterització i distribució dels principals medis naturals.

Explicar les característiques bàsiques de l’economia a Catalunya i a Espanya.

Conèixer l’organització territorial i política de Catalunya i d’Espanya.

Analitzar diferents formes d’organització política i territorial a escala mundial.

Identificar els principis i les institucions dels règims democràtics.

Conèixer els elements bàsics de l’organització política i administrativa de la Unió Europea.

Localitzar i caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics del món.

Identificar les característiques de les economies desenvolupades i no desenvolupades i la seva ubicació espacial.

Assenyalar les causes del subdesenvolupament.

Llegir i interpretar sèries estadístiques.

Elaborar, llegir i comentar gràfics de diversos tipus.

1

Correlacionar diferents tipus d’informació.

Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts orals d’informació directes i indirectes aplicant-los a l’estudi d’una determinada temàtica o a la resolució de problemes

referits a l’àrea.

Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes...), les dades obtingudes amb diferents fonts d’informació.

Utilitzar les TIC per contextualitzar els conceptes generals i aprofundir en els continguts que es treballen a l’aula.

Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor.

Prendre consciència del caràcter exhaurible dels recursos, de la necessitat d’una producció respectuosa amb el medi i d’un consum responsable.

Valorar les conseqüències de la globalització de l’economia.

Analitzar el problema de la fam al món i les seves implicacions globals.

Reconèixer els drets individuals i col·lectius i rebutjar situacions de desigualtat, injustícia i discriminació.

Interessar-se per conèixer les diverses realitats socials, culturals i econòmiques del planeta.

Mantenir una actitud de tolerància i antidogmatisme.

Treballar de forma participativa, responsable i cooperativa.

Manifestar una actitud favorable a l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs.

1

Contribució de les unitats didàctiques de tercer d’ESO al desenvolupament de les competències bàsiques

COMPETÈNCIES UD 1 UD 2 UD 3 UD 4 UD 5 UD 6 UD 7 UD 8 UD 9 UD 10 UD 11 UD 121. Transversals 1.1. ComunicativesElaborar el discurs propi de les ciències socials a partir de les competències lingüístiques (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació), per donar sentit a la informació i construir coneixement.

x x x x x x x x x x x x

Descodificar i utilitzar diferents tipus de llenguatges (icònics, simbòlics, cartogràfics, audiovisuals, informàtics, etc.) per comprendre i interpretar la realitat.


Utilitzar adequadament el vocabulari propi de les ciències socials per a la construcció d’un discurs científic, precís i rigorós.


Adquirir habilitats comunicatives en situacions d’interacció oral, d’exposició i comunicació de resultats i de debats oberts o reglats.


Valorar les manifestacions artístiques històriques i contemporànies per desenvolupar el sentit estètic i la capacitat d’emocionar-se.

x

Desenvolupar una actitud activa amb relació a la conservació i preservació del patrimoni natural i cultural, contribuint a donar-lo a conèixer.

x x x x x

1.2. MetodològiquesBuscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TIC).


Distingir entre informacions rellevants i anecdòtiques, i entre informacions objectives i subjectives, per copsar la intencionalitat dels missatges.


Contrastar la informació a partir de fonts diverses, comparant-la per tal de desenvolupar un pensament crític i creatiu.


Utilitzar els nombres i el càlcul (la proporcionalitat, els percentatges, les taxes, els índexs, etc.), aplicats a la cronologia i l’anàlisi de fenòmens.

x x x x x x x

Utilitzar tècniques de representació geomètrica per descriure, raonar i projectar formes dels objectes i els espais.

x

Utilitzar amb propietat instruments i tècniques per dibuixar, mesurar i calcular. x x x xRecollir, interpretar i comunicar informació de taules i gràfics.Plantejar-se preguntes per desenvolupar un pensament complex, crític, creatiu i amb capacitat de presentar alternatives.


Desenvolupar estratègies en la resolució de problemes. x x x x x x x x x x x xUtilitzar i dominar tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació (resums, esquemes, mapes conceptuals, bases d’orientació, etc.).


Aplicar estratègies de regulació i autoregulació per aprendre a millorar. x x x x x x x x x x x xDesenvolupar la capacitat de previsió i adaptació als canvis. x x x x x x x x x x x x 1.3. PersonalsConfigurar la pròpia identitat personal, social i cultural, amb els referents culturals i històrics disponibles de l’entorn.

x x x x

Posar-se en contacte amb universos de coneixement variats, per tal de replantejar-se idees prèvies. x x x x x x xDesenvolupar la capacitat d’iniciativa i compromís personal i d’acció. x x x x x x x x x x x xPrendre decisions a partir de la reflexió i fer propostes de millora. x x x x x x x x x x x xDesenvolupar estratègies de planificació i execució en les tasques quotidianes. x x x x x x x x x x x x2. Específiques1Percebre, comprendre, representar i interpretar l’espai real i virtual, per situar-s’hi, orientar-s’hi i desplaçar- x x x x x x x x x x

1

s’hi utilitzant croquis, plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques.Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social, política i econòmica passats i presents, per contribuir a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.

x x x x x x x x

Analitzar i interpretar la interacció que es produeix entre l’entorn i l’activitat humana, per percebre els canvis socioambientals com a resultat de la utilització del medi i els seus recursos per part de les societats.

x x x x x

Comprendre la interrelació i interdependència dels agents, els fets i els fenòmens socials, per conviure en un món global, complex, plural, desigual i en conflicte.

x x x x x x x x

Produir textos orals i escrits, en diferents suports, per comunicar i compartir idees i coneixements relatius a les ciències socials.


Contribuir a la construcció d’un nou model de societat basat en els principis del desenvolupament sostenible, afavorint les pràctiques basades en l’ús responsable, racional, solidari i democràtic dels recursos.

x x x x

Respectar i assumir la diversitat cultural com a font de riquesa personal i col·lectiva, per enriquir la pròpia identitat i afavorir la convivència.

x x x x x x

Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg, l’empatia i la cooperació.


Participar de forma activa en la presa de decisions en assumptes individuals i col·lectius, i adquirir el sentit de responsabilitat compartida envers el patrimoni cultural i natural, exercint una ciutadania responsable i compromesa en les comunitats de pertinença.

x x x x

1. Les competències específiques, és a dir, pròpies de la matèria de Ciències Socials, estan estretament vinculades al bloc de competències centrades a conviure i habitar el món, que comprèn la competència en el coneixement i la interacció amb el món i la competència social i ciutadana.

1

DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

UNITAT 1: L’ACTIVITAT ECONÒMICA

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Reconèixer i aplicar conceptes bàsics d’economia

Analitzar el funcionament de les principals activitats econòmiques de la nostra societat

Descriure i distingir els diferents sectors econòmics i el seu desenvolupament

Analitzar els diversos tipus d’empreses i la seva activitat

Estudiar el mercat laboral, els drets i deures dels treballadors i la problemàtica associada a l’atur

Analitzar les relacions entre la tecnologia, l’organització social i la producció de béns al llarg de la història

Conèixer els principals sistemes econòmics, així com els indicadors econòmics i socials més emprats

Examinar les principals institucions del sistema financer (banca) i els mecanismes de funcionament de la

borsa

Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor

Llegir i comentar textos geoeconòmics

Confeccionar diferents tipus de gràfics, quadres estadístics i mapes temàtics per poder classificar

informacions recollides

Descriure, a partir de l’observació, les fotografies i els gràfics de diferents aspectes de l’activitat econòmica

Comportar-se respectuosament amb les diferències

CONTINGUTS

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS

Les necessitats humanes i els béns econòmics

La població activa i els sectors econòmics

Les empreses: funcionament i tipus

El mercat laboral i l’atur

Els sistemes i els indicadors econòmics

Les institucions financeres i la borsa

PROCEDIMENTS

Lectura i interpretació de documents de contingut geoeconòmic

Identificació de les dades d’un gràfic

Observació i anàlisi de mapes

Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents tipus d’informació

Interpretació de dades estadístiques

ACTITUDS, VALORS I NORMES

1. Actitud oberta i tolerant davant la diferència i la diversitat cultural

2. Actitud de respecte davant les opinions del altres

3. Disposició favorable a investigar la realitat que ens envolta

4. Interès pel rigor i la presentació correcta dels treballs

5. Acceptació dels drets i deures com a ciutadans

1

6. Actitud crítica

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comprovar que utilitzen amb correcció el vocabulari específic i propi de la unitat didàctica, emprant-lo amb

precisió i rigor.

Veure si saben identificar els diferents tipus de béns econòmics i com ha evolucionat la seva producció al

llarg de la història.

Verificar que saben descriure i distingir els diferents sectors econòmics.

Constatar que reconeixen els diversos tipus d’empreses i la seva activitat, fent una especial incidència en el

paper que fan les grans multinacionals.

Assegurar-se que coneixen els principis bàsics dels sistemes econòmics més importants –especialment el

d’economia de mercat–, així com els indicadors econòmics i socials més utilitzats.

Veure si entenen el funcionament del mercat laboral, els drets i deures dels treballadors i la problemàtica

associada a l’atur.

Esbrinar si coneixen els mecanismes bàsics de funcionament de la banca i la borsa.

Observar si llegeixen i comenten amb precisió textos senzills d’economia.

Confirmar que saben elaborar i descriure gràfics confeccionats amb dades de tipus econòmic.

RECURSOS COMPLEMENTARIS

RECURSOS TIC

Web del Banc Mundial. Disposa d’indicadors mundials de desenvolupament, així com de dades

econòmiques per països: http://www.bancomundial.org/datos/

Institut Nacional d’Estadística (Espanya): www.ine.es

Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.net

Estadístiques del Ministeri de Treball: http://www.mtas.es/estadisticas/es/index.htm

Estadístiques i informes del Ministeri d’Economia, amb enllaços al Banc d’Espanya, l’OCDE i el FMI:

http://www.meh.es/Portal/Estadistica+e+Informes/

Servidor estadístic de la Unió Europea: http://www.ec.europa.eu/eurostat

Web de la Borsa de Barcelona: www.borsabcn.es

Bases de dades de l’ONU: http://www.un.org/spanish/databases/databases.htm

Conceptes d’economia: http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/socials/economia.htm

Organització Internacional del Treball. Proporciona dades sobre ocupació i condicions de treball a tot el

món: www.ilo.org

Organització Mundial del Comerç (OMC). Incorpora un glossari de termes i estadístiques sobre comerç

internacional: www.wto.org/indexsp.htm

Unitat 2. L’AGRICULTURA I LA PESCA


1- Identificar els factors que condicionen l’espai agrari

2- Analitzar alguns dels paisatges agraris més característics i els principals sistemes de conreu

1

3- Descriure les característiques més importants de l’agricultura tradicional i de l’agricultura

evolucionada

4- Identificar les activitats pròpies del sector primari

5- Conèixer com es gestiona i s’aprofita la riquesa dels boscos i quins són els problemes derivats

d’una explotació excessiva dels recursos forestals

6- Reconèixer la importància de la ramaderia i la pesca com a recursos fonamentals del sector primari

7- Cercar informació per tal d’ampliar el coneixement geogràfic

8- Interpretar dades de gràfics i mapes

9- Utilitzar amb correcció el vocabulari geogràfic corresponent a aquesta unitat

CONTINGUTS


1- Factors que condicionen l’espai agrari

2- Paisatges agraris i sistemes de conreu

3- L’agricultura tradicional

4- L’agricultura evolucionada

5- L’aprofitament forestal i la desforestació

6- La ramaderia i la pesca

PROCEDIMENTS

1- Lectura i anàlisi de diferents tipus d’agricultura

2- Interpretació de les dades d’un quadre

3- Observació, interpretació i descripció d’un paisatge agrari

4- Adquisició de vocabulari específic

5- Recerca d’informació a partir de diferents mitjans

6- Elaboració d’esquemes geogràfics senzills


1- Actitud participativa, responsable i de col·laboració

2- Respecte pel paisatge agrari i per la gent que hi treballa

3- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs

4- Interès per conèixer les activitats agràries i el món rural


Comprovar si identifiquen els diferents factors que condicionen l’espai agrari.

Confirmar que saben descriure els diferents tipus de paisatges agraris i sistemes de conreu.

Constatar que coneixen les característiques més importants dels sistemes agraris tradicionals.

Veure si saben reconèixer els trets definidors dels sistemes agraris evolucionats.

Comprovar que saben localitzar en un mapa els principals tipus d’agricultura que es practiquen al món.

Assegurar-se que coneixen com es gestiona i s’aprofita la riquesa forestal d’un territori.

Valorar si són conscients de la problemàtica mediambiental que comporta una explotació excessiva dels

recursos forestals.

2

Comprovar que coneixen els principals tipus de ramaderia.

Esbrinar que coneixen els diferents tipus de pesca i que saben localitzar en un mapa les principals àrees de

pesca a escala mundial.

Assegurar-se que entenen els perills de la sobreexplotació dels recursos marins i la necessitat d’avançar

cap a un ús sostenible dels mateixos.


RECURSOS TIC

Apunts bàsics sobre geografia rural: http://club.telepolis.com/geografo/rural/rural.html

Material d’Intermón Oxfam per treballar a l’aula. Un Global Express titulat «Àfrica: més enllà de la sequera».

http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=667&idioma=2

Estadístiques oficials sobre agricultura, ramaderia, pesca i alimentació (Espanya). Ministeri d’Agricultura,

Pesca i Alimentació (MAPA): http://www.mapa.es/es/estadistica/infoestad.html

Estadístiques agrícoles, ramaderes i pesqueres (Catalunya). Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca:

http://www.gencat.net/darp/dades.htm

Bases de dades estadístiques de la FAO: http://www.fao.org/waicent/portal/statistics_es.asp

Web sobre la pesca al Mediterrani, amb informació sobre arts de pesca, ecosistemes de la costa i una

bibliografia completa: www.fut.es/mediterranea

Directori de recursos per als interessats en agricultura, medi ambient, turisme rural i energies renovables:

«La Página rural». http://personal.redestb.es/jomer/

El web de les ciències socials (Geografia / Sectors Econòmics):

http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm

Ministeri d’Educació i Ciència: http://www.cnice.mecd.es/recursos.html

ALTRES

Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món. Editorial

Teide, 2005. Pàgines: 42 (Món), 48-49 (Europa), 58 (Àfrica), 66 (Àsia), 76-77 (Amèrica), 86 (Oceania).

Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents). Es poden utilitzar per

realitzar pràctiques cartogràfiques.

Comas, F. Què saps? Models d’avaluació (Geografia i Història. Ciències Socials 3r ESO). Manresa:

Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 2: «Els sectors primari i secundari».

Unitat 3: L’ENERGIA I LA INDÚSTRIA


1- Descriure les principals fonts d’energia convencionals i alternatives

2- Identificar els diferents tipus d’indústries

3- Conèixer els factors de localització industrial i la seva variació en funció de l’època estudiada

4- Reconèixer la importància dels recursos naturals i les matèries primeres en el funcionament del

sector industrial

5- Explicar la distribució mundial de la indústria

2

6- Llegir i interpretar dades estadístiques

7- Valorar la utilització de la indústria i les seves conseqüències ambientals

8- Cercar informació sobre aspectes relacionats amb l’energia i la indústria

9- Interpretar dades de gràfics i mapes

10- Utilitzar amb correcció el vocabulari geogràfic corresponent a aquesta unitat

CONTINGUTS


1- Les fonts d’energia convencionals

2- Les energies alternatives

3- Les primeres matèries

4- La indústria: localització i tipus

5- La distribució mundial de la indústria

6- Indústria i medi ambient: la contaminació

PROCEDIMENTS

1- Lectura i anàlisi d’un paisatge industrial

2- Interpretació i descripció de dades de quadres estadístics i gràfics

3- Recerca d’informació a partir de diferents mitjans

4- Recerca i adquisició de conceptes referents al vocabulari geogràfic

5- Observació de mapes per poder extreure informació (regions industrials)

6- Classificació de les indústries segons diversos criteris

7- Identificació dels elements que intervenen en el procés industrial

8- Localització de les principals àrees industrials del món en un mapamundi

9- Comparació dels factors de localització de diferents tipus d’indústries

10- Elaboració de resums i esquemes geogràfics senzills


1. Respecte pel medi ambient

2. Disposició favorable per l’ús de fonts d’energia renovables i no contaminants

3. Actitud crítica davant certes pràctiques industrials

4. Actitud participativa, responsable i de col·laboració

5. Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs


Comprovar que utilitzen de manera correcta el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.

Assegurar-se que saben descriure les principals fonts d’energia i les classifiquen correctament.

Veure si reconeixen la importància dels recursos naturals i les primeres matèries en el funcionament de la

indústria.

Constatar que saben identificar els diferents tipus d’indústries segons l’ús i els destinataris dels béns

fabricats.

Confirmar que coneixen els factors de localització industrial, tant físics com humans.

Assegurar-se que saben situar en l’espai les principals àrees industrials del món.

2

Descobrir si mostren una actitud crítica respecte als perills de la contaminació industrial.

Valorar positivament la defensa de mesures de protecció mediambiental i d’un model de desenvolupament

sostenible.

Confirmar que interpreten correctament diferents tipus de dades de gràfics i mapes (producció d’energia i de

primeres matèries, població activa industrial, etc.).


RECURSOS TIC

Apunts bàsics sobre geografia econòmica: http://club.telepolis.com/geografo/economica/economica.html

Documents i estadístiques sobre treball i indústria (Catalunya). Departament de Treball i Indústria:

http://www.gencat.net/treballiindustria/documents/index.html

Pel que fa a les estadístiques de caire laboral:

http://www.gencat.net/treballiindustria/estadistiques/index.html

Estadístiques sobre indústria a Espanya. Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: http://www2.mityc.es/es-

ES/Servicios/IndicadoresE/Industria/

Organització Internacional del Treball (ILO). Proporciona dades d’ocupació i condicions de treball a tot el

món. Disposa d’estadístiques sobre treball infantil i estudis sectorials (en anglès):

http://www.ilo.org/public/english/bureau/stat/portal/index.htm

Web del Banc Mundial. Disposa d’indicadors mundials de desenvolupament, així com de dades

econòmiques per països: http://www.bancomundial.org/datos/

Agència Internacional de l’Energia (estadístiques, polítiques dels estats, informes varis): http://www.iea.org

Estadístiques de l’OCDE sobre diversos indicadors econòmics (en francès i anglès):

http://www.oecd.org/statsportal/0,2639,fr_2825_293564_1_1_1_1_1,00.html

Portal «Salvem la Terra». Molt interessant pel tema de la contaminació industrial:

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/index.htm

El web de les ciències socials (Geografia / Sectors Econòmics – Energia – Desenvolupament – Medi

Ambient): http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm

Ministeri d’Educació i Ciència: http://www.cnice.mecd.es/recursos.html

ALTRES


Teide, 2005. Pàgines: 42-43 (Món), 52-53 (Europa), 62 (Àfrica), 70 (Àsia), 80-81 (Amèrica).




Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 2: «Els sectors primari i secundari».

UNITAT 4: EL SECTOR TERCIARI: ELS SERVEIS

OBJECTIUS

1. Identificar i classificar les activitats pròpies del sector terciari

2

2. Analitzar la importància del sector serveis en l’economia dels diferents països

3. Reconèixer les activitats principals del comerç interior i del comerç exterior

4. Analitzar la dimensió mundial del comerç i la importància assolida per les relacions comercials

entre els països

5. Assenyalar els avantatges i inconvenients dels diferents mitjans de transport, tant econòmics com

socials i mediambientals

6. Descriure les principals xarxes i sectors de comunicació

7. Identificar els diferents tipus de turisme i els factors que el condicionen

8. Ubicar els focus turístics més importants i la seva relació amb el desenvolupament econòmic d’un

país

9. Fer correlacions de diversos tipus d’informació

10. Emprar de manera correcta el vocabulari específic de la unitat didàctica

CONTINGUTS


1- Les activitats del sector terciari

2- El comerç interior

3- El comerç exterior

4- La revolució dels transports; tipus de transports

5- Les xarxes de transport

6- El sector de les comunicacions

7- El creixement del sector terciari: el turisme

PROCEDIMENTS

1. Reconeixement de les activitats del sector terciari

2. Identificació d’activitats comercials: el comerç interior i el comerç exterior

3. Elaboració i interpretació de dades estadístiques

4. Recerca i comentari d’informació específica referent al sector terciari

5. Definició de conceptes que fan referència al sector terciari

6. Interpretació i descripció de mapes: zones comercials, focus turístics, xarxes de transport...

7. Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents activitats del sector terciari


1. Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions

2. Reconeixement de la importància de potenciar els mitjans de transport públic

3. Interès per compartir diferents tipus d’informació

4. Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la sistematització del treball

5. Reconeixement de la problemàtica associada a determinats models de desenvolupament turístic

poc respectuosos amb l’entorn natural


Veure si saben identificar i classificar les activitats pròpies del sector terciari.

2

Comprovar que utilitzen amb correcció el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.

Constatar que coneixen a gran trets l’evolució del comerç des del neolític fins a l’actualitat.

Assegurar-se que saben en què consisteixen el comerç interior i el comerç exterior, així com el

protagonisme que han assolit en la nostra economia.

Confirmar que entenen la dimensió mundial del comerç: grans fluxos comercials internacionals, globalització

econòmica, etcètera.

Comprovar que saben descriure els diferents tipus de transport, amb els seus avantatges i inconvenients.

Verificar que entenen la importància del sector de les comunicacions –transmissió d’informació– en

l’economia i la vida quotidiana.

Veure si coneixen els diferents tipus de turisme i els factors que el condicionen.

Assegurar-se que saben llegir i comentar mapes de la unitat didàctica: grans àrees comercials del planeta,

usuaris d’Internet a escala mundial, zones turístiques, etcètera.


RECURSOS TIC

Material d’Intermón Oxfam per treballar a l’aula. Un monogràfic sobre l’intercanvi desigual, «cafè, cafè»:

http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=6

La globalització a debat (dossier informatiu i materials didàctics):

www.pangea.org/edualter/material/globalizacion/globalitzacio

Indicadors i estadístiques sobre turisme i comerç a Espanya. Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: Anar a

Indicadors, estadístiques i informes de l’adreça: http://www2.mityc.es/es-ES/index.htm?cultura=es-ES

Estudis i estadístiques de comerç, turisme i consum a Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i

Consum: http://www.gencat.net/ctc/serveis/estudis_estadistiques/index.html

Estadístiques del comerç internacional. Organització Mundial del Comerç:

http://www.wto.org/spanish/res_s/statis_s/its2005_s/its05_toc_s.htm

Web de l’Organització Mundial del Turisme (WTO), amb dades i informes diversos:

www.world-tourism.org/espanol/

Proposta didàctica sobre el deute extern: www.pangea.org/edualter/material/deute/index.htm

ALTRES


Teide, 2005. Pàgines: 43-45 (Món), 53-55 (Europa), 81 (Amèrica).




Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 3: «El sector terciari. Les ciutats».

Unitat 5: NORD-SUD, UN MÓN DESIGUAL


Assenyalar els desequilibris econòmics i socials entre els estats del món actual

2

Interpretar els indicadors de desenvolupament humà, tant els macroeconòmics com els de benestar de les

persones

Identificar i localitzar les regions i els països més desenvolupats (Nord) i les zones i països

subdesenvolupats (Sud) o en desenvolupament

Descriure les característiques econòmiques i socials dels països rics o desenvolupats

Conèixer les principals mancances econòmiques i socials dels països subdesenvolupats: els problemes

socials i les causes de les desigualtats

Comprendre i explicar el fenomen de la globalització econòmica

Analitzar les causes i les conseqüències de la globalització

Destacar el problema de la fam en els països més pobres

Analitzar les causes del subdesenvolupament

Afavorir actituds i accions a favor de la cooperació internacional

CONTINGUTS


Un món globalitzat i profundament desigual

Característiques i causes de la globalització

Les desigualtats econòmiques i socials

Localització dels països desenvolupats i dels subdesenvolupats

Característiques de les economies desenvolupades

Els problemes dels països menys desenvolupats

Les causes del desenvolupament

La fam en l’àmbit mundial

La cooperació internacional

PROCEDIMENTS

1. Observació, anàlisi i interpretació de mapes de diverses característiques i escales

2. Lectura, anàlisi i comentari de sèries estadístiques

3. Elaboració, lectura i comentari de gràfics

4. Recerca d’informació de fonts estadístiques

5. Observació, comparació i interpretació de fotografies

6. Lectura, comprensió i comentari de textos

7. Adquisició i aplicació de vocabulari geogràfic

8. Elaboració, lectura i comentari d’esquemes

9. Elaboració de síntesis a partir de diverses fonts


Presa de consciència davant les desigualtats del món actual

Interès per conèixer altres societats diferents de la pròpia

Comprensió de realitats socials i culturals diferents

Actitud favorable a la solidaritat i la cooperació internacionals

Visió positiva cap a les persones amb menys recursos de la nostra societat

2


Constatar que assenyalen els principals desequilibris econòmics i socials entre els estats del món actual.

Comprovar que interpreten correctament els indicadors de desenvolupament humà, tant els

macroeconòmics com els de benestar de les persones.

Veure que identifiquen i localitzen les regions i els països més desenvolupats (Nord) i les zones i els països

subdesenvolupats (Sud) o en desenvolupament.

Confirmar que descriuen les característiques econòmiques i socials dels països rics o desenvolupats.

Constatar que coneixen les principals mancances econòmiques i socials dels països subdesenvolupats, els

problemes socials i les causes de les desigualtats, com també que destaquen el problema de la fam als

països més pobres.

Valorar que comprenen i expliquen adequadament el fenomen de la globalització econòmica i n’analitzen

les causes i conseqüències.

Comprovar que analitzen les causes del subdesenvolupament.

Valorar que afavoreixen actituds i accions a favor de la cooperació internacional.


RECURSOS TIC:

Banc Mundial: http://www.bancomundial.org

Fundació CIDOB: http://www.cidob.org

Informe sobre el desarrollo mundial 2005: http://lnweb18.worldbank.org

Organització Mundial del Comerç (OMC): www.wto.org

Intermón Oxfam (ONG): www.intermonoxfam.org

Metges sense Fronteres (MSF): www.msf.es

Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE): www.oecd.org

Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO): www.fao.org

La globalització a debat (dossier informatiu i materials didàctics):

www.pangea.org/edualter/material/globalizacion/globalitzacio

Mapes de tot el món: earth.google.com

ALTRES


Teide, 2005. Pàgines 8-15.

Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).

Unitat 6: LA CIUTAT I ELS MOVIMENTS MIGRATORIS


1- Descriure les principals dificultats de les grans ciutats en l’actualitat

2- Entendre el concepte de revolució urbana i les desigualtats produïdes en el ritme de creixement de

les ciutats

3- Identificar les diferències i similituds entre les ciutats ubicades al nord i les ubicades al sud

4- Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents, aplicant-los a l’estudi de les ciutats actuals

2

5- Elaborar, llegir i comentar fotografies i estadístiques

6- Fer correlacions de diferents tipus d’informació

7- Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre, les dades obtingudes amb diferents

fonts d’informació

8- Descriure l’organització de l’espai urbà

9- Explicar la incidència dels moviments migratoris en l’evolució de la població

10- Conèixer els principals fluxos migratoris actuals i les dificultats de l’adaptació a un nou país

CONTINGUTS


1- L’explosió urbana del segle xx

2- Ciutats del Nord i ciutats del Sud

3- L’organització de l’espai urbà

4- Els problemes de les grans ciutats

5- Causes i conseqüències de les migracions

6- Els moviments migratoris actuals

PROCEDIMENTS

Identificació de les dades d’un plànol urbà

Utilització d’escales en problemes cartogràfics

Lectura i interpretació de documents i imatges

Interpretació i descripció de dades de quadres estadístics i gràfics

Lectura de plànols i interpretació de les transformacions produïdes a través del temps

Recerca, adquisició i aplicació de vocabulari específic

Observació de mapes per poder extreure informació (corrents migratoris, distribució de les aglomeracions

urbanes)

Elaboració de resums i esquemes geogràfics senzills


1- Interès per conèixer diferents realitats socials

2- Interès per compartir informacions

3- Actitud crítica i participativa

4- Actitud favorable per l’ordre, el rigor i la correcta presentació i execució dels treballs

5- Valoració positiva de les cultures foranes


Comprovar que coneixen el concepte de revolució urbana i que entenen que el creixement urbà ha estat i

és força desigual (països rics / països pobres).

Constatar que assenyalen correctament les diferències i les similituds entre les ciutats del Nord i les ciutats

del Sud.

Veure si saben descriure l’organització de l’espai urbà i si comenten amb precisió plànols de ciutats.

2

Assegurar-se que coneixen quins són els principals problemes de les grans ciutats en l’actualitat.

Observar si saben explicar les causes i les conseqüències dels moviments migratoris en un món globalitzat.

Veure si coneixen els principals fluxos migratoris actuals i les diferències entre països emissors i països

receptors.

Comprovar que entenen la incidència dels moviments migratoris en l’evolució de la població.

Valorar positivament si mostren una actitud solidària davant les dificultats de l’adaptació dels immigrants a

un nou país.

Verificar que saben llegir i comentar fotografies, estadístiques i textos relacionats amb la unitat didàctica.


RECURSOS TIC

Perfil de vint-i-un ciutats mundials. Dins del programa de les Nacions Unides «Ciudades de hoy, ciudades

del mañana», que incorpora recursos i activitats a desenvolupar:

http://www.un.org/Pubs/CyberSchoolBus/spanish/cities/index.asp

Estadístiques sobre població urbana i evolució demogràfica de les grans ciutats del món (en anglès):

http://www.citypopulation.de/index.html

Enllaços sobre geografia urbana (estadístiques, articles, activitats...):

http://www.xtec.net/~aguiu1/socials/index.htm

Una WebQuest sobre una ciutat catalana, Santa Coloma de Gramenet. Una WebQuest és una activitat

enfocada a la investigació, en la qual la informació utilitzada per l’alumnat és, majoritàriament, descarregada

de la Web: http://cv.uoc.edu/~mruizpi/la%20ciutat.htm

Una WebQuest plena d’activitats per donar a conèixer la nostra ciutat: «Obre la teva ciutat al món»:

http://comunet.eduhi.at/bc/20/task/task1.htm

Apunts bàsics sobre geografia urbana: http://club.telepolis.com/geografo/urbana/urbana.htm

Dades demogràfiques sobre municipis de Catalunya: apartat de territori de l’Institut d’Estadística de

Catalunya: www.idescat.net

Dades demogràfiques sobre el padró municipal, apartat «Demografía y población» de l’Institut Nacional

d’Estadística: www.ine.es

Pàgina web que incorpora activitats, autoavaluació..., molt útil pels temes de geografia urbana:

http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/secundaria/sociales/paisaje_urbano/html/principal.htm

Dades estadístiques sobre la ciutat de Barcelona. Pel que fa a la població, trobem tot tipus d’indicadors:

http://www.bcn.es/estadistica/catala/index.htm

Organització Internacional per a les Migracions (OIM): http://www.iom.int/jahia/jsp/index.jsp

Recursos i dades sobre moviments migratoris (en anglès): www.migrationinformation.org

Fons de Població de les Nacions Unides: www.unfpa.org

ALTRES

Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món). Editorial

Teide, 2005. Pàgines: 40 (Món), 50 (Europa), 68 (Àsia), 78 (Amèrica).

2




Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 3: «El sector terciari. Les ciutats».

Unitat 7: L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS


Distingir els diferents règims polítics al llarg de la història

Explicar les característiques més rellevants dels diferents règims polítics

Diferenciar entre règims autoritaris i participatius

Identificar el règim de l’apartheid

Descriure les característiques de les democràcies

Caracteritzar els règims dictatorials

Explicar les diferències entre una monarquia i una república

Descriure les característiques dels estats unitaris

Identificar els estats federals i explicar les seves característiques

Identificar l’Espanya actual com un estat regional o autonòmic i explicar les seves característiques

Definir les bases del sistema democràtic

Destacar la participació en les eleccions com a element fonamental dels règims democràtics

Definir la divisió de poders en els sistemes democràtics

Enumerar les organitzacions internacionals més importants de les diferents zones del món

Conèixer l’origen i les finalitats de l’Organització de les Nacions Unides

Descriure la composició i les funcions dels òrgans principals de l’ONU

Enumerar les agències especialitzades i els programes principals de les Nacions Unides

CONTINGUTS


Les formes d’organització política al llarg de la història

Règims polítics autoritaris i règims participatius

La democràcia

Les dictadures

Monarquia i república

Estat unitari

Estat federal

Estat regional o autonòmic

Les bases del sistema democràtic

Les eleccions

La divisió del poder

Les organitzacions internacionals

3

L’Organització de les Nacions Unides (ONU)

Els òrgans de l’ONU

Les agències especialitzades i programes de les Nacions Unides

PROCEDIMENTS

Observació i lectura d’organigrames

Lectura, comprensió i anàlisi de textos

Adquisició i aplicació de vocabulari històric i geogràfic específic

Elaboració, lectura i comentari d’esquemes i organigrames

Elaboració de síntesis a partir de fonts diverses

Intervenció en debats


1. Respecte per les opinions dels altres

2. Valoració positiva del sistema democràtic i dels valors que recull

3. Estímul per a la participació política

4. Interès per les problemàtiques d’altres indrets del món i per la resolució dels conflictes internacionals


Verificar que distingeixen els diferents règims polítics al llarg de la història i comprovar que expliquen

adequadament les característiques més rellevants dels diferents règims polítics.

Assegurar que diferencien correctament entre règims autoritaris i participatius, que descriuen les

característiques de les democràcies i que caracteritzen els règims dictatorials.

Verificar que expliquen de manera clara les diferències entre una monarquia i una república.

Assegurar que identifiquen els estats unitaris i els federals i comprovar que n’expliquen les característiques.

Constatar que identifiquen l’Espanya actual com un estat regional o autonòmic i que expliquen les

característiques de la seva organització política.

Comprovar que defineixen correctament les bases del sistema democràtic, que expliquen de manera

adequada la divisió de poders i valorar que assumeixen la participació en les eleccions com un element

fonamental dels règims democràtics.

Verificar que enumeren les organitzacions internacionals més importants de les diferents zones del món.

Comprovar que coneixen l’origen i les finalitats de l’Organització de les Nacions Unides, així com la

composició i les funcions dels seus òrgans principals, i que n’enumeren les agències especialitzades i els

principals programes.


RECURSOS TIC

Congrés dels Diputats: http://www.congreso.es

Presidència del Govern de l’Estat: http://www.la-moncloa.es

Ministeri d’Administracions Públiques: www.map.es

Resultats electorals a Espanya: http://www.elecciones.mir.es

Casa de Su Majestad el Rey de España: http://www.casareal.es

3

Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es

Generalitat de Catalunya: www.gencat.net

Institut d’Estadística de Catalunya: www.iedescat.net

Organització de les Nacions Unides (ONU): http://www.un.org

UNICEF: http://www.unicef.es

UNESCO: http://portal.unesco.org

Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO):

http://www.fao.org/index_es.htm

L’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR): http://www.acnur.org

Organització Internacional del Treball (OIT): http://www.ilo.org/global/lang--es/index.htm

Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int/es

ALTRES




Unitat 8: CATALUNYA I ESPANYA AVUI


Descriure els principals paisatges de la península ibèrica: atlàntic, interior i mediterrani

Relacionar les activitats agropecuàries amb el paisatge i medi natural

Identificar les àrees de l’espai agrari de Catalunya: muntanya, litoral i interior

Fomentar actituds favorables cap a la defensa de la natura

Conèixer l’escassetat de recursos energètics i productes minerals de Catalunya i d’Espanya

Descriure la composició i la distribució del teixit industrial de Catalunya

Conèixer les característiques de la indústria espanyola

Destacar els desequilibris en la distribució de la producció industrial a Espanya

Enumerar els sectors energètics més importants, tant a Catalunya com a Espanya

Reconèixer el fort creixement del sector terciari

Destacar la importància del turisme

Situar les principals xarxes de transport

Destacar i valorar positivament la diversitat lingüística i cultural d’Espanya

Reconèixer els desequilibris territorials

Conèixer l’organització territorial de Catalunya

CONTINGUTS


Els paisatges agraris d’Espanya: atlàntic, interior i mediterrani

L’espai agrari català: les àrees de muntanya, la franja litoral i les terres de l’interior

El sector energètic a Catalunya

La producció industrial catalana: característiques i localització

3

Sectors més destacats de la indústria catalana

Recursos i activitat industrial a Espanya: característiques i localització

Els serveis a Catalunya

La terciarització de l’economia espanyola

La xarxa de transports

El turisme

La diversitat lingüística i cultural d’Espanya

Els desequilibris regionals

L’organització territorial d’Espanya: les comunitats autònomes

La comarca com base de l’organització territorial de Catalunya

Els consells comarcals

Les regions de Catalunya

La societat actual

PROCEDIMENTS

1. Observació i anàlisi de fotografies

2. Confecció, lectura i anàlisi de mapes

3. Observació i anàlisi de diferents paisatges

4. Recerca d’informació a partir de fonts diverses

5. Lectura i comentari de textos

6. Elaboració de síntesis a partir de fonts diverses


1. Interès per conèixer l’entorn més proper i comprendre i valorar aquest entorn

2. Preocupació pel repartiment desigual dels recursos

3. Coneixement i valoració de l’organització política de la nostra societat

4. Coneixement de la diversitat de la nostra societat

5. Solidaritat amb els sectors socials menys afavorits


Comprovar que descriuen els principals paisatges de la península Ibèrica i de Catalunya.

Verificar que relacionen les activitats agropecuàries amb el paisatge i el medi natural.

Valorar que assumeixen actituds favorables envers a la defensa de la natura.

Constatar que coneixen els recursos energètics i els productes minerals de Catalunya i d’Espanya.

Comprovar que descriuen correctament la composició i la distribució de la indústria a Espanya i a

Catalunya, així com que enumeren i localitzen els sector energètics més importants.

Constatar que reconeixen el fort creixement del sector terciari, tot destacant la importància del turisme, i

verificar que situen correctament les principals xarxes de transport.

Confirmar que destaquen i valoren positivament la diversitat lingüística i cultural d’Espanya i que reconeixen

els desequilibris territorials.

Constatar que coneixen l’organització territorial de Catalunya.


3

RECURSOS TIC

Les administracions autonòmiques: http://www.map.es/enlaces/administraciones_autonomicas.html

Consells comarcals: http://www.admiweb.org/consells-comarcals-c107.htm

Conselh Generau d’Aran: www.aran.org

Generalitat de Catalunya: www.gencat.net

Ministeri d’Administracions Públiques: www.map.es

Institut d’Estadística de Catalunya: www.iedescat.net

Institut Nacional d’Estadística: www.ine.es

Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç: www.mityc.es

Mapa Interactiu d’Espanya. Ministeri d’Educació i Cultura:

www.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2002/mapa/index.htm

Estudis i estadístiques de comerç, turisme i consum a Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i

Consum: http://www.gencat.net/ctc/serveis/estudis_estadistiques/index.html


ALTRES



Unitat 9: LA UNIÓ EUROPEA


Situar el continent europeu i assenyalar les seves característiques geogràfiques

Enumerar i situar els estats d’Europa

Descriure les característiques de la població europea

Analitzar el pes dels diferents sectors econòmics

Situar les grans regions econòmiques d’Europa

Descriure les característiques principals de la societat i de la cultura europees

Conèixer les diferències entre els estats i les regions d’Europa

Analitzar la distribució de la població a la Unió Europea

Descriure les diverses fases del procés de construcció de la Unió Europea, tot assenyalant les successives

ampliacions i els tractats que s’han firmat

Valorar positivament el procés de construcció europea

Comprendre els principals objectius de la Unió Europea

Identificar les principals institucions de la Unió Europea, tot explicant la seva composició i funcions

Descriure les característiques de la unió econòmica i monetària

Conèixer les grans línies de la política comuna europea

Explicar la política exterior i de seguretat

Apropar-se a la realitat europea, valorar positivament la seva diversitat i defensar els valors comuns

CONTINGUTS


3

Els estats d’Europa

La demografia d’Europa

Els sectors econòmics

Les grans regions econòmiques

La societat i la cultura europees

Els estats i les regions de la Unió Europea

El procés de construcció europea: les ampliacions i els tractats

Les institucions principals: la Comissió Europea, el Consell de la Unió Europea, el Parlament Europeu i el

Tribunal de Justícia

La unió econòmica i monetària: l’euro i el Banc Central Europeu

Les principals polítiques comunes: agrària, pesquera, comercial, social i regional

La política exterior i de seguretat

PROCEDIMENTS

Elaboració, lectura, anàlisi i interpretació de mapes de diferents característiques i escales

Interpretació i comentari de gràfics

Elaboració, lectura i comentari de taules estadístiques

Comparació de dades estadístiques entre els països membres de la UE

Lectura, comprensió i comentari de textos

Estudi d’esquemes

Recerca d’informació en fonts estadístiques

Adquisició i ús de vocabulari específic

Elaboració de síntesis a partir de diverses fonts

Intervenció raonada en debats


1. Presa de consciència i preocupació per les desigualtats en la nostra societat

2. Interès per conèixer la Unió Europea, els seus principis i institucions

3. Valoració positiva de les diferències culturals dins els països de la Unió Europea

4. Assumpció dels valors democràtics


Verificar que situen correctament el continent europeu i n’assenyalen les característiques geogràfiques.

Constatar que enumeren i situen els estats d’Europa i que coneixen les diferències entre estats i regions.

Assegurar que descriuen les característiques de la població europea i, en particular, que analitzen la

distribució de la població a la Unió Europea.

Comprovar que situen les grans regions econòmiques d’Europa i analitzen el pes dels diferents sectors

econòmics.

Observar que descriuen les característiques principals de la societat i de la cultura europees.

Assegurar que descriuen les diverses fases del procés de construcció de la Unió Europea, tot assenyalant

les successives ampliacions i els tractats que s’han firmat.

3

Confirmar que valoren positivament el procés de construcció europea i que comprenen els principals

objectius de la Unió Europea.

Constatar que identifiquen les principals institucions de la Unió Europea i que n’expliquen la composició i les

funcions.

Comprovar que descriuen correctament les característiques de la unió econòmica i monetària i que

coneixen les grans línies de la política comuna europea.


RECURSOS TIC

Europa, el portal de la Unió Europea: http://europa.eu

Parlament Europeu: http://www.europarl.es/

Comissió Europea: http://ec.europa.eu

Consell de la Unió Europea: http://www.consilium.europa.eu

Eurosta. Oficina Estadística de la Unió Europea: http://epp.eurostat.ec.europa.eu

Comitè de les Regions de la Unió Europea: http://www.cor.europa.eu/es

Banc Europeu d’Inversions (BEI): http://europa.eu/institutions/financial/eib/index_es.htm

Comitè Econòmic i Social (CES): http://www.eesc.europa.eu/index_es.asp

Tribunal de Comptes Europeu: http://www.eca.europa.eu/index_es.htm

Defensor del Poble Europeu: http://www.ombudsman.europa.eu/home/es


ALTRES




Unitat 10: UN MÓN DIVERS I CANVIANT


Entendre les llengües com a eina de comunicació i mitjà de transmissió cultural

Entendre una llengua com a manifestació d’identitat cultural i de cohesió

Conèixer la gran diversitat lingüística del món

Identificar les llengües majoritàries del planeta

Prendre consciència del perill d’extinció de moltes llengües minoritàries

Definir el concepte de cultura

Situar les grans àrees culturals del món

Descriure a grans trets les grans cultures del planeta

Interessar-se per les altres cultures i respectar la diversitat cultural

Definir els conceptes de creença, ateu, agnòstic, monoteista i politeista

Comprendre la diversitat del fenomen religió

Enumerar les religions més importants del món i situar-les en un mapa

Descriure les característiques principals i l’evolució de les grans religions

3

Relacionar les diferents cultures amb les religions

Ressaltar la importància de l’exploració de l’espai

Conèixer la revolució en l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i les seves conseqüències;

entendre la diversitat religiosa com a element definidor dels trets culturals de les societats humanes

Destacar els avenços científics més importants

Valorar els dilemes ètics del progrés científic

Conèixer els drets humans

CONTINGUTS


Cultura i llengua

La diversitat lingüística

Les llengües dominants

Les llengües minoritàries i en perill d’extinció

La cultura

La diversitat cultural

Les grans àrees culturals del món

Creença i religió

Les grans religions del planeta

L’astrofísica

L’exploració de l’espai

El fons marí

Les noves fronteres

La revolució de la informació

Els avenços científics

Els dilemes ètics dels avenços científics

Noves problemàtiques, noves sensibilitats

Els drets humans

Les organitzacions no governamentals (ONG)

PROCEDIMENTS

Observació, anàlisi i comentari de mapes

Lectura i comentari de textos

Observació i interpretació de fotografies

Anàlisi i interpretació de sèries estadístiques i gràfics


Valoració positiva de totes les llengües del món com a factors de comunicació i identitat dels grups humans

Respecte i interès per la diversitat de manifestacions culturals

Respecte envers la diversitat religiosa


3

Constatar que entenen les llengües com a eina de comunicació i mitjà de transmissió cultural i com una

manifestació d’identitat cultural i de cohesió.

Verificar que coneixen la gran diversitat lingüística del món, que n’identifiquen les llengües majoritàries i que

prenen consciència del perill d’extinció de moltes llengües minoritàries.

Comprovar que defineixen de manera adequada el concepte de cultura.

Observar que situen les grans àrees culturals del món i que en descriuen les característiques principals.

Verificar que defineixen els principals conceptes religiosos i que comprenen la diversitat del fenomen

religiós.

Constatar que enumeren les religions més importants del món, que les situen en un mapa i que descriuen

les característiques principals de cadascuna.

Comprovar que coneixen i valoren la revolució en l’emissió, la transmissió i la recepció d’informació i les

seves conseqüències.

Observar que coneixen la importància dels avenços científics més importants i dels avenços en l’exploració

de l’espai.

Valorar que es plantegen els dilemes ètics del progrés científic.


RECURSOS TIC

· Les religions del món: http://www.aularagon.org/files/espa/Atlas/religiones.htm

· Institut de Llengües i Cultures del Món: http://www.lenguasdelmundo.com

· Promotora Espanyola Lingüística: http://www.proel.org/mundo.html

· Babel: http://alis.isoc.org

· UNESCO: http://portal.unesco.org/es

· La Santa Seu (el Vaticà): http://www.vatican.va

· Agència Internacional de l’Energia Atòmica: www.iaea.org

· Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR): www.acnur.org

· Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org

· Organització Mundial de la Salut (OMS): www.who.int/es/index.html

· Intermón-Oxfam: http://www.intermonoxfam.org

· Metges sense Fronteres (MSF): www.msf.es

· Pobles de l’Amazònia: www.amazonia.org.br

ALTRES

· Hernández, F. X. i Ríos, J. Atles de secundària Teide (Geografia i Història / Catalunya i el Món.

Editorial Teide, 2005. Pàgines 8-15.

· Col·lecció de mapes muts geogràfics de l’Editorial Teide (mapamundi i continents).

Unitat 11: LES GRANS REGIONS DEL MÓN (I)

OBJECTIUS

1- Analitzar l’evolució i la situació actual d’alguns països i regions del planeta

3

2- Cercar informació rellevant d’aspectes geoeconòmics

3- Identificar i descriure alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual

4- Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres,

fitxes), les dades obtingudes gràcies a l’ús de fonts d’informació diverses

5- Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual

6- Conèixer les característiques polítiques i econòmiques d’alguns països del Nord: els Estats Units,

el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud

7- Reconèixer el paper de lideratge econòmic dels Estats Units

8- Destacar la posició de Rússia en l’àmbit dels estats exsoviètics

9- Identificar les característiques del sistema polític i econòmic de la Xina

10- Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor

11- Fer correlacions de diversos tipus d’informació

CONTINGUTS

FETS, CONCEPTES I CONCEPTES CONCEPTUALS

1. Els Estats Units

2. El Canadà

3. Austràlia

4. Nova Zelanda

5. El Japó

6. Corea del Sud

7. Rússia

8. Els estats exsoviètics

9. La Xina

PROCEDIMENTS

1- Lectura i interpretació de mapes

2- Adquisició i aplicació de vocabulari específic

3- Lectura i interpretació de documents escrits

4- Recerca d’informació específica, recollida de diferents mitjans

5- Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents informacions

6- Elaboració i interpretació de dades estadístiques

7- Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents regions del planeta


1- Actitud de tolerància i antidogmatisme

2- Preocupació per la correcta presentació del treball

3- Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions

4- Interès per compartir diferents tipus d’informació

5- Interès per conèixer les diverses realitats socials i culturals del nostre planeta


3

Comprovar que identifiquen i descriuen alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual i

que analitzen l’evolució i la situació actual d’alguns països.

Assegurar que cerquen informació rellevant d’aspectes geoeconòmics i que sistematitzen i ordenen,

mitjançant diferents tipus de registre, les dades obtingudes gràcies a l’ús de fonts d’informació diverses.

Observar que analitzen i interpreten diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual.

Comprovar que coneixen les característiques polítiques i econòmiques d’alguns països del Nord: Estats

Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Corea del Sud.

Constatar que reconeixen el paper de lideratge econòmic dels Estats Units.

Verificar que destaquen la posició de Rússia en l’àmbit dels estats exsoviètics.

Confirmar que identifiquen les característiques del sistema polític i econòmic de la Xina.


RECURSOS TIC

· Organització de les Nacions Unides (ONU): www.un.org

· Nacions Unides. Manteniment de la pau. Cascos blaus: www.un.org/spanish/peace/dpko/index.asp

· Pàgina oficial del Mercosur: http://www.mercosur.int/msweb/

· Guia geogràfica per disposar de dades i seguir l’actualitat de diferents països:

www.guiadelmundo.org.uy

· Departament d’Assumptes Polítics de les Nacions Unides:

http://www.un.org/spanish/Depts/dpa/normal.htm

· Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/

· Informació de tipus geoestratègic i geopolític a escala mundial: www.globalsecurity.org

· Revista electrònica de política internacional: http://diplomaticnet.com/es/

· Dades sobre diferents països: www.guiadelmundo.org.uy

· Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org

· Dades i estadístiques del Banc Mundial (pàgina en castellà, però la major part de les sèries

estadístiques estan en anglès): http://www.bancomundial.org/datos/

· Mapes de tot el món: earth.google.com

ALTRES


Teide, 2005. Vegeu les pàgines 63 (Àfrica), 71 (Àsia) i 83 (Amèrica).




Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 6, dedicat a les regions del món.

Unitat 12: LES GRANS REGIONS DEL MÓN (II)

OBJECTIUS

Localitzar i caracteritzar alguns dels grans àmbits geoeconòmics i polítics del món actual

4

Analitzar l’evolució i la situació actual dels països i regions del planeta següents: l’Índia, el sud-est asiàtic, el

món islàmic, l’Àfrica negra i l’Amèrica Llatina

Cercar informació rellevant sobre aspectes culturals, econòmics i polítics de les zones estudiades

Sistematitzar i ordenar, mitjançant diferents tipus de registre (gràfics, estadístiques, quadres, fitxes), les

dades obtingudes gràcies a l’ús de diverses fonts d’informació

Analitzar i interpretar diferents tipus de mapes on es reflecteixi la situació actual

Conèixer alguns dels conflictes del món d’avui, concretament de l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina

Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de l’àrea, emprant-lo amb precisió i rigor

Fer correlacions de diversos tipus d’informació

CONTINGUTS


L’Índia

El sud-est asiàtic

El món islàmic

L’Àfrica negra

L’Amèrica Llatina

PROCEDIMENTS

Lectura i interpretació de mapes

Adquisició i aplicació de vocabulari específic

Lectura i interpretació de documents escrits

Recerca d’informació específica, recollida de diferents mitjans

Elaboració d’anàlisis i síntesis escrites a partir de diferents informacions

Elaboració i interpretació de dades estadístiques

Observació i anàlisi d’imatges sobre diferents regions del planeta


Actitud de tolerància i antidogmatisme

Preocupació per la correcta presentació del treball

Actitud participativa i crítica davant les diverses opinions

Interès per compartir diferents tipus d’informació

Interès per conèixer les diverses realitats socials i culturals del nostre planeta


Comprovar que saben localitzar geogràficament els països i les regions que s’estudien en la unitat didàctica.

Veure si coneixen els trets demogràfics, socials i econòmics que defineixen l’Índia.

Confirmar que coneixen les característiques d’una regió tan diversa com el Sud-est asiàtic, fent especial

incidència en la transformació que ha viscut la zona en els darrers decennis.

Verificar els seus coneixements sobre el món islàmic, l’auge del fonamentalisme islàmic i el protagonisme

del petroli.

Veure si reconeixen els trets que caracteritzen l’Àfrica negra: pobresa, estancament econòmic i inestabilitat

política.

4

Observar si saben explicar l’evolució de l’Amèrica Llatina en els darrers temps, posant de relleu tant els

aspectes positius (l’avenç de la democràcia) com els negatius (profundes diferències socials i

econòmiques).

Comprovar que coneixen i saben localitzar geogràficament alguns dels conflictes del món d’avui.

Valorar la recerca d’informació sobre aspectes culturals, econòmics i polítics de les zones estudiades.

Assegurar-se que utilitzen amb correcció el vocabulari específic d’aquesta unitat didàctica.


RECURSOS TIC

Organització de les Nacions Unides (ONU): www.un.org

Nacions Unides. Manteniment de la pau. Cascos blaus: www.un.org/spanish/peace/dpko/index.asp

Pàgina oficial del Mercosur: http://www.mercosur.int/msweb/

Guia geogràfica per disposar de dades i seguir l’actualitat de diferents països: www.guiadelmundo.org.uy

Departament d’Assumptes Polítics de les Nacions Unides: http://www.un.org/spanish/Depts/dpa/normal.htm

Bases de dades polítiques dels països americans: http://pdba.georgetown.edu/

Fundació CIDOB (molt interessant la secció «Observatori de crisis»: www.cidob.org

Informació sobre pobles indígenes: http://www.oit.or.cr/mdtsanjo/indig/

Le Monde Diplomatique: http://www.monde-diplomatique.fr/

Informació de tipus geoestratègic i geopolític a escala mundial. www.globalsecurity.org

Revista electrònica de política internacional: http://diplomaticnet.com/es/

Organització dels Estats Americans (OEA): www.oas.org

Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR): www.acnur.org

Dades estadístiques de l’ONU (en anglès): http://unstats.un.org

Dades i estadístiques del Banc Mundial (pàgina en castellà, però la major part de les sèries estadístiques

estan en anglès): http://www.bancomundial.org/datos/


ALTRES


Teide, 2005. Vegeu pàgines 63 (Àfrica), 71 (Àsia) i 83 (Amèrica).




Zenobita Edicions, 2003. Vegeu concretament el Bloc 6, dedicat a les regions del món.

4

1213 ESO 3 CIÈNCIES SOCIALS

Documents

Transcript of 1213 ESO 3 CIÈNCIES SOCIALS