LA CATALUNYA ROMANA

Introducció

• La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys.

• Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà.

• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi

• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.

L’arribada dels romans

Les lluites entre Roma i Cartago• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del

Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània)

• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.

• El 220 aC., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants.

• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

L’arribada dels romans

El domini romà de Catalunya

• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 aC i el 195 aC. van conquerir tot el territori català.

• Els pobles de la costa (indigets, laietans...) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta.

• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans...), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.

L’arribada dels romans

La conquesta de la resta d’Hispània

• Primera fase (218-202 aC.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.

• Segona fase (202-154 aC.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers.

• Tercera fase (154-133 aC.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.

• Quarta fase (29-19 aC.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.

La conquesta d‘Hispània

1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.

La conquesta d‘Hispània

3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.

La conquesta d‘Hispània

4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.

La conquesta d‘Hispània

Hispània, província romana

Les províncies

• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estava l’actual Catalunya.

• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.

Hispània, província romana

Les províncies

• La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)

• Van explotar les mines de la Península, amb esclaus.

• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament.

• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.

Les ciutats. La romanització

Ciutats i vil·les

• Sota la dominació romana van crèixer les ciutats, centres polítics i econòmics de gran importància.

• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior.

• Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà d’obra lliure i esclava.

Les ciutats. La romanització

La romanització

• La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.

• El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.

• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C.

• Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

El llegat de Roma

Els monuments romans

• Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.

• També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.

El llegat de Roma

El patrimoni artístic a Catalunya

• A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants: Temples: Vic, Barcelona i Empúries Termes: Barcelona, Badalona i Mataró Teatres i amfiteatres: Tarragona Ponts: el del Diable a Martorell Aqüeductes: Tarragona i Barcelona Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

El llegat de Roma

Altres monuments artístics a Espanya

• A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana. Aqüeductes: Segòvia i Mèrida Teatres: Mèrida i Sagunt Amfiteatres: Itàlica i Mèrida Muralles: Lugo Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.

• A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.