PRIMER ESO: Catalunya romana

16
LA CATALUNYA ROMANA

Transcript of PRIMER ESO: Catalunya romana

Page 1: PRIMER ESO: Catalunya romana

LA CATALUNYA ROMANA

Page 2: PRIMER ESO: Catalunya romana

Introducció

• La presència de Roma a les terres de Catalunya va durar més de sis-cents anys.

• Durant aquest període, Catalunya con la resta d’Hispània, fou una província més de l’Imperi Romà.

• S’hi van crear importants explotacions agrícoles (oliveres, vinya i cereals), se’n van extreure minerals i es va participar dels corrents comercials de tot l’Imperi

• A poc a poc, tot el territori es va romanitzar, és a dir, es va adaptar als costums i a les formes de vida romanes.

Page 3: PRIMER ESO: Catalunya romana

L’arribada dels romans

Les lluites entre Roma i Cartago• Les guerres entre Roma i Cartago pel domini del

Mediterrani occidental (guerres púniques) van ser l’origen de l’ocupació romana de la Península Ibèrica (Hispània)

• Els cartaginesos van ocupar la zona oriental de la Península, ja que els podia proporcionar els metalls, soldats i tributs necessaris per vèncer els romans.

• El 220 aC., el general cartaginès Anníbal va planejar la conquesta de Roma des de la Península, travessant els Pirineus i els Alps amb un exèrcit d’elefants.

• En el seu avanç, va destruir la ciutat de Sagunt, aliada dels romans.

Page 4: PRIMER ESO: Catalunya romana

L’arribada dels romans

El domini romà de Catalunya

• Els romans per impedir el pas d’Anníbal, van enviar el seu exèrcit a la Península Ibèrica i entre l’any 218 aC i el 195 aC. van conquerir tot el territori català.

• Els pobles de la costa (indigets, laietans...) tenien unes formes de vida semblants a les de la resta de pobles de la ribera mediterrània. Per això van ser aliats dels romans i no van oposar gaire resistència a la conquesta.

• En canvi, la majoria dels pobles de l’interior (ilergets, ausetans...), que eren aliats dels cartaginesos, van oposar una forta resistència a la conquesta romana.

Page 5: PRIMER ESO: Catalunya romana

L’arribada dels romans

La conquesta de la resta d’Hispània

• Primera fase (218-202 aC.) els romans aconseguiren dominar la costa mediterrània i vèncer definitivament els cartaginesos.

• Segona fase (202-154 aC.): els romans dominaren la zona oriental de la Península, on van trobar una escassa resistència dels ibers.

• Tercera fase (154-133 aC.): els pobles celtes de la Meseta van oposar força resistència, especialment els lusitans i els celtibers.

• Quarta fase (29-19 aC.): es van sotmetre les tribus de càntabres i asturs, amb la qual cosa va finalitzar la conquesta de la Península.

Page 6: PRIMER ESO: Catalunya romana

La conquesta d‘Hispània

1. Conquestes romanes del 218 a.C. al 202 a.C.

Page 7: PRIMER ESO: Catalunya romana

2. Conquestes romanes del 202 a.C. al 154 a.C.

La conquesta d‘Hispània

Page 8: PRIMER ESO: Catalunya romana

3. Conquestes romanes del 154 a.C. al 133 a.C.

La conquesta d‘Hispània

Page 9: PRIMER ESO: Catalunya romana

4. Conquestes romanes del 29 a.C. al 19 a.C.

La conquesta d‘Hispània

Page 10: PRIMER ESO: Catalunya romana

Hispània, província romana

Les províncies

• En temps d’August es reorganitzaren en tres: la Baetica, la Lusitania i la Tarraconensis, on estava l’actual Catalunya.

• A finals del segle III, en temps de l’emperador Dioclecià, la Tarraconensis es va dividir en tres províncies: Tarraconensis, Gallaecia i Carthaginensis.

Page 11: PRIMER ESO: Catalunya romana

Hispània, província romana

Les províncies

• La producció agrícola va augmentar i es van introduir noves tècniques (arada, adobs, guaret, etc.)

• Van explotar les mines de la Península, amb esclaus.

• L’activitat artesana, centrada a les ciutats, va tenir un gran desenvolupament.

• Els productes artesans, miners i agrícoles eren distribuïts a través del comerç marítim i d’una xarxa de calçades que s’estenia per tots els racons de l’Imperi.

Page 12: PRIMER ESO: Catalunya romana

Les ciutats. La romanització

Ciutats i vil·les

• Sota la dominació romana van crèixer les ciutats, centres polítics i econòmics de gran importància.

• La ciutat més important va ser Tarraco, que es va convertir en la capital de la Hispània Citerior.

• Al camp es van generalitzar les propietats d’explotació privada, anomenades villae, on treballava mà d’obra lliure i esclava.

Page 13: PRIMER ESO: Catalunya romana

Les ciutats. La romanització

La romanització

• La integració del territori català a l’Imperi Romà va comportar l’adopció d’ elements culturals (llengua, dret, religió, art) propis d’aquesta civilització.

• El procés (romanització) va ser llarg i va significar l’assimilació, per part dels pobles indígenes, de les lleis i les institucions romanes.

• El dret romà va acabar cohesionant dins de l’Imperi els habitants de la Península, que van adquirir la ciutadania romana l’any 212 d.C.

• Però el fet de més transcendència fou la implantació del llatí, del qual deriven totes les llengües peninsulars actuals, amb l’excepció del basc.

Page 14: PRIMER ESO: Catalunya romana

El llegat de Roma

Els monuments romans

• Els romans foren grans constructors i exportaren el seu model de ciutat i d’obres públiques (aqüeductes, teatres, amfiteatres, muralles, ponts…) a tot l’Imperi.

• També es conserven restes de mosaics que guarnien les cases i les vil·les, i abundants escultures, sobretot de divinitats i retrats d’emperadors.

Page 15: PRIMER ESO: Catalunya romana

El llegat de Roma

El patrimoni artístic a Catalunya

• A Catalunya, les restes romanes són extraordinàriament importants: Temples: Vic, Barcelona i Empúries Termes: Barcelona, Badalona i Mataró Teatres i amfiteatres: Tarragona Ponts: el del Diable a Martorell Aqüeductes: Tarragona i Barcelona Arcs de triomf: el de Berà a Tarragona Mausoleus: la torre dels Escipions a Tarragona

Page 16: PRIMER ESO: Catalunya romana

El llegat de Roma

Altres monuments artístics a Espanya

• A Espanya es conserven magnífics exemples d’arquitectura romana. Aqüeductes: Segòvia i Mèrida Teatres: Mèrida i Sagunt Amfiteatres: Itàlica i Mèrida Muralles: Lugo Ponts: Els d’Alcàntara i Mèrida.

• A més de les obres públiques, se’n van construir també d’altres amb caràcter commemoratiu, com arcs de triomf i mausoleus.