Any II. Núm. 94 • Barcelona, dijous, 13 novembre 1930

fot el món es celebren

eleccions.a Espanya?

Preu : 20 cèntims • Pelai; 62. Tel fon 15300. = Subscripció :'5O pesse4es frimesfre

El Capitoli de 11'ashington

MIRADOR INDISCRET

Urla sorpresa electoral, tan imprèv_istacom vulgueu, però molt lògica si n'exatüineu unes causes que fins abans de les elec-cions només devien tenir la categoria d'unsimponderables vulgars, ha domat la victòriaal partit demòcrata, que els caricaturistesnordamericans representen en la figura d'unase, contra el partit republicà, que els ca-ricaturistes representen en l'elefant.

Calia elegir 34, senadors entre els 96 ambquè compta el Senat, i gairebé tota la Cam-bra de Representants, o sigui 43t dipu-tats entre 435. A més, devien ésser elegitsuna trentena de governadors. Abans de leseleccions el Senat tenia 6 republicans,

39 demòcrates i un laborista ; ¡ la Cambra,261 republicans; 164 demòcrates i un labo-rista, o socialista.

Resultats : tant al Senat com a la Cam-bra, republicans i demòcrates ham empatat,els socialistes han perdut, i la situació par-lamentària depèn d'uns quants republicans,dits «impurs)), que per instint de protestavoten sempre contra el qui mana. La si-tuació, doncs, és favorable als demòcrates.No 'obstant, cal tenir en compte que elParlament nou no es reuneix fins el mesde desembre de l'any vinent; per conse-güent; •-1'éfécte d'aquestes eleccions és comel de les bombes d'explosió retardatària.

Els rèpublicans- governaven des de la fidel mandat del president Wilson. Wilsonfou succeït per Harding, que va morir abansd'acabar el seu mandat. En morir Harding,va pujar al poder Coolidge, que fins llavorsera vice-president. Coolidge fou reelegit i

Roosevelt, la personalitat més destacada delpartit demòcrata, en les recents eleccions

l'ha succeït Hoover. Total : els republicanssón al Poder des de poc temps després definida la guerra. L'elefant s'ha fet tipsd'atropellar l'ase.

Als Estats Units, el partit demòcrata, eldel poble, o sigui el de l'ase, representala innocbncia política contra la massa enor-me de l'elefant. L'ase va governar durantel període de la guerra europea. Vista alcap d'uns guants anys de distància, la po-lítica de l'ase fa honor a un poble. La in-tervenció en la guerra europea, el fet d'ha-ver aconseguit arbitrar .un confliçte : euro-peu de tanta magnitud era l'aspiració mà-xima dels Estats Units, un triomf que unhome com Monroe, el doc trinari de l'ame-ricanisme, no hauria pogut ni somiar. Or-gullós com és, el poble dels Estats Unitstia saber fingir que la intervett'tió en elsafers europeus no Ii interessavà,'i” el de-mòcrata Wijson fou succeit per un re-publicà. Apariències, més de - forma quede fons, abonaven l'elefant contra l'aseles tesis de Wilson .,i la manera de pro-duir-se, massa caractedstiques d'un profes-sor inflamat de la fe més pura, deixav iel partit de l'ase en situad 6 titïa micd com

-promesa. Però totes aquestes apariències notenien cap valor davant el propòsit de dis-simular els beneficis _ que reportava ei' fetd'haver esrciat' més d'un milió de sóldats a

Europa. Després d'uns quants anys de ge-rèneia del partit de l'ase calia portar alPoder l'elefant, calia evitar que l'ase fescabrioles d'entusiasme i deixar que l'ele-fant anés fent, i ámb la sornegueria queei caracteritza anés collint amb la trompaels beneficis extraordinaris d'ordre materiali de prestigi que la guerra havia fet ger-minar a tot arreu.

Entretant s'han produit fets d'índole di-versa. Mentre l'elefant es bevia l'aigua delbany, l'ase no dissimulava la seva prefe-rència pel vi. Sense que es pugui afirmarque tots els demòcrates són uhumits», osigui partidaris de l'abolició de la llei Vols-

Junhers al comandant Franco ha motivat Al •Palace de Madt,d es parlava de launa- reclamació diplomàtica; és natural. Un imminència d'una ravòlució, tema de con-Govern de qualsevol nació, fos del color versa que s'ha estilat molt aquests daïrersque fos, no podia haver obrat d'altra ma- temps.nera. Això pertany a les beceroles diplo- En el grup que així passava l'estona, hinaàtiques. havia el senyor March, el qual oferí una

Però, tot ireconeixent-lo,creiem que font d'informació segural'examen de la giiestió plantejada amb nio- —Vamos a iLa Libertad, a ver qué haytiu de l'arribada a Madrid del suj er-avió de eso.«G. 38», no s'Iw de deturar el pla diplo- En arribar a la redacció del seu diari, tot -màtic. Ens interessa extraordinàriament, si hom es va aixecar per saludar el senyorvalem veure clar la 'situació d'Espanya din- hfareh i els seus acompam•ants.(re el concert de les nacions d'Europa. . ; Qué—va preguntar l'amo—, cuándo

Un símil _explicarà el nostre, punt de subén tos nuestros?vista. Com tots els símils utilitaris, una La pregunta els va deixar tots una micamica casolà i un xiquet xavacà. Però eficaç parats. Fins que un redactor jove dels quei exacte. encara .no firmen, per saber a què atendre's,

Suposem que un bon senyor va convidat va fera dinar a una casa, i que li donen una ^Quiénes son los «nuestros», don Juan?sopa que no val res. Llavors el convidát Però el senyor March, que no es desmun-exclama: aAquesta sopa és un . fàstic!» tat fàcilment; respongué amb sornegueria

Es evident que l'amo de la casa està —Los míos son los que sustituirán a losdintre el seu dret si s'lndigna per la falta de--ustedes.de rnón d'aquell subjecte i ¿'expulsa.

Però, un cop fora l'extravagaut foraster, Síbarífismemateix ateix ama es girarà a la dona i dirà

«En realitat, la sopa era un fàstic.» Això ho explicava algú de la Lliga unAquí també tenim un senyor que s'ha dia que estava de broma.

comportat amb poc tacte i ha infringit els D'ençà que Francesc Cambó ha tornat,reglaments de polidesa internacional. Això ple de forces i disposat a empunyar desha motivat reclamacians, satisfaccions, etc. ; regnes del poder„ (com sal dir-se),homel'avió ha volat. S'ha complert i s'ha fet vident com és, ha fet posar a punt totescomplir la cortesia diplomàtica. Molt ben les coses necessàries per a ésser ministre.fet. Ja està. Ja tornem a estar tot sols. Però faltava la casaca.Llavors, però, hem de mirar-nos les cares La van treure de l'armari, on s'estavaels uns als altres i exclamar : «Certament, dins una camisa de paper de seda, plenala sopa era un fàstic: tenia raó el fo- tle boles de naftalina. Don Francesc , va ferraster !» una. ganyota. L'hi van posar ; li venia es-

Perquè, en definitiva, davant del tribunal treta. Què fer? Cridar el sastre? IEra trair-de la realitat pura, l'únic pecat del foraster se: el sastre seria xafarder. A l'últim, Enera haver dit amb una forma incorrecta Cambó va trobar la solució; ell en té peruna gran veritat. Podem blasmar la forma, això i molt més.però cal respectar les lliçons de la veritat. .Casabb; tu la portaràs cada dia dues

Hem de penetrar-nos bé de la gran ver- hores i així es donarà una mica ; de pas-gonya que representa per a nosaltres la fe- cada, es desembafarà.somia que per força fent de cara a Europa. I vetaquí per qué En Casabó es passejaEvidentment, ha de causar a tot arreu un vestit de casaca pel roof-garden del buildingefecte deplorable veure que persones d'un de la Laietana, esperant temps millors, queprestigi internacional, que s'han arriscat pel en tindrà urna de pròpia.bon nom de la seva terrµ, són tinguts ala presó sense cap mena de formació de Canvi de begu dacausa, i solament amb raons especioses.

Tampoc pot fer gaire bon efecte a un Un dels nostres més brillants gu.rdiesforaster assabentar se que la Jiremsa és .Gin- urbans, d'aquests que formen taca per I'i.sgttda en un règim de llibertat que no dub- niforme i per la figura, té el costum d'anartem de qualificar de grotesc i de tràgic, a fer la eopeta, molt sovint, a un bar d'unainb mil espases suspeses damunt la seva dels carrers més cèntrics de l'Eixample.testa : ))protegida)) per unes lleis que amb ,Deu de la forta—diu entrant triomfal,la paraula traeixen l'esperit, i que escanyen amb la illusió de remullar els llavis.allò què es tvacta de fomentar, Trobarà Un dia, entrant decidit com sempre, s'a-estupentd "deixar a l'arbitni dels magistrats dona que en una taula de prop del taulellsi s'lia de suspendre o no la publicació d'un hi havia, assegut .amb uns amics, un regi-diari; i encara anés extraordinari si arriba dor molt conegut a Barcelona.a saber; , que, quan els magistrats s'oposen Sobtat, com és molt natural, el nostrea la sus ensió, surt de sota la taula del guàrdia urbà s'atura, es quadra i saludantjutge una mà ?tt4steriosa ti governativa que reglamentàriament, dóna dos passos, s'a-dicta aquesta rttesúra. costa al taulell i diu amb la veu de sempre

Tot això'li semblarà deplorable, si té un —Una orxata..,sentit de la justícia ; 'i, simplement, ridícul,si es mira les coses només pel cantó estètic. Evídenf inenfNaturalment que es reservarà la seva o¢i-nió si és discret ; però per respecte a nosal-$ p 75 Es cosa sabuda que entre els »Sostres ar-tres mateixos no hem de tolerar que es tistes—i els de tot arreu també—és correntjuguin fer aquests judicis del nostre sistema ¡ natural la maledicència i el poe respectepolític, ni dintre el fur de les consciències. per l'obra' dels altres del mateix ram, Així

I encara és niés sensible que es faci això l'escultor no creu en cap més escultor quequan el país no ho necessita i només per it ell mateix, i successivament.salvar fantasmes sense contingut real. L'altre dia, en arribar Fenosa al cafè de

R. LL. La Rambla, digué als seus amics

- DON TANCREDO 1930

—)Mal UI) )U don vinc. e dinar ambEn Viladomát ! •'. "

—Caram—digué' l'un=, i ja us heu po-gut avenir? Perquè em sembla que tandolent et troba ell -a tú com tu a ell !

—Oh—respongué Fenosa—, és que hemparlat mal dels altres!

Inferprefació

Divendres passat, al Lido, El cuirassat

Potemkin tingué els espectadors allò quese'n diu amb D'ànima penjada d'un fil.

Quan la ïu1titud d'Odessa victoreja elsmariners revoltats i els cosacs donen unacàrrega per aquelles escales tan llarguesque baixen a] port; el públic aplaudí.

Ben entès;` aplaudí la realització d'E¡sems-tein. Però el moment era una mica delicati es prestava a interpretacions equivocades,com la d'aquell que digué

=Aquests que aplaudeixen deuen éssserdel sometent.

Sembla que. no s'entenenEl nostre reportatge sobre els esperan-

tistes barcelonins ha tingut la virtut de noagradar a molts d'ells. La inofensiva anèc-dota final: n'ha sulfurat alguns, que sos-tenen .que s'entenen i que això i allò.

Però tot - just acabàvem de rebre un ar-ticle , sostenint el. punt de vista del boa es-perantistá, "és • adir, que s'entenen perfecta-ment, una carta de .1'uAkademio Encikló-pedia» ens sosté' que 'la «Kataluna Esperan--tista Federacioa pretén eliminar els grupsesperantistes._no..federats i.la informació deMIRADOR és tendénciosa, ja que afavoreixaquesta darrera entitat... Quedem, -. doncs,.. que no s'entenen, al-menys en un altre sentit de la paraula aen-fendre's».

Els que s'aprofiien

Ben mirat, no s'aprofiten gaire estona, ide pasaada el temps no convida a aprofitar-se'n gaire, com veurà el lector.

I)'ençà que els guàrdies de seguretat tenenl'ordre de no poder-se moure del seu llocmarcat, uns bromistes es dediquen moltesnits a seure a les cadires de la Rambla inegar-se rodonament a pagar quan es pre-senta .el funcionari encarregat d'aquestafeina.

Naturalment, vista la inflexibilitat delsque seuen, l''hóme ha de sol.licitar l'ajut de• 'autorïtat. Però aquesta, igualment infle-xible, es nega a abandonan el seu lloc. IElmodest funcionari s'ha d'arribar a la De-lè ació de Policia més pròxima i, és clar,tt%rell ni el guàrdia que l'acompanya trobenels que volien seure de franc.

Agtèlla ordre s'haurà de fer una micamés -flexible.

Bon enginy, però mal cor

L'escena esdevé entra dos poetes, passatsal periodisme. Fa tant temps que no fanversos que gairebé pot dir-se que ja en sónda clandestins. L'un es guanya -la vida .mésb que l'altre, i el pobre comença a di-buixar una demanda de préstec al benes

-tant. Comença per voler-li tocar el cor—Avui, i això que ja és l'hora de sopar,

no he dinat.—Doncs, digues que deus haver fet un

esmorzar molt fort—replica l'altre.

Consulfa fècnica

Dissabte passat, a la Sala Parés, inau-guració de l'exposició de «Les Arts i elsArtistes».

Un amic comú presenta l'escultor EnricCasanovas i el senyor Joan Par.

—He tingut molt de gust a conèixer,lo--diu el . darrer. a l'escultor—. 1, a pro-pòsit, vostè que és persona entesa em_ re-soldrà una dificultat. Com es fa per treurela pals de les estàtues de marbre?

No s'estan de resEn El Dia, diari d'esquerra republicana

de Manresa; hem' trobat unes curtes res-senyes del campionat Tocat de manilla, ce-lebrat al cafè Xinito.

Si els jugadors manresans ens volguessinescoltar, els daríem un consell. Que juguintant com vulguin, però que no organitzintorneigs ni campionats. Això sol acabar ambfederacions i altres burocràcies, i el que eraun entretenianent per passar l'estona es con-verteix en un niu de raons i de mals de cap.

N'hi ha exemples.

piquiponiana

Quan el senyor Pich va ésser cdiquidatadel Comitè de l'Exposició, durant un quanttemps. va suspendre les seves activitats po-lítiques, conseqüència, sens dubte, de ladepressió moral d'aquell període de desen

-ganys.A la fi, un dels seus amics polítics 'a

atrevir-se a interrogar-lo respecte -l'isola-ment que s'havia imposat, i el senyor Pichli va respondre—Es que ara faig una vida sedimentària:

Miraviflles, defingu4^En el moment de sortir de la presó tots

els detinguts governatius, ha estat empre-sonat a Figueres, al seu retorn de França,el nostre collaborador Jaume Miravitlles.Esperem la solució immediata i feliç d'a-quest-contratemps.

El parfif demòcrata De Dijous —

¿^.:.,1I.,.4:„ „1g FF 1111 - a Dijous1J_ a s • 1 La carta del representant de la casa

teal, que prohibeix Ia . vonda d'alcohols, isense que es pugui dir que tots els repu-blicans sin ((secs )) , es pot assegurar quelat major part del partit demòcrata és par-tidari de l'abolició de l'esmena i9 de laConstitució defensada pels republicans.Aquesta ha estat una de les .causes deltriomf de l'ase contra l'elefant.

Per altra part, la crisi dels negocis, queva tenir una manifestació de violència l'anypassat a la Borsa de Nova. York, i queaquesta mateixa setmana encara ha tingutrepercussions catastròfiques a Borsa, haafectat les indústries i el comerç, i 'segonsxifres oficials, hi ha més dé tres milionsd'homes sense feina.. Aquestes xifres, se-gons càlculs dels sindicats obrers, semblaque s'eleven a cinc áüli lis d'homes sensefeina. La llei nova relativa a les tarifesduaneres •sembla que ha empitjorat la crisi.Aquesta, crisi ha vúngut després de cinc osis anys d'una prosperitat material tan for-midable..que, segons els observadors mésatents, cap país ni cap imperi del món nohavia vist mai una cosa semblant. Coo-lidge, l'home qué ha tingut la sort depresidir aquest període, ha fet molt difícilla feina del seu successor. El nom de Coo-lilge está vinculat amb l'època de la «pros-peritat material inauditas.

Un corresponsal del Journal de Genèvecreu haver descobert una tercera causa dela derrota de l'elefant. Aquesta causa, enopinió dèl corresponsal, és la presumpciódel president Hoover. 'E1 president és untècnic dels negocis; dels grans afers; Estavaconvençut d'eclipsar els polítics, ha volgutbatre'ls en el seu propi terreny, i és ell elque ha estat vençut. Aquest president—diuel corresponsal—que tothom veia un homefort, capaç de reaccionar contra la política,s'ha mostrat tímid davant del Congrés.Quan l'elefant s'ha cregut simbolitzar laintelligènCia, ha estat guanyat per mà perun ase que no té res de ruc.

La situació del president es ressentirà dela victòria demòcrata : les eleccions han ro-segat coms¡derablement el prestigi d'un delshomes més prestigiosos del món. La sevapopularitat ha minvat i la seva influènciaha baixat tants punts com els vots que haperdut al Congrés. Les probabilitats quetenia d'ésser reelegit l'any 1832 han dismi-nuït considerablement. Dintre el seu partitté ja un gran rival en la persona de DwightMorrow, el sogre de l'aviador Lindberg.

Durant aquests dos anys, el presidentHoover haurà de governar pensant en l'o-posició, i per consegüent haurà d'evitar jades d'ara, abans de reunir-se el Congrésque acaba d'ésser elegit, qualsevol projectede llei que es presti a la controvèrsia. Liés ja impossible al president Hoover ferun paper brillant i marcar l'empremta delseu pensament en la gerència de la cosapública. La possibilitat d'una reacció semblaquasi impossible. La gran víctima de leseleccions és, doncs, el president Hoover.No li han estat tinguts en compte ni l'è itdel Tractat naval de Londres, ni la Heixovinista augmentant les tarifes duaneres.Dos fets més brutals : la llei seca i la criside la prosperltat material han determinatla victòria de l'ase contra l'elefant. Fa jamolt temps que la polftica dels Estats Unitsno es commou per causes idealistes. De . lalluita contra l'esclavitud fa ja molts anys,i de , la . protesta contra ,1 .violació del dretde gents per part d'Alerttanya, també fauns quants anys.. L'sse, i ,l'elefant esrallen per coses que saSn més terra a terra.

t

El «?n de Costes de retorn a França

Una mer; .vella de la 'tècnica alemanya

Albiol G. í Riera S. A.Passeig de Gràcia, núm. 42 = Telèfon núm.15345

ínfervencíó de mecànicsuna

Evífareuadquírínf

FOR1

RAP]

0G

El raid de Costes a Barcelona L'APERITIULa religió d'En Pujols

Tenim notícies que d'aquí poc sortirà1'exposiciú que En Josep Pla té _feta delsistema d'En Francesc Pujols.

- 4Es tracta d'una religió o d'una ciència?—vam preguntar a En Pujols.

—Home—va respondre—, es trata de to-tes dues coses. Jo, com a deixebL de Ra-mon Llull que sóc, he trobat una ciènciauniversal, que permet fundar la religió enla ciència.

—1 ens podríeu donar una idea d'aquestareligió?

—Prou . Mireu—va dir En Pujols—. No-més us diré que es podrà ésser religióssense anar a missa, sense ésser místic, sensecreure en miracles i sense ésser catòlic. Javeieu quanta comoditat.

—I ta]-^li vam respondre.—Ja sabeu—va continuar En Francesc

Pujols—que jo també sóc seguidor de Bal-mes. Malgrat les diferències de religió; te-nim els mateixos principis científics. Doncsbé, si ell va escriure un compendi titulatLa Religión al alcance de los niños, jo,

para, he donat a En Pla les dades suficientserquè pugui escriure un compendi que es

podria titular La religió a l'abast delsateus.

Tenor jades

MunEaner, 54, encaraLa casa del carrer de Muntaner, 54, po

-pular per obra i gràcia de la seva macarrò-nica arquitectura, malgrat el poe temps quefa que s'ofereix als ulls dels transeünts, jacompta amb una copiosa collecció de dites•i comentaris brillants.

Nosaltres coneixem un diàleg a propòsitd'aquest monstruós edifici, que no ens sa

-bríem estar de fer-ne oferiment als lectorsd'aquesta secció . Fa així

L'un.—Això és repugnant! Però d'una ca-sa així, tu, si en fossis propietari, aspira-ries a trobar llogaters?

L'altre.—Llogaters, veuràs... Però un pi-set IEn Gordillo i un altre En 'Guardiolasempre se me'l quedarion !

'Però aquest no sabia que precisamentl'amo de la casa ésgermà de l'arquitecteGuardiola, i que la seva intenció ha estatde fer la casa i vendre-se-la un cop feta.

Ll içó d'elegància

Aragav, el ceramista, una temporada vavoler presumir d'home elegant i va sortiral carrer, per una temporadeta tari sols, per-què no va poder-ho resistir més, .amb uncapell bombí gris, un vestit clar, uns guantscrema, perfectament enternidors.

En Llongueres, el decorador, va voler-liadvertir qua anava molt extremat i discu-tiren d'elegàncies.

—Res, home, res—deia En Llongueres—l'elegància dels homes no està pas enl'extravagància d'una corbata o en elcolor d'unes sabates. Amb uns pantalons decorte i unia americana negra pots anar per-tot considerat com un home elegant.

—Bé, però això és el recurs de tots elspagesos! —va dir l'Aragay.

La Curació de la TisiEI doctor Simeonow, metge director de l'hos-

pital Nacional de Schoumen (Bulgària), va pre-sentar en la Vll. ti Conférence de l'Union In-ternationale contre la Tuberculose», a Oslo,el i3 d'agost d'aquest any, una comunicació,en la qual textualment deia, entre altres coses,les següents:

Jo he fet les meves investigacions sabre 1,300casos de tisi pulmonar poc avençada; sobreX05 ruberculosis ganglionars; 670 tisis òssees;t8o tuberculosis articulars; més de roo tubercu-losis uro-genitals i més de too peritonitis tuber-culoses, així com en z casos de lunus. D'aques-tes comprovacions fetes amb resultats satis-factoris, en són coneixedors i testimoniades pelProfessor P. Stoyanoff, Director de la Clínicaquirúrgica de la Universitat de Sofia; el Co-ronel de Sanitat doctor J. Trauen; el doctor1. Koschoucharoff, antic Director de l'hospitalClementine de Sofia; el doctor Sinedovsky, Di-rector de d'hospital de Schoumen; el doctorAllgermissen, antic metge en cap a l'hospitalde Widin.

«Jo recomano ]'aplicar, el mateix a títol cura-tiu que preventiu, una injecció de vacuna Freid-mann.

A Bzrcelona ha sigut controlada la bondat dela vacuna Freidmann, i ha donat els següents re-sultats

Tisis lleugera delspulmons .....

Tisis més avançadadels pulmons . .

Tisis avançada ambtisis de coll.. .

Tisis dels pulmonsmolt avmçada. .

Tisis fresca d'ossosTisis antigues dels05505......

Tisis ganglionarssense supuració

Tisis ganghonarsamb supuració. .

Tuberculosis uro -ge

Aquesta estadística ha sigut feta pel doctorFarreras (Corts, roa, 1. z, xamfrà Bailèn) d'a-cord amb les instruccions del doctor Friedmann,autor de la vacuna i Professor de la Universi-tat de Berlín per a ]'Estudi i lluita de la ti-sis.—T. S.

-Però si tu l'has de conèixer—deia FrickArmangué a Just Cabot—. El mateix que etpassa a tu passa a molts altres, que estantips d'haver vist Costes, d'haver-hi enrao-nat i fins d'haver-hi tingut tractes, deu anysenrera, i ara ni tan tan sols sospiten queaquell Costes que voltava per aquí Barcelo-na, aquest estiu havia de travessar ]Atlàn-tic d'est o oest. Fes memòria, Costes haviavingut\ moltes vegades al Lion d'Or, ambmi, en 'aqueli temps en què ens hi reuníem.

Amb tot, En Cabot seguia no recordant-

se'n. N'havia passada tanta de gent peraquella penya del Lion, formada principal-ment, en una curiosa barreja, pels pintorsi escultors del Saló dels Evolucionistes iuns quants esportius del motor.

Des del punt de vista d'aquests, la po-dríem classificar d'època del cvclecar. Efec-tivament, després d'unes quantes curses dedowncars (uns trastets sense motor, que ca-da u es feia i que només servien per córrera les baixades), el malaganyat Josep MariaArmangué havia construït el primer David,amb transmissió per corretges i canvi demarxes progressiu. Aquest cotxet va tenirun gran èxit, no sols entre els esportius ac-tius, sinó també entre els passius. En elcens d'aquests darrers entrava molta quit-xalla aficionada a engegar cotxes (el dé-inarreur elèctric no existia) i a empènyermotas. En .aquell temps el Moto Club eraa la plaça de Letamendi i les curses dePenya Rhin es feien al circuit de Sitges.En elles sobretot tingué lloc la consagracióde! David, i la feta de Josep Maria Arman-gué aviat tingué imitadors. A més a mésdel David i d'un parell de marques quearribaren a construir en sèrie i amb serietat,a cada taller de reparacions hi havia quiconstruïa el seu cyclecar, sovint amb elselements que l'atzar de les troballes posavaa la disposició dels aficionats. Molts d'a-quests ara ja són senyors amb cotxe i hanperdut completamente l'afició a posar-se unagranota per ajeure's sota d'un xassis i perres del món correrien sobre menys de qua-tre rodes. A tot estirar, alguns d'ells hasentit després les velleïtats de fer-se tm pla

-nejador per intentar el vol a la vela, dei-xant-se anar per un pendís de cara al vento engegant l'aparell en un pla amb ]',ajudad'uns «sandows»•

19entre a Barcelona era tan cultivada lamecànica, àdhuc per nois de les millorsfamílies, s'acabava la guerra europea, que,entre moltes altres coses, havia revolucio-nat l'aviació.

Fou en aquesta èpocaimmediata a lapostguerra que Costes comparegué a Bar-celona, i, 1a veritat, tothom el tenia perun de tants aviadors, sense pensar que(:nius a venir, tot el món parlaria d'ell.

Dieudonné Costes, natural de C'aussade,PP de Toulouse, amb brévet de pilot da-tant d'abans de la guerra, havia fet aquestaa Salònica,. arribat a as, etc, Reingressat ala vida civil, era un dels pilots de la líniaLatécoère, que feia el servei de Toulouse-Barcelona.

Perd Costes ,. tenia unes necessitats 'supe-riors a les que podia cobrir amb la sevapaga de pilot, i decidí empendre negocis,els quals agafaren aviat tanta empenta, queli feren deixar la Latécoère•

En aquell temps, a França s'estan liqui-dant els stocks de guerra a preus realmentde liquidació, i Costes es dedica a importara Barcelona tot el que calgui. Aquí, i a totEspanya, hi havia escassedat de bugies, iCostes s'encarrega de portar-ne. Entra en

Jovenfu4 en la vellesaNaturalment, l'home arriba a la se-

neotut i en aquest període de la vidaés quan l'organisme va perdent lesseves forces per falta d'assimilació.

Si s'aconsegueix combatre en unvell la postració nerviosa, donar ener-gia al seu cor i restablir les sevesforces, tindrem un home jove.

Els metges han comprovat que l'ac-ció de la Kola aïllada produeix sola-ment una excitació. Cal associar-li,com ho és en l'enèrgic reconstituentel glicerofosfat de calç, producte queFosfo • Glico = Kola Domènech,per la seva acció regeneradora corre-geix el defecte de la Kola i augmentaen alt grau el seu poder reconstituent.

Foniberna!Sastre

CUCURULLA, 2, 1,°

tractes amb persones d'aquí : el negoci apa-reix claríssim. Però el ma] és que Costes

tot d'una desapareixia i passava setmanesi mesos sense donar senvals de vida. Re-sultat, que quan, al cap de dos o tres me-sos de closos els tractes, arriben les vintmil bugies Bosch de Costes, algú ja n'ha-via portat cent mil a Barcelona. I no par-lem d'altres negocis, algun d'ells d'expor-tació, que van tenir pitjor acabament.

Entre els stocks de guerra que es li-quiden a França, hi ha una gran quantitat

d'aeroplans, a millor preu que un cotxevell. A Barcelona hi ha aficionats que encomprarien ; naturalment, Costes està enrelació amb tots ells, i disposat a servir-los.EI pitjar competidor que té, és un novellEstat, Polònia, que aprofita Sa ganga ambla il.lusió del que, arribat a major d'edat,es veu amb quatre quartos i la llibertat dedisposar-ne.

De fet, d'aeroplans no n'entraren pas gai_res i, quin més quin menys, tots vam fermala fi.

Un d'aquests fou un Caudron G3 que,si algun veí de Sant 'Cugat llegeix això,el recordará perfectament. 'Costes, l'estiude 1920, el vengué als germans Jacint iJoan Lluch, molt coneguts en el món mo-torista d'aquella época. iEl tracte es féu ala 'Lluna, el restaurant de gla plaça de 'Ca-talunya. S'acostava la festa major de SantCugat, on els Lluch ' estiuejaven, i peri-saren d'organitzar un número d'aviació grà-cies al qual la compra de l'aparell no re-sultés dispendiosa.

L'Ajuntament del poble subvencionà lafesta amb una determinada quantitat , ElsFerrocarrils de Catalunya, amb un tant percent sobre l'excés de bitllets despatxats enrelació als diumenges corrents. Sembla queprop de vint mil persones anaren a SaintCugat, algunes amb diners a la butxacapeer rebre el bateig de l'aire -per obra d'unas de la guerra com Costes.

En efecte, Costes portà el Caudron, queaterrà en el camp de golf, i se'n tornà aFrança, prometent que el dia de la festamajor seria a Sant Cugat per a .l'exhibicióprojectada.

Però 'Costes no es presentava, el públics'impacientava i, per evitar un motí ambla consegüent destrucció de l'aparell, calguéengegar-lo. Una panna de carburador pro-vocava un aterratge forçós en un camp.

Castes, tot venint en un Bréguet perpendre part a la festa, havia estavellatl'avió a Mont-Gaillard, al sud de Foix, iarribava l'endemà. L'aparell que hauria ha-gut de pilotar, es trobava en un camp detan males condicions, que cap aviador delspocs que hi havia a Barcelona es veié amb jcor de treure'], i el mateix Costes s'haguéd'encarregar d'aquesta feina. Però no esrecordà que el carburador estava brut, ials pocs minuts de vol l'aparell queia sobreuns pins.

Un altre avió avariat per Costes fou uaaltre Caudron que caigué al massís de Gar-raf, portant de passatger ]'Anton Arman-gué. Adobat, un, aviador que es deia Kankél'explotà per aquests pobles, en festes ma-jors, bateigs de l'aire i repartiment deprospectes. Més endavant, aquest avió haviad° donar feina a les autoritats de Tarra-gona. Aterrat forçosament en un camp d'a-vellainers, els tripularen l'hi deixaren ; al'amo del camp Ji feia nosa i ningú no sa-bia de qui era l'aparell,

Mentrestant, Costes no abandona els seusprojectes sobre Barcelona. 'Ell podrà voltar

amb un paracaigudista, Jean Ors, fent,com diu en una carta seva d'aleshores«quelque looping avet mauvais appareils :,ea faisant doucemmt, je pense que ça necassera paso. Però no deixa de pensar afundar una escola d'aviació a Barcelona ide fer treballs per realitzar-ho. Les ges-tions encaminades a aconseguir-ho no vanpas faltar. Un esportman barceloní ja ha.via reclutat alumnes i tantejat possiblesaviadors: L'Estat francès cedia, en moltbones condicions, cinquanta aparells ; l'es-cola havia de dur un nom en el qual cons

-tés la paraula França o algun derivat seu.El projecte no es realitzà per la senzillaraó que Costes encara havia de tardar anysa fer les coses amb esprit de suite i perquèera un xic baliga-balaga. Poc temps des-prés, a conseqüència de diversos incidents,posava més seny, entrava a la casa Bré-guet, i, amb els anys, s'apuntava gestadarrera gesta.

Encara que el seu temperament no sem-bla a propòsit per migrar-se ensenyant devolar, si arriba a crear una escola a Bar-celona no tindria al seu actiu la llista devols que té, coronada amb els 57 , 1 47 qui•lòmetres del seu raid amb Le Brix i lareoent travessia de ]'Atlàntic amb Bellonte.

Costes repetia molt sovint una màxima,en la qual no sabem si creu encara : aDans1'aviation, y a pas à dire, tot ou tard onse casse la gueule.>, No cal dir que desit-gem que això no ü ocorri mai. Quan no esmatà amb els aparells d'aquell temps, can-sats de fer la guerra. .• Un dia Costes espresentà, acompan yat d'un barceloní, alcamp de Cezaux, prop de J3ordeus, a com

-prar un Sopwith. Quan es disposava a en-gegar-se, el comandant del camp íi reco

-manà d'anar amb compte. AI cap d'unaestona ðe volar, digué al barceloní : «No éspas un qualsevol. D'on ha sortit aquest queno he sentit anomenar mai ?„ Que Costesprocedís de l'exèrcit de Salònica justificavala sorpresa del comandant, i, home avesata veure en el seu camp tota mena d'avis

-dors, s'adonava de la seva vàlua, però se-gurament no sospitava què arribaria a feraquell xicot.

Ara, en ocasió del seu retorn triomfal aEuropa, hem cregut oportú de recordar molt

Costes a l'arribada a Nova York

per damunt el seu pas per Barcelona. Al-gums esperits baixos de sostre, ara ques'adonaran que aquest Costes del qual hanparlat 'tant tots els diaris del món, ésaquell que l'any 1920 voltava per Barce-lona, potser sentiran disminuïda llur admi-ració per l'aviador que aleshores els féupassar alguna mala estona.

Pitjor per ells. A la història de l'aviaciónomés constaran els vols de Costes ; lesseves aventures fora d'aquest ram noméshauran interessat els que s'hi han vist em-bolicats.

JOAN SOLER

Premis. — Els premis literaris en aquestpaís solien adjudicar-se en les èpoques deflor i fruita. Hi havia els jocs florals de laprimavera, amb una aurèola de primerescomunions, de xocolates espiritualíssimes,de núvies amonestades, de municipals xa-rolats i orenetes desvergonyides ; després espremiava els poetes entre una cuixa d'ocade festa major i el fum del caliquenyo delmúsic que tocava el cornets a l'envelat. Toteren coses d'un gran efecte, però poc con-sistents, massa desllorigades, massa decora-tives. Ara tenim un premi de pes, un premiliterari que ens honora i ens vesteix unamica. 'Em refereixo al premi Crexells.Aquestes cinc mil pessetes que cauen da-munt de les planes d'una novella catalana,treuen el nas en el moment oportú, queés el moment del fred i de la pluja, quanla ciutat utilitza tota la malícia nacarada,i aquesta pell de foca de ]'asfalt, perquèels anuncis lluminosos i les guineus disse-cades que les senyores porten al coll facinel seu fet.

Aquests dies, en els nostres aperitius ien les nostres penyes, a més a més delconyac de la política actual i de les se-gofos intencions, es deixa anar la planetadel premi Crexells, amb un to una micamés enguantat i una mica més nerviósque quan els poetes s'untaven el nas d'am-bició per barallar-se per una viola, o perun premi metàllic efímer i fonedís.

I això és una cosa que a mi m'ompled'alegria ; a tot arreu del món les litera-tures que s'estimen ho fan així , A Françael premi 'Goncourt i tots els altres premisporten un tendre vestit de coqueteria hi-vernal. Ara mateix. Sinclair Lewis', l'ame-ricà que s'ha fet famós amb aquell gramtorró sense sucre que es diu Babbitt, acabado dur-se'n el premi Nobel.

Jo trobo que els literats i els creadorsde premis fan molt ben fet de destaparla capsa del secret i deixar amar els préssecsde la fortuna en aquest punt dolç de l'any.La feina literària agafa un cert sentit bio-lògic i fa una mena d'esforç parallel a lesfeines del camp, que encara vénen a ésserla nostra ànima i el nostre estómac social.

Ara és ]'època en què el pagès es tombaa 'la vora del foc, i té esma per untar una

'torrada de mel, mentre el gos clava uncop de dent a la ]luna que es renta dintred'un safareig carregat d'illusions. Ara ésd'època d'espolsar les oliveres, i de sentirla digestió alcohòlica del raïm dintre elventre medieval de les bótes, i de donaruna nota de pebre en una paret blanquís-sima, amb la visió pornogràfica d'una pellde conill acabat d'escorxar. Ara és l'èpocadensa i callada de l'agricultura, quasi esconten quatre sous i es mira per l'anyque ve..

Els literats, volent guarnir les Costellesd'una certa obesitat de patriarques bíblics,sembla que hagin vist aquestes coses. Peraixò les impremtes ara treballen més quemai, i ]'escriptor sembla disposat a veureel que dóna de si l'oli dels seus pensamentsi de les seves sensacions.

Mentre en el nostre país només s'hanvist jocs florals de primavera i de festamajor, els poetes i els prosistes no hanestat presos amb tota la consideració quees mereixien. La nostra burgesia se'ls hamirat de la mateixa manera que els jueusdel segle xii i del segle xsu es miraven elspoetes de l'època : com a gent malmeni;jada, carregada d'orgues i contrària a laP'u social. Ara la nostra burgesia, quanveurà una novella amb una faixa que diuiPremi C'rexells any tal», posarà en elsllavis una punta de consideració que ensfarà quedar bé a tots. IEl meritíssim juratque ha de fallar el premi no és com aquellsjurats dels quals hem tingut el gust deformar part alguna vegada, i en ols qualsles deliberacions tenien tot l'aire d'anar amenjar tm tall de llonganiça i beure unglopet d'aigua d'una font.

1 no és solament perquè sigui un prem¡únic i perquè representi cinc mil pessetes.Aquesta quantitat, encara que sigui molthonorable, no treu dé fam ni de pena cappare de família, .ni cap home que tinguiel costum d'áfaitar-se i de pendre cafè diasí dia no. La gràcia està en la serietat ien la intenció del premi, en la mahera defer viu el record d'un estimat amic nostre,que fou un dels esperits més selectes quehem conegut , 1 la gràcia rau. precisamenten l'imponderable de l'estímul, en agaestacosa que un no pot definir, però que ambel sol anunci del «Premi Joan Crexeilsn esva produir en tot Catalunya : un aire desimpatia absoluta, i al mateix temps unaespecial garantia de serietat que va resoldretota mena d'obstacles.

I aquest premi és un primer pas ; dar-rera d'una institució com aquesta en podenvenir d'altres, i a mesura que això es'produeixi, s'anirà treient de mica en micaaquest color un si és mort de gana queporta la camisa de la mostra literatura.Fins pot arribar el moment, que tot éspossible en aquest món, que el fet d'es-criure literatura catalana sigui una cosa tanproductiva com inventar-se una medicinaque asseguri la fidelitat conjugal. 1 encaraque això no arribi, que és molt demanar,amb el Premi Crexells i aures institucionsper ]'estil no fóra difícil que la nostra gents'arribés a convèncer que és molt més im-portant per aquest país tenír una noveNa,o un teatre, ben equipats per passar totamena de fronteres, que no guanyar uneseleccions de diputats a Corts, o menjar-seper Nadal un gall dindi farcit de cinquantaquatre pinyons. 1 mireu que això del galldindi i del diputat són dues coses que jorespecto amb tota l'ànima i davant de ]esquals estic disposat a treure'm el barretsempre que convingui.

Josite MARIA ne SAGARRA

CATALANSIadquiriu un

JORDIETVal 3 ptas. Novetat deCLINICA DE BEBES

6, Tapineria, 6(Vía t-aíefaoa )

La gent del Goya, ptobablement per aposar a prova les dots de resistència de la Icompanyia, més que no pas per cercar unaperformança de guixeta, varen anunciar—aquest diumenge passat—catorze actes deTenorio.

La proesa sembla que no fou justamentcorresposta pel públic barceloní, però aixòno privà que a l'hora de vendre les locali-tats tres o quatre persones s'entretinguessinamb comentaris tot fent cua.

Un que en recorden—Vol dir que els faran tots catorze?—Ja ho crec! I encara n'hi ha un que

el deixen sense esmentar als programes.

—El de contrición, home, el de contri-ción ! -°

el 97'87 % curades

el 45'22 %

el 3333 % molt millorades

el 23'12 0/ ,. ael 7 1 '35 % curades

el 28'25 % millorades

el loo % de curació

el 92'83 % nnital . 3 casos, molt millorats

GRAVATS TIPOGRAFTCS BADAL- I CAMATS Paris, 201. Telèfon 74071

Santa Agata

^Hi Nu'

Els lectors de diaris que registren super-ficialment els grans fets del món, hauransentit parlar tantes vegades del desarma-ment de les nacions que probablement nodeuen saber ja a què atendre's sobre aques-ta qüestió. I segurament retindran a lamemòria que existeix una Comissió del de-sarmament i els deu semblar que aquestaComissió es reuneix tot sovint. Aquest or-ganisme depèn de la Societat de Nacionsi es titula: Comissió preparatòria de laConferència del desarmament. Es una deles «grans» comissions de Ginebra. Però,des que existeix la Societat de Nacions,només s'ha reunit set vegades, comptant-hila present, la sessió que va començar dijouspassat.

Un dels principals objectius de la Societatde Nacions i del Pacte d'aquest organismeés facilitar el desarmament. Limitar o re-duir els armaments constitueix, doncs, uncompromís per part de l'organització inter-nacional de Ginebra; Durant les sis pre-cedents reunions de la Comissió, s'ha tre-ballat molt i no s'ha arribat a cap acorddefinitiu, però la Comissió ha impulsat lesnegociacions privades ent►-e diferents go-verns, i en aquest sentit sí que pot dir-seque la Comissió ha prestat un gran servei.No obstant, la Comissió no pot presentarcap èxit positiu obtingut en el seu si. Lalentitud d'aquestes disputes laberíntiques haarribat a fatigar a tothom. El problemava ésser portat a la darrera Assemblea dela Societat de Nacions, celebrada el setem-bre, davant de la qual van exposar els seuspunts de vista els delegats de les granspotències, especialment els ministres d'A-fers estrangers de França i Anglaterra,Briand i Henderson • L'Assemblea, impres-sionada per aquest estat de coses i con-vençuda que per a moltes nacions haviaarribat el moment d'una greu responsa-bilitat davant del món, va decidir que lareunió de la Conferència del desarmamentha d'efectuar-se dintre d'un any. AI punton estan les coses el temps és curt, peròl'ordre és concreta. Aquesta reunió de laComissió encarregada de preparar la Con-ferència del desarmament és la última. LaComissió ha d'establir un projecte de con-veni que hauria d'ésser sotmès a la Con-ferència. Durant la sessió que el Consellde la Societat de Nacions celebrarà durantel mes de gener, ha de fixar la data dereunió de la Conferència del desarmament.

Fins al cap de dotze anys d'acabada laguerra, i just en els dies en que és com

-memorat d'aniversari de l'armistici, la Co-missió preparatòria de la Conferència deldesarmament no es reuneix per última ve-gada. La redacció d'uin projecte de con-veni serà una tasca difícil, fins a tal puntque pot assegurar-se que, si no existís l'qr-dre de l'Assemblea, la Comissió es sepa-raria convençuda que les coses no estanmadures per convocar la Conferóncia deldesarmament.

Es impossible en un article periodísticfer una història, encara que fos molt re-sumida, dels treballs de la Comissió i delsdebats de la sessió actual. IEmn el si d'a-questa Comissió s'han produit disputes sen-sacionals i s'han donat espectacles deplo-rables. Tothom ha tingut por de veure'sdesarmat per un convoni que pogués ésserburlat per qualsevol sorpresa o que poguéscontenir el germen de complicacions i sor-preses futures. 1, amb més o menys frain-

ne/eje

la sang' in/oxicc?dd

perf ácid úric

e aa000NAL esun bon preparar J'eceib¢lires i el recomano ambo-ecurnda.

OR. l PI SURER

Ceied.Mic de Fkiiolnpiede la Facul,ad de Medicine

GRAOC INDICADORd¢ nercelone

DELS LLOCS A ONiES LOCALISA

EL REUMA

GRAN CASINODEL PARC

BALLorganitzat pel

Club Femení d' EsportsIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUUIIIIIIIIIIIIIIIUIIII

Nit del dia 15 novembrea les onzeY

Tlkets cavaller:

CINC PESSETES

Es venen

al local del Club, Pas Ensenyança, 1,1 ", t•` : Res-taurant del Parc : Granja Padró, Rbla. Catalunya, 60

Es reserven taules

quesa, tothom vetllava pel desarmament delpròxim.

L'any 1 927 va produir-se una crisi pro-funda en el si de la Comissió, i aquestacrisi ha durat fins ara. La divergència vaarribar a un punt que la Comissió va ha-ver-se de limitar a aconsellar als Governsque abans resolguessin entre ells les prin-cipals causes de discrepància. Des de llavorss'han fet diferents intents amb èxit divers.Han fracassat el projecte de compromísnaval franco-britànic i la Conferència naval

Loudon, president de la Comissió prepara-tòria de la Conferència del desarmament

tripartita que va celebrar-se a Ginebra, ihan triomfat el pacte Briand-Kellogg i laConferència inaval de Londres. Però enaquesta darrera Conferència només va ar-ribar-se a un acord entre les tres granspotències navals, les que no s'havien entèsa Ginebra : Anglaterra, Estats Units i JapóLa qüestió de la paritat va enfondir lesdivergències franco-italianes. Les negocia-cions separades entre aquests dos països nohan donat encara cap resultat.

Solucionades les divergències navals en-tre les tres grans potències de 'la mar,resten nombroses qüestions de principi itàctica que la Comissió discuteix per úl-tima volta. Des del punt de vista de prin-cipis, França segueix defensant amb unainsistència que demostra que el Quai d'Or-say té la virtut d'una continuïtat doctrinali política que guia tots els gabinets, laúnica teoria positiva i clara presentada fijosara a '1a Comissió. IEs sabut que Françadefensa que el desarmament no tindrà capsentit si no ve precedit i fonamentat en laseguretat i l'arbitratge, la qual cosa equivala dir que abans de desarmar és necessarigarantir la pau mitjançant una xarxa detractats que consolidin la seguretat i as-segurin el funcionament del mecanisme del'arbitratge. Els Soviets, i en nom d'ellsLitvinov, han presentat, encara una altravegada, una teoria que tothom creu insin-cera, que defensa el desarmament efectiu,total i immediat. I quan es fa observar aLitvinov que la proposició russa és inapli-cable perquè els països que posseeixen unbon utillatge industrial, ferroviari i de trans-ports tindrien una superioritat incontesta-ble sobre els ailtres, llavors Litvinov diuque ja s'acontontaria amb una limitació queafectés el cinquanta per cent del total delsarmaments de cada país. La proposiciórussa, tothom n'està convençut, només téper objecte fer una sarcàstica crítica de lasituació política del «món burgésr i apro-fitar l'ocasió per fer una mica de propa-ganda a favor de la dictadura soviètica pre-sentant-la com la millor garantia de pau itranquillitat.

Anglaterra no ha presentat mai un pro-grama concret sobre el desarmament ter-restre, problema que no ha de proporcionar-li grans trasbalsos perquè el seu exèrcitterritorial és poc important. No obstant,Anglaterra desitja afeblir totes les potènciesterrestres continentals o assegurar, almenys,un cert equilibri entre elles.

Alemanya„ que té els armaments limitatspel Tractat de Versalles, també és parti-dária d'un desarmament molt radical, per-què així la situació entre ella i els seusvencedors, especialment França, es nivella-ria, amb ]'avantatge a favor d'ella que laseva potència industrial li permetria d'ar-mar-se amb quatre dies en cas de necessitat.

Itàlia, que fins ara havia sabotejat totsels -projectes de desarmament, s'ha con-vertit, però aquesta conversió li fa acceptarmolts punts de vista de Rússia i Alemanya.Fa un quant temps que Itàlia s'ha incor-porat al bloc dels vençuts, i ella deu saberper què.

Les divergències tècniques sobre els re-servistes, limitació de pressupostos militarsi qüestions de material de guerra, han do-nat pretert a diverses proposicions i contra-proposicions. Però les qüestions tècniques sónen aquest moment menys importants i po-dran resoldre-les les subcomissions de 'a Con-ferència del desarmament. L'interessant ésque la Comissió que prepara la Conferèn-cia arribi a un acord sobre les qüestionspolítiques i de principis.

V.

En el número que ve : un article de I-COLAU b#. RUBIÓ 1 TUDURI sobre1. C. N. FORESTIER.

mirani_a

jora •

La coronació del rasLes agències telegràfiques han remarcat

que la carrossa en la qual el ras Taffarihavia anat a l'església a coronar-se, era elcotxe de gala que havia usat Guillem 11.

Efectivament, el rei d'Abissínia va com-prar fer 20,000 marcs aquest vehicle rnés

o menys històric, amb gran satisfacció deI'ex-kaiser, que veia així la seva carrossautilitzada per un representant de la farcí-lía reial rnés antiga del ntón, i no pas per unpervingut qualsevol.

L'orgull de Guillem es deuria ressentirnomés de pensar que la seva carrossa podiacórrer la sort de la que havia estat de lacasa regnant francesa i que fa quaranta anysutilitzaven els acròbates a la pista de l'Hi-pòdrorn de l'avinguda de l'Alma.

Entre els presents qus dels caps d'Estatha rebut el ras Taffari, el del mariscal Hin-denburg era potser el més senzill.

El president del Reich, quan calgué triar.havia dit a hleissner, el seu cap de gabinet

—Es hora de fer ecdnomies, però de totesmaneres hern de trobar un present que nopassi desapercebut. Oferiré al ras el meuretrat dedicat i, amés a niés, cinc centesbotelles de bon vi del Rin, de la meva cavaparticular. Això no costarà res a l Estat iserà una propaganda, ara que els vinyaterses queixer de la poca venda.

]nferviu fidel

Briiniwig, el canceller del Reich, ha donatun interviu sensacional a un redactor deLe Petit Parisien. Es diu que el cancellerno sols l'ha dictat, sinó que n'ha controlati aprovat la traducció.

Però, fent-ho així, Brüning s'ha privatdel recurs que es reserven els homes d'Es-tat de desrnelnlir certs extrems de l'inter-viu quan aquests susciten comentaris pocagradables ò reclamacions menys agradablesencara.

Masaryk, el president de la RepúblicaTxecoeslovaca, ha dit sobre això

—Cal deixar sempre al periodista un certdret a la fantasia; al capdavall no és unnotari que redacta actes.

Però afegí ; '—De totes maneres, una vegada jo també

em vaig escriure un interviu. Era em 1915,quan jo vivia .exiliat a Londres. Un diariem •va fer venir un debutant. Estava tanatabalat, que em vaig oferir-li a escriure lesrespostes a les seves pregutates i a redactarpreguntes i tot. Així vaig fer-li tot l'article,deixant per ell només les ratfes de presen-tació al públic. Encara vaig prestar-li algu-nes opinions personals. Va quedar tan con-tent, que em va proposar de partir-se ambrnli el preu de l'article.

EI tmmn.c íu.çt

Precisament Masaryk està malalt, i li calfer llit; Quan el metge l'hi obligà, li res-pongué:

--A la meva edat, no tinc temps per per-dre. Hem de procurar que estigui bé commés aviat mi f or,

El president del BrasilQuan algú avisà a Vargas que si el cop

1i sortia malament, seria afusellat, respon-gué amb tranquillitat

—Ja ho sé. La única excusa d'aixecar-secontra el govern, és que l'alçament tonguièxit,

—Se sap sempre el que diu—deia referint-se a Vargas una persona que el coneix—,

perquè parla sense ambigüitat. Però és im-1ossible saber què pensa.

1 quan algú li pregunta—Què en penseu d'això?Vargas respon :—Dic sempre el que penso.Però no s'ha creu ningú,

***Una opinió de Vargas—Es dolent que un home ocupi llarg

temps el poder. Un cap de govern que nose'n mogui, és com un turista que veu sern-pre el mateix paisatge i acaba per no Ini-rar-se'l. 1 un cap polític ha de mirar -ho totamb curiositat.

1 afegiaEls caps de govern que tenen més pro-

babilitats de deixar un record durador i sim-pàtic, sa"Vi els que moren joves ; el recordno és durador si no va acompanyat d'unamica de pietat o d'emoció.

Els Tècnics al Palais BourbonEl debut de la Cambra francesa no ha

estat marcat per sessions tumultuoses. Esveritat que un debat sobre aviació, de se-guida dominat pels detalls tècnics, no espreste a grans manifestacions d'eloqüència.Ja s havia cdnstatat això a la coEnissió definances, les discussimrs de la qual feienbadallar els que no hi prenien part.

I.a única nota distreta fou la d'un cornis -sari declarant

—Hem seguit uns raonaments parauelsés per això, doncs, que s'han trobat.

Potser entre els que lao sentiren no llihavia einsteinians, o recordaven la geome-tria euclidiana dels seus temps escolars ; elfet és que es van mirar somrient.

LES ELECCIONS AMERICANES—Encara més demòcrates!

(L'Oeuvre, París)

LES TRIFULGUES DEL "R. C. DE LA N."

CERCANT P I Ssar per comte, però que no ho és»—, des-cobrir que tothom que tingui quatrg quar-tets pot considerar-se fill legítim o iHegí-tim del rei Don Jaume.

Fracassat ];intent de convertir el «Cuer-po» en paràsit de les monges, ha sorgit unaidea més lluminosa, que consisteix a fergestions per obtenir la capella de Santa:]gata, a la plaça del Rei, indret i localevidentment molt nobles, massa nobles per-què puguin ésser cedits a uns senyors queno tenen altra feina que evolucionar, ves-

tits amb llampants uniformes,d. d' ...:....,,..a ant uns grans m1rulla.

Entre totes les solucions quepoden donar-se a . la capella deSant? Agata, aquesta de cedir-la a1 «Cuerpo de la Nobleza»és la pitjor de totes. Si s'ar-riba a cometre aquesta arbitra-rietat, tota la ciutat en pro-testarà. Cedir Santa Agata aaquests senyors equival, per alciutadà innoble o vassall, a nopoder veure mai més el deliciósinterior de l'antiga capella delsreis d'Aragó, aquell magníficenteixinat, element d'arquitec-tura civil rarament introduïten l'arquitectura religiosa delnostre pafs.

La notícia que el «Cuerpo»pretén Santa Agata ha mo-tivat un cert pànic perquè mol-ta gent creu que la capella ésdel reial patrimoni. Això, afor-tunadament, no és cert. Elreial patrimoni va cedir la ca-pella a l'Estat perquè no vo-lia gastar diners en la restau-ració del monument. Si la ca-pella és de 1''Estat, el perill quepugui ésser cedida al «Cuer-po» no és tan greu. No és decreure que el ministre d'Ins-trucció pública senyor Tormo,que és un especialista eminenten aquestes matèries, pugiaconsellar la cessió, o conce-dir el dret d'ocupació, al«Cuerpo de la Nobleza».

Es necessari que 1'Ajunta,ment 1 la Diputactó rntervm-guin en aquest afer i que lesentitats artístiques vigilin per-què les gestions realitzades pel

una sanció, la miserable multa de cinquan- «Cuerpo de la Nobleza» sembla que estanta pessetes, li més petita que s'ha posat a molt avençades.Espanya, però també 1a més grotesca, i L'Ajuntament té un cert dreta interveniraixò sense haver-hi dictadura. Evidentment perquè, si no m'equivoco, •és ell el que pagae1 govennador va obeir .a suggestions de per- la restauració de la façana que dóna a lasones interessades, sense pensar que, impo- plaça de Berenguer el Gran. Donar Santasant-nos aquesta multa, reconeixia al «fuer- Agata a .la «Nobleza» seria condzmnar elpo de la Nobleza» un caràcter d'autoritat monument a la ruina perquè, en general;que està lluny de tenir, aquesta mena de «cuerpos» no treuen mai

Afortunadament el «Cuerpo», va ésser ex- una pesseta. Recordeu que el «Cuerpo» vapulsat de la casa de l'Ardiaca on l'havia tolerar que la ciutat acabés el palau reialinstallat un 'individu del cos, el baró de Vi- de Pedralbes.ver. Però desallotjar i mobilitzar tants no- Si es tracta de treure de l'interior debles i tants uniformes val diners, i l'Ajun- Santa Agata el Museu Provincial, la pitjortament, conciliador com sempre, va lliurar solució seria ïnstallar-hi aquests senyors deal ))Cuerpo» una iindemnització que em som- sang blava. Ja que es tracta d'urna esglé-bla que és de cinc mil duros, sia, potser seria millor restablir-hi el culte

Amb aquests dinerets el «Cuerpo» s'ha amb certes condicions que impedissin fer-hirefet, però no ha trobat pis. El «Cuerpo» altars ridículs. En aquest cas valdria méscerca un pis, un local, digne de les perso- consultar els Amics de l'Art Litúrgic i potnalitats que lla d'allotjar. IEs tracta, però, ser cedir-los la capella. Si Ino es vol resta-de trobar un local noble i, naturalment, gra- blir -hi e1 culte ni utilitzar la capella com atuit, !El «Cuerpo» ha fet ja múltiples ges- museu, encara hi ha la solució de conver-tions, entre elles una prop de les monges tir-la en saló de conferències o de .música,de Sant Joan de Jerusalem, que posseeixen Qualsevol solució és bona, menys la d'allot-l'arxiu nobiliari més important del país. Po- jar-hi el «Cuerpo de la Nobleza», solucióder ensumar i remenar aquest arxiu per- que equivaldria a tancar per sempre mésmetria al rei d'armes, senyor Rosselló—un Santa Agata.senyor del qual la gent diu «que es fa pas-

Bellezas j

r ^ A ^^ ti ^^ '^y4r

se intentan conseguir con muchos medios pero

raras veces se ataca el mal de raiz. Los doloresde todas clases, los de cabeza, jaquecas, neural-gias y los trastornos mensuales de la mujer, vandejando sus huellas. Una arruga tras otra se vangrabando en el rostro, los ojos pierden su brillo,puesto que cada sufrimiento produce, al mismotiempo, una depresión en el ánimo.

Téngase, pues, buen cuidado de tener a mano la

CR FIRSPI RINAque no sólo ahuyenta los dolores, si que poseetambién la acción reanimadora y estimulante dela cafeína, alcanzándose con ella el bienestary la satisfacción que le ayudarán para Bconseguir la belleza y la juventud. A

BAYER

Tome, pues: Cafiaspirina. E JRl

No afecta al corazón ni a los riñones.

AL CAP DE DOTZE ANYS DE PAU

El desarmament sembla possible

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS''ARTS, 481 t Telèfon 33421

Fa uns quants mesos, Mtrsnnotz va publi-car una informació pintoresca explicant coms'ho havia fet el «Real Cuerpo de la _No-bleza» per apoderar-se de l'estable de lacasa de l'Ardiaca, on el «Cuerpo» s'haviainsta llat, i vàrem protestar contra el fet queuna associació ocupés la planta baixa d'undels palaus municipals. Vàrem publicaraquesta informació a instàncies de perso-nes que tenen autoritat i que representenels interessos de Barcelona, però el senyorgovernador va creure necessari aplicar-nos

MANUEL BRUNET

Q0oWoW 0

o

C.

J!.].-]RAMBLA DEL CENTRES 33 - PASSATGE BACARDI> 2

r- -

ï.., ..R

"Els Clàssics del Món S iNC LA 1 R LE W 15 Lina traducció

Per primera vegada el Premi Nobel deLiteratura ha estat atorgat a un americà,el nom del qual= tctt just comença a ésserconegut entre npsaltres, i no és pas moltpopular encara a Europa. Però al seu país,Babbitt, com Main Street han assolit ti-ratges formidables, desconeguts al vell con-tinent, tiratges que s'acosten al milió d'e-xemplars.

I això que Sinclair Lewis no ha estattendre amb els seus compatriotes. ComDreiser (del qual s'ha parlat també com acandidat al Nobel d'enguany), com Menc-ken, es complau a ensenyar-nos el reversde la civilització ianqui, tan brillant perfora, :tan trista per dins. El mateix Du-hamel, en les Scènes de la vie future co-mentades aquí mateix la setmana passada,no és mai tan dur, tan sarcàstic, com els/sioneers de l'inconformisme, a seguit delsquals s'arrenglera tota la joventut literà-ria nord-americana.

Sinclair Lewis no és pas vell. Nasqué elq de febrer de 1885 a Sank Center (Min

-nesota). Nét, fill, germà i nebot de metges,féu els seus estudis a la Universitat de'Vale i en acabar-los entrà en el periodisme.En sortí per escriure novelles.

Diríem que totes elles tenen de comú]'.absència d'heroi, @s a dir, que aquestés més aviat un no-heroi, un personatgeben insignificant, ben standard, ben sem-blant a tants altres milions de nordameri-cans tan cent per cent, tan anònims i im-personals, tan esclafats pel moltonisme queés la base de la civilització americana comell. Però el personatge de les novelles deLewis té unes vagues velleïtats de revolta(sense això no hi hauria novella) ; és I'únïcamica de personalitat que l'autor li deixa,tan escassa que gairebé el podríem definirnegativament per la manca de trets indi

-viduals.Ja hem anomenat les dues novelles més

importants de Lewis : Matin Street i Babbitt.La primera ha estat comparada amb Ma-

dame Bovary de Flaubert. Carol Kennicotviu a Gopher Prairie, una ciutat del CentreOest tan espiritualment inconfortable comtotes les ciutats americanes, grans, mitjanesi petites. Carol, la dona d'un metge, fra-cassa contra la inèrcia, el conservadorismeresclosit, l'esperit de guany material i lamaledicència del carrer major (main Street)de Gopher Prairie. eQuan s'hi reclama lafelici tat, és el confort qui respon ; la ma t e-dicència us aguaita darrera les finestres, elministre baptista percaça fanàticament lavostra vida privada ; no calen detectius niagents de 'la prohibició ; els vostres conciu-tadans s'encarreguen de vetllar pel vostrehonor.» (Paul Morand, pròleg a la versiófrancesa de Babbitt.)

l gàest tema eentral de Main Street, 'lálluita d'un gran cor, una alta intela-igènciacontra les torces aliades d'una societat fun-dada en ]'interés material i una moral hi

-pòcrita, és reprès per Leivis èn Arrowsmith,planteig del drama del savi que no troballoc en una civilització utilitària.

Però la seva novella més' coneguda ésBabbitt (en la versió catalana de la qualtreballa actualment C. A. Jordana). GeorgeF. Babbitt és un agent de finques a Zenith,nom que encobreix, diuen, Detroit, però queen realitat pot ésser qualsevol altra granciutat dels Estats Units..

Babbitt és l'americà standard, cent percent, sense altra cosa al cap sinó idees rebu-des, i principalment la de .guanyar diners. IEsuna simple cèllula de la collectivitat norda-mericana, formada, segons Lewis, per aper-sones sense gust, endrapant menjar sensemés gust que elles mateixes, per asseure'sdesprés en una butaca de bàscula, escoltantmúsica mecànica, dient paraules mecàni-ques sobre les excellències dels autos Ford

t considerant -se el poble més gran del món » .Aquest homo americanús, d'ànima en sè-

rie, que viu en una ciutat feta en sèrie,entremig de tot d'objetes (els més perfectesdel món) també fets en sèrie, ve un mo-ment que s'adona de la seva indigència, volhumanitzar-se en una societat inhumana iuna ciutat asfixiant. Cada un dels capítolsde Babbitt relata una temptativa d'evasió.Però totes fracassen, i G. F. Babbitt tor-na a inscriure's ien el tipus de l'americà centper cent, que ha prosperat econòmicament ialeshores es decideix a faltar a la seva donaperquè li sembla que la xifra de la sevafortuna li imposa la despesa de tenir unaamant.

Tot el llibre, com diu el nostre collabo-rador Marcel Brion, és un ((retrat de laclasse mitjana, empeltat d'una sàtira enquè el bon humor es barreja tan bé ambla crueltat, que els trets més durs s'ate-nuen i s'encoixinen les remarques de l'im-placable observador>. I tan implacable! Sin-clair Lewis no ens perdona detall, En Bab-bitt a penes hi ha acció, o almenys aquestaté poc relleu ; l'important és l'inventari,diríem.

Sinclair Lewis ha assolit fer de Babbittun tipus popular, ha deixat d'ésser un nom

Es sobretot en el període del Renaixe-nient que trobem aquella mena d'autors quepresenten la caratterística de llur unzs •ersa-litat, de llúrhumànitat eterna, pern estre-tament lligada :amb la pintura dels costumsi de les passions de l'època. Són autors quesenten una completa indiferència envers elsmitjans a esmerçar per assolir el que es pro-posen, que no fan cap cas de les reglesdels tractadistes ni dels gèneres classificatstot els va bé, tot punt de partida els sem-bla aprofitable, no miran prim a inspirar-seen una obra anterior iudhuc a saquejar-la sensecap escrúpol. Són el çon-trari dels escriptors apli-cats . i. de gustç que, en-cara que també imitin,ho fan amb més traça.L'empenta extraordinàriadels autors del primer ti-pus els fa saltar per da-munt- de les convencionsi no enfarfegar-se de re-gles ; acostumen a ésserescriptors d'una gran fer

-tilitat, que creen entremigde les dificultats d'una vi-da atzarosa, o si més noatrafegada.

Davant seu, no quedaaltre remei sinó creure enel do ; per més que se'nsdigui que han viscut moltabans de posar-se _a pro-duir, ni el talent d'obser-vador ni el de descriureno ens els expliquen prou.

Encara que ben dissem-blants en molts .altres as-pectes,,Shakespeare i Mo-lière són dos autors d'a-questa mena ; per ells l'es-sencial és escriure, senseprefixar-se cap doctrina nisupeditar-se a un plal'únic queels interessa éselfavor del públic, delqual viuen per més d'unconcepte, ja que mo solssón autors, sinó també co-mediants i empresaris.

Tots dos han estat ho-mes de vida desordenada(Shakespeare hi al•ludeixen més d'un dels seus so-nets ; de Molière ho sa

-be é cert ment) d'm m s a t-

guvn el que vulguin elsidòlatres. Portada

Tots dos no s'han in-teressat gaire per la sortde illurs obres fora de les taules i no espreocuparen massa de vigilar ne la publi-cació.

Les primeres edicions de moltes obres deShakespeare foren fetes sense que ell ensabés res ni li'n pervingués cap profit ma-terial.

I •quant a Molière, el seu Cornut imagi-nari fou publicat per un tal Neufvillenaincque de tant veure-la sabia l'obra de m^mò-rta, el qual adverteix—i és molt versem

-blant—que .potser comet algun petit error.Moliere, per la seva banda, no s'amoïnàmai a desautoritzar aquesta edició nia do-nar-ne cap altra.

Tant Shakespeare com Moliere ja hanpassat l'època d'ésser discutits. 'Si en vidano trobaren el total reconeixement de llurvàlua, distaren molt d'ésser uns genis igno-r•ats, iSi més tard foren acusats d'incorrectesi àdhuc de grollers, ja només ho recordenels,ttistoriadors de la literatura.

A l'un com a l'altre se'ls ha volgut ador-nar amb una filosofia i una moral. Però enaquest terreny no s'ha d'anar massa enllà.Es clar que és impossible una observacióprofunda dels homes que no reposi sobreuna certa concepció de la vida. Però enseguir de prop aquesta línia, 'les precisions

"FilosofiaLa nostra literatura filosòfica és tan re-

duïda, que l'aparició d'un llibre retolat Filo-sofia i cultura i signat Jaume Serra Hun-ter, significa en el nostre món intellectua!un esdeveniment, i un esdeveniment queconsideraran sortós tots aquells que subs-criuen el programa em el qual s'inspiraaquest volum i que el seu autor ha exposaten el Pòrtic i explicat en la Primera seccióLa Filosofia base natural de la cultura, elpensar filosòfic com a mitjà de sintetitzacióen un sistema coherent i per tant eficaç detotes les adquisicions culturals que altra

-mort resten disperses i estèrils.La inquietud metafísica no sembla ne-

guitejar gaire el nostre món dels llibres. 'Elcapítol El saber i la vida lluita contra elprejudici en què es fonamenta aquesta ac-titud negativa, prejudici que consisteix aveure en la reflexió filosòfica alguna cosad'extrínsec a la vida, la filosofia conside-rada com un saber purament •teòric senserelació amb els interessos pràctics en elsquals ens debatem tots plegats.

El Dr. Serra insisteix a projectar la Filo-sofia damunt la Vida més concreta i emo-tiva, assenyalant la funció vital del pensar,sense que això vulgui significar una fe prag-màtica a subordinar la Veritat a Pacció.EI pragmatisme—filosofia de banquers, comdeia un crític francès—no passa d'ésser unafilosofia per a neòfits que no pot trobar capsimpatia en un pensador que ha digerit lesobres dels grans mestres de la metafísica.

El mateix que l'obra d'aquests. mestres,Filosofia i cultura és un llibre saturat deconsideracions morals. El problema moralapareix com la màxima preocupació de l'es-criptor que el formula amb claredat i con-cisió lapidària : aSi el pos de la tendènciaa l'acció fos sempre necessitat, no hi lwa-ria niés ciència que la física o la mecàl>ica.El fet de poder fer o susj^endre l'acció, o

esdevenen impossibles. Les cantradicçions iles incoherències es multipliquen a cada pas.Shakespeare i. Molière fan el miracle. de ferexpressar als • seus personatges tots : els ar-guments que poden ajudar llurs passions ollurs conveniències. 'Es inútil voler-ne des-triar el pensament de l'autor, i aquestainutilitat es més gran encara en Shakes-peare que en Molière.

Com encara és més inútil voler parlarparaielament de dos autors tan diferentsi recórrer a comparacions. Podem dir que

de la primera edició in-fòlio(1623)de les obres de Shakespeare

Shakespeare guanya a Molière en la ri-quesa de sentiments, perquè el patètic iel terrible són accents desconeguts en l'obradel comediògraf francès.

Ens ha portat a parlar de Shakespeare ide Moliere d'una manera paralleles (sensehaver extremat—creiem—aquest exercici pe-rillós), el fet d'ésser aquells els noms ambquè l'Editorial Barcino ha inaugurat unanova collecció : Els Clàssics del Món, elstres volums fins ara apareguts de la qualsón dos de Shakespeare i un de Molière,traduïts, respectivament, per C. A. Jordanai per Alfons Maseras.

En la bibliografia catalana es comptavenja diverses traduccions d'aquells dos autors,fins se'n comptaven de repetides, a canvid'altres d'inexistents. Però, a part que mol-tes d'aquestes traduccions són introbables,o daten d'una època en què el llenguatgeliterari no havia assolit la fixació, la millorfórmula d'incorporar un autor estranger ésla d'una collecció uniformada, i encara méssi presenta una altra homogeneïtat : la d'és-ser traduït tot ell per un sol traductor.

Afegim encara que els volums de ElsClàssics del Món són presentats amb unaelegant sobrietat i còmodament manejables.

Jusr CABOT

i cultura"almenys de voler fer o no fer l'acció, declarala possibilitat de la moral.»

EI Dr. Serra està persuadit del valor ab-solut de la moral. El mateix que l'Ontolo-gia o ciència de les essències, la Moral ésuna metafísica, la metafísica dels valors.E1 capítol dedicat a 1'Axiologia aclareixaquests punts i aferma aquella fe, en iden-tificar en un mateix pla transcendental co-ses i valors. Aquest capítol és potser el mésactual del llibre, la qüestió dels valors es-sent la qüestió més debatuda en la modernafilosofia d'ençà de Nietzsche.

Tot el llibre parla de la supremacia del'Esperit i declara la bancarrota del positi-visme i naturalisme que pretenen subordi-nar l'home i l'Esperit a la matèria i a laNatura.

Es en el darrer capítol on 1'illustre pro-fessor de la nostra Universitat deixa entre-veure algunes opinions més genuïnamentpersonals. Esperem que trobarà més enda-vant lleure per a concretar aquestes insinua

-cions presents aquí.Una metafísica que té per punt de par-

tida la Psicologia i que creix sota la vivi-ficació de la dialèctica o ontologia lògica perencaminar-se ver's la solució del problemacabdal, el problema ètic o del destí moralde la Creació.

No podem no ja resumir, sinó ni tan solsenumerar les qüestions tractades en els se-tanta cinc paràgrafs en què es subdivideixel llibre. Tots els problemes hi són senya-lats, i per això mateix es recomana el yo-lum com una bona iniciació a la vida filo-sòfica.

Hem dit tots els problemes, i ni obstanthi ha una llacuna, segurament voluntària.Ens referim a les qüestions estètiques, queno obstant juguen en el món filosòfic icultural un paper de primera importància.

JOSEP PAL.M

propi per èonvertir-se en una paraula ques'escriu amb minúscula.

A despit d'ésser una de les'erftiques méscruels .de la civilització , americana; Babbittno deseñcadetiò la tempesta que 'ha provo-cat el darrer llibre de Lewis, Elmer Gantty,pamflet dirigit contra les dues sectes ame-ricanes Inés poderoses, metodistes i baptis-tes. Elmer Gantrv, és una mena de Tartufamericà, un pastor que canvia d'Esglésiaper guanyar més diners. Es diu que és unanovella de clau, plena de fets autèntics iamb uns personatges realment existents so-ta un altre nom.

Anteriorment havia publi ~it Dodsw orth,l'americà Sam Dodsworth que quan és aEuropa ,enyora el seu país, i quan és àAmèrica s'avorreix, es sent asfixiat, comtots els personatges de Sinclair Lewis, ihi és víctima de la més odiosa de les tira-nies, la que exerceix la ' ((república de lesdones» que són els (Estats Units.L'Acadèmia Sueca, premiant aquest

agressor implacable de la civilització delpaís més pròsper del planeta, s'ha adonatque Sinclair Lewis planteja un dels proble-mes més angoixosos dels temps modernsl'absorció de la individualitat, la seva anul-lació, en l'engranatge monstruós de la ci-vilització mecànica.

EI fenomen és més vistent als "'EstatsUnits que a Europa. En aquesta darrera, lasocietat és més complexa i més rica dematisos, i totes les institucions, incloent-hil'Estat, són producte d'una elaboració len-tá. Els Estats Units s'han desenrotllat al'inrevés que Europa ; primer de tot ha exis-tit ]',Estat, que ha donat a l'individu eldret de viure en el seu marc, però a 1 preuda deures rigorosos, d'ésser una peça dò-cil del seu engranatge, de renunciar a pen-sar per compte propi.

L'honor que els Estats Unitsrreben ambla distinció de què un nordamericà ha estatobjecte, és alhora una condemnació de lacivilització més típicament ianqui, la queha fet justament la seva grandesa i. pros-peritat materials.

Com que la quantia del Premi Nobel ésvariable segons la cotització dels valors enquè és invertit, es calcula que Sinclair Le-wis percebrà 172,946 corones.

Cinc .anys enrera, Lewis havia refusat el

Premi Pulitzer, de t,000 dòlars, opinantque els premis literaris eren perillosos, per-qué tendien a fer dels escriptors uns ho-més reposats, petits, obedients i estèrils.Si ens cal creure els diaris, Sinclair Lewisdestinarà els diners del Premi Nobel a pro-tegir escriptors joves, actitud excellent enl'home tota l'obra del qual proclama queen el món hi ha alguna cosa més queguanyar diners per després gastar-los se-gons els consells de la publicitat més con-vincent i ben entesa del món.

A propòsit d la nota apareguda en aques-ta mateixa pàgina la setmana passada, so-bre la traducció catalana de Le Feu de Bar-busse, hem rebut una carta del senyor DelfíDalmau i una altra de M. A. -Levesque.Les publiquem a continuació ; ens ehem per-mès de traduir la del darrer, i ests.pensemque amb més fidelitat i encert dels que hatingut el senyor Masferrer i Cantó posantLe Feu en galimatias.

«Sr. Director de MIRADOR.»Benvolgut amic:

En el darrer númèro (93) del setmanarique dirigiu, llegeixo una nota molt justasobre la traducció de Le Feu de Barbusse.Recordeu que setmanes abans de la vostranota que m'ocupa, ja vaig publicar, a LaPubficitat, un artiole titulat ImbeciUitat delPolíglota, en el qual deia justament queespero tenir lleure per tal de dedicar totun llibre a estudiar la dita imbecillitat.

)ïEl primer sorprès per l'esment fet en latráducció de Le Feu, que M. Levesque, undels professors de francès del meu Liceu,havia controlat la versió del senyor Mas-ferrer Cantó, fui jo. Fins llavors no sabiasinó que M. Levesque, no per compte delLiceu que porta el meu nom, sinó per unaentesa privada amb el senyor Masferrer, ha-via treballat, com a francès, en 1a versió dela coneguda obra, potser la més densa, quesobre la guerra s'hagi escrit en el nostresegle. El meu Liceu, doncs, no té art nipart en El Fac. Us prega de fer-ho cons-tar en el vostre estimat periòdic,

nEm plau l'avinentesa d'expressar-vos, et-cètera.—Delfi Dalmau.»

«Sr. Director de MIRADOR.>,Tinc d'honor de trametre-us aquestes cur-

tes ratlles per donar-vos algunes claríciessobre la traducció de Le Feu en català;

>)En el número d'aquesta setmana delvostre molt estimable periòdic he llegit l'ar-ticle intitulat Una traducció, en el qual dieuque he controlat la traducció catalana delsenyor Masferrer. Això no és possible decap manera, perquè desgraciadament no co-nec prou bé la vostra llengua per fer-hom'he limitat a fer solament la traducció es-panyola de 'l'original francès i el senyorMasferrer l'ha vertida directament al catalàsota el meu diotat, i vet aquí tot.

Esperant que compendreu pel que prece-deix que el meu objectiu en escriure-usaquestes ratlles no ha estat sinó el de salvarla meva responsabilitat en aquest afer, usprego, senyor director, d'acceptar, etc.A. Levesque.0

Férem esment del prof. Levesque sota lafe d'-aquesta nota .amb què el senyor Mas-ferrer i Cantó clou el llibre : «Aquesta tra-ducció d'Bl Foc ha estat controlada pel pro-fessor del „j ireu Dalmau, .de Barcelona,N'Aleix Levesque.n

Ara aquest darrer té un ínter s—explica-biltssim—a precisar la seva interver -ió enl'afer. De les seves manifestacions resulta,doncs, que el senyor Masferrer i Cantó liha esmentat el nom abusivament.

L'únic que resta saber, és la cara queposarà Barbusse si s'assabenta dels mèritsde la traducció de la seva obra, per a taqual ha escrit expressament un pròleg-malaguanyat—que, naturalment, també haestat víctima de la prou provada incompe-tència del traductor.

6RANS NOVETATS EN

4:CORBATES INAflRU6ABlES

Jaume I, 11'.

Telèf.11655

91111111111111111111111111111111111111111111111111111111115

Biblío(eca "UníversVOLUM XV E

DIDEROT =

La paradoxadel comedían£Traducció d' Enric LluellesPreu : 1I `50 pessetes

E ADMINISTRACIÓ VENDA:

Llibreria Catalbnia17, Plaça de Catalunya, 17

1uInunnnmunnnlllnfluullufllununmm tIr

Al musie-hall, els mitjans expressius sónnombrosos. Una cantadora, un çantador,per exemple; pásseeixen la dicció, els múl-tiples matisbs .de la qual els permeten pas

-§ar'ràpidament de la rialla al plor, del pes-sïtnisme a l'optimisme, els permeten expres-sar els més variats sentiments i traduir lesemocions més diverses —meravellosa, diuen,]a dicció de Damia—i posseeixen també elgest, molt més expressiu sovint que la ma-teixa dicció: Mayol—tothom el recorda—,fUI de Marsella, pàtria de Louis Rouffe i

fantasista--Marie Dubas—i tantes i , tantesaltres. En les giris, per contra, la persona-litat no existeix. Les giris arriben a éssertotes . idèntiques entre si. Existeix un tipusúnic de giris, un tipus standard, , d'idènti-ques característiques. El mateix cos imper-sonal sense sexe, que participa més de l'ado-lescbncia andrògina que de la dona feta.La cantadora, el clowsr, ja ho hem dit, pos-seeixen una arma poderosa d'expressió ; elrostre, el gest facial, ric en múltiples mati-sos expressius. Les girls ni d'això poden

((Existeix un tipus únic de girls

de Sévérin, posseïa en un grau eminent 1aciència del gest, sabia com pocs mimar unacançó. IEls recursos expressius dels clownssón també molt nombrosos. 'Disposen, enels casos pitjors—els Fratellini, allà, els epí-gons menors Pompof i Teddy, ací—, delsmúltiples accessoris, instruments musicals ialtres, que els ajuden poderosament a crearPatmosfera còmica desitjada, i disposentambé, en els casos millors—Grock, Baby—de .11ur rostre, de llur veu, de llur gest,amb els quals atenyen l'expressió de tota lagamma dels sentiments, des dels més pri-maris als més complicats. Tota la humani-tat en pes. Els illusionistes, els manipula-dors, posseeixen també llurs instrumentstrucats. Els acròbates, Ilurs' aparells, t ,aixífins a l'infinit, excepció 'feta de les giris.Les gdrls ja són tota una altra cosa.

«Impersonals anglesetes de revista», dit«Colette en el seu famós Envers du music-hall. Impersonals. Aquest és el mot. Imper-sonals, les giris. Una cantadora té sempreuna personalitat. Hi ha moltes i molt di-verses personalitats en el gènere de la can-çó. Manllevem-ne algunes a la classificacióde Louis-Léon Martin, Hi ha la cançó ju-gada—Yvette Guilbert—, la cançó cantada—Mayol-, la cançó artista—Yvonne Geor-ge—, la cançó vivent—Turcy—, la cançó

Teatre Català ROMEAAvui, dijous, nit i totes les nits

l'èxit formidable

La veïna del terratDemà, tarda, Matinée clàssica catalana

TERRA BAIXA pitPMUSpOIAVA

Dissabte, diada MANTUATarda i nit: La veïna del térrat

TEATRE NOUAvui, dijous, tarda i totes les tardas,

èxit de l'any

Paca la TelefonistaNit i totes les nits

NOCHE DE VERBENAper JOAN ROSICH, MATILDEVÁZQUEZ, EMPAR SAUS,ANDREU SANCHEZ i PERE

SEGURA40 Professors del Sindicat Musical

de Catalunya.

Teatre Català NovetatsCompanyia catalana, direcció:CARLES CAPDEVILA

El més legítim triomf J. M. de Sagarra

La corona d'espinesOvacions contínues a l'obra i a interpre-

tació genial de Maria Morera,Pepeta Fornés i tota la companyia

AVUI TARDA:Espectacles per Infants. AYMERICH,

GALCERAN i GIMBERNAT en

El reí que no reíade FOLCH 1 TORRES

enorgullir -se. Llur rostre és inexpressiu iimpassible, impermeable, travessat per l'e-tern somriure estereotipat : aquell sourireenfantin de la giri réglé au compas de Mau-rice Verne. I no obstant les giris aconse-gueixen molt sovint d'emocionar -nos mésprofundament que tal clown, que tal can-tadora.

Què posseeixon, doncs, les giris? Un ins-trument expressiu d'eficiència extraordinà-ria. Llurs braços. Llurs cames, sobretot.Llurs cames únicament. Llurs cames sim-plement. Llurs cames implacables que noes cansen de teixir i desteixir, amb unaprecisió singular que voreja les matemàti-ques, els més bells arabescos, les més auda-cioses combinacions de línies harmonioses,les més perfectes figures geométriques. Llurscames implacables que ens colpeixen forta-ment amb llur • parallelisme impressionantque s'eleva directament vers l'arquitectura.No hi ha res més a la vora de l'abstraccióplàstica, de l'abstracció arquitectònica, quela simetria exacta i segura de aes cames deles giris. Ens trobem davant d'un art neta-ment plàstic, oposat totalment a l'art ex-pressiu d'una diseuse, d'un chansonnier od'un clown.

Les giris plantegen al music-hall el dua-lisme •plàstica-expressió que existeix en lapintura, que existeix també en el cinema.Fa temps oposàvem C'haplin—l'expressió-a Buster Keaton—la plàstica—. I dèiemBuster Keaton i Charlie Chaplin. IEIs dospols oposats. 'Dues valors antitètiques ambrm denominador comú d'intensitat. L'un,Buster Keaton, fred, impassible, desinfectati esterilitzat. Incolor, inodor i insípid : gai-rebé mineral. Creador excels d'una poesiaplàstica que viu únicament per les qualitatssumptuosament fotogèniques dels seus ele-ments. Fotogènia del tipus de Keaton, fo-togènia de la cara de Keaton, fotogénia dela musculatura de Keaton, Buster Keaton :objecte impassiblement plàstic que s'enllaçaamb la botella, amb el telèfon, amb el re-vòlver, objectes tan obsessio>nantment foto-gènics com dI. Plasticitat absoluta, pura,crua, neta. Oh, la netedat insubornable deles pel.lícules asèptiques de Keaton ! Plasti-citat absoluta, pura, crua, neta. Deshuma-nitzada. Oharlie Chaplin, per contra, és eltitella treballat per totes les metzines sen-timentals . El ninot eternament derrotat que,sota uns dehors d'una bonhomia primàriaiinefable, amaga els conflictes interiors méscomplexos, que sóñ exterioritzats per mitjàd'una màscara d'una expressió anímicaquintaessenciada. Diu Buñuel que l'expres-sió de Keaton és tan modesta com la d'unabotella. La de Chaplin, per contra, és múl-tiple, infinitesimal.

Doncs bé : les giris són en el music-hallel que Buster Keaton és en el cinema. Opo-sat a l'art anímic, netament psicològic i In-terior, art que voreja constantment el senti-mentalisme putrefacte, d'una Damia, perexemple, les giris ens ofereixen un art veri-tablement abstracte, veritablement deshuma-nitzat. Un art asèptic i esterilitzat. L'artcollectiu contra l'art individual. L'art gene-ral contra l'art particular.

SEBASTIA GASCA

ABRICSLa millor col lecció

Els millors preusLes millors classes

F. VEHILS VIDALAbric reclam . , . . 75 ptes,Abric novetat. . . . 90 pies,Abric fantasia. . . . 125 ptes.Abric Austràlia , . . 150 pies.Abric folro camussa . 175 pies.Trinxeres des de. . . 35 pies.

PLOMES ANGLESES 20 PTES

El mestre Vives ocupa, per dret propi.el primer lloc entré Rls compositors de sar-sueles. ;Solament per això, l'estrena d'unaobra seva seria mereixedora- d'atenció, _Pepris té, amés a més;.l'allieient que a cadaestrena posa damunt . ja taula el problemasegüent : escatir les possibilitats de l'opere-ta com a gènere líric espanyol.

A la seva hora, aquest ja fou definit iresolt pel género chico.

En succeir -lo l'opereta, el sentit autòcton

L G_U... IR L Sobre I'Escola Municipal de ' ' "Noche de Verbena"Música. :-del Mestre

Com prometíem la setmana passada, publiquem la segiient lletraal tnestre Millet que ens havia demmrat el nostre ronipany MariàPerelló; un dels elements del prestigiós «Trio de Barcelona», que nocal presentar als lectors de la nostra secció de Músca.. Enfwetant el mestre Millet ha estat designat er ocupar el càrrecde Director de l'Escola Municipal de Música, Però no creiem queaixò sigui motu per deixar de publicar aquesta carta, escrita abansdel seu non:enarnent. Cal saludar ¿'adveniment die l'iUustre mestrea la direcció del nostre primer centre oficial d'ensen yament musicali dipositar en ell la confiança que sota la seva ègida les tares greusque En Perelló ha denunciat en el règim de l'Escola trobaran llurcorrectiu adequat. afegim encara per la nostra part, que si bé noens podem solidaritzar en absolut amb el punt de mira—minimalista,al nostre entendre—sota el qual En Perelló ha fet la crítica delsnostres primers centres musicals 'docents en el seu opuscle retolatNuestros Conservatorios de Música. Lo que son y lo que_deberíanser', cal reconèixer, en canvi, el seu mèrit evident: el d'haver fetpúblicament, per primera vegada, el retrat d'aquestes institucions,«tal com són», amb totes les xacres i tots els defectes que tothom,fins ara, ha criticat de baix en baix, sense gosar alçar la veu deprotesta. I per bé que ens sembli que hi pot haver diversitat decriteri respecte de «com haurien d'ésser» els nostres Conservatoris,ho cal dir, per fi, com. trobaríem extemporani i com ens sentiríemaltunyats d'un optimisme oficial que pretengués fer-nos creure quevivim en el millor dels mons, en aquest respecte. C2eient que EnPerelló ha fet obra meritòria i que la seva crítica és objectiva, serenai desinteressada, i absolutament digna d'ésser presa en conside-ració.—R. G.

Article del mestre Millet ponderant la tascaIdl mestre Nicolau on !'Escola Municipal

at setembre, ocupa lloc preferent un llargEn la Revista Musical Catalana del pas- molt lluny en l'actualitat. La veritat sempre

és amarga, però l'intolerable és el mutisme,encobridor i còmplice d'errors i de flaqueses.

Em permeto de fer present al mestre Mi-Ilet que vaig exposar tots els meus punts dele Música de Barcelona.vista amb l'ànim lliure de tot apassionaNo tindríem res a objectar-hi, essent lliu-

ment. Crec haver dit la veritat sense quee per a tots el dret d'elogi o de crítica, sim torbés la menor ambició, ja que ningú:n l'esmentat article, el mestre Millet, amb

no podrà dir que mai hagi sollicitat una;ran lleugeresa, no dediqués als que no es cátedra en l'esmentada Escola.postren conformes amb l'obra de l'Escola

Crítics reputats llegiren amb un interèsMunicipal de Música, conceptes tan de mal que m'honra els meus articles, i considera-gust com poca solta, envejós, que criden

ren que valia la pena de consagrar-hi algunsper atraure Patenció dels badocs... comentaris fent sentir llur veu autoritzada.Com que jo, en un recent opuscle, em Foren

en gran nombre des felicitacions quevaig permetre de criticar obertament la fun- vaig rebre, comptant-se entre elles les deció pedagògica de l'esmentat institut, i puc

notables • professibhals, intel.ligents aficionatssuposar amb fonamont que no sóc estrany a (amb mollts. deis. . quals no m'unia cap amis-aquells conceptes, em veig obligat a defensar tat), fins arribar al més prestigiós artistad'una manera sumària els punts essencials, contemporani;

distiñció que m'afalagà en altels quals semblen haver inspirat aquelles grau, en primeí lloc per tractar-se del grandesconsiderades al.lusions.

Casals, després per ésser potser la mésE1 mestre Millet jutja, al meu entendre espontània de totes, ja que, creient lo ab-equivocadament, que la tasca de l'Escola sent,

no .vaig considerar oportú de trametre-liMunicipal de Música és una obra que tots el meu opuscle. Així, donés, dn arribar perhem d'agrair i de respectar. Diu també que casualitat à' les seves mans, m'escriví tot]'esmentat centre d'ensenyança depèn de l'A-

seguit úíiés'ratllès en què èm'diu senzilla-juntament, i com que aquest canvia sovint ment: «Estimat Perelló: He llegit amb totde constitució i a més a més acostuma

a interés el seu treball i el felicito efusivament.relegar a segon terme les coses d'art, sia per Una protesta justa i feta amb generositat iinsuficiència del pressupost„ sia per la calma

noblesa mereix d'agraïment, l'adhesió i aplau-que tota reforma sofreix en la seva tramita- diment de tothom.nció, no sempre es fa el que es vol, sinó

el Es posible, doncs, que el mestre Milletque es pot, lEs possible. També fa constar defensi amb tant de braó l'actuació de l'Es-en el seu artiçle que les obres corals del cola Municipal de Música, amb els seus pin-mestre Nicolau viuran sempre entre les obres torescos

tribunals d'examen; que ,algunsmestres de..l' rt universal. Qui en .dubta? professors encarregats dels cursos superiorsPerò com quq,allò que inspira el

meu fullet tinguin l'obligació de donar classe als a'um-fou exclusivament el problema de l'Escola, mes principiants; no concedir als mestresestimo que en aquesta hi ha molts defectes; un termini prudencial de llicència per ai no els menys greus, p•rtanyents a l'ordre Ilurs tournées, amb què poder .remeiar lainterior, que no tenen absolutament res a migradesa de llurs havers; no haver pogutveure amb el Municipi.establir encara la selecció d'alumnes i Im-D'altra banda; des del moment que és ad- posar al mateix temps una limitació d'edatmès que en diaris i revistes es puguin con- per a l'ingrés ; obligar a donar classe ensurar, lliurement les obres de compositors forma rutinaria .a excel1ents professorsconsagrats i les interpretacions d'artistes emi-

haver suprimit fa més de vint anys unanents, qué té doncs de particular que es classe tan important com és la d'orquestracensuri el règim o funcionament d'un ins- que algun professor arribi, en dues horestitut musical? Que potser és alguna cosa de

classe, a donar quaranta lliçons ; no ce-sagrada? Al capdavall, en aquest món no és lebrar concerts per trobar-se l'Escola allu-infallible res ni ningú, i gràcies als debats i nyada de tota manifestació artística, i, ena les polèmiques es purifica i enrobusteix fi, tantes altres llacunes que feia ressaltartota obra cultural. Desgraciat e1 país on en el meu fullet?aquests temes no es discuteixen. Per

això Doncs bé, si el mestre Millet creu queopino que si en comptes del silenci estèril aquesta és l'obra que tots hem de respec-en què hem viscut, s'hagués alçat de tarot

tar i fins agrair, com seria aleshores la queen tant la veu de la protesta, potser l'Esco- hauríem de censurar?1, ' M„ni -iml .la M,ídra hauria arril)at a un

grau ae perrecclonamenr acr qua« es Lwua '.”'

Els escriptors catalans i el teatreNo és mou aquest tema. Però ho serà una

mica mentre el problema que enclou estiguiper resoldre, iEns referim al divorci que sem-bla existir entre els escriptors catalans iel teatre, i diem sembla existir perquè defet no deu ésser cert, per tal com, que no-saltres sapiguem, hi ha un nombre consi-derable d'escriptors que no solament s'inte-ressen pel teatre, sinó que tenen escritesobres. 'E1 que hi ha és que aquestes obres

no han estat estrenades, i algunes i tot,acabades d'escriure desades de seguida. A

primer terme existeix el problema de l'em-presari, i més encara que el problema del'empresari hi ha el problema d'arribar al'empresari.

Hi ha una tradició a la nostra terra queels émpresaris són gent estranya, una menade papus de cartó pedra que no s'e,nternei-xen ni a caps d'obres mestres, i això, natu-ralment, ha produït un estat tal de cosesque avui és rar l'autor d'una peça de teatre

que tingui la gosadia d'intentar una entre-vista amb aquells. I així romanen absoluta-ment inconegudes una pila d'obres, una mi-noria de les quals no deu ésser pas mésdolenta de les que habitualment ens servei-

xen els nostres teatres.No compartim la creença que els empre-

saris siguin una mena de gent que facinpor, sinó al contrari, creiem que són gentmolt ben educada, molt sensible, però, pre-cisament per això, estam en el seu dret d'a-daptar a llur sensibilitat les obres que es-trenin, sense ficar-nos en les conseqüènciesque llurs designis aconsegueixin.

El fet, però, és que existeixen actualment,en les lletres catalanes, una gran nombred'obres teatrals més que inèdites, verges,puix que fora del propi autor ningú més no

les ha llegides. 1 bé : des d'aquest lloc ensplau d'intentar exposar als escriptors cata-

lans que hagin escrit obres per a teatre unafórmula per mirar de desenterrar-les abans,com aquell que diu, de néixer.

Al marge de les companyies actuals deteatre català, que fet i fet totes tenen el

_IllllllllllllllllujIIlllllllllllllllllllll lllllllllllllllr:°- GRAN TEATRE= * DEL LICEU *

Avui, dijous, 13, a les 9 en puní.

6, a de propietat i 5. a d'abonamení• corresponent a dijous. C

Ulfima represenfaciò de l'òperaE en 4 actes

LOLLISETercera sortida dele cèlebres artistes

MARCELLE BUNLET : ANGELA ROSSINI CJOHN SULLIVAN , JULIEN LAFONT ._

Meafre director: Georyea Recigade

Dissabfe, p rimera de CARMEN ._ES DESPATXA A COMPTADURiA

:I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^-

que hom havia aconseguit infiltrar a lalírica teatral queda desnaturalitzat. L'opere-ta ens aparegué—i ens ho sembla avui

—com una industrialització de la música, ambvistes a l'exportació, al gramòfon, a la rà-dio ; als piamos de maneta.

Allò que la sarsuela havia assolit esban-dir, llast feixuc de la vella òpera espanyola,el pinyol, l'ària, la romansa,- el duo i elconcertante final, fet exclusivament per alluïment de divos i estovament de públic in-genu; l'opereta ho ha arreplegat de nou icollocat al primer pla.

A l'opereta hi 'ha, doncs, una inversió devkdors evident; en virtut de la qual l'intèr-pret és l'element essencial i l'obra el secun-dari.

Poc es preocupen els cultivadors del gè-nere de si l'obra té cap i peus o nó en té,mentre hi hagi ocasió per a collocar-hi unenfilall arravatador de pinyols.

En aquest gènere amfibi que' és (l'opereta,collaboren indistintament els compositors iels intèrprets. El compositor escriu la par-titura. El cantant l'estudia i l'assaja. Noés estrany que Ii sentiu dir

—Si le parece bien, maestro, .a este trozoyo le añadiré unos calderones para que laromanza haga más efecto.

1 que el compositor li doni la conformi-taf.

El género chico fou la sintetització delsainet en el seu doble aspecte.

La música, un complement imprescindi-ble del llibre, el comentari líric d'una si-tuació o de l'estat d'ànim dels personatges.

EI mestre Vives, afortunadament per algènere líric, representa el punt d'enllaç en-tre el gènere líric antic i el que predominaavui. La seva obra és una continuació deles fórmules líriques de la bona època en-cabides als motllos d'ara. A l'opereta hiha dut tot el bo de la sarsuela. Sort d'això.

Què ho fa que el públic, el dia de l'es-trena d'una obra d'aquest mestre, sol re-bre-la amb una certa fredor i fins ambmanifestacions de protesta, per bé que des-prés rectifiqui i en faci un èxit veritable?

Aquest fenomen, curiós, només passa ambles obres del mestre Vives. Per contrast,

seu contracte que no els permet de dedicar les estrenes del mestre Guerrero o Alonsomés hores al teatre que les que ja hi de- solen ésser un esclat. Prenen, al dia dediquen, va a crear-se una nava companyia l'estrena, amb una empenta enorme. Peròcatalana. Actors inèdits, fins ara en els ren- dura molt poc. Com els focs d'encenalls.gles dels aficionats (a Catalunya no se sap Podran, doncs, tenir un èxit esclatant oben bé on comencen i on acaben els actors no les obres d"En Vives. Es el de menys.aficionats o professionals), sota el control Sempre, però, tindran un valor musical, lad'un grup d'intellectuals als quals represen- qual cosa fa que a la llarga perdurin. 1 no

tarà un director d'escena competent, es cons- solament això, sinó que, tard o d'hora, sóntituiran en una nova companyia, que es de- les que donaran la pauta per a poder estruc-dicarà exell sivament a donar representacions turar novament un gènere líric espanyol au-d'obres teatrals d'escriptors moderns. En tèntic, el qual ha d'ésser la continuacióprincipi les sessions que donara aquesta d'aquella tradició gloriosa de música, fàcil,companyia seran rigorosament íntimes, i lleugera, agradable, però pletòrica de sentitdesprés d'una experiència suficient per as- i de suggestions que fou, al seu temps, el

1 segurar-ne l'èxit, aquesta companyia serà género chico. Chico quant a l'extensió i granpresentada al públic de les noves associa- per la qualitat.cions instaurades a Catalunya amb gros en- Completament a part d'aquesta música ba-tusiasme amb el nom d'nAmics del Teatre». ladrera i buida que ens han encolomat elsLes possibilitats posteriors no és pas hora magnats de l'opereta.d'examinar-les ni de preveure. JAUME PASSARELL

En el moment que s'ha decidit aquestpropòsit hi ha tan sols una obra admesa:una comèdia en tres actes de Joan Oliver,l'autor d'Una tragèdia a Lilliput. Des d'a-quest lloc hem de pregar a tots els escrip-tors catalans que simpatitzin amb aquestaidea i que tinguin obres teatrals escrites,que vulguin lliurar-ne una còpia a la Se-cretaria de MIRADOR, el més aviat possible,i entre les que es rebin es decidirà el pro-grama general del primer curs a realitzar.

Si els resultats d'aquesta iniciativa res-ponen als bons propòsits dels organitzadors,les lletres catalanes hauran aconseguit unanova victòria.

FRANCESC TRABAL

ESPECIALITATEN LA MIDA1 Janme I, 11Telèf. 11655

L'espurna de la revolta del «Potemkin»

"paramounf"presenta dues de les seves millors produccions,Iofalment parlades en espanyol, per aríisfesespanyols, en dos dels míllors locals de

Cínaes

El cuerpo del delitoper Antoni Moreno, Maria Alba, RamonPereda i Andreu de Segurola a

CAPITOL

DoñaL'Ientirasper Carme de Larrabeiti, Felix de Pomés,Carme Ruiz Moragas, Miquel Ligero,Juli Peña i Carme Fernández

estrenada anit, amb

i ÈXIT FORMIDABLE!al

TI VOLISí són films "Paramounf" són el millor del programa

II

., OL

LÆEL CIle1EMA .o 1

El cuirassat_Potenikin PANORAMA E U L M S O N O R

viètic, naixença per generació espontània, qp Si d'aquí cent anvs encara els vaga degran pro paganda, el Kursaal, un dels ]o- q gproducte autòcton que sembla néixer des- cols més acreditats de la ciutat obrí les celebrar centenaris, es veu que l'any de grà-prés d'una llarga incubació i a l'impuls del seves

q

portes aquesta temporada amb una cia de 1930 serà la data commemorable degest revolucionari del qual aquest cinema ran revista tecnicolor, que fou rebuda tan l'adveniment del film sonor. No hi ha pass farà 1'apoiogista, g dubte que valdrà la pena de commemorar -la.Y P 4 q Els prodigis que haurà fet la tècnica, entre-el film d'Eiseinstein va pel món fent el pa- a IEn^ elr mati x clocal l totnse unit estrenarem tant! Colors, imatges en relleu, magnetofo-negíric de la revolució, i la força compri- una sarsuela ue

P. __el ublic

eP _ __s ectà, consi- nia! 1 les obres d'art pur que haurà reflec-mida en aquest film resta avui encara m- ^ , ,,,, .__. , tit la pantalla! Imagineu-ho. Les perspecti-

ves que s'obren, amb una mica de fantasia,fan rodar el cap. Per això, aquestes anti-cipacions retrospectives són un consol. Ensajudaran, si més no, a suportar resignada-ment i confiada les malalties d'infàrncia queamenacen el cinema sonor. El xarampió dejazz-opereta-revista que ens farà patir aquesthivern ! Tot ho fa preveure.

Persones competents en la matèria hanescatit des d'aquestes columnes i des de lespàgines de la premsa diària alguns dels pro-blemes que posa el cinema sonor. El meuamic Trabal, amb un optimisme que jo vol-dria compartir, ha parlat àdhuc de la viabi-litat d'una indústria catalana dedicada a laproducció de cintes sonores. Joan Sacs insi-nuava, temps enrera, una idea semblant apropòsit de dibuixos animats i „sonoritzats)),com ara ens fan dir. Tot plegat, encara queje he de confessar una incompetència abso-luta en la matèria, m'ha fet venir ganes de

El cuirassat Potenkin de Ser M. ^E Qües4íó de gustos

senstein, significa la naixença del film so- Es bo de recordarque, després d'una

1ffar

de vuit an s han assot d'en à ue malament pel públic que hom es veié obligat

Eisenstein, com el seu compatriota Pu-dovkin, sap lligar sense solució de conti

-nuitat les imatges reals a les irreals, ja allu-sives ja simbòliques segons les exigènciesde l'acció. I és que més que el Fet, el filmtracta de transcriure una Intenció, senseque això vulgui prejutjar una deformació dela veritat pel culte de l'ordre. No sabríemcitar film més verídic—llevat de certes exa-geracions tendencioses—i ensems més orde-nat.

tacta, com poguérem experimentar tots lasetmana passada. Una força avassalladorai inquietant que pretén irradiar el seu im-puls de la pantalla a la societat. Film depropaganda, posa el document — successoshistòrics ocorreguts a la coberta del Potem-1 . in l'any 19o5—al servei de la idea, i aques-ta ideologia; en vinclar per la seva forçad'intenció la matèria artística, és 'la pri-mera impuresa a senyalar en e1 film.

Aquest art d'Eisenstein té alguna cosa deprimitiu i de bàrbar i no estima les subti-leses ni els sentiments complicats, es mouen la regió dels instints primaris i amb pne-ferència en llurs manifestacions collectives.Te1n estat a l'Asia coneixia l'heroi, l'indi

-vidu; aquí només té veu la multitud. Totesles emocions que tempestuoses sacsegen elfilm ón emocions de contagi collectiu, i,empès per aquesta commoció intensa i ex-terna •ensems, l'espectador és arrabassat as', mateix perno panteixar sinó al ritme; delfilm.

El ritme aquí és sobirà ; és •'èxit del filmque treu la seva força irresistible, no preci-sament de les imatges per reeixides que si-guin, sinó de les relacions que les imatgesmantenen unes amb les altres. Rectificant

-se unes .amb altres i accontuant per aixòmateix els motius dramàtics, o bé al con-trari, oposant-se mútuament i creant percontrast tota una imatgeria poètica de trempèpic, les escenes es descorren en una dialèc-tica triomfal. Es . en aquesta inclusió d'unesescenes ,amb .les anteriors, on nosaltresveiem, l'essència del cinema. Es tot el quepodríem oposar—aquesta afirmació —al bri

-llant-panegíric„ pro Quatre d'infanteria quee1, aapstxç , aní c,,Rrmand Obiols volgué es-criure per aquestes pàgines. Prenem ambjoia avui ].'exemple d'Eisenstein, que con-firma .d'una-manera esclatant tota la mostrafe cineàstica.

NOVETATSEN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

La tècnica del film no pot ésser més pri-mària. El seu autor ignora bona part delsexoellents mitjans d'expressió que vivifiquenei cinema americà. Amb una gran limitacióde recursos, amb una sobrietat extremada,Eisenstein potser per .això mateix ha arri-bat a fabricar l'emoció a dolls imposants.Comparant -lo amb Tempestat a l'Asia, Elcuirassat Potenikin resta primari, com dè-iem al principi. D'aquí els seus avantatges

els seus inconvenients. Pudovkin en el seufilm palesa un domini material més com

-piet, un control iinteldeçtual més intens, ma-tisa més i té una força sistetitzadóra en re-lUgar tota la història en una idea bàsica,que és com la _rel d'un arbre, les branquesdel qual representen els múltiples episodis,que Eisenstein no té en el mateix grau.«Un crit, El cuirassat Potemkin ; un cant,Temíestat a l'Asia.» Retenim la bona imat-ge de Moussinac a propòsit d'aquests dosautors, en oposar-los en aquesta forma.

Que si ara, abandonant 1a crítica estric-tament cinematogràfica, relliguem el fet delfilm soviètic al fet general de la cultura,podríem fer una segona reserva, corollaride la que apuntàvem més amunt. Una re-serva seriosa que afecta l'essència de la re-volució i de la civilització, el problema de1a cultura i del progrés i al mateix tempsJa validesa d'un art brutal que s'emparasota les grans commocions irracionals de lesmultituds i que, emparant -se en el mitjàhipnòtic que és el ritme cinemàtic, trasbal-su amb el seu gest brutal l'esperit de 'es-pectador. Hi ha aquí massa problemes a lavegada, per ni tan sols insinuar-los ara. Undia trobarem potser millor ocasió d'expla-nar-los. Només voldríem fer una observaciópràctica . El film va ésser aplaudit diversesvegades durant la projecció, iEls que aplau-dien la qualitat del film, podien haver aplau-di' tota la nit ; quant als que aplaudien laintenció, la propaganda del film, potser hau-rien quedat desagradablement sorpresos sie.i anar a dormir s'haguessin trobat que laidea que aplaudien de cara a da pantallahavia triomfat ja a la Rambla de Catalu-nya. Els apologistes teoritzants de la vio-lència i de la revolució resulten de vegadesla gent més conservadora del món.

JOSEP PALAU

Si, com desitgem, ens serà possible deveure 'la remarcable gesta de Byrd, ho deu-rem a dos intrèpids caçadors d'imatges,José J. Rucker i Williard Van der Veer,tots dos de la Paramount, que acompanya-ren l'explorador.

Durant dos anys, els dos operadors ha-gueren de salvar molts obstacles, gairebécada dia. Si la calor inutilitza la pellícula,els grans freds també. Durant els llargsmesos en què el termòmetre no es cansade baixar, els negatius es contrauen i s'es-querden. Els aparells mateixos es deformen,entra claror en els magatzems i vela elsnegatius. A —37° els aparells s'esquerdencal adobar-los sense respirar sobre d'ells,perqué l'alè es congela tot seguit. Quan hiha tempesta, la neu, empesa pel vent, obs-trueix l'objectiu.

Així i tot, J. J. Rucker i W. Van derVeer impressionaren més de 20,000 metresde film.

EI cinema i la cíènciaAI final d'un substancial article sobre les

aplicacions científiques del cinema, el doctorComaindon escriu

eEI film és com la retina d'un ull col-locat damunt de l'ocular i que no es fatigamai ; és, a més a més, urna memòria per-fectament fidel que no perd res de tot elque veu.,,

Reproduint els moviments a una marxaque ens permet seguir-los, ens dóna la pos-sibilitat d'analitzar-los millor que de cap al-tra manera. IEn fi, pot—si és permès dir

-ho així—expressar per la projecció tot elque ha registrat. Resulta el millor mitjà dedemostració de comunicació entre savis, delsfets que l'experiència i l'observació hanpermès establir. Instrument de recerca, iins-trument de demostració, el cinema té da-vant seu un magnífic esdevenidor científic.

Príncep confracfafI no es tracta pas d'un príncep tronat,

sinó del príncep Zigvard, fill de l'hereu dela corona de Suècia, que té actualmentvint-i-tres anys. Aquest jove havia estatalumne de ]'Escola d'Arts Decoratives d'Es-tocolm i ara acaba de firmar un contracteamb la Svenska Film mitjançant el quales compromet a executar les maquetes iels cartells necessaris per a un cicle de filmsque l'esmentada societat està a punt derodar.

Al príncep Zigvard li és atribuïda la se-güent frase

—Vint-i-cinc anys abans, un príncep ser-via el seu país casant -se amb una princesaestrangera, desfilant al davant de les sevestropes o visitant sobirans estrangers. lElstemps han canviat, i avui dia crec quetreballant en la producció de films treballoen la més eficaç de les popagandes enfavor del meu pafs.

Els sords al cinema

«Mato i la seva dansarina» per Ben Har-risson i Many Gouud

reflexionar, des del punt de mira del músic,sobre el film sonor.

En primen lloc, confesso que les .produc-cions sonores que fins ara he vist m'hanproduït una gram desillusió. He d'advertir,però, que no he pogut veurq cap film delsque IEn Jeroni Moragas, en les seves críti-ques interessants a la Revista de Catalunya,lloa i considera com els més reeixits delsque fins ara s'han pogut veure a Barcelona.De totes maneres, suposo que no represen-ten una tendència essencialment distinta dela que es revela en els pocs que fins arahe vist (L'àngel blau, Atlàntic, Quatre d'in-1anteria, Gales de la Paramount).

En rigor trobo que aquests films no rea-litzen estèticament cap progrés sobre el filmmut acompanyat per l'orquestra amb músicaadaptada. Al contrari. Recordo, per exem-ple, Resurrecció, de Tolstoi, o Els teixidors,1 de G. Hauptmann, que des del punt de vistade la il•lus tració musical eren àdhuc supe-riors a aquestes noves produccions sonores.EI primer es servia amb força traça de frag-ments simfònics de Txaikowski, admirable-ment consonants .amb el to romàntic i patè-tic de les escenes illustrades. '.Encara que diraixò sigui una heretgia als ulls dels admi-radors de Txaikawski, i, no obstant, jo ensóc un. E1 segon treia un partit excellentde velles cançons populars alemanyes d'èpo-ca, instrumentades per orqúestra (avui, elcinema sonor aixà encara ho faria milloremprant el chor).

Però el criteri amb què aquests films si-lents eren illustrats per l'orquestra (en lesbones sales), és, musicalment parlant, si fanu fa el mateix que hem pogut veure em-prat en les esmentades produccions sonores.La única diferència consisteix que els ac-tors, ara, parlen (excessivament, gairebé sem-pre), canten--Marlene Dietrich, per exem-ple, amb la primera veu de dona verament«fonogènica» que jo hagi sentit—i tots elsobjectes capaços d'engendrar andes sonoresus envien des de l'écran !Ihrrs fútils remors,

«Mickey virtuós» per Ubirwerks

curioses manifestacions de l'edat infantil deldescriptivisme musical: el melodrama deRousseau, les sonates bíbliques dels clave-.cinistes. Una ràpida escala ascendent illus-trava el cop de pedra furient que engegàla bassetj.a de David. Un acord de sèptimadisminuïda que es desfà en arpegis deseen-dents : la caiguda del gegant...

I encara. Aquí almenys s'illustraven sim-bòlicament coses fins a cert punt dramàti-cament importants. I quan només es trac

-tava d'evocar una «atmosfera» amb imita-cions de remors naturals, hi havia encaratransposició artística. Car la música, real-ment, no imita res—fora de si mateixa.

Amb els dibuixos animats passa el mateix,però a la inversa.

Es la imatge, aquí, la que vol illustrar lamúsica, o vagament el ritme, el movimentlineal o, més sovint encara, els esquemesmètrics, els (peus» de la música. Quan elgat, l'ànec o la cigonya passen passeres acompàs, o les notes d'un arpegi de flautaesclaten en bombolles a la pantalla, o fansortir bolets de terra, el gaudi de l'especta-dor és complet.

«Oswald masover» per Walt Disney

No és difícil, però, de preveure, em sem-bla, que aquest plaer d'iilustració aferradaal detall—tant si és al plàstic, com si és almusical—s'esgotarà ràpidament . Allí on eIparallelisme entre so i imatge pot tenir taivegada majors possibilitats, és en tota l'àreaque va del còmic fins al grotesc.

ROBERT GERHARD(Seguirà)

RAMON BES & C."Maquinària, Tipus, Piletetgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

Apol1►s,1,1 Ills lale ua, 4. BARUl11ATelèfon 15521 • Apartit MfD,recdó teletrMlck DANI®ES¡La voga de la pel'Iicula en espanyol!

EI fílm de l'expedició Byrd

Les empreses del Coliseum iCinmes pro-cedeixen a installar en els seus locals unesbutaques destinades als que pateixen desordària, des de les quals — asseguren —aquells podran sentir, gràcies a la . instal-lació de certs aparells, d'una manera per-fecta les peHícule; parlades. No podemmenys de felicitar les dites empreses pelsfins humanitaris que persegueixen ambaquest notable invent, i estem impacientsde veure els que seuran en aquestes bu-taques, perquè és fama que els sords sónuna mena de gent que no volen mai re-conèixer llur defecte.

STUDIO CINAES

Divendres passat a1 Lido Cinema tinguélloc la primera sessió de les que pensa orga-nitzar Studio Cinaes. El clou de la sessióel constituïa la presentació del film rus Elcuirassat Poterkin, que és l'objecte d'unarticle que publiquem en aquesta mateixapàgina.

La resta de la sessió es disposava d'unaforma idèntica al pla que regia les nostressessions especials de cinema. El documen-tal, la comparació retrospectiva i l'assaigd'avantguardisme.

S'anuncia per a molt aviat la pròximasessió, amb la presentació del Mm de Josefvon Stemberg, Els docks de Vota York,que la incapacitat dels empresaris obliga alcap de dos anys a portar a una sessió espe-cial de cinema.

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^

VialgesRambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

1- Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a `IForfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMESPRESSUPOSTOS GRATIS

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIII1111!lllllllllllllllllllllllllllllll^

de fusionar-se. 'En les altres teles, l'ajus-ada construcció del model disculpa el tru-atge excessiu i atenua les inexpressivesplasmacions de caient professoral...

...L'esquematisme de Josep Mompou potalterar -li la substància pictòrica. .

...Lluís Mercader és un pintor tan sen-sible com vulgueu, i més encara, però de-egades deixa el model abans d'acabar -lod'estructurar... Cal vigilar l'uniformisme dees matisacions. En canvi l'altre Mercader,En Jaume, ha de tenir compte amb lesacusacions dels seus efectismes.

Dunyac, — Retvgt de Popeu Fabra

••.

: ..3-

EL MEJOR AMIGO DE LA CASAes un aparato de Radio, según la frase feliz del ilustre Benavente, y entre los Recepto-res de Radio que más satisfacciones y alegrías llevarán a su Casa, están los Receptores

' PHILIPS que se distinguen por su selectividad, fidelisima reproducción de los sonidosy sencillo manejo. Un aparato PHILIPS realza el aspecto de cualquier habitación y es

un signo de riqueza y de buen gusto. Pida usted una demostraciónen los buenos establecimientos de Radio

Infórmese de las ventajosas condiciones de Venta a Plazos. Un pequeño desembolsole permitirá disfrutar inmediatamente del placer constante que ha de proporcionarle un

Receptor de Radio de primera clase

PHILIPS IBÉRICA, S. A. E. PHILIPSMADRID. BARCELONA. SEVILLA, BILBAO,

VALENCIA, LAS PALMAS

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

Simf ania incompteta. — Schubert. - Alíe-gro moderato i Andante con moto. — Or-questra Simfònica - de Filadèlfia. — Com-panyia Gramòfon: AB 609/6 10f611.

L'après-rnidi d'un faune. — Débussy. —Orquestra Colonne, — Odeón : 129025.

Divertissements sur des chansons russes.— Rabau. — Odeón : 203274-5•

Rapsodia en Jazz. — Gershu ín. — (DelaRei del Jazz»)' Orquestra Paul ll'hiteman.— Cia. Gramòfon : A F 382.

FonfbcrnaiSastre

CUCURULLA, 2 ) f.°

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i taps-set. Objectes d'art 1 de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posicíons de Belles Arts.

Faue(t de bàda, 4. Telèfon 1 61UBARCELONA

•, UL

i:*;:.*'s::ARTS "Les arts i els artistes"

El Saló de Tardor, obert aquest autumne Angeles Santos recorda Goya i El Boscotadrileny ensucrat com un raïm, tendre, i (e! Bosco que de vegades ha estat presentDm clandestí sota les arbredes del Retiro, a l'obra de Salvador Dalí). Hi ha les brui-í tota l'heterogènia complexitat de les ex- xes del pintor aragonès, i els monstres delosicions de temporada. La confusió caò- miniaturista torturat. Tot això aguditzatca d'un quarto de mals endreços. Hi ha amb un esperit malaltís, que arriba a afuar-eles—Moza viniendo de la fuente, En la s en la seva obsessió. Hi ha un joc com-ra, Crepúsculo en el mar, Mi sobrina An- plicat de morbositats—sadisme, masoquis-mia, etc.,--que juraríeu haver-les vist cent, me—en la crueltat d'algunes figures, en laues centes, tres centes vegades. Però re- complicació de certs suplicis mentals, im-ulta que són unes altres. Unes altres noies, posats per l'artista.mb els mateixos càntirs i lesiateixes faldilles llampantsms altres segadors ; uns pes- radors diferents i. àdhuc di-el-sos familiars dels artistes.Hi -ha l'empelt mou, certa -

nent. Però hi ha el perill nou,an esgarrifós o més que l'an-ic. - Si els pintors de fa vintnys rossinyolegen, o zuloa-uegen, els d'ara jicassegentogoregen, segons els sem-

^la. Caldria, d'ara endavant, ^controlar rigorosament 1'ad- ^ ^'

r^ectiu independent que tan ^ `icostuma a plaure a la gentove. Fins assegurar d'unananera estricta aquesta inde-)endència.

Al costat d'una quantitat;onsternadora de patums cos -umistes, es belluguen les fir- v :.nes _joves. Hi ha els intents -;ubistes poc reeixits de 5. Pe-egrín ; la ingènua intenció de Angeles Santos. — Pintara a l'olietaule de Pedro Sànchez iïenard Lahuerta ; la doctaactura post-expressionista de M. de Cossío ; El segon camí d'Angeles Santos consis-ilguns trets intelligents de Berdejo, toix a apuntalar-se en elements reals per a

Tot això, gens negligible, però, queda ab- intentar el salt magnífic que inclou el perill;olutament obscurit per les vint-i-vuit teles de suïcidi angèlic de què parlava Maritain.aue a una sala a part exposa la joveníssima Angeles Santos demostra en aquest segon)intora castellana Angeles Santos. Angeles viarany una perfecta possessió de la tècnicaSantos ha estat enguany el clou del Saló pictòrica ; un domini pròdig en troballes,1 Tardor madrileny i segurament la més dels recursos de la pintura. Aquest sectornteressant collecció que pot oferir-se avui dh l'obra d'Angeles Santos cau claramentals tastadors de pintura, dins la fálrmula post-expressionista, amb

La fórmula pictòrica d'Angeles Santos es una certa relació amb Togores, i fins i tatmou sempre dins d'una autèntica irrealitat. amb Metzinger. Però, sota ]a forma intel-Dins d'una clara sobrerealitat. El que varia ligentment conreada, s'amaga la formidableés l'instrument; el mitjà. Unes vegades incoherència del somni, en un empelt quel'expressió subconscient és obtinguda amb de vegades ha arribat a recordar-nos leselements plàstics decididament fantàstics. creaciones formulades per Chin eo.D'altres ef contacte s'obté mitjançant un Es possible que una crítica estricta enst'raotáment adequat de les coses reals. obligués ° a denunciar algunes vacil1acions

Alguna vegada, parlant de cinema, he originades pel control intel•igent. Es impos-exposat aquests dos camins d'expressió sub- sible, però, no veure en aquesta pintura unconscient. Pot oferir-se aai paisatge de som- dels temperaments més forts, més aguts,ni embolcallant les formes en un dibuix fan- del nostre temps, tenint eia compte la for-tàstic, o simplement, boirosament imprecís mació autòctona del seu esperit solitari en(Man Ray). O bé pot arribar-se a la sonsa- el silenci d'una vella ciutat castellana, ició subconscient—automatisme psíquic pur— l'energia expressiva de la seva plástica.presentant els objectes tal com són en la GUILLEM DIAZ PL1!realitat, encadenant-losperò sense lògica,coherència ni raó (Buñuel). -

Quan Angeles Santos es decideix pel pri-mer camí, la seva plàstica és visiblement ^• p (^ (© Q O o QCcinfluïda, pels més conspicus conreadors delspaisatges de somni. Efectivament, hom sap La galeria d'art de Casa Llibre, S. A.,que el sobrerealisme no és pas una cosa del ha estat inaugurada amb una exhibició desegle xx. Totes les èpoques a les quals ]'es- pintures i dibuixos de Ferran Callicó. Ensperit s'ha imposat al culte de la forma— dol no tenir l'espai mereixedor per comen-Edat Mitjana, Misticisme, Romanticisme— tar-la. No obstant, anotem .amb gust quehan produït, més o menys constatat pels la paleta de Callicó es va desprenent deseus contemporanis, aquest tipus d'obra les influències del museu i de la pinturad'art. El Bosco extreu del ventre medieval castellana contemporània,la galeria monstruosa de les seves figures. No sols ha guanyat en agilitat, sinó tam-Morales ix de la rel mística. Goya s'anticipa bé en la matisació i conjugació dels colors,al Romanticisme; al Romanticisme que sa- Els dibuixos-retrats continuen fidels al mo-brà produir un Nerval, i en últim terme un del, però també segueixen a baixa tempe-Lautréamont • ratera; freds. — M. G.

1 ara ! Com ha anat, això? M'he des-pertat, sobtadament, assegut al llit. El dors tde: la mà dreta em fa mal i damunt de la ccatifa veig que hi ha el despertador (marcales cinc del matí), el cendrer amb quatreburilles dintre i... una, dues i tres a fora ;també hi veig el llibre que estic llegint (elnom del qual passaré per alt, perquè noem faria quedar prou bé), i també, oh !, vmiracle : el vas d'aigua vessat.

Sí, sí, ara ho recordo. 'Estava somiant 1i segurament en aquell discurs dec havergesticulat amb massa vehemència i, ésclar ! un cop de braç ha ocasionat aquestdaltabaix. Quin discurs ?....Ah ! Sí... aravaig refent el somni...

Era a ]'interior del , Palau de Justícia.En una d'aquelles sales es celebrava unavista. Guardaven l'entrada tres individusvestits d'idèntica manera que aquell he-rald del cartell de l'Exposició i coldocatsen ]a mateixa postura (quin -martiri!, finsen somnis). Tot seguit els -he conegut : erenels nostres distingits marchands senvors Dal-mau, Maragall i Medi (el martiri era per]'incongruent uniforme). _ '. .

Dintre de la sala, molta gent, moltescares conegudes. Entro procurant no fersoroll, però m'entrebanco amb unes llar-guíssimes barbes que s'arrossegaven per ter-ra i caic als peus de la senyoreta IsabelLlorach. Demano perdó a la respectabilís-sima dama, i el pare Miquel d'Espluguesm'ofereix tota mena d'excuses bo i reco

-!!imt la seva venerable barba. Els tres he-ralds intenten expulsar-me çlel local, perògràcies a la intervenció de la' presidentade Conferentia Club puc'situar-mé, a lafi, en un lloc confortable.

Es tracta, evidentment, de la vista d'unprocés, però d'un procés molt extravagant.Tan extravagant que fins hi ha constituïtel Jurat—institució que, en els temps ac-tuals d'aquest país, sols pot aparèixer ensomnis—, i més incongruent ho trobareuencara, si us dic que en el banc dels acu-sats hi ha, «només», totes les pintures iescultures de l'agrupació ((Les Arts i elsArtistes exposades a la Sala Parés.

Quan jo he entrat, el fiscal estava infor-mant. No recordo clarament tot ]'informedel lletrat, però intentaré transcriure elsfragments que oncara no he oblidat.

Escolteu, doncs, algunes paraules ditespe! fiscal en el meu somni,

.,,De Josep Aragay, fa poc temps, enveiérem belles peces de ceràmica, peròaquests tres retrats són de migrada qua-litat pictòrica. Si en el retrat de noia hiha alguna espurna de sensibilitat, quedaapagada per un còmode emboirament,. pelqual li és possible eludir les qualitats; dela matèria. I si en el retrat d'home hi haquatre gates d'intensitat, el formulisme gai

-rebé acadèmic .acaba per assecar -les. Enaquestes púntures d'Aragay hi :ha més Re-tòrica que Pintura...

...Quan Rafael Benet sintetitza, assoleix,molt sovint, una pintura ajustada en totsels elements emotius i pictòrics, però quananalitza i vol expressar la juxtaposició deles accidentacions del model, aleshores de-cau (especialment en els primers termes)cap a una iinterferéncia pictòrica. Vull dir,respectable Jurat, que de la intersecció di-visionista dels calors en resulta una anul-lació destructiva—i a vegades inharmònica—de les qualitats del model. Per això po-dem acceptar aquesta tela de dimensionsmés reduïdes, perquè en ella ha simpli-ficat, però acusem ]'existència del confu-sionisme en alguns fragments de l'altra...

...Acuso, també, Ricard Canals per ha-ver-.nos presentat dos retrats amb els qualsno 'haurà augmentat la sèrie valuosa a quéens tenia acostumats.., -

...Domènec Carles ha de vigilar que l'ex-cessiu colorisme no l'encamini cap als pa-ranys d'un sensualisme perillós. IEn el tem-perament fogós d'En Carles, la contencióes fa, encara, més necessària...

...Ramon de Capmany està molt afinaten aquest paisatge .més gran ; però en l'al-tre, el seu habitual preciosisme determinaun esblaimament de la matèria. Si en lamatisació hi hagués més gravidesa, 'lesobres de Capmany tindrien més consis-tència...

...Francesc Domingo es torna a huma-nitzar...

...Jaume Guàrdia, aquesta vegada, pre-senta molt poc interès. IEn altres ocasionspodíem remarcar el seu agradable decora-tisme pictòric, però ara més aviat hauríemd'anotar el seu inexpert colorisme primari...

...Per la consideració que em mereix l'artde Manuel Humbert, passaré per alt la sevafigura exposada i particularment pel frag-ment de les mans...

...Davant dels dibuixos de Pere Yngladal'advocat defensor segurament remarcarà ladigitació agilfssima, la sensibilitat omen-tal, la suggestiva expressivitat i astres me-reixedores excellències, però jo tinc l'obli-gació de subratllar un perniciós virtuosismeen alguns moments d'aquests dibuixos. Lagràcia de la línia és molt important,però...(No recordo l'acabament d'aquest paràgraf.)

... En aquest paisatge del moll del carbó,Francesc Labarta intenta renovar-se cap alformulisme fauve, però el seu pòsit acade-mista ja és massa filtrat i l'acord no acaba

...Joaquim Mombrú pot dir, i amb raó,que els seus quadros són d'una objecti-vitat amable, prudent i fins' d'una -justasituació de valors, però i en el subjecti

-visme indispensable emn totes les ob:es d'art,que no hi pensa ?...

...L'art substanciós de Josep Obiols ésmalaguanyat per sotmetre's a un geome-trisme imperatiu de la e(omposició, comaixí succeeix en la figura ajeguda. Sortque ens presenta, a més a més, altres telesben reso-líes i una colla de bons dibuixos.

•• .lo Pascual també ens podria dir queel scu paisatge d'Olot fa molt bonic, peròen aquest cas, jo ]i contestaria ((fa tan bo-nic, tant... que no m'agrada».

Si el Jurat em demanés -: -Són correctes els dibuixos de Josep Rà-

fols?, contestaria : Sí, Però si em preguntéssi són sensibles, diria : «Aquests que teniudavant dels ulls, en molt pocs comptatsmoments.)(

...Enric C. Ricart ens presenta unes piro-tures massa esterilitzades...

...I aquí teniu la darrera pintura d'a-questa exposició, una figura d'Alfred Sis-quella. Mai, com ara, serà oportuna la fraseque els darrers seran cls primers. Davantd'aquesta admirable figura només assenya-laria—si hagués de presentar-vos un de-licte—el fragment oposat a la llum de lacara...

...I passem ara a l'escultura exhibida enaquest Saló de ((Les Arts i els Artistes».

Enric Casanovas ens mostra dues obresdr la seva producció normal i un cap denoia; en el qual aconsegueix unes palpi

-tants delicadeses de la forma......Josep Clarà, continua, amb el seu

bronze, l'escultura pictórica d'altres vega-des...

...Josep Dunyac ha fet un retrat moltviu i ajustat de Pompeu Fabra, però enles abres escultures no hi ha la vertebraciónecessària, ni l'emoció de la forma... Aques-ta figura dreta és la mateixa escultura,ea dimensions reduïdes, de la que hi haemplaçada en el parc de la Ciutadella. Encréixgr de dimensions ha augmentat, ve-ritablement, de valor. La figura del paroés una obra que honora el seu autor ; encanvi, no podem dir el mateix de les queteniu davant, excepció . feta del bon retratd'En Fabra...

...EI deformisme—altres vegades emotiu—de les escultures d'Apelaes Fenosa enaquest retrat ha fallat. Potser ha fallat perallò que en diuen manca d'ofici, sigui comsigui...

Els baixos-relleus de Josep Granyer sónreeixits de composició, però de menys estilque altres vegades. L'escorç del bras deiguitarrista no és prou ben explicat..

Resulta que Joan Rebu11 és el darrerescultor que comentem.

Podríem, doncs, aplicar-li el mateix afo-risme dit a En Sisquella, i també seriajust...

1 des d'aquest moment, gairebé, ja norecordo res més del meu somni...

Ah I Sí. Recordo que les exigents acu-sacions del fiscal em sulfuraven perquè ca-haya les veritables qualitats de les obresd'aquests artistes i abans d'esperar l'in-forme de l'advocat defensor vaig aixecar

-me determinat a empendre llur defensa.Senyor President—vaig exclamar—, de-

mano que se'm concedeixi la paraula»...i potser amb el gest d'aixecar el braç he.tirat per terra ei despertador, el cendreramb les set burilles, el llibre - i el vasd'aigua.

MÀRIUS GIFREDA

Ben poques són les obres simfòniquesdeis autors romàntics que han guanyat laposteritat, però n'hi ha una, la Simfonia'zcompleta, de Schubert, que es podrà pre-sentar sempre com un model d'inspiraciói perfecta construcció. Els seus temes, prin-cipalment els del primer temps, entonatspels instruments de corda baixa, aviat cap-ten l'oient, que va seguint tota l'obra senseesforç i amb certa complaença íntima, imolt temps després d'haver-la sentida en-cara perdura en l'oïda el record d'aquellesmelodies exquisides. El disc, i més en mú•sica simfònica, tot i la seva perfecció ac-tual, no serveix per a presentar una obra,ja n'hi ha prou amb què sígui un bonrecord d'una anterior audició de concert, .i en aquestes obres desproveides de con-trastos violents i amb una instrumenta-ció clara i definida, arriben a familiaritzaramb el gran públic les obres cabdals dela música. Heus ací un bon servei del discque, encara .que modest, ha d'ésser benagraït. Són mo3te$, les edicions en disc d'a- -questa simfonia,; ) els discos que ara om-ple ]'orquestra ile Filadèlfia, poden presea-tàr-se cóm`, els millors : interpretació sò-bria, però més animada que altres sentidestambé en disc, . dirigides per mestres ale-manys, i amb un intent ben reeixit d'in-tensificar l'expressió en els moments culmi-nants de l'obra:,No se sap de quins mitjanses val el mestre' Stokanvski per assolir la.perfecció que obté en els enregistramentsde la seva òrquestra, però no hi ha dubteque entre ells hi 'ha una especial distribuciódels micròfens i 'també l'audició en una .sala de grans dinienstons i d'una acústicaque eneomanat:1 disc una sonoritat d'am-plitud que fa gtye se senti l'orquestra enun conjunt befí definit. 'L'aprés midi d'un faune, de Débussy,

;l'obra clàssica de la música moderna fran-cesa, també sovinteja . em els programes dediscos. Aquesta varietat d'enregistramentspermet seguir les diferents varietats que en]'interpretació difícil d'aquesta obra donendes orquestres més famoses. La publicadaper la casa Odeón és de l'Orquestra del«Concerts Colonnen, que dirigeix el mestrePiernné molt d'acord amb les exigènciesd'aquesta música subtil, en la qual abun-den les sonoritats vellutades i disperses.

Les obres simfòniques amb temes folk-lòrics rarament assoleixen una difusió uni-versal, i únicament són conegudes en elspaïsos d'on són les cançons que comenten.Uinicament quan els autors gaudeixen degran autoritat, com és el cas de Rimsky ialtres autors russbs, poden .assolir una grandifusió.

Els Divertissements sur des chansonsrusses, del músic francès Rabeau, , tot iemprant e] folk-lore rus, semblen, per haseva elegància, més una obra francesa, puixl'orquestració els treu el color popular -pera formar una fantasia simfònica.

Aquí, amb la música simfònica, - parlaremd'una Rapsòdia en Jazz, composició que,en forma de concert, interpreta l'OrquestraWhiteman amb piano solista, formada perdiversos fragments del film sonor El Reidel` Jaez. Les, sonoritats del piano, i mésprenent aquesta forma de contrapunt rítmic,són les que més s'avenen amb les del jazzper a formar un •conjunt concertant. !Et}discos ja havíem sentit aquests conjunts depiano i jazz, però incidentalment, l;en elfragment d'algun ballable. En aquesta Rapsòdia, .escrita en forma de fantasia, hi hamés llibertat per les variacions pianMïques,però cal confessar, reconeixent sémpr - 1'eXcel-lent interpretació, que ]'escritura samfònica no és encara perfectas -i`áixò molt peGhaver emprat temes que més donen -per uttballable que per una forma. s.p (ònj^t. FC3"ha 1'inten.t d'acumular- a1s--rnstrtiuenistesdificultats que fan que, a!l^irtter ratat aquel-ta obra, es converteixi .: en ürttàciáde la qual només es poden sortir. se s. mú-sics de l'orquestra Paul • Wiiitemátt `'Ambaquest conjunt de piano i jazz es podenobtenir obres interessantíssimes, ,però peraixò val més fugir, tant dels ballables comdels arranjaments d'altres obres de l'or-questra clàssica. -.

- J. G.

DES DE MADRID

El Saló de TardorDIBCOBMUSICA SIMFONICA

^R . -F ^

c_.8r A

Els moblesd oficina mésbons, ele-ganesí baratsDemaneu catàleg queenviem grafuífamenf

ORRISMarca I2egisfrada

La millor màquinaFabricació europea

Grran Pallerde reparacióde màquinesd'escriure

Venda de papercarbó, cinfes ialfres accessoris

t

Descomptes especials per a Ajuntaments i col•legis

F. FERRER .AYMAR. Claris, 5. - BARCELONA. - TEL. 19763

3

La dona de l'impedit.—Mira que plourà,Joain. Faries millor d'agafar dos paraigües.

(Ric et Rae, París.)

1'

AIGUA

DE ROGALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè pateix d'Albuminúría,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquima4osesNefri4is crònica, es curarà ra=

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALIAURA

S'expèn en ampolles de Ii&e i migi en garrafons de vuiE litres

Dlstribuldors generals

FORT-UNY,–S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmerorr, 133

¡ NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastenia Impotencia (en totes les seves manifeskacionsl,

r mal de cap, cansament mental, perdua dememòria, vertígens, fadíga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, histerisme i trastorns nerviosos en general de les dones itols els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotamentnerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul la itot elsistema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que verifiquen treballs excessius, tant (ísícscom morals o intel lectuals, esportistes, homes de ciència, tínanciers, artistes, comerciants, indus trials,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gravees potencials del Dr. Soivré, tots els esrourços oexeercicis fàcilment í disposant l'organisme per rependre'Is sovint i amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa i sense violentar l'organisme, amb energies pròpies de la joventut.

Suscrivïu-vos a MIRADORSETMANARI CAZALAPelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

EI Sr.

que viu a

carrer..... _ n.o es subscriu a MIRADOR

pel preu fixat de 2'50 pies. frimestre,

de........_ de 193...Srynamrt •

El metge. —I sobretot, absolutament res

llapis.

tinta ! No sé què fer?El marit. —De moment, escriure amb

La dona.—El non s'ha begut tota la dí treball intellectual.

cles ?El inetge.-Oh, això sí, és clar !

El periodista.—Però puc seguir fent arti-

(Das Kleiue Witzbatt, Leipsic)

(Ric et Rac, Paris)

WWWWWWWWJ-

Societat Espanyola de Carburs Metal'Iîcs

Correus, Apartat tao BARCELONATeleg., "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °j a DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICE :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES, materials d'aportació per la SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

WWWW

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fill de B. CARCASONArallar 1 lsIoatx: ESCUDILLERS BLANCS, t. • T.Iè?s.1liii

Casa fundada en 1875

Braguers Regtuladorsprr a retenció absoluta de la trencadura. — Faixes de totes menes

Faixa-cotilla abdominal.— Models moderns

Cotilles Ortopèdiques

per a guarir o corregir les desviacions de l'esquena

Més de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Venda a 5'50 ptas. flasoÓ, po totes les priocipais farmàcies d'Espanya, Portugal 1 Amèrica

NOTA. – Dirigins-se i tràmetént o'25 pies. en' segells de correu per al franqueig a Oficines LaboratorioSòhatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratis un llibre exp!ícatiu sobre l'origen, desenrotilamenitractament d'aquestes malalties.

Anuncieu a MIRADORCONFORT

—Ja ho crec si .s el millor hotel! Cadadia fan pueta als escuradents vells!

(Marius, Marsella)