El Jurat, els autors que li havien sotmès ! mesa verbalment, amb importants variants,un llibre i el públic, tots ens hem tret un ! per alguns dels seus components des quepes de sobre. 1 ,per molts anys puguem tor- varen abandonar l'estrada presidencial nonar-hi amb tanta bona fe com aquest anv hauran tingut la virtut de satisfer a Carlesi amb la mateixa passió, però amb una Soldevila. No cal que recollim aquestes de-mica més de diplomàcia. 1 claraoions, però sí que volem fer constar

Joan Puig i Ferreter ha obtingut el pri- que el sistema introdueix una perillosa no-mer Premi Crexells, La història del Premi vetat en el funcionament dels jurats. Cal-comença amb un gran nom. Rovira i Vir- drà que els mantenidors del Premi Crexellsilig ha dit que l'obra premiada, El cercle procurin evitar que pugui reproduir-se el fet•màgic, no és pas la millor novella de Puig El Jurat — permeti-se'ns la lliçó — ha dei Ferreter, però en opinió del Jurat cap al- cenvir-se als estatuts que diuen concreta-tre dels llibres que foren sotmesos al seu i ment que es limitarà a donar el resultat de

El Jurat del Premi Crexells. — D'esquerra a dreta: Carles Rahola, J. M. Junoy,A. Calvet, P. Fabra, J. Cabot, J. M. LòQez - Picó, C. Riba

—En quin any va morir Felip II?— Mort, diu? M'ho hauria pogut dir d'una manera no tan sobtada.

Any I. Núm. 47. - Barcelona, dijous 19 de desembre 1929

presentarà, avui i demà una

sessió especial de Cinema.

Preu: 2v cènts. - Pelai, 62. 'delèt. 15s0L?. - Jubscripcio: t'SV ptes. trimestre

EL PREMI JOAN CREXELLS

El any a ju icacióprimerEls dijous blancs MIRADOR INDISCRET

EXAGERACIÓ

Una mala interpretació

Canvi de papers

Una vegada ens vàrem quedar literalment El venerable Narets 011er, designat en el

esmaperduts. Llegíem una fulla que no cal lloc d'honor per al cerimonial del Premi

anomenar, entre altres raons perquè no és Cr xells, sembla que no estava gaire infor-

única en el seu tarannà. mat sobre l'historial i la significació del

Fa un cert tems d'aquesta lectura i no premi.

podriem donar detalls massa exactes, fer bé Heus aquí que s'acostava l'hora de laproclamació del guanyador i el senyor Nar-

que una pacient exploració ens reconduiria cís 011er no apareixia per enlloc. Finalmental Qassatge que eñs féu perdre l'esma. Però va ésser descobert en la seva penya habi-sí que ens quedà gravada a la memòria, tual de l'Or del Rhin.gosaríem dir que per sempre més, una fra- Don Narcís es va excusar.se que Flaubert hauria aprofitat fer al seu — Francament -- va dir — em pensavaprojectat recull de la bétise humaine, que l'acte s'havia suspès... No s'ha mort

En la dita fulla es éarlava d'un tema En Crexells?

veredicte no tenia tantes condicions, tantaforça de novella. Per altra part, la figura delseu autor rés una de les més importants dela nostra literatura. Cap altre escriptor ca-talà no ha sabut crear un m6n de personat-ges, tot un cens de personatgas;`fets de' arnd ossos, tots vius, t alguns d'ells probable-ment immortals. Segurament aquesta sèriede personatges eren més nombrosos que elsdels altres llibres plegats, i com que erenmajoria i cridaven més i es veien assistitsper aquell gran poble que forma les obresde Puig i Ferreter s' an imposat, i ambraó.

Han lliurat batalla 'per a aquest premiPuig' i Ferreter i Carles Soldevila. Ha ditRovira i Virgili que aquests dos autors sónels antípodes de la nostra' literatura. Aixàés exacte i també és cert que, segons Ro-vira i Virgili, la massa popular s'ha decan-tat per Puig i Ferreter, i els intellectualsper Soldevila. Subratllem això per retre ho-menatge al Jurat. Format por homes delletres, el Jurat ha votat a favor d'Ei cerclemàgic. Qué voleu niés? Comentant aquestveredicte s'han dit moltes coses despropor-cionades. Un diari comarcal no va vacillara escriure que la prova que el Jurat éshonest la heni.m en el fet que hagi votata favor d'El cercle màgic. Això rés inquali-ficable. ¿I si hagués votat en contra, noseria igualment honest? Potser en faremun gra massa. Això és molt poc esportiu.

També és una barbaritat l'afinmació d'unmala-llengua que preté que la majoria vavotar contra n'autor que més envela. Sil'altra afirmació era poc esportiva, aquestapotser n'és massa. Per aquest camí aviatno trobaríem set homes que volguessin cons-tituir un jurat.

Certament, hi ha múltiples raons literà-ries per a votar El cercle màgic. No calia,doncs, que el Jurat donés explicacions. Ladeclaració oficiosa acordada pel Jurat i tra-

Sessïons MIRADOR

Vist el gran interés desvetllat per lasessió que tindrà lloc aquesta nit alcinema Rialto, serà repetida clemà di-vendres amb el mateix programa.

Un film documental:

LOFOBRANQUISUn film d'avantguerra:

LA CORTINA NEGRAUn film d'avantguarda:

LA PETITA LILYrealitzat per CAVALCANT[

Un film de P. Fejos:

SOLEDATestrena a Barcelona, projectant -seexclusivament a les Sessions MIRADOR

tan frívol com el de la moda, és a dir, frí-vol com se'l sol gendre tothom que no escapfiqui massa amb certs filòsofs alemanysmoderns dels quals la Revista de Occidenteté bona cura de procurar-nos la coneixença.

L'anònim articulista s'esgarrifava — comli passa tot sovint — dels estralls dels cos -tums moderns. Encara que anònim, per unacasualitat providencial sabem de qui es trac-ta i li identifiquem la 15roducció al Qnimercop d'ull. Aquell dia l'home s'havia enge-gat contra els cabells curts, les faldilles cur-tes, les mànegues curtes, les mitges de sedai els mallots de bany. Tot, fins ara, rutlla-va de la manera que era de {reveure. Totde cos, una frase ens fén dubtar de la nos-tra comprensió. Rellegida, ens haguéremde rendir a l'evidència.

Aquell bon home — és una frase feta —no feia pas broma; escrivia seriosament i

arborat, com de costum, de la "més santaindignació i, també com de costum, delmenyspreu més absolut de les normes méselementals de la 15onderació.

Atribuïa, com aquell que no diu res, lamoda que és actual des d'uns quants anysençà, a una )vasta conspiració judeo-maçò-nican.

Evidentment, deu ésser molt dificil tim-1utar la moda a algú concretament, encaraque els principals creadors de models si-guin coneguts arreu del món; però llur coin-cidència fa encara més inexplicables les evo-lucions de la moda.

Evidentment també, als jueus, als franc-maçons i als ciutadans que poden ostentar— si ho_ creuen convenient — ambdues con-dicions alhora, els i odçn ésser imputadesmoltes coses. Però en bona ref'è, no hau-ríem cregut mai que els primers, afanyatsa crear una llar jueva, o a fer-se rics ban-quers, o a primfilar damunt el Talmud, niels segons, submergits en tenebroses .i sim-bòliques reunions, tinguessin tant de tempsfer esmerçar en un afer com el de crearuna moda dita immoral.

És clar que l'home ja procurava expli-car-se, i veia els fonaments mateixos de_ lacivilització minats i trontollats per unes co-ses que, als ulls dels mortals que no tenimmalícia, no prenen gran importància.

Malgrat l'eloqüència, més ben intencio-nada que reeixida, de l'arborat impugna-

1 don, i després d'haver-hi Qensat, per exem-ple, a les plataformes dels tramvies d'im-/erial o en reunions particulars, hem arri-bat a la conclusió que la civilització no éstan poca cosa que depengui d'uns centíme-tres de faldilles ni d'uns pams de cabell.

Fet i fet, la creiem més sòlida i ben arra-pada., Si una guerra de quatre anys, amb

Sembla que el principal handicap amb qué mig món •embolicat i l'altre mig quasi qua_

ha topat el senvor Puig i Ferreter són cer- si, oto ha pogut aterrar-la, a despit de les

tes campan yes que alguns dels seus adori- profecies, bastant oblidades ja, dels filòsofs

radors, amb una espontaneïtat i una incons- germano-bàltics, és almenys desl7roQorcionat

ciència que no podia comprometre el nom de pensar que pot ressentir-se del color ded'En Puig, varen iniciar des d'alguns pe- les mitges o la forma dels paiames.

ribdies comarcals. El diable no hauria fet En un altre temps en què la separació depitjor aquesta feina. Un mateix article, sen- géneres erra més estricta, hom no solia ado-

se ni una variant, va sortir el mateix dia lar el to a¢ocalditic fer matèries tan efí-

en dos diaris de dues ciutats molt allunva- meres.des. El text era d'un maquiavelisme moltpobre. Començava dient que calia donar elpremi a qui bonament el mereixés. Es par-lava llavors de les dues obres que se'l dis-putaven i es feia constar que si Fanny, deCarles Soldevila no arribava a la mida de-manada i, malgrat això era premiada, escometria una gran injustícia. ¿Qui va fercórrer que Fanny no feia la mida? Aques-ta nota i les altres que varen seguir-la aca-baven amb aquella demagògia literària, queno ens cansarem de denunciar, aimb tot allòdels ahumilsn, l'ninterés humà» i altres con-sideracions extraliteràries justificades quansurten del poble, però que fan l'efecte debel. interessats quan mouen la ploma decerts homes que no són ni poble ni intellec-tuals.

Els principals responsables d'aquesta cam-panya són els que convençuts que ésimpossible igualar l'estil de Carles Solde-vila creuen, pobrets, que amb quatre frasesdemagògiques d'un to mitinesc poden igua-lar els grans momen&s verament genials dePuig i Ferreter. Ha estat una campanvad'analfabets de segon grau que ni podiamolestar a Carles Soldevila ni esquitxar defang a Puig i Ferreter. Però aquestes cam-panyes han donat una punta d'agre al nos-tre principal torneig literari.

S'ha dit i repetit i ja forma part de laliteratura del Premi Crexells, que aquestadistinció no és una consagració sinó unestímul. Perb l'obra de Joan Puig i Ferretertema ja la consagració del pafs. L'autorpremiat anuncia la continuació d'El cerclemàgic. Això vol dir que el premi haurà

i actuat també com a estimulant. Ens en fe-licitem.

Franquesa

La sala d'actes de l'Ateneu. Hom acabade fer la proclamació oficial del guanyadordel Premi Crexells. Tots plegats fan unescares bastant llargues. En Josep Pla s'acos-ta a En Pompeu Fabra, i li diu

— Sembla que el Jurat està consternat,eh?

L'època bona d'En Junoy junior

En havor-se fet a l'Ateneu la proclamaciód'En Puig i Ferreter com guanyador delPremi Crexells, es comentava en un grupl'actitud d'En Josep M. Junoy.

— Quina llàstima, aquest xicot — excla-mà .algú —. Havia tingut una època bona.

— Sí; quan dibuixava capellans al Papi-tu — respongué un altre.

Un avantatge

Mime. Albany i la sevacompanyia — unatroupe pour l'Espagne et le Maroc -- handonat unes representacions de vodevil fran-

cs al Teatre Novetats. En tots els segonsactes de eles obrers que han representat hihavia un llit en escena i un parell de per-sonatges ficats dintre l'esmentat llit.

Un espectador comentava, sense poder

dissimular l'enveja— Ells rai, que poden dormir amb como-

ditat...

Les causes i els efectes

Santiago Russinyol està acabant d'enlles-+i:- r !Íor aote titu1.at idlrt.lJtfr-

celoneta, que serà estrenat aquesta tempo-rada al Novetats.

Per tal de documentar-se, En Russinyolvol anar a passar algunes nits a l'Excelsior.Almenys, aquest és el pretext que ha do-nat a alguns dels seus íntims. Però a al-guns amics, encara més íntims, els ma fetla següent confidència— Ja •és ben trist que per .poder fer una

mica de juerga sense que et demanin expli-cacions no tinguis mésremei que escriureun sainet en dos actes!

Que no hi hagi vessament de sang

El fil] d'En Pitarra ha escrit un manifestmolt llarg adreçat a las demás provinciasespañolas y a la nuestra a les quals demanaque intervinguin 'por tal que sigui tret desota el monument del seu pare el socorro

—que en diu el] — que .hi ha estat inaugurat

fa poc.Cs un manifest de tons vib^rants, en el

qual demana que tothom passi .per l'Ajun-

tament, que els barcelonins donem per noexistent la comoditat de referència, i unapila decoses més. Diu que és qüestió dedignitat de ferdesaparèixer allá que atacael olfato. uÁhora — afegeix — que na osaconsejo derramamiento de sangre.»

Els barcelonins sabran el que han de fer.El fill d'En Pitarra acaba implorant aóp-tico respeto)) per al seu pare. I diu que sano lo hiciéreis, no quedará de nuestra ciu-dad piedra sobre Qiedra.

Nosaltres ho advertim. No estem per res-ponsabilitats.

Amb la sorpresa consegüent fou rebutl'anunci d'una conferéneia por la conegudaballarina i teoritzadora de la dansa, la se-nyoreta Aurea de Sarrà.

La sorpresa ve del fet que fins ara eraAmbrosi Carrion, per exemple, qui donavala conferència, i Aurea de Sarrà qui laillustrava amb demostracions pràctiques.

Ara potser serà a càrrec de Carrion,doncs,que anirà la part ballable de la conferència.

Anècdotes de Gibert, l'empresari

Com a tants d'altres En Gibert va des-cobrir .a Manolo Utor. Millor dit, el aMus-clairei. El va fer debutar amb la Marina il'home, •en sortir a cantar, es va equivocari en comptes de cantar allò ian conegut de

Costas las de Levante...,va dir :

Al ver en la inmensa llanuradel mar...

El van xiular molt.Gibert el va tranquilitzar, va fer que es-

tudiés dues setmanes i al cap de quinzedies va anunciar el debut del ((Musclaire>)dient

((Debut del tenor Manolo Utor con la1) MAR1NA))

que ya se ha aprendido.)

Competència

Agrb això d'anun• iar En 'Gibert és undels homes que snillor ho fa. Tothom recor-da que en una temporada de molta compe-tència teatral, éll, en llençar les llistes decompanyia, va possar al peu :

(IPRECIOSEsperamos que los pongan los demàs

para hacerlo mbs baratado.n

Match

Tenia una companyia d'opereta a Terras-sa. Es va anunciar La princesa del dólar ihu varen fer tan malament que el públicféu baixar el teló abans d'acabar l'obra.

En Gibert agafa al director i l'abronca.—Això no pot anar. Això és un escàndol.

Jo pago perqub es treballi bé. Demh s'hade tornar a fer La princesa- del dólar i hade sortir bé...

I .a l'endemà per tot Terrassa hi haviauns cartells que déien((Esta noche gran cartel-revancha. Se re-

presentará La princesa del dólar que ano-che fué pateada. Y al que no le guste se ledevolverá e1 importe.))

Baralla a "El Progreso"

El Progreso, com tothom sap, és el dia-ri que defensa les ,idees del senyor Ler-roux. El senyor Lerroux és home que témolta gent de confiança i cada dos per tresreorganitza el seu partit i el seu diari. Araho ha fet. Escriví una cartó al senyor Vi-naixa nomenant-lo director d'El Progreso ifiança ; envià una altra carta al senyor Co-lomines Maseras nomenant-lo redactor encap, gerent i donant-li 'tota la confiança, iuna altra carta al senvor Cebrià (?) nome-nant-lo administrador i donant-li tota la con-fiança. Amés a més pregava que tots tres,per a la bona marxa del diari, fessin comuna societat i prenguessin els acords permajoria de vots. Els dos darrers s'aliaren icada cop que es reunien prenien els acordsen contra del parer del senyor Vinaixa queno podia publicar ni una gasetilla davantde l'oposició dels senyors Coloraines Mase-res i Cebrié.

I l'altre dia — it de desembre — en nomde l'Aliança Republicana, els senvos Vi-naixa i Colomines Maseres s'atonyinarende valent.

I ara que parlem del Partit Radical...

La Casa del ,pueblo ja no existeix. I elpartit radical s'ha vist obligat a traslladar

-se allá on abans .havia estat el Palacio deCristal, antic cafè de cambreres.

— SI — deia bromejant un directiu de laFraternidad Republicana —, hem buscat unlocal amb sala de ball iperquè ara el ball ésel que manté les idees. El jovent si no ballano se sent republicà.

Inconsciència

Amb motiu de la festa de les modistetes,alguns teatres han ofert sorpreses a1 ptíhlic.Així, Elena Jordi, per celebra la diada, po-

sà al cartell La Presonera.Per altra banda, els cartells del Goya

anuncien l'obra de Bourdet amb la picantadvertència : No ata para señoritas.Quin concepte deu tenir la senvora Jordi

de les modistetes barcelonines? Sembla queen aquest punt, com en molts d'altres, lacreadora de Te ha guiñado un ojo no téles idees molt clares.

Ja ho va dir ella— Resulta que no hi ha funció? Doncs

bé, me'n aniré al cine, i si no hi quebo,aniré a comprar-me una cotilla.

la darrera votació. No calen, doncs, expli-cacions del' vot.

Fent una excepció sobre el cas del senyarJ. M. Junov, que cada any vota a favord'un llibre per ell editat, creiem que elsaltres sis "út^embres del jurat ieunehten icsmàximes condicions de competència en totsels sentits del mot. Però mitja dotzena d'ho-mes eminents formant juntapoden ésservíctimes d'un instant de destarotament, so-bretot si algun d'ells comença a pesar isospesar i a deixar-se emportar pel precau-cionisme.

L'encertada actuació del jurat que va ele-gir l'any passat la reina de les modistetespodia haver servit d'exemple al Jurat delPremi Crexells. ¿Qué .haurien dit si el Ju-rat de les modistetes després de l'elecció dela reina hagués fet oficialment certes dis-tincions impertinents? Certament, és inad-missible que el Jurat pogués dir que si laPepeta pera maca, en canvi la Carmeta...aquell perfil, aquells ulls, etc., etc.

De tat cal tenir experiència. El veredicteté molta importància literària, però no ésun fet transcendental que pugui pendre unahora de son a cap dels membres del Jurat.

***

C

Llucieta Canyà, regidora?

Davant la possibilitat que dintre de pocse celebrin eleccions municipals, ham es .preguntava:

—I la Lliga, sense element jove — al-rnenvs no se li coneix —, qui presentará?Un dels que eren presents a la conversa,

féu:— Presentarà una candidatura de barbes

blanques en companyia de la Llucieta Canyà.

T 0$ BRONQUITIS,CATARROS, ASMA, etc

La verdadera medicación balsámicaLa encontrará con el uso de las

iF

CARPETES DE COCO BELGUES Josep Llenó l^as^ Fab^^a° t ?

I CATIFES UE TOTES MENES Avitlb, 60 - Petritxol, 15

W & U1 i

Amigable composició

Una vegada , es discutia davant d'EnFrancesc Pujols el mèrit d'una persona. Elsparers eren molt dividits. La meitat delspresents afirmaven rodonament que el sub-jecte en qüestió era molt savi, un xicot moltinstruït, de molt de criteri, etc. L'altra mei-tat, que era un sabatasses, un ase insupor-table...

En Pujols intervingué, conciliador.— No ho feu tan fort, els uns ni els al-

tres. Trobem un terme mig, acordem que ésun sa.vitasses.

Guanyant-se el present de Reis

Els fills del pintor Joaquim Torres-Garcia,cap dels quals no arriba a vint anys, hanobert una exposició de llurs obres a les Ga-lenes Dalmau.

Amb l'ambició limitada pròpia de l'edatjovenílvola en què es troben, Ohmpia, lfi-gènia i August Torres-Garcia no pretenenguanvar-se la immortalitat amb aquesta ex-posiotó, sinó que no s'amaguen de dir queen destinaran els - beneficis a comprar-seuna gramola.

Cita textual

L'historiador 'Carreras Valls acaba de pu-blicar un llibre, Catalunya descobridora d'A-mèrica. Tot fullejant-lo, trobem com a le-ma d'una de les seves parts, una cita del'italià Cèsar Cántú reproduïda en castellà.

Indubtablement, el senvor 'Carreras Vallsdeu •ésser d'aquells que diuen

— Perquè ja hodigué Jesucrist : Amaoslos unos a los otros.

Els espontanis

Les representacions d'El Fakir Bengajrur,a Romea, 'han donat lloc a una sèrie decuriosos lincidents. Cada nit hi ha algun delsactors que prenen part a la representació desde 'les butaques que es troba que el veídel costat, un espectador de bona fe, lidoni amables consells. Per exompie, quans'apaguen els llums i sona un tret; els ac-tors que es troben al pati de butaques sónels que criden més fort, demanant auxili.

L'altra nit, 'la Maria Lluïsa Rodríguez esva trobar que un senyor la va voler cal-mar:

— No s'espanti, senyoreta. No veu queaixò forma part de la comèdia? —li va dir,tot fent el viu.

Uns minutsdesprés, quan va veure quela senyora Rodríguez pujava de debò a I'es-cenari : el bon senyor va estar a punt dedesmaiar-se.

L'inexhaurible Jaumet

Es sabut que En Jaume Borràs cultivauna respectuosa antipatia pel seu germà En-ric. En Jaurnet considera que l'altre 'ha es-tat l'ombra fatídica de tota la seva vida,el que 11 ha privat d'ocupar e1 lloc d'honorque U correspon dintre l'escena espanyola.

Parlant d'aquest -tema, En Jaumet ha ditla següent frase:

— Si voleu, l'Enric serà tán alt com Co-lom, però jo sóc un 'lleó d'aquells de baix!

La dispesera tiple

qq JAquesta és de oa uim Montero. La contaell, vaja.

Feien Agua, azucarillos y aguardiente.Hi ha un moment en què es diu aquest

diàleg:—¡Qué hermosa está Febea!.—(Quién es Febea, niña?—La luna, mamá... Ilay cirros y cúmu-

los y .esto va a acabar en un meteoro acuá-tico...

Doncs bé, la noia que havia de fer-hoera catalana •i va començar dient;

—i Qué hermosa está Febeta !—¿Quién es Febeta, , niña?—La luna, mamá... Hay churros y múscu-

los...I res més. Ací es va acabar la represen-

tació.

Mestre Ruyra home pulcre

Mestre Ruyra, a més a més de fumar ca-liquenyos, és un home que té cura de tot.Tot ho guarda, res na estripa, tot Iho lligai ho cataloga. L'altre dia diuen que la mi-nvona va trobar un . pa•quetet que devia te-nir alguna ,cosa molt important a dintre.Fins :estava laorat. La •minyona llegí ambestupefacció el següent : «Trossos de cor

-dill que no poden servir per a res.»

A dos quilòmetres de Reus hi ha l'Insti-tut Pere Mata, per alienats. Es un establi-ment iin ortantíssim dintre del ram. Undels millors d'Europa. Actualment hi ha in-ternats a la ratlla de nou cents malalts.

EP director del Sanatori és el Dr. JosepBriañsó, i el subdirector, el Dr. FrancescAbelló.

**x

Una tarda tranquila de desembre. Unsol tebi barra el paisatge suau i ponderatdel Camp de Tarragona. La terra té undelicat color de brisa i, al capdavall, lafranja tèrbola del mar, d'un to d'.absenta.Paisatge magnífic, mancat d'escenografia igrandiloqüència, on la vista reposa plàcida

-ment.Seria difícil —diu el Dr. Abelló -- esco-

llir un panorama i un clima més adientspor a les necessitats dels nostres malalts...

El Dr. Abelló ens acompanya en 1a vi-

sita a les diverses installacions de l'Institut.En .aquesta hora de la tarda, bona ,part dels

malalts es passegen pel parc, la majoria,sols, altres, en grups de dos o tres. Els in-terroga a tots, amablement, en bon com

-pany. A .alguns els pregunta pel seu estat,a d'altres els parla d'un tema qualsevol,sempre a¢nb un to rialler i optimista. Elsalienats agraeixen molt que hom s'interes-si seriosament pels seus petits o grans pro-blemes. El Dr. Abelló ,practica un sistemacalculat de conversa. Els dóna la raó en totel que siguitemes més o menys banals, ien totes les reflexions o queixes que els ma-lalts 'li adrecen. Solament els porta lacontra quan pretenen desentendre's d'algu-na pràctica del règim al qual estan sotme-sos. En aquests .casos, els parla igualmentamb una gran suavitat i els dóna tota me-na de raons per a convèncer-los, com si estractés de fer entrar en raó un individunormal.

—'Doctor Abelló ! Doctor Abelló !F s un malalt que, des de certa distància,

interpella el nostre acompanyant. Es tractad'un senyor de (mitja edat, correctament ves-tit amb un trajo gris. Aquest detall és sin-gularment 'remarcable perquè, en general,tots els malalts que veiem no presenten capmena de _preocupació d'elegància, ans benal contrari. Ja se sap que una de les prime-res .manifestacions del desviament mentalés un abandonament absolut de la persona..

— Doctor- Abelló — exclama el nostre lo-me — per què no em canvien de quarto?'Jali ne dit que allk no puc respirar, na hiha ventilació de cap mena...

El doctor sembla molt iimpressionat peraquesta denúncia.

— Com s'entén ! Encara no l'han traslla-dat? I això que vaig donar ordres... Estiguitranquil que aquesta nit mateixa li donaremuna altra habitació.

Evidentment, el gaciviaran de (cambra. Allàon el malalt diu oque no pot respirar)) és,per cert, una habitació de luxe, tan ben.parada com pugui estar-ho la del millorhotel. No obstant, el trasllat el calmarà mo-mentàniament. Aquest malalt, entre altrescoses, té la mafia d'ésser peix, de que totsels seus avantpassats eren peixos. Per micaque pugui, aprofita totes les ocasions perficar-se a la banyera i menjar trossos depa sota de l'aigua.

Ara tehim al davant un malalt que parlafebrosament al doctor Abelló.

— Quin dret teniu a fer-me viure contrala meva voluntat? Em vull matar ! Emvull matar!

Dos vigilants se l'emporten ràpidament ala infermeria. Unes hores després vindrà, elsulls plens de llágrimes, a donar una vegadamés les gràcies al doctor Abelló per haver-liprivat de suïcidar-se.

La desfilada de tots aquells malalts„sentir les seves queixes, les seves lamenta-cions, els seus projectes, constitueix un es-pectacle allucinant. Alguns parlen amb unanormalitat absoluta, d'altres us conten lesfantasies més extraordinàries amb un aplomimpressionant. Els tipos més diversos, lescares més variades, tenen un tret comú queels caracteritza : els ulls, aquells ulls obses-sionants, que us parlen d'habitants d'unaltre món...

En general, la majoria de malalts es dis-treuen moltes estones escoltant la ràdio oels gramòfons, llegint o jugant al billar.Molts d'ells estan subsorits a periòdics irevistes. El diari que té 'més subscriptorsdintre l'establiment és El Día Gráfico. Encanvi, La Publicitat té, només, dos abonats.Són dos senyors, un de Tarragona, l'altrede Madrid. No entenen pl català, però diuenque el diari • els agrada...

Heus aquí un camp de futbol, de midesreglamentàries, on dos equips estan dispu-tant un partit. Els jugadors són tots alie-nats, el mateix que i'àrbitre que dirigeix elmatch. A remarcar, de seguida, l'extraor-dinària correcció dels jugadors, el compteque posen en no fer-se mal els uns als al-tres. No obstant, i com a mida preventiva,el reglament adoptat pel sanatori prohibeixen absolut les càrregues i les empentes en-tre els jugadors. En aquest punt, l'àrbitremostra una gran rigidesa. Vàrem .apreciar,però, que en matèria d'offsides tenia la imà-nega molt m'és ampla.

No gaire llunv del camp de fútbol hi hauna pista de tennis. Quan nosaltres passempel davant s'està celebrant una partida, deparells. Els jugadors — és evident —1ii po-sen molt més coratge que encert. Solamentun espectador els contempla, amb aire mo-feta. El seu somriure es barreja amb el nos-tre i, ja en plena complicitat de sentiments,ens dedica una confidència:

— No en facin cas, són uns ximples...El nostre interlocutor és un home de car-

rera que, en la seva joventut, s'havia dis-tingit per la seva extraordinària intelligèti-cia. Actualment està completament infanti

-litzat. Fa una pila d'anys que no llegeixaltres llibres que el Juanito i el Epitomedel párvulo.

Aquí teniim una senyora que, en passar,ens saluda amablement. Aquesta dona so-freix retractació mental — ens diu el doc-tor Abelló — que lï ve de la nit de nuvis.Quan es va despertar va trobar el marit pon-jat d'una biga del sostre, en la mateixa ha-bitació... La intelligència de la pobra ma-lalta ha anat disminuint fins arribar a unestat completament primitiu. Ara es passala vida fent-se ,penjolls i collarets ambtroncs, filferros,. cordills, fulles d'arbre... Ésamb un cert orgull que exhibeix els atributsde la seva trista coqueteria.

Entrem en una sala del compartiment dedones. Deu haver-hi unes cinquanta malal-tes que cusen, llegeixen, parlenentre elles...Se n'acosta una i, amb gran misteri, dónauna carta al doctor.

— Aquesta pobra dona — ens expliquenmés tard — no viurà pas més de sis emesos.No té salvació possible. Es víctima de la sí-fi lis.

— Hereditària?— No ; a consequència del matrimoni. En

canvi, el seu marit està molt bo, gráciesa Déu.

E1 doctor Abelló es guarda la carta, dela mateixa manera com guarda tota menade manuscrits, dibuixos i treballs de qual'

-sevol ordre que facin els malalts. Totesaquestes coses són interessantíssimes 'per al'estudi de la psicologia dels dements, ïmolt útils, sobretot per a .poder classificarIlur malaltia.

A part d'aquestes suggestions d'ordrecientífic, els manuscrits, .pintures i tota me-na de labors sortides de mans dels alienatsofereixen un (remarcable interès als ulls dequalsevol profà.

Entrem, si us plau, al petit museu par-ticular de l'Institut. • Una de les malaltesque més han contribuït a la riquesa del mu-

seu és Una pobra dona, una pagesa d'unpoblet pirenenc, que aquí ]i diuen la Passe-rella. La Passetetla cultiva la lírica folliad'un exaltat amor per un ;passerell. Aquestdelicat ocell és el seu .marit, li diu unes co-ses molt tendres, no l'abandona mai... Undels gravats que publiquem en aquesta pà-gina és un mocador brodat per aquesta ma-lalta. El treball és fet servint-se, com aganxet, d'un filferro, i els fils, de tota me-na de colors, són trets dels llocs més insos-pitats. Aquest mocador, ccm tots els múlti-pies treballs de la passerella — una menade barrets fets amb cabells, senatxos cons-truïts amb borra d'espardenyes, dibuixos degran fantasia, etc. — está decorat amb di-verses siluetes de passerell, l'amant mera-vellós...

L'altre gravat que publiquem representadues de les produccions d'un altre malalt,un pagès del camp de Tarragona, al qualla malaltia ha revelat unes innates condi-

^s

^1 i v It ^lit^i lp rs n t sap^i¡I r,,

^^alÏ dú %^ ^ré9y+^ .

t^'' v ^n. j r71 a ll i ^c

syi

, -.

cions d'escultor. Cal dir que .aquestes pecestenen tines dimensions, si fa no fa, com unamoneda de cinc pessetes. Són uns paíetshabilíssimament manipulats, servint -se, perúnica eina, d'una ,pedra qualsevol.En aquest museu domnnen, sobretot, les

pintures. L'estil d'aquestes té una sornblan-ça sorprenent .amb els quadros de l'escoladita avantguardista. En canvi; els nianus-crits que fullegem — en general, unes llar-guíssimes disquisicions sobre temes trans-cendentals — no difereixen gaire, quant alto i a la forma, a la gràcia amb què gene-ralment s'expressen una sèrie d'il1ustres col-laboradors dels nostres diaris.

A remarcar una voluminosa novella queglossa les possibles relacions del següenttríptic r la Chelïto. Romanones i Benet XV.

^a ^r

Ara tenim al davant un home vell, taci-turn, que mira fixament a terra, sense mou-re's. . El Dr. Abelló l'interroga„ com a tots.

—^Com va aix?—. Com vol que vagi — respon amb una

ven fosca — , ganes d'anar-me'n, vet aquí.— Però que us falta alguna cosa? On y o-

leo anar que estigueu 'millar que aquí?— Em falta la llibertat — reprèn, aixecant

el ulls.— 1 què en fareu. de la Llibertat?— Caram ! I vostès qué en fan?Ens ha emirat amb ulls de desafiament.

Què valeu contestar-li? L'home està carre-gat de raó, sembla. Solament hi ha un pe-tït detall: aquest malalt és autor, per duesvegades, de delictes de sang. Ha estat re-butjat por tres manicomis. La darrera ve-gada que va estar en llibertat, va assassinargla seva mare i la seva muller. Ara es pas-seja per les avingudes de l'Institut PereMata, en completa 1'Iibertat, aparentment.

— Però, no ,pot lésser perillós? — pregun-tem al Dr. Abelló.

— Aquí tenim una infinitat de malalts— contesta — que han comès delictes desang. Aquell mateix que veuen allí — ensassenvala un home d'uns quaranta anys,d'aire ingenu, vestit amb una bata — vamatar un metge, en el darrer establimenton va estar tancat. Aquesta llibertat de quègaudeixen és més fictícia que real. De fet,,encara que no ho sembli, estan sempre es-tretament vigilats, sobretot els perillosos. Laqüestió està en donar-los la impressió quehom no es malfia d'ells. No cal dir queaquest sistema és el millor. Com explicar-se,si no, que aquí no 'hagi ocorregut mai elmés petit incident?

Fins en els més petits detalls l'InstitutPere Mata ofereix sempre aquella tendènciaa donar un aire amable i acollidor o totes lesseves organitzacions. Per exemple, no veu-

reu enlloc aquelles sinistres reixes de ferrode la majoria de manicomis. Aquí, totes lesobertures estan convenientment protegides,naturalment, però els ferros estan collocatscom si formessin un delicat detall ornamen-tal de les vidrieres, sense la anés petita apa

-riència de duresa o violència. Altrament,hom ti a renunciat en absolut a l'ús de lacamisa de força, fins al punt que ben aviat

comptem exhibir-la corn una curiositat enel museu particular del Sanatori. Aquest sis-tema dolcificador es fa extensiu fins a lesparaules. Mai sentireu en llavis d'algú dela casa el mots manicomi, boig, crim... Aquíes parla, només, de sanatoris, de malalts,de delictes de sang...

JOSEP MARIA PLANES

Betina. — En aquestes estones que fonel glaç de l'aperitiu L'escalfor d'una con-versa desllorigada, em recordo d'altres co-pes pretèrites, amb uns líquids tenyits decommiseració i beguts sense gens d'expe-riència. Una d'aquestes copes era reservadaa (Botina. Aleshores la nostra terrassa teniatotes les conseqüències d'un banv turc. Vi-víem sobre una catifa de closques de mariscmastegades, i al davant dels nostres ullsbadava la boca una carnisseria bàrbara.Aquelles carnisseries de Madrid que exposenel cadàver d'una vedella partit per la mei-tat amb tot el pèl a l'esquena . ,

Qui era Betina? Va aparèixer a les nos-tres reunions en el moment fantasïsta quea mi em varen començar a caure els cabellsdel cap. Botina era una xicota que es dedi-cava a la pintura afauveu. Aleshores aques-ta .pal aula encara dringava una mica.. Entreels arbres i l'ocre de litografia románticade Madrid tina cosa com Betina tenia undelicat xisclet d'oreneta exòtica.

Betina, segons cantaven els seus ,papers,havia nascut a la costa de Borneo; en les •seves venes hi havia una barreja inofensivad'humor d'orangutan i d'humor de pirataholandès. Sabia moltes llengües vives, peròarrossegava les síllabes amb una. tristesamortal als ulls. Anava vestida pobrament:robes torrades de color d•hàbil de frare,.brutes i sargides, robes de basar de negres,en el qual els parroquians només compreno un gec o unes calces, i sempre van ambla meitat del cos despullat. Betina d'uïa unbarret de cuiro, una mena de casc d'avia-dor i una pell de gat que no abandonavamai el' seu coll •encara que fes una calorasfixiant.

De l'edat 1 la bellesa de Setina no se'npoden dir grans coses. Tenia un nas me-nut, uns ulls menuts i un bou tros de 'pe11cosida en la part obaga de la galta dreta.Algú afirmava que Botina no tenia sexe,o, si en tenia, li era completament inútil.La seva edat era aquélla edat tendra detotes .les noies •que passen la maroma ambuna ombrella de paper un maillot de sedaartificial. Les ungles de Betina eren negresi els duts II havi€n agafat un aire de guants-de. nicotina, a conseqüència de l't s d'unescigarretes pèssimes ,que tenien gust de pa-pollones socarrimades.

Betina estava enamorada (l'un xicot quetreia de tant en tant el nas ai . Café Calonial. Aquest xicot no era ni carn ni peix,tenia una ferocitat agra a les dents 1 lamisèria' li permetia fer de tant en tant al-guna extravagància, com, ,per exemple, anara un ball de Carnaval amb una disfressaperfecta de Dama dé lés Camèlies. El pre-ferit menvspreava aosolutament a . Betina,sobretot reia amb una brutalitat gens dissi-mulada quan Botina ens ensenyava els seusdibuixos, ;perquè Retina dibuixava continua-ment, amb una passió mecànica.

Un dia IBetina com,paregué amb el caparrapat ; havia ofert, com Berenice, la sevacabellera ; l'havia escapçada bàrbarament,amb unes d'aquelles estisores. llargues ,i ne-gres que serveixen per talla r. el peix. La ca-bellera de Betina va ser el present què ellaféu al •seo amant. El xicot la va penjar lli-gada en forma de cua de guineu a la- 'cap-çalera del seu llit, en una cambra de dis-pesa •criminal, sense un moble en estat desalut i sense una gota de eordialitat.

Al cap de poc temps aquest minyó va te-nir d'anar a II'Afrioa a fer de soldat; s'hiva passar uns quants mesos, fins que unabala ai va foradar els ronyons.

L'art de' Betina era de I'es coses més sin-gulars i més ácidos que s'han vist. Atacadad'expressionisme germànic i d'invencionsmamcomials, Betina omplia el ;paper de rat-lles pornogràfiques i desesperades. Més tardhe contemplat els somnis dels surtealistesmés o menys freudians, i resten pàll^ids alcostat de l'tnbra de Betina. Aquesta xicotavolia convertir les visions del microscopi engrans parades i grans ballets. Volia donarvida a les secrecions sanes i ales seorecionsproduïdes per la °patologia, i representar-lesen forma d'éssers que tenen cames i 'braçosque duen barret de copa ï fumen ,pispes ex-cellents. Tot plegat un negoci repugnant ihorrible, que de vegades deixava de sergrotesc ï feia una sensació de buit '1 L'allòque se'n diu cebrïment de' cor.

Els nostres companys del' Cafè Colonialcontemplaven l'obra de Botina de imolt diver-ses maneres.

Alguns deixaven anar un comentari es-tripat i canalla que Betina no sabia maiquè volia dir. Altres ploraven d'emoció, ialtres es liquidaven d'entusïasme.

Un dia Alfredo de Villacián, el meu des-graciat amic, va venir a despertar-me, i vaentrar com un boig a la imeya cambra, unamica tempestejada, d'estudiant. Em va fersaber que Betina era a la presó, i feia dos

dies que no havia menjat Ires ; acudia a miperquè encara que tots plegats aleshores

no teníem un ral, la .meva armilla era unpunt más sanejada que les altres. Jo emvaig llevar, compràrem un quilo de gambes,una ,lliura de pernil i una rotllana de pinyad'Amèrica ; tot això a Botina li va fer unaset horrible.La pobra xicota era acusada d'espionatge,

i al cap de poc temps va passar la frontera

mai 'hem sabut com.Unsquants anys més tard he vist en al-

guna d'aquestes misterioses revistes d'a-vantguarda que es fan al Nord d'Europala reproducció d'unes imatges junt amb elselogis desesperats d'una pintora holandesaanomenada iBetina G...

Josar MARIA DE SAGARRA

UNA TARDA A L'ALTRE MÓN L'APERITIU

GRAVATS TIPOGRtFICS ' BADAL I CAMATS Paría, 201. Telèfon 74071

No tractaré pas de parlar de la importàn-cia social del cinema. Quant de paper t detinta s'ha esmerçat en això, inútilment! tQuants noms de moralistes més o anenysillustres han signat cròniques sobre aques-

ta qüestió palpitant !Les meves apreciacions generals no inte-

ressen a ningú, però el que pot interessarés una petita mostra de la influència educa-

tiva del film, damunt l'esperit primitiu isimple d'un home eixit de la selva verge. 1

Prenguem per mostra una petita illa quetothom coneix de sentir anomenar i des-criure : Tahití.Jo he passat alguns anys ien aquest pa-

radís polinésic, i he tingut ocasió d'obser-ver l'efecte extraordinari que el cinema haproduït als tahitians.

Fa uns dotze .anys, segons varen dir-me,que la ,primera cinta cinematogràfica va ar-ribar a Tahití. L'expectació va ésser gran!Imagineu-vos (i ho fareu sen ese sforç) laimpressió prodigiosa que les primeres vi-sions de la pantalla produïren als salvatges.Els hi aparegué talment com un miracle.I passada la primera emoció, de fet sobre-natural i prodigiós, el cine esdevingué •pelstahitians l'única i poderosa necessitat espiaritual. (Pocs saben de llegir, la pintura nala capeixen ni els emociona, la música hau-ria estat el sol rival del cinema, però la mésbella i atraient de totes les harmonies, laque més senten ells, els arribà de Califòr-nia al mateix temps que les pellícules`. lamúsica de jazz! I ara viu intensáment 111-gada a l'espectacle de llurs somnis.)L'anhel més gran d'un indígena és anar

a veure pellícules. Privar-los d'aquest plaerés llevar-los la sola fantasia de llurs mo-destes existències.

Nosaltres beco recollit en el nostre cotxe,una velleta que marxava penosament da-munt la ruta, a uns vuit quilòmetres llunvde Papeete. Ens digué que anava a veureun film!

En els districtes llunyans de la capital nohi queda joventut. ¿Per qué treballar allí siels dissabtes no hi ha cine?Les minyones us deixen en see 'si no els

doneu prou llibertat per a assitir al — perelles — grandiós espectacle.

Si teniu un cafè d un restaurant, no comp-teu ^pas amb els servents des de les vuit delvespre.

Fs una veritable revolució social !N'he fet poc en dir qde el cinema era

per a ells 1a sola necessitat espiritual, hed'afegir que el cinema els, ha educat, civ -litzat i modernitzat com no ho •farien ni hofaran missionistes pedagogs ni gernnanetesde la Misericòrdia.

En cada moviment rítmic de la vida ciu-tadana trobareu una vibració més o menys

subtil, de la influència del cinema. El bom-bar que acut a apagar un foc; el gendarmeque corre en bicicleta (de motos no n'hi haencara pels agents) darrera d'un automobi-lista •que va massa rabent; el jovenet quesaluda una noia llevant-se el seu capell decow-boy, o beu una cervesa estintolant-sede colzes al taulell, i llençant la peça decoure amb un gest displicent; la jovenetaque es cobreix amb un xal, usa sabates ambtaló, remena els flancs i tira el cap enreracom les actrius de la Paramount o la MetroGoldwyn ; el noi que salta una tanca o la

u noia que flaira una flor, tot -és copia't delcine!, conscientment o inconscientm+ert (detot hi ha una mica).

El cinema s'ha filtrat a través de l'ànima

Rancúnia mortal ingènua i dúctil del maorí, com l'aigua es

Una errada

El viatge de Mac Donald al Canadà alfinal de l'estiu va estar inspirat pel desigde fer tema bona sembrada de simpaties algran dominion, que és una fitxa molt con-siderable en el joc actual de l'Imperi bu-tànic. La preocupació dominant del primerministre anglès era la d'ésser amable i es-;yiritual en tots els moments de contacteamb la població canadenca.

-4 una reunió pública Mac Donald va ferun discurs del tro més amistós i cordialpossible, i entrenat pel bon acólliment del'auditori, com si parlés entre companys,per a reforçar un concepte, es va valer d'unexemple que creia d'èxit segur. Era el casd'un bon catòlic, aficionat a la beguda que,tenint por d'embriagar-se Qer no pecar, vadiscórrer que podria donar-se el gust debeure sense perill si ho feia abans d'anar amissa, perquè en arribant a l'església espodria confessar i rebre el perdó tot seguitdesprés del pecat.

L'anècdota va estar molt llun',' d'ésserun èxit. Els catòlics estaven en majoria alpúblic i s'ho van gendre molt malament.Era -una burla contra el sagrament de la.penitència,. L'endemà varen sortir de totesles trones protestes vehements contra lapropaganda imQrudent del primer ministreen viatge de proselitisme purità. Sorprès iamoïnat, Mac Donald' va donar explicacionstan afectuoses i d'una sinceritat tan trans-parent, que va aconseguir esvair el malefecte del discurs, però el disgust va ésserde pronòstic.

La Fouchardière, esmentant el fet, acon-sellava a 'Mac Donald que en les seves e-regrinacions a terres estranyes i en les se-ves exhibicions davant de públiçs diferentsdel seu, oblidi la seva devoció de puritàactiu. Si fos un descregut, el públic catòlicdel Canadà no s'hauria ofès. L'hauria es-coltat , sense passió com un neutre. Però unmilitant ja és altra cosa. Una crítica d'ellés una ofensa perquè flaira el combat, imés encara en qüestions de pràctiques re-ligioses, que són les que més separen. N'hiha molt (roques que siguin comunes a totesles confessions.

Per demostrar-ho, La Fouchardière tambées val d'un exemple com Mac Donald. Pot-ser fer modèstia, diu que l'exemfrle és co-negut.

Després d'un gran naufragi — conta — estrobaren refugiats a una barca de salva-ment uns guants rescapats. N'hi havia detotes les religions. Un catòlic, un protes-tant, un ortodox, un jueu, un budista, unmusulmà i Un negre. El temporal no aca-bava d'amainar i la barca començava a feraigües, quam el més ardit va parlar als nàu-frags:

— Companys: Sembla que anem a mo-rir. Tots voldríem el consol de poder rebreels auxilis de la nostra religió o implorarla protecció divina per si ens creu dignesdel salvament. Però estem junts i esteniasols. Ningú no pot ajudar a l'altre perquèla creença no és la mateixa. Pensem unacte de comunió que pugui ajuntar-nos enun mateix consol, ja que ens uneix la ma-teixa dissort.

Tots els nàufrags callen perquè tots me-diten. Però el negre, bondadós com són totsels homes de color de la literatura de deanys ençà, es decideix a dir el qué ha pensat.

— Fem una capta.

filtra ,per la sorra. Els penetra, els amara,els modifica. Ha deixat damunt llur socie-at una marca palesa, inconfusible. D'unconjunt mal paït d'arguments de pellícula,ells n'han fet el patró de llurs vides. Lapellícula americana vulgar (que és la queels serveixen més sovint), es compon d'unseguit d'immoralitats que condueixen inva-riablement a un fi altament moral. Als tahi-tians els manca força de voluntat per asso-

ir la finalitat edificant i es contenten ambles immoralitats dels mitjans.

Ells s'han tornat a poc a poc mentiders,[ladres, irrespectuosos, busca-raons, i hanoblidat que en els films a'ixó era fet perabnegacio i sacrifici.

Elles esdevenen coquetes, falses, infidels,a fi d'imitar les heroïnes de película, sensepensar que allí es penedeixen o pequenper amor.

El jazz ha col1aborat eficaçment i amb èxit.a I'educaoió dels maorís. Ells obliden mési més llurs gestes salvatges, originals i in-gènues, per ;imitar les danses nostres. (Les.dels civilitzats, que són una imitació del'erotisme negre.) Ara una noia o un noi dePapeete moderna fa tot el que pot per re-

tòrcer les cames a tall de xárleston, o pa-rodiar un ximi amb vinclaments , de tors itremolins de dansa autòctona.

Els dos grans patrons de llurs vides són

els estels de la pantalla i les gramoles.Ara ja sentireu tot el sant dia xiular i

cantar foxtrots i xàrlestons i menvsprearamo fàstic les velles danses polinèsiques ifes gracioses cançons de les illes Hawai.

Reconegueu amb Ini • que el cinema, acom-panyat del jazz ha fet pujar els salvatgesfins al nostre nivell.

Si un jove; benmodern, de la hona so-cierat europea arnés — posem per cas —'aTahití, es trobaria, gràcies als progressosde la pantalla, amb un sens fi d'afinitats arnbel polinésics de la capital oceànica.

Podgien ,passar l'estona admirablement.L'europeu no s'adonaria fins molt de tempsdesprés de la diferència aclaparadora que hi

pot baver entre .un veritable ciutadà i unsalvatge ben vestit i modernitzat.

— Qui t'agrada més, Corinne Grifith oDorothv Sebastian?

— El xàrleston o el foxtrot?— Nova York rés més populós que Chicas

go. San Francisco és anés pintoresc queSant Lluís. (Els dos interlocutors han recor-regut les ciutats a través de la pantalla.)Discutiran o estaran d'acord, perd s ns club-te trobaran una diversitat de temes d'inte-rès comú. Les grans lluites del futbol o dela boxa els apassionen gairebé en el mateixgrau d'intensitat. Un disc de gramòfon potésser un nou tema de conversa distret. Itot això no hauria estat possible deu o dot

-ze anys enrera ! Aleshores el cinema i eljazz no havien encara educat els salvatges

posant-los gairebé al nivell nostre.No tractaré, però, de comparar aqueixa

mena de ciutadans oceànics amb alguns jo-ves, dames i damiselles de la bona sooietatd'aquí. En 1a faisó d'estar a .missa o d'es-coltar un concert o una conferència no hi

ha pas qui ens guanyi. Per aqueixa bandael nostre •esnobisme és eselatant. Un sal-vatge de Tahití faria 'mal ,paper a Músicada Camera, al Conferentia Club o a qual

-sevulla missa d'una. Seria capaç d'avorrir-se i de na parlar ni pregar a Déu, però sí

d'estar-se quiet,AURORA BERTRANA

Guillem II, que ha estat sempre moltsupersticiós i s'hi ha tornat més en el seuexili, estava preocupat per la fatalitat d'u-nes prediccions fetes l'any 1913 en la re-vista anglesa L'Astronomia 'moderna perl'holandès van Wagenhingen, que profetit-zava els fets ocorreguts fans l'any 1918.

Amb l'afany de saber l'esdevenidor, va ferescriure a Peter johanstein—un famós vi-dent berlinès que havia profetitzat el gua-riment de Jordi V d'Anglaterra en el mo-ment més greu de la seva recent malal-tia —fer a preguntar-li si era possible larestauració de la seva dinastia o si moririaa l'exili.

Johanstein va contestar; però la seva res-posta ha restat inconeguda de tothom, ex-cepte de l'ex-kaiser, que, un cop llegida .la carta, la va estripar en mil bocins ambn gest de ràbia.Després d'aquest fet, Guillem II va que-

dar molt abatut, paré en conèixer la ma-laltica de Clemenceau es va tornar a ani-suar com si preveiés el desmentiment d'unadesagradable profecia. Va .seguir dia per diales noves que es rebien de l'estat de salutdel Tigre i quan va saber la seva mort va

exclamar:— Un de més. Decididament els enterra -

ré tots.

OblitL'ambaixador francès a Bèlgica, que fa

unes setmanes va morir. M. Maurice Her-bette, va ésser consultat per un industrialestablert a Brusselles sobre el que opinavade la guerra entre russos i xinesos perquè

tenia per tancar un tracte important ambuns comerciants de la Corea.

— Bé — va contestar Herbette —. Emsembla que Moscou. i Pequín han suspès jales hostilitats.

I després d'un moment:— El que hí ha és que em penso que

s'hauran oblidat d'avisar als exèrcits.

ElectoralsAmb motiu de les darreres eleccions pre-

sidencials a Mèxic, accidentades com decostum, s'ha recordat un mot del cèlebrePresident Porfirio Días, un mot d'avant

-guerra. Li anunciaren que durant unes elec-

cions, usa dotzena dels seus partidaris ha..vien estat agredits a trets pels contraris iqua tots dotze havien mort,

Porfirio Días no es va immutar.— Ja havien votat? — preguntà.

— sí: acabaven de votar.—.9ixí va bé.Hi ha qui día que Porfirio Días rw ne-

cessitava pas que els seus partidaris es pren- ,guessin la molèstia de votar per guanyarunes eleccions. En tenien prou amb quedar-se amb tots els vots dels altres.

ha por/al òvomct/iina' La joventut creu que el gaudir

é de bona salin és una cosa ben natural; els vells, en canvi, sabenapreciar-la. Perxó les persones ex-perimentades donen Ovomallina afurs fills o a llurs nets; car volenveu é Is sans i forts i ben armatscontra les vicisituds' de la vida.L'home fort és optimista i estima lavida que és la dot dels qui tenenbona salut.

EI nombre de les persones deconstitució malaltissa és ben petit,comparativament al d'aquelles al-

Una tassa

tres qui malméten llur salut per unaalimentacióimprópia o un géneredevida irregular. '`Ens emmetzinemamb metzines cares, per curar-nosamb altres metzines", digué un lite-ral. Si, enlloc d`aixó, preneu Ovo-mahina, aquest fortificant naturalconcentrat a base d'ous. II'et, maltai cacau, us permetrà de soportar lavostra tasca diaria, per feixuga quosigui sense fadiga, mantindràl'equilibri de les vostres fórees i

us preservarà de malalties persis.'

lents.

I

d ORLT áal desdejuni

crea sang, múscles i nirvis.

Llaunes de 250 i 500 grams a les farmàcies i drogueries.

Fabricants: Dr. A. Wander, S. A. - BIÑRNA (Suissa)

MIRAR 3

«TEMOINS » MIRANTA FORA EL CINEMA I ELS SALVATGESAra que tants llibres de guerra es pu- i grades també, com el "Debout les morts! ",

bliquen arreu, bo serà parlar de l'obra "Les Trinxeres de Baionetes ", "Els rius deque sota aquest títol Témoins ha publicat, sang" i tantes altres sobre la por i el co-fa algunes setmanes, J. Norton Cru, pro- I ratge, que tan perilloses podrien ésser, elfessor en el William College Massachus dia de demà per als nostres fills.sets (E. U.) i que ell, en subtítol, quali- En aquest darrer sentit, J. N. Cru téfica d"Assaig d'anàlisi i crítica dels re- paraules tan crues com aquestes:cords de combatents ", editat en francès. 1 "El contacte, el xoc brutal amb les r@ali-

Davant de l'èxit que arreu assolí el Res tats formidables de la guerra, féu a mi-de nou a l'Oest de Remarque i de l'actua- ques la concepció llibresca que es té delslitat que reprengueren autors de la valor actes i dels sentiments del soldat a l'horade Barbusse, Duhamel i Dorgelès, calia del combat, concepció històrica i que jo,verament una obra de pes per no sondro innocent- , havia cregut científica.llar als atacs que segurament s'arremoli- "Sobreel coratge, el patriotisme, el sa-naran a ]'entorn de Témoins, crifici, la mart, ens havien enganyat i, a

Els atacs i les "enquétes" han comen- les primeres bales que sentíem, vèiem, totçat i el que podrien durar! Si el llibre d'una, la mentida de l'anècdota, de la hisTémoins, considerat materialment, en la tòria, de la literatura, de l'art, de les nar-mera constatació de les coses que ens dó- racions dels veterans i dels discursos ofi-na, ja és una pedrera per nodrir de te- cials."mes una generació d'especialistes, conside- En bona hora, deia, ha vingut aquestrat moralment, en la trascendència dels llibre i en veritat que no podia venir entemes que aborda és un món iñexhaurible. altra de millor. En el moment que per a

Concebuda amb dolor en el cor mateix desfer un error se n'anava engendrant unde les trinxeres, on l'autor sentí les pri- altre de més traidor encara. Es volia fermeres angoixes de la guerra, aquesta obra perdre l'encís de la guerra, fent-li perdreneix amb l'ímpetu del qui creu atényer tota bellesa i es començava a sucumbir enla veritat, vençudes les crisis més amar- el perill de fer-la més atraient encara pergues del dubte. camins contraris.

"El meu llibre, diu l'autor, que apareix La sensació que Res de nou a l'Oest emdeu anys després de la guerra, és nat de produí, en aquest sentit, fou tal, que noles meves meditacions dintre les trinxeres, aig saber estar-me de demanar-ne parerés el resultat de catorze anys de pensa- a un home de la probitat moral i literàriaments ininterromputs, aplicats sobre un i de la suficiència de l'escriptor belga, au-mateix tema. tor de novelles interessants com Jonàs i

"Tot detestant ' guerra, més que per d'obres de teatre de la sana modernitat deles misèries que m'

infligia—jo era estoicm Rien qu'un Homme i d'obres de guerra de

per ]es angoixes i las tortures morals, eml'austeritat que Jusqu'à l'Iser, La Boae de

vaig posar aestimr-la c'om a tema. i aestudiar-la en totes les seves fases, amb 1

Flandres i Introduetion à la Vie Militaire.

l'ajuda de la pobresa de mitjans amb qué Em refereixo a Max Deauville. -El repor-

podia comptar. Com més temible se'm re tatge que vaig donar d'ell a Ciática de

velava i embolcallada de misteri, més m'a- Buenos Aires, podria resumir-se dient quepassionava." no hi ha res de menys pompós, de menys

I com no havia de nèixer amb ímpetu inflat, de menys retòric. de menys èpic, deuna obra retinguda per un estudi de set menys triomfal, de més desolat i de mésanys i sobre temes de la tensió dels de la buit que un camp de batalla. Sovint, mésguerra? Temes esdevinguts més tiles ts i endavant, he sentit lVIax Deauville planye's

complexes encara a través de tres de les obres de guerra, dient que els autorscentescentes obres de guerra que J. Cru ona-Cru en fan una epopeia al retés, epopeia al fi.

aliant, com ell diu, la precisióec

de-titza,Avui J. Norton Cru diu referint-se a ell

talls i la rigor del mètode a l'objectivitat.iv

seu Jtitsqu'à l'Iser és el "chef d'oeu-que elEs podrà estar d'acord amb la tesi de dels testimonis de guerra en prosa.vre"Norton Cru o no, tesi que més que en laT émoins té encara un altre interès i és

creació artística pensa en la veritat i en' ens diu quin efecte fan les obres dela influència que poden tenir les obres so- que

l'han feta. Ha-bre la humanitat, però la sola estructuramaterial d'aquesta obra inspira respecte.

guerra als que com ellvent-la viscut de ben a la vora—basti en

Després de donar-nos la introducció en la aquest sentit dir que, ultra els altres ser-qual parla de la gènesi angoixosa del lli- veis que prestà, es passà vint-i-vuit me-bre, dels mètodes de treball que hi ha em- sos a les trinxeres—na vol escriure les se-prat i del fi que hi ha perseguit, fa la crí- ves impressions d'una manera directa, ce-tica de la infinitat de documents que hi dint a les pressions dels seus que ]'hi de-analitza, sovint comparant-los entre ells manaven, sinó que prefereix servir-se'n,classificats en Diaris Records, Reflexions, com ell ens confessa, per a compendie mi-Lletres i Novelles de combatents. La rique- llor les narracions dels seus germans d'ar-.sa en taules de conjunts i de recapitula- i fer-ne una critica seriosa, exoloent-cions en totes les matèries—notes biogrà- mes

ne tota 'fantasia literària, tota complacènfiques dels autors, cossos als quals perta-

de companyonia de lletres, tota reclamcianyeren, llac de l'acció dels fets que es con-ten i altres per i'estil—acaba de donar-nos comercial.la idea del monument de treball que repre- Quan tant s'ha parlat de pau, i no sem-

senta aquesta obra. 1 si a la part material pre per cert amb prou unció,. en bona hora,ajuntem la moral, ]'ànima, la idea mare deixeu-m'ho repetir, veu la llum aquest ili-del llibre que, com ell diu, no és altra que bre. De segur que llibres com aquest hanfer-nos conèixer bé la guerra, veurem la de tenir una eficàcia en l'obra de la pauvalor que s'ha d'acordar a aquesta obra, que no tenen certes Conferències oficialsestigui's o no d'acord amb la seva tesi que sovint s'atribueixen £uncions messiàRespecte 1a valor literària de les abres que niques gens avinents de tan teatrals, niell critica. corts pactes econòmics massa clars de tan

La gosadia és condició que manqui hàbils, ni totes les aliamces i abraçadeseNorton Cru.

Dmateixa manera que

encobridores d'hipocresies. De l'esperitesmena els autors més consagrats, s

lell altre més temiblecara també amb aquell dels homes és d'on s'han d'extirpar les ar-

per bé que més anònim, el poble. Així, rels de la guerra. No és regatejant-li una

mentre d'aquells ens senyala, en uns la unitat naval més o! menys que la farem

manca de veritat, en altres la sensibleria, impossible, sinó restant-li fins el darrer

la literatura, el sadisme o l'egoisme nacio- combatent,nat, d'aquest ens denuncia I'exacerbament V. GASSOLpatriòtic, destruint llegendes, tan consa- Boendael, desembre 1929.

L'èxit -havent superat tot càlcul en les dues pruneres excursions en autocar per' Espanya,

VIAJES MARSANS, S. A.es complau a comun car als seus afavoridors que amb data i er de gener de 1930

sortirà d'aquesta la tercera excursió, visitant

Saragossa, Monestir de Piedra, Alhama d'Aragó, Madrid, CórdobaSevilla, Granada, Múrcia

Alacant, Alcoi, València, Castelló, Tarragona

Quinze dies de viatge amb allotjament i pensió en hotels de tot primer ordrei installació confortable i

AUTOCAR PULLMANN(proveït de calefacció per aire calent)

per 775 pessetes per persona.

Detalls complets en l'Agència VIAJES MARSANS, S. A.Rambla de Canaletes, z i 4 - Barcelona

Conquistador, 44 - Palma de Mallorca Sant Franoesc, t8- OlotPintor Sorolla, t6 - València Major, io - Girona

Madrid, Sevilla, Vigo, Santa Creu de Tenerife, Granada, Saragossa, Bilbao;La Corunya, Pontevedra, Alacant, etc.

•4r4

i • ;Imi^i_;L 4iei_ eI1tr e 1 33.i'a% %a t 4 i e I ir c ir i'u, ^^ • Aquest número ha estat

passat pera censura

1 U PIIIHM(De la COMPAÑÍA IBERO-AMERICANA DE PUBLICACIONES, S. A.)

J Llibres catalans, castellans,francesos, italians, anglesos, ale-manys, etc.

el fascicle segon del

diccionari

de la Llengua (aaIana

' MIRAL3DR•

LES L LETRESii — ZTÄ. •1 -7A[Ç: Eduardo Gómez de Baquero

Conte inèdit d'A. ESCLASANSJaume avançà, vacillant i a passes cur-

tes, per l'estret corredor blanc de l'escala.La llum velada del sostre amorosia les pa-rets amb vels opacs de seda blanca i dau-rada. Una estrella de reflexos d'argent,clavada damunt d'una porta, fitava ambun feix de fiblons truncats les petites ra-joles negres i roges que s'esmunyien ensilenci sota els peus de l'escultor. Jaumes'aturà, al fons de tot del corredor, da-vant la porta 53, i trucà damunt la fustaamb els nusos dels dits. Ningú no li res-pongué. L'escultor enfonsà la mà dreta enla butxaca dels pantalons, féu dringar lacadeneta del clauer, forfollà el pany i obrí.El llum era encès, i tingué un ensurt joiós.Ella hi era! Ràpid, apartà les cortines gro-gues i escrutà àvidament tots els recons del'obrador. Ella no hi era. La vetlla ante-rior, distret amb el treball, seguramentoblidà el llum i marxà sense voltar la clau.La bombeta del sostre, per tant, devia ha-ver cremat tota la nit. Jaume tancà laporta, entrà de nou al talleret i amb ungiravolt nerviós de la mà apartà els drapsencara humits que cabrien el bust de Car-me. La noble serenitat de les faccions d'ellaaturà en sec la nerviositat de l'escultor.Cada vespre, quan apartava els draps mollsi el fang que servava les fines faccions deCarme palpitava de nou, amb vida retro-bada, sota la llum de llampec glaçat de labombeta que cremava damunt el dosserblau-marí, Jaume tenia la sensació tangi-ble que davant d'ell s'encenia un adorablefoc de sarments i que la fredor de lacambra esvaïa. Però ara, ella ja no hi era.Caminà vers la taula curulla de llibres ide projectes, passejà els ulls pels murscoberts de grans dibuixos brodats amb lla

-pis carbó, corpòries teories de sirenes itritons que cavalcaven enllaçats per la cin-tura humana, fuetejant les aigües amb lesamples i llargues cues de peix, i bufant,amb galtes enormement inflades, les con-ques trompetejadores dels corns marins iri-eats de sol i de lluna. Apartà el tamboretd'un cop de peu, arreconà els cavallets, onels quadros a mig pintar dels companysflorien en jardins de taques virolades, apar-tà les cortines de fil cru que cobrien dis-cretament les cristalleries del gran fines-tral, per on de dia les cascades de Llum delsol dringaven joiosament i on ara la bom-

iUN LLIBRE PELS INFANTS

QUE TAMBÉ PLAURÀ ALS GRANS ts

Acaba de sortir el noullibre de contes de

Lola A.ng1 def

MONSENYOR}LLANGARDAIX!

Llibre d'un interès vivís- ,sim, altament suggestiu,tant pel text com pels idibuixos que I'il9ustren.

}Preui 6 pessetes i

ADMINISTRACIÓ 1 VENDA:

EDITORIAL POLÍGLOTA

Petritxol, 8. - BARCELONA

AiguaJineraInural

Vichy CatalàDigestiva

Excelient per a taula

Jaure 1, i i Telèfon i 1655

áVábO^t;;;;;1i

beta elèctrica dansava reproduïda per cadacristallet brillant. Tot el cel rentat de frescera una divina conversa d'estrelles. Pecesde roba voleiaven dalt dels terrats, abri-gades de celístia sota l'alè del vent afuatque xiulava pels carrerons i udolava envessar-se damunt la plaça de Junqueres.El campanar de la Catedral, amb lenta in-diferència irònica, obrí les mans de geganti escampà damunt teulades i terradets l'al-moina d'un esclat d'hores. Les nau. Ja novindria. Jaume deixà caure les cortines is'assegué en l'ampla cadira de braços, es-guardant distretament la claror lletosadels fanals del carrer, tota creuada de llam-pecs vermells i verds, que corrien com serpsfaçanes enlaire i morien en la tenebra dia-gonal del carreró sense sortida, tofa denit més densa que la del cel, dintre la qualbrandaven en silenci les branques feixu-gues de fulles i d'ocells adormits del velljardí d'un collegi de monges. Un repicar detalons damunt l'empedrat fiblà els nervisde Jaume. S'alçà ràpid i obrí mitja fines-tra. Una petita figura femenina, tota ama-gada dins l'abric de pells, caminava persota els balcons, acera enllà, i es perdiaen la plaça esbatanada• Potser era Carme.Una altra figura de dona, embolcalladad'un abric negre amb coll de seda roja idaurada, creuava el carreró silenciós i esfonia sota la llum d'or vell dels voltaicsempolsats. Potser també era Carme. Per-tot arreu, Carme. Dintre l'obrador, nomésJaume. I el bust de fang, a mig treballar.Carme no venia ni vindria. N'estava se-gur. Prengué un llibre del damunt de lataula i provà de llegir. Però les imatgessaltaven de las pàgines impreses i es cor

-poritzaven. Jaume veia al seu davant totesles petites escultures preparades i a puntper a l'exposició• en projecte. Quinze esta-tuetes, producte de tres anys de treball pa-cient i amorós, totes ells animades amb unlleu llengoteig de flama viva. I, al mig, elbust de Carme. Quin aplec harmoniós, quinbell projecte! Veia ja la sala de la vellabotiga, amb els seus murs de color de cen-dra, i, al cim de les altes columnes de fus-ta pintada de gris, els fragments de fangtreballat, que més tard seria marbre ibronze. I presidint l'harmonia dispersa, laflama major, l'harmonia suprema: el bustsereníssim de Carme, Però Carme no ve-nia ni vindria ja. L'engany! Com el sospi-tava i el veia venir, ja feia dies! S'esti-rà damunt l'ample seient i esguardà el sos-tre. Blancor monòtona, com el treball sensela presència d'ella. Del mur de tela i fusta,ran mateix del fang humit, penjava 1'ei-xarpa de Carme, tota florejada i perfuma-da. Jaume s'alçà i la copsà amb violència:La .prengué amb la mà esquerra i l'ama-nyagà amb la dreta, com si fos un gatetde seda viva.

De sobte, pel simple contacte de les mansamb 1'eixarpa, Jaume sentí una punyidaal cor. Aquell bust no s'acabaria. Carme novindria mes. I una bena de sang Ii enrogíels ulls. Tota l'harmonia freturada, l'es-campall d'estatuetes presidides per la tes-ta de Carme, :'anullaria i cauria. I això,només, per una simple absència d'ella. Lisemblà ridícul. Llençà l'eixarpa damuntla cadira, s'apropà al fang i provà de tre-ballar. Però inútil. Abans, cada toc dePein i de fusta damunt el volum que estransïormava en carn, era com el florird'un minúscul pètal de rosa, que s'incor-porava delicadament al coixí de centenars

de pètals que era la testa augusta d'ella.Damunt el simple volum graciós, el tocde la fusta suscitava una espurna de vida,imitadora de la veritable vida que somreia,volublement, al seu costat, ara asseient-se,ara alçant-se, parlant i rient, guaitant ambuna immensa serietat la composició lentai curosa de la propia imatge. Tot de cop,era ella. I l'endemà, per unes quantes di-tades dures, per uns simples tocs desorde-nadors, ja no era ella. I Carme s'admira-va del poderós fluid de vida que sortia delcap dels dits de Jaume. Però cada vegadaque el bust deixava d'assemblar-se a ella,Jaume h deia que l'endemà s'hi assembla-ria més. Era un joc de retrocés per a avan-çar més i millor. 1 Carme somriea, diverti-da, en veure el nou oneig de vida més per-fecta que animava la morta matèria. Jau-me passava els dits per les faccions ama-des. I tocava el fang amb més amor, pera infondre-li la tebior vital de la dona, queel guaitava amb els grans ulls d'infant, in-terrogadors i brilladors. Però ara ja nopodia treballar. Si seguia esculpint, la tas-ta de carn que ella havia somiat, enyorosacom seria de la presència de Carme, noseria més que una trista i freda testa áefang. rerò i què? I què, a fi de comptes?Testa de fang; això era Carme. L'engany!L'engany sospitat! Del rellotge de la Ca-tedral tocaven lea deu. Ja no vindria. Jau-me, foll d'ira, empunyà les eines de fus-ta, com un feix de ganivets. Carme no erares. Carme, ara, no era la dona. Era eldesordre, era l'harmonia del conjunt des-conjuntada. Si venia, ell no hi veuria mésque el projecte de carn, lligat a ell, obli-gatòriament, per a convertir-se en obra defang. No era la dona amada: era, freda-ment, la model. L'engany no era per l'ho-me; era per l'artista. I això no l'hi perdo-nava. Amb engany o sense, l'estàtua es fa-ria. Un trepig doblat, pel carreró atraguéla mirada la Jaume. Potser ara, Ella. Car-me, del braç d'Albert, passava per l'ace-ra; i alçava els ulls, somrient, enlaire, capa la finestra illuminada i velada. Jaumeestrenyé les eines dintre el puny clos, men-tre la parella es fonia en la nit. Ràpid,avançà fins al bust i li enfonsà les fustesal front, com un feix de punyals. Reculà is'agenollà dalt de l'ampla cadira de bra-ços, idiotitzat. Cara avall, com un plor dela testa de fang, s'escorrien dos amplesrierols vermells, llagrimeig de sang. Elsrierols s'ajuntaven al peu del bust de Car-me, i regalimant per la grisor del suportde fusta, avançaven lentament cap a Jau-me, pel damunt de les rajoles negres irages.

A. ESCLASANS

ADVERTIMENTi 1lavíem planejat tota una pàgina parlantdel resultat del Premi Crexells i del triomf de"EI cercle màgic". El senyor Joan Puig i Fe-rreter sap que això éa veritat. Molestat el se-nyor Puig per un article publicat per ManuelBrunet a "La Publicitat", comentant el vere-dicte del Jurat del Premi Crexells, ens ha tirata terra un projecte que l'hauria satisfet. Nohavent pogut a darrera hora solucionar aques-ta dificultat, no tenim temps de pensar unaltre projecte,

Gómez de Baquero havia seguit les carre-res de Dret i de Filosofia i Lletres ; exercíla primera algun temps, i seguí tota lavida prestant atendió a les qüestions jurí

-diques, però aviat deixà l'exercici de glaprofessió per dedicar-se de ple a la collabo-ració en revistes i diaris.

Als vint-i-set anys, en 1891, començà aescriure en la Revista de España i publicàLa nueva teosofía, llibre que ell mateix ban

-dejà de l'edició de les seves obres completesactualment en curs de publicació, el segonvolum de les quals ha sortit fa pocs dies.

En 1896 inicià la seva collaboració aLa España Moderna, una de les revistesmés serioses publicades en llengua espa-nyola, en la qual co•laborà Menéndez y Pe-layo i que féu conèixer obres cabdals deciència, història i filosofia. Pocs an ys des-prés, quan tenia al seu càrrec la crítica u -terària de Los Llunes de El Imparcial, adop-tà el pseudònim d'Andrenio per a la sevacollaboració a La Época. Sota el , seu nom osota aquest pseudònim, ha signat innom-brables articles, amb una abundància talque amb els apareguts amb una sola d'a-questes dues firmes n'hi ha prou per soli-dificar un prestigi.

D'origen polític conservador, en 1918 co-mençà la _seva collaboració a El Sol i LaVoz. És principalment des d'aquests dos dia-ris on l'hem conegut els que encara podempassar per joves. Es també en aquests dosdiaris on Gómez de 'Baquero havia de pres-tar major interès del fins aleshores mos-trat per ell envers les qüestions polítiques,preocupant-s e dels problemes 'més vitals delpaís i dels de tot el món. Aparegué alesho-res el tractadista polític fins llavors nomésentrevist.

D'entre els llibres ,publicats per Gómezde Baquero, esmentem Letras e ideas (1905),Aspectos (1909), Escenas de la vida moderna(1913), El colapso de la of inión liberal enEspaña (1922), Cartas a Amar'anta (1924),Las fuentes del Derecho en la presente cri-sis jurídica (1924), Soldados y paisajes deItalia (ipi8), Novelas y novelistas, El rena-cimiento de la novela en el siglo XIX, etc.Darrerament havien començat de publicar-seles seves obres completes, de les quals hanaparegut fins ara els dos primers volums,Guignol i Pee-Club.En 1924 ingressà a I'Académia Espanyola,

on, en 'ocasió de la candidatura de Pérez deAyala, donà una mostra més de la rectituddel seu esperit.

Ara, a Madrid, on havia nascut el io de

w

desembre de 1864, ha mort d'un càncer de1'estòmac,

ARnb Gómez de Baquero desapareix de laliteratura espanyola contemporània una deles seves figures més importants, un delsassagistes més considerables de llengua cas-tellana.

Cal pensar que durant una quarantenad'anys, Gómez de Baquero ha escrit gaire

-bé un article diari, que, en mans d'ell, esconvertia en un petit assaig. No cal dir,doncs, la multiplicitat de temes que had'haver tocat. Al servei d'aquesta missió;posseïa una cultura sòlida, una àmplia in-formació, una curiositat oontinuament des-vetllada i un criteri equànime i serè queno trontollava ni en els moments més agutsde les polèmiques a les quals no es potsostreure, una vegada o altra, un home queescriu cada dia per al públic.

Entre aquestes polèriques, recordem, perexemple, la que sostingué amb Eugeniod'Ors, breu però substanciosa.

Cal dir que 'Gómez de IBaquero posseïa, amés a més d'un judici equilibrat, un estilsuau que li privava de caure en excessosmortificants per a l'adversari .

Hem esmentat, ens sembla, les qualitatsmés rellevante d'aquest home que acaba demorir estoicament, preveient 1a seva fi pro-pera, i ha mort, gairebé es pot dir, amb laploma a la mà. Però, com que escrivim desde Barcelona, a aquella llista de les sevesqualitats n'hem d'afegir unes altres : 1'in-terés amb què seguia les nostres cases iels comentaris que hi dedicava - Això li ha-via guanyat nombroses simpaties a Cata-lunya i es pot dir que, de tots els seuscompanys en el vehicle d'expressió, era elmés llegit ací.

Ens sembla també que hem assenyalat glaimportància de da seva tasca; però fóra pocel que hem dit, puix que podria pendre'sper una valoració purament quantitativa, sino haguéssim donat als seus articles el qua-lificatiu d'assaigs. Per bé que aquesta pa-raula acostumi a reservar-se a treballs demajors profunditat i extensió, bé mereixenaquest nom els seus articl es, en els qualsels temes del moment i més rics de contin

-gut, eren .presentats al gran públic en .aquellestil gens pedantesc, clar .i entenedor queels feia assequibles a tothom, sense queaixò resultés en perjudici de llur vàlua.

Per al periodisme espanyol s'ha tancatuna de les finestres des de les quals erapossible de contemplar un panorama mésextens i amés 'ifmpid alhora. — J. C.

w

amb la correspon-dència castellana

Preu: 8 pessetes

J Obres de text i de consulta. + Pot adquirir-se

J Llibres d'art i tècnics a totes les llibreries

Ronda de la Universitat, 1, i Corts, 592

SALVAT EDITORES, S. A. Mallorca, 41.49BARCELONA

COL LECC16 LES ALES ESTESES : Avui suri el volum XIII R p N D A N T D E N i T PER JOSEP L L EO M A R T • 80 Cts.POPULAR

Espectacle, diuen els cartells anunciadors fumar una cigarreta al hall. Els autors esd'El fakir Bengapur, 1 ben poques vegades proposen, ja des del començament, lligarhavem vist el mot espectacle tan ben apli- ' íntimament ]'espectador amb l'intèrpret, icat com aquesta. Els remarcables números és natural que si els actors fan tots els pos-de music-hall que inicien l'espectacle ; la sibles per trencar aquest lligam, la comu-manera hàbil de lligar l'espectador a •l'ac- nió volguda es desfà i l'obra perd el no-ció bon punt intervé el comissari de policia • ranta per cent d'interès. En aquest sentitla tasca del fakir, tranquila i misteriosa, en trobem que el senyor comissari de policial'aclariment d'un crim de més categoria que hauria de repartir l'exercici de les sevesmolts dels que a París omplen columnes funcions entre ]'escenari, els passadissos isenceres de diari ; la desesperació de l'em- àdhuc els rengles de butaques. La senyorapresari davant d'un fet inèdit, fins aleshores, M. LI. Rodríguez — en el rol anecdòtic que

al seu teatre ; la materialització d'espectresels trets oportunament inoportuns ; el trucfinal de ventriloquia... Tat plegat, lector,se'ns ha endut i ens hem deixat emportarper la torrentada fastasmagòrica d'aquestespectacle. I hem oblidat enterament totesles fórmules fetes i etiquetades que pogués

-sim dur de bagatge per tal d'aplicar-les al'obra. Deixar-se endur ;per l'espectacle se-ria, segons Kessel, el mètode ideal por uncrític. Aquesta vegada, doncs, involuntària

-ment haurem de seguir aquest mètode i ju-dicar El fakir BengaQur segons les impres-sions de simple espectador. I amb satisfac-ció ; quan ]'interés d'un espectacle se usenduu de bell antuvi, us doneu compte delfet que no sou, com en altres ocasions, unsimple mecanisme de control.

**;<D'altra banda, m'apressaré a dir, amb

Díez Canedo, que El fakir BengaQur és unade les infinites maneres de divertir-se queno són teatre.

Més 'ben dit : és un teatre sense literatu-ra — sóc dels que creuen qué el teatre ve-ritable és el teatre literar . Ara, que no calconfondre el mot literatura amb mala lite-r'atura.

El fakir • Bengapur us deixa la mateixaimpressió — ja ho 'han remarcat d'altres

—que una pellícula cinematogràfica ameri-cana. Hi trobareu moltes de les seves ca-racterístiques. La novetat, .més que en elsfets, cal cercar-la en la situació de lloc, enel desenrotllament de l'acció i en el to dis-cretament frívol que els autors han imprèsal diàleg. Una de les dificultats, la divisióen actes, és solucionada habilíssimament.

L'adaptació catalana d'EI fakir Benga^urdivergeix, en .molts indrets, de 'les adapta-cions francesa i castellana. Aquestes diver-gències són, unes, d'ordre' explicatiu, altres,d'ordre anecdòtic. Si a 1'espeetacle policíacd'Orsler i Brentano poques reserves podriafer-li des del punt de vista de simple es-pectador — com a tal crec que el terceracte decau en interés i que el truc-sorpresafinal no va precedit de la preparació sufi-cient —, trobo en la interpretació que li do-nen els elements del Romea gairebé totsels defectes que Díez Canedo remarcà quanfou estrenada a Madrid sota el títol de Laaraña de oro. Segons es desprèn de la fac-tura de l'obra, l'acció ha de repartir-se en-tre l'escenari i la sala d'espectacles. Peraixa caldria que els intèrprets im1primissina l'acció el màximum de naturalitat i quesabessin allunyar-se de l'escenari : de la ca-seta de l'apuntador — la qual els atreu comsi fos un imant. Haro llegit que a París,quan els actors do tenien res a fer a 1 es-cenari, o durant els entreactes, es passeja-ven per la sala de butaques o anaven a

EUCiE •NI TARRMÌÓPRESENTA

juga .amb la deliciosa desimboltura que éscaracterística d'aquesta actriu — i el doctor,són els únics que s'escapen d'aquesta di-guem-ne imantació de l'escenari r interpre-ten els papers respectius amb més naturali-tat, en aquest cas propietat. Al contrari,amb un regisseur com el que se'ns presentaen el Fakir, rés difícil que tinguem la sen-sació de trobar-nos davant d'un empresaride debò. Pius Davt, en el 'paper de fakiraccentua poc la nota de misteri que ensplauria trobar-hi, i Maria Vila, que en elProcés de Mary Dugan juga el paper d'a-cusada tan magistralment, en El fakir Ben

-ga¢ur la trobem apagada i negligent. Enconjunt, El Fakir Bengapur és portat ambpoca vivacitat. Però aquests són defectesque e] temps sol corregir.

***L'adaptació del nostre company Josep

Maria Planes és àgil i s'adiu a l'esperitde l'obra.

***EI dia de Santa Llúcia, la companyia de

Novetats reestrena la deliciosa comèdiafrancesa Fls retrucs de l'amor, :traducció dCarles Capdevila.

Els retrucs de' l'amor és una comèdiad'embolic modèlica. Cs un vodevil perfecteUna vegada l'espectador ha entrat en econvencionalisme de l'obra, es deixa empor.tar, encantat, peer l'interès creixent de lesituacions intensament còmiques, i per 1fina .intenció del diàleg, àgil i sobri. L'estructura de l'obra és admirable: una situació divertidíssima és la conseqüència obligala de l'anterior i, .al mateix temps, Ipromesa d'una altra de més divertida encara. Els tipus són perfectament siluetatssense contradiccions ni davallades i pujadede to.

Una remarca, que considerem interessand'anotar, volem fer a propòsit d'aquestobra : satura les predileccions de tots els epectadors. L'entusiasta del diàleg àgil, sobi finament intencionat no resta decepciona1 l'amant de les situacions que resultecòmiques per simple anècdota, tampoc.

La traducció de Carles Capdevila és ecellent ; cap d'aquells gairebé imponderb'es d'intenció' que •solen ésser la fallidamolts traductors, se li escapa ; el ]lenguat<és planer, sense caure a la vulgaritat,literari sense els preciosismes que solen éser imponderables ,per al públic normal.

***Al Talia, amb el nom de L'adroguer d

carrer, Nou, posen l'exeellentobra d'Arnches El último mono. D'aquesta obtmadrilenyfssiima lingüísticament, Pe]oan, 1'.daptador, n'ha fet, força discretament, urobra barcelonina. I és que 'l'obra de CarltArniches no és pas específicament madrlenya. El motiu és humà. 1 Arniches, mque els costums, recull, en la seva obra,parla. Perd no es limita a una simple trancripció, sinó que la passa pel sedàs fi dseu temperament d'artista i la transfonn— conservant-ne les característiques —parla literària ; el diàleg de la gent d'iniches rés un ,bon diàleg, impecablemeconstruït. Pejoan no ha tingut gaire cudel diàleg, en aquest sentit — i ja tenien compte la bona part d'improvisació dEactors del Talia. No obstant, aquesta Uducció no decepciona. E1 conjunt del Ta'.juga l'obra amb una remarcable vivacil— com poques vegades havíem pogut cortatar. Giménez Sales i Visita López — Iquè tan exageradament caracteritzada?juguen els seus respectius papers amb arid'encert. La sen yoreta Morató, tan sòbrsimplement bé, i el senyor Sierra, 1 elstres, discrets.

1 RAMON PEI

F. Orsler L. Brentano

Fa un parell de mesos que torna a és-ser a Barcelona aquest músic nostre, queles gran ciutats europees se'ns havien que-dat fins ara. Benauradament, En Gerhardha decidit installar-se a Barcelona.

Volíem estudiar el músic més interessantde la nostra terra, per avui creiem mésinteressa nt reportar una conversa que hi

Robert Gerhard

riiii TEATRE ,^

LA SETMANA TEATRAL Fernande Albany I Una conversa amb Robert GerhardDe tant en tant, el senyor Gianelli va a

trobar el senvor Canals, de Novetats, i liporta un paquet ple de retrats i de cartells.Entre els retrats ht ha una imatge d'unadamna fotografiada segons les normes de la

gran vedette. Uns ulls voltats de fum picant,un collaret de perles i una pell nua que es

perd entre un fum encara més picant. Des-prés hi ha el retrat del que fa de primeractor. Avui dia tots els primers actors hanperdut el costum de retratar-se amb bigoti,o disfressats d'òpera ; agafen l'aire de la«star» de cinema, un coll americà, un nasamericà, una mirada americana.

EI senyor Gianelli canta excellènoies so-bre el preu i les condicions artístiques dela companyia, el sen yor Canals es passa]'ungla ;per damunt del bigoti i somriu unamica escèptic, el s nyor Canals somriu ambels ulls, fent parlar la mirada per damuntdels vidres de les seves ulleres.

Quan està el negooi arreglat, el senyorGianelli posa telegrames ans ocells de pasque pot oferir per tres dies detenminats, unaltre senyor que caça amb teles. Vénen les

tires, la mica de propaganda, «Les GrandsGalasi,, etc., etc... i a comptaduria van aparar tots els refinats i les refinades quees volen fer passar el gust de veure comè-

dia francesa, comèdia lona de debò, perquè

naturalment el teatre català el troben pocfi, i molts dels concurrents a companyiesestrangeres absolutament insípides no es ve-

uen amb cor — perquè la posició no eis hopermet — d'anar a contemplar les comèdiesque escrivim els ;pobres autors del pafs, irepresenten els pobres comediants del pafs.

El públic sempre és el mateix, és el públicque s'empassa moltes imbecillitats al Polio-rama i al (Barcelona amb una gana excel-lent, caro si els donessin pa amb llonganissa.

Ara és Madame Albany la que ha vingutper quatre dies a fer comèdia una micapicant i a dir coses que, naturalment, enfrancès passen i que, dites en la nostrallengua pròpia i natural, aixecarien les pe-dres del carrer.

Les obres que porta Madame Albany sónaquelles que permeten als actors fer un actevestits de patama, .amb unes sabatilles decolor de bec de verdum que és el color mi-llor que hi ha.Jo no sé per què els actors francesos no

s'adonen que els paiames que porten nomésserveixen per fer indecències en una fondade sisos. No com:,prenc com no han donat

a un cop d'ull als aparadors de can Comes ie . de can Furest, i que consti que no es tracta

de fer la réclame a aquests honorables in-dustrials.

No he tingut encara ocasió de veure laj darrera obra de la tournée que és

de Can-

dera i es diu Mais... les hommes n'en sau-s ront. Aquesta obra crec que és el truc des-

cordat de la companyia i que naturalment

portará més persones al teatre, per allò queno és apta per senyoretes.

He vist Les deux messieuvs de Madame,a de Gandera, i Pile ou Face, de Vernuil. La

primera obra és trista, mansa, d'una granvulgaritat. Els actors s'hi lluïren molt poc

s fora de Madame Albany, la resta de la com-panyia resultava de les coses més fluixes

t que han passat aquests últims temps pela nostre teatre. Pile ou Face és una obra més

s- ben cuita i més graciosa ; sembla, però, es-•i Grita en aquell temps que Degas pintavat carreres de cavalls i tenia una gran impon-r; tància en el món el fet que un noi tirés

per mal cap i que el pare del noi tinguésx- una certa afició a sopar 1 a dormir .amb se-

a- nyoretes joves, però en el fons del fons el

de pare i e1 fill tenien un cor com una casa^e de pagès i acabaven fent-se un 'petó.

i Resumint, la tournée de Madame Albanys- és d'aquelles coses tolerables, amables, però

que no fan ni fred ni calor. J M DE S.

el- -

Teatre Català NovetatsCOMPANYIA CATAI.ANA

Direcció: C. Capdevila

Dies 20, nit, 21, tarda, i 22 matinal,

de desembre:

Kinodelonel quid divinum de la Cinematografia

poètica i recital de cançons, per

Mercé Plantada

tinguérem i deixar per un altre dia aquellpropòsit.

—A 12 anys (vaig néixer a Valls l'any1896) deixava Catalunya i partia a Suïs-sa per seguir els estudis elementals i in-gressar aviat a una Escola de Comerç.A finals de l'any 1913 decidia enfocar lameva carrera musical i em traslladava aMunic, on vaig ingressar a l'Acadèmiareial. Malauradament la guerra em rebotéde nou a Valls, i fou aleshores que vaigvenir a Barcelona, on Granados i Mars

-hall foren els meus mestres. Del 1916 a11920 tinc l'honor d'ésser deixeble d'En Pe-drell. He estat el seu últim deixeble. Ales-hores començà per mi un moment, una mi-ca llarg, massa complex per desenteranyi-nar-lo: era l'any '1921, vaig anar d'unabanda a l'altra: Madrid, París, diversesciutats alemanyes, Valls, Barcelona, Gra-nada, Reus i només per atzar no vaig anara Londres, ja veieu la situació, oi? En és-ser a l'any 1922 em tanco en una masiala vora del meu poble, dos 'anys passatd'aquesta manera no em donaren el resul-tat que confiava, i, com una bala, el ma-teix 1923 en marxo i vaig a Viene a tre-ballar amb Schónberg; al 1926 segueixSchSnberg a Berlín on anà nomenat professor a l'Acadèmia, i veus-aquí la mevvida fins que, el darrer setembre he tornat a Barcelona.

—Tornem endarrera i repassem d'ucop d'ull la vostra producció?

—La meva primera obra estrenadapublicada fou: L'infantament meravellode Seherazada, cançons sobre poemes d'EnLòpez-Picó (editada per la Unió MusicaEspanyola en 1918). Més ençà, el trío dl'any 1918; cançons sobre poemes del Verger de Galanies d'En Carner, al 1919; usegon trio, que editaren a Can Senart, dParís, l'any 1920; dos apunts per pianen 'la collecció de la U. M. E., el 1921música per una collecció de hai-kai dAmour et Paysage de J. M. Junoy, a1922; un Divertimento per instruments dvent, fragment al 1926; Suite per instruments de vent, de corda i piano al 1927Concertino per instruments de corda, ertre 1927-1928; Sonata per clarinet i pian)l'any passat; Quintet, per instruments dvent, també el 1928, i .la aquest any 192!chors sobre poemes de Carner i de Salva'Papasseit; 14 cançons populars catalanharmonitzades, i 2 obres en forma de sa:dana per un conjunt d'instruments de ven

—Digueu-me amb franquesa: creieu e

les possibilitats dels compositors catalaadel nostre temps?

—Hi crec. Tots els compositors catalatjoves que he conegut posseeixen—ambriacions molt considerables de cas a cas

-dues condicions que cultivades amb energi amb finor permeten a tot músic jove icovar nobles ambicions: la facultat d'ivenció de caràcters musicals i un senainnat dels problemes formals. Aquestqualitats les trobeu sovint—salvant les d.

tàncies—àdhuc en els més humils sarda-nistes. La raça és ben dotada.

—Creieu que les institucions auxiliarsde la música al nostre país, escoles, orques-tres, associacions, etc., compleixen llurobligacto i són ben orientades?

—Sospito que les escoles no; ho confes-sen—tot planyent-se'n—els mateixos inte-ressats. He pogut assistir a un dels dar-rers concerts celebrats a Barcelona perl'Orquestra Pau Casals; l'execució de lesobres tema un nivell europeu. Jo em ricde la gent que troba que En Casals éspoc "director". Fora de Mengelberg — enuna altra esfera—pocs directors sabria ci-tar que se li poguessin comparar.

Un instrument de música meravellós ésl'Orquestra de vent creada per En Lamotede Grignon. No té parió enlloc del món.Es un conjunt instrumental d'una riquesainaudita. Ha incorporat instruments au-tòctons catalans que criden poderosamentl'atenció de tots els músics del món quehan pogut sentir-les. Aquest problema d'in-corporació i d'evolució d'aquests instru-ments catalans és, al meu modest judici,més important i de major trascendènciaque l'aparició d'una simfonia o d'una òperadefinitives d'un autor català

Una altra institució que compleix unatasca trascendental i amb bona orientacióés l'Obra del Cançoner Popular Català.

Quant a les Associacions de Música, com-pleixen perfectament llur missió i crec queestan ben orientades. Amb tot, la vida mu-sical que elles mantenen a Barcelona éspoc rica i poc diferenciada. A Barcelonacaldria que un públic amador de la músi-ca fes possible l'organització d'una sèrieimportant de concerts públics a la tempo-rada, que no acabessin amb la desfeta eco-nòmica de ]'empresari.

—I els Orfeons?—Els Orfeons són un orgull legítim a

Catalunya, especialment l'Orfeó Català.Però he de repetir, i encara més forta, lacrítica que he fet a l'Orquestra Casals. Elrepertori hauria d'ésser deu vegades mésextens i sobretot més variat.

—Admireu especialment algun -composi-tor per damunt dels altres, o sentiu prefe-rència per algunes obres determinades?—Les obres que més admiro, són a cen-

tes! I us podria dir el mateix dels autors.Me'n féu adonar un amic meu, el qual esfa fort d'afirmar que m'ha sentit dir demés de tres centes obres que jo les consi-derava carn "el més fort de la literaturamusical universal", però sempre en singu-lar i com un cas únic. Ja veieu que no sócde confiança.Quan deixàvem a Em Gerhard encara po-

guérem confegir les seves darreres parau-les:

a —Faig els impossibles per tal de no dei-xar mai interromput per molt de temps untreball en vies de realització. Sé massa perexperiència les dificultats enormes quem'esperen en rependre una obra que ha

° tingut temps de refredar-se. Sostinc queun veritable connaisseur hi hauria de tro-bar la línia divisòria, la soldadura. Araestaré un mes preparant el meu concert;no puc treballar en altra cosa actualment

n i per sort no tino res a mig fer que m'es-peri...

F. TRABAL

Gran Teatre del L I C E U

Avui, dijous. Segona de

LAS GOLONDRINASDissabte. Estrena de l'òpera

DON QUIJOTEpel colós artista CHALIAPINE..

Es despatxa a comptadoria.

Teatre Català ROMEAComvanyia VILA -DAVÍ

en el TEATRE NOVETATS, els dies 20 (nit)

21 (tarda) i 22 (matí), de desembre de 1929.

La 2 a part de les sessions anirà a càrrec de

Mercè Plantada

TEATRE ESPANYOLCompanyiade Vodevil igransespectacles

de JOSEP SANTPERE

Avui dijous, nit, I'exitàs:

La noiadels brillantsquatre actes d'Amichatis i Francesc

Oliva.

TEATRE TALI APrimera actriu: MERCÈ NICOLAU

TOTES LES NITS

el gran èxit de

l'adroguerdel carrer Nou

TEATRE NOUCompanyia dramàtica dirigida per E. BORRAS

Primera actriu: ENRIQUETA TORRES

Dijous, tarda:

LOS SEMIDIOSESNit:

EL BANDIDO DE LA SIERRA

Divendres, tarda. El grandiós melo-

drama: La piel de Zapa. Nit: El Gran Ga-

leoto.Dissabte, tarda: El Gran Galeoto. Nit.

Esdeveniment: El Jorobado.Diumenge, tarda i nit: El Jorobado,

pel genial actor Enric Borràs.

®LYMPIACIRQUE D'HIVER

Avui, dijous, tarda. MATINEE IN-FANTIL, present d'un Pessebre. Nit.M 0 D A. Tot el magne programad'Olympia: Les Ovidos, les Sisters Kock,Will Leeey, les 4 Essendres. La trouperussa Max Theilon, Les Freres Reverho,Germans Albano, Les Poppescus i Charlot,Goberi and Mc. Coy, amb els seus pon-neys i bulldogs futbolistes. El grandiósèxit:

5 - RIENTGEN -5

GRANDIÓS ÈXIT del sensacionalespectacle americà, adaptat per Josep

M. Planas.

El Fakir Bengapur

fastuosa presentació.Tots els dies: EL FAKIR BENGAPUR.

Els dijous i diumenges, tarda. Teatre

d'infants: LA PRINCESA DORMIDA.17 quadros.17 ovacions.

En preparació per Nadal : ELS PAS-TORETS, en Belluguet i en Bieló, de

J. Morera i E. Bosser.

Els dos protagonistes en una escena de «Soledat

AVUI DIJOUS:DIA 19 AL

TÍVOLI.

IE LADY)nb adaptació sincro;, sistema Vitaphone

La millor pel'licula HRST NATIONAL pertanyecf a les Seleccions Espectaculars Verdaguer (Co n tro l c in as)

Les festivitats de Nadal i Reis seranmés xamoses

si podeu sentir els discos elèctrics de

rORFEÓ CATALÀ(sota la batuta del Mtre, Millet)

El cant dels ocells (Millet)L'Hereu Riera (Cummellas Ribó) ) AA 163

Cançó de Nadal (Pérez Moya)EI fill de D. Gallardó (Sancho Marraco) J AA tzr

La Passió segons Sant Mateu (f. S. Bach, trad. i adaptació deF. Pujol i V. M. de Gibert) «Jo soc qui mereixia»

AA 157La Passió segons Sant Mateu (f. S. Bach, trad. i adaptació deF. Pujol i V. M. de Gibert) «Si lluny de vós un día»

La Mare de Déu (Adrià Gual i A. Nicolau)1 i 11 parts AA. 154

Les flors de Maig (j. A. Clavé) 1 i II parts AB. 46o

EŠ(OLANIA DEL MOHESTIR DE MONTSERRAT(sota la direcció del Mtre. P. Ferrer)

Salve Montserratina (A. Nicolau) JI AF. 164Virolai (Verdaguer i Rodoreda)

Moreneta en sou (Nicolan)j AB astLa Verge bressant (Maragall i Franck)

Ave Maria (Victoria) ] AE. 2033o S anctissima (Mitterer) J

De la renomenada marcaae

de u AmoLaVoz

CINEMA I DISCOS"SOLEDAT" Decadència de GriE^ifñ? ! a z s ç o s

ó

Soledat és l'obra d'un jove austríac, PaulFejos. Res no sabem de la seva activitatcinegràfica anterior a la producció d'aquestfilm, però sí que estem justificats, puix ellper si sol basta a consagrar un prestigi,a senyalar Paul Fejos com un dels cineas-tes més interessants del moment actual.

Soledat és un film çontemporani de 1 elmón marxa. A ningú no escaparà l'airede parentiu que les dues cintes revelen n-tre elles i que es tradueix en més d'unpunt afí: l'existència patètica d'una parellaoposada a la tumultuosa agitació de lesmultituds. La multitud era el nom originalde la cinta del genial King Vidor. Soledatés el nom de la del no menys intel.ligentPaul Fejos. Amb dos noms tan divergents,

tracten ells dos i d'una faisó semblant unamatèria similar.

El film Soledat, sense ésser potser unaobra de la considerable envèrgadura de1 el món marxa, s'inspira, com ell, d'un

* mateix esperit realístic, simplista i sintè-tic. En aquests dos darrers aspectes PaulFejos ha anat potser encara més enllà, jaque dos personatges ila tarda d'un dissabteli han pastat per a bastir el seu fdm, quedesenvolupa la corba d'un procés amorósi en presenta les actituds i situacions es-sencials. Es per si un èxit caure damuntuna dada tan simple. La seva simplicitatli dóna un caire de generalitat que faràque tothom, qui més qui menys, retrobaràen aquest film una franja del seu romançpersonal.

Soledat debuta amb una magistral expo-sició del tràfec matinal neoyorkí a l'horad'anar a la feina. Destaquen tot seguit ellai ell. Ella és telefonista i es diu Mary. Ellés obrer d'una fàbrica i es diu Jim. Viuensols i amb la inquietud dels vint anys,aquella malura que a la nit us lleva lason i a la vetlla la quietud. En sortir deltreball davant d'ells no hi ha sinó la pers-pectiva de les quatre parets de llur cambra,la perspectiva de l'avorriment, el sentimentd'una absència. Els altres són molts, peròells són sols! I la tarda d'aquell dissabte,els dos que res no saben de llur mútua exis-tència, tenen el mateix pensament. Llençarels magdazines i sortir al carrer on elsinvita l'anunci d'un festival a la platja i,camí d'aquesta, a 1'autòmnibus, es mirenper primer cop. Mirades de desig, entesadels ulls. Es perden i es retroben; d'atrac-ció a tracció van xerrotejant i simpatitzant.Dues corbes traçades pel Gran Arquitecteacaben de trobar el punt d'intersecció. Jares no podrà separar-los. Un i altre es de-manen. Ell per ella, ella per ell. Jim .sapque ella és Mary i no demana res més.Però Mary i Jim són separats. Un inci-dent, Mary es desmaia i Jim que es disputaamb un guàrdia és conduït a la delegació.No hi ha motiu més gran d'irritació per al'home que aquesta cínica indiferència delsincidents i dels altres homes a la seva sortmés cara. Mary és la seva vida, la sevasort, però el guàrdia l'arresta a la força,el guàrdia que no sent res ni res comprèn

del drama punyent que es juga al cor del'home que empeny pel braç. I Jim plora,suplica; alliberat, corre cap al Luna Park,però ella no és a1 lloc on l'havia deixada.Mary! Mary! Quanta gent, empentes, tre-pitjades i Jim desesperat cercant l'impossi-ble, suant d'angoixa, preguntat a tort i adret; i Mary, pel seu cantó, el mateix. L'at-zar juga el seu joc sarcàstic.

Un incident poca-solta permès pel GranArquitecte, i tot enderrocat, el sentimentd'haver tingut a l'abast de la mà el remeiúnic al neguit inguarible i d'haver-lo per-dut d'una manera tan barroera.

El motiu de la passió contrariada, de ladolorosa exaltació en la recerca és allargas-sat intencionalment sens dubte. Alexandre

Arnoux citava a propòsit d'aquest episodila desmesura del tercer acte del Tristany.

Ja fatigats de buscar-se, retornen a llursdomicilis, molls de pluja, molls de llàgri-mes. Talment com si els elements es con-juressin contra 1a dissortada parella, unatempesta s'ha abatut damunt del parc d'a-traccions.

A Jim, de retorn a la seva habitació, noSe li acut altra cosa, amb aquella dolorosavoluptuositat que trobem en el Bestret, aevocar les hores felices, sinó sonar amb lagramola el ballable que junts havien ha-llat al parc. Hi ha darrera l'embà una per-sona a qui aquella melodia afecta massadolorosament, i frenèticament colpeja irri-tada la paret. Jim surt de la seva cam-bra i d'una revolada obre la porta del cos-tat. Oberta la cambra, a dins hi ha Mary,i als seus peus la nina rompuda que ell IIhavia comprat aquella tarda. Aquella noiaera la seva veïna.

El film està realitzat amb un mestratgeabsolut. El recomanem calorosament. Tan-ta simplicitat i aparent facilitat, encanten.

E1 film és curt, dura una hora escassa.Però podríem aquí dir, reprenent una fra-se justament famosa, que si el temps per-dut és escàs—una hora, acabem de dir—,el temps retrobat és enorme, sota la corbade l'amor, per molts una existència. Esaquest film el cas més sorprenent d'acce-leració psicològica. Si Ptoust excellia aalentir un procés psicològic per a fer-nemés clares les etapes, Paul Fejos, usantmagistralment d'aquest miraculós caleidos-copi que és el cinema, ha accelerat i ha com-primit la dimensió del temps. El públie noentendrà en una primera visió la cinta,perquè el seu temps es trobarà en perma-nent retard amb el temps a què marxa lacinta.

Es un tour de force de compressió. Allòque és substància, per la majoria de nos-altres, d'una llarga successió de dies, gè-nesi de la passió, la passió contrariada i laresolució sortosa de l'aventura, és aquí ma-tèria d'un instant.

Confiem que el públic que assistirà a laprojecció del film sabrà apreciar la seva al-ta vàlua i amb aquesta esperança el pre-sentem avui a Barcelona.

JosEP PALAU

Decididament D. W. Griffith constitueix el convencionalisme de la història, la sevaper a nosaltres, ara, un enigma, una se- banalitat desoladora que no deixa lloc ariosa preocupació. D. W. Griffith sembla la veritat, cal reconèixer no obstant, finesabandonar l'actitud heroica que des de l'ai- observacions notades amb netedat i pre-hada del cine havia adoptat. cisió, i foralment hi ha una escena que és

Artista racial, la seva obra vasta i po- genuïnament Griffith pur; l'escena aquellatent, per bé que no exempta d'errors, és del convit de noces, en la qual Lupe Vélezla més considerable de la història del cine- les llàgrimes als ulls, prova de cantar acom-ma. No oblidem que quasi tota la tècnica panyada pels músics del cabaret d'on elladel cinema és l'obra d'aquesthome voluntariós i enèrgic.Enèrgic, sí, perquè la seva

i r , k,„^^ , plryl,

3

a t

carrera ha estat ben aspra;havia d'ésser-ho per a un ho-me que sempre exigia més del'instrument rudimentari que z¿ pen un .principi tenia a les Y o-, aa.amans i que a còpia d'esfor-ços i d'intelligència ha refi-nat fins a dotar-lo — amb >l'ajuda d'altres, cert — d'a-quella perfecció que avui es,rtradueix en tantes obres su-perbes. Enèrgic també per at ?az I^imposar les seves innovacionsal públic, als empresaris, als •. ^ï't i.'capitalistes. Però, i a jaixò •rt l x ' t' ,anem, heus ací que des d'un •temps ençà les seves pellícu- `+ tles no poden entusiasmar-nos, k,E3la seva producció revela fe-blesa. Admirem, ben cert, .pe prò recordem el que aquest ho á g;me havia fet i no podem ^facontentar-nos, lllg3`

¿D. W. Griffith és un fra-cassat, un home vexat en veu- ^i )re ]'èxit falaguer que tantes^^tcintes ineptes obtenen mentre tt°1a seva obra és gustada inte-gralment només per una es-cassa minoria; l'èxit popularque obtenen no podent illmio-nar L'artista qui viu al cos-tat d'aquest entusiasme la inconseqüència que neix de la LILLIAN GISHincomprensió? Es la irrita-ció que provoca veure un públic ovacionar prové. Es un d'aquells esclats emocionalsl'obertura del Riemzi després d'haver aplau- tan cars al seu autor; però aquí, malgratdit també el preludi del Tristany. l'habilitat i el talent de l'intèrpret, és man-

¿D. W Griffith, repetim, està fatigat, cat'per falta de veritat i per la tessituratreballa ja sense l'entusiasme d'altres temps fictícia de la qual el film no pot allibe-o bé senzillament es considera l'home d'una rar-se.època que ja ha dit el seu mot i que deixa Hem volgut dir molt de bé d'aquest filmgustós el lloc als nou vinguts, vinguts amb i creiem haver-ho fet ben malament. On,tantes iniciatives, amb tantes aptituds, doncs, és ]'home de Les dues tempestes?aquests homes que es diuen Sternberg, Allí hi havia una escena tallada amb elKing Vidor, Murnau, Borzage, etc.? mateix patró que la que suara esmentàvem.

* * * Una tauta parada, els comensals al voltantHem vist Melodia de l'amor, i hem tro- 'i una dona, el mateix que en La melodia

bat una real delectança en aquest film que de l'amor, amb la seva cínica i ultratjantés un espectacle sempre bell, d'una ordena- revelació ferint de mort dos éssers, allí R.ció rigorosa que marxa amb una facilitat Barthelmess i Lillian Gish. Però entrei suavitat que enamorarà totes les persones aquesta i aquella escena hi ha aquella re-sensibles a allò que se'n diu el ritme cine- lació que existeix entre un ésser viu i unagràfic. mòmia.

Hi ha també en Melodia de l'amor una Es el que passa amb aquestes darreresfigura femenina, encarnada magistralment produccions de Griffith, hi ha la mà delper Lupe Vélez, d'una veritat psicològica mestre, però no la seva ànima.incontestable. Diem també que, considerant M. MARIBEL

t

L'eneertar l'afició del client triant el gè-nere preferit, ha d'ésser per als editors qües-tió de primer terme i per això no hi ha queescoltar-se si als programes que periódica-ment es publiquen s'hi troben plegats l'a-nunci de les sutileses refinades d'un`virtuásdel violí i els de les notes alegres i estri-dents de l'acordió.

Val a dir que la popularitat d'aquest ins-trument ha minvat molt; ja no gaudeix del'oportunitat que sempre li era reconegudaen festes majors i espectacles populars ; avuinomés serveix perquè a les orquestres detangos els hi doni una nota de tipisme iun record del Placa, i alhora contribueix al'esllanguiment que sempre s'hi troba. Peròcultivant-lo individualment corn a solista,co•m fa el senyor Emili Vacher, trobem queés un atrevirien .t . Sortosament la impres-sió es prou bona, doncs cal fer-se càrrec deles dificultats que ha de tenir l'enregistra _.ment d'aquest instrument. Dels dos frag-ments impressionats, preferim el vals, queencara que avui no s'estili, té una animaciómolt divertida.

((Canción sin palabras» rés un títol forçaemprat pels compositors de música, perser molt evocatiu. La que ara s'impressionaés constituïda, com totes, per una •elodiaben desenrotllada amb placidesa i absència .de contrastos, reno t ben portada per JeaneGautier, com també la Humoresca, Dvoráck,.més coneguda que el fragment anterior.

Costa molt avui, en el jazz, ter quelcomque s'aparti de la standardització a que ensha portat la prodigalitat de produció ; .pera sortir-ne d'això, la Carolina Club Or-questra recorre al ritme de la marxa, ob-tenint uns efectes sorprenents. E1 Texas résdels fox amés interessants que s'han publi-cat d'un temps ençà. Amb una orquestració,obtingunda a base de metall gairebé sol, ésdifícil que l'audició resulti perfecta si l'en

-registrament no es molt ho, com s'escauen aquest cas.

L'Orquestra Frankie Trumbauer's s'en-carrega de treure'ns 1'énsopiment que enshavia deixat la Louise dels cançoners pera portar-la en un .ambient amés alegre ob-tingut amb ritmes violents i orquestracionssorolloses.

Dos tangos de l'Orquestra Fresado ensfan adonar que el que en aquest bali es fano és sinó un esquema del que abans era,doncs les orquestres ,accentuen 'tant com po-den el ritme i la melodia, i només quedael refrà cantat. •

J. G.**z.

Turoligme. Vals acordió, E. Vacher.Odeón x82682.

Rose. Vals. Id, Id. Id. id.Chant sans Qaroles. Solo de violí. Odeón

128649.

Humoresque. Dvorak. Id, íd.,Id. íd.Texas. Fox. Gilbert Wayne. Carolina

Club Orquestra. Odeón 182686.Angela mía. Id, íd. Id. íd.La canción de París. Louise. Franktie -

Trumbauer's Orquestra.Id. íd. Wait tili you see, ma cherie.

Odeón 182672.Vamos che, no le detengas. Odeón 18267o•Carambola. Orquesta Fresado. Id. íd.

ld. íd.

^ww^w.era _

Eisenstein diu.,.

Després d'haver fet durant un certtemps de metteur-en-scène d'un teatre obreri d'haver àdhuc escrit peces per al ditteatre, vaig arribar a sospitar que el tea-tre era mort, o, més modestament, que lesmeves idees revolucionàries sobre la mise-en-saème no podien ésser portades més en-llà. Espontàniament vaig anar a parar alcinema, on el decorat, el públic i els ac-tors no m'imposaven cap limitació, comaquest era el cas en la meva tasca teatral.Després vingué ]'experiència .per a mi de-finitiva: els films de Griffith Intolerància i.El naixement d'una nació,

El meu primer film és de l'any 1924: LaVaga.

Després vaig fer El cuirassat Potenkin.Ara e1 que em preocupa és la sonoritza-

ció dels films. Els sorolls, les paraules!Heus ací el que de vegades en el curs dela realització trobava a mancar.

Vaig a Hollywood, oh! per un any no-més. Penso .apendre molt allí.

Eliseu Meifrèn(Sala Parés)

En l'actual exposició de can Parés potben dir-se que hi ha la vida d'un home.Aquest home és el pintor E1iseu Mcifrèn,un dels prestigis d'una venerable generaciód'artistes que encara dóna els seus fruits.Les pintures de Meifrèn sempre han estatben acollides i prou elogiades per a suposar

-les creditores d'un cert prestigi entre altresgeneracions anteriors a la nostra. Això ésun fet i ens plau constatar-ho.

tor B, ens han decebut: colorirme vulgari estrident ; excessius trucatges produïts peruna traça banal ; malta fogositat i pocagravidesa ; molta oratòria i poques frasesde clar sentit ; ,i encara, de tant en tant,algun ((cromo)), inesperadament intercalat.I el que és més de doidre : que hi ha mésteles del pintor 'B que de 1'A. I, encara,una altra particularitat ben simptomàtica :les obres millors (A) corresponen a les pri-meres èpoques de Meifrèn, i les inferiors(B) a les posteriors, fins arribar a l'actual.

La conseqüència, doncs, és bastant visi-

E. MEIFREN. — Pati del meu «tocayo»

Però també és un fet que avui som en el ble : a mida que el pintor s'allunya de la

dia 19 de desembre de 1929, és a dir, és un seva joventut la seva obra va perdent con-

moament poc favorable per ala pintura d'a- sisténcia.quest artista. Això vol dir que el rnedi ambient és més

Potser algú, tot seguit, objectarà: ,En important del que sembia. I quan un artis

el bon art, el temps no compta.» Aixó ja 1 ta no és •prou fort per superar-lo, esdev

s'ho sabem. Però, 'phi ha una altra mena d'art víctima de la seva època.— .producte d'aclimatació — que sols esde- Per això, una vegada reconegudes les bové consistent amb certes infiltracions del nes qualitats de les primeres èpoques dmedi ambient en un temps determinat. I Meifrèn, hem de confessar que la seva acl'obra de Meifrèn n'és un cas característic. tual producció no ens interessa.

Demprés de donar la primera volta per la No oblidarem, però, d'assenyalar algunaSala Parés, quedàrem un xic desconcertats. de ,les teles que més ens han plagut: CAquesta exposició sembla una exhibició bar- laqués - Crepuscle (núm. 3), El ¢ati del me

les teles de dos artistes. leshi h una tocatio (8), Hivern (io), La plaça de Santi

del pintorpaletadel pintar, A,

una certaem anotat

consistència en 1'es-hllana (i7), Cap. al tard (44),Pati (54) e

Port de la Creu (Cavàtructuració del model, una ponderada gama alguns fragments,

ríes) (76), Maine (6o), i altres de la made matisos i, englobant altres bones quali-Lats, determinades influències — gairebé sem-

1teixa sèrie, New Jersey (ja), i Jardí de l'e

pm 'benefactores del 'pintors vuitcentistes. tudi (París), (34)• Máxtvs GIFREDAEn canvi, les obres de l'altre suposat pin-

^ DE LES 4RTS___EXPOSICIONS

PIETER DE HOOCH

Un 6on regal per a Nada'

Demà farà tres cents anys que a l'esglé-fou batejat

seva vida, no és pas estrany que la seva "ressentís de tot el que havia per-obra es

i harmonioses. Sense desitjos més enllà dela realitat que té al davant, acceptada com-

sia protestant de Rotterdamfill d'un mestre d'obres i una lle- dut l'artista. Aquesta consideració, si més pletament, integralment, captant-la i do-

un nen,vadora, al qual va ésser posat el nom de no, ens pot explicar en certa manera la nant-nos-la amb el seu dibuix circumspecte

Pere. Aquest fou el pintor Pieter de Hooch, minva que sofrí la inspiració de Hooch i precís, quasi diríem impassible, sense m-ni redundàncies, dens d'esperitsistències

un dels més representatius d'aquells admi-"intimistes" holandesos des de

després de 1666, per be que conservanti innegables qualitats. i de personalitat malgrat la seva aspira-

rabies quellur recó de món produïen per a aquella

gransBona part de les pintures de Hooch ens ció a la supressió d'aquesta, malgrat la

burgesia benestant una obra que ha arri-bat fins a nosaltres com a exemple de lapintura més genuïnament i específicamentpintura que mat s'hagi donat al món. r

De la vida de Hooch en sabem ben poca^ecosa. Es tracta d'un obscur, d'un pobre, a

,-del qual no ha quedat gairebé cap rastr re,, a^ ,^^r r.. á^ ^a

en la societat en què visqué.' mt

Hom suposa que Pieter de Hooch, molt >,^f^ 6 $r„ ,

/

6 ^

1Ç à

jove encara, féu amb un seu amic nome-my"nat Oehterveldt, també pintor, el viatge a

Amsterdam, on Rembrandt estava instal- 1 1".lat des de 1631 i feia pocs anys havia en-

ta` 1 'llestit la seva SorL2da de la oornpaacyia delcapità Banning Cocq, apelfada correntmentLa Ronda de Nit. Allà degueren quedar-se a'els dos joves d'aprenents amb NicolauBerghem qui, de tornada a Itàlia, era llavors mestre de bon nombre d'estudiantspintors en aquella ciutat.

Es més que segur que a Amsterdam no t a ;degué presentar-se-li pas una vida massafàcil ni opulenta i que anà a Delft atret

i pel gran nom dels artistes d'aquella ciutat. /'Allà Hooch degué conèixer els deixebles deMierevelt, mort uns uants ans abans.q y ^2

^^B ^^ab áad^q3A c p^ y ^

Sense l'escola de Delft ens sembla que /r;y, i/

trobaríem a faltar la part més preciosa r ,de la pintura holandesa del xvii. Aquellaciutat, que era centre d'un moviment ar- ,'1tístic ben important, no .podia deixar d'e

'xercir damunt la sensibilitat de Pieter de , , r °Hooch una influència formidable. El seuambient tranquil i reposat, el casament M,, Rxdel nostre pintor amb Jannetje van der '1 ,Burch (1654), degueren asserenar-li l'es-perit i donar-li una certa estabilitat intel- p, DE HOOCH, — Tasca maternal (Rijksmuseum, Amsterdam)leetual; i el contacte de Hooch amb Codde,amb Poel, amb Brenkelham i, sobretot, ambVermeer i Fabritius (aquest darrer antic sorprenen per una rigorosa composició en seva renúncia a tot allò que no sigui pu-

deixeble de Rembrandt, mort joveníssim a profunditat, en la qual es multipliquen els rament la perfecció de l'obra.

l'explosió del polvorí de Delft en 1654), termes sense cap recança; es distingeixeninsospitats, obra d'un

I sense imaginació, almenys allò que avuisembla s'entén per tal. I no ens dóna

tenia de determinar la seva personalitatpels camins per on podia desenvolupar -se

pels seus efectes querecul del focus lluminós fins al fons més pas la còpia de la realitat, aquesta imagi-

millor. llunyà de l'escena representada, bé per una nació, no. Des del moment que hom es

éDesprés d'algunes obres en les quals la porta que dóna a una habitació veïna en proposa la representació d'una realitat de

influència dels seus companys és ben mar- la qual hi ha una finestra oberta, bé per tres dimensions, ha de fer damunt d'aque-i d'i-

cada (1653-1657), l'esperit de Hooch co- aquesta porta que dóna a un corredor, a lla realitat un exercici d'abstraccióa

e mença a donar tot el joc grandiós de què un pati interior, a un carrer, a un canal maginació — autèntica — que el portarà

són capaces les seves formidables facultats adormit, a l'altra banda del qual es veuen donar-nas-en una interpretació més o menys

d'observació, d'expressió i de vida. I du- les cases del davant, evocant-nas i expli- justa i que pot correspondre o. no a la que

s rant deu anys, fins que s'allunyà de Delft cant-nos amb aquell retall de moll, aque-lles teulades, aquelles xemeneies iquatre

nosaltres creiem bona, però no una còpia,car la còpia d'un abjecte no és ni serà mai

(1657-1667), aquest meravellós pintor aniràla millor part de si mateix en aque-u vessant aquells arbres tota l'honesta i ensalmada sinó un altre objecte idèntic al primer.

lles senzillíssimes i humils escenes que ensd'aquell viure me-

vida provinciana d'aquella Holanda valen-ta i tenaç. Gairebé en totes les composicions

De l'estada de Hooch a Amsterdam i dela vida que hi menà hom no en té cap no-

n representarà, extraienti mediocre tota la magna i gloriosanestral d'interiors de Hooch hi ha un forat o al- tícia llevat de la queixa contra els seus

poesia de les coses quotidianes, sense que tre pel qual entra la llum,I imprevista illuminació, elamb aquesta

veïns que hem citat més amunt. Com queno se'n posseeix cap obra de data certa

s_ s'interposi entre ell i la realitat que con-templa altra cosa que la seva honostadat pintor ens dona, certament, una cosa ban després de 1677, hom suposa que aquest

i la seva simpatia, vehicles que ens la tra- tros diferent que els vulgars "contrallums" fou l'any de la seva mort, quan en tenia

amb tota la seva intensitat.metran amb els seus poètics i anguniosos nimbes 47, dos després de Vermeer, que només en

Per tal de subvenir les seves necessitats, voltant les figures que veiem tot sovint; tenia 43. Aquestes dues marts, ben prema-

més o menys bé, a Delft mateix, Hooch es amb aquella justesa i aquella exactitud és tures—com ho fou moltíssim més la tràgi-

collocà de criat a casa d'un personatge ben lluny, igualment, de donar-nas unainsuportablement banal i pueril. Hoochobra

ca de Fabritius—, es pot dir que tanquenaquell gloriós esclat de la pintura holan-

anomenat Justus de la Grange, el qual, ar-ruïnat estava per haver malversat totaque .observa la realitat amb un amor formida- desa que, perdudes gairebé del tot les direc-

la seva herència amb excessives despeses, ble i una absoluta compenetració. Les se- tives racials que li donaren vida i sota la

a mantenir un tren de vidas'entossudia ves composicions, obrades amb tota lliber- influència italiana que d'alguns anys ana-

que no li permetien els seus minvats recur- tat i amb una escrupolosa exactitud, són va avençant, en acabar el segle seria ja

sos. Aquest brillant senyor es veié obligat dominades per un ritme magnífic en el seu completament extingit.

al cap i a la fi a emigrar a Amèrica a la arabesc i en la seva dispasició. Quasi senJoaN CORTÈS I VIDAL

demanda de més bona sort. Tot amb tot, és se cap acció i sobreeixint de vida, sedantsH och na es devia trobar

una de les millors impressions de

.a.

OC pensar que '-pas tan malament al seu servei, o bé por-tat pol seu bon tarannà, no es limitànomés a servir-lo, sinó que li pintà moltesteles. Quan el senyor Grange les pignoràper tal de pagar els seus deutes, en 1655,en tenia deu Es clar que al servei d'a-quest gentilhome Hooch no devia pas anarmassa gras; en 1654 s'inscriu a la Guildadels pintors de la ciutat, i moltes vegadesno en pogué pagar la seva quota.

A Delft és on el talent de Fletar deHooch esclata amb tota la seva brillantor,produii.t aquelles seves millors pinturesque hom ha classificat dins la seva "sego-

na manera". Tot el que féu a partir de1667, any en què se n'anà a viure a Ams-terdam, assenyala ja una certa decadèn-cia, si enlloc més no, en la facultat d'e-

moció de l'artista davant la senzilla reali-tat, puix el veiem encarar-se amb assump-tes més sumptuosos, més elegants i més

. falsos. lEs quasi segur que l'estada a Delft h

esdevindria trista i penosa després de la

mort de la seva companya i que aquesta

fou la causa del seu trasllat a Amster-dam. Allí, lluny d'aquell ambient dins elqual s'havia escolat la millor part de la

ESTUFES - BRASERS - CUINES

CarbonsPERMANYER

Clarís, 13. Telèf.10723-52081. Barcelona

RAMON BES & C,AMaquinaria, Tipus, Filetatgede bronze, Tintes i utillatge

per les Arts Gràfiques

és un àlbum

amb la col'lecció completa

de

El Duode la Africana Cesar Vicente

EI més extens assortït de discosi aparells nacionals i estrangers

Audició i venda

Passeig de Gràcia, 44. Barcelona

E L D 1 S C D E L A R A ÇA • Agallars, 1, i Via laietana, a. BARCELONA M o rlt:e ra, 22. Madrid

I Teléfon 15524 - Apartat 896

1 I Direcció telegràfica: DANIBES

7^

8 MIRAIIR

FORTUNY, s. A.EPICERIE FRANCAISEHOSPITAL, 32 - Sucursal: SALMERON,133

'illlllllllll IIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIII III III111111 IIIIII II II INI i VIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIAIIIIIIIIIIIIIIIII1IIIrIlIIIIIIlII rIlIIPIIIIIPItPlII ii II1 II PIP01i111 IIIIIIIIIIUIIIIilllillll 1111111IIII1111111111111111111111111

Beurre surfin, t o pessetes kilo. Camembert Chester acabat d'arribar,

8 pessetes kilo. Llonganissa de la nostra fàbrica de Vich, carn esco-

llida sense nervis. Paté de Foie gras truffé Marie i terrines Fiseher

d'Estrasburg. Marrons Glacés, Brand's Sauce A-1 Digestive, Essence

of Chicken (pollastre), Orange Marmalade, 3 pessetes vas cartó, Cris-

tallized Ginger, Shredded Wheat, 1'So pessetes paquet. Plum Pud-

ding. Salmó fumat del Rin, Keppers, Haddocks, Bouffis, Filets

d'Harengs saurs. Champany Ruinart, marques exclusives: Sillery,

La Maréchale, Vin Brut i altres marques estrangeres acreditades.

Caves Mont-Ferrant (methode champenoise). Creaming Wine, 8 pes-

setes. Extra Dry, demi-sec, doux 6'5o pessetes, Carte bleue 5'5o pes-

setes, Caixa 6o pessetes. Licors de la Grande Chartreuse, jaune et

verte. Cognac Napoleon, vuitanta anys, Whisky Bine & White, Old

Tom Gin, Dry Gin, Cocktail, Marsala Florio, Chianti Rhin. Bordeaux:

Chateau Hautbiron, 8'5o pessetes. Bourgogne, Málaga Pedro Ximen

Pajarete Seholtz, 8'5o pessetes, collita 1885. Torrons especizls. Con-

fecció de cistelles per a presents. Expedició de paquets postals per a

províncies i estranger. Volaille de Toulouse, Faisans de Fon tainebleau.

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DÉ FOTOORAVADORS' ORTS, 481 : Telèfon 33421

AL VAGO RESTAURANT

— Que es pot fumar aquí?— No, senyor.— I • .aquestes puntes de cigarret d'on han sortit, doncs?— Ah! de gent que no pregunta. (Passing Show.)

Anuncien a Mirador

^^IIII111

I

El convidat, adonant -se que sota l'abricno porta el frac. — On s la sala de billar,farà eY favor?

(Londora Opinion.)

Societat Espanyola da Carburs Me1l'Iïcs

Correus; Apartpt 190 Mallorca, 234 Telèfon 7IAl3

Tele$.: "CARBUROS" BARCELONA

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-

cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 °% DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriquesa Barcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i

FERRO-SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i pesses

seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIALde laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BUFADORS,

MANOMETRES, materials d'aportació per laSOLDADURA AUTOGENA

Pressupostos, estudis, consultes ji assaigs, gratis

X11®al®AI®IY<♦IIIIlIIII®^WIlIIY®IAa9^111^1g1AOIINiWIYAII^IIIIaIwsIll1011n^dn

,1 1ti J Lc hI r it

Obert cada dia, des de les deu del matí a les quatre de la tarda.

Entrada al Palau Nacional . • • . • • 1 pesseta

F'afau Alfons XIII

SECCIO JAPONESADescompte especial del lo per mo sobre els preus marcats

øJi:1€ ^sp^ny®1

Obert cada dia des de les nou del matí fins a les deu de la nit

`^1 é a °^ r% Entrada ordinària : 1 pesseta^ ^o ^• ó '^.Sa ^K

L^GJ^ h

'6 c a ^$e ^ El públic podrà visitar els diorames li «Quijote» conjuntament per una pesseta.^4^ 3¡^y a, 3 9 flIt'11 Els impostos a càrrec del públic.

• .a r p ol ,t(Il

o: •i1I1 ^ l ^^^

^^ 7 ^; %° 11^ En tots els espectacles que se celebrin a l'Estadi, Pistes de Tennis, Teatre'-

ó I,,,^11 ` I^ • Grec i Piscina, hi hauré un servei de coixinets al preu de Ptes. o'go.

^

i

Q

Subscriviu -vos a M 1 R A D O 1k

Po1si, 02. - BARCELONA

SETMANARI CÁTALA qula, i pulinnns.— Les Pastilles ASl A 11B són le. recepta-

Pastilles ASPAIME ^,^^AóEEASPq,

• Catarros, ronquera, angines, laringitis, bronquitis, tubereulosl BeouncNrE Fpulmonar, asma, 1 t^ tes les ateccinns, en general, de la gola, broa- -

des pels nm ges. — Les Pa-tllles A S1'A TM l són les preferidespels paclents.—Les Pastilles Ai- PF IME es venen a UNApesseta la capsa en les principals farmàcies i drogueries.

parque combaten les seves causes óES áTasCuren radicalment la TOS QPOC°cBESPInAtOA09pMF

-- ren cuenNCOMBATEN

Especialilal Formacèulira del Laheralorr, SOd'ATARGCarrer del Ter, in - 7elejon 5o791 BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

"ORTOPEDIA MODERNA"

Fili de B. CARCASONA

Taller i despatx: ESCUaIIIERS BLANCS, 8. • Telèfon 11916Casa fundada en 1875

Braguers Reguladors

per a reten&ó absoluta de la trencadura.— Faixes de lotes menesFaixa-cotilla abdominal. — Models moderns

Cotilles Ortopèdiques

per a guarir o corregir les desviacions de I'e^quena

Més de cinquanta anys de pràctica són la millor garantia

La noia. — Aquí és on aquell jove quehem trobat abans em va .abraçar i petonejar.

L'amiga, esperançada. — Aturem-nos-hiuna mica. Diuen que sempre hi ha tendèn-cia a tornar al lloc del crim.

(London 0¢inion.)

I

—

—Seguiu cantant, ïaa veure si tira l'altrasabata.

(Everybody's Weekly.)

ÄItiUÅDE ROCALLAURA

La deu més rica del alón

Si vosté pateix d'AU iminúria, lltiàslsúrica (mal da padra), Bronquitis par®u-qulmatosas, Wutrifls erbniea, es curarà

radicalment amb

AICUA DE ROCAILAURAS'expèn

amb ampolles de litre i de mig Iltrei en garrafons de vuit litres

Dislribuidors generals

FORTUNY, S. A.CARRER HOSPITAL, 32, Y SALMERÓN, 133

Exposició Internacionalde Barcelona

OBERTA DES DE LES NOU DEL MATÍFINS A LES DEU DE LA NIT

Els Palaus i Pavellons estaran oberts al públic des de' les deu del mat{ finsa les vuit del vespre. -

En....................................................._..................._.........__..._ __........................._-..._........_.._

que viu a ...........................................................:.....__ ....._._.......................................................__._..

carrer_-... ........._ ..................... __ .... n.° ------------- se subscriu a MIRADOR

pel 5reu fixat de 2'50 ptes. trimestre,

------------ de ._........_ .................................... de 19..:.......

Signatura

IMP. IANfOTIPIAR8tnC TAweeA,116-8^nccc0NA