Any VI. Núm. 302-Barcelona,dissabte, 24 novem bre 1934

"EI dia 13 el Sargento mayor D. Félix Monjo, segundo del Coronel D. Juan Fray.

cisco Ferrer, entregó las llaves de la ciudad al Teniente general Marqués de Guerehy, y

al mismo tiempo, puesto todo el ejército en arma, el Duque de Berwiek mandó publicar

un bando frente de todos los Batallones y Escuadrones, en el cual imponía la pena de la

vida a los oficiales, soldados y vivanderos y otros cualesquiera gente que seguían las tro-

pas, injuriassen con palabras a los catalanes, tratándoles de rebeldes."

De las "Narraciones históricas desde el aéo roo hasta el i723, per F. Castellví, capità de la Coronela.

(Citat per Sanpere i Miquel en "Fin de la Nación Catalana")

Preu: 30 cèntims - Corts Catalanes, 589 • Tel. 114 30 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

Cada vegada que Catalunya ha e s tat víc-tima d'una equivocació interior o d'un atac,el catalanisme no solament s'ha trobat da-vant seu els enemics de sempre, sinó queha comprovat allò que ideològicament re-presentava, és a dir, una rectificació dellargs anys d'història oficial hispànica.

Hem de confessar que molt soyint, sobre-tot en aquelles èpoques en què la confusiófacilita la sortida del fantàstic i l'absurd, enshem revoltat contra el concepte que hantingut del catalanisme els propis catalanis-tes. La nostra opinió era que, no sols elcatalanisme havia de tenir un ideal de gran-desa hispànica, sinó que calia rectificarPheretátge romàntic que havia precedit elcatalanisme polític.

Cada vegada que els atzars del momentfaciliten l'actuació de noves promocions po-lítiques, ressurt amb més força el llevat ro-màntic del catalanisme. Només una forma-ció en les escoles positives de. la modernapolítica ens podria alliberar de creure enl'arrauxament com a providència d'un po-ble .

El cert és que tres anys d'autonomia nohan constituït un avenç gaire apreciable.Escampats per ci per allà, tenim algunshomes que s'han ocupat a tons del nos-tre plet polític i han estudiat Catalunyaamb atenció minuciosa. Els resultats d'a-

questa investigació no han estat mai accep-tats ni practicats. La nostra política—calconfessar-ho—ha anat amb un retard con-siderable en relació amb el nostre pensa-ment. E1 catalanisme al poder tenia el deu-re ineludible de crear la nova Catalunya 1

ésser, al mateix temps, l'intèrpret davantEspanya del nou Estat republicà.

Per això calia deixar de banda la teoriade l'optimisme polític i creure que l'ordreés la creació de la intel.ligència i la sevajustificació. De cara a la política espanyo-la, Catalunya ha de detensar, juntamentamb l'atorgació de l'Autonomia, l'atorga

-ctó d'una Gonstttucló económica per aispobles hispànics. Potser algú, llegint aques-ta afirmació, riurà amb una punta d'iro-nia . Però creiem que és pitjor un excessiudoctrinarisme—que volem prou dúctil pera reformar-se i orientar-se—, que el desor-dre ,paralitzador i imperant en què actual-ment es debat l'Estat espanyol. Els trac-tats de comerç no s'aproven perquè hi hainteressos divergents que ho impedeixen.L'Estat, mancat d'una orientació econòmi-ca i víctima del centralisme (el règim méscar), atorga sense cap mirament l'ajudaeconòmica, no on cal més, sinó d'on és elministre de anés influència. Es la políticaideal del molt respectable don EmilianoIglesias, que pot fer nombrosos favors alsseus desinteressats protectors.

Per a la constitució de la societat eco-nòmica, Catalunya toparà sempre amb l'o-posició de Castella. Al fonamental libera-lisme català, al sentiment nostre de volerun Estat gàrantidor de la llibertat, s'oposaa Espanya l'esperit de la societat monàr-quica, defensora d'integrar l'econòmic en elpolític per tal de tenir a les mans la direc-ció material de l'Estat. L'estatisme econò-mic de Castella ha estat un element dediseòrdia per a Espanya ; no sols en 1'or-dre económtc s'ha volgut imposar 1'um-

formisme i els valors castellans, sinó enl'ordre polític i espiritual. El castellanismeno ha estat un nacionalisme; ha •estat unaidea en marxa. Com a geni polític Castellaha cregut el sèu deure fer triomfar la ideai aixafar al seu pas la florida del divers, del'espontani, que és la font de la vida i laseva necessitat.

Per a Castella no ha existit mai l'homeconcret. El misticisme — quan no és ge-nial — .produeix el fanàtic. El duc d'Albaesclafarà amb la seva espasa pobles en-ters, però Bèlgica serà catòlica.

Catalunya havia de sentir que la Repú-blica feia possible la creació d'aquest or-dre federatiu econòmic-polític. Per això laseva política havia d'ésser la lluita contraels valors monàrquico-castellans. Llavorsera el moment de convertir la política enaquella ars magna, en aquella lluita subtilen què tots els esforços nacionals s'ater-men i s'eixamplen al contacte amb l'ad-versari.

Interiorment, l'autonomia no havia d'és-ser aquest apilonament de reglaments quese'n deien reformes o justícia social. A Ca-talunya li calia descobrir de nou el joc realde les forces de la nació, ajustar la demo-cràcia a les forces econòmiques, als valorsespirituals en presència i deduir-ne un equi-libri. A un Parlament espanyol no calia opo-sar aquesta amant tan cara, tan poc ama-tent i tan sumptuosa que era el nostre Par-lament. No calia considerar el règim elec-

trd ros^ectes i guies. Es per això que totstoral i provincial com a inviolable. Sobre la els munts de Qaperassa turística no han po-reforma comarcal es projectaven mil ' ma- gut evitar que badallés a les Coves i quelícies electorals, però no fou altra cosa que For vaentor m'esbalordís discretament, no-oes entreteniments tècnics. més. Igual 15er a la propaganda literària.

I, en canvi, si l'autonomia hávia de te- He oblidat que Costa ve dé Carducci i Al-nir una efectivitat—ben nostra—devia ésser coven de Leopardi. Es per força que aquestaquesta aportació d'entusiasme que arriba- últim número de La Nostra Terra dedicatria de les comarques. Res més absurd que a Ramon Llull ,n'ha hagut de semblar unavoler fer centralisme barceloní. No parlo llnutaa gris, impotable. L'ambient de la Ciu-d'aquells serveis que han d'ésser rigorosa- tat és talment com em dejes, a bastamentment centralitzats. Em refereixo a l'am-bició de crear un estol d'impacients burò-

I ara més que mai.. saps qued'Ajuntament ha estat destituït. Ho trobol'Ajuntament

crates que tinguessin cura d'administrar o prtunfssim. Socialistes i azañistes, comoCatalunya amb un esperit de ciutadà de tot arreu, deixaren en situació gaireprimer ordre. Per als qui creiem en els in-

lluïda els cabals del comú. Feien molta ¢o-llu is

convenients de l'estatisme i la burocràcia 1lítica i poca administració. L'Ajuntament

coneixem, en canvi, la força creadora de estade l'esperit comarcal, no ens cabia cap dub- cus ha estat anomenat suara serà ben altra

cosa. Le és ja ciutadà d'honor. Leste : el comarcalisme havia d'ésser 1'organit- seveshosts aves són dirigides per au-nació, la política, interior del catalanisme.

.emenmen.tè n

Ie

EI comarcalisme és un fet indestructible de s quelcom a descobrir. Hi so-Pal la

és

la peeulariatat catalana. Hi ha una pilas a

una sèrie de convents, fatxades ambetot un

d'interessos materials iespirituals queuneixen els grups comarcals i les persones

Vergeturmentades, amb se s espases fins

més enllà dels ulls á del gest, endrapadesal mé s

que viuen el seu quadro. Tota aquesta ten-sants

en tempestats de teles i, a sota, uns santse

dència europea que defensa la desintegra-contrareforma, encasullats, eucarístics. Tot

ció de l'Estat dels serveis que són propis a això no ho coneix encara la Cambra hote-es personalitats collecttves — assegurances

lene, definidora dels interessos ásocials, serveis públics, arbitratge social— carrerons ambduri. Há ha també tot carreronsque

uri !Iiihaguessin .pogut donar cos a la divisió co- campanars s a baix de tot, poc bombejats. Al

'o

mareal i preparar-ne l'enfortiment i el sen- Terreno, tot un barri nou, blanc, i semi -tit de la responsabilitat. funcional que des del port fa molt bonic.

Però no calia veure en el comarcalisme, uCorydon... Passat de moda fa, encara,solament, una organització administrativa. estralls entre la petita colònia anglo-alema-Si visiteu les nostres comarques, en quina nya. Els sucs més elegants també i l'em-d'elles no sentireu bategar un tros de la briac és més que de bon to, vulgar ja. Tò-nostra història? xics a tot arreu, clubs privadíssims, autos

Ben sovint trobeu — perduts enmig d'una particulars atnb matricules babelitzades aca-indiferència absoluta — l'home que amb el ben el quadro. No hi manquen la donzellaseu sol esforç ha aconseguit la restauració i la vídua cerquen l'aventura que seràd'un monument o l'ordenació d'uns docu-

querecordada més tard a Edinburgh o a Fila-

ments històrics importants. Catalunya no és dèlfia. Saps aquell capítol final de l'Ulyssecap producte de l'atzar. La seva unitat i la de foyce? Uissortaaamrnt per a elles aseva g-andesa tonen consegaides desprér. Nlallorcu nó es comu ert'cura el aúnzed at-cl'un esforç i va ésser coronació de llargs lètic ni són massa els que es dutxin cadaanys de política hàbil. Escampats per les dia. Les excepcions, aprofitadíssimes.comarques, hi ha encara els testimonis es- »El port — á tu saps que sempre m'és untàtics d'aquesta grandesa. Caldria un Ana- paisatge amic — està rebentat. A sota detole France per restituir — en el nostre sen- la Seu un ferrocarril de mercaderies, untiment — el respecte a la grandiositat dels túnel. L'indret, abans nobálíssim, embrutit.episodis de la nostra història. Només a un reconet del port, «el Mollet»,

Políticament, no hauria d'ésser el comar- , he pogut trobar el veritable encant del marcalisme l'element d'equilibri al costat de la presoner :pescadors, mestres d'aixa, dras-força centrípeta de la Ciutat? Potser el pa- sanes i una peixateria amb violentes electri-per més interessant del comarcalisme oiga- citats sobre les taules de pedra, blanques,nitzat seria aquesta missió de regular la fredes de mort á de marbre.»vida política del nostre país, allunyant el 1 „El camp és també una descoberta. Laperill d'un excessiu partidisme. A Catalu- pla+ia més que res. Els aformiguerso de Ma-nya, cap institució 'no actua d'element nio- Llorca, sota els ametllers nus d'octubre, te-derador. Les dificultats inherents a tot ré- isen, fumejants, perfums extraordinaris. I,gim democràtic es resolen al carrer. Quan encara, aquesta intensa presència del mar ael carrer desborda els partits, la revolta no tot arreu, immediat i ben Cimetiére manin.és .mai Iluny. No seria pas exagerat que el „Dues lecturels importants a iremarcarcomarcalisme, reprenent tanmateix una tra- Les ¢oesáes castellanes de Costa editadesdició catalana, s'organitzés en forma d'ins- 1 per Amengual á Muntaner a finals de segle.titució de consulta i de control, tècnicament I Hi he trobat una visió dd Roma deliciosa.i socialment. 1 L'altre llibre : Rondaya de rondayes, de co-

No creiem que aquestes consideracions si- mentaments del XIX. Editat per Miquel iguin ni exagerades ni impossibles. No cre- Planas. Es el més fantàstic dipòsit de dia-iem, tampoc, que la pura inactivitat faci lecte existent. Saborós i una mica dificil. Hecap bé al país. Per això els qui, amb la vist també molts gravats romàntics. El llibrelleialtat de la intelligència, volem servir un de Furió, els Parcerissa. Re comprat — ba-ideal hispànic i, Catalunya endins, volem ratíssimes — edicions franceses bones de ve-

un equilibri pròsper, tenim l'obligació de res. XVIII i XIX.contribuir a l'expandiment dels nostres punts n7 et porto un bou de fang de Sineu,de vista. 1 blanc, vermell 1 verd, amb dos xiulets, moder-

FEaMf VERGES nlssim, obra de mans pageses...»—B. R. P.

d

El local i les opinionsdel Sr. Cirera i Voltà

Sobre paper amb capçalera del secreta-riat general d'Acció Popular Catalana, ambadreça, número de telèfon i d'apartat decorreus, hem rebut aquestes ratlles

«Barcelona, iq novembre ¡934,((Sr. Director de MIRADOR — Ciutat.»Molt Sr. meu : Li agrairia es servís in-

sertar en el periòdic de la seva digna di-recció, ]'adjunta rectificació. Donant-li lesgràcies per endavant, queda de V. affm.S. S. — A. Bruguera.»

La rectificació diu«El bon sentit del lector s'haurà donat

compte després de la descripció que fa del'estatge social i de les observacions expon-tànies del repòrter, que l'interviu publicatal MIRADOR de 17 Novembre 1934, na s'a-j usta a la realitat dels fets, .puix resultacompletament tendenciós.

»Ho fem constar a petició de ].'intervivatSr. Cirera i Voltà.0

Pel que fa a MlenooR, hem de trobard'unes pretensions desorbitades que el se-

nyor Cirera i Voltà faci suposicions sobreel bon sentit dels nostres lectors, amb elqual creu trobar-se tan identi ficat que par-la—i ens vol fer parlar—emparant-se en ell.

Pel que fa a l'autor de l'interviu, el nos-tre company Fermí Vergés, al qual hemcomunicat els documents abans transcrits,ens ha lliurat les següents ratlles

«Estranyem 1'aclaració que el senyor Ci-rera i Voltà fa a propòsit de la descripcióde l'estatge social. No solament no hi sa-bem veure cap caire tendenciós, sinó queens va semblar que l'esperit de la gent queorganitza la Ceda a Catalunya requeriràque ens n'ocupem extensament un altrechía.»

Observem, finalment, que la queixa dellíder de 1'A. P. C. només és motivada perla descripció del local, punt, cal din-ho,d'escassa importància. Per tant, doncs, l'in-terviu publicat en el nostre número ante-rior reproduia iidelment les opmlons delsenyor Cirera i Voltà.

Que Déu les hi conservi i les hi aug-menti.

Els homònims

guntado a i{)ilson por sus catorce ! — res-pongué un jap.

—A cualquier cosa llama cocido mi pa-lrona ! — conclogué l'escèptic.

Med;áfífzació eficaç

Sembla que la venda de les apuntacionssusdites té una acceptació tan considerableque ha sorprès la mateixa empresa.

L'esquer, però, no deixa de tenir grà-cia : en otertr-les, les in termediarles ad-verteixen

—Gozan de una bendición especial delJefe....

Massa seriefafSón algunes les senyores que han decidit

canviar d'estatge polític. Entre elles unesquantes de la Peña Blanca que, en saberque allb del pis del carrer de la Diputacióanava de veres, han cuitat a donar-se d'alta.

Junt amb llur persona, hi aportaren, comes molt posat en raó, llur tarannà tabo-lístie, però al primer intent de moure bar-rila, el . secretari de la novella entitat elsparà els peus

—habrán de perdonarme las damas, peroaquí no se permiten las algarabías de los(,t+os centros políticos...

—Jesús, pues .nos vamos a morir de ja-queca' — prorromperen, a cor, les novates.

Val més una encasadaPer tal de fer-se passar el mal gust de

boca produït per tantes contrarietats, EnCambó invita sovint, a la seva taula, des-tacades persones de l'alta societat barcelo-nina que li conten potins a desdir.

L'altre dia, en acabar-se l'àpat, una se-nyoreta s'aventurà a interrogar el líder so-bre política i aquest s'excusà, com si apar-tés una mala visió, amb una cara de tresDéus:

—Aquestes postres, no!

Les comparacions són odioses,però de vegades exactes

La violinstia LK,azanova i els seus tzigansdesvetllen gran entusiasme entre el públicheterogeni i barrejat de te de diumenge alRitz.

Però no tothom, literalment tothom, estàtan engrescat. Poguérem recollir aquesta

observació sobre l espectacular violinista

—Què vols que et digui. Aquesta donaés l'Eetelrich del violí.

Una sortHa sortit, entre nosatlres, una nova re-

citadora, que firma — per dir-ho així —Màrcia, i diumenge va donar un recital al

teatre Barcelona.El programa començava amb el poema

de Kabindramath lagore, traduït per lamuller de Juan Ramón Jiménez, Toma otravez tu dinero.

EI públic, per sort, no s'ho va pendreal peu de la lletra.

Infe1'lecfualisme pur

Poc abans dels fets d'octubre, sortia unarevista que es titulava revolucionària. Hicol•laborava el sistemàtic Esclasans.

Una de les seves dèries era la denigracióde Prat de la Riba. En la seva opinió, erauna miloca. Una altra ocasió li deia pa-tum, i feia extensiu el qualificatiu a Puigi Cadafalch.

Però ara, aquest que sempre s'anomenaell mateix aintellectual puro, no té prouboca per a entonar lloances a Prat de laRiba i a Cambó.

Naturalment, 1'intellectual Esclasans arano és collaborador de La Ciutat i va rapar-fin unes gasetilles als diaris — que no hapublicat a penes cap—donant-ne compte.Pet b no explicava pas per quins moitus nocollaborava en I'esmentát diari.

Qui sap si el veurem aviat escrivint aLa Peu ucom un vulgar Brunet qualsevu-lla, que escrivia el] no fa gaires setmanes.

La nif al rasLa nit de referència fou la del 6 al q

d'octubre, i el fet ocorregué en un pobleimmediat a Barcelona.

Cap propietari no dormí a casa, de pordels rabassaiies.

Cap rabassaire no es quedà, tampoc, acasa seva, de por de veure's obligat a venira Barcelona.

I per les eres i pel bosc, tot eren ombresenemigues, receloses i tan esporuguides lesunes com les altres.

Un novellista català que cultiva modera-dament relacions heterogènies amb la II-cita finalitat de recollir observacions, pas

-sejava no fa gaire, per un poblet perdutpròxim a Ía levítica ciutat de Vic, amb unjove d'idees exaltades.

f'aturalment, :a conversa arrenca dels

fets d'octubre.—S'han de tirar a . terra les esglésies, no

çleixar-ne pedra sobre pedra. La religió ésuna cosa inútil que s'ha de dibolir...

Un programa per al'autonomia

Els Dijous .Blancs

CARTA DE MALLORCA«...Naturalment ja estava_ previngut con-

A la pàgina 3:EI cardenal Gasparri, per Tiggís.

A la pàgina 6:

L'apoteosi de Kant, per FrancescPujols.

L'ea-regidor radical senyar Tomàs Bur-rull, «el Moro de la Barban com li diuenel seus ex-electors de Sant Martí, ha estatvíctima d'una baixa maniobra per part d'unseu homònim.

Els diaris de fa uns dies publicaven lanoticia que un tal "Tomàs Borrull llançàcerts crits a l'acte d'obertura de l'expo-sició d'art del Palau Nacional, mentre par-ava S. E. el ministre del Treball. Els dia-ris afegien que I'interfecte, que fou detin-gut, tenia pertorbades les facultats mentals.

Aquell dia — el dia que els diaris dona-ren la dita nova — el telèfon del bon ex-regidor radical no parà de funcionar. Però

fou molt difícil de poder parlar al seu pro-pietari, puix que a les onze del matí encaradormia... i, a la tarda, no foren contestatsels requeriments felefònics, talment com sis'hagués espatllat l'aparell.

Qüesfió de punts

La J. A. P. ha ((feto un número de laRifa de Nadal, que és el 30,023, les apun-tacions de pesseta del qual són venudes a

cinc rals. Això, que és explicable per ladestinació benèfica del plus, no té res departicular, però el bo són els dinou puntsimpresos al dors, entre els quals n'hi hade tan nazis com el de «Los jefes nunca seequivocan((, «Guerra a la lucha de clases((,«Presente y adelante», etc.

—No sé por qué tienen que ser diez ynuevé y no veinte, esos puntos! — exclamà

un senyor tot reposat,—Toma, es igual que se lo hubieran pre-

Q^

PROJECTE HERÀLDIC

Tanmateix era massa

Un diari català publicà un retrat d'EnCabré, primer actor del Teatre Pompeia,de Gràcia, que tenia una gran semblançaamb Ramon Surinyach Senties.

1 ., . En obrir el full i pendre l'actor pel fa-

: r mós financer, assessor, borsista i escriptor,un ateneista per poc que es desmaia

i —Còmic, també?

La nostra geno Terrible

LÄI'I IITIVLa paradoxa del fi de segle. — Vivim

dins d'una onada d'entendriment pel fi desegle. Aquest entendriment va començar, aFrança, entre els artistes i els literats méscl'avantguarda. Primer fou en les revistesmés intransigents que hom veia reproduirles cotilles, els barrets i les lligacames d'arafa trenta-cinc anys, amb una barreja d'hu-mor i de malsana curiositat. Després lespublicacions més normas i de més tiratgecomençaren a fer honor a aquella moda i aaquella galanteria aguantades per l'acer, laballena i la ploma d'austruç. Aquest enlle-poliment retrospectiu va fer adeptes en elscineastes d'avantguarda, després en els ci-neastes comercials i de França va passar a

América, on ha trobat tot el diner, totala tècnica i la selecció d'actors al servei delclima de fi de segle. A América, les visionsdel yoo i del 890 es dosificaren al principiamb una certa avarícia, després s'han anatprocligant, i aquestes dues darreres tempo-rades, són molts els films—excellents al-guns d'ells—que hem vist vestits amb lamoda de--fi de segle, i'si més no, en moltsfilms que van a parara l'època actual, co-mencen amb una visió retrospectiva queprodueix admiracions i somriures.

Però el que passa és una cosa: malgrathaver trobat tipus extraordinaris, com per

exemple, Mae iWest, en la seva creació deLady Lou, i malgrat afinar la sensaciód'ambient •amb una técnica fortíssima, ami aquestes visions retrospectives del mo-ment sempre m'han fet ]'efecte d'un ballc!e disfresses.Es a dir, encara que avui dia hi hagi

actors i actrius que arriben i passen de laseixantena i que han viscut amb tota l'es-plendor les modes i els costums de fi desegle, aquests mateixos actors i els jovesalliçonats per ells mateixos, quan es tractade crear un ambient de trenta o quarantaanys enrera, queden tan actors disfressats,com quan volen evocar l'època romàntica,o el segle xvin o l'edat de pedra. I no ésque falli un detall, que per molt acuradaque sigui la direcció artística sempre en fa-lla algun, no és que la indumentària queduen les dones no sigui d'una autenticitatimpecable, no és res d'això, el que passa enaquestes visions retrospectives és que himanca l'aire. Cada època té un aire deter-minat, fins el paisatge, fins les roques im-mutables són diferents d'una época a l'al-tra. Això sembla una fantasia, però és au-

tèntic, perquè el paisatge participa de l'ele-ment moral que hi ha en la nostra mirada,

i el paisatge, per nosaltres, existeix en lanostra manera de veure'] i de sentir-]o, iaquesta manera és un fruit de la sensibi-litat, de la mentalitat i de la moral de cadaèpoca.

Doncs bé, l'aire d'una època passada ésimpossible de refer o de recrear, o cl'evoearamb una absoluta fidelitat, i quan s'intentaaquesta evocació es cau amb més o menystraça dins de la trampa del quadro histò-ric. Aquells quadros històrics que estaventan de moda al segle passat i que avui dia

tothom procura penjar ben alts parqué no

es vegin, o, si pot ésser, treure-se'ls de so-bre.A , mesura que anem veient evocacions

del fi de segle, ens anem familiaritzant ambla visió, perd la gràcia de la novetat, i ar-riba a produir-nos un efecte de cansament.La disfressa ens resulta incòmoda ; és im-possible que una noia d'avui dia amb po-lisson, amb màniga de pernil o amb cotillatorturadora ens doni cap sensació de reali-

tat ni de somni agradable. La noia d'avuidia menja, dorm, respira i es passeja d'unamanera completament distinta d'aquellanoia de les faldilles llargues, del cos cenyiti la màniga de pernil ; la seva vida moralno té res a veure amb la vida moral de tide segle ; per molt que assagi movimentsarbitraris i poses adequades al vestit ana-erònie, li serà impossible de viure l'aireautèntic del vestit que duu.

Es per això que aquests films retrospec-tius poden obeir a una curiositat i podenésser un encert en limitats casos, parà l'a-bús, a més a més d'ésser inútil, resulta pe-sat, Nosaltres posseïm molts gravats i mol-tes fotografies del fi de segle, d'una grà-cia incalculable. Cap dona d'avui dia, permolt bé que es disfressi, no podrà produiraquella gràcia. No fa gaire estona que te-ma a les meves mans un àlbum del 1900,ple d'escenes de platja i d'escenes íntimesentre trasquiles i picants. Es un àlbum per-fecte, tota la galanteria i la malícia de l'è-poca exulten en una forma infantil i exa-gerada. Probablement aquest àlbum era

destinat a jeure en una avantllotja de sol-ters troneres o cíe casats esmunyedissos, ipotser el tenia damunt la taula d'un salonetesgarrifosament ca¢itonné de setí groc al-guna dama elegant de fama més o menyssuspecta. Les escenes de platja, de pesca,de cacera, de te i d'alcova; i les fantasiesprimaverals i tardorals que es reproduei-xen en ]'àlbum, evoquen tot el perfum ín-tegre del 1900, tot aquell aire que inútil-ment s'entesten a reproduir els millors ci-neastes americans.

Perquè aquestes coses, les més grotes-ques, les més banals o les més innocents,tenen un imponderable de poesia, i aquestimponderable de poesia és precisament elque no poden donar les disfresses o les re-construccions, per acurades que siguin. Una

noia de ]'època que vivim té, precisament,l'imponderable poètic de l'època que vivimi per molt que es disfressi continuarà ambaquest imponderable poètic, per molts po-lissons i cotilles i mirinyacs que es posi ; 1naturalment que al polisson i al mirinyacno podrà donar-los aquella poesia que elspertoca, i de la qual ens resta un retlexen la pintura, en la poesia i en la novellade ]'época del polisson i del mirinyac. Unaactriu americana que vulgui fer viure, perexemple, una dansarina de Toulouse-Lau-trec o de Dagas, per molt hàbil que sigui,sempre resultarà una paradoxa, i potser noconvé abusar massa d'aquestes paradoxes.

JOSEP MARIA DE SAGARRA

m'ha fet el pare. Hi ha vegades que tirouna carta, o unes quantes, amb destí aEspanya.

—Cartes del teu pare?—Del .meu pare i d'altres que estan

com eh.—I com és que a Espanya no arriba cap

carta d'aquestes?—Què voleu que en sàpiga, jo? El que

us puc assegurar és que de cartes d'aques-tes n'he tirades més de cinquanta.

—A on són dirigides aques-tes cartes? A Catalunya to-tes ?

—No. La major part, a An-dalusia. Veieu-- diu, assenya-lant cap a Càdiç, esfumat alIluny, a penes visible entre laboira—, allò és Andalusia.

—Quants espanyols hi haen la teva cabila, ho saps?

—De vegades, sis o set.—De vegades?—Sí, .perquè no estan mai

fixos en un mateix lloc. ElPara sí que hi està, perquè lamare és de la cabila on vivim-

-Saps si mai heu tingutcontacte amb espanyols, o siel govern s'ha preocupat devosaltres per a retornar-vos aEspanya?

—Sí, senyor. Una vegadaens varen tenir tancats dintreuna casa sense deixar-nos sor-tir, i per una finestreta ensvan ensenyar a uns senyorsque eren espanyols i diu queens venien a buscar.

—1 per què no se us vanendur, doncs?

—Perquè el cap de la cabilaté .por. Diu que no es fia deles promeses de pau.

—I per què no fugiu?—A la cabila hi ha dos ger-

manets meus més petits quejo. Quan el pare surt, jo emquedo amb ells. Quan ]o me'nvaig, s'hi queda el meu pare.No podem sortir mai totsjunts.

—I d'amagat, no us podríeu escapar?—Qui sap ! El pare diu que alguna nit

ens cridarà i que aleshores caldrà seguir-losense preguntar on anem. Potser aquellanit ens escaparem...

Calgué .acomiadar-nos del simpàtic mar-rec. Es feia tard i Ben Yamin havia de terdeu hores de camí per arribar a la sevacabila. Es carrega la farina de blat de moro,un feix de cànem i algunes altres cosesque ha comprat, i l'acompanyem cosa demig quilòmetre.

Volíem que ens fes de guia per si un diapodíem anar a retrobar la cabila on viuenel seu pàre i altres espanyols. Però el mar-rec té por, una por que li han ifnbuït refe-rent a tot . el que es relaciona amb el seuestat i el del seu pare.

Com que ens hem sabut guanyar la sevaconfiança, ens dibuixa un pla rudimentari.

Encara ens queden uns dies abans d'ha-ver de tornar a la Península. Sabem quehi ha més presoners que el gironí amb elqual hem •pogut parlar.

Él novellista, atent a la peroració abran-dada clel jove llibertari, ensopegà.

—Sant Antoni ! — exclamà el seu com-pany de passeig.

«Diplomaníes» espanyoles

Espanya es preparava per a la reeleccióen el Consell de la Societat de Nacions.

—Feu una llista de països susceptiblesde votar en favor nostre – demanà el mi-nistre.

El cap de secció fa la llista. Hi havia,entre els països, el Japó. Un alt empleatdel ministeri la troba conforme. La sot-meten al ministre, i també la troba con-forme. La comuniquen al plenipotenciariespanyol al Japó, I no solament la trobaconforme, sinó que fa les gestions prop delministeri japonès d'Afers estrangers perquèel seu país voti a favor d'Espanya.

—Però si fa una pila de temps que Japóés fora de la Societat de les Nacions!

—exclama estranyat el ministre japonès.La diplomàcia espanyola no va apuntar-

se un èxit, que diguéssim.

El sopar del E C. Barcelona

La setmana passada, al saló de festes del'Orient es celebrà el sopar d'homenatge alsjugadors del F. C. Barcelona guanyadorsdei campionat català d'enguany t a I'ex-def ender dels colors blau-grana, el popularPaulí Alcàntara. A l'hora dels parlamentsel senyor Sala cuità a cedir la paraula alsenyor Sunyol i aquest féu el mateix ambel senyar iViasterrer, el qual, amb ànimd'enllestïr tan inesperades filigranes, s'ai-xecà a parlar.

—Quina manera d'anar-se'l passant del'un a l'altre! Es veu que aquesta gent hanconfós el discurs amb la plateta de la man-tega—comentava un entusiasta comensal.

*xx

Finalment, però, el senyor Esteve Sala,president del club, s'aixecà a parlar fentgala d'un lèxic amarat de la més profundaconllevancia : demanin de desde fuegos ide al fin y al cabo i d'altres castellanismesmés pujats de to.

Un murri d'aquells que concorren a totsels sopars s'ho explicava a la seva manera

—Veureu, havent-hi estat de guerra...ate*

El discurs del senyor Sala fou el clàssicdiscurs de ]'home que ha de parlar perquèno té pas altre remei.

—El clàssic discurs del senyor Esteve—deia Im.

—...Del senyor Esteve Sala, deus volerdir—cuità a arrodonir un altre.

eF**

Els socis del Barcelona acudiren en unnombre ben limitat a aquest sopar ; non'hauríeu comptat pas gaires més d'un cen-tenar.

—Ni que s'hagués tractat d'un sopar derabassaires..,—deia un soci del club a lasortida.

Un altre dels directius, a l'hora dels in-evitables discursos, va teixir filigranes ora-tòries com la següent

—El Barcelona, és veritat que encara noha arribat a la perfecció ; té algun lunar,que fa que l'opinió pública no s'hi hagientregat, però hem de dir que està a puntde caure...

Els assistents a l'acte varen quedar moltsatisfets.

Un llibre...

Aquests dies — millor dit l'any que ve,perquè el volum diu editat l'any 1 935 —ha aparegut un llibre intitulat Pensamien-tos cristianos sobre la vida sexual traduït del'alemany pel senyor Salvador Pedragosa.

F'ulle!aei-lo, hi hem trobat conceptes quela nostra pudorosa ploma es resisteix a re-pruduir. Per exemple, referint -se als infantsq,io cal educar, diu, per no anomenar lescoses per llur nom, que uno debes jugar conesto que ahora yo cubro con la mano». S'hidonen una sèrie inacabable de consells a lajoventut sobre les coses que no es podenfer, fins al punt de fer-nos pensar en aquellmalalt que, de tantes prohibicions mèdiquescom li eren ordenades, va preguntar al met-ge si valia la pena de viure.

Encara que, per altra banda, hom pensasi el dit llibre té la mateixa Intenció delconte Consells a les nenes petites de 1'hu-morista Mark Twain, que, tot dient-los allòque no havien de fer a ]'escola, els ense-nyava precisament tot allò que podien fer.Aquest pensament mefistofèlic, però, s'es-vaneix ipso facto quan hom s'adona que elllibre està autoritzat per la censura ecle-siàstica,

...i un fraducfor

Salvador Pedragosa, el traductor del da-munt dit llibre, és un jove advocat i ate-neista empedernit. Tothora, matí, tarda init, hom el troba a les penyes de l'Ateneu,sempre somrient, sempre gal, sempre eu-fòric.

Té força gràcia a explicar anècdotes, con-tes, àdhuc a parlar de política. Es fa escol-tar sempre amb gust...

Té força gràcia, sobretot, el traductor dePensamientos cristianos sobre la vida se-xual, llibre passat per la censura eclesiàsti-ca, a explicar acudits equívocs i històriesd'un bell color verd gràcil i suggestiu.

La raça ària

AI carrer de Fontanella, des de fa algu-nes setmanes, s'ha obert un establiment(reclam dessinteressat) que ostenta el títolttilantequerías Arias.

Un refugiat alemany ens ha sostingut se-riosament que hi ha nazis que hi acudenamb aquella bona fe.

No em puc sostreure al desig de repro-duir el diàleg amb Ben Yamin, prescindintperò de la barreja de paraules àrabes, cata-lanes i espanyoles que feia el .marrec cata-lano-marroquí.

—Digues, Ben Yamin. Saps alguna cosade Catalunya, d'Espanya? D'aquest paísque no has vist mai, però les costes delqual albires de Tànger estant?

—Que és el país més bonic del món, se-

Les portes de Xauen

gons diu el meu pare, i que els meus pai-sans són gairebé tots amics dels moros.

—Què fa el teu pare al territori on estàinternat?

—Fa del seu ofici,mestre de cases. Quasi

Al lheu d'un minaret

totes les cases grans del nostre poblat lesha fetes ell,

—I la teva mare i tu, què feu?—La meva mare treballa al camp i jo

baixo, una vegada per setmana i de vega-des dues, a Tànger, i allí, al Zoco Gran,venc les mercaderies que he portat, Després

Orientar-se a través d'aquell laberint demuntanyes i barrancs no és pas gens fàcil.D'altra banda, tot el que té de bona inten-ció el pla traçat per Ben Yamin, ho tétambé de defectuós.

Massa concís, cal fer un enorme esforçcl'imaginació per a interpretar-lo. Les sevesproporcions són tan arbitràries, que els

Infants moros

càlculs de les hores de camí afer d'unpunt a ]'altre ens surten tots esguerrats.Les hores de marxa per aquells camins decabres s'allarguen desesperadorament, ambmacadures als peus i dolor als turmells detantes torçades...

INTERMEDI DE RCFLEXIONS

Es impossible, ho creiem materialmentimpossible, que cap de les expedicions fetesal Marroc amb la comesa de trobar els pre-

Valentí Rodríguez

soners espanyols pugui tenir un èxit apre-ciable.

I ho reputem impossible perquè el moro,per raó del seu tarannà racial, viu a milionsde quilòmetres de la nostra psicologia. Elmoro no vol saber res de qualsevulla gestióoficial ni oficiosa, del caràcter que sigui,humanitària, comercial o científica.

Si nosaltres, simples .particulars que enshem llançat a una aventura pel gust decórrer-la, hem arribat a poder parlar ambalgun presoner espanyol, i fins, com mésendavant sabrà el lector, veure'n una de-sena més i conèixer l'existència de moltsaltres, que alguns informadors fan arribarfins a prop de tres-cents, ha estat justamentperquè la nostra missió ha estat meramentparticular, sense caràcter oficial, ni oficióstan sols.

Ha estat, per dir-ho breument, una ini-ciativa presa t realitzada en un rampell cleromanticisme,

E1 Marroc és una xarxa enredada cle con-fidents. Si haguéssim .portat a cap la nostracomesa amb el mínim ajut oficial, no enshauria servit de res el més gran sigil ambquè haguéssim actuat. Pertot ens hauriaprecedit la confidència i no hauríem pogutobtenir el més petit detall.

Per això i per res més han fracassat I

fracassaran totes les gestions que es facin.Potser, també, si la darrera expedició queva anar al Marroc amb el fi d'escatir l'exis-tència o inexistència de presoners, haguésaconseguit de veure'ls, és gairebé segur queno n'hauria pas tornat.

AL CAP DE TANTS ANYS... (*)

Hl ha presoners espanyols al MEL DIÀLEG AM BEN YAM1N (I) torno a la cabila amb els encàrrecs que Francament, però, dubtem de ]'èxit

ALTRA VOLTA A L'INTERIOR

E1 carrilet que surt de Tànger és de viaestreta, semblant a aquells ferrocarrils se-cundaris de Girona i de l'Empordà.

Abans d'arribar a l'estació, ja saltem aterra, sense cap perill ; baixar allà on eltren s'atura ens deixaria massa lluny delnostre punt de partida vers la cabila mis-teriosa.

Volem endinsar -nos més en el problemaque nosaltres mateixos ens hem plantejat.Per esperit d'aventura i per filantropia, te-nim ganes de descórrer el vel que tapa totel. referent a l'existència de presoners as-panyols al Marroc, aspecte dolorós de la tra-dicional deixadesa ibèrica.

FRIAEI.O--tors •mes

ics

(CS

i.analetes, rr

De fet, i crec que amb el següent articlequedarà palesat, al Marroc hi ha presonersespanyols.

Assegurem que nosaltres, el meu com-pany Valentí Rodríguez i el signant d'a-questes ratlles, els hem vist.

FRANCESC OLIVA

(*) Vegi's MIRADOR, números 289, 291.

295 i 299.

(i) Fou per una errada merament tipo-gràfica que aquest nom aparegué escrit Ben,1amin en l'article anterior.

Zcit en la mide

coa etu inarrugable.' Pi¡emn a bon pies

]MIME I, 11

relèfon 11655

CAPELLERIA s TINTORERIAde P rimer ordre V de qualitat

MASORda. Universitat, 4 - Tckfon 19893

Es reben encàrrecs per telèfonVAL per lo per loo de descompte

BARCELONA -PLAÇA D'ANTO^d LOPEZ, 15 - TEL. 16356

Mirana Fora

Por del futur

A Alemaiapa han circulat massa profecies,massa horòscops.

El govern del Reich ha considerat totaixò susceptible de torbar els esperits i haquedat prohibida en tot el territori del Sarretota meiza d"art divsnatòrtia : dir la bonaventura, tirar les cartes, fer horòscops, etc.

Pitonisses, vidents, profetes, nigromdn-tics, quiromàntics, tiradores de cartes, ve-nedores d'esperança de tota mena, haurande caviar 1l'pfici o arriscar la multa o lapresó.

Frase d'autor

Adeline Dundlay, d'origen anglès, debutàen 1876 n la Comédie Française i el j demaig de 1909 es retirava. Ara ha mort, jaoblidada del públic.

Quan en març de 1900 es calà foc alTlzéátre-Franfais, ildeline Dundlay es trobàvoltada de flames en el seu camerino; elsbombers pogueren salvar-la,

Victorien Sardou, en saber que el teatrecremava, hl havia corregut. Així que arribàal lloc del sinistre, li digueren

—Am acaben de salvar la Dundlay.—Ah ! Bravo ! 1 la caixa?

Una tesi de doctora t

El jove príncep Otto de Flabsburg estàapunt de gendre el grau del doctorat, a laUniversitat de Brusselles.

La tesi que presentarà al tribunal univer-sitari fer a l'obtenció del títol és un enormetreball de vuit-centes pàgines que vol de-mostrar que Austria i Hongria són, econò-micament, tot u.

Sembla que no vol demostrar, però, elsseus drets a la corona de la que fou dobleaonarquia.

Un campanar que creix

Franchet d'Esperey

zat a força d'estirament engolat i de reser-va buida.

Ens trobem davant d'un home investitde la dignitat suprema en un país de tra-dició militar gloriosa el qual no té cap in-convenient a deixar-se retratar vestit d'unamanera fluixa i descuidada, amb mocadorde butxaca penjant sota la gorra, la guer-rera desbotonada i els peus calçats amb es-pardenyes blanques tapades com les queporten molts botiguers en vacances i moltsexcursionistes inexperimentats.

L'home senzill, segur de si mateix, cons-cient que compta la seva persona en tahistòria de la França contemporània.

El mariscal Jafre relata en les seves Mé-mories que la vigília de la batalla del Mar-ne, veient que el cinquè exèrcit no responiaa les necessitats de l'hora tràgica, trametéUn avís al general Franchet d'Esperey quemanava un cos del mateix exèrcit i s'hi féutrobadís en la cruïlla d'un camí.

—Us veieu amb cor de manar el cinquèexèrcit ?—li preguntà sense preàmbuls.

—Tout comme un autre. Igual que unaltre—va limitar-se a respondre el general.

L'endemà, 3 de setembre de 1914, aparei-xia el nomenament i l'exèrcit del qual Jofreno estava content es convertí, a les ordresdel nau comandant, en l'eix de Patac degran envergadura que la història anomenala batalla del Maine. El modest generalque responia amb laconisme espartà, a l'u-níson de la senzilla grandesa de Joffre, esposava en camí d'ésser mariscal de Françai membre de I'Académia Francesa, corpora-ció que, juntament amb el Col.legi dels Car-denals , és tinguda .per l'entitat més pres

-tigiosa de l'univers.MIQUEL CAPDEVILA

Totes les guies ho feien constar: el cam-panar de la catedral d'Ulm és el més altd'Europa, la seva altura és de tbr metres.

Però una recent mensuració ha establertque el campanar ha crescut quaranta cen-tímetres.

Cal confessar que no es tenia coneixe-ment de cap fenomen semblant en la his-tòria de l'arquitectura. Si no és que lesanteriors mensuracions...

El mal remei

Durant uns quants dies, un globus d'ob-servació dels anomenats «salsitxes)> ha volatsobre París, No ten?a, deien; altra finalitatque estudiar la circulació de la capital.

El procediment ha estat copiat de Lon-dres, on per al mateix fi es féu servir unauto gir.

De 'moment, però, el que succeí fou unapertorbació del tràfic, car la curiositat delstrairseünts provocava embotellaments co-j)iosos.

Almenys, a Barcelona, quan Vàchiers'encarregava de reglamentar la circulació,l'estudiava des d'un balcó d'un últim pis,i passava desapercebut dels transeíints.

Garbuix legislatiu

Els ciutadans d'Alabantia tenien ganes delinxar un negre que era a la presó i, per asatisfer llur propòsit, el raptaren se l'en

-dugueren a Florida, on és permès el linxa-iient.Però ara als Estals Units vigeix la dita

(llei Lindberghu, segons la qual el rapte ésun crime interstate, és a dir punible en totsels Estats, per al qual no cal demanar l'ex-1radició.

Ja un humorista havia reduït els deurnananaents a un de sol: «Fes el que vul-guis ; només has de tenir en compte on hofas.» 1, com a explicació, afegia: «Divor-cia't a Nevada, emborratxa't a Illinois, un-xa a Florida. Però no raptis enlloc.))

Historieta alemanya

--Has sentit dir que Goering vol suïci-dar-se?—M'estranya. Per què?

—No pot resistir el record de les pompesfúnebres de Hindenburg.

Historieta soviètica

—Què t'ha semblat .4iitèrica — preguntaun rus a un altre que en torna.

—No rne'n parlis! Hi ha abundància detot, però no hi ha gens d'organització. Fi-gura't que pots comprar de tot sense neces-sitat de tenir carta de queviures i no es facua davant de les botigues!

HTflUPERFUM Df=LIC101

QUE MAI NU ACABA

—Ib

D ` EVARO RAR -IE

c,^.mc,^^ S. A

EL

E%TRACTEf. LOCIONI. COLOI EI•POLVOR/./980

L'Acadèmia Francesa devia cobrir les tresvacants produïdes per la mort de 1'abbéBremond, Camille Jullian i el mariscalLyautey.

Per una sèrie d'atzars, la sessió celebradaper a fer la triple elecció ha resultat unacompleta exaltació de les humanitats.

El seient d'un humanista ideal — altracosa no era l'esperit aguditzat de finor csadollat de cultura del valoritzador de lamística i la poesia de la vella França — nofou concedit a cap dels que hi tenien pre-

Léon Bérard

'Åua1u]L1

EL CLASSICISME A FRANÇA

Les humanitats a l'Acadèmiatica de la valorització de les humanitats.

L'any 1925 León Bérard publicava unvolum sota el títol Au service de la penséef rançaise.

Ni aquest llibre, ni el que hem esmentatabans, ni els discursos pronunciats a laCambra, ni els informes emesos als tribu-nals—León Bérard és un dels advocatsmés eminents de Franca—ni els articles es-cadussers inserits en publicacions de senyi de respecte com la Revue de Deux Mon-des, no resulten bagatge intellectual suti-cient per a ésser elegit membre de l'Acadè-mia francesa, davant (le molts autors delibres múltiples i bells que han de mirar

de Iluny el vestit verd i l'espasa dels im-mortals .

En elegir-lo, ja al primer torn de l'es-crutini, com el successor de ]'historiadoreminent i original que era Camille Jullian,els acadèmics .han volgut retre homenatgeal defensor de la cultura clàssica, a l'exal-tador de les humanitats.

Amb el mateix csràcter estigué a puntd'entrar a l'Acadèmia.

Hom devia proveir la vacant d'AnatoleFrance i els candidats eren tres: Léon Bé-rard el polític-humanista, Paul Valéry elPoeta i Víctor Bérard el traductor d'Homer.

Al .primer torn León Bérard obtingué set-ze vots contra nou de Paul Valéry i set deVíctor Bérard. Els electors eren trenta -dosi la majoria de disset. Hom repetí l'eleció iel resultat fou ben divers encara que nodecisiu. AI quart torn sortia elegit YaulValéry per disset vots contra catorze deLéon Bérard i un en blanc.

Fins ara, nou anys després, no ha o-dn-gut la revenja amb la seva segona presen-lecció al primer escrutini.

Si ]'humanisme era homeñatjat no essentcobert el seient d'Henri Brémond ; si leshumanitats clàssiques eren fervorosamentreverenciades amb l'elecció al primer escru-tini de Léon Bérard, un altre humanisme,unes altres humanitats rebien el testïmonide respecte que mereixen en la persona delmariscal Franchet d'Esperey.

La fotografia que acompanya aquest ar-sentada la seva candidatura: sJosep

Bain de ti en la qual 1'illustre guerrer apareix

i And doux Louis Gillet, Jacques Barnville conversant targhi o tuareg qualifi-i André Be xessor r, cat, resulta amb un

eloqüent.Pep deis

es retirà abans de la votació Som ben lluny del guerrer tradicional de

i cap dels altres no va obtenir els setze teatre i d'epopeia, aparatós i deshumanit-vots necessaris en una elecció en qué elsvotants eren trenta. Hom repetí l'elecciófins a cinc vegades, sémpre amb un resul-tat indecís. El darrer torn va donar vuitvots a Bainville, deu a Gillet i dotze a Belles

-sort. Aquesta nullitat d'elecció venia des-prés de la nu•litat de l'anterior, en quètampoc tou coberta la vacant (le l'aoueBremond, per manca de majoria de vots.

Sembla obra del destí, la predestinacrodels escriptors que el capellà provençal treiade l'ombra aromada de llurs residènciesquietes i silencioses, aquelles abadies im-ponents — sentit propi de la paraula apli-cada al convent regit per un abat que té sotala seva jurisdicció prelacial molts monjosalguns dels quals eren els escriptors que hafet conèixer el capellà acadèmic — i trobavaen les abadies humils, nom .popular a lesterres lleidatanes de les cases dels rectors,alguns dels quals han aprofitat els lleuresdel .ministeri per a escriure disquisicions as-cètiques i gaies cançonetes sucades d'hu-morisme universitari : místics de cenobi 1humanistes de rectoria per Mn. Bremond es-tudiava i feia conèixer amb amor i compe-tència exemplars.

EI seient declarat vacant per segona ve-gada resulta un homenatge a l'escriptorhumaníssim per al qual els acadèmics fran-cesos no troben successor digne.

Una cosa ben diferent va ocórrer amb elsaltres dos seients quant al fet d'ésser pro-veïts, però idèntica pel que la doble eleccióva tenir de consagració de les humanitats.

La vacant de l'eminent historiador de laGàllia conquerida per Roma, Camille Jul-lian, fou coberta a la primera votació, puixLéon Bérard obtingué disset vots contraOnze atribuïts a Georges Duhamel.

Pel que toca al seient del mariscal Lyau-tey la votació resultà una fórmula, ja queno hi havia sinó un candidat que era elmariscal Franchet d'Esperey. El vencedordels búlgars va reunir tots els sufragis delstrenta electors, excepte el d'un que votà enblanc. Des de ja fa molt de temps LéonBérard és tingut com el més alt campiódel refloriment dels estuclis clàssics a Fran-ça. Els únics llibres que ha publicat sónapologies de l'humanisme, exhortacions alconeixement dels autors llatins i grecs i de-fenses de la intensificació dels estudis clàs-sics en tot el segon ensenyament.

Pour la réforrne classique de, l'enseigne-ment secondaire és un recull dels discursospronunciats a la Cambra en defensa (le lesmesures que l'autor proposava, com minis-tre d'Instrucció Pública, a fi de millorar elconeixement dels clàssics grecs i llatins.

Còm que el projecte del ministre Bérardva ésser aprovat, hom seguí murmurantd'ell fins per part d'homes tan coneixedorsdels clàssics com Herriot, al qual és atri

-buïda la frase : aAquest decret és la mesu-ra més reaccionària de la Legislatura», quehavia pronunciat en veure que els seus elo-qüents discursos — eloqüència poada preci-sament en l'estudi aprofundit dels mateixosclàssics que tractava amb recel—no aconse-guien que la Cambra votés contra la lleireforçadora de la cultura humanística.

Més tard, en deixar el ministeri, LeónBérard va escriure un Llarg article a laRevue des Deux Mondes amb el títol deCe que j'ai ooulu faire

En aquest treball resumeix tot el seu pen-sament (le campió de les humanitats.

Retreu que la Gran Guerra fou consi-derada com la lluita entre dues civilitza

-cions, i que els francesos, en intensificarllur qualitat i voler defensar-la amb el co-neixement dels grans escriptors propis, estrobaren que «el culte dels clàssics france-sos ens tornava a dur a les humanitats».

Proclama la fallida de la instrucció utili-tària servida pel pla d'estudis de 1902, de-fensa el retorn a l'ensenyament clàssic pre-conitzat .per la seva llei del 3 de maig de1923 i predica que «no hi ha ensenyamentclàssic sense l'estudi de les llengües anti-gues i, singularment, de la llatina».

Els .partits que pujaren al poder per efec-te de les eleccions de l'ir de maig de 1934,reduïren considerablement la importànciade les humanitats en el segon ensenya-ment, i per això Bérard tornà a sortir endefensa de les seves conviccions pedagògi-ques i lamentà que es fes una qüestió polí-

RECORDS D'UNA FIGURA

El r 1c_ a ena GasparriEn la seva graciosa villa delle Terme,

sobre les colline Appie, a Roma, ha mortel cardenal Pietro Gasparri, que de i914a 1930 fou secretari d'Estat de la SantaSeu, o sigui sota el pontificiat del papaDella Chiesa — Benet XV — i del papaRatti — Pius XI.

Qui vulgui, àdhuc segles a venir, con-sultar els annals històrics vaticans, hi tro-barà en caràcters assenyalats el nom (leGasparri. Després d'Antonelli i de Ram

-polla — respectivamente secretaris d'Estat

El cardenal Gasparri firmant el tractat de Latran

del tsar Nicolau, la Santa Seu va veurerebutjada la seva demanda. Gasparri hopreveia, .però volgué recordar als negocia-dors de Versailles l'existència de la San-ta Seu.

No pot negar-se que una certa agrupacióde països catòlics entorn de la Santa Seues verificà en la postguerra. Aquest és unèxit de Gasparri que té la seva importàn-cia. Però el que per nosaltres és la sevaobra mestra, és el reacostament entre Fran-ça i el Vaticà, no sols diplomàtic — comés sabut, àdhuc fes relacions diplomàtiquesquedaren suspeses després de la marxa delnunci Maffi —, sinó també polític. I noti'sque parlem de la França dels Briand i delsHerriot, ultrademocràtica i laica.

Fou també Gasparri el que aconsellà Pa-celli — aleshores nunci a Berlín — d'afavo-rir la formació del bloc catòlic-socialdemò-crata per tal de donar a Alemanya un go-vern que pogués salvar elpaís, en harmo-nia amb la Constitució de Weimar.

Benet XV i el_ seu secretari d'Estat ha-vien iniciat, a més a més, la difícil tascade rejoveniment de l'Església sota moltesformes, la principal de les quals era afa-vorir la creació de sindicats obrers i la for-mació de partits socials catòlics. El primera posar en execució el programa de la SantaSeu fou don Luigi Sturzo, un dels més .carsprotegits de Benet XV i de Gasparri.

Però aquest papa morí jove i planyutper tothom que, lliure de prejudicis, haviapogut apreciar les seves dots. I el cardenalarquebisbe de Milà en prengué la successió.Hom el sabia un estudiós, un doctrinari,i algú temé per aquest motiu. Potser nosense raó.

Pius XI volgué que Gasparri continuésal seu lloc de secretari d'Estat. S'acostaval'adveniment del feixisme, moviment al qualel Vaticà era hostil. Entre catòlics i fei-xistes hi havia cada diumenge batallescruentes. Pius XI prestà tot el seu ajut adon Sturzo, que combatia heroicament con-tra les hosts de Mussolini.

Mentrestant, s'iniciaven negociacions en-tre Nitti, aleshores cap del govern, i Gas-parri, encaminades a una reconciliació en-tre el govern italià i el Vaticà, i la soluciósemblava imminent sobre bases més serio-ses i de major satisfacció per ambdues partsque la que havia de trobar-se després.

Es produeix la marcia su Roma, Víctor.Manuel cedeix a la voluntat de Mussolini.I després d'un període de lluita no pas in-cruentá, hi ha persones que es posen a l'o-bra perquè Mussolini reprengui les nego-ciacions que Nitti inicià amb la Santa Seu.

Com per casualitat, tIussolini i Gasparries troben a casa del marqués Guglielmi.Les negociacions són represes. El duce posacom a primera condició 'que don Sturzo si-gui allunyat d'Itàlia. Gasparri varilla, noho voldria ; però Pius XI vol i ordena. DonLuigi Sturzo se'n va a Londres i el seupartit s'engruna. No manquen pas, però,escaramusses entre el Vaticà i el feixisme.

S'arriba al pacte de Latran. Gasparri volque aquest aparegui com un acte estipulatentre la Santa Seu i el Quirinal, o siguientre el papa i el rei, per tal d'evitar quees pugui creure que el feixisme ha influïten l'estipulació.

Vuit dies després de la conclusió de l'a-cord, i abans de la ratificació, sorgeixennous incidents entre catòlics i feixistes, iMussolini, en un famós discurs a la Cam-bra, ataca durament l'Església pels seusorígens i la seva expansió. Noves polè-

1 miques...Però no podem embrancar-nos en massa

detalls. Només ens hem proposat de traçaruna breu semblança del cardenal que acabade morir i que tanta part ha pres en elsrecents esdeveniments vaticans.

Els reaccionaris de tots els països el pre-senten com un partidari dels anomenats«règims forts», és a dir les dictadures.o són (le mala fe o ignorants. El fill d'hu-mils pagesos de les muntanyes que separenla Marca de la Umbria, que pel seu valerrecorregué les jerarquies eclesiàstiques finsal dintell del pontificat, fou el primer dedonar impuls a les organitzacions democrà-tiques catòliques, i, com ho prova tota laseva obra, no podia ésser partidari de lesdictadures.

Avui, però, la política de la Santa Seués ben diferent de la de Benet XV, i noes varilla a definir la repressió de Vienadel passat febrer com una dolorosa neces-sitat !

TIGGIS

ment humanitària i ben d'acord amb elsprincipis de la religió catòlica.

•* * *

L'acció diplomàtica de Gasparri tingué elseu veritable començament en 1918, ambla petició presentada perquè la Santa Seufos admesa a la Conferència de la Pau.Com ja ocorregué en r9o9, quan el Vaticàdemanà de participar a la Conferència deLa Haia per a la reducció dels armaments,convocada a conseqüència de la iniciativa

de Piva 1X i de Lleó XIII —, l'un astuti intrigant, l'altre intel.ligent i hàbil arran

-jador (le problemes diplomàtics, és el car-denal Gasparri el més ressortint en la po-lítica internacional de la Santa Seu.

Però el destí de Gasparri ha estat curiós,si no cruel, perquè serà especialment recor-

dat als venidors per una política que ell noha desenrotllat mai i que es contradeia ab-solutament amb el seu caràcter i les sevesconviccions : volem dir la política filofei-xista o reaccionària. No. Gasparri, el quemillor comprengué la famosa encíclica Re-ruin novarum de Lleó XIII, que fou pro-tegit i amic del cardenal Rampolla, queen dinou anys de viure a Paris s'havia for-mat un esperit modern — sense arribar alsexcessos de Romolo Murri i de Bonajuti —consonant amb l'evolució acomplida per lahumanitat, tenia una visió massa clara iuna consciència massa recta per a plegar-se a reconèixer la primacia de la força so-bre la raó.

Aquells periodistes i aquells amics seus —Pio Molajoni, l'advocat Benucci, el mar-

quès Crispolti, el comte Santucci — que so-vint ]'acompanyaven en auto als solitaris

carrers fuori Porta per a passejar-se a peu,saben — els sobrevivents, és clar --que di-ferent és la personalitat del cardenal Gas-parri de tal com aparexierà o se la faràaparèixer, gràcies a una d'aquel •es altera-cions de què la història va plena.

x*^r

No pot dir-se que la diplomàcia vaticanad'aquest segle sigui rica d'èxits, d'èxitsefectius, no efímers.

Quan en el conclave de 1903 fou elegitpapa el sicilià Rampolla i Austria féu valerper primera vegada el dret de veto, fentpassar així la tiara del cap de Lleó XIIIal de Pius X, fent descartar així ]'elegit,si no per designació de l "Esperit Sant, al-menys per voluntat del Sacre Collegi, estingué un indici segur de la decadència dela diplomàcia vaticana, que no sabé evitarla ingerència de Francesc Josep, el qual

veia en Rampolla, no solament un críticsever de la política dels Imperis Centrals,sinó també un possible realitzador del pro=grama traçat per Lleó XIII amb la sevacèlebre encíclica.

No creiem que valgui la pena de parlardel període en què el papa Sarta ocupà la

cadira (le Sant Pere. Merry del Val fou,més que res, un secretari d'Estat mundà,un aristòcrata que més s'estimava el salóde les agradables converses al despatx ones tracten qüestions d'alta política. Algunses preguntaven si la tria fou feta pel ma-teix ex-rector de Riesi que ascendí a lamés alta jerarquia eclesiàstica, o si li fouimposada pels jesuïtes.

Només en 1914 es revifà ]'activitat delVaticà. Era els dies precedents a la guerra.Segons el que es diu a l'altra banda delTíber, Pius X hauria provat tots els mit-jans de què, clisposava per a evitar-la ; però,segons el comte Sforza, això és una lle-genda, perquè el papa hauria aconsellat aFrancesc Josep, a la intervenció del qual

devia la tiara, de «donar una severa lliçóals serbisn... Si així hagués estat, l'esperithumanitari que s'atribueix a Pius X seriauna (le tantes llegendes. No creiem perdque sobre això s'hagi dit encara l'últimaparaula.

El papa del temps de la guerra fou Be-net XV, que tingué per secretari d'Estatel cardenal Pietro Gasparri.

Si a la cadira de Sant Pere hi ha hagutun pontífex clarivident i desitjós de treurel'Església de l'ensopiment medieval en quèvivia, aquest ha estat Benet XV. Corre-gueren rumors que la seva ràpida desapa-rició era deguda a sistemes vigents entemps dels Borja. Fantasies, cal convenir-ho, però que demostren que Benet XV ha-via emprès un camí audaç. 1 qui fou elseu millor collaborador si no Gasparri?

Els temps de la guerra foren de sincerdolor al Vaticà. Guillem II, oblidant Luterper un moment, assegurava als seus súb-dits que, tal com el «vell Déu germànica,el papa estava al costat dels exèrcits ale-manys. FalÒrnies. La neutralitat políticafou rigorosament observada pel Vaticà, ila majoria d'homes d'aquest, llatins, nopensaven ni sentien pas com volia fer creureel káiser.

En 1917, Pietro Gas arri, en nom delpapa, adreçà a les potències befigerantsuna crida a la treva, qualificant la guerrad'estrall inútil. Aquesta intervenció fou alta-

«La Nimfa constante«Les quatre germanetesl

TIVOLIUNA PLL'LÍCULAEXTRAORDINARIA

— u-w

per tema;

LA I-IUMANITAZ

per escenari:

EL MÓN

o

LI/2 film per als homes

de bona voluntat

^ RAMBLeCATALUMA37Te1:1110

Continua de 3 tarda a 1 matinadaSEIENT ÚNIC: 1 PESSETA

NOTICIARI FOX MUNDIAL

EL MÓN ON VIVIM"EL CAÑON DEL COLORADO"

ttEL RITME D'UN PORT""CAPITALES DE ITALIA"

Documentals

"DESPACIO PERO SEGURO"Dibuir

Diumenge, Sessions infantils a lee u v a lee i mitja

A Ics 6 espacial numerada

C0RN t►WOIlTÀk A

[UIFILM

L'epopeia de la més bella muntanya d'Europa

Director: Arnold Fanck

Patrocinada pel Centre Excursionista de Cata-

lunya i la Secció de Cinema Amateur

GRAN ÈXIT

MARYLAND

• , I,) L

EL. CINEMAUN BON FILM

«Les quatre germanetes»

NOVELLA 1 FILM

constant"Nimfa Per a doblar un film cal

ésser poeta Hom ha precisat ja tantes vegades quinhavia d'ésser el concepte de la fidelitat delcinema a les obres literàries en les qualscerca una inspiració, que ja és obvi decla-rar que, mentre no traeixi l'esperit de l'ori-ginal escrit, el film té una llibertat de trans-cripció, d'interpretació i àdhuc de síntesi,que fa impossible judicar-lo amb el text delllibre a la mà i seguint plana per plana iimatge per imatge l'absoluta identitat del'un amb l'altre.

Des del punt de vista de la fidelitat espi-

la impressió d'aquestes noces que allunyend'ella el seu estimat, revita la malaltia.Jacob Birnbaum es casa amb una de lesnoies Sanger, la que l'acompanyà a Munic.Tota la família es dispersa.

Però la parella que formen Lewis i Flo-rence és massa contraposada per a mante-nir-se unida. Ella vol civilitzar el seu ma-rit, llançar-lo en la bona societat, ter unaatmosfera per a les seves obres i donar-loa conèixer amb una bona propaganda. Perdl'esperit inquiet d'ell es sent presoner d'a-

Little W(o nen (llegeixi's Les quatre ger-manetes) és un film rigorosament excepcio-nal. George Cukor, el director, ha aconse-guit plenament el que es .proposava, i aixípodem dir que, dintre del gènere, LlltieTomen és una obra modèlica, impecable.Una pellícula que renova, tot superant-lades del punt de vista tècnic, la millor tra-dició dels millors films de Mary Pickford.Inspirada en una novella del segle passat,Les quatre filles del Dr. March, de LouiseAlcott, aquesta és una pellícula que aconse-

gueix portar a una perfecció sorprenent undeterminat tipus de film. Es el film típica-ment color de rosa, ingenu, amarat de can-dor primari, de nobles i amables sentiments.I, miracle de l'art, tot i movent-se estricta-ment en aquest món tan uniteral, LittleW^omen és un dels grans films de la pre-sent temporada.

Quatre noies. Cadascuna dins un perfilpsicològic netament diferent. Quatre notesque són, en el film, Katharine Hepburn (Jo),Joan Bennet (Anny), Frances Dee (Meg) t

Jean Parker (Beth). Ací, a propòsit delspersonatges, no es pot parlar d'interpreta-ció. Estem en una categoria superior. Aques-tes noies no interpreten, no semblen lugarcap rol : el viuen, simplement, heus-ho aquí,tan justa és la sensació que aconsegueixendonar-vos de la realitat. Hi ha una cohe-rència i fusió tan grans, que us cosia decompendre que aquelles quatre noies si-guin, al cap t a la fi, quatre actrius ambuna existència independent d'aquelles Jo,Meg, Anny i Beth. I és una de les delíciesdel film l'espectacle constant d'aquelles qua-tre figures femenines que van i vénen, sal-ten i ballen, riuen i ploren, sempre emmar-ades dins un ambient material adequat, que

fa com si diguéssim harmonia amb elles.Tot plegat, ofert amb un sentit pejoratiude la fotogénia, que es tradueix en unesqualitats fotogràfiques de gran seducció t

amb un ritme d'elegant ductilitat, que es

tradueix en una sensació impagable d'eu-rítmia i de gràcia.

Tot el que s'ha vingut dient respecte aoKatharine Hepburn no resulta gens exonerat.

Aquesta nova star no és cap bluf. Aques-ta vegada Hollywood no ens ha ensarronat.Katharine J3epburn és un valor de debò,autèntic, al marge completament de totaaquella inflació literària que pretén soste-nir tants falsos prestigis americans i euro-peus. Amb Katharine Hepburn ens trobemdavant d'una actriu de la talla de les més

grans. Gens inferior a una Mary Pickfordo una Lillian Gish.

L'acció del film transcorre durant la guer-ra civil del Nord contra el Sud que dividiaels Estats Units allà l'any 1864. El pareMarch és a la guerra. A la hisenda restenla mare amb les seves quatre filles. Tot elfilm es desenvolupa al redós d'aquesta llar.Solament al final, Jo marxa a la capital, onconeixerà un músic • que tot cantant-li unamelodia de Txaikowsky li dirà que l'esti-ma. A desgrat d'aquesta unitat de lloc, dela vèrbola — que algun crític trobarà poccinematogràfica — de les noies, el film esdesenvolupa amb un moviment sempre sos-tingut, administrant adés la nota diverti-da, adés la nota sentimental, i marxantsempre -amb aquella seguretat que caracte-ritza les obres clàssiques.

Es una de les sorpreses del món del cine-ma que una peldicula així ens arribi ambun nom desconegut, George Cukor. Unasorpresa ben agradable. La temença, i benseriosa, és ara que en vista de 1'òxit, elsamericans no ens administrin una sèrie defilms d'aquest gènere. Ja sabem on ha anata parar una Janet Gaynor per aquests ca-mins . Es justament un terreny aquest quecal petjar amb una prudència extrema, isolament assistit per aquell bon gust de quètant ha fet prova George Cukor és comse'n pot sortir d'una manera airosa, re-eixint en un espectacle que té la virtut deolaure a tothom.

Josep PALAU

La Fox acostuma a bastir cada any unagran producció en la qual ofereix com sidiguéssim un exponent, una mise-au- oint,de les capacitats materials de la companyia.Ja sabem quina collecció d'obres mestresaquesta productora ens ha ofert d'acorcl ambaquesta pauta. L'any passat va ésser Ca-valcada, una pellícula de les que fan època.

1ladeieine Carroll i Franchot Toneen «Pau en la terra»

Aquest any, John Ford s'ha encarregatde l'empresa. No hem de .presentar aquíaquest director que és un dels veterans delcinema, un hom que d'ençà del seu tilmEl cavall de ferro, ocupa un lloc preeminententre els directors americans. El seu filn]es titula Pau en la Terra i pot veure's avuial Tívoli.

Com ja fa preveure el títol i confirma elcontingut de la pellícula, es tracta d'unaobra ambiciosa. Es una lloança a l'esperitde família, base de la prosperitat moral dela societat i de la pau entre les nacions.No s'ha escatimat res per a donar al filml'envergadura que vol tenir. Es sobretot unapellícula feta de cara a les multituds, fàcilsd'impressionar. Intrínsecament, de totesmaneres, Jahn Ford no ha aconseguit in-filtrar a la seva obra aquella vibració espi-ritual que és el que dóna gruix a les pel

-lícules 1 que animava de debò altres pro-duccions anteriors d'ell. Tanmateix, Pau enla terra, en termes generals, és allò queen el camp cinematogràfic se'n diu una«superproducciót.

«Or a la muntanya»Encara un altre film d'alpinisme del doc-

tor Arnold Fanck. Un bon film, això sí, onel valor documental i l'Interès anecdbttcestan administrats amb una economia moltben entesa. A desgrat de tractar-se d'untema i d'un paisatge amb els quals s'hafet tant i tan bo, tanmateix Or a la mun-tanya sosté ]'interès sense decaure. ArnoldFanck és un poeta de les altures i de lestempestes, i a més a més un expert cineasta,especialitzat precisament en films de neui de muntanyes.

Serà verífa4?El postor en escena Reinert torna d'Ità-

lia. Sembla que el públic italià xiula totsels films sense excepció.

Els que escolten explicar això a Reinerts'alegren de veure que el públic és tan com

-batiu. Sinó que Reinert afegeix.—Els films menys xiulats són els que

més s'acosten a la fórmula teatral.Serà veritat que els llatins no tenim el

sentit del cinema?Per ara, certament, semblem haver-ho

demostrat prou i massa.

ritual al text i sobretot a l'atmosfera mo-ral de la novella inspiradora, la versió so-nora que ara ha fet la British-Gaumont deLa Nimfa Constant, la famosa obra queféu famós el nom de Margaret Kennedy t

que ha estat un dels èxits més grands de laliteratura anglesa contemporània i ha me-rescut el honors de l'adaptació a l'escena ta la pantalla, i de la traducció a una pilad'idiomes (de la versió catalana en som res-ponsables les Edicions Proa i jo, i aquestés el pretext que em permet de suplantarJosep Palau en la crítica de l'estrena d'a-questa setmana al Capitol), és prou fidelperquè ens mereixi el qualificatiu d'exem-plar.

Si hom constata alguna compressió en elsepisodis, i alteracions de l'argument comla supressió dels dos fills masculins del com-positor Sanger, hom pot admetre perfecta-ment aquestes llibertats de l'adaptació aprofit de la claredat del llenguatge cinema-togràfic. L'honestedat artística dels angle-sos ha compost un filrp sense estrelles, per-què l'únic intèrpret una mica conegut ací,Brian Ahorne, no ha assolit pas encara lacategoria de vedette, i l'admirable 'lessa,Victòria Hopper, està mancada de l'indis-pensable sex-ah^eal que no falla mai en elsfilms americans. A canvi d'aquesta man-cança, hi ha una justesa en l'evocació del'atmosfera moral i material de casa elsSanger, en l'aprofitament dels paisatges delTirol, i sobretot en la continuttat sonoradel concert de Lewis Dodd, el qual sentimdes d'una pila de plans diferents i no perdmai la seva qualitat de música autèntica,amb la fotogènia ben explotada de l'orques-tra. " Hi ha també una interpretació ajus-tada estrictament al caràcter de cada undels personatges, segons la novella . L'ar-gument, tat i els abreujaments, és essen-cialment el del llibre : Albert Sanger, com-positor genial i home de vida molt agitada,està retirat en un xalet del Tirol, voltat deles seves incomptables filles, de la seva ter-cera muller, i dels amics que mai no man-quen com a hostes. Un d'ells, Jacob Birn-baum, s'enduu uns dies a Munic una de lesnoies. Un altre, Lewis Dodd, també com

-positor i bohemi impenitent, amic preferitde la casa, rep sempre l'homenatge implí-cit de l'amor de Tessa, una de les fillespetites de Janger. La mort sobtada delcap de casa dispersa aquest petit món hete-rogeni. De Londres vindrà, per cercar duesde les noies, un professor, germà de la se-gona muller de Sanger, amb la seva fillaFlorence. Potser per contrast amb el seuambient ordinari, la bellesa serena i civilit-zada de la forastera impressiona Lewis, 1

al cap de poc es casen. Tessa pateix del cor

^ A

1

Paaaaíq d. Grècie. 5 7. — Teláfon 79681Secció continuo de 3 tarda a 1 matinada

SeI NT, UNA PESSeTA

Dilluns, a les 4, canvi de programaEls senyors espectadors de les 3 podran veure. pel matea

preu, el programa d'estrena

CURIOSITATS MUNDIALSInteressants repnrtalges U, F. A. (exclusiu)

EDUCACIÓ DEPORTIVADocumenfal Paramaunr

ALADÍ, 0 LA LLANTIAMERAVELLOSA

Dtóuix en colors, de U(I)me (2C semana)

NOTICIARIS D'ACTUALITATMUNDIAL

Segons dejó PARAMOUNT ; ECLAIR IOURNALe cIuriu

D' AMSELFELD AL LLAC OCHRIDAPatm(ges ; conums de lugaeçIà ;a.

Un documental U. P. a.

quelles regles que mai no ha volgut accep-tdr.

Tessa i Paulina, les dues noies que harecollit el pare de Florenee, són a pensió.Se n'escapen i van a casa de Lewis. Reneixel clan dels bohemis enfront de la rigidesade la muller. Reneix també, més perillósperquè és atiat per la gelosia de Florence,l'antic amor de Lewis r Iessa. Despresd'una escena violenta entre marit i muller,ell clecideix escapar-se : Tessa l'acompanya-rà. Després del concert, fugen els dos cap

a Brusselles. I allà, en una sòrdida cambrad'hotel, tot just arribats, un esforç de Tes-sa per obrir la tinestra produeix la sevamort : el cor lla patit massa, darrerament,i es nega a seguir lluitant. L'epíleg que enla novella precisa la posició de Lewis i Flo-rence és suprimit en el film.

Tots els que han llegit el llibre de Mar-garet Kennedy saben la importancia quetenen els personatges episòdics. Irlgorrn,tsirnbaum, Rober el errat, Linda la ma-drastra, Sanger, Antònia, són encarnats

amb una gran fidelitat al text. El perso-natge de Florence és interpretat amb totala rigidesa gelosa i incomprensiva que llade tenir per Leonora Colbert, i és sorpre-nent de trobar en aquest Lewis brutal 1desmarxat el Brian Aherne que féu l'escul-tor d'El Cant dels Cants de Marlene Die-trich. Victòria Hopper, en el seu paper de .l'essa, té una delicadesa i un apassiona-ment que caracteritzen perfectament aque-lla adolescent noble, acarada tan d'horaamb l'amor i vetlladora constant del seuafecte.

La Nilrtfa Constant és dirigida per BasilDean. Es un film molt llarg, que tanma-teix no es fa mai pesat, fet amb mea grandignitat i amb una fotografia perfecta (re-cordem la transcripció del viatge darrer,com un desvarieig de "l'essa) ; potser no arri-baré al gran públic, però té un patetismeautèntic, gens espectacular i ha d'ésser vistamb una satisfacció positiva per tots els quihagin llegit el llibre de Margaret Kennedy iper tots aquells que siguin sensibles a laqualitat dels films, encara que siguin sensesex-appeal, ni estrelles, ni happy end.

RAFAEL TASIS I MARCA

SI IS-ELÈCTRIC1 DEL-VOSTRE AUTOMÒBIL^ us e^pararan

aviat i bé,al

GARATGE ELÈCTRICCAER MOIA , ei 8- (Añbau i Diagonal)

1■ FÉMINA ■Gran èxit de l'original superproducció

(EVERGREEN)

JESSIE MATTHEWSLa dona e1 ue deturà la marxa del temps

Opereta de gran luxe. Ulden èxit del gran CHARLE +

B. COCHRAN a I'Adelp ls i Teatre de Londres

Seguim tan enemics com sempre de l'o-diós doblatge, de manera que només a títolinformatiu reproduïm els paràgrafs següents,els quals no ens acaben de convèncer

((LIS detectes i els avantatges del do-blatge han donat lloc a nom6roses discus-sions. Es ben cert que l'efecte dels films ésforça més gran quan són projectats en llurversió original. D'altra banda, els especta-dors poden desitjar compendre el dtaleg,sense acontentar-se de la comprensió intuï-tiva dels gestos que fan els personatges.

»Sigui com sigui, des del moment que esdecideix doblar un film, convé de realitzarla sincronització de manera que es conservitant com sigui possible el caràcter del diàlegoriginal.

»Desgraciadament, hom s'erra de mig amig sobre la millor manera de transposarel text parlat en una llengua estrangera.Es procura seguir els moviments de la bocatal com es veuen a la pantalla, adaptant-hiparaules en la llengua de la traducció. Esun treball llarg i pesat. Però el resultat noés mai convincent, i el nou diàleg quedasempre superposat, mentre que en d'altresfilms, on la sincronització potser no és tanexacta, la versió estrangera forma de ve-gades un tot amb el film.

»La idea de fer coincidir els movimentsde la boca palesa una incomprensió de lanaturalesa mateixa dels idiomes. Les llen-gües no difereixen pas únicament pels sons,sinó també pels gestos, per les actituds iper les entonacions . Una frase en una llen-gua pot correspondre a un silenci en unaaltra, una tirada de frases a una pausa, unarronçament d'espatlles a un devessall deparaules. Caldria pensar en aquestes cor

-responclències primer que ocupar-se dels mo-viments de la boca. Es massa ingenu creu-re que l'espectador atribueix realment unesveus als personatges que evolucionen a lapantalla,

oLa versió estrangera d'un film ha u'és-ser feta com la traducció d'un poema ; nosón pas les paraules el que cal traduir, sinól'esperit de l'original.»

(Del Berliner Tageblat/.)

«Pau en la terra»

Carles Soldevila, Valentina ( Coliseu Pompeía) — LluísElias, Níadame (Poliorama)

1^°.El dissabte de la mateixa set-

i"`' mana ens fou presentada al Po-^, t^ `• - horama la comedla ivadame,

de Lluís Elias. Aquesta comè-dia havia estat estrenada, la

Enriqueta Torres i Elvira Jofre en, « Valen linu» primavera d'aquest any, alCentre Catalanista de Badalo-na per la benemèrita formació

mismo de cada u, que ja curarà el temps de pujol-Fornaguera, amb un èxit remar-de corroborar o contradir. cable.

Fou dimecaes de la setmana passada que Si èxit tingué Hadame a Badalona, èxitassistírem a la inauguració de la temporada i ha tingut també a Barcelona. Lluís Elias,• l Coliseu Pompeia .per la companyia que que amb aquesta comèdia enceta les sevesdirigeix Avelí Artís. Ens hi va ésser pre- activitats com a autor teatral, hi ha entratsentat el drama de Carles . Soldevila Valen- amb el peu dret.tina. j No hi ha vingut amb ambicions colossals

Aquest drama, com saben els nostres lec- ni amb problemes esgarritosos, Claca dels

tors, feia ja molt de temps que estava es- I autors novells i terror dels públics. Hi hacrit. Per una sèrie d'anècdotes, ben repre- vingut, senzillament, amb una comèdiasentatives, per cert, de la idiosincràsia pe- lleugera, mig sainet, a estones sentimental,culiar de la gent de teatre de tot arreu del a • estones francament còmjea, deseixida,món, no tenia pas gaires probabilitats de portada amb gran clesimboltura, amb unaveure's representat. Suggestionat pel tema, I aguda intuïció de les reaccions de 1'especta-d'una gran intensitat psicològica, iempès dor, que l'autor sap encarrilar amb un tac-pels seus personatges, que li reclamaven te seguríssim, i fins amb aquelles quatreun desenvolupament .més complet i una jus- pinzellades de convencionalisme que noméstificació de llur pròpia personalitat illurs icomediògraf ben experimentat sap dosi -actes sota una abundor d'aspectes i una •^ ficar en la mida exacta.profunditat d'anàlisi que no els podia donar Una anàlisi rigorosa potser ens portariala seva sola existència com a actors del a trobar una mica gratuita la paciència ambdrama, mancats com estaven, endemés—tal què Madame escolta les impertinències decom les coses anaven llavors—deveure's la seva hostessa i, potser, també, un xicexistir en escena, Soldevila en féu la inte- allargassades les escenes entre aquella i Al-ressant i delicada novella que sota el ma- bert, quan aquest li declara el seu amor, iteix nom de Valentina tots hem hagut ele la de l'acabament. Però aixà són pecats benllegir i que va obtenir el Premi Joan Cre- petits al costat de la gràcia, l'agilitat i l'in-xells 1933• terès amb què van fluint totes les altres es-

La Falentina estrenada suara a Gràcia és cenes. I sobretot, el que ens ha agradatla primera incursió de Soldevila en els ter- més és la naturalitat amb què parlen irenys del drama. Aquella suavitat, aquella viuen tots aquests personatges que ens pre-finor de la seva, sàtira, sempre polida i ben senta Lluís Elias, que ha sabut prescindiragençada, clavant just al mig del cest els del llenguatge falsament literari a què tanseus trets, aguts i feridors, però, no gens «dejunats són molts dels nostres autors,menys, ama- es, s'ha ben esborrat en aques- quan no es rabegen en la bajaneria—o sin-ta nova fase de la producció del nostre crònicament—i d'idees i vides estrabalades.autor, en la qual, des del començament a la Els personatges d'Elias parlen i viuen, sifi, hom es troba embolicat en una inconfor- fa no fa, com els nostres veïns i coneguts.tabilitat moral i sentimental precisa i ob- De totes maneres, l'idioma podria ésser-hisessionant, en un ambient impregnat ce una mica més castigat del que no és.malestar, sense cap clariana de tranquillitat De la interpretació, portada excellentmentni repòs. • per tot l'elenc, hem de remarcar amb un

Aquesta Valentina que defensa el seu elogi tervent l'esplèndida caracterització imite — i de quina manera! — contra tot i el treball intelligent d'Enric Lluelles, quecontra tothom, és un personatge que porta fa un senyor Grifell insuperable; justa i afi-

d 19 é V' I 1 eu a er de Ma-

BATALLA • SASTREALTA COSTURA — ECONOMIA

MUNTANER, 6, entresol 2. °-Telèfon 33494

na a t ere tro au ene s p p

dame. La presentació, perfecta ; el decorat,de Bosch-Roger, molt realista en el millorsentit de la paraula.

Jonv CORTES

Mo pDNNTOCAMISER

ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES

G^A[vÏ LA I C L FLOO 1TI^LL^l © 9^^^4

Tinc davant meu un llibre admirable:Coulisses et secrets du cirque (t).

L'he llegit d'un cop. Els Ihoreters po-drien anunciar-lo amo una fatxa que UI-

gués : «Apássionant com una novella>).L'aparició imminent d'aquest ]libre m'ha

-via estat advertida, el mes de setembre dar-rer, pel meu bon amic senyor Houcke, elcavallista.

—Vous allez voir7Des d'aleshores, l'esperava amb impacièn-

cia.Sentia atany per llegir-lo, no solament

perquè el tema era per a mid'una extraor-dintria sug est:ó, sinó tambè perque tacompetència i l'erudició de] seu autor, Hen-

pròpies. Totes aquestes figures resulten in-teressants i simpàtiques.

Seguidament, presenta Henry Thétard elsgrans personatges de circ de la post-guerra.Heus ací Alfred Court (2), «denomen devoluntat i tenacitat», l'existència aventureradel qual sedueix com la d'un heroi de Ile-genda. Heus ací els germans Amar, mos

-queters del chapiteau ; la fórmula d'Arta-gnan és la d'ells : atots per a un, un per atotsii. Heus ací el cerimoniós pare Bouglione,que netejava amb un mocador els ullals delIleó abans de ficar-li el cap a la boca. Heusací aquest senyoràs alemany de Sarrasa-ni (3), propietari del circ més gran de l'u-nivers, sempre amb un peu a punt ele pujar

Henry Thétard, domador de tigres

(i) Editat per la casa Plon, de París,15 francs.

(z) Molts lectors recordaran Alfred Courtde quan vingué ací de director del Zoo-Cir-cus.

(3) Sarrasani mori el zr de setembrepassat al Brasil.

UN ORFEBREriiI lIL'AMOR A L'OFICI

LA SENSIBILITAT DDELS ANTICS

ELS MODERNS

J. Roca JOIERPASSEIG DE GRACIA, 18

5

f^^G°3laNN^C^L^f^oO

ry Thétard, augmentaven, sota tots els punts a l'avió i amb un telèfon penjat a l'orellade vista, el seu interès. autoritari i senyor, Colette pogué dir d'eil

Fa pral) de quatre anys, Henry Thétarcl que era «el darrer dels monarques abso-

va publicar el seu primer volum. Es titula luts». Heus ací Bertram Mills, home de

Les donipteurs. Es conten en ell la vida i món, tot cavallerositat i distinció, que al-miracles dels més famosos domadors de fe- terna a Londres, on dirigeix el circ Olym-res. Trobareu allí la història d'aquell teme- pia, amb la millor societat. Heus ací Idarari marsellés Henri Martin que es féu do- Krone, vetllant pels seus cavalls igual quemadur per amor i va morir de vell ; la de si es tractés de fills seus...François Bidel, el «darrer dels domadors Cada un d'aquests personatges està des-romàntics » ; la de l'americà Van Amburg i crit, en et llibre d'Henry Thétard, dintre dela del seu rival, l'anglès James Carter , que la seva atmosfera especial. L'evocació ¢s,es disputaren, a mitjans del segle passat, el així, més exacta i més atraient.favor del públicparisenc ; la del domador Coulisses et secrets du cirque és un llibred'elefants Huguet de Massilia i la del seu de meravella, un llibre de somni.ajudant Charles, inventor del treball dit de Es un llibre real que us dóna la sensació«ferocitatu ; la de 114me. Leprince, reina dels de transportar-vos _fora de la realitat.lleons... JOAN TOMAS

Aquestes històries són explicades amb unextraordinari coneixement de la matèria iamb gran abundància de detalls, emocio-nants unes vegades i pintorescos les altres.Hi transpua, sobretot, un amor franciscaenvers les bèsties.

Henry Thétard, periodista meritissim, haestat abans domador. Endut per la seva ati-ció al circ, nascuda de la seva nostàlgia delspaïsos llunyans, un bon dia, de molt jove,abandonà el seu escriptori 'd'una casa debanca ele Lyon i es contractà, per a apen-dre el dressatge de lleons, a una barraca delcèlebre Edmond Pezon.

Després, actuà de lluitador i boxador perles fires.

Més tard, ha anat, carreteres de Francaenllà, formant part de les caravanes ele di-versos circs. Ha admirat a Estrasburg elsmonstres del circ Barnum-Bailey ; ha visi -tot a Stellingen el parc zoològic de Carl Ha-genbeck; ha estat a Nuremberg l'hoste deSarrasani, i a Londres el de Bertram Mills;ha passat hores i més hores en companyiadels germans Court...

Les seves narracions no són, doncs, obrad'imaginació. Són trossos de vida.

Henry Thétard no es deixa endur maiper la literatura — aqueixa literatura quetant de mal ha fet al circ. No s'entreté mai

j onglant amb les paraules i les imatges. Esl'anti-Gómez de la Serna, i dient això crecfer el seu millor elogi.

A través del seu estil clar i senzill, a tra-vés de les anècdotes saboroses amb qué illus-tra els seus escrits i de les observacions ati-nades que hi aboca de tant en tant, el lec-tor descobreix un món desconegut. Es unmón de poesia — de veritable poesia—, onla gent posa encara en el treball el ma-ximum de fe, de voluntat i d'entusiasme.

Hi ha en el llibre d'Henry Thétard unscapítols preliminars on es parla dels pri-mers circs ambulants — el Ginnett, el San-ger, el Pinder — que existiren a Europade la invasió dels enormes circs americans,amb llurs exhibicions extraordinàries de fe-res i de fenòmens, i de ges fires i les gransparades de fira que els precediren.

En aquests capítols, plens de color i demo viment, desfilen les principals figuresque animen els annals del circ i de la firad'atraccions des de mitjans del segle passatfins a la guerra del 1914. Hi és evocada,per exemple, la del vell Barnum, amb laseva divertida collecció de cartells evangè-lies contra l'entrada «d'arròs». Hi és recor-dada també la de l'atleta Apollon, que esdeixava conduir tapat d'ulls a una fira iendevinava, en ésser allí i veure-la, el pobleon es trobava, per tal de demostrar quecada fira tenia les seves caracteristiques

EL TEATREL i: 5 I 5ú I li\1I I 3 Un llibre de Thétard sobre circ

Naturalment, a Itàlia ha causat satisfac-ció que l'Acadèmia d'Estocolm hagi con-cedit el Premi Nobel d'enguany al conegutdramaturg sicilià.

Perú en els articles de la premsa italianahom nota certa reticència. La Stainpa deTorí ens fa saber que Grazia Deledda s'ha

-via pronunciat contra la candidatura del seucompatriota. 11 Popolo d'ltalia, òrgan per-sonal de Mussolini, només ha dedicat mitjacolumna al nou llorejat i ha estat el niéstebi en l'entusiasme. Per ell, Pirandello és(d'escriptor italià que, sobretot en aquestsdarrers anys, ha cridat l'atenció sobre laseva obra t provocat apassionades discus-sions en els ambients literaris de tot elmóm , i prou.

A la Itàlia feixista s'hauria volgut quel'alta distinció hagués recaigut sobre D'An-nunzio, feixista de . la primera hora.

Pirandello, en canvi... S'ha sotmès al rè-gim, forma part de I'Acadèm:a Italiana,fundada per Mussolini. Però no és un fei-xista engrescat; ha volgut romandre sem-pre artista, sense ficar-se en política.

Hom potser recordarà — ho reportàrembreumént en aquestes pàgines — que elmarç passat es representà a ]'Opera de

Roma La faula del fill substituit, llibre dePirandello amb música de Malipiero. L'o-bra fou titllada d'incoherent, i el seu llen-guatge de poc clar (algú ha fet notarque la història era clara, però tenia el de-fecte de fer transcórrer l'acció del segonacte en una casa de mala nota). Malgratla .. presència de Mussolini, el públic fregípeix, arribà a cridar fins a tapar la veudels executants i acabà cantant cançonetes

alegres. Pirandello abandonà el teatre sense

dir ni paraula i l'endemà l'obra era tretadel cartelh L'incident no serví pas per aestrènyer els llaços entre Pirandello i Mus-solini.

-5 # *

: A les quatre de la tarda del dia S denovembre, Pirandello rebia el següent tele-grama d'Estocolm

«L'Acadèmia Sueca us ha concedit avui,senyor doctor, el Premi Nobel de Literaturai us agrairia ele rebre la vostra acceptacióper telegrama al secretari de l'Acadèmia,Ahllstroem.>,

Els primers amics 'i repòrters que acu-diren a casa de l'escriptor honorat amb lamés alta distinció literària internacional, eltrobaren passejant tranquillament pel pas

-sadís, mentre la .quitxalla ele la casa saltavaal voltant d'una taula plena de bombons ipastissos, cridant alegrement

—r=rem guanyat el Premi Nobel !I aquesta fou l'única celebració.

MIRADORSubscripció: 3`50 pies. frimes&e

Redaccéó í Administració:

Corts Catalanes, núm. 589Telèton 11430

^^fi6NlnlNlNBtNllin811 {IIIIUI{111111i{IIII{IIIIIIIII{IIIINHII{1111N^IIIlilllllllltll{It1lNlll{I{{IIItNNif f^^

1 PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

IANTONI MARTI

..+yk - Mbxlma rapidesa ® Mòxlma qualltat

_ sì AVINYÓ, 19, pral. i Telèfon 17047 : BARCELONA

nuuummnuun{unnmm^{nmm^nuuuunuunu{r{uununuunumun{unuuumununuuu{i;

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinària

per a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 55723

BARCELONA

L'oblit o el menyspreu del públic no podrápas ésser retret a la novellista Mercè Rodo

-reda. La seva tercera novella, Un dia de lavida d'un home, serà accessible i agradablea tota mena de públics — exceptuant-ne, na-turalment, l'espècie dels tasta-olletes des-contents de tot —. Així com els dos primersllibres de la senyora Rodoreda no arribavena impressionar ni per la lògica de l'argu-ment ni per l'escaiença de l'estil, Un dia dela vida d'un home, novella de les que endiríem cronometrada, subjectes a l'imperimisteriós del rellotge, i que concentren enuna mínima quantitat de temps una majorintensitat i una anàlisi més pregona dels.sentiments, té una construcció impecable iun estil, barreja d'humor una mica gruixuti de patetisme grotesc, que s'adapta perfet- .tament a les exigències de la narració del'única aventura eròtica de Ramon Ram-pell, al llindar de la vellesa. El tema no ésPas nou, sinó que ha estat dels més apro-fitats per la novella : l'estiuet de Sant Martíde l'home que ha menat una vida reguladaper la rutina i el deure que esmussen elssentits ; el fracàs de la temptativa amorosadel tímid sense experiència, i la reacció lò-gica de la dona més jove que ell, enduta afrec de l'adulteri per una rauxa d'un roman-ticisme estants, i que a darrera hora recu-pera la fredor i l'instint de conservació. L'o-riginalitat que suposaria la utilització coma personatge principal del vas de Rubinatsalat que la muller del protagonista li obli-ga a pendre i que sorgeix en el momentculminant com a vetllador de la virtud ame-naçada, també és relativa : una novella del'humorista castellà Fernández Flórez utilit-za el mateix truc dels sorolls subterranisintestinals per a fer fracassar una entrevis-ta amorosa. Però, malgrat això, la novellaés divertida, els escassos personatges epi-sòdics que hi surten estan caracteritzats d'u-na manera sumària, remarcant els aspectesgrotescos, però amb tot el relleu precís, ila persona del protagonista, Ramon Ram-pell, reuneix en una síntesi perfecta Cotesles característiques essencials de l'home me-diocre, disposat a sofrir sense revoltar-setotes les contrarietats i les travetes que lireservi el destí.

Mercè Rodoreda explica aquesta històriaamb un estil d'una gran empenta, pintores-ca i brillant, amb una naturalitat del llen-guatge colloquial i una vivacitat dels monò-legs que fan marxar la narració a un ritmeràpid i continuat. Ni excessos poètics o pai-satgistes ni embolics psicològics es presen-ten per trencar les oracions. I la 'mateixaprosa desenfarfegada i àgil, que comentaamb una punta d'ironia el fracàs de l'aven-tura de Ramon Rampell, permet de crearla suggestió patètica d'aquella fallida d'unesillusions que han estat i que seran les úni-ques que illuminaran la vida d'aquell pobrehome.

RAFAEL TASIS 1 MARCA

. , I) .

LE/ LLETRE/

Maurici Serrabime, Assaigs sobre la novella (La Revísía). —Merce Rodoreda, Un dia de la vida d'un borne (Edícions Proa)

I L L L fi I o VAR IETATSUpton Sinclair

quedarà amb tota la foscor intensa d'unanuvolada en les planes de la història de lafilosofia, que ja és prou fosca per ella ma-teixa, en contrast amb la història de lesciències particulars, que sempre és clara,com un sol que escalfa molt més que el dePlató, i lluita aferrissadament contra lesnuvolades del cel i les de la terra, que comla (le Kant porten les tempestes que acabenamb les pedregades que destrueixen els sem-brats.

NOTES MARGA FI S

V i darrer

Després d'haver fet els comentaris queens han semblat oportuns sobre la inuti-litat pràctica de la hipòtesi kantiana, que,com vam dir, amb la Crítica de la Raó purava ésser tan poc pràctica com amb la Cri-tica de la Raó pràctica, essent-ho sols encerta manera en la Critica del Judici, comja vam fer constar en acta, hem de passara fer l'apoteosi de la hipòtesi, perquè si elsresultats van ésser zero, la in-tenció de Kant va ésser elnúmero u de les intencionsdels homes, .perquè indubta-blement és la intenció mésgran que hom hagi tingutmai.

Si la hipòtesi de Kant,comptat i debatut, només vaservir per fundar la filosofiadel jo, tan explotada despréspels mateixos que renegavendel mestre, i finalment pro-vocant la filosofia del tu, fun-dada a Alemanya mateix perFeuerbach, per acabar amb lafilosofia del jo, que s'haviaapoderat del país, en canvi ésuna hipòtesi que represental'esforç més gran que ha fet elgeni humà per portar a portla nau de la filosofia, encaraque, com veiem, ha estat con-traproduent, perquè en lloc deportar-la a port, l'ha portadaal fons del mar i al cor de lestempestes, retornant-la al caosi allunyant-la del cosmos.

La hipòtesi podrà ésser taninútil i tan eixorca com homvulgui en conseqüències posi-tives, com fecunda en nega-tives, però no deixa d'ésserla concepció més atrevidaque ha tingut l'home. lKant, com hem vist, es com-para a Copèrnic, també hemvist que, al costat del filòsof, aquest as-trònom que divideix la història de 1'astro-nomia en dues parts, queda tan petit comla terra del seu sistema de l'univers, queamb el temps ha fet veure que era un puntimperceptible de l'espai. La revolució quevolia fer Kant des de Kónigsberg, comaquell qui diu sense moure's de casa, és in-comparablement superior a la que va ferCopèrnie, que es limitava a posar les cosesal seu lloc, al contrari de Kant, que ho voliatreure tot de 'lloc. Kant ha èstat el revo-lucionari més gran que ha existit, i" si nohagués estat tancat com va estar semprea la presó de la teoria, hauria fet més elltot sol que tots els revolucionaris plegatsque corren pels carrers i places de lapràctica.

Cap pensament humà no ha tingut maila pretensió del pensament de Kant, quesi arriba a ésser el pensament que haguéscontingut la veritat, teníem ipso facto nosols la transformació de l'univers i de l'ho-me, sinó la de l'essència de l'un i de l'altre.L'home hauria passat a ésser l'univers il'univers l'home, canviant no sols la pellsinó l'ànima.

Si Plató, artista serè de la filosofia i poetadel pensament, partint de les mateixes da-des que Kant, va arribar a crear una con-cepció que avui encara brilla i brillarà sem-pre a les planes obertes de la història dela filosofia, com un sol que no s'apaga mai,malgrat no reflectir la llum de la veritat,amb molt més motiu la concepció kantiana

JULES ROMANS

Els volums seté i vuitè de Les hornmesde bonne volonté acaben d'aparèixer. Es ti-tulen Recherche d'une Eglise i Provine.Els volta la curiositat. Es ben sabut quedarrerament Romains ha publicat un llibrede política que és un autèntic pla d'acció.Tot hi gira entorn dels mots màgics : Co-munisme, Feixisme, Democràcia. I no man-quen els que han afirmat que la fórmulaRomains és la intermèdia, plena de nove-tat i—encert màxim—encisadora per hete-rodoxa de qualsevol ortodòxia. Ara resulta,però, que un dels entusiastes de la doctrinanova és... Doumergue, que hi ha poat totesles seves idees sabre reforma de l'Estat.Exactament les idees que l'han portat a ladimissió. I és per això que tot de gents'apressa a llegir aquestes novelles recents,amb Ja intenció de veure-hi claus, enigmesi retrats. Romains ha fet declaracions aMarianne. Ja el tradueixen al «soviètica.Diuen que parla tant de la maçoneria. Com

-pendreu que cap esperit una mica sensibleno resisteix aquests arguments.

f 111111111111Im1111111111111111I11u3IIlmIIm1111P^

Dintre la eol1ecci 6 dels "Quaderns ó

Blaus" acaba de publicar-se

° Josep M. de Sagarra° PER

MELCIOR FONT °

Preu: 1'50 Ates.

° Administració i venda:

= Llibreria Catalònia

= 3, Ronda de Sano Pere, 3° Te 1èfons:12456 i 11147

áIIiIII111111Iu1111111111UIIIIIIII1111111III11u1Illlllli

Maurici Serrahima, observador infatigabledel magre panorama de la nostra literatura,ha volgut reunir en un volum uns quantsassaigs característics de la seva posició crí-tica davant del fet de la novella. La solaimportància que dóna al génere, importàn-cia que jo sempre m'he fet un honor decompartir, fa acollir amb simpatia aquestllibre de Maurici Serrahima, anticipació d'unassaig seu més complet, inevitable, sobrel'estat actual i l'evolució de la novella aCatalunya. L'autor d'El Principi de FelipLafont expressa amb prou claredat, a tra-vés dels diversos assaigs del seu darrer lli-bre, els seus principis crítics i morals, i laseva preferència sobre les regles estèti-ques que han de regir l'obra del novellista.En aquest ordre, són reveladors el capítolsobre Moralisme i Literatura, en el qualhom reporta la controvèrsia entre JacquesRivière i Ramon Fernandez, i retreu l'e-xemple illustre de Georges Meredith per areforçar la tesi de la necessitat d'un idealmoral en els personatges de la novella ; elque parla d'Aldous Huxley i, contraposant

-lo a Mavrice Baring, es pronuncia contra latendència moderna a la dispersió, a la man-ca d'estructura global que caracteritza elPoint Counterpoint i altres de les novellesdel brillant novellista anglès, i li prefereixla continuïtat de narració de les obres del'autor de Daphne Adeane ; el que estudiaAndré Maurois i les seves dues novelles mésimportants, amb unes exactes apreciacionssobre l'art tan espiritual i .més aviat incon-sistent d'aquest autor francès, i l'assaig crí-tic, una mica tendenciós, sobre L'Ordre, deMarcel Arland, un dels llibres més interes-sants de la moderna novellística francesa.Estic d'acord, gairebé en absolut, amb algu-na de les tesis que defensa Serrahima enaquests assaigs, però en canvi, no em sentogens convençut quan defensa Baring i con-demna Huxley, i en aquest punt concretm'adhereixo molt més a la posició de Jero-ni Moragues, quan polemitzava, des d'a-questes mateixes planes, amb l'autor d'As-saigs sobre novella, sobre els dos novellistesanglesos, i sostenia que era .més inmoralDaphne Adeane que Point Counterpoint (imenys divertit, afegiria jo). La part de di-versió que proporciona una novella té per aSerrahima una importància capital, més sen-sible encara entre nosaltres, per tal com ésmés negligida per la majoria dels nostresnovellistes. Una lletra recent, que jo agraei-xo públicament a l'autor d'El Principi deFelip Lafont, em permet de creure que lanostra coincidència sobre els problemes (lela novella catalana, apuntats incidentalmenten l'estudi de l'obra de Martínez-Ferrando idesenrotllats mós endavant en el darrer ca-pítol del seu llibre, és absoluta, i es basaper damunt de tot en la necessitat de tenirpresent, sempre — amb la màxima dignitati amb la màxima responsabilitat, sense re-nunciar a cap posició ni a cap provatura—,

1 el públic català.

André Legru no és pas, per ara, el nomde cap autor de fama. De totes maneres,tal com havíem promès, donarem un ex-tracte de la seva nouvelle que, sota el títolreproduït més amunt, ha aparegut en el nú-mero de I'1 de novembre de 1934 en el vell

Mercure de France, subratllant els mots,castellans o francesos, dels quals fem citatextual.

Fils du démon !... Nez de canard !... Pour-ceau d.'anarchiste!,.. Amb aquests mots elspolicies escorcollen Sant Pere, el qual, perprecaució, no porta mai ni cinc cèntims ala butxaca! Després, el fan pujar a una

camioneta verda de la Limpieza pública ons'amunteguen tot d'anarquistes de 1'Estre-Ila Roja de Barcelona, vigilats per guàrdiesamb escopette. (L'escàndol que hom es gua-nya en el servei militar si gosa anomenarescopeta el fusell!) Tot això passa — és

clar ! — a la Rambla, on uns guàrdies d'as-salt amb uniforme verd-gris es posen unamàscara contra els gasos per a empènyera ]'imbornal una bomba lacrimògena.

Una veu crida Aux toros les anarchis-les!.., i la camioneta arrenca entre injúriesde burgesos. Sant Pere dóna un visca a

l'anarquia, un guàrdia tira, i el mort, detan atapeïts que estan els detinguts, s'a-

sguanta dret dalt de la camioneta. Sant Pere'arrenca la sola de l'espardenya esquerra

ï en treu una navalla. Però li repugna l'as-sassinat i llença l'eina ; el guàrdia que va

a l'estrep s'ha escapat d'una i bona.Es dut a un calabòs de sòl tou i amonia-

cal, i sabem aleshores que Sant Pere és un

extremeny que vingué a Barcelona prome-tent a sa mare tornar amb el cinturó écailléde douros. Interrogatori:

—Encare un, Señor Inspector.

—Ton nom.—Pere Nonos.—Tes papiers.—lis soni ches Papito, el flequer. Hi sóc

obrer, i no anarquista.Un nou escorcoll dóna per resultat tres

pinyols d'oliva!A la douche !, mana l'inspector, i Sant

Pere pot escapar-se tot sentint xiular algu-na bala. El Paralello se l'empassa en elseu dédal de carrerons, més cargolats que

unes entranyes turmentades.» No fa cas de

les dones que el criden i guanya el carrer

de l'Hospital. «Del port puja la respiraciópanteixant dels remolcadors i els sopransde les cadenes.» Empeny les ventalles d'uncabaret. «Descarregadors de sal, et tors nu,la pell corroïda, abracen falsificacions de gi-tanes. AI so d'una guitarra, una andalusa

giravolta de puntetes amb la rapidesa d'unventilador. Els farbalans del vestit negre L

L'anunci que el novellista Upton Sinclaires preservava candidat per al çàrrec de go-vernador de Califòrnia ha fet rodar pels dia-

ris el nom d'aquest novellista empeltat derenovador social de qui digué un biògraf seu,Floyd Dell, que la seva vida era més edifi-cant que les seves novelles.

Upton Sinclair va néixer en 20 de setem-bre de 1898 a Baltimore, d'una família bur-gesa empobrida. El seu pare era un alcohò-

lic inveterat que donava mal viure als seus.Per això Sinclair és prohibicionista i femi-nista militant.

Upton Sinclair

Encara que començà a estudiar a la Uni-versitat de Colúmbia, als setze anys haguéde guanyar-se la vida, per a ell i per a laseva mare. Fou periodista i escriví algunsllibres, amb grans dificultats per a editar-los. Fatigat de la vida de les ciutats, im-buït per les doctrines de Henry Thoreau, esretirà al camp, s'hi féu una caseta i visquéde llegums i aigua.

Quan se'n cansà, sobretot per la mancad'acció, un parent el ficà en empreses indus-trials. Aleshores s'adonà de les relacions en-tre les forces governamentals i les oligar-quies financeres, al mateix temps que elsocialisme li era revelat.

Encara que pobre, Sinclair havia estateducat segons les idees burgeses i creia queals Estats Units tot anava d'allò més bé,que els pobres eren feliços i els rics tan car-regats de dòlars com de virtuts.

«Vaig llegir un dia als diaris — explica— que a la dona d'un bisbe li havien robatjoies per valor de 50,000 dòlars i que la poli-cia buscava el lladre. No vaig aribar a com-pendre que la dona d'un bisbe pogués tenir50.000 clólars de joies 1»

Com es veu., la seva conversió fou méssentimental que teòrica, i per tant més pro-

funda.Descobert el socialisme, es llançà a la

Imita. La Jungla, llibre sobre la vida als es-corxadors de Chicago, on passà mig any,el feren un home execrat (le l'alta burgesiai popular entre els obrers. Després, segui

-ren quaranta novelles més i deu obres deteatre, tot impregnat d'esperit combatiu. Ci-tem, ràpidament : El rei Carbó, sobre ladura existència dels minaires ; Cent per cent,relació de la lluita contra el comunisme alsEstats Units ; Petroli, on explica com els

roig palpiten. Una colla de descarregadors grans traficants d'aquest combustible provo_puntua la dansa amb vigorosos Olé I» quen els pitjors esdeveniments ; Boston, de-

Sant Pere va al soterrani, previ sant i clicat a Sacco i Vanzetti, acusats d'assassi-senya una de les frases del qual és «Si Déu nat, pels quals lluità fins al capdavall.vol!» resposta per un Visca ]'anarquia!». Sempre poc o molt ficat en política, araHi ha cinc reunits de rostre enèrgic i mec. s'hi ha llançat de ple. El seu crit de guerra.Sobre la taula, un tub d'alumini a penes ha estat resumit en la paraula EQic, forma-més gros que una estilogràfica. Aquesta nit da amb les inicials de la frase End povertyrecomençaran. La prova, ara !» diu un, in California ! (Acabem amb la misèria ai dibuixa grosserament un cor a la porta. Califòrnia). Preconitza una nova colonitza-Des de la paret oposada, els reunits tiren ció en la gual els obrers parats proveiriensengles navalles. Sant Pere esguerra el tret, (l'objectes necessaris als cultivadors que jaLi toca a ell, doncs. Instruccions senzilles : tro poden comprar, els quals, a tornajornals,Calle S..., faire sauter la vitrine d'une ban- mantindrien els obrers.que. El cap li pregunta si té un mandró isi complirà la missió. Sant Pere allarga lamà envers la imatge negra d'una Verge enun nínxol de la paret. a1-Io jorro», diu,se'n va. A la porta del cabaret, encén uncigarret amb l'efígie del rei.Segueix carrerons «sucosos de detritus i

d'orinsn, passen mules cascavellejants car-regades de bots berrugosos, s'asseu a lavoravia i veu passar un policia conegut quees fica en una casa i parla amb una vellacorsecada. ((Mare (le Déu — implora —,atorga'm un instant de calma quan l'altresortirà!» Passa una hora, l'alba és immi-nent ; el] farà el fet, als nassos dels guàr-dies ; dotze bales li foradaran el pit ; però,que es pugui venjar, endavant! Es treu eltub del cinturó. Adios, marna, diu el policiaabans de sortir. Sant Pere entra a fer patirmoralment, a atènyer el fill per la mare.Vacilla, es repenja a la taula, voldria (ludo-lar la seva rancúnia» i només pot gemegar.La vella, ((rostre esculpit en una crosta depa bazo», li presenta un got: ((Beu, estran-ger, és Vi de Llarga Vida!» Sant Pere s'es-tova. «Sorgeix la seva mamà, que l'esperaallà, en una casucha esgrogueïda (l'Extre-madura, calcinada pel sol», i besa les mansde la vella.

Peta la porta. «Maldito! —crida el poli-cia, el punyal enarborat.» Sant Pere, ambl'arma clavada en un espai intercostal, esrepenja amb una mà a la taula, amb l'altraes furga el cinturó. El policia, aterrit, espiael gest i reconeix el tub fatal. Un crit d'an-goixa: Maman!, i es posa al davant, ofe-rint, cuirassa vivent, el pit.Sant Pere sent gust de sang a la boca.

El braç enlaire amb la bomba. Se li seguenles cames... però té la bomba : només dei-xar-la anar i tot està llest. Sant Pere es-treny els dits, i, assenyalant la porta alpolicia, ordena, amb la llengua empantane-gada : «Emporta-te'n ta mare !»

Per la nostra banda, després de la frasefinal de M. André Legru, no gosem dir resmés.

CINC ARTICLES SOBRE KANT

L'apoteosi de Kant

Fichte

EI dia que la veritat pugui penetrar enles planes de la història de la filosofia, queserà quan la ciència universal es decideixia emprar el mètode de les ciències particu-lars que omplen de llum les planes de lahistòria de la ciència, la concepció de Kantcontinuarà interessant els homes que vul-guin estudiar els esforços del pensamenthuméa i les accions i reaccions que ha so-fert en el - trajecte (le la meditació. Kantrepresentarà per sempre més l'accent mésagut d'aquestes accions i reaccions, perquèno creiem que sigui possible que vingui unaltre pensador que el superi en atrevimentde concepció. Aquesta és la glòria de Kant.

Però ningú no deixarà de reconèixer, re-con eixent-li aquest mèrit, que precisamentés el que va portar la filosofia a un carrersense sortida, o sigui al carrer del jo, queés un carrer que no passa, que van ésserles pretensions inusitades de Kant, que hau-ria pogut fer molt més si hagués estat mésmodest. A la ciència universal se li té derecomanar la modèstia de les ciències par-ticulars, com ja vam dir en altres escrits.

Donant-los grans gràcies, agraïm prego-nament l'atenció dels lectors que han tingut

l'amabilitat de fer-nos la gran mercè . dellegir aquests articles dedicats a Kant i ala seva obra, comentada des del punt d'albirdel pensament català i catalanista.

• FRANCESC PUJOLS

Els quatre articles anteriors han apare-gut en els números 297, 298, 300 i 301.

PORTES cAST'RLLANS

Coincidint amb la segona edició—consi-derablement empitjorada—de l'antologia depoesia castellana de Gerardo Diego, surt a

Brusselles (Edicions Labor) un volumet,Poètes espagnols d'aujourd'hui, que n'ésun calc, tal vegada excessiu. Còpia més dela primera edició que d'aquesta última. Lesmòmies .poètiques — Villaespesa, Marquina,etcètera—que Diego ha introduït per mo-tius editorials, sembla, no figuren en el lli-bre que ha triat i traduït Mathilde Pomès.Un pròleg de Luden-Paul Thomas repeteixsense gràcia, amb aquell aire de pous l'Es-pagne et le Maroc, les bajanades crítiquesque hem sentit tan sovint sobre Lorca, Sa-linas, Guillén. La traducció és feta ambtota la bona fe del món, El somriure ésinevitable, de totes passades, davant de latraducció — és un exemple — de La casadainfiel :

Et moi qui l'ai emmeuée,ernmenée à la rivièrela croyarrt encare filie,quand elle avait un mani.

NOVETATS SOBRE CATALUNYA

Retallem un paràgraf sobre la revolucióde la Generalitat contra Joan II, a meitatsdel xv, del llibre de Joseph Calmette, mem-bre de l'Institut de França, L'Elaborationdu Monde Modern¢ (((Lita)), lntroduction(lu.x etudes historiques, 1 934) : ((La Revo-lució catalana és 1a primera de les revolu-cions modernes. No té res d'un duel feudal.Es ]'esforç d'una nació conscient que volésser lliure i governar-se ella mateixa.»

.A REMARCAR

Un article de Day Lewis, Carta a un

jove revolucionari (Europe, núm. (42). Unacuriosa interpretació del sonet vocàlic de

Rimbaud a La Nouvelle Revue Française(núm. 2S3): Du nouveau sur Rimbaud, perHenri Héraut, que peca, segurament, peemassa simplicitat.

R.

"Sant ]Pere, anarchísfe cafalan"

1 LENDING AMERICAN LIBRARYFONIANEIIA, 10

7 .......................n............................n...............1,1,,,,11,,,,11..

Les darreres novetats en

llibres Francesos les troba-

reu primer que enlloc a la

LLIBRERIA

Louis BergéRambla del Centre, 19

Telèfon 23110

Kiosque FranÇaisRambla dels Estudis,(Davant l'Acadèmia de Ciències)

Exit en la mideCo,b^te, inerr tablee

' Pljemee a bon preu

JAUME I, li

Telèfon 11655

I un fantasma de cos : que fa bonic això ! # e *^i que intentaven justificar la seva inèpcia

amb invocacions solemnes a la gràcia I a A França, vers I 925, en reacció contrala inspiració. Gràcia i inspiració !Què són l'abstracció del cubisme i del sobrerealisme,la gràcia i la inspiració, què són aquests alguns crítics s'erigiren en defensors delimponderables, sense una bastida que els retorn a l'assuin te. Charensol n'era el par-aguanti, sense un dic que els contingui, tidari més vehement. Aquí, davant els qui -sense una regla que els controli? Res. Ab- lòmetres de paisatges i de bodegons quesolutament res. Un balbuceig inintelligible. I inunden les parets de les nostres sales d'ex-

Escrivíem el nostre article fa més de dos posicions, potser també seria l'hora de re-anys. Examinem, si us plau, la situació ac- clamar aquest retorn a l'assumpte. Car notual dels uns i dels altres. Comencem per és pecat que el pintor intenti explicar al-Antoni Costa. Després de dotze anys de guua cosa i que, en llac d'esguardar lesruda disciplina, Costa ha cregut que havia formes i els colors com a fi en si, els con-arribat el moment d'evadir-se. D'ésser lliu- sideri, como el cinema les imatges, com are. De permetre's certes l libertats. Costa un mitjà d'explicar escenes de la vida real.pot fer-ho. Les llibertats que ara es permet Les pintures d'Antoni Costa són obres ambhan estat ben guanyades. 1-Tan estat gua- argument. Quins arguments? Els temes quenyades amb la suor del seu front. Hem vist ha de suggerir fatalment a un temperamentles seves teles recents. Antoni Costa, ultra d'affranchi com el seu el sojorn de vuit oel do indispensable, té una personalitat i nou hores en un despatx per a poder viureun temperament. Però amb una humilitat modestament. Temes dramàtics, d'un dra-exemplar, amb una probitat obrera modè- matisme dolorós, amarat de pietat pels hu-lica i amb una consciència d'artesà, frenava ,uils ï de solidaritat amb els pàries : la llarels impulsos d'aquest temperament fins a miserable del sense-feina desesperat ; la ta-l'extrem, com hem dit, d'oferir-se com un yema flamenca plena de cançons de rebel-artista cerebral i fred, com un pintor in- 1¿a : Los capataces de mina — han conz¢raodotat. Degut a aquesta disciplina rigorosa, una romana —, para pesar el dinero — queles seves obres naufragaven sovint en un toítas las semanas — le roban a los mi-decorativisme inexpressiu. Però ara, clos el neros —; els derrotats que fan cua sotaperíode de la indispensable preparació ini- les parets d'una caserna per a obtenir uncial, el temperament de Costa es manifesta plat de ranxo...ja sense traves, la seva febre creadora sense SEBASTIÀ GASCH

Extt en la mlda

Corbateu inurn&e,lu

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

' Telèfon 11655

VISITI ELS TALLERS 1 EXPOSICIÓ

DE R. SINRAMBLA DE CATALUNYA, tzg

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IîcsCorreus: Apartat 190 BARCELONATelef.: "Carburos" Mallorca, 232

Telèfon 73o13

CARBUR DE CALC[; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Flbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibraques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i a}tres twcits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de Iabontorii i domèstica :: GENERADORS, dU-FAD. ,;C. MANOMETRES, materials d'aportació pet la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES i ASSAIGS GRATIS

• , I ,) L

LES ARTS I ELS ARTISTES

Le ° xpos^6C6ori ^s I Després de la disciplinaTemps enrera, parlàvem aquí de la ne-

cessitat d'una disclplií?a. Comentàvem elsprimers passos dels artistes i ens declarà

-vem enemics del famós arribar i moldre.Exigíem l'estudi conscienciós i una fortadisciplina. I demanàvem a l'artista jove decomençar la casa pels fonaments, no perla teulada. De començar per l'anàlisi pro-funda que ha de precedir forçosament Icssíntesis dels anys madurs.

Illustràvem el nostre punt de vista ambl'exemple d'un jove pintor estudiós, AntoniCosta, el prototipus de l'artesà antigenial,al qual no devorava la impaciència i queno demostrava cap desig d'arribar. Un jove

Créxams — Ida Cha gal!

que per primer cop s'enfronta amb la vidai accidents de ]'exposar.

Tenim amb aquest jove iniciat a la p¿n-tura un típic cas del principiant, del quearriba al moment de fer pública la sevaobra, més que per res, per a fer callar laimpaciència i per a veure's finalment sub-jecte als efectes proporcionats pel fet amo-cional de l'exposició.

Es un llançar-se al corrent amb el qualno podem estar massa d'acord, ja que unprincipi personal ens fa creure que s'had'arribar a la primera demostració públicadesprés que en temptatives collectives s'hagivist palpablement una quantitat facultativade possibilitats.

Roqueta té la sort de poder donar a laseva pintura un mínim interès suficient pera no promoure les censures que altramentocasionaria si fos estèril o petulant. El pin-tor nou vingut no és dels que al primer.cop d'ull condicioni el pensament cap alsmots de l'ensalçament, sinó ben al revés.La primera idea és la d'exclamar-se en elsentit de la deficiència. Una inspecció deta-llada, però, aconsella rectificar en certa ma-nera. Es evident que el pintor no excelleixa suprimir els vestigis de la manca de re-cursos i que no arrela en ell l'esperit uesaber eliminar tot el nociu, però és igual-ment evident que en cada tela existeix unnucli viu, toscament manifestat, que a lallarga i conseqüentment ampliat ha d'ésserel que li ha de servir per a valorar-li l'obra.

Si aquesta lleu emoció que hi ha entreels empastaments i les superposicions in-útils de matèria, perdura i va creixent pa-rallelament amb el coneixement d'anar po-lint impureses, Roqueta podrà normalmentesperar un resultat notable del seu .actualdiletantisme.

Alexandre CollAlexandre Coll, l'adolescent de les Ga-

leries, està en la situació del post-aprenen-tatge, en què ja ha començat de fer cosesd'homenet i que per tant dóna a la sevaproducció un caire de senzilla indiscutibi-litat.

Els seus temes generalment són d'impor-tància, i com els mestres es complau a ex-posar petits assumptes que illustren el desigde mostrar-se complert en la professió.

En primer lloc hem de convenir que ungran encert de l'exhibició és haver-la bastita base d'aquarelles soles, en les quals és,sense cap dubte, on Coll té més camí afer. Això encomana al conjunt una per-fecta illació que l'acompanyament d'olis fa-ria perillar.

EI pintor divideix les vint-i-una obres endiversos aspectes de fonament, com hem dit.La cosa portuària és la que Coll més hapenetrat, la que amb més solidesa executa.Una bona mostra n'és la vista d'un mollxop de pluja que adquireix una franca no-tabilitat, construïda per l'ambient apesaratque prenen aquells sectors plens d'una trista

silenciosa tragèdia cosmopolita. Així ma-teix; altres aquarelles on són expressats ¿ns-tants d'existència del mateix gènere, irro-guen associacions d'idees i eclosió de re-cords, matèria evocativa en fi, que no calrepetir el valor que té en qualificar pintura.

Alexandre Coll és també un fidel de lareproducció monumental de casa nostra.Constantment insisteix a comentar pictò-ricament la transcendental ¿tat del gòtic I

l'ànima arqueològica, sense adonar -se quela precisa objectivitat que aquesta activitatrequereix es tradueix sovint en una anul-lació pràctica de la personalitat de l'artista.Es una llàstima que segueixi així, posantcolor a quelcom que tot al més vol unabona fotografia, sempre naturalment que noestigui perdut entre camps, que aleshores

Pere CréxamsPere Créxams és l'home

madur al qual les maltemp-sades ele la primera joventuti les seves idònies inquietudsi les seves .proverbials arro-gancies li han concedit uncentrament definitiu i un equi-libri estable.

Avui l'art de Créxams fa elple. Es situa en la nostraconstellació com l'astre inta-tigable que tip d'escrostonar-se per ]'espai abandona l o-limpisme que sostenia en labatalla, es crea una òrbita depropietat, es fa adhuc unafllosofia i s'asseu en el con-cert sideral optant per la fun-ció d'una vida ben pròpia.

Créxams és dels pintors quemés polseguera ha aixecat enel sentit de la violència pictò-rica, dels que més ha fet dis-cutir del colorisme, de les ar-bitrarietats inherents a ell t

dels convencionalismes i gra-tuïtismes artístics.

Havia ja fet una escola onuna epidérmica brutalitat esbarallava amb una profun- sditat espiritual no sempre tconstatada. Anava ja a que- c

lar per sempre rom l'home d'allò quemassa genèricament se'n diu fuga, per ha- 1ver fet dubtar de les seves disposicions de iposseïdor del do de la ponderació.

Finalment, però, Créxams ha dut al mónde la realitat una sèrie de teles amb fre ales quatre rodes, mesurades de dalt a baix,que admeten la contemplació i la delecta

-ció sense necessitat d'haver de recórrer alràpid assimilament ni a haver d'usar com la esclaridor el ]libre de la teorètica.

Ha abandonat e] vessament de la purabiologia que estava abans a ]'ordre del dia,que dom inava sobre el contingut de l'es-perit, i s'ha introduït un bon tros en elpas de fer traspuar !'essencial complex psi-cològic.

En l'exposició actual Créxams dóna a co-nèixer flors i figures, composicions i pai-satges, tot molt assenyat, sense tendir ala relliscada a la qual era tan propens an-teriorment, quan la més mínima obsessiómomentània es podia traduir en un aflui-xament general. El fet de la conversió delpintor és Indiscutible; l'antiga rojor am-biental s'ha canviat per un relatiu cant ala pau espiritual, sense decaure en la pèr-dua d'interès, el qual, ben al contrari, s'havist augmentat.

Es ]'hora d'aguantar la bandera renovadai l'hora de suplicar que vagi al Museu asubstituir quelcom que hi té de l'època pre-térita.

Créxams obre el catàleg cie ]'exposiçióamb dos conjunts de flors senzillament for-midables. Unitat, estudi, sensibilitat i grà-cia són el resum d'aquestes pintures, dut aun tren contundent.

Quant a paisatges, en mostra un parell,un del port i l'altre de la internacionaGt-zada Tossa. El primer és una meravellacolorística ; el segon, del millor que ha ¿ns-pirat la platja festejada per dotzenes depaletes.

Es però en la figura on l'autor aconse-gueix una major notorietat . Particularmentla sèrie «vermella, groga, rosa i mantellinarajan. Aquí Créxams polaritza el sentimentamb una gràcia transparent i agilíssima,el color considerable i l'aparició d'un li-risme que deixa caure volves d'emoció.

De tant en tant us sobta la presènciad'un quadro on hi ha un nu amb unagota de perversitat: Aquest quadro, que està

en un apartat ideal de la catalogació, és

un desig del pintor que treu partit de l'obraen el que té de marginal la pintura i posa

a contribució les dots d'expansió d'un de-corativisme subtilíssim. Es a dir, ve a es-crutar o esgotar les possibilitats pictòriquesdel nu vinculant-hi algun detall apropiatque aquella perversitat alludida reclama pera la seva millor ostentació.

Amb tot això Créxams s'ha tret de sobrela mica d'estigma que cluia de barator iqueda més senyor que mai, segur d'un re-finament que havia amagat sota intempe-ràncies estilístiques.

La figura groga i la de la mantellinaroja, així agafades a ]'atzar, com tambéel retrat de la noia Chagall, són fites del'exposició i de la nova modalitat que elpintor ha dut a terme de la manera mésmagnífica.

Cal esperar d'aquesta que Créxams lafarà de la perpetuïtat que mereix. Altra-ment seria jugar amb la darrera carta. Siaixí es realitza, i per la llei natural de l'a-venç va aconseguint noves victòries, benaviat tindrem en ell un pintor amb el quales pot comptar a ulls clus, una de les cosesque fins ara no era possible del tot, ja quesempre cabia esperar-ne un do de pit fra-cassat, però, això sí, fracassat amb tota labona intenció del món.

ENRIC F. GUAL

control, Amb tota llibertat. Compte, però.No confonguem llibertat amb llibertinatge.Costa és més lliure que abans, però no ne-gligeix els principis durament apresos. Lesseves obres d'ara són tan íntimament cons

-truïdes i compostes com les d'abans. Com-posició, però no rigorosament preestablerta

amb regla i compàs com antany, sinó com-posició instintiva. Ordre instintiu i sensi-

ble, viu, que organitza inconscientment elselements de la tela. Sentiment de l'ordre,fill d'una llarga disciplina, i que, incrustaten el més profund de l'artista, ja no l'a-bandonarà mai més. Igualment, el colordels seus quadros, que, degut al culte fa-

nàtic de la forma, era negligitfins a reduir-se a capes .primesi llises, simple enluminure deles estructures, ha adquiritgruix, 1 riquesa. Es ric dematisos infinits i de valorssumptuosos.

Examinem ara els de l'al-tra banda. Els indisciplinats.D'aquests, dels improvisa-dors, dèiem que aviat no se'ncantaria ni gall ni gallina.Que voldrien estudiar, adqui-rir una disciplina que no te-ojeo, peró que ja no hi seriena temps. I així ha estat. Dis-sortadament, les nostres pre-diccions s'han realitzat plena-ment . Aquests, els improvisa-dors, començaren .per allà onels altres acaben. Començarenla casa per la teulada. I lacasa s'està esfondrant sorollo-samen t. • La transcripció d'al-guns fets anecddtics serà moltmés eloqüent que llargs co-mentaris . Un d'aquests niñosprodigios trametia dibuixos aun vell setmanari per a in-fants. I, absolutament man-cat de l'ofici que tenien elsaltres collaboradors, lliuravauns gargots impresentables.Fins que un dia el venerabledirector del setmanari li vadir dolçament : «Encara queno me'ls faci tan genials,no hi fa res. ..a Un altre

d'aquests infants precoços va decorar fa pocun cafè-restaurant molt cèntric. Es a dir,va farcir sis plafons de genialitats incon-trolades. 1 l'altre dia va Invitar uns amics((Venia a veure el que he pintat allà. Famolt bonica Però, dolorosament sorprès,va constatar, tot escorregut, que quatre delssis plafons havien estat purament i simple-ment esborrats. Com el venerable directordel vell setmanari, l'amo del cafè-restau-rant rnolt cèntric no està per genialitats.Volia un home d'ofici. No un aficionat, pergenial que fos. Alguns d'aquests improvi-sadors, amargats i descoratjats, ja parlenara d'anar-se'n a Madrid a fer caricaturesper als diaris. El lloc que els escau? Potsersí. Però a Madrid, paradís dels illustradors,també estan acostumats a heure-se-les ambprofessionals, dolents la majoria, però ambun ofici.

EL COTXE PETIT I. L'HOME FORÇUT

(JI Popolo di Roma)

CAMALICS

-Sóc jo que l'he vista primer, no és ve-ritat, senyoreta?

(Everybody's Weekly, Londres)

-_:i'é, ei poca-solta, ja m'ha aixafat elsabó!

(Everybody's' Weekly, Londres)

—On és l'home tan supersticiós que noha volgut passar per sota una escala?

(Frankfurter Jllustrierte)

Antoni Costa — Pintura

pintor estudiós que no portava pressa i que,otmòs a la preparació escolar, lliurat a l'es-udi del natural, de la composició i de laonstrucció, supeditava els impulsos pri-mers a l'escola, l'emoció a la regla, fins a'extrem de caure en una fredor que moltsnterpretaven com a manca de do. Oposà

-em a Costa alguns pintors de l'altra ban-da. Els improvisadors. Els arribistes. Elsque comencen per allà on els altres acaben.Els que s'empesquen síntesis que no hananat precedides de l'anàlisi Indispensable.Els que, tot i ignorant que el geni és unalarga paciència, fan mans i .mànigues

—de pernil sovint! — per a fer-se consagrargenis a la primera exposició. Ens referíema alguns d'aquests gents locals. Casos deprecocitat sospitosa. Joves, gairebé nens,partidaris de pintar com els ocells canten.— un blau i un rosa una ombra de cara

A les Galeries Syra tenen lloc aquests diestres exposicions que representen tot unprocés de gestació de pintura, expressadaen les tres edats en què, com la vida ma

-teixa, pot dividir-se el cultiu de l'art.Són tres exposicions d'una intensitat exac-

ta al moment que signifiquen i és bo deconstatar que en cap instant no s'apartendel seu camí representatiu. Aquesta manerade veure les coses ens indueix a parlar sotaun ordre cronològic.

Joan RoquefaJoan Roqueta ha d'encetar l'article per

ocupar el lloc de la pubertat i per ésser el

j a pot servir com a model en un aplega-ment circumstancial de l'home i la natura.La fredor emanada dels monuments oca-siona un atur en l'elogi a Coll.

En el paisatge assoleix bons resultats, isi exceptuem un contrallum on la dificultatdel natural fa trontollar l'artista en copsaruna transparència d'arbres de primer ter-mC, la resta és bona i dóna a 1'aquarellistal'entorxat de l'ascens.

L'estudi de , caps de nens mostra una fac-tura anglesada que desvetlla simpatia i unabona impressió respecte al dibuixant.

El total de l'exposició és per a manifestarque el seu autor no vacilla i que afegeix

ral seu nom professional normals graus demillorament que superarà en-cara quan pugui reeixir enuna oberta conseqüència quees presenta en obrir els ullsal que àdhuc en pintura potentendre's sota la denomina-ció del .destí.

,'transs, per lt!ax Liebermann

tes coses contra éll mateix, contra tot i perdamunt ele tot, triomfà, però no veia quedestillava sense voler-ho toxines fatals àdhac pera esperits no precisament febles.

Quina estètica és aquesta que és capaçd'acceptar les imitacions inqualificables quetrobem en La simfonia dels Alps? I digueu-me, si és que estimeu la música, com podeuescoltar això que dimecres encara podiasentir-se a Barcelona? No és quelcom perer-vos néixer dubtes sobre l'instint artístic

de l'autor?Ambiciosa i plena d'un desenfrenat ego-

tisme. La de wagner també ; però, no di-gueu, que la música del Tristany val al-menys tant com poden valer les més deses-perades pàgines de Schopenhauer, i en can-vi, com reconèixer una comuna mesura en-tre el to esplendorós del Zaratustra de debòi el de Strauss? Música de programa, deprogrames plens de filosofia moral i ticqüestions transcendentals; però metafísica,aquesta música no ho és. Ho són les fu-gues de Bach, però no ]hort i treansf ign-ració, ben cert.

Ciència musical aclaparadora, sí, però in-ventiva melòdica atacada sovint d'una parà-lisi anterior que sembla glaçar les millorsalenades i, de tant en tant, una falta degust, una depressió de banalitat.

EI gran valor d'aquesta obra és d'ésserd'una sinceritat terrible i de reflectir amb unrelleu extraordinari un moment espiritualviscut de bo de bo, pel món, i per molts denosaltres en particular. Som contemporanisde Strauss i per això aquestes rauxes sono-res obren damunt dels nostres nervis i ar-renquen irresistiblement els nostres aplaudi-ments. Pesa, l'obra aquesta, damunt nos-se, com pesa l'acte d'un còmplice. Fóraridícul negar la importància excepcional d'a-quest acte artístic. referint -lo al moment quel'ha vist néixer. Precisament és un acte re-presentatiu per excellència. El més repre-sentatiu ! Però, l'home està solament migcompromès en la història. Té una passasempre més enllà. Es aquesta possibilitat laque condiciona la visió espiritual. Des d'a-questa perspectiva extemporània, què val

l'obra de Richard Strauss?J. PALAU

IV.—Emissores de 200 wattsFins ara $glament hem parlat de les dite- I Hem anat recordant a través dels nostres

rents emissores installades a Barcelona. En quatre articles, la història de la radio al'article d'avui farem un breu resum de les Catalunya. Sense cap apassionament, hemnou emissores de petita potència, que estan I anat donant a cadascú el paper veritableescampades per Catalunya. que ha tingut en el seu desenvolupament.

Amb motiu del decret que publicà la Ga- Actualment, la ràdio a Catalunya es tro-ceta de Madrid del 13 de desembre de :932, ha en tm règim transitori. La Gaceta has'installaren per tot Espanya més de qua- publicat, darrerament, un decret en el qualranta emissores de zoo wats de potència, s'esmenta que la reglamentació de la ràdio,amb caràcter estrictament local, mentre no es resolgui definitivament la

L'estudi de Ràdio Girona

D'aquestes quaranta, nou eren installa-des a Catalunya, totes elles amb poca dife-rència de dates. Aquestes nou emissoressón : Ràdio Girona, Ràdio Lleida, RàdioTarragona, Ràdio Badalona, Ràdio Man-resa, Ràdio Reus, Ràdio Sabadell, RàdioTerrassa i Ràdio Vilanova.

Les emissores de Girona i Lleida forenconstruïdes per Ràdio Associació de Cata-lunya, d'acord amb els Ajuntaments de les(iries ciutats. La de Tarragona fou installa-da per l'Associació de la Premsa i actual-ment està sota el control de Ràdio Associa-ció de Catalunya.

Les emissores de Badalona, Manresa, Sa-badell, Terrassa i Vilanova foren installa-cles per particulars o bé per associacions deràdio locals.

Algunes d'aquestes emissores són escolta-des, malgrat la seva potència de zoo wats,ums cm radi de quilòmetres bastant con-siderable.

Els programes que transmeten són for-mats generalment a base de música cd dis-cos i de concerts d'alguna orquestra local.Passen, també, per davant del micròfon, elsartistes que es troben a la ciutat, proce-dents sempre de Barcelona.

Les emissions, doncs, no tenen ni podentenir la varietat i la qualitat de les queserveixen les emissores barcelonines, peroacostumen a estar en consonància amb lavida de la ciutat o regió corresponent.

Les emissores de Girona, Lleida i Tar-ragona retransmeten sempre els programesInés interessants de Ràdio Associació deCatalunya. Les altres emissores ho fan tam-bé quan hi ha quelcom de gran transcen-

qüestió de Catalunya, quedarà a mans altravegada de la Direcció General de Teleco-municació.

lotes les emissores de Catalunya, aixícom totes les altres d'Espanya, estan ensituació provisional. Són desconegudes les

intencions concretes del govern, ,en aquest

assumpte.No podem, doncs, fer cap averany, però

esperem que Barcelona, així com fou unade les primeres ciutats del món que tinguéemissora, farà que Catalunya estigui sem-pre a ]'avantguarda de la radiodifusió mun-dial.

RAMON PÉREZ-PUJOL

—No, són boles de naftalina contra lesarnes...

lència. 1 (The Bystander, Londres)

MIR1BDR

MUSICA IRADIOLa vida musical a Barcelona Nota sobre Strauss Història de la rádio a Catalunya

Poc abans del gran festival que preparaSigui quin sigui el judici que ens mereixi

el Liceu per a homenatjar el septuagenari l'obra de 'Wgner, resta cert que és una

Richard Strauss amb la posta en escena obra extrema. Quelcom que no pot prolon-

d'El Cavaller de la Rosa, l'Associació de gar-se. Seguir significaria ficar-se en un car-

Música da Camera» ens ha ofert un con- reró sense sortida. Per això aquesta obra

cert dedicat únicament a les obres d'aquest ha estat una de les coses històricament més

compositor alemany. L'atracció principal esterils. No hi ha res de més negligible que

del programa consistia en primer lloc en la música dels wagnerians. Es una cima,

la reaparició a Barcelona d'una gran can- després.., la davallada.

tatriu alemanya : Carlota Dahmen ; en se- Tanmateix un nom illustre, illustrfssim,

gon lloc, en l'execució d'una obra gegan- trobem en aquesta línia històrica : Richard

tina que rarament és possible escoltar a Strauss. Un autèntic post-wagnerià. Un

causa de la seva dimensió i del crescut nom-temperament formidable, però una obra que

bre d'executants que exigeix : la Simfonia costa de compendre altrament que en fun-rió de Whmer. Evidentment. Strauss no

nal i fins vulgar. Al tombant del segle,l'evolució de la música havia arribat alpunt en què ella perd el domini autònomen el seu territori específic. En aquell tempsla música s'era allunyada tant dels gransmestres de la música pura com els jovescompositors ho són avui, per la seva banda,de mestres com Strauss, Mahler i el Schón-berg de 'a seva primera època de compo-sitor. El caràcter illustratiu de la músicade la Simfonia dels Alps havia de .derivarforçosament en la música illustrativa delcinema. En la regió de la música pura noadmet cap evoluci^, cap successió. Els jo-

Una Salomé (ter 117 . Volz) de l'època straussian a

deis Alps . Ben aviat tindremocasió de parlar novament de laDahmen, amb motiu de la sevainterpretació d'un dels princi-pals personatges de la famosa .comèdia musical de Strauss alLiceu. Per avui limitem-nos aconstatar que cantà alguns delsseus més famosos heder ambuna perfecta puresa d'estil id'entonació, amb tota la inti-mitat i tota ]'expressivitat queexigeixen aquests preciosos pe•tits quadros musicals.

La Simfonia dels Alps, alcostat d'un insignificant inter-medi de l'òpera Arabella i delben conegut Don Juan, poguésuscitar l'interès màxim. Aquestpoema simfònic, a l'estil colos-sal de l'avant-guerra és, amb laSimfonia dels Mil — això és,dels mil executants—de Mahleri els Gnrre-Heder de Schdnberg,un dels documents més com-plets de l'individualisme super-romàntic. A l'aparell inflat de]'orquestra que compta amb eldoble de professors que ordi-nàriament, correspon una sen-sibilitat mpertrotiada i sobre-excitada de la personalitat ar-tística del seu autor. La sensa-ció impressionant de l'individuisolat — de l'individu de pre-tensions genials — davant delsgrandiosos misteris de la na-turalesa, ha trobat en aquestasrmtoma de Strauss una ex-pressió extremament realista irefinada. La serenitat que tro-bava encara en la naturalesaI'home de cent anys enrera—laserenitat de La Pastoral i àdhucla del Preischütz — s'ha perdut per sem-pre. Alià on Beethoven i Weber persevera-ren encara en un estat de respectuosa con-templació, a Richard Strauss, tipus de busi-nessnaan modern, no li queda el lleure dela pura contemplació. La seva divisa sig-nifica més aviat dominació, transformaciódel món real i l'irreal segons la pròpiaimaginació.

Aquesta tendència de Strauss de situar-se sempre en el primer pla, d'obligar elpúblic a ocupar-se de la seva persona, delsseus sofriments i de les seves joies, de lesseves simpaties i de les seves abnegacions,de les seves ve1•leïtats d'heroisme i dels seussentiments fins en la intimitat de la pròpiallar, tat aquest inventari tan personal coma tema de la composició es pot trobar jad'una manera més ó menys accentuada enels mestres precedents del romanticisme.Perd Strauss va molt més enllà que els seuspredecessors; d'una manera creixent fa de-pendre la forma musical de les seves obresde l'argument que s'ha proposat per a lacomposició. Es veritat que la forma de lasonata es deixa reconstruir ben netamenten la Simfonia dels Alps ; és ben percep-tible a través de la partitura. Però la di-mensió de les diferents parts ha esdevinguttalment gegantina, els encisos de la sono-ritat tan inoïts i tan complicats, que fantotalment impassible la percepció auditivade la forma clàssica. Aquest és el punt fe-ble d'aquesta simfonia, com ho és així ma-teix de tots els documents artístics de l'estilcolossal d'aquella època : el Crystal-Palacede Londres, el Dom de Berlín, el Troca

-déro de París, els quadros de Boecklin, lesescultures de Max I iinger, etc. L'equilibripertecte entre els detalls i la totalitat ésalterat; llur relació esdevé cada dia mésdesproporcionada. Hom deixa de considerarel conjunt d'una obra com una totalitat perconcebre'l com la suma d'un nombre inde-finit de detalls.

En un gran nombre d'episodis de la sim-fonia alpina, Strauss ha sabut descriurepassatges emocionants i d'una sonoritat es-clatant. El conjunt de l'obra, però, en totala seva extensió, ens deixa avui indiferents.Però amb tot, serà sempre molt instructiusaber de quina substància musica] pot dis-posar Strauss. Quan la setmana entranthaurem d'examinar la seva obra mestra, ElCavaller de la Rosa, veurem immediata

-ment com Strauss sap produir -se millor quantroba un text o un argument d'una verita-ble riquesa poètica, i•lustrativa o dramà-tica. Quan la intensitat del text disminueix—en molts dels seus -heder, en certs pas-satges dels seus poemes simfònics i de lesseves òperes, com en Salmud i en altres

—la música de Strauss esdevé ensucrada, ba-

, r H10TELÍ

i

—Qui m'ha posat aquesta ratera a l'ha-bitaci ó?

(Ric et Rac, París)

ves han fet bé, per tant, de reaccionar con-tra el simtonisme itlustratiu i de cercarllurs models en l'art dels grans mestresde la polifonia clàssica o en el folklore dellurs païsa; respectius.

No calia fer venir per a la direcció d'a-quest concert un mediocre director d'or

-questra d'una ciutat de província alemanya.L'Orquestra Pau Casals, que havia treba-l lat tan meravellosament sota la batuta delmestre Busch, era ben difícil de reconèixer.El concert produí la impressió d'un primerassaig ; les inexactituds, els errors, les no-tes de mal gust que poguérem constataramb ajut de la nostra partitura, foren deso

-ladores. La indicació per mitjà de xitresgegantines que devia ajudar l'auditori aorientar-se a través de les nombroses partsde la simfonia, però que no correspongue-ren gairebé mai a les xifres del programa,contribuí a desorientar el .públic. A despitd'aquests incidents, hem de dir que hemtret un gran profit artístic d'aquesta late-ressant vetllada de l'Associació de Músicaoda Camera».

La mateixa entitat, que sap rcalment pro-porcionar als seus sons " concerts atractiusi de ben diversos aspectes, ha presentataquesta setmana a Barcelona, en dues oca-sions, una en les Audicions Intimes al Ca-sal del .Metge i l'altra al Palau, una cèlebrecantatriu russa, Maria Kurenko, amb unprograma molt vast en el qual predomina-ven els compositors russos.***

En la Cultural ha actuat Mischa Elman,Un dels violinistes més perfectes del .món.Quan interpreta Bach o una ele les bellessonates de Brahms, ens fa pensar imme-diatament en Casals. Es tracta ben bé d'unartista de la mateixa raça que el nostregran celtista : és el mateix temperament es-sencialment músic, la mateixa manera im-pecable de manejar l'arquet sense el menorsoroll suplementari ; en una paraula, la ma-teixa bellíssima i impressionant interpreta-ció clàssica del gran repertori instrumental.El públic pogué gaudir d'una de les més

delicioses vetllades de la temporada.*x*

L'Associació Obrera de Concerts sabé do-

nar un atractiu especial al seu darrer con-cert d'orquestra en contractar un jove pia -

nista alemany, Erich Landerer, per a l'exe-cució d'un concert de Txaikovski. Lande-

rer toca molt bé, amb una tècnica moltsegura i un gran instint musical, en ti,com toquen avui dia els joves de la nostrageneració d'un cert talent que surten d'unabona escola de música o de les lliçons d'unbon professor. El l.ipus del gran virtuós s'hagairebé extingit en el nostre temps. I pot-ser no ens n'hem de plànyer gaire, car lamissió del jove músic d'avui és tota unaaltra. Landerer anuncia per a la setmanaentrant un recital amb el qual vol gendre

comiat de la crítica barcelonina i dels seusnumbrosos amics. Executarà un programad'examens de conservatori, un programamolt corrent, amb una mica de Chopin, deBeethov^en i de Schumann. 1, per cortesia,dos números coneguts de Falla i de Turma.

No podem compendre com un jove devint anys no s'interessa per la :producciócontemporània ni àdhuc la del seu país. Quipot estar més qualificat a interpretar lesmeravelloses composicions per a piano queels autors contemporanis han creat en

aquests darrers vint anys, que aquests jo-

es pianistes que fan els primers passos so-bre ('estrada de la sala de concerts?

OTTO MAYER

LA MEDICINACATALANAPORTANTVEIJ DE L'OCCITANIA MEDICA

ÉS, DOCTOR, LA

VOSTRA REVISTA

JA US HI HEUSUBSCRIT?