L'ACTUALITAT POLÍTICA

Unes eleccions polítiquesi morals

Si, en comptes de procedir directament a'

la votació de diputats per all Parlament de laRepública, es fes a Catalunya prèviament

un plebiscit mitjançant el qual el poble ex-pressés quina candidatura voldria que es pre-sentés a les urnes, no hi ha dubte que la

d'una unió d'esquerres catalanistes se'n du-

ria el major nombre de sufragis. Enfront

de l'agressió contra les Constituents i de 1'es-perit anticatalà de les dretes t Catalunya no

barroeria més mal intencionada, es basa enla suposició que a l'esquerra hi ha algunselements amb poca consciència del que sig-

nifica aquesta hora transcendental.Però no hi fa res. Si la Lliga ja és una

cosa fracassada, fracassaran igualment elsque avui facin el joc de la Lliga. Uns vanperdre l'existència política el dia la d'abril.IEIs altres ja la trobaran, i '.ben d'hora. Laforça dels fets, no hi ha electorer que la de-

Any V. Núm. 246-Barcelona, dijous, 19 d'octubre de 1933

Es una difa molí vella,però és perquè és eferna:

La unió fa la força.

Preu: 3o cèntims •Corts Catalanes, 589 -Tel. 11430 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

,: , 4rotPo`.qu+

1noprisia4TLeíel<poéspa

re'colesm^és

sa

inmd'n.elgi realitzat argun ait presugr ue a111«;LLya, dona.

De Dijous -- aDijous

"La Tosca" a PortugalEl cop d'efecte d'Alemairya, retirant-s e de

la Societat de les Nacions i de la Conf erènciadel Desarmament, ha estat la nota sobre-sortint de l'actualitat internacional i la de-mostració niés fefaent de la nada fe de lagent que avui mena els destins d'aquell país

la influència del qual no és negligible en lasituació europea.

Després de provatures de guanyar temps,d'intents d'esquerdar el bloc franco.anglo-nordamericà, de coquetejar d'amagat amb elgovern feixista italià, qu.an, Alemanya ha vistla imminència de l'hora d'arribar a un acordconcret sobre la limitació d arma-ments i elcontrol d'aquests, i que ja no era possible debogejar més, s'han retirat d'aquella S. deles N. d'on no formava part sinó per un excés

e consideració i a la qual no pot sinó estargraïda. Mal-erialanent, perquè, gràcies a'existència de la S. de'les N., l'evacuacióe Renània es reahtzà abans del temps gre-ixat i les reparacions foren considerablementlleugerides. Moralment, •.perquè s'havià do-at a Alemanya, sense Que ella hagués fetpassa honor als seus compromisos, un lloc^errnanent al Consell qué fins aleshores ha-'ja ocupat Bèlgica.A l'hora que totes les nacions es prestenlimitan llurs armara" tts, Alemanya aug-

nenta clandestinamentls seus, i quan esa arta-d'ins titüïr un control, tement, amb raó,lue així siguin revelats els formidables pre-iaratius bèllics que porta a cal en l'ombra,:onuplenaentats p4 més repugnant atalseï-nent de cranis de les . joventuts , es retira fentmpossible tota política de cooperació.

Era inevitable que això s'esdevingués, ambsl sinístre triümvirat en les mans del qualsstà. actualment la sort del país. La campa-eya gràcies a la qual els nazis han obtingutel poder,. no tenia altre acabament lògic queaquest. H.jtler, Goering i Goebbels han acon-seguit l'aïllament moral i material d'Alema-nya, completat encara abtb el trencàrnent delfamós pacte dels quatre, jit que essent aquestconclòs dintre el marc de la S. de les N., enrettirtkr-se'n ^Ilemanya gr,.oda a^ktQr^^tf^Am?^^,_.desfet el lacte. tra, per arrotjonir la gesta,és dissolt el Reichstag, com si encara nomarxés prou al pas de l'oca, i es convoqueneleccions sota unes condicions que ne podensinó beneficiar el partit que ara mana sensecap mena de limitacions, ni tan sols les queimposa la civilització més rudimentària.

Naturalment que el que ha passat no ésperquè se n'alegri ningú; però cal reconèi-xer que almenys ara la situació és clara ino hi ha manera .d'enganyar-se. No és possi-ble de posar crèdit — si és que fins ara n'hihavia posat algú — en els discursos pacifistesde Hitler i de Goebbels, mentre es procediaa preparatius bèllics i a la més activa proQa-ganda començant per Peabrutiment de lajoventut. Ara Alemanya ha girat les cartegiperquè ha vist que ja no podia continuar mésel seu doble joca

Què és pot esterar de la nava situaciócreada a Europa pel gest alemany? Aquí s'es-cau la incògnita i el perill. Abocats a un car

-reró sense sortida, els sinistres personatgesdel nazisme són capaços de totes les insani-tats, i encara que els règims del tipus delhitlerià estan a la mercè de qualsevol cop devent, la dictadura alemanya pot durar prouf er a pertorbar la pau del món.

W.

Teresa Daniel, miss 'Espanya mil nou-cents no recordem quants, ha assolit darre-rament a Portugal, com a cançonetista —o, si voleu, com a intèrpret de lieders —, unèxit que ha deixat astorat el seu propi pare,que és dir més que l'empresa.

Es el seu pare, precisament, el simpàticmestre Daniel, qui ho contava d'altre dia, enun cafè de Madrid, a un grup d'amics.

—Ens va .passar un cas... — afegí.El cas li va passar a ella. Però els pares

de les cançonetistes, el mateix que els ma-its de les tiples, paulen sempre en plural.--Qué us va :passar, que us va passar?

—preguntaren els amics.—Un exiliat espanyol, monàrquic rabiós,

s'enamorà bojament de la «nena».—Sí, ja és un cas... — féu un.—(Realment... — comentà un altre.Hi hagué uns moments de silenci.El trencà ei pare Daniel:--Res! 'EI tercer acte de La Tosca!

MIRADOR INDISCRET

Azaña, com a dipufa4

per Valencia

Es una merla!...La triple Cocília Gubert fou obsequiada,.

la setmanapassada, amb un banquet ,per lapenya que porta el seu nom.

Com és natural, a l'hora del xampany hi- di eUtSOS. an .^ ........ ;.. ,..,.

Entre altres persones, parlà el poeta Perramon.

La seva ven, la seva figura i les sevesparaules desvetllaren general atenció. Lesdones se'l miraven embadalides.

—Aquesta eminent cantatriu Cecília Gubert— exaltava el poeta —, és un rossinyol dclbosc, és una merla.,.

Astorament de la major .part dels comen-sals.

—I ara ! Què diu, aquest? — preguntà,indignat, l'actor Santiago Llorca.

Aquesta indiscreció ens arriba, com l'an-terior, de Madrid.

Al saló de Conferències del Palau de lesCorts, conversen animadament amb el senyarAzaña alguns diputats catalans. Hi ha, tam-bé, liEspla.

El senyor Azaña expressa la seva admira-ció pels catalans.

—Gent sentimental... — diu.Reconeix després que els castellans són

més eixuts de caràcter, més freds, més con-tinguts. Ell podia servir, d'exemple.

—'De totes .maneres — Iii observa el senyorHurtado —, vostè, més duna vegada, s'haproduït com un home d'emoció...

L"Es.plà salta:-4Es diputat .per València!

L'americana, abans que res

^La Penva Cecília Gubcrt, com la majoriade penyes teatrals de Barcelona, té un ami-mador entusiasta en la persona del popularPeret, cap de claque dels teatres Tívoli iOlvmpia.

Fa algun temps, en ple estiu, es celebràun sopar en homenatge de l'actor AntoniPalacios. El sopar era ofert; en un bar delParallel, per la .penya de l'esmentat .actor.En Peret hi assistí. Anava en mànegues decamisa. Havia deixat l'americana ,penjadaprop de la porta,

—Que parli !En P'eret, que .parli En Peret!— demanà tothom en acabar e1 sopar.

En Peret s'aixecà a parlar.—Jo, senyors, que tinc a gran honor ha-

ver fundat algunes penyes teatrals...

De sobte, baixà la veu i exclamà al cam-brer

—Noi, vigila'm l'americana!1 recomençà el discurs:—Jo, senyors...

De la Lliga i parlant en castellà

Al saló de te del Ritz, abans de la con-ferència d'André Maurois

Unes senyores comenten, a una taula, lesincidències de la política. Parlen en castellà.Parlen en veu prou alta perquè es senti desde la taula veïna gairebé tot el que diuen.

—Pero ¡ mira que Cambó hacerse republi-cano ! — exclamava una de les reunides.

Són esposes de militars? Són filles d'algunimportant funcionari d'Hisenda?

—Són — ens afilara un company — se-nyores de la Lliga.

Es tracta de la senyora Buqué de Casabòi la seva germana, nascudes a Reus ; de lasenyora Ribas de Miró, nascuda a Vilanova,i de la filla del senyor Ferrer i 'Piera, nas-cuda a Barcelona.

El savi de BuridanEl senyor Serra Hunter, actual Rector de

la Universitat, haurà passat de la grisor méstrista a la celebritat més joiosa.

L'home està encantat de la vida. Qué méspot desitjar?

En moltes ocasions, paré, lluiten en ell larealitat de la política i les illusions fiilosdfi-ques, l'iEsquerra '933 i la 'Grècia antiga.

Aleshores, el senyor Serra passa per unsmoments de dubte.

Dubte d'alta volada.Un dels seus deixebles més eixerits 1i ha

trobat ja un motiuEhl savi de Bardan.

La Falç í «El Mall»Ha sortit El Mall, 'Es un setmanari de

l'Esquerra, superortodox.Coincidència : El Mall no ha aparegut fins

que La Falç s'ha separat de 1'Esquerra.—Ho hauran fet expressament — remar-

cava, a l'Ateneu, un militant del Bloc —.La Falç i El Mall alhora, tindrien 'por, pot

-ser, !'ésser titllats de comuinistes.

Un càrrec per perdre=hi dinersEn anunciar el govern Martínez Barrios'

que es procediria al nomenament de nousgovernadors, a alguns dels nomenats pel go-venn Lerroux no els arribava la camisa alcos. Començaren a bellugar-se com a deses-perats per a cónservar el lloc.

Sembla que un d'ells, lerrouxista, que foudestinat a una província bastant apartada,esgrimí com a argument, als senyors Martí-nez Barrios i Rico Abello, les pessetes quehavia esmerçat en viatges.

—Si em treuen — ploriquejà —,,hi hauréperdut diners. •

L'angument ha fet efecte.

Viatge que assegura una carf eraL'objecció d'aqueix governador civil de pro-

víncia llunyana era, en molt bona :part, fo-uamentada.

Però molt més ho hauria- estat la quehauria pogut formular el senyor Sánchez Al-bornoz, al qual, com és sabut, féu venirexpressament de l'Argentina el govern Ler-roux.

—'Demanarà danys i perjudicis..:--es deia .Mai no pensa, el senyor Sánchez Albornoz,

a reclamar res. D'altra banda, mai na pensàtampoc nlingú, dels cridats a formar minis-teri, a deixar-lo sense cartera. Ell viatge l'hihavia assegurat.

Destra i sinistra

Els afiliats i afiliades a la Derecha deCataluña estan tan enfurismats pels darrersfets polítics, que no saben on toquen. Din-tre aquella organització hi ha dues tendén-cies : la coneguda .per regionalista, integra-da ;per elements provinents de la Lliga i que,naturalment, voldrien prestar suport a lacandidatura camiboniana, i la coneguda perespanyolista, la qual ni vol sentir parlard'En Joaquim M. Nadal.

—Antes que votar a la Lliga, votaremosa los radicales !—exclamava un senyaràs,tot baixant l'escala de l'entitat.

Però, en pendre cos el rumor que Lligai radicals faran alt, varen facturar iEn JoséBertrán v Giiell cap a Madrid per tal derebre una inspiració suprema.

El cert és que el mot d'ordre d'ara ésaquest:—Presentaremos candidatura propia, con

José M. Primo de Rivera por bandera!

Propaganda a domicili

Els subscriptors d'una d'ambdues Veuss'han vist obsequiats, aquesta setmana, peruna lletra del president del centre lliguer deldistricte respectiu, en 1a qual es fa constar,sense eufemismes, que el nom del destina-tari ha estat indicat «pel .propi senyor Cam-bó».

--1i no el conec de res!—exclama e .po-bre stsbscriptor.

L'endemà, unes dames totes endiumenja-des es presenten al domicili del subscriptor,

però aprofitant que el cap de casa sigui fora,

i expliquen la facècia a la saya dona, totrecaptant-Jli el vot.

—Oh, no en facin cas—digué una visita-da Precisament, el meu marit és subs-criptor de tots els diaris catalans!

quan la repassi el llibre de la història es re-•luira, ben garbellada, a la consideració d'ha-ver aconseguit en un moment solemne la uni-tat sentimental de la pàtria. Renunciar a talpaper, el dia que ham hi renunciï, equivala malguanyar-se i a reduir-se a4 no-res. Equi-

'val a desertar del deure.Però els veritables republicans de la Cata-

Iunya autònoma saben que, passi el que pas

-si, ells no desertaran. Perquè el deure del

ciutadà no és pas de ficar-se amb càlculs

sempre falsos, incerts i covards; a la ma-

nera dels antics combatents que rebien la

consigna, al moment d'entrar en batalla, ey

de no comptar el nombre dels enemics, sinócarregar i véneer, l'home lliure digne d'a-

quest nom gloriós seguirà endavant sensegirar la cara enrera i deixant als covards,als deslleials i als traïdors la responsabilitatplena del que es segueixi de Ilurs covardies,

deslleialtats i traïcions.I aquesta resolució de combatre fins a la

fi ja és la victòria, vingui el que vingui. Els

fills de la Barcelona de 1714 van guanyar

per sempre la causa de Catalunya perquè no

van pensar sinó en llur deure. Si haguessin

estat covards no haurien caigut a la bretxa,

però no s'hauria parlat mai més de Catalu-

nya. Val la pena de pensar així i de tenir

una fe veritable en la pàtria ; perquè és l'ú-nica manera de no ésser mai vençut. !

La necessitat d'una unió d'esquerres es

-veu més evident després de llegir e+ls atacs, ja

furibunds, ja insidiosos, que hi dedica la Lli-

ga des de les columnes de La Veu. Tota la

campanya que s'hi mou, portada amb la

EL TERCER REICH

L'estrella d'Alemanya és esfrellar•se

r assdL^e uacarat, 2

Església del nord de l'illa

La Voz de Ibiza — un dels dos diaris de manes fieros, cunmina a los cansados atra-l'illa, ambdós de la política d"En March, com bajadores marchen de allí en seguida» ; et-quasi tots els de les Balears — aquell dia cétera, etc.era emocionant. El seu fons (guanyava molt Després ve quan el maten. El fons acaballegit en veu alta) produïa aquella formigor amb la següent exhortaciópreludi de l'entreteniment més .pregon. Ti- I nY ahora, con el corazón partido de tris-tulat Sucesos luctuosos, començava així : teza, exclamamos

«Tiempo, sí, mucho tiempo hacía que »¡Hermanos nuestros hijos!nuestra Ibiza del alma no había visto a sus n¿Seréis tan crueles, que con vuestros ato-hijos .faltando al quinto mandamiento, londrados actos, daréis lugar a que el mundo

La muralla que tanca la part alta de la ciutat d'Eivissa

i,] .

"Ibiza a sus corsarios"

«Aquella negra historia de nuestra cunaebusitana iba pasando poco a poco al terre-no de la leyenda cuando no al campo deldlvido.

«La Guardia Civil, tan movida de un pun-to a otro treinta años atrás, estaba ahoraentre nosotros en el mejor de los paraísos.

«Las rivalidades amorosas, pasaron ya,en esta tierra amable y hospitalaria , a lahistoria para luego trasladarse a la leyendao al mito.

En pocas palabras, que el crimen y elasesinato eran en Ibiza cada vez mas des-conocidos, y esperábamos que las nuevasgeneraciones lo desconociesen por completo.

«Pero... vuelve el santo la espalda, y enmenos de veinticuatro horas son dos los crí-menes de muerte cometidos en este tramqui-lo .paraíso.

»Es en la pintoresca villa de San Anto-mio, el domingo dia g, que dos rapazuelosde 16 años el uno y de 14 el otro, riñenestúpidamente «por una futeza, y e.1 primero,de un navajazo, corta la existencia del se-gundo.

n¿ Motivos ? Los naipes, ¡malditos naipes!,y la poca experiencia de sus cortos años,

»Por una baraja de cartas, ¡ojal« nuncalas hubiese habido!, y por una broma dePésimo gusto, se mata atolondradamente aun semejante, se quita la vida a un niñode 14 años y se la arrebata otro de 16.»

L'altre succés? Reproduïm-ne dos parà-grafs, siomés :

«Y trabaja y trabaja [el després assassi-nat] cantando alegremente su contento porlas «moneditas» que piensa ganar .para susviejecitos padres que tanto lo necesitan.Suda a raudales, pero sonríe a mares ; y asíllega ila hora del meridiano.

),A esto que han encendido unos manojos reu que hem de fer una mica d'història,de leña seca para calentar su frío condumio, d'història d'Eivissa. Més que una história,aparece un viejo que dice ser el dueño, es- és una magnífica noy;ella d'aventures. I men-copeta en mano y con voz de trueno y ade- tre duri aquesta informació d'Eivissa, ens

haurem de referir a la seva història, no .mas-sa ordenadament; però, això sí, mont sovint.

A 'Eivissa, gla •història, fins la remota o.mediata, encara és viva, encara espalpa.

Llegenda negra a Eivissa? I ca... Elseivissencs, com hem acabat de veure, sónels primers de creure-s'ho. A Mallorca tam-bé us diran que anys enrera molts correusd'Eivissa arribaven amb un home emmani-llat que havia fet una mort.

Què passava? Es que els eivissencs sónivala gent?

Tot al contrari. A Eivissa no es roba mai gres. Les portes són sempre obertes; si estantancades, hi ha la clau al .pany. De nit (jano dic de dia) podríeu anar vinyes a travésmés segurs que poi corredor de casa vostra.

Al foraster el porten en palmes. Entreua una -masia i sentiu allb de «mengeu, be-veu, fumeu». IEm fi, una hospitalitat comnomés se'n sentparlar i no sembla que exis-teixin.

Doncs, per què es mataven els eivissencs?Ni en tres ni en quatre mots no es respon

totailment a això. Per a fer-ho, ham s'hau-ria de referir no menys que a tota la his-tòria d iEivissa, o si es vol de les Pythiusas,

!Es .maten (o es mataven) perquè tenenun concepte calderonià de l'honor i unescostums de festejar estran yíssimes. (cau deraons mai vist) ; perquè tenen molta menysestima a la vida que la gent del con-tinent i estan acostumats a jugar-se-laperquè l'aventura i la 'lluita (corsària o con-trabandista) han' estat dl seu pa de cada diaper això tot el dia van armats i sangs ca-lentes i amb quatre gotes de mora...

A tots els països us poden ensenyar unavall i us diran : Fa mil anys ací va haver-hi una batalla. A Eivissa us ensen yen uncastell i us diuen : «Aquestes parets foren

1 esfondrades des de fora i reedificades unavegada dins, per cartaginesos, romans, bàr-bars, moros, bizantins, carlovingis, arago-nesos, pisans, moros, pirates i més pirates,catalans, corsaris de tots els pavellons», ius en diuen les dates i us semblarà repassartota !la història dul món mediterrani.

La Península Ibèrica ja ha perdut elcompte de les vegades que ha estat envaïda.A Eivissa, en aquest ra=n, tot això és elevatai quadrat: -

Quan algú tenia quatre naus, se n'anavacap a Eivissa : sortia de Sicília, d'Alger,•de Barcelona... E,cació de .pas? De vegadesja hi restava. Una aorta de regadiu, bon soli bons miradors, quin botí ! L'illa era asse-

, quible , Ja ciutat ja no. Hi ha un castell i1 baven ]'illa poc menys que desguarn¡da. Bona

que nos rodea confeccione una nueva ediciónde nuestra negra leyenda?,

Leyenda negra? Dones, sí. Fixeu-vos enallò de lo negra historia de nuestra cunaebusitana o nuestro criminoso pasado, i veu-

LLEGENDA NEGRA

En una penya de cafè, els reunits, sim-patitzants de diferents partitspolítics, ana-ven treient els drapets al sol als capdavan-ters de cada bàndol. Que si aquest amb elBanc de Terrassa, que si aquell amb la Com-panyia •General del Suro, que si l'altre ambels Montserrats...

-1 rvosaltres, els d'Acció Catalana, teniuaquell ex-regidor defensor del bomber queva fer cremar la bandera catalana...—excla-mava un addicte a la Lliga.

—Però si fa d'allò més temps que estàfent de pronoi a casa vostra; encara no ten'has assabentat!...

Comentaris esportiusI)ijous passat, a la sortida del partit Bar-

ceh na-Girona — de tràgica memòria pelssocis blau-grana —, s'escoltaven apassionatsi divertits comentaris.

—No ho comprenc ; aquests gironins hanaguantat l'atac dels jugadors del Barcelonad'una manera heroica—cornnentava algú.

—Tingui present—li replicà un altre—queper alguna cosa aquesta gent aguantaren unsiti que ha esdevingut històric.

IndignacionsEl soci del Barcelona, després de l'empat

amb e1 Girona, sembla que cridava amb lamàxima indignació

— Després d'un resultat així, potser ja se-ria hora de demanar la dissolució de LesCorts!

No és permès d'aplaudírNo tothom ho sap encara, a desgrat de

fer ja molt temps que es practica dins lessectes anarquistes barcelonines, el ritus queanem a explicar.

EI fet és que hom no permet aplaudir elsoradors, en els mítings organitzats per laC. N. T. o la F. A. I. Per què? Els anar

-quistes diuen que això d'aplaudir contradiullurs principis sobris i contraris a Fexalta-ció de l'home.

Quan un orador acaba el seu discurs ambun pinyol d'aquells semblant a un volcà enerupció, certa •part del públic, enardit, ini-cia un aplaudiment. Però, tot just comen-çats dls :palmells, el siseig cixordador i unà-nime de la resta d'assistents apaga fulmi-nantment l'entusiasme.

L'altre dia, aI míting de la Monumental,un concurrent mostrà la seva inflamada ad-miració aplaudint frenèticament. Un faistase ti encarà i l'expulsà violentament del lo-cal, tot dient-li

--Que us creieu que és él Poliorama,això?

Nofes de l'anarquisme localSplidaaidad Obaera, tan tradicionalment

catalanòfoba, encara que sembli estrany vacatalanitzant-se. Efectivament; no fa gairesdiespublicava, ja, l'anunci en català d'unaconeguda sastreria.

EI «front única de Gas i Electricitat haestat sabotejat, com sap tothom , per laC. N. T.

Això no ha estat obstacle, perd, perquèl'òrgan de la F. A. I., davant les gestionsreeixides del cdromt única, •publiqués una in-formació atribuint-se, a base de fer confu-sionisme amb els -mots, l'èxit dels seus ene-mics.

El diari dels «comitès desconeguts» apro-fi ta totes les ocasions per atiar l'odi, no deles classes socials, sinó de les classes ètni-ques. Cada dia, em un paràgraf o altre,hom encén el foc de la discòrdia dels mur-cians contra els catalans.

I el cas és aquest : que dins la «Regional»encara són majoria els catalans que nos'han adonat que la mentalitat reaccionà-ria, ultramontana, agrària ! ! !, del senyorRoyo Villanova, ha envaït les columnes lli

-bertàries (?) i apolítiques (sic) de gla Soli.

reedificat innombrables vegades, i qui s'hipodia ficar hi feia un segle d'estada.., finsque arribava un altre que l'en treia.

Els cartaginesos foren els primers esta-dants, collocaren un sentinella a cadascundéls talaiots que coronen tota la costa i lidonen un aspecte d'immens castell flotant..Aquell sentinella fou rellevat per un deromà ; aquest, per un altre d'un altre país,i així successivament una colla de segles,dos ulls han mirat nit i dia si apareixienvuit veles en línia de combat enllà de l'haritzó. Per aquestes torres ha mirat un homede cadascuna de les races mediterrànies. Elnom d'aquests talaiots ja és un document;tantost és un nom catalaníssim, com aràbic,com ¡latí, etc.

UN MONUMENT DE CARA A LA MAR...

Hem donat una idea de la història an-tiga, agitadíssima, d'Eivissa. Doncs béfins passada la reconquista catalana , totplegat no fou més un j oc de criatures. Notou fins uns temps posteriors que l'eivissencanava amb una arma a la mà de sol a sol.Estava cavant o pescant tranquillament —l'eivissenc sempre ha sabut harmonitzaraquestes dues feines que a quasi a tat arreusón incompatibles — i havia de córrer alluitar a l'altre extrem de l'illa, a Portmanyo la abadia de .Santa Eulàlia, . contra unatropa d'argelins que se ili emportaven tot.

Eivissa fou un niu de pirates, i més en-cara e1 seu apèndix, l'ulla de Formentera,d'on marxà tothom començant per uns fra-les que hi havien establert convent, al llocanomenat Ca16 des Frares, i, fins força mo-dernament ha romàs, deshabitada.

Una matinada qualsevdl; sis o set galeresargelines .'ïï turques desembarcaven, arrasa-ven 'tot el que no. podien endur-se, feienunes quantes morts, i després hom notavala manca d'un parell de dotzenes de donesi altre tant de criatures. Els-atacs de vega-des eren així,' per sorpresa ; d'altres, tenienveritable caràcter de guerra. Segons comanaven les coses, hi havia pirata que ja noembarcava mai més : si quedava viu, arros-segant un grilló havia de regar tomaquereseivissenques tot dl que .li restava per viure.

^Els eivissencs; què feien? Vigilaven aniti dia i es defensaven com a «lleons. Algunavegada, però, arribaven els argelins i es tro-

baven f'i'lla poc menys que desguarnida. Bonaocasió ! Sí, però era qüestió de fer-hi pocaestada. Ja sabien què els pertocava fer : re-tornar a casa volant, car els eivissencs hieren ; s'havien creuat pel camí. Defensar

-se, només, hauria estat •mesellisme. Quana un Ii prenen el que té, fins la dona i lescriatures, vol mar a tornajornals. De vega-des els eivissencs anaven de nit al port dAl-ger i retornaven amb dos vaixells de m s.

Els eivissencs han tingut fama d'ésser elsmillors mariners del Mediterrani. Granavantatge per a ésser corsari! Eivissa Fouun llevat ci'insignes corsaris. Són els heroisracionals ; tenen un monument, un elegantobelisc al peu del port. De cara a la mar hi,ha, una dediçatòria am'b, lletres de gros ,ca-ràter̀'; ilIRizè A sïts coRSÁaios.n -

L'iiuuoi NACIONAL

—Ah ! Els nostre, corsaris, quina gent !- em; deia un eivissenc davant el monu-ment—. El corsari més valent de tots elsque navegaren per les mars ; En Riquer!I IEn Bernat ! En Sala ! En Ferrer !...

I us expliquen la gesta màxi ma d'En Ri-quer, que aríiversàriament és celebrada ambfestes : Mentre 'En Riquer tenia el seu xa-bec en sec, un corsari anglès, dit el Papa,amb un bergantí com una catedral es pas-sejava fatxendosament pe; davant d'Eivissa.

Com En Riquer podia aguantar semblantprovocació? 'fot Eivissa se li oferia. Triacl homes. Llencen e; xabec—vuit vegades méspetit que la nau del Papa—a ]'aigua i sur-ten fora port. Per canons el Papa podiamés ; però En Riquer aconseguí abordar i,cos a cos, ganiveta en mà, triomfà neta-ment. A la nit, En Riquer, portant de pre-soners el «cardenalaó) subsistent del Papa—uns corsaris del nord decorats amb cala-veres per 'braços i pitreres—, retornava alport.

Mentre el combat, que durà tot el dia,tots els eivissencs apilotats en raïms humansa la muralla , intervingueren a tall de públic.Cridaven, amenaçaven i atiaven : Ara, arafort! Mossega-li un ull!

'En el boci de- literatura reproduïda en co-mençar, repetidament es diu que Eivissa ésun paradís. Veieu si n'és de bo aquell arti-cle ? Això són incapaços de confessar-hoquasi tots els que han visitat N'illa. Aquests,d'una manera espontània, formen com unamena de maçoneria. Callen com uns morts.No volen que es sàpiga gaire, de por deperdre el paradís. M'exposo, potser, a repre-sálies criminals per haver-ho dit en públic.(•Sentirà) CARLES SENTIS

LtI!E 1! ITI!El vot femení.— Quan la història de Ma

-non Lescaut va començar a tenir aquell èxitformidable que encara dura, les dones, engeneral, van guanyar una considerable ba-talla al món. La batalla va ésser la següentUna dona de vida irregular agafava els airesmés tendres i més .patètics d'una gran heroi -na. Manon feia plorar les altres dones, finses feia admirar, fins es feia envejar. No ésque abans dones de moral absolutament es-queixada no haguessin jugat un gran paper,sobretot entre aquella societat borbònica queva ferpossible la història de Manon. Però lamorad d'aquestes dones no transcendia foradels seus medis tancats i inoculats contratotes les malalties. Per la burgesia i pel po-ble les dones de vida irregular no podien és-ser heroïnes. Per una carnissera de París,Madame de Montespan era una senyora cor_rectíssima i considerable. 'En canvi ManonLescaut era el que era, i moltes noies ten-dios mirades i delicades podien sentir-seamb la imaginació, dintre el cor i dintre t'am-bient de Manon. De fet Manon va ésser unareivindicació, encara que controlada .pel mésP°' ascetisme, d'una classe determinada dedones a les quals se'ls negava el .pa i ila sal.Després, ans quants anys més tard, i en ple

-na gpòca romàntica, Dumas va anar unamica enlla escrivint La Dama de les Camè-lies. Aquesta obra és el drama més emocionant, més teatral i de més èxit de tots els delteatre modern. Encara no s'ha trobat unaobra que substitueixi La Dama de les Camè-lies. L'home que tingués la sort d'escriure

-la es faria milionari en 'poc temps.Dumas. va anar molt més enllà que i'abat

Prévost. La Margarida Gautier és una donairregular amb tots els ets i uts, i la seva gló-rificació d'heroïna- sublim està -feta amistota la barra. Aquest humaníssim sertimen-talisme llepissós que hi ha en el fons de to-tes les criatures cristianes, mai no ha estattah ben explotat com en la creació de Mar-garida Gautier.

Jo considero aquestes coses com un triomffemení. En l'època romàntica només Ves+.prin-ceses, només les santes, només les dones devida irregular tenien la flamejant auredla deles heroines. Quedava la sorda, la trisa, lapacient burgesia de les dones que rebién vi-sites, que anaven a missa, que feien platesde crema i que s'enamoraven d'uniiplo-mótie o d'un guàrdia civil. Aquestàtbonaburgesia passava els seus drames ínht5, pe-rò d'amagat, encara no eren recorregutsd'una manera mitològica. Stendhal i 6i ma-teix Balzac fugien d'aquesta burgesià' grisai anaven darrera deis personatges ambiciososi llampants. Però Flaubert, un bon ¿tia, iamb ]'escàndol que és de suposar, và enge-gar Madame Bovary a les disputes dels ho-mes. 1 ja tenim una altra gran victòria feme-¡u na. Totes les madames Bovary del món quefeien puntes de boixets i donaven ensiam a!1canari, varen ésser alguna cosa més que unséssers obscurs i resignats: Van entrar dintrela categoria d'heroïnes tràgiques. Després lesdones, sense ,necessitat de la literatura queels anés preparant noves conquistes, han ac-centuat cada dia •més això que en definitivasón ara, i que jo, segons el meu gust par-ticular, trebo admirable. Avui dio hi ha fi-lles de familia que imiten a la seva maneral'excentricisme esqueixat i acarameHat quehan ,^posat demoda les artistes americanesde cinema. La pobra Manon Lescaut, la po-bra Margarida Gautier i la pobra MadameBovary són unes tímides, unes tristes apre-nentes davant de certs exemplars molt cor

-rectes que ens ofereix la burgesia europea.En el nostre pafs, les dones han amat se-

gvint el ritme de tot arreu, però amb unamica de por, encara.

I ara les dones del nostre país es deci-deixen a triomfar en un aspecte que jo no sési els fa molta illusió, però que en realitatse'l venien treballant de temps. Les done'van a votar.

Jo he viscut en països en els quals les do-r :1 e.es voten amb _a mateixa naturalitat quepelen un conill , o es sargeixen les mitges.Aquí em temo que de moment les coses hand'anar d'una altra manera. Des de ila Repó-blica ençà, las dones solteres i les xicotes ca-sades, com si pressentissin aquest gloriósmoment del vot femení, s'han posat a parlarde política amb tina passió« que jo, franca-ment, no havia descobert abans de la Repú-blica..

Les que treballen i es projecten en unaforma alarmant són unes quantes noies de('Esquerra , i unes quantes senyores de laLliga. Es natural que sigui així ; des dones,fresques en responsabilitat política, agafenel color patètic o dramàtic de les situacions.Jo crec que les dones aniran a votar amfuna mentalitat i uns sentiments extremis-tes, i que en lo formació de la idea políticade les dones, més que una idea abstracta ibaronívola de .patriotisme, dominarà una ideaconcreta i anecclòtica, perfilada amb un granrealisme, -perquè les dones són molt més rea-listes que els homes. Les dones de l'IEsquer-ra sentiran més que ningú lla simbòlica atrac-ció dels cabells blancs del senyor Macià, hihaurà una cosa d'ordre filial i d'ordre ma-teman en ]'emoció política de les dones es-querranes. En canvi les dones de la dretanomés veuran els pobres jesuïtes que tonend'anar vestits de paisà i no poden tocar lamarxa reial en el seu ex-collegi del carrer deCasp. Veuran el rector rural que no .menjaper lla gana que té i altres calamitats de l'è-poca.

Em sembla que el catalanisme de les nos-tres dones serà un catalanisme molt diferentdel .nostre, i fatalment anirà interceptat perfantasmes de caràcter heroic que no tenenres a veure amb la política constructiva. Jocrec que amb el vot de les dones tots hi sor-tirem perdent. Passarà una mica com si Ma-non Lescaut, com si Margarida Gautier icom si Madame Bovary tinguessin d'elegirels representants al Parlament de 'la Repú-blica.

JoSEr MARIA DE SAGARRA

GUTEMBEPG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 1 Va laietana, 4Tel. 15524 " BARCELONA

De bòlid LES BALEARS DESENCALMADES

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

E fi LEES POTEMCIA i S DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeu^ostènlo impotencia (en totes lee seves manifestaciona),

mal da cep, cansemenf menfet, perdua demeni dria, verfigens, fadiga corporal, tremolors, dispèpsia nervio-ea. palpifacions, hiferisme i frasforns nerviosos en general de lesdones i tota els frasfons orgànics que tinguin per causa o on en esputa.ment nerviós.

\/ Lea Gragees potenclals del Dr. Solvré,més que un medicament eón un element essencial del cervell, medul'le f fot el sie£ema nerviós, regene•rent el vigor sexual propi de ledaf, cnnaervsnt la salut i prolongant la vida; indicades especialment ala eago•Esta en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que ven9quen freballe excessius, tant flsica com moralso intel •lectuale, eeporfistea. Lomee de dónde,. financiera, artistes. comer ciante, industrial,, pensadors, etc.,aconseguint sempre, amb les Gragees pofencials del Dr. Soivré, fofa ela esforços o exercicis fIIcilmenf1 disposanf l'organisme per rependre'ls sovint i amb el màxin resultat, arribant a l'extrema vellesa i senseviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.

Basta pendre un flascó per convèncer-se'n

Meada a 6`60 pies, flascó, en totes les prinelpals farmàcies d'Espaoya. Portugal 1 Amèrica

La central elèctrica de Palestina

Què ha passat? O, millor dit, què és 'el gons mandat de la Societat déles Nacions.que no deixa de .passar a Palestina des de La feina feta des de Igrq fins a 1933 no-fa tants anys? Pergqè, quan visiteu Orient, més .pot valorar-la qui ha travessat la Pa-no podeu refiar-vos mat de 1'iparent bes- lestiná i ha visitat les organitzacions detitud amb què us énvolten els homes i el treball. de les organitzacions sionistes.paisatge, La vida té una densitat tan viva La base de la intervenció sionista a 'Pa-que tota turbulència Gs immediatament ole- lestina és la coloniza:ció ugrícolá, Les aco-gada per aquest superilvit de vitalitat que munitats jueves del món occidental han es-clou tots els gestos anormals i els fa in- . tablert pera aquesta colonització 'unes gran-visibles. Hem vist a IEl Caire, per exem- 1 ges d'ensinistr •ment ; a-mb el certificat d'apple, com la policia carregava contra uin grup titud agrícola que atorguen aquestes gran-d'indi-genes ; una petita dispersió s'era .pro- ges, l'israelita pot .passar a sotmetre's a lalluïda, però tot seguit els grumolls de la comunitat jueva de Palestina, que li ore-gentada es feien visibles allà mateix, amb reix un Iloç en els treballs del camp, en una,un aire d' impassibilitat gairebé irritant organització collectivista, Passat un temps,A Palestina sorpreníeu en la •població un ]''immigrat esdevé •propietari d'una parcel•aaire de (pacífica resignació a la barreja ét- de territori ;solament depèn de l'organitza-.p ica — jueus, àrabs, cristians —; ningó no ció en allò que sigui dictat com a norma,diria que, fa quatre anys, terribles carnat- general sobre la mena de treball i de cultiu,ges havien tingut lloc pels carrers de Jeru- a què s'ha de sotmetre la terra. Altrament,salem -- .Jerusalem, tan plàcidament siilen- esdevé membre actiu de la comunitat,ciosa! —. Solament, anant per les carrete- Per aquest proeefiiment han estat rotu-res — cap a Betlehem, o cap a Jericó — us railes enormes extensions de terra — Val! de.sorprenia, en ple descampat, un destacament Jezreel, la plana Caïffa-Aere, la plana delde soldats anglesos, curosament arrengle- Saron, etc. El centre de tota aquesta acti-rats, que marcaven alegrement el pas, en vitat és una ciutat nascuda vora el mar.mànegues de camisa, cantant puna cançó de comun miracle; ,una ciutat projectada imarxa. Era necessària la vigilóncia, doncs ! realitzada en una quinzena d'anys ; la ciu-.Heus ací aquests despatxos que les agèn- tat moderna que podria somiar un urbanistacies periodístiques fan circular pcl món. de 1933 — asfalt, ciment, geometria, neto-,

dat, benestar. Es la ciutat de Tel-Aviv, vora,* * * la mar blava, acolliment d'immigrants on

no é trobar n C1 h doll' tLa qüestió palestiniana és evidentment A ""so ome ca

ala mendicitat.

SILUETES POLÍTIQUES EL PROXIM ORIENT

lli a atalanaLa Incidents a Palestinagpartida baptisma4, entre els dies 3 i q defebrer de 1933. Hi ha, però, molts motiusPer a creure que no es tracta sinó d'un pseu-dònim d'una Lliga Regionalista bastant co-neguda a casa nostra, la qual, amb un canvide cognom, ha provat de reparar els estrallsdel temps i esborrar la petjada de certes ma-les passes de tots conegudes.

La •gent de Lliga Catalana és, verbal-ment, de la més catalanista que s'estilamés que ells gairebé no hi ha sinó el senyor

Les agències periodístiques han fet circu-lar per l'univers del paper imprès la darrerainquietud del Pròx'vm Orient. A Palestina,el Comitè Executiu àrab s'ha pronunciatcontra la immigració jueva. Ha estat de-clarada la vaga general, els àrabs han tan-cat llursbotigues i la policia patrulla pelscarrers. Un despatx posterior ens assabentad'una topada de manifestants àrabs que,turbulentment, feia saber l'actitud dessus-dita i que ha ocasionat uns quants ferits.La situació continua essent délicadíssima.

Lliga Catalana vingué al món, segons •1

d'aquest partit, constituïa una causa de fe-blesa. Perquè en un moment donat, partitstan amics de l'oligarquia com ells, però quetenien d'avantatge de no dur a coll-i-be elpes mort d'una ideologia, els passaven aldavant i els prenien la força i ef fruit del'esforç.

Això fou patent quan el general Primo eleRivera donà el seu cop d'Estat. 'En prin-cipi, ila Lliga hi venia bé. Com a dictadurano hi tenia res a dir. Però hauria volgutque el general prometés alguna cosa a Cata-

Combó parlan t a Terrarnar

Maspons i Anp ase1L La paraula Catalunya lunya per fer-los quedar bé, ja que, desprésno cls cau ni un sol moment de la 'boca. de l'escissió que motivà la naixença d'AccióPerò dóna una casualitat : que mai no l'hanusada amb més freqüència quc quan ha es-

Catalana, es sentien fluixos de prestigi. Egeneral, més lleuger potser gile , murri; vaprometre d'una manera llarga i va apagartat convenient fugir d'estudi d'algwïa. rea-els temors dels homes de la Lliga; S'alçàlitat massa concreta que havia creat algunamb un manifest autonomista dictat al car-problema a la nostra terra. Perquè na

Ldiga rer de la Cueurulla i fou acomiadatsempre té, ha tingut i tindrà fm gran obs- solem-nement pel senyor Puig i Cadafalch, que hitacle que li impedirà de tocar i plantar caraanava tan venut com el mateix Primo deals probiemes humans, ni des del .punt de

vista nacionalista. Es un partit de dlasse i

Rivera, el qual tot fou arribar a Madrid iadonar-se que havien somiat truites ell i lade classe restringida. Aquesta anquilosi res-

pon a un procés creixent de .plutocratitza- Lliga, amb una sola diferència : que ell po-ció que es verifica no solament als llocs di- dia desertar tranquillament ; però la ;Lliga

pagava els plats trencats i, amb ella, tatarectius, ans encara entre la massa del par- la 'Catalunya que s'havia refiat massa d'unstit. Partida d'un catalanisme de dreta me=

homes que a totes hores l'havien intentat denestra8, molt parent del tradicionalisme, s'hadesplaçat fins a ésser una represéntació de convèncer de 1a possibilitat d'una utopia comPalta finança i de les grans empreses de la següent : que un plet de llibertat, com elCatalunya, que nQmés veuen els seus afers nostre, , es podia- resoldre• amb mesures deprivats. Es clar qu;e existeix un petit sen-repressió.timentalisme deliqüescent a favor de la cau- Fracassa el projecte catalanista de la Lli-sa catalana dins el pit .dels dirigents. Però ga ; però ella no morí .perquè té altres mó-aquest doll és tan escarransit que no compta bïls que ]l'aguanten. L'alta finança i lesdins la practica. Sempre que els interessos grans empreses, tan bon punt caigué el dic-ho manen, la causa de Catalunya és sacri- tador i tothom s'aparellà a conquistar totesficada. Aquest sentimentalisme a la manera les llibertats i, entre elles , les autos mi-de la Joventut de Príncep és tot el que la ques, obligaren els prohoms del partit a po-nostra terra pot esperar de la Lliga. sar-se contra els interessos de Catalunya,

Per això s'explica que sempre que ha cal- perquè anaven massa lligats, aquests inte-gut sostinguessin la passada monarquia. No ressos, amb una causa de llibertat que esfe-per cap convicció profunda; però, en pri-reïa tots els que viuen de l'arbitrarietat i derner lloc, en agraïment a un règim que feia l'opressió dels més pels menys. Naturalment,impossible 1'existència d'un catalanisme d'es- ham dona per .pretext que aquella vegadaquerra, i en segon lloc, perquè sabien que, anava de veres la concessió de la llibertatdins un règim oligàrquic, el> interessos que de Catalunya, a canvi que Catalunya esells defensaven es trobarien corn el peix a comprometés a anar contra totes les lliber-l'aigua, tats. Però ni cels que ho .predicaven ho creien,

1, tot i això, aquesta mica de catalanisme ni, per sort, s'ho cregué aquest cop el poble.tan poca cosa i tan inoperant, no els feia El •cadàver de la Lliga, intentant defensarcap bon servei. Com que desentonava amb el cadáver de la monarquia , fou reduït altreel materialisme que era la raó d'existència cap al sepulere d'on havia sortit.

Però ve la Repéblica i els alts interessosque ja evocaren aquestmort en temps delgeneral Berenguer, no el deixen dormir tam-

Agència exclusiva per a la venda de poc sota 1a Repúó9ica. Ei fan republicà, e1desenterren i el ^pos^en en comunicació ambles dretes espanyoies.M 1 ii; A i::::0 El seo paper, si mai manen a Madrid elsn enemics de Catalunya i aquesta fos tan càn-dida de refiar-se dels bons serveis de LligaCatalana; seria el mateix que féu sota la

Societat General Espanyola de Llibreria Inonarquia. Perquè el catalanisme tebi (l'a-quest partit té la missió trégiea de servir-lide feblesa,

Barbarà, 16 Telèfon 14186 I Ross1 ND LLATES

C^ ¿ C T I I I p Q Rebuda la més completacol secció de vestits per

, a HIVERN

Go ME ll= i O V= MD DQL

Direcció: M, PELLICER

77 0 udQD `7

Gèneres d'alta qualitat ip R E ü S L 1 M 1 T A T S / colorits exclusius

NOTA. —Dirigiet.se s rrarnetenf b25 pu. e,, segells de correu per al paequelg a OKclmes Laboreforfo Sdka•4arg, carrer dei Ter, 16, Barcelona, rebre gratis un llibre erpllcatiu sabre /origen. desenrotllament I tracta._nt d'aquestes mufa/tres

Es diu que Goering fa algun tem.Qs queloti desaparegut de Berlín. El seu interviusensacional publicat a Paris-Soir ha estatuna maniobra per a mistificar l'opinió. Esdiu també que Goering ha pres unes vacan-ces de dos mesos per a calmar els seus ner-vis, ja que té mania persecutòria.

En una paraula, que torna a estar tan boigcom quan en 1925 fou tancat al manicomide .Langbro (Suècia), fer del qual el Llibrr,Bru dóna informes aclaparadors. La tràgicafarsa del procés de Leipsic lía contribuït aagreujar l'estat de l'executor material de l'in-cendi del Reichstag, el pla del qual fou obrade Goebbels. Els seus nervis de morfinbmmnno han pogut resistir la tensió causada pelprocés ni la por d'ésser traït per alguna im-prudència de Van der Lubbe. I aquest follque forma part del triümvirat que té Ale-manya a les mans, ha hagut de reingressaren un manicomi.

L'hàbil SchachtPersones que solen estar ben informades

asseguren que el Da. Schacht, president delReichsbank, no aprova /ras totes les iniciati-ves del nazisme triomfant. D'altra banda,hi ha governánts hitierians que troben unamica tebi l'antic campió de les tesis tan-c'ermanistes en matèria d'inflació.

Però el càrrec és bo i el Dr. Schacht, pertal de restar-hi, farà algunes concessions.1a Stresemann havia dit :

--Schacht té tanta habilitat, que és ca-paç de convèncer-se cli mateix.

Ma/aparte 1 la tècnica

Técnica del cop d"Estat havia valgut aCurzio Malaparte una anomenada mundial,i una fama de brillant per Patreviment deles seves paradoxes. Ara, aquest escriptord'origen germànic, un dels doctrinaris delfeixisme, ha estat detingut en arribar a Ità-lia.

Potser no escriurà, covi aquell altre ita-lià, Silvio Pellico, Les meves presons ; ^ e-rò podrà escriure una Tècmicl dé la deten-ció .

Negres i jueus

Els Estats Units no han estat pas delspaïsos niés tebis a protestar de la persecucióhitleriana dels jueus. Però, a la vegada, totsels diaris negres sense excepció han posat elcrit al cel denunciant la hipocresia ianqui,que s'esgarrifa de les vexacions comeses aAlemanya i tolera els linxaments de negres.

^I

El New York Amsterdam News publicavael dibuix que acompanya aquestes ratlles, enel qual l'ombra de Hitler porta la disfressadel Iiu. I(lux Rlan, l'organització persegui-dora de catòlic s, jueus i negres.

Un d'aquells diaris, el Pittsburgh Courier,ha dit que així com els jueus han estat elboc emissari triat pels nazis per a carregar-liel mort dels mals d'Alemanya, els negresIzo seran si fracassa la política de Roosevelt.

Una frase de Briand

L'ha citada, creiem que per primera vega-da, Lloyd George, no fa molt.

fin dia, a l'assemblea de la Societat de lesNacions, algú parlava llargament d'una qües-tió duanera interminable. Els oients, pro-gressivament, es deixaven envair per unadolça somnolència. Només resistien, l'un alcostat de l'altre, Briand i el delegat italià,Grandi.

—Veig que tenim la mateixa malaltia—digué Briand al seu veí.

—Quina ?--preguntà l'italià, eslranyat.--L'insomni.

Com en els contes

La setmana passada en la més estrictaintimitat, es casava Moscic le i, president de lgRepública Polonesa, reelegit el maig passatgairebé unànimement. S'ha casat amb la se-va secretària, Maria Dobrzanska Nogorna,transposant als temps moderns aquella lle-genda dels reis que es casaven amb pasto-retes.

Moscichi es dedicà tard a la política. Eraun home de laboratori, inventor d'un con-densador elèctric utüitvat en moltes emis-sores de ràdio, la de )a Torra Eiffel éntreelles.

una contrada tarragonina. Les terres estè-ri9s podien fructificar : mancaven homes, ca-bals, esforç. Aleshores fou quan les ener-gies esmerçades des de les darreries del se-gle xix per grups de jueus abnegats, ques'establien a Palestina cercant una vidavoltada dól record de la seva llar històrica,trobaren una unió i una empenta definí;tiva. L'Agència Jueva per a la Palestina,de l'organització sionista, fou incorporadai reconeguda oficialsnent com a conselleraele l'administració anglesa a Palestina, se-

r- a

Es comprèn í'intefès d'Anglaterra 'a pro-tegir la immigració jueva ; fins i tot, a fer'els ulls grossos en els requisits documen-tals, ara que els esdeveniments fan arribarprecipitadament gentades en nombre insos-pitat. IEn tot cas seran gent arrelada a laterra, sotmesa i agraïda ; i no pas nòmades'o ferment de rebellió carn els àrabs. Peraltra banda, hom no sap estar-se de reco-nèixer una certa justicia en la població mu-sulniana, acostumada a sentir-se com a timeelement indígena — les colònies cristianesno compten — ddl país, evidentment depri-mit ara, malgrat que la Declaració Balfourassegurava un respecte màxim .per a totesles comunions.

G. D.-P»

Un present que us farà quedar bé.

Visiteu les GALERIES SYRA

molt dificil ; trigarem molts desenms a veu-re-la resolta. No s'és vanament Terra dePromissió d'un poble al qual les repetidespersecucions exasperen la cobejança d'una

llar. Altrament, el poble jueu no pot (pas dei-xar tic veure en la Palestina àdhuc un refu-gi material contra l'anti-semitisme ambient.(f no pareó pas solament d'Alemanya.A Turquia, a Grècia mateix, la política éso serà pròximament anti-semita, quan cai-gui i'stddaris, que es jadeo por el corasónariento, em deia un sefardí a Salònica.)Com és sabut, els jueus a Palestina tenenun estat de fet i un estat de dret. Angla-terra dia acariciat des de fa molt de tempsde convertir Palestina en ari pafs no àrab,sotmès i industriós. Aquesta orgalnització —com acaba de dedlarar el líder àrab SadeyMohamed Amin el H'usseim — portaria coma terme trencar la unitat àrab fent desapa-réixer el trait d'union entre els musulmansd'Africa 1 dls d'Asia.

'Pot això explica a bastament la resoltaprotecció de la Gran Bretanya, feta explí-cita en la famosa declaració de lord Balfour.

La declaració Balfour porta la data de2 de novembre de Igr7. En 1917, els vol-tants de Jaffa tenien l'estèril aparença deldesert, el mateix desert espantosament duri desesperat que es troba passat Jerusalem,catní de la Mar Morta. Però Jaffa és propde l'aigua, prop d'unes terres suaus i culti-vades, plenos de vinyes i d'oliveres, com

i

Qn és Goering ?

luna de Clemenceau

En un poblet francès ha estat inauguradauna estàtua de Sarrien, que fou una vegadacap d'un govern ora hi havia Clemenceau,Léoi lío urgeois, Briand, Poincaré, Doumer-gue, Leygues, Sarraut...

Na.turalinent, ningú no s'explicava com unhome tan obscur pogués presidir un gabinettan brillant.

—Aquest govern'— explicà el Tigre a uníntim — és com un canó, fa sabeu allò d'a-quell que explicava que per a fer un canó is'agafava un forat i es voltava .d'acer...Sarrien és el forat.

r.

i

4'auIIIIIII11111t11111111111111111111111IiIIIIIIIIIiIII1111111H1111111iIIIIIIII1Bllllllllllllllllllltllllllllllillilllllh

REP A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTI Màxima rapidesa 0 Màxima qualitat

AVINYO, 19, prat.: Telèfon 17047 : BARCELONA

%I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIíIIIIItiIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII111111111111111111Illitlllllllll'

eLa fira de la vida»

i - Avui, gran èxit j U R Q U I N A O N A

Films pròxims : «Menja de taurons»

EL CINEMALa propaganda_cincmatogriftca

catàlegs. No gaire vells, no. Mirem els de1932• Una marca es qualifica d'oro de leyde la pantalla. Ue a altra d'aristocracia delfilia. Aquella d'heraldo de la nueva era dela prosperidad. A un director li diuen mago.A un artista, astro refulgente, ídolo que en-tusiasma las multitudes. "Tots els films sónobras maestras, cumbre, monstruo, la pro-ducción que el mundo entero espera, pelí-cula inmortal, arrollador Torrente de pasio-

1 nes, formidable triunfo de la hechizados

IEl cinema americà ens ha ofert una bonacollecció de pellícules estimables sobre. lagent del camp. La veritat és que ens en-testem, quan ens referim a la vida ameri-cana, a suggerir l'espectacle sempre impres-sionant de les seves grans ciutats, l'exempled'una joventut despreocupada fins a l'ex-centricitat, ila trepidació del jazz, tota menade coses que volen ésser l'exponent màximde la vida social i urbana del segle xx, di-ríem el punt vers el qual nosaltres, gent

vella d'occident, més lents en la tasca deforagitar les habituds d'abans, ens encarni-em a passos comptats. Precisament el ci-

nema, ha fet molt bé la propaganda exci-tant d'aquest panorama ultra modern, ,peròtambé, al costat d'aquests llampants mo-tius fotogènics, el cinema americà, pel nos-tre bon esplai, no ha oblidat mai del totaquella humanitat que és una part consi-derable de la nació : la gent del camp, lapoblació dels llogarrets, els homes de lesmuntanyes.

La vida al camp ha procurat bona ma-tèria als cineastes de talent i recordem avuimantes cintes en tes quals fàcilment troba-ríem un equivalent de la prosa de FrancisJammes. No hi ha precisament això en Lafira de la vida, que acabem de veure, .peròaquest film ha tingut per nosaltres la raravirtut de :provocar una sèrie de reminis-cències cinematogràfiques. Parlem-ne.

'La família d'una granja agrícola, totaatrafegada .per anar a la fira de l'Es •at quecada any té ,lloc. IEl pare encaparrat en lacria d'un porc que vol presentar a concurs,la mare acaparada per la confecció d'unspuddings que també aspiren a un premi, iels fills, noi i noia, amb la illusió de lapartida pròxima, la fallera de divertir-se,i, en el fons del cor, Q'esperança de l'aven-tura. Tota la familia en l'expectació de la.State Pair.

La fira! La fira amb el vaivé de la con-

TIVOLIAVUI GRAN ESDEVENIMENT

PRESENTACIÓ DEL'INIMITABLE CÒMIC

amb LYDA ROBERTI i lesformoses GOLDWYN GIRLS

Una hora i mífja de rialles

Direcció de LEO Mc CAREY

Números coreogràfics deBusby Berkeley

Música i cançons de Ber4Halmar i Harry Ruby

PRODÜCCtb:SAMUEL GOLDWYNdels Arfisfes Associats

currèmcia, tan incitant as ulls dels provin-eians que són els protagonistes , els inci-

dents pintorescos dels concursos, l'alegriaplena d'evocacions de les músiques de lesbarraques, el vertigeo de les atraccions for-tes, un món d'illusió, efímer i plaent. Lafira dura un moment d'aquelles vides, peròamb quina intensitat no es viu en aquellsminuts ! Per cadascú és una aventura di.fenent i després la fira es desmunta en unobrir i tancar d'ulls.

Un encert aquell panorama mòbil de lafira mig desmuntada, que la cambra — elmoviment de la qual coincideix amb el delsprotagonistes —, camí de retorn, descobreixràpidament! Es, diríeu, la rèplica del mo-viment amb què debuta el film i que equi-val a una descripció en forma d'esbós de lagranja i els seus vollants.

Donat així en esquema, l'assumpte de Lafira de la vida ja suggereix les seves extra-ordinàries vjrtuls cinematogràfiques. HenryKiing ha fet un 'bon film. Amb un tematan bo, tanmateix, no era possible aconse-guir quelcom de millor? Potser sí ; diríemque moltes d'aquelles virtuts que suggereixel tema hi són més aviat latents que nopas explicites. La frivolitat poètica no restamai afinada i un hom no pot menys depensar com altres directors que s'han tro-bat amb motius semblants haurien explicatla cosa! Paul Fejos, per exemple, autor deSoledat, exemple incomparable de fiim enforma cíclica i doncs amb una morfologiasemlblant a la d'aquell que ens ocupa ara.o bé Sam Taylor, l'humorista pie de hon-homia, animador de M.ary Pickford, entèsen els itineraris de la tendresa femenina.També hem pensat en Alfred Santell, únicen l'art de trasplantar en un llenguatge ani-mat la poesia idíllioa i tranquilla del camp,la fesomia de la gent de pagès, tot aplegatdins una atmosfera lluminosa i optimista.I finalment, impossible no pensar en FrankBorzage, descobridor de Janet Gaynor iamb el seu to d'ensomni i d'illusió... L'ex-periència fóra curiosa, però no treuria capmèrit a Henry King.

Henry King, autor de La germana blan-ca, ha fet un film del tot correcte, encaraque .un xic fred. Fotografia sòbria, estil clar,evitant malabarismes tècnics, tan temptadorsen els temes del parc d'atraccions, .portantel moviment del film a un moviment acom-^passat, sense divagar mai, al contrari, ce-nyint-se a 1'dbjecte del film i refiant-ho tota la idea global. Volem dir que no hi haincidents inútils, sinó que tots guarden entreculs urna correlació satisfactòria. El sentit dela composició, tan indispensable per a sa-tisfer una sensibilitat doblada d'intelligén-cia, és, en aquest film, clar i .precís.

W'ill Roggers és el gran actor de sem-pre. Bonhomia, humor divertit, ell fa mipaper rigorosament verídic.

Janet Gaynor, gentil com sempre, senseaconseguir l'emoció de les seves pellículesmudes, està inspirada i comunica amb laseva presència un aire de candorositat a lacinta, caire que creiem que .no és del totabsent en les intencions deis realitzadors.A desgrat dels seus mals aspectes; entreaquesta actitud que amenaça esdevenir pue-rd, o aquella actitud de neurastènia, ridícu-la, de tantes altres vedettes, ens quedemencara amb Janet Gaynor.

En el número vinent parlarem de des es-trenes d'aquesta setmana que s'ho valguin,perquè de totes és quasi materialment im-possible.

Portem ja avui nou estrenes, dins aquestasola setmana.

JOSEP PALAU

DoroixeaWieck a IiollywoodDorothea Wieck, que es féu conèixer en

Noies d'uniforme, ha estat enrolada pel ci-nema americà. Ja ha començat a rodar-seel film en el qual treballarà, junt amb nouex-estrelles del cinema mut : Julian ne Johns-ton (ipartenària de Douglas en El lladre deBagdad), Mary Mac Lasen, Maude Fealy,Margaret Fealy, Carol Hallowáy, Rhea Mit-chell, Ann Lehr, Georgia Kane, Louise Dres-ser i Sarah Padden. Totes aquestes fan pa-pers de monja, ja que l'acció de Cradle Songes desenrotlla ea un convent. Per ara, diuenque aquest film serà una de les produccionsmés sumptuoses de la temporada.

Si no troben res millor per elegir-la, ma-lament.

"Alice in Wonderland"Una vegada, una nena de vuit anys de-

manà a un professor de matemàtiques d'Ox-ford que li expliqués un conte. I el,profes-sor es va sentir inspirat i vá improvisar unahistòria meravellosa. Anys més tard, aque-lla nena, Aliee Liddell, demanà al profes-sor, Charles D;agson, que escrivís d conteexplicat aquella tarda. 1 el llibre fou Alíciaal País de les Meravelles, publicat amb elpseudònim de Lewis Carroll i del qual Jo-sep Carner féu una traducció catalana. Le-wis Carroll ja és mort, i Alícia té vuitantaañys . i es diu Mrs. Hargraves. Però l'altraAlícia; la' del llibre, viu en lla imaginaciódels infants de tots els països

I ara Alicia al Pals de les Meravelles seràabjecte d'una transposició cinematogràfica,segons notícies que vénen d'Amèrica. I afe-geixen que per al paper de ,protagonista s'hatriat entre dues mil candidates. La tria harecaigut sobre Charlotte Henry, que fa unany debutà en el cinema amb un film ti-tulat Lena Rivers, i fa menys temps en telteatre amb Growing Pains. Charlotte Henry;que té disset o divuit añys, havia consideratque la seva petita estatura li era un granhandicap; però ara Ii ham trobat un ,papera mida. També figura en el repartimentd'Alice in Wonderland, Charles Laughton,potser el millor actor anglès, intèrpret deLa vida privada d'Enric VIII, film del qualno hem llegit sinó elogis.

Contra els doblatgesCafdrà insistir tant com caigui en la cam-

panya contre els doblatges. No ja solamentels aficionats més cultivats al cinema sónenemics del procoiment t sinó també upagran part dei ,públic que nosné, va al cine-ma a passar l'estona, però` vol passar-l'hiagradablement.

1 això no sols ací, sinó pertot. A Françatambé l'opinió intelligent es gira contra eisdoblatges, i en contrast amb l'excusa d'al-gunes cases segons les quals els públics deprovíncies'' preferien versions franceses, lle-gim al darrer Pqur Vous les protestes d'afi-cionats de Lyon .i de $ordsus declarant-separtidaris de les versions originals amb sub-títols en. francès.

A veure si serà possible, a Barcelona, quela crítica cinematogràfica s'ocupi amb unamica més de combativitat d'aquesta qüestió.Per poc que badem, només es podran veureles versions originals en sessions de ,prova

—a fes quals no poden assistir gaires persones—o els dies d'estrena, i encara gràcies .

El film de la S. de les N.En 7925, Henry Dupuv-Mazuel va pre-

parar un film oficial de la Societat de lesNacions. Però, no havent arribat a un acordamb el secretariat general, el pla no acon-seguí 'a seva realització.

En 1928, el cap del servei cinematogràficde la S. de les N., Charrère, reprenent elprojecte, proposava que Jacques Feyder ro-dés el film. Però els alemanys volien queaquesta tasca els fos . confiada i el projectetampoc tirà endavant.

Enguany, s'ha reproduït la temptativa.Derso, el conegut dibuixant, collaborador deKelen , féu un scénario, ,perú no semblà boa la Comissió de cooperació intellectual, iencarregà la feina a Jules Destrée, ex-mi-nistre belga, el qual demanà la col.laboracióde Derso.

Aquest film debiita -per una mena d'histò-ria novellada en la qual apareixem algunsprecursors i antecessors de la S. de les N.Pierre Dubois, el Congrés d'Utrecht, Rous-seau, Kant, Napoleó, Nobel. Acabat aquestpreàmbul, ve el gran documental sobre lainstitució ginebrina.

Aquest filin seria editat en quatre idiomesalmenys. I ho diem en condicional .perquèsembla que aquest film no serà rodat, al-menys tal com n'han escrit el scénario Des-trée i Denso. Potser sortiria més a compteencarregar-lo simplement a uns professio-nais.

Però, al capdavall , cal reconèixer que elpúblic trobarà més fotogènia en un vol d'a-vions o en unesmaniobres navals, que enuna pellícula sobre la benemèrita Societat deles Nacions.

Actualment, la propaganda comercial nocrida ni gesticula com abans. S'ha eiviiit-zat. I aquella abundància grotesca de super-latius ja no s'estila. Aquells elogis ditiràm-bies ja no es porten. Es clar que l'analfa-bet que la guerra va enriquir o el curt degambats que no s'ha pogut treure del da-munt el senyorestevisme que ha heretat deisseus ascendents, exigeixen encara que elmegàfon dels rètols lluminosos cridi alsquatre vents e1 nom dels seus productes i

que tota la primera pàgina deis diaris lloïam.b fraseologia inflamada la seva menca-deria. Però aquestes excepcions escassegen.I avui; el comerciant inte•ligent és parti-dari de la sobrietat. Qrlan anuncia els seusgèneres, ;procura que aquests anuncis nosemblinpublicitat. Els exemples abunden.

Entre altres, els films de propagando queun 'artista 'català, molt popular i que habi-tualment resideix a París, va pi oduir tempsenrera. Ací van els scénarios d'alguns quees projectaven en els cinemes francesos. Albell mig d'un carrer de ciutat, una senyoraes desmaia. Un agent i una portera l'as-seuen en una cadira. Però aquesta s'esfon-dra sota el pes respectaibld de la dama. Cbn-flete• Desorientació. Fins que un individu,des d'un terrat, llença una .altra cadira.Aquesta arriba a terra intacta. I resisteixperfectament el pes respectable de la dama.Puix que - ha explioa un subtítol — lesmeubles Levitan sont garantis tour long.tems. En un altre film, la mateixa fraseés escrita per una taula que nins esperitistesaconsegueixen fer parlar després de mani-pularula laboriosament. I heus ací un altrescénario. Aquesta pellícula s'inicia amb unsquants plans del Coliseu de Roma, subrat-llats per un rètol que fa : Les augustes 25ïer-res du Colisde ont aniré toujours les poèteset les artistes. En d'escena següent — unaplaça —, un d'aquests artistes — xamberg ilavallière —;pïnta amb gosticulació deliranti posats d'allucinat. Una pila de badocs elcontemplen. Peró, oh Muses esquives !, lainspiració Ii fa figa: lEl nostre home és deses-pera. S'estira la cabellera indòmita: IEs con-torsiona tràgicament. A la fi, les Muses in-vocades l'escolten. La ,inspiració retorna.I pinta que pintaràs 1 Aleshores, arriba totun senyoràs — copalta i ievissac — que s'a-tura davant el quadro. Fascinat, exclama«L'hi compro!» 1 un primer pla de la telamostra al públic allò que l'artista hi haviapinta't : unes lletres que deien : Jaime tnieuxle Colisée de Paris (un cafè popular). Aquestspootits films de propaganda són un modeld'esprit i de simplicitat. I, en jugar ambtanta de malicia amb l'imprevist — el copde teatre final — tenen molta més eficàciaque tots eis adjectius sensacionals de la pro-paganda bunyol. Model d'esprit i de sim-plicitat. I, sobretot, de sobrietat. Tanta comla de l'anunci d'aquell sastre parisenc: ••.s1,però X vesteix millor. 0 com la de la frasedel 'famós capeller barceloní : X és qualitat.Sí. Actualment, la propaganda comercial nocrida ni gesticula cam abans. Sí , evident

-meint, hi ha excepcions. A les que ja hemesmentat, afegim la del cinema.

La propaganda cinematogràfica també haevolucionat. Perd ho ha fet en sentit in-vers. D'una certa sobrietat, ha anat a pa-rar als superlatius més catastròfics. Cadaany, e1 rècord del ditirambe és batut. Comanés anem, menys valem. Proves? Repassem

^I

A

Passeig de Grácie, 57. — Telèfon 79681De les 3 tarda a la 1 matinada

REPORTATGE CINEAC DE PARIS

L'Amor de Joan SimonPrimar dibuix sonor editava Espanya

NOTICIARI FOX SONORNotfcirs d'Eepanya

1 e Festes del Pilar a Saragossa, El Govern premia elsserveis de la Gaudia Civil, i altres

La Casa de l'Hipopòtam (Documental)

NOTICIARI FOX SONOR(Intrrnaciaeal)

Nons datalls de la Revolnció a Ceba, Anglattxa,.-guanya Acstrália en rugby, i altres '

Les Coves d'Artà, explicat en espanvol

C... Edificant, oi? Però tot això no és resal costat d'allò que el 1933 ens ha ofert.Vegeu-ho. No inventem. Copiem, simple-ment. Una casa anuncia La película del si-glo. Què m'has dit ! Una altra li replicaamb La belícula de todos los siglos. I anarfent! Però ara ve el més divertit. Una dis-trihuïdora, en el prefaci del seu catàleg, des-prés de deixar com un drap brut els seuscollegues — visca la companyonia! — per-què abusen de classificacioins que .qualificad'absurdes, massa prodigados i ridícules,afirma que ella no necessita res de tot això.Va bé, ,pensem. Vaja, això millora. La so-brietat s'imposa: tens apressem a obrir lespàgines d'un catàleg qqe s'anuncia així 'deprometedor. I a la segona pàgina trobemsujremo idolo de la pantalla, fascinadora,electrizante, caso de alucinación universal,juego divino, sublimidad y poesía... I a lesaltres pàgines ensopeguem .amb lo más gran.-de que hasta hoy se ha realizado, la pro-ducción que conmueve al mundo, cimas defpatetismo, grandiosidad de la etopeya, es-pectáculo colosal... Perú prou... Comenta-ris? Ja els farà el lector. Als amants delcinema, ens cau la cara de vergonya enconstatar que, mentre la propaganda co-mercial cada dia té amés sentit comú, lacinematogràfica és envilida per una imagi-nació febrosa, digna d'un protagonista decon-te marsellks ,o andalús. Senyors, vanamica més de contenció, ' si us plau!

SEBASTIÀ GASiCH

♦ i

1

i ^ • s

11

: ^. r:r5b(;*i:.'

♦,

11

a♦♦^4:a^ 4a

♦♦♦

^ap . _t^

a♦

i

i

i

Ii

♦

♦

♦

i

♦

i

^ f

+ ¿1!tJsibJ

a N^

UN FILM DE HENRY KING

"La fira de la vida"

Millàs-Raurell

COLISEUM^...r.DILLLUNS ESTRENA

Dos grans ídols del públic '

g / /^en una comèdia original `'^^ ^^, pan /i modernusima ..: ......^

•

ES UN FILM p ^o y (MILL

PARAMOUNT ° O4,

Abans de la revolució no existia a Rússiamés que un sol teatre nacional: el teatrerus prdpiament dit, el qual havia assolituna perfecció gairebé absoluta, i res no ha-via d'envejar als teatres d'Occident. El Tea-tre d'Art i el Petit Teatre, de Moscú ; elTeatre Dramàtic i 1'Opera, de Leningrad;el Kamerny, els teatres Korsch i Vakhtan-gov, etc., etc., eren tan coneguts a Europai tan prestigiosos com la Comèdia francesao la .Scala de Milà. Però damunt el vastterritori imperial no hi havia res més.

Aquesta trista realitat era una conseqüèn-cia de la política que impo. aven els tsars,es quals tenien interès a imposar per totla cultura russa i afavorien la creació deteatres russos a tots els centres importantsde població, al propi temps que posaventota .mena d'obstacles a des escenes autòc-tones. IEs ,,per aixà que la veritable històriadels teatres naciona'is de la U. R. S. S. nocomença fins l'any 1917.

(Efectivament, el règim soviètic, que noté interès a imposar cap cultura determi-nada i que ha acceptat sempre el principide les , nacionalitats, no solament va deixaren llibertat els teatres nacionals, ans bé vaencoratjar llur desenvolupament. Gràcies aaquesta tàctica, la Unió Soviètica passaràa la història antib el mèrit d'ésser el paísque ha fet a l'escena moderna una apor-tació més vasta i més variada.

Avui parlarem d'un d'aqueststeatres na-cionals: del teatre úkranià

a

Ukrània, que abans de la revolució notenia cap teatre propi, compta avui amb unmoviment teatral abundant.

L'any 1917 va ésser fundat el Teatre deisJoves, que donà origen als dos grans tea-tres ukranians d'avui: el Beresil i el teatreFranko.

El Beresil va néixer el 1925 i es va pre-sentar al públic amb un programa que eldefinia com «una organització social, ambuna ideologia de classe.. «Actua -- afegiael manifest — dins el domini de 1'edificaciósoviètica, pels métodes de l'Art, inspirant-seen 'el leninisme i en el marxisme.Combatper a la realizaeió, de la revolució social, ibenparticularment per la cultura comu-nista.»

Del punt de mira nacional, era més con-

TEATRES NACIONALS SOVIETICS L'ENSENYAMENT DRAMATIC LLANTERNA

defensa desgraciadaE teatre ukran^a Una

Cap a mitjans del mes passat, el Conser- Millàs-Raurell in voca l'actuació pretèrita

vatori del Liceu va fer públiques unes quan- de la Institució per contraposar-la a la ini-

tes notícies amb referència a la reorganit- ciada pel Conservatori, cosa que no és paszació que s'està .portant a terme en les seves d'una excessiva habilitat. Qualsevol queensenyances, als seus plans i als seus pro- tingui una mica de memòria s'adonarà proujectes — alguns dels quals ja en plena rea- bé de la inconsistència d'aquesta invocació.

lització —, per tal de dotar els assistents a Els bons serveis prestats per l'Escola al-

les classes de la seva Secció d'Art Dramà- menys podrien veure's traduïts en algun re-

tic, d'aquell mínimum de cultura general, de sultat, i si aquest resultat és el panoramaconeixements literaris, artístics i històrics actua l del nostre art escènic i el capteni-

que tan útil els ha d'ésser en l'exercici de ment del seu públic, sobren tots els comen-

cret el manifest del teatre Franko. Deia«Una de les nostres tasques essencials con-sisteix a crear n teatre ukranià que esti-gui, per les seves reanitzacioais, al nivell delteatre europeu, i la ideologia del qual s'a-dapti a les exigències del nou públic, totconservant la seva originalitat nacional. Se-guirem ei nostre camí propi per a l'acom-pliment de les mostres tasques. Aquest camíes el realisme ; la veritat de .la vida, l'idealmanifestat en formes imposades pel mo-ment.a

A Ukràmia hi ha actualment quatre òpe-res nacionals. Hi ha teatres a Kharkov,Kiev, Odessa, Dtiiepropetrovsk, etc., i mésde quinze teatres d'obrers i pagesos fantournées força importants. A ,partir de 1aRevolució ham hi ha vist formar-se cosi-junts d'excellents actors, i s'han reveiatdramaturgs i régisseurs d'indiscutible vàlua.

Es remarcable com aquestes companyieshan reeixit a organitzar llur .públic, orga-nització que és un dels millors resultats as-soiits per des noves tendcvnçies teatrals ukra-nianes. Vora el 8o per too dels espectadorspertanyen a cooperatives teatrals, i això as-segura a l'escena nacional una base eco-nòmica important. Quin bell exemple per aCatalunya, on cada temporada de teatrecatalà és una autèntica aventura financera iartística... !

Vers Pany 1926 començà el teatre d'U-1 rània a formar el seu repertori. Máigratde tractar-se d'un teatre incipient, algunsautors hi han aconseguit àmplia glòria,principalment : Kulisch, amb les seves obresEl qq ï La aComrnuneu_ a les estepes, i Mi-ki.teinko, fautor de La dictadura i Lluïu, es-trelles !

EI -gran desenrotllament dels cercles tea-trals de 'la joventut proletària és, en l'evo-lució del teatre` •ukranià, un factor d'extra-ordinària importància. Aquests cercles ac-tuan intensament als clabs ï als camps detot el país ; es reprodueixen, es multipliquenmiraculosament, fins el .punt que, avui,molts milers de joves ukranians participenactivament en la rebrotada de l'art escènicpairal i són una reserva inesgotable delscomediants professionals.

Un d'aquests teatres amateurs, el Kras-nozavodski, fundat l'any 1928, ja fou repre-sentat a la I Olimpíada teatral i artísticade la U. R. S. S. (i93o). IEs íntegramentformat per joves obrers, que actuen damuntl'escena després d'haver fet a la fàbrica llurjornada reglamentària. Tan sals uns quantsmembres són professionals.

Aquesta agrupació és particularment in-teressant, car es dedica a la recerca d'unaforma específicament ukraeiama del teatrede masses. Aquest curiós experiment es rea-litza pel mètode del realisme constructiu,i els propis orientadors el defineixen i con-creten així : «Participació activa en l'edi-ficació socialista ; difusió de la cultura na-cional entre les multituds .proletàries, lesquals es tracta d'enrolar en el moviment;interpretació dialèctica dels fets, de des imat-ges i dels problemes de l'actualitat, així comdels esdeveniments històrics, des d'un puntde vista proletari de classe».

Evidentment, aquestes tendències no tin-dran gaires partidaris a casa nostra. Però,és que el teatre català té cap tendència quepugui fer honor al segle en el qual vivim?

ARTUR RERUCHO

Capítol -^

L r t X l ,j ;, A SINE DEREAN

/ r , -r BRIEEGdBR10

;» , fil. ER^N(EY

.,r. U flQ ,itUb

____ r ____ - , .Sbblim€on

El drama més ^ „L^ ^ w ^^ remoci®nant de ^., r =ff^Of10Ntots els temps r - ^

^. ;

La peldícula de

m _ i ^ ^ ` ^ -^ ` f

la seva futura activitat. Ha calgut que arri-bés a la presidència del iConservatori un

home com Ferran Valls i Taberner perquèhom es preocupés de donar .als aprenentsd'actor de casa nostra aquella mica de pre-paració intellectual inexcusable si és que es

vol fer alguna cosa que valgui la pena enqualsevol activitat humana.

En donar aquestes noves als seus lectors,un diari del matí Preguntava pel seu comp-

te què hauríem de fer d'aquella antiga Es-cola Catalana d'Art Diramàtic que en tempsde la dictadura fou convertida alegrementi sense la més petita resistència en Insti-tuto de Teatro Nacional i que avui és laincógnita i misteriosa Institució del Teatrede la Generalitat, en el cas que prengui in-crement ,, com sembla que pendrà, aquestanova activitat que unes persones solvents do-

nen actualment a l'escola del Liceu.La "Institució del Teatre, de la qual es

pot dir que ningú no sap altra cosa que elsdiners que s'ha ar ribat a engolir sense capprofit per al país ni per al teatre, i que hapassat per tots els seus diversos avatars cotala mateixa inamovible direcció, com és na-tural, continua encastellada en el seu mis-teri. Però ha soitit a la seva defensa el se-nyor Miliós-Raurell. No parla per a res dela interrogació que més amunt esmentem,però hi contesta ben de dret prenent peu en

un Full de dietari de Caees Soldevila en elqual aquest escriptor es queixava de la du-

plicitat d'ensenyament que representa elfuncionament simultani de ]'escola del Li-ceu i de la Institució, advocant iper una fu-sió o coordinació que fes desaparèixer aques-ta duplicitat. L'autor de La llotja sortí lapassada setmana amb un article a Las No-licias on s'abandonava a un emocionant elo-gi de l'eficiència i del patriotisme de l'an-quilosada Institució — anquilosada a través

de tots els seus canvis de nom —, ho i ata-cant la incipient tasca del Conservatori, con-tra el qual brandava i tot una amenaça deles altures ,per al dia que arribés a ,presen-tar una concurrència seriosa — com de fetja ho és 'ara que tot just comença'— a lainoperant escola que sortia a defensar el

nostre autor.Miliàs-Raureil ha escrit un article ple de

fum i d'idees vagues, de promeses reticentsque na concreten res i d'insinuacions quena :porten enlloc quant al que pugui fer ohagi fet l'Escola d'Art Dramatic. L'únicque es veu clar en el seu article és que sel'estima d'allò més i que li fa una nosa hor-rible la del Conservatori. 1 li fa nosa enaquell aspecte que anés consideració i esti.ma ha de merèixer per part de tots aquellsque desitgen una mica de to i de qualitatper a les coses de la nostra terra: el seu

propòsit de dotar els nostres futurs actord'un utillatge cultural de què fins ara hamestat completament privats i que tothontantes vogades ha hagut de trobar que els

mancava.

taris, Un públic inexistent i una tristíssimamanca de gust, de cultura, d'orientació, desensibilitat, d'idoneïtat rfins pel senziill tre-ball escènic — deixant de 'banda tot criteride tendència o de doctrina en els aficio-nats i professionals que hem vist actuar acasa nostra no són pas per acreditar capensenyament. Salvades dues o tres persona-litats dels uns i deis altres, més o menysdiscrets, més o menys estimables, però sem-pre corregibles, que es pot dir que s'hanhagut de fer sols i haurien arribat allà ma-teix on són encara que no hagués existitmai l'Escola d'Art Dramàtic, la resta és;en veritat, ben poca cosa. No creiem queMillàs vulgui abonar les seves caòtiques iquasi inexistents ensenyances ni tampoc, enparlar d'actuacions passades, que -vulgui re-ferir-se a les de l'Instituto'Nacïonal del Tea-tro amb aquella famosa Exposició del Tea-tre que va fer veure que organitzava i al-tres coses que encara esgarrifen aquells queles recorden.

Si Mi11às.Raure1l vol comparar ell que co-mença a fer el Conservatori amb el que esfarà a la Institució, no és gens descaminatque hom cregui que el millor partit que espot gendre, és el d'esperar que aquesta esposi en marxa, i llavors es .podran fer totesles comparacions que calgui. Opinar sabreallò que no es coneix és, eertarnent, cosamolt difícil.

Es veritat, però, que Millas-Raurell ja sapbé sabre què opina. 'Ens diu que està en elsecret d'un 'grapat de coses, coses que esguarda com d'escaldar-se de fer-nos saber.Amb paraules misterioses ens fa saber quehi ha mant projecte de novetats, de refor-mes, de reorganització de ]'ensenyament perals actors, i ens notifica que existeixen, allàon han d'existir, moltes iniciatives i plansi programes i idees que bullen i fermenteni que un dia o altre hom ens farà saber.

I fins — ai las ! -- ens diu que, ara, laünstitució reorganitzada no es limitarà pasa l'educació dels actors, sinó que ha de fernéixer en el nostre poble una nova afició pera l'art teatral.

Aixà és el més concret que ens diu Millàs-Raurell amb referència a tots aquests bellsplans que hom es reserva per quan siguihora. 1 ací, entre els núvols t boires de 1'ar-t cle que comentem veiem apuntar una figu-ra que no ens és desconeguda. La d'aquellfamós projecte del Teatre del Poble que tanpoca gràcia va fer a ningú quan, fa un certtemps, va ésser-nos presentat amb tota pom

-pa en una àurea safata on hi havia gravatstots tlls tòpics de la inconsciència més opti

-mista i de 1'arbitrisme Inés bufanúvols.De moment, perd, les classes del Conser-

vatori ja rutllen, i totes aquestes iilusionsdrarnàtico-burocràtiques de què ens parlaMillàs-Raurell no s'han concretat en res en-cara. Quan hom ens ho expliqui amb cla-redat, podrem tornar a parlar-ne.

JOAN CORTES

Ana òpera de SchillingCom que els directors d'orquestra jueus

foren bandejats d'Alemanya, von Schillinges trobà director de 1 s0>pera Municipal deBerlín. Però no havia de fruir gaire del càr-rec, ja que morí al cap de poc temps delseu nomenament.

En honor de la seva memòria, el teatreque dirigí ha reprès una òpera de von Schil-ling, Mona Lisa, escrita en Igrj. Però sem-bla que els que volien fer-ne un músic ana-cionabt s'han equivocat. El tema és escabrós,tant des del punt de vista moral com religiós.Ja quan s'estrenà, el clergat protestà i elscrítics 'blasmaren el sadisme de l'autor. Nofa gaire, encpa, tría revista musical acu-sava von Schiiling d'ésser un dels culpablesde la derrota d'Alemanya, per haver fet re-presentar, en plena guerra, una obra tan ,pocalemanya i tan immoral com Mond Lisa.

La comprensióAlfred Savoir ha estrenat, a Paris, Maria,

drama d'una actriu .envellida que abandonael seu amant, un príncep, a la seva fillaadoptiva. Parlant d'aquesta obra, l'autor hacomençat per generalitzar

((Un autor no ha d'esperar, ni àdhuc de-sitjar, la justícia de la crítica . Poc importael judici sobre una obra, mentre el crític hagidemostrat comprensió. Tan aviat com l'au-tor fa una provatura que vol sortir de l'or

-dinari — és a dir, quan la comprensió de 'lacrítica seria més de desitjar, que mai

—aleshores la crítica falla.oLa provatura tan aviat és acollida amb

entusiasme, com per exemple El mal de lajoventut, que és una 'obra dolenta, com ésacollida amb horror i fàstic, com César iCleopalra de Shalw, que és una obra mestra.Però allò que se'n diu compresa, no ho ésmai, o gairebé mai, i encara per ben pocs.»

tPerà Savoir reconeix que en general laseva obra, si no ha agradat a alguns, haestat compresa, i fa aquesta remarca quecaldria que tinguessin present tots els quefan d'incompresos :

((Un autor, quan constata que 1 a seva obrano ha estat compresa, hauria de mirar sis'ha expressat prou bé.»

Vicfor DucangeAra que tant s'estila commemorar o al-

menys recordar els centenaris, anotem el deDucange, que morí ei 15 d'octubre de 1833després d'haver fet plorar durant vint anysel galliner de l'Ambigu Comique de París(que no tenia res de còmic).

Perquè es tingui una idea deis melodramesde Diucange, heus-en ací alguns títols : Elcoronel i ei Soldat o_la llei militar, Teresao l'orfeneta de Ginebra, Elódia o la verge delmonestir, Trenta anys o la vida d'un juga-dor, El jesuïta, etc., etc.

I encara milior idea en donarà aquestafrase que Teresa, ad'orfeneta de Ginebra», di-rigeix a Wialther, el seu perseguidor

((Ah 1 Sóc una víctima destinada a la dis-sort ; però cal triar entre l'infortuni que m'a-capara i l'horror de portar el vostre nom !Sí, cruel, la misèria, l'oprobi, el patíbul emsemblen menys horrorosos que pertànyer aun ,monstre com vós 1... Oh, mare meya!No enviliré la sang que de tu vaig rebre!Bórbar, que heu venut als meus enemics lesllàgrimes que vesso!» Etc. , etc.

1 el públic del galliner, que havia pagatmig franc, en sentir això també vessava llà-grimes sobre el de platea que havia pagatun franc vuitanta.

DIVENDRES NIT

Fantàsio0

^vC

tot/1 U

El tenor de la veu me-

ravellosa en un delsmillors films

de l'any

PRODUCCIÓ:

UFILMS RABINOWITSCH-PRESSBURGER

Rambla Catalunya, 87 • Telèfon 11701

■ Pathé Journal

Notícies d'actaatitat

■ Revista Femenina

DESFILADA DE FÈMINA

Documental en espanyol

■ Eclair Journal

ELS SOVIETS ESPORTIUS

Document gréóc de ta vida esportiva de la U. R. 5. S.

Contínua de sr del matí a s de la nit

Programa exclusiu d'aquest saló

Enfrede única, 1 peesefeDiumenges i festius, e' 5 0 pessetes

de Nlaurois PCInatges, de paular nos de l'ànima dels herois,de tractar dels sentiments i passions delséssers i, per contra, silencien o descuiden,com si no existís, el món i la realitat queenvolta !es persones. Assenyalem com unaforma d'expressió ddl novelista d'ara 1'anomenat monòleg interior.

Dlaurois contesta—Resulta insuficient i incompleta la for-

ma de monòleg interior usada per algunsnovel•listes, és a dir, el procediment con-

Maurois i la'seva rnwller, al Conferència Club

. , I,) .

LE/ LLETREÝASPECTES DE LA NOVELLA MODERNA DEL PEDESTAL A LA PRESÓ

Curzio Malaparte

1 S. 1Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Viatge col'Iectiu a

ROMAamb motiu del matx UZCUDUM- CARNERA

8 dies de deliciós viatge, per pessetes 312, tot comprès

Sortida: 20 d'octubre

DEMANI: FASCICLE EXPLICATIU

DeclaracionsL'autor d Clinwts vist de prop ens ha

semblat menys anglesat que el Maurois deles fotografies. L'hem trobat prim i esti-iïtzat com una figura de Laboureur, I'illus-trador dels seus llibres. Durant la seva es-tada a Barcelona no ha negat el somriurea ningú. Comprenem que Maurois hagi con-fessat : «Voleu saber el meu defecte mésperillós? La j olitesse i la correcció. u Fa .pocun articulista l'anomenava arel perfecte gen!-feniano.

Al Conferèneiá Club, Maurois escollí pertema el procés de creació d'una novella.La conferència pronunciada a Barcelona vaésser una nova versió , posada al dia, i es-maltada d'anècdotes, de la seva obra As-pectr de la Biographie, iEl] sap trobar elto .ponderat que ha de tenir la conferènciaq>er a un púhlic no especialitzat. Un to nimassa profund ni massa lleuger.

André Maurois, completant aquesta con-ferència, i amb destinació a MIRADOR, ousféu unes interessants declaracions entorn dela novella moderna. Amb unaamabiilitat ex-quisida va acollir-nos i va respondre a totesles preguntes que li vam formular. •

* 5- 5:

—Creïeu que, en les novelles, el mónexterior que rodeja els personatges, , noconta?

Aclarim a l'autor de Me'ïpe el sentit dela nostra pregunta. Els novel-listes ;moderes,com Proust, Mauriac, Sehnitzler, Woolf,Duhamel, etc:, es preocupen preferentmentde presentar-nos la ,psicologia dels perso-

111111111111111111111111111111111111111111 W i 111111111111.

Acaba de sortir l'edició il'lustrada de Robra Ede OKAKURA KAKUZO E

EL LLIBRE DEL TETraducció de MARÇAL PINEDA.

Origina! presentació

^- Pren: 6 pessetes —

Ç Adminietracíó i venda: —

Llibreria Cafalónía= 3r Ronda de Sanf Pere, 3 —

slilllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllli:

a ^^ivHraaor"

litat, els documents. ])estacaré un autor.Mauriac ha publicat, en aquest període, laseva miillor novel-la, Le noud de vipères.Els documents, en definitiva, no els hemde veure sinó com eis materials que hande servir de base per a bastir una obra.Aquest és el caràcter del document.

Per si la literatura documental pot fermal a la novella, li recordem l'orientacióde l'escriptor alemanv Wilhelm Fershofen.Aquest novel-lista publica la seva novella Elllop Fenris sense cap indicació de nom d'au

-tor •per aconseguir una major objectivitat.I la novella es compon de documents. le-legrames, retalls de diaris, cartes, declara-cions de testimonis, etc. La novella semblatalment els autes judicials d'una causa en -minal o civil.

Maurois fa observar—Noteu que, en aquest cas, els documents

per si sols no formen la novella. La novellaes crea després que Wilhelm Fershofen haescollit els materials. I la tria dels detallsés la característica essencial de tota obrad'art. La ciència o la història pot acumularmaterials i fets sobre un mateix ,punt, sen-se seleccionar-los. L'artista ha de triar-los.

--•La novella ha d'ésser clara, per exern-ple, com les vostres, o obscura corn les de1oyce i altres novel-listes?

En el transcurs de la conversa ens referimal novelista James Joyce que ,Cada dia com

-plica més la seva prosa. En la seva novaobra, Work in progress, Joyce bat el rècorden dilicultats. Fa deu anys que l'està escri-vint. El novelista irlandès arriba a canviarl'ortografia dels mots i no respectar la sin-taxi tradicional. 1, estimant insuficient l'an-glès, utiilitza :paraules de tots els idiomesestrangers.

Macrrois opina-,La novella en la seva forma literiuia

no ha de tenir tenebres. Jo no sonto unaadmiració incondicional .per Joyce. Crec queI'hermetisme s'ha de reservar a la poesia.En aquest punt, gairebé puc dir que coin-cideixo amb Paul Valéry, el meu milloramic. E4 prosista en la forma ha de cercarla llum i, sempre que l'art ho permeti, had'aconseguir una precisió matemàtica en1'ús i significació dels mots. L'obscuritat il'ambigvrtat de les paraules deixem -les peral poeta.

—Cocteau ha afirmat que d poema had'ésser irrebatible i convincent com unaoquació matemática resolta.

—No ho comparteixo.—La intriga i l'acció són imprescindibles

en la novella?A aquesta pregunta contesta:—'La intriga, encara que no sigui essen-

cial, no pot m-enysprear-se. Jo :procuro queles meves novelles tinguin una acció. Enaquest ordre us donaré un consell: en totanovella els personatges han de fer la in-triga, però no la intriga cls personatges.L'acció s'ha de supeditar als herois.

—Marcel Proust va escriure la seva obrasense seguir cap acció.

—Proust, com a primer novelista contem-porani, constitueix una exoepció.

—Voleu esmentar l'autor que ha tingutmés habilitat a combinar les intrigues?

---Balzac, en les seves obres, adaptà, ambmolta justesa, la intriga als personatges.

—Què opineu dels personatges i del snhrco teatre on es desenrotlla una novella?

El novelista — remarca —, a través delsherois i heroïnes imaginats, expressa elsseus sentiments i neguits, ,mentre que ellector en ells s'hi reconeix i s'hi retroba.

—I l'ambient?—Opino com Mauriac. S'han de conèixer

tots els recons i detalls del teatre, del lloc,on viuran i es mouran els personatges. Lesmeves novelles sempre es desenrotllen aNormandia, el meu país natal ; a París, onfa tants anys que visc, i al Périgord, lacomarca de la meva esposa.

—No escriuríeu una novella amb acció enUn altre país?

--No ! Precisament tinc un bon tema denovella, uns fets esdevinguts a Anglaterra,i, per això, no d'escriuré.mai. No en conei-xeria l'ambient.

—Quines són les vint millors novelles dela literatura nova?

El novel•ista vacila uns instants.--- Novelles de tots els .països?—.Sí.—Literatura de post-guerra?—Sí.— D'improvís es fa difícil indicar obres.

Acudint i segons la vostra llista, jo potserescolliria : Marcel Proust, A la recherchedu teraps perdo, indiscutible ; de FrançoisMauriac, Le nceud de vipères; RomainRo^lland, Jean-Christophe...

—També la vostra novel-la Climats — in-terrompem nosaltres.

—Després, trobo bé : Duhamel, Conjes-non de minuit ; Sehnitzler, La senyoretaElsa ; Virginia Woolf, Mrs. Dalloway ; Ste-fan Zweig, Amok ; Chatlles-Louis Philippe,Bubu de Montparnasse ; Katherine Mans

-field, Felicitat ; Louis Hémon, Marie Chap-delain.e ; Maurice Baring, Daphne AdeaneAndré Gide, Les faux in.onnayeurs ; Law-rence, ]'abra traduïda al francès amb el tí-tel de Le serpeni h plumes ; no oblideuHuxley am:b Counterpoint; Rosamond Leh-mann, Poussière segons la traducció fran-cesa ; Joyce, Ulysse ; Paul Morand, Lewiset Irène; E. M. Remarque, Res de nou al'Oest; Margaret Kenned} •, La nimfa cons

-1an1... -L'autor de Les discours du Dr. O'Grady

acaba la conversa aquí tot dedicant unesparaules amables per als seus nombrososlectors barcelonins.

J. CABRE I OLIVA

A les GALERIES SYRA trobareu ehpresents de més bon gust i qualita

1 Diputació, 262 - Telèfon 18710

Un télegrama de l'oficiosa Agència Ste-fani ha anunciat la detenció de Curzio Mala-parte en arribar a Roma, sota la greu acu-sació — greu segons les lleis mussolinia-nes=- d'haver fet propaganda antifeixista al'estranger.

La notícia ha causat sorpresa, sobretoten els medis literaris, perquè si és veritatque Virginio Gayda i Telesio Interilandi, di-rectors respectivam-ent del .Giornale d'Italiai del Tevere, havien atacat vivament CurzioMalaparte quan aquest, ara fa dos anys, estraslladà a París, on publicà la Techniquedu coup d'Etat -- obra que desplagué al dic-tador, sia per ésser publicada a l'estranger,sia també per algunes .parts del text —, Ma-laparte es defensà amb arguments prou per-suasius. Digué que els editors italians li ha-vien ofert quantitats irrisòries pel seu llibre,

Curzio Mala-parle

porqué els italians, sota el feix, ja no lle-geixen, sia per econo-mia, sia perquè -la pro-clucció actual no és de llur gust.

Curzio Malaparte no s'adonà que la sevafranca resposta no .podia sinó ésser un mo-tiu més de disgust per al duce. Però seguiacol-I aborant al Corriere delia Sera, i dls seusarticles, signats amb el seu nom mig dedebò o amb el pseudònim G. B. Angioletto,eren publicats regularment i amb tots elshonors ; creia, així, ésser ben vist i consi-derat, ja que cap dels diaris italians, aten-tament vigilats por Ciano, gendre de Mus-solini i cap de l'oficina de premsa, no gosa

-ria publicar res que no fos del grat del duce.No podia suposar que el Corriere Bella Sera— passat de les mans d'Adbertini a lesd'Aldo Borélli —' potser no feia altra cosaque posar-li un parany per a induir-lo undia o altre a tornar a Itàlia. I Malaparte,segur de fruir encara de bona consideració,tornà imprudentment a Roma. I ha succeïtel que ja han dit cils diaris : tot just arribat,ha estat detingut per ordre de Bocchini, elScarpia del règim, obeint instruccions delpropi cap del govern.

Una vegada mós s'ha veriñcat el cas sor-prenent d'un d'aquells a qui deu més elfeixisme, anant a parar a una illa ,perdudade la Mediterrània o una d'aquelles presonsque fan esgarrifar de pensar-hi.

Curzio Malaparte, en periodisme tambéG. B. Angieietto, es div de debò Kurt ^Er-ichSuchert i és fu d'un alemany i d'una txe-coslovaca. Però no ;parlava d'això ni alsseus íntims, es diu que per a amagar elsseus oríg-ens hebraics. Nasqué a Prato, ciu-tat de la província de Florència, en 1898,i encara era alumne d'un col-legï d'aquellaciutat quan esclatà la guerra. S'escapà aFrança i s'a-llistà a la legió garibaldina del'Argona, on es iportà valerosament. Des-prés passd a I'exércit italià, i narrà les sevesperipècies en e1 seu primer llibre : Avven-ture di un capitano di sventura, d'exeel-Ientsqualitats d'escriptor.

Signat l'armistici, anà a Varsòvia com amembre de la delegació militar italianaperò aviat fou acomiadat per demostrarmassa simpatia envers el bolxevisme. Ales-hores no se Ii acudí res de millor que anara Moscú, on lligà amistat am-b les persona-litats més elevado del món soviètic, Lenininclusi-vament.

Ací ens trobem davant un fet un xic es-trany. Tot i essent bolxevitzant, Suckertentrà en relació amb Mussolini i establí aMoscú una corresponsalia del Popolo d'Ita-lia, aleshores dirigit per Mussolini. Es certque en aquells temps aquest tenia tendèn-cies .ben poc burgeses, encara que e1 diariestava al servei dels industrials i dels terra-tinents.

La contradicció no acaba aquí. Tornat aItàlia, Curzio Malaparte founomenat mem-bre del directori nacional feixista. (Què endevia pensar Lenin en assabentar-se'n?) Aixícomençà les seves batalles periodístiques a

Itàlia, les quals el revelaren com a fort es-criptor, tant per la cultura com per la formaliterària, i un polemista d'una violència quesuperava — i ja és dir — la que en aquelltemps era corrent en la premsa italiana.

Fou el primer que s'esforçà a donar unadoctrina al règim feixista, i també el :pri-mer de fer-lo veure com un valor — com unperill, per nosaltres — europeu (L'Italia con-tro l'Europa, 192 8).

En 1928 publicà en el gran diari de Nà-pols II Mattino — aleshores dirigit per l'ex-secretari del partit feixista, Sasanelli —, unarticle en què deia, entre altres coses, queningú no tema dl dret de considerar el ducecom un semblant, sinó com un ésser quasidiví, i per tant no se'l podiatractar amb fa-miliaritat. Aquest article era conseqüènciad'un incident que féu enraonar molt en elsmedis periodístics. El redactor cap del Po-polo di Reina era un tal Bastiani, amic d'in-fantesa- de Mussolini, i, naturalment, quanl'anomenava ho feia sempre .pel nom ; «Be-nito ha dit..., Benito vol... o, etc. Mussoliniho va saber, i manà cridar Bastiani ; aquest,traspassada la porta, avançava cap a la tau-la on seia -el duce, el qual el féu aturar ambun gest, mentre deia amb veu dura :

—Quan tingueu ocasió de ,parlar de mi,recordeu-vos sempre de dir : Sa Excellénciael cap del govern. Entesos? Podeu retirar-vos.

Bastiani no va explicar mai a ningúaquesta «conversan; però l'anècdota corriaperquè Mussolini volia que servis d'adver-tència.

L'article del Mattino valgué a Malapartetm ascens : de redactor cap del diari capo-lità .passà a director de La Stampa de Torí,amb cinc-centes mil lires anuals. Al cap dedos anys de direcció del diari torinés — desddl punt de vista periodístic, exercida ambmolta 'traça —, Malaparte hagué de cedir ellloc a Augusto Turáti ex-secretari del ,par:tit i ànima de les organitzacions jovenívo-les; avui també en desgràci ti i tancat no sesap a em —, i es traslladà a París, on diri-gia una collecció que -publicava l'editor Ber-nard Grasset,

Després de les obres esmentades, Mala-parte haviapublicat Intelligenza di Lenin,Europa vivente, L'arcitaliano, i uns quantsvolums de narracions literàries. La seva và-lua intelectual l'havia fet destacar entre elsrengles feixistes, on no abundeu certamentels escriptors de talla.

Malaparte havia de lliurar un original aun editor de Londres, i no menys que una-biogr afia de Mussolini. iEl manuscrit ha es-tat lliurat ja? IEs ben guardat a l'estranger,o ha caigut en mans de la ,policia feixista?

No sabem si Curzio Malaparte ha estatefectivament un feixista sincer. Probable-ment l'article del Mattino que li valgué ladirecció de La Stampa, era irònic. Però elque sabem és que era un gran escriptor ique, donada la seva joventut, per la qua'Ipoden ésser-li perdonades moltes lleugereses,encara es podia esperar molt més d'ell. Aradeurà ésser confinat a la trista illa de Ponza,destinada a deportats, o tancat a les presSons de Regina Coeli, i mentre hi hagi fei-xisme a Italia no .podrá sali var les fronteres.

Quin geni malèfic va induir-lo a tornar aItàlia?

TIGGIS

FIGURINSMODES D'HIVERN 1933-34

Revistes Franceses, Americanes, etc.

Grans salons amb taules d'exposició

Entrada lliure

Llibreria FrancesaRAMBLA DEL CENTRE, B i co

Sucursal: PASSEIG DE GRÀCIA, 87

BARCELONA

Exit en la mida

Corbates inarrugables

OPijames a bon pren

JAUME 1, 11' Telèfon 11655

sistent á seguir el curs dels esdevenimentscorn si estiguéssim amagats en un recó del'ànima del protagonista.

— Condemneu el monòleg interior?—Parem esment. Les meves reserves no

suposen una condemnació. En reconec al-guns dels seus avantatges. Principalmentper a l'escriptor que no 11 costa tant detreball escriure en aquesta forma. Però caltenir present que la vida no és sols psico-logia, sinó també la realitat de fora nostre.Una novella que negligeixi els fets exte-riors no resta completa i acabada.

—IEn la vostra novella Climats oferiu enprimer terme la psicologia deis personatges.

-En efecte. Climats podem classificar -lacom a novella psicològica. Però, després, enLe cercle de famille, ja em fixo més enl'univers que rodeja els protagonistes. I enla meva pròxima novella important, que araestic escrivint, i per cert serà una inovellapolítica, tot succeeix de part de fora. Crecmés aviat que la novella moderna, recti fi

-cant el camí emprès, traslladarà l'acció ala vida exterior.--Com es titularà la 'ostra -novel-la po-

lítica?—Encara no ho he pensat.--Us agrada lapolítica?—4N0 m'interessa.-Però, escriviu algun assaig d'economia

política?—Tot novelista hauria d'escriure estudis

d'economia política. En l'economia es des-cobreix l'explicació dels fets del nostretemps,

—AI vostre entendre, quins són els no-ve}listes rodblics?

--Per equilibri i coneixedors del métier,no em cansaré mai de recomanar Balzac,injustament menyspreat, Stendhal, Tolstoi,Txècov i Dickens.

—'Els documents, les biografies, les me-naòries, publicats en aquests dos anys dar-rers, fiassen al davant, en qualitat, a les no-velles?

Maurois, el propulsor de les biografies no-vellades, ho (llega:

—No ! Les novelles avantatgen, en qua-

societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73o13

CARBUR DE CALC[; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bien (Corunya) : : OXIGEN qg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES r FERRO SILICI : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda. cotó t altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris t domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

CINQUANTA ANYS

LaAvui un fet eminentment ciutadà supera

un fet artístic. Davant la celebració dels cin-quanta anys de la Sala Parés, les arts plàs-tiques es fan enrera i deixen el pas lliureals records de més pur barcelonisme, en ac-titud d'homenatge a la funció espiritual quedes de 1883 porta a cap aquesta Sala Parésque, àdhuc per nosa9tres, els que no hemarribat a copsar-ne la seva brillant èpocavuitcentista, té la virtut d'encendre els llumsde l'emoció davant la rosada fulla de la seva

costat de la immensa literatura del ram-panar rosegat.

Si al nostre país visqués regularment re-presentat aquell culte que a la tradició detot l'autòcton i sensible tenen els pobles quetoquen de peus a terra, i si no es veiés arros-segat per una centrípeta tamborinada polí-tica, el fet de ceilebrar la Sala Parés la sevafesta, hauria hagut d'ésser oficial i tot.

Potser caldria explicar i fer tangiblementdivulgat que fa cinquanta anys que s'exposa

Josep 1'iladomat — Figura

vida ï anecdotari, perquè, encara que lluny,ens posa davant els •ulls una mica de tempsagafat a les seves postrimeries fent-nos veu-re la darrera escena del senyor Parés amagatdarrera un moble d'angle recopilant els gra

-nets de polsi •encara sentint per miracle eldarrer refrec de la sedosa faldilla de fi desegle.

Aquesta sala, la baroelonina per antono-màsia, ha començat les festes dels seus cin-quanta anys. (Enorme quantitat de dies d'o-ferir les seves .parets per a penjar-hi les obresdels assenyats, dels revolucionaris, dels fra

-cassats, mig segle de donar ressonància acriteris oposats, d'oir les tempestuoses pa-raules de les rebentades i les líriques delstriomfs. Això al costat del carrer Petritxotl,

pintura amb regularitat, que es .ven pintura,que es treballa, que es discuteix, que es mal-parla, que es glorifica...

Caldria igualment tonificar molts dels quevan pujant, exposant-los una meravellosatrajectòria artística, fent-los entendre queano tot són miserables entusiasmes falsamentpatriòtics i socials, posant-los enfrontatsantb aquesta cinta semi-secular en la qualveuríem una successió que ha fet per lanostra collectivitat bastant més de positiuque tot el dels seus guinyolescos personatgesamb les seves tràgiques intervencions a lanostra vida de d'esperit tan malmenada.

Hem dit caldria. Caldrà, pero, sumir-seen la resignació.

Serem els mateixos, ben segur, que amb

Doniènec Carles — Blanes

El centenari del dibuixant i aiguafortista^licien Rops (nascut en 1833, mort en t8)a estat cdlebrat discretament. Fora de laeva ciutat natal, Namur, la commemoraci(penes ha consistit en altra cosa sinó en

rticles.Rops, nat a Bèlgica, amb un avi honga-es, una àvia espanyola, era francès d'adop-ó i fou sobretot illustrant autors francesosue es féu cèlebre, després d'haver debutatn petits periòdics satírics de Brusselles, unels quals, (Jydenspiegel, fundà ell mateix> i8j6. Illustrà, sobretot, llibres per a Pou

-t-Malassis, l'editor de Baudelaire i protee-eor dels poetes joves... i que, és clar, s'ar-uïnà. Els bibliòfils arribaren a apreciar moltes edicions illustrades per Rops, entre lesvals n'hi ha moltes de llibertines. 'Els col-accionistes d'estampes galants també recer;aren àvidament eles làmines gravades perIl. Rops tingué una fama de satànic i per-ers que avui, a uns quants anys de distan-a, ens fa somriure una .mica. La culpa'això la té sobretot J.-K. Huysmans, quededicà una quarantena de .pàgines en Cer-

ains que són un admirable model de lite-atura aplicada a la crítica d'art.«La Luxúria — diu Huysmans — no ha

nfantat; :per la seva banda, cap obra real-nent forta; I ha calgut arribar fins al nos-re temps per a trobar un artista que hagiensat a explorar realment aqueixes regionsrítàrtiques desconegudes her l'art. Adoptant

vell concepte de ]'Edat mitjana, que 1'ho-me flota entre el Bé i el Mal, es debat entre)éu i el Diable, entre la Puresa que és d'es-ència divina i la Luxúria que és el mateix)imoni, Rops, amb una ànima de ,primitiua l'inrevds ha acomplert l'obra inversa de\femli:nc; ha penetrat, resumit dl satanismen unes admirables planxes que són com anvencions,, com a símbols, com a art inci-iu i nerviós, feroç i dolgut, úniques dedebò.,Na tant, no tant. Huysmans i altres in-

ellectuals del seu temps han prestat a Ropsmés del que tania..Aquest utzigan belga quesatanitzava», segons frase d'Alphonse Dau

-det, no tenia res de complicat, ni de per-vers, ni de satànic, encara que hagi il•lustratLes Diabolignes de Barbey_ d'Aurevilly, iproduït sèries de làmines destinades als in-terns de les biblioteques.

Més aviat és de creure, amb André Sal-mon, que si va dibuixar aquella Temptacióde Sant Antoni, per exempile, no fou mésQue un pretext per a posar una dona nua¡d'esquena, a cavall d'una escombra. Tot elpretès satanisme de Raps .procedeix de qua-tre accessoris i del títol que posava a lesseves composicions: De vegades, ni l'anèc-dota de qué arrenca no el pot fer ésser sa-tànic. Fill d'un páís de kermesses, de sen-sualitat directa i gans complicada, es plaïaen aquell tipus femení, bé de carns, que jáfa anys que no s'estiila. Aquelles mossesnues amb mitges negres, amb aquella cin-tura prima, obra d'una cotilla_ rígida, entreles exuberàncies de dalt i de baix, ara fansomriure més que esgarrifar, per més quevoltades de tot ]'atrezzo que Huysmans po-sava en joc, per a descriure aquelles missesnegres que els adolescents llegeixen d'ama-gat.

Voler veure en aquestes dones, com voliael bon Huysmans, ulla Dona essencial i fora

Un frontispici de Roes

dels temps, la Bèstia metzinosa i nua, lamercenària de les Tenebres, la serva abso-luta del Diablee, i en ales seves obres la pin-tura de il''éxtasi demoníac com d'altres hanpintat les embranzides místiques», és real-ment afició a complicar les coses. Precisa-ment avui trobem que aquelles dones sónmassa del temps de l'autor, unes bones cam-peroles sense malícia o unes minyones que

han tirat per mal cap, i les obres de Ropsuna prova més dels estralls de la literaturaen les arts plàstiques i una demostració delsperills d'illustrar ll ibres. (Aquella primeraedició eompieta de les Poésies de Mallarmé— Deman, Brusselles, içoo , amb ur fron-tispici de Rops!) .:

Pobre Huysmans, que veia das ewig Wei-bliche en les dones de Rops !

Cristalls de Bohèmia, Vidres esmaltats

GÀ[ERIES SYRÀDiputació, 262 - Telèfon 18 710

Eidt en le midaCorbates inarrugable.

' Pijames a bon pren

JAUME I, if

Telèfon 11655

MIRADOR

LES ARTS I ELS ARTISTES

gran •centre de moda, gran artèria on .s'ha-vien deixat caure les .mirades progenitoresde l'actual moment, amable sedàs ciutadàOil s'erigia el , punt de partida d'un elogi ode la calúmnia sense eonseqüències. Nosal-tres els barcelonins, els que no hem renun-ciat a les nostres autèntiques coses, els queencara aguantem amb esforços desesperatsl'alenada de la vella ciutat, els que apliquemde la millor manera possible les injeccionsd'oli camforat a aquest cor que la políticailles passions d'avui ens fan escapar de lesmans, a la Sala Parés tenim una mena decompte-corrent inexhaurible.

S lla modernitzat, li han sortit a la caraels colors de la post-guerra, s'ha empeltatden ritme d'avui, no hi ha dubte que se-gueix la marxa del dia ; .però en el fons hiha quelcom de subtil i immaterial que s'a-ferra a la pàgina de la història, que oscillaen un buit devastat.

Fa una mica l'efecte del poble vell, ambels carrers asfaltats i les cases noves posa-des en peu sobre les ruïnes palpitants i al

una única idea absolutament patriòtica, ci-vilitzada i sensible, farem els silenciosos ho-nors a lla pátina modernitzada de la vellaSala Parés del vell carrer de Petritxol, ore-jats per l'aire que ve del Pi i atrets perl'atàvica cridaneria comercial de l'augustaPortaferrissa.

rambla Catalunya, 40

Félicien Rops

En aquesta inauguració dels actes comme-moratius del cinquantenari que es succeirandurant tota la temporada, s'han aplegat lesobres d'una nombrosíssima colleació d'artis-tes actuals, entre les quals es troben moltben representades les més rellevants perso-nalitats que porten la pauta en les diversestendències. Es un model d'exposició colles-tiva, perquè si bé no presenta, en caràctergeneral, cap àbra genialíssima,-en canvi esmou en un nivell de gran interés, cosa moltdificil d'obtenir quan al catàleg hi ha im-presos almenys cent vint-i-cinc noms, sal-vant naturalment falles lamentables que nocitem per sostenir el criteri de noi,posar niuna gota de mel ni de fel en unes parau-les la intenció màxima de ales quals és co-mentar, dintre la nostra actualitat, la con-secució de la primera meitat de segle de laSala Parés.

Exaic F. GUAL

raspalls per a tots els usos

articles de neteja—objectes per a presents

Els nostres conciutadans van poder veure Aquest artista, que practica mil activitatssI'excellent restauració que es dugué a ter- diferents, per bé que totes encaminades en

me, farà cosa d'uns dos anys, a la casa de aquest mateix sentit artístico-arqueològic, al'antic Gremi dels Velers, avui Collegi de ha retrobat el sentit de la tradició en lal'Art Major de la Seda. L'arquitecte Jeroni seva técnica i en la seva concepció. Els seus r,Martorell, no tan sols va saber restablir la treballs en marbre, en terra cuita, en pedra,seva antiga forma a les parts de l'edifici ressuscitant un o nitre dels estils antics, són c^que foren restaurades, sinó que també va alguna cosa més que un pastitxo sense àni- qsaber — casa bon xic més difícil — inter- ma, són una nova creació d'aquell estil , on e

dpretor l'essència de l'estil d'aque ll a excel- trobareu aquell mateix escalf emocional quelent mostra de la nostra arquitectura civil I trobeu en les seves prad.uccions originals. C1

1a meitats del segle xvut, obra de Joan Gar- Les execucions de Serra no són una sen-trido, quan li calgué modifica;

de la seva estructura exterior ^,l ,d -diversos elements que les exi-gències de la seva habilitació I ^^ qI° a les neeessitats modernesol ligaven a transformar r r c

La part amés seriosa, però, fr sti la que representava més pe- ^ °fam

rill, era la construcció del nou ^,cd

cos d'edifici que s'havia d'ad-^^ rr lijuntar a l'antic. Calia que fos v a' tmés que un senzill estergtt del r• rque s'ampliava i , bo i modi6-.^,rcant la massa general d'a- xÑ,quest, calia també que no la ra r r ^canviés en tanta de manera "`^ tique li fes perdre totalment el^seu caràcter. Martorell es sor- 11> 1

atí bé de la seva comesa ; 1'afe- " x xgit fou fet, i ho • a ésser bar-

e

icment; l'assimilació demòna r .;^< Iles característiques de la cons- strucció de Garrido fou unacosa viva i ajustada. 'En mo-vinentar la massa general del'edifici — antigament adossa- e

1 da a d'altres construccions —,que formava un sol angle en I,dues fatxades, fent-lo plegar

1t° e

en altres diversos i diverses, ', t

li donà una nova gràcia que sa tFin arribava a destruir la sevaprimitiva concepció.

Perb la feina de Martorell la aEsra • més d'un aspecte hauriaestat impossible de dur a ter- a,^Fme si mo hagués pogut trobar áilauxiliars idonis per a 1'execu- áció dels seus plans. Per aixòés que l'arquitecte va volerconfiar la realització (1'aque-lles coses per a les quals esnecessitava més cera a perso-nes en les quals pogués con-fiar en absolut quant a laseva comprensió del que s'ha-via de fer i quant a capacitatd'efectuar-ho, persones a l'ar-bitri d e les quals pogués aban-lonar-se amb tota 1ranquil1ital.

No cal dir, doncs, que allà Esg'raJiats de Ferran Serra, a Pierao Martorell hagué de cercarnamb amés interès una perso-na que respongués al que es necessitava; zilla còpia d'uns determinats elements deco^fou en la 1° ir 1 referent a la restauració dols natius, expressius o representatius, sinó quevells esgrafiats de 1'editici i la invenció dels eón el producte duma assï mil urb u itenso dique havien d'ornamentar les noves fatxa- 1'esperit que els donà vida.

des que s'estaven construint. Els altres dc- Si ho poguérem vcure en la casa ele l'Arttalls, més dependents de la mateixa cons- lfajor de ila Seda, de Barcelona, ho hemtruoció i estructura de l'edifici, eren per pogut veure també a la fatxada del collee-aqucst mat cix motiu nata la seva inspiraciG eionista d'art senyor Martí Estany, a ladirecta ; i podia fixar-los ja per endavant, i vila de Piera; i en els diversos indrets deels seus realitzadors podien limitar-se a se- 1<i propi(tat del senyor Vícter Riu, a la n

les seves indicacions. toixa pobla ció, un aspecte de la qual publi-^L'cerafiat, en canvi, superposició orna- quem amb aquest fascicle.

mental plana, que no afecta per a res les Aquests bells, gravats damunt l'estuc quecondicions arquitectàniques d'allà on s'apli- realitza Serra, com diem rues amunt, res-ca, havia el "ésser un treball que fos exccu- susciten l'antic esperit i 1'a^ntiga técnica delstat per algú ben idoni, no tan sols amb 9a esgraliats catalans, aquells esgrafiats queeonoepoió general dels de l'edifici, sinó amb caracteritzaren durant el segle xvnl la dece-1'esperit de la seva restauració ; no tan sols ració exterior de' tantes Casés barceloninespossessor de tota la tècnica necessària, sinó I i de fora Barcelona, per om 's'anaren este-d'un gust segur i d'una comprensió exaett neo 1, di tantes .masies, acob la sova ahun-doi que s'havia de fer. I Ma rt orell troba dor ele símbols i allegories, amb la seva pro -aquest algú en la persona de Pescuitor Fer- fusió ornamental, amb els seus retallats,

ran Serra i Sala. amb els seus rascats, amb els seus con-A Ferran Serra fou doncs encarregada la trastos de clarobscur, amb les seves colum-

feina, i se'm sortí de •la manera que tots po- nas, carnvcdpies, gerres, garlandes, ciste-dem veure. Realitzà e'n l'antiga Casa dels líes, flors; fruita, angelets i uimfcs, tapant elVelers no tant una restauració precisa i fidel material més o menys noi que hi ha al seud'aquelles colossals cariàti eles, columnes, cis- dessota. Perduda ja completament aquestatepes i amarets, com una re-creació viva i tradició, és en les mans de Ferran Serrasentida del seu estil, que s'ha retrobat.

De les activitats de Ferran Serra, que h i Si Iba mereix l'artista que amb el seusabut assimilar-se l'esperit dels nostres vells esforç i el seu talent ha fet viure d'aquestaestils, cisellant la l)('11 1- a a 1a manera dels manera el seu treball actual amb l'ànimamestres gòtics i barrocs, treu bon partit el del bell barroc català, nuant el -vell i el nounostre servei de conservació de monuments, anrb unia feliç consecució, bé ha de meréi-enearregant-li feines delicades i de tant com- xer aplaudiment també el capteniment d'a-pramís com ho és, en un altre ram, aquesta quellcs persones que saben aprofitar les se-dels esgrafiats de la Casa dels Velers. Serra yes dots i li demanen que les exerceixi enha estudiat profundament les diverses tec- l'embelliment de llurs vivendes. Exempleniques antigues i els materials damunt els que podríem enfrontar amb el que ens da-quals eren exercitades, 'ha treballat llarga- nen tants propietaris que no tenen altre con-ment en estudis arqueològics i, sobretot, no capte de la seva funció social que el de l'os-s'ha cansat de dihuixar i d'observar les ca- tentació del seu mal gust amb les pensadesraoterístiques de tots dls models que li pas- sumptuàries més exorbitades i ridícules.saven per davant dels ulls. Ai)iM COSCOI T.

LA REPRESH D'UNA TRADICIÓ

Urli er&Ffl©r

SALA

Busqucts

Ha sortit el

Catàleg de l'Expo-sició Col lectiva

d'Art Català Actual

Visiten-lae

Próxima inauguració dèls

nous salons d'Exposició de

Mobiliaris

•Passeig de Gràcia, 36

7 ;^r

Suscríviu=vos a lLI R A. D O R

Corcs Catalanes, 589 = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Ei Sr .......................... ....................................................................................................................

que viu a .............................................................................................-............................................_........._

carrez.......-- ......:........................................... n,°............ es subscriu a MIRADOR

ve! preu fiicat de 3`50 pies, trimestre.

de....................................................... de 193....._Signatura

Anuncieu a "Mirador"

1:

RADIO I DISC OSL' aplicaciódel pla de Lucerna U\fl©tee r&©

El micròfon i la políticaDes de la darrera assemblea general queprecedia la Conferència de Lucerna, la UnióInternacional de Radiodifusió havia deciditde reunir-se a Amsterdam el mes d'octubrede 1933. Aquesta nova reunió és particular-ment important, ja que s'hi ha de decidirde portar a 'la pràctica el mou .pla de Lu-cerna per al repartiment de les longitudsd'ona, que deu aplicar-se el dia 15 de generde 1934 a les o h. i un. del temps mitjà deGreenwioh, és a dir, hora d'hivern aFrança.

El problema es fa més precís. iEl crnvenide Madrid, de desembre de 1932, haviaatribuït a les estacions un repartiment ambalgunes possibilitats de derogar-lo. IEn maigi jiuny de 1933 la Conferència de Lucernaprocedí a la delicada operació del reparti-ment de fregiiències ja definides a les emis-sores europees. Manca només que la Unió(internacional de Radiodifusió prengui totesles disposicions perquè posar-ho en pràcticaes pugui fer sense cap xoc.

ILa -comissió tècnica procedirà primeramenta un període d'assaigs, el qual serà conti-nuat si les mides preconitzades poden ésseraplicades sense cap mena d'inconvenient.Aquests són assaigs de sincronització, dedispositius d'estabilització i d'onàmetres,l'organització de lligams telegràfics i telefò-nics referent a posar en .pràctica aquest pla,estudis sobre 9a modulació, la propagacióde les ones i molts altres problemes.

Altrament, els tècnics són del parerd'aportar al pla de Lucerna tots els detallsque siguin necessaris per a les modifica-cions projectades a darrera hora i algunesa la lleugera, les conseqüències de les qualsno Iran pas estat prou sospesades. Cal tam-bé tenir en compte el factor temps, que per-metrà de disposar provisionalment freqüèn-cies atribuïdes a futures emissores, el fun-cionament de les quals no és pas imminent.

Manca encara que certs països donin lluradhesió al pla de Lucerna. Però no cal deses

-perar de portar-los a una millor compren-sió de l'interès general,

La Unió Internacional de Radiodifusió téde ,preocupar-se també dels relleus interna-cionals. Es sabut que aquesta organitzacióha debutat em juliol de I926 amb algunes((nits nacionals» difoses a raó d'una cadames. 'En maig de 1930, una extensió d'a-quest pla va ésser donada als concerts euro-peus amb una sala per a les principals emis-sores europees. Aquesta .pràctica ha estatpossib'te per 1'esta'bliment de xarxes de ca-bles telefònics especialment adaptats a lesnecessitats de la radiodifusió.

Una nova extensió consisteix en l'orga-nització de concerts internacionals , els re-lleus dels quals presenten algunes vegadesdificultats tècniques considerables per raó deles distàncies a cobrir i que exigeixen des-peses elevades de transmissió te efànica. Detotes .maneres, en un sol any, d'agostde 1932 a agost de 1933, més d'un ,programainternacional -ha estat posat cada dia a ladisposició de les emissores europees.

Tots els països no estan pas igualmentdisposats a utilitzar els rdlleus oferts per Ves-

jtranger. (Els que els utilitzen més són Ale-rnanya i Austria, Iugoslàvia, Gran Bre'ta-aya i Suïssa ; després segueixen Txecosilo-vàquia, Polònia, Noruega i després França,seguida d'13landa i Holanda.

La més gran dificultat està en l'extensiódels relleus internacionals als programesparlats. La qüestió lingüística pren alesho-res tota la seva importància. Des ddl puntde vista tècnic, cal preveure l'ús de dos eir-cuits telefònics especials.

D'una manera general, aquesta ordre deldia de qüestions pràctiques promet fer par-ticularment atraient la Conferència de 'laUnió Internacional de Radiodifusió a Ams-terdam.

MICHaL ADIQM

"7-

Historieta sense paraules

(Il Travaso delle Idee, Roma)

RECORDS DE DON JUAN—,Això són cartes d'amor de dones que

he conegut.—II aquesta pila més grossa?—Les factures!

(Ric et Rac, París)

-Per què l'has tractat de senyor presi-dent? -

—Un no sap mai.:. Es cubà, entens?

(Le Rire, París)

L'exemple de la ràdio alemanya és prouper a fastiguejar de la intromissió de la polí-tica en la ràdio . Però és que, a fi de comp-tes, la ràdio es pot desentendre de la .políti-ca? Si no es vol parlar de ciència o de tèc-nica pures, la cosa és impossible, ja que totaopinió sobre l'estat actual de les qüestionsés, directament o indirectament, política.

Hom ha llançat la fórmula: ((la ràdio nopot restar neutral , però ha d'ésser imparcial».Bonica. Però, pràcticament, fins a quin punté, realitzable?

Anglaterra, pàtria del :parlamentarisme,pot servir d'exemple al món. Ja és sabut queen les darreres campanyes electorals, el mi-cròfon de les emissores fou atorgat imparcial-ment als representants dels diferents partits.Doncs bé ; la B. B. C., d'acord amb el go-vern, acaba de fer més. Del ra d'octubre alq de desembre, cada dijous, un home políticexposarà davant ddl micròfon la seva mane-ra de compendre les qüestions actuals. Di-jous passat debutà Stanley Baldwin, con-servador. Avui, podrem sentir Georges Lans-bury, laborista. D'avui en vuit, J. H. Tho-mas, ministre de les Colònies. iEl i de no-vembre Arthur Greenwood, ministre de Sa-nitat, iEl 9, S. 'r. Oliver, del partit conser-vador, 'El i6, Herbert Samuel, del partit li

-beral. IEl 23, Walter Rrmciman, liberal. El30, Stafford Tripps, laborista. 1, finalment,ell 7 de desembre, un representant del governno designat encara, però que sembla que se-rà el mateix Mac Donald.

Una egperíència curiosaEl z d'octubre, a les o h, SS m., a l'ob-

sérvàtori astronòmic d'Arcetri s'ha fet unacuriosa experiència : ila captació d'un raig delluna i la seva transmissió .per T. S. F. alsEstats Units, en ocasió de la Diada Marconique es celebrava .a l'Exposició de Chicago.L'experiència, afavorida per la claredat delcel, ha reeixit. La llum (lunar, recollida en eltelescopi construït .per Galileu en 16o9, haestat projectada sobre una céllula fotoelèc-trica, i la vibració lluminosa s'ha transformaten vibració sonora la qual, transmesa pol-ca-

ble telefònic que uneix l'observatori d'Arcetria ]'estació d'ones curtes de Prato Smeraldo(prop de Roma), ha estat retransmesa peraquesta a Chicago.

Cal recordar que la illumimació dell'Expo-sició de Chicago fou encesa gràcies als raigsde l'estrella Arcturus, recollits per una cèllulafotoeléctrica.

El Teatre fonogràfícLouis Jouvet, creador de Knock a l'escena,

de Topaze a la :pantalla, demés d'actor és unhome intelligent..El temps que la seva pro-fessio d'actor li deixa lliure, el dedica a es-tudiar qüestions relacionades amb el seu artdecorat, posta en escena, illcminació, maqui

-nària, etc. Aficionat al fonògraf, fou un delsprimers (sobretot en 'la Judith de Giraudoux)de fer intervenir el disc en la posta en es-cena.

(Ara ha impressionat en disc dos fragmentsddl famós Knock de Jules Romains. PeròJouvet no podia resignar-se a recitar els tros-sos davant de l'enregistradora com si es tro

-bés davant del ,públic. Jouvet pretén que sóndues coses ben diferents, més ben dit, quehan d'ésser dues coses diferents, i ara esdedica a determinar les lleis, encara obscures,d'aquesta nova ramificació de l'art.

RealismeLa B. B. C. ha decidit de ti ansmetre al-

guns enregistraments d'òpera, perd ador-nant l'emissió d'una manera original, Així,abans que comenci ]'audició de l'obra, elradioient sent un disc reproduint els sorollsdels músics afinant llurs instruments, i des-prés -de cada acte, passa un disc d'aplaudi-ments. -

Per ara, el realisme no ha arribat més en-llà. Però potser un dia es voldrà portar fins ales darreres conseqüències, i aleshores elsradioients també sentiran la veu de la se-nyora del tercer rengle que no es pot estarde fer .ema observació sabre el vestit de lasenyora del davant, els passos d'algun es-pectador .que arriba tard, la tos incoercibled'un abonat, etc.

La PublicifafPublíca la informació 4 Comentaris i c'ol'la=mea completa, fanf II boració de les millorsínfernacional com .::: sígnafurespeninsular i local ' ` Gràfícs dacfualifaf

Llegiu =la avui i cada dia

—Papa, què és un monòleg?—Una cosa així com una conversa entre

ta mare i jo.

(Gringoire, París)

—Quina barra, venir a la cita sense afai-tar!

—'Et juro que a i'hora de la cita anavaben afaitat!

Ric et Rac, París)

—rI'renta-vuit graus, encara !—ah, i a l'ombra, senyor doctor!

(Gringoire, París)

-Què vols ser quan siguis gran?—iPolicia ciclista. Així es pot fugir més

' de pressa.(Ric et Rac, París)

'

f' / {?(. i'+ •. , \ ^\ 6

y °---:< 1

EL FISC NO TE iENTRANYES

L'inspector: — Sou vós que m'heu tretde •l'aigua amb una canoa automòbil?

—Sí.--d és vostra?—Sí.—1 com és que no està matriculada?

(Gringoire, París)

E:it en la midaCorbatee inarragab!ee

1 Pifamee a bon prea

JÀUME I, it

' . Telèfon 11655

IMPRESOS COSTANOu de la Rambla, 45

BARCELONA

—Per fundar el diari que tinc pensat, ca-len dues coses : talent i diners.

—4Estic disposat a ajudar-vos. Teniu di-ners?

(Ric et Rac, Paris)

—Deixa'm amagar els cigarrets, que noels trobi la mamà.

—.Tens por que et ,pegui?—No; que 'se'ls fumi.

(Mariarne, París)