cèntims pessetes trimestre SOTA EL SIGNE DE --- LA ... · Si certs dirigents de la polí-tica...
8
Sentit che ^a de la superioritat. Ni tampoc la nostra de- grandesa de Catalunya. El mal és que en matisació de la societat catalana. Una de- mocràcia com la nostra no pot ésser ene- mocràcia pot veure amb indiferència les ins- titucions t els homes represontatius quan aquests tenen la .passió del bé públic i la miga de les jerarquies quan elles són fruit creure que sigut la dels homes que militen de Governació — que havia de morir en home pertanyent a 1 "Esquerra digui al seu en el partit i compren el periòdic. Però si periodistes poden afirmar que un conseller plena joventut — mar no havia menjat ni begut tan bé com quan era conseller ; ï un altre dia trobarà graciós que un fil] d'un pare «papà». Aquesta mentalitat na volen aquest fet es pot donar, no troben estramy que a l'altra banda es puguin barrejar tota mena de nocions, conviure tota mena de polítiques, servit tot això amb uns esbufecs que no deixen veure el 'bosc. Es mentida que la política sigui un mer j oc d'interessos. Si fos així l'americanisme, que fracassa en el seu pafs d'origen, hagués arrelat en el nostre país i j.a sabem hi va passar de llarg. La nostra política exigeix que els .partits defensin idees, programes, doctrines. La nostra vida pública està me- diatitzada per mi.l reflexos instintius que són els sediments de la^nostra cultura dues vegades millenària. Perquè aquests instints de cultura són forts i autèntics, Catalunya ama la llibertat i la convieìència i la discus- sió és un goig. Si certs di ri gents de la polí- tica catalana es dignessin baixar dels pedes- t a ls que s'han fet fer, canviarien de con- ducta i ajudarien l'obra de reconstruoció que manca a Catalunya. }ïs passem la vida demanant una novella ;catalana, un teatre català com si la novelIá i el teatre fos pos- sible sense l'encontre de 'tendències i d'edu- cacions d'una societat. En comptes de solu- cionar el problema afinant la comprensió de Anys envera. El senyor Albert Rossinyol i les aforres vives,) surten de lüdolar firolecció la gent, la premsa i la política mantenen a Capitania els equívocs més innecessaris. Mentrestant Els lleures estiuencs conviden a la refle- xi ó i a l'anàlisi. No ens manquen temes, a Catalunya, on el repòs estiuenc arriba després d'un garbuig polític com no se'n recorden gaires. Si la lluita és um signe de vitalitat, la que acabem de mig resoldre hem de confessar que ens ha deixat un re- gust amarg. Des del nostre illot de sempre, lwIlticJ cataiana^ d la meitat e les nostres coses resulten de cartó. Teatre català tradúït del francès, no- les mostres lluites polítiques la manca d'idees vella catalana traduïda de l'anglès. correspon a la manca d'idees i l'objecció pan. Ens sembla que les consideracions que tidista' a la demagògia .més funesta. De les acabem de fer no són pas. del tot mals hu- jerarquies, les institucions els lsomes re- mors de rondinaire. Ens cal ,parar esment presentatius, tota democràcia n'és netes- que a Catalunya hi ha una opinió — culta sitada. I t selecta — que viu una mica inquietada del Però perquè puguin establir -se cal que el tombant estúpid de les nostres coses. Aques- Ara. .lfarrifeslació popular davant la Generalitat. joc de les idees sigui ampli i honest i la ta opinió, fet i fet, és el que aguanta el política no sigui un camp clos de velles país de les aventures dels uns i les estul- rancúnies interessades. Fa .més de mig any tortes dels altres. Aquesta opinió no ha Be- que un periòdic català de vella tradició dini- manat ni demana res. Però és just que els gent entreté els seus malaurats lectors amb que ho tenen a les mans tinguin l'habilitat una visió catastròfica i abjecta de la política de satisfer les seves exigències, amb la qual catalana. Mentre un dels seus líders passeja cosa el primer a guanyar serà la política els seus somnis d'intriga pels llacs vene- catalana i amb ella la Renaixença catala- cians i un altre nolieja el seu yacht amb nista a la qual han esmerçat la major part rumb a Mallorca, els seus incomparables dels seus sacrificis. LLIMANT ASPRORS —Vaja! Ja veig que caldrà llimar 4o4a la 1erramenEa fins que no quedí ni una engruna! no lE a Preu: 30 cèntims • Corts Catalanes, 5 89 . Tel. t1430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre o havia dit que Ca podia tenir l'ordre es seves mans? Qui h ' Any VI. Núm. 286 • Barcelona, dijou s, 26 de juliol de 1934 talunya públic SOTA EL SIGNE DE LA RENAIXENçA M --- 1CD LYunnvvn Prodigalitats Un lerrouxista de tota la vida, encara que mal conceptuat entre els seus correli- gionaris per haver-los compromès badant sempre en tots els diferents càrrecs públics que ha ocupat, explicava l'altre dia, en una tertúlia del aCasino dels Senvorsn de l'Es- querra, per què, malgrat tota la seva anti- patia per l'Emiliano, no ha seguit Martí- nez Barrio. — —Jo deia—, per damunt de tots els tràn- gols polítics, sóc un amic incondicional de clon Alejandro. Es un home d'un talent ex- traordinari, que es fa càrrec amb una gran rapidesa de tots els intrincats problemes que van a consultar -li. I després, té un cor que és una foguera abrandada en l'ara de l'a- mistat... —Això és política—interrompé um oient. —Això són bons sentiments 1 Mireu : 1'úl- tima vegada que vaig anar al seu despatx a fer-li una consulta, va venir a interrom- pre'ns el seu secretari, amb una carta a la mà : a¿Qué hay, Paco?)) ))Una mala noti- cia : Don Fulano acaba de perder a su es- posee y le escribe que se encuentra sin re- cursos para enterrarla dignamente.» La cara (le Lerroux va trasmudar -se. aq Pobre chico! Mándele cinco mil pesetas y dígale que iré a presidir el sepelio.), —Jo també vaig ser testimoni d'una es- cena com aquesta—digué um contertuli—, en el despatx d'En Cambó. m'b —I En Caó també va fer donar cinc mil pessetes? - Home, cinc mil pessetes, no;. però va escriure una carta perquè a la Casa de Ca- ritat - fessin l'enterrament a mitja tarifa. Anar al davanf Els dies en què era més tensa la tivantor originada per la llei de contractes de conreu entre la Generalitat i el Govern central, quan es parlava d'armes i d'independència nacional, conten que succeí aquesta anéc- dota. Una alta personalitat de Catalunya deia, amb el seu accent lleidatà, presidint una reunió d'homes públics —Perquè si hem de pendre les armes con- tra Espanya, jo, enteneu-ho bé, jo em po- saré al davant de tots. El diputat, conseller i socialista Comorera u)spuÚU=üo;, n:F 1-^restiuol^.r... Bona carrera Utta forta discussió té lloc en una penya del Cafè de la Rambla, entre un diputat de la Generalitat i l'actiu militant de la Unió Socialista anomenat Mussoles. El pri- mer diu, cridant que tothom ho sent — Perquè heu de saber que quan jo vaig ariban de l'exili, tot Catalunya parlava de mi. Però vaig ésser enfonsat; se'm va ofe- gar. Jo, eh?, vaig poder troncar el cercle de maons que m'anullava i em vaig elevar fins a esdevenir diputat. Eh? Només de- sitjo que el meu càrrec públic em duri uns quatre anys més i ja veureu com em pas - sejaré sempre rnés per Barcelona amb un Rulls... Ningú no va objectar-hi res perquè el bon diputat, tot exhibint el carnet de tal, ame- naçava de fer detenir aquell que s'oposés als seus lògics raonaments. Eleccions al C. A. D. C. 1. Cada any, en aquest temps, al Centre de Ilependents es celebren una sèrie d'assem- blees generals per tal de procedir reglamen- tàriament al canvi de càrrecs directius de les diverses Seccions. Com que aquesta en- titat compta els socis a milers, les votacions d'elecció són força laborioses. Per tal d'abreujar el mecanisme electoral, INDISCRET boro cota en sis urnes diferents. La .pugna que hi ha entre els actuals dirigents i els qui formen la Minoria d'Oposició, és vis- tent en els resultats que surten de les dites urnes ; com més antic és el número d'ingrés que tenen els votants, els vots són favora- bles al C. D., i viceversa. L'urna primera, que abraça els socis com -presos fins al número 5,000, sempre és cau- sa de discussions i d'aldarulls. Qnte si Tal és burgès i no pot votar, i que si Tal Altre també... Aquesta urna és coneguda amb un nom ben irònicament sortós. Hom l'anomena d'urna del carrer de Casp». La raqueta i la finança Les raquetes de més alta categoria a les pistes de Sitges són avui dia les dels se- nyors Vidal i Guardiola- Gallart i Tallada- Solà de Cañizares. Diumenge hagué de celebrar-se una re- nyida competició que ha desvetllat una ex- pectació inoïda, a l'extrem que s'han realit- zat apostes crescudes, la majoria de les quals hait estat a favor de la primera pa- rella esmentada. Un admirador de l'arcàngel de les finan- ces, en relatar la predilecció de què aquest és objecte, remarcà —No hi ha ningú que el pugui abatre; si sno, que ho preguntin a En Maynés ! Sitges = Hollywood Les semblances que s'estableixen entre Sitges i 'Hollywood són bastant justificades. A 1a Platja d'Or és a punt d'imposar -so també una campanya de depuració, degut a la manera descordadíssima que caracte- ritza els nedadors de la piscina, puix que si un nu femení sempre resulta una visió agra -dable, més encara després de l'obligada de- pilació, en canvi el nu dels mascles esdevé repugnant per a ambdós sexes, particular- ment quan es porten vestits de bany deixats anar i no s'empra mai el barnús. —L'altre dia, com fos que una anglesa familiaritzada amb les platges de moda més liberals, se'n queixés a un cicerone, aquest volgué justificar-se --Sunny Sj ain's things... —Fes, very dirty things!—replicà la dama. T tro en-i-' ' P rrxfi^ un r cwr yuç vocal de la dita junta, tot planyent -se de cer- tes desviacions de la democràcia. Aquest regidor té un xofer molt demò- crata, a la seva manera, i quan. en pujar a l'auto li diu, .per exemple —A l'Ajuntament. --- D'acord— contesta el xofer. Nofes judicials Del nou jutge de Sitges, del qual no sa- bem res, per ara, ni en bé ni en mal, ens plau de reproduir aquesta frase que pro- nuncià comentant la seva designació —Ara farem justicia de la fina! Coses d'En Mir Joaquim Mir torna — si ano hi és ja a hores d'ara — a pintar a Andorra. No fa pas gaires dies parlava a uns amics de la seva darrera estada a aquella República i les anècdotes, naturalment, li Fluïen a cor que vols : —La gent — deia -- té confusions parado- xals. Un dia se m'acosta un badoc tem diu per sobre l'espatlla : «Oi que .pinta allò d'allà davant ?» . I com que tot dient -me això signava el revés del que jo pintave, Ii vaig haver de respondre una mica sec :«No, que I » nto allò d'allà darreran• 1'ambé abunden —diu En Mir — els ba- docs escèptics, que a mi són els que em desesperen més. Aquells desconfiats que, amb les mans darera l'esquena, deixen anar amb una certa murrieria —Ara ho embasta una mica per recor- dar-se'n, però després, oi que ho acabarà a casa?..." *x^ A Andorra — prossegueix el .màgic de la pintura, com li diuen a Madrid — un dia també va dir -me un espectador que feia es- tona que s'admirava del gruix de pintura que posava a la tela —d ara, quan sou a casa, la feina que deveu tenir a planxar-ho tot això! Aquell dia — ens conta — ,pintava situat al bell mig d'un típic carrer d'Andorra, quan tot de sobte vaig adonar -me que ve- nia de dret al meu cavallet una vaca enor- me, seguida d'un home indiferent que la conduïa. Com que la vaca no semblava dis- posada a alentir les seves passes ni el pro- pietari a exigir-li semblant delicadesa, vaig estar a punt de dedicar una frase gruixuda davant de tanta indiferència. Però varen detenir-me a temps —Per n'amor de Déu, senyor Mir — em féu un andorrà —, no s'embranqui ; miri que el de la vaca és el president de la Re- pública... Sant Crisfòfol EI nostre collaborador Guas p , parlant de teatre valencià, deia que el xofer ! Enric Bel- tran, autor de Ratolins de casa borur havia dedicat els aplaudiments del públic barce- lonf a Sant Cristòfol, pa tr ó dels xofers. Del Montepiu de Sant Cristòfol (xofers de Barcelona) ens'. comuniquen que aquells aplaudiments formi dedicats a l'esmentada. associació. Queden complaguts els xofers. sense excedir-nos en declamacions inneces- sàries, però acceptant els fets i traduint -los a favar del catalanisme, hem pogut assis- tir a Pespectacle de veure's -desplegar els homes i els partits animats d'una febreta de rancúnia que posava .més sinceritat en Ilurrs paraules, Potser és impaciència trac tar des d'ara d'esoatir situacions i deduir valors de les lluites . passades. Per .al comen- tariata polític, però, cap goig superior a aquest intrigar constant sobre els valors tl , €>CX r7t>ur k , ^:--,,r°z ^a2 Cr3.``r ,,,. 1 de fet només cal aturar-se un moment per descobrir que les lluites polítiques han marcat una divisòria tan profunda entre els procediments, els homes i els partits polí- tics que, mirat Catalunya endins, ens ofe- reixen la perspectiva d'una naixença de la política catalana. Tots els partits polítics catalans vivien una mica del que havien estat o pretenien haver estat abans de la República. De fet, però, convivien diantre tots els partits mai - entesos i illusions que la política abstracta anava mantenint. L'aliat principal que aquesta política abstracta va trobar, foren desencerts formidables de Govern que topa- ven .amb força contra les habituds d'ordre i de .moderació dels catalans . Totes les teo- ries, si na són igualment bones, són almenys igualment brillants. Però, ens sembla infle- cessari repetir que la política catalana que ha obtingut i continuarà obtenint èxits i su- ports populars serà la que s'avingui, amb aquesta idtosvneràsia nostra que vol una ad- ministració pública com una administració pairal. Al català només el partit que li sabrá presentar comptes nets serà el seu partit. Sigui dit això entre paréntesis i com un bon consell que voldríem veure acceptat. Avui s'han dissipat malentesos, els par- tits s'han hagut de mostrar el que eren, els homes ham deixat els cosmètics de l'ha- bilitat per dañar la cara. Amb tots els , ma- tisos que vulgueu, aquest conflicte marca una empenta profunda en la vida de Cate- lunya i assenyala el fet d'una incorpgració dels destins del nostre poble en l'òrbita na- cional. Una doctrina política neix al marge d'una situació vital. Cap prodigi d'especulació no pot donar vida a allò que, abans que res, és instint i passió. IEl que cap poble no ha fet és deixar que una situació vital, un apas- nonament collectiu, es perpetués amorfa- ment, sense donar -li forma, que és tant com dir civilització. Aquest fet vital damunt el qual ens cal Construir el destí de Catalunya és la incor- poració del nostre fet nacional en el con- cert hispànic. Ens cal revisar l'obra dels qui, precedint -nos, saberen infundre novia vida a un cos decaigut. Pi i Margall, Torras i Bages, Almirall, Prat de, la Riba, tota aquesta corrua de noms gloriosos demanen que s'obrin llurs obres i surtin en les nos- tres discussions de cada dia. EI que no cal acceptar de cap manera és que algu pugui pensar que la nostra habi- tud de tothom parlar a tothom, l'absència de fórmules i de títols, no comporti una A la pàgina z: Llàstima de René Cleir! Un matrimoni civil a Sant Esteve d'En Bas, per Just Cabot, A la pàgina 3: EI secret d'Anglaterra a I'India. L'allibe= rament de Vallabhai Patel, per Miquel Capdevila. A la pàgina 6: EI model de la Hiparxiologia; per Francesc Pujols.
Transcript of cèntims pessetes trimestre SOTA EL SIGNE DE --- LA ... · Si certs dirigents de la polí-tica...
Sentit che ^a
de la superioritat. Ni tampoc la nostra de-
grandesa de Catalunya. El mal és que en
matisació de la societat catalana. Una de-mocràcia com la nostra no pot ésser ene-
mocràcia pot veure amb indiferència les ins-titucions t els homes represontatius quanaquests tenen la .passió del bé públic i la
miga de les jerarquies quan elles són fruit
creure que sigut la dels homes que militen
de Governació — que havia de morir en
home pertanyent a 1 "Esquerra digui al seu
en el partit i compren el periòdic. Però si
periodistes poden afirmar que un conseller
plena joventut — mar no havia menjat nibegut tan bé com quan era conseller ; ï unaltre dia trobarà graciós que un fil] d'un
pare «papà». Aquesta mentalitat na volen
aquest fet es pot donar, no troben estramyque a l'altra banda es puguin barrejar totamena de nocions, conviure tota mena depolítiques, servit tot això amb uns esbufecsque no deixen veure el 'bosc.
Es mentida que la política sigui un merj oc d'interessos. Si fos així l'americanisme,que fracassa en el seu pafs d'origen, haguésarrelat en el nostre país i j.a sabem hi vapassar de llarg. La nostra política exigeixque els .partits defensin idees, programes,doctrines. La nostra vida pública està me-diatitzada per mi.l reflexos instintius quesón els sediments de la^nostra cultura duesvegades millenària. Perquè aquests instintsde cultura són forts i autèntics, Catalunyaama la llibertat i la convieìència i la discus-sió és un goig. Si certs dirigents de la polí-tica catalana es dignessin baixar dels pedes-tals que s'han fet fer, canviarien de con-ducta i ajudarien l'obra de reconstruoció quemanca a Catalunya. }ïs passem la vidademanant una novella ;catalana, un teatrecatalà com si la novelIá i el teatre fos pos-sible sense l'encontre de 'tendències i d'edu-cacions d'una societat. En comptes de solu-cionar el problema afinant la comprensió de
Anys envera. El senyor Albert Rossinyol i les aforres vives,) surten de lüdolar firolecció la gent, la premsa i la política mantenena Capitania els equívocs més innecessaris. Mentrestant
Els lleures estiuencs conviden a la refle-xió i a l'anàlisi. No ens manquen temes,a Catalunya, on el repòs estiuenc arribadesprés d'un garbuig polític com no se'nrecorden gaires. Si la lluita és um signe devitalitat, la que acabem de mig resoldrehem de confessar que ens ha deixat un re-gust amarg. Des del nostre illot de sempre,
lwIlticJ cataiana^
dla meitat e les nostres coses resulten decartó. Teatre català tradúït del francès, no-
les mostres lluites polítiques la manca d'idees vella catalana traduïda de l'anglès.correspon a la manca d'idees i l'objecció pan. Ens sembla que les consideracions quetidista' a la demagògia .més funesta. De les acabem de fer no són pas. del tot mals hu-jerarquies, les institucions els lsomes re- mors de rondinaire. Ens cal ,parar esmentpresentatius, tota democràcia n'és netes- que a Catalunya hi ha una opinió — cultasitada. I t selecta — que viu una mica inquietada del
Però perquè puguin establir-se cal que el tombant estúpid de les nostres coses. Aques-
Ara. .lfarrifeslació popular davant la Generalitat.
joc de les idees sigui ampli i honest i la ta opinió, fet i fet, és el que aguanta elpolítica no sigui un camp clos de velles país de les aventures dels uns i les estul-rancúnies interessades. Fa .més de mig any tortes dels altres. Aquesta opinió no ha Be-que un periòdic català de vella tradició dini- manat ni demana res. Però és just que elsgent entreté els seus malaurats lectors amb que ho tenen a les mans tinguin l'habilitatuna visió catastròfica i abjecta de la política de satisfer les seves exigències, amb la qualcatalana. Mentre un dels seus líders passeja cosa el primer a guanyar serà la políticaels seus somnis d'intriga pels llacs vene- catalana i amb ella la Renaixença catala-cians i un altre nolieja el seu yacht amb nista a la qual han esmerçat la major partrumb a Mallorca, els seus incomparables dels seus sacrificis.
LLIMANT ASPRORS—Vaja! Ja veig que caldrà llimar 4o4a la 1erramenEa fins que no quedí ni una engruna!
nolEa
Preu: 30 cèntims • Corts Catalanes, 589 . Tel. t1430 • Subscripció: 3`50 pessetes trimestre
o havia dit que Capodia tenir l'ordrees seves mans?
Qui h '
Any VI. Núm. 286 • Barcelona, dijous, 26 de juliol de 1934
talunya
públic
SOTA EL SIGNE DE LA RENAIXENçA M--- 1CDLYunnvvnProdigalitats
Un lerrouxista de tota la vida, encaraque mal conceptuat entre els seus correli-gionaris per haver-los compromès badantsempre en tots els diferents càrrecs públicsque ha ocupat, explicava l'altre dia, en unatertúlia del aCasino dels Senvorsn de l'Es-querra, per què, malgrat tota la seva anti-patia per l'Emiliano, no ha seguit Martí-nez Barrio.
——Jo deia—, per damunt de tots els tràn-gols polítics, sóc un amic incondicional declon Alejandro. Es un home d'un talent ex-traordinari, que es fa càrrec amb una granrapidesa de tots els intrincats problemes quevan a consultar -li. I després, té un cor queés una foguera abrandada en l'ara de l'a-mistat...
—Això és política—interrompé um oient.—Això són bons sentiments 1 Mireu : 1'úl-
tima vegada que vaig anar al seu despatxa fer-li una consulta, va venir a interrom-pre'ns el seu secretari, amb una carta a lamà : a¿Qué hay, Paco?)) ))Una mala noti-cia : Don Fulano acaba de perder a su es-posee y le escribe que se encuentra sin re-cursos para enterrarla dignamente.» La cara(le Lerroux va trasmudar-se. aq Pobre chico!Mándele cinco mil pesetas y dígale que iréa presidir el sepelio.),
—Jo també vaig ser testimoni d'una es-cena com aquesta—digué um contertuli—,en el despatx d'En Cambó.
m'b—I En Caó també va fer donar cincmil pessetes?
- Home, cinc mil pessetes, no;. però vaescriure una carta perquè a la Casa de Ca-ritat - fessin l'enterrament a mitja tarifa.
Anar al davanfEls dies en què era més tensa la tivantor
originada per la llei de contractes de conreuentre la Generalitat i el Govern central,quan es parlava d'armes i d'independèncianacional, conten que succeí aquesta anéc-dota.
Una alta personalitat de Catalunya deia,amb el seu accent lleidatà, presidint unareunió d'homes públics
—Perquè si hem de pendre les armes con-tra Espanya, jo, enteneu-ho bé, jo em po-saré al davant de tots.
El diputat, conseller i socialista Comorerau)spuÚU=üo;, n:F 1-^restiuol^.r...
Bona carreraUtta forta discussió té lloc en una penya
del Cafè de la Rambla, entre un diputatde la Generalitat i l'actiu militant de laUnió Socialista anomenat Mussoles. El pri-mer diu, cridant que tothom ho sent
— Perquè heu de saber que quan jo vaigariban de l'exili, tot Catalunya parlava demi. Però vaig ésser enfonsat; se'm va ofe-gar. Jo, eh?, vaig poder troncar el cerclede maons que m'anullava i em vaig elevarfins a esdevenir diputat. Eh? Només de-sitjo que el meu càrrec públic em duri unsquatre anys més i ja veureu com em pas -sejaré sempre rnés per Barcelona amb unRulls...
Ningú no va objectar-hi res perquè el bondiputat, tot exhibint el carnet de tal, ame-naçava de fer detenir aquell que s'oposésals seus lògics raonaments.
Eleccions al C. A. D. C. 1.
Cada any, en aquest temps, al Centre deIlependents es celebren una sèrie d'assem-blees generals per tal de procedir reglamen-tàriament al canvi de càrrecs directius deles diverses Seccions. Com que aquesta en-titat compta els socis a milers, les votacionsd'elecció són força laborioses.
Per tal d'abreujar el mecanisme electoral,
INDISCRET
boro cota en sis urnes diferents. La .pugnaque hi ha entre els actuals dirigents i elsqui formen la Minoria d'Oposició, és vis-tent en els resultats que surten de les ditesurnes ; com més antic és el número d'ingrésque tenen els votants, els vots són favora-bles al C. D., i viceversa.
L'urna primera, que abraça els socis com-presos fins al número 5,000, sempre és cau-
sa de discussions i d'aldarulls. Qnte si Talés burgès i no pot votar, i que si Tal Altretambé...
Aquesta urna és coneguda amb un nomben irònicament sortós. Hom l'anomenad'urna del carrer de Casp».
La raqueta i la finançaLes raquetes de més alta categoria a les
pistes de Sitges són avui dia les dels se-nyors Vidal i Guardiola-Gallart i Tallada-Solà de Cañizares.
Diumenge hagué de celebrar-se una re-nyida competició que ha desvetllat una ex-pectació inoïda, a l'extrem que s'han realit-zat apostes crescudes, la majoria de lesquals hait estat a favor de la primera pa-rella esmentada.
Un admirador de l'arcàngel de les finan-ces, en relatar la predilecció de què aquestés objecte, remarcà
—No hi ha ningú que el pugui abatre;si sno, que ho preguntin a En Maynés !
Sitges = Hollywood
Les semblances que s'estableixen entreSitges i 'Hollywood són bastant justificades.A 1a Platja d'Or és a punt d'imposar -sotambé una campanya de depuració, deguta la manera descordadíssima que caracte-ritza els nedadors de la piscina, puix que siun nu femení sempre resulta una visió agra
-dable, més encara després de l'obligada de-pilació, en canvi el nu dels mascles esdevérepugnant per a ambdós sexes, particular-ment quan es porten vestits de bany deixatsanar i no s'empra mai el barnús.
—L'altre dia, com fos que una anglesafamiliaritzada amb les platges de moda mésliberals, se'n queixés a un cicerone, aquestvolgué justificar-se
--Sunny Sj ain's things...—Fes, very dirty things!—replicà la dama.
T tro en-i-' ' P rrxfi^ un r cwr yuçvocal de la dita junta, tot planyent-se de cer-tes desviacions de la democràcia.
Aquest regidor té un xofer molt demò-crata, a la seva manera, i quan. en pujar
a l'auto li diu, .per exemple—A l'Ajuntament.--- D'acord— contesta el xofer.
Nofes judicialsDel nou jutge de Sitges, del qual no sa-
bem res, per ara, ni en bé ni en mal, ensplau de reproduir aquesta frase que pro-
nuncià comentant la seva designació—Ara farem justicia de la fina!
Coses d'En MirJoaquim Mir torna — si ano hi és ja a
hores d'ara — a pintar a Andorra. No fapas gaires dies parlava a uns amics de laseva darrera estada a aquella República iles anècdotes, naturalment, li Fluïen a corque vols :
—La gent — deia -- té confusions parado-xals. Un dia se m'acosta un badoc temdiu per sobre l'espatlla : «Oi que .pinta allòd'allà davant ?»
. I com que tot dient-me això
signava el revés del que jo pintave, Ii vaig
haver de respondre una mica sec :«No, queI » nto allò d'allà darreran•
1'ambé abunden —diu En Mir — els ba-docs escèptics, que a mi són els que emdesesperen més. Aquells desconfiats que,amb les mans darera l'esquena, deixen anaramb una certa murrieria
—Ara ho embasta una mica per recor-dar-se'n, però després, oi que ho acabarà
a casa?..." *x^A Andorra — prossegueix el .màgic de la
pintura, com li diuen a Madrid — un diatambé va dir-me un espectador que feia es-tona que s'admirava del gruix de pintura
que posava a la tela—d ara, quan sou a casa, la feina que
deveu tenir a planxar-ho tot això!
Aquell dia — ens conta — ,pintava situatal bell mig d'un típic carrer d'Andorra,quan tot de sobte vaig adonar-me que ve-nia de dret al meu cavallet una vaca enor-me, seguida d'un home indiferent que laconduïa. Com que la vaca no semblava dis-posada a alentir les seves passes ni el pro-pietari a exigir-li semblant delicadesa, vaigestar a punt de dedicar una frase gruixuda
davant de tanta indiferència. Però varen
detenir-me a temps—Per n'amor de Déu, senyor Mir — em
féu un andorrà —, no s'embranqui ; mirique el de la vaca és el president de la Re-pública...
Sant CrisfòfolEI nostre collaborador Guasp , parlant de
teatre valencià, deia que el xofer !Enric Bel-tran, autor de Ratolins de casa borur havia
dedicat els aplaudiments del públic barce-lonf a Sant Cristòfol, pa tró dels xofers.
Del Montepiu de Sant Cristòfol (xofersde Barcelona) ens'. comuniquen que aquellsaplaudiments formi dedicats a l'esmentada.associació.
Queden complaguts els xofers.
sense excedir-nos en declamacions inneces-sàries, però acceptant els fets i traduint-losa favar del catalanisme, hem pogut assis-tir a Pespectacle de veure's -desplegar elshomes i els partits animats d'una febretade rancúnia que posava .més sinceritat enIlurrs paraules, Potser és impaciència tractar des d'ara d'esoatir situacions i deduirvalors de les lluites . passades. Per .al comen-tariata polític, però, cap goig superior aaquest intrigar constant sobre els valorstl , €>CX r7t>urk, ^:--,,r°z ^a2 Cr3.``r ,,,.
1 de fet només cal aturar-se un momentper descobrir que les lluites polítiques hanmarcat una divisòria tan profunda entre elsprocediments, els homes i els partits polí-tics que, mirat Catalunya endins, ens ofe-reixen la perspectiva d'una naixença de lapolítica catalana.
Tots els partits polítics catalans vivienuna mica del que havien estat o pretenienhaver estat abans de la República. De fet,però, convivien diantre tots els partits mai -entesos i illusions que la política abstractaanava mantenint. L'aliat principal queaquesta política abstracta va trobar, forendesencerts formidables de Govern que topa-ven .amb força contra les habituds d'ordrei de .moderació dels catalans . Totes les teo-ries, si na són igualment bones, són almenysigualment brillants. Però, ens sembla infle-cessari repetir que la política catalana queha obtingut i continuarà obtenint èxits i su-ports populars serà la que s'avingui, ambaquesta idtosvneràsia nostra que vol una ad-ministració pública com una administraciópairal. Al català només el partit que li sabrápresentar comptes nets serà el seu partit.Sigui dit això entre paréntesis i com un bonconsell que voldríem veure acceptat.
Avui s'han dissipat malentesos, els par-tits s'han hagut de mostrar el que eren,els homes ham deixat els cosmètics de l'ha-bilitat per dañar la cara. Amb tots els , ma-tisos que vulgueu, aquest conflicte marcauna empenta profunda en la vida de Cate-lunya i assenyala el fet d'una incorpgraciódels destins del nostre poble en l'òrbita na-cional.
Una doctrina política neix al marge d'unasituació vital. Cap prodigi d'especulació nopot donar vida a allò que, abans que res,és instint i passió. IEl que cap poble no hafet és deixar que una situació vital, un apas-nonament collectiu, es perpetués amorfa-ment, sense donar-li forma, que és tant comdir civilització.
Aquest fet vital damunt el qual ens calConstruir el destí de Catalunya és la incor-poració del nostre fet nacional en el con-cert hispànic. Ens cal revisar l'obra delsqui, precedint-nos, saberen infundre noviavida a un cos decaigut. Pi i Margall, Torrasi Bages, Almirall, Prat de, la Riba, totaaquesta corrua de noms gloriosos demanenque s'obrin llurs obres i surtin en les nos-tres discussions de cada dia.
EI que no cal acceptar de cap manera ésque algu pugui pensar que la nostra habi-tud de tothom parlar a tothom, l'absènciade fórmules i de títols, no comporti una
A la pàgina z:
Llàstima de René Cleir! Un matrimoni
civil a Sant Esteve d'En Bas, per Just
Cabot,
A la pàgina 3:
EI secret d'Anglaterra a I'India. L'allibe=rament de Vallabhai Patel, per Miquel
Capdevila.
A la pàgina 6:
EI model de la Hiparxiologia; per
Francesc Pujols.
L'horror a un nom
—Per cert va seguir el que tenia e1 lli-bre a les mans--que Gaziel, que dedica totauna pàgina a explicar el turment sofert, noescriu ni una sola vegada el nom de, lesxinxes. Hi dóna tombs elegants i perifràs-tics. Vegeu
«Apenas estaba acostado y en vísperas deconciliar el sueño, cuando sentí un escozormuy vivo en la parte más tierna del cuello.No hice caso, y me dije que las aguas fres-cas del Megaspileon o el vino resinado ha-brían corrompido la pureza natural de misangre.
))Pero a los pocos instantes la comezón seme propagó a todo el cuerpo y se hizo irre-sistible. Me levanté azarado, barruntando laverdadera causa de tan extraños hormi-gueos. Rasgué algunos fósforos precipitada-mente, y a su luz funeral vi que mi camaestaba poblada de esos bichos soeces que noes necesario mentar, porque ya los delatansus obras.»
CONTINENTALClarís, 5. = Telèfon 19163
BARCELONA
r ! AWM)]i1
Les 4aronges d'En Brunef
Manuel Brunet ha escrit un article on fairas elogis desmesurats de les taronges pa-lestinenques i blasma les valencianes, totafirmant que, a desgrat d'haver-se'n fet ungran tip a la plana de Saron, no n'hi sortícap d'agre.
—Xe, jos ha tornat ben agretxat !--ex-clamà 'En Duran i Tortajada, en assaben-tar-se'n.
Una setmana dissortada
La setmana política que recensiona LaVeu, diumenge darrer, no va enlloc. El re-dactor vol parlar del plet Govern de Ma-drid-Generalitat i es repensa perquè la direc-ció del diari s'ha imposat un silenci absolutsobre aquest tema.
Després fa saber que el Govern de Ma-drid ha acordat ]'emissió d'un emprèstit de250 milions de pessetes en Obligacions delTresor quatre i mig per cent, quan ja feiatres dies que estava cobert. Però el bo delcas és que entre les característiques de l'ope-ració, assenyala que el tipus d'emissió ésa 90, quan .fins els que van a .peu saben queha estat a la par.
—Ara sí que cree que 'En Brunet no tallacupó!-féu, irònic, En Bausili.
Una conversa sobre
LLASTIMA DE PENE CLAIR!
LÄI'E IUTIY
Un matrimoni civil a St. Estove d'En Bas La feina de l'estiu. — (( Què faràs aquestestiu ?n, em pregunten moltes persones co-negudes, amb aquella impertinència, ambaquella crueltat de l'home que creu que al'estiu s'ha de fer alauma cosa I lo.pobre
La participació de casament havia estattramesa als diaris, acompanyada d'un fullde color carbassa que deia com a títol Festade Germanor d'Esquerra. Tant en l'un im-près com en l'altre, cada vegada que es faconstar — i se n'estan tan poc com poden —que la cerimònia serà civil, aquesta paraulaés escrita totalment en majúscules. Invitenal casament, que s'ha de celebrar el is dejuliol, demés dels interessats, els senyorsMiquel Samtaló, Antoni Dot-Arxé i XavierCasademont, padrí i testimonis del nuvi
on ha vingut. No es pot saber encara — imolt .més no volent preguntar gaire — quèpassa, però s'ensuma que alguna cosa moguixa.
El fotògraf s'entreté retratant uns captai-res fotogènics, de grans barbes, quan el més
j ove dels vestits de negre em fa senyal ambels guants que no abandona ni per cargo-lar especials l'un darrera l'altre, però quetampoc es posa mai.
—Vostès són periodistes?—Sí, senyor. De Barcelona.
que li faig, perquè és una confidència quem'han fet a mi de bona tinta, pot ésser-lid'utilitat.
Em cal correspondre amb frases d'agraï-ment i de plany.
—Es una fatalitat imprevisible...—JEs clar ; no anàvem pas a deixar-ho per
a un altre dia. Tot està a punt... Ara por-taran el que regalen els .altres...
I seguim esperant al peu de la carretera.Vist perú que al cap d'una bella estona l'únicauto que ha passat és una infame cafetera
de mig l'únic que per 'so fer a l'estiués tre-hallar tan poc com pugui, que és exacta-ment igual que el que faig a la primaverao a l'hivern, que és el que faig sempre.Fora d'aixa, que és la qtiestió primordial,no veig la necessitat de fer cap cosa extra-ordinària, ni de forçar la imaginació o 1'e.conomia amb una tombarella pirotècnicaque deixi parada a la gent. Hi ha moltís-simes persones que esperen l'estiu com unoasi de felicitat, dintre la mastegada i apor.rimada tristesa de l'any. Hi ha qui espera
La cerimònia civil
Meffaspíteon
En un grup de periodistes, reunits a l'Ate-neu, es parlava dels esdeveniments del dia.Un deis presents, aficionat als fets interna-cionals que no siguin polítics, va fer notarla importància de l'incendi del monestirgrec de Megaspileon, una de les grans ins-titucions monacals de la Grècia antiga, queva jugar un paper important en la revoltade 1821 que alliberà Grècia del jou turc.
I es posà a lamentar-se que la pobresa delperiodisme barceloní no li hagués permèsvisitar la Grècia.
--aDancs, mira—li va respondre .un delscompanys—, Gaziel ha estat més sortós, carl'any 1915 va visitar Megaspileon. Ho re-cordo perquè la crónica en què ho explicàfou de les més pintoresques i encertades en-tre les del .principi de la iGran Guerra. Se-gurament és al llibre De Parlis a Monastir.
Fou demanat el llibre i llegida la crànicaen qué Gaziel confessà que va caure—és adiir, va pujar—a Megaspileon per pura ca-sualitat i sense noció del que era el mo-e estir.
—I després diran que la casualitat no és
la fada padrina dels periodistes—va comen-tar un altre dels presents—. Tu que ho hasdesitjat tota la vida no has pogut veure elsmonestirs grecs, i Gaziel que tlavorsera uncronista solament preocupat de les batalles
de la política internacional, es trobà, sen-se proposar-s'ho, al monestir de Megaspi-leon, escriví dues cròniques encertades irebé d'un monjo l'explicació que li servi,com el fil d''Arianna a Teseu, per a desem-pallegar-se de les confusions i dificultats dela política grega.
Incendi necessari—Quina satisfacció haurà tingut Gaziel!
—va interrompre sobtadament el periodistaque havia agafat el llibre i el fullejava rfipi-
--cerque T'hothe net que en les peregrina-cions de la seva vida ha hagut d'elnduraruna nit de xinxes no ho pot oblidar maii concep una rancúnia inextingible contrael llac on les seves xinxes tonen llur reialme.Si n'hi havia tantes com refereix, nomésel foc podia triomfar i ]'incendi era neces-sari.
Ezít en le midaCorbates inarmleblee
' Pijames • bon yraa
JÀUME T, 11
' Telèfon 11655
Vista general de Sant
Lluís •Prcunés, Josep Mascort i Josep Fàbre-gas, padrí i testimonis de la núvia, r, en 1lletra més petita, els familiars, els companysde magisteri del contraent, els centres polí- atics, esperen que els honorarcu amh da vos-tra companyonia )) .
Potser que ens decidíssim a honorar tanconspícues persones -. vàrem .pensar—, tantmés que el prospecte ja indica a quin preui on es poden adquirir els tiquets de ul'àpatde germanor esquerrana».
Era lícit d'imaginar-se per endavant queaquesta cerimònia civil seria un veritableescàndol en un poble de la comarca d'Olot,i que precisament par això se li havia vol-gut donar el caràcter d'ostentació, gairebéde tràgala, que la participació i el programade la festa prometien.
Aaa ibar a Sant Esteve d'iEn Bas des deBarcelona no és pas unacosa excessivamentcómoda. Sort de la contemplació del pai-satge, durant la •cinquantena de quilòmetresque hi ha de Vic al poble on anava a tenirlloc un acte cívic que es volia rodejar de lamajor exemplaritat. O contemplar el pai-sat,ge, o llegir el diari, perquè un retol, es-maltat, de l'autobús avisa textualment : xoruMA i ESCUPI .(i no volem pas dir que aques-íña; 'á"les óñ é: t^rribádá de Comissions,delegats, companys professionals, i demésinvitats, amb banderes.» Tenim temps,dones, de voltar pel .poble que veiem a pocadistància de la carretera on ens ha deixatl'auto de línia, un poble dalt d'un turonet,al mig d'una petita vall on juga tota lagamma dels verds.
Aviat l'hem voltat tot, per uns carreronsque de vegades passen sota voltes, i sem-pre són costeruts, empedrats amb ,palets decanteíl, estrets i tortuosos. Un poble onsempre es té un peu més alt que l'altre idel qual Pedro Rico, per exemple, no podriaésser alcalde.
Totes les plaques que donen nom als car-rers són noves de trinca : Francesc Macid,
Galán i Garcia H., Ferrer Guàrdia, Salme-rón, Pau Iglesias, Pi i Margall, tç d'Abril,
,' de Maig, Clavé, Guimerà, Plaça de laRepública (davant de l'església, natural-ment). En una cantonada, per les rajolesque queden, es constata 1"ex-existència d'unCarrer de l'Angel que el laïcisme mumici-pal ha suprimit.
Però aquelles plaques sovint són posadessota un nínxol amb un sant, i damunt lallinda 'monolítica de les 'portes de les cases,entre un nom i una data del i600 o del 1700,sense excepció, hi ha una creu gravada.
Ja hem 'vist, en poca estona, tot el poble,amb la seva desfigurada església romànicai els seus recons pintorescos de poble demuntanya.
Sense preguntar res a ningú, sospitantper un remor de xerroteig que .arribàvem aun punt interessant, ens trobem davant delCentre Republicà. Una escaleta porta a unasala, petita, amb un taulell de 'begudes, mit-
j a dotzena de taules, i a les parets, enqua-drats en marcs diferents de tamany i demotllura, retrats de Macia,Galán i GarcíaHernández, un mapa de la província de Gi-rona i una litografia de la República del q°.
Tots els actes seran amenitzats amb lacollaboració de la Cobla-Orquestra de, Pri-mera 'Categoria, Unió Artística, d'Olot.»Per ara, els músics, com nosaltres matei-xos, s'esperen al volt de les taules. No sem-bla pas que arribin els alnunciats en el pro-grama. (Entren dos senyors vestits de fosc,barret negre. Un porta un bastó a la màl'altre, uns guants negres, sense posar.«Deu ésser el nuvi», em diu el fotògraf quem'acompanya. Conciliúbuls amb mitja dot-zena de pagesos que també s'esperen, i capa la carretera.
Es que el programa assenyala per a dosquarts de dotze : «Arribada de padrins, tes-timonis i acompanyants, que seran compli-mentats per les autoritats locals, Centre Re-publicà, Comarcal d'E. R. i les Comissionsamb illurs banderes ibanda de música, diri-gint-se tot seguit al local del Centre Repu-blicà.»
D'esquena a la paret d'una fàbrica delcarrer del r. r de Maig, els músics desen
-fundem els instruments, els dos senyors denegre i la mitja dotzena d'acompanyantsconversen tot llançant mirades a la carre-tera. Tota la quitxalla del poble és al car-rer, i algunes persones grans, tot dones.
Finalment, un Hispano s'atura i en salta,amb La Humanitat a la mà, el diputat Dot
-Arxé, immediatament voltat per la reduïdacomitiva. El xofer treu del cotxe dos ramsde flors i una gran capsa plana.
Després d'una breu conferència, el cotxe,amb el diputat a dins. se'n 'torna per allá
ris i ha vingut a dur-me el que regalen EnPrunés i En Santaló i .avisar que no potvenir cap d'ells. La cosa està que bufa.Han d'ésser a les tres al Parlament. Shaebut un ultimátum de Madrid donant vint
-i-quatre hores de temps per acatar el falldel Tribunal de Garanties, o vénen a ocu-par Catalunya. En Dat estava ,groc, s'hi hafixat?
Vaig acotant amb frases passe-partout lasensacional revelació del nuvi, tan altruistaque no pensa tant en el deslluiment de lafesta, com en els meus problemàtics deuresinformatius.
—Tot això ho havia organitzat En. San-taló, i ahir ja es devia sospitar alguna cosa,perquè em va escriure una carta que ja feiaaigües. .He pensat que aquesta confidència
de Riego. Les dues fileres són de badocs,perquè com acompanyants, fora dels padrinst testimonis per forfait dels autèntics i d'al-guns familiars, per ara només he pogutcomptar el fotògraf i jo, i encara aquell esdesplaça a la cacera de la instantània.
A la plaça, amb un sol que estavella lespedres, els músics compleixen llur comesa,mentre els casats s'ho escolten des del balcó,l'estona que la núvia no té feina a canviarde roba. Es formen dos rotllos de sardanis-tes, resquilleurs que segurament han anat amissa aquell mateix dia i que ballen tanlluny com poden de la casa de la núvia.
Jusr CABOT
(Segue ix a la pàg. 7, col. 5)
La col e lecció completa deMIRADOR pot consultar-sea l'Arxiu Històric de la Ciu-tta, plaça de la Catedral icarrer de Santa Llúcia, 1,"Casa de l'Ardiaca", tots elsdies feiners de 9'30 a 1'30.
L'ACTUALITAT INTERNACIONAL
E1 Pacfe Orienf alA Europa hi ha, en aquests moments,
una viva expectació per la sort del projecteanys darrers, a despit de tantes negocia-cor, tenir
d'un pacte oriental, que seria una mena decal present que mancava un
factor important, que només ara ha inter-Locarno número dos, i així vindria a cons- vin gut. Aquest factor és Rússia, quetottituir una sola cosa amb aquest, d'una gran i ésser uña gran nació — règim polític ainfluència per la causa de la pau.
(Entre les diferents modificacions quepart — i haver desplegat sempre una accióde pes en l'escaquer europeu, de 1918 ençà
s'han realitzat després de la guerra, hi ha semblava no tenir cap valor en política in-la de la terminologia diplomàtica. Abans ternacional • Es comprèn que el concurs dede la guerra, entre les potències s'estipu- Rússia pugui haver donat una nova orien-laven tractats; avui, en canvi, s'estipulen tació a la política internacional.pactes, retornant així a un sistema que ja El Pacte Oriental es proposa d'unir Rús-era vigent on temps dels an-tics romans. Però si el nom hacanviat, en el fons la substàn-cia és la mateixa. " ""
IEIs tractats tenien la fina-litat d'unir algunes nacionsde manera que es poguessinajudar en cas de guerra i ge-aeralment tenien 'caràcter de- ^ -^ <•fensiu. Els dos tractats mésfamosos de l'avantguerra fo-ren els que establiren l'alian-ça ítalo germànico-austro-hon-garesa i la franco-russa.Laprimera d'aquestes aliances,basada en un tractat que Bis-mareé i Crispi consideraven xurna obra mestra diplomàtica,s'enrunà en el moment en què'havia d'entrar en funcions,mentre que l'altra resistí laprova del foc.
Els pactes d'ara, si fa no fa,es proposen tes mateixes fina-litats que els tractats d'abans,i com aquests poden tenir unaconsistència sólida o fràgil se-gons les circumstàncies i, pot- s^^ser més encara, segons l'espe- ts.
'nit amb 'qué els governs s'hiadhereixin. -f'
Per ara, recordem que exis-teix, un pacte gegantí; perquèés subscrit per cmquanto-qua- rtre nacions, però que no es n.pot assegurar que sigui res-pectat per totes. Volem dir'+el de la Societat de les Na-cions.
^*x
CUPO REGALSolament P er un mes i perquè tothom pugui co-
nèixer els nostres treballs, fem una ampliació com-
pietament gratis a tat aquell que ens trameti una
fotogra fia i
6o cèntims en segells de Correus
CASA ROTCENApartat de Correus 445
VALÈNCIAPreus increíbles per a professionals
^© M C TC I I^T^^5Armes curtes i llargues a preus especials i facilitats de pagament
RERISTAIN, S. A.
Telèfon 14667 Telèfon 10163
fills el sentiment de llur superioritat polí- és un fet que sembla fonamental en la fa-
tica i de llur missió imperial en la Històri a talitat de les 'lluites polítiques.
j — no ha de tenir por de perdre els avan- MiQu^i. CAPDEVILA
Dels pactes ja en vigor — Barttenint en compte molt relatiueis bilaterals de no agressió,que, a la nostra manera de veure, cons
-titueixen més una ficció que una realitat —,n'hi ha tres d'una i:mportàmcia autènticae1 que uneix Txecoslovàquia, Romania iIugoslàvia en una entesa petita de nom igran de fet ; el que ha estat recentmentfirmat a Atenes entre les nacions balcàni-ques ; i el de Locarno, que és el més in-teressant Per a la pau europea. (1-Ti ha ha-gut també 1'effiner pacte dels quatre, perús'ha reduït a un somni d'una nit d'hivern.)
El pacte de Locarno fou degut a la fer-ma voluntat d''Aristide Briand, que reeixí a
dur-la a terme després d'haver superatmolts i greus obstacles. Aquest pacte com
-promet França i Alemartya a respectar-serecíprocament les pròpies fronteres, t aques-ta inviolabilitat és estesa per part d'Ale-manya a les fronteres de Bèlgica. Angla-terra i Itàlia garanteixen el mantenimentd'aquests compromisos, la qual cosa vol dirque si Alemanya ataqués França, les duesnacions garantidores mtervindrcten imme-diatament al seu favor. Com és natural, elrnateix es produiria en cas invers, és a dir,s'ajudaria Alemanya si fos 'agredidla porFrança. Això vol dir que Alemanya té 'bengarantida la inviolabilitat del seu territori.Aleshores hom pot preguntar-se per què, enaquesta situació les coses, França insisteixa voler mantenir intacta la seva organitza-ció militar, Lord Cecil, en un discurs defa ben pocs dies, en justificar aquesta ac-titud francesa ha recordat, entre altres co-ses, les incerteses de la política italiana —més zigazaguejant encara que quan vanBülow la definí de utomb de valsadorn —i certes imprudents interpretacions de JohnSimon sabre l'execució de les clàusules delpacte, i això quan Mac Donald, impregnatd'una germanofília incomprensible, preteniadeixar suposar a París que àdhuc el famóspacte firmat en 1925 podia acabar essentconsiderat un «tros de papen>, com aquellaltre que garantia el respecte, per part d'A-lemanva, de la neutralitat belga.
Sortosament, la política anglesá ha sofertun canvi, i Baldwin, en el seu recent dis-curs sobre l'augment de ]'aviació militar,ha refermat la solemnitat, pel que fa a An-glaterra, dels compromisos assumits a Lo-carno. Realment,només la política de MacDonald havia pogut fer dubtar de la tradi-cional lleialtat británica.
*x#
Però parlem del pacte que avui es dis-cuteix. El seu ideador és Bairthou, i el seufi, posar terme a la caòtica situació d'Eu-ropa, dividida en dos grups de sentiments,no massa benèvols recíprocament.
La situació actual és tal que tots els go-verns temen una guerra dintre poc, i espreocupen de la defensa dels respectiusterritoris nacionals ; però cap d'aquests go-verns, ben probablement — per raons diver-ses, però totes portant a un mateix resul-tat —, no pensa assumir la tremenda res-ponsabilitat de desencadenar la catàstrofe.Situació tan paradoxal com es vulgui, peròmolt perillosa, perquè fins sense voler potSurgir el casus bella. I aleshores les armesacumulades amb empobriment dels països,entrarien inexorablement en acció. •
Barthou, després de llargs canvis d'im-pressions amb Litvinoff, ha concebut laidea d'aquest Pacte Oriental, que desprésdel seu viatge a Londres ha pres caràcterdefinitiu.
Si es vol saber per què cap temptativasemblant a aquesta no s'havia fet aquests
h ou i el rei Alexaiidre de Iugoslàvia
sia, Txecoslovàquia, Polònia, Aleman ya iels Països Bàltics en tal forma que no solsquedi garantida la pau entre ells, sinó tam-bé l'ajut collectiu en el cas que una o unesquantes de les nacions adherides sofrís unaagressió. I perquè 'Rússia s'adherirà tambéal pacte de Locarno, i resultarà garantirles fronteres franco-alemanyes, es produiràaixí una veritable revolució — sortosamentbenèfica per a la situació europea —, per-què gairebé totes les nacions es trobarienunides en un feix, garantint-se l'una a l'al-tra la integritat territorial.
El projecte és dones . de proporcions moltvastes, i pot assegurar efectivament la paui consentir, en un segon però no allunvattemps, que es passi seriosament a una re-ducció dels armaments, amb el consegüentbenefici de les finances estatals.
+r•x
Anglaterra ha comprés bé quines serienles grans conseqüències d'un pacte sem-blant, i així hem vist, cosa insólita, el Fo-reign Oiffice sostenir-lo amb un interès moltviu, fins al punt de decidir-se a una inter-venció diplomàtica a Berlín, Roma i Var-sòvia.
Itàlia era d'allò més hostil al Pacte Orien-tal i tota la premsa el jutjava un perillper a la pau. Però després d'una visita desir Eric Drummond, ambaixador anglès aRoma, a Mussolini, hi ha hagut una mu-tació radical, amb gran atabalament delscomentaristes polítics italians, que desprésd'haver combatut el prbjecte de Barthou,han rebut ordre superior de defensar-lo,sense fer cas dels retrets i els sarcasmesde la premsa alemanya.
Alemanya ha rebut comunicació oficial del'actitud anglesa sobre el Pacte Oriental,poques hores abans que Hitler pronunciésel seu discurs al Reichstag, el qual haviade tractar alguns punts de política inter-nacional i, en comptes d'això, es reduí auna pretesa justificació de les matances del30 de juny. Aquest silenci ha estat inter-pretat d'obedient a la necessitat de no com
-prometre's amb declaracions precipitades.Després, el canvi d'actitud d'Itàlia ha aca-bat de decidir la Wiihelmstrasse a reflexio-nar seriosament abans de pendre una decisióque podria posar Alemanya al marge deles oracions europees.
Aquests darrers dies Rússia ha fet novesgestions prop de Berlín, assegurant que escompromet a garantir les fronteres france-ses de la mateixa manera que les alema-nyes. A Berlín, on s'ha verificat evident-ment una evolució, encara troben alguna ob-jecció, però tot fa creure que von Neurath,que obra d'acord amb el mariscal Hinden-burg, donarà aviat una resposta favorablealmenys en principi.
El que sorprèn és el capteniment de Po-lània, potser explicable pel fet que la sevadiplomàcia, sobretot després d'haver-se re-tirat Zaleslci, és jove i inexperta. Fins ara,el coronel Beck — pel que reflecteix la prem-sa de Varsòvia — és poc propens a adhe-rir-se al projecte, cosa incomprensible si esconsidera que Polònia ja té estipulats pac-tes de no agressió tant amb Rússia comamb Alemanya.
Si es vol encaminar Europa cap a unaera de pau, no hi ha altra solució que ac-ceptar el projecte de Barthou ; si no, elconfusionisme t els perills seran cada diamés accentuats.
TIGGI S
Mirana ^o^•a
Goering - Sígf rid
Algun diari ha dit que Goering ha estatnomenat ministre de la Caça. En realitat,no és ben bé això. Goering és, des de fapoc, una rnena de gran mestre de la Llobe-ria. Però així com aquest títol a França éspurament honorífic, a Alemanya vol dir queGoering és l'amo dels guardes forestals, queés un cos ben entrenat t ben armat.
Amb nwtiu d'aquest nomenament, Goe-ring decidí de donar una recepció al cosdiplomàtic, en forma de festa del bisó. Elsinvitats, molts d'ells amb llurs mullers, esquedaren bastant parats en ésser rebuts perGoering vestit de Sígfrid.
—Per a presidir aquesta festa — els di-gué — m'he vestit com el més pur i el méssimbòlic dels herois germànics. Abillat així,us vull presentar el bisó, aquest hoste delsboscos alemanys que uns homes menysprea-dors de les nostres tradicions han fet des-aparèixer gairebé del tot. El Tercer Reich,en la seva tasca de resurrecció de la veri-table ànima germànica, ressuscitarà tambéla noble raça d'aquest animal.
Acabada la presentació, Goering desapa-regué, fer tornar vestit amb l'uniforme delseu nou càrrec i féu mostrar als seus invi-tats, en una clariana del parc de la villaoferta per l'Estat de Prússia al carnavalescministre, cinc bisons : un mascle i quatrefemelles. El máscle comenfava a pendre'sfamiliaritats, amb un cert esverament de lesdames i del nunci del papa, però amb giranalegria de Goering, que deia :
—Anem a repoblar els boscos alemanys !Conr que el bisó no semblava adonar-se
de l'efecte de les seves familiaritats, les da-mes, més o menys dissimuladament, aban-donaren el lloc, tot passejant.
Després, Goering oferí un lonx als in-vitats.
Quan Barthou ex¢osà en consell de Ga-binet la situació política internacional i paritdels afers d'Alemanya, adoptà un to de cir-cumstàncies; però en llegir l'informe deFrançois-Poncet, l'ambaixador francès aBerlín, sobre aquesta nova carnavalada deGoering, ni ell ni els que l'escoltaven ho -gueren mantenir l'aire greu que escau a unareunió ministerial.
El govern anglès ha disposat l'allibera- tatges enormes que treu del seu domini ament del Pandit Vallabhai Patel, considerat ]'India.per molts anglesos com «el pitjor enemic Per a mirar amb confiança la situació,dels europeas), malgrat que l'any 1925, en per a sentir-se segura a tot l'Hindostan,què fou elegit president de l'Assemblea Le- Anglaterra guarda un secret que no ha fa-grslativa de ]'India, es declarà enemic de , llat mai sempre que s'ha repetit en el cursles violències, atemperà els extremistes de de la Història.Bengala, féu declaracions d'esperit conser- Els romans, grans mestres en l'art devador i proclamà la seva independència dels dominar el món, perquè començaven perpartits. creure-s'hi destinats per dret diví, varen
L'alliberament ha estat decretat sense donar mostres en llur dominació de 1'.Africacondicions i sembla que no ha tingut altre de posseir del tot el secret a què al• udia.
Les immenses regions que s'estenen desde l'Egipte a l'Atlàntic, de la Mediterràniaa l'interior del desert, foren dominades ambun exèrcit que, entre la III Legió i les
t tropes indígenes auxiliars, no passava de23,000 homes.
Divide nt imperes fou el secret que vapermetre el miracle que ara els francesosrepeteixen, aprofitant les diferències i divi-sions naturals que converteixen en un mo-saic el Nord del Continent negre.
Omne regnum in se divisum desotabitur.Tot regne dividit en el seu interior seràdesolat, corrobora la Bíblia, i la frase, mésencara que el divideix per a governar delsromans, deu ésser familiar als artífexs dela pro ecció anglesa damunt ]'India.
Sempre que poden, treballen per a divi-dir els naturals del país que volen conc)uis-
r -.. tar o colonitzar i, després, aprofiten la di-visió per a establir llur imperi. Així s'es-talvien esforços, diners i sang i, per torna,fins s'estalvien d'aparèixer com opressors.
Per a imperar a ]'India no els ha calgutdividir. La trobaren ben , dividida i ambpoca despesa li imposaren el jou del ForeignOffice.
L'India, entenent amb aquest nom el con-junt de pobles de la gran península asià-
El Pandit Vallablaai Patel tica sotmesa en una o altra forma al reid'Anglaterra, és un món de 4.671,500 qui-lòmetres quadrats — és evident la gran des-
objecte sinó evitar que Gandhi seguis el seu proporció amb el país que la regenta — idejumi, que és una vaga de la fam molt conté uns 320.000,000 d'habitants que par-perillosa a la seva edat de seixanta-cinc len cinquanta llengües distintes.anys, nJolt treballats pels sofriments, de- Aquesta població està distribuïda d'unafums, eútpresonaments r malalties. manera molt diversa. Uns nuclis formen
Anglaterra no vol que Gandhi mori en estats de grandària i població distintes alla presó fent la vaga de ]a fam. Això seria front dels quals subsisteixen reis maharajàsconvertir-lo en un màrtir i la palma del feudataris de la Corona anglesa, els quals,martiri, unida a' l'aurèola de la santedat a canvi de poder persistir en un despotisme
ja fa temps nimba la figura del Ma- illimitat, garanteixen a Anglaterra els ser-I
quehatma, seria un alçaprem terrible en mans veis i els profits de la sobirania. Els altres
J dels seus successors en la direcció del mo- formen províncies .administrades directa-viment nacionalista indi.
1ment per governadors. Tots junts estan re-
EL SECRET D'ANGLATERRA A L'INDIA
L'alliberament de ValIaI,Iiai Patel
M o p 0 NNÚÓCAMISER
ESPECIALITAT EN LA MIDA :: CREACIONS EXCLUSIVES
GQf^f1= LQ E í L FL©0 W
R i F©
Valor de la imatgeCap necessitat no hi havia que el cinema
esdevingués sonor precisament en aquelladata en què això succeí. Es tracta d'un es-deveniment que hauria pogut succeir per-fectament molt abans, ja que certament latèonica amb anterioritat a aquélla data es-tava ja prou madura per permetre el re-gistre sincronitzat del so. Els resultats hau-rien pogut ésser més o menys satisfactoris,perd és aquesta una consideració tota rela-tiva que per res no afecta els termes dela qüestió.
d'aquest resultat, llegint per exemple unacerta novella de Virginia Wolff.
El que passa s que els realitzadors sem-blen recórrer a aquests engrescadors canvisen l'eix de l'espectacle, obeint a la 'llei delmínim esforç i gens preocupats d'investi-gar-ne les possibilitats¡ illunyanes. Tothomentén, per exemple, per què un jove queentra en una sala plena de gent no veutanmateix sinó una sola i única persona,la noia dels «seus pensa.mentsn per dir-hoamb la fraseologia popular, acá tan justa.
L'onada de pudíciaNo és solament als !Estats Units on la
censura es fa sentir.EI departament de Justícia i Policia del
cantó deGinebra, més .primmirat que LaVeu del Vespre, ha prohibit el film LadyLoa pels següents motius
1. El film conté escenes contràries a lamoral i als bans costums.
a. En el seu conjunt, té un caràcter d'a-moralitat i de grolleria que no pot tole-rar-se.
3. Tendeix a demostrar que la prostitu-ció constitueix una professió envejable i al-tament recomanable
Quant a El misteri dels sexes, ha estatutoritzat sota reserves1. 'Prohibició d'entrar a la sala els me-
nors de divuit anys fets.z. Canvi de^títol.3. Publicitat discreta.4. Insistir, en la publicitat, sobre el fet
que el film presenta interviencions opera-tòries que poden impressionar les personessensibles.
"Wellingfon"Decididament, els anglesos es dediquen
als films històrics.En l'actualitat, Victor Saville està prepa-
rant un Wellington—George Arliss de prin-cipal protagonista — que el té tot atrafegaten conferències amb historiadors i generals.
El film aquest només abastarà el tros devida de Wellington marcat pels Cent Diesi Waterloo.
Però ha estat decidit pendre's algunes lli-bertats amb la història a fi que el Duc de
Ferro aparegui ;més misericordiós. Així, elmariscal Ney na és .afusellat, sinó que aldarrer moment és salvat per la intervencióde WJellingtan i es refugia als Estats Units,on viu tranquil.lament encara llargs anys.Una bella imatge cinematogràfica
E1 cinema i la ràdíoA conseqüència de l'èxit dels programes
de ràdio en els quals han pres part estre-lles cèlebres, als Estats Units hi ha hagutuna .mica d'enrenou, i les cases cinemato-gràfiques han pres mesures.
La M. G. M. prohibeix als seus artistesde participar en programes de ràdio si l'e-missió té lloc al mateix temps que les ses
-sions de cinema.^La Paramount demana als seus artistes
de na aparèixer a la ràdio sinó quan aques-ta aparició té un resultat publicitari, peròels prohibeix d'acceptar una remuneració.
Com que la Warner té. estació pròpia,utilitza les seves est líes, ï permet que tre-ballin em altres estacions a condició de can-tar almenys una cançó treta d'un film dela Warner.
La Universal i la 'Columbia deixen enllibertat els ,seus artistes.
La R. K. O. també, però espera que encompensació participin en el programa set-manal organitzat per aquesta firma sota eltítol Hollywood un the air.
La Fax prohibeix absolutament que elsseus actors treballin a la ràdio.
i reformes al
L'ull de l'escala de la Ballinhaus (Ha
mans ha estat explotada, no ho ha estat1 pas menys la de les escales.
Força temps enrera, Jeroni Moragues jaens assen yalava un film en què tot passadamunt duna escala, més que per conve-niéncia de l'argument, per la fotogània iexpressivitat dels esglaons, dels ie, ans ide la barana : Tartuf, de Murnau. De lamateixa manera ens recordava com algunsdeis millors moments de La vida del cor,El ca/bita Sorrell, La incrèdula, Les quatreplomes, La llei de la xurma i Intromissió,tenen lloc sobre escales. Remarcava la im-portància que tenen les escales em lEl setècel. I finalment s'estenia parlant del final
1 dEl Patriota a base de les cames d'unhome que puja lentament uns esglaons icom les célebres escales d'El Cameramanno sols són un accident humorístic, sinó elsubratllament irònic de la impotència deBuster Keaton. Tampoc podia faltar aquelltram d'escala, recte, engolidor, per on pujal'infant orfe de la pellícula ...I el mónmarxa.
De l'article de Jeroni Moragues ha passatalgun temps. I les escales han agafat, pot-ser, encara més importancia. El famós tramd'escala de ...I el món marxa ]'hem vistrepetit altres vegades. IEn el film Una donade Moscú no podia ésser més calcat. ElPanal del film El Patriota l'hem vist repro-duït en moltes altres situacions. La virtuo-sitat de la tècnica cinematogràfica no podiapas defugir la temptació de treure mil an-gles fàcils de qualsevol escala. Podia la cd-mera, en ésser al capdamunt d'una escala,deixar d'abocar-se a la barana -- com fantots els infants — per tal de mirar-la per-pedicularment? Sobre aquest punt mamésens cal mencionar: Temptació de ClarenceBrown, La dona disputada amb NormaTahnadge, M de Fritz Lang i Noies d'u
-niforme. Per bé que en aquests dos darrersfilms més que virtuosisme és una mane-ra immillorable; d'expressar respeictivamentl'angoixa de la mare que espera inútilmentel seu fill i la tragèdia de la noia que esva a suicidar.
En el cinema sonor les escales han man-tingut la seva posició. IEn els némeros deball, les girls augmenten la seva visualitatsobre amples escales ensems que aquestesmultipliquen les combinacions de la dansa.Per seguir i resseguir, marcar i remarcar,el ritme d'una musica o d'una cançó, resmillor que un pujar i baixar d'una escalaque per si ja és una fuga de ritme (recor-deu les escales d'Orquídies salvatges, pu-jades i baixades per l'art meravellós de Le-wis Stome). René Clair, que mai no des-aprofita detall perquè les imatges i la mú-sica concordin, en Le Million fa cantar totauna cançó fent baixar, als personatges, unallarga escala. iEn els films còmics on elbaixar les escales a tomballons ha esdevin-gut un leit-motiu, ara la música pot subrat-liar-ho amb arpegis i escales raptdíssimes.
La magnificència troba una expressió fà-cil en un bon ram d'escala d'esglaons am-pies. 1 en les pellícules d'ambient sumptuós
sabem que no poden faltar-hi. La solem-nitat sovint ens ]'expressen en la maneragreu de baixar o pujar una escala. El ca-sament reial de La parada de l'amor n'ésuna mostra, 1 no oblidem que cap al finald'aquest film, 'llavors que la Mac Donaldsegueix ploriquejant Chevalier, una escalaté cura de troncar la monotonia de l'inaca-
bable trajecte. En el film El carrer tot ensho fan .passar davant la façana d'una casa.
Es tota una performance. Cre-ieu, perú, que això hauria es-
:'tat possible si no s'haguésdonat la 'casualitat .que enaquella fatxada hi hàvia uinsquants esglaons? No molts,Cinc o sis. Però suficients pe-què King Vidor hi fes unainfinitat de 'variacions.
En films fantàstics i simbò-lies i «modernistes, on la de-coració vol ésser estilitzada isimple sense caure en la bui-dor, quina miillor manera deresoldre el problema que ferescenaris amb grans jocs d'es-cales? Recordem les escales(I ''Els Nibelungs i de Metròpo-lis. En Metrò15olis, a més, lesescales ajudaven molt a .moureles multituds que hi jugaven.
Quina millor manera de •pre-sentar un assassinat que posarla víctima dalt d'una escala ique aquesta, en caure, vagirodolant escales avall? En elsfilms policíacs i de gangsteesha estat força explotat. Ro-binson en El petitCèsar espe-ra per a disparar 1a seva arma°obre el seu enemic que aquesthagipujat del tot ]'escalad'una església. Així la seva'mort serà més espectacular.
Fins i tot 1'idilli que no potfaltar en cap pellícula no handeixat alguna vegada de po-sar-lo al bell mig de l'escala,encara que el llac no sembli el
mburg) més apropiat. Recordem Mariti muller.
En els films sobrerealistes]'escala pren el valor de símbol freudià deprimer ordre.
I ja que sembla que hi estem posats, anopodem deixar dei consignar, encara que nosigui dintre de la cinematografia, que Ma-rio de Bucovich ha fet una fotografia in-confusible de la catedral de Girona retra-tant les seves monumentals escales i dei-xant al capdamunt dos dits justos de paretde la majestuosa catedral gironina, la qualqueda totalment fora del clixé.
***
ál1Ililllllllilllllll Illlllllillllllllllll IIIIII111111IIIP=
EI mónen què vivim
= Programes instructius1 informatius
educatius =
= DETALLS AVIATdlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIl111111111111111111111L,
Díaz-Plaja, en el seu llibre Un cul /uradel cinema, proclama la mà com e) primerdels objectes expressius amb qué compta elcinema. Altrament, Jeroni Moragues ha d;tque si algú volgués escriure una teoria delcinema i no sabés per on començar el ca-pítol de la fotogènia, podria resoldre el seuproblema fixant-se en el valor que tenen lesescales en els films ben fets. No cal dirque si és veritat que l'expressivitat de les
(Guillem DYaz-Plaja, en el llibre esmentaten començar, diu que mai na ens ha estatpossible de veure una mà amb una forçaexpressiva semblant a la que apareix enla famosa pellícula Tempestat á l'Asia.Diu : «Pudovkin ens la mostra amb unainsistència obsessionant, creuant-hi imatgesde la repressió. La mà és aleshores un sig-ne torbador, punyent, que se'ns clava alsulls i al cervell. Aquesta mà plena de sang,teriblement expressiva de tantes coses, in-oblidable ! n
En un capítol sobre les escales, igual queen el capítol sobre les mans, crec que s'em-portaria la palma un altre film soviètic. Elcreuer Potemhin. Les escales del port d'O-dessa. I podríem repetir la mateixa cançódEisenstern ens les mostra amb una insls-tància obsessionant, creuant-hi imatges dela repressió. Les escales sónaleshores unsigne torbador, punyent que se'ns clava alsulls i al cervell. Aquestes escales plenes desang, terriblement expressives de tantes co-ses ! n
Inoblidables ! també.R000Lr LLORENS
P
—Adéu, gendre. Demà ja no seré aquí.—Hi ha un adagi que diu : no deixis per
demà el que puguis fer avui.(Mwrianne, París)
I A
e
Ps.^eiq de Gràcia, 57. — T.lèf0, 79681De les 3 tarde a ta 1 matinada
SEIENT, UNA PESSETA
CURIOSITATS MUNDIALSInteressant, reporfafges Pox Moviefone
LA TERRA DE LLS JOGUINES13lbulx Sonar Terrytone
LES PAGODES DE PEIPINGCat,Ja Mdgien de Mencione
NOTICIARIS FOX SONORSNuf(cies de fol el mbn
NAVEGANT PER LES S T MARSDe les aventure d'un cameramun
1 _
EL CINEMAOBJECTES FOTOGENICS
Expressivitat de les escales
El cas és tanmateix que el so va venir,com sigui, en una data determinadasigui
Exemples que podrien multiplicar-se infini-I tament i que posarien en clar aquesta funció
i que aquesta data venia després d'una eta- que acabem d'assenyalar i .per la qual elpa que havia estat sortosament prou llarga cinema juga sobre l'equívoc de les imatges.perquè el cinema, treballant estrictament Hem parlat de possibilitats llunyanes. Nodamunt les imatges, hagués tingut el temps seria així possible, explotant aquesta con-necessari per haver pogut •polir els valors fusió entre les imatges visuals i les imatgesvisuals en prou gran escala perquè els re- interiors, de construir films — d'acord ambsultats així obtinguts no poguessin ja mai l'ortodòxia freudiana — dotats de virtuts te-més ésser negligits. La imatge havia tingut rapèutiques en . relació a aquells traumesel temps suficient per afirmar-se i resistir l'origen dels quals és estrictament psíquic?la concurrència que un dia el diàleg podia No valem insistir sobre un punt que surtvenir .a fer-li. de tal manera de la nostra competencia.
El cinema actual, doncs, ha recollit l'he- ' Sabem solament, i per això m'hem parlat,cinema mut. La malura que o
film
Reunió (abains Reunió
en començar fau curta durada i es re- comportaa Viena), un enario lleu-quevelà com una deformació arnb'la qual el gerament inspirat en idees psicoanalítiques.rcinema semblava retrogradar als seus co- L'examen exhaustiu del tema del valormenços ineptes. Superada la pertorbació, de la imatgq és un treball inacabable que
hem vtist com l'equilibri sha restablert. no sabríem sinó encetar. Hi ha sobretot unRes de totes mneres d'un moviment os- I capítol, el de la imatge a la màxima po-
cillatori, d'un tornar a la mateixa posició! téncia, o sigui el primer pla, que illustra
Per això na podem sinó desaprovar aquells a meravella la psicologia de l'atenció. El
crítics que van per aquí dient que un ban cinema triomfa quan s'acomoda a la psico-
film és aquell en el qual les paraules poden logia dels individus. En fer-ho, proposa als
negligir-se.Nio hi ha res d'això. Un ban estudiosos una mina d'illustraclons d'allò
film no pot ésser sinó aquell que no com-inútils i en el qual, doncs, les
més instructives.JOSEP PALAUporta coses
paraules tenen un rol eficaç. Si la morfo-logia d'un film d'avui és més a prop de 1a
morfologia d'un iban film mut, que no pasho era un film del primer any del sonar,això no val dir pas que s hagi fet marxa Ampliíícacióenrera, sinó que hom ha sabut .aprofitar
del vell s'ha conservat, La imatge no haperdut cap de les seves brillants prerraga- La creixeinça .persistent del Club degà detives, i tot el que podia dir se ahir del seu
l'ens ert nàutic a la nostra ciutat, ha obligatPvalor poètic i narratiu resta avui veritablei igualment actual. Diríem, àdhuc, que les els seus dirigents a efectuar una important
coses s'assemblen massa itot, tan rmpa- reforma i ampliació en el local social decients estem de veure les paraules aperar
lad'una manera més activa en producciól'entitat. 'Feia ja temps que existia aquest
de l'emoció cinematogràfica. Massa les pa- ro ecte i finalment ha estat portat a termep J p
raules són servils de les imatges i sembla amb tota propietat. Cal reconèixer que el
que s'acomodin modestament d'una acció Club ha reeixit plenament en els seus pro.-subalterna em lloc d'entrar en franc contra- pòsits. Avui Barcelona pot enaegullirc-se depunt amb els fets visuals i obrir així naves
p osseeir un Club de Natació que quant arutes a1 pensament dels realitzadors.
Sigui com sigui, no ens resta sinó cons- instal.lació pot competir avantatjosament
tatar que la imatge continua essent l'ar• amb els seus afins de l'estranger. No es potmadura del cinema, les paraules no signi- dir que s'hagi escatimat res. Tot fins enficant, en el millor dels casos, sinó un joc
ea la imatgede broderïa que ve prolongar els seus mínims detalls dóna la impressió
i a donar-li aquella precisió psicològica que que s'ha fet a consciència i seguint un en -
a voltes no és prou manifesta en els termes teni gens mesquí. Remarquem l'amplia salaestrictament visuals. per adesabillar-se, capaç para 2,000 per-
Per cent que. és interessant recordar rom-l'estètica del sones, acondicionada amb una perfecció tal
pre, quan hom es refereix acinema, que el mot imatge pot revestir dues ^^„Ilrllllrlr^llllllllll,ll, 1111, llllllllllllllllllllllllrlllllllllllllrlll,,,,illllll;significacions distintes. Hi ha la imatge vi-sual, el paisatge de fora d'enfront nostre,
la vista, i hi ha la imatge se- FABRICA DE XARXES 1 FILScopsat pergregada per la nostra imaginació. Solament € PER A LA PESCAen els processos onírics i en els casos pa-
cnològics pot afeblir-se aquesta
cinema m tan
tothom. Doncs ^bé, el cinemaa treuRedes B O r rá sclara per
una gran part de la seva força de la síntesid'aquestes dues classes d'imatges, talment Se A.que el subjectiu i l'objectiu, el paisatge iel pensament, es mesclen ací d'una faisó
a les més emocionants temp- Subministradors de les xarxes del frontóque es prestatatives capaces de deixar enrera el que s'ha DESPATX:fet fins ara en aquest sentit en els dominis
passeig Nacional, 391ltera T1S.
Les coses tal com són : narració imperso- 9Telèfon 1371
nal per la qual el cinema afirma la seva VENDES: Mar, 78. •BARCELONAvoluntat realista. Les coses tal com les veuel protagonista > visió que obeeix a les
permés
intr lleis psicològiques, .p la qualincarles;Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllllll,lllllllllllnlllllllllllllllllllllllllllll.
el cinema afirma lá seva voluntat simbo- ^IIIIIIIIIIIIIIIItllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!'lista. Ens trobem entre dos corrents d'imat-ges que en els ibons films s'interseocionen
AS ,TELERS CARDONAamb un desembaràs que no sorprèn ningú. _El realitzador obliga l'espectador a pen- _ DEsar a través de la camera 1 a fabricar percompte propi l'univers visual que ell li pro- _
IL\/Iiauel Cardonaposa.Hem pensat moltes vegades a quin re-
_
_ Construccions i Reparacions Navalssultat literari més extraordinari hom arri-baria si féssim una transposició directa de _1,ners °espai =: ='previmolts films. (Hom hi passaria senseanís de la narració impersonal al monòleg
_ _Extrem Passeig Nacional BARCELONA
interior, i no al monòleg d'un sol perso- E Telèfon núm. 10 95! (BARCELONETA) E
natge, sinó d'una multitud de ,persones enideaPodriar cercar unase-nom reb i ndefi it.n Pod ^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
millor les coses noves, sense fer-les mcom-
paTibles amb les adquisicions d'ahir. Club de ]Natació BarcelonaLes coses na ham quedat igual, perú molt
que el més exigent na pot menys de roen-nèixer ; i també el frontó de mides regla-mentàries, que creiem destinat adonar unagran embranzida a aquest viril i noble es-port de la pilota a mà, tan florent en altrestemps a Catalunya i que ara es troba enplena decadència.
Amb molt de gust ens estendríem en mésdetalls si l'espai de què disposem cas hopermetés. No essent així, sols ens restaadreçar la nostra cordial felicitació al Clubde Natació Barcelona per l'encert de lesobres efectuades i fer-la extensiva tambíals diferents industrials que hi han coope-rat,plllllllllllllllllllllall..allllallllllalll,llllllrllllllllllllllllallllll
TALLERS DE FUSTERIA
VICTORIACLOS
Constructor dels armarisindividuals í els banc s .penjadors del departament
general del vestuari
B A R C E L O N A
Rambla Catalunya, 120 - Tel. 71173
Illllllllrllllllllllrrrlllllllllllllrllllllllnrlllllllllltllllllllllll,llllllllllllllf
'JIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIr1111111111111111111111111111111111111111111111111G
JOSEP BERNATPINTOR-DECORADOR
BARCELONACorts, 645 - Telèfon 16686 - Bruc, 45
x,lllllnllllrllllllllllllllllll,nlllnlrrlllllllllllllllllllrlllll,llllr111111111111r
Anab el beneplàcit del president de Catalunya, el mestre Lamote i els seusmúsics han penjat ei smoking pele tal de fer niés lleugera la interpretació del
concert inaugural.
Les artistes Mercè CaQsir, Rosaura Coma i Carme Gornbau amb les autoritats
i la direcció de Ràdio Barcelona en el concert inaugural dels nous estudis
El gran estudi de la Primera Lrnissora de Catalunya
Les mdoritats catalanes brindant per la radiodifusió catalana
h11R4[IDR
PER LA RADIODIFUSIO CATALANA
El magnífic esforç de Ràdio BarcelonaEI problema de la ràdio
La illei de radiodifusió, darrerament apro-vada per les Corts de la República, ha vin-gut a donar novament relleu al problemade la ràdio que a Espanya, i per consegüentCatalunya, està plantejat •com un problemapalpitant, puix que la llei esmentada, enlloc de resoldre'l, l'ha complicat encara mésper la manca de solidesa econòmica d'a-questa llei de radiodifusió, que ha vingutcom una mena de papu esfereïdor per a lesempreses i associac ons privades i que al capi a la fi és una llei que neix morta, puixque a més dels defectes i equívocs que portael seu damunt, hi ha el tort polític que re-presenta el fet que la llei fos aprovada l'en
-dcmà mateix de la retirada del Parlamentespanyol dels diputats catalans i bascos;parlamentaris que havien presentat nombro-ses esmenes — l'Esquerra solament trenta
-si — i que foren passades por alt sense nitan sols recollir, d'aquestes, aquelles sugge-rències que .per llur solidesa havien d'ésserforçosament acceptades.
Es per tot això que nosaltres consideremi estimem tots .aquells esforços i aportacionsque provinguin, bé de la iniciativa privada,I)é d'un esforç collectiu i que subsanin irectifiquin el que el clàssic (Estat espanyolmai no fa ni deixa fer.
La Primera Emissora de CatalunyaPer tant, haventestat delicadament in-
v itats per la direcció de Ràdio Barcelona al'acte inaugural dels nous estudis i depen-dències de l'entitat degana de la radiodifu-sió peninsular, acte que tingué 'lloc el dinzo del corrent, amb assistència de les Auto-ritats de Catalunya i amb un relleu que béprou ha assenyalat la premsabarceloninai comarcal, hem visitat el nou local de Rà-dio Barcelona i hem de dir que el magníficesforç de la Primera Emissora de Catalunyaens ha deixat no solament satisfets, sinóque també plenament convençuts que a casanostra podem aríar de radiodifusió i fer-ne.
Una visita als locals de Ràdio Barcelonaserà, durant molt de temps, un desig asatisfer per part de tots aquells ciutadansque senten •coro a cosa seva totes les mi-llores que es desenvolupen i reïxen sota elcel barceloní.
Els nous estudisEn projectar els nous estudis de Ràdio
Barcelona s'han tingut en compte dues ca-racterístiques primordials a obtenir. Una,L'òptima capacitat per a una orquestra decent executants, i l'altra tm temps de iever-beració d'un segon dues dècimes.
Ambdues característiques n'imposen altresdues de les quals deponen directament : elvolum de la sala-estudi; i ]'absorció produïdaper les superficies limitants i pels objectescontinguts en ella.
IDesprés d'un càlcul acurat han estatadoptades les mesures següents : 15 meti esde longitud, q d'amplada i 6 d'alçada, çoque fa un volum total de Sto metres cúbics.Aquestes mesures, entre les quals hi ha larelació z a 3 i a 5 constitueixen les propor-cions arquitectòniques més adequades perassolir una millor qualitat acústica.
Fixades les dimensions del gran estudi,el temps de reverberació o sigui el nombrede segons que calen per a la total extinciód'un so d'ençà que l'aparell productor hadeixat de produir-lo, s'havia de reduir elvalor àptim fixat 1,2.
Això és assolit per mitjà d'un materialabsorbent estès damunt el sostre i els em-bans. Aquest material ha de tenir una su-perfície i una espessor prèviament calcula-des amb una certa escrupolositat, puix quehi ha el perill d'obtenir un temps de rever-beració massa reduït i aleshores el so resul-tant resta apagat i els conjunts orquestralsperden brillantor.
Ha emprat el feltre distribuït en plafonssimultàniament emplaçats, formant una su-perfície total de 1S4 metres quadrats ambuna espessor de 2 centímetres. Com elementdecoratiu i per tal de no perdre les propie-tats absorbents del feltre, tota la cambraha estat tapissada amb un teixit especialcompost de cellulosai seda, sumament po-rós, anomenat DAF. Ambdós materials hanestat fabricats a Catalunya.
El sòl està cobert amb una espessa catifa.Han estat suprimits tots els objectes sus-
ceptibles d'entrar en vibració. La illuminaciós'aconsegueix per reflexió, amb làmparesinvisibles, • atès el seu doble objectiu de nocausar cap perjudici a les condicions acús-tiques i produir una illuminació uniformeamb una mínima fatiga per als executants.
Els micròfons, suspesos directament del'armadura de l'edificació, a fi d'evitar vi-bracions mecàniques, i articulats amb unsistema de balances, es poden emplaçar fà-cilment en qualsevol posició respecte als exe-cutants.
immediat al gran estudi es troba el con-trol artístic, la finalitat del qual és combi-nar els circuits procedents dels micròfonstot reglant la intensitat de cadascun.
A continuació el control elèctric, que contéels amplificadors, aparells de mesura, líniesmicrofòniques, enllaços i equilibradors.
El gran estudi es pot dividir en dos, po-dent cada un d'ells funcionar independent
-ment ; un amb dimensions apropiades pera un sextet, i ]'altre per a una petita or-questra.
A més a més hi ha un estudi destinat alocutors i un altre a conferenciants. Es adir : que es pot comptar amb cinc estudisde característiques diferents, indispensablesal creixent desenvolupament de Ràdio Bar-celona.
Donarem com dades complementàries,que totes les insta•lacions i mobles han estatintalment ignifugats.
Un sistema d'injectors conserva l'aire fresci pur dins de l'estudi malgrat les gransaglomeracions d'executants (cors, orfeons,etcètera).
Els micròfons emprats són del moderntipus mmoving-coib , fabricats per StandardElèctric i utilitzats universalment en elsequips de radiodifusió més perfeccionats.
Uns aparells equilibradors pro estats iconstruïts als nostres propis tallers servei-xen per a compensar les deformacions pro-duïdes per les línies telefòniques de massallargada. Hom .pot recordar la perfecció queassoliren les retransmissions fetes des d'Ità-lia en ocasió del darrer campionat interna-cional de futbol ; primera vegada que elsesmentats cquilibradors funcionaren.
Els equips amplifica dors ocupant una, cam-
bra especial, han estat instal•lats d'acordamb les futures necessitats d'una emissorade 6o kilowats.
La nova revista de Ràdio Barcelona
E. A. J. i, que aquest és el distintiu dela Primera Emissora catalana, com a novaau fènix, no solament ha ressorgit amb mésvigoria que mai, sinó que enderrocant totel que era vell dins l'entitat, ha plasmattambé la seva obra rejovenidora amb el seuportantveu, iHem vist el primer número dela també nova revista de Ràdio Barcelonai hem sentit una autèntica joia en jeure
que a la llista de setmanaris catalans, au-tènticament catalans, hem d'anotar-hi, desd'avui, un altre nom : el de Ràdio Barce-lona que des d'ara edita un butlletí que .posamolt amunt la impressió tipogràfica cata-lana i aporta, a l'ampli estadi de la palestrade les idees i de les coses tèoniques, unacollaboració valuosíssima a 1'intellecte deCatalunya.
Des de les pàgines de MIRaoox saludem
la vella 'revista Ràdio Barcelona que amhels nous ropatges de catalanitat ve a ompliri enfortir els rengles de les publicacions es-crites en el nostre idioma.
Les noves dependènciesAlgú ha dit, en visitar els nous locals de
Ràdio Barcelona, que llur decoració per-tany a les orientacions del G. A. T. C. 1'.A. C. ,Potser que això sigui just si és queles línies rectes i els angles acollidors i elsmetalls niquelats, sobre línies de color ver-mell, siguin decoració exclusiva i patentadadels incansables arquitectes.
Cat dir, però, sigui la que sigui la inter-pretació que vulgui donar-se a aquest estil,que la decoració r amoblament de l'estatged'E. A. J. i és completament encertat; eldespatx de la direcció, ric en el seu gust,senzill en el material emprat, és una cosareeixida. El mateix hauríem de dir de lasala d'espera per als artistes, decorada ambtonalitats suaus que fan amable l'esperadels artistes per a llur actuació.
Del gran estudi, no cal parlar-ne, perhaver-ne fet, ja, anteriorment, una ampladescripció. Mereix, però, fer una distincióespecial el magnífic t ampli vestíbul de lesoficines, d'unes proporcions gens comunesen departaments d'aquesta mena. Es la sen-zillesa la seva característica principal. Unallarga tanca de fusta amb vidres intrans-parents separa el que és pròpiament vestí-bul, ventilat per uns amples finestrals quedonen a.un pati, damunt el Teatre Tí^ioli,del que és departament d'oficines on tambédonen un gran nombre de balcons oberts alcarrer de Casp, cosa que fa que en aquestlloc de tanta entrada i sortida dels ciutadansnombrosos que a diari acuden a les oficinesde Ràdio Barcelona i d'entrada també d'ungran nombre de funcionaris de l'adminis-tració de l'Entitat, l'aire i la llum hi entrina dolls.
L'acte inaugural dels nous estudisi dependències
Hem deixat expressament per al-final par-lar de l'acte d'inauguració dels nous estudisi dependències de Ràdio Barcelona.
Amb la solemnitat que era d'esperar esdesenvolupà l'acte que, com ja hem dit en
altre lloc, es celebrà el passat divendres.La festa estava anunciada per a les deu
de la nit del dia esmentat. S'aplegà enaquella hora una selecta i escollida concur-rència que segui amb gran interès el con-cert extraordinari a càrrec de les eminentsartistes Mercè Capsir, Carme Gombau iRosaura Coma, acompanyades per gran or-questra sota la direcció de I'illustre mestreJoan Lamote de Grignon.
A l'hora de començar el concert, comen-çaren d'arribar als estudis del carrer de Casples personalitats invitades, les quals forenrebudes pel director general d'Uinió Ràdio,senyor Ricard Maria de Urgoiti, el directorde Ràdio Barcelona, senyor Joaquim S. Cor
-dobés, i tat l'alt .personal de l'Emissora.Entre les personalitats que assistiren a la
inauguració dels estudis de Ràdio Barcelonaecordem entre altres, l'honorable president
de la Generalitat de Catalunya, sen yor LluísCompanys, amb el seu secretari, senyorJoan Alavedra; el conseller de Cultura, se-mor Ventura Gassol, amb el seu secretari,Melcior Font; l'alcalde de Barcelona, senyorCarles Pi i Sun yer, amb l'oficial de Ceri-monial, senyor 011er ; el tinent coronel se-
nrur Llanas Quintillà, que ostentava larepresentació del general de la divisió, se-m•or Domènec Batet ; el doctor García Ba-nús, en representació del rector de la Uni-versitat Autònoma, doctor Bosch Gimpera;el comandant dels mossos d'esquadra, senyorPérez Farràs ; el comandant de l'aviaciósenyor Díaz Sandino, amb altres caps i ofi-cials d'aviació ; el diputat a Corts Tomàs iPiera ; els diputats del Parlament de Cata-luma, senvors Companys (J.), Farreres iDuran i Tauler; el diputat a Corts i ex-alcalde de Barcelona, senyor Jaume Aigua
-der; el cap dels Serveis d'Aeronàutica de laGeneralitat, sem•or Canudes ; Lacoma, vice-president de Ràdio Asociació de Catalunya;Castrillón, cap de Telègrafs ; Rafael Lópezde Haro; Junyent, secretari de Ràdio Ter-rassa ; Vidal Prats, de Ràdio BadalonaCases Vell, de Ràdio Terrassa ; Vicenç Co-lomer, de Ràdio Sabadell ; Joaquim Munta-ner, de Ràdio Vilanova ; Nadal i Blanch,president del Sindicat de. Periodistes Espor-tius ; André, director de Standard ; Ariet,director de Filmòfono; Pérez de Rozas (DI.)Agrupació Catalana de Ràdio Emissores;Federació Catalana de Rugby ; Angel Pes-taña ; doctor Fontseré, director del ServeiMeteorològic de Catalunya ; Roc Boronat,Comissari de Beneficència, i molts d'altresque farien aquesta llista interminable.
Trameteren llur adhesió els consellers deFinances, Governació i Treball, sera orsMartí Esteve, Dencàs i Barrera respectiva-ment, i l'Associació d'Empresaris d'Espec-tacles Públics, entre altres nombroses i im-portants entitats i corporacions.
,Donaren major lluïment a la festa ungran nombre de formoses i distingides da-mes.
Adreçaren la paraula .pel micròfon el se-nyor Sànchez •Cordobés, director de RàdioBarcelona, que expressà la seva satisfacciópel fet que les més altes autoritats de Cata-lunya honoressin amb llur preséncia l'acteque s'estava celebrant. Acabà el seu •parla-ment posant l'emissora Ràdio Barcelona alervei del Govern de •Catalunya, que és
—cligué — posar-la al servei de Catalunya ila República.
A continuació féu ús de la paraula elenyor Tomàs i Piera, del Comitè d'Orien-
tació de Ràdio Barcelona. El seguí en l'úsde la paraula l'alcalde de Barcelona, senyorPi i Sunyer, que posà de relleu l'esforç deRàdio Barcelona i es congratulà que la ra-diodifusió catalana es desenvolupés pròspe-rament i s'aparelli amb els esforços i elsavenços estrangers.
Finalment parlà el President de Catalu-n -a, senyor Lluís Companys.
Per haver-se donat importància política ales paraules pronunciades pe'. senyor LluísCompanys, president de la Generalitat deCatalunya, no podem estar-nos de publicaríntegrament i textualment la seva allocució.
Discurs del President de Catalunya
«Poble ele Catalunya : Jo voldria enaquests moments, en nom del Govern de laGeneralitat, ésser la veo de tot el nostrepoble. Voldria també que el nostre poble essentis satisfet de la gestió realitzada pcl seuGovern. Tot el que nosaltres beco fet, totsaquests moments que el Govern ha passat,podeu estar segurs que el IGovern ho ha fetpensant sempre en la ,llibertat de la nostraterra i en la grandesa de la República.
Potser algun dia — condició d'homes ésequivocar-se — ens equivoquem ; tal vegadaalgun dia no tinguem l'assistència del po-ble ; però si això succeeix, el poble pot estarsegur que en els nostres actes, en els nostrespensaments, no haurà faltat mai la serenaintenció de defensar, sigui com sigui, ladignitat de la nostra terra.
Tingueu la seguretat que mentre jo ocupiaquest lloc, i crec que el que em succeeixio els que després de mi vmguiFn faran elmateix, mai no es doblegarà en les inostresmans la dignitat de Catalunya i la Repú-blica.
Adéu, poble català. Jo voldria que enaquesta salutació hi anés també una abra-çada per a tots vosaltres.»
Una ovació coronà les últimes paraulesdel President de Catalunya, com també fo-ren molt aplaudits els oradors que el pre-cediren davant el micròfon.
Després del discursos continuà el concerti les autoritats i invitats visitaren les depen-dències de Ràdio Barcelona i seguidamentforen obsequiats amb un esplèndid lunch.IEn resum, una simpàtica i ben organitzadafesta que deixarà un bell record a tots elsassistents.
Des de les nostres pàgines, felicitem iencoratgem Ràdio Barcelona, desitjant-liuna pròspera actuació.
Viatge en autocar Pullman a Suïssa, Alemanya,
Itàlia i França amb motiu de la Passió a
OBERAMMERCAU
Dotze dies de delicioses vacances per
720 pies. tot comprès
Próxima sortida: 31 de juliol. - Ultims dies d'inscripció
En aquest petit volum de poesies, fetesalgunes en castellà, tenim una altra mani-festació de l'interès que comencen a sentirper 'Espanya i les seves coses els .artistesbritá'nics, seduïts per la llum, els colors vi-brants i el moviment, menys prosaics, d'a-quest país.
Potser hauríem d'agrair la publicació del'obra de Stirliing als espanyols Ramón Pé-rez de Ayala i Federico García Lorca, enel sentit que el primer ha pogut estimularl'autor amb --'él seu patronatge i ensems
w. F. Stirling
.,O.LE/ LLETRE/
ELS 79 ANYS D'
Ferdinand
UN SAVI
E1 model de la Hiparxioiogia ELS LLIBRES,.
T
•
onniesrarongerars, poesies de WÜilliamEl oran nneta Pintó va fer escriure damunt I a estudiare les estrelles ue no es veien ni F. Stt:rIing
VaIgesi Marsans, S. A1Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA
rar uer que iiau 1'i, r ,rv uo.gu^^ ^^c r .
xili poderós i gegantí de les matemàtiques,que tots sabem que per l'astrono nia han fetmés que el mateix telescopi. Copérnic, queno el coneixia i es tenia de refiar del càlcul,diu que es mirava molt poc el cel, i si sel'hagués mirat massa potser no hauri2 en-devinat el que va endevinar. Newton, tantera que se'l mirés com que no se'l mirés,i Leverrier, en plena època del telescopi, nose'l va voler mirar mar ni amb telescopi inisense, per la senzilla raó que es dedicava
mb el telescopi. Hem legit que quan elselescopis van esdevenir prou potents perodes veure el planeta Neptú que el] haviaescobert per càlcul, no se'l va voler mirar.Els físics van tan segurs de la fidelitat de
es matemàtiques que ja treballen a ullslues.En canvi, nosaltres els filòsofs faríem riu
-e si ens entretinguéssim a fer números iendre mides, lliurant-nos als càlculs mate-nàtics. Ultra la nosa que aquests càlculsns farien, les matemàtiques tenen 1'incon-^enicnt gravíssim de matar la vida de 1ss.isions, com hem vist que mataven l'ànimale l'obra d'art. Ni els números ens podenir res, ni el punt matemàtic, que començarer na existir en la realitat, ens pot expli-;ar res de res. Nosaltres els que ens dedi-luem en cos i ánima a la filosofia, o •ièn-ia universal, només ens podem interessar)el que existeix. La ciència universal, queom també sap tothom és la nostra cièn-ia particular, té per objecte estudiar tota'existència coneguda : iparjos en grec vollir existéncia i logos tractat.
Nosaltres volem que les coses no sols tin-;uiai cos, com les de la física, sinó que yo-cm que tinguin ànima, que, com diu elostre Xavier Llorens, definint-la definitiva-
n-ent, és l'esperit unit al cos. Els númerosels punts ino tenen ni cos ni ànima. L'àni-
na ano és un número com deia Pitàgorae,^i és un punt com diu Leibniz amb les se-ves mònades.
Vici capital i essencial de la ciència uni-ersa] o filosofia ha estat copiar o voler co-
^iar de les matemàtiques. IHa estat l'idea]de la immensa majoria de pensadoirs filò-sofs de totes les , èpoques i de tots els països,adhuc del nostre iRamon Llu]], i és una deles principals causes, comdèiem i repetim,de !''endarreriment palès de la Hiparxiolo-gia. Tot e! que les matemàtiques tenen depositiu per la física, ho tenen de negatiuper la filosofia. IEIs avantatges que tenenper la física esdevenen inconvenients per lafilosofia. L'agraïment que els físics han detenir a les matemútiques durarà sempre peranys que visquin. En canvi, nosaltres elsfilòsofs, deixant de banda que ens fan nosai ens desorienten, ens costarà molts .anys ipotser segles d'oblidar que lamatemática vabuidar de contingut la ciència filosòfica. Queles ciències físiques imitin, si voten, les ma-temàtiques. Nosaltres ens hem de limitar aimitar les ciències físiques.
Es clar que es comprèn de seguida queels filòsofs es deixessin enlluernar per l'arit-mètica i la geometria, que van 'brillar i es-clatar arribant a la perfecció clàssica quanla ciència física encara havia de nàixer, ihom s'explica que les volguessin pendre permodel ; però ara, als nostres dies, que lafísica ha arribat a crear el model concretde la eiéncia concreta, esdevenint gloriosa-ment el tipus definitiu del classicisme cien-tífic, la filosofia ja no es pot entretenir enimitacions de ciències que no contenen nil'esquelet de l'anatomia.
FRANCESC PUJOLS
VARIETATS
L'arf í la vidaIntervivat per André Rousseaux, Jean Gi-
raudoux, l'escriptor del qual es parlava enaquesta mateixa pàgina la setmana passa-da, ha dit:
«Estic ben convençut que l'activitat lite-rària és rm repòs de la vida. L'experiènciaque s'adquireix en un ofici no passa a lavida literària, la qua], d'altra banda, no enté necessitat. Vegeu com Montaigne ha vis-cut poc, sobretot si hom pensa en les prodi-gioses existències del seu segle ; no per aixòla seva vida ilntellectual deixa d'ésser unade les més esteses i de les més profundesque s'hagin manifestat .mai. Vegeu Racinees pot dir que coneixia la vida quan escrivíAndrómaca, l'obra seva que potser conté mésj udicis morals?
»'Creo que el seny comença a l'edat d'unany. Els jocs són jugats des del naixement,pel que fa al do de l'artista. L'èxperièncialiterària és una experiència innata, sense re-lacions amb la vida. En certs éssers hi hauna mena de veritat que els fa descobrirel moviment de les ànimes.»
Leconte de LisieLa col1ocació d'una placa commemorativa
del poeta Leconte de Lisie, bastant oblidatja, dóna ocasió a Jaeques Bainville per aparlar urna mica d'aquell traductor dels poe-mes homèrics que, fugint de la fadesa aca-démica, caigué en l'extrem oposat : tan con-vencionals com les traduccions de Delille sónles de Leconte de Lisle, eriçades de lletressobreres en els mots grecs per a donar aixíun caràcter més primitiu i saborós a lesseves versions. Qui, avui dia, trobaríem queles Ilegeis?
Bainville no insisteix en el traductor, sinóque estudia el poeta, i, abans, com de pas
-sada, aliudeix Delille. Tots dos, aquest iLeconte de Lisie, diu, han posat una ména-gerie en vers : la de Delille és plena d'ani-mals domèstics, la de l'altre és rica en feressalvatges.
«Quin ha estat l'error de Leconte de Lisie?Cercar temes originals i creure que aquestaoriginalitat era poètica. L'estranyesa és hos-til a la poesia. El Gènesi polinèsic i el granTaaroa mo renovellaven el vers francès. Noeren sinó una mascarada de la història deles religions.
»En un 'llibre bellfssim (Villon i els temespoètics de llEdat +nitjana), [talo Sicilianomostra que Villon s'acontentà de rependreels motius que s'arrossegaven des de feiasegles i que tots els lírics havien versificatabans que ell. Es va conformar amb l'ús iva fer coses sublims amb banalitats. Esaixò el veritable seoret dels grans poetesi, com diu Siciliano, llur màgia.»
aprovació, i el segon perqué es veu benclar que les seves feériques poesies han ser-vit d'inspiració al poeta de qui parlem.
Les ratlles d'aquests versos mostren unasensibilitat — purament celta -a i una pre-cocitat molt poc corrents, per bé que el con-tingut en alguns casos no mereix la bellesade la seva estructura poètica.
Les poçsies escrites en castellà, •com Se-guidilla 1 El Mar, donen proves dels poderslingüístics dels jove .autor i al mateix tempsresulten un experiment bonic i interessant,així també la versió anglesa d'un dels mésconeguts passatges de Calderón.
Ens agrada molt la poesia Mosaics, ins-pirada en els jardins del G,eneralife, queés una evocació molt intelligent i penetrantde les glòries de la Granada antiga ; farecordar perceptiblement l'evocació de Falla,comparació que per força arriba a ésser unelogi.
DI pròleg de Ramón Pérez de Ayala, enforma de poesia dedicada A un joven poeta,està molt beco escrit en aquest estil unamica cínic del distingit poeta-ambaixador.Reproduïm uns versos:
Á1111111111111 111116111111 t 1111111111111 11111111111111111 19„
Acaba de sortir el número 5 de la !'
E Revista
CINEMA AMATEUR '=.'. Articles de Eusebi Ferre, Josep Palau, Jeroni Mo•^i
ragueu, Domènec Giménez, F. Gibert, Josep Ay
merkk, loan Roig
CONCURSOS . BIBLIOGRAFIA - CONSULTORI
30 magni6cs gravats
Preu: r'50 pessetes
ADMINISTRACIÓ i VENDA:
LLIBRERIA CATALONIA3, Ronda de Sano Pere, 3Telèfons :12456 i 11147
11111111111111111111111IIIUIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIh•
La humanidad parece una estampaque al propio Goya desconcertaría:Todo se lo lleva la trampa.¿Qué serrí de la Poesía?
Per acabar, Stirling fa un elogi dedicata Espanya, «país de somnis»
Adéu! Els tarongerars daurats han passat[més enllà
dels núvols del Tems, i solament una me-[mbria de somnis
hi queda. — Magnifica terra de somnis,adéu !
Creiem que Tarongerars, que ha estatpresentat en una edició força bonica i eco-nòmica, tindrà l'èxit que mereix, per laseva bellesa d'expressió i també per l'es-forç que ha fet i el ban gust que ha tingutel seu jove autor escocés.
D. R. D'ARLING
YIr11111r1111111rrn Illlrnlll1N111111rInI11r11rIrIrII11111111111rrrrrll1111111111i1C
LENDING A MÉR,CAN LIBRARYFONTANELLA, 10
^rrrlrrlrllll„rlrlrrlrl,rrnlllllr.r,rlllllr.rlrrrnlllllllnr,lllllnlllrrrrinlrllr^
GUTENBERG, S. L
Fàbrica de maquinària
per a les Arts Gràfiques
Agullers, 1 1 Via Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA
Revisió de pinturaUnes paraules del nostre artiole de la
setmana anterior, en les quals parlàvemdel quadret amb el to despectiu significatper la lletra cursiva, i on així mateix s'al-ludla la seva sobreproducció, han motivatla redacció d'unes cartes, a nosaltres diri-gides, que contenen per meitats una micad'ira i una mica d'interrogant .
La magnitud de la qüestió deixada en-treveure fa vuit dies, i el suport que ]idóna l'especial interès de les comunicacionsque hem rebut, ens fa trencar per piimera
cap els grups que constitueixen la nostraprimera línia.
Concedint, mo ens queixaríem del fet del'activitat febrosa que ho vol anorrear tat,sinó de la manca de ponderació essencialque és la que encén la batalla i la quedóna, a la pintura que ens referim, un tode rebel pauperisme.
Nosaltres, que creiem distingir -nos perl'actitud presa de parlar solament del queté o compta amb possibilitats de tenir va-lor per a formar l'hora artística catalana,
La qualitat infinitament repetida
vegada el costum establert de no respondrea res que no obeeixi a quelcom demanat obé d'un tema palpitant d'actualitat.
Bé, senyors comunicants, devem estendrel'explicació pretesa i a tal fi permeteu-noscomençar per dir que la cultura pictòricacreada per l'assequibilitat del quadret ésl'autèntic perill amb qu$ compta l'art ca-talà contemporani.
L'impressionisme, l'admirat, e1 formida-ble impressionisme, en arribar a ésser fal-sament entès per molta gent, ens ha dutací on som i ha parodiat tristament l'efi-càcia políglota dels manuals que posen eneandiclons de parlar l'anglès en quinze dies.
El cultiu dels valors que l'impressionismeposà damunt la taula com a prev.alents, hamobilitzat legions senceres, sense cap baseartística, que mancades totalment de l'es-perit que preconitzaven els homes del 18701 oblidant tota la tesi pronunciada al ma-teix temps, s'han vist-amb cor suficient d'a-nomenar pintura el que tot al més no ar-riba a ésser sinó una vulgar activitat méso menys sentimental.
L'impressionisme, com el simbolisme li-terari, exponents de reaccions, va donar pasal tumulte dels que van ereure arribada]''hora d'agafar el cel amb les dents totamagant ineptituds integrals. I això que,recaigut en un país on totes les expansionsparticulars van controlades per un sentitde la raó i del ridícul, s'hauria apagat persi sol, com així succeí, depositat a casamostra, on l'eufòria del clima ens dóna unaimmensa opció a les genialitats de tota clas-se, s'ha convertit en un viver inacabablede pintura que tendeix, s'entén en preten-sions, a emular les personalitats més autèn:tiques. Una bona prova del darrerament ex-posat és la sèrie de cops baixos que par-teixen dels cenacles ugenialistesn dirigits
hem silenciat invariablement tot el que s'haanat produint en aquell sentit i ens decidima sortir-ne comentaristes en el moment apro-piat en què l'esmortuïment estival i l'oca
-sió d'unes cantes ens han fet creure en lacorta necessitat de fixar una posició.
A través de la nostra crítica setmanalhem anat servint el poder de la pinturaactual, la importància de la seva qualitat,l'immillorable pla en què està situada.Aquest mateix desig de voler fer prosperarés el que ens empeny a haver d'adoptarUna absoluta intransigència davant tot elque de nociu o simplement poca-solta acom-panya l'ascendent marxa de les vint o vint
-1-cinc figures que componen el nostre granconjunt.
No hem blasmat de res intangible. 'lEnshem referit als que de dret reclamen uncamí lliure i hem .assenyalat, això sí, l'e-norme perill de , la pintura intranscendent abase de les següents particularitats : el fàcilproselitisme adquisitiu, la guerra de la famalb què pot situar la pintura bona, a laqual pot negar el dret d'anar omplint pa-rets barcelonines degut a la seva superiornecessitat comprensiva i al seu major preu,una altra per la probabilitat de fer capi
-tular un bon valor, temptat de la facilitatde venda. Darrerament, pel precedent i pervenir a treure homogeneïtat.
No pretenem un retorn a anys pretèrits,quan al pintor se li requerien insubstituï-bles principis d'acadèmia, com en l'art ofi-çial francès del r800; el que sí reclamem,per la glòria començada a perfilar, és unmínim examen de • onscièncïa artística quefaci • obrir els ulls definitivament als quepintant perden el temps, el .fan perdre alsaltres i, sonso voler potser, els seguen l'her-ba sota els peus.
IENRIc F. GUAL
Societat Espanyola do Carburs MeIàI'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONATele$.: "Carburos" Mallorca, 232 TelBfon 93013
CARBUR DE CALCI; Fibriquea a Berga (Barcelona) i Corca-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibr'ieques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT dsfils i paces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i dornèstèca :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, matuáals d'aportació per la SOL-
DADURA AUTOGENA
PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS
EI bateig del vaixell o la botella i rrom-pible.
¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades
6RAGEES PO EMCIALS DEL DR. SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastènla, lmpofencía (eo fofm lee seves manífeeúdonsl,
r.Jc:;;;Ef,
mal de cop, canaamenf menfel, perdo. daSe, pal ifacio 7aaa,Eedape icorporal, f
nerviosos en q.nar ne e 1e.
Se, palpffa ertige .,f fadiga i frasforna nervioa,d en p.aian de leadones i tots el. fraafone orgànica que tinguin per causa o origen espfa.mení nerviba.
Lea Gragees potenclals del Dr. Solvré,mb que un medicamenf eón un element eeeencial del cervell, medul'la í fot el sistema nerviós, regene-rant el vigor sexual propi de Peda' conservant la salut í prolongant la vida; indicadas especialment ale cago.tab en la seva Joventut par fofa mena d'exceeaos, ale que verifiquen treballs exceaeiva, tant Heice com moralso infel'lecfuals, esportntee. bornee de ciències, duanders, adietes, eomeráanú, industrial., pensadors, etc.,•eenseeurn£ sempre, amb les Grageas potencials del Dr. Soivró, tota ela esforços o exeracie Eddlment1 diepcaaaf l'organisme per rependre Ie sovint i amb el màrin resultat, arribant a l'extrema velleu i temeviolentar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.
Baefa pendre un flascó per convèncer se'n
Venda a 6`60 ptas. flascó, en tofes les priaclpais farmácles d'Espanra, Portugal 1 Amàrlca
NOTA.—Dhi,iet•u e tme., teer 025 pie... utelh de correu per al ,mego./g a 0$Ideer Leborafarie Sdkaefart' , carrer del Ter, 18, Barcelon., rebreu grati, un llibre e<ohcafru ¡obre lori/rn. daenrodlamanr i tracia...,..t dagee,ne nflalna,--Quina bèstia més ridícula, tan alta!
MllABDR
LES ARTS 1 E LS ARTISTES ,' LLÀSTIMA DE RENÉ CIAIR!
Un matrimoni civil aSant Esteve d'En Bas
Publicifaf_racional
No és l'enciclopedisme el que caracterit- les seves revistes tècniques i les seves obresza el nostre temps, sinó 1' especialització. especialitzades en publicitat científica. Ca-No és l'idealisme creador, sinó la standar- talunya, però, no fa pas un paper massadització. No és l'actitud retinguda i malal- migrat al costat d'aquells països, ]a que ellatissa del romanticisme, sinó la força atlè- sola edita tres de les quatre revistes publi-tica, la remembrança dels jocs olímpics, citàries que es publiquen a la República IEs-1'admiració per la joventut i ,la força. Es panyola.el xx el segle de l'aviador, de l'automobi- Recentment acaba de veure la llum, ele-lista, del mecànic. nantment presentada i en format standard,
L'idealisme actual, si n'hi ha, consisteix la revista mensual Pobli-Graf, òrgan dea batre un rècord. La poesia, el teatre, la ]'associació barcelonina PubliiClub.literatura, els conceptes filosòfics i les qües- Aquesta entitat està preparant-se per a lations estètiques, les discussions d'idees, no celebració del pròxim Congrés Continentalsón pas cosa per a les nostres ;oventuts, de'la Publicitat, que tindrà lloc ací el mes
lEls artistes creuen fer béprescindint del mètode alle- r -oant la seva independència; -les ciències més conreades .són les positives i les arts es`
mecanitzen. -La figura simbòlica de] Y^^.^ •r
nostre segle és pe ròno1'Apollo de Belvedere, ni el -x[k seòbol, ni el Pansador de
5La veritable figura simbo- " ^`^ •^^s- wlitzamt el nostre segle xx, laonstitueixen aquests robbots^
que algunes cases, gransconstructores, presenten detant en tant amb objecte defer propaganda.
Es ]'home construït ambcoixinets de boles, bieles, en-granatges i pistons. No ésla figura de belles propor-cions i formes sostenint-seen urna posició estàtica ieterna damunt d'un sòcol. f̀ E . -Es la figura dinàmica, quees mou impulsada per la gus- rr- „ypira elèctrica o pel motord'explosió. IEs aquest dina- vmisme el símbol del nostretemps ;és el domini que sl'home té dei mar, de l'aire • ?°~ ïi de la terra. Es l'anul-lació a 'de la distància per mitjà dela ràdio i de la televisió, per a 'les ones impulsades per la AV DIÑEftdescàrrega elèctrica.
Es aquest esperit de me- migcanització, de stand'arditzaciói de supeditació de les artsi les ciències al valor nu-mèric. Una bella oblea publieitària
Es aquest esperit d'adap-tació de tota ciència i tot .art a les neces- d''octubre, el qual promet revestir unia gramsitats industrials. importància a jutjar per les adhesions que
Veiem ciències abstractes, tan abstractes es van rebent.com la psicologia, que al segle xvlu era No han transcendit encara al gros públicciència purament filosófica, i avui ofereix la importància de la labor publicitària iaplicacions pràctiques a les indústries i di- l'increment científic que va adquirint alrrgeix les adti 'vitats humanes. iLa ciència inostre país.psrcalògica s'ha volgut alliberar de la filo- Suara, un esforç magne degut a l'apli-sofia convertint-se en factor d'experirnenta- coció pràctica i •constant de més de vintció i prenent el nom de psicotècnia. anys d'especialització, ha cristallitzat en l'e-
Es una ciència incipient que ofereix grans dició de l'obra de Pere Prat Gabalb, actualpromeses tot i les realitats que ja exerceix, gerent d'una important agéncia de publi-impulsant la producció per mitjà de selec- citat.cions temperamentals dels individus, din- Publicidad racional és ]'obra més comple-gint l'economia dels moviments de ]'obrer ta que sabre el tema s'ha publicat a Espa-per ]'.aprofitament racional de ]'espai o ate- nva i en ella es posa de manifest la impor-nuant dificultats llumíniques que retarden tonia d'aquesta ciència moderna que arribal'execució, etc. a influenciar tant- els costums del públic,
Ofereix facilitats pee a l'estudi de (len- elevant-los, que bé •és pot dir que consti -gües i presta la seva aplicació pràctica a tueix una ciencia pedagògica.les activitats pedagògiques, biològiques, po- Les necessitats d'expansió comercial, amblítiques, socials, artístiques ieconòmiques. les seves campanyes de publicitat que suá
Dirigeix ]'aplicació de l'home al treball, a gereixen desigs de confort, d'higiene i de]'estudi, a l'art o a d'esport. benestar, han determinat reformes en els
La psicologia, avui, és la ciència mentora costums. Mirem sinó l'increment de l'ús delde tota activitat de relació humana. I com dentffric, de locions capillars, la desaparicióque aquesta activitat mai no havia estat tan de la barba, el sanejament i millores de laintensa com ara, d'aquí ve que puguem llar, que hem tornat més confortable i mésconsiderar la psicologia com a ciència ca- pulcra, dotant-la d'aparells de calefacció iracterístioa del nostre temps. Ella és el (llevat refrigeració, de bany, de ràdio, etc.amb el qual s'han de pastar des humanes Per altra part, la publicitat educativa haorganitzacions modernes, no enciclopedistes influït molt en els costums cívics : No es-corn del segle xvm, ni romàntiques com del copiu a terra, respecteu les flors i els ocells,xtx, sinó pràctiques i especialitzades com del no aneu contra direcció, no blasfemeu, nosegle xx. tireupapers, sigueu atents amb l'estranger
Una de les ciéncies més modernes, més i eldesvalgut, guerra .a les mosques, si-vastes i que més requereix estar refosa amb gueu breus, etc,la psicotècnic, és la ciencia publicitària, Qui dubtarà que les suggerències publi-millor diríem, amb un mot compost i un citàries han contribuït en bona part al canvimassa bonic, la psioopublicitat. dels costums?
Perquè la publicitat que fem per mitjà de En un temps en què la màquina envaintla premsa, la ràdio, l'espectacle, etc., tir- el terreny de l'obrer sembla que vulgui anul-gui eficàcia, cal abans que res que el din- lar ]'home, la publicitat amb les seves mdl-gent d'ella conegui bé els ressorts reaccio- tiples suggestions crea noves necessitats inals dels indiviclus als quals es dirigeix. amplia el camp de la producció.
Requereix en el dirigent una especialitza-ció tal i un esperit tan pràctic, que un enci- P. CATALA I PIColopedista o un romàntic, cada u per unesraons diferents, hi fracassaria.
Cal veure només l'extensa bibliografiaque actualment existeix i el nombre de re- e Et en la mide
vistes especialitzades que es publiquen tra c- Cotbatee inarrugable.tant el tema de la pslcopublicltat. pijames a bon pren
Anglaterra, Alemanya, França, Estatst
Units, Austria, Dinamarca, Holanda, Fin- JAUME I, ttlàndia, Suïssa, Polònia, Rússia, Noruega, a Telèfon tt656Japó i altres nacions encara, compten amb
(Ve de la pàgina z)
Com que la fatxada de l'església no m'in-teressa, i l'únic que hi ha a observar a laplaça és una botiga els vidres de la qualostentaven fapoca estona uns xELATS pin-tats amb blanc d'Espanya que ara, en l'abs-tenció aconsellada en cas de dubte, s'hanconvertit en sLATS, m'acosto al mestre, quetoma el sol a peu ferm.
-;Em fa ]'efecte que en aquest poble unmatrimoni civil deu ésser un acte de va-lentia...
—No en té pas idea. No sap com hemde lluitar! Hi ha un fanatisme!... Es a dir,dir fanatisme és poc. Són més que fanàtics.
Com que ni a ell ni a mi se'ns acut capsuperlatiu de fanàtic, acordem tàcitamentdeixar-ho així.
—IEs la ignorància, sap? Pensi que de lagent de més de trenta-cinc anys, a peneshi ha ningú que sàpiga llegir. Però ja hemfet tres enterraments civils, i ara aquestcasament.
L'home s'expansiona. Surten a l'explica-ció els quatre grans propietaris del poble,que .no saben ben bé on cau aquest ; el fa-bricant que pagava uns jornals de fam... iquan em .preparo a tomar una petita sofla-ma sobre el paper dels pedagogs, ve el casatde nou.
—íEs Illàstima—em diu—, que vostès hau-ran perdut el dia...-No ho cregui; m'ha agradat heure
aquest acte. I, de passada, l'excursió és bo-nica.
—Sinó que, ja ho veu, la cosa està quebufa...
—Es una fatalitat imprevisible — li repe-teixo.
—Ja ho pot ben dir. Pensi que havíemcomptat que seríem cent trenta o cent cin-quanta. Però, és clar, no venint els dipu-tats, tampoc han vingut els dels pobles delvoltant. Vostè no sap com és la gent d'aquí.
—Ara m'ho explicava el senyor mestre.Perqué el Centre tingui socis, han hagutde muntar-lo com a mutualitat, cm.dela.
—Si sapigués la feina que ens ha costattrobar local per al dinar! Dos o tres noeons els han volgut llogar, i l'hem de fer enun local que ja el veurà...
--Pel que em sap greu—intervé un ter-cer—, és perquè la gent del poble enrao-naran...
---Ja llegiran els diaris !--diu, convencentl'auditori, el nou casat, tot donat a la ideaque la cosa està que bufa.
1, en una transició—(Potser que anéssim a diinar. Vostès ens
hi acompanyen?—Amb molt de gust.E1 local no sé ben bé què era abans. Hi
ha una taula en forma de T, amb els en-tremesos posats. Les parets estan plenes declaus i de forats d'haver-n'hi hagut. AIfans, sobre un ramatge de vern que al capd'una estona presenta una fructificació debarrets i gorres, la bandera catalana. TresIlums pengen del sostre, un d'ells desviatde la vertical gràcies a uns rosaris que l'es-treben a una -biga.
Això és allò que el programa en diu«APA'r oL coMPANrrRIsmx presidit pels nuvis,padrins, testimonis 'i demés autoritats.»
—Mongin, mengin ; que no perdin del totel dia.
Amb ganes de quedar bé — en ocasionsaixí, a fora, menjar poc és tingut per des-atenció—, ataquem els plats .amb un supremesforç de voluntat al qual ha de coadjuvar,com a lubrificant, el vi. E1 servei és lententre plat i plat, els comensals es dediquena excavacions dentals no absolutament si-lencioses.
Després del xampany—cal quedar bé i al-çar la copa en honor dels nuvis mormolàntuna enhorabona—, crido un cambrer.—El tiquet d'aquest senyor i el meu.L'home, amb el bitllet als dits, segueix
tota l''escala jeràrquica, fins al nou casat.--No pot ser. Serien els únics que paga-
rien. Faríem el ridícul.—Però el programa diu.,.—protesto vaga-
ment—. Nó hauríem gosat venir, en altrescondicions...
Canvi de cortesies preludials de la marxa.Com que no han vingut els diputats, aquellapartat del programa : icparlaments ade-quats a la festan, no té efectivitat i nopodrem fruir d'unes quantes peces oratòriesque esperàvem. Aixà que la cosa estigui que• ufa ens ha aigualit el pintoresc.
Davant les quatre hores de viatge que ensseparen de Barcelona, renunciem a sentir((quatre sardanes a la plaça», i sobretot, re-nunciem a l'acte de les sis : irComiat delspadrins, testimonis, delegats, companys professionals i demés convidats, a la sentida delpoble, amb la banda de música.), No valpas ]a pena d'exposar-se a haver de dormira Vic o a Olot, ni de mobilitzar els Presents,músics inclosos, perquè acompanyin a ]asortida del poble el fotògraf i jo, els dosúnics assistents forasters. Podem conside-rar que amb les notes de Poeta y Aldeanoque retrunyen per la sala, ja estem prouacomiadats.
Tat estrenyent la mà dels recent casats,em .pessigolleja als llavis la frase ritual:«Déu els faci ben casats», però no l'arriboa pronunciar.
Tornant a Barcelona, penso, les estonesque estic despert, haver vist unes escenesd'un film de René Clair; no penso pas quela cosa està que bufa, i, arribat a ciutat,tinc temps, abans de sopar, de seguir nopensant-ho.
**xDesprés, en llegir els diaris, tampoc s'ho
devien pensar a Sant 'Esteve d'En Bas, onencara no es deuen explicar per què forenembarcats per uns que es quedaren enterra...
Jusr CABOT(Fotos Centelles)
SI ES-El LCTRIC1 DEL-VOSTRE AUTOMÒBIL
Us e^poraranavlot, bé,ol
6G i% DATGE ELÈCTRIC
(Mariánne, París) 1 (Life, Nova York] I 1
Siguem un Xic optimistesLa concessió de la subvenció de la Gene-
ralitat cuna empresa de Teatre Català haprovocat, com no podia ésser altrament,agitació i comentaris per a tots els gustos.Es molt difícil, per ara, a l'espectador in-genu, judicar de ]a raó de cadascuna de lesposicions, minés que més quan ]''espectadorcreu que aquesta subvenció s'havia de con-cedir com un premi a una tasca feta, osigui a mitja temporada, per crear l'emula-ció i l'estímul, i no abans de començar unaactuació que ningú .no pot preveure quins
D vant d'aquestes quatre escenes, dispo-sades a servir als auditòris comèdies i dra-mes catalans, les dues preguntes més na-turals que s'acuden són : hi haurà el públicper a tots quatre teatres? Hi haurà lesobres suficients per a fcr-los rutllar, àdhuccomptant amb Ves reposicions i el teatreclàssic?
Siguem optimistes pel que fa al primerinterrogant, que fet i fet és el més angu-niós. Bé podem creure que els centenars de
I milers de votants barcelonins de partits ca-
Una escena de «La vida d'una .santa)), per Gr companyia Vila-Davi
resultats donarà. I l'espectador sent un te-mor molt relatiu pel que es refereix als ar-tistes contractats, perquè com que sap quetots són bons si estan ben dirigits i 1''obraés bona, i que, amb la millor companyiapossible de teatre català, el públic s'ha abs-tingut d'anar a aplaudir-la algunes tempo-rades, no és pas .absurd que una formaciómediocre (la subvencionada o una altra)pugui atreure el favor popular, si ensopegal'obra, el director i el gust de la gent.
Resulta, altrament, que els diaris hananunciat que, ultra la companyia subven-cionada, actuarien a Barcelona tres forma-cions més de teatre català : la de Romea,per fer honor a allò de Teatre Català delrètol, que tants Impacientes de tota menaens havien fetoblidar ; la de 1'Apolo, quedeurà ésser, amb poques variacions, la ma-teixa que ha fet de La Gloriosa un èxitextraordinari, i la d' lEn Santpere, disposaóaa presentar tots els vodevils sonors, ambrelleu i tàctils que pugui crear la fecundaimaginació de Roures r Màntuas, o estirardel francés els traductors de la casa.
Davant d'aquest panorama tan florit, enquè sis escenaris inauguraren amb teatrecatalà, hom ha de sentir-se optimista perforça.
;/'r
;L I S
RCELONA
talanistes trobaran un parell de dies al mesper .anar a veure teatre català, i que algúels ho recordarà. Suposem que sí, que elpúblic està a punt, esperant que s'alci elteló dels tres teatres. (Eliminem, perquè ésuna cosa especial, pel que fa a les obres ial públic, l'Espanyol.)
Aleshores haurem d'anar per la segonapregunta : com estarem d'obres? Sorgirannaus valors ?, com demanava MIRADOR enuna recent enquesta, obtenint tot de res-postes optimistes. Jo, que no he escrit maicap obra teatral, ni tiinc la intenció d'esoriu-rein cap, per ara, i que he seguit pacient,ment una pila de temporades de teatre ca-talà, puc dir, sense semblar part interessada,la meva sincera opinió optimista.
Crec amb uns quants del noms que finsara han donat obres per a la nostra es-cena. Soldevila, Sagarra, Artís, Crchuet,cada un on el seu genere, poden donar-nos,com fins ara, comèdies i drames d'urna dig-nitat compatible perfectament amb ]''èxit.Pous i Págès, si sortís de 1a seva inexpli-cable inacció, podria augmentar la llista laprou important de les seves comèdies. L'es-tímul de les tres companyies i la possibilitatd'estrenar poden animar a Carme Monturiolla bona idea de repetir l'experiment teatralfet amb L'Abisme, r a Joan Mínguez la depersistir en una reincidència que la 'bonapuntuació de la seva obra en el Premi Ig-nasi Iglésies fa creure tan interessant comla primera provatura escènica. I pel que faa valors mous, una simple enumeració potencomanar l'optimisme més sincer, senseexageracions desproporcionades: per ara noes preparen genis, només autors teatrals,que ja és prou. Teniu la comédia de Mi-quel Llor, Pas de núvois, que confio que enalguna de les tres escenes trobarà acollida,i la d'.Angel Ferran, que comentà elogiosa-ment Joan Cortés damunt d'aquestes pagl•nes, Perquè demà surti el sol, que un tea-tre subvencionat podria muntar diginamentcom es mereix. I el Premi Ignasi Iglésiesd'enguany donà una llista prou importantde noms : Albert Piera, el guanyador, ambEls Homes Forts (que el tast d'urna lecturaparticular m'ha fet estimar en el seu posi
-tiu valor), que no s'ha ajagut pas damuntels llorers, sinó que ha escrit ja dues o tresobres més, queacusen igualment un instintteatral segur i un autèntic bon gust en eldiàle g. L'interès euc l'obra d'aquest autor
I' e ni i• ss i ód
- _ e 1
blicació de revistes que editen obres inèdltesde teatre ha permès d'adonar-se que Na-varro Costabella havia demostrat amb 1'es•
^E LIQUIDACIO DE CREDITJcenificació de Samuel un instint teatral benestimable; que Rosich i Catalan, amb ElCollaret de Berta revelava unes disposicionsgens menyspreables pel teatre lleuger, d'am-bient aristocràtic; que Lluís Elies, nouvin-
dgut a la palestra literària, duia amb Ma-
IasCuna dame i El Fill del senyor Gold la penyora
1
d'una vocació ban dotada per conrear un
presents i futurs. gènere de teatre entre diversió i intriga,sempre necessari ; que Rosquelles i Alessan,amb el seu llegendari Guillem de Cabestany
corresponentPRESSUPOST EXTRAORDINARI
percentnominals c^
d'impostos
Amortitzablesamb cupó írTIPUS D'EMISSIÓ: 450 pessetes Per obligació.SUBSCRIPCIÓ PÚBLICA: Dies 26 a 28 de juliol 1934
LLOC DE SUBSCRIPCIÓ: A l'Ajuntament de Barcelonai de la resta de Catalunya.
que l'estrena de la seva obra jo estic segurque consolidarà.
Penseu encara en aquells que mantenensecreta llur comèdia o llur drama, i us de-
i a tots els Bancs i Banquers de mano que sigueu optimistes, com jo, davantde les quatre escenes de teatre català. Ara,si el públic compleix, als autors pertocaràde quedar bé.
RAFAEL TASIS 1 MARCA
comptar de I'any 1940 manejava amb força i deseiximent les armesentrebancadores del teatre poètic, i que D'on
de Setembre ròxim.ebria Guamí amb El Fill de le iUmon,
p obria un camí per al melodrama en català
I)] L
EL. TEATREDE CARA A LA PROXIMA TEMPORADASota la llum dels reflectors'' LLANTERNA
oPer ]a meva part, cada viegada que hehagut de jutjar alguna mostra de la produc-ció teatral corrent, m'ha frapat sobretot unacasa : a quin punt els autors, que recerquenl'èxit, i que fan professió d'honorar per sobrede tot el métier, ignoren, en realitat, elsrudiments d'aquest ofici ; com és de curta,indigent i .mandrosa llur técnica ; quina faltacls fa la ciència, o simplement ]'habilitat.La més feridora impressió que ens procurenordinàriament les obres d'aquest temps, ésla del mancat, de l'enllestit de qualsevolmanera, de l'esguerrat. Car els nostres dra-maturgs no manquen pas sempre d'idees, mid'una certa virtuositat de. factura que en-ganya. Perd no es prenen el temps de reco-
1
a^éixer llurs temes ; no s'amoïnen d'explorar,d'endreçar Ilurs concepcions,. d'eixamplar -lestot afaisonamt-les, de convertir-les en habita-bles per la vida, Ignoren la reflexió, el co-neixement gradual, la lentitud i la paciència,i aquell coratge obstinat, aquella abnegació
1 que és l'únic que condueix a la mestria. Esclar .que el do de veure i de representardramàticament l'existència humana no potésser adquirit .per aquells als quals la naturaels l'ha refusat. Però és un do que es desen
-rotlla .amb el treball i l'estudi, i amib l'exer-eici d'una reflexió crítica cada vegada mésexigent. El dramaturg veritablement supe-rior és el que na ignora res de les possibili-tats del seu instrument.
))A21ò que un crític anglès, Wïlliam Ar-cher, en el seupreciós llibre. La creació dra-màtica, anomenava : donar a una obra eltemps de desenrotllar-se i de madurar-se;allò que jo he anomenat : guardar, fins aldarrer instant, la facultat de girar-se dintreun tema : esgotar-ne pacientment totes lescombinacions possibles ; despullar-lo delsseus prestigis a fi de conèixer la seva essèn-cia mateixa r la seva veritat 'més nua ; enuna paraula, deixar-lo arribar naturalmental punt de la seva necessitat més aguda :tals són els termes del gran problema de lagestació. Hi ha resultats que l'esperit, pergenial que sigui, no obtindrà mai si no re-corre a la llargada del temps, si eio sap es-peear, tot vigilant la seva matèria.
),Es en art dramàtic, sobretot, que la me-nor alteració del detall, el més .petit desco-briment aooesspri, un benefici de factura permínim que sigui, es propaga de seguida entota l'economia de l'obra en formació. Sem-pre arriba un moment en qué les coses s'as-solen, les proporcions s'estableixen, els movi-ments s'organitzen, les dificultats que homcreía insuperables troben llur solució neces-sària, que era la solució més senzilla. IEsnomés en aquesta plenitud de la matèria sa-tisfeta, en aquesta saturació de J' acabament,que l'artista imprimeix la marca del seugeni. L'obra no ha eludit res dels obscurs
molt a publicar les seves obres. Però molt treballs que finalment la susciten. Neix via-ab.ans de seirtir la primera, Canciones, tots ble Ha bastat portar-la fins al terme. A
els seus amics coneixíem els seus versos falta d'una contenció semblant, la majoria
perquè ell no es cansava de recitar-los. IEle de creacions dramàtiques a les quals assis-
plagiaris abunden. I X i Wj s'apressaren a tim na són, en realitat, més que avorta-
publicar uns llibres que eren un calc servil ments.» (De Jacques Copeau.)
Al Bombay hem vist tres bones artistes en de les poesies de Lorca, conegudes només
un mateix programa : Elsie Byron, Vera dels seus íntims. Finalment, .aquest es vaOrlowa i Paquita Domínguez. decidir a editar les seves obres. 1 els que
Elsie Byron — geometria nerviosa — no no el coneixien afirmaren ingènuament que
decau ni s'amanera. La seva sensualitat ar- eren un plagi descarat de X i WI. Els que
dent i exacerbada d'afrocubana és general- ara han vist per primera vegada la Raquel
ment ordenadael ritme de tam-tam de les potser diran també que és una imitadora
músiques que la mulateta afecciona. Però d'En Derkas. Inconvenients d'estar massaquan aquest ritme s'esberla sota la pressió temps allunyat del seu país.del frenesí eròtic, la sensualitat esdevé d'un SEBASTIÀ GASCH
grotesc definitiu, animal i 'brutal, gairebécruel.
Les danses de la trepidant Vera Orlowatenen un dinamisme esbojarrat, una sou-plesse precisa, vivacitat i nervi, una granalegria. Les sevespuntes d'acer i vint fouel-tés, viet— no els fan moltes dansarinesrusses —, engegats com aquell que no fa resi dibuixats .amb fuga, energia i una granforça, revelen la seva cultura clàssica. VeraOrlowa es pot permetre totes les expansionsi tots els esbojarraments . Una ditciplinaíntima, fruit de l'escola —, l'escola apresa ioblidada —, controlarà sempre d'una mane-ra instintiva els seus impulsos i li privaràde caure en improvisacions. Totes les lii-bertats són permeses •a aqualls que han sa-but guanyar-les. I Vera Oulowa ha gua-nyat la llibertat a pals, amb la suar del seufront : l'estudi.
De Paquita Domínguez ja en parlàremtemps enrera aquí. Avui només direm quela seva inspiració, força i secret del seu art,s'ofereix més fresca t viva que mai, 'QuanPaquita I)o,mínguez ens plau més •és quandeixa volar aquesta inspiració. Quan con-testa els estirabots del públic amb rèpliquesespontànies i definitives, i quan improvisaaquells incisos graciosíssims, que tenen totala sal flamenca d'un requiebro. Com en lesobres de Guillén i Quintero, en l'art de Pa-quita Domínguez el farciment és més im-portant que el gall. M'és que les seves can-çons, sovint grises, el que compta són lesseves improvisacions, plenes d'aquell ángel.la gràeia personal, i d'aquella ironia pro-fumdament andalusa. Andalusia, que té elpudor de la seva Lena — tristesa religiosa
j ueva, resignació fatalista àrab, rebelliósorda del gitano —, la dissimula amb ironia.
La Raquel Meller va treballar fa dos anysal Fantàsio. Aquesta primavera ha actuatal Novetats. No l'havíem dista d'ençà d'a-quells bons temps de la Sala Imperio. Ambtot, no férem cap pas per a tornar-la aveure. Sempre igual a ella mateixa, senseganes de renovar-se, no ens interessava gai
-re. Però l'al tra nit no sabíem on amar i ensficàrem al Teatre Espanyol on estava anun-ciada. Confessem que hi anàrem més per aconve rsar una estona amb els nostres amicsLady and Jaury, que també hi treballaven,que ano pas per a veure-la a ella... El almaque canta, com li va dir .aquell gran cursideGómezCarrillo, amb aquella voz de plata,que ara és moda d'encolomar a tothom,reina del matís, feminitat i tendresa, la se-nyora Francisca Marqués López canta en-cara amb el gust exquisit que l'ha fetafamosa. La Raquel és la gran artista desempre. I desafina com sempre. I canta lescançons de sempre : El noi de la arare, La-gauterana, EI relicario, La violetera, DoñaMariquita... (Reproduïm una Raquel de1912. No hi fa res. La de 1934 — misterisde la cirurgia plàstica — no ha variat gens.)
Es curiós... Feia molts anys que no ha-víem vist la Raquel. Però hem vist con-t(nuament els transformistes que la imiteni canten el seu repertori. I ara, en contem
-plar-la a l'Espanyol, ens feia l'efecte detrobar-nos en presència de qualsevol Narcyde La Criolla o d'algun Darwin del Barce-lonès. IEns feia l'efecte que estàvem veientun imitador d'estrelles que imitava la Ra-quel, aquella Raquel de la Sala Imperio.Ens ve a la memòria uma anéodota referenta García Lorca. 'El poeta granadí va tardar
Raquel Meller
:xit en la mida
Cocbatee inarrugablee
Pijames a bou n=®n
JAUME I, it
' a Telèfon 11655
AJUNTAMENTSUBSCRIPCIO
irreductible
60.000 obligacions
p u B L I CA desconegut pot produir no serà pas definirdat per culpa d'ell. L'obra del finalista VidalJover ha estat ja comentada aquí mateix.
municipais 1d e
Bé es deurà estrenar, La Senyoreta Oest,i bé deura insistir el seu autor en una voca-
ció que tan bé debuta. Xavier Bonguerelamb Suburbi, Fages de Climent amb ElJutge esté malalt i Ignasi Agustí amb L'Es-fondrada es feren remarcar també dels ju-rats del Premi, i ham té una referènciaexcellent de llurs obres. Aquestes, o lesposteriors d'aquests debutants de mèrit,poden perfectamcnt figurar en el cartelld'una temporada regular. Altrament, lapo-
IMPRESOS COSTANOu de le Rambla. 45
S AP CELO NA
