LES NOSTRES DRETES— ... cal ésser del nostre temps i veure què fan països d'Eurapa com

Grècia, Portugal, Bulgária...

Any VII. Núm. 324 - Barcelona, dijous, 2 de maig de 1935

Des de dimarts, dia 7, es podran adquirirlocalitats per a la representació de

"PER U FlEMASOL"SURT! Eld'ANGEL FERRAN, que organitza «Mirador»Preu: 30 cèntims - Rambla del Centre, 1 9 -TeI. 2 3118 - Subscripció: 3'30 pessetes trimestre

EL DIA 14 AL POLIORAMA

«Mirador» emprèn la repre-sentació d'una obra teatral

Els nostres lectors saben que en els seus cumstàncies que no és aquest el lloc de de-sis anys llàrgs d'existènçia, MIRADOR ha pro- tallar-les ni ara l'hora de parlar-ne.carat'dèseriro tllar una acció al costat de la Però tant si la crisi és d'autors, com d'ac-públicacïó del setmanari que vingués a com- tors, com de públic, això no vol dir que depletar, en certa manera, les activitats d'a- ! tant en tant no valgui la pena de fer unaquest. No és pas que aquesta actuació nostra I provatura quan s'ha trobat un autor — ohagi .estat ni tan intensa ni tan vasta com almenys una obra —, uns actors entusiastescalia, thi tan sols com hauríem desitjat nas- i i conscienciosos, i es vol provar si es trobaaltres. PerÒ bé podem dir, en .descàrrec un públic que una vegada si més no esti-nostre, que si no hem fet més ha estat per- gui disposat a encarar-se amb una obra quequè les circumstàncies no s'h han prestat. per la seva excepcionalitat arrisca de que-De totes maneres, els nostres lectors no ens I ciar-se condemnada a no ésser mai objectepoden pas retreure que hàgim premés i no i de representació.ho hàgim dut a terme. Ens hem abstingut' Aquest és el cas de Perquè demà surti elde fer promeses si no sabíem per endavant 1 sol, d'Angel Ferran, que MIRADOR presen-que les podíem complir. Per això moltes tarà al Poliorama la nit del dimarts rq delidees que acariciem i molts projectes que mes corrent.hem estudiat no han estat ni tan sols anua- No volem explicar als nostres lectors resciats, no ja com a probables, sinó tan sols de l'obra ni de les intencions que animarenni com a possibles, preferint no parlar-ne 1 l'autor en escriure-la. En un altre lloc d'a-fns que es trobin a punt d'ésser realitzats 1 quest mateix número trobaran alguna cosaamb la consciència amb què hem volgut referent a l'autor i a l'obra, i en el nostrefer sempre les nostres coses. número pròxim el mateix Angel Ferran ens

D'aquestes activitats de MIRADOR, la més parlarà de la seva farsa.vistent i la que més ressò ha tingut, per- Per la nostra banda, només podem parlarquè ha estat la . més intensa i la realitzada de les nostres intencions, i aquestes són lesamb major continuïtat, fou l'organització ie fer conèixer una obra que surt comple-de sessions especials de cinema. Els nostres tament dels motlles que s'estilen en la nos-lectors saben prou bé quina influència con- tra escena, sense que per això sigui unasiderable tingueren aquestes sessions i la obra de les dites revolucionàries ni tan solsquantitat de coses noves i remarcables fou pertanyent al pretès teatre d'avantguarda.possible de, conèixer gràcies a elles. Saben No és tampoc una obra rebarbativa ni detambé per què hem deixat de fer-ne, al- tesi, que vulgui demostrar, defensar o ata-menys d'una manera regular i continuada, car res. s tracta, naturalment, d'una obraréservant-nos però, si es dóna el cas, la d'alta qualitat literària i que, a més a més,presentació d'algun film que pugui, al nos- aconsegueix alguna cosa que té molta im-tre entendre, inscriure's sens.; desmerèixer portànçia per al públic i per a nosaltres :en la línia de les nostres sessions. Deixà- fa passár deliciosament l'estona. I és,

les organitzacionstam-

rem • ple bé, una obra per a un públic inteligent,ons de cinema enèxit, désprés d'haver creat un públic i haver diguem-ho sense la més petita intenció detingut nombrosos imitadors. cap baix i interessat afalac als nostres leo-

Organitzàrem també una exposició d'art, tors.dedicada a cent anys de retrat femení en Ara, esperem que aquests i la crítica jut-la pintura catalana, de la qual estem orgu- gin l'obra d'Angel Ferran i la nostra ini-liosos i que adquirí un interès extraordinari ciativa que ha fet possible de representar-la.ja que permeté de conèixer un bon nombre Com és fàcilment comprensible, estem in-d'obres difícils de veure i encara . més de teressadíssims en aquesta experiència quetrobar juntès, i que, complementada amb anem a realitzar, esperant els seus resultatsl'edició d'un catàleg enriquit amb biografies per a seguir, a mesura que n'hi hagi pos-i abundantment illustrat, ha constituït una sibilitats, la nostra activitat en .aquest ter-aportació d'un cert pes a la història del nos- reny que anem a trepitjar. per primera ve-tre art. gada i que creiem susceptible de donar bons

No era la nostra intenció, en organitzar fruits.aquesta exposició de pintura, que restés com L'exemple d'algunes de les coses que esun fet isolat, sense relligar a altres del ma- fan fora d'ací ens daria tema per a parlarteix ordre. Tenim el propòsit de fer encara llargament del molt que hi ha a fer encaraalguna cosa més en aquest ordre, però, fidels en teatre. Naturalment, ací entre nosaltresal principi de conducta expressat abans, de encara hi ha molt rnés a fer, i part d'aixòno anunciar res de concret fins que la seva no està en mans nostres ni de ningú poder-realització sigui immediata, no ens esten- ho fer. Però pel referent a tot el que de-drem més sabre aquest punt, tot esperant pengui de nosaltres, estem disposats a fer-hoamb més ganes que ningú, l'oportunitat de per poc que trobi ressò en el públic,, sensepoder continuar amb el mateix encert amb la collaboració del qual s'estavellaran totsquè, començà, una activitat que no té altres els esforços per ben encaminats que siguin.mòbils que les satisfaccions purament mo- Es doncs a ell que apellem i d'ell querals i els goigs estrictament espirituals. sollicitem l'ajut.

En canvi, podem parlar avui als nostreslectors de l'entrada de MIRADOR en un campque fins arà no havíem cultivat encarael de "les organitzacions teatrals. Com aprojecte, figurava temps ha en aquella llistad'activitats que dota persona, individual ocollectiva, es proposa i que sovint no com-pleix o no pot complir.

Moltes raons ens han impedit de no rea-litzar més aviat cap propòsit d'aquest ordre.No cal que expliquem, perquè són prou evi-dents, les majors dificultats que represental'organització d'una sessió teatral compara-da; per triar un exemple dintre el mateixram dels espectacles, amb la d'una de ci-nema. Són en més nombre i més variatsels elements amb qué cal comptar, i les ma-teixes condicions d'una representació teatralfan més difícils de vèncer les dificultats que

es presenten.D'altra banda, malgrat la quantia de la

producció teatral, costa de trobar una obraque s'adigui . prou amb les condicions que ha

de reunir per a ésser objecte d'una repre-

sentació que hem de suposar, en principi,

que serà única.Són doncs de dues menes les dificultats

amb què ea topa : materials i literàries. Però

ens hauríem fet retret tota la vida de nointentar alguna cosa en l'ordre del teatre,

que és un dels aspectes de la vida catalana

més desgraciats, sobre el qual es parla niolt

i es vessa molta tinta, sense que el seu

mal trobi remei.No tenim pa; la pretensió que nosaltres

li portem cap remei. De la crisi del teatre

Se'n parla a tot el món i no sembla que

enlloc s'hagi pogut adobar. 'lenys encara

s'ha d'adobar ací, degut a un seguit de cir-

Els DijaAMP1T

Tot i la seva estrenyor, la data es mos-tra avui Qarcellada• De bon matí, uns ga-lifardeus s'hi han aturat amb posts, cava-llets i llustrines. Mentre els uns constru-ïen uns taulells sumaris, els altres penja-ven els rètols de ro4a. Després, un segongrup ha fet la mateixa feina i quan lesfranges han estat desjlegades, hom ha po-gut assabentar-se que els usdefruitadors del'àgora són els fejocistes i els comunistes.

Davant per davant, han muntat senglesparades de llibres amb la marca corres^o-nent, àdhuc el color : blanc contra vermell.Els addictes respectius hi acuden amb unadisciplina magnífica, però també amb unaevident tristesa, com si els distribuïssin unpa racionat.

—Que teniu Algo d'En Josep Maria Bar-trilla?—pregunta un jove, amb certa por.

—1 ara! Si és • a l'Index!—Bé veig per ací obres de Víctor Hugo...—Oh, segons quines. El concilian ja ens

ha triat les que podem posar a la venda.—Doncs doneu-me Auques i Ventalls, de

Josep Carner.—No ens ha pas arribat. Si voleu aquest

d'En Roig i Llop...—Volsu dir?A l'altra banda, un xicot confiat demana;—No tindríeu pas Ni ange ni bète, d'An-

dré Maurois? •—D'aquell ballàs burgès que es lloga fer

a fer agradable a l'aristocràcia l'hora del te?—Tanmateix, és un esperit obert, culte.—Sí, 'un bell garlaire francès, empeltat

de manies britàniques.Els dos presumptes compradors giren es-

quena, decebuts i s'allunyen amb mal gusta la boca. Unes quantes passes més enllàtopen i entrecreuen un diàleg

—No ereu vós el que estàveu per comprara la parada dels fejocistes?

—Sí ; i vós a la parada dels comunistesja us he vist.

—I què?--Quina gent més emmotllada! Volen re-

gvrnentar la cultura segons les pròpies or-denances.

—Cert—Cert ; i són els que estan més ben orga-nitzats.

{i»d uc ?lw , ? , ^Is' P' c es .//:5e-rals ?

-,Som quatre bohemis sense aixoplucno us sembla?

—Diria que som més, però disseminats.—1 us heu fixat que els llibres que menys

abundaven eren els catalans? Quan he de-manat el Premi Crexèlls d'enguany, Lesalgues roges, de Maria Teresa Vernet, s'hanruboritzat i no han sabut què contestar-me.

—1 jo he hagut de tolerar que insultessinel meu autor preferit.

—Em sembla que, en lloc d'aquestes fi-retes controlades, caldria una bolsa Biblio-teca Popular.

—Fa tants anys que hi anem darrera!—1 per què no s'ha aconseguit?—En això també hi ha un cúmul d'im-

ponderables!—Crisi de catalanisme...—Digueu : crisi d'esperit de totalitat.Els interlocutors s'han endinsat pel pas-

seig de les acàcies. A la plaça, van passantde mà en mà Frente único proletario, LaIV Internacional y la U. R. S. S., Qué quie-re la izquierda comunista, La entrada deljoven en el mundo, Hacia el matrimonio...

Un periòdic celebrava així l'ef eméridesLos hombres del porvenir están de fiesta.Por muchos años.

Aquestes escenes es podien filmar, diu-menge, en més d'un indret de Catalunya.

S.

No hem conegut cap autoritat — gover•nador, alcalde, o el que sigui — que, parlantamb els periodistes, no cls hagi advertitun dia o altre:

—Jo, senyors, sóc també periodista...El senyor Pich i Pon no podia ésser una

excepció.En ocasió de convidar a un dinar els im-

formadors de la Generalitat, va fer-losa i-nent que es tractava d'un dinar ofert perun company.

—Perquè jo, senyors — digué —, sóc tam-bé periodista.

I afegí rient—N, com vosaltres. De periodistes n'hi

ha de dues classes. Els que omplen griar-tilles i els que paguen. Jo sóc d'aquests dar-rers. De quartilles per als diaris no n'omplo,però el que és pagar... Pagant, sóc indiscu-tiblement, un periodista dels bons.

No hi ha haguf robatoriSalvador Perarnau ha assolit la Flor Na-

tural als Jocs Florals de Barcelona.El seu somni daurat de sempre ha estat

convertit, per fi, en realitat.Feia anys que Perarnau corria darrera

aquest premi.Cada vegada, en aparéixer el veredicte,

cridava, indignat- 'M'han robat la Flor ! Me l'han robada!Enguany, no ha pogut cridar.—Vaja 1 — li digueren els seus amics —

que sigui l'enhorabona. Ja era hora que aca-bessin els robatoris!

—Oh, no penseu... — contestà el poeta —.No me l'han presa perquè no sabien que lapoesia premiada fos meva!

De Barcelona o d'enlloc!Quan se sap, dels Jocs Florals, qui és el

poeta guanyador de la Flor, és qüestió totseguit de conèixer qui serà Reina de laFesta.

—A qui fareu Reina, Perarnau?—A la meva dona. L'hi tenia promès.

Serás Reina de Barcelona -1i havia dit —.De Barcelona o d'enlloc!

Perarnau, alcalde

Amb la Flor Natural al damunt, SalvadorPerarnau no s'entén, aquests dies, de feina.Visites a l'Ajuntament, visites al sastre...Demaneu!

A l'Ajuntament, En Ribé, per estalviar-lipassos, li confià

—Pel que fa referència a aquesta casa,no us preocupeu gens ni mica. Diumenge,vós sou l'alcalde!En Perarnau respiré.

EI Oest i el cactusA la Generalitat, els companys d'oficina

de Salvador Perarnau participen, com és na-tural, de les seves alegries i de les sevespreocupacions.

De tant en tant, però, li gasten . algunapetita broma.

Un matí d'aquests, un botones es presentàa l'oficina preguntant pel poeta.—Perarnau — féu un funcionari —, sortiu

un moment : us porten el test!Quan, aquell mateix matí, Salvador Perar-

nau comunicà, compungit, als seus companys-que no disposava de cap invitació per a la«gaia festa», tots el bescantaren—Teniu la Flor Natural i no us han do-

nat cap invitació? A veure si resultarà, alcapdavall, que en lloc de la Flor Natural ushan f... un cactus!

El redactor teatral d'Ei Día Gráfico, se-nyor Eduard Borràs, comentava l'altre diaque Manuel Brunet s'hagués ocupat de Rei-na, d'En Sagarra, a la primera plana deLa Veu de Catalunya. El final del comen-tari estava escrit — .no sabem per què —en francès.

«En première Qage et avet coursive», deia.L'endemà, I'alludit redactor va ésser agre-

dit.Algú, que no coneixia prou bé la forma

com s'havia produït ]'agressió, va observar—Es clar!... Allò de Ret avet coursiven...

En Borràs ha estat , agredit segurament perla gramàtica francesa !

La Història

Farau.lo Saint-Germain, el general Farau-do, ha aconseguit per fi el retir, i, ambaquest passi a la reserva, el descans tan benguanyat. 1 amb aquest descans la nova fei-na, tan desitjada, d'historiar. Perquè finsara aquest home admirable gairebé no tin-gué lleure d'agafar la ploma. Durant laDictadura fou mal vist perquè parlava rata-là. Quan començà a córrer la brama queFaraudo gosava parlar català, fou un diacridat a Capitania i severament sermonejat.—A veure — li fou preguntat — en quina

llengua parleu habitualment?—En la que m'interpellen — respongué el

nostre, que les domina totes, i encara al-guna altra—. Com que a Catalunya gairebétothom em pregunta en català, es pot dirque quasi sempre parlo així.

—Bé... ! Molt bé. .• ! I a l'Ateneu Barce-lonès, aquesta cova separatista, també, eh?(Somriure humil de l'inculpat.) Bueno, pues tfareu bé, senyor Faraudo, de donar-vos debaixa de ]'Ateneu..• això no és una ordre,sabeu ?, només un consell...

No cal dir si el general Faraudo s'apres-.sà a seguir el cordial consell de la superio-ritat. No Calia, però, perquè als pocs diesera destinat a València.

Ara Faraudo entra a l'Acadèmia de BonesLletres. El seu discurs de recepció serà unaenlluernadora revelació : les gestes de tresgrans capitans que en la història de França,d'Espanya i de Catalunya mateixa aparei-xen com a salvadors d'aquests països en llurmoment més desesperadament crític.

Una petita perd elegant venjança del gegp eral Faraudo Saint-Germain.

Quin sopar!Divendres passat, al Gran Price, tingué

lloc un sopar de companyonia entre elsmetges i interns de l'Hospital de la SantaCreu i Sant Pau. Entre uns i altres for-maven un equip que no baixaria de dos-cents comensals. Del servei de gran res-taurant que debutava aquell dia, millor seràno parlar-ne. Com sigui que entre plat iplat hi havia un intermedi de mitja hora,els estudiants amb la collaboració dels met-que anaren desmuntant de mica en mica;després vingué el clàssic episodi de la ba-talla de panets i acabà amb un repartimentde taronges de banda a banda de la sala,la trencadissa de plats i copes fou conside-rable i un dels músics que tocava una trom-pa molt aparatosa, va rebre en ple rostreun panet de Viena que li féu un xiribecque li durarà dies. El «sopan» va durarmés de dues hores, i per ]'espectador indi-ferent, la nit fou una veritable nit del lloro.

Per a fer ganaEn aquest sopar tràgic per diversos con-

reptes, la llista de plats era redactada . dela següent manera

«Brou placenta amb gelatina de Whar-toA. Ous ectòpics «Gran Pricen. Peix gan-grenat a la Metchnikoff. Gallina Kraurò-sica amb algues luètiques. Tinta Burri.Licor de Fehling. Ascites amb sifó. Gelatbacteriòfag. Regalèssia «Lacteoladau.0

EI pitjor és que tot aixa era veritat obé ho semblava.

Eufòria radicalPrenent exemple del legislador màxim i

valent-se que el senyor Pich no té un noper a ningú, els empleats municipals ler-rouxistes, que dit sigui de passada són elnoranta per cent dels empleats de la Casa,s'han mobilitzat per tal de crear-se situa-cions definitives. De resultes d'aquesta mo-bilització, un cop hagi pas:;at la febradalerrouxista que patim ara, a l'Ajuntamenthi haurà més oficials primers i segons queno pas empleats subalterns. Es baten totsels récords haguts i per haver. La feinaserà pels administradors que vinguin dar-rera. Mentrestant, els empleats lerrouxistesque encara no han obtingut una millora enl'escalafó feien pregàries per tal que la ges-tora sigui nomenada tany de la picor, com-pletameot d'acord amb els desigs del se-ryor Pich que no arribava a compendre lanecessitat de nomenar una gestora que pu-gui entrebancar-li les seves activitats.

A la recerca d'un rotatiuDesprés de les famoses declaracions d'En

Jover i Nunell sobre el dinamisme de laCeda barcelonina i segons les quals l'ad-quisició d'un diari era qüestió de poques tau-les, la cosa morta.

Intrigada per aquest silenci, la senyora]tònica lbarrola de Batista preguntà el quèi el com a En Torent i aquest respongué:

—Todavía nò es tamos decidid,s si que-darnos con La Vanguardia o con Las No-ticias.

--Caramba1 Si que apuntáis alto! Peroa ver si, después de tanto medi tar, os que-daréis con La Aurora ! — féu, tota mal-fiada, !a meticulosa tresorera.

ous ® MIRADOR_INDISCRET61ancs-Periodista dels bons I La causa d'una agressió?

1

2 MIRADDR 2-V-35

La collita de perles BARRIS DE "PIONEERS"Te ^ m un paper groc anunciant, per al ^:^' ^ ^' ^' ^' ^^

dia z d'abril assot, en un saló de te d'uncafé de Sabadell, una Conferencia Metafl- 1 !C " U u 11sua Circular a cargo del que ¿lene grandespruebas de filósofo, Genaro Grau Salat.

Ens la vàrem deixar perdre, però no po- LI VOFIIDiO roDio L$âDOIdem pas passar per alt el programa.El tema de la conferència era : Cuarta

Destraccfó de somnis. — Aquests dies desetmana santa i pasqua tots els que tenenaparells de ràdio s'han pogut saturar desolemnitat religiosa sense patir gens, senseque els hagi costat el més míním esforç.Han sentit totes les misses del Vaticà, ambels cors -millórs del món, amh la músicagregoriana més ben tallada i més ben dei-xada que es coneix, han sentit el Sant ParePius XI com aquell qui diu a tres passes,han sentit els oficis de Jerusalem i de Romai tot el que ha convingut. Afegiu-hi que aaquests mateixos senyors 4ue tenen ràdioningú no els priva d'anar al cinema, i allíels han donat per una pesseta les imatgesgràfiques d'aquestes grans solemnitats quehan sentit a la ràdio.

Saltant del camp religiós al polític, no hiha ningú que no pugui escoltar els discur-sos de Mussolini, de Hitler, de Laval, deSimon, etc., etc. Aquests senyors, el cinemaens els ha fet tan familiars, ens els ha mos

-trat tan a primer pla, amb tots els defectesfisondmics, amb totes les arrugues i berru-gues, amb les catàstrofes de corbata o debigoti, amb els tics, els gestos i les dentspostisses. Les grans figures del món actualens són tan familiars que ja no impressio-nen ni les criatures de deu anys ni les nos-tres cuineres, que les podeu mesurar ambels ulls i les orelles mentre festegen o men-tre masteguen un caramel. El cinema ensha descobert amb una malicia revoltant, nosols les grans solemnitats ofigials, sinó totala màgia de ]'exotisme. Les documentalsafricanes i polinèsies ens posen a l'abastdels ulls tot el monstruós misteri de les ter-res remotes. El progrés material ha agafatel prestigi del món, i tot allò de somni quetenia aquest prestigi mecànicament l'ha es-campat davant dels nostres ulls, l'ha giratcap per avall, ens n'ha fet saber els peda-ços, les costures i els afegits. Tot allò quefeia somiar les generacions de trenta-cincanys enrera, allò que ens feia somiar a nos-altres quan començàvem a gastar tres pes-setes amb una certa independència, avuidia està completament esbavat, completa-ment explicat amb un realisme tràgic, grà-cies al gran progrés material que a tots ensfa tornar ximples. Avui he vist en un e'epor-tatge de cinema un nou model d'avions es-pecialitzats per poder carregar una quanti-tat d'explosiu horripilant i per actuar enuna forma destructiva que no falla. El deli-ciós progrés material es dedica ara a aixòamb una gran intensitat: inventar coses perdestruir. Al costat d'aquestes meravelles. dela follia suïcida del món, el cinema ens en-senya el senyor Laval a Ginebra, llegint undiscurs que ]i rellisca mandrosament pel to-bogan dels seus bigotis de gitano, i hempogut veure aquests dies tota la informaciógràfica de Stresa capaç de satisfer la curio-sitat de la persona més exigent.

A mi em fa l'efecte que les criatures quepugen, amb el cinema i la ràdio han de per-dre tota mena de respecte a les coses màgi-ques i solemnes, no deuen tenir a l'ànimaaquest gust que nosaltres teníem per somiar

en les possibilitats d'un viatge extraordinario de la presència d'un home extraordinari.Jo recordo que quan tenia divuit anys, vaig

veure el Sant Pare enmig de tota la pompa

va ticana. Allò per a mi era un descobriment,tenia tot el màgic i tot el grandiós d'un im-previst solemne. Jo no crec que els nois dedivuit anys, després d'haver vist Pius XIamb tiara i sense tiara, baixant d'un auto-mòbil, prenent rapè, beneint o estossegant,

i després d'haver-lo sentit per la ràdio, quan

vagin a Roma Pius XI els farà un efectemolt rebaixat, molt diferent del que a miem va fer el papa vint i tants anys enrera.

I qui diu el papa diu tota la resta. Els gransinvents del progrés material cada dia ten-

deixen més a matar et somni ila febre ima-ginativa, cada dia van posant amb més in-sistència totes les grans categories a peu pla,en un sentit que no és precisament de demo-cratització, sinó d'espoliació de prestigi i degrandesa. Difícilment farà respecte a unamultitud primària un determinat personatgede primera fila, si aquest personatge te'ltrobes cada diumenge de sis a volt Lentganyotes damunt la pantalla. El que mantéla màgia del prestigi és precisament el des-conegut, el poder somiar i imaginar unafigura, aquella impossibilitat de contacte,aquella severitat de les distàncies. Avui diatotes les porteres han sentit la veu de Mus-solini, han pogut apreciar la seva mandí-bula, i dins de la imatgeria de les porteresMussolini és una realitat que té un valormolt relatiu. Avui dia, gràcies a poder-sesaber moltes coses epidèrmicament i que el:món no té misteris de cap mena, ni distàn-cies considerables, és molt fàcil que s'arribi'

poblat que treballa en la descàrrega ; un a un grau alarmant de confusió i d'estupi-llibertari que designa Colom pel ((Dieta- desa. Nosaltres ens passem hores d'enten-dorn, car, sense parar, aquest, amb el seu driment absolut i de llàgrima admirativa da-índex estès imperativament, li assenyala la vant les glòries irrefutables del progrés ma-direcció del seu lloc de treball... terial. Potser un dia o altre ens adonarem

A una de les parets, amb pinze llades de que aquestes glòries ens condueixen al gris .

negre i amb lletres de la mateixa qualitat cementiri de tots els nostres somnis, i nodel No Botad, una inscripció substitueix una tindrem més remei que arrapar-nos a qual-pirca : Plaza Macid, sevol màgia, a la primera que inventem de

La Joya és l'encant d'aquells tocoms. Té pressa i corrents.un aire — com el Bar-Café apuntat — de ta- I Jo • MARIA DE SAGARRA.yema de ¢ioneers (reahnent, els habitantsda per allí ja ho són ; es preparen per aconquistar Barcelona, i no ens costaria gensd'assegurar que es sor(iran amb la seva). Importants rebai-Tot fusta greixosa. Taulell molt proveït : xes per amp liacióaiguardent i conyac, conyac i aiguardent; ' SECCIO A MIDAres amb copetes ; tot amb gots.

CARLES SENTIS JAUME I, fiTelèfon 11655

ae iiontjuïcparte del pensamiento de la meditación pro-

tes casesfunda de la leyenda del gran libro «Don AHIR t Avut acaba de perfilar la seva estampaQuijote de la Mancha», i l'esmentat paper 1 benestant amb l'exhibició d'antenes de ràdio.groc inseria uns Apartados de antes de en- Ja s'ha elit prou : el major encert de la Quantes famílies„ Viuen .al poftle? Cosestrar en materia de la£oufeyewia Circular, Sada.Exfaçaslció €ou' el Poble Espanyol.' així, ací a Barcelona no se saben mai, Quan-alguns dels qualcom a mostra, volem re. Tot e que s'acaba. El Poble Espanyol tes cases? Quants carrers?produir per si 'algú que els entengui vol ex- restà un dia deshabitat, quiet i emmudit Faré una breu descripció topogràfica, par-plicar-nos-els. °1'er exemple :com aquelles ciutats mortes d'Extremadura tint del cafè septentrional i acabant als ca-

EI Universo primitivo ha sido la evolu- exportadores de Pizarros, que avui conser- fès i merenderos australs, ja collocats a lación, de forma de la pluralidad diminutiva ven encara, gràcies al seu estat aletargat, portalada de sota l'Estadi, que és la quede las partículas 1

la mateixa fesomia que en temps dels reis dóna normal accés al poblat. Així, doncs,La evolución es èl Universo -invisible, catòlics. començaré pels afores.La causa de la evolución es el vacío ab-

soluto de fornia diminutiva. EL JARDÍ DE ctuTATLa existencia,,. ie Ja euoluaibn eterna es f?n o La ctuTnT-1nRni

en sí y entre sí de la forma del Universo s^^ ,^v -, ” , ufinito.

Los poros son las ruedas del movimientoen si del microcosmo.

La existencia del movimiento del Uni- 1

verso, entre sí, va hacia el espacio infinito.EI órgano de la perfección absoluta será

el vacío absoluta de ((algo» primitivo.El fin de la evolución es la muerte del

principio.El «algo» antes de ser creado por el infi-

nito, era vacío absoluto de ((algo)>.El ((algo)) solamente ha sido creado en

modelo finito porque el infinito no puedecrearse a sí mismo.

El infinito es la verdad absoluta de laexistencia del espacio sin principio ni fin.

Si en la evolución del satélite terrestre 1

existiese la humanidad y nos comunicasendesde allá que uno de los más famosos lu-neantes ha pronunciado un importante dis-curso ante la asociación lunar, diciendo queel Universo pudiera ser infinito, después detodo, si el caso pudiera existir como tal, elúnico del planeta tierra que tiene pruebasde metafísico, que es el autor de estas lineas,no estaría conforme.»

E1 senyor Genaro Grau Salat avisava alfinal : Se admite controversia.

Per bé que, el que és nosaltres, no n'hihauríem pas gosat sostenir, ens agradariasaber si l'illustre conferenciant metafísiccircular va tenir controvertidors.

Posats a rebre, també hem rebut un fulletque té, per a només set pàgines de text, etsegüent llarguíssim títol: Por qué es con-veniente que el varón o la niña al llegar auna edad adecuada en la pubertad tenganociones del funcionamiento y composición Un poble sense habitants és com una per-de su cuerpo y de las derivaciones que uu sona sense ànima. L'ànima d'aquell pobledesconocimiento 'lamentable les puede re- espanyol pujà a la glòria plena de glòriaportar. terrenal.

L'autor cursa el sisè any de batxillerat Travesseu un d'aquests matins les grans•i ha dedicat la seva obra, que anirà, pel avingudes i escalinates de l'Exposició deque anuncia, seguida almenys d'una altra, Montjuïc. Tot us parlarà en passat, tot—a un seu professor. Un altre seu professor, si sou barceloní =se us presentarà ambque ho és de l'Institut Balmes, la prologa, malenconia. Les columnes dels jocs llumi-

El jove autor es diu Oscar-Luis Alemany ,. nosos, abans fosforescents, avui ofereixeni Ubach t diu coses com aquesta : 1 unes esberles tristíssimes que recorden els

uEl ser humano que por medio de sus ratllats dels mapes hidrogràfics. Els vidres,conocimientos y estudios, se dedica a tras- abans plens de fantasia, avui són remogutspasar sus condiciones e ilustraciones, por pel ventet de Llevant que com fulles elsla enseñanza es doblemente considerable y fa tremolar, repicar i retrunyir frenètica

-debe de ser más considerado : ya que en su ment dintre el seu marc com Si fossin d'unestructurada expansión se desprende toda autoómnibus ja desballestat de rodar perambición desmesurada y solamente aspira . l'empedrat de la ciutat.a una retribución ; que nunca llega a ser A les avingudes, per ci per 11a, es veuexcesiva, y seguramente no retribuida, si no 1 algun sabatot encara moll de la rosada. Elses por un espíritu selecto y que aquilate vells prenen el sol menjant un rosegó deel valor inconmensurable de su esfuerzo, pa sucat amb taronja al costat de joves

»No existe ninguna vocación tan despro- que, de cara al sol com llangardaixos, es-vista de ambición, ya que no sólo persigue perancen que els raigs solars acoloriran laun fin de enaltecimiento y de mayor per- seva pallidesa característica de la gent quefección : ni en otra explotación del senti- només treballa de nit — de vegades ho tanmiento, hallaremos una sinceridad más eco- 1 a la Criolla — o que no treballa ni de nitnómicamente expresivas ni de dia.

Aquests professors tan aduladors del seu 1 A ]'indret on s'aixecava el fastuós res-deixeble, ja que no li han ensenyat a es- I taurant dels Ambassadeurs i per on s'exhi-criure, el menys que podrien fer és ense- bia pomposament el recent fallit M. Andrényar-lo a no escriure, que sovint és molt

1 Citroen, he vist, aquests dies, pasturar-himés útil. ! un ase menat per un bordegàs cobert d'un

tronaclíssim barret fort (després ja veurem- -- d'on surten aquests ases i aquests borde-

gassos)./ Arreu tot caduc... arreu tot passat! Aque-

lles gernacions que sobreeixien de 1'Esta-di!... aquell formigueig de les nits de re-

^r vetlla!... aquelles desfilades de cotxes exhi-bint totes les matrícules del Continent!...

...No hopodeu remeiar : capcot, evoqueuenyoradís aquella brillantor que no ha estat

t 18l j l pas substituïda...

Les bones coses es presenten sempre persorpresa, imprevisibles. Sense saber com vani com ve, tornant de l'Estadi, tot d'un ple-

r gat descobriu (aquest és el terme just) tot

- un nou poble, quasi una nova urbs, total-ment de novíssima planta.

Reviu l'ànima d'aquell Poble Espanyol?Ignoro si serà aquella o una altra de nova-ment engendrada. El fet cert és que avuia Montjuïc torna a haver-hi un poble, totun poble, un pueblo español autèntic.

Arremolinat, al començament, sota l'Es-tadi, aquest pueblo s'ha anat enfilant, enfi-lant fins a tocar els mateixos murs del cas-

raigua al cafè!...—Té, no m'he recordat d'agafar un pa-

L'HOME DISTRET

1 PEQ.ALYOSTPE AUT,OMÜBJt

GARATGE ELÈCTRIC

SI IS-ELÈCTRIC ho sigui de veritat!)

CAAAEAMOIÀ,6i8'(Ar,bou Do ono)

(Ric et Rac, París) xemeneies, el poble fa un cert goig. El sol,

m^i'flórs , condiçions depreu lqualrtat,al

ho troti reu les

I travessant aquesta atmosfera i treient-ne

tell. D'arran de l'Estadi podeu contemplarel pueblo sencer. Des d'allí, en l'època del'any que la boira s'arrossega mandrosa-ment fins a pastar-se amb el fumerol de les

semblar una mica irreal. (Llàstima que noreflexos, ho poetitza, contribueix a fer-ho

com dos sectors : l'inferior o aglomeracióurbana i el superior : petites hortes, vil-lesa#nb clavellines i geranis... en fi, allò ja és

DE LA TAVERNA «LA JOYA» AL ((BAR-CAFÉ))-

EI poble, que está envoltat de filferro, té

un Putxet o un Vallcarca !Posats a precisar els límits, diríem : al

CASA REÑE sud limita amb la taverna La Joya i al nordamb el Bar-Café. Enmig, molt moviment,molt color (la brutícia no és uniforme) ; s'hi

COPIES a màquinanota aquell alè vital traduït en ramàts decriatures que ho omplen tot de crits, plors

CI kCl'L^R^

i cops de pedra. Fecunditat!amb multicopista a preus reduidíssims Potser és dels sectors on s'edifica més de

Barcelona. Sí, hi ha ken bé una dotzena deTRADUCCIONS de l'anglès cases de maons, de cantell, és veritat, però

emblanquinats i cobe¡ts de filigranes dei francèsguix. Uns rètols a les fatxades presumeixen

MONT-SIÓ, >8, pral. • TelèL 18053 amb lletres de gran tamany : Villa Anita,. Villa Trece Hermanos, etc. Alguna d'aques-

Un detall de l'autèntic «Poble Espanyol» di

nills tot vigilant un tupí bullint damunt d'unfoc a terra, sobre tres pedres en triangle.

Un burret — és remarcable la profusiód'aquest animalet més conegut per ida bici-cleta d'Espanya, — arrossega un carretó cos-tes amunt amb tot l'acompanyament d'im-properis i cops d'estaca. Si des d'all( nosentíssiu els clàxons dels automòbils quetransiten per les avingudes de l'Exposicióningú no creuria mai que només 500 metresus separen del Palau Naciomal.

Aquests ciutadans de la banda de daltsón uns reaccionariassos ! Vaig topar-meamb un rètol que a mig carrer m'interdiael trànsit

»Prohibido el paso a todos los que notengan propiedad en estas huertas.»

FLORICULTURA

Tot descendint, camins o carrers avall, emvaig creuar amb una dona qué portava em-paperinat dintre un diari un magnífic ramde fiors que havia collit als no menys mag-nífics jardins de l'Exposició. Cap barceloníno en frueix com ells. Al recinte de l'Expo-sició, a voltes hi van a collir flors, a voltesa fer-hi altres coses. El pavelló que avuiocupa els Serveis de Cinema de la Genera-litat ja l'havien pres per un w, e.

A mesura que hom s'acosta al diguem-nenucli urbi, es trobe2 anés eáüáabraries a1aá -via pública. Amb elles tapen els esvorancsque obren les aigües pluvials baixant entorrentada. A la porta d'una «villa)), vaigllegir una pancarta

«Se vende estiércol y materiales de derribopara construcciones.»

Figureu-vos! Estiércol! Es com aquellque se n'anà a Escòcia i s'emportava elbacallà. -

«Se vende agua»

AI fons d'un carreró, amb 'el morro a labrossa, hi havia un ase : mirada humil, pèlllarg, d'aquell color únic que té la misèriales costelles com una lira. Era una estampatristíssima. Esborronat, vaig descobrir unrètol raig sobre una tanca color cendraVilla Alegria.

L'ase bramà amb l'aire de complir unaobligació feixuga. Semblava que fes unduetto amb una dona que, amb un pa sotal'aixella, cridava desaforadament

—Vicentiiin... Vi-cen-tiíin!... Vente a co-mer una miaja.

PER L1 PORTA GRAN

Finalment, som a ('entrada del poble. Unaporta (amb reixat i tot) emmarcada per unespilastres rematades per una pinya de pedra.Parets noves, A terra sembla asfaltat. Totaixò és recentíssim. Ho han pagat els amosdel bar, del restaurant i el d'unes finquesamb porta, finestra, vidres i terrat, i no defusta, sinó d'obra. Ara al pueblo la hi potentrar l'auto d'un taxista que viu allí. Allòque sembla asfalt del bo, en realitat és car

-bonissa convenientment trepitjada, originà-ria (segona m'informaren) del moll del car-bó. Sembla que la importa un habitant del

(Fotos Centelles)(.Segueix a la pàgina 8)

.- . - a

Sort que el sol ho purifica tot...

1101CN$RAMBLA DE LES FLORS -30

Hitler i Leni Riefenstahl junt amb alguns dels figurants en vestits regionalsdel film nacional-socialista «El Triomf de la Voluntat», dirigit per Leni

2-V-35 3

__ -

Goebbels, en un discurs pronunciat enocasió del natalici del führer, radiat pertotes les estacions del Reich, ha declaratyue Adolf Hitler és «el misteri més pro-fund i admirable de la nostra època)). PeróHitler, contràriament a l'afirmat pel mi-nistre de la Propaganda del Reich, quedaexplicat i aclarit en la seva obra MeinKampf. . Llibre escrit pel mateix Hitler, queha aconseguit a Alemanya el tiratge de vorados milions d'exemplars. Obra que s'haanomenat Ida Bíblia del poble alemany».

Mein Kampf no ha tingut gaire difusiómés enllà de les fronteres del Reich. Noha estat traduït, ni totalment ni parcial-ment, en cap idioma hispànic. Sols en co-neixem una traducció molt resumida enitalià, La Mia Battaglia i una altra de fran-cesa, Ilion Combat. La traducció francesaés clandestina, fora de comerç, perquè haestat feta sense ]'autorització de Hitler.Cal advertir també que, en general, els es-criptors de l'Occident d'Europa han pres-tat — per raons polítiques — poca atencióa l'obra del dictador alemany i s'han limi-tat a fer-ne unes breus allusions en llursassaigs.

Es tracta d'una obra densa que agafa deset a vuit-centes pàgines de text. Unes me-.mòries dels primers temps d'Adolf Hitler,escrites per a la captació d'adeptes i per fixarla seva doctrina.

EI mariscal Lyautey va dir : «Tots els fran-cesos han de llegir Mein Kampf.» Un delsmillors diplomàtics espanyols — i hem de re-servar-nos el nom per la situació que ocupa— ens confessava que el llibre del führer era«un producte de la bestiesa de la política delnostre segle».

Mein Kampf posa al descobert el tempe-rament, les Intencions i les idees d'AdolfHitler. Aclareix el misteri que volia crearGoebbels entorn de _l'èxit i personalitat delseu cap. I explica moltes de les actituds dela política actual del Reich.

***

Adolf Hitler és, abans que tot, un psicòlegde la massa. En el moment present, homha dit que la vida política, la vida collec-tiva, constitueix un estudi científic, enqua-drat en la psicologia. La política, doncs,quedaria convertida en ciència, en psicolo-gia. Els defensors d'aquesta teoria, àdhuc,destrien lleis dels fenòmens polítics. Hitlerés d'aquests. En Mein Kampf dedica pàginessenceres a estudiar les reaccions psicològi-ques del poble.

El führer comença per fixar el principi queen la propaganda d'una idea, la paraula ésmés eficaç que els escrits.

«Tots els grans esdeveniments que hancanviat el món — afirma — han estat pro-vocats per la paraula i no pels escrits.»

I segueix«El que ha guanyat al marxisme milions

d'obrers, no van ésser els escrits dels Paresde I'Esglósia marxiçtay. sinó la incansablepropaganda oral de -milers d'agitadors... Larevolució bolxevista a Rússia fou provocada,no pels escrits de Lenin, però sí per l'activi-tat oratòria odiosa d'innombrables apòstols— petits i grans — de la propaganda par-lada.»

Assentat aquest punt, Hitler, segons lescircumstàncies, va adoptant una sèrie detàctiques, adequades a les possibilitats d'as-similació i sentiments de la massa. Tot hoorienta de cara al poble.

«La propaganda — observa — ha de man-tenir-se, tant pel fons com per la forma, alnivell de la massa, i hom n'ha de mesurarel seu valor segons els resultats obtinguts.En les reunions populars, l'orador que par-la més bé no és aquell que vol guanyar laintelligéncia dels assistents, sinó el que volconquerir el cor de la massa.»

Altrament, el führer, a fi que els adeptesno puguin tenir la impressió d'isolament, re-comana les grans reunions populars. Hit-ler, abans de parlar, examina l'eficiència deles argumentacions que esgrimirà. Quanconvé prova la seva veu i els gestos. En unpassatge del llibre confessa

«M'adaptava lentament al paper d'oradorper a les grans reunions populars ; vaig ad-quirir l'alè patètic, i vaig apendre de fer elsgestos que reclama una gran sala contenintmilers d'homes.»

L'actual canceller no negligeix cap aspecteper a fer prosèlits. Cerca els ressorts secretsde les reaccions collectives. Aconsella, en lapropaganda, un llenguatge primitiu ; la uti-lització de formes elementals i d'exemplessimples i fàcils. Escull les hores en què hande tenir lloc els actes, perquè una mateixaconferència i un mateix orador produeixenun efecte diferent a les deu del matí, a lestres de la tarda i al vespre. «A1 matí i du-rant el dia, les forces de la voluntat delshomes s'oposen amb més energia a les temp-tatives de suggerir-los una opmió estranya.Però, al vespre, sucumbeixen més fàcilmenta la força dominadora d'una voluntabl, con-clou.

Vigila el color dels cartells anunciant elsmítings ; prefereix el color vermell. En lesreunions, refusa la protecció de la policiaperquè aquesta desacredita els seus organit-zadors als ulls de la gran massa. Per a con-querir voluntats fa constar que cal valer-sede sentiments i desvetllar un corrent defanatisme en la massa.

Hitler fa constar que «un agitador ambcapacitat per a estendre una idea en el po-ble, ha d'ésser sempre un psicòleg».

De prosperar aquesta nova orientació cien-

tífica o psicológica que hom intenta impri-mir a la política, entrarien en jac una sèriede tortuositats i de segones intencions, quela convertirien en una activitat egoista queespecularia sobre la credulitat i bona fe dela massa.

***

En Mein Kampf revesteixen importánciaexcepcional els capítols dedicats a políticaexterior. En poques paraules en destacaremels extrems essencials.

L'objectiu d'Alemanya no ha d'ésser altreque la seva expansió territorial cap a Rús-sia, vers l'Est d'Europa. No interessa unareivindicació de les fronteres de l'any Iglq.Les fronteres de iglq no tenen, militarment,cap valor, no poden millorar la situació delsalemanys, ni serveixen per mantenir la uni-tat interior del poble. Els nacional-socialis-tes cerquen, en canvi, adquirir terres a l'Estd'Europa. Alemanya, per esdevenir una po-tència mundial, necessita una grandesa ter-ritorial. «El Reich ha de donar a cada des-cendent la seva parcella de terra. No obli-deu mai que el dret intangible en aquestmón és el ¢ret a la terra que hom pot culti-var per si mateix i que el sacrifici més sa

-grat és el de la sang vessada per ella.))L'expansió nazi no s'ha de realitzar cap

a l'Oest, França, ni estenent-se pel Sud, sinódirigiigt-se a Rússia,

«Els nacional-socialistes deixem, delibera-dament, ]'orientació de la política exteriord'abans de la guerra... Aturem l'eterna mar-xa dels germans vers el sud i vers l'oestd'Europa, i fixem les nostres mirades enl'Est... Si parlem avui de noves terres aEuropa, és pensant en Rússia i en elspaïsos limítrofs que en depenen.»

EI pensament dels nacional-socialistes enordre a expansió queda ben clar.

Respecte a les aliances, el führer estableix,obertament, que a Europa sols hi ha dosaliats possibles per a Alemanya : Anglaterrai Itàlia. Una aliança europea anglo-germa-no-italiana tindria a les seves mans la ini-ciativa política que, actualment, detentaFrança.

Perquè, això sí, Hitler centra els seus odispolítics en França, «l'enemiga mortal delnostre poble, que ens estrangula impietosa-ment i ens esgota».

Per tant, tenim :. una aliança amb Angla-terra 1 ltàlia ; adquisició a Rússia de lagleva necessària per al poble alemany ; vèn-cer moralment i materialment França. Heusací un esdevenidor, unes aspiracions, genstranquillitzadores per a la pau europea.

***

EI fiihrer, en El Meu Combat, s'atreveixamb tots els temes. La manera de vestirmarxisme ; l'exèrcit ; els jueus (la seva ob-sessió) ; propagació de malalties sexualsl'art deis dadaistes; matrimonis; prostitu-ció i altres nombrosos punts. Tot ho tractaen detall i minuciosament. Diu coses pinto-resques i quan convé fa demagògia. La sevaprosa és clara i el seu estil directe. Res deliteratura i retòrica. Recorre sempre als rao-naments, bons i dolents, per a demostrarles seves afirmacions, àdhuc les més absur-des, com les malvestats que, per sistema,atribueix als jueus.

Ara bé: ele la lectura de Mein Kampf esdesprèn que el canceller alemany no és unhome d'una formació cultural. Hi descobriuuna persona de grans ambicions i deliris,al fons primitiva, que sent cert desdeny perla que ell anomena «gent instruida,,.

«Que en altres temps jo fos pobre i sensefortuna, tant se me'n donava — confessaHitler referint-se a ell mateix —, però allòque em molestava més era pertànyer a lacategoria de la gent obscura, que jo fos unsolitari entre milions de ciutadans, un ésserque podia morir sense que ningú se n'ado-nés. I també havia de lluitar amb la difi-cultat derivada de la insuficiència de la mevainstrucció escolar. Els que hom anomena«intellectuals» esguarden sempre amb des-deny els que no han fet estudis regularsi no s'han inoculat de la ciència necessà-ria... Aquesta gent «instruida,, aprecien mésel gran imbècil, envoltat d'un nombre sufi-cient de certificats, que el més brillant joveal qual ii manquen aquests pergamins.»

En fi, es tracta d'un llibre que aclareixmolts aspectes del nacional-socialisme.1 ,

JOSEP CABRE 1 OLIVA

Mirana ora

Un manual útil

Acabem de rebre un exemplar de la pri-mera edició espanyola del Manual de laSociedad de las Naciones, editat Qer laSecció d'Informació de la secretaria de l'or

-ganisme ginebrí.Es tracta d'un llibre que cap perfectament

a la butxaca i ofereix en les seves tres-centes pàgines de bon paper i excel.lentmentimpreses un resum complet de les activi-tats, organització i història de la S. deles N.

Es un resum indispensable no solamenten totes les redaccions, sinó a totes lespersones que vulguin estar ben informades.

Venizelos presoner dels seus

Un anglès que viu a Florència ha tingutocasió, en una anada a Roma, de parlaramb Mussolini, i li ha preguntat si teniala intenció de guardar gaire temps a Nà-pols el cap vençut de la darrera insurrecciógrega.

—A tot estirar - ha respost Mussolini —,Venizelos seria perillós a Sicília, si aquestailla no fos italiana de soca a arrel. D'altrabanda, Venizelos podrà atreure turistes aNàpols. Tots voldran veure l'home que vavoler anexionar Grècia a Creta,

1, en dir aquesta darrera frase, Musso-lini esclafí a riure.

Però si Itàlia no lé, de moment, graninterès a treure Venizelos, sembla queaquest en tindria a anar-se'n d'Itàlia. Estroba, en efecte, voltat de més d'un cen-tenar de partidaris que l'acompanyaren enla fugina, tots sense Passaport i molts queni tan sols tenen papers d'identitat, impos-sibilitats doncs de viatjar i de trobar feina,vivint tots a costelles de Venizelos.

1 encara que aquest sigui el marit d'unade les dones més riques d'Europa, la càr-rega de mantenir més de cent partidarisseus no li és gens agradable.

Gastronomia diplomática

—1 ara — preguntaven els periodistes aTitulesco, a la sortida d'una sessió del Con-sell de la Petita Entesa—, què fareu, quinsprojectes teniu per a la conferència deRoma?

—M'inviteu a dinar i em Pregunteu simenjaré llagosta! — exclamà el ministreromanès —. Com voleu que sàpiga el quehi haurà en el menú de Roma?

—A Ginebra — digué un dels periodistes— ja sabem per endavant la composició delsmenús dels dinars diplomàtics : llenguado,pollastre,..

—Oh, això a Ginebra. La gastronomiahi reflecteix i'esyerlt de Ginebra: carnsblanques, vins sense alcohol, cafè sense ca-feina, tabac desnicotinitzat... — replicà Ti-tulesco.

El somni

(De Le Petit Parisien)

L'ataeonaaor i el polític

Baldwin honora amb la seva amistat unatacon'ador d'un sayal de Londres, d'ideestreballistes, i amb el qual parlen sovint depolítica. _

---I doncs — deia fa poc l'ataconador alseu illustre amic —, sembla que França iItàlia ens volen arrossegar a la guerra?

—Tranquil.litzeu-vos, amic meu — ti diguéBaldwin, picant-li l'espatlla —. Només vol-drien que Anglaterra 'posés la seva espasaa la balança... fer a no haver-se'n de servir.

Una princesa de nou anys agent literari

Sir James Barrie, el cèlebre autor dra-màtic anglès, escriu actualment una obraper a la gran artista Elisabeth Bergner,expulsada d'Alemanya Pels nazis.

Recentment, Barrie prenia el te, com fasovint, amb la princesa Margaret Rose, filladel duc de York i néta de Jordi V, la qualté cinc anys. Una reflexió de la princesali donà la idea d'aquella obra. Arribat acasa seva, escriví una carta a la princesadonant-li les gràcies pel te i oferint-li dospenics de drets d'autor.

Al cap de dos dies, Barrie rebia unacarta de la princesa Elisabeth, germana deMargaret Rose, quatre anys niés gran queella. La princesa demanava a l'autor, ennom de la seva germana que encara izosap escriure, que precisés si ets dos penicsconstituien un tant alçat o es tractava d'unavant per una representació.

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 • Telèfon 58728BARCELONA

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

La nova Constitució polonesaPolònia torna a interessar la premsa

europea. Aquesta vegada no és per la sevapolítica internacional, que tantes preocupa- .cions desvetllà no fa gaire, sinó per unfet de política interior : la institució d'unnou codi fonamental de l'Estat, d'una novaConstitució. Abans, les Constitucions, és-sent cçnsiderades bases fonamentals d'unrègim, rarament eren modificades. Des de Ila guerra ençà, tant en els governs repu-blicans com monàrquics, sembla que unaConstitució sigui com una llei qualsevulla, .

_, Polònia ha hagut de recór-Bl president Moscicki rer a aquestes modificacions

de la seva Constitució i a re-forçar les atribucions del cap

modificable a cada canvi de ministeri. , de l'Estat, péf raons de política interna-I aixa, en la nostra opinió, no és solament cional també. Les actúals relacions entreun error, sinó també un símptoma de leca- Polònia i Alemanya no són més que unadència política. treva temporal. El perill d'una agressió ale-

De totes maneres, remarquen» que les manya no està descartàt, i el país viu quasiConstitucions d'Anglaterra, de França i d'1- en continu peu de guerra. Pot ocórrer quetàlia són de data ben antiga. La darrera, en un moment donat calguin decisions rà-però, gairebé no és altra cosa, avui, que pides, sense les dilacions del tràmit par-un document històric, puix Mussolini, per lamentan.bé que sense gosar arreconar-la, l'ha des-

1 Cas d'excepció, doncs, aquest de Polònia,truïda en la substància amb tot de lleis i que cal tenir en compte sempre que s'exa-lleietes. Si Carles Albert, que en 1848 eixir- minin els seus actes polítics.plà aquella Constitució que avui s'ha con- Alemanya es rearma amb un ritme ac-siderat massa liberal, tornés al mórti es celeradíssim. Cada dia hi ha noves rave-quedaria força sorprès. lacions sobre aquest fet que Europa no ha

Però no és d'aquesta Constitució que ens sabut evitar, malgrat tots els tractats ivolem ocupar, sinó de l'última edició de la ]'existència de la S. de les N. Els paisosde Polònia, solemnement signada el 2 2 d'i- que li són veïns i que tenen, com Polònia,bril, en el que fou castell reial de Var- fronteres que a Berlín no reconeixen comsòvia i avui és residència presidencial, pel definitives, no volen trobar-se desprevinguts.cap de l'Estat, Moscicki. 1 Les aliances amb altres països són evident-Aquesta nova Constitució, elaborada per 1 ment una garantia per a Polònia, però

Pilsudski i els seus col.laboradors, no conté, I aquesta vol completar-la amb un governen el fons, la negació dels principis fiemo- fort i un exèrcit preparat.cràtics, sinó que, al contrari, valoritza el Fins a quan durarà aquesta situació ple -poder popular. na de perills per a la pau d'Europa?

A part que tots els partits tenen el dret TIGGISd'existir i de desenrotllar llur activitat, lasupervaloració del cap de l'Estat, establertaen el nou document, no lesiona la llibertatdels ciutadans. L'examen atent de la nova,Constitució po . fa arribar a la conlonesa

tractat

clusió que es d'una atrevida temp-- ^^ i ^^, 11

tativa de conciliació entre el parlamenta-risme i ]'Estat totalitari. ç \ S,

Tot el que passa a Polònia cal jutjar-ho r uA

tenint en compte la situació excepcional en

què es troba aquella jove nació. Cap paísd'Europa no ha sofert un tan llarg martiricom ella, reduïda durant un segle i miga una simple expressió geogràfica i sot-mesa a l'estranger. La seva decadència,la seva ruïna i el seu desmembrament fo-ren la conseqüència de la lluita dels partits

—Acusat :s'ha reconegut la vostra in-i de la deficient autoritat del govern.

nogncia. Quedeu en llibertat,Com que he fet cinc setmanes de presóReconstituïda, gairebé miraculosament,

la seva unitat nacional, fou elaborada unapreventiva, que tinc dret a fer de franc un

Constitució que donava els màxims poderspetit robatori?

(The Humorist, Londres)al Parlament. El sufragi era universal, es-tès a tots els ciutadans d'ambdós sexes ma- — -jors de vint-i-un anys. El poble polonès,desvesat de la llibertat, no sabé valer-se Importants rebai-del dret que li queia a les mans. La fàcil xes per ampliaciópersuasió i la corrupció feren efecte i es SECCIO A MIDAtingué un Parlament compost de petits i

,grups que consideraven l'Estat com un ins- JAUME I, íitrument del qual fruir en avantatge propi.

Telèfon íi655De seguir així, Polònia anava de dret a

que combaten d'una manera còmoda, ràpida i e ficaç la1 Neurastt7nla tmpef.ne;. (en tofua lea seve. manifests on.),sal ds sap, can enm.nf m.nfal, p.rdea da/^—^, emdai■, verMgent, fadiga eorparal, tremolor., diepépeie san •is

V sa, pslpifeci e t... eme i ee que fin ■erve en eriggeneral de lesdones i feb e6 hpufs)) erpdniaa que nquín pe

rr Ceuta o oriNs.efa.

ment oervióa.L. Grage,s potenclals del Dr. Solvré,

móa que un medicsment eón un element essen ci.l del canell, medul'la i (cf el def.ma nerviós, reyene.ranc el vignr se:wl propi de 1'eda', conservenf lo aaluf 1 prolongant la vida; lodicadn eapedalmen4 ale cago.fato en le seva j.ventuf par fofa esos d • eueuua, ala que verifiquen frebei le e:ceuius, tant Nata con moral.o infel • lectuela, ..porte.. bornee de diades, finantere, arOste.. comerdanfa, indu.htab, peneadon, .te.ecanaegUinf eempre, amb lea Grageas pofaeei■le d.1 Dr. Seivr1, tota .1. ea orço• e exerci ri. Flcllm.nf1 &.pesant l'orfnmame per repfdre la sovint I amb el mitin resultat, arribaof a l'afirma velieu i censeviolentar l'organ isme amb ener`I.a prdpíes de Ie joventut.

Baeú pendre un fla.c6 per convèncer•.e'n

!IAdi i 6`60 ptes, fascÓ, en toles Ies p1lnclpili firmàcles d'Espanya, Po rtugal i Amàrici

NOTA. —Di.ighM1U , rrameber o.5 per, wr ,ere(Á d, ceri» pr e¡ ^ray>.y e Olteb.r L■bor■ferie Sói■•faro, errar dol T.r, 16, Bneeeloe►, rdrrv g res, ee Itdn ,e1n lM^er. dunro(llmeeer 1 Ieselr,..et Inft

«LA MEVA BATALLA»

La tàctica i la doctrina de Hitleruna nova catàstrofe. Fou aleshores — enI 926 — que el mariscal Pilsudski reprenguéviolentament el poder, que havia abandonatespontàniament I d'una manera definitiva.

***La psicologia d'un poble no es pot can-

viar d'un dia a l'altre, i aquesta és la con-sideració que deu haver influit en l'elabo-ració de la nova Constitució, que, senseabolir el parlamentarisme, en fes impossi-bles els errors comesos en el passat.

A conseqüència d'aquesta re-forma, han estat ampliats ireforçats els poders del pre-sident de la República. Aquestpot, per la seva plena inicia-tiva, declarar la guerra i lapau. El govern és responsa-ble davant el cap de l'Estat,i no davant el Parlament, elqual ja no pot provocar lacaiguda d'un ministeri, àdhucamb una votació contrària.Es determinen, però, algunscasos en què una persistentoposició del Parlament obli-ga a modificar la composicióministerial.

Romanen íntegres els po-ders del Parlament pel que faa les despeses estatals ; elspressupostos, les modificacionsde caràcter financer, són del'absoluta i inapel4able com-petència del Parlament.

L'elecció de la Cambra deDiputats és, com en l'ante-rior Constitució, per sufragiuniversal, El Senat, en can-vi, és mig electiu mig per no-menament presidencial; peròaquesta tria és limitada a al-gunes categories de ciutadans.

L'elecció del president dela República té lloc mitjan-çant un collegi especial, enel qual la majoria absolutaés dels representants popu-lars directes. En el cas quehi hagi dues candidatures ino sigui possible un acord,l'elecció serà feta directamentpel poble.

¡NERVIOSOS!Prou de patit inútilment, gràcies a lee acreditades

6RA6EES POTENCIALS DEL DR, SOIYRÉ

\

L'ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA

Dues estrenes El « Siegfried» de Giraudoux Charles Laughton sap canviar de rostre • confirmat rma vegada més aquest punt dei d'ànima amb prodigiosa facilitat. Aquest vista. La naturalitat dels seus intèrpretsadmirable actor és mestre en l'art difícil àrabs, els chleuhs, sincers, raçats, espon-d'anullar la seva personalitat per a ficar-se tanis, hi ressalta més, diuen, al costat deen la dels més diversos personatges, el físic ' l'afectació i l'amanerament de la tropa fran-i els sentiments dels quals expressa amb cesa. Doncs bé : hi ha un actor que no éstanta amplitud en el dibuix general com negre, ni rus, ni infant, que no és bàrbar,justesa en els detalls, i amb una veritat i sinó molt civilitzat, però que té tota la vidauna naturalitat inimitables. A la pantalla, I i la naturalitat dels salvatges que hem vistno és Laughton que contemplem. Es el per- al cinema. Parlem de l'americà James Ca-sonatge creat per l'autor. gnev, el darrer film del qual, El guapo, s'ha

Recordeu aquell Neró d'El Signe de la presentat fa poc al Capital. Algú ha dit d'a-Creu, xop de vanitat i crueldat, de gandu- quest xicot que no fa comèdia perquè noleria i luxúria? Amb uns ulls minúsculs i ' té temps de fer-ne. El dinamisme, cent per

James Cagney en «El Guapo:

torbadors i uns llavis molsuts i lluents, que cent cinematogràfic, d'aquest atrafegat per-passaven amb transició insensible de la fe- sonatge és tan gran, en efecte, que semblarocitat inhumana a una dolçor inquietant; talment que l'operador hagi de fer esforçosamb cinc sotabarbes, amb deu sotaventres, inaudits per a no perdre'l de vista i per aamb unes cames curtes i primes que eren evitar que se li escapi del_ camp de 1'objec-incapaces de sostenir aquel! paquet de greix tiu. Actors tan plens de vitalitat i de natu-groc i de sang pobra que portaven al da- ralitat com aquest, fan perdonables els con-munt; repapat en un divan 'on no es podia vencionalismes i les inversemblances de labellugar, aquell emperador romà

• era tan majoria de films americans.

fastigós com un llimac. Amb mirada ab- Katharine Hepburn és una artista excep-sent i endormiscada de xai degollat, desgra- cional. Equidistant del somni i de la reali-nava lentament cm raïm mentre, a l'arena, tat, expressa els sentiments amb una ven-unes feres destroçaven carn humana. Els tat extraordinària, però també submergeixxiscles dels homes fets a trossos per les els seus personatges dins un halo de poesiadents esmolades d'uns lleons enfollits, la emocionant. Estem veient, però, que elsfortor calenta de sang vessada, no l'immu- americans ens la faran malbé. Les quatretaven. Insensible, no es preocupava d'altra germanetes, ahir, The little minister, avui,cosa que de no empassar-se els pinyols. Per novelles del més inefable rosa anglo-saxó,aquell Neró valia la pena d'anar a veure el adreçades a les senyoretes de pensionat,film mediocre del pretensiós Cecil B. de semblen obeir- a: un desi g de fer assarMi11e, l'home de més mal gust del món. aquesta noia per l'adreçador comú de totes

I el seu Enric VIII? Infantil i bàrbar, les stars i d'imposar-li sempre els mateixosdominador i dominat, golafre i sensual, teli- papers. Chevalier acaba de dir que ha aban-dre i cruel, amb els set pecats capitals ins- lonat Hollywood - perquè no vol continuarcrits en un rostre vulgar i carnós, Laughton portant aquell vestit de tinent d'opereta.no jugava el rol del rei infame, aquell Bar- «Nq vull fer l'àngel—ha dit—, perquè aixòba-Blava anglicà que, com va dir no recor- \ no convindria al meu gènere de bellesa;dem qui, és una taca de greix i de sang només vull fer una mica menys la bèstia.»en la històrïa d'Anglaterra... El vivia. I el Desitgem que els americans no obliguin lavivia amb sinceritat escruixidora. Golafre, Katharine Hepburn a fer un dia aquestaaixafava els pollastres amb les mans i eruc- confessió.tava com un carreter. Sensual, s'arranjava ' SEBASTIÀ GASCHles calces abans d'entrar a la cambra de ladona cobejada. Cruel, subratllava la daca- :tllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllllllllll^pitació d'Anna de Boleyn amb riallades.

Creació magistral, aquella ! Tan magis-tral com la del buròcrata de Si jo tinguésun milió. Inoblidable, aquell infeliç Jemias _ EZLambert. Trenta anys de mort lenta davant =un ]libre de caixa l'han aclaparat: El pobre = =Lambert ja no reacciona. Si l'amo l'esbron- _ =ca, ni tan sols aixeca el cap. Si li donen _ =unes vacances, no les acceptarà. S'avorriria.Treure'l del despatx seria matar-lo. I heus =ací que un bon dia el grum li porta unacarta. Amb un gest cansat, l'aparta. Està =sumant. Quán ha acabat, l'obre. Un xecd'un milió ! Ni el més petit gest de sorpresano contrau el seu rostre inexpressiu. El po-bre Lambert ja no reacciona. Trenta anysde lenta davant llibre demort un caixa =!'han aclaparat. 1, lentament, ordena aque-lla taula sobre la qual s'ha fet malbé la vis-

=

- setm a n ata. S'aixeca tranquillament. Puja escales,escales, més escales, d'un pas igual, les es-patlles corbades, tan derrotat com sempre...Tothom recorda el desenllaç d'aquest petitsketch, un dels efectes de sorpresa més far- = d l n 6midables que hem vist al cinema. Amb una e p e s a menorme economia de mitjans, Laughton

_

atenyia ací una intensitat expressiva•tras-balsadora. Sabia traduir amb accents tan _ GpRY COOPERsobris com emocionants la. íntima derrota

FR A NCNOT TONEd'aquell pobre vençut RICRARD CROMWEIL

Hem dit que, a la pantalla, no és Laugh- Ç SIR CUY STANDING

ton que contemplem. Es el personatge creat _ en _per l'autor. No obstant, hi ha en el carác- = _ter d'aquest actor un tret dominant, alguna =cosa de terrible, d'inquietant i d'amenaça-dor, que ell no sap anullar ni dissimular, i =_que apareix en tots els seus rols. Ara ma- = •teix s'acaba d'estrenar a París un film, = CRuggles of red gap, en el qual Laughton = Iinterpreta un personatge còmic. I bé : enaquest paper, aquella cosa d'inquietant, de ._terrible i d'amenaçador subsisteix. Marcel =_ Es un f i!m ParamountAchard ho ha comentat. Ha parlat del re-doutable Laughton. I ha afegit que, en _ =aquest film còmic, el bon humor de Laugh- Sense reestrena finston glaça la rialla i la seva gentilesa latremolar. «Allò que fa les facècies de Fields Ctan directes i vives—ha escrít—, fa de les _ ,

I: a octubrede Laughton una sèrie de bromes sinistres.»Els millors actors són sovint aquells que

no són actors, ha dit Frank Capra. Mil iun film dolen la raó al gran director ele ESucceí una nit. Al cinema, hem pogut cons- _tatar moltes vegades la gran i sorprenentnaturalitat dels saivatges. Artísticament, =_ =aquests són més dotats que els civilitzats = =perquè no fau rnmèdia, la viuen. Els rus-sos, els negres, cls infants, per exemple. _Un film francès, Itto, estrenat fa poc, ha ;IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIII^

i

4 MIRADOR2-V-35

EL CINEMATres intèrprets

«DAMA PER UN DIA»

Els nombrosos admiradors de Succeí unanit cal que s'assabentin que Dama per undia és una pellícula també de Frank Capra,el director que, amb aquel] film deliciósque tots récorclarem llarg temps, guanyàe] premi extraordinari que l'Acadèmia d'ArtsCinematogràfiques de Hollywood concedeixal director més destacat de l'any. 1 queDama fer un dia és un film gens indigned'aquest gran prestigi, sinó tot al contrari,raó per la qual ens felicitemde poder-lo recomanar avui.

Dama per un dia és senzi-!lament un conte de fades,una història que hauria pro-bablement enamorat un Dic

-Icens. Un conte de fades ani-mat per l'esperit genuí de lesobres mestres del gènere, peraquella típica imaginació crea-dora d'evasions i de màgiquesperspectives, però conte, tan-mateix, vinculat a totes lescaracterístiques de l'època idel lloc. No hi ha castells, niencantaments, ni bèsties queparlin, ni fades de cap gène-re ; però cal, això sí, unagran intelligència per tot elque fan sobreentendre aquestsmites, per fruir com cal d'a-questa pel.lícula, de la qual síque pot dir-se, i això set seeufemismes de cap mena, queva adreçada al públic intelli-gent.

Dama per un dia és la his-tòria d'una venedora ambulantque té la seva filla — quedes de menuda ha viscut aEspanya — en la illusió quela seva mare és una gran aris

-tòcrata. Les estratagemes aquè deu recórrer per aconse-guir mantenir la seva filla- enaquesta perillosa illusió, ésquelcom que no s'explica. Elbo del cas — el tràgic, diguemmés bé — és que la filla pro-mesa a un aristòcrata espanyol, va a NovaYork a buscar el permís dels pares, alhoraque a donar a conèixer una família a l'altra.I aquest és ]'assumpte del film. Fer veurecom i de quina manera s'aconsegueix mun-tar la illusió d'una forma perfecta a fi queels nobles espanyols de pas per Amèricas'enduguin certament la convicció que lanoia americana és ben b'é filla de noble ielevada família.

Direu que l'assumpte no és en e] cinemadel tat original? I nosaltres, que hem vistla pellícul.z, us assegurem que sí. Ara quedemostrar-vos-ho equivaldria a explicar elfilm, i d'això ens en guardarem ben béprou. Primer, perqu@ no sabríem fer-hosinó d'una manera força indigna, i segon,perquè no voldríem escamotejar-vos la sor-presa, que és la gran força del film.

Frank Capra és un gran poeta i un grannarrador. Des d'aquest punt de vista, elfilm és d'una correcció impecable. Els quevulguin apendre el jac de narrar en imatgespodran veure i reveure amb profit el filmaquest. Una bona part d'aquest joc és, coms'ha redit diverses vegades, la traça a sug-gerir i evitar en e1 possible metres de cel-luloide. En aquest sentit, Dama per un diaés com Succeí una nit, d'una subtilesa que

AVIAT ÃL

t 1 • ^UNA ESTRENASENSACIONA L

LA MES REPIZESENI A=

ZIVA 1 BELLA DE LES

OBRES DE PAGNOL

potser sobrepassa el límit mitjà de la com-prensió d'un públic heterogeni.

Tant per això, com per la natura totaespecial de la forma mítica (a base de ma-terrals molt moderns : mendicants, gangs-ters, policies, periodistes, autoritats, etc.)que pren el film, és per què pot dir-se queDama her un dia és una pellfcula per apersones intel.ligents.

Recordeu Jean Parker? Ah ! l'admirableescena„en la qual amb el mocador a lamà, dés de la coberta, cerca reconèixer la

Spencer Tracy - •

seva mare entre els incomptables rostresque miren des de l'andana dels molls. Glen-da Farrell és la deliciosa i divertida noiade sempre. Diríeu ben bé, el tipus d'aquellanoia que ((no té remei», com diu la veupública. Una gçtriu insubstituïble i queaquí la veiem, póbreta — passi el motempaitant un home, W. Williams, que noen fapas massa cas.

Iay Robinson és l'admirable artista ques'encarrega del difícil rol de la protagonista.

Walter Counolly, Guy Kibbee i NedSparks', que són artistes amb els quals elsfilms de la Wàrner ens han familiaritzat,apareixen en aquest film produït per la Co-lumbia, tan xocants i divertits com sempre.

Dama per un dia és un bon film. Si mésno, el millor de la setmana. D'això sí queen podeu estar segurs!

«NITS DL NovA YORK»

Spencer Tracy és un dels bons artistes dedebò que hi ha a Hollywood. Val a dirque darrerament ha estat de sort amb elsscenarios que ha interpretat: Furs humansi Poder i Glòria ; què us en sembla? Potserés per això que en retrobar-lo ara en unfilm notablement inferior, per bé que dis-cret, ens ha decebut un xic.

Nits de Nova York és una pel.lícula molttreballada, feta amb aquell métier que saptan bé dissimular amb traça l'absència d'unaauténtica emoció. Spencer Tracy hi fa und'aquells papers que li escauen tarí bél'home que del no-res ascendeix a les altesesferes, gràcies a l'energia del seu carácteri també als pocs escrúpols amb què es mouenmig del tripijoc dels negocis.

El deliri de grandeses el porta a fer dela seva admirable esposa una dona ben dis-sortada. A la fi, per reparar tant de mal,no troba altra cosa millor que assegurar-seper una quantitat fabulosa la pròpia vidar fer-se matar, a fi de poder premiar d'unamanera o altra la seva muller 1

Seriosament, no podem creure que lescompanyies d'assegurances s'esverin davantd'aquest mal exemple!

Josre PALAU

Telèf. , de MIRADOR: 23118

8 PRIMERESESTRELLES

May Robson, Jean Parker,

Warren Wiliiam, Guy Kibbe,Glenda Farreli, Ned Sparks,

Walter Connolli,Barry Norton

• Director: FRANK CAPRA

Dama por un dia

MAkYLANDM

Jean Giraudoux és, a més a més d'escrip-tor, diplomàtic. I és en aquesta darrera qua-litat que ha d'anar aviat a Pèrsia, però nosense acabar un Brutus que serà estrenatper Louis Jouvet. Giraudoux, que desprésd'haver-se fet un nom d'escriptor amb 111-bres potser massa intel.ligents i tot, ha co-negut èxits teatrals com Siegfried ï Amphi-tryon 38, ara vol fer cinema. Li han parlatde dur Siegfried al film, i Giraudoux no volque sigui una de tantes obres teatrals filma-de$, sinó que l'escriurà de nou per al ci-nema, tal com va fer-ho per al teatre, carprimitivament Siegfried era una novel.la..

—No voldria — ha dit — que el postoren escena en faci un film original ; vull dirque no m'agradaria que Siegfried no li ser-vís solament de pretext per a fer valer elsseus dons, ben reals, de postor en escenaoriginal. Voldria que actors, postor en esce-na i autor treballessin en estreta collabo-ració. Així, quan es tractà de representarAmphitryon 38 a Berlín, vaig modificarl'obra. No vaig perdre de vista, d'una banda,que s'anava a representar a Alemanya, iamb actors diferents, d'altra banda. Vaigescriure algunes escenes únicamcnt per aElisabeth Bergner. Al cinema, cal fer el ma-teix.

Si fos dictador...Una revista francesa de cinemá constata

que si als Estats Units hi ha William Hays,a Alemanya hi ha Goebbels, etc., a Françano hi ha cap «tsar del cinema», i ha fetuna enquesta preguntant a algunes perso-nes qué farien si ocupessin una semblantsituació. Els preguntats han estat durs enles respostes. Reproduïm la de Henri Jean-son, aplicable entre nosaltres. Si Jeansonhagués de fer un codi del cinema, hi figu-varren aquestes lleis

i. Prohibir la dictadura de la provínciasobre París i la del comerç sobre l'esperit.

z. No autoritzar la censura o manifes-tarse sinó contra els films estúpids o vu]-gars.

3. Exigir dels productors de films uncertificat d'antecedents judicials i un certi-ficat çl'estudis primaris.

4. Abolir les lletres de canvi cinemato-gràfiques i reemplaçar-les per una monedaque la no s'usa als estudis t que s'anomenael franc.

S. - No llogar sinó actors professionals.6. No contractar altres autors que els

que reconeguin el cinema no çom un vedelld'or o una vaca de llet, sinó com un art.

q. Prohibir als productors de ficar-se en.el muntatge d'un film fet pel postor en es-cena.

8. Prohibir als amateurs dramàtics detransformar Ilurs obres en films.

9. Condemnar a 3oO,000 línies de pals iganxos tot crític cinematogràfic que apliquien els seus articles la paraula «geni» apostors en escena sense enginy i a artistessense talent.

lo. Ordenar que a França el talent ser-veixi d'autorització de sojorn i de treball alscineastes estrangers.

Hi ha uns quants homes en el món delcinema que es pot dir que no fan res, peròque es fiquen en tot el que fan els altres,car el cinema, mitjà de propaganda nacio-nal i política, no és, als seus ulls, un campon l'activitat sigui lliure, a disposició delprimer que passi. Ni a França (ni a Espa-nya) no hi ha cap dictador d'aquesta mena.

:l IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIiii!

Teatre Espanyol

Un èxit extraordinari delgran documental rus

IATXTA PARTE

de la 'tierralees desconocida.

VeaVd.

,q ^N^54Ar (^ ll1n111'Olp

La veritat sobrela Rússia actual

•

A més a més

"R eina será

bailarina”Una comèdia musical francesa

doblada en espanyol

Exclusiva GALIA FILMS

îIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillullllllllllu..

A aquestes altures — fa més d'un anyque vaig ilegir l'obra ; no he vist cap delsassaigs — ignoro en absolut fins a quinpunt els mèrits literaris de Perquè donàsurti el sol poden aconseguir una qualitatteatral. El que puc afirmar, sigui el quesigui l'esclat que l'escenari pugui donar aaquesta comèdia, és que es tracta d'unaobra interessantíssima, de l'obra d'un es-criptor de debò.

Josa MARIA PLANES

La col'lecció completa deMIRADOR po4 consultar.se a l'Arxiu Hïs4óric de laCiuta,E (Casa de l'Ardiaca)

Importants rebai-xes per ampliació

' SECCIO A MIDA

JAUME I, 11Telèfon 11655

Rambla del Centre, 19 (Llibreria Bergé) = Barcelona

7 A SETMANA1

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

Bl Sr.

que viu a

carres.....--- ................................................... n,°............ es subscriu a MIRADOR

pel preu fixat de 3`50 p-tes. trimestre.

--.... de.........................._._......._.._........._ de 193_.S,Anomm

Un documental impressionanten espanvol. Projectant-se sencer

j_ Seamos

¡= E opfimisíasamb Shirley Temple, la re- Evelació de la temporada iWarner Baxfer

I

A més a més: —

1

!

Noches de

ri= Nueva York

A amb Spencer Tracy i Helen

Twelvefrees —

:IIIIIfIII1II1UIUII1UIIIIIIIIl1111111111111111111111111111

que fa;i bonic.A propòsit d'això, ers comentaristes cons-

taten una vegada més que tant al teatre comal cinema, la crisi desapareix tan bon puntés oferta al públic una obra que li plagui.

'(f oc'stas

—Pobra! Es deu arruinar comprant sos-tenidors 1

2-V-35 M[PA13VR5

EL. TEATRE« PERQUE DEMÀ SURTI EL SOL*

ANGEL FEIRANM'hauria sabut greu morir-me sense ha- I

ver escrit l'article sobre Angel Ferran — Ial meu entendre, és fet de vaguetat, de

podria dir sobre el cas Angel Ferran, i 'pintoresc, de colorit, ele donar a les paraules

potser seria més exacte —. Ara, la circums-un sentit aproximat i maliciós ;és un hu-

tància que el quadro escènic de l'Ateneu I morisme d'instint, amb més agudesa que

exactitud, sensual i, al mateix temps, em-Polytechnicum representi, el 14 de maig, alteatre Poliorama i sota el patronatge de

bellit per una punta de misteri i d'impre-MtenDOa, la seva obra en tres actes Perquè

vist. Humorisme de fantasia, no d'imagi-nació.demà surti el sol, m'ofereix un pretext que En canvi, Angel Ferran és un humoristano deixaré pas escapar així com així,

Angel Ferran és un cas singularíssim din- a la manera anglo-saxona. Està molt méstre la literatura catalana. La seva modés-

a la vora de Mark Twain, de Shaav, deJerome K. Jerome, que no dels nostrespastia, que, depassant els límits de la virtut,

s'ha convertit gairebé en un vici, la sevamanca d'ambició, han fet possible que unhome del seu valor, de la seva originalitat,de la seva personalitat, no hagi ocupat maidintre les nostres promocions intellectualsla categoria que li correspon. Angel Ferran,que, potser, és el primer humorista de Ca-talunya, ha tingut l'error de voler aplicarl'humorisme a la seva vida privada. Comque el seu temperament es negava ni tanSOIS a remarcar que una sèrie de perso-natges subalterns, que no ]i arriben a lasola de la sabata, aconseguien categoria deprestigis, la nostra societat literària ha presaquesta civilitzada actitud com una menade renúncia tàcita iavui dia ens trobemamb el cas tristíssim d'haver de descobrir,en certa manera, un home que fa prop devint anys que escriu amb una gràcia, unaempenta i una fantasia que sembla liquehavien d'haver proporcionat, automàtica-ment, un lloc d'honor dintre el món de lesnostres lletres.

S'ha dit que el periodisme era un puntde partida magnífic, a base de sortir-se'nen el moment oportú. Angel Ferran no se jn'ha volgut sortir i ha esdevingut una víc- i Angel Ferrantima de la feina terrible, grisa i monòtonade la quotidiana literatura informativa. ComSi a Catalunya ens poguéssim permetre el Rossinyol, Pujols o Albert Llanes. Ferranluxe de sotaestimar algun dels nostres va- j és l'humorista excèntric, desconcertant, in-lors 1 Malaguanyats esforços, malaguanyat tellectual, gairebé inhumà a còpia de ce-enginy, malaguanyades perles autèntiques rebralisme .i de cercar ecos d'una resso-que Angel Ferran ha llençat estèrilment nància còsmica. Fixeu-vos en la seva co-dintre els milers i milers de quartilles que j mèlia Perquè demà surti el sol. Allà veu-ha escrit per als periòdics ! j reu, en .una taverna de la vora del port,

Per això, quan l'ocasió arriba de poder i. un estrany personatge que ven postals delsarrencar aquest home del su medi habitual i millors paisatges de la terra :és el Parei presentar-lo davant del públic dintre del Et .n que fa propaganda de la seva obra,marc prestigiós que li correspon, val la pena la Creació. De seguida us adonareu quede cridar :«Senyors !Fixeu-vos en aquest aquest tipus d'humor no té res a veure ambescriptor. Aprecieu -lo iaplaudiu-lo,perquè la broma epidèrmica dels nostres platxe-com ell no en corren gaires.» j rioses parodistes de la passada generació.

No em fa res que aquest article tingui ! Portat pel gust de la paradoxa, Ferran fauna mica l'aire d'una proclama. Es més : 1 tombarelles vers l'infinit, no pas amb laem sabria greu que no tingués aquest ca- ! seguretat de trobar-hi alguna cosa, però síràcter. Vull fer la propaganda d'Angel Fer- amb l'esperança que el joc potser no ésran, francament, descaradament, escanda- completament inútii.losament si fos possible. Tinc la sensació Com • en tots els grans humoristes, elclara, nítida, que tots plegats som culpa- t fons de l'òbra d'Angel Ferran és d'unables d'una gran injustícia que s'ha comès insubornable serietat. Aquest castell de jocsamb aquest escriptor. Ha arribat l'hora de d'esperit, de gràcia id'imaginació que esfer la pau; ha arribat l'hora de situar-lo, Perquè demà surti el sol està posat al ser-malgrat ell, en el Lloc que li pertoca. Fins vei d'una idea ambiciosa. No és pas l'hu-ara, Angel Ferran, cargolat dintre la seva mor gratuit, perquè sí. Ferran, home demodèstia, no tenia responsabilitats. El mo- bon gust, no vol demostrar res, però volment ha arribat que les hi puguem exigir. predicar alguna cosa. A la seva manera,Tenim dret a esperar d'ell una obra res- amb les armes que el seu geni, literari liponsable, important. Aquest serà el nostre posa a la mà, fa la seva mica de moral.

. honor i la seva glòria. . a Si m'obliguessin a jutjar aquesta comès** * dia, diria que là trobo alegrement anar-

j quista.Angel Ferran no és pas un humorista de

l'escola catalana. Mirant-ho amb la millorbona voluntat, no trobo dintre la nostraliteratura cap precedent que m'expliqui sa-tisfactòriament el seu cas. L'humor català,

llIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII%

Peaseig de Grècia, 37. Teféfon 79681— Sessió co h ua de 11 maO . 1 ,naO, alaE SEteNr, UNA PESETA

= CNRIOS/TATS MUNDIALS =_— Intereuanta reporfatger U. F. A. <xaii h —_

—_ ROMANCE DE AMORMarionefa

NOTICIARIS D'ACTUALITAT._ MUNDIAL segons visió PARAMOUNI

i ECLAIR JOURNAL; exclusiu. E

— HÉROES Y MONSTRCIO5— segona i úlfima pari d'aquesf meravellós EE ^Im, guanyador del Concurs Infernacio=E nal de Cinema, Venècia 1935, E

::;H 11111111111111111111111II111111111111111111111I11111111'

SubS^^ívÍU_vos a MIR A I) J R

No fa molt vaig presenciar una represen-lociód'El Paquebot Tenacity de Vildrae.Jugaren la peça una colla d'aficionats quesegons sembla dirigeix el vell actor EnricGiménez. Els periòdics, en anunciar la uses- En canvi, què direm del pobre Tenorio

sió selecta)), no oblidaven d'esmentar «Obraele Zorrilla, el més infeliç i el de més sort

traduïda acuradament i encertadament perde la colla? Es un Don Juan que es vald'alcavotes com ]'Infamador de Cueva.l'illustre escriptor Carles Soldevila,.

Durant la representació, en rescena cab-Després del rapte de Donya Inés, ja podem

dal, quan la parella d'enamorats fuig deLlir que ha begut oli. No espera fer aigües

bon matí sigilosament de la taverna, des-a l'hora de la mort com el de Tirso i deZamora. Queda enamorat com un collegialprés de llur nit d'amor per a anar a viure

la Vida (en majúscula), ella, estrenyent eldavant de Donya Inés i s'agenolla davant

xicot encisada, li diu : «Estimat». Un mi-Don Gonzalo. De no ésser la incomprensiódel seu futur sogre, aquest Don Juan aca-nut després li murmura, acariciant-lo : baria essent tot un bon pare de família o«I'resor»,

Bé. Doncs a tots dos mots el públic, totpotser tot un calçasses. Diu al Comen-dador:

el públic, va riure. Sí, realment, aquells dosadjectius xocaven i produïen hilaritat i Yo le daré un buen esposo...també una mica d'angúnia. vo seré esclavo de tu hija,

De què provenia allò? Es evident que en tu casa viviré,Vildrac no desitjava pas fer riure, sinó emo- tú gobernarás mi haciendadonar. Podia venir l'anomalia del joc de diciendo ((esto ha de ser)).l'actriu, discreta, però fet ifet una aficio-nada? N'era conseqüència que la llengua Veritat que després encara té ]lengua icatalana no és gaire apta per a dir ,nw:ai- sap xerrar allò de Totsantsnes, i mots galants com algú assegura?Podria ésser culpa del traductor, excellent No • no me causan pavorartífex de l'idioma que poleix,torreja iordena les paraules a;nb una .asèpsia impla-

vuestros sembtantes esquivos;jamás ni muertos ni vivos

cable? Recordava les gasetilles dels diaris : humillaréis mi valor.«Obra acuradament iencertadament tra-duïda»? Encertadament ?... Sí, sí, Creu-t'ho! L'escena del sopar l'a-

Tots els respectes per Carles Soldevila, guanta perquè pensa que és una broma queperò és que una neteja massa a fons, un li han fet els companysbrun yit massa exigent de l'idioma no treusubstància viva als mots? El fet era clar; iOh! Tal vez todo esto ha sidoaq ae,ls dos adjectius produïen un efecte to- por estos dos preparado.talment contrari del que volia l'autor. Aneudoncs a saber si un traductor no tan bon Quan arriba, però, l'hora fatal, que acíartífex, però més artista, hauria transplan- no passa en una sola tomba, sinó en tottat les dues paraules capgirant-les. Si un un cementiri que es belluga, ja sabem eladjectiu massa tendre dit en català ens desenllaçfa somriure, tal vegada un mot burlesc, unaplagasitat bonhomiosa o un estirabot popu- ..,que si es verdadlar hauria fabricat per reacció aquelles go- que un punto de contricióntetes d'emoció que ambicionava l'autor. da a un alma la salvación

Que no? Què sé jo ! Són coses que sem- de toda una eternidad,blen minses i sense gaire importància, però yo, santo Dios, creo en tique segons com hom les considera, fan me- sá es mi inaudita. maldadditar una estona. tu piedad es

Misteris de l'idiomaGENI 1 FIGURA (*)

Juan

teix Zorrilla en El ca j,itín Montoya.. I hemde tenir en compte que el viratge del Te-norio de Zorrilla té força tradició en la lite-ratura espanyola. Fins i tot, que haguésacabat en bon pare de família. Calderón dela Barca presenta en No hay cosa como ca-Ilar un Don Juan de Mendoza que es casaamb una de les seves víctimes. En La De-voción de la Cruz un Eusebi que treu Juliadel converit i mor penedit r miraculosa-ment confessat. I en El Purgatorio de SanPatricio un Ludovico, gran pecador, que téuna visió de ]'infern, el purgatori i el celi acaba fent-se monjo. Es la mateixa tradi-ció de ]'home més dolent del món, don Mi-guel Mañara, que mor convertit..

Cervantes, en el drama El Rufián Dicho-so, prèsenta el rufián Cristóbal de Lugo quees fa frare a Mèxic i que mor carregat delepra i en olor de santedat després de pendresobre seu tots els pecats de Donya Ana.Com les comèdies de vides de sants quepresenta Lope de Vega, que no són res mésque donjuans que acaben sants: El carde-nal de Belén (vida de Sant Jeroni) i SanDiego de Alcalá. Però si al cap i a la fi ésel mateix cas de la vida de Sant Ignasi deLoyola i de Lope de Vega i de Calderón ide tants altres!...

José Zorrilla, que, com Lope, Calderón,etcètera, té molts personatges tocats de don-juanisme (en Margarita la Tornera, El tes-tigo de bronce,,.) encara té El Capitán

! Montoya imitació directa d'El Estudiantede Salamanca. Ací tornem a trobar la ma-nia de Zorrilla de fer la Inés monja i el DonJuan benaventurat. Montoya, en anar alconvent a veure Doña Inés, veu el seu pro-pi enterrament i corre a fer-se monjo i quanmor, en la tomba d'aquest Don Juan po-sen: .

Aquí yace fray Diego • de Simancas,que fué en el siglo el capitán Montoya.

I L'editorial Montaner y Simon (Barcelo-na) encarregà a Zorrilla que tornés a es-criure sobre él Don Juan i com a obra nls-

von

DUCH I AGUI,LOs" fmz a...

¡Señor, ten piedad de mi! Cuma li arribà a ublicar el primer fag-^ F P ^ g-ment que deixa de La le y enda de Don Juan.

Ara que a aquest Tenorio penedir-seli Aquesta obra, doncs, no acaba.val l'estona, ja que si hi deixa la pell salva En Tirso de Molina i Alonso Córdova les

L L]\ ÌsTll" ER I1]-\. l'ànima. Pitjor els que han claudicat defranc, inútilment, ja que no s'han escapat

dones del Don Juan tenen poca importància.En Córdova Doña Ana es refugia en una

de l'infern. Del Tenorio de Tirso encara església o convent. En Zamora prenen re-ens cap pensar si demana confessar-se pertal de

lleu Donya Ana i Beatriz, i és aquesta diti-ma la que es refugia a l'església i és la

O Neíll, Pírandello í Sehni,Gz=guanyar temps i burlar-se una ve-

gada més del Comendador que està crematque

estima el Don Juan. En Espronceda Elvira]a mor pel seu amor a Don Félix. En Zor-

ler presenta'Es pel LyCeumamb raó i crema com una brasa. Del Te-nono de Zamora ja no ho podem pensar rilla Donya Inés sempre és monja i no sols

Club tant. El d'Alonso Córdova s'espanta tant aibaarr nDone]maresti Juan,u ósi queq elsalvar El tipus femení, en a vid a de Danque segurament això ]i priva de recordar-se

Aquesta temporada es n ota parlat arreu que ha de.penedirse, Del de Zorrilla no hiha el més petit dubte que se'ns queda a les

Jclan, va .tant en augment que eclipsaràaviat el mateix Don ,Juan.

oc a gran efervescència e una atabaladoraactivitat per part d diversos agrupaments mans i es torna completament de color dép

Campoamor ens dóna un Don Juan vell,i

de teatre amateurs si per altra cosa peru os com fuig. De no morir-se acabaria enafrare de la Trapa, I de brama,

carregat de reuma i preocupat a «mirarse lalengua ante el espejo». Fuig i s'amaga d'una

embastar projectes i prometre realitzacionsp ] pzac no va Ja

veurem com acaba el Capità Montoya del espanyola que a la fi el mata amb els seusòptimes i admirables. El que de tot això

-alarribi ,onbarr aj oh ndiaunmveure mateix Zorrilla. El cel guanya aquest DonJu an, perd es a nosaltres, Esperd per clar

Petons i carícies. Ve el judici etern . Deba-es voleod len salvar-lo una aleman a una any -

De moment, erè, podem com lar atre.e

p p p ]com a casa segura amb la presentació, que" ell hi surt guanyant i poc li deu im- Mesa, una francesa i una italiana. El salval'espanyola (andalusa, sevillana) donant la

sessió i per part dels elements de portar que nosaltres hi sortim perdent i el

tipus que representa la meitat.partit per seva ànima i precipitant-se a l'infern peró de te]a secció de teatre de l'Ateneu Polytechni - José Cascales Muñoz en parlar sobre El tal de fer pujar al cel l'ànima del Don Juan.eum, de la farsa d'Angel Ferran Perquè de- Estudiante de Salamanca en el seu llibre En El Rufián Dichoso de Cervantes, Cris-mà surti el sol, per al dia i4 de maig, al sobre Espronceda, diu : tóba] de Lugo es fa seus tots els pecats de"teatre Poliorama,

dinàmiques i una vetllada organitza-

da les dinàmiques components de Ly-per „y fue tan brillante tanpoética, tan Donya Ana. En Campoamor els papers es

ceumClub que tindrà efecte el dia 8 a la' esplendorosa, la forma que Espronceda sup canvien. 1 .el Don Juan queda tan poc gal-

dós corn l'home que accepta una donaSalaSala Str m, a] carrer de Bailén,qz. dar a esa leyenda, que descuella como clá-

sico tipo entre todas las demás derivacionesque

s aixequi en el tramvia i li ofereixi el seient.El programa d'aquesta sessi

óó serà com- No dudo de que, si se trasladase al teatro, E n canvi e] caràcter femení queda de molta

força i molt bell. Antonio Hurtado en Mo-post de ]d' obres que segueixen.t), dra-Abans d'esmorzar (Be nore bNeili, éomo podría y debería hacerse si nuestros

actores p y empresarios sintiesen el amor al ! nólo o de ultra-tumba es pg proposa refutar

d Eugene 0 Neill,ma en un acte,A la sortida (All' uscita), misteri profà en

I arte tanto se echa de menos en tierra el materialisme, en la conversa que DonJuan té amb un al unquímic qual porta

un acte de Lui i Pirandellog

arbde garbanzos, se notaría cuánto .debe elDon Juan Tenorio de Zorrill publicado cadàver perquè li digui què és la vida. Don

I Sobar d'adéu (Das abschieds ), ¡ en i8 al Estudiante de Espronceda m-H' r ip , (Juan somia que el porten a l'infern i des-.

comèdia en un acte d'Artur Schno ier

gra Preso en r84o), y cómo sin este es muy rés el troben mort al" llit. Mor com un oEs prou interessant aquest programa i

prou bo el record que ens va deixar la pri-probable que aquél no se hubiera escrito ]jet. Al pobre Don Juan només ]i faltava

aquesta mort vulgar. L'hem vist acábármera vetllada que ens va oferir aquesta en-

I nunca. Aparte de lo cual, se observaria tam-biés curin lógico cuan sostenidoy es el

penedint-se; aterroritzat; • benaventurat,;titat perquè no hàgim d'esperar que áques- car<+clar de lloa Félix, rebelde desde el

casat virtuós; monjo; en olor de sante-re nova serà també cosa exbonent. ra di

,-

coió d Artur Carbone

ll és bona garantia principio hasta el final, insensible al amor + dat; ^^sant; i vel], xacrós i mort a petonsuna amant. Només Ii faltava aquest mo-

com

ho és també l'entusiasme i ]a intelli- ^^ ro al dolor profundo gP y p y cuán enérgicoes su contraste con el botaratesco y dul-

¡Perrir al llit com qualsevol botiguer! Sort queiquè treballen els elements que

s'hanamb zaino Don Juan, que comenzando en pe- ens queda El Estudiante de Salamanca!

s'han posat sota la seva direcció. ttonio acaba en San Agustín, y a quien José Echegaray (que en els seus drames

saludará con amargura Don Félix desde té algun caràcter més o menys donjuanesc

Una obra d 'éxít las calderas del infierno, donde igualmente co,n en Vida alegre y Muerte triste on al-se anda tostando Elvira, mientras Tenorio guns volen veure un Don Juan, per bé que

El Nerone de Pietro Mascagni, dirigit pel y Doña Inés gozan de las bienaventuranzas 1 força corromput) ha escrit El hijo de Donmestre mateix a la Scala de Milà ha estat celestiales, por haberse acordado a última luan, i hi tracta el problema de l'herènciaesclatant i ha capgirat el programa hiver- p ^ qhora de cumplir con ciertos requisitos de a imitació dels Espectres d'Ibsen. DonJuan^ Jnal que la direcció del teatre tenia pro- procedimiento canónico.» Mejía és llibertí( un i el seu fill Lázaro un

j atàxic per herència.jectat.L'administració de la Scala ha fet pú-

El Estudiante de Salamanca es diu Félixde Montemar, però és un Don Juan Tenorio ( Un altre dia mirarem de donar un cop

Miques unes xifres impressionants : la nit tot d'una peça. El de Zorrilla s'ho diu, però d'ull als donjuans estrangers, que n'hi hade l'estrena, per exemple, la recaptació ar- I no ho és pas. L'únic que hem de reconèixer més que un foc no en cremaria.nbà a 275 . 454 lires; les vint representacions a José Zorrilla és que ha sabut adjuntar a R000.F LLORENShan donat 7(6.703 lires i hi han assitit'

^•,l'antiga llegenda del convidat de pedra la

18.156 espectadors. '['res representacions llegenda de l'home que presencia el seu pro- (*) Vegi's MIRADOR núm. gzz.més, diuen, i la taquilla hauria ingressat uirmilió.

! p' enterrament, llegenda també tan antiga! que Cristóbal Bravo, cec de Córdova, la pu- ylllll llllllllllllllllllllllllllllfllllllllllllllllllllllll=; E —

Pel temps que correm, en què es parlatant de crisi en general i de crisi teatral

blicà a Toledo l'any i372 i que és la queEspronceda recull en El Estudiante i el ma-

= Doble programa F Q X' _ Çen particular, les anteriors són unes xifres, = -

Mll AUUR 7-V-35

LE/ LLETRE/ELS LLIBRES L'actualitat_1iterria i L'experiència de la mort

N. Bogdànov, La primera noia (Proa).—V. Polonski,Bakunin (Alena)

La circumstància feliç de tenir un bontraductor del rus i al mateix temps conei-xedor excellent de les noves condicions del'existència a la U. R. S. S., com és AndreuNin, ens permet de tant en tant, ultra elgoig de llegir en català les obres immor-tals de Tolstoi i Dostoievski, de pendre con-tacte amb llibres de nous autors russos.Encara que l'esnobisme comunistoide haminvat molt, i que les editorials madrile-nyes no envaeixen el mercat amb tants lli-bres procedents de la U. R. S. S. com faquatre o cinc anys, i malgrat que, del parerdel mateix Nin, la literatura russa ha sofert,sota Stalin, una reculada desesperadora, elrecord dels Glàdkov, Pilniak, Seifulina, usencoratja a pendre contacte amb aquestesmostres de la producció literària sovièticaque ham ens ofereix en català.

La Primera Noia, de Nicolaí Bogdànov,història romàntica, segons el subtítol, ésuna bona novella. L'autor ens descriu enprimera persona la vida d'una Joventut Co-munista, en els primers anys del nou règim,anys durs, de lluita i de privacions, i enels quals es forjava, entre penosos temp-teigs, una moral nova. Hi ha moltes cosesen aquesta narració que, en xocar violen-tament amb les nostres concepcions de lavida, ens fan veure fins a quin punt és sin-cer l'autor i com pretenia d'ésser total elcapgirell que els comunistes volien donar aRússia. Coses que expliquen, per exemple,les dificultats que els camperols han oposatal sistema soviètic, la durada de la guerracivil i el bandidatge que pertorbaren els ini-cis del règim, la duresa de les condicionsde vida a la U. R. S. S., i sobretot, el ca-ràcter especialíssim del partit comunista, idel Komsomol, el paper que tenen assignaten la construcció del nou ordre de coses, iles desviacions constants que sofreixen, i quefan precisa la correcció implacable dels su-periors. Potser, salvades totes les distàncies,la millor comparança que hom ha fet ambels membres del partit comunista rus, és laque els equipara amb els jesuïtes, per llursentit de l'obediència absoluta, per llur es-perit místic de sacrifici i ensems de domini,i per la forma d'iniciar la joventut, mitjan-çant congregacions, en les vies que marquenels dirigents.

El Komsomol que ens descriu Bogdánoven la seva novella, té com a membre des-tacat una noia, Sània, que per la seva joio-sa decisió i el seu coratge convençut, ésl'orgull de les cèllules locals del Partit. PeròSània topa amb l'amor, o millor amb elsexe, i quan tracta d'aplicar els axiomes dela nova moral, i de seguir les normes del'amor lliure, és contaminada i encomanala seva malaltia a tots els seus companys,amants ocasionals. I aleshores, la dignitatdel Komsomol exigeix una mesura enèrgica,que eviti el desprestigi que recauria damunttota la joventut per aquesta falla del seumembre més destacat. I el protagonista delllibre, Alekhin, s'encarrega de posar a lapràctica la solució : una solució calderonia-na, que posa un final tràgic a la novella.Les darreres pàgines, després de la mort deSània, en les quals, a través dels fulls delseu diari íntim, ens és revelada l'evoluciódolorosa d'aquesta moral sexual, pel per-feccionament de la qual, a través dels se-gles, totes les civilitzacions han treballat,clouen el llibre, que és tendre i tot, quans'escau, i escrit en un estil directe i apa-rentment ingenu, amb escenes acolorides ibanyat tot ell d'un autèntic proselitisme co-munista, que com que el llibre està ben es-crit, no fa nosa.

Un altre llibre rus interessant, traduït —ben traduït —, per Andreu Nin, és aquesta

biografia de Bakunin, per Viatxeslav Po-lonski, que ha publicat l'Editorial Atena,una empresa nova que es llença, pel quesembla, amb una gran empenta., i presentaels llibres amb un gust remarcable.

La vida del patriarca de l'anarquisme,

VIATGE DE NOCES

—D'aquí a Florència, quants túnels?

(Ric et Rac, París)

111111111111111911111 i l l l l i i l l

explicada per un comunista que no es dis-tingeix per les seves simpaties envers lesdoctrines de Bakunin, és, amb tot, un es-.pectable grandiós. Es el revolucionari peressència, l'home que ha participat en mésrevoltes i que ha posat els fonaments detotes les altres ; l'home que, endut per aquestinexhaurible afany revolucionari, revisarà imodificarà les seves doctrines fins arribar al'anarquisme pur : cap govern, cap llei, cap

0

I ^1

Bakunin

coacció ; llibertat alssoluta per a l'individui per a les comunitats. La ressenya de lesseves activitats a través de tot Europa, lesseves presons a Rússia, amb aquell docu-ment preciós que és la seva «Confessió» alTsar, pintura magnífica d'un home, ambtotes les seves febleses i amb tota la sevagrandesa ; les societats secretes que cons-tantment fundava i que el feren barallar-seamb demòcrates i socialistes i escindir laprimera Internacional que havia fundatKarl Marx; la irradiació de la seva influèn-cia personal i ideològica així com el seuprofund eslavisme, tot plegat passa pel lli

-bre àdhuc a través dels apassionaments delbiògraf, i en fan un document interessan-tíssim per a la història del segle passat iper a la formació dels moviments obrers.

Polonski dóna per liquidat l'anarquismearreu del món, després de la floració d'he-rois que havia de produir, amb els Kropot-kin de tots els països. Marx, l'etern enemicde Bakunin, fred i científic, ha triomfat da-munt l'anarquisme. Perd ací precisamentencara gaudim de les darreres espurnesd'unes teories que en tots els països hanestat abandonades. Llegint el llibre de Po-lonski us creieu, davant dels escrits de Ba-kunin, trobar-vos amb articles de Solidari

-dad Obrera. L'apoliticisme, el culte' `de laviolència sistemàtica, l'admiració envers elbandidatge, les invocacions al desfermamentde totes les «males passionsn, són encaratòpics predilectes dels nostres anarquistes.En el llibre de Polonski hi ha l'esbós d'unpersonatge, Netxàiev, que exercí un paperimportant en la vida de Bakunin. "Totes lesteories del vell revolucionari es trobarendutes fins al seu desenrotllament extremamb la vida i les doctrines que predicáva elseu deixeble Netxàiev. Eliminador de totamoral, per tal com per ell «només és moralallò que contribueix al triomf de la revolu-ción, no l'espantaven el crim, ni la delació,ni el robatori, i es voltava de la púrria dela societat, si així li calia per als seus pro-jectes revolucionaris. Netxàiev havia de re-presentar el ferment corruptor que, tard od'hora, havia de fer morir totes les doc-trines exaltades de Bakunin i els altresteoritzadors de l'anarquisme, i havia deperpetuar la seva figura, en una caricaturagrotesca, a través dels «homes d'acció» delterrorisme barceloní.

RAFAEL TASIS I MARCA

k

—Mira qué diu el diari : «Després de leseleccions generals turques, disset dones hanentrat al Parlament...»

—Ah, i s'ha restablert la poligàmia?

(Il Ti-avaro delle Idee, Roma)

Un enfi4 de llibresCom cada any, el Dia del Llibre es

caracteritza per una excessiva producció denous volums de prosa o de vers, i comcada any, cal plànyer-se del nombre ex-cessiu de llibres que, si no fos per la diada,no trobarien ocasió decorosa d'ésser escritsni publicats. El crític veu envaïda la sevataula de treball per dos o tres mesos, i laseva feina obligada de lector comporta mésd'una desillusió. I, l'endemà del 23, odel 24, si la festa es prorroga, com l'anypassat i aquest, comença una llarga abs-tinència de publicació i de compra de lli-bres que és, fet i fet, l'estat normal- delmercat editorial català. Novelles, volumsde reportatges polítics i variats, aplecs decontes, llibres de crítica política, han ofertllur virginitat llampant al públic barroer iatrafegat del Dia del Llibre. I hom potcelebrar, com a nota satisfactòria, que clsdos volums de versos que aparegueren enaquella diada (Poesies, antologia de J. M.López-Picó, i Auques i Ventalls, reedicióde luxe dels aguts poemes de Josep Cacn.er)són d'una qualitat perdurable més enllà delDia, i àdhuc de l'any.

L'aspecte exterior...L'aspecte exterior de la diada, com més

va més trist és. Muntanyes enormes de res-tes de liquidacions editorials, subliteraturapornogràfica i diguem-ne científica, paradesrònegues, que la pluja estova i destenyeix.Crits de drapaires i venedors de gangues.Rètols desvergonyits i envaïdors. Tot ple

-gat, exponent d'una misèria lamentable delllibre a casa nostra, que caldria tenir lamica de pudlcia de dissimular, precisamenten aquella diada.

Els barbarismesEm sap greu que la parsimònia i limi-

tació extraordinàries amb les quals l'Edi-torial Barcino tramet de tant en tant algunvolum dels que publica a la crítica méso menys autoritzada, em privin massa delgust de parlar d'unes obres que en generalsón sempre lloables i profitoses. Aquest re-cent volum de la Collecció Popular Barcino,titulat Els Barbarismes ((ruja de depuraciódel lèxic català), i signat per Bernat Mont

-sià, nom que cobreix el d'un literat beatconegut i admirat, serà d'una utilitat pa-lesa per a tots els catalans que vulguineliminar del seu llenguatge oral i escritl'excés de castellanismes que substitueixenmots que sovint són molt més vius i ente-nedors. L'estil planer amb el qual són ex-posats els barbarismes, llur aplicació i llursubstitutiu normal : així com l'ordre que hapresidit la confecció del llibre, amb el vo-cabulari final, facilitaran molt la finalitatde l'autor, que ha d'ésser també la de tot-hom que estimi, com cal, l'idioma català.

R. T. M

RELATIVITAT

—Vés-te a rentar, tens les mans totesblanques!

(Ric et Rac, París)

—Però, senyar Rafeques! Què us agafa?

(Ballyhoo, Nova York)

Res no importa tant per fixar el sentitde la vida i el misteri de I'existència, comestablir una distinció neta entre el que somi el que fem ; en altres mots, entre la nostraexistència i les nostres múltiples funcions..Distinció absolutament capital que semblaque molt pocs són capaços d'ntuir a plenaIlum. La majoria Semblen, efectivament,trobar-se en la situació de confondre's ambIlurs activitats, a la manera d'aquell porterd'hotel que Murnau presentava en el seufilm L'Ultim, el qual s'havia ideati&at de

it

r

Landsberg

tal. manera amb la seva funció, que I nabandonar per sempre l'uniforme que cor-eretitzava aquella professió, sofreix un anor-reamecst moral que equival a la mort.

Per copsar tot l'abast d'aquesta distinció,vegeu si us plau, des de la perspectiva queella condiciona, com es posa el problemade la mort i de la supervivència.

Per aquell per qui la distinció és fictíciai creu que tota la seva realitat no és altracosa més que la totalitat de les seves vi-vències i dels seus actes, naturalment queno pot pensar en una supervivència pos-sible. Evidentment, les funcions totes estroben vinculades a una sèrie de relacicus,la destrucció de les quals és evident en elfenomen biològic de la mort. Altra casapensa aquell que estableix la distinció entrela categoria ontològica i la categoria fun-cional. En el seu fur interior intueix quecap acte, cap funció, no exhaureix les pos-sibilitats existencials. Endevina una reserva yessencialment inexhaurible. Dïrfem doncsque l'esperit excedeix la vida, que la vidaper tant no és l'existència, sinó un actevers l'existència, quelcom anb què ens de-batem, però de cap de les maneres quelcomque ens constitueixi.

La malenconiosa meditació sempre reno-vada sobre la caducitat de les coses de lavida no seria possible si no fos referida aun lema de perennitat inscrit en nosaltres.A la superfície, en el joc renovat de lesfuncions fisiològiques, psicològiques i so-cials, tot està sota la llei del temps. AIfons, espectadors immòbils, assistim ado-lorits a aquesta mort intermitent de toten nosaltres,; sense acabar de morir mai del

tot. La mort és la destrucció final o bé l'e-mancipació d'aquesta llei biològica de cor

-rupció que permetrà per fi realitzar la vidaen el sentit pla del mot, és a dir de lavida identificada a l'existència?

El problema de la vida, doncs, és" elproblema de la mort, i de tal manera ésaixò exacte, que l'experiència de la vidaimplica l'experiència de la mort. Si una •fenomenología de la ° mort és possible, pertal com la mort és imminent a la vida, lamort essent, com ha dit magistralmentSimmel, la forma de la vida. Forma enel sentit de limitació. Es veritat que la Imajoria no ho veuen així; però en això són "i

víctimes d'una falaàcia. Els sembla que comque la mort no es realitza sinó en un mo-ment determinat (cop de tisores de la Parcasobre el fil de la vida), s'imaginen que totala vida fins aleshores és independent d'a-questa ruptura final, quan la veritat és que

aquest desenllaç final projecta una ombrasobre tots els moments viscuts, de tal ma-nera que totes les vivències es troben aco-lorides d'una manera específica per la pre-sència latent de la mart, i és així que par-tint de la vida ens ha d'ésser possiblepressentir la mort.

Es dins d'aquest ordre de preocupacionsque es mouen les cogitacions de Max Sche-ler consignades en els seus escrits que laRevista de Occidente acaba de publicar ambel títol de Muerte y supervivencia. Ara bé,el deixeble predilecte del gran mestre ale-many, P. L. Landsberg, es troba avui entre

nosaltres i parlarà dintre pocs dies als socisdel Conferència Club sobre aquesta qüestió

de l'experiència de la mort, conferència laseva que no serà sinó una anticipació delllibre que sobre la matèria prepara I' illustrefilòsof i en el qual les 'reflexions fragmen-tàries de Max Scheler seran rectificades,

prolongades i superades.

Aquests dies he tingut la sort d'assistira les magnífiques lliçons que Landsberg haprofessat al Seminari de Pedagogia, sobre

Sant Agustí, Max Scheler i Nietzsche i hepogut, en la conversa privada, aclarir idiscutir els punts per mi obscurs; he sol-li-citat, impacient, dades sobre el contingutdel llibre imminent, i heus ací que la massad'aquestes, per mi, precioses adquisicions

em procura una cadena de reflexions queno em costa gens de relligar als paràgtrafsanteriors.

***P. L. Landsberg m'ha dit que en un

preàmbui. de la. seva conferència desemmas-cararà les solucions fictícies que tractend'aquietar l'angoixa de la mort. Així éscom l'hu uanútarisme i el nacionalisme, enprojectar en una dimensió extrapersonal lanostra set de teanscendir-nos, constitueixen

el més fallaç dels miratges,- . en proposar-nos objectes fi-

nïts, encara que circumstan-cialmemú indefinits, quan delque es tracta és d'abordar laregió metafísica.

Desfet el miratge sociològici històric, trobem la mort comun misteri personal per defi-nició. Personalitat i mortali-tat es condicionen recíproca-ment,. i de tal manera així,que veiem que l'aprensió dela mort, la consciència de lamort, augmeiata en raó direc-ta de la initensificació de lapersonalitat.Landsberg ens invita a rea-

litzar una primera experièn-cia, aquella que resulta de lavisió de la mort dels altres.Esdeveniment general quan estracta dels altres en abstracte,experiència, quan es tractadel pròxim (en el sentit evan-gèlic del mot, avui tan des-naturalitzat), és a dir, de lespersones estimades. I és que

l'amor és la funció per la qualdescobrim la persona, posemi constituïm aquesta persona

enfront de nosaltres, ensemsque, enfront d'ella, ens posemiens definim nosaltres. Peraixò, la mort de la personavolguda posa en forma vio-lenta el misteri un i indisso-luble de- la personalitat i dela mortal ta-t.

Qui Fragj assistit a !'agoniai a la mort d'un am'r€ confirmarà les re-marques de Landsberg. El tiaspàs apareix,no com una destruccïd, sinó com una des-aparició. La vida (en el sentit sempre bio-lògic) realitzava una presència; ara expe-

rimentem una absèneia- El cos ha esdevin-gut inservible. No hr Ena ja comunicació.Pot haver-hi existència, però la comunitatque la presència feia possible ha estatrompuda.

«Ens ha deixata, diu el vulgar. Aquestaés l'amarga remarca. La ruptura de la co-munitat que la chculac ó d'idees i senti

-ments i l'ajuda recíproca establien, ha estatrompuda. 1 en aquesta ruptura hi ha unque n'és la causa i un que n'és la víctima,i els que restem pressentim en el dolord'avui la natura del que serà la nos tradeserció de demà, perquè la mort ens sem-bla ara això-, com una infidelitat comesa acontracor. La metafísica de la fidelitat enscondueix a la metafísica de l'esperança queha de fer-la possible.

Quan l'amic sofreix els turments de l'a-gonia i quan el veieu ja rodant per aquellcamí que ningú no remunta, el traspàsl'espereu com una deslliurança. En el mo-ment precís de produir-se experimenteu unaconsolació, per bé que tat seguit la per-cepció de tot el que heu perdut us repren-gui i us lliuri al dolor més fort.

Metafísica de l'esperança! Som al puntneuràlgic de la qüestió. No de l'esperançacom a sentiment convivint al costat d'altressentiments, sinó de l'esperança com a lleidel nostre esperit, com a testimoni de lanatura radical del nostre ésser, l'essènciadel qual és de persistir. Les illusions queens forgem al llarg de la vida acaben endesengany, però no atempten contra 1'es-.peranÇa. Hi ha ací una distinció radical.Mentre els primers espoirs (i), que diuenels francesos, impliquen ja una ombra d'in-çertesa i porten sobre moments de la vida,l'esperança, restituïda al seu sentit profund,excedeix la vida, puix que la seva naturamateixa és fer-se excèntrica a ella.

Textualment m'ha dit Landsberg : «Eldesengany no és la desesperació, sinó mésaviat una etapa en la purificació de 1'es-peranr^a; que transcendint el món, en des-cobreix aleshores el sentit autèntic.»

Serja¡-difícil-eludir agvL la resposta cris-tiana. No crec pas que sigui aquest l'intentde Landsberg. Es veritat que hem arribata una zona en la qual teologia i filosofia,revelació i reflexió es confonen, però la vidafilosòfica no defuig sinó que cerca aquestatotalització. En la seva profundització dar-rera, la vida filosòfica tracta d'unificar enuna vivència suprema les múltiples expe-riències que ens assalten pertot arreu. Amorde la veritat per amor a l'existència. Elfilòsof és l'home que realitza amb la mà-xima plenitud la voluntat d'existir, que esmou de . ple dins Peros platònic i que perl'adhesió a la veritat (allò que és) cerca depassar d'una forma sumària d'existència (z)a una forma definitiva d'existència.

La mort apar aleshores, com deia Plató,com la fi de la vida filosófica. 1 Santa Te-resa confirma el pressentiment del savi an-tic (3). La mort, d'element pertorbador,d'esglai, ha passat a ésser la gran amiga,el desenllaç que farà possible l'acomplimentd'aquell anhel d'existir que és la nostradefinició més contundent.

JOSEP PALAU

(i) Poder pensar en francès ha permèsa Landsberg edificar aquesta filosofia deldesengany, com una etapa vers l'esperançaveritable, puix que els Francesos fan entreesQoir i espérance una distinció, difícil defer en alemany com en català.(a) Que Fenelon ha expressat d'una fai-

só insuperbale: «Je suis presque ce quin'est pas...» en un text massa llarg perreproduir ací.

(3) «Muero porque no muero.»

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MART!Màxlma rapidesa ® Màxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral. t Telèfon 17047 ; BARCELONA

Illliillülllllllliillllllllllüiir, iiiililülB@ttilülllllllllllllSi171si1"Illllliillih

ossp Ventosa — Dia gris

Picasso — Natura morta

MlliA^R

LES ARTS I ELS ARTISTESL° eXpodllorm Una sorpresa

i una amenaçaUn diari de la nit, al qual hem d'esti-

mar i estimen per múlliples motius peròde] qual bé podem dir que no es distingeixpas precisament per una excessiva vigilànciaquant a la mida i l'oportunitat dels elogisque prodiguen a tort i a dret els seus entu-siastes redactors, ens sorprengué dissabtepassat brindant al nostre interí i deseixitfactótum edilici i governatiu una idea que,donades les circumstàncies que concorren enl'oferta i en el subjecte al qual és feta, ensha fet esgarrifar de por davant la seva pos-sibilitat de realització i d'admiració per lainconsciència que delata per part de l'anò-nim redactor que se'n fa ressò.

La sorpresa que ens donà 1'alludit diarifou la publicació, a dues columnes, d'ungravat representant una efígie masculina,amb el cap escarolat, amb mostatxo i mos-ca, vestida sumàriament amb una camisamig oberta que emmotlla uns pits forçaabundosos i tota embolicada de cames

—l'efígie és asseguda — amb uns ropatges in-terminables. Al peu d'aquest gravat se'nsfeia saber que reproduïa l'estàtua en mar-bre, de Fortuny, encarregada als germansOslé pel Comité del monument al granpinfor, estàtua que un dia d'aquests had'ésser lliurada a l'Ajuntament de Barcelo-na per al seu emplaçament en una via pú-blica. I tot seguit, venia la suggerènciasegüent : «No podria anar aquesta bellaobra escultòrica, al mateix carrer de For-tuny en el seu tros d'accés a la Rambla?»

Això, per a nosaltres, es força més greuque parlar del nostre gloriós Benavente, co-sa que, fet i fet, no va gaire més enllà dedesorientar una mica més el lector de leshabituals planes teatrals de la nostra prem-sa diaria, si s'ho pren de bona fe, o bé espot liquidar amb un escèptic alçament d'es-patlles. Es alguna cosa més important imés perillosa.

Si no està pas massa bé, té, però, algu-na justificació i alguna excusa que aquellque en una situació , política normal ha vistrebutjats o negligits obstinadament els seusprojectes i els seus oferiments, vulgui cer-car'en un estat de coses excepcional allòque li permeti tirar endavant un projecteque li és car i en el qual té posades les se-ves illusions. Ja sabem com van aquestescoses, i els artistes no són pas ni més nimenys que els constructors d'obres o elsfabricants d'aparells de ràdio.

Tothom té dret a viure i tothom té dreta defensar el seu. Però si el Comitè delmonument a Fortuny va creure que n'hihavia prou amb encarregar el monument aqui ]i semblés bé per després obsequiaramb ell a la ciutat, vulgues no vulgues, es-tigués bé o estigués malament, i en vistadel poc èxit que va obtenir abans per unao altra causa — potser exclusivament d'or

-dre estètic —, treballa avui perquè l'obse-qui li sigui admès, no creiem pas que sigui

1 discret ni pertinent ajudar-lo en aquestatemptativa d'augmentar la collecció de mo-numents dinamitables que guarneix la nos-tra pobra Barcelona, i menys encara ofe-rint-li emplaçament i tot, en un lloc on,com que tot hi és encara per fer, ens po-dem fer la illusió que encara ens serà pos-sible d'agençar-lo d'una manera civilitzada.

Enric d'Aoust

La pintura cl'Enrie d'Aoust reclama l'e-xamen de la segona visita per tal de fer-seamb el seu' interès, ?. primeravista, l'autorés un preocupat de la matèria, a la qualsacrifica la intenció. No obstant, amb méseircumspe ció, d'Aoust apareix igualment in-teressat a copsar els ingredients de les al-tres classes que són els que li presten la ro-bustesa i esperit en els quals assenta lespossibilitats futures. La pressa amb quèha confeccionat l'exhibició de les Galeries

Syraa ha estat segurament la ame 1aa impe-dit que d'Aoust presentés amb mirés magni-ficència el paisatge, en el qual, la 9.utjar perla petita mostra que exposa, té vn bon as-sumpte a desenvolupar si no eonimua la grà-cia que hi ha infiltrat.

Les fiors són el plat fort de 1"àp1iec pictò-ric, i sYn principalment aquestes les queserveixen per a classificar 1'arti€ta com unque va fimnnant-se lentament, tot adquirintuna orientEaió que l'ha de dur als resultatsambicionats i que ara ja s'entreveuen demanera inogaalvoca

Esteve VicendeUna vegada més Vicente ha bandejat la

pintura en una exposició i ha posat al seulloc una rastellera de 'dibuixos immillora-bles. Vicente pot prear-se d'ésser un per-fecte personal. I no pas un personal provi-nent del camp del procediment, que poc livaldria, sinó de l'emoció. L'artista castellàdibuixa amb una passió do conjunt tan pro-nunciada com pinta amb aportacions mo-rals i manca exterior d'allicients. Amb lespossibilitats del dibuix fa un infinit de ma-tisos i aconsegueix resultats completissims,als quals no manca el color per endevinarla seva intensitat cromàtica, ni hi mancatampoc com a auxiliar promotor de sonsa-cions que semblen tributàries en exclusivade la paleta. Ja hem dit que el resultat éscomplet i com a tal superior a tota la pm-tura irresponsable que es fabrica i que escotitza pel mer fet material de poder-se ano-menar pintura.

Vicente lluita amb els impediments pro-

pis del dibuix a casa nostra, consideratcom a un gènere inferior que va a parar avies mortes. Caldria que es reflexionés ambla seva aplicació espiritual i que 1'escòpticdel dibuix veiés en el seu sintetisme i enels seus models tot un misteri d'expressiódiametralment oposat al ritme d'Ingres.Oposat àdhuc en el sentit de la captació,ja que si aquell s'atura en el límit que as-senyala la fredor proverbial de l'escola,aquest no té límits i penetra arreu i de toten fa acte de sensibilitat com ho demostraqu tlsevol tema de l'autor amanit amb la

química elemental de masses. D'aquesta ma-nera, Vicente, no tán sols realitza aspectesque, degut a llur propi convencionalisme,són suspectes de transformar-se en bells,sinó que arriba a retratar amb 'una puresaabsoluta i a esclarir el fons psucològic delmodel dotanrt lo de les necessitats que lamateixa intransigència reclamaria.

Josep VenosaEI pintor Ventosa ha eixit finalment ele

la crisàlide amb què s'embolcallava, ï tot

i una marxa pict rica de cent per hora.El que avui posa en clar l'exposició és el

centrament, la renunciació als darrers re-cords i equilibrar-se, com fa el xicot quecomença la carrera passades les primeresarmes bullicioses del batxillerat. Josep Ven-tosa reuneix en moltes teles el que hauràde fornir i impulsar la seva personalitat.Per un cantó, la nostra particular manera

1 d'expressar el lirisme, per l'altre el comen-tari obert del natural, sense la promiscua-ció de la goteta de malícia.

Dia gris i la tela núm. 8, que són dosveritables caps de colla, donen a entendrèl'arrenglerament d'aquests dos factors quesostenen la totalitat pictòrica del darrer in-corporat a l'alta pintura nacional.

Ha estat per la darrera una adquisiciómolt bona, a la qual hem de desitjar quemantingui la constància de qué s'ha valgutper a triomfar, donant temps al temps isense comprometre's amb les ànsies delsfrenètics.

EXRic F. GUAL

Amb intencions històriques, una galeriad'art parisenca ha reunit bon nombre d'o-bres dels creadors del cubisme.

De moment, fan gràcia aquestes inten-cions històriques projectades damunt d'unmoviment artístic iniciat tot just fa vint-i-cinc anys i les darreres estremituds del qualhan cessat — si és que han. cessat —, comaquell qui diu, fa quatre dies.

Peyó tractant-se del cubisme, aquesta im-

r-

Aquest fou el llegat que heretà el eubis-me. Herència incòmoda, car era acumula-da a base de discrepàncies, d'antítesi i decontraris. Però precisament la glòria delcubisme haurà estat assimilar totes les- con-tradiccions i, entremig d'elles, trobar. lapura essència de l'art.

De bon moment, el cubisme es definiacom a una . entronització de la raó, com auna creació intellectual, enfront de la pm-

tura dependent únicament dels sentits.Aquesta accepció del cubisme fou formula-da sota la influència del matemàtic Princeti pels teoritzadors que es reclamaven d'Hen-ri Poincaré i Charles Henry. La fórmula,però, potser només va gendre-se-la al peude la lletra el pobre Juan Gris, mode] d'as-ceticisme i de probitat intellectual.

Creació intellectual, pintura abstracta...Per a deixar el cubisme estancat dintreaquests conceptes, caldria que oblidéssim lainfluència de ]'estatuària negra en l'obra dePicasso,. els festeigs d'aquest amb Matisse,el llançament que els cubistes feren de l'in-genu Rousseau... Era l'herència de Gau-guin que pesava, implacable, damunt lapintura moderna.

El cubisme va resoldre l'antinòmia ins-tint-raó. Com anys abans l'impressionisme,en la seva cursa desesperada vers la reali-tat, va provocar el naufragi d'aquesta, arael cubisme, reclamant-se exclusivament dela raó, obria la porta a totes les manifesta-cions de ]'instint, que podien inscriure's ale-grement damunt la tela del quadro, reserva-da abans a l'enganyosa capia de la realitat.El sobrerealisme podia venir tranquil.la_ment, amb la seguretat de trobar els espe-rits preparats, gràcies — qui ho havia dedir! — a una etapa de disciplina rabiosa-ment racionalista.

Hi ha qui creu — el pintor i crític AndréLhote, per exemple —, que el regne del cu-bisme no está pas encara acabat. L'aporta-ció del cubisme a la història de l'art i del'esperit és massa important perquè puguiliquidar-se en quatre dies. Cal tenir encompte que ningú no ha impugnat seriosa-ment les afirmacions fonamentals d'aquellmoviment, i que encara no ha estat formu-lada cap nova teoria capaç de substituir lesque animaren els creadors del cubisme.

Entroncat amb el cubisme, moviment to-talitari, el sobrerealisme no ès presenta sinócom una desviació d'aigua que arrenca d'a-quell per anar a morir a les arenes bellu-gadisses de ]'inconscient, no aptes per a edi-ficar-hi al damunt, propícies tan sols a ladivagació, al somni i a la incertesa.

Illuminant el futur de la pintura, que lataula rasa practicada pels cubistes ha con-vertit en zona desèrtica, resta només laplàstica; que ha estat la gran afirmació delcubisme: René Hugghe, un dels més lúcidshistoriadors de l'art modern, ha dit que elcubisme en isolar la bellesa plàstica de totacontingència, en elevar-la del rang d'harmo-nia aplicada al d'harmonia pura, en ferd'ella no el complement de l'art sinó la se-va única essència, ha formulat la plàsticai l'ha tornada tangible per tota una gene-ració.

Gràcies al cubisme — afegeix l'historia-dor de referència — la plàstica s'ha cnn-vertit en una veritat material al mateix títolque la natura i els mateixos que han re-butjat el cubisme com un error, s'han sen-tit més rics de posseir-lo en llur passat.

Nosaltres que un dia ens adherírem alcubisme amb tota la passió que comportacreure's, als setze anys, haver descobert laveritat ; nosaltres que després, de mica enmica, hem anat abandonant sistematitza-cions i fórmules, per acabar adoptant persempre la pregària : Feu, Senyor, que capinquietud no ens sigui mai estranya ; nos-altres avui mesurem tota la grandesa de lesrecerques i tota la importància de les rea-litzadons d'aquell grup d'artistes esforçats ialgun d'ells heroic i tat.

I en ocasió d'aquest jubileu ens quadrememocionats i alcem el braç enlaire en se-nyal d'homenatge als creadors del cubisme,tot prometent solemnement que passi el quepassi no els negarem mai. No serem pasnosaltres els qui farem cantar el gall.

Qui diu el gall, diu els emplomallats desupèrbia, amb el somriure satisfet de l'ho-

«hi que

anats tornan, quan en realitat no

ANDREU A. ARTIS

AQUEST NUMERO HAPASSAT PER LA CENSURA

UN JUBILEU

Els creadors del cubisme

portant a cap la seva primera exposició a

Arthur Se aÍ fent d'això un esdeveniment notable, ha sa-but remoure les aigües mig somortes de les

Una de les sales de les Laietanes està exposicions d'uns mesos ençà. L'exposicióocupada pel pintor rus Arthur Segal, que Ventosa constitueix, doncs, un d'aquellsve per a exposar-nos pràcticament l'estat die fets que els que no segueixen amb massales seves descobertes artístiques basades ea precisió el nostre moviment pictòric no tin-els problemes del «punt visual» i del «nou dran inconvenient a situar en el lloc reser-naturalisme,. Aquests dos punts, que l'au- vat als imprevistos.tor, sintèticament, explica des del catàleg, Ventosa ho ha fet molt bé. Ha apareguttenen un fons dialèctic grandiós que la man- en el madurament, quan l'obra ]i exigia elca d'espai no ens permet de comentar. El dret d'equiparar-se a la producció d'anticsque sí estem facultats de fer és opinar que companys, quan passades les marfuguesafortunadament els resultats de les teories idealístiques deis nostres pintors, s'ha po-nc s'ajusten a la seva quantitat d'abstrús. i gut definir el que s'entén per pintar i quan

Els bodegons i els retrats són teles pris- s'ha meditat prou en el valor de la pmtu-tines, d'un realisme molt pujat, que diuen ra catalana del segle passat, que és fet ide Sega] les bones consideracions que el seu I fet la font que subministra l'energia de laprograma no abasta. • d'ara. A Ventosa l'havíem vist a petites do-

Els paisatges obtenen un desfocament sis, i vsempre ]'havíem considerat com ungraciós i una qualitat decorativa que hem pintor que tema molt a fer. Després d'ha-vist repetidament emprada per la Sacharoff, ver-se plantat a la Sala Busquets, hem deque els fa així mateix superiors a la part ratificar-nos. Es un artista que, diguem-hoteòrica que els anima, si és que realment una vegada més, ha tingut ]'encert de mi-els anima, que podria molt ben ésser que rar-se Martí i Alsina i contemporanitzar-]o.no fos així, sinó que representés únicament • A Ventosa se'l veia en aquesta disposició,un d'aquells fets inconcrets que tant plauen però amb una certa irreflexibilitat. Es.11an-als que de la pintura en volen treure més ' çava pel pendent de l'entusiasme mitjan -complexitat de la que realment té. çant el qual aconseguia obres d'una fuga

esponerosa, usant un divisionisme brillanta'

Societat Espanyola de Carburs Metãl'licsCorreus: Apartat 190 BARCELONA

Telèfon 7bot3Tetcg.: "Carburo," Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-

bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques a

Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-

ques a Barcelona. Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-

GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de

fils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-

TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BU

FADORS, MANOMDETRES.

AUTOGENÁrtació per la SOL-

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES t ASSAIG S GRATIS

paciència històrica no ha sobtat a ningú.Dintre de la història de l'art, l'etapa cu-bista s'inscriu amb uns límits ben determi-nats i es perfila amb línies segures. Potserno donen dret a passar balanç, pera sí quepermeten l'aplom dels judicis.

Algun comentarista, arran de la manifes-tació de què parlem, ha notat irònicamentl'acusat aire d'oficialitat que ha voltat total'exposició de les obres dels creadors delcubisme. El director de Belles Arts presidíl'acte d'obertura, i entre els concurrentsabundaven els professors, els crítics greus,els amateurs seriosos... L'atmosfera era queni somiada per a parlar dels funerals d'unmoviment que, al seu dia, constituí la notamés aguda de vivacitat i de renovació.

Aquests funerals prematurs a nosaltres noens vénen de nou. Les absoltes del cubismefa molts anys que les hem sentides a casanostra ;pateix, entonades per crítics saberutsi per ar tistes ben informats. Amb aquellaganyota, barreja de suficiència i de menys-preu, amb què les dames jutgen les robesde llurs amigues, els crítics i els artistes handit: «Això ja no es porta», i s'han quedattan tranquils.

El cubisme ja no es porta. La frase, persi sola, revelava ja prou bé el concepte quedel cubisme tenien tots aquells senyors. Pera ells, els cubistes no eren sinó una banda-- --— d'illusos i de bromistes, capitanejada perun gran viu, que era Picasso, i animada perun grup de comerciants jueus que explota-ven la gran badoqueria internacional. Aques-ta és l'etiqueta sota la qual tenen classificatel moviment cubista innombrables artistes,crítics i amateurs locals.

Déu els perdoni, a l'hora de la veritat su-prema, la suficiència i la pedanteria que en-clou llur enorme equivocació! Déu els lesperdoni, car pel que fa a nosaltres la nostrahumilitat no ens permet perdonar. En aques-ta ocasió els reiterem, doncs, el nostre des-deny.

No sabem si en l'ànim dels organitzadorsde l'exposició dels creadors del cubisme, es-tava commemorar les noces d'argent d'a-quella revolució artística. El jubileu, en totcas, és evident. Perquè si lá primera mani-festació collectiva dels cubistes no tinguélloc fins ]'any 1911, era un any abans, enrgio, que Picasso amb el Retrat de Kahn-weiler i Braque amb les Dones de la man-dolina afirmaven una nova concepció de lapintura.

Vint-i-cinc anys de cubisme! Quina cor-ba més impressionant la que ha traçat l'art

INFANCIA MODERNA b

—I que ho facis de seguida!—Mamà, que et penses que parles amb

el papà?

en aquest lapse de temps, cor a dmtre aqual s'inscriuen gairebé totes les experièn-cies practicades en tots els dominis de l'es-perit.

La perspectiva d'aquests vint-i-cinc anys(11 4 20, Florència) I permet començar-se a fer una idea aproxi-

mada del que representa el cubisme enl'evolució de l'art. 1 no és pas sense sor-presa que alguns constataran com allò que

de bell antuvi semblà una ruptura total ambel passat immediat, i un sistema lògic por-tat fins a les darreres conseqüències, arase'ns apareix com una síntesi, com un puntde conjunció en el qual es donen cita totesles contraposicions: passat i futur, instint

i raó, lògica i atzar, càlcul i poesia.Un realisme a ultrança, a finals del se-

gle xtx, menà la pintura a l'impressionis-me. Des d'aquell instant, restaren ja esta-blertes totes les circumstàncies i totes lescondicions que anys més tard possibilitarenel cubisme. L'ull humà s'acostumaria a con-templar pintures, prescindint de ]'aparentsemblança amb el natural. La pintura, enaquell precís instant, començava a recla-mar-se de la raó.Les etapes següents foren lògiques i ine-

vitables. Seurat i Cézanne reaccionarencontra l'abusiva atenció que l'impressionis-me prodigava al color i a la Ilum, en per-

judici d'altres valors fonamentals : la línia,la construcció, I'harmenia superior. I al

I por que no t'hi has ficat nan has mateix temps, com una reacció contra el

— P 9 q realisme — en la seva darrera etapa, d'im-vist que pegava la seva sogra? pressionisme —, Gauguin afirmava la im-

—Perquè he vist que el xicot ja se'n sor- portància de la poesia com a element bàsictiria tot sol. de l'obra pictòrica, donant naixença al mo-

(Ric et Rac, París) viment fauve.

—Te'n recordes, papá, del dia que emvas contar que t'havien tret de collegi?—Sí; per què?—Perquè és veritat allò que la història

es repetei' .(The Humorist, Londres)

LES CENT DONES DEL REI SALOMOSalomó. — Bona nit, tothom !

(Razzle, Nova York)

—Miri, quedi-se'n dos i li faré un bondescompte...

a o(Marc' Aurelio, Roma)

—Pobre benaventurat! No pot oblidar

que a la terra era un as del looping !

(Everybody's, Londres)

—^-'—.-^

— > 1 1

—Vaig saltar del Ilit i li vaig dir ques'aturés, però em va passar pel costat comun llamp.

—Començo a pensar, senyoreta, que estracta d'un boig furiós.

(London Opinion)

El lladre, al seu company que ha trencatun gerro. — Animal! No has sentit parlarde la campanya contra el soroll?

(The Humorist, Londres)

Y Pliana. Radamisto fou la prime-ra. Mainwarding conta que «elsaplaudiments foren immensos,no inferiors als que Handel ha-via rebut antany a Venèciaamb la seva Agrippina, peròque l'avalot i les empentes en-cara foren pitjors. L'assembleade dames nobles i brillants noaconseguí inspirar cap respec-te als espectadors, ni les bonesmaneres, ni cap cerimònia.»

Ben aviat es renovava la for-mació dels partits. La protec-ció de la cort prgvocava l'opo-sició de certs medis. A més, laburgesia intellectual desaprova•va el moviment musical, enpart a causa de la seva proce-dència estrangera. Les rivali- 1tats personals — entre Hándel¡ Bononcini, com entre les can-tatrius Faustina i Cuzzoni --hi feien un gran paper. Homesperava un gran divertimentamb ]'òpera composta pels di-versos compositors. En 1721Mucio Scevola fou posat en es-cena. Bononcini havia compostel segon acte, Handel el tercer.El de Hündel fou el més aplau-dit.

Encara foren més vehements

1 , { i ^ ^^`}^ii( t4^ÈS i t`eZ 1 --

e5r ^ 4

^y_>Ir

` i ^,—,=>_

- vm -

s

y

- ^d`

) ,l'ra

z

\$,» I °i r I

:'tll ^^ i^ 1 "

s ^^

Illlur^ z ^ ^P i ^j

9L^ I

-i1 •.

b1^t ., ,r ^b f

^ruv^, r .

r

I

.. ,l, y.,: t

14

... x r . çAs ^ ^ ,•^1^rJ' } c.'. ^?^naf z t ,- e z

LLIBRERIA LOUIS

KIOSQUE

ÚLTIMESHISTÒRIA ca,,ete,

Jean BABELON. — Alcibiadè. 9'90GORDON CHILDE, — L'Orient

Préhistorique . . iq'6oEd. WESTERMARCK. — Survi-

vances Paiennes dons la civilisa-tion mahométane. u'-

Gustave SCHNURER.—L'Egliseet la civilisation au moyen age,2 volums. . . . S5'-

Octave AUBRY.—Sainte Hélène,.z volums • 13'75

Docteur CABANES. — Le Sabbata-t-il éxisté? . . . II'

A. M. HOCART. — Les Progrésde l'Homme. . 13'75

Jacques BAINVILLE. — La Troi-sième République. . . , 8'25

Stefan ZWEIG. — Erasme. . . II'-Henri BARBUSSE. — Staline. . 6'6o

LITERATURA

Axel MUNTHE. — Le Livre deSan Michele . . . . . . . II'-

Francis CARGO. — Ténèbres. 8'25Marcel PREVOST. — Clarisse et

sa filie . . . . . . . . . 8'25

Rudyard KIPLING. — Poèmes . 13'75D. H. LAWRENCE. — La Dame

exquise. . . . . . . . . 6'6oJ. KESSEL. — Le repos de l'équi-

page . . . . . 4'95Jean MARTET. — Le Procureur

de la lanterne. . . 8'25Geo LONDON.—Les Grands pro-

cès de l'année I 934 . . . . . 8'25

ECONOMIA I FINANCESDe MICHELIS.—La Corporation' da.ns le Monde. . . . . g'90

Henri de MAN. — Exécution duPlan de Travail . . . . . . 9'go

Ed. SUSSFELD. — Réorganisa-tion bancaire aux Etats Unis etla crise du dallar. , 19'25

Sanda ALEXANDRIDI. — L'in-dustrialisation de L'U. R. S. S.par le plan quinquennal . . . 13'75

ASSAIGS, MEMÒRIES, VIATGES, etc.

M. S. LILLET. — Culture latirseet ordre social . . . . . . 6'6o

Jean COCTEAU. — Soixante des-sins pour «Les enfants terri-bles» .

Jean CASSOU. — Pour la Poésie.P. V. STOCK. — Mémorandum

d'un éditeur. .Lionel ROBBINS. — La Gran-

e Dépression .André SIEGFRIED. — La Crise

de l'Europe, . .Jean PELLENC. — L'Inde s'en-

tr'ouvre .........Aldous HUXLEY.—Croisière d'hi-

ver en Amérique Centrale. .Erwin KISCH. — Le Chine se-

c rète ..........L'Odyssée du Tchéliouskine. .L. O. HOWARD. — La Menace

des Insectes.SIRIEUX. — Le Régime Parle-

mentaire Anglnis Contemporain,

VÀRIA

Charles TERRASSE.=Van Gogh.Henri TANNES.—Publicité Tech-

nique. . . . . . . . . .

8'25

9,90

4,40

I I'-

8'25

9,90

ó'6o

22' —

I I'—

I2'4o

8 \ V 11Rl 1IIUR

BARRIS DE «PIONEERS» ' A à • 1 ^ ® A A r —'-- — is ■ ____

!

1-JA 1A1 DI •jEls darrers esdeveniments • • • • ‚

radiof onics S1flOS1 biogralicaOrganitzar una audició a base d'una ar- 1 (Acabaanent. Vegi's MIRADOR, números 319 i 322)tista de la importància de Toti dal Monte

com s'esdevingué dies enrera al Coliseum, és un,, empresa que ha de tenir darrera seuun suport prou important que per ell ma- Johann Sebastian Bach Georg Friedrieh H ndeltei,c pugui abastar-ho. Unicament una emis-sora de ràdio, en aquest cas Ràdio Associa- 1 El 5 de juny del I722, amb la mort de El mateix any Híndel retorna a Londres,ció, pot garantir darrera seu una munió I{unhau, la Capella de Thomas de Leipzic 1 on viu durant quatre anys fent de Kapell-d'oients proporcionada, que poden trobar 1 quedava vacant. Bach hi anà sense gran 1 meister en cases de prínceps: En la febreencara motiu d'esplai en els dibuixos yo- 1 entusiasme. «D'antuvi em semblava poc 1 especulativa incitada per les mesures finan-cals que comporta el bel canto, oferts ara 1 convenient de canviar la meva posició de 1 ceres de l'Estat, fou fundada The Royald'una faisó incomparable per una de les 1 Kantor per la de Kapellmeister, perd hom Academ of Music. Aquesta fundació tinguémillors veus que s'hagin pogut mai escoltar. 1 me'n feia descripcions molt atractives; així una influència decisiva sobre l'obra de Hán-

Hom preveu, doncs, per ara endavant la 1 fou com per últim vaig atrevir-m'hi en nom 1 del. D'ençà d'aleshoèes compongué anual-intervenció de la. ràdio per a moltes ma-ment almen s una d era itanifestacions que vulguin superar l'actualnivell de la nostra vida musical; i si la ràdiopot associar la seva organització i els seusoients i incorporar-los al moviment musica]haurà prestat un gros servei.

Tat això, però, comporta les seves exi-géncies imposades sempre per l'eclecticismede l'auditori que hi ha darrera el micròfon,que no pot ésser violentat per les més bonesintencions de les emissores. Aquesta i noaltra és l'explicació de la diversitat tan acu-sada que hom observava en el programadescabdellat al concert. Anotem en primerlloc els elements que hi prenien part, lasopran Toti dal Monte, i el baríton Mon-tesanto amb una orquestra formada a basedels elements que habitualment integren lade Ràdio Associació sota la direcció del mes-

. tre Capdevila. Ens trobàrem doncs, alter-nant fragments orquestrals de música tea-tral i .diverses composicions de caràcter yo-cal, i això per a l'habitual concurrent a unconcert ha de sobtar-lo, però no al que so-vint escolta les emissions radiofòniques, ical considerar que l'organització d'aquestconcert tot i ésser donat en un lloc públic,era fet pensant amb els radioients. Esper això que darrera l'obertura de Tan-nhaüser no seguia la bacanal del primeracte d'aquesta obra, sinó que us sobtavael monòleg d'Andrea Chénier sostingut ambla major facilitat de dicció por Luigi Monte- Isanto. ^.

Cal parlar de Toti dal Monte, una de le , querelles entre les canta-Lesglésia i l'escola de Sant Tomàs en 1723més famoses dives que triomfen pels esce- trius i llurs partidaris. (c Ambnaris d'arreu. La seva veu, d'una transpa- la bella Faustina — advertí elrència cristallina que permet seguir sense I de Déu, sobretot perquè els meus fills te- ` director de ]'Opera, Heidegger — perdéremel més lleu esforç tota la gimnàstica vocal nien evidentment inclinació a l'estudi.»El tots els elegants; si la Cuzzoni se'n va, elsobligada en fragments com l'escena de la 1 Municipi de Leipzic hauria preferit el cele- ducs es moriran.» A l'últim l'interès del pú-follia de Luccia. Si per a l'oiént que admira bre Telemann o almenys Christoph Graup- blic s'afeblia i la Beggar's Opera de Gay Po-al mateix temps l'artista sorprèn aquestes ner en lloc d'haver-sed'acontentar amb saya en ,ridícul l'Acadèmia Reial de Música.immenses facultats, per a l'auditori de rà- Bach. Es una cosa ben estranya la conduce Malgrat això, les dotze òperes compostesdio que necessitaunes veus àgils, si pot ta dels contemporanis immediats quan es per Handel es divulgaven per tot Europa.ésser també de no massa volum, però d'un tracta de descobrir o d'apreciar elgeni. Durant aquesta meitat de la seva vida,timbre delicadíssim, té també ocasió d'apre- A Leipzig, Bach estava obligat a donar iciar aquest art, privilegi de ben poques veus. lliçons de llatí a dues classes de ]'escolaAls que escolten darrera la ràdio els és ja anexa a l'església de Thomas. Ultra això,familiar aquesta veu que dilluns al vespre 1 es comprometia «pel manteniment del bonpodien escoltar directament gràcies a l'es- ordre a l'església, a disposar la música deforÇ de Ràdio Associació ;els discos que manera que no ocupi massa temps i evitarcontenen fragments de Mignon, Falstaf, f, en aquesta tots els efectes teatrals, procu- IEl carnaval de Venècia, són radiats sovint rant més aviat encoratjar per mitjà de lai el programa contenia també diverses obres música la devoció de ]'auditori». De segui- 1d'aquest caire. Pel nostre gust, l'ària Sic- da sorgiren dificultats d'ordre personal i ma-come un di.,. d'El pescador de perles, de terial. Contra les darreres Bach redacta laBizet, va ésser lamés afortunada inter- Memòria del 23 d'agost del I730 titulada : tpretació d'aquest bellíssim fragment de Bi- ! Esboç breu però absolutament necessari,zet, puix les obres de Mozart no ens scm- de la música eclesiàstica ben reglamentada,blen les més adients per a les earacterísti- Inés algunes observacions sense prejudicis,ques d'aquesta artista. Al programa hi fi- . sobre la seva decadència,guraven, i Toti dal Monte n'hi afegia en- No obstant, totes les exhortacions forencara alguna més, algunes cançons que no- en va i Bach projectava de marxar de Leip-més tenen explicació per la superba manera zic. El 28 d'agost del 1730 escriu : «Peramb què eren cantades. I voluntat de Déu encara continuo trobant-

Excelle,it ]'actuació de l'orquestra sota la me a Leipzic. Considerant que : i) el càr- tdirecció del mestre Capdevila, principal- rec no és tan lucratiu com hom m'haviament qua-I actuà en els fragments simfd- descrit; 2) hi manquen molts beneficis ac-nics ; estimable també la tasca acompanyant cidentals ; 3) la vida és molt cara, i 4) elno molt agradosa, puix el fer-ho a artistes • governés estrany i poc inclinat vers la mú-vocals de tant elevada categoria com aquests seca..., d'aquí ve que tinguem raons con-comporta sempre exigències que de vegades I tínuament, cosa que m'obligarà a buscar 1dificulten la tasca del instrumentistes. ( fortuna a un altre llac amb l'ajut de Déu».No volem, encara que sia ben de passada, ,i! Degut a «d'aire saludable», Bach es planyia

deixar sense comentari una esplèndida re- «d'haver tingut una pèrdua de loo escuts

1

transmissió realitzada per totes dues emis- durant L'any passat a causa de pocs fune-sores fa uns dies des de Florència. Es del • rals». Bach desitjava deixar la gran ciutat Hàndel, per Sir J. Thornhillmillor que hem sentit, tant pel que es re- i aquesta «manera de viure excessivamentfereix a ]'elevació artística de l'espectacle costosa». Perd s'hi quedé, compongué una Handel sofreix vicissituds semblants a lesretransmès, una audició oferta pels artis- I obra darrera ]'altra, encara que des de de Bach. Però en ell tot passava amb méstes de ]'Opera de Paris, de Castor et Polux, l'any I 736 les querelles amb el nou rector publicitat i més soroll . Dues vegades encarade Rameau, música diguem de passada, de l'escala Thomas, Joh. Ang. Ernesti, el tempta la sort fundant una nova Acadèmiaque per la seva senzillesa s'avé com cap fastiguejaven definitivament del seu càrrec. !

!d'Opera a Londres. També foren posats en

a les característiques radiofòniques, com per {. Perd Bach no havia de deixar més Leip- escena els primers oratoris. Però tots elsl'excellent retransmissió que va fer possible zic. Després d'una activitat de vint-i-set esforços foren en va. A la llarga Handeluna audició portada per les nostres emis- ! anys com a Kantor de Sant Tomás, Bach no podia suportar un treball excessiu mal-sures en la millor forma. 1 morí el 28 de juliol de 1750, després de pas- grat la seva gran resistència física. L'any

J. G. sar tres anys sofrint una greu malaltia. I 737 li sobrevingué un atac d'apoplexia Ihagué d'abandonar la . seva empresa d'ò-pera.

Amb la composició del Messias, escritaen vint-i-quatre dies i estrenada en 1742 a

. Dublin, Hàndel es dedicava quasi exclusi-vament a la composició de grans oratoris.

i La seva glòria i el seu geni trobaren final-

1

ment un reconeixement definitiu. Es, doncs,a l'edat de 56-66 anys, que Flindel crea lesseves principals obres mestres. Malgrat d'es-tar també amenaçat per la ceguera, no in-

. terromp ni un sol moment el seu treball,component, donant concerts, acompanyantels seus oratoris a l'orgue.

El darrer concert sota la seva direcció—esdonava el Messias—tingué lloc vuit diesabans de la seva mort, la qual el sorpren-gué el 14 d'abril de 1759•

UN PLEBISCIT MES( A Alemanya tot són plebiscits. La qualcosa no obsta perquè el país sencer visquisota una dictadura fèrria. Els antihitleriansdiran que aquesta és una raó de pes en elsresultats de les consultes populars.Qui no trobarà gens sorprenent, sinó per-

fectament lògic, el resultat del referèndumde Worms per a conèixer les preferènciesdels auditors?

Segons la revista Funk und Bewegung,aquesta consulta ha donat les següents xi-

fres: óoo vots que es pronuncien en favor

de les emissions de música militar ; 506, delradio- teatre alegre ; 286, del ràdio-teatre se-riós ; 181, del drama. Pel que es refereix ales conferències, les xifres són : 373 oientsprefereixen les científiques ; 338, les cultu-ra ls ; 253, les tècniques. La distinció no ésmassa inteligible.

El veritable "Poble Espanyol"

de Montjuic

(V e de la pàgina 2)

Sempre hl ha algun cantaor que rascaamb l'ungla llarga, ennegrida i fumada, lescordes fluixes d'una miserable guitarra.

N'hi ha un amb el qual ens hem fetamics. Sempre que em veu ja em diu afec-tuosament

—Qué, paga algo?Assento amb aire de gran senyor. Li po-

sen un got al davant i l'hi omplen de co-nyac fins que se'n vessen set o vuit gotes.

—Son quince céntimos... Visqui !—fa elcambrer recollint aquest ridícul import.

Alguns dies em sento opulent. El convidodues vegades. Mentre té conyac al davant,canta. Quan acaba un cante, en demanamés i beu un parell de glopets. Aleshoresresta mig minut abstret. Encara que Fin-terrogueu, no respon, ni tan sols hi sent.Són tots els seus cinc sentits que assabo-reixen el conyac. D'una revolada passa del'èxtasi al frenesí i en aquest moment ésquan fa el millor sostingut. Té cançons detots els temes. L'eròtic no el cultiva gaire,gràcies a Déu. Altres vegades és innocèn-cia pura :

Déjame subir al carro,carretero de mi vida...

Es molt devot d'una mena de cançó del'enfadós :

Con un real y mediome compré una gata;la gata me hizo un gatitoy me quedé con la gata y el gatito...Con un real y mediome compré una cabrala cabra me hizo un cabritoy me quedé con la gata, el gatito, la

[cabra, el cabrito.Con un real y medio...

(Fa noves adquisicions i tot el que teniaabans ho enumera cada vegada en el mo-ment de la nova adquisició, fins que la llistaes fa tan llarga que el cantaor perd l'alèi mor quasi ofegat; a més, cal ésser ungran cantaor per a recordar la llista.

L'altre dia hi havia un cantaor catalàque volia rivalitzar-hi. Pobre infeliç !

—Ese, ese es un af icionao, na más — diuel meu amic amb tota la raó. Ni ell ni joI!o el polem veure. Anys enrera va viure aMèxic i sap, això sí, moltes havaneres. Tél'única qualitat que canta les havaneresamb un accent senzillament infame (aquestaés, segons sembla, l'única manera com s'hande cantar decorosament les havaneres).

—¡ Amor ! ¡ amor ! ¡amor!Asómate a la avantanan.

l L¡ Amor ! !

Sovint, quan acaba de cantar, s'aixeca dreti crida: Viva Porfirio Díaz! I no sempre,pel quc . em digueren, està begut.

CARLES SENTIS

LLIBRES REBUTSEmilio CoTARECO Y MORI: Historia de

la Zarzuela, o sea el drama lírico en Es-pana, desde su origen a fines del siglo XIX,Tomo L Madrid, 1934•

Juan de ERtsAI,DL: «Los esclavos felices»,ópera de J. C. de Arriaga (1806-1826). (An-tecedentes, comentarios, argumento y algu-nas noticias biobibliográficas.) Prólogo deJoséSubirá. Bilbao, 1935•

José FORNS; izistoria de la música, z vol.Madrid, 1933.

Homenatge a Theodor Kroyer (catedrà-tic de musicologia a la Universitat de Leip-zic), Ratisbona, 1933. Conté, entre altres,ua estudi sobre Els cançoners espanyols delsegle XVI, de Mn. Higini Anglès.)

Ernst Hermano MEYER : La música ins-trumental a diverses veus en el segle xvIIa l'Europa del Nord i del Centre.

Kassel, 1934•La Rondalla del Tsar Saltan, versió ca-

talana del text de l'òpera de Rimski-Kor-sakof per Joaquim Pena i Kallinik Guusscf.Institució del Teatre. Barcelona, 1934•

José FORNS : Historia de la música,2 vol, Madrid, 1933•

Revista brasileira de Música (PublicaçáoTrimestral do Instituto Nacional de Musicada Universidade do Rio de Janeiro) ; Vol. I(fasc. I -4), 1934.

«Celos aún del aire matan», Opera delsiglo XVII. Texto de Calderón y música deJuan Hidalgo. (Ed. por José Sobirà). Ins-titut d'Estudis Catalans. Barcelona, 1933.