Presentació Formació Secció Desembre 2011

La Xarxa de Centres de Proximitat de Mollet del Vallès un model de cooperacióMollet del Vallès

martes 10 de enero de 12

La biblioteca pública en una doble Xarxa

Xarxa Sectorial Bàsica: altres biblioteques, XBM, etc.

Sectorial ampliada: altres biblioteques, centres de documentació, arxius, museus etc.

Xarxa Territorial Bàsica: serveis culturals (centres culturals i cívics), centres de gent gran, joves o dones etc.

Territorial ampliada: serveis de promoció econòmica, serveis sanitaris, entitats del municipi, serveis socials, serveis educatius, empreses, etc.


Xarxa de centres de proximitat

La xarxa està formada per 13 equipaments

Joventut Culturals DonaCívics Gent Gran


Xarxa de centres de proximitat

La xarxa està formada per 13 equipaments

1

4

1

3

2Joventut Culturals DonaCívics Gent Gran


Usos totals de la Xarxa de centres de proximitat

601.241,23 usosUsos aproximats de la biblioteca de Can Mulà a

31 de desembre de 2011

155.066 usos (+20% del total dels usos)


Com es construeix una xarxa més enllà de la pedra?

Els recursos humans: Podem tenir un grup d’edificis però no tindrem una xarxa si cadascuna de les persones que la formen no s’hi senten part: sentiment de pertinença.

Els recursos materials i tecnològics: Eines eficients i eficaces: és vital que disposem d’eines que permetin conèixer en temps real tota la quantitat d’informació que circula per una xarxa cada dia i permetin connectar els equips i equipaments, especialment quan aquests es troben descentralitzats en el territori.

Unificar criteris i generar protocols: tothom ha de conèixer de forma clara els procediments que cal seguir.


Dues necessitats...TEMPS: la construcció d’una xarxa en la que cadascun dels seus membres se senti part i cooperi amb els altres requereix de temps. Aquest cal entendre’l com a un procés, no té un principi i un final sinó que està en constant moviment i canvi. Per tant, s’ha d’invertir temps per crear-la; però tant o més, per mantenir-la.

ESPAI: cal treballar per generar espais de trobada estables on els membres dels equips se sentin còmodes per tal que aprenguin i aportin el màxim de coses possibles. La cooperació no es pot imposar des de fora, sinó que s’ha de construir des de dintre.


La nostra identitat, els nostres valors

“Per a tots és molt important el sentit de pertinença al grup de treball de la xarxa, afrontar el treball amb un esperit d’il·lusió per la feina ben feta, a més de saber adaptar-se als canvis i ser flexible amb les propostes dels altres.”

IL·LUSIÓ - FLEXIBILITAT - SENTIMENT DE PERTINENÇA


Recursos materials i tecnològics

Eines eficients i eficaces:

L’any 2008 iniciem el disseny d’un software informàtic XICEP que ens permeti la gestió de la informació de tota la xarxa en temps real:

Democratització del coneixement


Resta d’esquipamentsBiblioteca de Can Mulà


Introducció de 10.871 usuaris de la xarxa al software XICEP


42%58%

Resta d’esquipamentsBiblioteca de Can Mulà


Introducció de 10.871 usuaris de la xarxa al software XICEP


Els recursos materials i tecnològics

Protocols i normatives:

Cessió d’espais

Inscripcions

Racó del llibre

2012: Normativa de la xarxa de proximitat


Casos pràctics de cooperació a la xarxa

territorial bàsica

Biblioteca de Can Mulà en aquesta part s’exposa tot el que la biblioteca ha aportat als centres


Aules d’estudiEl curs 2009-2010 es traslladen de L’Ateneu

Gran a la Biblioteca de Can Mulà


Aules d’estudiAugment dels usuaris d’aquest servei

Usos Aules d’Estudi


Aules d’estudiAugment dels usuaris d’aquest servei

0

5000

10000

15000

20000

2008-20092009-2010

2010-2011

Usos Aules d’Estudi


Aules d’estudiAugment de les hores d’obertura de la

biblioteca

Sense aules d’estudi Amb Aules d’Estudimartes 10 de enero de 12

Aules d’estudiAugment de les hores d’obertura de la

biblioteca

0

5

10

15

20

Dilluns Dimarts Dimecres DijousDivendres

DissabteDiumenge

Sense aules d’estudi Amb Aules d’Estudimartes 10 de enero de 12

Suport a conferènciesElaboració de dossiers i guies temàtiques per a les conferències i xerrades de tots els centres de la xarxa.

Els documents es treballen amb el conferenciant i els responsables dels centres.

Adquisició de fons relacionat


Suport a cursos i tallersSuport en forma de guies temàtiques per a tots els cursos i tallers de la xarxa (més de 2.500 places anuals).

Exposicions de fons existent sobre les temàtiques dels cursos i els tallers

Aquisició de fons relacionat


Suport a cursos i tallers

Número de carnets nous

El curs 2009-2010 es fan presentacions a l’inici dels cursos i tallers explicant els serveis que ofereix la Biblioteca i facilitant guies de lectura relacionades


Suport a cursos i tallers

0

475

950

1425

1900

20092011 (aprox)

Número de carnets nous

El curs 2009-2010 es fan presentacions a l’inici dels cursos i tallers explicant els serveis que ofereix la Biblioteca i facilitant guies de lectura relacionades


Assessoraments a centres cívics

Centre Cívic l’Era: l’espai d’estudi i familiar

Esporga del fons

Redistribució de fons (donatius usuaris)

Programació d’hores del conte

Gestió equips informàtics


Assessoraments a centres cívics

Centre Cívic Can Borrell i Can Pantiquet: els racons del llibre

Normativa del Racó del Llibre

Difusió dels serveis de la Biblioteca

Redistribució de fons (donatius usuaris)


Col·laboracions ambcentres per a la Gent Gran

Lots temàtics

Col·laboració en activitats:

Hores dels contes per adults

Rutes literàries, etc.


Casos pràctics de cooperació a la xarxa

territorial ampliada

Biblioteca de Can Mulà


Suport a l’Hospital de Mollet

Difusió totes les activitats de l’area infantil de la biblioteca de Can Mulà

Fons bibliogràfic per la sala d’espera de pediatria (donatius dels usuaris)


Cooperació amb EMFOEmpresa Municipal de Formació Ocupacional

Adquisició de fons especialitat en emprenedoria

Col·laboració es sessions informatives

Guies de lectura de com crear o gestionar empreses

Club de lectura d’emprenedoria


Col.laboració amb empreses

Tale’s Time: l’hora del conte en anglès amb acadèmies d’idiomes de la ciutat


Cessions d’espais

Conjuntament amb el Servei d’ocupació de Catalunya (SOC) es duu a terme el programa Connecta’t (darrer trimestre 2011, 15 sessions amb 8 alumnes cadascuna)


Beneficis per formar part d’una xarxa territorial

Biblioteca de Can Mulà En aquesta apartat mostro els beneficis que ha rebut la biblioteca per cooperar amb els centres


Gran augment de visitants

Número de visitants Número de préstecs


Gran augment de visitants

0

50000

100000

150000

200000

20092010

2011 (aprox)Número de visitants Número de préstecs


Hores de Servei

Hores de servei

Les hores de servei han augmentat un 20, 95 %

del 2009 al 2011


Hores de Servei

0

500

1000

1500

2000

2009

2011 (aprox)Hores de servei

Les hores de servei han augmentat un 20, 95 %

del 2009 al 2011


Imatge de la Biblioteca

Imatge Interna:

Els responsables dels centres programen els seus equipaments pensant amb la Biblioteca

Imatge externa:

Equipament obert, dinàmic i referent al municipi.


Bon Nadal!martes 10 de enero de 12

SEGONA PART


BenchmarkingConceptes bàsics:

Continuïtat: el benchmàrking no tan sols és un procés que es fa una vegada i s’oblida, sinó que és un procés continu i constant.

Mesura: cal mesurar els procesos propis i els d’altres equipaments per poder comparar-los.

Comparació: en un primer nivell cal dur a terme comparacions internes per passar a comparar-se amb standarts externs d’equipaments reconeguts com a líders.


Benchmarking

Definició:

És el procés sistemàtic i continu de mesurar i comparar productes, serveis i pràctiques d’una organització amb les organitzacions líders per obtenir informació amb el propòsit de realitzar millores organitzacionals.


Benchmarking

Tres tipus:

Benchmarking intern

Benchmarking competitiu

Benchmarking genèric


Benchmarking InternDefinició:

Les operacions de comparació que podem efectuar dins la mateixa organització (Ajuntament), entre diversos departaments (equipaments del mateix àmbit o diferent).

L’objectiu és veure quins processos dins la mateixa organització són més eficients i eficaços.


Benchmarking Intern

Definició:

S’establiran patrons de comparació entre diversos departaments (equipaments del mateix àmbit o diferent) prenent-es com a estàndard per iniciar processos de millora contínua.


El procés de millora contínua

Fases:

1- Fase de disseny:

consensuació dels indicadors.

2- Fase de mesura:

recollida de dades.


El procés de millora contínua

3- Fase d’avaluació: identificació de punts forts i oportunitats de millora.

4- Fase de millora: anàlisi d’oportunitats de millora i de bones pràctiques.

5- Fase de comunicació i implementació: pla de millora.


BENCHMARKING APLICAT A LES VALORACIONS DE

LA XARXA

(una valoració qualitativa)


NÚMERO DE VALORACIONS


Valoracions Alumnes % Activitats

Curs 2009-2010 1.128 2.138 50,16 174

Curs 2010-2011 1.422 2.574 54,33 199



Valoracions generals sobre les activitats

2009-2010 2010-2011


Valoracions generals sobre les activitats

0

20

40

60

8069,1

29,9

1

74

25,4

0,6Molt bonaBona

RegularMalament

2009-2010 2010-2011


Valoracions sobre el contingut de les activitats

2009-2010 2010-2011


Valoracions sobre el contingut de les activitats

0

20

40

60

80

65,7

33

1,3

71,2

27,9

0,9Molt bonaBona

RegularMalament

2009-2010 2010-2011


Valoracions sobre el personal dels centres

2009-2010 2010-2011


Valoracions sobre el personal dels centres

0

20

40

60

80

57,5

40,9

1,40,2

70,3

27,9

0,9Molt bonaBona

RegularMalament

2009-2010 2010-2011


Coneixement sobre la resta de la programació

2009-2010 2010-2011


Coneixement sobre la resta de la programació

0

22,5

45

67,5

90

73,8

21,1

5,1

80,9

14,3

4,9SíNo

N/S

2009-2010 2010-2011


COMPARATIVA 2009-2010 / 2010-2011 PER CENTRES


CENTRES CÍVICS COMPARATS AMB LA MITJANA DE LA XARXA 2010-2011



ValoracionsValoracions AlumnesAlumnes %% ActivitatsActivitats

2009/2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

Can Pantiquet 109 80 208 248 52,40 32,26 14 19

L’Era 102 93 219 144 46,57 64,5 16 12

Can Borrell 358 323 701 765 51,07 42,02 64 62

Lourdes 0 12 0 12 0 100 0 2

TOTAL 569 508 1.128 1.169 50,01 59,66 94 95


VALORACIÓ GENERAL SOBRE LES ACTIVITATS

Mitjana Xarxa Can PantiquetEra Can BorrellLourdes


0

22,5

45

67,5

90

Molt Bona Bona Regular Dolenta

58,3

41,7

73,4

25,7

0,9

79,6

20,4

83,8

16,2

69,1

29,9

1 0




VALORACIÓ SOBRE EL CONTINGUT DE LES ACTIVITATS



0

22,5

45

67,5

90


75

25

69

28,5

2,5

66,7

33,3

82,5

17,5

65,7

33

1,3




VALORACIÓ SOBRE EL PERSONAL DELS CENTRES



0

25

50

75

100


100

61,9

36,5

1,5

76,3

23,7

72,5

25

2,5

57,5

40,9

1,4 0,2




Coneixement sobre la resta de la programació del centre

Mitjana Xarxa Can PantiquetEra LourdesCan Borrell


0

20

40

60

80

SÍ NO N/S

65,6

24,8

9,6

75

25

69,9

22,6

7,5

71,2

22,5

6,2

73,8

21,1

5,1

Coneixement sobre la resta de la programació del centre

Mitjana Xarxa Can PantiquetEra LourdesCan Borrell


CENTRES GENT GRAN COMPARATS AMB LA MITJANA DE LA XARXA 2010-2011



2009/2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

Lledoner 355 521 629 836 56,44 62,32 48 57

Ateneu 102 274 163 361 62,58 75,9 15 33

TOTAL 457 795 792 1.197 59,51 69,11 63 90




Mitjana Xarxa LledonerAteneu Gran


0

25

50

75

100


96

3,3 0,7

59,7

39,7

0,6

69,1

29,9

1


Mitjana Xarxa LledonerAteneu Gran



Mitjana Xarxa LledonerAteneu


0

25

50

75

100


94,2

5,8

58,2

40,9

1

65,7

33

1,3




0

25

50

75

100


94,2

5,8

60,1

39,957,5

40,9

1,4 0,2




CONEIXEMENT SOBRE LA RESTA DE LA PROGRAMACIÓ DEL CENTRE



0

25

50

75

100

SÍ NO N/S

96,4

1,5 2,2

90,8

7,51,7

73,8

21,1

5,1




CENTRES CULTURALS I DE DONA COMPARATS AMB LA MITJANA DE LA XARXA 2010-2011



2009/2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

2009/ 2010

2010/ 2011

Marineta 9 22 27 56 33,33 39,30 3 4

Barcala 93 97 191 152 48,70 63,81 14 13




Mitjana Xarxa MarinetaBarcala


0

22,5

45

67,5

90


76,3

22,7

1

86,4

13,6

69,1

29,9

1




0

22,5

45

67,5

90


74,2

25,8

86,4

13,6

65,7

33

1,3




0

22,5

45

67,5

90


72,2

27,8

81,8

18,2

57,5

40,9

1,4 0,2




0

20

40

60

80

SÍ NO N/S

61,9

32

6,2

45

31,8

22,7

73,8

21,1

5,1




BENCHMARKING APLICAT ALS USOS DE LA XARXA

(una valoració quantitativa)


Quina és la fórmula dels usos?

(XIFRA TOTAL DIVIDIDA PER 2 MENYS UN 10%)


USOS TOTALS DE LA XARXA


USOS TOTALS DE LA XARXA

601.241,23 usos


USOS PER CENTRES

Número d’usosmartes 10 de enero de 12

USOS PER CENTRES

0

50000

100000

150000

200000

155.066

116.513

90.919

65.44661.918 61.658

28.04621.672

Can MulàPantiquet Era Marineta LledonerCan Borrell

BarcalaAteneuNúmero d’usos


USOS MATÍ I TARDAMatí Tarda


USOS MATÍ I TARDA

0

37.500

75.000

112.500

150.000

52.476

31.606 41.83232.471

24.77916.402

10.794

64.036

59.313

23.61429.446 36.878

11.64410.875

PantiquetEra

MarinetaLledoner

Can BorrellBarcala

Ateneu

Matí Tarda


ELS INDICADORS

Ens permeten informació rellevant sobre la prestació d’un servei i ens permeten fer-ne el seguiment i l’avaluació periòdica mitjançant la seva comparació.

Funció descriptiva del servei públic

Funció valorativa del servei públic


CARACTERÍSTIQUES

Pertinença: el concepte que expressa l’indicador és clar i es manté en el temps.

Disponibilitat: les dades han de ser de fàcil obtenció.

Simplicitat: de fàcil elaboració.

Objectivitat: no ha de ser ambigu.

Fiabilitat: no permet interpretacions equívoques


CARACTERÍSTIQUES

Sensibilitat: suficientment eficaç per identificar variacions petites.

Precisió: el marge d’error és suficientment acceptable.

Fidelitat: la qualitats de l’indicador es mantenen en el temps i en l’espai.

Rellevància: la inforació ha de ser útil.


PER QUÈ ENS CALEN INDICADORS?

Els indicadors tenen unes utilitats i aplicacions que els fan una eina de gestió essencial per:

Fer un diagnòstic de la situació actual.

Ajudar a revisar i marcar objectius.

Donar informació a l’hora de prendre decisions.

Ajudar a millorar els estàndarts de qualitat dels serveis


PER QUÈ ENS CALEN INDICADORS?

Ajudar a la planificació i pressupostació de serveis, així com a l’avaluació dels serveis d’aquests.

Ajudar al disseny i implementació de polítiques.

Informar als ciutadans dels servei que se’ls ofereix.


EN RESUM...

EL QUE NO ES POT MESURAR NO ES POT AVALUAR I EL QUE NO ES POT AVALUAR, NO ES POT MILLORAR.


Presentació Formació Secció Desembre 2011

Documents

Transcript of Presentació Formació Secció Desembre 2011