Divendres 9 d’Octubre de 2009 · Número 8 · Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció...

Divendres 9 d’Octubre de 2009 · Número 8

www.sitgesfilmfestival.com

Pàg. 05 COLD SOULS

Pàg. 06 CARRIERS

Pàg. 07 INGRID

Pàg. 09 ACCIDENT

INFO TICKET

ENTRADES (IVA inclòs)

8€ Pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic a Competició / Secció Oficial Fantàstic Panorama / Secció Oficial Noves Visions Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció Anima’t / Secció Seven Chances / Sessions Especials / Sessions 3D4€ Classes magistrals6€ Retrospectives i Homenatges7€ Sessions de curts d’animació a competició10€ Maratons de 2 i 3 pel·lícules12€ Gales d’Inauguració i Cloenda Maratons dia 12 d’octubre

ENTRADES ESPECIALS (IVA inclòs)

Abonament Matinée: 99€

Novetat! Vàlid per accedir a les sessions de l’Auditori, durant tot el Festival, en la franja de les 10h-12h-15h* (caps de setmana inclòs). El pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Butaca VIP: 280€ ESGOTADA!Novetat! La manera més còmoda de no perdre’t cap pel·lícula i sempre des de la teva butaca preferent! Tindràs la teva pròpia acreditació i podràs gaudir de totes les sessions de l’Auditori durant tots els dies del Festival, incloses la Inauguració, la Cloenda i la Marató de l’últim dia. La pots comprar fins al 30 de setembre només a través de Tel·Entrada!

Localitat Numerada (LN)Algunes sessions de l’Auditori disposen d’un nombre limitat de butaques numerades. Amb aquesta entrada, per 2€ més, t’estalviaràs de fer cua a les sessions més esperades de l’Auditori (consulta la programació de les sessions LN).

DESCOMPTES FANTÀSTICS** Descompte 20: a partir de la compra de 20 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 20%.Descompte 10: a partir de la compra de 10 entrades per a pel·lícules diferents s’aplicarà un descompte del 10%.

CARNETS AMB DESCOMPTE **20% de descompte en la compra d’entrades pels clients de Caixa Catalunya (només aplicable a la venda anticipada) i titulars de Carnet Biblioteques, Carnet Jove, Targeta Cinesa Card, Club Casa Àsia, Club Fnac Oci i Cultura, Socis Univers de la UPC, Targeta Amiga Desigual, Majors de 65 anys, Club TR3SC, Club UOC. Els descomptes no són acumulables. El titular haurà de presentar a la taquilla el carnet de soci i el DNI.

* excepte sessions 3D i Maratons del dia 12** no aplicables a Inauguració, Cloenda, Maratons del dia 12, sessions 3D, Abonament Matinée, Butaca VIP i Localitat numerada.

VENDA ANTICIPADA

On-line: www.telentrada.com (cost de distribució: 0,90€)Telèfon: 902 101 212 (cost de distribució: 1,5€)I a oficines de Caixa Catalunya. (cost de distribució: 2€)

Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions de l’Auditori s’hauran de recollir a la taquilla de l’Hotel Meliá ubicada a la Sala Tramuntana. Les entrades adquirides a través de Tel·Entrada per a les projeccions del Prado i el Retiro s’hauran de retirar a la taquilla de l’edifici Miramar.

L’Abonament Matinée només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya. Les entrades per a les sessions de cada dia s’hauran de demanar a les taquilles del Melià presentant-hi l’Abonament recollit a les oficines.

L’acreditació de Butaca VIP només es podrà recollir a les oficines de Caixa Catalunya i s’haurà bescanviar per una acreditació vàlida per a totes les sessions de l’Auditori a les taquilles del Melià.

VENDA A TAQUILLES DURANT ELS DIES DE FESTIVAL

Es podran adquirir entrades per a tots els cinemes i sessions a:

Taquilla Hotel Melià (Sala Tramuntana)C/ de Ramon Dalmau, s/n De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament de l’Auditori i tancarà a l’inici de l’última sessió.

Taquilla edifici MiramarC/ Davallada, 12 De l’1 al 12 d’octubreLa taquilla obrirà una hora abans de l’inici de la primera sessió de pagament del Prado i del Retiro i tancarà a l’inici de l’última sessió.

S’accepta pagament amb Visa. Es donarà prioritat a la venda d’entrades per a les sessions immediates. Queda prohibit l’accés a la sala un cop començada la sessió. No s’admetran canvis ni devolucions excepte en casos de canvi de programació o suspensió de passi per part del Festival. Si és així, la devolució de l’import o el bescanvi per una altra entrada s’haurà d’efectuar a les mateixes taquilles on ha estat realitzada la compra. En el cas d’haver efectuat la compra per Tel·Entrada la devolució de l’import s’haurà de tramitar a qualsevol oficina de Caixa Catalunya. Aquestes devolucions s’efectuaran en els 10 dies posteriors a l’anul·lació de la projecció.

INFO TRANSPORTS

A – DES DE BARCELONATREN* BCN (Sants) – Sitges: Primer tren 05:40 Últim tren 00:06 Sitges – BCN (Sants): Primer tren 04:49 Últim tren 22:26Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS DIÜRN I NOCTURN* Sortides des de Zona Oasis. Consulteu horaris i preus a la companyia Monbús (0034) 93 893 70 60 / www.monbus.cat

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 en direcció Sitges i agafar la sortida 31 (Sitges Nord), la sortida 30 (Sitges Centre) o bé la sortida

29 (Sant Pere de Ribes). Aquesta via ràpida travessa els túnels del Garraf i comporta un peatge. També podeu sortir de l’autopista C-32 per la sortida Castelldefels Platja i circular per la C-31 o carretera de les Costes en sentit Sitges fins a entrar a la vila pel barri d’Aiguadolç. Aquesta possibilitat també dóna accés a Les Botigues de Sitges i al poble de Garraf i no comporta cap peatge.

A – DES DE VILANOVA I LA GELTRÚTREN*Sitges - Vilanova: Primer tren 06:16 / Últim tren 00:44 Vilanova – Sitges: Primer tren 04:42 / Últim tren 22:19Per a més informació consulteu www.renfe.es

AUTOBÚS* Sortides des de l’estació de tren. Consulteu horaris i preus a la companyia Autocars Plana (0034) 977 354 445/ www.autocarsplana.com

COTXEPodeu circular per l’autopista C-32 i agafar la sortida 29 (Sant Pere de Ribes) o bé la sortida 30 (Sitges Centre).

BUS INTERURBÀ DE SITGES*Vallpineda, Terramar i Llevantina. Consulteu horaris i preus a la companyia Sarfa (0034) 902 302 025 / www.sarfa.com.

* El Festival no és resposanble dels possibles canvis d’horaris d’aquest servei

DIARI DEL FESTIVAL Divendres 9 octubre 20093

AVUI US RECOMANEM...COLD SOULSSophie BartesBloquejat per no poder interpretar Oncle Vània, Paul Giamatti recorre a una nova tecnologia que li permet obtenir l’ànima de les persones. Ciència-ficció independent amb to rús. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 14:45

ACCIDENTSoi CheangUn grup de delinqüents aconse-gueix fer passar els seus assassi-nats per accidents desafortunats. Grans dosis de violència psicològica per a aquest thriller urbà produït per Johnnie To. S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 17:00

INGRIDEduard CortésA mig camí entre el suspens, l’ex-perimentació i la influència de les xarxes socials, Ingrid s’endinsa en un món en què les representacions artístiques es converteixen en nucli visual i sonor.S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓAUDITORI 10:15/20:45

CARRIERS Àlex Pastor i David PastorDos germans i dues amigues fugen per carretera d’un virus. Els germans Pastor ens brinden un film apocalíptic que respecta rigurosament les normes del gènere.S.O. FANTÀSTIC PANORAMAAUDITORI 22:45

GEORGE A. ROMERO’S SURVIVAL OF THE DEAD George A. RomeroEn mig d’una invasió zombi, un grup de militars es refugia en una illa. George A. Romero afegeix ecos de western a aquest survival horror que actualitza el seu univers. S.O. FANTÀSTIC PANORAMAAUDITORI 12:15/01:00

DORIAN GRAY Oliver ParkerEls mites del fantàstic no moren mai. I encara menys Dorian Gray, el guapo inmortal congelat pel quadre que segella el seu pacte amb el diable. Parker reinventa el cine gòtic britànic.S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓEL RETIRO 14:30

TETSUO: THE BULLET MAN Shinya TsukamotoActualització de Tetsuo, aque-lla obra mestra inconscient del ciberpunk. Disposat a estendre la seva eròtica fusió de carn, metall i ciment, Tsukamoto presenta l’arma definitiva. SESSIONS ESPECIALSEL RETIRO 23:15

JAPAN MADNESS NIGHTEl cinema japonès més salvatge arriba a Sitges amb Vampire Girl vs. Frankenstein Girl, Samurai Princess, Hard Revenge Milly, Hard Revenge Milly: Bloody Battle. Una nit en blanc tenyida de vermell.MIDNIGHT X-TREMEEL RETIRO 01:00

ESPECIAL CLIVE BARKERLes dues últimes pel·lícules basades en relats del gran mestre del terror: Dread d’Anthony DiBlasi i Book of Blood de John Harrison. La projecció es completa amb The Human Centipede (First Sequence).SESSIONS ESPECIALSPRADO 01:00

Shinya Tsukamoto reb la Màquina del TempsEl director de Heartless Philip Ridley amb l’actor Jim Sturgess Alaska va presentar Los mundos de Coraline en 3-D

DIARI DEL FESTIVAL Divendres 9 octubre 2009 4

ELS ALTRES FANTàSTICS Prado 17:15

No me gustan los niños, pero adoro la infancia. No la mía, desde luego, sino las otras: las soñadas. Los ojos de la infancia nos permiten soñar despiertos, vivir una realidad que no es aquella que nos espera, villa-no en su rincón, a la vuelta de la es-quina de los años, para golpearnos secamente con su cayado. Mirar el mundo a través de esa mirada es verlo mágico. Terrible también, sin duda, pero con la terribilidad de lo que es más grande que la vida mis-ma. El País de las Maravillas de Ali-cia, el Nunca Jamás de Peter Pan, se solapan con las calles del barrio y la ciudad, con los campos y huer-tos que rodean pueblos y villorrios, con las interminables carreteras que se pierden en el horizonte… Con cualquiera que sea, en definitiva, el

decorado de nuestra niñez. Pocos han captado de forma tan elegante, onírica y adictiva esta mirada, esta infancia perdida, como Víctor Erice en El espíritu de la colmena.Cuando el viento silba a través de los campos de Castilla, aunque sea bajo el deprimente manto de una posguerra hambrienta no solo de pan, los niños pueden ver y es-cuchar otras cosas. Pueden sentir el espíritu al que obedecen cie-gamente las abejas, y que todo lo llena, dando vida al espacio mismo con su eterno zumbido. Pueden adivinar la grandeza y soledad del Monstruo, perseguido y condenado, sin que a su alrededor nadie más la entienda. Aún sabiendo que, poco a poco, como le va ocurriendo ya a Isabel, su hermana mayor, Ana, irá

también perdiendo la facultad de ver ese mundo yuxtapuesto al nues-tro, hecho de retazos de mitos, ar-quetipos y metáforas encarnadas, que recorren fantasmales la super-ficie de las cosas, penetrándola y dotándola de sentido. Poco a poco, los cuervos de la edad madura de-vorarán sus ojos de niña, y la magia y el pavor serán sustituidos por las preocupaciones y las mentiras del mundo adulto. Todo se perderá, por mucho que a las nueve cada noche intentemos invocar los espíritus evanescentes del tiempo ido.El espíritu de la colmena es un caso atípico en nuestro cine -como tam-bién lo es su director-. Una de las pocas películas españolas celebra-da unánimemente por todos: ciné-filos y cinéfagos, freaks y críticos respetables, formalistas e informa-les. Fundiendo fantasía y realismo, conciliando cinefilia y amor a la vida, Víctor Erice consiguió la singu-lar e irrepetible hazaña de retratar la vida a través de los ojos de una niña, tal y como no es. Como irre-petibles y singulares son también las infancias perdidas e inventadas de cada uno de nosotros, reflejadas todas, sin embargo, en la mirada misma de Ana Torrent. Tan solita-rias y condenadas, como la propia Criatura de Frankenstein.

Jesús Palacios

El espíritu de la colmenaLA NIÑA DE MIS OJOS

EGEDA celebró ayer jueves, 8 de octu-bre, dentro de los actos paralelos de la 42 edición del Festival Internacional de Cinema Fantástic de Catalunya, un Consejo de Administración que contó con la estimable presencia del ilustrí-simo Alcalde de Sitges, D. Jordi Baijet. La jornada tuvo lugar en la sede de las bodegas Jean León, en Vilafranca del Penedès, prestigiosa marca de vino del Grupo Torres, muy ligada al mundo del cine, ejerciendo como anfitriones el gerente del citado grupo, D. Án-gel Germade, junto a la directora de marketing, Dña. María Antonia Rovira. Durante la jornada, EGEDA firmó los siguientes convenios de colaboración para la promoción y desarrollo de la industria de la producción audiovisual de Catalunya: Firma Convenio de colaboración con l’Acadèmia del Cinema Català, con-tando con la presencia de su presiden-te D. Joel Joan, convenio que regula la puesta en marcha de www.veogaudi.cat, plataforma de visionado para los miembros de la Academia que forma-rá parte del portal de descarga legal de obras y grabaciones audiovisuales desarrollado por EGEDA a través del proyecto EGEDA DIGITAL, actualmente ya en funcionamiento en su renovado sistema de visionado on streaming.

Ampliación del acuerdo de colabora-ción con la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), por el que EGEDA apoyará económi-camente la realización de prácticas de producción ejecutiva de los alumnos que cursan esta especialidad en ES-CAC. Firma el acuerdo su director, D. Josep Maixenchs.D. Antoni Lladó, director del ICIC (Ins-titut Catala de les Indústries Culturals de Catalunya) firmará la renovación trianual del convenio de colaboración entre ambas organizaciones, cuyos hi-tos más importantes son, por una par-te, el apoyo de EGEDA a las industrias audiovisuales catalanas, entre otras acciones, mediante la pertenencia de EGEDA al Consorci Catalan Films y al Patronato Fundación Festival de Sit-ges; y por otro lado, el apoyo del ICIC a las actividades de EGEDA, protocolo de análisis de los derechos de Certifi-cados de calificación y nacionalidad, apoyo a Filmotech, inclusión del código de indentificación de obras ARIBSAN.La jornada finalizó con un almuerzo que el Presidente, D. Enrique Cerezo, y demás miembros del Consejo de Ad-ministración de EGEDA, ofrecieron a las instituciones representativas del sector de la producción audiovisual catalana, PROA, PAC, APIC, BA, …

JORNADA EGEDA


Si tinguéssiu l’oportunitat de can-viar d’ànima, no ho faríeu? Paul Gia-matti, brillant com sempre, té clar que sí. L’actor s’interpreta ell mateix en una tragicomèdia escrita i diri-gida per Sophie Barthes. Giamatti és Giamatti, un actor que, mentre prepara L’oncle Vània, comença a patir angoixa i insomni, i nota que al seu voltant res ja no té sentit, ni tan sols la seva dona (Emily Wat-son). Com el famós personatge de Txèkhov, el protagonista se sent completament vençut. Durant una nit d’insomni, però, troba al New Yorker una empresa que es dedi-ca a “restaurar ànimes”. “Només podem dissoldre el cos o encarnar l’ànima”, diu el doctor Flinstein (Da-vid Strathairn). Giamatti, escèptic, accepta el repte ni que sigui per de-mostrar que l’anunci és una estafa. Però vet aquí que l’ànima nova arri-

ba de Rússia i les coses (els som-nis, els estats d’ànim) comencen a canviar en funció d’una realitat que no és la de l’intèrpret. Giamatti no triga a adonar-se que l’ànima nova no l’omple, i que, per postres, li està canviant l’olor, el caràcter, les maneres… La dona de l’actor, que no entén res del que passa, prou que s’encarrega de fer-l’hi notar. Tot plegat farà que Giamatti vulgui recuperar la seva antiga ànima, que, però, ja viatja cap a Rússia per entrar dins el cos d’una frívola i atractiva actriu de soap-opera que desitja tenir l’ànima d’Al Pacino (“Al Pacino?!”, clama Giamatti, que, tot i que a la pel·lícula interpreta un ac-tor frustrat, a la vida real ja ha tre-ballat amb Pacino). Com s’ho farà el protagonista per tornar a ajuntar ànima i cos? Sophie Barthes es va inspirar en el llibre de Carl Gustav

Jung L’home modern a la recerca de la seva ànima. Segons Jung, el drama de l’home modern és que es nega a viure la totalitat del seu ésser. Després de la lectura, Bar-thes va tenir un somni curiós: ana-va al metge en un futur estrany i la recepcionista li explicava que a la capsa que tothom duia a la mà hi havia ànimes; les havien extret del cos per poder analitzar-les i veure’n els problemes. Davant seu hi havia Woody Allen, que descobria que la seva ànima sembla un cigró! Això va fer que la directora pensés en el rei de la neurosi com a intèrpret (l’argument ja sembla seu!), però després va aparèixer Giamatti i el guió ja es va escriure pensant ex-clusivament en ell. La directora ha volgut que la pel·lícula tingués una dimensió onírica; per això s’ha do-nat relleu interpretatiu i narratiu als somnis i s’ha treballat amb una pa-leta de colors contínua a partir de tons freds i diluïts. Barthes tenia al cap artistes com ara Bill Henson, Francis Bacon i la fotògrafa Debo-rah Tuberville. Una producció inde-pendent, un fons surrealista, humor histriònic, ciència-ficció amb classe, el pont aeri Nova York-Sant Peters-burg i un Vània-Giamatti a la recer-ca de la seva ànima. Calen més ingredients per convèncer qualse-vol que Cold Souls és d’assistència obligatòria?

Cold SoulsVÀNIA, ÀNIMA DE CIGRÓ

S. O. FANTàSTIC COmpETICIó Auditori 14:45

La historia reciente del séptimo arte está llena de intercambios y promis-cuidades entre el cine hecho en orien-te y occidente. El movimiento más común es el de los cineastas asiáticos cautivados por la industria europea o norteamericana (los chinos John Woo o Wong Kar-wai, los japoneses Hideo Nakata y Nobuhiro Suwa, el taiwanés Tsai Ming-liang…). Menos habitual es el caso de los europeos que encuen-tran en Asia el lugar idóneo para ca-nalizar su talento. Ese es el caso del británico Gareth Huw Evans, un fan acérrimo del cine de artes marciales que, después de cumplir con el encar-go de realizar el documental Pencat Silat: The Martial Art of Indonesia, se propuso dirigir Merantau una oda a la tradición y a la belleza plástica del Si-lat Harimau, un estilo de lucha basado en las danzas tradicionales del sures-te asiático y en el movimiento de los tigres de Indonesia.La acción de Merantau arranca en Minangkabau, al oeste de Sumatra, donde el joven Yuda, un brillante estu-diante de Silat Harimau (un arte mar-cial basado en la esquiva y el contra-ataque), se prepara para su “Meran-tau”, un rito de paso centenario según el cual debe abandonar la aldea rural en la que vive cómodamente con su familia y buscar experiencias en otras ciudades. Su plan es instalarse como maestro de Silat en Yakarta. Sin em-

bargo, tras una serie de contratiem-pos, Yuda se encontrará deambulando solo y perdido por las calles de la gran ciudad, donde el destino lo cruzará con Astri, una joven prostituta que cae-rá en las redes de una mafia europea de trata de blancas. Tras actuar en su defensa, Yuda asumirá la protección de Astri y su hermano menor Adit. Los tres deberán escapar de un ejército de matones y gángsters obsesionados con su caza y captura, lo que obligará al joven Yuda a afrontar un verdadero bautismo de sangre.Merantau se aproxima, con vocación realista no reñida con la espectaculari-dad, a los secretos del Silat Harimaru. Según Gareth Huw Evans, el equipo creativo del filme dedicó “cinco me-ses de trabajo a diseñar y ensayar las numerosas escenas de lucha Silat de Merantau. Queríamos que la película fuera un gran escaparate de la riqueza y diversidad de este arte marcial. Para ello, en cada escena intentamos re-tratar una técnica diferente de lucha”. Así, la película arranca con una espec-tacular exhibición de Jurus tradicio-nales (secuencias de movimientos). Luego vienen las dislocaciones de mu-ñeca, las llaves y placajes, y las acro-báticas combinaciones de patadas y rodillazos. Silat para todos los gustos de la mano de Iko Iwais, la nueva es-trella del cine de acción made in Asia: el nuevo Tony Jaa.

MerantauLA FURIA DEL TIGRE

ORIENTE EXpRESS-CASA ASIA El Retiro 10:00/19:15


Els germans Pastor, joves promeses que van començar a despuntar en el camp del curtmetratge, debuten finalment en el món del llargmetrat-ge. Concretament, amb una pel·lícula d’alta volada. Amb Carriers, l’Àlex i el David han trepitjat territori ame-ricà en tots els sentits: no solament perquè la cinta s’ha rodat als Estats Units sinó també perquè està forta-ment lligada a la tradició i l’imaginari americans. Vegeu-ne, si no, l’argu-ment i el paisatge: film apocalíptic sobre un virus que està convertint les persones en éssers estranys similars (només similars) als zombis. Davant d’aquest panorama, dos germans i

dues amigues seves emprenen un viatge per carretera equipats amb mascaretes, desinfectant i benzina amb l’esperança de defugir el perill. L’única manera de sobreviure serà establir unes normes estrictes per evitar qualsevol contacte amb els in-fectats. Carriers segueix els codis del gènere tot barrejant-los amb una tra-ma dramàtica sobre els dos protago-nistes (germans entre ells, igual que els dos directors). Reproduïm les cinc pistes que ens han passat els Pastor per gaudir de la seva pel·lícula:1: Porteu màscares. 600 persones tancades en una sala de cinema són el caldo de cultiu perfecte per un nou

virus mutant. Localitzeu les sortides d’emergència i, si algú es posa a es-ternudar, evacueu la sala de forma ordenada. Segurament, però, serà massa tard per evitar el contagi.2: A la pel·lícula no surten zombies. De fet, és possiblement l’única pel-lícula del festival sense zombies. Ni lents, ni turbo. Ni morts vivents a lo Romero ni infectats a lo Danny Boyle. El virus és letal, però en el món de Carriers, els supervivents són més perillosos que els morts.3: És una pel·lícula sense bons ni do-lents. Tampoc surt l’FBI, ni els Mari-nes, ni el Pentagon. Els protagonistes de Carriers són gent normal i corrent, com qualsevol de nosaltres, que per aconseguir sobreviure han de pren-dre decisions molt dures. 4: Cameo. Un actor molt conegut in-terpreta un dels supervivents amb màscara antigàs. A veure si el sabeu reconèixer per la veu. Una pista: va aparèixer a pel·lícules com El Sexto Sentido i Mar Adentro.5: Si en sortir de la sala, el món ha acabat per culpa d’una pandèmia letal i heu de saquejar una benzi-nera per buscar combustible, recor-deu-vos d’agafar també els següent productes: aigua potable, llanternes, cinta aïllant i una cinta de Grans Èxits de El Fari. Amb tot això, la supervi-vència està garantida.

Amb la projecció del curt When It Will Be

Silent

CarriersJOC DE PISTES AMB ÀLEX I DAVID PASTOR

S. O. FANTàSTIC pANORAmA Auditori 22:45

El videojuego más esperado del año se hace un hueco entre los grandes estrenos cinematográfi-cos del festival de cine fantástico más importante del mundoLa edición número cuarenta y dos del Sitges-Festival Internacional de Cine-ma Fantàstic de Catalunya ha sido el escenario elegido por Activision Publishing, Inc. (Nasdaq: ATVI) para la presentación al público de Call of Duty Modern Warfare 2, el videojue-go más esperado del año, que estará

disponible en el mercado a partir del 10 de noviembre. Las imágenes más realistas e impactantes de Modern Warfare 2 serán reveladas el viernes 9 de octubre a las 12:15 horas, en el Auditorio.Secuela del revolucionario juego Call of Duty 4: Modern Warfare, que ha vendido más de doce millones de unidades en todo el mundo hasta la fecha, Modern Warfare 2 es un apa-sionante y frenético título en el que los jugadores se enfrentarán a una nueva amenaza que intentará dejar al mundo al borde del colapso.Modern Warfare 2 estará disponible a partir del 10 de noviembre para el sistema de entretenimiento y vide-ojuegos Xbox 360, para el sistema de entretenimiento informático PLAYS-TATION 3 y para Windows PC. Las consolas Wii y Nintendo DS tendrán ediciones propias. El juego cuenta con una calificación PEGI 18+.Más información en: www.modernwarfare2.com

CALL OF DUTY: MODERN WARFARE 2


S. O. FANTàSTIC COmpETICIó Auditori 10:15/20:45

Ingrid és l’última pel·lícula d’Eduard Cortés, un veterà del món de la te-levisió que es va passar al cinema amb La vida de nadie el 2002. En principi, la pel·lícula s’havia de dir Ingrid/Myspace, i és que el món de les comunitats cibernètiques (Myspace, deviantArt, Fotolog, etc.) és l’element motor de la pel·lícula, element narratiu i off que fa que la història continuï enllà del format cinematogràfic. Cortés es va inte-ressar per aquest món amb acti-tud de caçatalents i es va envoltar d’un equip d’actors i d’ajudants que vinguessin del món de l’art, la foto-grafia i la música i que s’haguessin conegut mitjançant aquestes noves plataformes de comunicació i rela-ció. A cada personatge d’aquesta generació Y l’havia de precedir el seu èxit a la xarxa, comptabilitzat en forma de nombre de visites als dominis respectius. El personat-ge principal d’Ingrid, per exemple, l’interpreta Elena Serrano, una ar-tista que no havia fet mai d’actriu. Està acompanyada en la seva ac-tuació per alguns professionals com el sempre convincent Eduard Farelo i la versàtil Victòria Pagès, però so-bretot per una colla de personatges

que es limiten a fer d’ells mateixos. Ingrid és una jove artista que aca-ba de tornar d’un viatge a Londres i que té un veí nou. De mica en mica, el nouvingut anirà coneixent el món d’Ingrid: un món d’art, sexe, tatoos, drogues i punk’n roll, però també un món de performances rebusca-des i perilloses, d’enigmes sense resoldre i fenòmens paranormals. L’espectador també es va endin-sant progressivament en aquest món fosc on la moda i Houdini com-parteixen protagonisme. Els amics d’Ingrid, els happy few que hauran participat a la festa més cool de Barcelona, se n’aniran distanciant cada cop més, fins al punt que la darrera performance de la noia serà la seva desaparició, d’acord amb el “you can’t catch me” que porta tatuat a l’esquena. En el fons, cap dels artistes que poblen aques-ta espècie de Factory barcelonina arribarà conèixer realment el perso-natge, encalçat per fantasmes que intenta despistar en mogudes noc-turnes o evitar, simplement, tancant els ulls. Atenció a la banda sonora: hi han participat grups en auge com Love of Lesbian, La Casa Azul, Russian Red, Krakovia i Manos de

Topo, que es marquen un bon acús-tic al començament de la pel·lícula. També formen part del repartiment fotògrafs com Cordelia, Lenoir i Mu-tebox, performers com LadyPain i Lyona, i artistes com MagicoMora. El visionari Warhol també feia sor-tir muses de la música i de la lite-ratura a les seves pel·lícules. Ben mirat, al crack del dòlar li hauria sortit més a compte fer servir una webcam per vetllar el son de John Giorno durant hores; després hau-ria pogut penjar l’enregistrament a la xarxa i fora feina. Ingrid ha tingut molt de ressò en les comunitats cibernètiques que apareixen a la pel·lícula. De fet, Elena Serrano, a la xarxa, ja és definitivament Ingrid, i és més fàcil accedir al personatge que a la persona. On comença i on acaba la ficció en aquest festival de dobles i de fama a qualsevol preu a què assistim avui dia? On comença i on acaba l’art en aquest context? La pel·lícula també fa d’altaveu de totes aquestes preguntes encara no resoltes.

La primera sessió inclou la projecció del

curt Fènix. Abans del segon passi es lliu-

rarà la Maria Honorífica a Elías Querejeta

IngridLA DAMA FOSCA DE LA NOVA FACTORY

El director Kazuyoshi Katayama, conocido mayormente por la serie The Big O (1999) en la que un ne-gociador divide su tiempo entre li-brar batallas con secuestradores y conducir a un robot gigante dentro de una ciudad de gente vacía de re-cuerdos, nos presenta ahora su pri-mera película. King of Thorn, un film violento y de complejo argumento que ensancha los límites del anime. Adaptación del cómic de igual título escrito por Yuji Iwahara, y el guión es una colaboración entre el pro-pio Katayama y Hiroshi Yamaguchi (guionista, entre otros, de Evange-lion (1996) y Blue Submarine No.6 (1998)). El resto de miembros del equipo presentes en los créditos gozan igualmente de muy buenas referencias, y en sus currículums cuentan con míticas series como Sakura Wars (1997) y Cowboy Be-bop (1998).King of Thorn nos sitúa en un cer-cano 2012 sumido en el caos. El gobierno ha declarado estado de alerta por pandemia viral y ello ha provocado un crack bursátil que amenaza con desestabilizar el sistema (vaya, a lo mejor alguien encuentra algún paralelismo con nuestra realidad). Eso sí, el citado virus es de armas tomar, responde al nombre de Medusa y por el mo-mento no se conoce su causa ni se ha descubierto antídoto alguno. Su forma de actuar es llana y simple: el infectado se petrifica y muere. Y por si fuera poco, sólo se puede sa-

ber si uno está infectado viendo los niveles proteínicos a través de un análisis de sangre.Convencidos de que la extinción de nuestra raza es inminente, en el 2015 se pone en marcha la opera-ción Bella Durmiente en la que un grupo de elegidos son encerrados en un castillo para ser congelados y protegidos hasta que se encuentre un remedio a la enfermedad. Pro-tegidos y monitorizados –incluso en sus sueños– por el ordenador inteligente A.L.I.C.E., los seleccio-nados son un grupo heterogéneo de distintas edades, profesiones y razas. La trama se desarrolla, a partir de este momento, de modo parecido a como lo hacía Cube (Vin-cenzo Natali, 1997), el director de la cual, por cierto, ha presentado su último filme Splice en este Sit-ges 09. Cuando despiertan de su sueño, raíces gigantes cubiertas de pinchos abrazan los alrededores de la fortaleza y feroces monstruos se lanzan a atacar a los bellos dur-mientes. Enseguida sólo quedan siete supervivientes, que tienen que enfrentarse a todo tipo de peligros y pruebas y, lo más inquietante, des-cubrir por qué ellos siguen viviendo y qué pasado se esconde detrás de cada uno. Pronto llegarán a la con-clusión de que su mayor enemigo es una retorcida conspiración y de que ese mundo no es más que el deseo cumplido de alguien, ¿pero de quién?

Júlia de Balle

King of ThornESPINOSO FUTURO

ANImA’T El Retiro 12:15/17:00


De vegades la llibertat es pot con-vertir en una autèntica presó. A Van Diemen’s Land la llibertat és el tret de sortida d’una aventura fratricida. La pel·lícula se centra en el personatge d’Alexander Pe-arce, el pres que va protagonitzar els fets que s’hi narren. L’any 1822 Pearce i set presos més van sortir en llibertat de la institució penal de Macquarie Harbour a Van Die-men’s Land, ara Tasmània i llavors colònia australiana. La pel·lícula comença amb uns plans aeris de la selva i una veu en off que declara: “I am a quiet man, a quiet man dre-aming on nothing” (Sóc un home tranquil, un home tranquil que somia no-res), bo i anticipant el que s’esdevindrà. L’únic que tenen aquests vuit homes és esperança i un parell d’armes blanques. Pas-sat el Sant Sopar del primer dia, a base de pa, el menjar s’acaba. La selva, a més, sembla haver quedat desproveïda de vida animal. Els companys de turment no poden enfilar cap més camí que el de la supervivència, i la mort dels altres arribarà a ser l’únic indici de vida pròpia. A la pel·lícula tant es par-la en gaèlic com en irlandès i en anglès, i la música està feta amb

violins i guitarres elèctriques; una banda sonora no gaire distant de la que Neil Young va composar per a Dead Man ni de la que Nick Cave i Warren Ellis van donar a The Pro-position. Jonathan Auf Der Heide, que va créixer a Tasmània i conei-xia bé el terreny, volia “parlar de la relació entre natura i violència. Volia que Pearce fos qualsevol de nosaltres i que, com va fer Dante, explorés els cercles de l’infern i da-vallés cap al cor de la foscor.” La pel·lícula explora el passat coloni-al australià però també la nostra naturalesa instintiva: “There’s a distant scream inside me” (Dintre meu hi ha crit distant), diu un dels personatges. Sorprèn el tracta-ment del lloc que ha fet el director: a la pel·lícula no hi ha paisatges pròpiament dits; la selva hi és un ésser il·limitat, monolític, omnipre-sent, on constantment plou, neva o bufa el vent. El tractament del lloc ens fa pensar, irremeiablement, en l’Aguirre d’Herzog, en els boscos de l’Andrei Rubliev de Tarkovski i en les “males terres” de Malick. Als amants d’aquestes praderies salvatges els recomanem Valhalla Rising, que també es pot veure en-guany a Sitges.

Van Diemen’s LandHOLOCAUST CANÍBAL

S.O. NOVES VISIONS Prado 13:00

Uno de los grandes cineastas de cul-to del cine europeo contemporáneo, el danés Nicolas Winding Refn, ha traído a Sitges sus dos últimas pe-lículas: Valhalla Raising, una odisea vikinga presentada en la Sección Oficial Fantàstic Panorama, y Bron-son, la particular aproximación del danés a la vida de Michael Peterson, el prisionero más famoso del Reino Unido, presentada en la sección No-ves Visions.

Uno de los elementos más intere-santes de su cine es el modo en que se aproxima a la violencia, como si fuera una condición trági-ca de la existencia humana.La violencia real es un elemento de destrucción. Sin embargo, a mi pa-recer, la violencia como concepto artístico es otra cosa. Utilizo la com-binación de elementos físicos y me-tafísicos que entran en juego en la representación de la violencia para provocar la reflexión del público. Para mí, el arte es una forma de violencia.

Bronson y Valhalla Raising, am-bientadas en diferentes épocas, comparten la figura del personaje mítico que busca, infructuosamen-te, una parcela de paz y descanso.Nunca lo había pensado de esa manera, pero es verdad que tanto Charlie Bronson como One-Eye per-

siguen, a través de la violencia, una existencia más elevada. Persiguen la transformación de su espíritu, un refugio para su alma.

Se ha comparado a Valhalla Riding con ciertas películas épicas mo-dernas, como 300 o El señor de los anillos, sin embargo, el corazón de la propuesta parece mucho más cercano a los filmes de samuráis, o incluso al spaghetti western.Sí, es cierto. Siempre he soñado con poder hacer una película de samuráis y creo que eso se nota en Valhalla… Aunque, por otra parte, esta película responde a otro deseo íntimo, que era hacer una película con un per-sonaje parecido al Snake Plissken de 1997: Rescate en Nueva York y

situarlo en los escenarios típicos del cine de Andrei Tarkovsky. Stalker es una de mis películas favoritas.

Háblenos de su relación con Mads Mikkelsen, Valhalla Rising es su cuarta película juntos.Siempre es fantástico trabajar con un actor al que conoces bien. Y to-davía es mejor cuando se trata de algo recíproco. Mads me conoce a la perfección y es muy bueno inter-pretándome. Sabe que mis películas tratan sobre aspectos íntimos de mi personalidad y siempre da en el cla-vo en el tono de su trabajo. Además, Mads es una estrella, su rostro es muy popular y eso era idóneo para la monumentalidad que quería evocar en Valhalla Rising.

Bronson y Valhalla raisingENTREVISTA A NICOLAS WINDING REFN

Ahir va tenir lloc una taula rodona amb la participació d’Ashvin Kumar (The Forest), Manuel Huerga (Son & Moon) i Hélène Cattet i Bruno Forzari (Amer). Les preguntes de la premsa van ser de primer per a Huerga, que va explicar la gènesi del projecte Son & Moon: va ser a l’estrena de Salvador a Canes fa quatre anys, quan Loris Omedes va anar a trobar-lo per dir-li que tenia

ganes de fer una pel·lícula sobre un astronauta. “Vam fer una recons-trucció cronològica. Vam visionar més de dos-cents minuts enregis-trats per les càmeres de la nau de Michael López-Alegría. A mig camí vam veure que la cosa no funciona-va i, finalment, va ser López-Alegría qui ens va facilitar enregistraments de comunicacions amb la seva família i, sobretot, amb el seu fill, amb qui manté una relació distant i complexa”. Al final, segons va de-clarar, “el fet que fos astronauta va quedar en segon pla; el que es posa sobre la taula a la pel·lícula és la incomunicació existent entre ell i el seu fill”. Després va ser el torn d’Ashvin Kumar, que va ser pregun-

tat sobre l’estat del gènere de terror a l’Índia. Kumar, directe i sincer, va dir que era molt dur fer aquest ti-pus de cinema, ja que a l’Índia no-més existeix Bollywood. Segons ell, havent-hi les massacres que hi ha actualment a la selva, és molt di-fícil no parlar-ne en una pel·lícula; per això va voler reflectir la situa-ció en aquest thriller tan especial. “Fora de Bollywood, tot el cinema de l’Índia és independent”, va dir Kumar. “Ara, a més, hi ha la crisi global, que afecta tots els sectors, i una picabaralla entre productores i distribuïdores que acaba de compli-car les coses.” Finalment, Kumar va confessar que The Forest no s’ha arribat a estrenar al seu país.

TROBADA ENTRE DIRECTORS


¿Es concebible que en una película protagonizada por asesinos pro-fesionales no haya tiroteos? Y de ser así, ¿podría esa película seguir siendo endiabladamente trepidan-te? Soi Cheang, el nuevo chico pro-digio del cine negro de Hong Kong, demuestra que todo esto es posible en la magistral Accident. El propio director explica: “Tras más de una

década realizando thrillers, Accident representa mi intento de desafiar los códigos del cine negro: subvertir sus convenciones visuales y narrativas, y al mismo tiempo cuestionar mis propios instintos como cineasta”. Nacido en Macao, en 1972, Cheang, discípulo del respetado Ringo Lam, se dio a conocer internacionalmente con el thriller Dog Bite Dog (2006), y para llevar a cabo su ambicioso nue-vo proyecto ha contado con la ayuda, en labores de producción, del gran Johnnie To, para el que había traba-jado como asistente de dirección. La tutela de To se hace evidente en el prodigio de prestidigitación cine-matográfica que es Accident. En la película, un equipo de asesinos a sueldo especializado en encubrir sus crímenes bajo la apariencia de “accidentes mortales” cae víctima de sus propios métodos. Es enton-ces cuando el líder del equipo, “El Cerebro” (magnífico Louis Koo, el protagonista de Election 2 y Throw Down, ambas de Johnnie To), deberá esclarecer un intricado escenario de presuntas conspiraciones, intereses cruzados y traumas no superados.

En todo caso, es la espectacular y laberíntica secuencia del doble-acci-dente (el ejecutado por los protago-nistas y aquel del que son víctimas) el núcleo de una trama que invoca numerosos y nobles referentes: las escuchas de La conversación (1974) de Francis Ford Coppola, los estoicos personajes del cine de Jean-Pierre Melville, los sorprendentes giros ar-gumentales de Mission: Impossible (1996) de Brian de Palma o los retos narrativos de Mad Detective (2007) de Johnnie To. Un cóctel noir agitado con gran virtuosismo por Cheang, un director al que, a partir de este mo-mento, no cabe otra opción que se-guirle la pista con rendida devoción. Como nota al margen, sólo queda apuntar que Accident se erige como la enésima demostración de una realidad ya familiar para los habitua-les del Festival de Sitges: la industria de Hong Kong (en particular, su cine negro) es la única que, en la actua-lidad, responde (desde la lejanía) a los niveles de originalidad, riqueza estética, economía formal y densi-dad narrativa del gran cine clásico de Hollywood.

AccidentCOREOGRAFÍAS MORTALES

S. O. FANTàSTIC COmpETICIó Auditori 17:00

Paranormal Activity es el fenóme-no del año en el género de terror, como mínimo eso dicen en la red. La película cobra sentido en la era de la tecnología low cost, de las cámaras de vigilancia y de Inter-net como panópticum narcisista del cual participa todo el mundo. El director de la película, Oren Peli, llegó a los Estados Unidos a los 18 años y, experto en software, se ha dedicado estos años a programar videojuegos. Un día se trasladaron de casa con su mujer a vivir al su-burbio de San Diego, uno de estos “interiores burgueses” en los que, según Benjamin, “sólo puede habi-tar un cadáver” o la locura (y Lynch lo sabe muy bien). Una vez instala-dos, empezaron a escuchar ruidos extraños; enseguida se pregunta-ron qué pasaría si filmaran la casa de noche. Cuando tenía diez años, Peli quedó aterrado con El Exorcis-ta y con ese suceso al fin encontró la fuente de inspiración necesaria para expulsar todo aquello con una película de fantasmas. Los actores escogidos para la ocasión se estre-nan con esta película, así como el director, el resto del escaso equipo lo forman amigos y conocidos. La producción va a cargo de la mujer de Peli, quien afirma que durante un tiempo ella había sentido estar poseída por una presencia extraña. Esto es lo que le pasa a la pareja

protagonista (que lleva los mismos nombres que los actores): se mu-dan en una casa y empiezan a pa-sar cosas inexplicables. Micah, el marido, un corredor de bolsa que parece que siempre controla la si-tuación, coloca una cámara de alta definición en la habitación para po-der ver lo que pasa y se obsesiona con el caso. Pero la idea no con-vence mucho a la “presencia” que empieza a responder con más aco-sos y llegará a perturbar a la pareja hasta un límite insospechado. Peli rodó en su propia casa a lo largo de una semana, mucha parte del diálogo está improvisada y casi no tenía presupuesto, elementos que le dan un look Blair Witch Project o [Rec], aunque sea inconscien-temente. Lo mismo que pasa en Street Thief, nos preguntamos si lo que vemos es pura ficción o el ma-terial más realista que se ha visto sobre una presencia demoníaca. El “esto me podría estar ocurriendo a mí” que pensamos los espectado-res acojona; igual que las ideas que suscita. Las respuestas que genera Paranormal Activity van co-lonizando la red. No sería de extra-ñar que apareciera alguna que otra ambulancia a la salida del cine, sólo por si acaso.

Proyección acompañada del cortometraje Maquetas

Paranormal activity ¿QUÉ HA SIDO ESE RUIDO?

S. O. FANTàSTIC pANORAmA Auditori 18:45


Amb la seva saga sobre els morts vi-vents, George A. Romero ja fa més de quaranta anys que clava un bisturí des-pietat a les àrees tumefactes del com-portament humà. El racisme, la mar-ginació, el consumisme desmesurat, l’infortuni dels desheretats, la crueltat dels privilegiats, la corrupció dels mit-jans de comunicació… Pocs directors han sabut satiritzar amb tanta mala llet les misèries del nostre món. I tot plegat sense perdre el mig somriure ni renunciar a les vísceres. Que ningú no s’equivoqui, però: a la saga dels morts vivents de Romero, els zombis són els bons. La qüestió és: qui els protegeix de nosaltres, els vius?

Per a la seva sisena incursió en l’univers zombi, intitulada Survival of the Dead, Romero s’ha tret de la mà-niga un dels interrogants més inquie-tants de la saga: què passaria si vius i morts vivents poguessin conviure? Vet aquí el repte que es planteja el clan dels Muldoon, liderat pel vell Seamus (Richard Fitzpatrick) i resident en una illa nord-americana. Els seus veïns i rivals, encapçalats pel bel·ligerant Patrick O’Flynn (Kenneth Welsh), són del parer que l’exterminació és l’única manera (i la més humana) de posar fi al patiment d’antics familiars i amics convertits ara en zombis.En el fons, l’aparició de la marea de

morts vivents no serà sinó una altra excusa perquè els O’Flynn i els Mul-doon continuïn barallant-se. Com explica Romero, Survival of the Dead és “una pel·lícula sobre la guerra. Els vius hi veuen els morts com una pe-tita molèstia de què poden desem-pallegar-se amb la mateixa facilitat amb què maten una mosca. Tinc la impressió que als camps de batalla es dóna aquesta mateixa reducció de l’enemic a una condició no-humana: una manera d’ofegar el sentiment de culpa.”Survival of the Dead arrenca gairebé al mateix punt on acabava El diario de los muertos i, això no obstant, n’és gairebé el revers. En lloc de càmeres a l’espatlla, aquí Romero ens ofereix un relat de tall clàssic, protagonitzat per personatges trasplantats d’un western crepuscular. Tot i que el més commovedor de Survival és veure com Romero es continua plantejant nous reptes (aconseguir que els morts vivents suprimeixin els éssers humans de la seva dieta, per exem-ple), inventant categories de zom-bis (els piranya) i maneres originals d’anihilar-los (farcint-los d’escuma d’extintor). Als 68 anys, el mestre està fet un xaval.

George A. Romero’s Survival Of The Dead ZOMBIE-WESTERN

mIDNIGHT X-TREmE El Retiro 01:00

S. O. FANTàSTIC COmpETICIó Auditori 12:15/01:00

JAPAN MADNESS NIGHT

Vampire Girl Vs. Frankenstein Girl (Naoyuki tomomatsu i Yoshihiro Nishimura)

Samurai Princess (Kenjo Kagi) Amb la presència del director

Hard Revenge, Milly + Hard Revenge, Milly: Bloody Battle (Takanori Tsujimoto)


Marc Price és el pare del fenomen anomenat Colin. Hiperactiu de pe-tit, el seu sedant eren les pel·lícules i la televisió i, sense haver-se pro-fessionalitzat en el camp, les ganes de fer una pel·lícula de zombies injectant aires nous al gènere i col-pejant la indústria per demostrar el que es pot fer amb molts (i bons) recursos humans i pocs de materi-als, el van portar a escriure, dirigir, editar i fins i tot compondre una part de la banda sonora d’aquest

film trencador, que diu haver estat produït per 45 lliures. Filmat amb una miniDV i amb el suport i la par-ticipació activa d’un grup d’amics i d’extres convocats via xarxes soci-als tipus Facebook (en total, més de 100 persones), Colin rep el nom del personatge d’Alastair Kirton, un actor revelació que ja havia treba-llat amb Price en el curtmetratge Midnight (2005). Kirton interpreta un noi que és mossegat per un zom-bie i que, després de morir, torna

a obrir els ulls com a no-mort i ha d’aprendre ben aviat a espavilar-se per satisfer els seus nous instints. Però, compte, que ningú es pensi que el maquillatge, els efectes i el so siguin de fireta o que no es tracti d’un projecte seriós pel fet que tots els involucrats hi hagin treballat per amor a l’art. D’amor n’hi han posat molt però, a més, han comp-tat amb gent com Michelle Webb, que, paral·lelament a Colin, feia de cap de maquillatge a X-Men: The Last Stand (2006) i que a part de regalar la seva tècnica va aportar el material.Colin presenta uns exteriors pos-tapocalíptics i desolats, la majoria gravats pels volts de la localitat an-glesa de Kilburn. En aquest esce-nari sense esperances i col·lapsat per l’anarquia, qualsevol objecte pot convertir-se en arma i tot és và-lid per intentar sobreviure a les ba-talles antològiques que hi ha entre vius i morts. Contemplar la humani-tat a través dels ulls de qui la perd resulta molt torbador i aquesta és la premissa del film i la raó del seu impacte. Però no pas menys impac-tant és saber que aquest projecte que ha fet trontollar Canes’09, ha arribat a bon port després de divuit mesos de rodatge en els que tots els participants han obsequiat molt d’esforç i temps.

Júlia de Balle

ColinTERROR FET A CASA

S.O. NOVES VISIONS Prado 11:00

Classe Magistral Clive Barker: El que porta l’infern. Divendres 9. 13:00

Classe Magistral: El fantàstic segons Tsukamoto. Divendres 9. 10:30. Gratuïta

Trobada amb els germans Pastor, directors de “Carriers” (Infectados). Dissabte 10. 10:00

Trobada amb l’actor Paul Naschy: Memòries de Naschy. Dissabte 10. 12:30

SALA TRAMUNTANA EL LLIBRE DEL FESTIVAL


Es pot tractar amb un cert humor el tema de la demència fins i tot quan desemboca en el crim? El veterà di-rector francès Luc Moullet, excrític de Cahiers du Cinéma i membre de facto de la mítica nouvelle vague, demostra que sí a La terre de la folie. Objectiu: viatjar al seu país, la Provença alpina, i delimitar una “geografia de la bogeria”. Com diu Eulàlia Iglesias, “sense abandonar un cert to de cinema-dietari, La terre de la folie també és, d’una banda, un reportatge d’investigació sobre les causes de la bogeria a la zona i, de l’altra, una crònica negra de la França profunda”. Com és habitual a la seva filmografia, que es mou amb desimboltura entre el document i la ficció, Moullet se situa físicament al centre de l’obra i ens ofereix una re-

flexió irònica sobre la bogeria.Amb la gravetat enjogassada que caracteritza el seu cinema, Moullet es planteja investigar una llarga llista de crims de sang comesos a la regió i relacionats amb casos de bogeria. El director censa un ampli mostrari d’apunyalaments, suïcidis, venjances, desmembraments... i acaba formulant una diagnosi con-trovertida: és possible que la causa de la “cultura de la bogeria” revela-da pel documental sigui un factor hereditari, i que aquest factor no es transmeti solament per via genètica sinó també mitjançant les històries i els mites rurals? Moullet explora la geografia de la regió amb grans panoràmiques i filma els entrevis-tats als seus pobles respectius, bo i accentuant el component desolat

i romàntic del film. A més, a mesura que avança, La terre de la folie va revelant la seva pròpia esquizofrè-nia: l’acumulació d’atrocitats queda compensada per la lleugeresa hu-morística dels relats, a la qual cal sumar l’evident vaguetat del mèto-de especulatiu de Moullet.A 72 anys, Luc Moullet és una es-pècie de llegenda oculta de la cin-efília mundial. Les seves pel·lícules són rebudes amb admiració per part de la crítica més exigent, com demostren els elogis que La terre de la folie va recollir a l’últim Fes-tival de Canes, on es va presentar a la Quinzena dels Realitzadors. El Festival de Sitges, doncs, se suma amb orgull al reconeixement d’un dels secrets més ben guardats del cinema francès.

La terre de la folieANOMALIES GEOGRÀFIQUES

SEVEN CHANCES Prado 19:15

Aprovechando la coincidencia en el festival de varias películas ambien-tadas en el espacio sideral, el Sitges Forum reunió en una mesa redonda titulada Torna l’espai sideral a Ma-nuel Huerga, director del documen-tal Son & Moon, al suizo Ivan Engler, responsable de Cargo, y al británico Duncan Jones, realizador de Moon. Invitado a reflexionar sobre las co-nexiones de su documental con el cine de ciencia ficción, Huerga afirmó que, en su aproximación a lo real, no pudo evitar “tomar prestados ciertos códigos estéticos del género, sobre todo de la magistral 2001: Una odi-sea del espacio. Hay ocasiones, en que la realidad va por detrás de la fantasía. Por ejemplo, en el cine de ciencia ficción contemporáneo las imágenes suelen tener una defini-ción casi perfecta; mientras que las

imágenes de la realidad, como las que utilizo en mi película, están lle-nas de imperfecciones”.Por su parte, Engler, que defendió Cargo como un cruce entre la cien-cia ficción espacial y el cine de Mi-chelangelo Antonioni, explicó cómo el género le permite “devolver a la realidad su mística perdida. Hoy en día, con mi móvil, puedo acceder a casi todo el conocimiento que existe. En Cargo, quería retratar un mundo futuro, desconocido y fascinante, lle-no de secretos ocultos”. Finalmente, Duncan Jones recordó el tiempo en que “la ciencia ficción iba por de-lante de la ciencia. En 1989, para el rodaje de Abyss, James Cameron tuvo que diseñar un sistema que permitiera a los personajes hablar mientras buceaban. Eso no pasa hoy en día”.

Torna l’EsPai siDEralMESA REDONDA

Coordinació: Ricardo Reparaz, Violeta Kovacsics Redacció: Manu Yánez, Ingrid Guardiola, Júlia de Balle Correcció:Mercè López

Maquetació: Juan Carlos Gómez, Stalyn Salazar, Javier Martínez (Estudio Fénix) Fotògrafs: Jesús Paris, Miguel Ángel ChazoIl·lustració: Guillem Dols

EL DIARI DEL FESTIVAL


PROGRAMACIÓAVUI - DIVENDRES 9

10:00 El Retiro

Orient Express-Casa AsiaMerantau

G. H. Evans. Indonèsia, 2009. Amb Iko Uwais. 133’.

10:15 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióFenix (curt) + Ingrid

Eduard Cortés. Espanya, 2009. Amb Elena Serrano, Eduard Farelo, Iris Aneas. 93’. 10:30 Tramuntana

Classes Magistrals El fantàstic segons Tsukamoto (Gratuït)

11:00 Prado

S.O. Noves visions - DiscoveryColin

Marc Price. Regne Unit, 2008. Amb Alastair Kirton, Daisy Aitkens, Kate Alderman. 97’.

12:15 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaThe Last Breath (curt)

George A. Romero’s Survival of the Dead

George A. Romero. Canadà, 2009. Amb Alan Van Sprang, Kenneth Welsh. 90’. 12:15 El Retiro

Anima’tKing of Thorn

Kazuyoshi Katayama. Japó, 2009. 110’.

13:00 Prado

S.O. Noves Visions - FiccióVan Diemen’s Land

Jonathan auf der Heide. Austràlia, 2009. Amb: Oscar Redding, Arthur Angel. 104’.

13:00 Tramuntana

Classes Magistrals Clive Barker: El que porta l’infern

14:30 El Retiro

S.O. Fantàstic CompeticióDorian Gray

Oliver Parker. Regne Unit, 2009. Amb Ben Barnes, Colin Firth, Ben Chaplin. 112’.

14:45 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióCold Souls

Sophie Bartes. EUA, 2009. Amb Paul Giamatti, David Strathairn, Emily Watson. 101’. 15:15 Prado

S.O. Fantàstic PanoramaPanique au village

Stéphane Aubier i Vincent Patar. Bèlgica, França, Luxemburg, 2009. Amb Stéphane Au-bier, Jeanne Balibar. 75’. Amb post screening.

17:00 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióAccident

Soi Cheang. Hong Kong, 2009. Amb Louis Koo. 89’.

17:00 El Retiro

Anima’tKing of Thorn

Kazuyoshi Katayama. Japó, 2009. 110’.

17:15 Prado

Els altres fantàsticsEl espíritu de la colmena

Víctor Erice. Espanya, 1973. Amb Fernando Fernán-Gómez, Teresa Gimpera. 97’.

18:45 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaMaquetas (curt)

Paranormal Activity

Oren Peli. EUA, 2007. Amb: Micah Sloat, Katie Featherson, Mark Fredrichs. 96’. 19:15 El Retiro

Orient Express-Casa AsiaMerantau

G. H. Evans. Indonèsia, 2009. Amb Iko Uwais, Sisca Jessica, Mads Koudal. 133’.

19:15 Prado

Seven ChancesLa terre de la folie

Luc Moullet. França, 2009. Amb Luc Moullet, Heloise Mignot, Charles Drecq. 90’.

20:45 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióIngrid

Eduard Cortés. Espanya, 2009. Amb Elena Serrano, Eduard Farelo, Iris Aneas. 93’. 21:00 Prado

S.O. Noves Visions - FiccióMorphia

Alexei Balabanov. Rússia, 2008. Amb Leonid Bichevin, Ingeborga Dapkunaite. 110’.

21:30 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaLos secretos de Coraline (doc)

9

Shane Acker. EUA, 2009. Veus: Elijah Wood, Jennifer Connelly, Christopher Plummer. 81’.

22:45 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaWhen it will be Silent (curt)

Carriers (Infectados)

Àlex Pastor i David Pastor. EUA, 2009. Amb Chris Pine, Lou Taylor Pucci, Piper Perabo. 90’.

23:00 Prado

S.O. Noves Visions - DiscoveryAmer

Hélène Cattet i Bruno Forzani. França, Bèlgica, 2009. Amb: Bianca Maria D’Amato, Marie Bos, Charlotte Eugène Guibeaud. 90’.

23:15 El Retiro

Sitges EspecialsTetsuo: The Bullet Man

Shinya Tsukamoto. Japó, 2009. Amb Erik Bos-sick, Akiko Monou, Shinya Tsukamoto. 79’.

01:00 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaParis by the Night of the Living Dead (curt)

Carlota (curt)

George A. Romero’s Survival of the Dead

George A. Romero. Canadà, 2009. Amb Alan Van Sprang, Kenneth Welsh. 90’.Dead Snow

Tommy Wirkola. Noruega, 2008. Amb Vegard Hoel, Stig Frode Henriksen. 91’.

01:00 El Retiro

Midnight X-tremeVampire Girl vs. Frankenstein Girl

Naoyuki Tomomatsu i Yoshihiro Nishimura. Japó, 2009. Amb Yukie Kawamura, Takumi Saitoh, Elly Otoguro. 85’.

Samurai Princess

Kengo Kaji. Japó, 2008. Amb: Aino Kishi, Dai Mizuno, Asuka Kataoka. 86’.Hard Revenge, Milly

Takanori Tsujimoto. Japó, 2008. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 45’.Hard Revenge, Milly: Bloody Battle

Takanori Tsujimoto. Japó, 2009. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 75’. 01:00 Prado

Sitges EspecialsBook of Blood

John Harrison. Regne Unit, 2009. Amb Jonas Armstrong, Sophie Ward, Clive Russel. 100’.Dread

Anthony DiBlasi. Regne Unit, 2009. Amb: Shaun Evans, Jackson Rathbone. 95’.Midnight X-treme The Human Centipede (First Sequence)

Tom Six. Regne Unit, Holanda, 2009. Amb Dieter Laser, Ashley C. Williams. 90’.

AVUI DIVENDRES 8

MARATÓ IMAGEN DEATH Retrospectiva: Daniel Chamorro.Curtmetratges: Certamen de Jóvenes Artistas de Castilla-La Mancha 2008. Alien, by Giger. Documental: Entresijos del verdadero crimen de Cuenca. Documental: Gritos De Terror (2008, David Garcia). Documental: La sonrisa del Lobo (2009, Javier Perea). Curtmetratges: Hecho en Castilla-La Mancha. Sorteig de digipaks. La raíz del mal (2008, Adrián Cardona)

BRIGADOON


PROGRAMACIÓDEMÀ - DISSABTE 10

09:45 El Retiro

Orient Express-Casa Asia20th Century Boys: Chapter 2

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 140’.

10:00 Prado

S.O. Noves visions - FiccióAngels with Dirty Wings

Roland Reber. Alemanya, 2009. 100’. 10:00 Tramuntana

Classes MagistralsTrobada amb els germans Pastor, directors

de “Carriers” (Infectados)

10:30 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaSolomon Kane

Michael J. Basset. França, Regne Unit, Repúbli-ca Txeca, 2009. Amb James Babson. 104’. 12:00 Prado

Els altres fantàsticsViva la muerte! Autopsie du Cinéma Fan-

tastique Espagnol

Yves Montmayeur. França, 2009. 55’.

12:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióLa Horde

Yannick Dahan i Benjamin Rocher. França, 2009. Amb Claude Perron, Jean-Pierre Martins. 97’.

12:30 Tramuntana

Classes MagistralsTrobada amb l’actor Paul Naschy:

Memòries de Naschy

12:45 El Retiro

Sitges Especials - Anima’t nensYona Yona Penguin

Rintaro. Japó, França, 2009. Veus: Rica Mat-sumoto, Ei Morisako. 88’.

13:30 Prado

S.O. Noves visions - FiccióSymbol

Hitoshi Matsumoto. Japó, 2009. Amb Hitoshi Matsumoto. 93’. 14:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióNot yet (curt)

Accidents Happen

Andrew Lancaster. Austràlia, Regne Unit, 2009. Amb Geena Davis, Harrison Gilbertson, Harry Cook. 92’.

14:30 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaDead Snow

Tommy Wirkola. Noruega, 2008. Amb Vegard Hoel, Stig Frode Henriksen. 91’.

15:30 Prado

Sitges EspecialsZombi 2

Lucio Fulci. Itàlia, 1979. Amb Tisa Farrow, Ian McCulloch, Richard Johnson. 91’.

16:30 Auditori

S.O. Fantàstic CompeticióLa Horde

Yannick Dahan i Benjamin Rocher. França, 2009. Amb Claude Perron, Jean-Pierre Mar-tins, Eric Ebouaney. 97’.

16:30 El Retiro

Orient Express-Casa Asia20th Century Boys: Chapter 2

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2009. Amb Etsuhi Toyokawa, Takako Tokiwa, Airi Taira. 140’. 17:30 Prado

Els altres fantàsticsLa casa sin fronteras

Pedro Olea. Espanya, 1972. Amb Geraldine Chaplin, Tony Isbert, Vicente Linfords. 91’.

18:30 Auditori

S.O. Fantàstic Panorama - British FocusDoghouse

Mike Loveday. Regne Unit, 2009. Amb: Danny Dyer, Noel Clarke, Stephen Graham. 89’.

19:15 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaParanormal Activity

Oren Peli. EUA, 2007. Amb: Micah Sloat, Katie Featherson, Mark Fredrichs. 96’. 19:30 Prado

Seven ChancesLes yeux sans visage

Georges Franju. França, Itàlia, 1959. Amb Edith Scob, Pierre Brasseur, Alida Valli. 88’.

20:30 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaSolomon Kane

Michael J. Basset. França, Regne Unit, Repú-blica Txeca, 2009. Amb James Babson, Laura Baranik, Geoff Bell. 104’.

21:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaGeorge A. Romero’s Survival of the Dead

George A. Romero. Canadà, 2009. Amb Alan Van Sprang, Kenneth Welsh, Kathleen Munroe. 90’.

21:15 Prado

S.O. Noves Visions - FiccióVan Diemen’s Land

Jonathan auf der Heide. Austràlia, 2009. Amb: Os-car Redding, Arthur Angel, Paul Ashcroft. 104’.

23:00 Auditori

S.O. Fantàstic PanoramaZombieland

Ruben Fleischer. EUA, 2009. Woody Harrel-son, Jesse Eisenberg, Emma Stone. 177’.

23:00 El Retiro

S.O. Fantàstic PanoramaCarriers (Infectados)

Àlex Pastor i David Pastor. EUA, 2009. Amb Chris Pine, Lou Taylor Pucci, Piper Perabo. 90’.

23:15 Prado

S.O. Noves Visions - DiscoveryColin

Marc Price. Regne Unit, 2008. Amb Alastair Kirton, Daisy Aitkens, Kate Alderman. 97’. 01:00 Auditori

S.O. Fantàstic Panorama - British FocusOld Number Seven (curt)

The Boy Who Wouldn’t Kill (curt)

Lesbos Invaders From Outerspace (curt)

Lesbian Vampire Killers

Phil Claydon. Regne Unit, 2008. Amb: James Corden, Mathhew Horne, Paul McGann. 86’.

Doghouse

Mike Loveday. Regne Unit, 2009. Amb: Danny Dyer, Noel Clarke, Stephen Graham. 89’.

01:00 El Retiro

Midnight X-treme Deadwalkers (curt)

Zombies and Cigarettes (curt)

Game of the Dead (curt)

The Revenant

Kerry Prior. EUA, 2009. Amb David Anders, Chris Wylde, Louise Griffiths. 118’.Wasting Away

Matthew Kohnen. EUA, 2007. Amb Matthew Davis, Juliana Robinson, Michael Terry. 96’.Zone of the Dead

Milan Konjevic, Milan Todorovic. Itàlia, Sèrbia, Espanya, 2009. Amb Ken Foree, Kristina Kle-be, Emilio Roso. 96’.

01:15 Prado

Midnight X-treme Vampire Girl vs. Frankenstein Girl

Naoyuki Tomomatsu i Yoshihiro Nishimura. Japó, 2009. Amb Yukie Kawamura, Takumi Saitoh, Elly Otoguro. 85’.Samurai Princess

Kengo Kaji. Japó, 2008. Amb: Aino Kishi, Dai Mizuno, Asuka Kataoka. 86’.Hard Revenge, Milly

Takanori Tsujimoto. Japó, 2008. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 45’.Hard Revenge, Milly: Bloody Battle

Takanori Tsujimoto. Japó, 2009. Amb Miki Mizu-no, Hiroshi Ohguchi, Tetsuya Nakamura. 75’.

Divendres 9 d’Octubre de 2009 · Número 8 · Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció...

Documents

Transcript of Divendres 9 d’Octubre de 2009 · Número 8 · Secció Orient Express-Casa Àsia / Secció...