4ª època núm 58 - desembre 2007

esquerra eixampleesquerra eixample

BUTLLETÍ DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

donem ladonem laBENVINGUDA A L’ANY BENVINGUDA A L’ANY

20082008

Les imatges de la Festa Major

Joguines no sexistes

Fòrum Social Català

DESEMBRE 20072

bústiaserveis

escriu-nos!Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí. Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. Bústia Avda. de Roma 139 baixos 08011 Barcelona

O bé per correu electrònic a: revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee@suport.org-Dones d’enllaç www.donesdenllac.org

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes, 491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8

SERVEIS SOCIALS-C.S.S Esquerra EixampleParís, 64-Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433

GENT GRAN-Espai de Gent GranRoselló, 78-Espai de Gent Gran M. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Mossos d’Esquadra 088Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT-CAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r-Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Benvolguts companys:

Acabo de rebre el vostre darrer butlletí.

I arran del comentari que feu sobre la renovació de càrrecs a la Junta us faig arribar les meves impressions.

Les circumstàncies de la vida i les decisions personals fan que s’hagin de fer canvis en els càrrecs de responsabilitat de les associacions. I considero que això és bo i necessari per aquestes. No cal dir que tant la Trini com en Jordi Ribó han estat pilars potents de l’Associació i que la seva feina perdurarà.

I també constato que, al costat de noves persones, la continuïtat s’assegura a traves d’en Cosme (l’incombustible), de la Sylviane, d’en Martí Gascón, de la Rosa Vidal (la nostra mestra), de la Mercè i segurament d’altres persones que no conec, però que hi són des de fa temps.

Per a mi això és molt important. Sense nova saba les entitats que depe-nen de la voluntarietat dels seus membres es van esllanguint. Per tant cal renovació amb continuïtat, perquè l’Associació té molts anys de vida i tothom que hi ha treballat hi ha aportat alguna cosa positiva perquè avui existeixi ben viva.

I si renovació amb continuïtat és positiva, el treball en equip, sense pro-tagonismes estèrils, és la peça fonamental perquè el treball a l’Associació sigui il·lusionant, menys feixuc i més efi caç.

Treball que, al meu parer, té dues vessants essencials: treballar per la solidaritat i la qualitat de vida dels veïns i veïnes del nostre barri i ser el “corcó” fi scalitzar i reivindicatiu de cara a les Administracions. Hem de ser la consciència crítica i responsable dels veïns davant els qui hem escollit i han de donar comptes del que fan, com ho fan i perquè ho fan.

Tot això us ho diu un ciutadà que ha nascut i viscut a l’Esquerra durant cin-quanta cinc anys, que ha aportat el seu granet de sorra a aquesta Associació i que continua exercint, en la mesura de les seves possibilitats, de ciutadà responsable a l’Associació de Veïns i Veïnes de la Sagrada Família.

No us desitjo bona sort ( la sort per la rifa), sinó il·lusió i voluntat de servei, treballant en equip. Ah! i bona Festa Major!

Barcelona, 27 de setembre de 2007

Jordi Ligüerre i Gil

DESEMBRE 20073

qui som Eixample.- Butlletí gratuït de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Di-recció: Sylviane Dahan. Maquetació: DeBarris, sccl. Col·laboracions: Maria Vila, Lluís Rabell, Cosme Saló, Irene Beltrán, Dones d’Enllaç, Núria Ensenyat i Pagès. Publicitat: Josep Gabriel i Trini Capdevila.Els anunciants es poden posar en contacte amb en Josep Gabriel a través de la mateixa adreça o al telèfon 934532879. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa res-ponsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí. Edita: Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Impressió: DeBarris. Dipòsit legal: B-33086-96

Avinguda de Roma, 139 baixos. Telèfon: 934532879

editorial

e-mail: revistaavvee@yahoo.es www.terra.es/personal/avvee

PARAULA I DECISIÓ PER A LA CIUTADANIA

El caos ferroviari provocat per les obres de l’AVE ha plantejat un munt de problemes indefugibles per a la ciutadania d’aquest país. I, concretament, ha revifat el debat sobre un tema que, aquests darrers temps, ha estat molt present en les preocupacions de la nos-tra Associació: el traçat de l’alta velocitat a través de l’Eixample. De cop i volta, “el nostre cas” apareix com una baula més en una llarga cadena de despropòsits per part de les administracions públiques i, sobretot, esdevé possible replantejar-lo amb renovada clare-dat.

Després de tot el que ha passat, gosaran la Gene-ralitat, el Ministeri de Foment o el propi Ajuntament de Barcelona seguir mirant el moviment veïnal que contesta el pas de l’AVE pel centre de la ciutat amb la barreja d’enuig arrogant i de condescendència a què ens tenen acostumats, com si fóssim una mena de primitiva tribu urbana, atemorida davant l’arribada de la “modernitat” que encarnaria aquest veloç “cavall de ferro”?

Motius de temença, la gestió d’aquest faraònic pro-jecte ens n’ha donat a dojo en tots els dominis. Pel que fa a l’execució de l’obra pròpiament dita, pensem en la multiplicació de les subcontractacions, amb el consegüent augment del treball precari i la sinistralitat laboral: la construcció de la línia de l’AVE a Catalunya ja ha costat tretze vides. Però estem parlant també de l’impacta mediambiental i urbanístic del traçat – que ho preguntin, si no, als veïns i veïnes de Sants -, dels errors en cascada, de les improvisacions, de les imprudències comeses per culpa de les pressures de determinades agendes polítiques... fi ns arribar a la pa-ràlisi indefi nida d’una part vital del serveis de Rodalies Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat, que afecta greument la vida de centenars de milers d’usuaris. Després de tot aquest desgavell – que en la majoria de països democràtics hagués comportat cessaments, dimissions i reconsideració del projecte per part dels governs concernits -, després de tot això, insistim, algú gosaria dir responsablement des de l’administració al

veïnat del carrer Provença o del carrer Mallorca: “Aneu a dormir tranquils mentre us fem un túnel a tocar de casa vostra, que esteu en bones mans”?

Però no es tracta només d’una raonable inquietud. Aquesta crisi obliga la societat civil catalana a in-tervenir activament en qüestions que l’afecten molt directament i que no pot seguir deixant en mans de les elits governants. Com pot ser que durant anys i panys no s’hagin fet les inversions necessàries per po-sar al dia la xarxa de rodalies? Per què s’ha prioritzat un tren destinat als desplaçaments d’una minoria per damunt del transport quotidià de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes? (Un transport ferroviari que caldria no només cuidar, sinó potenciar de valent com a servei públic de qualitat, si volem reduir la circulació de vehicles contaminants per carretera i aconseguir una àrea metropolitana sostenible). I fi ns i tot, per què entestar-se en l’alta velocitat – en declivi a tot Europa – quan hi ha alternatives que no requereixen aquesta desmesurada inversió – la línia de l’AVE ha absorbit la part del lleó de la despesa estatal en infraestructures a Catalunya -, ni aquesta complicació tècnica i que donarien un servei similar, com ara el sistema Talgo?

Però, pel que fa a l’afectació de Barcelona, les pre-guntes lancinants continuen. Per què hauria d’arribar l’AVE a Sants, amb totes les difi cultats que aquesta opció comporta i que les últimes setmanes han posat a bastament de relleu? I, si fi nalment hi arribés, per què caldria connectar la terminal Madrid-Barcelona amb l’estació de sortida Barcelona-París, a la Sagre-ra, mitjançant el mateix AVE, que necessàriament hauria d’anar a pas de tortuga a través de la ciutat? I per què triar el camí més costós – el traçat a través de l’Eixample representa quatre vegades la despesa de l’itinerari inicialment previst pel litoral – i el més arriscat, segons el parer de nombrosos i qualifi cats experts?

Moltes preguntes que s’amunteguen i que es podrien

DESEMBRE 20074

resumir en una sola: no fora potser el moment de de-cretar una moratòria sobre un projecte que produeix un trasbals tan gran en la nostra societat i que genera tants interrogants a tots els nivells? Ja fa temps que, en tant que AAVV de l’Esquerra de l’Eixample, i con-juntament amb altres associacions del Districte, venim demanant a l’Ajuntament de Barcelona que s’aturi el projecte en curs i que s’enceti un debat ciutadà real-ment participatiu en què es considerin les diferents propostes. Ara menys que mai, no acceptarem que “el tema estigui defi nitivament tancat”. No, senyors, la qüe-

stió roman tan oberta com els esvorancs de Bellvitge. De la mateixa manera que ha arribat l’hora d’encetar el debat general sobre el model de mobilitat i transport que necessitem a Catalunya i a la seva capital.

Si no volem que poderosos interessos privats i es-peculatius segueixin imposant la seva llei a costa dels nostres drets i necessitats vitals, no n’hi ha prou amb votar cada quatre anys. Cal que la ciutadania, des de plataformes i sindicats, des de moviments socials, veïnals i associatius, prengui la paraula i faci valer el seu dret de decidir. �

12/11/2007

La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha reclamat, el 23/10, que el Programa d’Acció Municipal (PAM) aposti per un habitatge pro-tegit, pels equipaments i per fer compatible l’oferta turística amb la qualitat de vida dels barcelonins i les barcelonines.

L’associació ha fet pervenir totes aquestes popostes a l’Alcalde de Barcelo-na, Senyor Jordi Hereu, i al primer tinent d’alcalde, Sr. Carles Martí, amb els quals ha mantingut una conversa a propòsit del PAM i del procés participatiu que el precedeix, procés en el decurs del qual la ciutadania pot enviar les seves propostes a l’Ajuntament per tal que siguin incorporades al document defi nitiu.

Entre les apostes de la FAVB destaquen “les polítiques d’habitatge que donin una resposta real a les necessitats i al compliment del Pla d’habitatge”, així

com un Pla d’equipaments “que reservi el 100% dels terrenys dedicats a aquesta fi nalitat”.Una altra de les reivindicacions de la FAVB és que Barcelona esdevingui una ciutat “que faci compati-

ble la vida quotidiana de les persones amb l’oferta turística”. També insta el Consistori perquè impulsi una ciutat “més compromesa amb la preservació del medi ambient i en què la ciutadania no estigui segrestada per les companyies que controlen els diferents monopolis energètics i de transport”. D’una altra banda, la FAVB ha sol·licitat més polítiques actives adreçades als col·lectius que pateixen risc d’exclusió social i que no es facin, per contra, “lleis repressives”. �

La vinyetaFerreres

DESEMBRE 20075ASSOCIACIÓ

Idiomes (diferents nivells) - Català - Castellà - Francès - Angles - Italià - AlemanyLectura, poesiaAutoestimaLaborsHistòria MedievalBoixetsPatchwordPintura sobre seda

Pintura oli i altres tècniques ModisteriaMúsica i solfeigFang i manualitatsBallIogaDibuixMassatgesViolí

CURS 2007-2008

BUSQUEM professors o

professores que

voluntàriament

vulguin col·laborar

amb l’Associació una

hora a la setmana,

per impartir classes

d’italià, anglès i/o

ioga.

I nous serveis: - quiromassatge, - refl exologia, - drenatge

Es prega als soci/es que encara no hagin pagat la quota del any 2007 passin pel secretariat

OBERTA LA INSCRIPCIÓ

Us informem que, en el decurs del passat mes d’Octubre, la Presidenta d’aquesta Associació, la senyora Consol Lacida, va presentar la seva dimissió del càrrec, sent substituïda en les seves funcions pel vicepresident, el senyor Josep Lluís Franco i Rabell, segons els vigents Estatuts de l’AVVEE.

DESEMBRE 20077PERSONES DISCAPACITADES

DES DE DALT D’UN CAVALL

Us volia fer una proposta: penseu com es veu el món des de dalt d’un cavall?

Si penseu en una persona dalt d’un cavall serà molt normal que us imagineu una pel·lícula de l’oest, o de cavallers i guerrers... i, si us agrada molt l’esport, unes carreres o, fi ns i tot, els Jocs Olímpics. Ara ho podríem mirar des de un altre punt de vista.

Fins ara, segurament no us heu adonat, estem pensant en persones fortes i actives físicament. Però hi ha persones que no poden ser tan fortes i actives degut als seus problemes sensorials, físics o psíquics. En aquest cas, us parlaré de paralítics cerebrals, que són els que conec millor.

Imagineu unes persones que no caminen o ho fan amb grans difi cultats i que, en molts casos, tenen grans problemes sensorials o de comunicació i, amb tot això, poden mantenir-se, d’una manera o una altra, dalt d’un cavall.

Com és natural, s’han d’adaptar les instal·lacions i s’ha de disposar de monitors especialitzats i cavalls molt tranquils, per això parlem d’equitació adaptada.

Veure això “en directe” és tota una experiència, per-què no sembla possible que es pugui fer, i que la per-sona i el cavall puguin arribar a compenetrar-se tant.

Evidentment, no es tracta sempre de guanyar carre-res ni campionats, encara que és un esport paralímpic i molta gent munta a nivell de competició, sinó de millorar les capacitats de cada persona. Hi ha persones que, per problemes d’equilibri, necessiten molta ajuda

o inclús han d’estar estirats dalt del cavall, i altres estan asseguts d’una manera més habitual.

Ja es veu que -és una activitat esportiva molt in-teressant, però els benefi cis que s’obtenen potser no són tan evidents.

És fàcil pensar en la relació que poden tenir la perso-na i el cavall, inclús en el cas que necessitessin d’una altra persona que els ajudi, però hi ha molt més: els moviments del cavall s’assemblen als de caminar, i això provoca una reacció a nivell muscular, i, a més, el cavall quan camina et va fent un massatge que és molt bo per l’esquena i relaxa molt. També, cal considerar que la temperatura corporal del cavall és més alta que la nostra, i provoca un augment de la capacitat de percepció tàctil (un dels nostre problemes principals és precisament la percepció).I, per acabar, un efecte emocional:poseu-vos en el lloc d’una persona que passa moltes hores del dia asseguda mirant d’ altres persones “ des de baix” i que, de tant en tant, pot arribar a veure el món “ des de dalt”. Imagineu les seves sensacions!

És una llàstima que, per molts problemes, sobretot econòmics (no és una activitat barata) no sigui més popular i a l’abast de tothom. Ara ja teniu una altra perspectiva a l’hora d’imaginar-vos com es veu el món des de dalt d’un cavall. Espero que us hagi resultat interessant.�

Irene Beltrán

DESEMBRE 20079DONES

EL PAPER DE LES DONES EN LA TRANSICIÓ

Primer de tot, donem les gràcies i la benvinguda a Mary Nash, que ha acceptat la nostra proposta de venir per parlar del paper de les dones dels nostres barris en una època difícil: la transició. Volem expressar la nostra gratitud a totes les dones que van lluitar durant aquests anys per millorar i dignifi car les nostres vides.

Durant aquests últims 30 anys moltes dones s’han mobi-litzat, han sortit de casa per guanyar espais de llibertat. Un d’aquests espais van ser les Vocalies de dones del moviment veïnal.

Dones nouvingudes com jo, o dones més joves, ho po-dem descobrir a partir del treball historiogràfi c de Mary Nash, gràcies al seu llibre “DONES en TRANSICIÓ”, dones en camí...

Aquest llibre va ser editat per l’Ajuntament amb ocasió de la Primera Mostra d’entitats de dones de la ciutat, aquest any 2007.

Aquest llibre té 9 capítols. Disposem d’alguns exemplars per les que no el tenen encara. Voldria destacar princi-palment el capítol 5, a la pàgina 114. S’hi parla de les aportacions preparades col·lectivament per les diferents vocalies de dones. Amb temes com: - participació de la dona a la vida ciutadana: la Dona als barris, Dona i família, Dona i educació, Dona i mit-jans de comunicació, Dona i política, Dona rural, Dona i sexualitat.

És un llibre molt agradable de fullejar gràcies a la riquesa de les seves il·lustracions i en particular a la pàgina 117

el cartell fet per la vo-calia de l’Esquerra de l’Eixample l’any 1977 i que ens fa refl exionar: avui en 2007... Hem avançat tant com ens pensàvem? Què ens queda per fer?

Tenim l’esperança que la dones d’avui, dels nostres barris, sabran continuar la feina co-mençada per defensar els drets adquirits, i per avançar cap a una veritable eman-cipació.

Sylviane Dahan “Dones d’Enllaç”

www.donesdenllac.org

Cada vegada, a efectes de consumisme, el Nadal comença més aviat i les que primer ens n’informen són les campanyes publicitàries re-ferents a les joguines per a les nenes i els nens. Un any més veiem com encara avui en dia les nenes són el rosa i els nens el blau, les nenes són la calma i els nens el ritme trepidant, les nenes juguen quietes i recollides, i als nens els agrada l’activitat,... El més greu però, és que encara no hem après que les joguines ofereixen un munt de possibilitats en el seu joc perquè les nines també serveixen per jugar a ser pares; els cotxes per a conèixer nous mons prescindint si ets conductor o conductora… �

Les joguines no són sexistes!!

Comença el Nadal

DESEMBRE 200710

Conferència de Josefi na Piquet

ACTIVITATS 2007

FOCS DE SANT JOAN

Les nostres companyes Maria i Montsé recullint la Flama del Canigó.

La festa dels focs de Sant Joan té una llarga tradició al nostre país.

Tots els pobles manifesten la seva identitat a través de símbols. El

pas de la fl ama del Canigó per la nostra ciutat va ser una expressió

d’allò que som i volem continuar essent.

Puntes de coixí

Visita a BTV

Visites a la Barcelona antiga

DESEMBRE 200711GENT GRAN

Ja tenim bona memòria?

Enguany se celebra l’any de la ciència. Aquest esde-veniment ha portat una mà de conferències relaciona-des amb el cervell. El títol: “Per què només recordem algunes coses” em va dirigir cap a la biblioteca Gran de Gràcia, on la psicòloga, Gemma Guillazo-Blanch, ens va passar una sèrie de diapositives, comentades amb relació a la memòria. Val a dir que la introducció va ser molt interessant, ja que ens va confi rmar que l’estrés produeix situacions en què la memòria falla. Aleshores, es produeixen situacions ben conegudes per tothom: no recordem què hem anat a buscar a la nevera; on hem posat les claus o d’altres oblits sem-blants; el nom d’una persona ... Coses que recordem al cap d’una estona, quan, generalment, hem tornat a fer el recorregut inicial, cosa que ens van recomanar si ens trobem en aquestes situacions. Podem respirar tranquils. Si tot això ens passa i en som conscients, és a dir, ens n’adonem, ho sabem del cert. Mentre ho detectem personalment, no és res patològic. La malaltia esdevé quan no en som conscients.

Els motius pels quals es produeixen les dites malalties que poden acabar en demències, a part de l’envelliment prematur o per l’edat cronològica, els especialistes tant els neuròlegs com els psiquiatres en saben ben poca cosa, ens va afi rmar la conferen-ciant. Per això, els especialistes recomanen dur una vida sana, tant pel que fa al cos com pel que fa a la ment. Per al primer, cal que es faci una alimentació equilibrada, exercici físic adequat a l’edat i que vingui de gust: caminar, ioga, natació, ballar..., perquè és molt important gaudir-ne, fem el que fem, cal passar-s’ho bé. Pel que fa a la ment, cal que practiquem activitats de les dites intel·lectuals: resoldre un encreuat, llegir el diari o llibres ja siguin novel·les històriques o de fi cció, la qüestió és ocupar-nos i parlar-ne. I un recurs que molts i moltes ja fem servir, les anotacions, ja que un cop hem escrit, ens en recordarem més; i a més a més, podem consultar la anotació escrita. També ens van recomanar cultivar les relacions familiars i les amistats, ja que rebre i donar afecte és molt positiu en la vida d’una persona; i tot això amanit amb bones dosis d’humor. La rialla franca ens ajudarà a tenir memòria, si més no, no ens farà mal. �

Maria Vila

EXPOSICIÓ

TREBALLS FETS PER LA GENT DE L’EIXAMPLE

Puntes de coixí

Seu del Districte de l’Eixample: Arago, 311 - planta baixa

del 17 de desembre al 6 de gener

de dilluns a divendres de 9,00 a 20.00 hores

EL 10 DE GENER a les 19h, en el lo-cal de l’associació

Esther Vivas, membre de la Xarxa de Con-sum Solidari

ens f a rà una xerrada sobre

E L C O N S U M RESPONSABLE

DESEMBRE 200712 FESTA MAJ

Han guanyat el pernil!

El sopar

Actuació de Gemma Ensesa

Escoltant el Pregó

llegint la llista de les dones mortes aquest any 2007

DESEMBRE 200713MAJOR 2007

Acte d’homenatge a les dones amb Big Mama

Esperant l’arròs...

DESEMBRE 200715

Volem convocar a totes les

organitzacions, entitats, moviments

socials... a participar en l’organització de

l’Assemblea de Moviments Socials que es

celebrarà durant el Fòrum Social Català a

fi nals de gener del 2008, a la Universitat

Central de Barcelona (Pça. Universitat).

És important que ens comencem a trobar

per defi nir quins temes volem tractar en

aquesta assemblea, què en volem treure,

cap a on volem anar, per què ens pot ser

útil.

CRIDA PER LA PREPARACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS durant el FSCat 2008

Què és l’Assemblea de Moviments Socials (AMS):

L’AMS es constitueix per la lliure participació dels moviments, organitzacions, col•lectius i enti-tats socials que havent desenvolupat els seus treballs en els seminaris i activitats en el marc del Fòrum Social Català volen proposar els seus acords sobre posicionaments i propostes d’acció a l’Assemblea.

L’AMS és autònoma en relació al Fòrum Social Català i es autoconvocada pels moviments socials que desitgin participar.

L’AMS no pretén representar més que els moviments socials que en ella participin. És per això que el document generat a l’AMS estarà signat per aquells moviments socials que així ho vulguin fer.

El funcionament de l’Assemblea és democràtic i la seva preparació té caràcter obert.

Quins objectius té l’Assemblea de Moviments Socials:

L’objectiu principal de l’Assemblea és afavorir la coordinació i el desenvolupament de sinergies positives entre els diversos moviments socials en la lluita contra el neoliberalisme.

Amb tal finalitat, i com ve sent tradicional en les Assemblees dels Moviments Socials que després dels diversos Fòrums Socials s’han desenvolupat fins a la data, aquesta treballa per:

- Recollir les lluites, estratègies, accions i mobilitzacions dels moviments socials catalans que vulguin participar-hi.

- Millorar la comunicació, articulació i el treball en xarxa dels moviments socials catalans.- Aconseguir unes dates clau d’acció per als moviments socials catalans, que afavoreixin la co-

ordinació dels moviments socials catalans i augmentin l’impacte de les seves mobilitzacions.

Finalment, l’Assemblea de Moviments Socials acorda els mitjans per a gestionar la difusió i im-plementació de l’Agenda.

L’AMS pretén recollir no només les propostes dels moviments socials que participin el dia 26 de gener a la reunió que hi tindrem a la fi del FSCat, sinó que es vol obrir un mecanisme per recollir totes les propostes que arreu del territori es generin i vulguin incorporar-les a l’AMS.

MOVIMENT SOCIAL

DESEMBRE 200717POESIA

Plantes oloroses

S’estimen i s’enllacenEn el meu petit jardí.No els fa porNi el sol ni la pluja ni el ventI si un cop d’aire les fa fi mbrarEs redrecen al moment.Tenen fondes les arrelsI mai iniciaran un camí.Una del Brasil va venirI molt subtilD’un to vermell es cobreix;L’altra de Persa, més discretaDe blanc es vesteix;Però a la nit,Sense veure’n el colorLa coneixes per l’olor.La Buguenvil·leaI el GessamíSón les plantes del meu petit jardí.

Núria Ensenyat i Pagèssòcia n. 441

(poesia dedicada a la meva germana Francesca)

DESEMBRE 200718 NADAL

Fira de Reis a la Gran ViaDel 21 de desembre al 6 de gener

La roba, els complements, l’artesania, els articles de

decoració i les joguines són els obsequis més comuns d’aquestes festes. Per això i amb l’objectiu d’oferir un toc d’originalitat als regals de Nadal i Reis, la Fira de la Gran Via opta també per agrupar, fins la nit del 5 de gener, 48 parades d’artesans adreçada a captar compradors interessats a fugir dels circuits comer-cials més convencionals. Aquests mestres artesans mostraran els productes que hauran elaborat als seus tallers amb un distintiu del Centre Català d’Artesania que garanteix la seva qualitat.

La Fira de Nadal i Reis aprofi ta les dates de màxima afl uència de compradors a les botigues de la ciutat per exhibir un producte variat i diferent del que es troba en qualsevol establiment. Trobareu des de joies fi ns a jo-guines de fusta fetes a mà, però també un ampli ventall de regals i d’objectes de decoració. Fer una passejada per aquest tram de la Gran Via, ple de música de Nadal i de llums de colors, pot ser una bona activitat lúdica que permet comprar els regals que es fan per aquestes festes a les persones estimades. Unes 300 parades, l’horari de les quals és de 10 a 22 h cada dia, romandran obertes la nit del dia 5 perquè es puguin comprar els regals d’última hora.

Gran Via (entre Rocafort i Muntaner)

Data: Del 21/12/2007 al 06/01/2008Horari de 10 a 22 hores

DESEMBRE 200719MEMÒRIA

“T’he conegut sempre igual”

Ara fa unes setmanes, el passat 17 de novembre, ens deixava un il·lustre – però sobretot entranyable – veí del nostre barri i membre d’aquesta Asso-ciació: Gregorio López Raimundo, his-tòric dirigent del moviment comunista a Catalunya.

D’origen aragonès, nascut a Tauste l’any 1914, i sastre de professió, López Raimundo va viure la guerra civil des de les fileres del recentment constituït Partit socialista unificat de Catalunya i, com a conseqüència de la desfeta de la República a mans del franquisme, va haver de patir anys d’exili a França i a diferents països d’Amèrica Llatina.

Però, sens dubte, els anys més fructí-fers de la seva destacada militància en la resistència a la dictadura, comencen amb el seu retorn clandestí l’any 1947, en un dels períodes més ombrívols de la repressió del règim contra qualsevol forma de dissidència – i molt especial-ment contra els diferents corrents del moviment obrer. En Gregorio fou detin-gut, torturat i empresonat l’any 1951, arran de la històrica vaga de tramvies de Barcelona. Una campanya interna-cional de solidaritat va impedir la seva condemna a mort i, finalment, fou ex-pulsat d’Espanya el 1954. No trigaria gaire a tornar com a màxim responsa-ble del PSUC en la clandestinitat. Des d’aleshores, la seva vida es confon amb l’ascens de la lluita per les llibertats democràtiques que acabaria soscavant els fonaments de la dictadura.

Després de la legalització del PCE i del PSUC, López Raimundo va ser elegit dos cops diputat per Barce-lona. Fidel al partit en què va militar tota la seva vida a través dels avatars i ruptures que ha conegut l’esquerra, ha mort com a membre del PSUC-Viu.

Seria va pretendre resumir en quatre ratlles una vida com aquesta. Que ens sigui permès, però, des de l’òptica del moviment veïnal, destacar algunes aportacions que ens semblen de plena actualitat i que, d’alguna manera, la gent com en Gregorio ha inscrit en l’ADN de l’associacionisme democràtic.

Primer, la defensa aferrissada de les llibertats i dels drets nacionals de Catalunya, indestriablement asso-ciada a la lluita pel progrés social que durant tants anys van dur sobre les seves espatlles el moviment obrer i el moviment veïnal.

Segon, el somni d’una societat oberta i integradora. La veu de López Raimundo va ser de les primeres a

cridar l’atenció sobre els nous moviments migratoris que estan transformant la fesomia d’aquest país, reclamant solidaritat amb els nouvinguts i nouvin-gudes i respecte dels seus drets com a fonament de cohesió social.

En tercer lloc, la fraternitat. Investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya o distingit amb la Medalla d’Or de la Generalitat, en Gregorio només va acceptar aquests reconeixements en nom dels homes i dones, anònims o menys cone-guts, que havien lluitat per la llibertat.

En una inspirada cançó a ell dedicada, Raimon va escriure: “T’he conegut sempre igual com ara, els cabells blancs, la bondat a la cara”. Per a tots aquells i aquelles que hem pogut fer un tros de camí al costat d’en Gregorio – a qui, efectivament, “hem conegut sempre igual” – ha estat tot un honor i un mestratge de fidelitat. Les noves fites de progrés per les quals seguim lluitant en aquests temps difícils seran deu-tores de la seva inestimable contribució.

Company Gregorio, fins a sempre!

Lluís Rabell

Gre

gorio L

ópez

Rai

mundo

DESEMBRE 200721ÈTICA

MÉS SOBRE ÈTICA

El nou llibre de Daniel Goleman “Inteligencia Social, la nueva ciencia de las relaciones humanas”, ens demostra coses com:

1 El nostre cervell està predisposat cap a la bondat: tenim unes “neurones mirall” que ens fan sentir els patiments de les altres persones. Ja un nadó plora quan sent plorar un altre nadó, però no plora quan sent el seu propi plor enregistrat.

2 Aquest “instint” també s’observa en tots els mamífers; en canvi no el tenen els rèptils ni les espècies anteriors en la escala de la evolució.

Es va entrenar 6 macacos per a que aconseguis-sin aliment estirant unes cadenes. A partir d’un moment, un nou macaco entra en joc, els altres el veuen, de tal manera que cada vegada que un dels 6 macacos estira la cadena, el nou macaco rep una descàrrega elèctrica. Doncs bé, quatre dels 6 macacos, en veure el seu sofriment, comencen a estirar una cadena que no provoca descàrrega però que proporciona menys menjar; un altre deixa d’estirar les cadenes durant cinc dies, i un altre durant dotze dies.

3 Però una cosa és l’instint, la genètica, i altra cosa l’educació, l’aprenentatge. “L’homo sapiens sapiens”, som l’animal que triga més anys en ser adult. Durant milers d’anys en que l’home va ser caçador i recol·lector, les vides de les persones eren molt semblants, s’ensenyava als nens d’una manera pareguda. Ara hi ha tanta diversitat de comportaments, tanta diversitat d’influències en els nens, que fa imprescindible que, al menys els pares, sàpiguen tractar bé els seus fills.

Hi han tres classes d’influències sobre els nens, que tindran conseqüències importants quan siguin adults:

3.1 Nens que no reben atenció dels seus pares; són els evasius, que seran un 25 % de les per-sones grans, segons un estudi fet als Estats Units: tenen dificultats en confiar en la parella o en compartir els seus sentiments, i tendeixen a reprimir les emocions.

3.2 Nens amb pares que passen ràpidament de la tendresa a la ira; són els nens insegurs, que seran un 20% dels adults: tendeixen a pensar que la seva parella no els estima, i són “adictes a l’amor”.

3.3 Nens que reben una atenció “empàtica” del pares (que s’han sentit compresos), que seran el 55% del adults: se sentiran emocionalment còmodes i captaran les emocions dels demés.

4 Fins i tot la salut física i l’estrès depenen molt de la “bondat” de la persona. Així, s’ha demostrat que les infermeres que es comporten millor amb els seus pacients, tenen més salut i menys estrès.

5 La gent que té relacions més conflictives té el doble de refredats que els demés, tant com els que li falta vitamina © o els que tenen insomnis. La gent que manté poques relacions socials té 4,2 vegades més refredats que els demés, quan hauria de ser al revés, ja que els refredats es contagien. I es que les relacions socials augmenten la nostra resistència immunològica.

6 La naturalesa humana tendeix a fomentar les relacions positives i no ens sentim predisposats cap a la hostilitat. Els moments positius i alegres desencadenen “el sentir com els altres”, encara que siguin uns desconeguts. La rialla, pot ser la distància més curta entre dos cervells.�

Cosme Salò