Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la ... · its relation with stoic philosophy...

of 56/56
97 Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, pàg. 97-152 DOI: 10.2436/20.3009.01.97 Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació Núm. 19 (gener-juny, 2012), pàg. 97-152 Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana ISSN: 1134-0258 e-ISSN: 2013-9632 Tema monogràfic Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la realitat Rousseau’s presence in Catalonia: between myth and reality Conrad Vilanou Torrano [email protected] Universitat de Barcelona (Espanya) Eulàlia Collelldemont Pujadas [email protected] Universitat de Vic (Espanya) Data de recepció de l’original: gener de 2012 Data d’acceptació: març de 2012 RESUM En aquest article s’ofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relació amb la filosofia estoica i la seva dependència respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca —atenint-se a la Professió de fe del vicari savoià— la dimensió religiosa i espiritual de la seva cosmovisió. Sobre la base d’aquests supòsits es revisa l’impacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crítiques que la seva pedagogia va merèixer dels ideòlegs del Noucentisme (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presència de la pedago- gia de Rousseau en el Moviment de Renovació Pedagògica, viscut durant les primeres dècades del segle xx a Catalunya, constitueix més un horitzó que no pas una realitat bastida sistemàticament i sòlidament.
  • date post

    21-Jun-2018
  • Category

    Documents

  • view

    212
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Presència de Rousseau a Catalunya: entre el mite i la ... · its relation with stoic philosophy...

  • 97Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    DOI: 10.2436/20.3009.01.97Educaci i Histria: Revista dHistria de lEducaciNm. 19 (gener-juny, 2012), pg. 97-152Societat dHistria de lEducaci dels Pasos de Llengua CatalanaISSN: 1134-0258e-ISSN: 2013-9632

    Tema monogrfic

    Presncia de Rousseau a Catalunya:entre el mite i la realitat

    Rousseaus presence in Catalonia:between myth and reality

    Conrad Vilanou [email protected]

    Universitat de Barcelona (Espanya)

    Eullia Collelldemont [email protected]

    Universitat de Vic (Espanya)

    Data de recepci de loriginal: gener de 2012Data dacceptaci: mar de 2012

    RESUM

    En aquest article sofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la sevarelaci amb la filosofia estoica i la seva dependncia respecte de les idees de Montaigne,alhora que es remarca atenint-se a la Professi de fe del vicari savoi la dimensireligiosa i espiritual de la seva cosmovisi. Sobre la base daquests supsits es revisalimpacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre devista les crtiques que la seva pedagogia va merixer dels idelegs del Noucentisme(Eugeni dOrs, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presncia de la pedago-gia de Rousseau en el Moviment de Renovaci Pedaggica, viscut durant les primeresdcades del segle xx a Catalunya, constitueix ms un horitz que no pas una realitatbastida sistemticament i slidament.

    Educacio i Historia 19 B Page 97 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    98 Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Paraules clau: Rousseau, Catalunya, estocisme, religi natural, Romanticisme,Noucentisme.

    ABSTRACT

    This paper offers an overview of Rousseaus thought, using as its starting pointits relation with stoic philosophy and dependence on Montaignes ideas, while atthe same time highlighting in the light of the Profession of faith of a Savoyardvicar, one of his most salient texts, as Rousseau himself said the religious andspiritual dimension of his world view. It should not be forgotten that Rousseau notonly turned away from the philosophy of the Enlightenment but also from thosewho maintained materialistic and atheistic theses, advocating instead a naturalreligion. Given these factors, it is not surprising that pedagogic naturalism foundfertile ground in Catalonia during the first years of the 20th century, as its adapta-tion facilitated the development of a spiritual philosophy that matched the viewsof many schoolteachers who conceived Nature as a living thing. Thus, its religiousundertones and quest for a natural life, without losing sight of the demand forausterity, held considerable appeal for the Catalan pedagogic renewal movement.Indeed, the Romantic tradition acted as a bridge that, through authors such asAlexander von Humboldt, enabled Rousseaus ideas to germinate in Catalonia.However, with the advent of Noucentism in Catalonia in the early 20th century,authors such as Eugenio dOrs published harsh criticisms of Rousseaus roman-ticism. Other thinkers, such as Joaqun Xirau who wrote within the historicalcontext of the Spanish Republic also moved away from Rousseaus ideas abouteducation. However, it is possible to postulate that Rousseaus ideas triumphedindirectly through Goethe the Romantic genius who came to be viewed as thechampion of Neoclassicism and Dewey, considering the concomitances betweennaturalism and pragmatism. The paper concludes that the presence of Rousseauspedagogics in the pedagogic renewal movement during the early decades of the20th century in Catalonia is more a horizon that was aspired towards than a sys-tematically and solidly built reality.

    Key words: Rousseau, Catalonia, stoicism, natural religion, Romanticism,Noucentism.

    Educacio i Historia 19 B Page 98 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    99Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    RESUMEN

    En este artculo se ofrece un perfil del pensamiento de Rousseau a partir de surelacin con la filosofa estoica y su dependencia respecto de las ideas de Montaig-ne, a la vez que se remarca a la vista de la Profesin de fe del vicario saboyano ladimensin religiosa y espiritual de su cosmovisin. Sobre la base de estos supuestos serevisa el impacto de las ideas de Rousseau en el romanticismo del siglo xix, sin perdervista las crticas que mereci su pedagoga por parte de los idelogos del Novecentis-mo (Eugenio dOrs, Joaqun Xirau). Finalmente, se concluye que la presencia de lapedagoga de Rousseau en el Movimiento de Renovacin Pedaggica, vivido durantelas primeras dcadas del siglo xx en Catalua, constituye ms un horizonte que unarealidad construida sistemtica y slidamente.

    Palabras clave: Rousseau, Catalua, estoicismo, religin natural, romanticismo,Novecentismo.

    Rousseau, una porta a la pedagogia contempornia

    Sha insinuat i no simplement a tall de provocaci que ha estat un errorconsiderar Rousseau (1712-1778) el pare de la pedagogia contempornia. Aques-ta indicaci va ser feta per Javier Pamparacuatro en un article en qu revisavales aportacions educatives del jansenisme de Port-Royal.1 Desprs duna acuradaanlisi, aquest autor es preguntava si no hauria estat ms oport per a la pedagogiaseguir el cam fressat per la lgica de Port-Royal que no pas les idees que Rousseauva exposar lany 1762 a lEmili. Sigui com sigui, el cert s que lEmili constitueixla seva obra de referncia, que ha comportat des duna perspectiva pedaggicauna ruptura radical i proftica semblant al trencament que va representar unxic ms tard la filosofia kantiana, que va bastir larquitectnica conceptual de lamodernitat a travs del desplegament de les tres crtiques. No perqu s, Kant que segons es diu tenia penjat el quadre de Rousseau a la seva casa de Knigsberg,lactual Kaliningrad va posar lhome al centre de la reflexi filosfica, desprsde preguntar-se qu podem conixer, qu hem de fer i qu podem esperar.

    1 Pamparacuatro Martn, Javier. Aspectes i innovacions pedaggics de Port-Royal: La logique oulart de penser i la Grammaire gnrale et raisonne, Temps dEducaci, nm. 35, 2008, pg. 139-168.

    Educacio i Historia 19 B Page 99 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    La lnia de pensament encetada per Descartes i Pascal, continuada pelsautors de Port-Royal, sense perdre de vista lantecedent de Comenius, i elcolof de Kant, hauria pogut significar probablement leix duna pedagogiaque assums els valors duna modernitat exempta de dissonncies darrel est-tica. I encara que Herbart deixeble de Kant, per b que es va allunyar delimperatiu categric i, precisament, de Rousseau hagi estat considerat elfundador de la pedagogia cientfica, aquest mrit ha estat atorgat majoritria-ment a lautor de lEmili, novella educativa que posava les bases del Roman-ticisme pedaggic i que inclou la Professi de fe del vicari savoi, un dels textosde ms relleu. I aix encara ms quan, segons reconeix a la carta que va dirigira larquebisbe de Pars, Christophe de Beaumont, en resposta a la condemnade lEmili, considerava aquesta professi el escrito mejor y ms til del sigloen que se ha publicado.2

    Paradoxalment, doncs, la pedagogia moderna concepte que es podriaidentificar amb cientfica troba les seves arrels en un plantejament literaride signe romntic que exalta el sentiment i la bondat natural de lsser humi que, sense forar gaire les coses, podem posar en connexi com va ferPire3 amb la filosofia estoica. Alhora, tamb es constata lopini daquellsque diuen que no es tracta duna cpia, ni duna inspiraci, sin duna puracoincidncia. Aqu Rousseau qui escriu s Franois Vial viene tambindespus de Rabelais y Montaigne, despus de Port-Royal, despus de otrostodava. Pero aqu tambin Rousseau sabe ser original; ms que imitar a Mon-taigne y a sus predecesores, coincide con ellos. 4

    Ats que, com veurem, sembla obvi que en lideari de Rousseau es veuenles empremtes de Montaigne, que no noms va criticar els vicis duna educacipedant i llibresca, sin que tamb va pregonar, a lapartat dedicat a leducaci delsfills, la convenincia daprendre del mn de la vida. La postrit de Montaigneva escriure Jean Chateau cest seulement au xviii sicle quelle commencera se montrer dans les Encyclopdistes, dans Rousseau, dans Voltaire.5 En aquestpunt, conv apuntar que la tesi sobre el rerefons estoic de Rousseau ha estat cor-roborada per altres autors. Aix, la professora Mara Jos Fernndez ha insistit en

    2 Rousseau, Jean-Jacques. Profesin de fe del vicario saboyano y otros escritos complementarios.[Introducci, traducci i notes dAntonio Pintor-Ramos]. Madrid: Trotta, 2007, pg. 176.

    3 Pire, George. Stocisme et pdagogie. De Znon Marc-Aurle, de Senque a Montaigne et Rousseau.[Prefaci dHenri-Irne Marrou]. Lige-Paris: Dessain-Vrin, 1958.

    4 Vial, Franois. La doctrina educativa de J. J. Rousseau. Barcelona: Editorial Labor, 1931, pg. 143.5 Chateau, Jean. Montaigne, psychologue et pdagogue. Paris: J. Vrin, 1971, pg. 274.

    Educacio i Historia 19 B Page 100 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    la dimensi estoica de la vida i del pensament de Rousseau. A ms, afegeix quebona part de les intucions de Rousseau ja es troben si ms no en embri enSneca, Plutarc i Montaigne. De manera, doncs, que diversos aspectes de la filo-sofia de Rousseau innocncia primignia de lhome, el paper corruptor de lavida social, el gust per la solitud, la defensa duna vida frugal, etc. corresponena una lnia de pensament estoica que xoca al segle xviii amb lhedonismeque presidia la vida ociosa i luxosa dels salons del Pars de lpoca rococ.6 Abanda daquesta referncia, tamb conv esmentar el llibre del professor Belen-guer Calpe, que en una excellent radiografia del naturalisme pedaggic haposat de manifest els vincles que Rousseau mant amb lhumanisme francs, enespecial amb Montaigne, per sense oblidar Rabelais.7 A aix shi pot afegir eltracte que Rousseau, des de ben aviat, va mantenir amb els clssics, que es vanconvertir en puntuals de la seva bastida intellectual, pedaggica (Emili) i poltica(El contracte social), apareguts ambds lany 1762. Ocupat sempre amb Roma iAtenes, vivint, per dir-ho aix, amb llurs grans homes, nascut jo mateix ciutadduna repblica, i fill dun pare lamor a la ptria del qual era la passi ms forta,minflamava amb el seu exemple; em creia grec o rom....8 I entre els clssics, undels corrents filosfics ms destacats va ser sens dubte lestocisme.

    Montaigne i el deixant de lestocisme

    Dentrada apuntem, doncs, que en destacar lempremta estoica en Rous-seau, sha vinculat el seu pensament amb Montaigne, fins al punt que shaarribat a veure un precedent de la idea del bon salvatge en el text Dels can-bals que el senyor de la Muntanya va incloure en els Assaigs (i, 31). Tampocno podem negligir els escrits que en aquest mateix primer llibre aborden laqesti educativa, en concret el Pedantisme (i, 25) pedant era un termeque satribua, llavors, als mestres i De leducaci dels infants, dedicat aDiana de Foix (i, 26), per tal dorientar leducaci del seu fill.9

    6 Villaverde, Mara Jos. Rousseau y el pensamiento de las luces. Madrid: Tecnos, 1997. En aquestllibre llegim: Rousseau trata de imitar el ejemplo estoico. Desde sus primeros escritos, Jean-Jacques sedeclara pblicamente seguidor del estoicismo, permaneciendo fiel a las enseanzas estoicas hasta el finalde su vida (pg. 80).

    7 Belenguer Calpe, Enrique. El naturalismo pedaggico. Madrid: Sntesis, 2004.8 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions. Barcelona: Edicions 62, 1985, pg. 20.9 Hi ha una monografia sobre aquest darrer escrit: Llins, Joan Llus. Educaci, filosofia i escriptura en

    Montaigne. Un comentari a De leducaci dels infants. Palma: Universitat Illes Balears, 2001.

    Educacio i Historia 19 B Page 101 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Desprs de llegir aquests escrits, fa la impressi que a Montaigne (1533-1592) li interessava ms un cap ben fet que no pas curull dinformacions, atsque al seu parer saber de memria no implica necessriament saber unacosa. Tamb recomana que linfant faci exercici fsic des de ben menut, perendurir el cos i lnima, segons feien antigament els atletes, amb la qual cosasanticipa a les idees sobre leducaci fsica de Rousseau, que s un veritablepioner daquesta disciplina.10 s ms que probable que Rousseau es preocupstan insistentment de leducaci fsica per haver nascut en un part complicat,que el va deixar mig moribund i que va comportar la mort de la seva mare. ALes Confessions escriu: vaig nixer feble i malalt; vaig costar la vida a ma mare,i el meu naixement va ser la primera de les meves desgrcies.11 Aquestes difi-cultats van generar que Rousseau pats des de la infantesa, per un defecte deconformaci de la bufeta, una retenci dorina gaireb constant que els metgesno van saber guarir.12

    Al seu torn, Montaigne insisteix que els infants han devitar els ambientsmundans, aix com lorgull i lenveja. Per contra, les virtuts ms preuades snel silenci i la modstia, alhora que considera que el mn constitueix el millorllibre per aprendre. Igualment, rebutja els cstigs severs i, sota la influnciaespartana i sense bandejar el deixant estoic, vol promoure un estil de vidafrugal i auster en qu linfant estigui preparat per afrontar les inclemnciesmeteorolgiques (sol, fred, calor, etc.) i les adversitats de la vida. Dalgunamanera, lideal de savi de Montaigne les petges del qual tamb trobem enRousseau recorda els plantejaments de lestocisme i, amb aquests, els con-sells dEpicur a la carta a Meneceu.

    Des de lptica ideolgica, podem assenyalar que les fonts del pensamentde Rousseau sn diverses, per b que shi detecta una petja estoica importantque es combina aix s amb altres influncies, com les que provenen deMontaigne, que, en la seva condici dhumanista, va sintetitzar el saber delantiguitat. Aix, per exemple, el Senyor de la Muntanya va fornir un ideal

    10 Com argumentarem ms endavant, Rousseau es disputa aquest honor amb Jacques Ballexserd,metge ginebr que entr en controvrsia amb ell. Burgener, Louis. Lducation corporelle selon Rousseauet Pestalozzi. Paris: Librairie Philosophique J. Vrin, 1973. En aquest llibre lautor destacava la singularitatque lescola psicopedaggica de Ginebra (Ferrire, Claparde, etc.) no havia desenvolupat una interpretacifuncional de leducaci fsica. En aquesta direcci, afegia el segent: Nous invitons les chercheurs, historienset pdagogues examiner de prs la influence de Rousseau sur les systmes dducation corporelle, cars cestudes pourraient apporter des lumires et des prcisions inattendues dans les des domaines (pg. 43-44).

    11 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 18.12 Ibdem, pg. 289.

    Educacio i Historia 19 B Page 102 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    de saviesa que recorda els models que propugnaven els estoics i els epicuris,que no es poden identificar amb els hedonistes i materialistes, que al capi a la fi sn els grans enemics de Rousseau. Els primers els hedonistesperqu no porten una vida austera, i els segons els materialistes, en especial,el bar de Holbach, del qual no guardava una bona opini, perqu neguenlexistncia de Du. De tot aix en prov que Rousseau que com Descar-tes va sotmetre el seu interior a un examen sever opts per una vida querecorda la dels savis estoics: la renncia sincera al mn i el gust per la solitud.13

    Mirades les coses des de langle de la pedagogia, no podem silenciar queMontaigne va ser sotms, pel seu pare, a un veritable experiment pedaggic,segons es desprn de la biografia que Stefan Zweig va elaborar poc abans delseu sucidi ens referim als anys 1941 i 1942: Zweig va dibuixar un mag-nfic perfil de Montaigne, on va remarcar la manera com va ser educat pel seupare, que durant tres anys va posar-lo sota la cura duns llenyataires que el vanfer crixer duna manera senzilla i austera, per passar tot seguit a mans dunpreceptor que noms li parlava en llat. A mediados del siglo xvi, doscientoscincuenta aos antes de Jean-Jacques Rousseau y tres siglos antes de Pestalozzi,en un castillo retirado de la Gascua, el nieto de unos comerciantes de pes-cado, y antao soldado, proyecta la educacin de su hijo como una cuestinperfectamente estudiada.14

    No s cap suposici arriscada pensar que Rousseau en el moment des-criure lEmili va tenir present aquest experiment o assaig pedaggic. Curio-sament, moltes de les tesis educatives de Montaigne que es va manifestar encontra de lensenyament llibresc, escolstic i memorstic tamb sn defen-sades per Rousseau. A los trece aos, la educacin del muchacho ineducableconcluy oficialmente, y a partir de entonces y a lo largo de toda su vida Mon-taigne ser a la vez su propio maestro y alumno.15

    Cenyint-nos al possible parallelisme entre les vides de Montaigne i Rous-seau, sorgeix ms duna sintonia i similitud. Anem a pams. En primer lloc,ve a tomb reportar que Montaigne, a trenta-set anys (1570), es va tancar a latorre del seu castell a fi devitar el brogit de la vida quotidiana i trobar tranquil-litat per al seu treball intellectual. All, entre 1570 i 1580, moment en qu varetornar a la vida pblica, Michel Eyquem el nostre Montaigne va redac-

    13 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari. Barcelona: Proa, 1996, pg. 52.14 Zweig, Stefan. Montaigne, El legado de Europa. Barcelona: Acantilado, 2003, pg. 26.15 Ibdem, pg. 35.

    Educacio i Historia 19 B Page 103 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    tar la primera versi dels Assaigs. No sorprn, per tant, que Rousseau segusels seus passos, per b que el seu trencament que es va produir a quarantaanys va ser molt ms radical. Si fins en aquella edat havia desitjat honors itriomfs, llavors es va adonar que aquell estil de vida no el satisfeia. La impor-tncia daquest fet va ser tan significativa, que Rousseau ens ha deixat duesdescripcions la primera a Les Confessions, la segona, a Els somieigs del passejantsolitari daquest esdeveniment que va comportar un canvi en la seva vida.

    Vaig encetar la reforma pel vestit; vaig abandonar els daurats i les mitgesblanques, vaig adoptar una perruca rodona, vaig deixar lespasa, em vaigvendre el rellotge, bo i dient-me amb una alegria increble: Grcies a Duque mai ms no haur de menester saber quina hora s.16

    Daltra banda, a Els somieigs del passejant solitari ho explica de la manerasegent:

    Vaig abandonar el mn i les seves pompes, vaig renunciar a tot ornament,fora lespasa, fora el rellotge, fora les mitges blanques. Les dauradures, elspentinats, una perruca ben senzilla, un bon vestit de drap gruixut i, millorque tot aix, vaig desarrelar del meu cor les cupiditats i les cobejances quefan valer molt tot el que jo abandonava. Vaig renunciar a la plaa que ocu-pava aleshores, per a la qual jo no era de cap manera idoni, i em vaig posara copiar msica a tant la pgina, ocupaci per a la qual sempre havia tingutun gust decidit.17

    A la llum del que comentem, Montaigne i Rousseau coincideixen a reclamarla independncia personal per poder portar una vida solitria i autosuficient,ats que no sha daspirar a ser un saberut gramtic, expert en les batalles de lalgica sillogstica de lescolstica decadent. De la mateixa manera que Descar-tes va criticar la pedagogia jesutica, Montaigne no va guardar un bon recorddel seu pas pel collegi de Guiena, on va romandre durant un perode de setanys, desprs de les dues primeres proves confinament amb els llenyataires ieducaci domstica en llat de lexperiment pedaggic al qual va ser sotms.

    16 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 291.17 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 50-51.

    Educacio i Historia 19 B Page 104 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Quelcom similar va succeir amb Rousseau, que va aprendre daqu i dalli que va condemnar repetidament leducaci collegial i acadmica i, perextensi, la cultura escolar i llibresca. Si Voltaire va ser alumne dels jesutes,Rousseau va ser un autodidacte que va estudiar sense un pla sistemtic deformaci. Ja en els seus primers anys a Ginebra la lectura va ser gaireb la sevanica diversi, fins al punt de freqentar una botiguera:18 La Tribu, famosallogadora de llibres, men proporcionava de tota mena. Bons i dolents, totspassaven; ja no triava gens: ho llegia tot amb la mateixa avidesa.19 A les pri-meres pgines del llibre cinqu de Les Confessions, desprs de qualificar la sevaeducaci de barrejada i sense continutat, el ginebr corrobora la seva condicidautodidacte. Ell que sempre reclamava arguments sentimentals i no geom-trics, ens explica que comprava llibres daritmtica i en vaig aprendre molta,car la vaig aprendre sol.20 Pel que sembla, va gaudir daquest aprenentatgesolitari que tamb va seguir en altres matries, com ara la pintura, la botnicai la msica. Parlo de la msica. Suposo que dec haver nascut per a aquest art,ats que vaig comenar a estimar-lo a la meva infantesa i que s lnic que heestimat amb constncia sempre.21 Per aquesta via, dedicar-se a moltes cosessense cap pla ordenat tot i el suport dalgunes persones que es van interessarpel seu dest, va reunir un important cabal dinformacions i erudici que mstard va invalidar i desacreditar per un altre. Per aix, molt probablement, a lacarta a larquebisbe de Pars, apareguda lany 1763, per defensar-se de la con-demna de lEmili, va escriure el segent: Busqu la verdad en los libros; allno encontr ms que el engao y el error. Consult a los autores; no encontrotra cosa que charlatanes que convierten en un juego el engaar a los hom-bres, sin otra ley que la de su inters [...].22

    Tampoc no volem passar per alt que Rousseau coincideix amb Montaig-ne a lhora de reclamar una educaci natural, que rebutja lerudici llibres-ca. No podem oblidar que lautor dels Assaigs empra lexpressi occitana delletraferits (letro-ferits) per tal de censurar aquells joves que, familiaritzatsamb el llat i el grec, parlen de tot sense senderi, un sentit com que sfa observem en lactuaci de qualsevol pags o sabater. Veritablement, la

    18 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 23.19 Ibdem, pg. 42.20 Ibdem, pg. 147.21 Ibdem, pg. 148.22 Rousseau, Jean-Jacques. Carta al Arzobispo de Pars, Profesin de fe del vicario saboyano y otros

    escritos complementarios, op. cit., pg. 182.

    Educacio i Historia 19 B Page 105 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    senzillesa de la vida constitueix un nexe entre Montaigne i Rousseau, perb que si el Senyor de la Muntanya escriu els Assaigs per als altres, el ginebrelabora els seus Somieigs per a ell mateix. Faig la mateixa empresa queMontaigne, per amb una meta totalment contrria a la dell; perqu ell noescrivia els seus assaigs sin per als altres, i jo no escric els meus somieigssin per a mi. 23

    Cal fer notar que les referncies pedaggiques de Montaigne afloren en elsescrits de Rousseau de primera hora. Aix, per exemple, al Discurs sobre lescincies i les arts (1750), Rousseau es feia ress de les opinions educatives deMontaigne tal com apareixen als Assaigs (I, 25):

    Mestimaria ms, deia un savi, que el meu alumne hagus passat el tempsjugant a pilota, si ms no tindria el cos ms trempat. S que cal tenir ocu-pada la mainada, i que loci li s el perill ms a considerar. Qu cal, doncs,que aprenguin els infants? Vet aqu una bona pregunta! Que aprenguin elque han de fer quan siguin homes, i no el que han doblidar.24

    La cosa, emper, no acaba aqu, perqu els arguments de Rousseau tambes dirigeixen contra les institucions cientfiques i docents.

    No se debe instruir a los hombres a medias. Si deben permanecer en elerror, por qu no los dejis en la ignorancia? Para qu tantas escuelas yuniversidades si no se les ensea nada de lo que les interesa saber? Cul es,entonces, el objetivo de vuestros colegios, de vuestras academias, de tantasfundaciones doctas? Acaso engaar al pblico, alterar su razn e impedirlaacercarse a la verdad? Profesores de mentiras, fings instruirlo con el fin deabusar de l, y del mismo modo que los bandidos que colocan linternas enlos escollos, lo instrus para perderlo.25

    23 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 26.24 Rousseau, Jean-Jacques. Discurs sobre les cincies i les arts, Discursos. Professi de fe. Barcelona:

    Editorial Laia, 1983, pg. 55. [Ats que aquesta va ser la primera edici en catal de la Professi de fe delvicari savoi, les citacionss daquest passatge reprodudes en aquest article corresponen a aquesta versi. Laresta de referncies de lEmili es fan a partir de ledici publicada per leditorial Eumo lany 1985, dins lacollecci dels Textos Pedaggics].

    25 Rousseau, Jean-Jacques. Carta al Arzobispo de Pars, Profesin de fe del vicario saboyano y otrosescritos complementarios, op. cit., pg. 183.

    Educacio i Historia 19 B Page 106 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Ben mirat, aquesta qesti qu cal que aprenguin els homes constituiruna espcie de leitmotiv en la trajectria intellectual de Rousseau, com a mnimentre 1750 quan es planteja obertament la pregunta i la resposta novelladaque hi va donar lany 1762 a lEmili. No creiem que sigui forassenyat pensarque les idees educatives que Montaigne va exposar en diferents captols dels seusAssaigs, sense una articulaci a manera de tractat, van ser sistematitzades a travsduna narraci literria un rcit o roman pdagogique que, a banda dexal-tar el mite de lhome natural, t el mrit dordenar evolutivament s a dir,progressivament les fases o etapes del desenvolupament psicopedaggic delsinfants, de conformitat amb els postulats duna educaci natural que sestn desdel naixement fins a la joventut i que no persegueix acumular coneixements sinpreparar lalumne per tal que estigui en condicions daprendre.

    Doncs b, aquesta presncia de Montaigne en lunivers de Rousseau, jun-tament amb les citacions de Sneca i Plutarc, posa de manifest que els autorsestoics apareixen sovint en les obres del nostre autor. Si Montaigne fa unadefensa de Sneca i Plutarc, presentats com a models de saviesa (Assaigs, ii,32), Rousseau reconeix a Les Confessions que des de primera hora va llegir Plu-tarc, que va esdevenir la meva lectura favorita, per afegir tot seguit que elplaer que sentia rellegint-lo sense aturall em va guarir una mica de les novel-les.26 Aquesta preferncia per Plutarc queda recollida tamb a Els somieigsdel passejant solitari, on assenyala que entre el petit nombre de llibres que devegades encara llegeixo, Plutarc s qui em lliga ms i ms profit em fa. Fou lameva primera lectura quan era un infant i ser la darrera en la meva vellesa; sgaireb lnic autor que mai no he llegit sense treuren algun fruit. 27

    Tot seguit, i a tall de simple illustraci, reprodum alguns fragments delEmili que al nostre parer confirmen aquest rerefons estoic del pensa-ment rousseauni. Al llibre segon llegim: La felicitat de lhome en aquestmn no s ms que un estat negatiu; se lha de mesurar en funci de la menorquantitat de mals que sofreix.28 Ms endavant, trobem el segent comentariamb trets inequvocament estoics:

    El que no admet excepcions s la subjecci de lhome al dolor, als malsde lespcie, als accidents, als perills de la vida, en definitiva, a la mort;com ms sel familiaritzi amb totes aquestes idees, ms sel preservar de

    26 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 20.27 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 67.28 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci. Vic: Eumo, 1985, pg. 68.

    Educacio i Historia 19 B Page 107 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    la importuna sensibilitat que afegeix al mal la impacincia de suportar-lo;com ms sel prepari per als sofriments que el poden esperar, ms se li estal-viar, com hauria dit Montaigne, la picada de la novetat, i ms tamb se lifar lnima invulnerable i dura; el seu cos ser la cuirassa que esmussartots els trets que el podrien ferir al viu.29

    En aquest darrer text que hem reprodut es palesa no noms lascendnciaestoica de Rousseau, sin la sempiterna presncia de Montaigne en el seu uni-vers mental. Quan escriu si ms no en aquest ltim pargraf Rousseauaventura el que el Senyor de la Muntanya hauria dit, la qual cosa confirmaque Montaigne va ser una mena de germ gran que a manera de mestrepensador va contribuir decididament a donar forma al pensament del gine-br. Aix establert, es fa difcil negar lempremta estoica que aflora en diversospassatges de lEmili, en qu es reclama una educaci parca i frugal per endurirleducand a fi de preparar-lo per fer front a la contrarietat i al sofriment. Elpatiment s la primera cosa que sha daprendre, i la que ms necessitat tindrde saber.30

    I aquest postulat, talment com si es tracts dun clcul epicuri, ens obligaa portar una vida sbria que confereixi fortalesa, per tal devitar caure en elparany de les necessitats ftils, s a dir, daquelles que no sn naturals ni neces-sries. Ens trobem, per tant, davant duna argumentaci que justifica que homsegueixi els principis de leducaci negativa, sobretot durant la primera etapade leducaci: La primera educaci ha dsser, doncs, purament negativa.Consisteix, no pas a ensenyar la virtut ni la veritat, sin a preservar el cor delvici i lesperit de lerror.31 Noms si ens mantenim propers a lestat origina-ri de naturalesa, podem portar una vida natural i senzilla, que ser la millorgarantia per fer front a linfortuni i, sobretot, al vici i a lerror.

    Altrament, la llei natural que guia la conscincia de linfant es pot entendrecom un reflex del Logos estoic, dorigen gnstic, que governa el macrocosmos.En conseqncia, la conscincia s la responsable de guiar el microcosmoshum, tot establint-se una concordana entre ambds mons: el cosmos dirigitpel Logos i lhome condut per la conscincia. Com s ben sabut, el mtode queha de seguir lEmili linfant orfe que viu al marge de la hipocresia i de les

    29 Ibdem, pg. 143.30 Ibdem, pg. 64.31 Ibdem, pg. 87.

    Educacio i Historia 19 B Page 108 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    conspiracions de la cort que va patir Rousseau difereix dels plantejamentscartesians, que advoquen per un coneixement clar i distint, ats que la verita-ble filosofia rau en el cor de lhome. En resposta al mtode cartesi, la gnesidel qual apareix al Discurs del mtode (1637), encara que la seva especificacical cercar-la a les Regles per a la direcci de lesperit (redactades el 1628, perpublicades pstumament el 1701), Rousseau va escriure a la Professi de fe delvicari savoi, que va inserir al llibre quart de lEmili, el segent, dacord ambun naturalisme que discrepava dels esquemes racionalistes de la modernitat:Bo i seguint sempre el meu mtode no extrec aquestes regles dels principisduna alta filosofia, sin que les trobo al fons del meu cor escrites per la naturaen carcters inesborrables. 32

    Resulta aix que Rousseau enceta una altra navegaci de la modernitat, o,si es vol, formula un contrapunt a la modernitat que havia sorgit del triomfde la nova cincia (Descartes, Galileu, Newton), que destacava el paper deles matemtiques per llegir (more geometrico) el mn fsic. El nostre pedagogescriu:

    Descartes amb daus formava el cel i la terra; per no pot donar la prime-ra brandada a aquests daus; ni posar en joc la seva fora centrfuga senselajuda dun moviment de rotaci. Newton ha trobat la llei datracci; peraviat latracci sola reduiria lunivers a una massa immbil... Que Descar-tes ens digui quina llei fsica ha fet voltar els seus remolins; que Newtonens ensenyi la m que llen els planetes per la tangent de llurs rbites.33

    Sobre aquestes bases, el vicari savoi va fixar els primers articles de fe: hiha una voluntat que mou lUnivers i anima la natura, en la qual es descobreixuna intelligncia que podem identificar amb el Logos, ents com una voluntatpoderosa i svia que, a ms, ens interpella. Segons aquest pressupsit, homsha referit com ha fet el professor Pintor-Ramos al racionalisme religisde Rousseau, on es combinen els arguments racionals darrel estoica amb unareligiositat sentimental que gira al voltant de la conscincia. Ara b, ens tro-bem davant dun plantejament en qu el sentiment simposa a la ra, fins alpunt que Rousseau segueix abans la conscincia que les llums de la ra.

    32 Rousseau, Jean-Jacques. Professi de fe, Discursos. Professi de fe, op. cit., pg. 238.33 Ibdem, pg. 216-217.

    Educacio i Historia 19 B Page 109 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    En realitat, es pot copsar lordre del mn i de les coses perqu existeixa linterior de lhome la veu de la conscincia: Hi ha, doncs, al fons deles nimes un principi innat de justcia i de virtut, des del qual, malgrat lesnostres prpies mximes, jutgem les nostres accions i les daltri com a bones odolentes, i s a aquest principi que dono el nom de conscincia. 34 Una micams endavant, deixa constncia expressa del relleu que assoleix la conscincia:Conscincia, conscincia, instint div, veu immortal celest; guia segura dunsser ignorant i limitat, per intelligent i lliure; jutge infallible del b i delmal, que converteix lhome semblant a Du!. 35

    En conseqncia, no s gens casual que el discurs pedaggic rousseaunisintonitzi amb una concepci biolgica i naturalista que insereix lhome dinsde la natura. Endems, el biocentrisme que postula Rousseau senfronta a lavisi mecnica, que tamb van criticar Hegel, Hlderlin i Schelling a El msantic programa de sistema de lidealisme alemany (1796). Ara b, mentre elsredactors daquell breu text recuperat per Franz Rosenzweig lany 1917destacaven el paper unificador de la bellesa, present tamb a la naturalesa,per no noms, Rousseau insisteix en la importncia de la natura com a formaunificadora. Ben mirat, segons aix, lhome no pot dominar la natura, sinque ha desforar-se per escoltar la seva veu, perqu qui segueix la natura nosesgarriar mai, s a dir, no errar el cam escollit. En ltima instncia, i ensintonia amb els principis de lesttica estoica, no hi ha millors espectacles queels de la naturalesa: Vegeu lespectacle de la natura, escolteu la veu interior.36

    Finalment, i per cloure aquest apartat, que pretn fer ressaltar lascendn-cia estoica del pensament de Rousseau i lempremta de Montaigne, reprodumel darrer fragment del segon passeig, en qu, desprs desmentar sant Agust,Rousseau deixa constncia de la seva resignaci, que fa dependre de Du, totestablint un pont entre lestocisme i la religi, desprs de donar compte i rade les seves peripcies en ser atacat pels nombrosos enemics i detractors quefeien crrer el rumor que havia mort:

    La meva resignaci ve duna deu menys desinteressada, s veritat, per nomenys pura i ms digna al meu parer de lsser perfecte que adoro. Du sjust; vol que jo pateixi; i ell sap que jo sc innocent. Vet aqu el motiu de lameva confiana; el meu cor i la meva ra em criden que ella no menganya-

    34 Ibdem, pg. 242.35 Ibdem, pg. 245.36 Ibdem, pg. 253.

    Educacio i Historia 19 B Page 110 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    111Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    r. Deixem, doncs, que els homes i el dest facin; aprenguem, doncs, a patirsense mormolar; al cap i a la fi tot ha de tornar a entrar en lordre i tard odhora arribar el meu torn.37

    Docta ignorncia

    Poc o molt, fa la impressi que Rousseau es distancia de la tradici peda-ggica europea representada pels ideals clssics de la Paideia i de la Humanitasamb laportaci de lStudium medieval i els Studia humanitatis, sobre els quals elsjesutes van fonamentar lhumanisme de la Ratio Studiorum, que, des de la sevaaprovaci (1599), va assentar les bases per a la configuraci duna matriu que sin-tetitzava lesquema de la cultura occidental Ad maiorem Dei gloriam, preludi delensenyament secundari que ms tard Napole va posar al servei de la UniversitatImperial (1806). Per la seva banda, el pensament educatiu de Rousseau va influiren els doctrinaris de la Revoluci Francesca (Condorcet, Lakanal, Daunou, etc.)i, a la llarga, sobre lideari pedaggic de la Tercera Repblica (1870-1940), que vapotenciar lescola laica en consonncia amb lethos cvic republic.

    Per poder copsar la posici pedaggica de Rousseau, sembla convenientrevisar els seus anys daprenentatge, un autodidacte que va aprendre don vapoder. Fins i tot, desprs de la seva conversi al catolicisme a instncies dela senyora de Warens, va ingressar en un seminari. Per Rousseau va ser unesperit inquiet que va comenar a iniciar-se en el mn del gravat, lofici alqual estava destinat, i que va fer molts tombs que el van portar a tenir relaciamb diferents capellans a partir daquest contacte va perfilar la figura delvicari savoi i tamb amb msics que el van introduir al seu mn, al quales va dedicar professionalment. A Les Confessions reconeix que va ser un maldeixeble, que es va deixar guiar per la intuci i que va saltar dun tema a unaltre sense ordre ni previsi.

    El poc que s de ms a ms, ho he aprs sol... El meu esperit rebutja qualsevolmena de jou i no pot doblegar-se a la llei del moment; el temor de no apren-dre mimpedeix ser atent; la por dimpacientar la persona que em parla em fafingir que escolto i lentenc. I aleshores ell continua i jo no entenc res.38

    37 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 43.38 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 102.

    Educacio i Historia 19 B Page 111 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Si Rousseau estava destinat a prendre lofici de gravador, quelcom semblanthavia de fer el seu deixeble ideal. s important de destacar que Emili no haviade formar-se segons el pes de les arts liberals, sin ms aviat a travs del conreude les arts mecniques, que Llull va sistematitzar al Llibre de larbre de la cinciai que va recomanar per al seu fill Domnec. De manera similar, Emili segonsapareix al llibre tercer tamb haur de treballar amb les mans. Treballar s,doncs, un deure indispensable per a lhome social.39 Ms que un intellectualcregut i orgulls, fatxenda i prepotent, Rousseau desitja formar un home queporti una vida soferta i frugal, que pugui viure duna manera autosuficient, iopta com s ben sabut per la fusta com a dedicaci bsica:

    Ben mirat, lofici que mestimaria que agrads al meu deixeble s el de fus-ter. s net, til, es pot exercir a casa; mant el cos prou actiu, exigeix delartes destresa i habilitat, i en la forma de les obres que la utilitat determi-na, no queden excloses lelegncia i el bon gust.40

    Per consegent, a travs de lexercici dun ofici manual, vol retornar a untemps pretrit, quan les cincies i les arts estaven a les portes de desencadenarla mecanitzaci del procs productiu a gran escala. Alain Verjat ho va veure clar,en la seva introducci a ledici catalana de lEmili, en assenyalar que Rousseauno persegueix el retorn a un estadi danimalitat, sin que busca un mn ideal,perfecte i primigeni, quan el vici encara no dominava tots els mbits de la vidahumana.41 Daqu la seva fora utpica, que mira cap endarrere, per tal de trobarun model de vida en qu el treball atengui la realitzaci de lsser hum, i nocom malauradament sovint succeeix que perdi el seu sentit humanitzador.

    Per tant, i aquest s un altre aspecte a considerar, Rousseau santicipa a denun-ciar els estralls que es van produir als segles xix i xx per la mecanitzacidel mn laboral, que van comportar la despersonalitzaci de lsser hum. Nomagradarien diu Rousseau tampoc aquestes professions estpides en qu elsobrers, inhbils i quasi autmats, sempre repeteixen amb les mans el mateix movi-ment; els teixidors, els fabricants de mitges, els talladors de pedres.42

    39 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 238.40 Ibdem, pg. 246.41 Verjat, Alain. Aix no s cap tractat deducaci, Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci,

    op. cit., pg. liii-lxv.42 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 246.

    Educacio i Historia 19 B Page 112 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    113Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    A banda dels oficis que devaluen la condici humana, que fan que lhomesigui un vulgar apndix duna mquina, desqualifica tamb les ocupacionssobreres i innecessries. Des daquesta perspectiva, que vol salvaguardar unordre social estamental, en qu lhome sigui feli amb el seu treball, sha den-tendre el fragment de lEmili que reprodum seguidament, en qu el ginebrdetalla els oficis que considera que no sn adients per al seu deixeble, pel fetde tenir alguna cosa a veure amb el luxe i lostentaci.

    No vull pas que sigui brodador, ni daurador, ni envernissador, com elgentilhome de Locke; no vull que sigui msic, ni comediant, ni que facillibres. Tret daquestes professions i daltres que shi assemblen, que escullila que vulgui; no pretenc posar-hi obstacles en res.43

    El que xoca s que Rousseau que a partir de vint anys es va guanyarla vida dedicat a la msica, tema sobre el qual va fer diverses contribucionsa lEnciclopdia tamb es desmarqui daquesta manifestaci artstica, quedevia considerar que es vinculava a un mn dopulncia i superflutat. El seudistanciament respecte al teatre sexplica a la vista del contingut de la cartadirigida a DAlembert sobre els espectacles (1758). Lgicament, tamb haviade negar la possibilitat que Emili es dediqus a escriure llibres, que en la sevaopini constituen una autntica xacra per al gnere hum.

    Aix, doncs, Emili haur daprendre lofici de fuster, s a dir, caldr quetracti amb un material natural, punt que tamb ser assumit per lEscolaNova quan promou ls delements nobles (argila, cera, llana, cot, etc.),que sn els sorgits de la natura i treballats al marge de la industrialitzaci(com podria ser el ferro). Sembla bastant clar que la figura de lartes queRousseau reclama per a leducaci dEmili es va convertir en un referentper als pedagogs de lEscola Nova, que van recrrer al treball manual, per talde fer front als estralls dun mn industrialitzat en qu la deshumanitzaci,com a conseqncia de la producci industrial en srie, es feia cada vegadams patent.

    Es pot dir que Rousseau en la seva croada contra la cultura llibrescadefensa una mena de docta ignorncia que recorda la filosofia de Nicolaude Cusa. En efecte, de la mateixa manera que el Cus va bastir una teologianegativa, Rousseau va defensar una educaci negativa, que consisteix a deixar

    43 Ibdem, pg. 241.

    Educacio i Historia 19 B Page 113 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    114 Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    fer, per tal de no acumular coneixements enciclopdics i intils. Puix quecom ms saben els homes, ms sequivoquen, lnic mitj devitar lerror s laignorncia. No jutgeu, i no us equivocareu mai.44

    No cal fer gaires voltes per adonar-se que darrere de la docta ignorncia deRousseau hi ha la famosa pregunta de Montaigne Que sais-je?, lltima i nicaexpressi no llatina de les cinquanta-quatre inscripcions que va fer gravar ales bigues del sostre de la seva biblioteca. Aquest interrogant no s ms queuna manifestaci, breu i concisa, daquesta docta ignorncia. Tot comentantaquest fet, Zweig escriu: El hombre que hizo grabar como lema en su medallael Que sais-je? nada odi ms en su vida que las afirmaciones categricas.45 Alcap i a la fi, el mateix podem dir de Rousseau, que sempre es va oposar a totsaquells per exemple, els enciclopedistes que parlaven categricament.

    Prpiament, leducaci negativa un dels punts forts del seu ideari peda-ggic es pot entendre com un corollari daquesta actitud de la docta igno-rncia. Fixem-nos, per exemple, en la defensa de leducaci negativa que va fera la carta que va adrear a larquebisbe de Pars Christophe de Beaumontdesprs que condemns lEmili. En aquest escrit signat el 18 de novembrede 1762, poc desprs de la publicaci de lobra, i aparegut lany segentRousseau insisteix en aquesta idea, i aix contraposa leducaci positiva quecal rebutjar a leducaci negativa, que s el model a seguir. Vegem-ho atravs dunes paraules extretes de la carta suara esmentada, en qu tamb es fapals que Rousseau no es nega a acceptar leducaci positiva, sin que insisteixen la convenincia de retardar-la fins a ledat adequada.

    Llamo educacin positiva a la que tiende a formar el espritu antes de laedad conveniente y a ensear al nio el conocimiento de los deberes delhombre. Llamo educacin negativa a la que tiende a perfeccionar los rga-nos, instrumentos de nuestros conocimientos, antes de darnos esos cono-cimientos y que prepara la razn mediante el ejercicio de los sentidos. Laeducacin negativa no es ociosa ni mucho menos; no da las virtudes, peropreviene los vicios; no ensea la verdad, pero preserva del error; predisponeal nio a todo lo que puede llevarlo a la verdad cuando est en condicionesde entenderla y al bien cuando est en disposicin de quererlo.46

    44 Ibdem, pg. 251.45 Zweig, Stefan. Montaigne, El legado de Europa, op. cit., pg. 56.46 Rousseau, Jean-Jacques. Carta al Arzobispo de Pars, Profesin de fe del vicario saboyano y otros

    escritos complementarios, op. cit., pg. 164.

    Educacio i Historia 19 B Page 114 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    115Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Tanmateix, i desprs de condemnar leducaci positiva i delogiar ledu-caci negativa, fra bo que situssim la posici educativa de Rousseau en lescoordenades pertinents. Aix, podem dir que Rousseau que anticipa Kantopta per un formalisme que afecta leducaci intellectual i, de retruc, leduca-ci moral. Ben mirat, aquest formalisme facilita que linfant construeixi el seuconeixement i la seva praxi moral, amb la qual cosa es pot considerar Rousse-au un precursor del recent constructivisme. En sentit estricte, doncs, no hi haheteroeducaci sin autoeducaci, ats que el paper del mestre s romandre enun segon terme, amb la intenci que linfant elabori el coneixement. No estracta tant densenyar-li una veritat com de mostrar-li la manera dactuar perarribar a descobrir sempre la veritat.47 Aquesta afirmaci es pot completaramb aquesta altra, no menys significativa: LEmili t pocs coneixements, perels que t sn veritablement seus; no sap res a mitges.48

    Si fem atenci als seus textos, veiem com aquest formalisme pedaggic queremarca la dimensi constructivista del procs daprenentatge no es pot dur ala prctica amb presses i urgncies, sin que exigeix altes dosis de lentitud. Sensepretensions desgotar el tema, aqu podem recuperar dos textos de Rousseau peraltra banda, ben coneguts que posen de manifest que, per poder seguir els passosde leducaci negativa, no cal crrer. No es tracta pas de guanyar temps, sin deperdren.49 No sembla, per tant, gaire arriscat suggerir com reivindiquen algunspedagogs actuals que conv saber perdre el temps per tal de guanyar-lo. La ins-trucci dels infants s un ofici en qu sha de saber perdre temps per guanyar-ne.50

    Amb aix sentn, doncs, que la via de la instrucci llibresca que s unavia rpida i directa quedi invalidada, aspecte que va exercir una gran incidn-cia entre els mestres catalans, partidaris de la renovaci, que se sentien incmo-des amb la majoria dels manuals de lpoca i volien que els infants escorcolles-sin directament la natura, per poder descobrir les lleis que la governen.

    Mai no comprendr que tot el que tothom s obligat a saber sigui guardaten els llibres... Sempre llibres! Quina mania! Perqu Europa s plena dellibres, els europeus els miren com a indispensables, sense pensar que, a tresquartes parts de la terra, hom no nha vist mai cap.51

    47 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 253.48 Ibdem, pg. 255.49 Ibdem, pg. 87.50 Ibdem, pg. 159.51 Rousseau, Jean-Jacques. Discursos. Professi de fe, pg. 266.

    Educacio i Historia 19 B Page 115 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    116 Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Tal com veiem, queda clar que Rousseau no persegueix res ms que posaren marxa lart de ser ignorant, aspecte que tamb va ser recollit desprs per lapedagogia de Jacotot, per tal dextreure el mxim profit daquesta actitud deniciesa que dna sentit a la figura del mestre ignorant.52 En darrer terme, valms viure en la ignorncia que posseir un coneixement aparent com el quetransmeten els llibres, a travs duna erudici suprflua, carregada derrors ifalsedats.

    Potser per aix la salvaci humana no es troba en el saber pedant jacriticat per Montaigne, sin en la senzillesa duna vida solitria. El mateixRousseau sadona daquest procs, que el va portar a viure, desprs dintentartriomfar a la cort, al marge de tot i de tothom. Aix, ell mateix explica laseva insociabilitat i la seva misantropia, perqu la solitud ms salvatge emsembla preferible a la societat dels dolents, que noms salimenta de tracions idodi.53 Al cap i a la fi, aquesta s una actitud prpia dalg que si no s savi,busca com els estoics la saviesa.

    Cal ser ignorant, si hom aspira a ser savi. Aix podria formular-se la pro-posta pedaggica de Rousseau, que sesmuny dels plantejaments filosfics il-lustrats, que com reconeix a Els somieigs no sassemblaven gens als antics.En comptes de llevar-me els dubtes i de fixar les meves irresolucions, haviensomogut totes les certeses que creia tenir sobre els punts que ms mimportavaconixer; ardents missioners de lateisme i dogmtics molt imperiosos comeren, no toleraven de cap manera sense clera que sobre qualsevol punt alggoss pensar altrament com ells.54

    No noms els filsofs reben les censures de Rousseau, sin que aquesttamb fustiga tot all que t relaci amb la vida corrupta i pestilent que envol-ta la camarilla reial. Aqu com en tants altres punts el pedagog ginebres va oposar a la vida decadent de la cort, on el ms important no era saber,sin aparentar, tal com va reflectir Lord Chesterfield (1694-1773) a les cartesque va dirigir al seu fill installat a Pars. s clar que Rousseau manifesta elseu enuig per la vida galant dels salons cortesans, on la mentida i lenganyafavorien lart de la seducci, segons una prescripci ben coneguda: suaviter inmodo, fortiter in re, s a dir, suau en les maneres, per decidit en lacci. Aquel saber restava al servei del poder reial i de la intriga poltica, ad maiorem Regis

    52 Laudo, Xavier. El mestre ignorant: la filosofia de leducaci de Joseph Jacotot, Temps dEducaci,29, 2005, pg. 151-165.

    53 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 134.54 Ibdem, pg. 52.

    Educacio i Historia 19 B Page 116 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    117Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    gloriam, de manera que si Rousseau vol educar Emili lluny de Pars msencara, contra Pars,55 Lord Chesterfield considera que la capital francesa sel centre del mn i una veritable escola de la vida.

    Tal com Marc Fumaroli recull a la introducci a la correspondncia fami-liar de Lord Chesterfield, aquell noble britnic desitjava que el seu fill apren-gus a moures en lambient de la cort, en aquell theatrum mundi en qu caliasobresortir per reeixir personalment i socialment.56 Enfront daquest teatre delmn, Rousseau reclama lespectacle de la natura, el teatre de la vida, dunavida (biolgica, psicolgica, social i, fins i tot, espiritual) que sorgeix de lanatura. Veure paisatges s una atracci que un ginebr no pot resistir. 57

    Del que hem dit en surt que lofici que Rousseau pretn ensenyar tal comapareix a lEmili no s altre que el de viure, objectiu que simposa a qualsevolaltra consideraci prctica o professional. La vida natural ha de suplantar la vidaartificial, que segueix la pompa de la cort, que al seu parer sintetitza tots elsmals que afecten la societat, en especial, lambici i la vanitat. La natura ambels seus paisatges constitueix el millor escenari per viure-hi i, en conseqncia,per sortejar aquell ambient cortes, decadent i corrupte que els esdevenimentsdesencadenats a partir del 14 de juliol de 1789 van intentar abolir.

    Aix, per damunt de qualsevol ocupaci concreta, Rousseau que com hemvist va renunciar a aquell mn cortes a ledat de quaranta anys t molt clarque lofici que ha daprendre Emili no s altre que el de viure, de manera que hade seguir una vida natural que, grcies a les seves arrels estoiques i a la docta igno-rncia, sha de viure amb total plenitud, o, cosa que s el mateix, amb autenticitati respecte a les lleis de la natura. En aquest sentit, no fra desassenyat afirmar queens trobem davant dun vitalisme pedaggic que reclama un retorn als orgens, sa dir, a una vida austera i senzilla, al marge de la mentida i de la hipocresia social.En la declaraci programtica de lEmili, i desprs de reconixer que la natura fauna crida a la vida humana, ho rebla amb aquests mots ben famosos:

    55 El desig de Rousseau de fugir de Pars apareix sovint a Les Confessions, on es poden llegirafirmacions com les que a continuaci reprodum: Aquesta importunitat em tornava Pars cada vegada msinsuportable, i em feia desitjar el camp abrandadament (pg. 298). Unes pgines ms endavant trobem elscomentaris segents: La vida a Pars, entremig de les persones amb pretensions, era tan poc del meu gust;les maquinacions dels homes de lletres, llurs baralles vergonyoses, la poca bona fe que tenien en llurs llibres,llurs aires arrogants en el tracte social meren tan odioses, tan antiptics; trobava tan poca tranquillitat,obertura de cor, franquesa en el mateix tracte dels meus amics, que, cansat daquella vida tumultuosa, vaigcomenar a sospirar encesament per viure al camp, i com que no veia que el meu ofici em permets establir-mhi, hi corria si ms no a passar les hores que em quedaven lliures (pg. 312).

    56 Chesterfield, Lord. Cartas a su hijo. Edici de Marc Fumaroli. Barcelona: Acantilado, 2006.57 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 54.

    Educacio i Historia 19 B Page 117 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    118 Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Viure s lofici que jo li vull ensenyar. En sortir de les meves mans no ser, hoconfesso, ni magistrat, ni soldat, ni sacerdot; ser primerament home: tot elque un home ha de ser, sabr ser-ho, si cal, tan b com qualsevol altre; i perms que la fortuna el faci canviar de lloc, ell sempre estar en el seu.58

    Hom entn aix que Rousseau cansat de les guerres de religi que havienassolat el continent europeu no vol que el seu deixeble es dediqui a la mil-cia, per tampoc a la judicatura i, encara menys, al sacerdoci. Al cap i a la fi, elseu s un pensament pregonament religis que advoca per lestabliment dunareligi natural que ha de permetre lagermanament dels homes en lloc de con-traposar-los, en una actitud de lluita bllica. De manera, doncs, que la religinatural es pot entendre com una manifestaci dels idearis humanitaris que esfonamenten en la idea de fraternitat present en el trilema de la RevoluciFrancesa, les arrels de la qual es troben en lamor cristi (caritas) i, encarams lluny, en lgape grec. Per tal de justificar el seu retorn al calvinisme, vapresentar el seu ideal de religi, que recorda un evangeli depurat de qualsevolnota dogmtica, que al capdavall constitua una opci poltica que afec-tava el sobir:

    Pensava que, ats que lEvangeli s el mateix per a tots els cristians, i que el fonsdel dogma noms s diferent en aquelles coses que hom vol explicar i que no potentendre, corresponia nicament al sobir de cada pas fixar el culte i aquest dogmainintelligible, i que era per tant un deure del ciutad admetre el dogma i seguir elculte que la llei prescrivia.59

    Un pensament pregonament religis

    Hem vist com Rousseau un home que es va confessar, com Agustpresenta una alternativa als racionalistes, que confiaven en un Du geomtric,constructor de lUnivers. No ms ben parats queden els materialistes (Hel-vetius, Holbach), que defensaven lateisme. Recordem que a Els somieigs delpassejant solitari tercer passeig desqualifica el grup de filsofs que envol-taven el bar de Holbach, amb el qual es va relacionar a contracor i que lany1770 havia publicat el seu Sistema de la naturalesa, els quals titlla dardents

    58 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 14.59 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 314.

    Educacio i Historia 19 B Page 118 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    119Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    missioners de lateisme i dogmtics molt imperiosos. No van quedar ms benparats els enciclopedistes, que en lloc de fer trontollar la meva fe, lhavi[en]afermada per laversi natural que tinc contra les disputes i els partits.60

    La seva resposta a aquest ambient dagnosticisme i materialisme no va seraltra que la Professi de fe del vicari savoi un dels eixos sobre els quals hemconstrut aquest article, que Rousseau situa en un lloc preeminent. Precisa-ment es tracta dun dels escrits ms estimats pel seu autor, tal com reflecteix aEls somieigs quan afirma el segent:

    El resultat de les meves treballoses recerques fou poc ms o menys tal comel vaig consignar a La professi de fe del vicari savoi, obra indignamentenvilida i profanada en la generaci present, per que un dia pot fer revo-luci entre els homes si mai hi reneix el bon sentit i la bona fe.61

    Tot amb tot, hi ha un fet que no deixa de sorprendre, ja que lautor de laprofessi s un religis catlic. Tal com Rousseau reconeix a Les Confessions, lafigura del vicari savoi va ser elaborada a partir del record del senyor Gaime,preceptor dels fills del comte de Mellarde, que tamb va impartir classes alnostre personatge.

    Em va dibuixar un quadre autntic de la vida humana, sobre la qual nomstenia jo idees falses; em va mostrar com, en un dest contrari, lhome pru-dent pot sempre tendir cap a la felicitat i anar a favor del vent per assolir-la;com no hi ha autntica felicitat sense seny, i com el seny s patrimoni detots els estats.62

    Ms endavant remarca el paper que aquest mossn va tenir en el seu pen-sament:

    Em va donar les primeres idees sobre lhonestedat, que el meu cor ampullsnoms havia ents en els seus excessos. Em va fer sentir que lentusiasme perles virtuts sublims era poc compartit per la societat; que si hom vola massa

    60 Ibdem, pg. 314.61 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 56.62 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 81.

    Educacio i Historia 19 B Page 119 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    alt, t el perill de caure; que la continutat dels petits deures acomplertsdemana tant esfor com les accions heroiques; que hom en pot treure millorprofit per a lhonor i per a la felicitat; i que valia infinitament ms tenirsempre lestimaci dels homes que no pas alguna vegada la seva admiraci.63

    A la pgina segent ho rebla aix: Ja us podeu imaginar que lhonestsenyor Gaime s, com a mnim en una part, loriginal del vicari savoi.64 ALes Confessions tamb es refereix a un altre mossn, anomenat Gtier, un joveque socup de la formaci de Jean-Jacques al seminari catlic on va romandredurant una temporada i desprs va caure per causa duns amors en des-grcia. Per el sentiment de la seva desgrcia, profundament gravat al meucor, em va tornar quan escrivia lmile i tot barrejant el senyor Gtier i elsenyor Gaime vaig descriure el meu mossn savoi. Mafalaga pensar que laimitaci no ha deshonrat els seus models.65

    No perdem, tampoc, de vista que Rousseau nascut calvinista es va con-vertir al catolicisme per influncia de la senyora de Warens, tal com comentaa Les Confessions en referir els esdeveniments de lany 1728, quan va complirsetze anys. En sortir de Ginebra, va trobar acollida a casa daquesta senyorala qual anomenava Maman,66 que el va guiar cap a Tor, on es va convertirdesprs dun perode de preparaci a lhospici de lEsperit Sant, el 21 dabrildaquell any. Aix descriu aquesta conversi a Els somieigs del passejant solitari:

    Encara infant i lliurat a mi mateix, enllaminit per les carcies, sedut perla vanitat, ensarronat per lesperana, forat per la necessitat, em vaig fercatlic, per vaig romandre sempre cristi i, aviat, guanyat per lhbit, elmeu cor es va lliurar sincerament a la meva nova religi.67

    63 Ibdem, pg. 81.64 Ibdem, pg. 82.65 Ibdem, pg. 102.66 Val a dir que si Rousseau no es va penedir dhaver abandonat els seus fills, no va succeir el mateix

    amb la senyora de Warens, la qual al final dels seus dies va demanar lajut de Rousseau, que no va atendre-lacom es mereixia. Ah! Aquell era el moment de pagar el meu deute! Ho havia dhaver deixat tot per seguir-la, unir-me a ella fins a la seva darrera hora i compartir la seva sort fos quina fos. No vaig fer res de tot aix...Vaig plorar per ella, per no la vaig seguir. De tots els remordiments que he sentit en la meva vida, aquest sel ms fort i el ms durador. Per aix em mereixia els cstig terribles que den daleshores mhan aclaparat.Tant de bo hagin pogut expiar la meva ingratitud! El meu capteniment fou desagrat; per ha ferit massa elmeu cor perqu aquest cor hagi pogut ser mai el dun ingrat (Ibdem, pg. 313).

    67 Rousseau, Jean-Jacques. Els somieigs del passejant solitari, op. cit., pg. 49.

    Educacio i Historia 19 B Page 120 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Amb tot, l1 dagost de 1754 va retornar al calvinisme, a fi de recuperarla condici de ciutad de Ginebra, tal com reflecteix a Les Confessions.68 Defet, el puritanisme de Rousseau que depn en part de lestocisme tambsintonitza amb els postulats calvinistes, ms que amb les posicions catliques.Per regla general, els protestants estan ms ben instruts que no pas els cat-lics. Aix deu ser perqu la doctrina dels uns requereix la discussi, mentreque la dels altres exigeix la submissi.69 Sigui com sigui, som de lopinique el vessant purit que proclama seguir una vida austera va captivarels mestres del Moviment de Renovaci Pedaggica, sempre allunyats perconvicci i necessitat de tot all que represents sumptuositat suprflua iinnecessria. Tant s aix que si pel que fa a la cultura Rousseau pregona lasenzillesa, en lmbit de la religi busca la simplicitat, la qual cosa el va portara escriure: la fe dogmtica s fruit de leducaci.70 Aix s que la fe del vicarisavoi no cal buscar-la a lexterior, a fora, en els llibres, sin en el dedins delhome, en el cor.

    De fet, la seva discrepncia amb els ateus va quedar reflectida a la cr-nica que Bernardin de Saint-Pierre que va conixer lany 1772 el nostrefilsof va elaborar sobre Rousseau desprs de la seva mort. Segons aquesttext, Rousseau manifestava que els ateus no estimen el camp, ja que viuen alsvoltants de Pars, on troben tot tipus de plaers i diversions. Per encara hi hams, perqu Rousseau, desprs dafirmar que els ateus no veuen res, afegeixels segents mots, que confirmen que la religiositat constitueix un universalcultural que dna sentit a la religi natural: Sin embargo, no hay puebloen la tierra donde el simple aspecto de la naturaleza no haya introducido elsentimiento de la divinidad.71

    De cap manera, Rousseau no ser com bona part dels pensadors il-lustrats i enciclopedistes un ateu o agnstic, perqu s un pensador pro-fundament creient que confia en un Du que garanteix lordre de lUnivers.A les seves obres, Du s presentat com lAutor de totes les coses. Aquestacircumstncia un Rousseau pregonament religis explica lxit de lesseves teories a Alemanya, on la Illustraci primer, i el Romanticisme ms tard,van oferir una dimensi religiosa, oberta si ms no a la recerca del misteri.

    68 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 314.69 Ibdem, pg. 62.70 Ibdem, pg. 60.71 Crnica de Jean-Jacques Rousseau por Bernardin de Saint-Pierre, Rousseau, Jean-Jacques. Las

    meditaciones del paseante solitario. Barcelona: Labor, 1976, pg. 185.

    Educacio i Historia 19 B Page 121 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Noms aix sentn que Eduard Spranger situ la figura de Rousseau en unalnia de pensament genunament germnica, representada pels noms segents:Luter, Comenius, Rousseau, Goethe,72 Pestalozzi i Hlderlin.73 Aix, doncs,no s gens estrany que els corrents neohumanistes alemanys, a cavall dels ventsillustrats i romntics, veiessin en Rousseau un referent de primer ordre. Elideal moral que Rousseau predicaba escriu Spranger es un precedente delpensamiento humanitario alemn.74 Per la nostra part, i tal com es veur msendavant, hem incls en aquesta srie el nom dAlexander von Humboldt.75

    Certament, Rousseau sha distanciat dels llibres i, nogensmenys, dels catecis-mes, per b que no es desdiu de la majestat de les Escriptures, ni de la santedatde lEvangeli. En contra dels escptics i dels ateus que pullulaven al voltant delsenciclopedistes, que dubtaven o negaven la religi, Rousseau expressa el segent:

    La lectura de la Bblia, i sobretot de lEvangeli, a la qual maplicava des de feiauns quants anys, mhavia fet menysprear les interpretacions mesquines i nciesde Jesucrist que feien aquelles persones que eren menys dignes dentendrel.76

    Una cosa s, doncs, segura i inqestionable. El b i el mal no es podenensenyar a travs dun sistema catequtic de preguntes i respostes. En una lniaque recorda Sant Agust, Rousseau reclama la primacia del culte interior, onhabita la veritat. Tant s aix que cal interrogar la prpia conscincia, s a dir,el cor, on rau el culte div i on es troba el vertader temple de la Divinitat.Serveixo Du escriu Rousseau en la simplicitat del meu cor.77 Per tant,ens situem lluny de les visions terrorfiques daquells que amenaaven elsinfants amb les penes i calamitats de linfern.

    72 Es destaca que la influncia de Rousseau sobre Goethe fou vehiculada, especialment, pels estudisbotnics de lautor, com es ressegueix a lobra de Goethe Escrits botnics.

    73 No podem deixar de citar aqu el poema de Hlderlin que porta per ttol: Rousseau, del qualdestaquem aquella estrofa en la qual exalta la visi provocada per un saber experiencial de Rousseau: Tuhas viscut!... / Tamb tu ets daquells / als quals el sol futur illumina el front, / i els missatges de tempsms formosos / trobaren el cam en el teu cor. El deixant de Rousseau en Hlderlin ha estat estudiat perdiferents autors, entre els quals destaquem el clssic treball de Paul de Man Hlderlins RousseaubildHlderlin Jahrbuch 1967/1968. Tbingen: J. C. B. Mohr, pg. 180-208.

    74 Spranger, Eduard. Cultura y educacin (Parte histrica). Buenos Aires: Espasa-Calpe, 1948, pg. 72.75 Recordem aqu que amb les seves expedicions cientfiques va influir sobre la Catalunya dinovena tot

    collaborant a desenvolupar la passi cientfica i excursionista.76 Rousseau, Jean-Jacques. Les Confessions, op. cit., pg. 314.77 Rousseau, Jean-Jacques. Professi de fe, Discursos. Professi de fe, op. cit., pg. 274.

    Educacio i Historia 19 B Page 122 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Mai no he pogut creure que Du mordens, sota la pena de linfern, de sertan saberut. He desat, doncs, tots els llibres. Nhi ha un de sol obert a totesles mirades: s el de la natura. s en aquest gran i sublim llibre que aprenca servir i adorar el seu div autor. Ning no pot excusar-se de no llegir-lo,perqu parla a tots els homes una llengua intelligible a tots els esperits.78

    Com veiem, lxit de les idees de Rousseau es basa si ms no en parten la seva senzillesa i, nogensmenys, en la seva crrega utpica. No per atzar, larehabilitaci o el retorn a la natura es converteix en la condici de possibilitatdun mn millor, de manera que el passat una mena dedat dor es pro-jecta vers lesdevenidor. Tampoc no es pot perdre de vista que el nostre autorva reconixer que la Repblica platnica constitua el millor tractat deducacique shagi escrit al llarg dels temps.79 Tant s aix que Rousseau va imaginaruna societat ideal que recorda lArcdia inicial, una mena de parads on lhomevivia feli i que la histria s a dir, el progrs de les cincies i les arts haviamalbaratat.

    En el fons, lambient de la segona meitat del segle xviii fou propici a lex-pansi del seu programa educatiu, que trencava la concepci de lhome com asser caigut, que de conformitat amb els principis de la narraci bblicaneix amb el pecat original. A banda de desconfiar de lordre (Ratio) pedag-gic humanista per servar la memria cristiana i clssica, s a dir, el pes de latradici i de la histria, que sovint serveix per justificar lerudici i la falsedat,Rousseau foragita la ra mecnica de la cincia moderna, per la seva fredor iabstracci, per centrar lensenyament com va fer el discurs pedaggic positi-vista al voltant de lhegemonia de la matemtica, que presideix lenciclop-dia comteana de les cincies.

    78 Ibdem, pg. 271-272.79 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 12. Altrament, Rousseau justifica

    labandonament dels seus cinc fills en hospicis per haver actuat com un ciutad de la repblica platnica.Mai, ni un sol instant de la seva vida, Jean-Jacques no ha pogut ser un home sense sentiments, senseentranyes, un pare desnaturalitzat. Mhe pogut equivocar, per no endurir-me. Si digus quines sn lesmeves raons parlaria massa. Igual com mhan pogut seduir, em seduirien daltres: no vull exposar els jovesque em puguin llegir a deixar-se arrossegar pel mateix error. Em limitar a dir que fou tan gros que, quanlliurava els meus fills a leducaci pblica, mancat de poder-los educar jo mateix, quan els destinava aesdevenir obrers i pagesos en lloc daventurers i buscadors de fortuna, em pensava que feia un acte de ciutadi de pare; i em contemplava com si fos un membre de la Repblica de Plat (Rousseau, Jean-Jacques. LesConfessions, op. cit., pg. 286).

    Educacio i Historia 19 B Page 123 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Dacord amb el que diem, sembla clar que Rousseau va ser un homeprofundament religis que es va preocupar amb escreix per la qestireligiosa; que no va negar el paper pedaggic de les creences religiosesloblit de tota religi condueix a loblit dels deures de lhome; quesempre es va manifestar en contra de la intolerncia i el dogmatisme reli-gis; que va apellar a la llum interior de lhome; que, esperonat per lesdificultats del seu naixement, va desitjar formar persones fortes segons elsprincipis de la natura i les seves lleis evolutives; que va capgirar la lgicapedaggica en situar el centre datenci en linfant i no en el mestre, comhavia estat normal fins llavors; que contemplava la graduaci dels coneixe-ments tot partint del ms proper i immediat; que confiava en lautonomiadels infants i en les possibilitats de la seva formaci perqu assolissin lacondici de bons ciutadans, i, cosa que no s menys important, que vareclamar que hom segus la veu de la natura que es pot escoltar a travs dela conscincia.

    Aquest cmul de factors va fornir un ideari filosfic i pedaggic que sib va escandalitzar la gent del seu temps, va entusiasmar ni que fos dunamanera un xic difuminada els mestres de la Catalunya dels primers compas-sos del segle xx. Al cap i a la fi, el culte que demana Du, segons Rousseau,resideix en el cor, plantejament que coincidia en les primeres dcades delsegle passat amb una revifalla de lespiritualisme (sota diferents formes, comara lespiritisme i la teosofia), que es va presentar com una alternativa als cor-rents materialistes i ateus. No deixa de ser simptomtic del que diem lobradun tesof com Frederic Climent Terrer, que lany 1924 va prologar el llibrede Ferrire Transformemos la escuela i, tres anys ms tard, La educacin en lafamilia, del mateix autor.80 Efectivament, al seu manual Educacin de los nios,que va figurar a les lleixes de les biblioteques dels ateneus i de les associaci-ons obreres, Climent defensa que el procs educatiu ha de respondre a la lleinatural, en la lnia marcada per Locke i Rousseau, alhora que es fa ress de lamxima de Juvenal: mens sana in corpore sano.

    80 Sobre les relacions entre el moviment teosfic i la pedagogia, amb referncies a lobra de FredericCliment Terrer, es pot veure el treball segent: Soler Mata, Joan. Pedagoga contempornea y teosofa enCatalua durante el siglo xx: de los principios a las prcticas educativas, Celada Perandones, Pablo (ed.).Arte y oficio de ensear. Dos siglos de perspectiva histrica. xvi Coloquio Nacional de Historia de la Educacin.Burgo de Osma: SEDHE, 2011, vol. i, pg. 647-656.

    Educacio i Historia 19 B Page 124 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Si no es posible, como desearon Locke y Rousseau, que todos los niosaprendan un oficio manual, a lo menos que sepan servirse de sus brazospara salir de cualquier apuro sin ayuda extraa. Porque la educacin fsica,adems de fortalecer el cuerpo y vigorizar el temperamento del nio poni-ndole en favorables condiciones higinicas, ha de dar tambin a todos losmiembros la agilidad, destreza y flexibilidad indispensables en las profesio-nes manuales, y muy convenientemente en las liberales.81

    En aquest cas, observem com un autor que participa de la teosofia defensa elnaturalisme pedaggic, dencuny rousseauni, ja que no es poden trencar les lleisde Du i de la Naturalesa (escrits ambds mots amb majscules). Fins i tot, somde lopini que un ideari com el de Rousseau feia compatible la tradici cristianaamb la religi natural, en un context dominat pels vents del modernisme romn-tic, que van determinar que leducaci samars sobretot a Catalunya dunasa que procedia del naturalisme. Daqu que alg shagi ocupat del drama religisde Rousseau, en el sentit que parteix de la fe bblica, encara que, desprs de passar-la pel seds de la ra, sorgeix una religi natural que oferia moltes possibilitatspedaggiques.82 Per un coneixedor de la qesti com el professor Antonio Pintor-Ramos, la religiositat de Rousseau senquadra dins del deisme i, ms concretament,en la varietat del teisme, per afegir que es tracta dun deisme clid i religis.83

    Si avui es parla duna tica de mnims, Rousseau es va mostrar favorablea una religiositat de mnims, sobre la qual els mestres podien desenvoluparsi sesqueia un programa religis ms ambicis. Noms des daqu es potentendre com mestres de la vlua de Rosa Sensat i Pere Vergs fossin amatentsals missatges de Rousseau, per b que en alguns casos i Vergs pot ser unbon exemple del que diem aquest naturalisme arribs a travs de Goethe,que, al seu torn, va ser influt per Rousseau. Amb altres mots: Weimar, la ciu-tat de Goethe, lhome que va domesticar el Romanticisme grcies a la culturai una de les referncies per al Noucentisme catal, es va imposar a la naturaferstega que postulava el naturalisme de Rousseau, que rebutja la vida urbanai, per tant, s incompatible amb el projecte de la Catalunya ciutat noucentista.

    81 Climent Terrer, Federico. Educacin de los nios. Barcelona: Calpe (Manuales Gallach), senseany, pg. 13.

    82 Brass, Frederic. Cristianisme i Illustraci: conflicte obert. El drama religis de J. J. Rousseau.Barcelona: Claret, 1988.

    83 Rousseau, Jean-Jacques. Profesin de fe del vicario saboyano y otros escritos complementarios.[Introducci, traducci i notes dAntonio Pintor-Ramos], op. cit., pg. 16 i 20.

    Educacio i Historia 19 B Page 125 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    Els homes no sn fets per a sser entatxonats en formiguers, sin per viuredispersos sobre la terra que han de cultivar. Com ms es concentren, ms escorrompen... Lhome s, de tots els animals, el menys preparat per a viureen ramat. Els homes, entatxonats com bens, moririen tots en molt poctemps... Les ciutats sn el xuclador de lespcie humana.84

    Encara que un plantejament daquest tipus la vinculaci entre el naturali el cristi sescaps de lortodxia catlica pel fet de no acceptar la revelaci,no es pot negar que feia compatible la tradici amb la innovaci, sense caureen el parany de lateisme i de lanticlericalisme, que van fer forat si ms noen alguns casos en leducaci catalana a les darreries del segle xix a travs delpublicisme dun lacisme escolar sovint contrari a qualsevol manifestaci religi-osa. El cientifisme fruit de la combinaci del positivisme, de levolucionismei del materialisme volia arraconar la presncia de Du del mn escolar, enespecial en el cas de les propostes alternatives de signe llibertari, mentre que eldiscurs pedaggic de Rousseau amb la seva crrega naturalista feia possiblela presncia de la dimensi religiosa, ni que fos per la via de la religi natural.

    Si les coses sn aix, sembla plausible que aquesta religi natural expurga-da de dogmes, que com hem vist quedaven a criteri del sobir pogus servirper promoure quan els mestres i els pares ho consideraven oport lense-nyament duna religi positiva, en especial, del catolicisme. Daquesta manera,es podia combinar el principi de neutralitat ben present al pressupost deCultura de lAjuntament de Barcelona de lany 1908, un referent per a les posi-cions pedaggiques progressistes amb la tradici, situaci que es va agreujardesprs de la Setmana Trgica de 1909. Des daqu, el missatge de Rousseautamb es podia conciliar amb lespiritualisme de Joan Maragall, en el pensa-ment del qual bateguen el vitalisme de Nietzsche i el panteisme de Spinoza.

    I vist en perspectiva, hom es pot adonar que les idees pedaggiques deFerrer i Gurdia que tanta influncia han exercit arreu del mn hanmantingut un ascendent de baixa intensitat entre els mestres de la RenovaciPedaggica a Catalunya, en especial durant el primer ter del segle passat, tot iel suport dels cercles anarquistes i republicans a les idees ferreristes. En distan-ciar-se de les posicions de Ferrer i Gurdia, la Renovaci Pedaggica catalanaun moviment que compartien la petita burgesia i les classes menestrals es

    84 Rousseau, Jean-Jacques. Emili o De leducaci, op. cit., pg. 39.

    Educacio i Historia 19 B Page 126 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    va amarar de lesperit rousseauni. Certament que aix es va produir en unapoca tardana, ben superat el segle xix, quan el record de Rousseau va quedarun xic somort, tot i els vents romntics.

    Hem dadvertir que aquesta religiositat natural oferia un altre aspecte atenir en compte, des del moment que Rousseau es va manifestar a favor dunhumanitarisme que vol superar tots els credos i confessions. En la resposta queva donar a larquebisbe de Pars, Rousseau va manifestar el segent en relaciamb la religi natural que es desprn de la Professi de fe del vicari savoi: For-mad con este pequeo nmero de artculos una religin universal que sea, pordecirlo as, la religin humana y social que todo hombre que viva en sociedadest obligado a respetar.85

    Parem esment, igualment, al fet que Romain Rolland un dels esperitsque ms coses van fer per mantenir la pau a Europa dediqus lany 1938,quan la tragdia planava de nou sobre el vell continent, una antologia querecollia les pgines immortals de Rousseau, que incorporava com no podiaser daltra manera fragments de la Professi de fe del vicari savoi. Esta obraescriu Rolland haba de sellar contra Rousseau la alianza del fanatismoateo y del fanatismo devoto, como l deca. Las presiones llegaron entonceshasta el paroxismo, y presagiaban por los sntomas una furiosa guerra civil.86

    Rolland francs dorigen que es va refugiar a Sussa per tal descapolir-sede lambient bllic que predominava a lEuropa del seu temps va trobaren la vida i el pensament de Rousseau aquella independncia de criteri queell mateix cercava i tamb per qu no dir-ho un desig de pau entre elshomes. No per atzar, una de les crtiques que Rousseau llana contra el catoli-cisme sn les guerres de religi, idea que recull Rolland en defensar el pacifis-me enmig de lambient belligerant que dominava la cultura europea durantles primeres dcades del segle passat.

    Daqu que Rolland que passejava al costat del llac Leman, un escenariben rousseauni poss en relaci el pensament de lautor ginebr no nomsamb els romntics alemanys (Herder, Goethe, Schiller) i francesos (Chateau-briand, Lamartine), sin tamb amb Tolstoj, un altre apstol de la pau i dela concrdia humana. Segons sembla, si donem crdit a ell mateix, lautorrus conegut per lexperincia pedaggica de Jasnaja Polana, on va nixer

    85 Rousseau, Jean-Jacques. Carta al Arzobispo de Pars, Profesin de fe del vicario saboyano y otrosescritos complementarios, op. cit., pg. 190.

    86 Rolland, Romain. El pensamiento vivo de Rousseau. Buenos Aires: Losada, 1959, pg. 227.

    Educacio i Historia 19 B Page 127 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • CONRAD VILANOU TORRANO I EULLIA COLLELLDEMONT PUJADAS

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    lany 182887 va llegir les Obres Completes del ginebr, i quan tenia quinzeanys havia portat al voltant del coll una cinta amb el medall de Rousseau.88

    Sens dubte, cal convenir que Rousseau promou una espcie devangelinatural, teista i moral, que oferia moltes possibilitats per a la seva aplicaci alescola a primers del segle xx. Aix sexplica la presncia de Rousseau, directaa vegades, indirecta en ocasions a travs de Goethe, i fins i tot de Tolstoj, en eldiscurs pedaggic de la Renovaci Pedaggica catalana, que desitjava innovarsense trencar de soca-rel amb el pes de la histria i, per tant, amb lherncia dela religi. El naturalisme de Rousseau que ofereix un aire de famlia amb elsprincipis del modernisme, pel fet de coincidir en la condemna de la vida a lesciutats i en lexaltaci de la natura havia de ser ben acollit per uns mestrespreocupats per una educaci cada vegada ms natural i activa, que va fondreels esquemes educatius daquell mn dahir, segons la feli expressi que vaemprar Stefan Zweig per posar ttol a les seves memries.

    Vitalisme pedaggic

    En un altre ordre de coses, si observem litinerari de Rousseau fa laimpressi que lautor de lEmili assaja un discurs del rebuig, en qu soposa atotes les realitats educatives existents.89 Per consegent, podrem dir que hova refutar tot, i que entre altres aspectes t el mrit de situar leducaci

    87 Tolstoi, L. N. La escuela de Ysnaia Poliana. [Prleg dAlexandre Sanvisens]. Palma de Mallorca:Jos J. de Olaeta, 2003 (2a edici).

    88 s obvi que Tolstoj va influir pedaggicament a Catalunya, en bona part pel seu espiritualismenatural, que el va fer amable als ulls de molts educadors de diferents corrents ideolgics. En aquest sentit,paga la pena recordar que lany 1928 la Llibreria Catalnia va publicar lAbecedari de Tolstoi: primer llibre delectura per a s de les famlies i de les escoles, que es va reeditar diverses vegades abans de 1939.

    89 En aquest punt, podem esmentar larticle del professor Jos Manuel Bermudo vila, El caminode Rousseau: de la negacin a la nada, Resurgimiento, nm. 1, hivern de 1980, pg. 31-49. Aquest autorcatedrtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona remarca que les tesis de Rousseau nosn originals. A ms, el seu itinerari intellectual es pot dividir en diverses fases. A la primera, i desprs dela illuminaci de Vincennes (1749), que va descriure a Les Confessions, al comenament del llibre vuit,Rousseau fa, amb el Discurs sobre les cincies i les arts (1750) i el Discurs sobre lorigen de la desigualtat entre elshomes (1755), un discurs del rebuig. Ms endavant, lany 1762 data en qu apareixen les seves dues obresms emblemtiques, lEmili i El contracte social, elabora el seu sistema, amb una doble via: pedaggicai poltica. Per finalment, Rousseau amb Les Confessions (1770) i Els somieigs del passejant solitari (obrainacabada que es va publicar lany 1782), llibres que va escriure enmig de notables trastorns psicolgicssembla que rebutgi el discurs. No es tracta dun simple joc de paraules: la tesi del professor Bermudo ens faveure la tragdia del pensament de Rousseau, que va de la denncia de la idea de propietat i de la crtica almite de progrs al no-res, tot passant per una breu fase constructiva en qu apella a leducaci i a la poltica.

    Educacio i Historia 19 B Page 128 18-JUN-12

    Black

    OT: 02688

  • PRESNCIA DE ROUSSEAU A CATALUNYA: ENTRE EL MITE I LA REALITAT

    Educaci i Histria: Revista d Histria de lEducaci, pg. 97-152

    al centre de la discussi pblica, en una direcci i aix s molt destacatben diferent de la proposada pel programa illustrat. Perqu Rousseau s unhome a contracorrent que no noms senfronta amb els prohoms de la Il-lustraci, sin que tamb impugna bona part de les coses que va heretar delpassat. Del naufragi de la civilitzaci moderna en salva poques coses, encaraque recomani el Robinson Crusoe que recupera un munt de coses del seuvaixell com a lectura per al seu deixeble, que ha de passar com va ferRobinson a lacci i no quedar immers en la passivitat. Al capdavall, elbon salvatge que podia representar el personatge de Divendres a la novella deDefoe queda redut al no-res, a la dominaci o lesclavatge. Enll daquestapossible contradicci que hom ha retret ms duna vegada a Rousseau, el certs que parteix dun optimisme pedaggic i per tant, duna inequvoca fepedaggica, que depn duna gran confiana vitalista, alhora que participadun pessimisme histric, segons el qual la societat i la histria han pervertitlsser hum.

    Ens trobem, per consegent, davant dun autor tal volta un xic contra-dictori que afirma la bonesa humana, alhora que denuncia els estralls dela cultura, que havia estat transmesa escolarment per la Ratio jesutica, senseoblidar el tractat dels estudis de Charles Rollin (1726-1731), que sintetitzenlherncia pedaggica humanista. Tot plegat fa que Rousseau posi de relleu aEl contracte social (1762) sistemes dorganitzaci social com els que seguien elslacedemonis a Esparta i els llatins a la Roma antiga. Al Discurs sobre les cin-cies i els arts (1750) carrega contra Atenes, que considera decadent i decrpitapel luxe i dissoluci dels seus costums. Tal vegada, si segussim aquest vessantpoltic, que no s el que aqu interessa, ens trobarem amb un Rousseau defen-sor de lEstat fort, que va influir en els homes de la Revoluci, especialmentsobre Robespierre i Marat, lectors incansables de les obres del ginebr.

    Lexaltaci de la natura, no contaminada per levoluci de la histria ide la cultura, propicia una imatge idllica de la vida dels camperols, quevivien fora de les ciutats. En aquest sentit, la Carta a DAlembert (1758), enrelaci amb els espectacles, resulta ben aclaridora. Al seu parer, la tragdiagrega s pitjor que les lluites dels gladiadors. A ms, els espectacles distre-uen de la feina. Conscient que la sort de Scrates es va decidir a Les bromesdAristfanes, Rousseau es va oposar a la installaci dun teatre a la ciutatde Ginebra. En el fons, el puritanisme de Rousseau aflora repetidament a lesseves obres, que responen a un ethos calvinista, ben diferent de la c