PRACTICUM

EXPECTATIVES

El mòdul de pràctiques del Màster va ser, al meu parer i des del primer

moment, la peça més atractiva i l’element que requeria més preparació per

realitzar una bona tasca, i per aprendre de manera significativa el rol de docent

de llengua catalana com a llengua estrangera en un context d’aprenentatge

multilingüe amb un alumnat molt qualificat.

La meva primera opció era realitzar les pràctiques en una universitat

estrangera, tal com s’anunciava el bloc de pràctiques del màster. Volia copsar

la posició de la llengua catalana a les universitats de fora del domini lingüístic,

la metodologia usada pels docents i la valoració i implicació dels alumnes

estrangers per aprendre la nostra llengua. La veritat és, però, que el sistema

de repartiment de llocs per ocupar les diferents places on realitzar les

pràctiques no m’ho va permetre. Per altra banda, aquell mateix dia se’m va

obrir la possibilitat de gaudir d’una altra experiència que no m’havia plantejat:

realitzar les pràctiques a una universitat de la Xarxa Vives. L’essència de les

meves expectatives no canviava substancialment, i a més, tenia la possibilitat i

la responsabilitat d’implicar-me d’una manera més real en participar activament

des de principi de curs fins al final, amb tot el que això comporta: l’observació i

el seguiment metodològic d’un curs sencer, i el vincles amb la comunitat

educativa, tant amb els docents, com amb els alumnes, cosa que és, al meu

parer, importantíssima per desenvolupar qualsevol rol en un centre formatiu.

L’assignació de la plaça de pràctiques al Servei de Llengües de Modernes de la

Universitat de Girona em va satisfer molt, em suposava un repte i per tant un

cert nerviosisme. La primera cosa que volia experimentar en les pràctiques era

la possibilitat de sentir-me part del grup del SLM. Volia integrar-me per

aprendre, aquest era el meu màxim objectiu, i tenia la il·lusió de poder

participar activament en les sessions de conversa de la llengua catalana. Volia

que aquestes fossin unes pràctiques reals i no una simple suma d’hores amb

passivitat en un centre educatiu per aconseguir la marca d’apte.

Un cop finalitzades les pràctiques he de dir que les meves expectatives s’han

acomplert totalment, i he d’agrair de tot cor l’acolliment per part de la Mar

Anton, de la Míriam Salvatierra i d’en Joan Vila, que han posat a la meva

disposició tota la informació necessària per realitzar la meva estada de

pràctiques, i des del primer minut fins a l’últim han confiat en mi i m’han tractat

amb respecte i afecte.

Coneixement del centre i del seu entorn

El Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona està ubicat en la

Facultat de Dret del Campus Montilivi, concretament en la planta 0.

En el SLM de Girona s’imparteixen diferents nivells de llengua catalana, llengua

anglesa, llengua alemanya, llengua francesa i llengua espanyola. Pel que fa a

la llengua catalana, s’imparteixen els nivells A2, B1, B2, per a nouvinguts, i els

nivells C1 i C2.

L’SLM i la llengua catalana

El Servei de Llengües Modernes (SLM) de la UdG, en col·laboració amb

l’Oficina de Relacions Exteriors (ORE), ofereix un seguit d’activitats d’acollida

com a introducció a la cultura i la llengua catalanes als estudiants estrangers

que arriben a la UdG en el marc dels programes d’intercanvi en què la

Universitat participa.

1. Oferta inicial d’acolliment: en el moment en què els estudiants arriben

a la Universitat.

2. Els estudiants poden acollir-se voluntàriament durant la seva estada

a la Universitat.

Acollida intercultural

1. Kit de supervivència.

El kit de supervivència és un curs bàsic d’acollida per apropar els estudiants

estrangers a les necessitats en l’entorn universitari i fora de la Universitat.

El kit és d’un total de 30 hores presencials, i per als estudiants del programa

Erasmus Mundus, de 15 hores.

Aquestes sessions es combinen amb les sessions i sortides de l’Acollida

cultural, per als estudiants Erasmus, i amb el mòdul Local Culture, per als

estudiants Erasmus Mundus, ambdós a càrrec de l’ORE.

2. Acollida cultural

L’Acollida cultura és un paquet d’activitats culturals destinades als estudiants

Erasmus, amb l’objectiu d’apropar aquests estudiants a la cultura catalana i a la

ciutat de Girona i el seu entorn més proper. L’oferta d’activitats inclou una visita

al Barri Vell de Girona i una altra a la ciutat de Barcelona, i sessions teòriques

sobre costums i tradicions populars catalanes, el potencial turístic de Catalunya

i la literatura catalana, i una sessió teòrica sobre la cuina catalana seguida

d’una demostració pràctica i un tast que serveix, alhora, de cloenda del curs.

3. Local Culture

Aquest mòdul sobre aspectes culturals de Catalunya, de 15 h de durada i en

què la llengua vehicular és l’anglès, té com a objectiu facilitar l’intercanvi

lingüístic i cultural entre els estudiants del programa Erasmus Mundus, de

procedències molt diverses, i promoure l’acostament a la complexitat i la

riquesa de la comunicació intercultural. Com a complement a les sessions

s’ofereixen un seguit de visites culturals al Barri Vell de Girona, a Barcelona i a

Tossa de Mar.

4. Català inicial: Parla.cat

L’SLM ofereix als estudiants que s’incorporen a la Universitat amb posterioritat

al període d’acollida un curs inicial de català, equivalent al Kit de supervivència,

a través de la plataforma virtual Parla.cat.

El curs, d’una durada de 10 setmanes, s’estructura en dos blocs:

Bloc virtual de treball tutoritzat seguint l’itinerari proposat pel

Servei de Llengües a través dels cursos de nivell bàsic del

Parla.cat.

Bloc presencial de conversa de 15 hores de durada, repartides en

sessions setmanals d’1,5 hores.

Oferta d’acompanyament de l’estada

Intercanvis lingüístics

En l’oferta d’intercanvis lingüístics es distingeixen també dos grups:

Estudiants Erasmus: per a aquests estudiants el programa d’intercanvis està

dotat de contingut acadèmic (2 crèdits de lliure elecció), cosa que el dota de

més rigorositat i compromís. Així, els estudiants poden acollir-se a les

modalitats d’intercanvi següents:

· Tàndem lingüístic: 50% en cada llengua

· Voluntariat lingüístic: 100% en català

· Tàndem virtual: 50% en cada llengua, amb estudiants de lectorats

de fora de Catalunya.

Estudiants Erasmus Mundus: per a aquests estudiants el programa

d’intercanvis es concreta en els tàndems culturals, als qual han de participar

obligatòriament en el marc del programa d’acollida Local Culture. Els estudiants

de la UdG que participen en aquest programa d’intercanvis tenen ocasió

d’explicar la nostra realitat social i cultural als estudiants Erasmus Mundus; en

aquesta modalitat el català és testimonial i tot l’intercanvi es fa pràcticament en

llengua anglesa.

Com a part del programa d’intercanvis s’ofereix als participants dels tàndems la

possibilitat de participar en diverses activitats d’oci cultural, com són el cafè

poliglota, les visites d’interès cultural de l’entorn gironí (call jueu de Besalú,

camí de Ronda de Tossa de Mar) i l’acte literari de Sant Jordi “Fes sentir la teva

llengua”.

Cursos de nivell A2 Com a continuació de la formació inicial que reben els

estudiants en arribar a la Universitat, l’SLM els ofereix la possibilitat de seguir

un curs de nivell A2 de català a través de la plataforma Parla.cat.

El curs, d’una durada de 10 setmanes, s’estructura en dos blocs:

· Bloc virtual de treball tutoritzat seguint l’itinerari proposat pel Servei

de Llengües a través dels cursos de nivell bàsic del Parla.cat.

· Bloc presencial de conversa de 15 hores de durada, repartides

en sessions setmanals d’1,5 hores.

Els estudiants que segueixen el curs tenen la possibilitat de presentar-se a

l’examen oficial del nivell A2 de la CIFOLC.

INICI DE LES PRÀCTIQUES

Les pràctiques les vaig iniciar el mes de febrer de 2013. La peculiaritat de la

docència del curs de llengua catalana, basat una metodologia semi presencial

a través del Parla.cat i les classes de llengua oral, va determinar que la fase

d’observació també anés encaminada a format digital. D’aquesta manera, les

dues primeres setmanes del mes de febrer les vaig dedicar a navegar per

internet i familiaritzar-me amb la pàgina web del Servei de Llengües de

Modernes de la UdG, així com l’argumenta, l’Intercat i Babel, un conjunt de

recursos electrònics que des del curs de llengua catalana es va presentar als

alumnes per tal de posar a la seva disposició la informació necessària sobre

l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes per alumnes de mobilitat.

El 19 de febrer va ser el primer dia que vaig anar a la Universitat de Girona.

Era el dia de la presentació dels tàndems lingüístics dels alumnes Erasmus a la

Sala de Graus de la Facultat de Dret de 16:00 a 18:00 hores. Els tàndems

lingüístics són una de les modalitats d’intercanvi lingüístic juntament amb el

voluntariat lingüístic i el tàndem virtual. El dia 19 de febrer es va fer la xerrada

informativa sobre el programa de tasques que conforma el tàndem lingüístic, es

van fer les presentacions de les parelles lingüístiques i es van donar les

instruccions per avaluar aquesta pràctica oral i cultural.

L’obtenció de la qualificació d’apte requeria la realització de vint-i-cinc hores

d’intercanvi lingüístic, l’assistència a dues activitat lúdiques, la presentació

d’una memòria sobre l’experiència del tàndem en la llengua practicada, és a dir,

en català per als estudiants d’Erasmus, i en la llengua apresa durant l’intercanvi

per als alumnes catalans. Així mateix, els estudiants de la UdG havien de

lliurar un resum del text L’acolliment lingüístic dels participants en programes

d’intercanvi universitaris, i al seu torn, els alumnes de mobilitat l’havien de fer el

resum del text Catalan, language of Europe. A més, tots els alumnes

participants dels tàndem havien de fer una entrevista oral amb en Joan Vila en

què valoraven l’experiència.

Activitats lúdiques

· Visita a la colla castellera Els Marrecs de Salt el dimecres 19 de març de

19.45 a 22.30h.

· Visita a Tossa i camí de ronda el dissabte 21 d’abril de 9:00 a 14:00 h.

· Fes sentir la teva llengua!. Lectura de poemes d’arreu del món a càrrec

dels alumnes del SLM amb projecció d’imatges i música d’acompanyament.

Dimarts 30 d’abril de 16:00 a 17.30h.

Fase d’observació de l’aula

Les classes es feien els dimarts de 14:00 a 15:30 hores a l’aula 1D de la

Facultat de Dret. L’aula era bastant gran, d’uns 40 metres quadrats, amb llum

natural indirecta i de colors clars, cosa que creava un ambient agradable i

calmat, favorable per a l’aprenentatge. L’aula constava d’un ordinador de taula,

connexió a internet i un projector. La distribució de les taules era en forma d’U,

cosa que afavoreix el treball col·laboratiu entre els alumnes i la docent.

El dia 19 de febrer va ser el primer dia que vaig assistir a l’aula de conversa.

L’alumnat nouvingut d’aquest curs no va participar en el curs intensiu que el

SLM ofereix als alumnes estrangers. Durant la sessió, els alumnes es van

presentar amb l’ajuda de la docent, la Míriam Salvatierra, i es van donar d’alta a

la plataforma Parla.cat per tal de poder realitzar les activitats proposades

setmanalment per la Míriam. Després la Míriam els va mostrar el disseny dels

continguts a tractar durant el curs dins la plataforma Parla.cat i la metodologia a

seguir. Sociolingüísticament l’alumnat d’aquest curs era molt divers i nombrós.

Eren un vint-i-cinc alumnes que provenien, entre d’altres indrets, de Pakistan,

de França, de Rússia, dels Països Baixos, d’Itàlia, de Sud Amèrica o de

Bangladesh. Aquesta gran pluralitat feia necessari atendre personalment els

alumnes per resoldre determinades qüestions i dubtes, i, a més, l’anglès i el

francès s’usaven per tal de poder comunicar-se i tirar endavant la classe en

llengua catalana. A més, els alumnes procedien d’estudis diferents, de nivells

diferents i tenien edats que anaven des del 18 fins als 50, per tant era un grup

molt heterogeni i amb inquietuds lingüístiques dispars.

Si bé és cert que l’horari de la classe d’entrada no era gaire atractiu, les

activitats que s’hi desenvolupaven feien la classe prou dinàmica.

Les sessions del dia 26 de febrer i 5 de març vaig realitzar l’observació de

l’aula. El nombre d’alumnes va disminuir respecte la primera sessió, i a partir

d’aquesta sessió el nombre d’alumnat es va mantenir bastant estable. La

Míriam va començar a treballar l’oralitat a classe a partir de la seva presentació.

També em va presentar a mi i va convidar els alumnes a fer el mateix. Un cop

fetes les presentacions vam visualitzar un vídeo sobre Catalunya

http://www.udg.edu/slm/Acollidaintercultural/LocalcultureVIBOT/tabid/14425/lan

guage/ca-ES/Default.aspx

i es van repartir les guies de conversa universitària. Seguidament, va entrar a

la plataforma Parla.cat i va mostrar les activitats de la unitat 1 I tu, qui ets? Que

els alumnes havien de realitzar durant la setmana.

La sessió del dia 5 va servir per posar en pràctica els continguts tractats al

Parla.cat. La Míriam anava fent preguntes als alumnes i tot el que deia ho

anotava a la pissarra per tal que els alumnes prenguessin nota. Els animava

constantment a parlar fent preguntes molt concretes i senzilles. Els preguntava

el nom, l’edat, la seva nacionalitat, les llengües que parlaven, etc. De seguida

es va crear un bon ambient de treball i de distensió, tot i que els alumnes de

llengua no romànica estaven una mica perduts, i alguns desinteressats. Amb

tot, tots els alumnes hi van participar en major o menor mesura. Un cop

practicats els aspectes més rellevants de la unitat didàctica de manera

individual i per parelles, i sota el guiatge de la Míriam, els alumnes van

visualitzar el vídeo de presentació dels 4 cats. Abans, la Míriam va repartir una

fitxa en què es demanava relacionar diferents nacionalitats amb els noms dels

personatges del vídeo i els estudis o feines que duien a terme. La Míriam va

explicar com fer l’exercici. El següent exercici consistia en determinar si un

seguit de frases eren veritables o falses. La Míriam es va assegurar d’explicar

el significat de les frases per ajudar els alumnes a la comprensió del vídeo i a

resoldre l’exercici. El vídeo es va posar fins a tres cops per tal que els alumnes

poguessin copsar la informació necessària per fer els exercicis.

Al final de la classe la Míriam va posar la feina a fer durant la setmana: la Unitat

2 Coneixes la Carlota?

12 de març. Intervenció com a docent.

El dia 12 de març va ser la meva intervenció com a docent. Vaig preparar una

seqüència didàctica basada en la unitat 2 del Bàsic 1 del Parla.cat Coneixes la

Carlota?

Disseny de la seqüència didàctica

TASCA FINAL: DESCRIURE I RECONÉIXER PERSONES

CONTINGUTS A TREBALLAR

GRAMÀTICA LÈXIC CONEIXEMENT

SOCIOCULTURAL

Present d’indicatiu del

verb ser, del verb tenir,

verb haver-hi.

Els cardinals Salutacions i llenguatge

gestual

El gènere i el nombre de

l’adjectiu Fórmules de cortesia

Els interrogatius Adjectius

ACTIVITAT 1

Continguts: practicar les estructures per iniciar la conversa telefònica.

Proposta: Crear una situació de comunicació telefònica. Una persona té la

necessitat de trucar per telèfon perquè ha perdut la cartera. Cada grup

desenvoluparà un rol:

- Grup 1. Necessita posar-se en contacte amb una altra persona per

demanar ajuda.

Les trucades les rebran els altres grups de l’aula que representaran els

següents rols:

- Grup 2. Seran les MARES, que no responen la trucada. Saltarà la

bústia de veu i els del grup 1 hauran de deixar un missatge. Després

de la sisena intervenció hauran de retornar la trucada.

- Grup 3. AMIC. Número incorrecte. Els del grup 1 hauran de

demanar disculpes.

- Grup 4. PARES. Responen la trucada. Farien el favor però són fora

de la ciutat. Els del grup 1 hauran de donar les gràcies per la

intenció.

- Grup 5. TIETA. No hi són a casa. Els del grup 1 hauran de deixar

un encàrrec.

- Grup 6. GERMANA. Sí que hi són. Decisió del grup si fan el favor o

no el fan.

Cada grup dedicarà uns minuts per practicar la seva part. Després, el grup 1

haurà de recrear una les situacions de comunicació telefònica fins arribar a la

trucada de la germana. Per altra banda, un membre de cada rol haurà de fer

de portaveu. Serà el docent qui determinarà en cada cas qui respon, així tots

estan atents i preparats per participar. Es faran dues o tres rondes.

ACTIVITAT 2

Comprensió oral.

Continguts: adjectius per descriure persones, i números.

Proposta: Recordar entre tots els adjectius treballats per descriure les

persones. Puc començar jo mateixa fent una descripció meva i després animar

els alumnes per que facin el mateix. Anotar els adjectius a la pissarra. A

continuació, repartir entre els alumnes imatges (retallades de revistes i

enganxades a fulls de colors) de persones. A continuació se’ls explica que jo

dirigeixo un càsting i que necessito persones per realitzar una pel·lícula (aniré

dibuixant a la pissarra tot allò que sigui necessari per facilitar la comprensió).

Aniré llegint les descripcions de les persones que necessito. N’hi ha de

semblants i hauran d’estar molt atents per detectar quines són les persones

que realment necessito. En total són sis. Les persones que tinguin les imatges

que s’ajustin a les descripcions donades hauran d’aixecar-se i posar-se al meu

costat. Quan ja hi siguin els sis mostrant les seves imatges, tornaré a llegir les

descripcions i entre tots veurem si són correctes o no. A més, podran afegir

alguna qualitat si ho consideren oportú.

ACTIVITAT 3

Comprensió oral i expressió oral.

Continguts: adjectius per descriure persones.

Proposta: Els alumnes es posen per parelles. Un membre de la parella tindrà

una imatge d’una persona i haurà de descriure com és. L’altre membre de la

parella haurà de dibuixar com és aquella persona; alta, prima, grassa... quan

acabin, es canviaran els rols.

ACTIVITAT 4

Comprensió oral i expressió oral

Continguts: adjectius per descriure persones.

Proposta: Tres alumnes surten a la pissarra i s’hi col·loquen d’esquenes. Es

projecta una imatge d’un personatge conegut per tots, com per exemple,

Beyoncé, Obama, Mick Jagger.... cada company ha de donar un adjectiu i dues

de les persones de la pissarra hauran d’escriure les paraules proposades per la

resta de companys. El tercer, haurà d’esbrinar de qui es tracta.

ACTIVITAT 5

EXPRESSIÓ ORAL

TASCA FINAL: PRESENTAR LA FAMÍLIA

Proposta: Començo per presentar la família d’una sèrie de televisió coneguda,

segurament, per tots: Modern Family. A continuació, es fan grups de quatre

alumnes i practiquen entre ells la presentació de la seva família, o d’una

inventada. Poden usar les imatges repartides per inventar-se una família.

Després de practicar amb els companys de grup la presentació de la família, ho

faran al grup classe.

TANCAMENT DE LA CLASSE. ACTIVITATS I JOCS

ACTIVITAT 6

COMPRENSIÓ ORAL

Continguts: adjectius per descriure persones

Proposta: Aprofitant les paraules de la pissarra anotades per fer l’activitat 4,

es realitzarà un quinto amb 20 paraules. Qui guanyi, tindrà un premi (un xupa

xups, caramel d’invenció catalana i amb el logotip fet per Dalí).

ACTIVITAT 7

Comprensió oral, redacció i expressió oral.

Proposta: Surten 4 alumnes de classe (alumnes A, B, C i D). La resta

d’alumnes fan una descripció conjunta d’una persona. Quan la tinguin

enllestida, entra l’alumne A, i li donem la descripció oralment. A continuació

entra l’alumne B, i l’alumne A li donarà la descripció, i així successivament fins

arribar a l’alumne D.

ACTIVITAT 8

Comprensió oral

Proposta: identificar aspectes físics de les persones.

http://grooveshark.com/#!/s/Els+Guapos+S+n+Els+Raros/3Nfr77?src=5

Cançó Els guapos són els raros de Manel

Un home amb ulleres de pasta gruixudes passeja pel port nerviós.

Ja fa més d’una hora que a la seva dona l’espera el Doctor Ramon.

Que avui s’han omplert de coratge i han decidit operar-se el cos.

La dona es vol treure papada i l’home es farà fer un penis més gros.

Però, no saben que ser atractius també pot comportar viure en un malson.

I els dos canten de puta mare, molt millor que jo, que fan cant coral.

I ballen sardanes a Plaça Sant Jaume i ho fan de collons.

El Pepe és un noi que ha fet panxa i es passa el sant dia estirat llit.

Avui el rodegen tres metges i un jove becari amb un bisturí.

Amb un permanent delimiten l’essència greixosa que li extrauran.

I ell somia amb prendre un waikiki envoltat de senyores que marquen mugrons.

Però, el Pepe no sap que alguns ben plantats també viuen en un malson.

I el tio organitza trobades d’amics del 600, i en té un de vermell.

I quan puja al poble, els nens li demanen que els porti a fer un tomb.

No saben que els guapos són els raros.

Ho sap tothom, però no ho diu ningú.

Tampoc no s’agraden i tenen complexes per ser diferents.

I no saben que els guapos desafinen , no tenen swing i no ballen bé.

També es preocupen i tenen psicòlegs, i no passa res.

I no passa res.

I no passa res.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

- Usar correctament els verbs ser i tenir del present d’indicatiu.

- Realitzar la flexió de gènere dels adjectius.

- Fer descripcions senzilles de persones.

- Entendre descripcions senzilles de persones.

- Realitzar preguntes senzilles.

- Respondre preguntes senzilles.

- Saludar i acomiadar-se correctament a classe.

Posada en pràctica i valoració

El primer que vaig fer va ser distribuir els alumnes en grups de quatre de

manera equilibrada perquè en els sessions anteriors em vaig adonar que els

alumnes interactuaven més amb els companys amb els quals compartien

llengua materna. Els vaig assignar un número, els vaig fer aixecar-se de la

cadira i els vaig fer agrupar-se amb els companys que tenien el mateix número

que ells. Al principi no sabien ben bé què fer, i es sentien estranyats, però de

seguida es van animar.

A continuació els vaig explicar què havien de fer per realitzar la primera

activitat. Ràpidament em vaig adonar que no m’entenien. Un cop a l’aula vaig

veure que aquest exercici no estava ben plantejat. Primerament, la gran

majoria dels alumnes no havien seguit el pla de treball proposat la setmana

anterior, amb la qual cosa, no estaven familiaritzats ni amb el vocabulari ni amb

les situacions comunicatives. Per altra banda, el plantejament era difícil i no

estava adequat al nivell dels alumnes. A més, aquest exercici no forma part de

la seqüència d’activitats dirigides a la realització de la tasca final. Aquest

exercici no va funcionar. Amb tot, els vaig ajudar prou per tal que poguessin

crear un petit diàleg entre els diferents grups recreant un diàleg telefònic.

A partir d’aquí, el temps que em quedava no era suficient per desenvolupar

totes les tasques que havia dissenyat, per tant, no vaig preveure bé el temps

necessari per realitzar el gruix d’activitats. Vaig triar fer l’activitat número dos

mantenint els grups de l’activitat número u, però únicament per fer les

descripcions de les persones de les imatges. Aquesta activitat va funcionar

bastant bé. Jo anava donant voltes per la classe ajudant els alumnes a fer les

seves descripcions i proporcionant-los el vocabulari que demandaven. La

Míriam, que va estar amb mi tota la sessió, em va ajudar fent el mateix que jo.

Un cop cada grup havia fet les descripcions de les persones de les imatges,

vaig demanar que un membre de cada fes les descripcions en veu alta a la

resta de companys de la classe. Un cop que tots els alumnes havien dit algun

adjectiu per descriure les persones de les imatges, vaig demanar un voluntari.

Aquí, vaig improvisar per introduir part de l’exercici número tres. Vaig fer sortir

de l’aula el noi voluntari, que era de Bangladesh, i mentre ell era fora, la resta

d’alumnes va triar una de les imatges treballades en l’activitat anterior. Un cop

triada, l’alumne va entrar i li vagi explica què havia de fer. Li vaig dir que havia

de dibuixar a la pissarra una persona seguint les instruccions que rebria de la

resta de companys. Cada alumne va dir una qualitat i l’alumne de la pissarra

anava dibuixant. Es va crear un ambient molt agradable, de feina i de joc. Els

alumnes estaven implicats i tenien ganes de participar i de parlar. Finalment

vam mostrar la imatge a l’alumne de la pissarra i entre tots vam determinar que

el dibuix s’assemblava força a la imatge.

A continuació, vam escoltar la cançó dels Manel, després els vaig repartir una

fotocòpia amb la lletra de la cançó amb uns buits que havien d’omplir. Els buits

estaven relacionats amb aspectes físics i psíquiques de les persones (paraules

en color vermell). Vam sentir la cançó alhora que veiem un vídeo a youtube

que anava mostrant imatges relacionades amb els conceptes que apareixen a

la cançó: https://www.youtube.com/watch?v=JDvNpLqj1Bw.

S’ho van passar força bé, i estaven prou atents. Vam sentir la cançó un parell

de vegades i al final entre tots vam resoldre l’exercici.

Per tancar la sessió, vaig demanar que voluntàriament fessin una breu

descripció d’algun company de la classe i a canvi, si ho feien bé, tindrien com a

premi un xupa-xups. Els vaig explicar que és un caramel enganxat a un pal, un

invent català, i que el logotip de l’embolcall està dissenyat per Salvador Dalí.

Es van animar de seguida. Ells anaven fent descripcions i jo anava repartint els

dolços fins que es van acabar.

Els vaig recordar que havien de fer els exercicis del pla de treball del Parla.cat

per la propera setmana.

Tot i que no vaig poder aplicar el disseny que tenia ideat perquè era massa

complicat i llarg, vaig saber reconduir la classe i triar els aspectes més

rellevants de les activitats adequant-los al seu nivell real de llengua i a les

seves necessitats. Es van animar a parlar, van treballar de manera

col·laborativa, es van implicar en les activitats i van aprendre vocabulari

referent a la descripció de persones. Vaig sortir prou satisfeta per la capacitat

de redreçament de la classe davant d’una situació complicada en un primer

moment i de l’ambient de treball, d’aprenentatge i de joc que es va generar

entre els alumnes i la Míriam i jo.

Les següents sessions fins a finals de curs les vaig dedicar a realitzar activitats

orals amb quatre alumnes que tenien previst presentar-se a l’examen de nivell

A2. Aquests alumnes tenien com a llengua primera una llengua romànica,

concretament el castellà i l’italià. Aquests alumnes seguien el pla de treball del

Parla.cat, però en les sessions dels dimarts practicàvem situacions de

comunicació proposades en exàmens oficials de nivell A2. Així vam tractar el

tema de la gastronomia, de la vivenda, de les seves experiències vitals, de les

seves arribades a Girona, dels seus estudis, del seus somnis de futur, etc. Les

sessions d’abril es van convertir en classes de conversa entre els quatre

alumnes i jo. A mesura que sortia un dubte en la conversa jo els ajudava a

expressar-se i ells prenien nota. L’evolució va ser notòria, sobretot per una

alumna italiana i per un alumne veneçolà.

Fes sentir la teva llengua

La sessió del 30 d’abril va ser molt especial. A més de realitzar la sessió de

conversa amb el quatre alumnes de llengua romànica, vaig assistir a la sessió

“Fes sentir la teva llengua” organitzada pel SLM i en Joan Vila. L’acte es va

realitzar a la capella renaixentista del Roser de l’Església de Sant Domènec del

Barri Vell.

Aquest acte es va concretar en la lectura de poemes per part dels alumnes

d’Erasmus en les seves llengües maternes i dels alumnes de la UdG que

estudien llengües estrangeres. Mentre els alumnes llegien els seus poemes es

projectaven imatges dels seus països d’origen, i en acabar les lectures, un dels

alumnes va tocar quatre peces musicals amb acordió.

Entrevistes amb els tàndems lingüístics

El dia 4 de juny vaig assistir per darrer cop al SLM. Em vaig citar amb en Joan

Vila per participar en les entrevistes amb els alumnes que havien participat en

els tàndems lingüístics.

Primerament, en Joan em va ensenyar diverses memòries dels alumnes VIBOT

en què explicaven la seva experiència a la UdG. Cal recordar que aquests

alumnes realitzen els seus estudis de màster en tres universitats diferents: Le

Creusot, Edinburgh i Girona. Vaig tenir l’oportunitat de llegir tres memòries

d’aquests alumnes i tots coincidien en l’èxit del curs de cultura catalana que

defugia de les clàssiques classes d’història com a classes de cultura. Així

mateix van comparar aquest bloc anomenat “local culture” amb els blocs de les

altres universitats i van apuntar que a Girona el tractament era molt més

atractiu i per tant assolia els objectius de mostrar un tastet de la cultura

catalana. Van coincidir en destacar les sortides culturals, sobretot la sortida a

Tossa de Mar, i l’èxit dels tàndems lingüístics que implicava un lligam personal

únic que afavoria l’aprenentatge de la llengua catalana.

La memòria que havien de realitzar aquests alumnes es basava en les

qüestions següents i els estudiants d’Erasmus havien d’escriure almenys cinc

respostes en català.

- Llengües. Llengües usades, sistemes utilitzats per comunicar-vos.

- Espais. Llocs que heu utilitzat, i llocs que us han semblat més

adients dins del Campus.

- Distribució temporal. Distribució horària dins de cada sessió, i

distribució setmanal: dies i hores aproximades en què heu fet els

intercanvis.

- Temes. Temes que han estat motiu de conversa.

- Sociolingüística. Qüestions que puguin haver sorgit durant els

intercanvis relacionades amb la situació sociolingüística: aspectes

dialectals, geografia, nombre de parlants, bilingüisme.

- Assoliment de la llengua oral. Utilitat del tàndem per consolidar el

domini oral de comprensió i expressió de la llengua o llengües que

heu practicat.

- Entorn cultural. Aspectes que hàgiu après relatius a l’entorn cultural

de la persona amb qui heu fet l’intercanvi, a partir dels possibles

estereotips que us poguéssiu haver format.

- Activitats lúdiques. Valoració de l’apartat de les activitat culturals i

lúdiques.

- Dades sobre el lloc d’origen del teu tàndem. País, capital, habitants,

extensió territorial, llengües oficials, llengües no oficials, religió,

països fronterers, un element geogràfic d’interès, clima u nom del

president del govern.

- Valoració global.

Seguidament vaig tenir l’oportunitat de veure dues entrevistes diferents

dirigides per en Joan Vila. Per una banda, vaig assistir a l’entrevista de dues

alumnes de la UdG que havien realitzat un tàndem amb alumnes de mobilitat

en llengua anglesa. Les noies, en arribar, havien d’escriure una petita memòria

sobre la seva experiència.

Aquesta memòria es basava ne els següents aspectes i s’havia descriure en la

llengua estrangera usada en l’intercanvi:

- Quines llengües heu utilitzat en l’intercanvi lingüístic?

- Què pots dir de la persona amb qui fas l’intercanvi? (què estudia,

hobbies, preferències musicals...)

- Què saps dir sobre el país i la cultura de la persona amb qui fas

l’intercanvi?

- Valora globalment l’activitat.

En acabar, es comentaven els punts més significatius del seu intercanvi

lingüístic. Les dues noies van coincidir en descriure l’experiència com a molt

enriquidora i positiva, no únicament per la possibilitat d’aprendre o millorar

l’anglès, en aquest cas, sinó també per la possibilitat de crear lligams amb

persones d’altres cultures i de compartir, juntament amb la universitat, la

possibilitat d’ensenyar la llengua catalana, els costums, el dia a dia, i la ciutat

de Girona, en definitiva de compartir un tros de la seva vida amb un persona de

fora, és a dir, d’acollir culturalment un company universitari.

La segona de les entrevistes va ser més peculiar perquè es tractava d’una noia

que havia fet un tàndem virtual amb una dona polonesa. Va explicar com cada

dimarts es connectaven a internet i realitzaven la seva pràctica lingüística a

través del Skype. Va explicar que van determinar realitzar la primera part en

català i la segona en anglès. Per l’alumna de la UdG aquesta era la primera

vegada que realitzava aquest tipus d’intercanvi, però la seva parella hi estava

acostumada, és més, tenia parelles lingüístiques diverses i amb totes elles es

trobava mitjançant el Skype. Va explicar que era una dona que pràcticament

no sortia de casa i que dedicava el seu temps lliure a aprendre idiomes gràcies

a aquest mètode. També va valorar l’experiència satisfactòriament.

Avaluació de l’experiència

La valoració general és totalment positiva. La manera de treballar des del SLM

de la UdG amb els alumnes de mobilitat és molt atractiva i tal com indiquen els

alumnes també és molt profitosa. He après com es posa en marxa un model

d’acolliment lingüístic en què convergeix tota la comunitat educativa i crea

nexes d’unió entre l’alumnat autòcton i el de mobilitat que van més enllà de pur

intercanvi de llengües, per tant l’acolliment emocional forma part del lingüístic.

Per altra banda he vist el treball de cooperació entre els diferents membres del

SLM, la Mar, la Míriam i en Joan, en el qual també m’han inclòs a mi. Sempre

m’han mantingut informada de tots els esdeveniments i m’han fet partícip de la

vida universitària.

Per aquesta raó recomano a qualsevol alumne que vulgui aprendre el

funcionament de l’acolliment lingüístic a nivell universitari que realitzi les

pràctiques en aquest centre perquè gaudirà d’una experiència real de docència

universitària amb un equip humà fantàstic.