Societat pre-industrial i industrial (S. XV, XVI, XVII, XVIII)

- Mitjans S.XV. Neix a Alemanya. Renaixement, lligat a les ciutats Recuperació ciutats, comerç i cultura Es generen demandes comunicatives noves.

- La impremta permet satisfer noves demandes. - Lligat sorgeixen dos mitjans de comunicació que serviran per satisfer demandes: llibre imprès i premsa. - Llibre imprès: Era un procés lent (a mà) i car; el llibre manuscrit era accessible a una petita part de la societat. - Reformes protestantisme: promouen la lectura, impulsor del llibre imprès. - El llibre imprès permet produir llibres en sèrie i més econòmic

Representa una ampliació considerable del públic lector dins la societat (lectura minoritària).

Això serà la base de la premsa. El llibre imprès s'anirà generalitzant al S. XVI A partir del S. XVII apareix la premsa periòdica

Societat de Masses: (S. XIX, XX)

Revolució industrial als EUA i a Europa + urbanització +l'èxode rural Noves necessitats comunicatives: + rapidesa La innovació més significativa d'aquest període seran les telecomunicacions.Fins la Revolució Industrial la comunicació estava lligada a xarxes físiques de transport

- La comunicació a distància era equivalent a transport.

- La Revolució Industrial trenca amb la independència de les xarxes físiques de transport. - La comunicació ja és possible primer amb el telègraf (1837) i després amb el telèfon (1876). - Aquests mitjans permeten comunicación a distància bidireccional, a la vegada que posen les bases per a l'aparició de la ràdio. - La generalització de la ràdio es donarà a partir de 1920.

Abans de la 1ª Guerra Mundial la comunicació ja s'ha independitzat de les xarxes físiques

de transport.

Societat de la informació (S.XX, XXI)

La comunicación recíproca o bidireccional és una de les coses que fa possible la digitalització

Para Schiller es tracta de l'organització d'amplis camps d'activitat informàtica –ordinadors i equips, programació i processos de dades, transmissió- que generen noves indústries, nous productes, noves tecnologies i serveis. Tot això empès o forçat per grans grups industrials multinacionals en indústries afins: ordinadors, microordinadors, bancs de dades i xarxes de transmissió.

“La difusió i desenvolupament d'aquest sistema tecnològic ha canviat la base material de les nostres vides, per tant la vida mateixa, en tots els seus aspectes: en com produïm,com i en què treballem, com i què consumim, com ens eduquem, com ens vam informar-entretenim, com venem, com ens arruïnem, com vam governar, com fem la guerra i la pau, com naixem i com morim, i qui mana, qui s'enriqueix, qui explota, qui sofreix i qui es margina. Les noves tecnologies d'informació no determinen el que passa en la societat, però canvien tan profundament les regles del joc que hem d'aprendre de nou, col·lectivament, quin és la nostra nova realitat, o sofrirem, individualment, el control dels pocs(països o persones) que coneguin els codis d'accés a les fonts de saber i poder”.

Manuel Castells

Manuel Castells