Polítiques de promoció econòmica: algunes evidències útils

Universitat Catalana d’Estiu 18 d’agost de 2016

Proposta de continguts

Les bases de la promoció econòmica Principals polítiques de promoció econòmica: fets rellevants Principals reptes per Catalunya i el conjunt dels Països Catalans

2

Un breu repàs conceptual al que entenem per propostes de promoció econòmica per acabar discutint sobre aquelles que haurien de ser les principals prioritats en els propers anys.

Què entenem per promoció econòmica?

3

Polítiques facilitadores de l’ACTIVITAT ECONÒMICA

Activitat generadora de VALOR AFEGIT

Allò que motiva la retribució monetària d’una activitat

Concepte ampli, però amb LIMITACIONS!

Perquè són importants les polítiques de promoció ?

4

Ens determina el “tamany del pastís”... i fins i tot la seva distribució .

Polítiques redistributives: reassignen els recursos tal i com han estat assignats pel mercat•Polítiques fiscals•Polítiques de despesa pública

Polítiques pre-distributives: condicionen l’assignació de recursos del propi mercat.•Polítiques educatives•Foment de la competència•Suport a l’emprenedoria•(...)

Perquè són importants les polítiques de promoció ?

5

Les polítiques redistributives tenen limitacions evidents a l’hora de reduir les desigualtats. Per exemple, les polítiques fiscals...

Font: López Laborda J, Onrubia J (2016)

Perquè són importants les polítiques de promoció ?

6

La redistribució ex post és comparable a la dels països nòrdics... però no estem al mateix nivell!

Font: Doménech R (2016)

Polítiques de promoció econòmica...públiques?

7

El mercat no és sempre intel·ligent ni perfecte, hi ha ERRADES DE MERCAT

Errades de mercatEl sistema de preus falla... Externalitats positives

Externalitats negatives

Hi ha béns sense mercat... Béns públics purs

La informació és imperfecta... Horitzó temporal

Aversió al risc

Les polítiques públiques de promoció econòmica no han de ser necessàriament polítiques planificades ni executades únicament des de les AAPP, però sense el seu lideratge no es poden fer polítiques públiques

Polítiques de promoció econòmica...públiques?

8

Hi ha un cert resorgiment recent d’aquestes idees a nivell internacional (Mariana Mazzucato)

Quin és el nostre públic objectiu?

Els beneficiaris de les polítiques públiques de promoció econòmica ha de respondre necessàriament al perfil predominant d’empreses i amb menor possibilitat d’autocorregir errades de mercat.

9

Any 2014 Micro Petites Mitjanes PIME

VAB Cat 22,0% 18,7% 20,1% 60,1%

VAB UE 21,1% 18,2% 18,5% 57,8%

Ocupació Cat 31,1% 20,4% 18,5% 70,0%

Ocupació UE 29,2% 20,4% 17,3% 66,9%

Font: PIMEC (2016) i European Comission (2015)

En què s’hauria de centrar la promoció econòmica?

Analitzar quines són les principals preocupacions/necessitats de les pimes europees podem identificar quines haurien de ser les prioritats de les polítiques públiques de promoció econòmica.

10

Font: European Comission (2015)

Internacionalització

Simplificació

Millora del capital humà

Innovació

Internacionalització: la principal via de creixement

La recerca de clients passa, en la majoria dels casos, per un procés d’internacionalització. De fet, està demostrat que l’exportació té un impacte positiu en el creixement de les empreses.

11

Font: European Comission (2014)

Internacionalització: determinants per a les pimes

Segons l’evidència europea, la internacionalització depèn de diversos factors, que poden resultar útils a l’hora de definir les polítiques de suport que hi poden incidir:•Dimensió empresarial (béns i serveis)•El sector econòmic i el bé exportat•Facilitats: temps i cost d’entrada (desavantatge competitiu amb EEUU)•Qualificació del personal (% educació terciària)•Alta correlació entre exportacions intra i extra UE•Alta correlació entre exportació i IDE exterior•La innovació duplica la intensitat d’exportació•Impacte significatiu de les TIC

12Font: European Comission (2014)

Importància del rol de la cooperació i l’enfoc sectorial

Simplificació administrativa

• Sovint, una de les formes de promoció econòmica més efectives és establir un marc normatiu favorable per al desenvolupament de l’activitat econòmica. No es qüestiona la necessitat d’un marc regulatori, sinó que se n’analitza la proporcionalitat i costos associats: informe Doing Business com a exemple (World Bank 2016).

• Les AAPP han de tendir a crear mecanisme que els autoexigeixin una millora contínua del marc normatiu: la Llei de Simplificació de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2016a) com a exemple.

13

Simplificació administrativa

• Article 10: Mecanismes d’informació per a la reducció d’obstacles (NOVETAT!)• Impacte esperat (1r any): 53.700 noves instal·lacions, 53.000 informes de compatibilitat

urbanística menys, estalvi de 68,4 MEUR per a les empreses,...

14

Simplificació administrativaLa qualitat normativa no únicament es limita a l’exercici de simplificació sinó també a adaptar-se a una realitat econòmica canviant: L’Economia Col·laborativa (EC) com a exemple.

15

Alguns dels aspectes demanden un replantejament del marc normatiu (European Comission 2016a): el rol dels ‘prosumidors’, diferenciació entre professional i peer, requisits d’accés al mercat, noves formes d’ocupació, règim de responsabilitats, protecció del consumidor,...

Capital humà i mercat laboral

• El mercat laboral de l’Estat Espanyol presenta unes debilitats cròniques que ha condicionat la pròpia formació de capital humà i el model de creixement.

• Com es pot entendre que a Catalunya tinguem una taxa d’ocupació similar a la de la UE-19 i en canvi i en canvi tinguem una taxa d’atur molt més alta. No tenim un problema de creació d’ocupació, quin problema tenim doncs?

16

Font: Generalitat de Catalunya (2016b)

Capital humà i mercat laboral: efectes de la temporalitat

• La taxa d'assalariats amb contracte temporal a Espanya, del 26,2% en el 3T 2015, duplica gairebé la de la mitjana de la Unió Europea, del 14,8%.

• La tipologia de contracte repercuteix en la productivitat a través de dues vies: la inversió en formació per part de l'empresari i els incentius a l'esforç per part del treballador.

17

Font: CaixaBank Research (2016)

Capital humà i mercat laboral: desajustos i reconversió

• La crisi econòmica ha un canvi sectorial de l’ocupació força significatiu a l’Estat

• L’ocupació destruïda s’ha focalitzat en els perfils menys formats, que estan sobrerepresentats en els aturats de llarga duració Necessitat de forta reconversió dels serveis públics d’ocupació.

18

Font: Jansen et al (2016)

Innovació: molt camí per recórrer• La capacitat competitiva de les empreses rau en bona mesura en poder posicionar de forma contínua

productes i serveis amb capacitat de penetració als mercats: és el que entenem per innovació.• La ‘paradoxa catalana’: tot i tenir un dels millors sistemes de recerca del sud d’Europa el nostre

posicionament en innovació és mediocre.

19Font: European Comission (2016b)

Innovació: elements per l’optimisme

La innovació a Catalunya presenta uns trets que convé destacar (ACCIO 2016):•Gairebé 1 de cada 4 empreses (24%) van adquirir o desenvolupar R+D, 4% més que l’any anterior. Més de la meitat d’empreses amb més de 9 treballadors (54%) han innovat enguany.•La innovació té un impacte tangible a les empreses: el 86% de les que innoven preveuen augmentar facturació i el 72% augmentar la productivitat.•Les empreses emergents són les més innovadores: un 74% de les empreses de menys de 5 anys de vida van innovar el 2015.•El 57% de les empreses innovadores han exportat el 2015, mentre que només han venut a l’exterior 1 de cada 4 empreses de les que no innoven (es confirma correlació!).

L’estratègia política del govern, RIS3CAT, procura enfortir el sistema d’innovació català aprofitant i focalitzant els fons estructurals europeus (Generalitat de Catalunya 2016):

•Mobilització i focalització de més de 1.000 MEUR d’inversió en R+D fins el 2023.•Incentius a la innovació col·laborativa (quadruple hèlix).•Foment de la innovació social: estructuració de l’oferta i dinamització de la demanda.•Impuls a la compara pública d’innovació.

20

Els PPCC/Euram: una realitat econòmica homogènia

21

Compartim una mateixa realitat cultural i lingüística, però també és indiscutible que formem part d’un únic espai econòmic (Florida 2007). Cal aprofitar una conjuntura política favorable i receptiva a la major part del territori per començar a fixar una agenda comuna en quines són les prioritats en promoció econòmica.

- Pol industrial de l’Estat: concentra més del 40% de 5 sectors industrials.

- Clara orientació a la demanda exterior: •36% de les exportacions•54% de les pernoctacions•44% del trànsit aeroportuari•Porta d’entrada a la UE

- Alta permeabilitat a les noves tecnologies

- Discriminació fiscal i inversora estructural

Font: www.euroregioeuram.eu

Fonts i referències (1/2)ACCIÓ (2016). Baròmetre de la innovació a Catalunya (http://web.gencat.cat/ca/actualitat/detall/20160607_Barometre-de-la-Innovacio-a-Catalunya).

CaixaBank Research (2016). Com afecta la modalitat de contracte a la productivitat? (http://www.caixabankresearch.com/ca/detail-news?lastnewsportal_articleData=2806363%2C10180%2C1.7). Informe Mensual , 10 març del 2016.

Doménech R (2016). La desigualdad en España: evolución, causas y políticas (https://www.bbvaresearch.com/wp-content/uploads/2016/07/PPT-Domenech-Desigualdad-Valencia-8jul2016-1.pdf). III Workshop ANECO Valencia, 8 de julio, 2016.

European Comission (2014). European Compititiveness Report. Chapter 3: Drivers of SME internationalisation (http://ec.europa.eu/growth/industry/competitiveness/reports/eu-competitiveness-report_en).

European Comission (2015). Annual Report on European SMEs 2014 / 2015 (http://ec.europa.eu/growth/smes/business-friendly-environment/performance-review_en).

European Comission (2016a). A European agenda for collaborative economy (http://ec.europa.eu/growth/single-market/strategy/collaborative-economy_en).

European Comission (2016b). Regional Innovation Scoreboard (http://ec.europa.eu/growth/industry/innovation/facts-figures/regional_en).

Florida R (2007). The Rise of the Mega-Region (https://www.creativeclass.com/rfcgdb/articles/Florida,%20Gulden,%20Mellander_Mega-Regions.pdf). Rotman School of Management, University of Toronto

Generalitat de Catalunya (2016a). Llei de Simplificació Administrativa (http://canalempresa.gencat.cat/ca/administratius_-_intern/simplificacio/Llei-de-simplificacio/). Canal Empresa.

22

Fonts i referències (2/2)

Generalitat de Catalunya (2016b). Informe Anual de l’Economia Catalana 2015 (http://economia.gencat.cat/ca/70_ambits_actuacio/economia_catalana/estudis_publicacions/nota_de_conjuntura/numero-90/index.html). Departament de Vicepresidència, i d’Economia i d’Hisenda.

Generalitat de Catalunya (2016c). Pla d’Acció de la RIS3CAT (http://catalunya2020.gencat.cat/). Departament de Vicepresidència, i d’Economia i d’Hisenda.

Jansen M, Jiménez S, Gorjón L (2016). El legado de la crisis: El mercado de trabajo español y las secuelas de la gran recesión (http://documentos.fedea.net/pubs/eee/eee2016-09.pdf). FEDEA, Estudios sobre la Economía Española - 2016/09.

Jacobs M, Mazzucato M (2016). Rethinking Capitalism: Economics and Policy for Sustainable and Inclusive Growth . Wiley-Blackwell, 2016.

López Laborda J, Onrubia J (2016). Observatorio sobre el reparto de los impuestos entre los hogares españoles (http://documentos.fedea.net/pubs/eee/eee2016-21.pdf ). Estudios sobre la Economía Española - 2016/21. FEDEA, junio 2016.

Mazzucato M (2013). The Entrepreneurial State – Debunking Public vs. Private Sector Myths. Anthem Press, 2013.

PIMEC (2016). Anuari de la pime catalana 2016. Resultats econòmics i financers: 2010-2014 (http://www.pimec.org/sites/default/files/documents_pagines/anuari_de_la_pime_2016_pimec_observatori.pdf). PIMEC, 2016.

World Bank (2016). Doing Business 2016. Measuring the Regulatory Quality and Efficiency (http://www.doingbusiness.org/~/media/GIAWB/Doing%20Business/Documents/Annual-Reports/English/DB16-Full-Report.pdf).

23

Gràcies!

Podeu trobar la presentació a@albertcaste