Política i modernitat.
46
Política i modernitat. Entre el pacte social i el retorn de la família. El Roto
-
Upload
manel-villar-ies-guillem-cata -
Category
Education
-
view
129 -
download
4
Transcript of Política i modernitat.
Política i modernitat. Entre el pacte social i el retorn de la família.
El Roto
2
Oikos vs Polis
Cap a una societat de treballadors
Modernitat i biopolítica
Liberalisme contra poder patriarcal
L’aparició de l’Estat de Dret
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
3
Hannah Arendt(1906-1975)
La major part de la filosofia des de Plató es podria
interpretar com els diversos intents per
trobar bases teòriques i formes
pràctiques que permetin escapar
completament de la política.
4
Oikos vs Polis
Oikos: és el lloc on els humans estan dominats per la necessitat i la violència (el lloc on tot estava preparat per satisfer les necessitats de la vida).
Heroi: és aquell que arrisca la seva vida marxant de casa.
Àgora: és el lloc on es reuneixen els herois (l’espai públic).
Polis: quan l’àgora es converteix en espai polític apareix la ciutat i els herois esdevenen éssers lliures (el lloc on es materialitza la llibertat).
Política: comença on s’acaba el regne de les necessitats vitals i la coacció física.
5
Oikos vs Polis
Esclau
Treballador
Sotmès a la coacció de l’altre.
Sotmès a la crua necessitat de la vida.
L’ home lliure és aquell que no és esclau ni és treballador.
La polis, a diferència d’altres agrupaments humans, es construeix al voltant d’un espai públic on els mortals lliures i iguals exerciten la política.
OIKOS
6
Cap a una societat de treballadors
En les societats pre-modernes l’alliberament del treball obligatori es feia obligant a altres a fer-ho mitjançant la violència i la dominació.
En la societat moderna qui treballa no ho fa obligat per cap violència ni dominació, ho fa obligat per la necessitat immediata inherent a la vida mateixa.
7
Cap a una societat de treballadorsEl canvi més important de la societat moderna és que mentre que l’element religiós se submergeix en l’àmbit privat, la vida i les seves necessitats, que en els antics i els medievals pertanyia a l’àmbit privat, apareix en l’àmbit públic.
L’evolució de la societat es dirigeix a convertir a qualsevol dels seus membres en treballadors, l’activitat dels quals sigui la que sigui, es dedica en primer lloc a procurar el necessari per a la vida.La vida d’aquesta
societat està pràcticament dominada no per la llibertat sinó per la necessitat.
8
Cap a una societat de treballadors
La vida social de l’animal laborans és semblant al d’un ramat: incapaç d’habitar i moure’s amb fluïdesa en l’esfera pública.
La societat del treball és una societat totalment despreocupada pels assumptes públics. (despolitització)
L’edat moderna va portar la glorificació teòrica del treball.
Amb aquesta societat
s’aconsegueix l’ambició dels tirans de totes les èpoques: el desterrament dels ciutadans
de l’esfera pública
La virtut de la laboriositat treu temps per dedicar-se a actuar i a parlar.
9
Cap a una societat de treballadors
http://internacional.elpais.com/internacional/2016/12/08/actualidad/1481189355_803806.html
Trump se enzarza en Twitter con un sindicalista que le acusó de mentir (Titular El País, 08/12/2016)
MENYS PARLAR I MÉS
TREBALLAR !!!
El fet que en l’actualitat en política només es tracti de la simple existència és senyal de la precària situació de les activitats pròpiament polítiques: l’actuar i el parlar. (Hannah Arendt)
10
Cap a una societat de treballadors
Quines conseqüències tindrà per a la
societat del treball
l’adveniment de l’automatització
?
Ens enfrontem amb la perspectiva d’una societat de treballadors sense treball, és a dir, sense l’única activitat que els queda. (Pròleg a la Condició Humana, 1958)
11
Modernitat i biopolítica
• Abans de Hobbes l’acció política tenia sentit i relleu en contrast amb la preocupació per la vida.
• La preocupació pel manteniment i la reproducció de la vida pertanyia a una esfera que no era pròpiament política ni pública, sinó econòmica i privada.
• A partir de Hobbes, la qüestió de la vida s'instal·la en el cor mateix de la teoria i la praxis política.
• A canvi de protecció, els humans lliuren tots els seus poders a l’Estat.
• Des de Hobbes totes les categories polítiques formen un aparell lingüístic per traduir a termes filosòfico-polítics aquesta preocupació per la vida.
• El terme biopolítica designa aquesta implicació cada cop més intensa i directa que s’estableix entre les dinàmiques polítiques i la vida humana entesa en la seva dimensió específicament biològica.
• (Biopolítica y Filosofía, Grama ediciones, Buenos Aires 2006)
Roberto Esposito
Thomas Hobbes(1588-1679)
12
Modernitat i biopolítica
L’àmbit privat és el domini de les coaccions i la necessitat.
La política és el domini de la llibertat .
L’àmbit privat és el domini de la llibertat, el lloc de l’autorealització personal i econòmica dels individus.
La política és l’àmbit de les coaccions: les lleis han de protegir l’espai de l’autorealització personal i econòmica dels individus.
Aristòtil/Arendt
Tradició liberal
L’oposició entre llibertat i la vida han inspirat la
política
Hannah Arendt
13
Liberalisme contra poder patriarcal
La societat moderna s'ha constituït en ruptura amb una comunitat
natural de dependències, aliances i filiacions, de la mateixa manera que
el temps modern (mecànic) s’ha constituït en ruptura amb les
estacions i els fenòmens naturals.
PACTE SOCIAL és el nom d’aquesta ruptura amb la
comunitat natural.
José Luis Pardo
14
Liberalisme contra poder patriarcal
En el primer capítol del II Assaig sobre el govern civil John
Locke fa una descripció de com és aquesta comunitat
natural.
John Locke(1632-1704)
És una comunitat organitzada sobre la noció patriarcal del
poder.La sobirania pertany a la voluntat absoluta del
rei.
Com trenca Locke amb la comunitat
natural?
15
Liberalisme contra poder patriarcalEl poder patriarcal identifica
l’autoritat del rei amb l’autoritat que el pare exerceix sobre els
seus fills, però també amb altres relacions que tenen lloc dins l’àmbit domèstic: la de l’amo sobre el seu criat, la del marit sobre la muller, la del senyor
sobre l’esclau ...
En la concepció patriarcal, la estructura del poder polític
s’inspira en la estructura del funcionament d’una família.
Carles I d’Anglaterra
16
Liberalisme contra poder patriarcalLa noció patriarcal del poder estava lligada a creences molt arrelades en les ments dels europeus d’aquella època.
La cultura europea del segle XVII era una cultura de profundes conviccions patriarcals: el sacerdot, el Papa, Déu, els dipositaris d’un poder “respectable i superior” rebien espontàniament el nom de “pare”.
Publicat en 1689
17
Liberalisme contra poder patriarcal
Tot això explica el desmesurat esforç de Locke per tal de
combatre aquesta ideologia que impregnava les ments
dels seguidors de la creença en el poder diví dels reis.
Tot el primer llibre dels Assaigs i el primer capítol del segon és un intent de refutar les idees que apareixien en un pamflet titulat el Patriarca, escrit per
Robert Filmer, on es defensava la legitimitat del
poder del rei contra les idees dels defensors del poder del
parlament.
Publicat en 1680
18
Liberalisme contra poder patriarcal
De la ruptura amb el poder patriarcal, apareix el poder
polític.
El poder polític és definit per Locke como la capacitat de la
comunitat de dictar lleis i executar-les per a la defensa
dels interessos particulars (protecció de la propietat) i per
a la defensa de la integritat territorial i sobirania de l’estat.
La sobirania, l’autoritat política,
pertany, doncs, a la comunitat (el poble) i
no a la voluntat absoluta d’un rei.
Aquest poder s’origina en un pacte: és el resultat de
l’acord i el consentiment mutu de tots els que componen la
comunitat.
19
Liberalisme contra poder patriarcal
Perquè hi hagi pacte i el posterior
poder polític els integrants de la comunitat han d’acomplir tres
requisits.
lliures
iguals
racionals
20
Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del que depenen els altres dos és la racionalitat
racionalitat
Marca quins són els límits per a la llibertat i la igualtat: el respecte dels drets dels altres( la vida, la salut, la
propietat...)
Determina qui pot participar en l’àmbit públic: menors d’edat, discapacitats mentals i bojos
han de romandre sota el poder patriarcal.
21
Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del que depenen els altres dos és la racionalitat
racionalitat
Tot i que també és natural el poder patriarcal (anterior al
pacte) no és considerat legítim perquè no respecta els drets
considerats naturals.
Si el recurs a la violència està legitimat contra aquells que no respecten els drets naturals, el
recurs a la guerra permet també combatre legítimament
als partidaris del poder patriarcal.
22
Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del que depenen els altres dos és la racionalitat
racionalitat
Aquests drets no necessiten el
consentiment dels altres i per tant són naturals.
És racional perquè és natural recórrer a la
violència contra aquells que no respecten els drets naturals: són éssers
irracionals i, per tant, poden ser tractats com animals.
23
Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del que depenen els altres dos és la racionalitat
racionalitat
Ni els diners ni els contractes comercials deuen la seva validesa a l’existència prèvia de l’estat, són creacions de les finalitats naturals dels humans i deuen la seva validesa a la seva raó natural. L’estat neix del temor dels propietaris a perdre les seves possessions (C. B. Macpherson, La teoría política del individualismo posesivo)
24
Liberalisme contra poder patriarcal
El requisit clau i del que depenen els altres dos és la racionalitat
racionalitat
És per interès dels propietaris constituir-se en comunitat per aconseguir un poder polític que defensi millor els seus drets naturals. És per interès dels propietaris fer fora el poder patriarcal de l’àmbit públic.
És per interès dels propietaris adreçar el poder patriarcal (l’autoritat dels pares sobre els fills) a l`àmbit privat, amb la condició que s’eduqui als fills en el respecte dels drets naturals, tot i esperant la seva majoria d’edat.
Les lluites socials en bona part han consistit en un combat contra el poder de l’oikos.
25
Raons a favor d’un Estat de Dret.
José Luis Pardo
D’acord amb Locke en què l’estat modern es construeix contra una comunitat natural (poder patriarcal).
No està d’acord en què els drets socials tinguin un caràcter natural.
No està d’acord en la forma en què es constitueix el pacte social: identificació dels propietaris amb el “tots” de la comunitat. No està d’acord en què l’única racionalitat que condueix al pacte sigui la racionalitat dels propietaris.
La seva interpretació del pacte es remunta a Hobbes i es recolza en el contractualisme de John Rawls.
26
L’aparició de l’Estat de Dret
L’experiment mental de John Rawls
Cal col·locar-se en una posició original fora del temps i de l’espai en què, coberts per un vel d’ignorància, desconeixem quina serà la nostra vida en aquest món en nàixer, si ric o pobre, home o dona, blanc o negre, amb plenes capacitats o amb discapacitats físiques.
Com dissenyar un ordre
social just
En no saber quina serà la nostra situació futura, si som racionals serà en el nostre propi interès construir un ordre social en el que ningú se senti maltractat quan la sort no li sigui favorable.
John Rawls(1921-2002)
27
Però, i si modifiquem una mica la hipòtesi rawlsiana?
Com dissenyar un ordre
social just
I si la posició original fos una altra? Imaginem-nos un estat en què se’ns treu per la força allò que ens singularitza (no som res, ni rics ni pobres, ni espanyols ni catalans, ni caps ni subordinats) i que, tan bon punt ens ha reduït a “ninguns” (donnadies), aquest estat pot fer amb la nostra vida el que vulgui.
Aquest estat, que podem anomenar estat natural, que no necessàriament és un estat de guerra, és un estat d’extrema precarietat i arbitrarietat.
És des d’aquesta situació ja experimentada que es fa justificable racionalment la necessitat de plantejar-se la creació d’un nou estat que acabi amb la precarietat dels molts i l’arbitrarietat dels pocs.
José Luis Pardo li dóna un toc hobbesià.
L’aparició de l’Estat de Dret
28
Com dissenyar un ordre
social just
Les dues hipòtesis, malgrat les seves diferències, recorden al plantejament del sofista Glaucó.
Davant d’una situació d’incertesa (posició originària) en la qual no sabem si serem afavorits per la sort...
serà preferible un sistema 2 que garanteixi una vida digna al perdedor (el dèbil) que un sistema 1 que només tingui en compta al guanyador (el fort).
Al sistema 1 se l’anomena estat natural, al sistema 2, estat civil.
L’aparició de l’Estat de Dret
29
Com dissenyar un ordre
social just
Les dues hipòtesis, malgrat les seves diferències, comparteixen una posició originària similar:
una igualtat perfecta, resultat d’haver trencat tothom amb tot vincle identitari, familiar, econòmic anterior.
Ni el parentesc, ni la professió, ni l’ètnia ni tan sols la propietat asseguren una vida futura raonable si no existeix un pacte social sòlid.
Només des de la igualtat perfecta tothom pot comprometre’s de forma absoluta amb l’estat que estan construint, amb les lleis que estan pactant.
Uns qualssevol
(unos donnadies
)
Condició del pacte
social
L’aparició de l’Estat de Dret
30
Sistema 2(l’ordre
social just)
Crítica a la forma com
s’ha construït
el Sistema 2
Es tracta d’una comunitat no empírica i encara menys políticament o històricament localitzable.
El pacte social no és un fet històric, sinó el pressupòsit necessari d’un fet històric que és l’aparició de l’Estat de Dret
L’aparició de l’Estat de Dret
31
Sistema 2(l’ordre
social just)
El pacte social no és un fet històric, sinó el pressupòsit necessari d’un fet històric que és l’aparició de l’Estat de Dret
La llei exigeix els membres d’un jurat popular que facin abstracció de la seva condició d’homes, dones, afrocubans o croates i jutjar els fets que se les sotmeten amb absoluta imparcialitat.
Ningú l’ha constatat fàcticament, però qualsevol acció pública fàctica el pressuposa de dret.
Tot legislador està obligat a dictar lleis “com si aquestes emanessin de la voluntat general de tot un poble”.
L’aparició de l’Estat de Dret
32
Sistema 2(l’ordre
social just)
El pacte social no és un fet històric, sinó el pressupòsit necessari d’un fet històric que és l’aparició de l’Estat de Dret
L’origen del pacte no se situa en el terreny dels fets, sinó en el dels fonaments de dret d’aquests fets (És per això que el “relat” de la firma del pacte social ha de tenir un aire de ficció.
No és un fet històric, sinó la condició de possibilitat d’un fet històric.
La pregunta de com ha estat possible l’aparició del l’Estat de Dret no és la d’un historiador sinó la d’un filòsof: es fa des de l´àmbit de les condicions de possibilitat, no des dels fets.
L’aparició de l’Estat de Dret
33
Sistema 2(l’ordre
social just)
Crítica a la forma com
s’ha construït el sistema
2
Locke: El pacte social sorgeix d’uns individus privats reunits en assemblea per firmar un seguit de lleis que protegeixen els seus interessos privats.
Si fos així les lleis no serien unes lleis per a tothom, ja que estan fetes només per protegir els seus interessos i els dels seus. El compromís, per tant, no seria absolut perquè hi hauria una part que no se sentiria del tot obligada amb el pacte.
L’aparició de l’Estat de Dret
34
Sistema 2(l’ordre
social just)
Si fos com diu Locke les lleis no serien unes lleis per a tothom, ja que estan fetes només per protegir els seus interessos i els dels seus. El compromís, per tant, no seria absolut perquè hi hauria una part que no se sentiria del tot obligada amb el pacte.
Allò privat pressuposa allò públic i allò públic, el pacte social.
Qui defensa els seus drets públics i el seu dret a la vida privada pressuposa el pacte social i el pren com el seu fonament. Allò privat manca d’una naturalesa pròpia, depèn sempre de l’àmbit polític. No hi ha res que sigui privat per la seva essència o la seva naturalesa: allò privat és històricament i geogràficament variable.
L’aparició de l’Estat de Dret
35
Sistema 2(l’ordre
social just)
Allò privat manca d’una naturalesa pròpia, depèn sempre de l’àmbit polític.
El progrés social es pot entendre com l’esforç de fer públic el que abans era considerat privat.
En canvi, s’interpreta com la forma més fragant de regressió social quan allò públic és privatitzat (Treure a l’Estat de Dret la seva condició de Social).
L’aparició de l’Estat de Dret
36
Sistema 2(l’ordre
social just)
Allò privat manca d’una naturalesa pròpia, depèn sempre de l’àmbit polític.
Exemples de progrés social:
El naixement del dret del treball, la conversió del contracte laboral en document públic i el naixement del dret del treball.
La salut dels ciutadans forma part de l' interès públic.
La privacitat de la llar no pot servir d’excusa per al maltractament de les dones i l’abandonament dels infants.
PRIVAT
PÚBLIC
L’aparició de l’Estat de Dret
37
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Recordem a Locke
Bona part de la seva reflexió política està adreçada a combatre els fonaments ideològics del poder patriarcal, el principal enemic dels principis del pacte social, fonament de la societat moderna.
El principal era la creença que la societat s’havia de configurar segons el model de la gran família, governada per un pare amb un poder absolut.
Malgrat aquest esforç, aquest model no s’ha desarrelat mai del tot, ha continuat de forma larvada en les ments humanes i ha emergit d’una forma extrema en els diferents moments històrics en què el sistema liberal-social ha entrat en crisi.
38
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
El model patriarcal en la modernitat, en el moment en què s’ha postulat com a alternativa a la democràcia, ho ha fet en la forma dels diferents totalitarismes.
Tanmateix, no sempre ha estat així. Sovint apareix en formes més suaus, coincidint amb l' interès per part d’importants sectors socials per recuperar per a l’àmbit privat aspectes que últimament l’àmbit públic ja havia fet seus.
PRIVAT PÚBLIC
39
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
El lingüista i científic cognitiu George Lakoff descobreix en els discursos polítics de la democràcia a Estats Units que el pensament polític s’articula en aquest país a partir de dues visions irreconciliables del món social.Aquestes dues visions
prenen la forma de metàfores familiars:
La visió progressista entén la nació sota la metàfora de la família del pare protector.
La visió conservadora entén la nació sota la metàfora de la família del pare estricte.
George Lakoff
A Estats Units és molt important el paper històric dels pares fundadors.
40
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Concebem els grans grups socials com les nacions en termes de petits grups, com la família.És dins la família
on tenim els primers contactes amb el poder i la forma d’organitzar-se un grup. En el decurs de la nostra existència
dins de la família, s’arrelen en les nostres ments unes formes d’interpretar la vida pública, uns valors i unes nocions de la veritat que tindran conseqüències rellevants en la nostra manera futura d’entendre la política.
Com es generen
aquestes dues metàfores?
L’essència de la metàfora és entendre i
experimentar un tipus de cosa en
termes d’una altra.
41
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Com es generen
aquestes dues metàfores?
Las metàfores són las formes conceptuals que adopten els marcs de referència.
Els marcs de referència són sistemes conceptuals ordinaris mitjançant els quals pensem i actuem.
Els marcs de referència estan incrustats en les sinapsis del nostre cervell i defineixen el nostre sentit comú.
És impossible pensar o comunicar sense activar aquests marcs.
Són com una mena d’ “inconscient cognitiu”: estructures del nostre cervell a les que no podem accedir conscientment, però que coneixem per les seves conseqüències.
42
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
La gent no vota necessàriament
pels seus interessos. Voten
per la seva identitat. Voten pels seus valors. Voten per aquells
amb qui s’identifiquen.
George Lakoff
Els contractualistes afirmen que és
irracional actuar en contra del propi
interès
Mite del votant racional
Gràcies a la ciència
cognitiva sabem que la gent no pensa
d’aquesta manera.
43
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
Els marcs del pare estricte i la dels pares protectors
forcen, cadascun per la seva part, una
certa lògica
George Lakoff
La veritat ens farà lliures. Si nosaltres
expliquem la gent els fets, ja que la gent
és bàsicament racional, tots trauran
les conclusions encertades.
Mite il·lustrat
La veritat, per ser acceptada,
ha d’encaixar en els marcs de la gent. Si els fets no encaixen en un determinat
marc el marc es manté i els fets
reboten.
44
El retorn de la família i el descrèdit de la veritat
1. MORAL: El pare imposa disciplina a casa. La moral consisteix en
l’obediència al pare.2. ECONOMIA: La disciplina apresa a casa serveix per competir i per
enriquir-se. Els pobres són pobres perquè els manca de disciplina per prosperar. El mercat és moral, el mecanisme que permet a les persones disciplinades prosperar.
3. GOVERN: Els programes socials són immorals. Quan a la gent se li dóna tot, perd l'incentiu de la disciplina necessària per triomfar.
4. EDUCACIÓ: Com els nens indisciplinats poder portar els nens disciplinats pel mal camí, el pares poden d’escollir les escoles on podran estudiar els seus fills. El finançament a les escoles públiques, s’hauria de transferir a les famílies mitjançant els sistema de bons, assignacions, etc ...
5. SALUT: La salut és responsabilitat de les famílies. Si no poden fer-ho, no compleixen amb la seva responsabilitat moral: tenir cura dels nens, els ancians i els malalts no és responsabilitat dels contribuents.
6. EMPRESA: És la forma adequada de proporcionar a la gent riquesa i serveis. Quan les empreses obtenen beneficis tothom se'n beneficia.
RESUM DEL MARC DE REFERÈNCIA CONSERVADOR:
45
El retorn de la família
L’Oxford English Dictionary ha escollit com a paraula de l’any 2016 el terme “post-truth”.
Aquesta paraula denota circumstàncies en què els fets objectius influeixen menys en la informació de l’opinió pública que les crides a l’emoció i la creença personal.
El retorn de la família com a model de poder
coincideix amb el descrèdit de la veritat i la racionalitat política.
46
Activitats:
José Luis Pardo/George Lakoff
Hannah Arendt
1- Sobre el liberalisme. Comenteu la frase de Carl Schmitt: “El liberalisme és la negació de la política. No existeix una política liberal en si mateixa, només una crítica liberal de la política”, des del punt de vista de Berlin i Arendt.2- Sobre la societat del treball. Comenteu l’article de James Livingston A la mierda el trabajo (http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/12/adeu-la-creenca-en-letica-del-treball.html) des de la perspectiva de Hannah Arendt
Material en http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Arendt
Compareu els plantejaments de José Luis Pardo i George Lakoff al voltant del concepte posverdad partir dels articles següents:
José Luis Pardo, ¡Es el marco imbécil! (http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2014/02/el-programa-de-lakoff.html)George Lakoff, ¿Por qué Trump? (http://pitxaunlio.blogspot.com.es/2016/03/que-passa-en-la-ment-del-votant.html)
Material en http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/jos%C3%A9%20luis%20pardo.http://pitxaunlio.blogspot.com.es/search/label/Lakoff
