LA MODERNITAT, CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES

Prof. Raúl Ruiz Callado. Dpt. Sociologia I. Universitat d’Alacant

DEFINICIÓ DE MODERNITATDEFINICIÓ HISTÒRICA

MANERES DE VIDA SOCIAL O D’ORGANITZACIÓ QUE VAN SORGIR A EUROPA AL VOLTANT DEL S. XVII I QUE POSTERIORMENT VAN INFLUIR UNIVERSALMENTCONSEQÜENCIA DE:

REVOLUCIÓ AMERICANA ENTRAMAT POLÍTIC I INSTITUCIONAL: DEMOCRÀCIA CONSTITUCIONAL, SOBIRANIA ESTATS-NACIÓ

REVOLUCIÓ FRANCESAENTRAMAT ECONÒMIC: PRODUCCIÓ INDUSTRIAL, COMPRA TREBALL LLIURE, URBANISME COM A FORMA DE VIDA I CAPITALISME COM A FORMA D’APROPIACIÓ I DISTRIBUCIÓ

DEFINICIÓ ANALÍTICACOMTE

CONCENTRACIÓ FORÇA DE TREBALL EN CENTRES URBANSORGANITZACIÓ TREBALL GUIADA PER EFECTIVITAT I BENEFICIAPLICACIÓ CIÈNCIA I TECNOLOGIA A PRODUCCIÓAPARICIÓ ANTAGONISMES LATENTS O MANIFESTS ENTRE EMPRESARIS I EMPLEATSCREIXENT CONTRAST I DESIGUALTAT SOCIALSSISTEMA ECONÒMIC BASAT EN LLIURE EMPRESA I COMPETICIÓOBERTA

OPOSICIÓ A SOCIETAT TRADICIONAL

SPENCER: SOCIETAT MILITAR / SOCIETAT INDUSTRIALTÖNNIES: GEMEINSCHAFT / GESELLSCHAFTDURKHEIM: SOLIDARITAT MECÀNICA / SOLIDARITAT ORGÀNICA

MARX I ENGELS: MATERIALISME HISTÒRIC AMB SENTIT IDEOLÒGIC I CRÍTIC

MAX WEBER: SOCIETAT TRADICIONAL-SOCIETAT CAPITALISTA

DIMENSIONS: FORMA DE PROPIETAT, TECNOLOGIA DOMINANT, CARÀCTER DE LA FORÇA DE TREBALL, MITJANS DE DISTRIBUCIÓECONÒMICA, NATURALESA DE LA LLEI, MOTIVACIONS DOMINANTS

Societat tradicional agrària

Societatcapitalista

Tipus de propietat Lligada a l’estatus.Hereditària

Privada. Venda lliure

Mecanització deltreball

Pràcticamentinexistent

Mecanitzaciódominant

Naturalesa forçade treball

No lliure Lliure

Mercat Molt limitat. Local

Obert. Mundial

Lleis dominants Particularistes Universalistes

Motivacionsdominants

Satisfacció a escalabàsica

Guanysil·limitats

ASPECTES DE LA MODERNITAT SEGONS KRISHAN KUMAR

INDIVIDUALISMEINDIVIDU OCUPA PAPER CENTRAL SOCIETAT, EN LLOC DE COMUNITAT, TRIBU, NACIÓ. LLIURE DE LLIGAMS. ÚNIC RESPONSABLE DELS SEUS ACTES

DIFERENCIACIÓEN ESFERA TREBALL, CONSUM I ESTILS DE VIDA

RACIONALITATCÀLCUL I DESPERSONALITZACIÓ. ORGANITZACIÓ BUROCRÀTICA, CIÈNCIA

ECONOMICISMEDOMINACIÓ DE TOTA VIDA SOCIAL PER CRITERIS ECONÒMICS

EXPANSIÓEN ESPAI (GLOBALITZACIÓ) I EN PROFUNDITAT, QUE ARRIBA A ESFERES MÉS ÍNTIMES VIDA QUOTIDIANA

REPERCUSIONS MODERNITAT:

EN L’ÀREA DE L’ECONOMIA:CREIXEMENT ECONÒMICCANVI DE L’AGRICULTURA A LA INDÚSTRIACONCENTRACIÓ URBANAREEMPLAÇAMENT FORÇA ANIMALINNOVACIONS TECNOLÒGIQUESMERCATS DE TREBALL LLIURESFÀBRIQUES I GRANS EMPRESESEMPRESARISNOVA ESTRUCTURA DE CLASSEPROPIETAT I POSICIÓ DETERMINEN ESTATUS SOCIALPROLETARITZACIÓ I DEPAUPERACIÓCAPITALISTES ACUMULEN RIQUESA

EN L’ÀREA DE LA POLÍTICA:PAPER CREIXENT DE L’ESTATDIFUSIÓ IMPERI DE LA LLEIDRETS POLÍTICS I CIVILS, INCLUSIVITAT DE LA CIUTADANIAEXTENSIÓ ORGANITZACIÓBUROCRÀTICA

EN L’ÀREA DE LA CULTURA:SECULARITZACIÓCENTRALITAT DEL PAPER DE LA CIÈNCIADEMOCRATITZACIÓ DE L’EDUCACIÓAPARICIÓ CULTURA DE MASSES

PERSONALITAT MODERNA. PROJECTE HARVARDPREDISPOSICIÓ A EXPERIÈNCIES NOVES I OBERTURA CAP A INNOVACIONS I CANVIMENOR INCLINACIÓ A ACCEPTAR OPINIÓ EN SENTIT AUTOCRÀTICORIENTACIÓ ESPECÍFICA CAP A TEMPS: ÈMFASI EN PRESENT I FUTUREFICÀCIA: CONFIANÇA EN HABILITATS HUMANESTENDÈNCIA A PLANIFICACIÓ I CONFIANÇA EN REGULARITAT I PREDICTIVITAT DE VIDA SOCIALSENTIT DE JUSTÍCIA DISTRIBUTIVAINTERÈS I ALTA VALORACIÓ D’EDUCACIÓ FORMAL I ESCOLARITZACIÓRESPECTE PER LA DIGNITAT DELS ALTRES

DESENCANTAMENT MODERNITAT

S. XIX = ERA DE MODERNITAT TRIOMFANTCRÍTICA SOCIETAT INDUSTRIAL CAPITALISTA QUE CONTINUARÀ AL SEGLE XXALIENACIÓ

ÉSSER HUMÀ LLIURE, CREATIU I SOCIAL PERÒ AMB MODERNITAT

EGOISMEATOMITZACIÓMANCA DE CREATIVITATABDICACIÓ CONTROL SOTA ACCIONSABANDÓ DE L’AUTONOMIADECADÈNCIA POTENCIALITATS HUMANES

ALTRES AUTORS AMPLIEN SENTIT ORIGINAL MARXISTA D’ALIENACIÓ:

FROOM I MARCUSE: ALIENACIÓ NO NOMÉS EN TREBALL, TAMBÉ EN POLÍTICA, CULTURA, RELIGIÓ, OCI…

DURKHEIM: ANOMIA: ELS HUMANS EN EL SEU ESTAT NATURAL TENEN INSTINTS EGOISTES QUE HAN DE SER REFRENATS PER REGLES

SENSE NORMES LA GENT ES QUEDA SENSE GUIA, DESARRELADA I PERDUDA. DESVIACIÓ I SUÏCIDI

TÖNNIES: EFECTES SOCIALMENT DESINTEGRADORS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ

GESELLSCHAFT (SOCIETAT MODERNA-ASSOCIACIÓ)GEMEINSCHAFT (COMUNITAT TRADICIONAL)

ECOLOGISME: SOCIETAT INDUSTRIAL-URBANA HA ACUMULAT UN NOMBRE CONSIDERABLE D’EFECTESNEGATIUS DERIVATS DEL SEU FUNCIONAMENT MUNDIAL

LÍMITS DEL CREIXEMENT, CREIXEMENT SOSTENIBLE

CARDOSO: TEORIES DE LA DEPENDÈNCIA: DESIGUALTATS I DESEQUILIBRIS PRODUÏTS PER MODERNITAT COMUNITAT INTERNACIONAL

CENTRE, PERIFÈRIA, SEMIPERIFÈRIA

BAUMAN: GUERRA, AMENAÇA NUCLEAR I POSSIBILITAT AUTODESTRUCCIÓ TOTAL DE LA HUMANITAT

MÉS ENLLÀ DE LA MODERNITATTEORIA DE LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. NAISBITT I ABURDENE

TENDÈNCIES PRESENTS, LA MAJORIA BENEFICIOSES, CONTINUARAN EN FUTUR I ARRIBARAN A FORMES MÉS MADURES I PERFECTES

CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT POSTINDUSTRIAL. DANIEL BELL I ALAIN TOURAINE

DOMINI ECONÒMIC: CANVI DE LA INDÚSTRIA CAP ALS SERVEISESTRUCTURA DE CLASSE: IMPORTÀNCIA NUMÈRICA I SOCIAL CREIXENT DE LA CLASSE DE SERVEIS (TÈCNICS I PROFESSIONALS)NOVA TECNOLOGIA APLICADA AL PROCESSAMENT D’INFORMACIÓCREIXEMENT TECNOLÒGIC AUTOSOSTINGUTATENCIÓ ES DIRIGEIX CAP AL CONEIXEMENT I LA SEUA ADQUISICIÓ

CONSCIÈNCIA DE CONSEQÜÈNCIES MOVIMENTS SOCIALSPOSTMODERNITAT

LES TRANSFORMACIONS SOCIALS SÓN IRREVERSIBLES. MIRAR CAP AL FUTUR DISTANCIANT-SE DELS ASPECTES NEGATIUS DE LA CONTEMPORANEÏTAT

TEORIA DE LA MODERNITAT TARDANA DE GIDDENSÉS PREMATUR PARLAR DE POSTMODERNITAT ELS TRETS DE L’ALTA MODERNITAT SÓN: CONFIANÇA, RISC, OPACITAT I GLOBALITZACIÓ

CONFIANÇA DE “SISTEMES ABSTRACTES”, DELS QUALS DEPÉN LA VIDA QUOTIDIANA, TOT I NO SER TRANSPARENTS A LA GENT CORRENT

RISC, INCERTESA INDIVIDUAL I ORGANITZACIONAL EN ALTA MODERNITAT. INEVITABILITAT

GLOBALITZACIÓ CONTÍNUA, EXTENSIÓ DE XARXES DE RELACIONS SOCIALS ECONÒMIQUES, POLÍTIQUES, CULTURALS AL LLARG DEL GLOBUS

DISMINUCIÓ PAPER DE L’ESTAT-NACIÓLLAÇOS SOCIALS PRIMARIS I LLEIALTATS DE GRUP TENDEIXEN A REAPARÈIXER

REACCIONS TÍPIQUES DE GENT PER A ADAPTAR-SE A INCERTESA I RISC:

ACCEPTACIÓ PRAGMÀTICACENTRALITAT TASQUES DEL DIA I REPRESSIÓ ANSIETAT EN CONSCIÈNCIA

OPTIMISME SOSTINGUTFE EN LA CIÈNCIA, PROVIDÈNCIA O RACIONALITAT HUMANA EN ÚLTIM TERME

CÍNIC PESSIMISMEPERSPECTIVA TEMPORAL A CURT TERMINI I HEDONISME

OPOSICIÓ RADICALVINCULADA A MOVIMENTS SOCIALS