Poema Víctor Balaguer

Pels espais lluminosos s’estenen miradessense que retorn

abiren més que lo cel i el mar

lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa, lo mar amb sa finita

superba majestad

Les ones van i vénen amb son plomall

d’escumaja s’alcen bullidores; ja

cauen gemegant

Ja en rims de perles brillen a la claror del sastres

ja estenen per la platajason transparent cristall

Les ones van i vénen per sobre la mar blava

si llestes se’n van totes, més llestes tornaran

No és això lo que passa pels mars en que jo

navegoon les ones que fugen se’n van per no tornar

Fi

Víctor Balaguer

Daniel González

iAndrés Grande