Poema Víctor Balaguer
Pels espais lluminosos s’estenen miradessense que retorn
abiren més que lo cel i el mar
lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa, lo mar amb sa finita
superba majestad
Les ones van i vénen amb son plomall
d’escumaja s’alcen bullidores; ja
cauen gemegant
Ja en rims de perles brillen a la claror del sastres
ja estenen per la platajason transparent cristall
Les ones van i vénen per sobre la mar blava
si llestes se’n van totes, més llestes tornaran
No és això lo que passa pels mars en que jo
navegoon les ones que fugen se’n van per no tornar
Fi
Víctor Balaguer
Daniel González
iAndrés Grande