PLATÓ: La República

Resums

Llibre II 368c-376c

Llibre IV 427c-445e

Llibre VII: 541a- 520a, 532b-535a

Llibre II 368c-376c

Proposta de Sòcrates: considerar la justícia de primer en l’estat i en els assumptes

més importants

Sòcrates posa en dubte que creguin que la injustícia és preferible a la justícia. Glaucó

i altres li demanaven que esbrinés que són la justícia i la injustícia, i els avantatges de

cadascuna d’elles.

“ La justícia, diem, és cosa d’un home en particular, però també és de tota la ciutat”

És més gran la justícia a la ciutat que la d’un home en particular.

Examinarem el naixement d’una ciutat per fer la recerca sobre aquest tema.

La fundació de la ciutat: Les professions més necessàries

Les ciutats neixen perquè ningú és autàrquic. Cada home té diferents necessitats que

juntament amb els altres, vivint en societat, pot satisfer-les.

La primera necessitat és la provisió de queviures.

La segona és l’habitatge

La tercera el vestit, i coses per l’estil.

Per tant, es necessiten pagesos, paletes i teixidors.

A cadascú li escau una feina diferent. Per a cada ofici hi haurà gent millor preparada

que d’altre.

Però, segurament, dins de la ciutat no hi haurà gent preparada per a tot el que cal, i

seran necessàries les importacions. I per tal d’exportar, serà necessari crear excedents

per a poder intercanviar els productes que necessitem importar. D’això se

n’encarregaran els comerciants. I si el comerç es fa per mar, caldrà professionals de

les tasques del mar.

Necessitat de mercaders i d’obrers

Dels intercanvis en sorgirà un mercat i la moneda.

Els comerciants (de complexitat corporal més dèbil) es dedicaran als intercanvis.

Els obrers són els que vénen la seva feina a canvi de diners.

Hi haurà pintura, brodats, or i ivori.

També, poetes, rapsodes, actors, dansarins i empresaris.

Faran falta servidors, preceptors, dides, mainaderes, cambreres, perruquers, cuiners i

majordoms.

I metges (per si endrapem!)

Origen de la guerra; necessitats dels exèrcits.

A mida que la ciutat va creixent, haurem de retallar per a nosaltres territoris dels

veïns.

Caldran bons soldats amb coratge i braó (valor); però també delicadesa envers els

aliats.

Un bon guardià ha de tenir certes qualitats: han de ser àgils, sagaços, amb fogositat

d’ànima, i bona complexió corporal.

A més, cal que siguin amables amb els conciutadans, però ferotges amb els enèmics.

L’índole del guardià ha de ser filosòfica.

Posa com a exemple els gossos: “El gos discerneix la figura de l’amic de la de

l’enemic, perquè coneix l’un i no l’altre.”

Igual, en l’home, sap el que li és familiar i el que no; és amic del saber, i és, per tant,

filòsof.

Llibre IV

Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta

“La ciutat que acabem de descriure em sembla de debò sàvia: per tant, serà

assenyada.”

El deliberar ve d’un saber i no d’una ignorància.

De sabers n’hi ha molts i de moltes menes.

Però cal cercar el saber, no d’aspectes particulars, sinó que delibera sobre la totalitat.

Quin saber és ? És la ciència que guarda l’estat, i la tenen els magistrats que

anomenàvem els guardians perfectes, i són un nombre més reduït.

Definició de coratge

El coratge és la conservació de l’opinió nascuda de la formació que ens imposa la llei

referent a aspectes fonamentals.

Ho compara amb els tintorers per il·lustrar-ho amb un exemple(pàg. 70-71).

La temprança. Sentit de la dita “ ser amo de si mateix”

Recordem que la recerca que duem a terme està encaminada a saber què és la

justícia.

“ La temprança és un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions.

El que és amo de si mateix també és esclau de si mateix, ja que s’obeeix a si mateix.

“ Molts desigs de tota mena, i els plaers i desficis, els podem trobar principalment en

els infants, en les dones, en els servents i en aquells dels qui diem que són lliures, en

llur majoria la gent més baixa”

Per tant, les passions de la gent i de les capes baixes són reprimides per les passions i

pel seny dels més honrats, que són pocs.

La temprança a la ciutat.- Transició cap a la justícia

La justícia és el resultat de la concòrdia i harmonia entre les parts de la ciutat.

La justícia és una excel·lència que es dona quan es donen les altres tres excel·lències

alhora: saviesa, coratge i temprança.

Això s’assoleix si “tothom fa allò per a què està naturalment dotat”, és a dir la justícia

és “fer cadascú el que li correspon”.

La injustícia és el desequilibri que es produeix en una ciutat en la qual no hi ha l’ordre

natural que procura l’harmonia.

- Governants o guardians i magistrats

- Soldats i guardians auxiliars

- Comerciants i obrers

A més, en cada ànima individual ha d’existir l’equilibri (saviesa, coratge i temprança),

per assolir la justícia individual. L’ànima individual té dues parts: una racional (situada

al cap)i l’altra irracional, aquesta última, té la part irascible(situada al pit)i la

concupiscible (situada al baix ventre).

Llibre VII 514a-520b

* Mite de la caverna: exposició al·legòrica per expressar la distinció entre els dos mons i els respectius coneixements, per una banda, i per expressar què és el que ha de fer l’ésser humà (ànima), per ascendir al món de les idees i arribar a la felicitat. L’ésser humà que només es fixa en el món sensible viu encadenat en el fons de la caverna, d’espatlles a la llum, considerant com a realitats, les ombres que projecta.

* Només quan es deslliga de les cadenes (passions, sentits) que el lliguen al cos, pot ascendir a la llum i contemplar la veritable realitat. La caverna representa la situació actual de l’ésser humà, l’encadenament de l’ànima al cos i, per tant, al món sensitiu. L’ascens vers la llum significa la via de l’educació, la virtut i el coneixement, impulsat per l’Eros, camí que segueix el filòsof i que el porta a retornar per ensenyar als altres, i per instaurar el model del món ideal en el món sensible (Estat ideal governat per filòsofs).

Imatges sensacions conceptes idees