Sele Bio'14 Sept

download Sele Bio'14 Sept

of 20

  • date post

    04-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    241
  • download

    3

Embed Size (px)

description

Selectividad biología 2014

Transcript of Sele Bio'14 Sept

  • Dist

    ricte

    Uni

    vers

    itari

    de C

    atal

    unya

    Proves daccs a la universitat Convocatria 2014

    Biologia Srie 5

    Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaci

    Ubicaci del tribunal ...................................................................................................................................

    Nmero del tribunal ....................................................................................................................................

    Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)

    OPCI A OPCI B

    Qualificaci

    Exercici 1

    1

    2

    3

    Exercici 21

    2

    Exercici 3

    1

    2

    3

    Exercici 41

    2

    Suma de notes parcials

    Qualificaci final

  • 2La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 sn comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals nheu descollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de lopci A i un altre de lopci B.

    Exercici 1Les diverses races de gossos shan obtingut per selecci artificial de llops domesticats per

    a aconseguir animals adaptats a entorns diferents. Actualment, les diferncies entre races de gossos no solament sn morfolgiques sin tamb metabliques. Els llebrers i els gossos de tir en sn un bon exemple.

    1. Els llebrers sn gossos caadors que arriben a assolir una velocitat de fins a 70 km h1. Poden fer aquest esfor tan intens sempre que no es perllongui gaire en el temps.

    [1 punt]

    a) Per a aconseguir aquesta velocitat mxi-ma, els llebrers obtenen la glucosa a partir del glicogen acumulat als msculs. Quin tipus de biomolcula s el glicogen? Indiqueu una funci daquesta molcula.

    Tipus de biomolcula:

    Funci:

    b) La musculatura dels llebrers est constituda bsicament per fibres blanques, que es caracteritzen perqu tenen pocs capilars sanguinis i molt pocs mitocondris. Durant la cursa, quines vies metabliques fa servir principalment un gos llebrer per a obtenir energia a partir duna molcula de glucosa? A part de lATP, quin s el producte final?

    Vies metabliques:

    Producte final:

  • 32. Els gossos de tir, com ara el husky, que es fan servir per a arrossegar els trineus, sn animals que no assoleixen la velocitat dels llebrers per que, en canvi, tenen una resistncia enorme.

    [1 punt]

    a) Per a poder mantenir lesfor al llarg de molta estona, aquests gossos no en tenen prou amb lenergia del glicogen dels msculs i han dobtenir lenergia suplementria a partir de loxidaci dels cids grassos procedents del teixit adips. Quin tipus de biomolcula sn els cids grassos? Indiqueu una propietat daquestes molcules.

    Tipus de biomolcula:

    Propietat:

    b) Quines vies metabliques es fan servir per a obtenir energia a partir dels cids gras-sos? Anomeneu-les totes per lordre en qu se succeeixen.

  • 43. Les fibres musculars dels gossos de tir sn del tipus anomenat fibres vermelles, perqu tenen una gran quantitat de vasos sanguinis i de mitocondris. Les dues races de gossos esmentades fan servir la glucosa del glicogen per a obtenir energia. Indiqueu el balan energtic en tots dos casos a partir duna molcula de glucosa i justifiqueu-ne la diferen-cia de rendiment.

    [1 punt]

    Balan energtic dels llebrers:

    Balan energtic dels gossos de tir:

    Justificaci:

  • 5Exercici 2Llegiu el text segent, extret duna notcia publicada en un diari:

    Vint-i-nou persones afectades a Catalunya per un brot de xarampi iniciat al Snar

    Un total de vint-i-nou persones han estat diagnosticades de xarampi a Catalunya des del comenament daquest mes, en un brot que shauria pogut iniciar al festival de msica Snar de Barcelona. El xarampi s una de les malalties infeccioses ms contagioses, que es transmet habitualment per contacte directe amb les secrecions nasals o de la gola de les persones infecta-des i, menys sovint, per contacte amb objectes acabats de contaminar amb aquestes secrecions. Dels afectats, no nhi havia cap que estigus vacunat contra el virus que provoca aquesta malaltia.

    Adaptaci feta a partir dun text publicat a Ara (18 juliol 2013)

    1. No hi va haver cap persona vacunada que es contagis del xarampi. Escriviu un text que expliqui per qu aquest brot noms va afectar persones que no estaven vacunades; esmenteu el tipus de clules responsables de la immunitat i expliqueu el procs que la causa.

    [1 punt]

  • 62. La vacuna triple vrica (xarampi, galteres i rubola) est inclosa en el calendari de vacu-nacions sistemtiques de Catalunya.

    [1 punt]

    a) Aquesta vacuna sadministra als dotze mesos dedat perqu fins a aquesta edat molts nens encara presenten anticossos contra el xarampi. Don provenen aquests anticos-sos? De quin tipus dimmunitat es tracta?

    b) La vacuna esmentada no sadministra a les persones malaltes de xarampi. Expliqueu per qu aquest mtode no s efectiu per a curar les persones malaltes. Quin tracta-ment sels podria administrar?

  • 7OPCI A

    Exercici 3Els lpids dels aliments sn absorbits a lintest i viatgen cap als teixits per la sang a lin-

    terior de les lipoprotenes anomenades quilomicrons.

    1. El dibuix segent mostra lestructura dun quilomicr, aix com les frmules dels lpids que cont.

    [1 punt]

    a) Indiqueu quin s el nom dels lpids A i B. Expliqueu per qu els lpids A i B han de viatjar a linterior del quilomicr i no dissolts en el plasma de la sang.

    Nom Per qu viatgen a linterior del quilomicr i no dissolts en el plasma de la sang?

    Lpid A

    Lpid B

    b) Indiqueu quin s el nom del lpid C. Expliqueu raonadament per qu adopta aquesta orientaci a lhora de formar el quilomicr.

    Nom Per qu adopta aquesta orientaci a lhora de formar el quilomicr?

    Lpid C

  • 82. La deficincia en lipoprotena lipasa o quilomicronmia (LPLD) s una malaltia here-ditria causada per un alel recessiu poc freqent, localitzat en el cromosoma 8. Aquest alel codifica una forma incorrecta de la lipoprotena lipasa (LPL), lenzim encarregat de trencar els quilomicrons.

    En larbre genealgic segent, els smbols de color negre representen els individus que estan afectats de LPLD i els de color blanc els que no ho estan (els cercles corresponen a les dones i els quadrats als homes). Utilitzant la simbologia adient, completeu les taules que hi ha a continuaci:

    [1 punt]

    Fenotip Genotips possibles

    Sa

    Malalt de LPLD

    Genotips dels individus de larbre (Si algun individu en pot tenir ms dun, cal indicar-los tots.)

    Nota: Com que la malaltia s molt poc freqent, suposeu que tots els individus que no siguin descendents de I.1 i I.2 no sn portadors de lalel responsable de la LPLD.I-1: I-2:

    II-1: II-2: II-3: II-4:

    III-1: III-2: III-3: III-4: III-5:

    IV-1: IV-2:

    V-1: V-2: V-3:

  • 93. El 25 doctubre de 2012 la Comissi Europea va aprovar el primer frmac de terpia gnica, Glybera. En el prospecte de Glybera apareix el text segent:

    Glybera (alipogene tiparvovec)

    Glybera ha estat aprovat per al tractament de la deficincia en lipoprotena lipasa (LPLD). La LPLD s causada per errades en el gen que codifica la lipoprotena lipasa (LPL). Glybera introdueix un gen sa de la LPL dins del cos del pacient i, per tant, pot fer la LPL funcional. El gen de la LPL est empaquetat en virus modifi-cats, que sn administrats en una srie de petites injeccions intra-musculars a les cames.

    Lesquema segent mostra com es modifiquen els virus per a fabricar Glybera.

  • 10

    A partir de lesquema anterior completeu la taula segent: [1 punt]

    Com es talla el DNA en seqncies concretes?

    Per qu la injecci en el pacient dels virus modificats de Glybera pot tenir xit en el tractament de la LPLD?

  • 11

    Exercici 4Al continent americ hi viuen diverses espcies de serps de corall que sn metzinoses

    i es caracteritzen per una coloraci dadvertiment amb franges vermelles, grogues i negres. Tamb hi ha altres espcies anomenades serps de corall falses, que tenen coloracions sem-blants per que sn totalment inofensives.

    Serp de corall (Micruroides euryxanthus)

    Serp de corall falsa (Lampropeltis triangulum)

    1. Un equip dinvestigadors volia comprovar la validesa de la hiptesi segent: Potser el mimetisme de color de les serps de corall falses els ofereix protecci contra els seus depre-dadors tot i ser inofensives. Amb aquest propsit, van dur a terme lexperiment segent amb serps artificials que imitaven les serps de corall falses: van posar 100 serps artificials en dues rees amb ecosistemes similars, situades en dos indrets diferents (A i B) on viuen serps de corall falses. A lrea A hi viuen tamb serps de corall metzinoses, mentre que a la B noms hi viuen serps de corall falses. Els resultats que van obtenir apareixen a la taula segent:

    [1 punt]

    rea A rea BAtacs dels depredadors a les serps artificials 17 84

    a) Representeu grficament les dades de la taula i elaboreu una conclusi a partir de la grfica obtinguda.

    Conclusi:

  • 12

    b) Quines sn les variables daquest experiment?

    Variable independent

    Variable dependent

    2. Els avantpassats de les serps de corall falses tenien una coloraci grisa i uniforme. Expliqueu, en termes neodarwinistes, el procs que va permetre a les serps de corall falses adquirir la coloraci dadvertiment que les caracteritza.

    [1 punt]

  • 13

    OPCI B

    Exercici 3Diversos diaris han publicat notcies relacionades amb laparici duna espcie de vespa

    invasora.La vespa asitica assetja els ruscos

    Les batudes no aconsegueixe