LECAT

Lectures

Atemporals

LECAT LECtures ATemporals

LECAT núm. 2 Juny 2013

LECAT

Lectures

Atemporals

LECAT (LECtures ATemporals) té la intenció de proposar-vos llibres que conti-

nuen, d’una manera o altra, els cicles del Club de Lectura de la Biblioteca. Així

doncs, són lectures del mateix autor, de o sobre la mateixa època, o bé, que

tracten la mateixa temàtica o són del mateix gènere. Poc a poc volem confegir un

fons, de prestatgeria en el nostre cas, al qual podrem recórrer quan vulguem re-

prendre o aprofundir la nostra lectura. Que així sigui.

Lev N. Tolstoj Anna Karènina. Proa Ana Karenina. Espasa

Amb Anna Karènina, Tolstoi aconsegueix la màxima elaboració

literària de la passió amorosa i reflecteix els seus dubtes davant

d'una societat refinada però incapaç d'evolucionar. La novel�la des-

criu, amb gran penetració psicològica, la tràgica història d'una jove

aristòcrata que, després de vuit anys de matrimoni, descobreix el seu veritable

amor en un oficial de l'exèrcit. Després de Guerra i pau, exaltació optimista de la

fermesa moral, Tolstoi escriu Anna Karènina enmig d'una crisi espiritual que cris-

tal�litzarà en un anarquisme d'arrel cristiana. "Anna Karènina -va escriure Dosto-

ievski- és una obra d'art absolutament perfecta. Hi ha una 'paraula humana' encara

no compresa per Europa que és molt necessària per als pobles d'Occident."

Fiòdor Dostoievski Crim i càstig. Proa Crimen y castigo. Gredos

Crim i càstig, la gran novel�la de Dostoievski, narra l’experiència

d’un jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la

necessitat i, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar

una vella usurera de vida execrable. Però té realment justificació

el crim que comet Raskòlnikov? La incomparable capacitat de penetració psicolò-

gica de Dostoievski arriba al fons esfereïdor de l’ànima del seu personatge,

l’indret de l’home en què tan sols un matís separa el bé i el mal. Sobre una trama

policíaca, Dostoievski planteja amb terrible lucidesa la lluita entre el desig de po-

der i l’ideal d’amor absolut. Nietzsche afirmava que només Dostoievski li havia

ensenyat alguna cosa sobre la psicologia humana.

LECTURES ATEMPORALS

CLÀSSICS

LECAT

Lectures

Atemporals

CLÀSSICS

Charles Dickens

El Casalot. Destino

La casa desolada. Valdemar

Barreja de sàtira, tragèdia i intriga policial, El Casalot és un dels

cims indiscutibles de l'edat d'or de la novel�la europea.

Els papers pòstums del club Pickwick. A Contra Vent

Apta per: El que busqui un Dickens vitalista i lluminós. I el més diver-

tit

Considerat per molts com un dels millors llibres de la literatura uni-

versal, el Pickwick de Dickens és una d'aquelles obres que cada gene-

ració fa seves, sovint amb punts de vista i interpretacions noves. Em-

bolcallat amb històries extraordinàries d'amistat, d'integritat perso-

nal i de lleialtat. Som davant d'un Dickens vitalista i lluminós. I el

més divertit.

El Viajero sin propósito. Gadir Apta per: Llegir un Dickens poc conegut i que toca la fibra.

Les seves passejades insomnes en la nit londinenca li acostaran a les

portes de la presó de Newgate, davant les que evoca la trista sort de

molts dels condemnats, a l'hospital psiquiàtric de Bethlehem, en el

qual reflexiona sobre la naturalesa de somiadors que els bojos com-

parteixen amb tants anomenats assenyats, inclòs el propi autor. Els

seus passos el portaran als barris oblidats, els suburbis miserables

que retrata amb irònic aire de faula. Les seves cròniques són un

exemple de bona literatura i en elles hi trobareu la vehemència nar-

rativa, l'humor i la compassió que alimenten les seves millors no-

vel�les.

LECAT

Lectures

Atemporals

Hans Keilson Una comedia en tono menor. Minúscula

És una tragèdia de to costumista que reflecteix la situació de moltes fa-

mílies que van amagar a gent perseguida pel règim nazi. Marie i Win són

una parella de mitjana edat que viuen tranquil � lament en un petit po-

ble d'Holanda i es comprometen a amagar a l'àtic de casa a Nico, un ho-

me jueu arribat a Holanda fugint d'una mort segura. Els dies transcorren rutinaris i

grisos fins que Nico mor. Si bé és possible amagar un home, un cadàver és una mi-

ca més complicat. Però, gràcies a un metge amic de la família, acon-

segueixen desfer-se del mort. Encara que les coses mai surten tan per-

fectes com semblen ...

Arthur R.G. Solmssen

Una princesa a Berlín. Tusquets

Us presentem un bon llibre sobre l'Alemanya d'entreguerres, la dels

anys vint, en plena República de Weimar. Van ser moments convulsos

per diverses raons, principalment perquè aquest país acabava de perdre la Prime-

ra Guerra

Mundial i estava afrontant el gran deute econòmic contret amb els aliats després

del Tractat de Versalles. A això se li van unir els constants aixecaments

polítics i socials i la inflació més extrema que s'hagi conegut al llarg de la

història. Les conseqüències, entre d’altres, es van traduir en fam, humili-

ació, impotència, enfonsament de la classe mitjana i així una sèrie de

conseqüències que van deixar una empremta fortíssima en el poble ale-

many.

Anne Funder

Todo lo que soy. Lumen

En Tot el que sóc s'endinsa en el terreny de la ficció però sense deixar anar l'anco-

ratge a la realitat històrica i la documentació detallada de tot el que narra. És un

relat que atrapa; amb molts personatges i vivències molt reals, però amb la dosi

de fabulació necessària perquè la lectura sigui trepidant i addictiva.

A Austràlia ha estat considerat el millor llibre de ficció i llibre de l'any el 2012 i la

crítica americana i britànica l'ha lloat.

LITERATURA D’ENTREGUERRES

LECAT

Lectures

Atemporals

LITERATURA D’ENTREGUERRES

Stefan Zweig

El món d’ahir memòries d’un europeu. Quaderns Crema El mundo de ayer, memorias de un europeo. El Acantilado Apta per: Valor segur per a persones interessades en el passat

El món d’ahir és un dels testimonis més commovedors i atractius del nos-

tre passat recent, escrit a més amb el mestratge d’un europeu amarat de

civilització i nostàlgic d’un món que es desintegrava a passos agegantats.

Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d’excepció dels canvis que van

trasbalsar l’Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig

recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals

d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral�lela

al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segu-

ra, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental,

una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre

els deliris d’un segle devastador.

Christopher Isherwood

Adéu a Berlín. Columna Apta per: Els amants de la pel�lícula Cabaret (el film es basa en el llibre)

Relat semi-autobiogràfic del període que va passar Isherwood al Berlin

dels anys 30, on descriu l'ambient de l'Alemanya pre-Nazi i les persones

que hi va conèixer. Un episodi en el que hi desfila un gran repertori de

personatges al llarg de finals del 1930 fins a la primeria de 1933. Està es-

crit com una sèrie connectada de sis narracions curtes i novel�les.

Gregor Von Rezzori

Edipo en Stalingrado. Sexto piso

Apta per: Esperits crítics i sarcàstics. Rar i curiós La novel�la ens situa al Berlín de 1938, on el nostre protagonista Traugott von Yassilkovski -un jove de la decadent aristocràcia prussiana viurà el preludi de la Segona Guerra Mundial lluny de qualsevol camp de batalla, al bar berlinès de Charley, hereu dels cafès i dels cabarets, i que reuneix éssers estantissos i estrafolaris que volen ser hereus de l’esperit dels anys vint.

LECAT

Lectures

Atemporals

AL VOLTANT DE LA 2a. GUERRA MUNDIAL

Bernard Schlink

El lector. Anagrama Michael Berg té quinze anys. Un dia, tornant a casa de l'escola, comença a

trobar-se malament i una dona acudeix en la seva ajuda. La dona es diu

Hanna i té trenta-sis anys. Unes setmanes després, el noi, agraït, li porta

a casa un ram de flors. Aquest serà el principi d'una relació eròtica en la

qual, abans d'estimar-se, ella sempre li demana a Michael que li llegeixi

en veu alta fragments de Schiller, Goethe, Tolstoi, Dickens ... El ritual es repeteix

durant diversos mesos, fins que un dia Hanna desapareix sense deixar rastre. Set

anys després, Michael, estudiant de Dret, acudeix al judici contra cinc dones acu-

sades de criminals de guerra nazis i de ser les responsables de la mort de diverses

persones en el camp de concentració del que eren guardianes. Una de les acusa-

des és Hanna. I Michael es debat entre els grats records i la set de justícia, tracta

de comprendre què va portar a Hanna a cometre aquestes atrocitats, tracta de

descobrir qui és en realitat la dona a la qual va estimar ... Bernhard Schlink ha es-

crit una enlluernadora novel�la sobre l'amor, el horror i la pietat; sobre les ferides

obertes de la història, sobre una generació d'alemanys perseguida per un passat

que no van viure directament, però les ombres planen sobre ells.

Primo Levi

Si això és un home. Edicions 62 Si esto es un hombre. El Aleph

Primo Levi, supervivent dels camps d’extermini d’Auschwitz, va escriure

aquesta obra, publicada l’any 1947, amb la intenció de llegar a la humani-

tat un material de primer ordre per a l’estudi de l’ànima i el comporta-

ment humans. Aquest llibre és, per tant, un testimoni colpidor de la vida i la su-

pervivència a l’infern dels “lager” polonesos durant els últims anys de l’ocupació

nazi; però també és, i sobretot, una anàlisi ponderada -en la mesura en què això

és possible- de la dignitat i de l’abjecció en l’home enfrontat a l’extermini. Escrit

amb una prosa vivíssima i gens afectada, la lectura de Si això és un home emocio-

na el lector i alhora li permet de fondejar en les grandeses i les misèries de

l’existència humana.

LECAT

Lectures

Atemporals

NOVEL�LES HISTÒRIQUES

Ken Follet The Century I. La caiguda dels gegants. The Century II. L’hivern del món

Apta: pels seguidors de Follet que combina magis-tralment rigor històrica i ficció Després de vendre més d'un milió d'exemplars de 'La caiguda dels gegants', primer títol d'aquesta sèrie de Follett, que segueix el destí entrecreuat de cinc famílies al llarg del convuls segle XX --els Williams, els Fitzherbert, els Peshkov, els Ulrich i els Dewar--, aquesta segona entrega té com a teló de fons esdeveniments històrics com la guerra civil espanyola, la invasió alemanya de França o la fundació de l'ONU.

María Dueñas

El tiempo entre costuras. Columna Apta: Pels interessats en un període de la història d’Espanya poc tractat a la literatura Alhora històrica, negra, d'espionatge o policíaca, aquesta novel�la ens mostra la trajectòria d'una dona, però al mateix temps d'una època. Conflueixen el costumista, el thriller, el psicològic i el do-cumental. Però sobretot, el seu tema central és la lluita per la vida i per la identitat d'una dona, una cosa molt en la línia d'aquella de-liciosa pel�lícula de Manolo Gutiérrez Aragó, la meitat del cel, a la Querosa, puja en l'escala social gràcies al seu treball, la seva tenacitat. Seguint el símil cinematogràfic, també hi ha una mica de Encadenats, la pel�lícula de Hitchcock en què Ingrid Bergman fa un paper fictici per aconseguir una informació important, així com també hi ha una mica de la Casablanca de Curtiz.

Albert Sánchez Piñol Victus. La Campana Victus és una extraordinària novel�la de la qual se’n poden fer vàri-es lectures. La primera d'elles és una lectura literal. Estem davant una novel�la històrica on es narra la guerra de Successió de forma ràpida i el setge de Barcelona de l'any 1714 de forma molt detingu-da. El protagonista és un vividor, un galtes que a pesar seu es troba embarrancat en el setge en el qual es deixa atrapar admirat per l'heroisme de la gent corrent. Com a novel�la històrica està molt ben contextualitzada. La trama és viva, l'acció i la descripció històrica s'equilibren perfectament i els personatges serveixen de plataforma per explicar el drama col�lectiu que va significar el setge, alhora que a través de les seves peripècies personals ens hi podem identificar quasi de bon començament. .

LECAT

Lectures

Atemporals

HISTÒRICA I D’AVENTURES

Benito Pérez Galdós Trafalgar. Cátedra

Novel�la històrica de gran dinamisme i de fàcil lectura. Narra la

batalla de Trafalgar a través de Gabriel, un noiet que per coses

de la vida acabarà embarcat en el més gran vaixell de l`època i

símbol de l'armada espanyola.

Carsten Jensen

Nosotros, los ahogados. Salamandra

Apassionant història de diverses generacions de Marstal, poble

d’experts Mariners situada en una època en què Europa es va veure

sacsejada per una transformació política d'efectes devastadors.

L'obra va guanyar el premi més prestigiós de Dinamarca i ha estat

escollida com la millor novel�la danesa dels darrers 25 anys.

Una epopeia marina en tota regla

John Boyne Motí al Bounty. Empúries

Motí al Bounty narra les aventures del jove John Jacob Turnstile,

que quan és a punt d'entrar a la presó té la oportunitat de salpar

en una missió molt important en la qual el capità s'ha quedat sense

criat. Així serà com Turnstile, un encantador i desvergonyit antiheroi, s'embarcarà

al Bounty. Basada en una història real narrada ja per Jules Verne i versionada al

cinema, ara en una nova interpretació.

LECAT

Lectures

Atemporals

NISSAGUES FAMILIARS

Rafel Nadal Quan érem feliços. Destino

De dia sempre era obert, perquè la baba feia una colla d’anys que no

sortia. De nit, la clau era al test. Quan arribàvem tard havíem

d’anar-li a dir bona nit, fos l’hora que fos, perquè ella no s’adormia

fins que l’últim havia tornat. Amb dotze germans, sempre n’hi havia

algun que arribava quan clarejava. No hi feia res. La baba estava

desperta, amb el llum encès i la porta oberta:

—Bona nit —començava a dir quan trèiem el cap—. Ja pots entrar la

clau, ja no queda ningú fora».

Premi Josep Pla 2012

Thomas Mann Los Buddenbrook. Edhasa

La ciutat de Lübeck i la seva pròpia família van servir d'inspiració a

Thomas Mann per escriure aquesta extraordinària saga familiar que

abasteix quatre generacions i un espai temporal entre 1835 i 1877.

S’hi traça un fresc d'una època i una societat, a més d’un profund

retrat de la naturalesa humana: guanyadors i perdedors, valents i co-

vards, afortunats i miserables, rics i pobres.

F. Xavier Baladia Abans que el temps ho esborri : records dels anys d'es-plendor i bohèmia de la burgesia catalana. La Magrana De la mà d'una família molt peculiar de l'alta burgesia catalana,

aquest llibre ens convida a un passeig inoblidable per la Barcelona cosmopolita de

la Belle Époque, i per les seves festes esbojarrades dels anys vint. Presentarà els

amics: artistes, intel�lectuals, vividors, falsos prínceps, majordoms, cuineres, xo-

fers, pagesos savis... Anirem de viatge. Navegarem per Palamós i Cadaqués, quan

encara eren dos paradisos intactes. Esquiarem per primer cop als Pirineus verges.

I recordarem les caigudes i altres moments difícils.

Mercè Rodoreda Mirall trencat Rodoreda. Club editor

Mirall trencat, publicada l'any 1974, és una novel�la de maduresa de

Mercè Rodoreda que recull la vida de tres generacions de la família

imaginària dels Valldaura.

Es tracta d'una obra coral on un seguit de personatges lligats entre si

pels llaços familiars i personals ens expliquen una ciutat, Barcelona, i una època,

la d'abans de la guerra civil.

LECAT

Lectures

Atemporals

VIATGES Hèctor Oliva Passatges a Amèrica: la vida desmesurada de cinc catalans a ultramar (també versió en castellà). RBA

A mig camí entre la biografia i el llibre de viatges, aquest llibre ens descobreix

les vides de cinc catalans que també van descobrir Amèrica: Facundo Bacardí,

fundador de Rom Bacardí; Fèlix Cardona, el Livingstone de lOrinoco; Manuel

Amat,reformador de Lima; Pepe Figueres, responsable de la supressió

de l’exèrcit a Costa Rica i Ramon Mercader, assassí de Trotski.

Nellie Bly La vuelta al mundo en 72 días. Buck Quan en 1888 al diari sensacionalista The New York World, de Joseph

Pulitzer, algú li suggereix enviar un reporter perquè realitzi un viatge

al voltant del món, en referència a l'arxiconeguda obra de Jules Verne,

La volta al món en vuitanta dies, pocs imaginaven que qui finalment

recorreria aquest viatge seria una dona: Nellie Bly.

Màgia aventurera.

Héctor Sánchez Minguillán Dos huérfanos en China. RBA; National Geographic

El punt de partida del viatge del protagonista és la mort dels seus pares quan tor-

nen de la Xina i és llavors quan el personatge decideix emprendre el mateix tra-

jecte per veure les últimes coses que ells van contemplar i viure les seves matei-

xes experiències. L'existència del diari que la mare va anar escrivint durant el pe-

riple permet 'superposar' els dos viatges i comparar les vivències de la mare amb

les del protagonista.

Thor Heyerdahl

La expedición de la "Kon-Tiki".Juventud

Thor Heyerdahl va fer construir una imitació de barca amb troncs, fidel

imitació dels models antics i en companyia de cinc camarades va reeixir

en el seu intent de demostrar al món que la seva teoria de que els pri-

mers pobladors de les illes del Pacífic van ser americans dels temps preincaics,

havia descobert que els predecessors dels inques i els antics habitants de certes

regions de la Polinèsia adoraven un mateix déu solar anomenat Kon-Tiki. Amb la

seva expedició ho va demostrar creuant el Pacífic. Després en va deixar constàn-

cia en aquesta magnífica obra d’aventures donat que Heyerdahl va ser també un

bon narrador.

LECAT

Lectures

Atemporals

ELS LECTORS DEL CLUB DE LECTURA RECOMANEN

Amos Oz El mateix mar. Proa. El mismo mar. Siruela

Els personatges d' El mateix mar són l'absència present d'una mare

morta, el desfici del fill, perdut al Tibet, on mira de refer-se de

l'orfandat, el sentiment de l'espòs vidu que viu amb l'amiga del

seu fill, i el mateix autor.

Novel�la poètica.

Juan Manuel Prada Me hallará la muerte. Destino Una història fascinant, de lectura addictiva, que contraposa el

somni dels ideals a la lluita per la supervivència. A través de

l’odissea d’un lladregot que s’enrola a la División Azul, sobreviu

als patiments més extrems i torna al Madrid tèrbol i arribista dels

anys cinquanta. Què separa l’epopeia de la farsa?.

Oriana Fallaci Un sombrero lleno de cerezas. La Esfera de los libros

Llibre ambientat entre l’any 1773 i el 1889, intenta gratar en el

passat familiar d’Oriana Fallaci, la polèmica periodista i escripto-

ra florentina que va morir el 2006. Aprofundeix en quatre bran-

ques familiars, els Fallaci, els Launaro, els Cantini, i, finalment,

els Ferrier.A partir dels documents i les recerques que va fer els

darrers deu anys de la seva vida, Fallaci es capbussa en històries

d’avantpassats seus, sublims, disbauxades, tendres, doloroses i

emocionants, que ens permeten, alhora, fer un recorregut de la difícil construcció

de la nació italiana.

Montserrat Roig L'hora violeta. Edicions 62 A L'hora violeta apareixen tres dones davant del seu fracàs: fracàs

davant l'home-pare, l'home-cervell i l'home com a ideal romàntic.

I aquestes tres dones són segurament la mateixa, que parteix de

camins diferents: l'anàlisi psicològica, el ressentiment, l'angoixa

vital, l'assimilació de la història i del passat com a factors de com-

prensió. I totes tres arriben a comprendre que han de mirar el món sense el filtre

d'una altra mirada, amb ulls propis.

LECAT

Lectures

Atemporals

ELS LECTORS DEL CLUB DE LECTURA RECOMANEN

Yasmina Reza Un dios salvaje. Alba Dues parelles completament diferents es reuneixen a casa d'una

de les dues per tal de parlar dels seus fills després que s'hagin ba-

rallat a l'escola. Malauradament, la diferència d'opinions provoca

una discussió que va in crescendo.

Thomas Buergenthal Un niño afortunado: de prisionero de Auschwitz a

Juez de la corte internacional. Plataforma

La vida de Thomas Buergenthal, «el jutge que va ser víctima», ha

estat un dur camí des que va néixer el 1934, de pares jueus ale-

manys, fins a esdevenir jutge del Tribunal de l'Haia. Entre aques-

tes dues dates, va sobreviure als camps nazis, es va educar als Es-

tats Units, va tornar a començar i fer de la seva vida la defensa

del dret internacional i els drets humans. Els camps d'extermini no

només no el van fer fallir com a persona, sinó que, el van conver-

tir en una persona que buscarà sempre la justícia i el respecte

dels drets humans. L’epíleg, on reflexiona sobre les circumstàncies que van per-

metre la seva supervivència, és d'una qualitat humana extraordi-

nària.

Jean-Michel Guenassia El club dels optimistes incorregibles. Edicions 62

Michel Marini, fotògraf aficionat, lector compulsiu i gran jugador

de futbolí, tenia dotze anys el 1959 quan freqüentava el cafè Bal-

to de París. Eren els temps del rock and roll, de Jean-Paul Sartre i de la guerra

d’Algèria.

En una sala annexa d’aquest cafè, en Michel coneix Igor, Leonid, Sasha, Imré i la

resta d’integrants del club dels optimistes incorregibles. Per salvar la pell, tots

han hagut de creuar el teló d’acer. Tots han deixat enrere l’amor i les seves famí-

lies. Per sobreviure, tots s’han vist abocats a trair els seus ideals. Ell es conver-

teix en el benjamí del grup i a poc a poc fa el seu particular aprenentatge del

món amb els seus clarobscurs, alhora que descobreix el terrible secret que uneix

aquests homes.

LECAT

Lectures

Atemporals

ELS LECTORS DEL CLUB DE LECTURA RECOMANEN

Kjell Westo Por donde una vez caminamos. Roca És una novel �la coral (en la qual s'entreteixeixen una varietat

d'històries de diferents personatges), que s'unifica per tenir

com a escenari la ciutat de Hèlsinki en el període d'entreguer-

res. Entre l'Europa occidental i l'Europa de l'Est, la ciutat ens

sorprèn amb els seus contrastos. Els personatges de Westo són

de diferents condicions i estrats socials i cadascú viu com pot

els seus somnis i les seves il�lusions.

Markus Zusak La lladre de llibres. La Campana

Una història inoblidable i emocionant. Vides que s’entortolliguen les unes amb les altres sota els ulls paci-ents d’un espectador-narrador excepcional, la Mort: sarcàsti-ca, però comprensiva, que fins i tot en la foscor més negra va a la recerca d’acolorits fragments de bellesa.

Tom Sharpe Wilt. Columna En aquesta novel � la, Tom Sharpe ens presenta una divertida i

esbojarrada comèdia, plena d'escenes surrealistes, amb tocs de

bon humor àcid i realista. Des del mateix inici de la lectura i

fins al final et fa somriure pràcticament de continu, a més de

provocar alguna que altra riallada en moments puntuals, pel

que cal anar amb compte on es llegeix per evitar aquest

"ridícul" que tant ens costa superar.

Salvador Espriu Poemes i narracions (antologia). Bromera A propòsit de la commemoració del centenari del naixement

d’Espriu aquesta antologia vol animar a rellegir-lo i aproximar

a les noves generacions la diversitat de la seva obra amb frag-

ments significatius d’Ariadna al laberint grotesc, Miratge a

Citerea i Les roques i el mar, el blau, pel que fa a narrativa, i

de tots els seus títols de poesia, com ara Cançons d’Ariadna,

Cementiri de Sinera i La pell de brau, entre d’altres.

LECAT

Lectures

Atemporals

ASSAIGS

Hannah Arendt Eichmann en Jerusalén. DeBolsillo A partir de les circumstàncies i els testimonis del judici que en l’any 1961 va tenir lloc contra Adolf Eichmann, tinent coronel les SS i un dels més grans criminals de la història, Hannah Arendt estudia les causes de ’Holocaust. L’autora assenyala el paper equívoc que van tenir en el genocidi els consells jueus — motiu d’una forta controvèrsia —, així com també la na-turalesa i funció de la justícia, qüestió que li permet plantejar la necessitat de constituir un tribunal internacional capaç de jutjar crims contra la huma-nitat. Cal saber que Eichsman va ser segrestat a l’Argentina pels serveis se-crets israelites i portat a Jerusalem, on es va celebrar el judici. Poc a poc, la mirada lúcida d’Arendt penetran en la personalitat de l’acusat, n’analitza el context polític i social que li va permetre fer carrera, tot assenyalant l’efectivitat i rigor en el moment d’organitzar la deportació i l’extermini de les comunitats jueves, com si es tractés d’una qüestió purament tècnica, banal en termes de consideració humana. Hi ha també referències a la col�laboració o la resistència en l’aplicació de la Solució Final per part d’algunes nacions ocupades. L’obra, tot un clàssic, plante-ja problemes morals, jurídics i històrics que encara avui no han estat resolts.

Nigel Barley El Antropólogo inocente. Anagrama El antropólogo inocente és un text certament insòlit del qual se n’ha dit: «Probablement el llibre més divertit que s’ha publicat enguany. Nigel Barley fa amb l’antropologia el mateix que Gerald Durrell va fer amb la zoo-logia (David Halloway)”. L’autor, doctorat en antropologia a Oxford, es va dedicar durant un parell d’anys a l’estudi d’una tribu poc coneguda del Ca-merun. Era la seva primera experiència en el treball de camp, i gairebé l’última. NigelBarley es va instal�lar en una cabana de fang am,b la intenció d’investigar els costums i creences del poblo dowayà. Coneixia la teoria del treball de camp, però, com va descobrir ben aviat, aquella no prenia en con-sideració l’esmunyedissa naturalesa de la societat dowaya, que es resistia a enmotllar-se a cap norma. En aquesta crònica del primer any que va passar a Àfrica, Nigel Barley –després de sobre-viure a l’avorriment i a desastres, malalties i hostilitats diverses– ens ofereix una introducció deci-didament irreverent a la vida d’un antropòleg social. Llibre fàcil de llegir, encara que és el resul-tat de l’esforç constant de Nigel Barley per reflexionar, com en un soliloqui interior, sobre el que suposa la trajectòria vital i humana de la seva feina.

Zygmunt Bauman Tiempos líquidos. Tusquets

La possibilitat de canvis instantanis i la indefinició del nostre món, han portar a Bauman a crear la figura de la Modernitat Líquida. Els fluids són substàncies que modifiquen la seva forma, que s’adapten, que no romanen iguals al llarg del temps. L’analogia dóna una representació de com les formes socials estables, que en altres temps eren un punt de referència per organit-zar la vida, han perdut vigència. El interès per les ideologies transcendentals i les institucions passa per moments baixos. La religió i la família, fins i tot el que n’esperem de l’amor, s’han tornat menys rígides i més indeterminades. Els trets de la nostra època són el pluralisme institucionalitzat i l’ambivalència. L’home es veu

LECAT

Lectures

Atemporals

ASSAIGS obligat a ser dúctil i adaptable al constant canvi de rumb, cosa que l’exclou d’una estructura de suport i l’aboca a viure en la incertesa. L’única constant és la variació. Sense el suport de la trama social i atesa la dissolució de les tradicions que garantien un context sòlid, la precarietat i la por s’escampen. Abans, el progrés material feia suposar que la modernitat seria el moment en què se superarien les pors derivades de la vida social i seria quan es controlaria la naturalesa. No obstant, ben lluny de sentir-nos més confiats, en la Modernitat Líquida ens enfrontem a un nou repertori de temors i riscos. Malgrat tot, Zygman Bauman creu saber que la humanitat aconseguirà, un cop més, els ajustaments necessaris, a hores d’ara però, encara inèdits.

Isaiah Berlin El Veritable estudi de la humanitat .Empúries.

El Estudio adecuado de la humanidad. Turner.

Només els bàrbars no senten cap curiositat per saber d'on vénen, com van arribar on han arribat, on sembla que van dirigits, si volen o no dirigir-se cap aquell punt, i si sí que ho volen, per què ho volen, i si no, per què no." Així escriu Isaiah Berlin a La persecució d'un ideal, l'assaig semiautobiogràfic que obre El veritable estudi de la humanitat, l'equivalent intel�lectual a una recopilació dels més brillants desenvolupaments de l'autor. Aquest recull engloba 17 dels seus millors assajos durant tota la seva carrera com a pensa-dor, incloent el seu treball sobre filosofia política i filosofia de la història, els seus pensaments sobre Maquiavel, Vico i la Il�lustració, i la seva passió per la literatura russa. Hi trobarem assajos com Dos conceptes de llibertat, de referència obligada durat dècades, i L'eri-çó i la guineu, tot un exemple de bona combinació entre erudició i gran divulgació, així com refle-xions sobre personatges prou coneguts com Winston Churchill o Franklin D. Roosevelt.

Harold Bloom El Cànon occidental: els llibres i l'escola de les

edats. Columna

El Canon occidental: la escuela y los libros de todas

las épocas. Anagrama Harold Bloom va néixer a Nova York en 1930, és professor de la presti-giosa Universitat de Yale i autor de més de vint obres que abasten des del romanticisme anglès fins a l'anàlisi de les noves formes de religiositat. La se-va fama entre el públic culte es deu, no obstant això, i sobretot, al cànon occidental, que s'ha convertit en una obra d'obligada consulta per tots aquells que volen conèixer a fons als autors que han romàs al llarg dels temps com a fites inamovibles de la literatura. Harold Bloom ens proposa un recorregut per aquests autors, reprenent l'antiga idea de cànon, és a dir, el catàleg de llibres preceptius, de llibres d'escriptors que s'han convertit en canònics, en autoritats de la nostra cultu-ra (occidental, per descomptat). D'entrada, afirma que totes les obres literàries neixen com a res-posta a altres anteriors: Els grans textos són sempre reescriptura o revisionisme, i es funden sobre una lectura personal, o que actua per reobrir velles obres als nostres sofriments d’ara. Els originals no són originals. L'originalitat ha de combinar-se amb l'herència, amb l'angoixa de les influències. A partir d'aquí, l'autor proposa un recorregut per la història de la literatura occidental a través de vint-i-sis autors, des de Dant fins a Samuel Beckett, passant per Cervantes, Montaigne, Dickens, Pablo Neruda, o José Luis Borges, per citar uns pocs. Un recorregut apassionat, devot, ja que Blo-om reivindica el plaer de la lectura i l'autonomia de l'estètica com a pur gaudi intel�lectual, com a reacció al que ell denomina l'Escola del Ressentiment: el combinat crític fet de marxistes, feminis-tes, neo-conservadors i neo-historicistes. Considera, igual que Virginia Woolf, que la crítica no és més que un immens amor per la lectura. O tal vegada, per dir-ho des d'una altra banda, està

LECAT

Lectures

Atemporals

ASSAIGS d’acord amb Oscar Wilde que l'art és absolutament inútil. L’anàlisi enormement erudita, ple de coneixements, té de totes maneres un centre omnipresent, i aquest pot ser que sigui el més discu-tible, el punt més vulnerable. Es tracta de la figura i l'obra de Williamb Shakespeare, el més gran escriptor que podrem arribar a conèixer, segons diu Bloom.

Albert Camus El Mite de Sísif. Edicions 62 El mito de Sísifo. Alianza

El títol de l’assaig prové del personatge de la mitologia grega Sisíf, abocat a pujar una gran roca pel pendent d’una muntanya fins dalt de tot, i a veure, acte seguit, com cau fins a la vall perquè, altre cop, ell hagi de tornar-la a pujar. Sísif és la metàfora de l’esforç continuat i inútil. De bon començament Camus aborda la qüestió del suïcidi i el valor de la vida ... el problema filosòfic més seriós de tots, al seu parer. Essent la vida tan inútil com és, tan fútil, la consciència no pot sinó decantar-se cap a una sensibi-litat de l’absurd. Què fa que el suïcidi no sigui la conclusió lògica d’haver nascut ?. L’home absurd es mostra perpètuament conscient de la completa inutilitat de la seva vida i ens neguem a acceptar la nostra absurditat. Malgrat la constant incom-prensió, l’home absurd s’encara a la seva mateixa incomprensió. L’etern confrontament dóna sen-tit a no renegar de l’absurd en l’acte del suïcidi o en el salt injustificat, segons Camus, cap a l’acceptació d’una religió o una ideologia. Camus revisa les aportacions de molts filòsofs i lite-rats, en especial de Dostoievski. El seu propòsit és descriure el progrés històric de la consciència de l’absurd per concloure que Sísif és el model definitiu d’heroi absurd.

Ferrater Mora, Josep Les Formes de la vida catalana i altres assaigs. Edici-ons 62 A Les formes de la vida catalana Josep Ferrater Mora ens parla dels quatre conceptes que creu que defineixen la nostra cultura i la nostra socie-tat. Se’ns descriuen les característiques de la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia. Les definicions d’aquests conceptes, no cal dir-ho, són obertes i inclusives i els seus marges, porosos i difusos. Els elements que Ferrater Mora contextualitza per explicar aquests quatre conceptes li serveixen per descriu-re, de lluny i de prop, les formes d’una cosa tan difícilment definible com és la vida catalana. Ens ho diu en el prefaci: “Com després posarem de relleu, el català estima la forma i sembla no poder viure sense que les coses que el volten li mostrin nítida-ment perfil i figura”, una afirmació que es pot aplicar a les seves pròpies aproximacions, a les ide-es que vol definir sense caure en el perill de tancar massa els conceptes. Es pot definir el caràcter d’un poble? Es poden localitzar les característiques que té una nació? L’antropologia i la sociolo-gia han intentat –i ho continuaran fent- establir lleis i regles que permetin explicar els grups soci-als que intenten analitzar. L’àmbit del filòsof (molt més que un filòsof, en el cas de Ferrater Mora: també és novel�lista, traductor i cineasta), no és exactament el mateix. Enraona des de zones que no emparen tesis fortes, en terrenys d’expressió complexa i pregunta al lector d’avui, si la conti-nuïtat, el seny, la mesura i la ironia continuen sent conceptes vàlids. Ferrater Mora ens parla d’una continuïtat mediterrània, hispànica i europea, però ens diu que només aquesta última és una veritable continuïtat, cosa que hores d’ara no sabem si és del tot certa. Ens parla del seny ordenador, de la mesura com una constant estètica i d’una ironia que no fereix i que podem tro-bar en les cartes que envia a Joan Oliver. Llegir avui aquestes formes de la vida catalana és un exercici absolutament recomanable per a tothom.

LECAT

Lectures

Atemporals

ASSAIGS

Viktor E. Frankl. L'Home a la recerca de sentit : el camp de concentració viscut per un psicòleg. Edicions 62

El psiquiatre vienès Viktor Emil Frankl, d’origen jueu, explica la seva experiència en els camps de concentració nazis; de quina manera va poder sobreviure-hi, malgrat haver-ho perdut tot, haver vist morir la seva família i patir fam, fred i maltractaments. Frankl ens fa adornar que es va fer fort grà-cies a la capacitat, compartida per tots els homes, de transcendir amb digni-tat les dificultats, per molt dures i horroroses que es presentin. Depenem de la nostra decisió. Davant de l’atzucac decideixes tu mateix si actues com bona o mala persona, si busques el positiu o el negatiu, si et deixes portar o resisteixes. I quan l’home troba el sentit del que li passa, se li revela també allò que la vida espera d'ell. En qualsevol cas és un relat valent i commovedor que no busca ni la compassió, ni fer simple apologia de les víctimes.

Ernest H. Gombrich. La Historia del arte. Debate La Història de l'Art de Gombrich, publicada per primera vegada el 1950, ha estat àmpliament difosa ja que és un text més de divulgació que no pas una "Història de l'Art" en sentit estricte. Originalment anava dirigida a joves lectors, però se n’han venut milions d'exemplars i ha estat traduïda a més de 40 idiomes. Tal vegada sigui el llibre d’art més conegut i popular de tots els temps. E.Gombrich té un estil directe, senzill i clar. Explica l’art des de la interelació entre les obres i les societats que les van veure néixer, entre la petja que alguns artistes van deixar en les seves èpoques i les repercussions en èpoques posteriors i entre les constants recreacions i trencaments amb el passat. Presenta la història de l’art en forma de narra-ció discursiva com “una cadena viva que encara avui comunica l’època contemporània amb l’era de les piràmides”.

Tony Judt Algo va mal. Taurus El món no se’n surt. La Magrana

Hi ha alguna cosa de profundament equivocada en la manera com pensem en com hauríem de viure avui en dia. Amb mà mestra, Judt cris-tal�litza la manera com se sent moltíssima gent i ajuda a concretar el mo-tiu d'una gran incomoditat col�lectiva sobre l'estat actual de les coses. L'autor ens repta a enfrontar els nostres mals socials i a assumir responsa-bilitats cap al món en què vivim. Perquè l'esperança és l'únic que queda: introduir alternatives a l'status quo, Judt ens anima a participar en el debat polític i ens proporci-ona les eines necessàries per imaginar una nova manera de governar-nos, una manera millor de viure. «Judt ha creat un manifest per als joves desil�lusionats amb la política del lliure mercat que busquen solucions. I malgrat suscita tantes preguntes como respostes, trobaran poques obres més inspiradores que aquest llibre elegant, valent i profundament humà.»

.

LECAT

Lectures

Atemporals

ASSAIGS

José Antonio Marina Elogio y refutación del ingenio. Anagrama.

Com deu funcionar la intel�ligència humana perquè sigui possible l’enginy i totes les seves múltiples i complexes realitzacions? Per a José An-tonio Marina l’enginy és el projecte que elabora la intel�ligència per tal de viure en el joc continu. La fita és aconseguir una llibertat deslligada, més enllà de la sacralitat i de la norma, mitjançant la devaluació de la realitat. El llibre és una “psicoanàlisi lingüística” de l’enginy i pretén descobrir què ens permet identificar si quelcom és enginyós o no ho és i quines motivacions profundes s’han congriat en un mateix camp semàntic per reunir conceptes molt diferents i fins i tot oposats. L’anàlisi ens menarà més lluny del que podíem esperar: el llen-guatge corrent, la literatura del Siglo de Oro, la filosofia, l’humor, l’estètica, l’art modern ... La brillantor mateixa de l’enginy ens mostra que la inteI�ligència és inesgotable, però que s’apropa sovint a la transgressió. Mereix, alhora, elogi i refutació. Cal superar paradoxes i refutar l’errònia llibertat que sembla ser en la base. Cal arribar a la intel�ligència creadora, capaç de transfigurar la realitat, de transfigurar-se a ella mateixa i d’ampliar els propis límits. L’obra va obtenir el Pre-mio Anagrama de Ensayo i el Premio Nacional de Ensayo.

Vladimir Nabokov. Curso de literatura europea. Zeta

Les classes sobre literatura de Nabókov ensenyen les seves controverti-des idees sobre l’art i l’estètica. Creia fermament que les novel�les no hauri-en de ser didàctiques i que els lectors haurien de cercar un judici estètic, en lloc de situar-se en el lloc del protagonista o simpatitzar amb ell. Els lectors haurien de fixar-se en els detalls d’estil i d’estructura, per poder-los relacio-nar amb altres autors, més que no pas en el caràcter dels personatges. Nabó-kov deplorava les idees convencionals sobre la novel�la. Els seus detractors blasmaven el seu excessiu esteticisme i la seva excessiva atenció al llenguat-ge i al detall. Durant gairebé vint anys Vladimir Nabókov va donar classe de literatura a Wellesley (Massachusetts) i Cornell (Nova York). Amb el temps, les seves classes han esdevingut una llegenda i les lliçons, reconstruïdes després por Fredson Bo-wers a partir de les anotacions del mestre, són una ocasió única per trobar pistes per rellegir a fons les grans novel�les de la literatura europea (Mansfield Park de Jane Austen, Casa desolada de Charles Dickens, Madame Bovary de Flaubert, Dr. Jekyll i Mr. Hyde de Stevenson, Pel cantó de Swan de Proust, La metamorfosi de Kafka, Ulisses de Joyce) .

Joseph E. Stiglitz. El Precio de la desigualdad. Taurus

L’1% de la població gaudeix dels millors habitatges, la millor educació, els millors metges i el millor nivell de vida, però hi ha una cosa que els diners no poden comprar: la comprensió que el seu destí està lligat a com viu l'altre 99%. Al llarg de la història això és alguna cosa que aquesta minoria solament ha aconseguit entendre quan ja era massa tard. Les conseqüències de la desi-gualtat són conegudes: alts índexs de criminalitat, problemes sanitaris, pitjors nivells d'educació, de cohesió social i d'esperança de vida. Però quins són les seves causes, per què està creixent amb tanta rapidesa i quin és el seu efecte sobre l'economia? El premi Nobel Joseph Stiglitz mostra com els mercats per si sols no són ni eficients ni estables i tendeixen a acumular la riquesa en mans d'uns pocs més que a promoure la competència. A més assenyala que les polítiques de governs i institucions són propen-ses a accentuar aquesta tendència, influint sobre els mercats de manera que donen avantatge als més rics enfront de la resta. La democràcia i l'imperi de la llei es veuen al seu torn afeblits per la cada vegada major concentració del poder en mans dels més privilegiats.

LECAT

Lectures

Atemporals

Biblioteca Pública de Tarragona C. Fortuny, 30 43001-TARRAGONA Telèfons: 977 240331—977 240544 WEB http//bibliotecatarragona.gencat.cat BLOC CINEMÚSICA http://bptbloc.worpress.com

HORARI Dilluns de 15h a 20h Dimarts, dimecres i dijous de 10h a 20h Divendres d’10h a 19h Dissabtes de 10 a 14h

Nou calendari 2013

Reunió inf

ormativa

dijous 12 d

e setembre

a les 7 de

la tarda

CONNECTA’T AMB LA BIBLIOTECA

Facebook Twitter Bloc Issuu YouTube Picassa Pinterest

HORARI D’ESTIU (1 juliol fins 30 setembre Dilluns de 15h a 20h Dimarts, dimecres i divendres de 9h a 15h Dijous de 9h a 20h Dissabtes tancat