pirineus 4
66
4 estiu 2006 L’Alt Urgell Tots els colors del Pirineu El carrilet El xiulet del tren torna a l’Alt Berguedà Castelló d’Empúries Patrimoni cultural i natural Santa Pau Riquesa medieval i naturalesa volcànica La Vall de Camprodon Un espai verdíssim amb un romànic excepcional AGENDA COMARQUES PIRINENQUES · GUIES PRÀCTIQUES · TURISME RURAL · GUIA D’ESTABLIMENTS DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA Sumari 6 Agenda Festivitats i trobades de les comarques dels Pirineus catalans i Andorra 23 Festivals de Peralada Programació dels Festivals de Peralada estiu 2006 26 L’Alt Urgell Tots els colors del Pirineu 44 El Pedraforca La màgia d’una muntanya 56 El Carrilet El xiulet del tren torna a l’Alt Berguedà 66 Castelló d’Empúries Patrimoni cultural i natural 84 Santa Pau Riquesa medieval i naturalesa volcànica 96 La Vall de Camprodon Un espai verdíssim amb un romànic excepcional 110 Allotjaments rurals La Font del Genil i Can Massot ens obren les portes de casa seva 114 Guia d’Establiments Recull d’establiments per comarques i sector professional
description
Revista Pànxing Pirineus
Transcript of pirineus 4
4 estiu 2006
L’Alt UrgellTots els colors del Pirineu
El carriletEl xiulet del tren torna a l’Alt Berguedà
Castelló d’EmpúriesPatrimoni cultural i natural
Santa PauRiquesa medieval i naturalesa volcànica
La Vall de CamprodonUn espai verdíssim amb un romànic excepcional
AGENDA COMARQUES PIRINENQUES · GUIES PRÀCTIQUES · TURISME RURAL · GUIA D’ESTABLIMENTS
DISTRIBUCIÓ
GRATUÏTA
Sumari6AgendaFestivitats i trobades de les comarques dels Pirineus catalans i Andorra
23Festivals de PeraladaProgramació dels Festivals de Peralada estiu 2006
26L’Alt UrgellTots els colors del Pirineu
44El PedraforcaLa màgia d’una muntanya
56El CarriletEl xiulet del tren torna a l’Alt Berguedà
66Castelló d’EmpúriesPatrimoni cultural i natural
84Santa PauRiquesa medieval i naturalesa volcànica
96La Vall de CamprodonUn espai verdíssim amb un romànic excepcional
110Allotjaments ruralsLa Font del Genil i Can Massot ens obren les portes de casa seva
114Guia d’EstablimentsRecull d’establiments per comarques i sector professional
�������������� ������
C/ Estavar, 29 · 17527 Llívia (GIRONA) · Tel. 972 89 70 01 · Fax 972 14 62 54
www.fondamerce.com [email protected]
Fonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort en un entorn molt
agradable i familiar.
La Fonda Mercè està situada dins la bonica vila de Llívia a la Cerdanya.
Una comarca de gran bellesa on podràs gaudir del seu paisatge, la seva
gastronomia i practicar activitats com el senderisme, l’hípica, el golf, esports
d’aventura, etc.
Reformada completament, la Fonda compta amb 9 acollidores habitacions
dobles (dues de les quals són duplex) amb telèfon, televisor, bany complet
i compta amb servei d’ascensor, calefacció central i restaurant amb cuina
de mercat.
Quan vulgueu venir podeu consultar el temps i la temperatura que hi fa
des de la webcam situada al capdamunt de l’hotel.
Fonda Mercè,tres generacions.
Hotel Restaurant★★★
Direcció EditorialGemma Pàmies i Jordi Pàmies.
Coordinació EditorialSalut Marquina, Carme Domínguezi Gonzalo Sanguinetti.
RedaccióGonzalo Sanguinetti, Salut Marquina, CarmeDomínguez, Sílvia Culell, Ramon Felipó,Marisa Roig Simón, Isidre Domenjó, CarlesGascón, Joan Frigolé, Manel Pujol Bertrani Joan Vila
Col.laboradorsTurisme de La Seu, Oficina de TurismePobla de Lillet, Museu del Ciment,Ferrocarrils Generalitat de Catalunya,Ajuntament i Oficina de Turisme Castellód’Empúries, Portal de la Gallarda,Ajuntament Santa Pau, RipollèsDesenvolupament, Oficina de Turisme Vallde Camprodon, Ajuntament de Setcases,Font del Genil, Grup Peralada i Roger Alier
Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, MercèMarsal, Xavier Escandell i Aleix Muñío.
Il·lustracionsLlorenç Pubill
FotografiaGonzalo Sanguinetti, Ajuntament de SantaPau, Vol de Coloms, Luigi i Ignacio Martí
CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com
Publicitat
PUIGCERDÀGemma Pàmies, Eva Garrido, Estel CarrerasOscar Palomino, Salut Marquinai Cristina SaballTel. 972 88 07 63 - Fax 972 88 14 [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)
LA SELVACarme Domínguez, Jaume Poch, i Marta Sala.Tel. 972 87 72 57 - [email protected]ça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)
BERGAMonserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]
EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - Fax 93 750 87 71www.sinopsis.es - [email protected] Morera, 23Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)
Dipòsit legal B-49063-2004
Pànxing PIRINEUS no es fa responsable de l’opinió
dels seus col.laboradors en els treballs publicats.
L'editorial prohibeix expressament la reproducció o
escàner dels seus anuncis, il·lustracions i textes.
Tant sols es poden reproduir previ permís per escrit
de l'autor.
Teniu a les vostres mans la nova edició de Pànxing Pirineus. En
aquest quart número hem volgut incorporar algunes novetats per
fer més rigorosa, pràctica i atractiva aquesta publicació.
Hem ampliat l’agenda cultural i els nostres reportatges, però el més
destacable són els nous col·laboradors de la revista. Per aquest
número hem demanat la col·laboració d’autèntics protagonistes de
cadascuna de les comarques d’on hem fet els diferents reportatges.
Ells mateixos, des dels coneixements i la seva pròpia experiència,
són qui ens han redactat acurats textos de la revista. Historiadors,
arxivers, escriptors,... un gran grup de professionals que ens han
ajudat a fer una publicació més dinàmica i més objectiva. Uns pro-
tagonistes de primera línia, a qui des d’aquí volem agrair el seu
esforç per ajudar-nos a tenir un Pànxing Pirineus més proper i més
de tots.
Per aquest número hem preparat entre tots cinc grans reportatges.
Un a un ens descobrirà autèntiques meravelles de la nostra terra.
Espectaculars paratges de l’Alt Urgell, una ruta amb el carrilet pel
Berguedà i els misteris del Pedraforca, el món medieval de Castelló
d’Empúries, la màgia de Santa Pau i la Garrotxa i la fabulosa Vall de
Camprodon.
Seguim guanyant terreny dia a dia amb les institucions, que ens
encoratgen, feliciten i ens donen el seu suport, acompanyant-nos
en l’enorme esforç que suposa editar i posar a l’abast de tots vosal-
tres aquesta revista.
També en aquest sentit millorem dia a dia la nostra distribució.
Estem ampliant i millorant el repartiment perquè cap lector interes-
sat pugui quedar-se sense el seu Pànxing Pirineus. Actualment
també som a punts del País Valencià i les Balears i ampliarem els
nostres punts de distribució per aquesta nova edició.
Però encara tenim moltes novetats previstes per a les següents edi-
cions. Volem fer-ho millor i arribar a moltíssima més gent. Amb
aquest únic objectiu, ampliarem les diferents guies que apareixen a
la revista però també, i sobretot, editarem el proper número en cata-
là i castellà i distribuirem exemplars a la resta de la Península.
Esperem que seguiu fidels a les nostres revistes i que ens acompan-
yeu en les nostres descobertes dels Pirineus. Nosaltres prometem
seguir amb la mateixa il·lusió que ens va fer iniciar aquest projecte
i seguir cada dia amb un Pànxing Pirineus millor.
AgendaNo t’ho pots perdre
ALT EMPORDÀ
AGULLANA FESTIVAL INTERNACIONAL
DE LA MÚSICA
TRADICIONAL
“El món en el poble”
Agost
L'ARMENTERAX FIRA DE LA POMA
8 d’octubre
BOADELLA I LES ESCAULESFIRA DE L’AMETLLA
15 d’octubre
CASTELLÓ D’EMPÚRIES VI JORNADES
GASTRONÒMIQUES DE
PRIMAVERA DE L’ÀNEC
DE CORTAL I DEL FOIE
Maig
FESTIVAL TERRA DE
TROBADORS. JORNADES
GASTRONÒMIQUES
MEDIEVALS
De l’1 a l’11 de setembre
L’ESCALA FIRA GRECOROMANA
TRIUMVIRAT MEDITERRANI
Maig
FESTA DE LA SAL
23 i 24 de setembre
JORNADES
GASTRONÒMIQUES DEL
SUQUET
El Suquet de Peix de l'Escala és
un plat de pescadors que es va
començar a cuinar pels pesca-
dors a les barques.
De l’1 al 15 d’octubre
FESTA DE L'ANXOVA
Degustació d’anxoves a la Riba.
Producte reconegut arreu del
món amb Denominació de
Qualitat.
Primer diumenge d’octubre
FIGUERES MOSTRA DE VI DE
L’ALT EMPORDÀ
Del 8 a l'11 de setembre
LLANÇÀJORNADES GASTRONÒ-
MIQUES DE LLANÇÀ
EL PEIX DE PALANGRE
Juny
LLERSXII FIRA DE LA CIRERA
11 de juny
PERELADAFESTIVAL INTERNACIONAL
DEL CASTELL DE
PERALADA
Annex especial*
ROSES SUQUET DE ROSES
Degustació popular del suquet
de peix oferta pels pescadors
de Roses el dia de Sant Pere.
Suquet de peix, en les diferents
versions que en fan els restau-
rants participants acompanyat
amb vins de D.O. Empordà-
Costa Brava. (restaurants de
Roses de l’1 al 30 de juny)
Juny
FESTIVAL DE BLUES, JAZZ
I GOSPEL
Segona quinzena de juliol iagost
ALT URGELL
LA VANSA – TUIXENTFESTA DE LES
TREMENTINAIRES
Itineraris naturalistes, tallers i
altres actes populars per recor-
dar aquest antic ofici.
27 i 28 de maig
LA SEU D’URGELLCOPA DEL MÓN DE
PIRAGÜISME
El Parc Olímpic del Segre acull
la Copa del Món de Piragüisme,
amb uns 300 participants de 40
països en totes les categories.
www.parcolimpic.com
10 i 11 de juny
ARSÈGUELTROBADA AMB ELS ACOR-
DIONISTES DEL PIRINEU
Festival de música popular i tra-
dicional, que aplega intèrprets
d’acordió diatònic del Pirineu,
d’Europa i d’Amèrica.
Del 28 al 30 de juliol
CASTELLBÓ I JOSA DE CADÍXI JORNADES DELS
REFUGIS CÀTARS
Conferències, taules rodones,
excursions, gastronomia, teatre,
etc. per recordar el passat càtar
d’aquestes poblacions.
1a quinzena d’agost
6 Pànxing Pirineus
AGENDA Pirineus
COLL DE NARGÓBAIXADA DELS RAIERS
Descens de rais pel riu Segre
entre els Clops de Fígols i el
Pont d’Espia que rememora la
tradició raiera de la vila.
13 d’agost
ORGANYÀHOMILIA 2006
Festa del llibre pirinenc i premis
literaris “Homilies d’Organyà”
2 i 3 de setembre
ALTA RIBAGORÇA
DIA EUROPEU DELS PARCS
Activitats d’educació i
interpretació ambiental amb els
centres d’ensenyament de les
comarques veïnes.
Info: 973 696189 / 973 624036
24 maig
ITINERARIS DE NATURA
SEGUINT EL PAMANO10 juny
EL LLENGUATGE DE LES FLORS24 juny
LES FLORS DE LA VALL D’ÀSSUA25 juny
Sortides a les 9.30 h des de les
cases del Parc de Boí, Espot i
centre d’informació de LLessuí.
Info: 973 696189 i 973 624036
XII FESTIVAL DE
MÚSICA DELS PIRINEUS
Diferents actuacions a les esglésies
Juliol
XV EDICIÓ DEL CICLE DE
CONCERTS “SOLISTES A
L’ALTA RIBAGORÇA”
Entorn les esglésies de Boí, El
Pont de Suert , Vilaller i Caldes
de Boí
5, 12, 19 i 26 d’agost
DIJOUS A LA FRESCA
Als pobles de la Vall de Boí,
concerts de música tradicional.
3, 10, 17 i 24 d’agost
BAIXADA DE FALLES
17 juny: Durro 23 juny: Barruera, Boí , Pontde Suert, Vilaller24 juny: Senet7 juliol: Erill la Vall14 juliol: Taüll
MALPÀSBALL DE BASTONS
2 de juliol
VILALLERBALL DEL TATERO
15 d’agost
DURROBALL PLA DE DURRO
9 de setembre
BARRUERAFIRA DE BESTIAR DE
BARRUERA
1 d'octubre
EL PONT DE SUERTIV TRIATLÓ
Distància Olímpica (1500/40/10)
inclós al Circuit Català Triatló
Info: 973 690 005
2 de juliol
XII JORNADES
GASTRONÒMIQUES DEL
BOLET DE L’ALTA
RIBAGORÇA
Tots els restaurants participants
ofereixen un menú on tots els
plats estan elaborats amb
bolets. Activitats al voltant de
les Jornades (exposició de
bolets, sortides de camp,
Festa del Cep a Vilaller dia 29
d’octubre...)
Caps de setmana d’octubre
7A EDICIÓ DE LA FIRA DE
LA GIRELLA
22 d’octubre
BERGUEDÀ
AVIÀFESTA DEL SEGAR I DEL
BATRE
Mostra de segar i batre el blat a
la manera tradicional i confecció
d’un paller. Demostració de com
fer cordes i bastons. Fira de
productes artesans i trobada de
Puntaires. Era dels Arbres
Blancs.
16 de juliol
BAGÀMERCAT MEDIEVAL
RESCAT DE LES CENT
DONZELLES
Representació de la llegenda del
Rescat de les Cent Donzelles.
3a. setmana de juliol
BERGALA PATUM
Festa dels berguedans per
excel·lència. El protagonista és
el poble juntament amb el foc,
la música i els salts o danses.
Es combinen els passacarrers
amb els salts complets a la
plaça de Sant Pere.
Del 14 al 18 de juny
ELS ELOIS
Sant Eloi és el patró del gremi
dels traginers i gent de tralla i
bast. A diferència de la Patum
on és protagonista el foc, als
Elois ho és l’aigua.
22 i 23 de juliol
8 Pànxing Pirineus
La gran vall del Pirineu
OFICINA DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 665 - Fax 972 140 592 - [email protected]
www.cerdanya.org - www.CadiMoixero.com
PATRONAT COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYAc/ Plaça del Rec, 5 - 17520 PUIGCERDÀ
Tel. 972 884 884 - Fax 972 882 283 CONSELL COMARCALDE LA CERDANYA
sino
psis
.es
AGENDA Pirineus
FESTIVAL D'ESTIU DE
TEATRE
Representació de diferents
obres d’actualitat.
Tots els dissabtes del mesd’agost
FIRA DE SANTA TECLA
Fira ramadera amb mostra de
maquinària agrícola i productes
del camp. El programa es com-
plementa amb el Mercat de
Vehicles d'ocasió.
23 i 24 de setembre
FESTA DEL BOLET
Concurs de bolets al Pla de
Puigventós, mercat del bolet,
cuina típica del bolet, sardanes,
exposicions, castell de focs i
crema de la falla.
1r cap de setmana d’octubre
RUTES GUIADES
Tots els caps de setmana dejuliol, agost i setembre:
BERGA MEDIEVALDissabtes, 12hOficina de Turisme.
BERGA CARLINADiumenges, 12hOficina de Turisme.
L'ENTORN NATURAL DEQUERALT Diumenges, 11h Aparcament de Queralt.
CASTELLAR DE N’HUGCONCURS INTERNACIONAL
DE GOSSOS D’ATURA
Concurs d’habilitat de gossos
d’atura. Prat del Castell
27 d’agost
NITS MUSICALS DEL
COMTE ARNAU
Agost
DIADA NACIONALISTA DEL
PI DE LES TRES BRANQUES
Diada de reivindicació del nacio-
nalisme català. Diferents actes
al voltant del Pi de les Tres
Branques. Castellar del Riu. Pla
de Campllong
16 de juliol
CERCS / VILADAFESTIVAL DEL RIU DE LA
BAELLS.
Festival de Cinema i Vídeo amb
temàtica de rius Exposicions
fotogràfiques, conferències i
diverses activitats lúdiques.
Juliol - Presa del pantà de laBaells
GIRONELLAFLAMA DEL CANIGÓ
23 de juny
GÒSOLFESTA DEL SEGAR
Demostració de les feines de
segar i batre el blat a la manera
tradicional.
Construcció d’un paller.
3r diumenge d’agost
FIRA DE TOT SANTS
Fira Tradicional
31 d’octubre
GUARDIOLA DE BERGUEDÀNITS MUSICALS
Concerts a l’església romànica
de Sant Llorenç prop Bagà. Tot
Tipus de música: clàssica, jazz,
tradicional...
Agost
LA POBLA DE LILLETFESTA DEL BOLET
Mercat del Bolet i Concurs de
Plats cuinats amb Bolets
24 de setembre
MONTMAJORDIADA DE L’ONZE DE
SETEMBRE
Diada de mercat.
Ambientació del segle XIX.
11 de setembre
OLVAN - CAL ROSALFESTA DEL BOLET
Mercat de Bolets
29 d’octubre
SALDESTROBADA D’ACORDIONISTES
8 de juliol
SANT JORDI. CERCSFESTA DEL ROSERET
Festa d’interès turístic.
Gran cargolada
2on. diumenge de Maig
VILADAFESTA DEL BOLET
Fira de Bolets i Concurs de
Gastronomia
12 d’octubre
CATALUNYA NORD
EYNAVIIÈ F’ESTIU
La festa d’un poble que vol
posar en relleu els seus valors
d’autenticitat arrelats en tradi-
cions seculars i la realitat de les
necessitats d’un món pensat
d’una altre manera.
Excursions, mercat d’artesans
i de productors biològics,
xerrades, animació de carrer
i concerts al vespre.
16 i 17 de juny.
10 Pànxing Pirineus
17A RONDE DES LYS
Cursa de muntanya ( inclosa al
calendari de la Federació
Francesa d’Atletisme ) de 8 km i
12 km per pistes forestals i sen-
ders de l’Espai Cambra d’Ase.
Oberta a tothom.
00 33 (0) 680 42 30 91
16 de juliol
CASA DE LA VALL
Jardí etnobotànic: Entrada
lliure i gratuïta. Visites guiades
durant l’estiu.
Exposicions: “Les Claus de la
Vall”, “El Desenvolupament
Sostenible, Per què ?”
Documental: “Biodiversitat
Pirinenca”
PASSEJADES AMB LA
MENT LLIURE
Descobertes autoguiades
Passeig arqueològic
Vall d’Eina
PASSEJADES AMB
L’ESPERIT SERÈ
Visita guiada jardí i exposicions
Les Claus de la Reserva Natural
Passejada al poble
Excursió a la Vall d’Eina
LA GUINGUETA D’HIX“HIX… TORIQUES”
Espectacle medieval
Juliol
FESTIVAL DE
MÚSICA CLÀSSICA D’HIX
Agost
“JAZZ… HIX”
Festival de jazz
Agost
DORRESFESTA CATALANA
Del 13 al 15 d’agost
ENVEITG“VOIX PARALLÈLES”
Festival de música
contemporànea i poesia
Agost
ERRFESTA DE LA CERVESA
Agost
FESTA DE LA SAN GENIS
Agost
FESTA DE LA POMA
Octubre
FONT ROMEUCOURSE DE CÔTE
Carrera d’automòbils
Agost
LA TOR DE CAROLFESTA DE LA GERMANOR
CAROLANA
Mitjans d’agost
OCEJACONCURS INTERNACIONAL
DE GOSSOS D’ATURA
Juliol
PALAU DE CERDANYAFESTIVAL ROCK
Agost
FESTA DEL PA
Agost
SALLAGOSAFIRA D’ARTESANIA I
PRODUCTES LOCALS
Juliol i agost
FIRA DE LA TERRISSA
Agost
URFIRA INTERNACIONAL DEL
CAVALL
Octubre
CERDANYA
MERANGESAPLEC DE LA XICOIA
Maig
PUIGCERDÀXXVI MARXA CICLISTA
INTERNACIONAL, RUTA DE
LES 3 NACIONS
Prova ciclista de 140Km.
Puigcerdà - La Seu d’Urgell -
Port d’Envalira - Porte
Puymoren - Puigcerdà
18 de juny
SETMANA CULTURAL DEL
ROSER
Del 2 al 9 de juliol
FESTA DE L’ESTANY
19 i 20 d’agost
MITJA MARATÓ DE
PUIGCERDÀ
Octubre
MONTELLÀ – MARTINETAPLEC DE BASTANIST
7 de maig
LLÍVIAFESTA DE LA
TRANSHUMÀNCIA
5 de maig
FESTCAT
Del 9 al 16 de juliol
FESTIVAL DE MÚSICA
CLÀSSICA
Agost
12 Pànxing Pirineus
AGENDA Pirineus
OSSEJACONCURS INTERNACIONAL
DE GOSSOS D’ATURA
22 de juliol
BELLVERBELLVERÍADA 2006
Excursions guiades, tertúlies de
capvespre, audiovisuals, recitals
de poesia, havaneres, concerts,
passejades naturalistes, sarda-
nes, recorreguts literaris...
Agost
FIRA DE SANT LLORENÇ
Productes alimentaris elaborats
de forma natural, així com grups
d’animació i música tradicional.
10 d’agost
X JORNADES DE REFUGIS
CÀTARS AL PIRINEU
TCATALÀ
Agost
VIIÈ CONCURS DE GOSSOS
D’ATURA
Agost
TRAVESSA GUIADA
BELLVER-GÒSOL
per la Ruta dels segadors
Conmemoració dels 100 anys
del pas de Pablo R. Picasso per
aquest camí.
10 de setembre
GUILSXX TROBADA D’ACORDIONISTES
Agost
SORIGUEROLAX TROFEU DE GOLF
AJUNTAMENT DE
FONTANALS DE CERDANYA
Golf Fontanals
Agost
ALPMOSTRA GASTRONÒMICA
Setembre
GERMOSTRA DE CUINA
POPULAR AMB NAPS
DE CERDANYA
Octubre
GARROTXA
SANT FELIU DE PALLEROLSBALL DELS CAVALLETS,
GEGANTS I MULASSA.
Acte central de la Festa Major.
Maig
RIUDAURABALL DEL GAMBETO
Dansa popular tradicional i
participativa
Maig
LA VALL D’EN BASMARXA CICLOTURISTA
TERRA DE REMENCES
Prova ciclista.
Maig
LLETISSONADAMarxa a peu per la Vall d’en Bas
Maig
OLOTSARDANA DE CORPUS I
BALLADA DE GEGANTS
Una de les úniques ocasions de
tot l’any en què es pot veure
ballar els gegants d’Olot
Juny
AGENDA Pirineus
14 Pànxing Pirineus
CORNAMUSAM
Festival Internacional de la
Cornamusa. Concerts i
cercaviles amb
els sacs de gemecs com a
protagonistes
Juliol
FESTA MARE DE DÉU DEL
CARME.
Ball del Drac i del Conill. Ball de
la faràndula més tradicional de
la ciutat.
Juliol
APLEC DE LA SARDANA
Tradicional congregació de
colles sardanistes.
Juliol
FESTES DEL TURA
I BALL DE L’ÀLIGA DE
SANT FERRIOL
Una de les festes majors més
importants de les comarques
gironines i de tot Catalunya.
Festa d’interès Nacional
Setembre
FIRA DE SANT LLUC
Fira d’origen ramader que ha
anat evolucionant cap a la
sostenibilitat, el medi ambient i
el turisme ecològic. Mercat
extraordinari de roba, Fira
Ramadera i Fira del Dibuix.
Octubre
LES PRESESÉSDANSA
Festival Internacional de Música
i Dansa.
Agost
BESALÚVISITES NOCTURNES
“Aquesta Nit, Besalú”. Visites
novel·lades pel recinte medieval.
Juliol i agost
BESALÚ MEDIEVAL
Besalú torna mil anys enrere i es
transforma en l’antic comtat de
Besalú oferint espectacles i
record històric.
Setembre
LES PLANES D’HOSTOLES FIRA DEL BASTÓ I LA
FUSTA
Mostra i venda d’articles
artesanals fets de fusta.
Setembre
NITS D’ART
Concerts de música clàssica a
les esglésies i ermites de les
Planes d’Hostoles
Juliol i agost
VALL DE BIANYACAMINADA PER
LA VIA ROMANA
Recorregut per l’antiga calçada
romana que unia la Garrotxa i el
Ripollès
Octubre
LA SELVA
STA. COLOMA DE FARNERSX RUTA 10 ERMITES
Sortida a les ermites de les
rodalies. 8h Ajuntament; 7 €
Info: 972 840 808
Dies 9, 10 i 11 de setembre
PALLARS JUSSÀ
TREMPFIRAPAM PALLARS JUSSÀ.
IV TROBADA DE PLANTES
AROMÀTIQUES I
MEDICINALS
Conferències, taules rodones,
degustacions, exposició, fira de
productes herbodietètics,
sortides guiades i tallers per
conèixer les plantes medicinals
i aromàtiques de la comarca.
Del 23 al 25 juny
NITS A LA FRESCA
Dijous a les 22.00h; concerts,
teatre, havaneres, cinema,
espectacles infantils, etc.
Juliol i agost
LA POBLA DE SEGURMARXA CICLOESPORTIVA
LA BONAIGUA 2000
Prova ciclista de 185Km que fa
la volta a la Val d’Aran.
3 de juny
BAIXADA DE FALLES
Els joves del poble baixen en
processó amb torxes enceses
des de la muntanya de
Santa Magdalena. A l’església,
es fa una ofrena a la Mare de
Déu de Ribera.
17 de juny
PROMOPALLARS
Fira multisectorial amb especial
rellevància del sector agroali-
mentari, artesà i comercial.
17 i 18 de juny
PROMOPEDAL
Sortida popular amb BTT
18 de juny
LA POBLA DE SEGUR
DIADA DELS RAIERS 1 i 2 de juliolFesta per recordar i homenatjar als raiers, un desaparegutofici fluvial que, abans de l’arribada dels camions i de la cons-trucció dels principals eixos de comunicació, s’encarregavadel transport de fusta des dels boscos de la muntanya fins ales terres planes del litoral, aprofitant el corrent dels rius.Des de 1979 tornen a baixar rais des de la Resclosa de Llàniafins al Pont de Claverol. La festa comença el dissabte amb latradicional construcció del rai a la mateixa resclosa. Elstroncs a tocar l’un de l’altre, els travessers de roure, lesredortes de bedoll que ho lliguen tot i els timons a cada capsón els elements imprescindibles per construir aquesta nau
efímera que durarà el que duri el viatge.L’endemà, diumenge, tot és a punt. Primer un bon esmorzarper agafar forces, després, cap a les 11 del matí, els raiers jasón sobre els rais, vestits com ho feien els darrers raiers. Elrai comença a navegar. Cal estar atent, perquè al riu hi hatrampes i no sempre arriben tots.El recorregut tradicional acaba al Pont de Claverol, desprésde fer uns 6 km per recordar aquest ofici tan vinculat als con-traforts dels Pirineus. En acabar, i per celebrar-ho, se celebrauna arrossada popular per a tothom.
Raiers de la Noguera Pallaresawww.goldenweb.es/museuraiers - 973 680132 - 973 681493
AGENDA Pirineus
MARXA CICLOTURÍSTICA
VERGE DE RIBERA
Prova ciclista de 100Km.
25 de juny
TRAVESSA
TRADICIONAL AL LLAC
Prova de natació amateur.
22 de juliol
EMBASSAMENT DE SANT ANTONITRIATLÓ DEL PALLARS
Distància olímpica (1500/40/10)
Circuit Català de Triatló
29 de juliol
SALÀS DE PALLARSFIRA D’ARTExposició de pintors d’arreu del
país en el marc singular de les
antigues eres porticades del
centre històric de la població.
Del 13 al 15 d’agost
PALLARS SOBIRÀ
CERBI (VALLS D’ÀNEU)2A MARXA POPULAR
VALL DE SIARB
Info: Ajuntament de Soriguera,
973 620 167. Refugi de la Vall
de Siarb, 973 620 236.
Oficina comarcal de turisme,
973 621 002
28 de maig
ÀREU (VALL FERRERA)CUITA AL SOL
Cursa pel cim del Monteixo
basada en el conte de Pep Coll
“ L’home que corria més que el
sol”
Info: 973 624405
C.E.Lleida: 973 242329
3 de juny
ISILFALLES DE SANT JOAN
Festa més emblemàtica del
Pallars Sobirà reconeguda com
a Festa d’interès Nacional.
23 de juny
XVII PUJADA AL PORT DE
SALAU
Pujada popular.
6 d’agost
ALINSFALLES DE SANT JOAN
Baixada de Falles des de la
muntanya i ball popular.
23 de juny
SORTXOLLADA D’OVELLES AMB
TISORA I FIRETA DE SANT
JOAN.
Fira de Productes artesans i agro-
alimentaris i xollada d’ovelles amb
tisora amenitzada per textos tra-
dicionals i acordionistes.
24 de juny
43 RAL·LI INTERNACIONAL
DE LA NOGUERA
PALLARESA
Proves de totes les modalitats
de Caiac. Copa Catalana d’eslà-
lom. Copa Catalana infantil
d’eslàlom i Campionat de
Catalunya d’estil lliure.
Espectacles nocturns a l’aigua
amb sopar popular.
Del 22 al 28 de juliol
DIMARTS MÀGICS
Espectacles per a joves i grans
a la llum de la lluna i gratuïts.
Agost
TROBADA DE VEHICLES
CLÀSSICS
Trobada de vehicles clàssics
amb parada a la població de
Sort.
7 i 8 d’octubre
LA GUINGUETA D’ÀNEUTROBADA FRANCO
CATALANA DE PESCA AMB
MOSCA A L’ALT PALLARS.
Del 20 al 23 de juliol
ESTERRI D’ÀNEUDANSÀNEU
Conjunt d’activitats i tradicions
a l’abast de tothom.
Info: 973 626005
Darrera setmana de juliol
VIII FIRA D’ARTISTES I
ARTESANS DE LES VALLS
D’ÀNEU
23 d’agost
FIRA DE SANTA TERESA
Fira tradicional de vaques i
cavalls, amb concurs de la Vaca
Bruna i Cavall Hispà-Breto.
Tast de pinxos i mercat popular.
16 i 17 d’octubre
RIALPFESTIVAL DE LA MÚSICA
DE RIALP
Concerts de música clàssica a
l’església de Rialp, enguany
com a novetat el primer concert
es celebrarà en plena natura a
les planes de Son, a Son del Pi
(Valls d’Àneu)
De l’1 al 20 d’agost
LLAVORSÍCONCURS DE GOSSOS
D’ATURA DEL PALLARS
20 d’agost
BAROV KAYAK & ART
Concurs i activitats totes rela-
cionades amb el món del Caiac.
Setembre
GERRI DE LA SALBALL DE LA MORISCA
Ball típic de la Comarca
20 de setembre
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES29A EXPOSICIÓ DE FLORS
Exposicions de flors i decoració
de diversos edificis i jardins del
barri vell de Banyoles.
Entrada gratuïta.
Del 26 al 28 de maig
16 Pànxing Pirineus
AGENDA Pirineus
FESTIVAL DE JAZZ
Maig
DIA DE L’ESTANY
Activitats educatives i tallers per
a tota la família a l’entorn de
l’Estany de Banyoles.
21 de maig
(A)PHÒNICA
Festival musical amb diversos
concerts i exposicions.
Del 24 de juny al 2 de juliol
SETMANA GASTRONÒMICA
DEL PLA DE L’ESTANY
Als restaurants del Grup
Gastronòmic del Pla de l’Estany.
Juny
ESTADA INTERNACIONAL
DE DANSA
Cursos de dansa al Pavelló
Municipal de la Draga.
Exhibicions de dansa al Teatre
Municipal de Banyoles.
Juliol
APLEC DE LA SARDANA
Audició i ballada de sardanes al
paratge dels desmais, Estany de
Banyoles.
2 de juliol
CONCURS DE PESCA
Concurs de pesca a l’Estanyol
del Vilar, Estany de Banyoles.
16 d’agost
FESTA DE LA CULTURA
SONINKARA
Activitats típiques de la cultura
soninkara (trenes soninké, con-
tes soninké, balls típics). Plaça
de les Rodes
Agost
63a TRAVESSIA DE L’ESTANY
Natació a través de l’estany.
17 de setembre
FESTA MAJOR DE SANT
MARTIRIÀ
Concerts, balls, sardanes, atrac-
cions, espectacles infantils...
Del 19 al 23 d’octubre
RIPOLLÈS
RIPOLLFESTA DE LA LLANA I
CASAMENT A PAGÈS
14 de maig
FESTIVAL INTERNACIONAL
DE MÚSICA
Juliol i agost
MERCADAL DEL COMTE
GUIFRÉ
11 i 12 d’agost
GOMBRÈNFESTA DE LA SEGA
Últim diumenge de juliol
FESTA DEL CAVALL
DEL COMTE ARNAU
Cap de setmana del 15 agost
SANT JOAN DE LES ABADESSESCICLE DEL COMTE ARNAU
Juliol i agost
BALL DELS PABORDES
2n diumenge de setembre
CAMPRODONFESTIVAL DE MÚSICA
ISAAC ALBÉNIZ
Agost
VALL DE CAMPRODONFESTIVAL DE MÚSICA
CLÀSSICA
Agost
SANTUARI DE NÚRIADIADA DE SANT GIL
1 de setembre
MARE DE DÉU DE NÚRIA
8 de setembre
RIBES DE FRESER CONCURS DE GOSSOS
D’ATURA
Setembre
CAMPDEVÀNOL DANSA DE LA GALA
3r diumenge setembre
SANT PAU DE SEGÚRIESCAMINADA POPULAR
DE LA VIA ROMANA
3r cap setmana octubre
ESPINAVELLTRIA DE MULATS
Octubre
SOLSONÈS
SOLSONAFIRA DE SANT ISIDRE
Fira multisectorial: automoció,
maquinària agrícola i forestal,
indústria, comerç, serveis,
bestiar oví, vaquí, porcí, esquí
i diverses exposicions de tot
tipus. Mostra d’oficis i
productes artesans.
12, 13 i 14 de maig
18 Pànxing Pirineus
El complex turístic Resort Alp 2500, situat a
la bonica comarca de la Cerdanya, és un pro-
jecte complet i divers per a tota la família.
Durant la vostra estada en un dels seus 46
apartaments disposareu de tota mena de
possibilitats per al lleure: excursions a cavall,
en quad, en bicicleta, etc.., anar de restau-
rant, jugar a bitlles o lliscar a la pista de pati-
natge. Un autèntic complex des d’on podreu
gaudir d’espectaculars vistes de tota la vall i
des d’on podreu fer nombroses visites d’inte-
rès dins la mateixa comarca o les comarques
veïnes.
Resort Alp 2500 compta actualment amb 46
apartaments turístics en règim d’aparthotel-
hotel totalment equipats i de primera qualitat:
parquet, vitroceràmica, microones, calefac-
ció, TV amb canals internacionals, servei de
neteja, etc. Així com pàrquing i traster.
Dins el mateix complex trobareu un impor-
tant centre comercial on hi trobareu: un
Burger King, la Salomon Station, una pista de
patinatge, l’Indoor Disco-Pub, el restaurant
Tapas-Bar del Grupo Paradís i el Bowling la
Molina. El complex es complementarà a
finals d’any amb un wellnes-center amb pis-
cina coberta i climatitzada, solàrium, jacuz-
zis, banys de vapor, sauna, gimnàs, etc.
La Cerdanya compta amb nombroses possi-
bilitats per al turisme de totes les edats: visi-
tes a fonts, llacs, rius, dòlmens, els forns
solars, coves,... tres camps de golf, etc. Un
destí on tota la família trobarà activitats a la
seva mida
�������������� ������
Situat a peu de pistes de La Molina, a pista llarga, ofereix multitud de possibilitats per aquest estiu
ResortALP2500
SALOMON STATIONSalomon Station és el primer i unic centre
d’activitats “outdoor” del país i ofereix un gran
nombre d’activitats esportives i de lleure per a
tothom.
· excursions a cavall
· excursions en quad
· quad infantil
· visita a coves
· iniciació a l’espeleologia
· treeking
· circuits d’orientació
· kayak i ràfting
· descens de barrancs
· vies ferrates
· zones recreatives infantils
L’estació de La Molina juntament amb la
Salomon Station ha inaugurat un dels primers
Bike Parcs del país que ofereix:
· circuits de descens
· circuits de rallye
· bike parc infantil
· lloguer de bicicletes, escola i guies
Per a més informació
www.grupoelements.com
AGENDA Pirineus
CORPUS
Gaudiu de la majestuositat del
ball de l’àliga, els nans, els
cavallets... i a la tarda surten el
bou, el drac i la mulassa corrent
per la plaça Major.
Diumenge després de Corpus
FIRA DEL CAÇADOR
3 de setembre
TROBADA
D’ACORDIONISTES A
SOLSONA
Trobada on hi participen
acordionistes de tot arreu amb
els seus acordions diatònics i de
tot tipus.
2 i 3 de setembre
ST. LLORENÇ DE MORUNYSFIRA DE PRIMAVERA
28 de maig
CORPUS
Enramades dels seus portals
decorats amb temes que varien
cada any; hi participen els
vilantans agrupats per carrers.
FIRA D’ARTS I OFICIS
DE LA VALL DE LORD
Mostra d’antics oficis.
2 de juliol
PINÓSFIRA DE PRODUCTES
ARTESANS
11 de juny
FESTA DE LES NOIES A
ARDÈVOL
3r cap de setmana d’octubre
OLIUS MÚSICA ALS CASTELLS
Concert al Castellvell d’Olius
1r divendres d’agost
PERACAMPS (LLOBERA)FIRA DE L’EMPELT
DE LLOBERA
Fira originainària dels s.XVII i
XVIII. Mostra d’oficis i productes
artesans de caça, vi i bolets.
30 de setembre i 1 d’octubre
ODÈNFESTA DE LES DONES
A CAMBRILS
2n cap de setmana d’octubre.
VAL D’ARAN
CONCURS DE FOTOGRAFIA
VAL D’ARAN FOTO SISTEMA
Premis en metàl·lic, equips i
material fotogràfic.
Info: 973.64.01.10
IV COPA CATALANA
INTERNACIONAL DE BTT
DE LA VAL D’ARAN
Contrarrellotge i prova en línea.
Informació, tel. 973 640110
IX JORNADES
OCCITANO-CATALANES
Cursos, conferències i actes
culturals per aproximar la
cultura catalana i l’occitana.
Del 17 al 23 de juliol
SETMANA DE LA CUINAOCCITANA DE MUNTANYA
Als restaurants aranesos menú
de cuina occitana de muntanya.
Del 17 al 23 de juliol
CORSA D’ARAN
PER SA LENGUA
Cursa popular per reivindicar
l’aranès com a llengua pròpia.
30 de juliol
ROMÀNIC MUSICAU
Concerts de música clàssica a
les esglésies de la Val.
Mesos d’estiu. Divendres, 22 h
CARRERA PELS 15 POBLES
Cursa o caminada popular pels
antics camins que unien el terri-
tori aranès.
3 de setembre
ROMIATGE DEL BOLET
Trobada d’afeccionats a la
micologia i a la bona cuina.
Setembre
VII MOSTRA GASTRONÒMICA
DE LA CUINA ARANESA DE
TARDOR
Restauradors i hotelers oferei-
xen plats cuinats amb ànec,
seguint la cuina tradicional i els
criteris més innovadors.
Caps de setmana de set. i oct.
LESBAISHADA E SHASCLADA
DETH HARO
Els homes del poble van al bosc
a buscar l’arbre que presidirà la
plaça deth Haro. El tronc es
planta per St. Pere i es crema
per St. Joan. Mentre el tronc
crema, grups de música
amenitzen les danses araneses.
El vincau, vi calent, fa passar el
fred als assistents.14 de maig – Sant Joan
TROBADA
D’ACORDIONISTES
DEL PIRINEU
Trobada d’acordionistes
d’Aragó, França, Euskadi i
Catalunya.
19 d’agost
PLA DE BERETTOUR DE FRANCE, FINAL
D’ETAPA A LA VAL D’ARAN
Per primera vegada, el Tour de
France 2006 passarà per la Val
d’Aran. L’11a etapa de la ruta
ciclista francesa surt de Tarbes
(França) per entrar als Pirineus
catalans, amb un recorregut de
208 kilòmetres.
13 de juliol
20 Pànxing Pirineus
En un paratge excepcional i remot de la Cerdanya,
als peus del Cadí, trobaràs un autèntic assenta-
ment nòmada amb 24 “guers” (vivendes), portades
des de les estepes de Mongòlia i artesanament ela-
borades per famílies nòmades.
Busques una nova forma de turisme rural? Unes
vacances interessants i en plena natura?
Descobreix-nos! Viuràs una divertida immersió cul-
tural amb tota la seva família, parella o amics.
Memòries de Mongòlia a la CerdanyaEn Pau i la Laia van tornar de les seves vacances de
Setmana Santa amb unes fotografies fantàstiques
d’un “Poblat Museu Mongol”. Va ser el regal molt
especial que en Pau li va fer a ella per celebrar l’arri-
bada del seu primer fill. Ens ho van comentar, i tení-
em molta curiositat per conèixer què era allò del
poblat mongol. Amb les nostres feres, en Miquel, la
Sara i en Sergi, vam anar a l’aventura. S’hi arribava
per una carretera asfaltada, a tan sols cinc minuts de
Bellver de Cerdanya. Seria tan autèntic com deien?
Una amplíssima planura, esquitxada de casetes
blanques de roba i acolorides amb banderes es va
obrir al nostre pas. Aquell altiplà era com un balcó
a la Cerdanya, es divisava tota la vall.
El caminet ens va portar a una gran cabana, i esta-
va tot ple de families jugant; uns joves, que practi-
caven jocs malabars mongols van animar-nos a
entrar dins un gran saló de tè. Era un immens
“guer” rodó, d’uns setanta metres quadrats, acolli-
dor, amb infinitat de colors que representaven la
natura segons la seva tradició. Fines sedes, taules
pintades a mà i moltes varietats d’objectes ètnics
mongols decoraven l’estança. Ens van oferir un té
de benvinguda exquisit.
Hi havia llibres, jocs d’ingeni mongols, podies
aprendre a fer corda amb crin de cavall o a cons-
truir i muntar un “guer”, diferents jocs i tallers més,
i un “guer” ple de joguines per als més petits.
La Begoña era l’ànima d’aquell singular poblat;
l’havia aixecat ella sola. Ens va portar a la nostra
“habitació”. I els meus fills ni tan sols xerraven de
l’emoció, anaven a dormir en una caseta rodona de
mil colors amb els “papis”. Les dutxes-sauna i els
waters també estaven en “guers”.
De dia ens banyàvem a la piscineta del poblat, con-
templàvem la majestuosa bellesa de La Cerdanya,
i de nit enceníem l’estufa. Els diferents menús mon-
gols que vam degustar van superar les nostres
expectatives.
L’èxit de la visita va ser rotund, la mostra van ser els
plors i les dues hores que vam trigar a desenganxar
a la nostra filla de l’estructura de fusta del “guer”.
Els nostres nens no han parat de recordar-nos tot
el que van aprendre: sobre Mongòlia, els nòmades,
els cavalls, i les seves arrelades tradicions.
Tornarem ben aviat, els hi he promès als meus fills!!
Ens han dit que a l’hivern, quan neva i les tempera-
tures ronden els deu graus sota zero, a l’interior de
les cabanes s’hi pot anar en màniga curta.
Autèntic!!
Cortariu (5 min. De Bellver de Cerdanya)OBRIM TOT L’ANY616 952 777www.nomadesdelmon.comAllotjament/ Menú Mongol/ Saló de TéVisites pels museus/ Jocs mongols/ Diversió/ MúsicaCopes/ Natura/ Cultura/ RelaxPreus: Allotjament i esmorzar 30€ pers. / Nens: 20€Menú Mongol: 15€ / Nens: 10€Activitats: 5€
Una experiència única en un espai únic
Descobreix una cultura mil·lenària en unes vacances diferents
Poblat Museu Mongol
AGENDA Pirineus
SALARDÚV FESTIVAL PYRENE
Festival on la cultura, la muntan-
ya i la natura pirenaica són pro-
tagonistes. Atractiu cartell musi-
cal, un ampli programa d’activi-
tats i la VI edició de la Fira del
Llibre, Disc i Cartografia de
muntanya.
21, 22 i 23 de juliol
VIELLAFIRA D’ARTESANIA
ALIMENTÀRIA
Exposició de productes arte-
sans alimentaris com el paté en
alguna de les seves múltiples
varietats, l’aigua de nous (licor
típic de la Val) o algunes de les
dolces tradicionals.
Del 21 al 23 de juliol
ANDORRA
ITINERARI CULTURAL
D’ART ROMÀNIC
Els principals edificis romànics
disposen d’un servei gratuït de
visites guiades.
Juliol i agost, tots els dies de10 a 13 h i de 15 a 19 h.
DIADA INTERNACIONAL
DELS MUSEUS
Entrada gratuïta i activitats
diverses als museus d’Andorra
Maig
NOSTRA SENYORA
DE MERITXELL
Festa Nacional
8 setembre
DIA MUNDIAL
DEL TURISME
27 setembre
LA MASSANAANDORFLORA 2006
Fira de la planta i de la flor.
Maig
ESGLÉSIES OBERTES AL
PÚBLIC AMB SERVEI DE
GUIES GRATUÏT
Juliol
SANT JULIÀ DE LÒRIACONCURS
MONTSERRAT CABALLÉ
Maig
III SALÓ DE L’ALIMENTACIÓ
PRAT GRAN
Maig
DIA MUNDIAL DEL
MEDI AMBIENT
6 juny
FIRA NACIONAL DEL
VEHICLE D’OCASIÓ
Del 9 a l’11 de juny
DIA INTERNACIONAL
DE LA PAU
21 setembre
ORDINOCICLE DE CINEMA
DE MUNTANYA
Juny
19È CONCURS DE PINTURA
Agost
15A MOSTRA
GASTRONÒMICA
D’ANDORRA
Setembre
FESTIVAL INTERNACIONAL
NARCISO YEPES
Auditori Nacional i església
parroquial
Informació: (376) 737 080
Octubre
ESCALDES-ENGORDANYDIA UNIVERSAL
DE LA SARDANA
Juny
VIII ESCOLA D’ESTIU
DE MÚSICA I DANSA
Primera quinzena juliol
COLORS DE MÚSICA.
TEMPORADA DE MÚSICA
2006. FESTIVAL D’ESTIU
Músiques d’arreu del món.
Info: (376) 890 875, www.e-e.ad
Juliol i agost
CANILLOCONCURS DE
GOSSOS D’ATURA
Juliol
ENCAMPCONCURS DE
CASTELLS DE SORRA
Juliol
ANDORRA LA VELLAVIÈ APLEC DE LA SARDANA
15 juliol
MERCAT MEDIEVAL
Del 4 al 7 d’agost
PAS DE LA CASAMERCAT MEDIEVAL
30 i 31 de juliol
SA
LA
RD
Ú
Val d
’Ara
n
22 Pànxing Pirineus
20a edició FestivalCastell de Peralada
A la petita població de Peralada, a l’Alt Empordà, té
lloc el Festival Internacional de Música de Peralada,
probablement l’aconteixement musical més impor-
tant dels que tenen lloc a Catalunya durant els
mesos de juliol i agost. Des del seu inici el festival
de Peralada ha brindat una especial atenció a la líri-
ca, i aquest tret és precisament el que l’ha distingit
de la resta de festivals d’estiu que se celebren a la
resta de Catalunya.
El festival internacional de música se celebra a
Peralada, població de 1.500 habitants situada entre
Figueres i la Costa Brava. Perfectament comunica-
da per carretera i a 30 minuts de l’aeroport interna-
cional de Girona, Peralada gaudeix d’un clima i un
paisatge privilegiats. No és d’estranyar que aques-
ta fos la terra que va inspirar Dalí i tants altres artis-
tes que han buscat en aquest entorn estímuls per
desenvolupar la seva obra. El poble és un conjunt
monumental de l’època medieval amb un bonic
castell i palau renaixentista, als jardins del qual se
celebra el festival durant els mesos de juliol i agost.
Habitualment s’utilitzen dos espais musicals: el tea-
tre auditori a l’aire lliure, amb 1.800 localitats i l’es-
glésia del Carme amb 400. La primera edició va
tenir lloc el 1987 i el 1992 el festival ingressà a
l’Associació Europea de Festivals Festivals.
La gestió i el finançament dels festivals són privats
i depenen d’una fundació sense ànim de lucre: la
fundació cultural Castell de Peralada.
Pànxing Pirineus 23
20a edició Festival Castell de Peralada
24 Pànxing Pirineus
El castell de Peralada, seu del festival, disposa
d’una valuosa col·lecció de vidre i a la biblioteca es
conserven més de 70.000 volums. Els seus cellers
foren bressol d’excel·lents vins que han donat lloc a
les actuals instal· lacions de caves i vins de
Perelada. Als afores de la població trobem el mera-
vellós Club de Golf, i en el mateix castell, el casino.
En aquests magnífics recintes gòtics i renaixentistes
i al llarg de les XIX edicions, el festival ret especial
culte a la veu humana. Algunes de les veus mítiques
del segle XX com Montserrat Caballé, Josep
Carreras, Joan Pons o Placido Domingo han estat
profundament lligades al festival durant una gran
part de les edicions. Precisament durant la jornada
inagural del primer festival, el juliol de 1987, es va
donar a conèixer la notícia de la terrible malaltia del
tenor català Josep Carreras que deixà profunda-
ment afectat a tothom. Per fortuna Josep Carreras
superà la greu malaltia i va reaparèixer internacio-
nalment en un recital que va tenir lloc precisament
en la seu d’aquest festival durant l’estiu de 1989 i
que fou retransmès al món sencer gràcies als
canals internacionals.
La llista no s’esgota amb aquests quatre cantants
locals i caldria afegir una relació verdaderament
impressionant de cantants estrangers que han bri-
llat en els successius festivals de Peralada i que
converteix aquest aconteixement musical en un
referent en la història de la lírica a Catalunya.
Podríem anomenar només alguns noms destacats
com Elena Obraztsova, Paata Burchuladze, Simoni
Estes, Eva Marton, Giuseppe Di Stefano, Carlo
Bergonzi, Marjana Lipovsek, Angela Gheorghu etc.
Independentment d’aquestes grans veus el festival
dedica la seva atenció a espectacles interdisciplina-
ris de música, teatre i dansa i el suport de compo-
sitors i intèrprets espanyols. En molts casos les pro-
duccions operístiques han estat finançades pel
propi festival.
En definitiva, aquest festival és un aconteixement
clau en la difusió i desenvolupament de la lírica i les
arts escèniques a Catalunya, amb una qualitat que
no té res a envejar als millors festivals de música
d’Europa.
L’auditori
Montserrat Caballé durant les commemoracions del 15è aniversari del Festival de Peralada
Instant de Yerma de Salvador Tagora i la Cuadra de Sevilla
PROGRAMACIÓ
4 de Juliol, Divendres, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Riccardo Muti , Orquestra Luigi
Cherubini
15 de Juliol, Dissabte, 22.00h
Auditori Jardins del Castell
Revue Nègre
Jerôme Savary, Allen Hoist, leana
Kirven, Carmen Barika, Joseph
Wiggan, Kendrick Jones
22 i 23 de Juliol,
Dissabte i diumenge, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Luisa Fernanda, María Jose Montiel
Mariola Cantarero, Jose Bros, Carlos
Álvarez, Raquel Pierotti, Federico
Gallar, Javier Ferrer, Sabina Puér-
tolas, Coro y Orquesta Sinfónica de
Madrid, Jordi Casas, Jesús López
Cobos, Emilio Sagi.
30 de Juliol, Diumenge, 22.00h
Auditori Jardins del Castell
Chick Corea in the spirit of Mozart
Chick Corea
Chick Corea Chamber Orchestra
Steven Mercurio
1 d’Agost, Dimarts, 19.00 h
Església del Carme
Recital Mozart
Montserrat Caballé, Montserrat
Martí, Manuel Burgueras
1 d’Agost, Dimarts, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Mozart: Vesperae solennes de
Confessore – Exsultate, jubilate –
Missa de la Coronació
Montserrat Caballé, Montserrat
Mart, Orquestra de Cadaqués, Cor de
Cambra del Palau de la Música
Catalana
4 d’Agost, Divendres, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Vesperes
Alain Platel, Les Ballets C de la B
7 d’Agost, Dilluns, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Ángel Corella, Carmen Corella,
Xiomara Reyes, Maria Ricetto, Laura
Hidalgo, Erica Cornejo, Wendy
Whelan, Sebastien Marcovici,
George Birkazde, David Hallberg,
Herman Cornejo, Ángel Corella.
8 d’Agost, Dimarts, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Rolando Villazón
Rolando Villazón, Marco Armiliato
10 d’Agost, Dijous
– hora a determinar -
Auditori Jardins del Castell
Joc de Mans
Alberto García Demestres, Xavier
Albertí
11 d’Agost, Divendres,
22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Daniel Barenboim – West Eastern
Divan Orchestra – Orfeón
Donostiarra, Daniel Barenboim,
West Eastern Divan Orchestra
Orfeón Donostiarra
13 d’Agost, Diumenge, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Madama Butterfly
Ramon Oller, Companyia Metros
14 d’Agost, Dilluns, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Jessye Norman:
“The Diva and the Duke”
Jessye Norman, Grady Tate, Ira
Coleman, Mike Lovatt, Mark
Markham.
17 i 18 d’Agost, Dijous i
Divendres, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
La Ventafocs, de Prokofiev
Jean-Christophe Maillot
Les Ballets de Monte-Carlo
19 d’Agost, Dissabte, 22.00 h
Auditori Jardins del Castell
Idomeneo, Re di Creta, de Mozart
Elsa Rooke, William Christie,
Orquestra i Cor de Les Arts,
Florissants, Paul Agnew, Tuva
Semmingsen, Claire Debono,
Violet Noorduyn
El mestre
Riccardo Muti
Pànxing Pirineus 25
26 Pànxing Pirineus
L’ALT URGELL Pirineus
L’AltUrgell
ofereix tots els colors del Pirineu
Text: Isidre Domenjó Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Perfilat per muntanyes, l’aillament de l’Alt Urgell ha creat paisatges amb personalitat pròpia: muntanyes i valls sembrades de petits pobles de carrers decòdols i teulades de pissarra. Són pobles que fan olor de fum i resina i que ama-
guen, quasi intactes, algunes de les més importants obres de l’art romànic català.
Pànxing Pirineus 27
a comarca de l'Alt Urgell, la segona més
gran de Catalunya, ocupa l’alta conca del
Segre, des que surt de la Cerdanya fins
que arriba a les terres de la Noguera. El
Segre, riu de cabdal apreciable, sobretot en els
mesos de desglaç primaveral i en època de pluges
de tardor, és, doncs, l’espinada central de la comar-
ca, que s’orienta de nord-est a sud-est. Però l’àm-
bit comarcal de l'Alt Urgell no queda definit simple-
ment en aquest corredor, sinó que el formen també
un conjunt de valls laterals ben definides, cadascu-
na amb unes característiques pròpies i prou atrac-
tives. Les seves valls són petits paradisos que sem-
blen haver estats creats expressament per a la con-
templació, el descans i la saludable caminada.
Amb els seus 21.000 habitants, l'Alt Urgell és una
de les comarques de Catalunya amb menor densi-
tat de població: 13 habitants per km2. La població
es troba distribuïda en els 126 nuclis que encara es
mantenen habitats, si bé més del 55 per cent es
concentra a la capital de la comarca, la Seu
d'Urgell. Aquesta preciosa ciutat, plena d’impor-
tants testimonis arquitectònics del seu esplendorós
passat, segueix desenvolupant un paper actiu com
a centre de serveis i capital d’aquesta àmplia àrea
pirinenca.
Eix de comunicacions pirinenquesLa Seu d'Urgell és un important nus de comunica-
cions per carretera, amb l’enllaç entre els eixos
Pirinenc (N-260) i del Segre (C-14) i la via d’accés a
Andorra (N-145), actualment l'única des de territori
espanyol. En els últims anys, aquesta xarxa viària
principal ha estat millorada considerablement. En
aquest mateix període també s’ha realitzat un des-
tacat esforç inversor a la xarxa de camins rurals, de
tal manera que actualment són asfaltats els acces-
sos a gairebé tots els nuclis de població amb més
de deu habitants. Darrerament s’ha constituït un
consorci entre estaments públics i privats de l'Alt
Urgell i d'Andorra per tal d’aconseguir la reobertura
de l’aeroport de la Seu, fora de servei des de l’any
1984.
Una economia en transformacióL’economia de la comarca, de base tradicionalment
agrícola i ramadera, s’ha anat diversificant fins a
l’estructura actual, amb una forta implantació del
sector terciari. L’especialització ramadera de l'Alt
Urgell es concentra sobretot en el bestiar boví, amb
gairebé 500 explotacions, la majoria de les quals es
dediquen a la producció de llet. En aquest sentit,
cal afegir que l'Alt Urgell és un dels màxims produc-
tors de llet de Catalunya.
El sector del metall i material elèctric representa el
50% del valor afegit brut en la indústria de la
comarca. Una altra part important, el 28%, corres-
pon a la indústria alimentària, especialment la dedi-
cada a l’elaboració de derivats làctics.
Actualment, les branques d’activitat lligades al
turisme, com són el comerç, la restauració, l’hosta-
leria, el transport i les comunicacions, són les que
ocupen un major nombre de treballadors en el sec-
tor terciari. A la comarca hi ha quatre mercats set-
manals: a la Seu, dimarts i dissabte; a Oliana, dis-
sabte; i a Organyà, diumenge. La bellesa d’aquest
deliciós racó de muntanya, amb els seus verds
purs, la remor constant de les aigües i uns paisat-
ges de postal, ha fet que el turisme esdevingui el
veritable sector preeminent de l’economia comar-
cal, en tant que ha experimentat un creixement
important en els darrers anys i que entorn seu es
concentren els principals esforços comercials,
inversors i de promoció.
28 Pànxing Pirineus
La bellesa d’aquest deliciós racó de muntanya, amb els seus verds purs, laremor constant de les aigües i uns paisatges de postal, ha fet que el turismeesdevingui el veritable sector preeminent de l’economia comarcal, en tant queha experimentat un creixement important en els darrers anys.
Parets del Cadí des d’Arsèguel
L
L’ALT URGELL Pirineus
Pànxing Pirineus 29
30 Pànxing Pirineus
Arrels profundes en la històriaEns hem de remuntar al neolític per trobar els pri-
mers vestigis de poblament apareguts fins ara a la
comarca de l'Alt Urgell: gairebé un centenar de
megàlits, alguns dels quals han arribat fins als nos-
tres dies en un bon estat de conservació. L'Edat
Mitjana és, però, l’època que ens permet aprofundir
més en la història d’aquest territori, comprès dins
del comtat d'Urgell. D'entre les figures medievals
més sobresortints d’aquest període, cal destacar
Sant Ermengol, bisbe d'Urgell de 1010 a 1035, per-
sonatge clau en la història de la Seu i les terres de
la seva diòcesi. Altres personatges històrics relle-
vants són el cavaller Arnau Mir de Tost, conqueridor
de la Vall d’Àger, i el vescomte Arnau de Castellbó,
protector del catarisme (vegeu informació ampliada
en aquest mateix reportatge).
L'Alt Urgell disposa d’un extens i valuós patrimoni
cultural que té en el romànic la seva expressió més
significativa. Les esglésies de la comarca amb ele-
ments romànics superen el centenar, amb exem-
ples tan representatius com la catedral de Santa
Maria, a la Seu; Sant Serni de Tavèrnoles, a
Anserall, i Sant Climent de Coll de Nargó, tots tres
declarats béns culturals d’interès nacional. Una
quarantena de monuments de l'Alt Urgell estan
inclosos a la Via Romànica, ruta transfronterera del
romànic pirinenc. Menció especial mereix el Museu
Diocesà d'Urgell, a la Seu, que guarda i exposa
importants tresors patrimonials, el més representa-
tiu dels quals és el còdex medieval conegut popu-
larment com a Beatus de Lièbana. De la rectoria
d’Organyà procedeixen les famoses Homilies, el
primer text literari en llengua catalana que ha arribat
fins als nostres dies.
La cultura tradicional i popularActualment, el Consell Comarcal ha impulsat una
Ruta Etnogràfica, que compren diversos espais
temàtics com ara el museu dels Raiers de Coll de
Nargó, el de les Trementinaires de Tuixén (vegeu
informació ampliada en aquest mateix reportatge),
el del Vi de Muntanya de Pont de Bar, la Farinera de
Montferrer i el Pou del Gel d'Oliana, a més de la
Fàbrica-museu de Llanes d’Arsèguel, el museu del
Pagès de Calbinyà i el de la Moto a Bassella.
L'Alt Urgell conserva ben vives, en el seu calendari
festiu, diverses celebracions de caire popular i tra-
dicional. Podem parlar, per exemple, de la
Calderada de Sant Antoni a la Seu, les Caramelles
a la Seu i Oliana, el Dijous Gras a Castellciutat, els
ranxos de Carnaval a Coll de Nargó, Oliana,
Sant Serni deTavèrnoles.
D’origen visigòtic,va ser el primer
monestir benedictíconstruït a la
Marca Hispànica.
L’ALT URGELL Pirineus
32 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 33
Al nucli del pont d'Arsèguel es pot visitar la Fàbrica de Llanes, una empresa tradicional de caire familiar que funciona amb energia hidràulica i on, entre altresmàquines, encara treballa una espectacular filadora dissenyada al segle XVIII. Enaquesta fàbrica es confeccionen els típics peücs, tapaboques i mantes de pastor.
Organyà i Peramola, la Festa de les Trementinaires
a Tuixén, la Trobada d'Acordionistes a Arsèguel i la
Baixada de Rais a Coll de Nargó. Cal destacar
també les representacions històriques del Retaule
de Sant Ermengol a la Seu d’Urgell, i de Cercamón
a Vilamitjana.
La natura i l’esport, en estreta relacióEl Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb les seves
41.342 hectàrees, és el parc més gran de
Catalunya. D’espectaculars paisatges com la cara
nord del Cadí, un colossal escarpat vertical de roca
calcària, el massís del Pedraforca, les estretes valls
del Moixeró o els magnífics boscos de faig, avet i pi
negre, aquest espai protegit destaca per la seva
extraordinària diversitat. Més de 230 espècies de
vertebrats, 1.500 tàxons de plantes superiors, 92
espècies de cargols, el 75% de les papallones diür-
nes de Catalunya, 218 espècies d’aràcnids, són
alguns dels exemples d’aquesta biodiversitat. Per
gaudir d’aquesta natura, el Parc Natural ofereix un
Poble de Bar, amb undels escasos campa-
nars cilíndrics delRomànic del Pirineu.
L’ALT URGELL Pirineus
34 Pànxing Pirineus
Parc Olímpic del SegreT 973 360 092 - F 973 360 192 / [email protected] - www.parcolimpic.com
Ctra. Circumval·lació s/n - 25700 LA SEU D’URGELL
OPEN KAYAK
NOVETAT
Pànxing Pirineus 35
conjunt de centres d’informació i interpretació, alho-
ra que un seguit d’infraestructures destinades a la
població local i als visitants: pistes forestals, xarxa
de senders, miradors, àrees recreatives, itineraris
naturalistes, refugis..., que es complementen amb
diverses activitats organitzades trimestralment, per
tal de facilitar la visita i gaudir d’aquest excepcional
paisatge on podem trobar indrets veritablement
emocionants per al viatger sensible.
A l'Alt Urgell hi ha diverses empreses i instal·lacions
que ofereixen la pràctica d’esports relacionats amb
la natura. Podem destacar les estacions d’esquí de
fons de Sant Joan de l'Erm i Tuixent - La Vansa. La
instal·lació esportiva emblemàtica de l'Alt Urgell és
el Parc Olímpic del Segre, on es pot practicar pira-
güisme (tant d’aigües braves com tranquil·les), ràf-
ting i hidrotrineu. Els esports d’aventura també
tenen un lloc a Organyà, on es pot volar en parapent
des del Cogulló, i a Bassella, on hi ha un circuït habi-
litat per a la conducció amb vehicles tot terreny.
24 Pànxing Pirineus
Un model turístic diferentProbablement, gràcies a l’aïllament secular, aques-
tes terres pirenaiques han preservat un llegat
monumental i paisatgístic incomparable. Parlem
d’una naturalesa inalterada i un romànic esplendo-
rós. L’actual model turístic pretén preservar aquest
llegat amb un desenvolupament turístic conscient i
compromès.
A diferència d’altres comarques pirinenques, l’Alt
Urgell es manté bastant al marge de la gran pressió
que per al territori representa la proliferació d’urba-
nitzacions de segona residència. El model turístic
alturgellenc tendeix més cap a l’allotjament en
hotels i en establiments rurals. Tant uns com els
altres es caracteritzen per un tracte molt personalit-
zat i per un especial interès per dotar-se de tot allò
que proporciona confort i tranquil·litat.
En conseqüència, els establiments turístics de la
comarca es caracteritzen per presentar una oferta
variada i singular alhora. És a dir, diversitat i origina-
litat. L’entorn natural hi posa la resta.
Isidre Domenjó. Dinamitzador Cultural del
Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
Panoràmica desde Querforadat
36 Pànxing Pirineus
38 Pànxing Pirineus
L’ALT URGELL Pirineus
Des de l’any 1996 la comarca de l’Alt Urgell celebra
cada estiu, conjuntament amb les comarques del
Berguedà, la Cerdanya i el Solsonès, les anomena-
des Jornades dels Refugis Càtars al Pirineu català,
unes trobades en les quals la història i la festa es
donen de la mà per recordar el pas dels adeptes
d’aquesta heretgia pels pobles i les viles de la
comarca durant els segles centrals de l’Edat
Mitjana.
El catarisme fou una doctrina que durant molt de
temps s’havia fet arribar d’Orient. Actualment se
sap que fou el fruit de l’aprofundiment de la reflexió
sobre les qüestions de la fe entre certs ambients
cultes de l’Occident cristià a partir de comença-
ments del segle XII, que donaria lloc a una doctrina
de caire dualista que no trigaria a ser titllada d’he-
rètica per part de la jerarquia catòlica.
Els càtars estengueren les seves idees per bona
part d’Occident, però la reacció de l’Església catò-
lica va impedir que arrelés amb força en la major
part dels casos. Només allà on aquesta institució
era més feble aconseguiria competir obertament
amb el catolicisme i establir una sòlida estructura
eclesial; aquest seria el cas de la Llombardia i el
Llenguadoc on, malgrat el pas de croats i inquisi-
dors, i de l’adoctrinament sistemàtic per part dels
frares predicadors, el catarisme perduraria fins ben
entrat el segle XIV.
La introducció del catarisme a Catalunya s’ha d’en-
tendre com l’expansió natural del catarisme occità
cap al sud, en un fenomen que s’intensificaria
davant la repressió que viurien els heretges occi-
tans a partir de la croada i de l’establiment de la
inquisició. Precisament era la zona del Pirineu occi-
dental català on l’Església havia d’afrontar un major
nombre de problemes, amb l’ofensiva dels nobles i
la resistència de les comunitats muntanyenques a
veure’s engollides per la burocràcia clerical, i on
presentava majors dificultats per fer front al cataris-
me. Algunes figures molt influents de la noblesa
pirinenca, com ara el vescomte Arnau de Castellbò
i el senyor Ramon de Josa, acollirien els càtars als
seus respectius castells i afavoririen l’expansió d’a-
questa heretgia pels dominis pirinencs. El càstig els
arribaria anys després de la seva mort, sota la
forma d’una condemna pòstuma que faria foragitar
les seves despulles del cementiri dels fidels.
La memòria d’aquests esdeveniments, tan allu-
nyats en el temps, ha estat divulgada per uns estu-
diosos de gran renom, estretament vinculats amb la
comarca de l’Alt Urgell, els quals, des de les seves
òptiques particulars, han aconseguit que la gent
d’aquesta part del Pirineu es veiés identificada amb
una època en què, potser, aquestes terres gaudien
d’un pes polític i d’una projecció més rellevants que
no pas en aquests temps que ens ha tocat viure.
Estem parlant de l’Esteve Albert, del pare Cebrià
Baraut i del Lluís Racionero. A partir del seu treball
i de l’esforç i la il·lusió de molts altres, any rere any
els pobles de Josa i Castellbò tornen a esdevenir
els principals focus del catarisme al Pirineu català.
Carles Gascón Chopo
Historiador. Autor del llibre Càtars al
Pirineu català. Pagès Ed. Lleida 2004
Els càtars a l’Alt UrgellText: Carles Gascón Chopo Foto: Gonzalo Sanguinetti
Jornades Càtares de Josa
Castellbò Pànxing Pirineus 39
40 Pànxing Pirineus
Les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixent
eren part integrant d’una cultura tradicional d’her-
bes i remeis naturals per a la gent i el bestiar.
Aquesta activitat comercial és un exemple de la
pluriactivitat i la mobilitat necessàries per a la sub-
sistència de les cases baixes dels pobles. Part de
les dones que anaven pel món a vendre trementina,
herbes i remeis casolans eren les joves de les
cases, és a dir, les que hi havien entrat a formar-ne
part per matrimoni. Aquestes havien de fer compa-
tibles marxar de casa i anar pel món, que implicava
caminar carregades, amb les exigències del cicle
reproductiu, és a dir, la gestació, el part i la cria
dels fills.
Les trementinaires comercialitzaven productes que
recollien i preparaven a les seves localitats, com la
majoria d’herbes medicinals i els bolets secs que
portaven, però també productes que compraven
fora, sigui a la pròpia comarca o al llarg de la seva
ruta. Aquest és el cas de la trementina, que trans-
portaven en uns recipients anomenats llaunes. Això
possibilitava una adaptació flexible a la demanda,
ja que la trementina era molt sol·licitada pels seus
múltiples usos com desinfectar, disminuir el dolor
d’un cop, treure enfora punxes, arestes, pus, etc.
El territori recorregut per les trementinaires sobretot
era rural, amb àrees de poblament dispers i d’altres
de poblament concentrat, amb enclavaments
miners i industrials, però també periurbà i, en menor
grau, urbà, de ciutats grans, inclosa Barcelona, a
les quals adaptaven les formes de venda.
Les trementinaires s’havien de mantenir elles matei-
xes durant llargs períodes lluny de casa, la qual
cosa les forçava a comprar el mínim imprescindible
i a estalviar, per garantir el màxim de beneficis.
Tractaven d’obtenir la seva alimentació i també l’a-
llotjament per mitjà de la caritat o d’algun tipus de
reciprocitat. Podríem dir que la reproducció de la
casa es feia mitjançant el mercat, mentre que la
seva pròpia es feia mitjançant la caritat i la recipro-
citat. En elles coexisteixen dues activitats i dues
actituds diferents, però ambdues necessàries i
complementàries.
Cap a la fi del segle la figura de les trementinaires
va ser recuperada i convertida en un bé patrimonial
i en símbol d’identitat local amb la creació del
Museu de les Trementinaires a Tuixent. Des de l’any
2000, se celebra a la vall, l’últim cap de setmana de
maig, la Festa de les Trementinaires, amb tot un
seguit d’actes culturals i lúdics.
Joan Frigolé. Catedràtic d’Antropologia Social.
Universitat de Barcelona. Autor del llibre Dones que
anaven pel món. Estudi etnogràfic de les trementi-
naires de la vall de la Vansa i Tuixent.
Les trementinaires:la cultura de les herbes iels remeis tradicionals
Text: Joan Frigolé Foto: Gonzalo Sanguinetti
Museu de les Trementinaires
L’ALT URGELL Pirineus
Museu de les Trementinaires
Vista del poble de Tuixent
Pànxing Pirineus 41
ALT URGELLla guia pràctica Alt Urgell - Lleida
COM ARRIBAR-HI
En cotxe: es pot accedir des deBarcelona a través de la C16 endirecció Sabadell-Terrassa, fins altúnel del Cadí. Un cop sortim deltúnel ens trobem a la Cerdanya,on buscarem el desviament al’esquerra, el qual seguint la N-260 ens condueix a la Seud’Urgell.
L’altra ruta surt igualment deBarcelona però a traves de la N-IIen destinació Cervera. Un coparribats allà prenem la C-14 queens condueix a la Seu d’Urgell.
Des de Girona, la ruta mes habi-tual passa per Banyoles, Olot,Sant Joan de les Abadesses,
Ripoll, la Collada de Tosses, Alp iBellver. També es pot arribar desde l’ Eix Transversal.
Amb tren: l’estació de tren méspropera és Puigcerdà. La línea vede Barcelona, Vic, Ripoll i con-necta amb la xarxa ferroviàriafrancesa des de la Tor de Carol.
Els cotxes de línia que vénen dePuicerdà combinen amb el trende Barcelona.
Amb avió: la propera reoberturade l’aeroport internacional de laSeu-Andorra millorarà de maneramolt considerable el sistema d’in-fraestructures de comunicació.
Barcelona
Girona
Seu d’Urgell
Un dels productes més impor-tants de la gastronomia urgellen-ca són els seus formatges, entreels quals podem degustar format-ges artesans de vaca o d’ovella,així com el prestigiós Urgellia de
la cooperativa Cadí. D’aquestamateixa cooperativa destacatambé la qualitat de la seva man-tega. L’altre producte estrella dela zona correspon als excel·lentsembotits elaborats per obradors
artesans de tradició. Pel que fa alsproductes que ens dóna la terra,el boscos de l’Alt Urgell són abun-dants en bolets, i els rius en deli-cioses truites. També cal mencio-nar la famosa rebosteria i les gale-
tes de la zona. Tots aquests pro-ductes els podem trobar en nom-brosos establiments.
MUSEU DE LESTREMENTINAIRES:ubicat a Tuixén, forma part de laRuta dels oficis d’ahir i ha estatpromoguda pel Consell Comarcalde l’ Alt Urgell. La visita a aquestmuseu ens permetrà conèixer quieren les Trementinaires, quinesherbes i remeis comercialitzaveni com organitzaven les sevesrutes, sempre a peu, des deTuixén fins a les planes de l’ inte-rior i el litoral de Catalunya.Horari: Dissabtes i diumengesd’11 a 14 h i de 17 a 20 h. Estiu,Nadal i Setmana Santa: obertcada dia. Per visites concerta-des: Tel. 973 37 00 30
FÀBRICA DE LLANES D’ARSÈGUEL:la fàbrica, situada al pont d’accésal poble, és tot un exemple del’aprofitament de l’energiahidràulica. Encara avui es trobaen ple funcionament i ambmaquinària que data del segleXVIII. Va ser fundada pels avisdels actuals propietaris. Si voleuvisitar-la la família Isern us acolli-rà amb tot l’afecte i us ensenyaràaquest petit tresor etnogràfic.Horaris d’ obertura al públic: Diari, de 10 h a 14 h i de 16 a 20 hTel. 973 38 40 09
MUSEU DELS RAIERS DECOLL DE NARGÓ.Abans de l’aparició del camions,de la construcció dels principalseixos de comunicacions i delsembassaments en el curs delsrius, el Segre entre ells, el trans-port de fusta i d’altres mercade-ries des del Pirineu fins a lesterres planes i del litoral es feiaaprofitant el corrent dels rius.L’ofici de raier consistia en laconstrucció d’embarcacions ambels mateixos troncs (els rais) i laseva conducció, gens fàcil, pervia fluvial fins als grans centresde transformació. Horaris d’o-bertura al públic. Dissabtes: d’11 h a 13 h i de 17 h a 19 h.Diumenges i festius: d’11 h a 13 hPer visites concertades.Tel. 973 38 30 48
SANT CLIMENT DE COLL DE NARGÓ. L’església va ser declaradaMonument Nacional HistòricArtístic per decret del dia 5 d’abrilde 1946, després que l’arquitecteJosep Puig i Cadafalch, erudit igran amant del romànic en fes unacurat estudi.
Ens trobem sens dubte davantd’una de les esglésies de romà-nic primitiu més boniques deCatalunya, amb un campanarúnic en el seu gènere.
Turisme de la Seu:Valls d’ Andorra, 33. Tel. 973 35 15 [email protected] www.turismeseu.com .
Consell comarcal de l’ AltUrgell: Pg. De Joan Brudieu, 15.Tel. 973 35 31 12. Fax. 973 35 27 [email protected]
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.114
FONDA DEL LLACRestaurant –TerrassaPiscina – TennisColl de Nargó. Tel. 973 383 022
RESTAURANT ALÀSC. Zulueta, 10 - Alàs - Alt Urgell - LleidaTel. / fax 973 354 192
RESTAURANT GRAN SOLCtra. N-260, Km 230 - Montferrer - AltUrgell - LleidaTel. 973 353 666
PARADOR DE TURISME25700 La Seu d’Urgell - LleidaTel. 973 35 20 00Fax 973 35 23 09
ELS BANYS DE SANT VICENÇCtra La Seu - Puigcerdá N260 km. 214 Tel. 973 38 40 10 info@hotelsanvicenç.comwww.hotelsanvicenç.com
FONT DEL GENILDoctor Llangort, 5 - ArsèguelTel. 973 38 40 [email protected]
QUÈ MENJAR
ON MENJAR, ON DORMIR
QUÈ VEURE
PER A MÉS INFORMACIÓ
TRAU Turisme Rural Alt Urgell
Pg. Joan Brudieu, 15 25700 La Seu d’Urgell
Tel. 973 370 034
Identitati qualitat
www.trau.info
HOTEL ANDRIA***Fundat a finals del s.XIX, un preciós edifici modernista
acull l’hotel on es combinen la tradició i la història amb la
professionalitat i el confort. Les seves acollidores cam-
bres, un sopar al jardí, els esmorzars a la terrassa i els
nombrosos racons plens d’antiguitat i petits detalls, fan
que una estada a l’Andria esdevingui quelcom especial.
Pg. Joan Brudieu, 2425700 La Seu d’Urgell - LleidaTel. 973 35 03 00 - Fax 973 35 14 [email protected] - www.hotelandria.com
HOTEL EL CASTELL DE CIUTATImportant atractiu turístic format per l’antic Castell i la fortalesa abaluartada que domina lamuntanya, un hotel de 4 estrelles amb un restau-rant catalogat per les millors guies de restauraciói un excepcional centre termo-lúdic i esportiu.
Ctra. N-260 km. 229 - CastellciutatLa Seu d'Urgell - Lleida - Tel. 973 350 000Fax 973 351 574 - [email protected]
REST. PERDIU D'ARGENTRestaurant situat en un entorn privilegiat
al mig de la natura. Assaboreix la seva cuina
acurada, gaudint d'unes fantàstiques vistes
panoràmiques.
Dinars d'empresa, banquets.
Ctra. d'Adrall al Pla de St. Tirs.Adrall - Alt Urgell - Lleida - Tel. 973 387 252www.spainmountains.com/perdiuargent
88 Pànxing Pirineus
el pedraforca44 Pànxing Pirineus
Text: Silvia Culell Il·lustracions: Llorenç PubillFotos: Luigi i Gonzalo Sanguinetti
la màgia d’una muntanyaPànxing Pirineus 45
PEDRAFORCA Pirineus
xpliquen que antigament la muntanya
del Pedraforca no tenia la forma que té
actualment. La gent que vivia pels
vorals van sentir una nit estranys
sorolls provinents de la muntanya. Els crits i el soroll
de rocs no van parar fins passada la nit. Els veïns,
en despertar, van veure sorpresos com al capda-
munt de la muntanya havia sorgit del no res un cas-
tell dominat pels sarraïns. La gent va creure que era
obra del diable i que com a tal seria una font de pro-
blemes i neguits. Així va ser i, des del castell, els
sarraïns van començar a atacar els cristians que
habitaven als peus de l’actual Pedraforca. Només
Déu podia vèncer aquella obra del diable i així va ser
com tots van resar i resar per tal que el cel els aju-
dés. La nit que donava per acabat aquell any, la de
Sant Silvestre, el cel es va trencar... Llamps, trons i
pluja no van deixar dormir els veïns que l’endemà al
matí, astorats, van veure com el castell havia desa-
paregut i al seu lloc un gran forat deixava la roca
amb forma de forca. I d’aquí el nom de la muntanya.
Diuen que des de llavors, la nit de Sant Silvestre es
tornen a sentir crits i sorolls. Els atribueixen a les
bruixes que enfilades damunt de la seva escombra
fan una festa en honor al seu amo, el diable, i en
record al castell que temps enrera encapçalava la
muntanya.
E
46 Pànxing Pirineus
Fantàstic capvespre al Pedraforca
Misteriosa, enigmàtica, màgica...
Aquests han estat només alguns dels adjectius que han servit, al llarg dels anys, per
acompanyar el Pedraforca. Dos pollegons, el superior i l’inferior, són els culpables
d’aquesta fama. Són ells els que li donen la seva peculiar forma, creant una gran
enforcadura, l’objecte d’un munt de llegendes. D’aquestes, la més coneguda és la que
precisament parla de com es va crear aquesta singular enforcadura...
Però a part de la llegenda, el Pedraforca s’ha fet
famós també per ser un paradís pels escaladors i un
dels primers bressols d’aquest esport a Catalunya.
Situada a la serralada del prepirineu català, s’enlaira
majestuosa amb el Cadí i la Cerdanya al nord i la
Serra d’Ensija i la del Verd al sud. La primera mirada
només mostra una part de la muntanya. La vertent
nord és enorme, i la paret que s’hi aixeca està plena
de vies d’escalada que s’amaguen entre canals i
arestes. La paret sud també es converteix en un
excel·lent terreny per a la pràctica d’aquest esport.
Però és només des de poc abans d’arribar a Saldes,
a Massanés, el punt des d’on es pot veure la vista
més completa i espectacular de la muntanya.
FITXA TÈCNICA
Altitud de sortida: 1.530m
Altitud d’arribada: 2.497m
Desnivell teòric: 967m
Temps aproximat ascensió: 3.30h
Accessos: Pujant per la C16, metres abans d’arribar
al trencant de Guardiola i passat el túnel del Collet,
s’agafa la carretera de Saldes. Un cop passat el
poble, a mà dreta, s’agafa el trencant que ja indica
la direcció del mirador del Gresolet i el refugi Lluís
Estasen.
L’ASCENSIÓ
L’ascensió comença al Mirador del Gresolet
(1.530m), un camí ens portarà en 15 minuts fins el
conegut refugi Lluís Estasen, als peus del
Pedraforca (1.640m). Des del refugi seguim les indi-
cacions verdes que ens porten fins al Collell
(1.845m). Travessem la canal de Riambau i girem a
l’esquerra en direcció a la gruta de les Orenetes.
Aquí és on comença la forta pujada de la canal del
Verdet, un dels punts més durs de l’ascensió per la
forta pujada (1.950m). Pujant pel verdet, a mà
esquerra observarem la vessant nord del
Pedraforca, bressol de l’escalada a Catalunya. Poc
després arribem a la Collada del Verdet (2.270m),
prèvia a la grimpada final. Tot i l’esforç final, és la
part més divertida i perillosa alhora de l’ascensió.
Haurem de fer prevaldre les dots d’escalador fins
assolir el Pollegó Superior del Pedraforca (2.497m).
Un cop a dalt, la millor via de baixada és la de l’en-
forcadura. Per fer-ho, seguim la canal des del cim
fins arribar a la tartera que no abandonarem fins arri-
bar al bosc que ens conduirà de nou fins al refugi
Lluís Estasen.
Llamps, trons i pluja no van deixar dor-mir els veïns que l’endemà al matí,astorats, van veure com el castell haviadesaparegut i al seu lloc un gran foratdeixava la roca amb forma de forca. Id’aquí el nom de la muntanya. Diuenque des de llavors, la nit de SantSilvestre es tornen a sentir crits isorolls.
Pànxing Pirineus 47
PEDRAFORCA Pirineus
Silvia Culell
Periodista. Directora TV Berguedà.
El Pedraforca és una muntanya màgica, plena de lle-
gendes de bruixes i castells encantats. Es diu que
les bruixes feien servir aquest indret per a les seves
reunions, aquelarres o sabats com els que feien
durant la nit de Sant Joan o per Cap d’Any, - coinci-
dint amb els solsticis d’estiu i d’hivern-.
Diferents autors han recollit diverses llegendes
sobre aquest tema com: Cels Gomis, Joan Amades,
Aureli Capmany, mossèn Ballarin, Josep Maria de
Vilardaga, Javier Tomeo, mossèn Pladevall, Sena,
Isabel Artero, Manuel Riu, Sebastià d’Arbò, Aracil,...
Però també hi ha uns fets certs, provats i documen-
tats, que són en definitiva els que compten, i que
estan per primer cop recollits i explicats per
Menéndez-Pelayo quan es fa ressò d'uns processos
contra unes pobres dones acusades d’haver pujat al
Pedraforca a fer bruixeria a principis del segle XVII.
Va escriure a consecuencia de esto y las sabidas
acusaciones de cohabitación con el demonio, y
demás impurezas y bailoteos del Aquelarre, la justi-
cia secular torturó a Juana Pons, a la Vigatana, a la
Juana Mateus, a Rafaela Puigcercós y a otras
muchas, y arrancándoles las confesiones por aquel
execrable sistema de procedimientos.
Tots aquests processos foren incoats pel bisbat de
Vic. Les persecucions contra aquestes bruixes són
de ben segur, l'orígen de la difusió posterior de la lle-
genda de les bruixes al Pedraforca. Fa molt pocs
anys, Lluís Orriols, al seu llibre Les Bruixes
Segrestades va transcriure els textos judicials sen-
cers dels seus processos on s’explica com una de
les processades per bruixa, Jacoba Ricarda, més
coneguda pel sobrenom de la Pellisona, perquè era
l'esposa de Jaume Ricart, un pagès de Santa Maria
dels Pens (l’actual vila d’Alpens) del bisbat de Vic i
comarca d’Osona. La Pellissona, sota turment, va
declarar el dia 4 d’octubre de 1619. Entre moltes
altres coses, va assegurar que el dimoni li havia dit
que anés a dalt del Pedraforca tot lliurant-li, molt
poc temps després, el mateix dimoni un pot d’un-
güent perquè ella mateixa s’untés despullada.
Orriols afirma que en el procés va declarar… jo me
untí amb ungüents dejús les aixelles i en ser untada
tota nua, me'n aní per la xemeneia dient : -Dejus
fulla, Dejus fulla! Jo em don al dimoni (per damunt
fulla, per damunt fulla! jo em dono al dimoni). I me'n
anava per los aires a Pedraforca. I allí ja trobí lo
dimoni com a home que estava ballant i en compan-
yia sua trobí… també a la mare del hereu Roma -
(aquesta es deia Rafaela Puigcercós).
Sovint el pagesos o muntanyencs d'arreu del món
són els qui posen els noms o expliquen llegendes
dels paratges que els són més propers i inaccessi-
bles. Però el que sense cap mena de dubte va fer
néixer o millor créixer la fama de muntanya de brui-
xes al Pedraforca són aquests fets abans citats.
D'aquells judicis, de la seva posterior divulgació i
repercussió popular en va sortir, molt probablement,
la llegenda de les bruixes al Pedraforca.
Cal assenyalar que molts plànols de l’enforcadura
que hi ha entre els dos pollegons, l’anomenen enca-
ra en els nostres dies com el “Pla de les Bruixes.
Fent-se ressò d’aquests misteris i llegendes, fa
molts pocs anys, una autoanomenada bruixa molt
mediàtica, va fer els seus encanteris, sempre televi-
sius, al peu de la muntanya durant la nit de Sant
Joan. A més, utilitzava també la silueta del
Pedraforca per a les seves intervencions de consul-
tori màgic en una cadena de la televisió espanyola.
La llegenda, té el marc geogràfic ben definit, la mun-
tanya del Pedraforca i uns fets clars: Les reunions
de bruixes amb l’assistència del dimoni. La tradició
popular ha mantingut viu aquest record de les brui-
xes com la del castell encantat. Per les dates dels
solsticis d’estiu i d’hivern la gent dels voltants del
Pedraforca mira, encara avui la muntanya, amb molt
de respecte i, per què no dir-ho també amb una
mica de por. Les bruixes, actualment amb les seves
llegendes basades en fets històrics segueixen se-
nyorejant per tot el Pedraforca.
Ramon Felipó és escriptor i està a punt de publicar
el llibre “El Pedraforca. La màgica muntanya mítica
de Catalunya” Edicions El Mèdol.
48 Pànxing Pirineus
PEDRAFORCA Pirineus
una mica d’història...les bruixes del pedraforca
Text: Ramon Felipó Foto: Gonzalo Sanguinetti
Pànxing Pirineus 49
BERGA
El retallat perfil de la serralada de Queralt, acompan-
yat del de la Figuerassa i els Rasos de Peguera, ens
donen la benvinguda. Als seus peus, Berga, la capi-
tal, s’afegeix a la rebuda... Aquesta ha de ser una de
les parades obligatòries del nostre trajecte si esco-
llim aquesta comarca com a destí per una escapada
o una estada d’uns quants dies, ja sigui per estar en
contacte amb la natura –omnipresent en cadascun
dels municipis de la zona- o per gaudir de la diver-
sitat d’activitats que ens proposa aquest territori,
bressol de la revolució tèxtil catalana, testimoni de la
mineria i protagonista d’una peculiar agricultura de
muntanya. Difícil és deslligar també aquesta capital
amb la festa que li ha donat nom arreu del món: La
Patum, des del novembre de 2005 Obra Mestra del
Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat segons
la UNESCO, ens serveix també de carta de presen-
tació. De fet, part dels seus elements ens donen
bones pistes del que trobarem en aquesta visita que
tot just comença. Els principals colors de la festa i
els més identificatius, el verd i el vermell, ens evo-
quen natura i acció; dos atractius que ens acom-
panyaran durant tot el camí. Però no avancem esde-
veniments. Berga mereix una visita. No només pas-
sejant pels seus carrers més cèntrics, els del barri
vell i la plaça cremada, escenari natural de la Patum,
sinó també fent una ullada al curiós i alhora sorpre-
nent Museu de Circ i les rutes temàtiques que ens
descobreixen el passat medieval de la ciutat, el seu
paper clau en les guerres carlines i en el procés
preindustrial dels segles XVIII i XIX o l’obligada puja-
da al Santuari de la mare de tots els berguedans,
Queralt. Fem parada i fonda però sense entretenir-
nos. Demà tenim un dia ple d’aventures.
RACONS PER DESCOBRIR EMOCIONS
Fer el “Tarzan” està de moda. L’Alt Berguedà i dos
racons dels seus boscos -un al costat de Borredà i
l’altre a quatre quilòmetres de Saldes, al Parc de
Palomera- s’han aliat a aquesta tendència amb dos
parcs acrobàtics forestals que permeten enfilar-se
entre els arbres i divertir-se una estona. Un esport
apte per a totes les edats i amb nivells de dificultat
per tal que ningú tingui excusa. Al costat del de
Palomera, el Pedraforca ens ofereix un altre munt de
possibilitats per viure de ben a prop altres emocions
pròpies de l’alta muntanya. Si l’alçada, per poca que
sigui, no convenç, tenim altres opcions: quads,
rutes a cavall, activitats aquàtiques, rutes en BTT... I
això sense oblidar que la tria s’amplia durant l’hivern
amb la resta d’esports i activitats lligades a la neu.
L’especial orografia del terreny de la comarca la
converteix en zona ideal per als més variats esports
i activitats de turisme actiu. Els afeccionats a l’esca-
lada, per exemple, hi trobaran una veritable escola
d’aquesta especialitat, amb vies clàssiques com les
de la cara nord del Pedraforca o d’avanç progressiu
com les del Roc de l’Alou, Malanyeu i el Roc de la
Lluna. Els més agosarats poden atrevir-se a fer un
vol en parapent i els que prefereixin els esports d’ai-
gua, l’embassament de la Baells i els seus entorns
possibiliten la pràctica d’activitats nàutiques.
L’Alt BerguedàLa màgia d’un lloc per descobrirPerdre’s per l’Alt Berguedà és relativament fàcil, en el bon sentitde la paraula, és clar. Són pocs els que, un cop l’han visitat, esresisteixen a la temptació de tornar-hi. Una premissa que potsonar a tòpic però que parlant d’aquest indret de la província deBarcelona, a llindar entre les províncies de Lleida i Girona, es fasimplement evident.
50 Pànxing Pirineus
EL PAÍS DELS AMANTS DEL SENDERISME
Dos noms, Cavalls del Vent i el Camí dels Bons Homes, resu-
meixen en bona mesura el nom i el lloc que s’ha fet l’Alt
Berguedà entre les guies dels amants del senderisme.
Recórrer a peu els racons de la seva especial orografia per-
meten al visitant conèixer les arrels i la història d’aquesta terra
a través de les seves petjades. Des de senders locals fins a
seguir algun dels de gran recorregut que també travessa la
comarca.
Els caminadors amants de la història troben al Berguedà l’ini-
ci del Camí dels Bons Homes, un itinerari turístic entre el
Santuari de Queralt i el Castell de Montsegur (Arièja, França)
que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que
van utilitzar els càtars o Bons Homes durant els segles XIII i
XIV quan fugien de la croada i la Inquisició. Pels que no vul-
guin sortir del territori berguedà, una nova ruta, la dels Cavalls
del Vent, ofereix la possibilitat de recórrer els refugis guardats
del Parc Natural Cadí Moixeró, el més gran en extensió de
Catalunya.
Tot i la possibilitat de fer aquestes dues rutes per etapes,
queda clar que són rutes per caminadors més experimen-
tats... Els que vulguin fer tan sols un tast en senderisme
també troben al Berguedà una extensa xarxa que els possibi-
lita adaptar la caminada a les seves necessitats. Bona part
d’aquestes opcions les trobem concentrades també dins el
Parc natural Cadí Moixeró, una passejada pel seu centre d’in-
terpretació, situat a la bella població de Bagà ens pot ajudar
en la nostra tria.
I ARA, UNA BONA ESTONA PER LA CULTURA
Moment ara de fer un repàs a aquelles assignatures que
teniem una mica oblidades. Per quina comencem? Història?
Geologia...? Amb temps suficient, el Berguedà pot ser per qui
ho vulgui una autèntica aula d’estudi. Una bona xarxa de
museus i rutes culturals converteixen en amè un exhaustiu
repàs a la història de la nostra cultura. La ruta minera n’és un
dels exemples més clars. L’antiga colònia minera de Sant
Corneli, situada al municipi de Cercs, serà el nostre punt de
partida. Allà, un museu s’encarregarà de detallar-nos la histò-
ria d’aquest mineral que tanta riquesa va proporcionar a la
comarca, a més de mostrar-nos com es vivia en una colònia
minera permetent-nos entrar en un dels pisos de l’època. Per
qui no en tingui prou, la proposta es complementa amb l’en-
trada a la boca d’una mina, experimentant part de les sensa-
cions dels que treballaven bona part de la seva jornada labo-
ral sota terra. Seguint la mateixa ruta, retrocedirem milions
d’anys en el temps per veure on i com van viure els dinosau-
res berguedans. La gran paret de Fumanya ens en dóna l’evi-
dència a través dels rastres de petjades que van deixar
aquestes magnes bèsties a la zona. A qui encara així li costi
d’imaginar-s’ho pot acostar-se fins a Vallcebre. L’exposició
Milions d’Anys li pot resultar més explícita, veient fins i tot
reproduccions dels ous d’on sortien les cries de dinosaure.
Podem fer ara un considerable salt en el temps per explorar
una altra de les etapes més fructíferes a la comarca, el romà-
nic. Aquest període va deixar al Berguedà un llegat que con-
serva amb fruïció. Més d’un centenar d’esglésies romàniques,
entre elles una de les més espectaculars i mostra exemplar
del romànic rural, Sant Jaume de Frontanyà; conserven dife-
rents motius que, amb paciència, ens convertiran en tot uns
experts d’aquest art.
I ara, un repàs pels reconeguts artistes que com nosaltres han
triat el Berguedà com a destí per la seva visita. Picasso i
Gaudí són segurament el que el pas del temps ha reconegut
més. El primer d’ells va fer parada i fonda a Gósol, una de les
poblacions més al nord del Berguedà. El pintor hi va passar
part d’un estiu que va quedar representat en bona part de la
seva obra. Passejant pels carrers d’aquesta població i alçant
la vista per contemplar el meravellós paisatge que l’envolta
reconeixerem part d’aquestes postals que Picasso va saber
plasmar a la perfecció en alguns dels seus quadres. El genial
arquitecte Antoni Gaudí es va parar més avall, a la Pobla de
Lillet, als peus de la serra del Catllaràs, un paradís de natura...
Diversos elements testimonien ara el pas de Gaudí per la
zona. El més sorprenent, el disseny que va fer de l’únic jardí
humit de l’arquitecte, els Jardins Artigas. Però també els dife-
rents treballs que va fer per encàrrec d’Eusebi Güell al voltant
de la fàbrica del ciment Asland, a Clot del Moro (Castellar de
n’Hug), indret on se’ns torna a obrir la possibilitat d’entrar al
museu que interpreta el procés que seguia aquest invent que
tant va aportar al món de la construcció. Tanta activitat de ben
segur que ens obrirà la gana. Moment doncs de fer una para-
da i gaudir amb tots els sentits d’un plaer que al Berguedà
també va estretament lligat a la cultura. Preneu taula i gaudiu
dels productes de la zona. En aquest cas no calen consells,
qualsevol tria us convencerà. Que vagi de gust!
Sílvia Culell
www.altbergueda.comPànxing Pirineus 51
El xiuletdel trentorna a
l’AltBerguedà
Text: Silvia Culell Fotos: Gonzalo Sanguinetti
El que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic del’estat espanyol torna a recórrer part del territori berguedà
gràcies a la recuperació que se n’ha fet. El tram de viaconvida a fer una visita a la Pobla de Lillet, els JardinsArtigas i l’antiga fàbrica de ciment Asland de Clot del
Moro, a Castellar de n’Hug.
El xiuletdel trentorna a
l’AltBerguedà
Text: Silvia Culell Fotos: Gonzalo Sanguinetti
El que va ser el més petit dels ferrocarrils d’ús públic del’estat espanyol torna a recórrer part del territori berguedà
gràcies a la recuperació que se n’ha fet. El tram de viaconvida a fer una visita a la Pobla de Lillet, els JardinsArtigas i l’antiga fàbrica de ciment Asland de Clot del
Moro, a Castellar de n’Hug.
56 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 57
EL CARRILET Pirineus
bservar un paisatge poc comú i tenir
freqüents parades en un curt trajecte
per sorprendre’s cada vegada una mica
més. Això és el que permet fer des de
l’any passat el Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat,
també conegut com el Tren del Ciment. Una opció
més que se suma als diversos i variats atractius que
té aquesta zona de muntanya, situada en ple
Prepirineu.
L’1 de juliol de 2005, es donava per oberta de nou
la línia ferroviària que històricament unia els munici-
pis de la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug. El que
va ser el més petit dels Ferrocarrils d’ús públic que
tingué l’Estat Espanyol, amb una amplada de via de
només 60 centímetres, tornava a circular.
Va ser la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland
"Asland" pel transport de ciment de la llavors exis-
tent fàbrica del Clot del Moro la que va fer néixer la
línia. El seu recorregut s'iniciava a la mateixa fàbri-
ca del Clot del Moro i anava fins a Guardiola de
Berguedà on enllaçava amb la línia dels Ferrocarrils
Catalans. Era en aquesta població on el carrilet
descarregava tant ciment com mercaderies diver-
ses que sortien des de Guardiola cap a altres des-
tinacions, arribant majoritàriament a la capital de
província. Els primers anys el ferrocarril servia
només pel transport de la fàbrica, però a partir de
l'1 d'agost de 1914 va començar a prestar servei
públic de viatgers. El paper jugat pel carrilet és
inestimable des del punt de vista de desenvolupa-
ment de la comarca i, sobretot, d’una zona de difí-
cil accés i amb un greu problema de sortida per a
les seves produccions industrials. Un carrilet que
viuria les seves millors èpoques durant els anys vint
i en la immediata postguerra i que va posar fi a la
seva història el dia 14 d'octubre de 1963, data en
que va fer el seu últim viatge.
58 Pànxing Pirineus
EL CARRILET Pirineus
A La Pobla de Lillet, s'hi pot veure, a la mateixa estació, una exposicióde vehicles de transport. La segona parada permet baixar al centre urbàd'aquest municipi.
O
La Pobla de Lillet
Pànxing Pirineus 59
Parada i fonda a indrets singularsEl traçat actual del és d’uns tres quilòmetres i mig.
En aquest curt recorregut però el tren fa parada a
quatre estacions: La Pobla de Lillet, La Pobla
Centre, Jardins Artigas i Castellar de n’Hug.
L’encarregada de tibar els dos cotxes de viatgers
amb capacitat per 25 persones cadascun, és una
locomotora dièsel. El trajecte es pot fer en aproxi-
madament uns 20 minuts, però els atractius que es
troben pel camí fan que els visitants decideixin
allargar aquesta estona en funció de la visita. Dues
d’elles, la dels Jardins Artigas, ideats per Antoni
Gaudí; i la del Museu de la Fàbrica de Ciment de
Clot del Moro, són les que més temps prenen al
visitant.
Els Jardins ArtigasAquest curiós indret, restaurat l’any 1992, s’ha con-
vertit en un dels llocs d’inexcusable visita pels
amants de l’obra del genial arquitecte Antoni Gaudí.
De fet, els Jardins Artigas, són una de les seves cre-
acions més curioses i l’únic jardí humit que va pro-
jectar l’artista. Eusebi Güell havia encarregat a
Gaudí la construcció del xalet del Catllaràs. En
aquest indret es localitzaven les mines de carbó
que subministraven aquest mineral a la fàbrica de
ciment de Clot del Moro (també visitable en el reco-
rregut del carrilet), però la considerable distància
entre un lloc i l’altre van recomanar la construcció
d’un habitatge pels tècnics i treballadors de les
mines. En una visita de control de Gaudí a aquesta
construcció va conèixer el propietari d’una fàbrica
tèxtil de la Pobla, Joan Artigas. Va ser així com
aquest va encarregar a Gaudí el disseny d’uns jar-
dins al costat de la seva fàbrica. Tot i que Gaudí
només en va realitzar els esbossos, l’arquitecte va
enviar dos dels paletes que treballaven en aquell
moment al Parc Güell de Barcelona per tal que exe-
cutessin els jardins de la Pobla. Les obres van durar
uns 7 anys. Diferents circumstàncies i, sobretot, l’a-
rribada de la Guerra Civil, van fer que el jardí cai-
gués en la decadència. L’any 1992 fruit de diversos
esforços per part d’estudiosos, de la mateixa càte-
dra Gaudí i de l’administració, van fer que es recu-
peréssin aquests meravellosos jardins Artigas –anti-
gament anomenats Font de la Magnèsia- que ara
mostren un aspecte immillorable.
Jardins Artigas. Inexcusable visitapels amants del’obra del genialarquitecte AntoniGaudí.
EL CARRILET Pirineus
60 Pànxing Pirineus
La fàbrica del ciment de Clot del MoroA finals del segle XIX, el comte Eusebi Güell, mece-
nes de l’arquitecte Antoni Gaudí, va encarregar la
construcció de la que seria la primera fàbrica de
ciment pòrtland a Catalunya. La va fer construir a la
zona del Clot del Moro del municipi de Castellar de
n’Hug, per aprofitar la pedra calcària de l’indret.
La història de la fàbrica de ciment Asland al Clot del
Moro, ha viscut anys de renom i èpoques de decli-
vi i silenci. La fàbrica es va tancar fa uns trenta
anys, després de gairebé tres quarts de segle pro-
duint ciment pòrtland. Malgrat això i degut al seu
atractiu arquitectònic, a la màgia que han suscitat
les seves formes entre els turistes que transiten la
carretera i al fet de formar part del Sistema del
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya,
un constant flux de visitants ha gaudit d’un monu-
ment industrial fantàstic i, fins ara, malauradament
mut. En aquests moments la fàbrica inicia un nou
recorregut, convertint-se en el Museu del Ciment
Asland de Castellar de n’Hug, per mitjà d’una expo-
sició i d’un itinerari que la farà parlar. Ens explicarà
moltes de les seves histories i de les seves raons, i
ens aproparà al procés de fabricació i descobri-
ment del ciment Pòrtland, un element destinat a
esdevenir el material constructiu del segle XX.
També ens mostrarà l’ús del ciment en la construc-
ció, amb volta catalana; ens parlarà dels promotors
visionaris liderats per Eusebi Güell que van consti-
tuir l’empresa Asland; ens presentarà al seu crea-
dor, Rafael Guastavino, i el seu èxit increïble a
Amèrica amb el Guastavino System que aplicà en la
construcció de la pròpia fàbrica; recordarà els
homes i dones que la feien funcionar; i, com no, ens
mostrarà la construcció èpica d’una fàbrica que és
el testimoni viu de la construcció d’un somni.
Els Jardins Artigas, projectats per Antoni Gaudí
l’any 1905, ens mostren el vessant més naturalístic
de l’arquitecte, en els quals en perfecta harmonia,
la seva obra es barreja amb els elements. Fonts,
bancs, baranes i ponts travessats pel Llobregat, i
envoltats de frondosa vegetació us acompanyaran
mentre hi passegeu.
HORARIDe l’1 de juliol al 15 de setembre: De dilluns a diumenge de 10 a 14 h ide 16 a 19 h Del 16 de setembre al 30 de juny:Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 15 hLaborables, prèvia concertació Tancat: 25 i 26 de desembre i el mesde gener
+ INFORMACIÓ ICONCERTACIÓ DE VISITES: T 938257037 / 938257077 [email protected] www.castellar.diba.eswww.bergueda.com/m_ciment
La fàbrica de ciment Asland, situada al paratgedel Clot del Moro, en el municipi de Castellarde n’Hug, es va tancar ara fa uns trenta anys.Les restes avui encara visibles posen de manifest l’espectacularitat d’un dels conjuntsfabrils més increïbles de la industrialitzaciócatalana, emmarcat en un singular entorn natural. La fàbrica és un impressionant edificimodernista per la utilització de voltes catalanesi estructures de ferro forjat i es construí enforma esglaonada de manera que es poguésaprofitar la força de la gravetat en el procés de fabricació del ciment.La fàbrica ha iniciat un nou recorregut,convertint-se en el Museu del Ciment Asland deCastellar de n’Hug, gràcies a un centre
d’interpretació i a un itinerari extern per lesrunes industrials de la fàbrica. L’obertura alpúblic del Museu ens permet gaudir d’un centre dinàmic que ens obre al primer conjunt industrial cimenter de Catalunya, integrat al Sistema del Museu de la Ciència i de laTècnica de Catalunya (mNACTEC).
ACTIVITATS:
Exposicions temporals:·Del 28 de març al 28 de maig de 2006·Patrimoni industrial entre terra i mar, cap a una xarxa europea d’Ecomuseus.
Demaneu participar en “el joc del Museu”. Activitats adreçades especialment per a nens/es de 7 a 12 anys
COM ANAR-HI: Carretera C-16 (Eix del Llobregat), desviament B-402 de Guardiola a Campdevànol, km 10 on s’agafa el trencantdirecció Castellar de n’Hug BV-4031. Des de la Molina BV-4031, i un cop s’ha arribat al poble de Castellar de n’Hug BV-4031, km2,7, o bé des de Gombrèn agafar el camí fins a Castellar de n’Hug.
DE CASTELLAR N’HUG
Pànxing Pirineus 61
La fàbrica que era propietat de l’empresa Asland, vafuncionar fins a la dècada dels setanta, quan fou tan-cada principalment a causa dels elevats costos deproducció que suposaven la llunyania i les dificultatsdel transport.
62 Pànxing Pirineus
La temporada del ferrocarrilEl Tren del Ciment funcionarà tots els caps de set-
mana d’abril, maig i juny, mentre que per Setmana
Santa estarà obert tots els dies des del 8 al 16 d’a-
bril. A partir del 24 de juny el seu servei serà diari
fins el diumenge 10 de setembre. Durant els mesos
de setembre, octubre i novembre tornarà a funcio-
nar durant els caps de setmana i festius.
Pot portar fins a 25 persones per viatge, circula
cada dia, entre l'1 de juliol i el 15 de setembre, entre
les 10:00 i les 19:00 hores, amb una freqüència de
pas d'una hora. De Castellar de n'Hug surt a les
hores en punt, mentre que de La Pobla de Lillet ho
fa a les mitges hores. El viatge dura uns 20 minuts
i costa 3 euros el bitllet normal. Per a jubilats,
infants, grups i residents existeix una tarifa reduïda.
Horaris Matí Tarda
La Pobla de Lillet 9.30 10.30 11.30 12.30 13.30 16.00 17.00 18.00 19.00
La Pobla Centre 9.37 10.37 11.37 12.37 13.37 16.07 17.07 18.08 19.08
Jardins Artigas 9.44 10.44 11.44 12.44 13.44 16.14 17.14 18.14 19.14
Castellar de n’Hug 9.50 10.50 11.50 12.50 13.50 16.20 17.20 18.20 19.20
Horaris Matí Tarda
Castellar de n’Hug 10.00 11.00 12.00 13.00 14.00 16.30 17.30 18.30
Jardins Artigas 10.07 11.07 12.07 13.07 14.07 16.37 17.37 18.37
La Pobla Centre 10.14 11.14 12.14 13.14 14.14 16.44 17.44 18.44
La Pobla de Lillet 10.20 11.20 12.20 13.20 14.20 16.50 17.50 18.50
EL CARRILET Pirineus
El carrilet va serel més petit delsFerrocarrils d'ús
públic que tinguél'Estat Espanyol.
la pobla
Pànxing Pirineus 18
EL CARRILETla guia pràctica Alt Berguedà
COM ARRIBAR-HI
JARDINS ARTIGAS
En cotxe: La Pobla de Lillet es troba aproximadament a130 Km. de Barcelona i a 70 Km. de Manresa, per la C-16en arribar a Guardiola de Berguedà, agafar la carretera B-402 en direcció a La Pobla de Lillet.
En cotxe de línia: Empresa Alsina Graells. Trucar prèvia-ment al tel. 93 265 65 92. Barcelona - Manresa - Berga - LaPobla de Lillet.Empresa Manel Mir Vila trucar prèviament a Tel. 972 70 30 12. Ripoll -Campdevànol - La Pobla de Lillet.
En tren: RENFE, Barcelona-Ripoll o Campdevànol. Cotxede línia Manel Mir Vila (Tel. 972 70 30 12). Ripoll-Campdevànol-La Pobla de Lillet.
Afores, s/n Camí de la Pobla a Clot del Moro La Pobla de Lillet (Berguedà)
HORARID’octubre a Juny: Laborables: Visites concertades - Veure informació -(excepte dilluns no festius que es tanca)Dissabtes, diumenges i festius:de 10 h a 17 h - Visita comentada 12 hDe Juliol a Setembre:De dilluns a diumenge:de 10 h a 19 h - Visites comentades 12 h i 16 h.
PREUS Visitant individual: 3 Euros.
Grups majors de 29 persones: 2,40 Euros /persona
Grups escolars de + de 29 persones: 2 Euros/personaLes visites comentades amb guia van incloses en el preude l’entrada sempre que es faci una reserva prèvia (consul-teu preu per escolars si es tracta de grups de menys de 30persones). Els menors de 13 anys acompanyats pels pares no paguenentrada.
Guies escrites: A l’entrada es pot adquirir el llibre "Gaudía la Vall de Lillet" autors: Joan Bassegoda, Ramon Espel iRoger Orriols al preu de 15 Euros.
Accessibilitat per a minusvàlids: Els importants desni-vells (escales i camins) dels jardins poden impedir o dificul-tar greument la visita de persones amb disminucions iimpedeixen totalment la circulació de cadires de rodes.Malgrat tot, en algun cas i prèvia petició anticipada, es potentrar per l’antiga fàbrica reduint parcialment les dificultatscitades.
Informació Telèfon: (0034) 93 823 61 46email: [email protected]
Oficina de Turisme de La Pobla de Lillet: Parc Xesco Boix, s/n.
MUSEU DEL CIMENT DEL ASLAND ON DORMIR, ON MENJAR
Paratge del Clot del Moro, s/n 08696 Castellar de n’Hug (Berguedà) Tel. 93 825 70 37Fax 93 825 70 66 [email protected]
HORARI Del 16 de setembre al 30 de juny: Dissabtes, diumenges i festius de 10:00 a 15:00 hores. Laborables, prèvia concertació.
De l’1 de juliol al 15 de setembre: De dilluns a diumenge de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00 hores.
Tancat: 25 i 26 de desembre i el mes de gener.
PREUS Entrada individual: 3 €.
la guia pràctica Comarca del Berguedà
HOTEL REFUGI CAL COMPANYÓVine a gaudir de la natura i de l’entorn paisatgístic de l’alt
Berguedà. Disposem de 7 habitacions dobles i triples amb
bany propi, 40 places en lliteres i un apartament independent
per a 10 persones completament equipat i amb jardí privat.
Ctra. de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet, km 2,208694 Guardiola de Berguedà - BarcelonaTel. 93 822 71 78 - 678 56 36 [email protected]
BODEGA MURCAROLSLa qualitat d’alta muntanya.
Celler, mel d’abella, vermouth Murcarols,
embotits casolans formatges del pais.
Vins i caves.
C/ Església, 408696 La Pobla de Lillet - BarcelonaTel. 93 823 60 01www.murcarols.com - [email protected]
HOSTAL PERICAS RESTAURANT Servei d'hotel i restaurant. Per a que la vostra estada al'Alt Berguedà sigui d'allò més confortable, i gaudir de lanostra cuina. La cuina del Berguedà. Amb moltes activi-tats a fer: esquí (a tan sols 30 min. de La Molina), BTT,excursionisme, rutes en quad o 4x4, cercar bolets, pes-car,... gaudir de la natura.
Furrioles Altes, 208696 La Pobla de Lillet - BarcelonaTel. 93 823 61 62 - 93 823 64 11www.hostalpericas.com
MASIA SARGA Ramon Vilella Amils
Masia de pedra, equipada i confortable, envoltada d'un magnífic paisatge. Cuina-menja-dor-sala d'estar amb llar de foc. 5 habitacions(dobles/triples). 3 banys (1 adaptat per cadira de rodes). Sala de jocs, barbacoa, era, pallissa,aparcament... Capacitat màxima: 13 persones.
La Pobla de Lillet - BarcelonaT: 617 397 257 - 938 236 547 - T/F 938 236 687www.masiasarga.com - [email protected]
VISITES I ACTIVITATS
EL CAMÍ DELS BONS HOMES
El camí del Bons Homes és un itinerari turístic
entre el santuari de Queralt a Berga i el castell
de Montsegur a Arièja (França) que ofereix la
possibilitat de recórrer les rutes de migració
que van utilitzar els Catars o Bons homes
durant els segles XIII i XIV quan es refugiaven
de la croada i la inquisició.
El Camí dels Bons Homes es pot recórrer a
peu, a cavall i en la majoria dels trams en bici-
cleta de muntanya i permet seguir les petjades
del catarisme tot travessant els Pirineus.
www.camidelsbonshomes.com
PARATGE NACIONAL D’INTERÉS NATURAL
El PedraforcaEl massís del Pedraforca és una de les zones
naturals més emblemàtiques de Catalunya,
amb una riquesa biològica emmarcada en un
context geològic únic. La muntanya, de relleu
peculiar, s’alça de manera impressionant en
una àrea molt petita.
www.mediambient.gencat.net
Ruta MineraL’any 1989 l’empresa Carbons de Berga, SA,
la més important del sector a Catalunya, anun-
ciava la fi de les seves explotacions carbonífe-
res. Gairebé 100 anys que han marcat profun-
dament la geografia, l’economia i la vida quo-
tidiana dels homes de l’Alt Berguedà, d’ençà
de la seva fundació l’any 1911, com a culmina-
ció d’una activitat minera molt més antiga
encara.
De la conca minera, sorgeix però, la RUTA
MINERA. D’un passat dur però estimat, sor-
geix un projecte de futur que ja està en marxa.
www.rutaminera.diba.es
Parc Natural del Cadi-MoixeróÉs un Parc de gran extensió on podem trobar
una enorme diversitat d'espècies de fauna i
flora. Situat al Prepirineu, el tipus de roca,
majoritàriament calcària, ocasiona un relleu
esquerp. Són particularment impressionants
les cingleres de la cara nord de la serra del
Cadí i el massís del Pedraforca, de forma tan
característica, és un dels símbols de l'excur-
sionisme de Catalunya.
www.mediambient.gencat.net
HOTEL CIUTAT DE BERGA ***62 modernes habitacions amb TV, connexió a
internet, aire condicionat i calefacció, telèfon i
caixa forta. Bany complet amb assecador de
cabells i tot tipus de detalls de benvinguda. Ambient
relaxat i agradable. Bufet d'esmorzar molt selecte.
Pg. de la Indústria, 11 - Berga - BarcelonaTel. 938 214 422 - Fax 938 214 323www.hostalets.com - [email protected]
Ctra. Sant Fruitós, 3908600 Berga - Berguedà - BarcelonaTel. 938 213 463 - Fax 938 213 [email protected] - www.hotelestel.com
HOTEL ESTEL **Petit hotel familiar situat al centre de Berga, en una zona residencial envoltada de jardins. 40 confortables habitacionsamb bany, tv-satèlit, caixa forta, música.... L'hotel disposade parking gratuït, terrassa d'estiu, sala de jocs, zona WIFI iuna acollidor restaurant de cuina catalana. Us recomanemels packs turístics amb visites al Museu de les mines o a lagranja Fuives, centre mundial del "guarà" o ruc català.
66 Pànxing Pirineus
L’extraordinària església catedralicia de Sta. Maria domina amb la seva impo-nent altura el complex laberint d’estrets carrers i edificis singulars, un patrimoniarquitectònic ric i variat que fan de Castelló d’Empúries un dels millors exemplesd’arquitectura medieval a Catalunya i que denoten la importància que tingué la
vila en temps de la reconquesta.
Castellód’Empúries
Text: Marisa Roig Fotos: Gonzalo Sanguinetti
L’extraordinària església catedralicia de Sta. Maria domina amb la seva impo-nent altura el complex laberint d’estrets carrers i edificis singulars, un patrimoniarquitectònic ric i variat que fan de Castelló d’Empúries un dels millors exemplesd’arquitectura medieval a Catalunya i que denoten la importància que tingué la
vila en temps de la reconquesta.
Pànxing Pirineus 67
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pirineus
El conjunt de la vila de Castelló d’Empúries, amb un nombre considera-ble d’edificis gòtics, i la seva impressionant església de Sta. Maria, lacatedral de l’Empordà, són supervivents d’una arquitectura que ens parlad’un extraordinari esplendor passat. Les seves cases d’origen medieval iels seus estrets carrers, la converteixen en una de las viles més belles del’Empordà.
a vila es troba emplaçada en una eleva-
ció de terreny al mig de la plana al·luvial
de l’alt Empordà, molt a prop del mar. És
sens dubte, un municipi únic que comp-
ta amb una extraordinària riquesa cultural i natural.
Empúries, dins el territori de la Marca Hispànica,
fou un dels primers comtats catalans, creats des-
prés que els reis francs impulsessin la reorganitza-
ció de les terres conquerides als musulmans. La
primera capital fou la vila d’Empúries. En el segle
XI Empúries patí diverses ràtzies pirates i norman-
des i la capital es traslladà a la vila de Castelló. El
seu emplaçament geogràfic, retirat de la costa i
situat al damunt d’un turonet, amb l’estany de
Castelló als peus i el riu Muga foren, sens dubte,
factors determinants.
Aleshores, els comtes hi establiren la seva residèn-
cia, i Castelló es constituiria com una de les viles
més pròsperes del nord-est català, després de
Girona i Perpinyà. Esdevindria el centre judicial,
administratiu, polític i econòmic d’un territori que
s’estenia des de la vall de Banyuls (Rosselló) al
nord, el mar Mediterrani a l’est, el traçat de l’antiga
Via Augusta a l’oest i a migdia s’expandia fins més
enllà del riu Ter.
Dins aquest context de riquesa i prosperitat,
Castelló es començà a configurar social, econòmi-
ca i urbanísticament. El 1064 es consagrà la nova
església parroquial de Santa Maria, situada en un
turonet conegut com el Puig Salner i des d’alesho-
res és el mut testimoni dels aconteixements que
succeirien en la ciutat: des dels temps de glòria i
esplendor, fins la lenta desaparició de l’antiga
estructura feudal i amb aquesta l’estancament de la
vila. En tota aquesta zona entorn a l’església de
Sta. Maria, s’hi havia alçat el primer recinte emmu-
rallat, on hi fixaren la seva residència les classes
més benestants de la jerarquia eclesiàstica. Entre
les grans mansions, hi destacaríem la Canònica,
l’Hospital Major, les cases de l’abat de Sant Pere de
Rodes i de Sant Quirze de Colera i la casa de la
Comunitat de Preveres, la Casa de l’obra nova i
també en aquest recinte hi trobem la Casa gran –
l’edifici gòtic civil més significatiu de la vila- i la Creu
de terme gòtica –esculpida en el segle XV-.
A partir del segle XII, el constant creixement de la
població obliga als habitants de Castelló a construir
nous barris fora de les muralles, des del Puig Salner
en direcció sud, sud-oest, cap els pujols de
l’Eramala i fins el Mercadal. La nova xarxa de
carrers i placetes foren traçades entorn de la plaça
dels Homes i posteriorment de la plaça Nova o del
gra –actual Jaume I-. Aquest nou barri estigué
poblat majoritàriament per mercaders i artesans.
Els edificis més emblemàtics foren la Llotja de con-
tractació, també utilitzada com a Casa del Consell i
posteriorment com ajuntament (segle XIV), el
recentment rehabilitat edifici de la Presó i de la
Cúria de l’Audiència, (segle XIV) -centre administra-
tiu i judicial del comtat- i, coincidint amb el llenç de
muralla occidental, el Palau dels comtes, posterior-
ment convertit en convent de Sant Domènec.
L’eixample fou cenyit per una nova muralla que
rellevà les antigues fortificacions. Tot el perímetre
de la muralla estava protegit per altes torres de les
quals només ens ha arribat fins l’actualitat la de Na
Gallarda situada en el sector oriental a tocar el rec
del Molí, i la del convent de Sant Domènec, en la
banda occidental. Precisament els llenços de mura-
lla millor conservats són els que limiten amb aques-
ta torre i que confereixen a la ciutat de Castelló
d’Empúries un aire inequívocament medieval.
L
68 Pànxing Pirineus
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pirineus
L’Alt Empordà des de les muralles de Castelló d’Empúries
Portalada gòtica de l’Església de Santa Maria
Pànxing Pirineus 69
En aquells temps, l’aigua del rec del molí alimenta-
va els tres molins del comte. L’únic que ha quedat
dempeus és el del Mig, sobre el qual es construí,
vers 1905, el molí fariner, avui convertit en
Ecomuseu.
Entre els segles XII i XIII es coneix l’existència d’un
primitiu call jueu, situat al puig de l’Eramala (actual
carrer dels Jueus), que s’agrupava entorn a una
sinagoga ubicada en el mateix carrer. Posterior-
ment, i a partir dels segles XIII i XIV, la comunitat,
que es trobava sota la protecció dels comtes, s’es-
tengué en direcció al puig Mercadal, sempre amb
consonància amb l’expansió urbana, econòmica i
social que havia experimentat la vila en aquell perí-
ode. Aleshores, es construí una nova sinagoga en el
carrer Peixateries Velles, molt a prop del centre
artesanal i del centre polític.
La comunitat jueva de Castelló d’Empúries va ser
una de les més importants de Catalunya durant l’e-
dat mitjana, obtenint el seu màxim esplendor entre
mitjans del segle XIII i finals del segle XIV. En els
temps difícils que es van succeir durant el segle XV,
una gran part d’aquesta població es convertí en
massa al cristianisme rebent el baptisme en l’enor-
me i valuosa pica baptismal romànica que trobem
en un extrem de la nau en l’església catedralícia de
Sta. Maria. Les ciutats com Castelló d’Empúries
tenen una història i un secret en cada interstici del
paviment i en cada esquerda dels murs.
A partir dels segles XV-XVI, el comtat va entrar en
declivi a causa, entre altres, de l’entronització de
dinasties comtals foranes, de la decadència del sis-
tema feudal i de la creixent puixança del poder reial,
en viles properes com Figueres o Palamós. Però la
davallada important es desencadenà el segle XVII,
arran de les guerres i de les constants crisis econò-
miques.
A partir del segle XVIII el sector agrari prengué un
paper important en l’economia local. Fou especial-
ment rellevant per aquest desenvolupament la des-
secació de l’antic estany de Castelló, la qual cosa
suposaria l’augment del nombre de terres cultiva-
bles i l’adaptació de nous conreus, així com la
millora qualitativa del treball de la terra degut bàsi-
cament a la introducció de nova maquinària. La
repartició de peces de terra procedents de la des-
amortització dels béns eclesiàstics i comunals (mit-
jan del XIX), també contribuïren a potenciar el sec-
tor agrícola, el qual ha estat fins a la segona meitat
del segle XX la base econòmica del municipi.
Empuriabrava i els aiguamollsde l’EmpordàMalgrat tot, la transformació més impactant de les
darreres dècades ha anat lligada amb el desenvolu-
pament urbanístic. La immillorable situació geogrà-
fica de Castelló al bell mig de la badia de Roses, la
proximitat a la frontera i una gran extensió de
terreny verge foren els motius principals pels quals
el 1967, un grup de promotors invertiren diners i
esforços en convertir aquella zona de sutzures i
aigualleixos en una urbanització moderna. Aquest
ambiciós projecte és feu realitat, i Empuriabrava es
convertí en la marina residencial més gran
d’Europa.
70 Pànxing Pirineus
El campanar de laCatedral de Castellód’Empúries és l’únic
element que es conserva de l’antiga
església romànica.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pirineus
No és difícil deixar-se transportar en eltemps a la mateixa gènesi de Catalunyaquan caminem per entre els seuscarrers o observem des del Portal de laGallarda la imponent silueta del Cap deCreus submergint-se en las profundi-tats del mar. Podem imaginar-nos elsgrans comtes, la soldadesca, els troba-dors, els mercaders; tots aquests habi-tants de la Marca Hispànica que van ferd’Empúries un dels primers comtatscatalans en les terres conquerides alsmusulmans.
Pànxing Pirineus 71
72 Pànxing Pirineus
La desembocadura de la Muga constitueix el límit
meridional de la urbanització Empuriabrava. Més
enllà i a tocar mar fins al Riuet, antiga desemboca-
dura del Fluvià dins el terme municipal de Sant Pere
Pescador, s’estén una àmplia zona verge i intacta,
és el Parc Natural dels aiguamolls de l’Empordà. Els
aiguamolls són un dels espais naturals de
Catalunya on es pot observar una major varietat
d’espècies animals. Els ocells fan dels Aiguamolls
el seu refugi i lloc de descans, amb més de 300
espècies, moltes d’elles protegides i de gran belle-
sa. El terreny és baix, humit, les platges sorrenques
i el paisatge el conformen, d’una banda les llaunes,
els recs i els aigualleixos, i de l’altra les terres de
conreu. Enmig d’aquest territori, s’alcen dissemi-
nats i ja des de la baixa edat mitjana, tot un seguit
de masos que en la toponímia de la zona s’anome-
nen cortals.
La vila de Castelló d’Empúries i el seu terme, pro-
porcionen i ofereixen al visitant una variada gamma
d’opcions per gaudir de la natura, de la cultura, de
la història i també d’una de les platges més boni-
ques de la costa catalana. A pesar de les últimes
transformacions urbanístiques i de la presència
d’importants nuclis turístics a prop, la ciutat ha
sabut conservar intacte el sabor del seu passat
esplendorós. Un passat que llueix com nou gràcies
a la cura que els joves generacions posen per pre-
servar aquest valuós llegat. Encara que el visitant
desconegui la història de l’indret, s’acontentarà
amb caminar pels antics carrers de la vila gaudint
de la seva bellesa, aprofitant alguna de les terras-
ses per descansar i degustar els excel·lents vins de
la regió. i amb compte que no se’ns passi l’hora de
dinar. Els hem parlat de la gastronomia de l’Alt
Empordà? Deixarem que això ho descobreixin vos-
tès mateixos.
Ecomuseu-Farinerade Castelló d’EmpúriesLa FarineraLa Farinera està ubicada sobre l’antic molí “del
mig”, un dels tres molins fariners de la vila medieval
de Castelló d’Empúries, alimentat per l’aigua del
rec. Es tracta d’una fàbrica de farina de finals del
s.XIX i de primera meitat del XX, que dóna a conèi-
xer el complex procés de transformació del blat en
farina. Avui dia, el seu excel·lent estat de conserva-
ció permet continuar la producció de farina de
manera demostrativa.
La calidesa de les estructures de fusta de meli, flan-
des i pi gallec, l’impacte visual i estètic del conjunt,
la pulcritud de la fàbrica i l’autenticitat d’allò que es
veu, fan de la Farinera un museu singular.
Retaule gòtic del S.XV de la catedral de Sta. Maria de Castelló d'Empúries
Ecomuseu de la Farinera
Foto: Ignacio Martí
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pirineus
Marisa Roig Simón
Arxivera del l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.
Pànxing Pirineus 73
74 Pànxing Pirineus
Amb la Fira “Terra de Trobadors”,Castelló d’Empúries recupera, en clau
lúdica, el seu esplendor del passat.
Pànxing Pirineus 75
76 Pànxing Pirineus
L’església de Santa MariaL’actual església de Santa Maria és coneguda per la
seva majestuositat com la Catedral de l’Empordà.
Fou bastida, a mitjan segle XIII, sota les ordres de
l’arquitecte Ramon de Xartres, damunt de la primi-
tiva església romànica, de la qual encara es conser-
va el campanar. Durant el segle XIV, les obres de
construcció continuaren sota l’impuls dels comtes
emporitans, amb la intenció de restaurar la desapa-
reguda seu episcopal carolíngia d’Empúries. A prin-
cipi del segle XV, i després de la construcció de la
imponent portalada, obra del mestre-escultor Joan
Antigó, el temple fou definitivament acabat.
Al seu interior s’hi conserva el retaule de l’Altar
Major. Fou construït amb alabastre de Beuda per
Ponç Gaspar entre 1456 i 1459, i és considerada
una de les millors obres d’escultura gòtica catalana
de la segona meitat del segle XV. També podem
contemplar la doble pica baptismal, d’estil romànic
i modelada en el segle XI, a partir d’un sol bloc de
pedra, l’orgue construït el 1803 per Domènec
Cavaillé, el sarcòfag del comte Ponç Hug V
d’Empúries i el Museu Parroquial.
Actualment, s’està promovent que l’església de
Santa Maria assoleixi el títol de Basílica.
Retaule gòtic del S.XV de la catedral de Sta. Maria de Castelló d'Empúries
Foto: Ignacio Martí
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pirineus
HOTEL
TRAVÉ
RestaurantEspecialitzats en cuina catalana de mercat,
amb una exquisida i àmplia carta, una extensa selecció dels millors vins,
fan del nostre restaurant un punt acollidor per a un àpat familiar o d´empresa.
Balmes s/n - Tel: 972 500 591 - 17600 Figuereswww.hoteltrave.com - [email protected]
HabitacionsDisposem de 76 habitacions
totalment reformades i amb tots els serveis exigibles per a gaudir
d´un bon descans.
Pànxing Pirineus 77
Restauració de l’orga de SantaMaria, un dels mésgrans de Catalunya.
El Restaurant Portal de la Gallarda està ubicat en
un lloc privilegiat de l’antiga muralla de Castelló
d’Empúries. Un pati ajardinat i molt coquetó, fa de
balcó a la muralla que encerclava tot el perímetre
urbà. Als seus peus encara topem amb les fossa-
des o valls omplertes d’aigua, amb la intenció de
protegir millor la població d’ençà, conegut com el
Rec del Molí.
El portal de la Gallarda és l’única porta o torre de
defensa que es manté en peu, construïda al s. XIII.
Mentre els clients es delecten amb una cuina, de
mercat, tradicional i de gran qualitat, poden divisar
tota aquesta increïble bellesa.
És normal que en Carles i en Salvador se sentin tan
orgullosos de trobar-se al front d’aquest restaurant,
un dels més emblemàtics de la ciutat. Un espai que
s’estimen i defenen. En col·laboració amb
l’Ajuntament, fa un parell d’anys que van construir
El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona
Restaurant
Fotos: Gonzalo Sanguinetti
78 Pànxing Pirineus
un petit pont de fusta sobre el rec que permet
accedir a l’interior de la muralla pel Portal de la
Gallarda.
Després de dinar bé i beure alguns dels extraordi-
naris vins de la comarca que ens ofereix aquest
Restaurant, és recomanable fer un tomb pel cami-
net que va paral·lel al recorregut del rec. Ens
permetrà contemplar la majestuositat del mur, on
s’eleven les siluetes de l’absis de l’església, del
campanar i de tot un seguit de grans extensions
d’horta, i els darrers contraforts de les Alberes, fins
arribar a la Casa Gran.
EL PORTAL DE LA GALLARDA per Climent Carles Fages
Si a Castelló hi ha un monument - i no en falten - que
correspongui al nom mateix de la vila amb una imat-
geria digna d'un conte de fades, és el pa de muralles
a frec del "rec del Molí" en el que s’obren esbatanats
la Torre i el Portal de la Gallarda, darreres restes del
que fou un dia imponent recinte emmurallat.
Aquest racó de la vila, curull d’història, serva el record
tal vegada llegendari de la fugida del rei Felip III de
França, vençut i malalt, camí de Peralada i de la rat-
lla de muntanyes. Aquest rei del qui el Dant escriuria
"Fuggi morendo e desfiorando'l liglio" (Va morir fugint
i desflorant el lliri).
Seguint la vorera del rec a pocs metres podem recor-
dar la figura de Joana, la molinera de Castelló, amis-
tançada de Joan de Serrallonga. I el mateix Portal
guarda el record de l'avi del propietari actual, el poeta
Carles Fages de Climent, qui amb les pròpies mans
obrí el finestral i la porta de la torre que havia estat
encegada fa centúries per tal de servir de pallissa
com ell mateix recorda en un sonet:
"Llinda el meu hort, Portal de la Gallarda, pont lle-
vadís d’il·lusions perdudes. Frisen les aigües d'ònix
ajagudes a l'hora minsa que el ponent s'atarda"
RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDAPere Estany, 14 - 17486 Castelló d’EmpúriesTel. 972 250 152
Pànxing Pirineus 79
CASTELLÓ D’EMPÚRIESla guia pràctica L’Alt Empordà - Girona
COM ARRIBAR-HI
ON MENJAR, ON DORMIR
Si venen de Barcelona des de laA-7 surtin per la Sortida 3. Sivenen de França surtin per la sor-
tida 4. En ambdós casos cal quecontinuïn seguint en direcció aRoses i veuran els cartells que ho
indiquen. Uns 4 quilòmetres des-prés de Vila-Sacra veuran un tren-cant a mà esquerra amb un rètol
que Indica Castelló d’Empúries.
CATEDRAL DE CASTELLÓD’EMPÚRIES. Tot i no tenir la categoria de cate-dral. l’església de Santa Maria seràsempre coneguda com la “cate-dral de Castelló d’Empúries. I ésque la seva estructura arquitectò-nica i el seu llegat són perfecta-ment comparables als templescatedralicis. Destacar les escultu-res funeràries del segle XIV, elsrelleus de la col·lecció de claushistoriades i, sobre tot, elsexcel·lents conjunts de la façanaprincipal i del retaule de l’altar
major, que conformen un repertoride plàstica medieval només possi-ble en les esglésies catedralícies. Horaris: Dissabtes: matins, de 10a 13h., i tardes, de 15 a 19 h.Diumenges: Matins, d’11 a 12 h, ide 13 a 14 h. Tardes, de 15 a 19 hi a hores convingudes. Parròquia: Tel. 972 25 05 [email protected]
ECOMUSEU FARINERA DECASTELLÓ D’EMPÚRIES.La Farinera és una fàbrica de fari-na de finals del s. XIX la qual dóna
a conèixer els complexes procedi-ments per l’elaboració de la farina.Horari d’estiu: del 15 de juny a 15de setembre: dimarts a diumen-ges. De 10 a 14 h i de 17 a 20 h. Dilluns tancat.
PARC NATURAL DELSAIGUAMOLLS DE L’ EMPORDÀ.Els Aiguamolls de l’ Empordà sónun dels espais naturals deCatalunya en que s’observa unamajor varietat d’espècies animals.Els ocells fan dels Aiguamolls elseu refugi i lloc de descans i en
són més de 300 espècies, moltesd’elles protegides. Les aus enconstitueixen el principal atractiufaunístic. Fins ara han estat cita-des 329 espècies d’ocells, de lesquals 82 nidifiquen de maneraregular.
Informació i oficines del Parc. ElCortalet Ctra. de Sant PerePescador a Castelló d’Empúries(GIV-6213, Km13) 17486 Castellód’Empúries. Tel. 972 45 42 22http://[email protected]
www.castellodempuries.net/cast/aigua/home.htmwww.castellodempuries.orgwww.catedraldecastello.com
Oficina de Turisme de Castelló d’Empúries: Tel. 972 15 62 33. Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 19 h fins a finals de juny i de 9 h a 21 hininterrompudament durant l’estiu.
Apartaments Vila de CastellóC/ Sant Pere més alt, 12 Tel. 972 158 605www.interesgeneral.com / [email protected]ó d’Empúries
QUÈ VISITAR
INFORMACIÓ D’INTERÉS
EMPORIUM HOTEL REST.Establiment d'estètica familiar de caire modern, dinàmic i personal amb 40 habitacions. Destacarel seu restaurant de cuina empordanesa contempo-rània on conviuen la cuina tradicional i la creativa.
C/ Sta. Clara, 31Castelló d'Empúries - Alt EmpordàTel. 972 250 593 - Fax 972 250 661www.emporiumhotel.com [email protected]
PALAU MACELLI TURISME RURAL - REST.
Casa amb l'essència del s. XVII, contigua a la catedral. Amb jardí de 1.300m2 integrat a la mura-lla medieval. Singular restaurant recomanat persopar o per prendre una copa. Vistes a l'àbside, la torre i panoràmica del Pani (inspiració d'en Dalí)
C. Carbonar, 1Castelló d'Empúries - Alt Empordà - GironaTel. 972 25 05 67 - 617 006 880www.palaumacelli.com - [email protected]
EL CELLER DE CAN SERRARestaurant familiar cuina Mediterrània, catalana I de mer-
cat, menú diari. Especialitat en suquet de peix, paelles i
fideuà, peix fresc de la badia de Roses. Broquetes de carn
i marisc, cargols a la llauna, postres casolans i més de 150
vins de bodega. Sopars per a grups. Ambient agradable i
acollidor. Servei amable, atent i personalitzat.
Sant Mori, 17Empuriabrava - Alt Empordà - GironaTel. 972 455 004 - Fax 972 454 876
la guia pràctica Comarca de l’Alt Empordà
HOTEL CANYELLES PLATJAEsmerada cuina tradicional Catalana i
internacional amb servei de carta, menú
i carta especial pels nens.
Platja de Canyelles Petites17480 Roses - Costa Brava - GironaTel. 972 25 65 00 - 04 / Fax. 972 25 66 [email protected]
PER PRESENTAR AQUEST ANUNCI, VOSTÈS ES BENEFICIA-RÀN D’UN DESCOMPTE DEL 5% DE LA SEVA FACTURA.
CASES DE VILAJOANLa casa de la Palmera, la casa dels Arcs i la casa dels Tarongers són 3 cases selectes en un entorn rural, situades en un poblet medieval al cor de l'Alt Empordà. Capacitat per 8, 6 i 4 persones respectivament.
Carrer de Dalt, 8 i Carrer de Baix, 517773 Vilajoan - Alt Empordà - GironaTel: 972 59 03 89 / 605 31 18 60www.vilajoan.com
REST. L’OLIVAR D’EN NORATSituat enmig d’un olivar on es gaudeix d’un ambienttranquil. Terrassa a l’estiu i sales alternatives per a banquets, reunions, festes, etc. Especialitzat en CUINABASCA, generalment peix fresc i carns, com el garrí o elxai de llet al forn. També disposem de pica-pica i menúsdegustació. Obert tot l’any (Dilluns descans setmanal).
Ctra. Vilajuïga a Roses, km 1 - 17494 PauAlt Empordà - Girona - Tel. 972 530 300Fax. 972 552 055 - www.olivardennorat.com [email protected]
HOTEL RESTAURANT MAS PAUMasia del segle XVI restaurada i decorada amb antiguitats.
Envoltada amb jardins, compta amb piscina i zona
d’esbarjo per la mainada. El restaurant, dirigit per Xavier
Sagrista i Toni Gerez deixebles de Ferran Adrià del Bulli
elabora una cuina catalana d’arrels de l’Empordà servit en
unes magnifiques terrasses amb vistes als jardins.
Ctra. de Figueres a Olot s/n (a 4 km. de Figueres)17742 Avinyonet de Puigventós - Girona Tel. 972 54 61 54 - www.maspau.com
RESTAURANT MAS LLEDONERAntiga masia catalana del s.XVII amb terrasses
i jardins des d’on podreu gaudir de les vistes
més meraveloses de l’Alt Empordà: la badia
de Roses.
Ctra. de Roses a Vilajuïja, km 217480 Roses - Alt Empordà - GironaTel./Fax 972 253 192
Ctra. de Roses (a 2 km de la ctra. de Figueres a Llança)Garriguella - Alt Empordà - GironaTel. 972 530 129
REST. TURÓ DE LA PERDIUCuina casolana: canelons, caldo gallego,
sarsuela de marisc per encàrreg.
Terrassa. Situat davant les vinyes
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.114
GASTRONOMIAPunt de trobada de l'anomenada
Trilogia Mediterrània del blat, la
vinya i l'olivera, l'Alt Empordà des-
taca pels seus vins amb
Denominació d'Origen Empordà-
Costa Brava (rosats i negres joves,
afruitats i lleugers, negres de
criança i dolços entre els quals
destaca la Garnatxa), i pel seu oli
elaborat tradicionalment. Altres
productes distintius de la zona són
la ceba, els brunyols, la botifarra
dolça i l'anxova de l'Escala. Com a
plats representatius destaquen el
suquet de peix i els guisats; les
combinacions mar i muntanya
també són típiques d'algunes
parts de la comarca.
ESPAIS NATURALSL'Alt Empordà és un territori hete-
rogeni, tant per la seva varietat
morfològica com per la seva vege-
tació. Aquesta diversitat configura
atractius espais naturals que val la
pena descobrir a peu, en bicicleta
o en cotxe:
1.-Salines-Bassegoda: Zona piri-
nenca d'intensa vegetació on,
entre camins i zones boscoses,
podeu descobrir vestigis històrics,
com ara esglésies i santuaris. Cal
destacar el pantà de Boadella,
embassament que recull les
aigües de la Muga, i que permet la
pràctica de la pesca, l'esquí nàu-
tic, el rem…
2.- Serra de l'Albera: Paratge
Natural d'Interès Nacional. El
pulmó verd de l'Alt Empordà, amb
uns 25 quilòmetres de longitud,
està delimitat pel Coll del Portús i
la Mediterrània, i separa el pla de
l'Alt Empordà i el Rosselló.
Geològicament es caracteritza per
uns turons granítics que es suavit-
zen a mesura que s'acosten al
mar. Biològicament, el paisatge
alterna zones boscoses amb àrees
de bosquina i matoll. A banda del
paisatge, en destaquen els dòl-
mens, els menhirs, les esglésies
romàniques i les fortaleses com la
de Requesens.
3.- Parc Natural dels Aiguamollsde l'Empordà: Espai humit entre
la Muga i el Fluvià, amb una exten-
sió de 4783,5 hectàrees repartides
entre nou municipis, que reuneix
més de 300 espècies d'ocells i
gran quantitat de flora autòctona.
Aquest és el segon parc més
important de Catalunya d'aques-
tes característiques.
4.- Parc Natural del cap deCreus: Península al nord de la
Costa Brava que aplega els muni-
cipis de Cadaqués, el Port de la
Selva, la Selva de Mar, Llançà,
Palau-saverdera, Pau, Roses i
Vilajuïga; reposa sobre nivells geo-
lògics de més de 450 milions
d'anys. Un litoral esquerp, més de
300 espècies de peixos, prats i
bosquines a l'interior i la possibili-
tat d'observar el pas de les aus
migratòries són algunes de les
característiques del primer parc
maritimoterrestre de Catalunya.
• Salines-Bassegoda, aparca-
ment del Pont s/n. Maçanet de
Cabrenys. Tel. 972 54 42 97
• Paratge Natural d'InterèsNacional de Serra de l'Albera,
mossèn Amadeu Sudrià 3.
Espolla. Tel. 972 54 50 79
www.gencat.es/darp/medi/pein/c
parcs21.htm
• Parc Natural del Cap de Creus,
palau de l'Abat. Monestir de Sant
Pere de Rodes.Tel. 972 19 31 91
www.gencat.es/mediamb
• Parc Natural dels Aiguamollsde l'Empordà, mas Cortalet, ctra.
Sant Pere Pescador. Castelló
d'Empúries. Tel. 972 45 42 22
www.aiguamolls.org
• Direcció General de Patrimoni NaturalTel. 93 444 50 00
www.gencat.es
• Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Tel. 972 20 84 01
www.cbrava.es
TURISME ACTIULa peculiar orografia de la comar-
ca de l'Alt Empordà permet dur a
terme activitats que van des de la
passejada o el senderisme, fins a
la possibilitat de contemplar la
comarca a vista d'ocell saltant en
paracaigudes; tot això passant per
la descoberta del fons marí.
Senderisme i cicloturisme:Vorejar el cap de Creus, recórrer
els Aiguamolls de l'Empordà, des-
cobrir la serra de l'Albera o els
paratges de Salines-Bassegoda
són algunes de les opcions a peu
o en bicicleta.
Pesca: A banda del mar, es pot
pescar, de manera controlada, a la
Muga al seu pas per Albanyà, Sant
Llorenç de la Muga, Maçanet de
Cabrenys, Terrades, Boadella i
Darnius, així com a l'embassa-
ment de Boadella; al riu Anyet, a la
Jonquera; i al riu Arnera, també en
el tram proper a l'embassament de
Boadella.
Golf: La comarca disposa de dos
camps de golf: Peralada i
Torremirona, (Navata).
Hípica: Els paratges de Salines-
Bassegoda i els voltants de
Bàscara són zones aptes per
practicar la passejada tranquil·la a
cavall.
Esports aeris: Vols en globus,
ultralleuger, vol lliure, parapente,
ala delta...el cel de l'Alt Empordà
ens ofereix una nova perspectiva
sobre la comarca.
Esports nàutics: El litoral de l'Alt
Empordà permet la pràctica de la
vela, l'esquí nàutic, el caiac, o el
surf, entre d'altres.
Submarinisme: De l'Escala a
Portbou, passant per Empúries i el
cap de Creus; el fons marí permet
descobrir un paisatge tan variat
com el de la superfície.
Un camp de golf d’alta muntanyaEl Golf Sant Marc és un camp ubicat al bell mig de la comarcade la Cerdanya, en el terme municipal de Puigcerdà, dins la fincade Sant Marc. A la mateixa finca se situen un petit i encantadorhotel, un restaurant de recorregut prestigi i un centre d’hípica,que es complementen amb les instal·lacions del golf, creant unfantàstic complex esportiu familiar.
inGreen, empresa líder al mercat català del golf, compta amb més de
10 anys d’experiència en el sector i aporta el seu know-how amb la
voluntat de difondre la pràctica del golf mantenint uns elevats estàn-
dards de qualitat i servei en totes les nostres instal·lacions. Actualment,
gestiona 8 instal·lacions entre les que es troben camps de golf, par 3 i
Pitch&Putt.
El Golf Sant Marc – Club de Golf Puigcerdà és un camp d'alta munta-
nya, on els forats projectats s'adapten a l'orografia de l'entorn i s'inte-
gren en la vegetació autòctona de la Cerdanya. Es composa d’un reco-
rregut de 18 forats executive (Par 57). Amb una superfície de gairebé
17 hectàrees, s’ha optat per un recorregut intermig entre un Par 3 i un
camp convencional, aconseguint així un camp que permet la pràctica
de tot tipus de cops. Addicionalment, el camp disposa d’un gran camp
de pràctiques il·luminat i cobert, dotat de dues zones de joc situades a
ambdós extrems, putting-green i zona d’approach.
Perseguint l’objectiu del dissenyador Enrique Saenger (Golf Project) i
l’empresa promotora inGreen Golf Management, s’ha aconseguit un
recorregut que tècnicament funciona bé, és atractiu i agradable, com-
petitiu, jugable i divertit per a grups molt diversos de jugadors, però
sobretot vol ser un camp familiar.
Es posen a la venda els
100 primers drets d’us per
poder jugar.
Està previst que Golf Sant Marc –
Club de Golf Puigcerdà obri les
seves portes aquest proper estiu,
posant a la venta una emissió
única i exclusiva durant la promo-
ció i llançament del camp de 100
drets d´ús. Drets d’us per valor de
3.000 euros, que aniran acom-
panyats d’un pack de benvinguda
que inclou green fees, descomp-
tes i regals valorats en més de
3.500 euros (per a més informació
sobre la venta de drets d’us, adre-
çar-se a [email protected]).
PreusGREEN FEE 18 FORATS:Camp de pràctiques: 5 EUR
Laborables: 35 EUR
Festius: 45 EUR
GREEN FEE 18 FORATS TEMPORADA BAIXA:Camp de pràctiques: 3 EUR
Laborables: 25 EUR
Festius: 35 EUR
82 Pànxing Pirineus
FINCA SANT MARCCamí de les Pereres, s/n - Puigcerdà – Girona
Tel. 902 290 299 - Fax 93 487 02 01E-mail: [email protected]
En aquest sentit, està pensat crear programes
de formació per a l’obtenció de handicap i clí-
nics de perfeccionament que donin resposta a
les necessitats de tota la família, fent especial
atenció a la divulgació de l’esport i la creació de
nous jugadors.
Seguint aquesta línia, Golf Sant Marc ofereix una
taula de correspondències amb els altres camps
inGreen que amplien l’oferta golfística dels abo-
nats amb 7 instal·lacions més: Vall d’Ordino Golf
Club a Andorra (camp patrocinat per BPA),
Taradell Golf a Vic, La Garriga Golf Best 18 a La
Garriga, Vilalba Golf a La Roca del Vallès,
Vallromanes Pitch&Putt, Golf Campo de Layos a
Toledo y Cabanillas Golf Club a Guadalajara.
Camps tots ells del grup inGreen, en els quals
els abonats de Sant Marc obtindran descomp-
tes i avantatges per a jugar.
Forat metres metres par
1 320 290 4
2 105 100 3
3 100 95 3
4 295 270 4
5 80 75 3
6 150 145 3
7 145 140 3
8 100 95 3
9 180 170 3
OUT 1.475 1.380 29
10 165 155 3
11 115 110 3
12 80 75 3
13 105 100 3
14 130 125 3
15 95 90 3
16 115 110 3
17 130 125 3
18 310 285 4
IN 1.245 1.175 28
Total 2.720 2.555 57
Pànxing Pirineus 83
SantaPau
riquesa medieval i
naturalesa volcànica
Text: Ajuntament de Santa Pau Fotos: Vol de Coloms
La Garrotxa és un dels indrets més singulars de la península Ibèrica. Una terra carregada de
seducció natural, on a l’ombra dels seus volcans, que 11.000 anys enrera sacsejaven la terra amb les seves erupcions, avui descobrim extensos boscos
de faigs i fonts màgiques que inspiren als pintors locals.
84 Pànxing Pirineus
Impressionant bellesa natural del paisatge garrotxí
Pànxing Pirineus 85
SANTA PAU Pirineus
a vall de Santa Pau començà a adquirir
protagonisme a la baixa edat mitjana
arran de l’establiment, en un dels turons
que davallen de la serra de Finestres,
d’una de les famílies baronials més puixants de les
terres gironines. A redós de la seva residència s’ar-
ticulà un nucli urbà que cohesionà el poblament fins
aleshores dispers i que permeté gaudir d’un espai
protegit per a la celebració del mercat (privilegi
atorgat l’any 1297). Aquest centre de poder i d’ac-
tivitat comercial i econòmica ha llegat a la història
un patrimoni important.
A més d’una fesomia típicament medieval (amb
muralles, carrers irregulars i raconades evocado-
res), traçada a la primera meitat del segle XIV, Santa
Pau té edificis d’un valor arquitectònic notable, tot i
que les principals virtuts del recinte són l’austeritat
dominant i el caràcter pràctic i funcional que reve-
len les pedres. La vila de Santa Pau va ser declara-
da Conjunt Historicoartístic el 1971.
Coronant un puig que domina la vall de Santa Pau,
als peus de la serra de Finestres, s’alça el castell
dels barons de Santa Pau, documentat ja des de
mitjans del segle XIII. El 1278, data en la qual es
creà la baronia de Santa Pau, l’edifici esdevingué
residència habitual dels senyors d’aquesta jurisdic-
ció, i el 1300, arran de la concessió de la carta de
franqueses, es va convertir en nucli del recinte
emmurallat que s’aniria formant al seu voltant. De
planta quadrangular, aquest castell-palau, integrat
per un pati central amb les diverses dependències
distribuïdes al seu voltant, és fruit d’un llarg procés
constructiu que s’estén des de mitjans del segle XIII
fins al segle XVIII. Al sector nord-est sobresurt la
torre mestra, a la base de la qual es conserva l’an-
tiga capella baronial dedicada a Sant Antoni Abat i
Sant Horonat.
La vila vella, és el sector del recinte emmurallat que
representa la primera fase del procés de formació
de la vila de Santa Pau (anomenada en el seu ori-
gen Pobla de Santa Pau) entorn de la residència
dels barons. Les cases, adossades a la part interna
de la muralla, s’adapten a les irregularitats del
terreny i donen lloc a un únic carrer costerut que
desemboca en una petita plaça; des d’aquesta pla-
ceta, on es troba una de les dues portes d ‘accés a
la població (el portal de la Vila Vella, també anome-
nat portal del Mar), es pot contemplar, a la llunya-
nia, la badia de Roses. Mereix una mirada detingu-
da la casa més noble d’aquest sector: la Rectoria,
antiga residència dels procuradors de la baronia,
situada al costat del castell.
Al sud del castell s’edificà en origen un gran espai,
més o menys triangular, que dóna lloc a la plaça
Major, anomenada antigament Firal dels Bous pel
fet que era el principal punt de concentració els
dies de fira i mercat. El més característic de la plaça
actual són les fileres de porxos amb arcades, que
oferien aixopluc els dies de mal temps. Cal desta-
car així mateix la diversitat d’estils de les arcades i
els finestrals, veritable mostrari de l’evolució de
l’estil gòtic comarcal, i la uniformitat funcional de
les cases. Aquest sector del poble, que ja estava
pràcticament consolidat a les primeres dècades del
segle XIV, conforma avui dia una de les places
medievals més ben conservades de Catalunya,
86 Pànxing Pirineus
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponentde paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de consvolcànics i més de 20 colades de laves basàltiques. L'orografia, el sòl iel clima proporcionen una variada vegetació, sovint exhuberant, ambalzinars, rouredes i fagedes d'excepcional valor paisatgístic.
Volcà de Santa Margarida
SANTA PAU Pirineus
L
Pànxing Pirineus 87
amb un encant que colpeix només d’entrar-hi. Cal
esmentar també el portal de la Vila Nova o portal de
Sant Antoni, que hi dóna accés des de la plaça de
Baix.
L’església parroquial de Santa Maria, bastida a la
banda de llevant de la plaça Major, és posterior a la
resta del conjunt. Els terratrèmols dels anys 1427 i
1428 van afectar l’antic temple de Santa Maria dels
Arcs (situat als afores de la vila), fins llavors temple
parroquial de la vall de Santa Pau. Aquest fet va
motivar el trasllat de la seu parroquial a una nova
església que en aquell moment estava en procés de
construcció dins el nucli emmurallat, gràcies a les
donacions i la pressió exercida pels barons. Tot i
que té una base original de mitjans del segle XV, el
temple actual es pot adscriure globalment al segle
XVI. És una construcció elegant, d’un gòtic auster i
amb un campanar imponent que li dóna una gran
personalitat.
L’expansió fora muralles de l’edat moderna es con-
cretà en la plaça de Baix, anomenada antigament
plaça del Prat, i en una única via que condueix al
pont sobre el riu Ser: el carrer del Pont. Aquest
carrer s’enfila fins a atènyer la part més moderna de
la vila i constitueix una mostra de l’auge econòmic
que va experimentar Catalunya al segle XVIII. Hi
destaquen les llindes de les cases, autèntiques
pedres parlants i testimonis del passat.
88 Pànxing Pirineus
SANTA PAU Pirineus
Vista aèrea deSanta Pau amb
el seu caracterís-tic aire medieval.
Santa Pau es troba enclavat en una zona d’una gran bellesa natural. Elsseus boscos, els seus volcans, el seu ric patrimoni converteixen al viat-ger ocasional en un assidu visitant d’aquest verd paradís.
Pànxing Pirineus 89
Santa Pau de nit. Voltes a la Plaça Major.
Salt d’aigua de Can Batlle al barri del Sallent
Els volcans i la Fageda d’en JordàEl municipi de Santa Pau es troba al cor de la
Zona Volcànica de la Garrotxa i integra dins el
seu terme els coneguts volcans de Santa
Margarida, Croscat i Roca Negra. El primer
presenta el cràter més espectacular de la
península Ibèrica, amb la singularitat que li
atorga el fet d’acollir una petita ermita d’ori-
gen romànic al seu interior; el segon, per la
seva banda, il·lustra l’estratificació de material
volcànic realitzades en temps no gaire llu-
nyans. A mig camí entre Santa Pau i Olot hi ha
la cèlebre Fageda d’en Jordà, bucòlic bosc
que va inspirar un famós poema de Joan
Maragall i un dels paisatges més visitats i
emblemàtics de les nostres contrades.
LA FAGEDA D'EN JORDÀ
Saps on és la fageda d'en Jordà ?Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,trobaràs un indret verd i pregoncom mai més n'hagis trobat al món:un verd com d'aigua endins, pregon i clar;el verd de la fageda d'en Jordà.El caminant, quan entra en aquest lloc,comença a caminar-hi poc a poc;compta els seus passos en la gran quietuds'atura, i no sent res, i està perdut.Li agafa un dolç oblit de tot el mónen el silenci d'aquell lloc pregon,i no pensa en sortir o hi pensa en va:és pres de la fageda d'en Jordà,presoner del silenci i la verdor.Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall
SANTA PAU Pirineus
A mig camí entreSanta Pau i Olot,
trobem la cèlebre Fageda
d’en Jordà
90 Pànxing Pirineus Pànxing Pirineus 91
La Garrotxa terra feréstega i de mala
petja (de caminar), així definien els
nostres avantpassats la nostra terra
de volcans, així com avui en defen-
sem amb despit els productes que
s’hi conreen i que s’hi troben.
Les característiques volcàniques de
la terra garrotxina doten de sòl fèrtil i
gran riquesa mineral i fan que els
seus productes tinguin personalitat
pròpia, principal riquesa de la cuina
de la comarca, on la cultura i la natu-
ra es troben al plat. Són productes
singulars, fàcilment distingibles dels
fets en altres indrets, i conreats en la
quantitat suficient per a satisfer les
exigències del mercat.
Amb aquesta iniciativa neix el grup
Cuina Volcànica el setembre de 1994
al II Congrés de català de cuina. Avui,
el conjunt de restaurants han conso-
lidat una cuina amb productes ben
autòctons, sabent projectar la cuina
a l’abast de tots els paladars, donant
a conèixer productes que de ben
segur ja estaven casi a l’oblit, com el
farro, el fajol, els naps negres… i pro-
ductes ben nostres com els fesols de
Santa Pau, el porc, les patates de la
Vall d’en Bas, les castanyes, els car-
gols, el porc senglar, i com no, els
apreciats escarlots i les valoradíssi-
mes tòfones.
Davant l’entera autenticitat dels nos-
tres productes, tots i cadascun dels
restaurants de Cuina Volcànica, ofe-
reix el paisatge al plat, a través d’uns
acords de col·laboració amb produc-
tors com la patata de la Vall d’en
Bas, els fesols de Santa Pau, els
iogurts de la Fageda d’en Jordà, la
ratafia Russet, etc.
Els fesols de Santa Pauper Margarida Colldecarrera
El fesol és el nom que es dóna a la comarca de la
Garrotxa les mongetes seques. El seu conreu es
remunta a dates immemorials, sempre ha estat pre-
sent a les taules dels masos i les cases del municipi
de Santa Pau i contrades veïnes i la qualitat d’aquest
llegum ha estat des de fa molt temps reconegut
arreu. Era tradició que les masies de Santa Pau pro-
veïssin de fesols a nombrosos clients que venien
expressament a comprar-ne dels indrets més variats.
Com a curiositat hi ha un document de l’any 1854
adreçat a l’Ajuntament de Santa Pau de la Comissió
Provincial de Girona demanant fesols per poder por-
tar a l’Exposició Universal de París. Això ens demos-
tra l’antigor del seu preuat renom. Amb la mecanitza-
ció del camp, el conreu del fesol va anar a menys,
però l’any 1988 es va crear l’Associació de cultiva-
dors de fesols de Santa Pau per millorar el seu con-
reu i adquirir maquinària compartida que facilités les
feines que comporten el seu cultiu. La data idònia
per a la plantació és de finals de maig a finals de
juny i la recollida es fa a la tardor (mesos de setem-
bre i octubre). El terreny volcànic i el microclima d’al-
gunes zones del municipi de Santa Pau són la clau
de la qualitat d’aquest llegum que ha esdevingut el
producte gastronòmic més emblemàtic del municipi i
un dels principals de la comarca.
Margarida Colldecarrera com a mestressa i cuinera
del Restaurant Cal Sastre de Santa Pau va creure
des dels seus inicis amb aquest llegum i el va valorar
i introduir com a gran producte gastronòmic. Té totes
les característiques per fer disfrutar als paladars més
exigents: saborós, agradable, de textura excel·lent,
de cuita fàcil i ràpida, la pela o pellofa es fon a la
boca. El seu gust dolceja, amb reminiscències de
castanya. Té una gran versalitat, permet fer del plat
més senzill al més sofisticat: bullits i escorreguts i
ruixats amb un bon oli d’oliva fins a unes postres
anomenades “volcanets dolços de fesols de Santa
Pau”. Això ho testifiquen els millors cuiners del país:
Ferran Adrià, Joan Roca, Sergi Arola, etc.
RESTAURANTSDE CUINA VOLCÀNICAw w w . c u i n a v o l c a n i c a . c o m
Restaurant Hostal dels Ossos - Batet de la Serra - Tel. 972 266 134
Hotel Fonda Siqués -Restaurant (Cal Parent) - Besalú - Tel. 972 590 110
Restaurant Cúria Reial - Besalú - Tel. 972 590 263
Restaurant Oliveras - Besalú - Tel. 972 590 392
Rest. l’Hostalet - Hostalets d’en Bas (la Vall d’en Bas) - Tel. 972 690 006
Fonda Barris - Joanetes - Tel. 972 690 064
Restaurant La Curenya - Les Planes d’Hostoles - Tel. 972 448 411
Restaurant L’Òliba - Les Preses - Tel 972 693 702
Restaurant Font Moixina - Olot - Tel. 972 261 000
Restaurant La Deu - Olot - Tel. 972 261 004
Hotel Restaurant La Perla - Olot - Tel. 972 262 326
Restaurant-Self La Garrotxa - Olot - Tel. 972 261 604
Restaurant Can Xel - La Cot, Santa Pau - Tel. 972 680 211
Restaurant La Francesa - Santa Pau - Tel. 972 262 241
Restaurant Cal Sastre - Santa Pau - Tel. 972 680 421
Restaurant Sant Miquel - Sant Esteve de Bas - Tel. 972 690 123
Restaurant Ca la Matilde - Sant Feliu de Pallerols - Tel. 972 444 269
La cuina volcànica
SANTA PAUla guia pràctica La Garrotxa
COM ARRIBAR-HI
El municipi de Santa Pau estàsituat a la comarca de la Garrotxaal sud-est de la plana d’Olot, a
496m d’alçada sobre el nivell delmar. Compta amb una única viade comunicació: la carretera
d’Olot a Banyoles, i es troba auna distancia de 150 Kms deBarcelona, a 50 Kms de Girona i
a 9 Kms d’Olot. Els dos passosfronterers més propers són elColl d'Ares i el Coll de Portús.
COM ARRIBAR-HI
MUSEU DE LA LAVAVulcanisme ( i jardí volcànic), pessebrisme, pintura i esculturaEines i cultiu del Fesol de Santa Pau.Imatgeria ReligiosaProductes autòctons.Av. de l'Estany, 8Tel. 972 680 154 - 678 874 598
QUÈ VISITAR
Santa Pau, com hem vist en el reportatge, és ple
d’atractius turístics: paratges de bucòlics boscos i
majestuosos volcans, castells, esglésies, places,
porxats i carrers amb un encant molt especial,
bona gastronomia, establiments centenaris, gent
encantadora,...
Sobrevolant les seves muntanyes i passejant pels
seus carrers ens n’adonem com la tranquil·litat s’a-
podera de nosaltres. El pas es torna lleuger i gau-
dim de cadascun dels moments amb màxima
intensitat.
Vine a viure Santa Pau, enlaira’t en globus per con-
templar des de l’aire les meravelles del seu paisat-
ge, passeja pels seus carrers, endinsa’t a la seva
fageda, tasta els seus plats, els seus fesols tan
preuats i queda’t a dormir en algun dels seus allot-
jaments,... i sentiràs la màgia de Santa Pau.
Amb Vol de Coloms podràs sobrevolar la Garrotxa
partint des del bell mig del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa on hi ha el volcà del
Croscat, el volcà de Santa Margarida i la Fageda
d’en Jordà, a 5 km d’Olot.
Volareu en plena natura mentre preneu una copa de
cava i coca de llardons i després parareu a esmor-
zar pa amb tomàquet, embotit, fesols de Santa Pau
amb botifarra, vins, cafès i ratafia.
Per dinar podeu anar al restaurant de Cal Sastre
situat sota els porxos de la placeta dels balls,
davant mateix del Castell Baronal, en el centre del
nucli antic. Aquí podreu degustar de la mà d’en
Jesús Pont i Colldecarrera una de les millors cuines
volcàniques.
I arribat el vespre, després d’un dia molt intens, a
Santa Pau trobareu diferents tipus d’allotjaments.
Podeu anar a l’Hotel Cal Sastre, situat darrere de la
muralla del casc antic de Santa Pau o bé als allot-
jaments rurals de que també disposen.
L'Hotel Cal Sastre és una antiga masia amb bon
accés des de la carretera. Un lloc tranquil i assole-
llat on es pot gaudir d'un espai plàcid i ric en vege-
tació. Les habitacions estan decorades amb
mobles antics restaurats i amb la màxima cura de
tots els detalls per tal de fer que el confort i la
comoditat siguin presents durant tota l'estada.
Les habitacions disposen de bany, telèfon, televi-
sor, calefacció. També es pot gaudir d'un magnífic
jardí i terrassa a l'exterior de l'hotel amb vistes al
paisatge natural de la Garrotxa que haureu vist des
del cel durant el matí.
Tot plegat, una combinació que convertirà la vostra
estada a Santa Pau en inoblidable i on podreu gau-
dir i descansar en tots el sentits.
VOL DE COLOMSTel. 972 680 255 / 972 681 001 / 689 471 872
RESTAURANT CAL SASTRE Placeta dels Balls,6 / Tel. 972 68 04 21
[email protected] / www.calsastre.com
HOTEL CAL SASTRE Cases noves,1
Tel. 972 680 049 / Fax 972 680 481
[email protected] / www.calsastre.com
Volar per la natura i gaudir de la tranquil·litat a Santa Pau
Volar i descansar
Pànxing Pirineus 93
FIRA DE SANT ANTONI (Fira del Fesol)Té lloc el 17 de gener, festivitat deSant Antoni Abat, o, si s’escau enun dia feiner, el diumengesegüent. Fira artesanal i agroali-mentària, amb una popular feso-lada (degustació de plats elabo-rats amb fesols de Santa Pau).
FESTA MAJORSe celebra entorn del 15 d’agost,diada de la Mare de Déu d’Agost,patrona de la vila. Com a actesmés tradicionals cal ressaltar elBall Pla (desfilada i ballada de lasardana Santa Pau) i el Ball delsPabordes (dansa d’origen religiósque es recuperà el 1992).
ACTIVITATS D’ESTIUEls caps de setmana d’estiu(juliol i agost), en diferents indretsdel nucli antic es programendiverses activitats, entre les qualsdestaquen unes jornades dedica-des al passat medieval del poble.
PESSEBRE VIVENTEls dies 25 i 26 de desembres’escenifica un pessebre vivent alnucli medieval i als paratgesbasàltics que flanquegen el riuSer.
FESTES I APLECS DIVERSOSCal esmentar també les nombro-ses festes i aplecs tradicionalsque se celebren a les diversesermites i parròquies del municipi.
ACTIVITATS DE LLEURE I ESPORTEl nucli de Santa Pau és un bonpunt de partida per fer excur-sions als nombrosos llocs d’inte-rès del municipi. A distàncies demenys de 5 km es poden visitarles esglésies de Santa Maria delsArcs, Sant Martí Vell i Sant Miquelde la Cot, així com el menhir de laPedre del Diable, el llogarret delSallent, amb el temple de SantVicenç i el salt d’aigua de CanBatlle, i les ermites de SantaLlúcia de Trenteres i SantaMargarida. Mereixen una atencióespecial la serra de Finestres(s’hipuja en un recorregut d’unes 4hores a través de fagedes cor-prenedores, amb unes vistes
impressionants des del castell ol’antic priorat de Santa Maria) i lamuntanya de Sant Julià del Mont(amb les ruïnes d0un anticmonestir al seu cim i l’ermita delssants Abdó i Senén en un turóproper). Tots aquests indrets for-men part d’itineraris pedestressenyalitzats que travessen elParc Natural de la Zona Volcànicade la Garrotxa. L’oferta es potcompletar amb rutes en 4x4, unavisita en carruatge a la Fageda (ia la cooperativa del mateix nom),una passejada a peu o en bicicle-ta per la Ruta del Carrilet, vols englobus aerostàtic, etc.
PER A MÉS INFORMACIÓOficina del Patronat de Turisme de Santa PauPl. Major, s/nTel. i fax 972 680 349
Ajuntament de Santa PauC/ Major, s/nTel. i fax 972 680 [email protected]
FESTES I ACTIVITATS
ON DORMIR, ON MENJAR LA FRANCESA RESTAURANT-APARTAMENTS
Quatre apartaments completament equipats, amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Idealfamílies o amics i poder gaudir de la tranquil·litatde la zona. Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb productes de temporada.
C/ Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 317811 Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 972 262 241 - [email protected]
CAN XEL RESTAURANT I ALLOTJAMENTS
Situat dins el Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa, a 500 m. de la Fageda d’en
Jordà i els volcans Santa Margarida i Cruscat.
Disposa de bar, restaurant, piscina (juliol i agost)
i 4 apartaments totalment equipats.
Ctra. Santa Pau, s/n - La Cot - Santa PauTels. 972 680 211 – 972 680 088www.canxel.com - [email protected]
ALLOTJAMENTS CAN SALGUEDAAl cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant del
Portal de Mar, Can Salgueda us ofereix uns
allotjaments totalment equipats per gaudir de
ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i
del paisatge de la Garrotxa.
C/ Vila Vella 23- Santa Pau - La Garrotxa - GironaTel. 626 302 273 - [email protected]
RESTAURANT MASNOUCuina típica de terra volcànica.
Cuina de Santa Pau i de La Garrotxa, elaborada
amb productes de la terra, i recuperant antigues
receptes de les àvies i padrines de la zona. Situat
en un marc privilegiat.
C/ GraderesSanta Pau - Garrotxa - GironaTel. 972 68 00 61 - www.restaurantmasnou.com
RESTAURANT CAN BASTANTSA les meravelloses portes de la Fageda.
Cuina tradicional, típica de pagès.
Especilitats: Fesols amb butifarra, galtes
de porc i carns a la brasa.
Ctra. de Santa Pau, Km 5 - St. Miquel Sa Cot17811 Santa Pau - Garrotxa - GironaTel. 972 680 476
RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir la
natura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts
d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris on
el temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts de
la comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic amb
pa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?
Francesc Garcia / Rutes 4x4 Santa Pau - Garrotxa - Girona972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com
APARTAMENTS PLAÇA MAJORApartaments Turístics.
Lloguer d’apartaments
totalment equipats,
per a dues, quatre o
sis persones, per caps
de setmana, vacances...
Es troben a la plaça
porticada de Santa Pau.
Pl. Major, 7Santa PauLa Garrotxa - GironaTel. 972 68 00 09972 68 03 [email protected]
CAN MENCIÓCasa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV, calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs detaula, llar de foc i terrassa.
Plaça Major, 17 - Santa Pau - Garrotxa - GironaTel. 972 680 014 / 616 669 680www.garrotxa.com/[email protected]
HOTEL BORRELL***Situat en una zona tranquil·la, a prop del centre comercial de la ciutat i emmarcat dins el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.L’Hotel Borrell és un bon lloc per gaudir tant de lacomarca, com de la seva capital, Olot.
Nònit Escubós, 8 - 17800 Olot La Garrotxa - GironaTel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.hotelborrell.com - [email protected]
COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel. i servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa i zona de lleure. No animals de companyia.
REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123
Mas Mastornell - Sant Esteve d'en Bas La Garrotxa - Girona - Tel. 972 690 606 [email protected]
HOTEL RIU OLOT****L'hotel està completament climatitzat i disposa d'habita-
cions amb terrasa, totes exteriors i amb magnífiques
vistes, sala de reunions totalment equipada, bar-cafeteria,
saló, àmplia terrassa, jardí, aparcament privat i garatge.
Ctra. Santa Pau, s/n17800 Olot - La Garrotxa - GIRONATel. 972 269 444 - Fax 972 266 [email protected] / www.riu.com
LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...
Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipaments,
el descans i el confort d’una estada a la seva mida.
Un equip de persones al seu servei, amb una atenció
personalitzada, li garanteix una visita immillorable.
Ctra. de la Deu, 917800 Olot - La Garrotxa - GIRONATel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com
RESTAURANT CAN LLONGACuina tradicional. Especialitat en galtes de vedella amb
salsa de ceps, kokotxas de lluç i mitjana de bou. Preu de
18 a 22 Euros. Parc Infantil. Obert de dimecres a diu-
menges. Dilluns i dimarts festius.
C/ Vic, 38Hostalets d’en BasTel. 972 69 03 38
MAS VIOLELLA Allotj. rurals independents
Mas Violella és una casa de pagès del segle XVIII,totalment restaurada, amb capacitat de 2 fins a 20 persones. Està situada dins el Parc Natural dela Zona Volcànica de la Garrotxa, en un paratgepreciós. Consulti la nostra pàgina web.
Ctra. GI 522 Km.1Sant Joan les Fonts - La Garrotxa - GironaTel. 650 43 07 98www.masviolella.com - [email protected]
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.126
la guia pràctica Comarca de La Garrotxa
OLOTMuseu Comarcal de la GarrotxaC/ De l'Hospici, 8.
Pintures d’artistes catalans (segles XIX i XX) i
d’artistes locals pertanyents a l’Escola paisat-
gística d’Olot: Joaquim Vayreda, J. Berga, M.
Urgell i Joan Llimona.
Església de Sant EsteveAl costat de la plaça del Dr. Ferrer.
Construïda el segle XVIII, d’estil neoclàssic
amb façana i escalinata barroques. Retaule
del segle XVII i l’obra de El Greco “Crist amb
la creu”
Casa Solà-MoralesPlaça del Dr. Ferrer.Edifici del segle XVIII reconstruït a principis del
XX per Domènech i Muntaner. Façana i figures
de la porta d’entrada.
LA VALL DE BIANYADes de Sant Joan les Fonts anirem direcció
Camprodon, a la comarca veïna del Ripollès,
per descobrir la part menys salvatge de l’Alta
Garrotxa. Masies, disseminats i esglésies com
la de Sant Salvador de Bianya.
OIX, HORTMOIER, BESTRECE Y BEGETDes de Castellfollit de la Roca, per carretera
tortuosa. És l’essència de l’Alta Garrotxa:
feréstega, silenciosa, solitària i quasi inhòspi-
ta. A destacar el Pont medieval d’Oix i l’esglé-
sia romànica de Beget amb el seu Crist romà-
nic del segle XI. Tot i pertànyer al Ripollès, el
poble de Beget es troba per tradició i vincles
ancestrals lligat a l’Alta Garrotxa.
ALTRES EXCURSIONSSituada dins la Baixa Garrotxa, paga la pena
arribar-se a la Fageda d’en Jordà, impressio-
nant bosc a la carretera d’Olot a Santa Pau.
És també un dels nombrosos espais naturals
protegits que té el Parc Natural de la Zona vol-
cànica de la Garrotxa, 11.908 ha. que preser-
ven antics volcans com els de Santa
Margarida, el Croscat, el Puig de la Costa, el
Puig Safont, el Torn o el Puig Martinya.
La fageda és un tipus de bosc caducifoli i, per
tant, presenta un aspecte molt diferent segons
l'època de l'any. La tardor és especialment
atraient per la gamma de colors rogencs i
daurats que agafen les fulles abans de caure;
però l'encant del bosc és també considerable
a les altres estacions; a l'hivern, la grisor dels
troncs, que destaquen sobre un terra cobert
de fulles seques, i a l'estiu la penombra fres-
cal creada per les fulles que es disposen
paral·lelament al sol i impedeixen que els raigs
solars travessin entre les branques.
A més del faig, a l'estrat arbori hi ha alguns
roures esparsos als llocs més assolellats. El
sotabosc és molt pobre, perquè hi arriba poca
claror i les plantes no hi viuen. A la primavera,
hi floreixen, no obstant, anèmones i ranuncles
de gran bellesa. També podem trobar-hi
l'el·lèbor verd, el boix i el grèvol.
Turisme Garrotxa (Olot)Av. Onze de setembre, 22, 2a planta. Olot. Tel. 902 119 337. [email protected]
Centre d'informació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotxaCasals dels Volcans. Av. Santa Coloma, s/n Olot. Tel. 972 266 202 www.parcsdecatalunya.net/garrotxa.htm
Oficina de Turisme de BesalúPl. de la Llibertat, 1. Tel. 972 591 240
Oficina de Turisme de Sant Joan les FontsCan Vayreda, s/n. Tel. 972 680 349
Consorci de l’Alta GarrotxaRectoria de SadernesTel. 972 287 882www.altagarrotxa.org
PER A MÉS INFORMACIÓ
96 Pànxing Pirineus
La Vall de Camprodon
Text: Manel Pujol Bertran Fotos: Gonzalo Sanguinetti
La Vall de Camprodon és un espai verdíssim.Un món coronat per altes muntanyes que acullen els pobles més encisadors.Aquesta terra entre cims, boscos, abundants fonts i un romànic excepcional,
és el veritable paradís per l’excursionista.
VALL DE CAMPRODÓN Pirineus
Pànxing Pirineus 97
i fos possible fer recular el rellotge del
temps un centenar d’anys i visitéssim la
Comarca de Camprodon ens emportarí-
em més d’una sorpresa.
No és que el perfil de les seves muntanyes hagi
canviat, el Gra de Fajol continua essent feréstec i
punxegut com sempre, i amb una mica de sort hau-
ríem pogut veure, igual que avui, en les seves cin-
gleres algun isard juganer buscant entremig de les
roques algun clap d’herba verge de mossegada.
Potser actualment el ramat podria ser més nom-
brós i menys esquerp, a causa de l'actual protecció
que el govern, d’uns anys a aquesta part, en forma
de llei, com si fossin cuirasses, ha voltat els seus
cossos per preservar-los la vida.
Igual de cristal·lines i clares trobaríem l’aigua dels
seus rius, el Ter i el Ritort, potser, al contrari dels
isards, amb més truites que actualment, perquè els
bernats pescaires, abans força desconeguts a la
Vall, s’han multiplicat envaint les seves vores en
descobrir la qualitat i la puresa de la carn dels pei-
xos, com si un ho hagués dit a l’altre, obligant a les
pobres truites a viure amagades sota les pedres.
Si aquest visitant imaginari de la Comarca fos
capaç de posar en els dos plats d’una mateixa
balança l’ahir i l'avui, descobriria que el seu pes és
desigual, que les diferències són enormes. I no
solament en una part del territori, sinó en tots i cada
un dels seus sis ajuntaments: Sant Pau de
Segúries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter,
Setcases i Molló.
Si agafem per exemple Beget, que forma part del
municipi de Camprodon, i mirem el plat correspo-
nent a l’ahir veurem que el 1902 tenia 1.250 habi-
tants que vivien amuntegats en unes cases velles,
de façanes arrebossades plenes de crostes ocasio-
nades pel pas dels anys, que es guanyaven la vida
fent carbó d’alzina, tallant i quadrant troncs de roure
per convertir-los en travesses de tren, que un
reguitzell de mules i traginers s’encarregaven de
transportar fins a Camprodon on eren carregades
sobre carros i carretes per acabar--los de transportar
S
98 Pànxing Pirineus
El monestir deSant Pere s.XII(Camprodon).
al seu destí; que una part es dedicava a l’agricultu-
ra i a la ramaderia, i que una altra part tenia per
guanyapà un ofici inconfessable davant de la força
pública que tenia el seu quarter en el centre de la
població: es dedicava al contraban. Aprofitant que
la ratlla de la frontera no era massa lluny, havien fet
ofici saltar-la carregats de mercaderies de totes
classes. En la nostra imaginària visita segurament
hauríem trobat alguna dona vella, mocador negre al
cap, faldilles llargues fins als peus, asseguda al llin-
dar de la porta teixint algun jersei o alguns mitjons
de llana del país. Si entauléssim conversació amb
alguna descobriríem coses sorprenents.
Segurament en trobaríem força que ens diria que
no havia vist mai el tren, Sant Joan de les
Abadesses era lluny i per arribar tan sols a
Camprodon es necessitava caminar quatre hores
muntanya amunt...
Si el plat escollit de la balança fos l'avui, la nostra
primera sorpresa ens la donaria el nombre dels Si
el plat escollit de la balança fos l'avui, la nostra pri-
mera sorpresa ens la donaria el nombre dels seus
habitants censats en el casc de la població: vint-i-
tres, o menys encara: no fa gaire, un periòdic de
Girona ressaltava la notícia que en un poble de tan
poca gent, en menys d’un mes s’hi havien mort
quatre persones.
Segurament, si algun lector que no coneix actual-
ment Beget llegeix aquestes línies, pot arribar a la
conclusió que en el present es deu tractar d’una
ruïna de poble a punt de desaparèixer del mapa.
Res més lluny de la realitat.
El Beget d’avui és com un poble nou, es diria aca-
bat de sortir de capsa. Les cases, malgrat que són
les mateixes i tenen la mateixa forma, són diferents:
les seves parets, portes, finestres i teulades fan
totes olor d’objecte actual, estrenat de poc. L'única
cosa que continua igual, impassible amb el pas del
temps, amb el seu campanar desafiant el blau del
cel, és l’església romànica de Sant Cristòfol que
veié la llum en el llindar dels anys 1000 quan el
poble de Beget començava tot just a bressolar-se.
I per què aquest canvi? Qui ha provocat aquesta
mutació? L’estrès de l’home modern en les grans
aglomeracions ciutadanes, la necessitat de fugir,
en certs moments, de la cotilla que oprimeix el seu
viure quotidià, mil·limetrat per inquisitorials rellot-
ges, sacsejat de tots cantons per la implacable vida
moderna, pel imperial afany de trobar un lloc tran-
quil on poder carregar piles de tant en tant...I on
millor per aconseguir-ho que un d’aquests pobles
petits perduts entre muntanyes, on millor que
Beget!, per exemple.
D’aquesta necessitat ha nascut la moda de la
segona residència. I d’aquesta forma Beget ha vist
com les seves cases velles i decrèpites eren repica-
des de dalt a baix, i s’hi feia sortir la pedra que hi
tenien amagada i la rejuntaven amb ciments que
cent anys enrere no existien, canviant finestres i
portalades de balcons d’obertures minúscules (els
vidres eren cars en aquells temps) per altres de
més grans que deixin entrar la llum sense restric-
cions...
Inventant, sense tocar la seva fisonomia, un poble
nou, com si fos de pessebre, amb més concordan-
ça amb la seva falsa idea del que han estat els
pobles de muntanya.
Així Beget, els dissabtes i diumenges, s’emplena
de gent i la vida hi explota per cada un dels porus
de la seva pell. La resta de la setmana és un poble
fet de silenci i s’ha de tenir l’orella molt fina per arri-
bar a percebre els batecs del seu cor...
Pont d’Oix. Diuenque el baró de la
Queu de Talaixà elcreuava sovint per
visitar a les don-zelles del veïnat i
exercir el seu“dret a pernada”.
VALL DE CAMPRODÓN Pirineus
Pànxing Pirineus 99
Una cosa semblant ocorre amb Setcases. Qui
ho havia de dir que els padrins del seu nom,
aquell pastor cec i els seus set fills que, transhu-
mants, anaven pel món fent pasturar els seus
ramats de vaques i ovelles i que un dia mentre
aquestes menjaven a prop de les fonts del Ter va
començar a nevar:
-Pare - digueren - del cel cauen uns flocs blancs
molt freds, que desapareixen quan toquen la
pell...
-És la neu. Ja podeu arreplegar el ramats i tirar
muntanya avall el més ràpid que pugueu -els
explicà- és perillosa, cobrirà la terra i pot provocar
la mort a tot el nostre ramat. No pareu fins que no
veieu un saüc florit. Allà ens quedarem i hi plan-
tarem les nostres arrels. Feu-hi set cases, una per
cada un...
Qui ho havia de dir, que amb el pas del temps,
seria precisament la neu la que faria desaparèixer
els ramats del poble.
100 Pànxing Pirineus
Església de SantMartí Surroca(Serra Cavallera).
Natura exhuberant.
El cens de 1970 ens explica que a Setcases hi
vivien 169 persones i 975 vaques, aquell poble que
el gran poeta Joan Mª Guasch a principis dels
segle XX descrivia:
Poble de goll, de vaques i mulats, de pa negre i
espès, de boira baixa; un poble amb els carrers
sempre mullats i amb un riu a l’entorn com una
faixa. Un poble enyoradís, que feia olor de palla i
herba morta; un poble amb samarra de pastor i un
gos a cada porta...
Avui si Setcases fa olor de quelcom és de costelles
a la llosa, de carn a la brasa o de truites amb per-
nil.
El turisme i, sobretot, la propera estació d’esquí de
Vallter 2000 l’ha canviat com una mitja. Les quadres
i estables on es tancaven les vaques són actualment
espaiosos menjadors, aquelles cases amb gos a la
porta, convenientment repicades són hotels, hos-
tals, fondes o segones residències, on moltíssimes
persones recuperen durant la nit, les forces que han
gastat de dia esquiant a les fonts del Ter, cobertes
completament d’aquella neu de la que un dia van
fugir el pare cec i els seus set fills...
Sí, el plat de la balança de l'avui és, a Setcases,
completament diferent del de l’ahir.
VALL DE CAMPRODÓN Pirineus
Església de SantMartí d'Ogassa(Serra Cavallera).
Els altres pobles de la Vall, Llanars, Vilallonga de Ter,
Molló i Sant Pau de Segúries, en més o menys grau,
també portant com a lema el turisme, segueixen la
mateixa tresquera per la que caminen
BegetSetcases. L'única població que no la repro-
dueix mimèticament és Camprodon.
Al voltant del 1870 Camprodon era un poble en
plena decadència. Encara no s’havia refet de la
foguera que la primera guerra carlina havia fet amb
la majoria de les cases del casc urbà...
Però (sempre hi ha un però a la vida) un metge
famós de gent famosa, que més tard seria alcalde
de Barcelona, es va enamorar d’aquella població
amb olor de socarrim, i va decidir, com si fos un
pacient més, treure-la del marasme en què es troba-
va. Aquest home es deia Bartomeu Robert.
(...) Vostè ja quasi està curat - assegurava als seus
clients - però per acabar-se de posar bé l’hi acon-
sellaria que el pròxim estiu passés dos o tres mesos
a Camprodon, l’aire sa de les seves muntanyes i les
seves aigües fresques i cristal·lines acabaran de fer
la resta.
D’aquesta forma Camprodon va veure trepitjar els
seus carrers per gent summament coneguda de les
lletres, de la música, de les finances i fins i tot algun
ministre del govern, que anaven precedits de criats,
mainaderes, cuineres i cotxers que més tard es con-
vertirien en xofers. El poble els va batejar com els
senyors o els estiuejants.
I van començar a edificar segones residències, que
en digueren torres, al Passeig de la Font Nova, al
carrer Freixenet i per últim al Passeig Maristany. No
empraven el repicadisme sobre cases velles, les
feien de bell nou. Moltes de pedra picada.
Va passar el temps. Va venir la guerra civil, la dura
postguerra i poc a poc aquells selectes estiuejants
que, voltats de molt servei es passaven quasi tres
mesos al poble, es varen convertir en multitudinaris
turistes que fugien de la calor a l’estiu i buscaven el
fred a l’hivern per anar a esquiar i que, somiant ser
enginyers, convertien en pont dues festes seguides.
Les senyorials torres van succeir, multiplicades per
mil, uns nous i més modestos apartaments que en
qualsevol palanca festiva, s’emplenen de forasters.
Camprodon també ha canviat.
Església romànica de SantCristòfol enmigdel poble deBeget.
El Crist enMajestat presi-deix l’altar majorde l’església deSant Cristòfol deBeget. Aquestamagnífica talla defusta data definals del segle XIi és una de lesjoies més preua-des del romànicdel Pirineu.
102 Pànxing Pirineus
Manel Pujol Bertran
Pànxing Pirineus 103
104 Pànxing Pirineus
Turisme de muntanyaLa Vall de Camprodon rep turisme de muntanya
des de finals del segle XIX. La seva relativa proximi-
tat a Barcelona, 130 km, i el paisatge alpí de les
valls del Ter i del Ritort van possibilitar el desenvo-
lupament d’aquest sector.
A mitjans de la dècada dels 90 va començar la
demanda d’itineraris per la vall, fet pel qual el 1996
es va començar a treballar en el disseny, marcatge
i publicació de rutes. Inicialment van ser 8 itineraris
pel municipi de Camprodon i després 28 itineraris
per la vall. Finalment l’any 2003 es va presentar el
llibre Caminant per la Vall de Camprodon amb 79
itineraris per la zona.
El fet més rellevant de la xarxa de camins de la Vall
de Camprodon és la seva diversitat. Per una banda
tenim les valls del Ter i del Ritort, entre 850 m i
1.300 m d’alçada, amb cims d’alçades fins a 2.881
m que fan frontera amb França, més aptes per al
període de maig a setembre. L’altre sector pertany
geogràficament a l’Alta Garrotxa, amb valls d’entre
500 m i 400 m d’alçada, més concorregut durant el
període hivernal. Aquests dos sectors tan diferen-
ciats diversifiquen l’activitat del senderisme, amb
un paisatge variat i una flora i fauna impressio-
nants, als quals cal afegir les connexions amb les
valls franceses del Vallespir i del Conflent. La xarxa
bàsica mesura uns 540 km. Actualment la xarxa es
troba dins el projecte Itinerànnia, el qual neix a les
comarques de l’Alt Empordà, la Garrotxa i el
Ripollès amb l’objectiu d’oferir un producte turístic
de qualitat basat en el senderisme i comercialitza-
ble també a l’estranger.
Es tracta d’una xarxa de camins perfectament sen-
yalitzada que permet desplaçar-se per tot el territo-
ri. És atractiva des del punt de vista turístic-desco-
berta del territori ja que discorre pels punt més
atractius d’aquest. Finalment hi haurà una selecció
d’establiments turístics que estan adaptats a les
necessitats del producte senderisme.
El clima de la vall, influenciat per les pertorbacions
i la humitat que li arriben del mediterrani, rega els
camps i els boscos i garanteix la verdor a l’estiu.
Aquest fet assegura pel cap baix uns 321 dies l’any
per practicar-hi el senderisme, gairebé tots ells
amb sol.
La fauna present a la zona és la mateixa que a tot
el Pirineu, amb l’afegit de la pròpia de l’alta
Garrotxa. L’isard n’és el rei, amb una població molt
important de fins a 10.000 caps entre el Puigmal i
el Canigó. La marmota, reintroduida pels francesos
durant els anys 80, actualment està completament
estesa pel territori, essent molt fàcil sentir-ne una
Des delmunicipi deRocabruna, espot gaudir d’unesmagnífiques vistes sobreBeget i les valls.
xisclar o veure’n durant qualsevol excursió. També
hi ha perdius blanques a la capçalera del Ter i al
voltant del Pic Roca Colom, així com galls fers en
els boscos de Setcases i de Mantet. Les àligues
estan en franca recuperació, així com el trencalòs i
el voltor. Sembla que l’arribada del llop procedent
del Massís central de França i dels Apenins italians
és un fet, com també sembla haver-se vist un
exemplar d’ós bru descendent dels que es van
reintroduir al Pirineu més central. El porc senglar és
l’animal de caça major més batut, arribant-se a
caçar uns 400 exemplars al llarg d’un any.
El nostre sender favorit és el que amb sortida i arri-
bada a Camprodon recorre bona part de la comar-
ca, en set etapes. Per destacar algunes de les
poblacions per on transcorre el sender, anomena-
rem Beget, Prats de Molló a França, Espinavell,
Molló, Setcases, Núria, Queralbs, Ribes de Freser o
Pardines.
Aquest itinerari pot tenir variants depenent de l’è-
poca de l’any i del temps. No cal dir que al llarg de
tot el recorregut gaudirem de magnífiques panorà-
miques, racons ple d’encant i testimonis del pas de
l’home en forma d’esglésies, castells i molts altres
vestigis dignes de fer-hi una aturada.
Pànxing Pirineus 105
VALL DE CAMPRODÓN Pirineus
Estanyet
Joan Vila
C. Molló, 15 17869 Setcases (Girona) Tel. 972 136 139 / 639 65 66 47 Fax 972 13 60 83 [email protected]
LA VALL DE CAMPRODONla guia pràcticaCOM ARRIBAR-HI
Es pot accedir ala vall amb la líniad’autobusos dela companyiaTeisa, que surt deBarcelona, Ripolli Olot i arriba finsa Camprodon iSetcases.Tel: 972 74 02 95
Museu Isaac AlbénizC/ Sant Roc, 22. CamprodonTel. 972 74 11 66. Obert diària-ment d’11 a 14 h i de 16 a 19 h;dimarts tancat. Tarifa general:2,40 Euros. Estudiants, jubilats igrups: 1,50 Euros. S’hi exposenmobles, documents i objectespersonals de l’il·lustre composi-
tor. Destaca el piano amb que vaaprendre les primeres notes.Monestir de St.Pere CamprodonUn dels edificis més importantsdel romànic pirinenc. Fou fundata mitjans del segle X pel comteGuifré de Besalú. Els monjosbenedictins l’habitaren fins a ladesamortització de 1835. Al seu
costat hi trobem l’església gòticade Santa Maria.Església de Sant CristòforBeget. Magnífic edifici romànicamb una excepcional talla defusta del segle XI a l’altar major:la Majestat de Beget.Castell de Rocabruna Edifici delqual tan sols resten alguns frag-
ments de la muralla i la torre sud-oest. Des del castell es pot gau-dir d’una panoràmica excepcio-nal sobre Beget i les valls.Església romànica de SantCecília Molló. Magnífic campa-nar de quatre pisos.
Carrilet VerdTel. 669 87 07 66 - 972 74 06 55www.carrilet.com Tren turístic amb el que es potrecórrer tota la vall de Campro-don, especialment preparat per
alta muntanya i camins rurals.Ofereix un total de 16 rutesd’entre 1 i 4 hores de durada,totes comentades per una guia ialgunes d’elles acompanyadesd’una degustació d’embotits a
l’aire lliure. Els vagons estanequipats amb calefacció, vidres,seients encoixinats i suspensiópneumàtica. Romànic, excur-sions, flora i fauna.
VISITES
ACTIVITATS
El Ripollès
������������ ������������������
��������������� �!�"�#����������� $��%&��������'�����������
(((�$��%��������
A pocs metres del centre urbà de Camprodon, a l’alta vall del Ter,
en ple cor dels Pirineus i molt a la vora de França, s’estén el Club
de Golf Camprodon, inaugurat fa 10 anys i dissenyat per Vidaor,
Sardà&Saenger. El camp, amb un recorregut molt divers i divertit,
està emmarcat per zones de frondós arbratge i aprofita les lleres
naturals d’aigua per fer de l’estratègia la millor eina de joc.
El Club de Golf Camprodon,
situat en una bucòlica finca a mig vessant
de muntanya, s’adapta sorprenentment
a l’esplendor, suavitat i harmonia del
paisatge natural, tot creant un conjunt
de bellesa incomparable.
�
�
�
�� �
�
CAN ILLA TURISME RURALComarcal 38, km 22, mà esquerreMolló. Tel. 972 740 512
CARNISSERIA CECILIAC. Jesús, s/nSetcasesTel. 972 136 113
RESTAURANT CAN JEPETC. Molló, 11Tel.972 136 104 - www.restau-rantcanjepet.comSetcases - Ripollés - Girona
ON DORMIR, ON MENJAR
REST. HOSTAL CAN TIRANDA Quatre generacions al capdavant del negoci. Cuina tradicional catalana d'alta muntanya. Ambproductes naturals i de màxima qualitat. Carns dela Vall, embotits artesans d'elaboració pròpia i ver-dures del temps i de conreu, així com un assortitceller. Per satisfer al gourmet més exigent.
Camí d'Ull de Ter, 1 - SetcasesRipollès - Girona - Tel./Fax 972 136 052www.cantiranda.com
Fonda des de 1923
CAN PERIC Casa amb tot el caliu de la nostra família.
Podràs menjar les receptes de l’àvia i
tindràs una àmplia oferta d’activitats i coses
per a fer. OBERT 365 DIES L’ANY.
Camprodon - Ripollès - GironaTel. 972 747 199 - 600 545 [email protected] - www.canperic.com
CAN BARAL.LARESTAURANT BAR HABITACIONSVine a tastar les nostres fustes d'embotits
casolans, carns a la llosa i el peix "de la costa".
Fem menús.
Pl. Generalitat, 6 Sant Pau de Segúries - Ripollès - GironaTel. 972 747 070
CAN JORDIBAR - RESTAURANT - VINS I QUEVIURESPetit establiment de muntanya que fa les funcions de bar,
botiga i restaurant. La cuina és d'arrel tradicional, amb
productes de la terra i de temporada. La carta, força
reduïda, canvia cada setmana en funció del calendari
gastronòmic, els productes disponibles i la inspiració de
la cuinera. Un racó per anar a descobrir els orígens de la
nostra cuina. Obert de divendres nit a diumenge vespre,
més festius i períodes de vacances. També fem àpats per
encàrrec. Horari de 10 a 22 h.
Veïnat d'Espinavell (al costat de l'església)Molló - Ripollès - Girona Tel./fax: 972 741 370 - [email protected]
HOTEL RESTAURANT CALITXÓEl plaer de la qualitat i el confort,
un espai on gaudir de l'entorn.
Espectacular situació i vistes.
C. El Serrat, s/n Molló - Ripollès - Girona Tel. 972 740 386 - [email protected]
RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats:
graellades de verdures, carn i peix amb marisc, ànec amb
peres, peus de porc, espatlla de xai, carns a la brasa i els
postres de la casa. Tancat dijous. Menú diari i dissabtes
migdia. Carta festius. Facilitat d’aparcament.
Av. del Mariner, 6 - Sant Pau de SeguriesRipollès - Girona - Tel. 972 747 160
CASA MARQUÈS RESTAURANTSituat en un antic palau del S.XVI. Decoració
rústica amb tocs moderns. Cuina de mercat
elaborada, extensa bodega i zona chill-out per
gaudir d'una bona sobretaula.
C/ Catalunya, 1117867 Camprodon - El Ripollès - GironaTel. 972 74 04 34 - 667 404 915www.casamarques.net
RESTAURANT ANNAFusta d’embotits.
Carns guisades i a la brasa.
Ventolà17534 Ribes de Freser - Ripollès - Girona Tel. 972 72 72 60
CTRE. EDUC. AMBIENT. ALT TERAssociació dedicada a l’educació ambiental a
través de la descoberta, la recuperació i la
protecció del patrimoni natural i humà. Oferim:
- Visites guiades culturals i de natura
- Estades i activitats d’educació ambiental
per escoles i grups
Tel. 686 11 33 44www.alt-ter.org - [email protected]
la guia pràctica Comarca del Ripollès
ARQUITECTURALa Riquesa de l'arquitecturaromànica s'estén per tots elsracons del Ripollès. La gran quantitat de vestigisromànics, ja que disposa d'unade les concentracions més gransd'art romànic d'Europa amb 98momuments repartits en 10municipis, possibilita que els iti-neraris s'ajustin a les preferènciesdel visitant.Monestir de Santa Maria de Ripoll Fundat l'any 879 pel comte Guifréel Pelós en la confluència delsrius Ter i Freser en un anhel derepoblació del país. Del primitiuconjunt monàstic només en res-ten la basílica i el claustre.Destaquem: (1) L'extraordinàriaportada escultòrica emplaçada al'entrada de la basílica, definidacom "una autèntica Bíblia depedra". (2) Les diverses tombescomtals, especialment la delcomte Guifré el Pelós, fundadorde la dinastia nacional catalana.Pont del Raval de Ripoll De l'antic pont romànic que uniales dues riberes del riu Fresernomés se’n conserva una arcada
i una obertura elevada tancadaper un arc de mig punt visibleperquè hi ha un hort.Monestir de Sant Joan de les AbadessesFundat l'any 887 pel comte Guifréel Pelós per a la seva filla Emma,fou fins a l'any 945 l'únic mones-tir femení del país. De la cons-trucció originària només restal'església i el claustre del s. XV.Malgrat les transformacions aque ha estat sotmès en el decursdels segles, ens trobem davantd'un edifici únic per la peculiaritatde la seva capçalera, formadaper un transcepte amb tres absison el central està format per unagirola amb tres absidioles.Destaquem un grup escultòricsingular del S. XIII, el SantíssimMisteri, important per la qualitatde les seves figures, on destacala imatge de Crist.Sant Pere de CamprodonFundat a mitjans del s. X perGuifred II de Besalú, nét del Pilós.L'actual església és del s. XII i ésl'únic edifíci que es conserva delmonestir.Castell de Rocabruna Situat al cim d'un turó, el castell
surt esmentat ja en un documentde l'any 1070. Malgrat el seuestat ruïnós, encara s'aprecienbona part dels murs que dividiencada una de les dependènciesque formaven part de la fortifíca-ció. Actualment es pot veure partdel que fou la capella del castell,una nau de planta rectangular,una torre de base circular i unabestorre de planta rectangular onencara es poden veure algunesespitlleres.Sant Feliu de Rocabruna Església d'una sola nau de plantarectangular capçada per un absissemicircular més estret que lanau. Ambdós són coberts peruna volta de canó seguida lleuge-rament apuntada. A la part occi-dental s'alça un campanar queprimitivament era d'espadanyade dos ulls i que més tard es con-vertí en torre coberta amb teula-da. La porta d'entrada a l'esglé-sia és omada amb dos arcs llisosen gradació i una arquivolta semi-circular.Castell de Mataplana GombrènCastell del llegendari comteAmau. Segons uns estudisrecents, fruit de les excavacions
que s'hi estan duent a terme, sesap que originàriament el castellconsistia en una torre rodona,una capelleta i una muralla.Posteriorment, el castell esdevin-gué una construcció rectangularde dues plantes cobert amb voltade canó seguit a la part inferior, iamb bigues a la part superiorSant Pere de Montgrony Església d'una sola nau, cobertaamb volta de canó seguit, i aca-bada amb una capçalera forma-da per tres absis, un central idues absidioles, disposats enforma de trèvol, coberts cadas-cun d'ells per una volta de quartd'esfera. L'edifici es pot datar definal del s. XI o principi del s. XII.
GASTRONOMIAL'excel·lència gastronòmica ésuna virtut de la qual participentots els pobles de la nostracomarca. Aneu on aneu, semprepodreu gaudir del plaer de lacuina natural i autòctona, tradi-cional, sofisticada o, fins i totgenial.
Consulteu altres establiments de la comarca a la Guia d’establiments pg.127
Hotel Font del Genil (Arsèguel)
Típica casa de muntanya del segle XVIII convertida en hotel molt personal, en el
que conviuen les màximes comoditats per al visitant amb el respecte pel majestuós
paisatge de la Serra del Cadí. Sense cap mena de dubte, una de les sorpreses de
la comarca de l’Alt Urgell.
110 Pànxing Pirineus
obre un turó, entre l’espessor del bosc a
l’ombra dels imponents cims del Cadí,
trobem el petit poble d’Arsèguel. En un
dels seus vells carrers empedrats, una alta paret de
pedra amaga darrera els seus murs un sorprenent i
preciós hotel, fruit de l’exhaustiu i minuciós treball
de restauració d’una casa del segle XVIII.
És l’excel·lent treball de Marc Giró, que ha sabut
combinar amb bon gust i sentit pràctic, l’arquitec-
tura antiga amb la comoditat. Els materials de sem-
pre, la pedra i la fusta, combinats amb les noves
tecnologies, el vidre i l’acer, donen com a resultat
una solució funcional i original.
El poble d’Arsèguel es troba situat en el Parc
Natural del Cadí, un lloc privilegiat per les seves
característiques. Per aquest motiu cal protegir
aquest indret de qualsevol agressió o alteració que
desvirtuï el seu estat actual.
Conscient d’aquest patrimoni natural i cultural,
Marc Giró, propietari de l’hotel Font del Genil, ha
preservat l’arquitectura tradicional de l’edifici,
aquella que s’integra en el paisatge, però dotant-la
de les comoditats que requereix el visitant modern.
En aquest petit poble de l’Alt Urgell, els veïns s’han
acostumat a l’anar i venir dels turistes –molts d’ells
estrangers- que arriben a la Font del Genil, dispo-
sats a gaudir d’un allotjament que es desvia dels
cànons convencionals d’un hotel rural.
D’entrada, la comoditat, el bon gust i la higiene de
cadascuna de les cinc habitacions dobles de què
disposa l’hotel, són més pròpies d’un entorn sofis-
ticat que d’aquesta masia a l’abric dels cims del
Cadí. Aquest contrast genera una mena d’encís,
gràcies al qual es pot gaudir de l’impressionant
bellesa del parc natural, sense prescindir de les
comoditats que ja són consubstancials en el nostre
dia a dia. El millor de dos móns, un hotel veritable-
ment singular.
Una prova més de la singularitat de l’Hotel Font del
Genil la trobem a la seva cuina. Molt modestament,
S
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
Pànxing Pirineus 111
en Marc i els seus col·laboradors als fogons, en
Carles i en Pol, anuncien la seva cuina com a “clàs-
sica, catalana i de mercat, basada en productes
naturals i frescos”. Una manera de fer que, diuen,
respecta el gust primari de cada ingredient.
Sens dubte, en Marc és un excel·lent mestre dels
fogons, i la seva cuina és una de les més selectes i
exquisides que es poden trobar. Ningú s’espera
degustar aquest grau d’excel·lència culinària en un
hotel rural de muntanya. La recomanació és que us
deixeu aconsellar, doncs en Marc Giró és un verita-
ble gourmet que us permetrà conèixer els secrets
dels productes de la regió. Demaneu pels format-
ges i descobrireu les joies del Pirineu.
Si us commou l’espectacle dels grans cims, la
remor de les fonts i el silenci de l’espessor del
bosc, veniu a descobrir aquest hotel, on gaudireu
d’aquest paisatge natural d’indubtable bellesa
només traient el cap per la finestra d’una de les
seves estances, i sense haver de renunciar a res.
Es pot demanar més per un cap de setmana?
FITXA PRÀCTICA
HOTEL FONT GENILDr. Llangort, 5 - 25722 Arsèguel
Arsèguel és a 2 km de la carretera N-260 entre La Seu d’Urgell i
Puigcerdà. El poble està situat a 12 km de La Seu d’Urgell, a 25 km
d’Andorra i a 40 km de la frontera amb França des de La Cerdanya
(Puigcerdà).
Telèfon: 973 384 070 Web: wwww.fontdelgenil.com
CARACTERÍSTIQUESExterior: Jardí moblat i terrassa.
Idiomes: Català, castellà, francès i anglès.
Interior: Habitacions amb bany i telèfon. Calefacció. Col·lecció
de jocs. Menjador. Equip de música. Sala d’estar. Sala de con-
vencions. Televisió.
Serveis: Accés a internet. Admet animals de companyia.
Bressol disponible. Documentació sobre la zona. Servei de
bugaderia. Restaurant (públic), se serveixen esmorzars, dinars i
sopars.
Situació: Accés asfaltat en el casc urbà.
HABITACIONSCinc habitacions dobles. Sis cambres de bany.
Preus: 1p / nit amb esmorzar: 80 Euros
2p / nit amb esmorzar: 100 Euros
Habitació de matrimoni (suite): 180 Euros / 2pax (nit +
esmorzar) 2pax + 2menors (>12 anys):180 Euros nit.
4pax / nit amb esmorzar: 240 Euros
10% de descompte a partir de la segona nit.
Preus especials per a grups de 12/14 persones.
Dinars i sopars: 30 - 40 Euros.
*Preus sense IVA
ACTIVITATSExcursionisme/ Esquí alpí/ Esquí de fons/ Rutes romàniques/
Rutes naturalistes/ Rutes BTT/ Ràfting/ Vols en globus.
Observar l’explotació lletera i altres activitats de camp, piscina,
futbol, bolei, etc., fins a les nombroses i interessants excursions
a peu o en BTT per la zona, així com les rutes d’art medieval de
la comarca.
Casa Rural Can Massot (Arsèguel)
112 Pànxing Pirineus
Text i Fotos: Gonzalo Sanguinetti
s difícil imaginar una masia amb més
solera i història que Can Massot, l’a-
llotjament rural que dirigeixen la Roser
i en Josep Maria al poble de Darnius.
Can Massot és sense cap mena de dubte la princi-
pal construcció civil d’aquest municipi muntanyós
situat al sud de la serra de Les Salines, el nom de
la qual va associat a algun dels esdeveniments més
importants d’aquest destacat enclau dels Pirineus:
"Darnius está en una elevación de los Pirineos...
Sus ocupaciones son el cultivo y la recolección del
corcho y trabajo de tapones... Hay una casa aco-
modada que llaman Massot y es caballero"
Francisco de Zamora. Diario de los viajes hechos en Catalunya. 1790
Entre els personatges il·lustres que s’allotjaren en
aquesta casa pairal hi ha la reina Isabel II, que va
dormir entre els sòlids murs d’una de les seves
estances principals. Aquesta mateixa habitació es
troba avui a disposició dels visitants ocasionals, pot-
ser no tan il·lustres, però que podran descansar com
a reis sota les acurades atencions de la família
Llosa-Cufí, els actuals propietaris.
Més o menys cap a meitat del segle XIX, Can Massot
es veié involucrada en una altra d’aquelles històries
que, molts anys després, explicaren els avis davant
del foc en els llargs hiverns del Pirineu.
Cap a 1840 la primera guerra carlina havia acabat,
deixant entre els boscos d’aquestes muntanyes
petits escamots d’excombatents que no van voler o
no van poder integrar-se a la vida civil: els trabucai-
res. Així doncs, una partida d’aquests trabucaires va
segrestar una diligència plena de passatgers, entre
els quals hi havia l’hereu de Can Massot de Darnius,
una família hisendada. Aquest hereu va escriure
diverses cartes a la seva mare demanant-li el paga-
ment del rescat, fins que el portaren a una cova de
Bassegoda, on fou turmentat i mort.
La Roser de Can Massot em va donar una explica-
ció plausible del perquè la família no va córrer a l’au-
xili del seu fill, per més que aquest escrivís angunio-
ses cartes marcades per la duresa i el dolor del seu
captiveri, però no goso desvetllar aquest misteri.
Estic segur que la Roser i en Josep Maria explicaran
encantats la història i les seves interpretacions a tots
aquells que s’apropin i vulguin convertir-se en els
seus hostes.
De ben segur que en un d’aquests meravellosos
esmorzars, i mentre es degusten els magnífics
embotits, compotes i postres que elaboren ells
mateixos, la història sorgeix novament perpetuant-la
en el temps. El propi ex-president de la Generalitat,
Jordi Pujol, la família del qual prové del mateix
Darnius, va voler esmorzar amb aquesta família tan
acollidora i contemplar per dins Can Massot, el bres-
sol d’aquesta història que tants cops havia sentit
explicar al caliu del foc des que era petit.
No ens resistim a transcriure una de les cartes que
el jove Joan Massot, de 17 anys, escriuria a sa mare
abans de ser torturat i trobar la mort en una freda
cova de Les Salines:
E
Pànxing Pirineus 113
FITXA PRÀCTICA
CASA RURAL CAN MASSOTAgafem l’autopista AP-7 des de Barcelona fins la sortida de
Figueres. A continuació la N-II fins la cruïlla de Darnius i final-
ment agafem la comarcal 502. Un cop a Darnius, continueu en
direcció a Massanet. Abans de sortir del poble, a mà esquerra,
veureu la masia.
Can Massot està situada a 8 km de La Jonquera i a 18 km de
Figueres.
LA CASA:Disposa de 6 habitacions, 2 triples amb alcova i 4 habitacions
dobles, totes amb bany. 2 grans sales d’estar-menjador, una d’e-
lles amb llar de foc. Biblioteca. Dues cuines totalment equipades
a disposició dels clients. Sala de jocs amb taula de ping-pong.
Decoració amb mobiliari antic restaurat d’herència familiar. Lloc
ideal per a reunions d’empresa. No hem d’oblidar el gran jardí
presidit pel monumental plàtan catalogat per la Generalitat de
Catalunya i un poni per als nens. I, tal com us hem explicat ante-
riorment, melmelades, embotits i postres elaborats a la masia.
POSSIBILITATS:Zona de joc per a nens. Ambient acollidor, amb zona a l’aire lliu-
re en la tranquil·litat de la muntanya. Dret a cuina.
Passejades en família, trekking, rutes en BTT
Bany i pesca a l’embassament de Darnius - Boadella.
Lloguer de bicicletes, ponis, hípica i activitats aquàtiques a
l’embassament (canoes, esquí aquàtic,etc.), en temporada
d’estiu. Bolets a la tardor.
Preus:Habitació indiv. i esmorzar: 39 Euros T.Baixa / 41Euros T.Alta
Habitació doble i esmorzar: 57 Euros T.Baixa / 62 Euros T.Alta
Habitació triple i esmorzar: 69 Euros T.Baixa / 73 Euros T.Alta
Dret a cuina per habitació i dia: 3 Euros
Rentadora: 3 Euros
IVA inclòs
Tel/Fax (0034) 972 53 57 00
Tel. mòbil: (0034) 667 53 46 4
Ctra. de Massanet, 17 - 17722 Darnius (Girona)
[email protected] / www.canmassot.com
"Ésta es la segunda vez que os escribo y me dan tenta-
ciones de creer que me queréis dejar morir, pues os lo
repito, me piden 800 onzas, si no debo morir, pues estoy
abrumado de miseria; el frío me atormenta y estos hom-
bres también me hieren con sus puñales, otras veces
quieren fusilarme; en medio de estos tormentos me
siento morir. Por Dios no dejéis ejecutar lo que dice el
comandante, porque si faltáis ya no hay más remedio
para mí. Si me queréis, vended todos mis bienes, y si no
basta, ayudadme un poco, hacer este sacrificio por sal-
varme la vida, pues la miro como perdida...
P.D. Sobre todo que no falte en dirigirse al lugar señala-
do por el comandante y que observe todo el silencio
posible para que nadie sepa nada de todo esto, pues
sería acabarme de matar. En nombre de Dios no faltéis”.
Així és la història, però afortunadament els temps
dels trabucaires van quedar enrere, i el que aquesta
terra ens ha d’oferir avui és una enorme diversitat de
paisatges i de grans valors culturals i naturals. És
aquest un paisatge eminentment muntanyós, presidit
per les carenes del massís de Les Salines i de l’Alta
Garrotxa, amb els cims de la Mare de Déu del Mont,
de Bassegoda, de Montnegre i de Frausa.
Dominen en aquests paratges les alzines sureres,
pins i taques de bosc de fronda com el roure i el cas-
tanyer, que inunden de colors les muntanyes amb l’a-
rribada dels primers freds.
Aquest entorn natural està acompanyat d’elements
arquitectònics de gran rellevància com el conjunt de
Palau Sabaldòria a Vilafant, el monestir de Sant
Llorenç de la Muga a Cabanelles, la col·legiata de
Lladó, i les múltiples esglésies romàniques dissemi-
nades aquí i allà. Val la pena preparar-se a conscièn-
cia diferents recorreguts que des de Can Massot ens
apropen les belleses d’aquesta comarca de Salines-
Bassegoda.
Els aconsello sortir al jardí de la casa i gaudir de
l’ombra del seu enorme plàtan, que per cert està
declarat arbre monumental per la Generalitat, i estu-
diar amb atenció els recorreguts que ens descobri-
ran els misteris d’aquesta terra; practicar la bicicleta
per les desenes de quilòmetres assenyalats entre
aquests boscos és un privilegi al nostre abast.
És clar que també poden quedar-se a llegir alguna
cosa a la seva ombra i relaxar-se en la tranquil·litat
d’aquest món rural, tranquil i plàcid. Del que no hi
ha cap mena de dubte és que sigui quin sigui l’ob-
jectiu que un busqui al allotjar-se en una masia com
Can Massot, l’èxit estarà assegurat, creieu-me.
114 Pànxing Pirineus
R E S T A U R A N T
La Taverna dels Noguers
C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT
PUIGCERDÀ MARTINET
6 Km
LA TAVERNA DELS NOGUERS
LA SEU
N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T 973 38 40 20 - Dijous Tancat -
LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING/ PISCINABAR-RESTAURANT
Ctra. N-260, Km 230T/F 973 351 332T 973 351 812
25711 MONTFERRERLa Seu d’Urgell (Lleida)
Alt Empordà
ALLOTJAMENTS
HOTEL DE LA MONEDA ****
Plaça de la Moneda, 8-10 - Tel. 972 158 602Castelló d’Empúries
HOTEL EMPORIUM **
C/ Santa Clara, 31 - Castelló d´EmpuriesTel. 972 250 59 3 - [email protected]@emporiumhotel.comCosta Brava
HOTEL LA CENTRAL **
Antiga ctra. de Darnius a Maçanet, s/nTel. 972 535 053Maçanet de Cabrenys
RESTAURANTS
MAS LLEDONER
Ctra. Roses a Vilajuïga, Km. 2Tel. 972 25 31 92 - Roses
TRULL DEL FRANCESC
Placeta de l’Oli, 1Tel. 972 569 027 / 972 569 040www.trullfrancesc.com - [email protected] de l’Empordà
TURÓ DE LA PERDIU
Ctra. de Roses a Garriguella - Tel. 972 530 129Especialitat en cuina casolanaGarriguella
Alt Urgell
ALLOTJAMENTS
ELS BANYS DE SANT VICENÇ
Ctra La Seu-Puigcerdá N-260 km. 214 Tel. 973 38 40 10 - info@hotelsanvicenç.comwww.hotelsanvicenç.comEl Pont de Bar
RESTAURANTS
LA PERDIU D’ARGENT
Tel. 973 387 252 - spainmountain.comAdrall (a les afores)
TURISME RURAL
CAL SEGÚ
Tel. 973 298 272 / 629 748 024www.calsegu.com / [email protected] Sant Andreu de Castellbò
FONT DEL GENIL
Doctor Llangort, 5 - Tel. 973 38 40 [email protected] - www.fontdelgenil.comArsèguel
MAS D'EN ROQUETA
Tel. 973.351995 - www.masdenroqueta.comAravell
Baix Empordà
ESPORTS
GOLF PLATJA DE PALS
Ctra del Golf s/n - Tel. + 34 972 66 77 39 Fax + 34 972 63 67 99 [email protected] www.golfplatjadepals.com - Pals
GOLF SERRES DE PALS
Ctra. de Pals a Torroella - Tel. 972 63 73 75Fax 972 66 74 47 - [email protected] - Pals
Baix Llobregat
RESTAURANTS
LA MASIA D’ESPLUGUES
Avda. Països Catalans, 58-60Tel. 933 713 742 / 933 710 009www.lamasia-rte.comEsplugues de Llobregat
EL MIRADOR DE ST. JUST
Rest. suspès en una antiga xemeneia. Mirador a 105 m. d’alçada. Cuina catalano – mediterrània.Banquets, casaments i festes. Accés lliure al músicClub Walden els caps de setmana.Reserves: 934 990 342 - Sant Just Desvern
FOLLIA
Creu De Muntaner, 17Cuina d’autorCuiner: Jo Baixas. Director de sala: Guillem VicenteTancat diumenges, Setmana santa y tres setmanesen agost. Pàrking. Tel. 934 771 050 - Sant Joan
Despí
Baixa Cerdanya
TURISME RURAL
CAL MARTRI
C/ Major, 39 - Tel. 636 371 683 / 972 147 019www.calmartri.eresmas.comEl seu atractiu us farà sentir com en famíliaGer
CAL SANDIC
Al bell mig del poble amb extraordinàries vistes alCadí. 4 hab. amb bany, sala d’estar amb llar de foc,restaurant de muntanya amb cuina casolana delPirineuTel. 973 515 193 - Aransa
CAL MARRUFÉS I CAL SANAIRE
Tel. 972 14 11 74 - 649 595 [email protected] - www.calmarrufes.comAge
Guia d’establiments
Pànxing Pirineus 115
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
S A R L N A U D E I L L O2, Av. des Pyrénées - BOURG-MADAME / T 04 68 04 52 71/ F 04 68 04 53 73
Boucherie Charcuterie
SalaisonsCharcuterie catalane
Faite maison
Tel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89
A 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de Llívia Cerdanya Francesa a 1.300 m alçada
Parc Residencial “LE VEDRIGNANS”R o u t e d e Ve d r i g n a n s . 6 6 8 0 0 S a i l l a g o u s e
230m2 de jardí. El cotxe al peu del xalet. / Jocs infantils tot l’any.INCLÒS: 2 vehicles - Consum d’aigua. NO INCLÒS: Roba de llit i fundes de coixí
quadrades. Roba de bany. Consum elèctric (comptador).
EQUIPAMENTS: Sanitari. Cuina equipada. Vaixella. Mantes. Terrassa. Jardí. TV.
Preu per animal domèstic: 3 Euros/nit / Despeses de neteja: 25 Euros / 36 Euros
2 Restaurants (a 250m i a 500m)
OBERT I VIGILAT · TOT L’ANY
LLOGUER DE XALETS EQUIPATSwww.levedrignans.com e-mail: [email protected]
Ctra. General, s/n Presa de RansolANDORRA
RESERVES: 00376 851 622
R E S T A U R A N T
Bordade l’Horto
Palau, 23. 17529 AGE (Puigcerdà) GIRONATel. 972880040 Recepció
972881524 Despatx - Fax 972884733
ESPORT I NATURA“CASONA AGE”
ESPORT I NATURA“CASONA D’AGE”
Hostal familiar - Alberg - Casa de colònies Restaurant casolà - Menú de la casa
Casona d'Age
Re s t a u r a n t
www.casonage.com [email protected]
Av. Catalunya s/n.17527 LLÍVIA
(Girona)Tel. i fax
972 896 303972 146 363
Hotel Chalet del Golf s.l.Devesa del Golf, s/n 17539Bolvir, Girona (Spain)Tel.(+34) 972 88 43 20www.cha le tde lgo l f . ne tgol f@chaletdelgol f .net Cereja, 5 - 17527 Llívia (Girona)
Tel. 972 14 62 06 - Fax. 972 14 63 54
www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
116 Pànxing Pirineus
ALBERG ABRIGALL Tel. 972144201/972144148 - MASELLA [email protected]
HOTEL ADSERÀ***Tel. 972 89 20 01 - Fax 972 89 20 25Barri Adserà - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hoteladsera.com - [email protected]
ALP HOTEL*** MASELLATel. 972 14 42 01 - Fax 972 14 41 48Urb. Masella s/n - 17537 ALP - MASELLAwww.alphotelmasella.com - [email protected]
AMORETES HOTEL***Tel. 972 14 51 00 - Fax 972 14 51 50 Av. Supermolina s/n - LA MOLINA [email protected]
AVET BLAU HOTEL***Tel. 972 88 25 52 - Fax 972 88 12 12Plaça Santa Maria - 17520 PUIGCERDÀ
HOTEL BELLAVISTA**Tel. 973 51 00 00 - Fax 973 51 04 18 Ctra. Seu d’Urgell - BELLVER DE CERDANYAwww.spainmountains.com/[email protected]
HOTEL BERNAT DE SO***Tel. 972 14 62 06 - Fax 972 14 63 54Cereja, 5 - 17527 LLÍVIA www.hotelbernatdeso.com - [email protected]
HAB. 9 ALT. 1.200
HOTEL CA L’EUDALD**Tel. 972 89 00 33 - Fax 972 89 08 62Passeig Agnès Fabra, s/n - 17538 ALPwww.caleudald.com - [email protected]
CAL MARTRI**Tel. 972 14 70 19 - 636 371 683Major, 39 - 17539 GERwww.calmartri.eresmas.com
HOTEL DEL LAGO***Tel. 972 88 10 00 - Fax 972 14 15 11Av. Dr. Piguillem, 7 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotellago.com - [email protected]
ESPORT I NATURA CASONA D’AGE Tel. 972 88 00 40 - Fax 972 88 15 24 Afores s/n - 17520 AGE - PUIGCERDÀwww.casonage.com - [email protected]
HOSTAL COBADANA*Tel. 972 89 01 29 - Fax 972 89 01 29 Camí de la Rota, 11 - 17538 URÚS www.fondacobadana.com - [email protected]
HOTEL LA COLLADA****Centre Lúdic Termal Spa&FitnessTel. 972 89 21 00 - Fax 972 89 20 47 N-152, Km 145 - 17538 LA MOLINAwww.hotellacollada.com - [email protected]
APARTHOTEL LES CORTSTel. 972 14 62 56 - Fax 972 14 62 66 Canà, 9 - 17527 LLÍVIA www.es.turinet.net/empresa/[email protected]
ALT. 1.200HAB. 100 ALT. 1.800HAB. 5 ALT. 1.260HAB. 21 ALT. 1.175
HAB. 23 ALT. 1.200HAB. 36 ALT. 1.160HAB. 21 ALT. 1.217
HAB. 52 ALT. 1.200HAB. 6 ALT. 1.200HAB. 11 ALT. 1.710HAB. 148 ALT. 1.600
HAB. 33 ALT. 1.600
HAB. 40 ALT. 1.600
CC
ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA
w w w . c e r d a n y a h o t e l e s . c o m
w w w . h o t e l e s c e r d a n y a . c o m
Pànxing Pirineus 117
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
HOTEL GOLF FONTANALS****Tel. 972 89 18 18 - Fax 972 89 17 40 Fontanals, 2 - 17538 SORIGUEROLA [email protected]
HUSA MOIXERÓ CERDANYA**Tel. 972 89 02 38 Ctra. d’Alp a BellverKm. 6,6 - 25721 PRATS I SAMSORwww.husalamontana.com / [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.124
HOTEL JAUME*** Tel. 972 89 00 16 - Fax 972 89 00 16 Central, 30 - 17538 ALPwww.hoteljaume.com - [email protected]
HAB. 15 ALT. 1.160
HOTEL MIRADOR**Tel. 973 51 50 75 - Fax 973 51 52 23 Plaça Sant Pere, 7 -25726 LLESwww.lles.net/mirador - [email protected]
HOTEL MUNTANYA**Tel. 973 51 02 60 - Fax 973 51 06 06 Puig, 3 - 25727 PRULLANSwww.prullans.net - [email protected]
HAB. 32 ALT. 1.100
PARK-HOTEL PUIGCERDÀ*** Tel. 972 88 07 50 - Fax 972 88 07 54Ctra. de Barcelona s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelparkpuigcerda.com [email protected]
HOTEL DEL PRADO**Tel. 972 88 04 00 - Fax 972 14 11 58Ctra. Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelprado.com - [email protected]
HOTEL ROCA**Tel. 972 89 00 11 - Fax 972 89 00 11La font, 1 - 17538 ALP www.spainmountains.com/hotelroca
HAB. 38 ALT. 1.160
HOTEL ROC-BLANC***Tel. 972 14 50 00 - Fax 972 14 50 02 Ctra. Interior - 17538 ALP - LA [email protected]
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL SANT GUILLEM****Tel. 972 14 63 67 - Fax 972 14 61 69 Esport, 2 - 17527 LLÍVIAwww.hotelstguillem.com - [email protected]
HAB. 6 ALT. 1.200
HOTEL SOLINEU SPORT***Tel. 972 89 22 22 - Fax 972 89 21 22Ctra. Supermolina- 17538 ALP - LA MOLINAwww.solineusport.com - [email protected]
HAB. 66 ALT. 1.700
HOTEL SUPERMOLINA**Tel. 972 14 50 03 - Fax 972 14 50 55Ctra. Interior - 17538 ALP - LA MOLINAwww.hotelsupermolina.comhotelsupermolina@hotelsupermolina.com
HAB. 52 ALT. 1.600
HOTEL TÉRMINUS**Tel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02 Plaça Estació, 2 - 17520 PUIGCERDÀwww.hotelterminus.net
HAB. 24 ALT. 1.200
TORRE DEL REMEI*****Tel. 972 14 01 82 - Fax 972 14 04 49Camí Rial s/n - 17539 BOLVIR www.torredelremei.com - [email protected]
HAB. 4 SUITES 7 ALT. 1.145
HOTEL XALET DEL GOLF****Tel. 972 88 43 20 - Fax 972 88 43 21 Devesa del golf - 17539 BOLVIR www.chaletdelgolf.net - [email protected]
HAB. 17 BUNG. 16 ALT. 1.000
HOTEL PUIGCERDÀ**Tel. 972 88 21 81- Fax 972 88 22 90 Avgda. Catalunya - 17520 PUIGCERDÀ [email protected]
HAB. 39 ALT. 1.200
CÀMPING QUEIXANSTel. 972 14 12 80 - Fax 972 14 13 20 Camí d’Urtx, s/n - 17538 QUEIXANS www.adv.es/[email protected]
CÀMPING PIRINEUS 1ª categoriaTel. 972 88 10 62 - Fax 972 88 24 71 Ctra. de Guils - SANEJA - 17528 GUILS www.stel.es - [email protected]
CÀMPING STEL 1ª categoriaTel. 972 88 23 61 - Fax 972 88 23 61Ctra. de Llívia s/n - 17520 PUIGCERDÀ www.stel.es - [email protected]
CÀMPING SOLANA DEL SEGRETel. 973 51 03 10 - Fax 973 51 06 98 Ctra. N-260 km 198 - 25720 BELLVERwww.solanadelsegre.com - [email protected]
PARCEL.LES 245 ALT. 1.200PARCEL.LES 250 ALT. 1.380 PARCEL.LES 222 BUNG. 26 ALT. 1250 PARCEL.LES 260 BUNG. 45 ALT. 1200
HAB. 55 ALT. 1.200HAB. 54 ALT. 1.200
HAB. 39 ALT. 1.471HAB. 60 ALT. 1.100
118 Pànxing Pirineus
Plaça Major - Ger - CerdanyaTel. 972 89 42 91
www.grupturístic.com
HOTEL 2**
Tel. 972 892 080 / 629 729 962 - LA MOLINA (Girona)www.refugiperecarne.com / [email protected]
XALET-REFUGIPERE CARNÉ
Ambient familiar 45 placesActivitats de muntanya (guies titulats)
Habitacions de 2, 4 i 7 placesOBERT TOT L’ANY
RefugiCap Del RecMENJARS CASOLANS
ESTADES PER A GRUPS
DORMIRS
BAR
Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya
Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093
www.spainmountains.info/ refugicapdelrec
Pastisseria
Raval, 38
17527 Llívia
Tel. 972 89 63 24
Gil
20è Aniversari
Major, 20 / Ramon Cosp, 2 Tel. 972 88 01 03
PUIGCERDÀ
200 anys fent la vida més dolça
C. de l’Estació s/n (darrere benzinera) PUIGCERDÀ Tel./Fax 972 88 20 42
OUTDOOR365DIES L’ANY
Pànxing Pirineus 119
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
COMPRAVENDA
LLOGUERSASSEGURANCES
La CarenaServeis Immobiliaris
Venda i lloguerComunitats de propietaris Administració de finques
Assessorament immobiliari Serveis administratius
C/ Doctor Piguillem, 3 baixos • PuigcerdàTel. 972 88 30 40 - 972 88 30 34
Fax 972 88 22 61
PENSA EN VENDRE LA SEVA CASAO PIS?C/ Pons i Gasch Nº 4 PUIGCERDÀ / Tel. 972 88 14 45 Fax 972 88 30 35
IMMOBILIÀ[email protected]òbil 669 79 77 33
TRUQUI NS!
Contacti amb nosaltres a: C/ Raval 11, Llívia · Mòbil: 696 40 31 81 · Tel. 972 14 61 60 · Fax 972 14 62 82
[email protected] · Visiti’ns a la web: www.verquivall.com
· Serveis immobiliaris, àmplia selecció a La Cerdanya
· Construcció· Promoció· Projectes a mida· Reformes
asa comSERVEIS IMMOBILIARIS
Carrer Alfons, 13PUIGCERDÀ
Tel. 972 14 14 12Fax 972 14 04 62
Mbl 618 98 55 98/97
www.casapuntcom.net
Tel. 972 88 03 82 - Fax 972 14 08 12Escoles Pies, 9 - PUIGCERDÀ
120 Pànxing Pirineus
CONJUNT RES IDENC IAL A LA CERDANYA
CASES CERETANES DE 190 M2 AMB 3 FAÇANES EXTERIORS I AMB 3 I 4 DORMITORIS. COMUNITATS INDEPENDENTS D’UN MÀXIM DE 6 CASES. PISCINA COMUNITÀRIA AMB JARDÍ A MÉS DEL JARDÍ PRIVAT DE CADA ERA.
GARATGE EN PLANTA BAIXA TIPUS BOXER. SISTEMA DOMÒTIC QUE PERMET LA CONNEXIÓ DE CALEFACCIÓ VIA TELÈFON. CENTRE UNIFICAT DE TELEFONIA I TELEVISIÓ AMB 2 ANTENES PARABÒLIQUES.
ÚLTIMA
FASEÚLTIMA
FASETracte directe amb la propietat: Tel. 93 253 03 73 - Mòbil 629 187 313
ACABATS:Façana de pedra de Llívia, fusta i pissarra
Calefacció individual a gas
Sostres de fusta i paviments de fusta i ceràmica
Aïllament tèrmic • Cuines equipades
Portes interiors de fusta massissa estil ceretà
Armaris encastats • Xemeneia al saló • Grans finestrals exteriors.
TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS
TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA
MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUS DE FUSTAFUSTA INTERIOR - FUSTA EXTERIOR
CONTROL I TRACTAMENT DE PLAGUESÚs ambiental Indústria alimentària
Desinfecció Desinsectació Desratització
COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS(Naturals o sintètics)
POLIMENTS I VERNISSATS DE PARQUETS
MANTENIMENT I RESTAURACIÓ DE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS
Tot tipus de PINTURA - DECORACIÓ - ESTUCATSPintura FAÇANES amb elevador propi
VERNISSOS - LASURES
SORREJATS I DECAPATS DE METALL, FUSTA I PEDRA
GI-0028S-SA
CERDAN
YATRACTAMENT
Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Font d’en Lleres, 8, 4t 1a - 17520 PUIGCERDÀ
TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA
Pànxing Pirineus 121
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Turó de la Perdiu s/n Tel. 972 89 21 69 - LA MOLINA
TURÓ DE LA PERDIU
R E S T A U R A N T
Sean i OlgaC. Sant Climent, 7 - 17538 Urús(Al darrera de l’Ajuntament)
Tels. 972 89 08 65 - 972 14 41 72http://www.elracodurus.com
Suggeriments del dia, cuina internacional, fondues i pastissos propis.Menú i pollastres fets amb forn de llenya per emportar.
RESTAURANT-BAR
Pirineus, 29 - PUIGCERDÀTel. 972 88 31 23
www.allau.net
75 anys de qualitat i servei
HOTEL
TèrminusR e s t a u r a n t
H**
Plaça Estació, 1 - PUIGCERDÀTel. 972 88 02 12 - Fax 972 88 00 02
www.hotelterminus.net
Restaurant
Frederic Bernades, 27 - 17527 Llívia
Tel. 972 14 60 41
Aquest magnífic restaurantestà situat al centre de labonica població de Llívia.
Ideal per a reunions i àpats entre amics.
Us hi esperem!!
A Llívia vine a menjar a L’Olla
A AP YAM
BAR - RESTAURANT
Plaça l’Alguer, 2 - Tel. 972 88 23 60
PUIGCERDÀ
ESPECIALITATS
·Cargols a la llauna
·Carn a la brasa
·Paella
·Peix i marisc fresc
·Assortiment de tapes
Plaça Cabrinetty, 15 - PUIGCERDÀ
Tel. 972 140 366
122 Pànxing Pirineus
Ctra . Gorgu ja , 1 (ed i f i c i A l t Segre ) LL ÍV IA - INFO I RESERVES: 972 14 63 64
PIZZE
R IA BRASE
RIA
L'AVETOBERT TOT L’ANY
OBERT TOT L’ANY
Pizzes per emportar (al forn de llenya) / Pizzes per a celíacsPlats de temporada / Varietats en bacallà
PIZZERIA-RESTAURANT L’AVET
IINFO I RESERVES:Tel. 973 515 048
Mòbil 629 76 14 98www.restaurantcalabel.com
Major, s/n25726 Lles de Cerdanya
C/ Notari Ortodó, 2-4 • Puigcerdà • Tel. 972 14 00 14
Gran varietat en carn i marisc gallec
Especialitat en “pulpogallego”, “lacón”,“pimientos del padrón”...
Tot tipus de menjars ivins gallecs.Vine a conèixer
la nova carta
de temporada
BRASERIA GALEGA
O MEIGALLOB A R - R E S T A U R A N T
D i m e c r e s t a n c a tD i u m e n g e s n i t p e r e n c à r r e c
( a b a n s d e l e s 1 7 h )
El PortalPlaça Major - GER 17539
T/F 972 09 42 75
Tel. 608 264 396 - Viliella 25726 Vall de la Llosa - Cerdanya
www.spainmountains.com
PARADA I FONDA, ESTACIÓ RENFE QUEIXANSFONTANALS DE CERDANYA - TEL. 972 88 24 00
RestaurantL’ESTACIÓ
sense cap pretenció
Gaudeix de la muntanya
a la Cerdanya!
R E S T A U R A N T
Tracte familiarNova cuina tradicional
(tanquem dilluns i dimarts)
Major, 12 - GER (La Cerdanya)Tel. 972 89 40 16 i 607 16 53 90
Pànxing Pirineus 123
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
P I Z Z E R I AE S C A D A R C S
P I Z Z E R I A / C R E P E R I A / B E R E N A R S
d i l l u n s i d i m a r t s t a n c a m e n t s e t m a n a l
i n f o r m a c i ó i r e s e r v e s : 9 7 2 8 9 0 6 3 3
124 Pànxing Pirineus
T A X I T R I G OT O T T E M P S T O T A H O R A
TOT TIPUS DE SERVEISviatges - excursions - vacances
teatre o cinema - aeroport
TRUCA I INFORMA’T: 630 103 225
S A L E S D ’ A R TG a l e r i e s P U I G C E R D À
EXPOSIC IONS INDIV IDUALS I COL· LECT IVES a l c .Major, 21; a l c .Cosp,3 i a l Cas ino Cere tà
Te lè fons : 972 14 14 30 / 609 37 66 69
Av. Catalunya, 36 - PUIGCERDÀTEL. 972 88 12 98 - FAX 972 88 08 36 - www.simpuigcerda.com
SERVEIS DE NETEJA INTEGRALSERVEIS DE MANTENIMENT
SERVEIS DE JARDINERIABUGADERIA
SERVEIS i MANTENIMENTS PUIGCERDÀ, S.L.
10è
anive
rsari
1996
-2006
Baixa Cerdanya
ESPORTS
INTERSPORT – BODY MOLINA
Pista llarga s/n - Tel. 972 892 069Articles d’esquí i muntanyaVenda – Reparació – LloguerLa Molina
RESTAURANTS
RESTAURANT EL BODEGÓN
Ctra. de La Molina, s/n - Tel. 972 145 014La Molina
FATA MORGANAC/ Nord, 29Tel. 972 144 225Alp
CA L’ABEL
Hostal - RestaurantC. Major, s/nTel. 973 515 048 - 629 761 498www.restaurantcalabel.comLles de Cerdanya
MOBLES
LA BORDA
C/ Orient, 4-6Tel. 972 890 434Fax 932 112 110El bressol del moble rústicAlp
MOBLES MUÑOZ
Tel. 972 890 633Escadarcs
Berguedà
LÀMPARES
CASA MAGÍ
Pl. Viladomat, 11 - Tel. 938 210 388casamagí@telefonica.net - Berga
MOBLES
MONTSERRAT 2 MOBLES
Ctra. de Ribes, 23 - Tel. i Fax 938 211 497Interiorisme – Il·luminació – DescansBerga
RESTAURANT
Ctra. Supermolina, s/n - LA MOLINA - ALP - Tel. 972 14 50 14
OBRIM aL’ESTIU
Pànxing Pirineus 125
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
GUINARDÓ-AMILCAR. JUNTO VERGE MONTSERRATen finca con zona ajardinada,
sala juegos. 112m+balcón-terraza.
4 habitac.(2 dobles),salón-comedor, baño y aseo.
Trastero y 2 plazas parking incluidas.
534.900€ (89m)
GUINARDÓ-AMILCAR planta baja 122m+terraza+jardín 123m.
5 habitaciones, 2 baños y aseo.
salón-com.40m. ámplia cocina. calefacc.
impecable. ideal para despacho-vivienda.
692.000€ (115m)
Valorem el seu pis gratuïtament, sense compromís
Assessorament hipotecari
Assessorament jurídic (herències, censos, càrregues registrals, etc)
L’INMOBILIARIA DEL BARRI
L'AGÈNCIA DE CIUTAT VELLA
(SANTA CATERINA, BORN,
GÒTIC, BARCELONETA)
I D'ALTRES ZONES DE BARCELONA
Sant Pere Més Baix, 51 - BARCELONA - Tel: 93 319 60 09 - Fax: 93 268 47 27
www.inmobiliariamundial.com
126 Pànxing Pirineus
Barcelonès
MOBLES
ESCÓ VERD
C/ Aribau, 61 - Tel. 93 451 22 [email protected] en mobles rústics a mida. Decoració ambiental per a cases, pisos i apartaments al camp, platja i muntanya.Barcelona
RESTAURANTS
CASA DARÍO
C/ Consell de Cent, 256Tel. 934 533 135Fax 934 513 395Especialitats: mariscs, peixos i carns gallegues.Pàrking. Salons privats.Barcelona
EL TÚNEL DEL PORT
Moll de Gregal 12. Port Olímpic.Cuina marinera i de mercat. Meravelloses vistes al mar.Tel. 932 210 321 - www.eltuneldelport.com Barcelona
Garrotxa
ALLOTJAMENTS
HOTEL COMTE TALLAFERRO***
C/ Ganganell, 2Tel. 972 591609 - Fax 972 591243 [email protected]ú
HOTEL CAL SASTRE **
Cases noves 1 / Placeta dels Balls, 6Tel. 972 680 049 - Fax 972 680 481www.calsastre.com - [email protected] Pau
HOTEL BORRELL
C/ Nònit Escubós, 8Tel. 972 276 161 - Fax 972 270 408www.agtat.es/borrell - [email protected]
LA PERLA
Ctra. de la Deu, 9Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected] - www.laperlahotels.comOlot
RIU OLOT
Ctra. Sta. Pau s/nTel. 972 269 444 - Fax 972 266 [email protected]
RESTAURANTS
SANT MIQUEL
Mas Colomer, s/n - Tel. 972 690 123La Vall d’en Bas
TURISME RURAL
MAS EL GUITART
Tel. 972 292 140 / 680 350 [email protected]@garrotxarural.com La Vall de Bianya
MAS MOLERA
Allotjaments independentsBarri Molera - Tel. 661 919 [email protected]à (Sant Joan les Fonts)
Pànxing Pirineus 127
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
Ctra. Sant Joan, 68972 70 21 06 RIPOLL
MENÚ DIARI
MENÚ ESPECIALCAPS DE SETMANA
Tels. 972 13 60 73 / 972 13 60 74 · Fax: 972 13 60 73 - SETCASES - [email protected] · www.hotellacoma.com
TURISME 4X4
RUTES TURÍSTIQUES 4X4
Agrobotiga (productes típics)C. Major, 24 - Tel. 972 680 078 - 686 619 988Santa Pau
Ripollès
ALLOTJAMENTS
CALITXÓ
El Serrat, s/n - Tel. 972 74 03 [email protected]ó
SANT ANTONI
Obert tot l’any. Hab. reformades. Bar, ascensor, sala d’estar, TV amb llar de foc, piscina estiu, parc infantil, garatge, jardí, restaurant. Tracte familiar i ambient agradable i acollidor.www.hotelsantantoni.netRibes de Freser
GUIATGES CULTURALS I DE NATURA
CENTRE D'EDUCACIÓ AMBIENTAL ALT TER
Antiga rectoria, s/nTel. 686 113 344 - [email protected] Pau de Seguries
PASTISSERIES
SALVAT
des de 1910. C. Comella, 9 - Tel. 972 720 038Sant Joan de les Abadeses
RESTAURANTS
ANNA
Tel. 972 727 260Ventolà
CALITXÓ
El Serrat, s/n - Tel. 972 74 03 [email protected]ó
CAN BARAL·LA
Pensió - Bar - Restaurant Pl. Generalitat, 6 - Tel. 972 747 070Sant Pau de Segúries
CAN JORDI
Bar - Restaurant - Vins i QueviuresAl costat de l’esglésiaTel. 972 741 370Espinavell
CAN TIRANDA
Restaurant - Hostal Camí d'Ull de Ter, 1 - Tel. i Fax 972 136 052www.cantiranda.comSetcases
CAN PINÓS
Av. del Mariner, 6 - Tel. 972 747 160Sant Pau de Seguries
CASA MARQUÈS
C/ Catalunya , 11Tel. 972 74 04 34 - 667 404 915www.casamarques.netCamprodon
PIRINEU RESTAURANT
Carrer Ull de Ter - Tel. 972 13 60 50www.pirineusetcases.comSetcases
TURISME RURAL
CAN PERIC
Tel. 972 747 [email protected]
EL JANPERE
Tel. 972 720 366 - 654 770 633Sant Joan de les Abadesses
MAS CAN CIBAT
Tel. 608 795 014www.elripolles.com/cancibatRocabruna (Camprodon)
MAS CAN BUIXAT
Apartaments ruralsC/ Molló, 15 - Tel. 639 656 [email protected]
Tel. 972 13 61 02 Setcases (Ripollès) També ens trobaràs a Camprodon!
GUIA D’ESTABLIMENTS Pirineus
128 Pànxing Pirineus
Maresme
RESTAURANTS
CA L'ESTRANY
Cami Coll de Port, 19 - Tel. 93 750 70 66Tot tipus de peix del dia i carns de qualitatsCabrils
EL RACÓ DE CAN FELIU
Carrer Àngel Guimerà, 41Tel. 937 532 916 - [email protected] de mercat modernaVilassar de Dalt
HOSTAL DE LA PLAÇA
Plaça de l’Església, 32Tel. 93 753 19 02Cabrils
SANT ANTONI
Carrer Penedès, 43 - Tel. 93 752 34 81Menú diari. Carta amb cuina de mercat i cuina catalana. Menús per a grups i empreses. Salons privats.Premià de Dalt
XARET
Carrer Xurroia, 3 - Tel. 93 750 75 [email protected] selecta. Ambient familiar.Xef Fernando OrtizCabrils
Pallars Jussà
ALLOTJAMENTS
HOTEL – RESTAURANT TERRADETS
Ctra. Balaguer – Tremp, c-13, km. 75Tel. 973 651 [email protected]'Hotel Terradets està integrat al grup CIM hotelsd'atencions. Aquest grup d'hotels comparteix unamateixa vocació de servei a més d'uns principiscomuns: oferir estades plenes de vida i d'atencionspersonals en un entorn familiar. A més a més, elsestabliments CIM estan situats en indrets naturalsque permeten realitzar activitats esportives o delleure i que conviden al descans i a la tranquil·litat.Cellers
Pallars Sobirà
ALLOTJAMENTS
HOTEL RIBERIES
Camí de Riberies, s/nTel. 973 622 051 - www.riberies.comAcollidor i modern hotel de muntanya a 20 minuts
del Parc Nacional d’Aigües Tortes i l’Estany de SantMaurici. La seva moderna construcció i els seuscomplets serveis permeten admirar en profunditattotes les belleses de la comarca i realitzar qualsevolactivitat, tenint l’hotel com a punt de partida i d’arribada.Llavorsí
HOTEL PORT AINÉ 2000
Cota 2000 - Tel. 973 627 600Nou hotel a la cota 2000, a peu de pistes i de fàcil accés per la nova carretera. Disposa de serveisi infrastructura per l’après–ski: gimnàs, sauna, jacuz-zi i excel·lent sala de massatges. A més d’un restaurant, botigues, discoteca i equip d’animació.Ideal per a gaudir de la neu al cent per cent, tant enfamília com amb amics.Rialp
ESPORTS
ROC ROI
P. Biuse, 8 - Tel. 973 622 035 - Fax 973 622 108www.rocroi.com - [email protected] d'aventura tot l'any - Llavorsí
Solsonès
ALLOTJAMENTS
HOTEL SANT ROC****
Plaça Sant Roc s/nTel. 973 48 00 06 / 973 48 40 03 - Fax 973 48 40 [email protected] - www.hotelsantroc.comSolsona
CASES DE FUSTA
ECO OCI
Estructures de fusta per a vivendes modulars perso-nalitzades, teulades, coberts, porxos, pèrgoles, mar-quesines, etc. Projectes d’interiorisme i rehabilitacióde cases antigues així com producció i restauracióde mobles.Ctra. C-55 (Manresa-Solsona) km 75,7Tel. 973 48 34 42 / 973 48 05 75Clariana de Cardener
RESTAURANTS
LA CABANA D’EN GELI
Menú diari i carta.. Menjadors privats per a grups.Dilluns i dimarts descans setmanal. Terrassa d’estiu.Cuina casolana amb tocs innovadors.Ctra. Sant Llorenç, s/n - Solsona
TURISME RURAL
VALL DE LORD
Camí del Santuari de LordTel. 973 492 276 - [email protected] masia que ha estat rehabilitada per acollirdos allotjaments rurals independents. La majoria
d’espais han estat adaptats per a minusvàlids.També compta amb garatges pels cotxes. Des deCal Marti es poden portar a terme tot tipus d’activi-tats relacionades amb la natura, destacant-ne elsenderisme i la BTT. - Guixers
Vall d’Aran
ALLOTJAMENTS
PARADOR DE VIELHA
Ctra. del Tunel, s/n - Tel. 973 640 100 - Fax 973 641 [email protected]. - www.parador.esVielha
HOTEL ACEVI VAL D'ARAN
Av. Calbeto Barra, 20 Tel. 973 64 32 33 - Fax 973 64 03 13 www.acevihotels.com - Vielha
RESTAURANTS
BINIARAN
Al centre d’Arties, en un antic paller. Cuina contem-porània. Podràs gaudir del seu entrecot “Café deParís” - Tel. 973 641 058Arties
Vallès Oriental
ALLOTJAMENTS
HOTEL BALNEARI BROQUETAS***
Plaça de la Font del Lleó, 1Tel. 938 650 100 - Fax 938 652 [email protected] de Montbui
HOTEL VILA DE CALDES****
Plaça de l’Àngel, 5Tel. 938 654 100 - Fax 938 650 [email protected] - Caldes de Montbui
RESTAURANTS
CAN PALAU
Ctra. Masnou - Granollers, km 10Tel. 938 456 145 - Vilanova del Vallès
EL TURÓ VERD
Autopista AP7 (sortida 13) - Edifici Hotel AugustaTel. 938 456 050 - Fax 938 456 061www.hotelaugustavalles.comVilanova del Vallès
ESPORTS
GOLF SANT FELIU
Carretera de Mollet a Moià Km. 23 Tel. 93 866 30 96 - Fax 93 866 63 92www.grupbroquetas.comSant Feliu de Codines
FES-TE SUBSCRIPTOR DE PÀNXING PIRINEUS
Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i tel. contacte) per mail
([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (c/ Alfons I, 44 A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de
quin número (inclòs) vols rebre la revista.
Si desitges fer el pagament pel banc, dona’nsla teva domiciliació bancària i per 5,00 €
l’exemplar (IVA inclòs), la rebràs a casa teva.
O bé, si ho prefereixes, te l’enviarem a casa mitjançant contrareembossament per 6,00 € l’exemplar (IVA inclòs).
ALT EMPORDÀ
CADAQUÉSCotxe, 2-A · Tel. 972 258 315
EMPURIABRAVA – CASTELLÓ D’EMPÚRIESC/ Puigmal, 1 · Tel. 972 450 088
Pl. dels Homes, 1 · Tel. 972 156 233
www.castellodempuries.net
L’ESCALAPl. de les Escoles, 1
Tel. 972 770 603
Ctra. Orriols a Viladamat
Tel. 616 253 524
www.lescala.org · [email protected]
FIGUERESPl. del Sol, s/n · Tel. 972 503 155
www.figueresciutat.com
Consell ComarcalC/ Nou, 48 · Tel. 972 503 088
www.altemporda.ddgi.es
LLANÇÀAv. Europa, 37 · Tel. 972 380 855
www.llanca.net · [email protected]
PERALADAPl. Peixateria, 6 · Tel. 972 538 840
www.peralada.org [email protected]
PORT DE LA SELVAC/ Mar, 1 · Tel. 972 387 025
www.ddgi.es/porselva · [email protected]
PORTBOUPg. Lluís Companys · Tel. 972 125 161
ROSESAv. Rhode, 101 · Tel. 972 257 331
www.roses-costa-brava.com
ALT URGELL
LA SEU D’URGELLTurisme Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15
Tel. 902 154 715 - 973 353 112
Av. de les Valls d’Andorra, 33
Tel. 973 351 511
www.laseu.org · [email protected]
ALTA RIBAGORÇA
VALL DE BOÍPg. St. Feliu, 43 - Barruera
Tel. 973 694 000
www.vallboi.com
PONT DE SUERTPatronat Comarcal de Turisme del’Alta RibagorçaAv. de Victoriano Muñoz, 48
Tel. 973 690 402 - 902 101 516
www.ribagorca.com
Oficina TurismeAv. de Victoriano Muñoz, 23
Tel. 973 690 640 - 973 690 005
www.elpontdesuert.com
ANDORRA
Ministeri de Turisme i Medi AmbientC/ Prat de la Creu, 62 - Andorra la Vella -
CP: AD500
Tel.: (+376) 87 57 02
Fax: (+376) 86 01 84
Internet: www.andorra.ad
E-mail: [email protected]
Sindicat d'Iniciativa - Oficina deTurismeC/ Doctor Vilanova, s/n
Andorra la Vella - CP: AD500
Tel.: (+376) 82 02 14
Fax: (+376) 82 58 23
E-mail: [email protected]
BERGUEDÀ
BERGACarrer dels Àngels, 7
Tel. 93 821 13 84
BERGAOficina Comarcal de TurismeCtra. C-16 km 96
08600 Berga
Tel. 93 8221500
www.elbergueda.org
GÓSOLC/ Conseller Agustí Carol i Folch, s/n
Tel. 973 370 016 - 973 370 055
http://gosol.ddl.net
CATALUNYA NORD
BOURG MADAMETel. 0034 468 045 535
Place de Catalogne
FONT ROMEUTel. 0034 468 306 830
38, Av. Emmanuel Brousse
LA TOUR DE CAROL
Tel. 0034 468048182 · Place du Carulane
PRATS DE MOLLO
Tel. 0034 468 397 083
Place du Foiral
www.pratsdemollolapreste.com
SAILLAGOUSE
Tel. 0034 468 041 547/0034 468 047 289
1, Pl. del Roser
www.membres.lycos.fr/saillagouse
VILLEFRANCHE DE CONFLENT
Tel. 0034 468 962 296
Place de l’Eglise
GARROTXA
OLOT C/ Hospici, 8 · Tel. 972 260 141
www.olotweb.info · [email protected]
Turisme GarrotxaOLOTAv./ Onze de Setembre, 22 2ª planta
Tel. 902 119 337 - 972 271 600
www.turismegarrotxa.com
BESALÚPl. de la Llibertat, 1 · Tel. 972 591 240
www.ajuntamentbesalu.org
SANT JOAN LES FONTSCtra. d’Olot, 53 · Tel. 972 290 507
SANTA PAUCan Vayreda, Pl. Major, 1
Tel. 972 680 349
www.garrotxa.com/santapau
LA VALL D’EN BASLocal S. de les Olletes.
El Mallol
Tel. 972 692 177
www.garrotxa.net/vallbas
LA CERDANYA
PUIGCERDÀOficina de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N- 260
Tel. 972 140 665 · www.cerdanya.org
Patronat de Turisme de PuigcerdàC/ Querol, 1 · Tel. 972 880 542
www.puigcerda.com
ALPC/ Nord, s/n
Tel. 972 890 385
Av. Tossa d’Alp, 6
Tel. 972 890 226
BELLVERPl. Sant Roc,9 · Tel. 973 510 229
www.bellver.org · [email protected]
LLÍVIAC/ dels Forns, 10 · Tel. 972 896 313
PALLARS JUSSÀ
LA POBLA DE SEGURAv. de Verdaguer, 35 · Tel. 973 680 257
www.pobladesegur.org
TREMPPl. de la Creu, 1 · Tel. 973 650 005
VALL FOSCALa Torre de Capdella
Casa Consistorial. C/ Únic, s/n
Tel. 973 663 001
www.vallfosca.net
PALLARS SOBIRÀ
SORTAv. dels Comtes de Pallars, 21
Tel. 973 621 002 · www.pallarssobira.info
ESTERRI D’ÀNEUC/ Major, 40 bis · Tel. 973 626 345
www.vallsdaneu.com
LLAVORSÍCtra. s/n · Tel. 973 622 217
http://llavorsi.ddl.net
TAVASCANCtra. de Tavascan, s/n · Tel. 973 623 079
www.tavascan.net · [email protected]
VALL DE CARDÓSRibera de Cardós · Casa de la Vila, s/n
Tel. 973 623 239 - 973 623 122
PLA DE L’ESTANY
BANYOLES
Pg. de la Indústria, 25 · Tel. 972 575 573
Fax 972 574 917 · www.banyoles.org
RIPOLLÈS
RIPOLLPl. Abat Oliba, s/n · Tel. 972 702 351
www.inforipoll.info · [email protected]
Consorci Ripollès DesenvolupamentPol. Ind. Els Pintors · C/ Joan Miró, 2-4
Tel. 972 704 499 · [email protected]
CAMPRODONPl. d’Espanya, 1 · Tel. 972 740 010
www.valldecamprodon.org
Ctra. Comarcal 151, Km 23,5
Tel. 972 740 936
www.valldecamprodon.org
RIBES DE FRESERPl. Ajuntament, 3 · Tel. 972 727 728
www.vallderibes.com
SANT JOAN DE LES ABADESSESC/ Palau Abadia, 9 · Tel. 972 720 599
www.santjoandelesabadesses.com
SOLSONÈS
SOLSONACtra. de Bassella, 1 · Tel. 973 482 310
www.elsolsonesinvita.com
VALL D’ARAN
VIELHAC/ Sarriulèra, 10 · Tel. 973 640 110
Ctra. de Gausac, 1 · Tel. 973 640 688
www.aran.org · [email protected]
Oficines de Turisme
Pànxing Pirineus 129
El racó del lector
Coneixes un paratge extraordinari?Vas anar aquest estiu a fer una excursió inèdita?Has descobert un racó increïble?T’agradaria compartir-ho amb altres persones perquè també en poguessin gaudir?
Explica’ns la teva experiència, fes-nos un
petit escrit de la teva excursió, el teu desco-
briment, la teva aventura. Nosaltres mirarem
de publicar tots els vostres suggeriments i
n’ampliarem per a d’altres edicions aquells
que considerem més interessants i fer que
tots plegats pugueu gaudir amb el paisatge,
l’arquitectura, la cultura o la naturalesa d’a-
quell racó que hagueu descobert.
Esperem les vostres cartes. Ens les podeu
fer arribar per mail a [email protected],
o bé per correu a C/ Alfons I, 44-A 17520
Puigcerdà. En qualsevol cas caldrà que
adjunteu un nom i un telèfon per si ens hem
de posar en contacte amb vosaltres. I l’ex-
tensió màxima del text ha de ser d’unes
1.500 paraules.
Entre les cartes publicades sortejarem unaestada d’un cap de setmana per a duespersones en un hotel pirinenc a concretar.Per a més informació podeu trucar al 972 88 24 28.
l en el proper número...
Anirem a Andorra.Ens endinsarem a la Vall de Boí.Recorrerem el llac de Banyoles.Visitarem el Solsonès.Farem un itinerari amb raquetes a la Cerdanya.I moltes coses més...
Podreu trobar el vostre exemplar semestralment
i de forma gratuïta als hotels, restaurants,
oficines de turisme, con-
sells comarcals, ajunta-
ments, centres i botigues
d’esports, estacions d’es-
quí, camps de golf, fires,
etc que hem seleccionat de
Catalunya i Andorra en els percen-
tatges que trobareu indicat en aquest
plànol. I ara també, distribució selectiva al
País Valencià i a les Balears.
��
���
���
�����
��
�
60.000 exemplars
CENTRE D’ESPORTSD’AVENTURA
