pirineus 9

Alt EmpordàPallars Sobirà

Cerdanya/ Alt UrgellPla de l’Estany

130

Sumari

74

1234

108

Alt EmpordàPeralada

Notícies Pirineus

Pallars SobiràUn esclat d’emocions

SolsonèsNecròpolis de Castellar de la Ribera

GironèsGirona gastronòmica

Alta RibagorçaCorren les Falles

12

34

5

50

26

30

Vall d’AranEl Poble de Les

Cerdanya / Alt Urgell

Pla de l’Estany

Museus sorprenents

BerguedàTurisme familiar

74

108

56

FrançaParc Natural Regional

62

NogueraPrimeres jornades gastronòmiquesNoguera Cuina

72

100

GarrotxaEl Ball de Cavallets

104

Banyoles

Pallars JussàEls vestigis de la Guerra Civil

Fira Formatgera a Ribes de Freser

La vall de Madriu

116

Andorra118

Ripollès120

Guia d’establiments126

Punts de distribució

2

MAQUETA 9.qxp 11/3/08 01:49 Página 2

NOTÍCIES PIRINEUS >

ran Pallars és la nova empresa explotadora

de les estacions d’esquí i muntanya Espot i

Port Ainé. La companyia Gran Pallars neix

de la unió de l'Empresa Suport Grup

Consultor (SGC), actual explotador d’Espot

que desapareixerà, i d'un grup ampli d’empresaris del

Pallars que s’ha sumat a la iniciativa per explotar el cen-

tre hivernal de Port Ainé, que a finals del mes d’octubre

va passar a mans de l'Institut Català de Finances (ICF).

Fa pocs dies, l’ICF va adjudicar oficialment la gestió de

les dues estacions a Gran Pallars. El primer objectiu del

nou equip gestor és assegurar l’obertura d’Espot pel pont

de la Puríssima i començar els treballs de manteniment i

posada en marxa de Port Ainé, per tal que es pugui obrir

l’estació el més aviat possible.

Entre les novetats comercials que té previst engegar

aquesta mateixa temporada Gran Pallars, hi ha la creació

i venda d’un forfet únic a preu unificat vàlid per als dos

dominis esquiables, independentment d’on s’hagi com-

prat. Amb aquesta novedosa mesura els clients podran

alternar els dos centres d'esquí en funció del seu interès.

Gran Pallars neix amb la vocació de gestionar des de la

proximitat les dues estacions. L'equip directiu està format

per professionals amb una àmplia experiència en la ges-

tió, disseny i explotació d'estacions de esquí, resorts de

muntanya i esports d'aventura, tant a nivell estatal com

internacional.

Al capdavant hi ha Joan Sala, posseïdor

d'una dilatada experiència en el sector

de la neu. En les tres últimes temporades

ha desenvolupat part de la seva feina a

l'estació d'Espot, com a conseller dele-

gat de SGC. Gran Pallars vol promocio-

nar el turisme d'hivern a les comarques

del Pallars amb la intenció de potenciar l'oferta turística

de la zona i de tots els seus recursos turístics, hotelers,

gastronòmics i naturals. Aquesta nova societat s'ha mar-

cat tres eixos fonamentals en la seva política d'actuació.

1) Transmetre tranquil·litat i oferir garanties totals de que

les estacions d’esquí obriran la propera temporada. Els

habitants de la zona i els treballadors del sector de la neu,

operadors, agències de viatge, etc., han de tenir molt clar

que tot funciona amb normalitat.

2) Projectar el Pallars com un destí de neu i muntanya

sota una marca "paraigües". S’engegarà un estudi per

buscar una marca corporativa conjunta i es potenciarà la

comunicació.

3) Realitzar un pla viable i sostenible que permeti en un

futur la creació d’una societat mixta (capital públic i capi-

tal privat) dedicada a l’explotació i la gestió per fer del

Pallars un destí de muntanya consolidat i rendible.

Gran Pallars gestionarà des de la proximitat Espot i Port-Ainé

G

exposició “Oficis enrajolats” es pot visitar

al Museu Etnogràfic de Ripoll (Ripollès) fins

el 31 de març i d’abril a setembre al Museu

del Ciment Asland de Castellar de n’Hug

(Berguedà). L’exposició aglutina part de la col·lecció de

ceràmica catalana dels segles XVII i XVIII, centrada en les

rajoles d’oficis que il·lustren l’activitat quotidiana menes-

tral de l’època. Altres objectes relacionats, i pertanyents

al fons del museu, complementen l’exposició. Per exem-

ple, documentació gràfica que detalla el procés de manu-

facturat i decoració de les rajoles a través d’oficis, així

com la iconografia, materials o èpoques i estils antics.

També una selecció de testimonis a través d’oficis, perso-

nes, imatges i indrets prou coneguts.

L’horari de l’exposició al Museu Etnogràfic és de dime-

cres a dissabte d’11h a les 13.30h i de 16.30h a 18.30h.

Diumenges i festius l’horari s’amplia de 10h a 13.30h i de

16.30h a 18.30h. Cal destacar que l’exposició és accessi-

ble per a persones amb discapacitat visual.

Així mateix, l’horari de visita de la mostra al Museu del

Ciment serà de dimarts a dissabte de 10h a 14h i de

16,30h a 19h. Diumenges i festius l’horari es redueix de

10h a 13.30h i de 16.30h a 19h.

Per a més informació:Museu de Ripoll, Tel. 972 701 669 - www.museuderipoll.orgMuseu de Castellar de n’Hug, Tel. 938 25 70 37 www.mnactec.com.

La mostra “Oficis enrajolats” exposa, al Ripollès i després al Berguedà,part de la col·lecció de ceràmica catalana del XVII i el XVIII

L’

5Pànxing Pirineus4 Pànxing Pirineus

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i

tel. contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu (C/ Alfons I,

44A 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària i per 5,00€

l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 Euros l’exemplar (IVA inclòs)

a la següent adreça indicant el teu nom complet:

PÀNXING CERDANYA. C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

n el present exemplar de Pànxing Pirineus hem elaborat unscontinguts variats i especialment concebuts per tal de satisferles diferents maneres de sentir i viure els Pirineus.

Destaquem un reportatge especial dedicat al Pallars Sobirà, on totes lesprimaveres, el desgel del riu Noguera Pallaresa brinda als amants delsesports de muntanya una magnífica oportunitat per practicar ràfting, pira-güisme, descens de barrancs, pesca, etc. Les més de 25 empreses oclubs esportius que trobem constitueixen una de les millors i més àmpliesofertes de tot Espanya. Però el Pallars Sobirà també destaca pels seuspaisatges, els seus monuments romànics i els seus senders; paratgesque conviden a recórrer la comarca i descobrir cadascún dels seusracons; una terra on la natura i els esports d’aventura formen un binomiperfecte per a tot tipus de visitants. Ah! I pels qui volen amanir l’aventu-ra amb un bon plat a taula, el Pallars Sobirà els sorprendrà amb una granvarietat de plats típics de primera qualitat.

Per als viatgers en busca de la singularitat, els proposem, en el nostresegon reportatge, una ruta al llarg de la N-260, entre l’Alt Urgell i laCerdanya, on visitarem alguns dels museus més interessants del Pirineulleidatà. Dedicats a antics oficis o tradicions, són una immillorable opor-tunitat per conèixer els usos i les costums d’unes muntanyes que hancanviat molt en els darrers anys.

Els amants de la història i les arts, sens dubte, trobaran atractiu el tercerreportatge dedicat a Peralada. El caràcter històric de la vila queda reflec-tit en cada pas que donem. La ciutat completa la seva oferta turísticaamb uns dels casinos més bells del món, ubicat en un bonic castell d’o-rigen medieval i les modernes instal·lacions del Golf Peralada.

El nostre últim reportatge està centrat en la ciutat de Banyoles. La capi-tal de la comarca del Pla de l’Estany és, gràcies al seu famós llac, un llocde gran interès ecològic, cultural i històric, i un destí turístic de primerordre.

Esperem que gaudiu d’aquests i de tota la resta de reportatges, que usbrindem per gaudir al màxim d’aquesta primavera.

E

Foto portada:Ràfting al Pallars Sobirà© Toni Grasses per Turismede Catalunya.

22.000 EXEMPLARSA CATALUNYA, ANDORRA,SUD DE FRANÇA I PALMA DEMALLORCA.

Editorial

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Direcció EditorialGemma Pàmies [email protected]

i Jordi Pàmies [email protected]

Coordinació EditorialGemma Pàmies, Cristina Saball [email protected]

i Gonzalo Sanguinetti [email protected]

RedaccióMarta Avellaneda, Sílvia Culell, Gonzalo Sanguinetti, Salut Marquina.

Cap de distribucióÀlex Portas.

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la NormalitzacióLingüística.

Col.laboradorsTurisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, Consell Comarcalde la Cerdanya, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Consell Comarcal del’Alt Urgell, Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça, Patronat deTurisme del Pallars Sobirà, Torisme Val d’Aran, Turisme de la Seu, Oficinade turisme del Solsonès, Oficina de Turisme de Peralada, Turisme de Les,Patronat de Turisme de la Vall de Ribes, Consorci de Promoció Comercial i Turística del Pont de Suert, Comité Départemental du Tourisme desPyrénées Orientales, Servei de Premsa de Turisme d’Andorra, Ajuntamentd’Alp, Ajuntament de Castellar de la Ribera, Ajuntament de Ribes de Freser,Ajuntament de Sort, Ajuntament d’Olvan, Ajuntament de Banyoles,Comissió de Manteniment de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliude Pallerols, Col·lectiu d’Artesans de la Vall de Ribes, AssociacióGastronòmica La Xicoia, Associació d’Hosteleria Girona Radial, Associacióde Restaurants, Noguera Cuina, Caviar Nacarii, Termes Baronia de Les,Jordi Blasco Jungbauer i Rosa Serra.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, XavierEscandell, Aleix Muñío, Llorenç Pubill i Irma Casas.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Perelada Resort, Jordi Bonet, Toni Grasses, Josep Barbero, J. Bussière, M. Jauzac i Philippe Mahé.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀAna Salas, Salut Marquina, Sofia Viguera, Estel Carreras iÓscar Palomino. Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

LA SELVALaia Muntaner, Maria Río i Yolanda Sànchez. Tel. 972 87 72 57 - [email protected] - Plaça Farners, 10Santa Coloma de Farners 17430 (Girona)

BERGAMontserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

BARCELONAMarta Comas

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - www.sinopsis.cat - [email protected] Morera, 25 - Vilassar de Dalt 08339 (Barcelona)

Dipòsit legal B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableixuna selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Pànxing Pirineus dóna suport al projectePirineus de Turisme de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Control difusió i distribució

Mitja última acta publicada: 20.572 exemplars.Butlletí nº 39 PGD - febrer de 2008

Publicació associada


es dimensions de la tomba de Monthemhat

són dignes d’un autèntic faraó. Un faraó que

va viure al segle VII aC i va desenvolupar alts

càrrecs polítics i administratius. Considerada

un destacat repte arqueològic, la tomba està

tancada al públic i l’única manera de poder accedir als

seus secrets és mitjançant aquest recorregut fotogràfic

que presenta el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC)

situat a Girona fins el 29 de juny. Amb motiu d’aquesta

mostra també s’exposen un petit conjunt de peces

arqueològiques.

Com a activitats complementàries a l’exposició, s’organit-

zen visites guiades a altres mostres i diverses conferèn-

cies. Exposicions com “El somni de Cleòpatra”, el 20 d’a-

bril; “Joies i tresors a l’antiguitat”, el 18 de maig, o

“Escriptura egípcia”, el 15 de juny, en són alguns exem-

ples, i, respecte les conferències, es reflexionarà sobre els

descobriments o les malediccions a Egipte, el 8 de maig;

la religió egípcia a través de la filosofia, el 15 de maig, o

la criptografia i la criptoanàlisi, el 5 de juny.

Més informació al 972 20 46 37

[email protected]

Una de les millors tombes d’Egipte es pot visitar al MAC deGirona: la tomba de Monthemhat

L

A LA DRETA:Missió a Egipte

6 Pànxing Pirineus

NOTÍCIES PIRINEUS > NOTÍCIES PIRINEUS >

aigua és transparent, però es pot tornar asfi-

xiant segons com ens hi submergim. La

imatge que retorna pot ser translúcida i

pura, però també borrosa i inexacta. Amb

aquest símil, la directora i guionista Carla

Subirana construeix el llargmetratge documental Nedar a

partir d’una experiència personal: la falta d’informació al

voltant de l’afusellament del seu avi durant la Guerra Civil.

A partir de la investigació d’aquest fet, el documental

reflexiona no només sobre la pèrdua de la memòria histò-

rica i la recerca de la pròpia identitat, sinó també sobre la

necessitat que tenim de reconstruir el nostre passat. Es

tracta d’un complex treball d’investigació sense una con-

clusió pura, ja que s’hi barreja la veritat amb la imagina-

ció. La persona més propera a l’avi de Subirana, la seva

àvia, que podia aportar informació de primera mà sobre el

que va passar, patia demència senil en estat avançat que

li provocava una important pèrdua de memòria.

D’aquesta manera, la narració, en primera persona, imita

el passeig d’una ment que va d’una idea a una altra, asso-

cia imatges i idees i ho filtra tot a través del sentiment.

Una forma de treballar de la ment que pot ocórrer, per

exemple, en l’aigua, quan deixem destil·lar els pensa-

ments fins a arribar a les inquietuds més profundes.

La Pobla de Segur ha estat un dels escenaris on s’ha rodatNedar, un llargmetratge documental sobre la memòria històrica

L’

l Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

presenta, en una exposició, el moment de

plena maduresa de l’art romànic: el segle XII

a l’occident mediterrani. Sota el títol “El

romànic i la Mediterrània. Catalunya,

Toulouse i Pisa (1120-1180)”, l’exposició representa una

ocasió única per veure reunides un centenar d’obres mes-

tres que avui es troben disperses en museus de França,

Itàlia, Anglaterra i els Estats Units. La mostra analitza les

relacions artístiques que s’establiren aleshores entre

Barcelona i els comtats catalans, Tolosa i el Llenguadoc,

i Pisa i la Toscana.

Un nom propi destacat dins la mostra és el del Mestre de

Cabestany, una figura extraordinària que exemplifica els

viatges que realitzaven els mestres escultors que podien

treballar d’una ribera a l’altra del Mediterrani.

Organitzada pel MNAC, l’exposició és una coproducció

amb la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales

i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de

la Generalitat de Catalunya. Es pot visitar fins al 18 de

maig.

Més informació a www.mnac.cat

L’art romànic i la Mediterrània es retroben al MNAC en unaexposició fins el 18 de maig

ED’ESQUERRA A DRETA I DEDALT A BAIX:

Rostre femení de Saint-Guilhem-le-Désert (Hérault, França), segonameitat del segle XII. Abadia deGel·lona, dipòsit lapidari . © Daniel Kuentz

Taller de Guglielmo (doc.1158/1159-1165). Capitell com-post i fust de columna amb deco-ració vegetal. Pisa, tercer quart delsegle XII. Museo dell’Opera delDiomo, Pisa. ©Opera dellaPrimaziale Pisana. Aree BeniCulturali Patriomnio StoricoArtistico.

Dovella de Santa Maria de Ripoll.Santa Maria de Ripoll, segon terçdel segle XII. Donació d’AntoniColl i Fort, 1935. Museu Nacionald’Art de Catalunya, Barcelona. © MNAC – Museu Nacional d’Artde Catalunya, Barcelona, 2008.

Baldaquí de Ribes.Vall de Ribes,segon quart del segle XII.Conservat al Museu Episcopal deVic. © Museu Episcopal de Vic(Fotògraf: Joan M. Díaz).

Frontal dit “de Martinet”. Mitjansegle XII. Ermita de Lles(Martinet, Cerdanya). Adquisició,1934. Worcester Art Museum,Worcester, Massachusetts (EstatsUnits) © Worcester Art Museum.


Passat i present, tradició i modernitat, es combinen amb elegància en aquest anticMas del segle XVII convertit amb el pas del temps, en un establiment emblemàtical Maresme.

Regentat per la tercera generació d'una mateixa família, és el lloc perfecte per a laseva estada tant de negocis com de plaer.

La qualitat de la seva cuina, mediterrània, tradicional i al mateix temps innovadora,es complementa amb el confort del seu Hotel, que disposa d'habitacions ambdissenys molt exclusius que cobreixen les expectatives més exigents.

L'excepcional i reconeguda oferta gastronòmica de l'Hostal, complementada ambsales de reunions de fins a 30 persones, un Hotel únic en un entorn molt acollidor iprofessional, fan que sigui un lloc de referència a la comarca.

Tradició a lMaresme

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l'Església, 32 · 08348 Cabrils · Tel. 937 53 19 02 · Fax 937 53 18 [email protected] · www.hostaldecabrils.cat

H o t e l R e s t a u r a n t

8 Pànxing Pirineus

> NOTÍCIES PIRINEUS ]

ls disset establiments de Cuina Volcànica

van participar a la III Fira del Fajol de Batet

de la Serra, que es va celebrar el passat

febrer de dues maneres diferents: van

col·laborar en el servei dels tastets degusta-

ció amb fajol que es van oferir al públic a la plaça de la

Parròquia i van incloure a les seves cartes un plat elabo-

rat amb fajol per a tota la temporada d’hivern, que es

poden degustar fins el 20 de juny. Dues maneres molt efi-

caces per aconseguir de promocionar un dels productes

estrella de la Garrotxa, el fajol.

Alguns exemples de plats amb fajol que ofereixen els

establiments de Cuina Volcànica són els següents: crui-

xent de fajol amb escuma de ratafia Russet d’Olot, sopa

de iogurt, sorbet de mostera i poma caramel·litzada amb

cruixent de fajol, peuada volcànica amb fesols de Santa

Pau i fajol, farinetes de fajol amb mousse de pera, creps

de fajol amb xarop de ratafia, coca de fajol amb mousse

de pera, pasta de full amb fons de ceba, botifarra de perol

i daus de carbassa amb salsa beixamel de fajol, entre

d’altres.

Per a més informació. www.cuinavolcanica.com

Els establiments de Cuina Volcànica col·laboren amb la Fira del Fajol de Batet de la Serra, a la Garrotxa

E

o b j e c t i u

de la I Fira

del Farro,

que es va

celebrar el

passat febrer a la Vall

de Bianya, era donar a

conèixer aquest plat tradicional de la cuina garrotxina,

elaborat a partir de brou bufat i la farina del blat de

moro blanc. L’alcalde del municipi, Albert Busquets, va

destacar la importància d’aquesta fira, ja que “el farro

és un plat arrelat a les nostres cuines, una prova és la

vintena de molins fariners que trobem a la vall. A més

-va afegir-, aquest és un territori on encara es conrea

blat de moro”. Per a l’alcalde, aquest plat simbolitza el

passat, però també el futur. “Es tracta de recuperar la

nostra història, però projectant-la cap endavant. És el

moment de fer difusió d’aquest plat i de posar en valor

tots els atractius del territori”, afegí Busquets. I és que

la Vall de Bianya vol potenciar el sector turístic aprofi-

tant el seu ric patrimoni cultural: més d’una dotzena

d’esglésies romàniques i la via romana de Capsacosta.

Primera Fira del Farro dela Vall de Bianya, a laGarrotxa

L’


RUTES D’INTERÈS A LAGARROTXA

El volcà CroscatA peu: dificultat molt baixa / distància: 2,9 km /durada: 45 min

El volcà delCroscat és detipus estrombo-lià. El seu cràter,de 600m de llargper 350m d’am-ple, té forma deferradura i no ésvisible des decap punt de l’iti-nerari. Les extraccionsde lapil·li que hapatit durant moltsanys han obertuna gran esquer-da, de més de100 m d’altura

per 500 m de llarg. L’any 1991 es vanpoder aturar les extraccions, gràciesa la compra que la Generalitat deCata-lunya va fer a l’empresa explo-tadora.L’accés al volcà del Croscat estàregulat i controlat; per tant, cal ajus-tar-se a l’horari i a les instruccionsque podem trobar als plafons infor-matius del Parc Natural. A CanPassavent trobarem totes les publi-cacions disponibles per visitar-lo.A l’Àrea de Santa Margarida trobeml’inici d’aquest itinerari. Cal travessarla carretera d’Olot a Santa Pau (GI-524) i seguir els senyals en direcció alvolcà del Croscat. Després de Mas-nou, hi ha un trencall a l’esquerra ques’enfila cap a Can Passavent, centred’informació i recepció del parc.

La Fageda d’en Jordà (sender Joan Maragall)A peu: dificultat molt baixa / distància: 1,5 km /

durada: 22 min

La Fageda d’en Jordà creix sobre lacolada de lava del volcà del Croscat.Té un relleu ondulat, amb petitsturons que es coneixen amb el nomde “tossols”. Segons l’època del’any, presenta un aspecte molt dife-rent, amb tonalitats vermelloses a latardor, grises a l’hivern i sota unapenombra molt fresca a l’estiu. Amés dels faigs, hi ha roures i boixgrèvol en els llocs més assolellats.Sortim de l’aparcament de l’Àrea deCan Serra (4 km de la carretera GI-524 d’Olot a Santa Pau) en direcciósud i travessem la carretera. A l’altrabanda, trobem les escales que donenaccés a la Fageda d’en Jordà i, a màdreta, hi ha el monòlit aixecat enmemòria del poeta Joan Maragall, onpodem llegir el famós poema que liva inspirar aquest bosc.Un cop baixades les escales, el sen-der s’endinsa cap a la Fageda d’enJordà, on podem fer tota la volta itornar a l’aparcament pel mateixcamí d’on hem vingut.

RUTES D’INTERÈS PELRIPOLLÈS

En bicicleta per la Ruta delferro i del carbóEn bicicleta: dificultat mitjana / distància: 24 km/ durada: 1 h 30 min

L’antiga línia de ferrocarril que trans-portava el ferro i el carbó que es pro-duïa a les mines d’Ogassa ha estatreconvertida en un carril bici ideal perfer excursions planeres.Per iniciar la ruta, cal situar-se aRipoll. Al final del passeig de SantJoan de Ripoll, seguint la carreteraC-26 en direcció a Camprodon, s’ac-cedeix al polígon industrial, on estroba un indicador del punt d’inici delcarril bici. El recorregut està total-ment senyalitzat i és molt planer isenzill. En arribar a l’estació de trende Torralles, a Sant Joan de lesAbadesses (km 12), s’acaba el carrilbici. Per tornar es desfà el camí.A Sant Joan de les Abadesses val lapena visitar el monestir romànic delsegle XII, on hi ha magnífiques obresmestres del romànic, el museu, l’es-glésia de Sant Joanipol i el pontmedieval. A Ripoll no ens hem deperdre el monestir de Santa Maria,amb la seva extraordinària portalada,ni l’església de Sant Pere.

Del romànic a la vall deCamprodonEn cotxe / distància: 45 km / durada: 4 h

Aquesta ruta del romànic s’inicia aCamprodon, on podem visitar elmonestir romànic de Sant Pere i elmonòlit que ens recorda el naixementdel compositor Isaac Albéniz (1860) iel Pont Nou (final del segle XII), queestà situat dins el nucli urbà deCamprodon, sobre el riu Ter.Per la carretera GIV-5264 en direccióa Setcases, anem cap a Llanars, onhi ha l’església de Sant Esteve deLlanars. Seguim carretera amunt capa Vilallonga de Ter, on té un interèsespecial el castell de Catllar. Per lamateixa carretera s’arriba a Set-cases. L’església de Sant Miquelconté un altar barroc de l’any 1754,l’únic que es va salvar de les destruc-cions el 1936 en aquest sector delsPirineus.Per una pista de muntanya que s’a-gafa més amunt del poble, recoma-nada només per a vehicles 4x4,anem cap a Espinavell, i més avall, aMolló. Allí cal visitar l’església deSanta Cecília. Cap avall (direccióCamprodon) s’ha d’anar a Beget.S’agafa la carretera GIV-5223 quepassa per Rocabruna i acaba aBeget, final d’aquest itinerari. ABeget, cal visitar l’església de SantCristòfor i en Rocabruna, el fabulóscastell, on encara es pot veure part

dels murs que divideixen la fortifica-ció, a més de la capella de SantLlorenç de Rocabruna.

RUTES D’INTERÈS PERLA CERDANYA

Estany de MalniuA peu: dificultat mitjana / distància: 3,5 km /durada: 1 h 15 min.

Preciosa, tranquil·la i curta passejadaper la serra de Puigfarinós, amb unaesplèndida panoràmica sobre laCerdanya del sud. Per iniciar aquest itinerari, podemsortir de Puigcerdà per la carreteraN-260. A l’altura de Ger cal agafar lasortida que porta a Meranges, se-guint la carretera GIV-4031. Aquestacarretera segueix fins a Girul. Un copallí, s’arriba fins al refugi de Malniu,seguint la pista que puja per la sola-na.A la dreta i sota del refugi, on tambéhi ha una font, unes taules i un petitestany, comença la ruta marcadaque, en direcció nord, segueix laribera del torrent enmig d’un paisatgefrondós. Al principi hi ha una breu iintensa pujada, però després el camíesdevé més planer i gira cap a ladreta. En menys de tres quarts d’ho-

ra s’arriba a l’estany de Malniu, puntfinal d’aquest itinerari. Per tornar, calseguir el camí que hem agafat, a lainversa.

Prat de CadíA peu: dificultat alta / distància: 7 km /durada: 2 h 15 min

Excursió a un delsparatges més bellsde la serra del Cadí,el Parc Natural delCadí-Moixeró, on espoden veure isardsals pendents llu-nyans.Se surt de la pobla-ció de Martinet (N-

260, de la Seu d’Urgell a Puigcerdà),d’on neix un camí asfaltat que portaa Estana, on cal estacionar el vehiclei començar a caminar.Seguint cap al sud el carrer principalde la població, cal deixar a mà dretaels antics safareigs, en direcció alCadí. S’han de seguir les indicacionsi s’arribarà al coll de Pallers, desprésa Graus de Riclà i al coll de Reineres,on cal passar el torrent i continuarfins que el camí esdevé més planer.Després, s’arriba al Coll Roig, al Pratde Cadí i a una font. Per tornar, calagafar el mateix camí a la inversa.

Si vols tenir informació més deta-llada de les rutes, cal que te’ninformis a les oficines d’informacióturística. Bon viatge!

Viu les millors rutes pels Pirineus de CatalunyaGaudeix de les rutes que et proposem per la Garrotxa,el Ripollès i la Cerdanya. Itineraris per a tots els gustosper a que coneguis els Pirineus de Catalunya.

www.visitpirineus.com

Informa-te’n a: Oficina de turisme de laGarrotxa (Olot). Tel. 972 271 600.www.turismegarrotxa.com

Informa-te’n a: Oficina de turisme de Ripoll.Tel. 972 702 351. www.ajripoll.org

Informa-te’n a: Oficina de turisme de laCerdanya. Tel. 972 140 665.www.cerdanya.org

10 Pànxing Pirineus 11Pànxing Pirineus


[ ALT EMPORDÀ PERALADA >

Font: Peralada Resort i Oficina de Turisme de Peralada Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Peraladauna ciutat medieval preparada pel futur

“Des del primer recinte emmurallat dels Ibers (500 a.C.) passant per tot l’esplendor medieval de quan fou capital el

comptat de Peralada i fins avui, aquesta vila respira història”


l Centre de Turisme Cultural Sant Domènec ésun complex museístic del municipi emporda-nès de Peralada que permet al visitant fer-seuna idea general de tot el que ofereix la comar-ca a partir de tres espais delimitats i amb elsuport de les més noves tecnologies d’imatgei so.

L’arqueologia, els parcs naturals, les esglésies i els mones-tirs, els castells, les viles medievals, l’evolució de la gastro-nomia i la tradició musical són alguns dels principals i méspreuats recursos naturals i patrimonials de l’Empordà quees mostren a l’espai “Terra Empordà” del Centre deTurisme.

El segon espai, el “Despertaferro”, proposa, a partir d’unespectacular muntatge audiovisual projectat sobre trespantalles de més de 100 m2, un viatge per la història de lacomarca, per la vida medieval, a partir de la interpretacióde la Crònica de Ramon Muntaner, cèlebre cronista delsegle XIII i fill de Peralada. El muntatge reflecteix la vida dela pagesia, la noblesa i l’església, així com la dels almogà-vers durant la conquesta de la Mediterrània.

“El Claustre de Sant Domènec” és el tercer i últim espai delcomplex turístic, que pretén acostar el visitant a la culturaempordanesa a partir de la descripció del monument romà-nic del segle XII, que dóna nom a l’espai i al Centre deTurisme: el claustre de Sant Domènec. Es destaca la formadels arcs i les escultures dels capitells per explicar quel’any 1578 va ser quan el claustre va esdevenir seu delsdominics, responsables del nom que rep actualment l’edi-fici.

LA HISTÒRIA

Peralada constitueix una vila medieval amb el castell coma edificació més representativa. D’origen medieval, amb

notable façana renaixentista i elements neogòtics, les duestorres bessones que presenta han esdevingut el símbol delmunicipi. Rocabertí és el nom propi de la família comtalresponsable de la seva construcció, una família evocada alQuixot com un dels antics i grans llinatges de Catalunya.

La vila de Peralada havia tingut dos recintes de muralla. Delprimer, se’n conserven escassos vestigis al carrer de SotaMuralla, al carrer de les Monges i a la plaça de SantDomènec. De la segona fortificació es troben importantsfragments de mur al convent del Carme.

Durant gairebé tres-cents anys (1000-1280), Peralada vaser una de les principals viles de l’Empordà, però l’incendique arrasà el municipi l’any 1285 va marcar un abans i undesprés en la vida dels peraladencs i la fi d’una època deplenitud medieval.

LA CULTURA

La bellesa dels salons i dels jardins del Castell de Peralada,així com la gran categoria dels serveis oferts, l’han conver-tit en el lloc ideal per a tot tipus de celebracions i de con-vencions. La de més alt prestigi és el Festival Internacionalde Música Castell de Peralada, que es celebra durant elsmesos de juliol i agost. Es tracta d’un esdeveniment dedi-cat a la lírica que programa al voltant de vint-i-cinc actua-cions d’òpera, ballets, concerts, recitals i música de cam-bra, sempre amb artistes i formacions de prestigi interna-cional. Un dels reptes marcats és aconseguir estrenar,cada any, una producció lírica. Així mateix, aquesta catego-ria internacional dels intèrprets, l’originalitat de les propos-tes artístiques i la difusió de les produccions operístiqueshan propiciat que el Festival Castell de Peralada sigui con-siderat una de les manifestacions culturals més importantsde l’estiu a Espanya. A més, forma part de la prestigiosaAssociació Europea de Festivals des de 1992.

E

A pocs minuts de la Costa Brava i també dels Pirineus catalans, lapoblació empordanesa de Peralada presenta, en un radi de 2.000metres, un espai turístic de qualitat extraordinària: un emblemà-tic castell medieval construït per un dels grans llinatges deCatalunya, la família Rocabertí; un nucli antic de l’edat mitjana;un Festival de Música Internacional; unes caves amb denominaciód’origen; un club de golf no només amb reconeixement mundial,sinó amb la primera certificació EMAS europea de gestió ambien-tal; un hotel de cinc estrelles, i el primer Wine Spa d’Espanya,fruit de la tradició vinícola del municipi. Cultura, història i recur-sos naturals es combinen al llarg de tota l’oferta turística empor-danesa.

“La vila de Peralada havia tingut dos recintes de muralla. Del primer, se’n conserven escassosvestigis al carrer de Sota Muralla, al carrer de les Monges i a la plaça de Sant Domènec”

ALT EMPORDÀ PERALADA >ALT EMPORDÀ PERALADA >

PÀGINA DRETA:Carrer de les monges.

14 Pànxing Pirineus


Per les festes nadalenques, els jardins del castell són tambél’escenari de la representació del Pessebre Vivent dePeralada, un dels esdeveniments més arrelats i amb mésparticipació de la vila.

El Museu i les col·leccions d’art són un atractiu més aPeralada. Situades dins de l’antic convent del Carme, delsegle XIV, l’església i el claustre són les dues dependènciesoriginals del monestir que es poden visitar.

D’estil gòtic, l’església del Carme va ser restaurada al finaldel segle XIX i presenta un altar decorat amb elements deplata de l’escola cordovesa dels segles XVII i XVIII.

El claustre del Carme, perfectament conservat, dóna pas alMuseu del Vidre, que conté una de les col·leccions privadesde vidre més importants del món. Unes dues mil cinc-centesobres formen la col·lecció, moltes de les quals són d’origencatalà, concretament provinents del comerç barceloní d’anti-guitats.

A la part sud-est del convent del Carme es situa la bibliotecadel Castell, un espai que atresora bellesa, cultura, coneixe-ment i recolliment. Constitueix un dels elements culturals demajor importància i fama del Castell, amb més de 80.000volums, entre els quals hi ha incunables, exemplars únics oraríssims, manuscrits, executòries de noblesa i la famosacol·lecció cervantina, amb més de 1.000 edicions del Quixot.També és lloc de celebració de molts casaments civils.

Als cellers subterranis de l’antic convent s’amaga el Museudel Vi, amb l’exposició de tots els elements i objectes corres-ponents a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases,des d’una antiga premsa on es trepitjaven els raïms per lafesta de la verema, taponadores, ordes, passant per unaexcepcional col·lecció de porrons del segle XVIII, fins a unarecreació d’un menjador rústic de l’època.



A L’ESQUERRA:Castell de Peralada.

A LA DRETA:FestivalInternacional deMúsica Castell dePeralada que escelebra durant elsmesos de juliol iagost.

A BAIX:Biblioteca del Castell. Foto cedidaper PeraladaResort.

Les dues torres bessones del Castell de Peralada han

esdevingut emblemes del municipi.


ELS RECURSOS NATURALS

Blanc Pescador, Cresta Rosa i Gran Claustre negre són tresnoms propis de l’Empordà en matèria de vins.Constitueixen una mostra de l’enorme potencial de lacomarca en la producció de vins d’alta expressió.

Castell de Peralada Caves i Vins s’ha consolidat entre elscellers de més qualitat, carisma i tradició del nostre país.Les més de 150 ha que el celler té en propietat i la cons-tant aposta per la investigacióhan propiciat que els seus vins icaves gaudeixin d’un prestigi queels ha situat en les millors taules.

Vaixell insígnia del celler, el GranClaustre negre obtingué la meda-lla d’or en l’International WineChallenge, la designació com amillor vi negre d’Espanya en elSumiller 2001 de Madrid i la dis-tinció del Prix Excellence en elCivart 2000, entre d’altres.

El Club de Golf Peralada és unaaltra opció dins de l’oferta turísti-ca. Considerat un dels millorscamps de golf d’Europa, haaconseguit ser el primer camp degolf europeu amb certificacióEMAS de gestió ambiental.D’aquesta manera queda palesa la voluntat de preservacióde l’entorn i la cura de la natura, que estan presents en total’extensió del golf. El camp té un recorregut de 18 forats iuna distància de 5.990 metres, un camp de 9 forats per 3,un altre de pràctiques a dos nivells i zones d’Aproach iPutting greens. Plenament integrat al paisatge, el recorre-gut té pocs desnivells, amb zones de llacs, riberes i arbresi és apte per a tot tipus de jugadors.

L’Hotel Golf Peralada, de cinc estrelles, es situa en ple cordel camp de golf. Disposa de 55 habitacions i suites molt

elegants i confortables. Dos restaurants concentren l’ofer-ta gastronòmica del resort amb la millor cuina internacionali mediterrània, especialitats de l’Empordà, així com menúsdietètics i vegetarians. Respecte a l’oferta d’instal·lacions,l’hotel compta amb un centre de negocis i convencions deprimer nivell, un gimnàs totalment equipat, dues piscines(interior i exterior) i l’exclusiu Wine Spa. Aquest últim espaiés un centre de salut i bellesa que neix de la tradició viní-cola de Peralada. Ofereix al visitant els serveis dels centresclàssics termals, a més de teràpies i tractaments basats en

els derivats del raïm o ampeloteràpia.Així mateix, els serveis són un circuit desauna, jacuzzi, banys de vapor, mar-bres calents, la més avançada tecnolo-gia en estètica, relaxació i teràpiesnaturals, així com l’estimulació de laproducció de col·lagen. En relació alstractaments amb derivats del raïm, s’u-tilitza extracte de raïm roig, micronitzatde vinya, fangs o baixos de vi, brisa deraïm, llevats, oli de llavor de raïm, vinegre o vi muscat, entre d’altres.Aquests productes s’utilitzen tambéper combatre els radicals lliures i preve-nir l’envelliment prematur de la pell, amés d’afavorir la circulació sanguínia,estimular les defenses immunitàries ocombatre la fatiga. Absolutament reco-manable.

L’oferta més clarament d’oci dePeralada la constitueix el Casino del Castell de Peralada.La sala de jocs, amb ruleta francesa, ruleta americana,pòquer, black-jack, punto-blanco i màquines d’atzar desta-ca per la decoració de les parets amb quatre tapissos deBrussel·les, del segle XVII, amb escenes de l’Eneida.D’aquesta manera, la sala de jocs i la sala de màquinesd’atzar acaben d’oferir al visitant una completa i atractivanit d’oci dins l’entorn màgic d’un castell del segle XIV, refor-mat amb la comoditat de les noves instal·lacions. Ofertesde tot tipus per escollir enmig d’un marc incomparable



A DALT: Claustre de Sant Domènec, construcció romànica del s.XII,és l’emblema del Centre de Turisme Cultural de la vila.

A BAIX: Església de Sant Martí, és de finals del s.XVIII, no obstant,es creu que el primer temple es va construïr al s.IX.

A BAIX:Golf. Foto cedida per Peralada Resort.

Can Mas d’Albanyà un lloc ideal per a tota la família

Despoblat s/n17733 Albanyà - GironaTel. 0034 620 213 372

0034 972 542 [email protected]

“Can Mas" és una masia datada de l'any 1300 completament renovada fa 3 anys.A Can Mas us oferim habitacions i apartaments amb cuina.Totes les habitacions disposen de bany,calefacció i TV.A alguns dels apartaments hi ha llar de foc.A la casa hi trobareu una saleta de reunions, una sala de jocs amb llar de foc i sauna. Al jardí, el joc de petanca, ping pong i piscina per a les bones èpoques d’estiu.Si us falten activitats, a part d’informació de visites de la zona, també hi ha la possibilitat de llogar bicicletes per fer algunes de les rutes que ja estan senyalitzades.“Can Mas” també ofereix grans espais per a les celebracions més especials.


Hotel

En una privilegiada situació, tant geogràfica com artística, s’alçaCan Xiquet, un hotel perfecte per descobrir la faceta més descone-guda de l’Alt Empordà. Envoltat de natura, amb unes vistes espectaculars a la Plana del’Empordà i al mar Mediterrani, la llum inunda fins l’últim racó del’hotel a través d’enormes finestrals, oferint una sensació d'ampli-tud i calidesa poc comuns. Els colors càlids, el mobiliari de mate-rial noble, les fustes i els teixits molt cuidats doten a Can Xiquetd’una atmosfera especial que transmet confort i molta tranquil·litat. El resultat és una delicada simbiosis de natura i modernitat, unacord tàcit entre els Pirineus i el Mediterrani.

Habitacions Totes les habitacions, en les diferents categories, són molt espaio-ses i des d’elles es pot gaudir d’unes vistes espectaculars. No s’ha oblidat cap petit detall en els amplis i lluminosos banys:eixugacabells, productes d’acollida, barnussos i sabatilles. Algunsamb banyera d’hidromassatge o jacuzzi. En aquest petit racó de l’Empordà totes les nostres habitacionsestan equipades amb les últimes tecnologies: connexió a InternetWI-FI, televisió amb canal satèl·lit digital, CD player, DVD, aire con-dicionat, calefacció, mini bar i caixa de seguretat sense càrrec.Totes les prestacions i comoditats d’un hotel de luxe.

Restaurant Cuina Mediterrània per excel·lència acompanyada amb bons vinsde la nostra extensa bodega, del país i internacionals. Cada dia el restaurant és un punt de trobada entre hostes i conei-xedors de la bona taula.

PACK AVENTURA 2008

Allotjament de 2 a 3 nits

Esmorzar servit a l’habitació

Mitja Pensió (begudes no incloses)

Excursió guiada en Quad o en 4x4 pel Paratge Natural de l’Albera

Visita al Castell de Requesens

1 massatge per persona

Minibar gratuït

Hab. Suite amb premsa diària i fruita

Instal·lacions del hotel gratuïtes

PACK BOMBÓ 2008


Benvinguda amb cava i bombons


Sopar degustació per a 2 persones


Tractament de xocolateràpia per a 2 persones

Minibar gratuït


Instal·lacions del hotel gratuïtes

PACK ROMÀNTIC 2008


Benvinguda amb cava



Sopar degustació per a 2 persones

1 massatge per persona

Minibar gratuït


Instal·lacions de l’hotel gratuïtes

PACK D.O. EMPORDÀ 2008

Estada de 2 nits

Esmorzar complert servit a l’habitacióamb cava i salmó fumat

1r dia: Sopar amb menú gastronò-mic amb maridatge al rest. de l’hotel

2n dia: 2 visites a cellers de l’Empor-dà (Celler Masia Serra, Celler Oliveda,Celler Espelt, Celler Pau Sinols, CellerPeralada)

Nit: sopar amb menú de M.P. (vi inclòs)

Minibar gratuït

Can Xiquet ****

HOTEL CAN XIQUETC/ Afores s/n. 17708 CANTALLOPS (Girona)Tel. 972 55 44 55 - Fax 972 55 45 [email protected] · www.canxiquet.com


ALT EMPORDÀ GUIA PRÀCTICA >

Com arribar-hiPeralada és un municipi que es troba a la comarca de l'Alt Empordà, dintrede la província de Girona. Està tan solsa 7 km. de Figueres, la capital de comarca, i a 40 km. de Girona, la capital de província.

A 130 km. de Barcelona i a 25 de lafrontera francesa, Peralada està benconnectada amb les principals xarxesde comunicació catalanes: a deuminuts de l'autopista A-7 (sortida deFigueres) i de l'estació de RENFE deFigueres (www.renfe.es).

Els aeroports de Girona i Perpinyà estroben a tant sols 40 quilòmetres de la vila.

FE D’ERRATES En el reportatge que dedicàvem als Aiguamolls de l’Empordà del darrer Pànxing Pirineus, la font del text era el ParcNatural dels Aiguamolls de l’Empordà del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. D’altra banda quanmencionàvem l’ocell emaragda, ens volien referir a l’esmerla.

Peralada

El caràcter històric de la ciutat dePeralada es reflecteix en la quantitat d’edificis d’interès que s’hi poden visitar:· Claustre-Museu Sant Domènec.Antic monestir d’agustins d’estil romànicfundat a la segona meitat del segle XI. El principal atractiu és el clàustre ambels capitells decorats amb escenes bíbliques i profanes.· Església de Sant Martí. Construcciódel segle XVIII amb restes romànics i un campanar gòtic.· Castell-Museu de Peralada. El nucliantic de Peralada es formà al voltant delCastell de Peralada que data de la baixaEdat Mitjana i és on s'hi instal·la elFestival. El complex medieval, adquiritper Miquel Mateu l'any 1923, alberga elCasino de Peralada, el museu del vidre,el museu del vi, la gran Biblioteca, queconsta de 80.000 volums de llibresantics, i les bodegues, bressold'excel·lents vins, que posteriorment

donaren pas a les actuals Caves i VinsCastell de Peralada. Comunicats per unpont, es troba l'Església del Carme d'estil gòtic, on també s'hi celebrenespectacles durant el festival i de la queen depèn el Claustre del Carme.· Convent del Carme. Edifici gòtic queactualment és la seu del Museu del Castell. Hi destaquen el seu claustre i la seva església, que conserva unexcepcional enteixinat de fusta policromada.· Església Santa Eulàlia. L’esglésiaromànica de Santa Eulàlia, datada delsegle XI, es troba al bell mig del nucliurbà de Vilanova de la Muga. Hi destacauna pila baptismal del segle XII i a l’interior de l’absis central s’hi conservenpintures murals romàniques.

Peralada Vila Musical

A l'estiu, la vila de Peralada es conver-teix en un espai ideal per a la música i la dansa.

Als jardins del Castell i al Convent delCarme es celebra, cada estiu, un delsfestivals de música més reconeguts anivell internacional: el Festival de MúsicaCastell de Peralada que cada any acullartistes famosos mundialment.Paral·lelament a aquest festival, elCentre de Turisme Cultural de SantDomènec ofereix un cicle de concertsgratuïts de música clàssica i de jazz a la incomparable terrassa del claustre,amb servei de bar. I per als amants deljazz, a la terrassa del Centre de TurismeCultural Sant Domènec s'ofereix, tambéa l'estiu, un cicle de concerts gratuïts.

El golf

La vila també disposa de les esplèndi-des i modernes instal·lacions del Clubde Golf Peralada, entre les que es trobaun pitch and putt de 9 forats. Aquest ésel primer camp de golf europeu que haobtingut la qualificació Emas després depassar rigorosos controls mediambientals.


ALT EMPORDÀ GUIA PRÀCTICA >

BÀSCARAMERCAT DEL CAVALL I MERCAT DE SEGONA MÀ I OBJECTES VELLSPrimer diumenge de mes, tot l’any

FIGUERESTEMPORADA DE MÚSICA. MÚSICA DE CAMBRABrossa Quartet de Corda, presenta “Músiques de l’Holocaust”.7 de març a les 20.30h al Cercle Sport

AGULLANAFIRA DEL SUROAbril

GARRIGUELLAFIRA DE LA GARNATXA I EL BRUNYOLAbril

ORDISFIRA DE L’ORDI I DE LA CERVESAAbril

DARNIUSFIRA DEL BRUNYOLMostra de brunyols casolans fets per les dones del poble.Abril

FIGUERESTEMPORADA DE MÚSICA. MÚSICA DE CAMBRACristina Granero i Yuki Matsushima, presenten “El Cant dels Ocells”.10 de maig a les 20.30h al Cercle Sport

CASTELLÓ D’EMPÚRIESFIRA DEL PA, DEL BLAT I DE LA FARINAMaig

CISTELLAFIRA DEL VIDREMostra, compra i venda d’artesania feta amb vidre.Maig

FIGUERESPÒDIUM DE JOVES INTÈRPRETS. RECITAL DE PIANONoelia Contrisciani, Piano.6 de juny a les 20.30h al Cercle Sport

COLERAFIRA DE LA MEL Juny

PALAU-SAVERDERAFESTA DE LA CARN DEL PEROLPreparació de la carn del perol amb mongetes del ganxet,cansalada, xuita, botifarra i costelló per fer el dinar popularabans del ball. Maig

Agenda

OFICINA DE TURISME DE PERALADAPl. Peixateria, 617491 PeraladaTel. 972 538 [email protected]

ALT EMPORDÀ TURISMEC/ Nou, 48 2n17600 FigueresTel. 972 514 431www.empordaturisme.cat

OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. Del Sol, s/n17600 FigueresTel. 972 503 155

Dades d’interès

CAN MASMasia del s. XVII, a dos minuts de la platja.Restaurada, respectant la seva estructura originalaconseguint unes instal·lacions còmodes i acollidores.Menjador, dues sales d’estar, dues terrasses i mirador.Totes les habitacions són exteriors amb bany complet i calefacció. Cadascuna amb caràcter i identitat pròpiaamb noms de fruita, cosa que ha estat el nostre mitjàde vida durant generacions.Camí d’Empúries, s/n - SANT PERE PESCADOR (Girona) - Tel. 972 52 02 [email protected] - www.canmas.net

HOTEL REST. BON RETORN

Envoltat de terrasses i jardins. Inspirat en l’arquitectura tradicional de la masia catalana.Instal·lacions modernes, còmodes cambres, magnífica piscina, pàrquing i salons per a celebracions. Exquisits plats elaborats, de cuinamediterrània i de mercat.

Ctra. Nacional II A, Km.3 - FIGUERES (Girona)Tel. 972 50 46 23 - Fax 972 67 39 79www.bonretorn.com - [email protected]

Plaça Major, 1CANTALLOPS (Girona)Tel. 972 554 889 - Fax 972 555 [email protected]

CAN TOMÀSEspecialitat en cuina casolana.Tancat els dimarts i el mes de juliol.

REST. L’OLIVAR D’EN NORATSituat enmig d’un olivar on es gaudeix d’un ambienttranquil. Terrassa a l’estiu i sales alternatives per a banquets, reunions, festes, etc. Especialitzat en CUINABASCA, generalment peix fresc i carns, com el garrí o elxai de llet al forn. També disposem de pica-pica i menúsdegustació. Obert tot l’any (Dilluns descans setmanal).

Ctra. Vilajuïga a Roses, km 1 - 17494 PauAlt Empordà - Girona - Tel. 972 530 300Fax. 972 552 055 - www.olivardennorat.com [email protected]

REST. CA LA MARIA DE MOLLETSituat al centre del poble, en un antic celler quedata del 1736, podreu gaudir dels plats típics de lacuina empordanesa: platillos, rostits, plats i verdu-res de temporada (bolets i cacera) i assortiment depostres casolanes. Local climatitzat.

Unió, 5 - Tel. 972 56 33 82 MOLLET DE PERELADA (Girona)[email protected]

RESTAURANT CA LA TERESA

Cuina i vins de l’Empordà.Ctra de Roses, 26Sant Pere Pescador (GIRONA)Tel. 972 520 641

REST. CAL SAGRISTA

C/ de la Rodona, 26Peralada (GIRONA)Tel. 972 53 83 01

REST. SOTAMURALLA

C/ Sant Sebastià, 20Peralada (GIRONA)Tel. 972 53 83 16

PORTAL DE LA GALLARDASituat a l'antiga muralla de Castelló d'Empúries, en l'única torre de defensa que es manté en peu i amb una de les millors vistes de la comarca, trobareu el nostre restaurant on us delectareu d'una cuina de mercat tradicional i de gran qualitat. Amb un pati enjardinat molt acollidor i un entorn històric de primera magnitud.

Pere Estany, 14CASTELLÓ D'EMPÚRIES (Girona)Tel. 972 25 01 52


En la publicitat d’aquest hotel se’n destaca la qualitat més impor-tant: ens trobem davant d’un allotjament creat per descansar i rela-xar-se. La seva ubicació al petit i tranquil poble de Vilabertran, entreels rius Muga i Manol, a l’Alt Empordà, així com les seves sis habi-tacions totalment diferents en la seva concepció, ajuden a aquestpropòsit. Les habitacions han estat decorades seguint principisextrets de les teràpies naturals del Dr. Bach, amb la finalitat d’acon-seguir el màxim confort dels hostes.

El petit municipi de Vilabertran es troba situat a la fèrtil planaempordanesa. Diversos canals que provenen de l’embassament deBoadella reguen els camps, que produeixen gran quantitat de ver-dures i hortalisses, les quals es venen als mercats propers deFigueres, a tan sols 2 km de Vilabertran.

El poble va néixer al voltant del monestir de Santa Maria deVilabertran, important abadia agustiniana, que després seria col·le-giata des de l’any 1592 fins a la desamortització de Mendizáball’any 1835. Catalogat com a monument històric artístic des del1930, es tracta d’un dels grans atractius d’una comarca plena d’en-cants.

La història d’aquest petit i acollidor hotel el resumeix la filla delsactuals propietaris, Gal·la Fernández Llaona, en poques línies, peròplenes de calor i que conviden a conèixer el lloc.

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

FITXA TÈCNICA

CASA GAL·LA

C/ Concha, 6 17760 Vilabertran (Girona)Tel. i fax: 972 50 59 23

[email protected]

CARACTERÍSTIQUES

Exterior: jardí, mobles de jardí,terrassa, zona d’aparcament.

Idiomes: català, castellà.

Interior: aire condicionat, TV a l’habitació, calefacció, TV.

Serveis: accés a Internet, es serveixen esmorzars, dinars i sopars, restaurant (públic).

Nombre d’habitacions:

Habitacions matrimoni: 6Habitacions amb supletori: 6Cambres de bany: 6

HABITACIONS

- Habitacions personalitzades- Bany- TV - satèl·lit- Aire condicionat i calefacció- Telèfon - Internet- Nevera- Terrassa- Sortida directa al jardí- Aparcament privat

PREUS

Hab. matrimoni/nit: 84€

Hab. 1 persona/nit: 50€

Llit supletori: 28€ / 2a pers.: 9,35€

Menú Casolà

“La casa fou construïda el 1800. La família Boris es vadedicar molt temps a la pagesia. Fa 20 anys, JauminaBoris va decidir reconvertir Can Lons en un restaurant,l’Hostalet d’en Lons. El menjador està ubicat al celler, ones feia el vi de la petita vinya que tenia la família, i lacuina al paller, al costat d’una figuera centenària. Fa tresanys, l’Hostalet d’en Lons va passar a ser Casa Gal·la,un hotel rural de tres estrelles on, a més de restaurant,si hi veniu, us ofereix poder passar una estança agrada-ble a les sis habitacions independents amb sortida aljardí, cadascuna d’elles personalitzada i ambientadaamb els colors de diferents essències florals. CasaGal·la, un espai per a descansar.” [Gal·la Fernández Llaona]

Casa Gal·la Hotel rural

Hotel Rural - Restaurant

REST. MAS MOLÍ CAN PONCELAS

El Mas Molí CanPoncelas ofereix unacuina sòbria i tradicio-nal, especialitzada enrostits fets als típicsforns castellans dellenya.

Àmplia carta de tem-porada i acurada cartade vins. Decorat ambobres d’art i mobiliariantic per gaudir d’unambient agradable iselecte, envoltat denatura.

Ctra. Antiga Figueres - Peralada s/nPERALADA (Girona)Tel. 972 53 82 81www.moliperalada.com


ntre la Serra de l’Albera i la Costa Brava, a lacomarca de l’Alt Empordà, es situa Capmany, queamb els seus 500 habitants, transmet pau i tran-

quil·litat. Els paisatges amables de vinyes, oliveres, alzines ipins, tan comuns a la comarca, envolten el poble i hanestat, des de sempre, el refugi dels que busquen la serenori el relaxament en un entorn inspirador. Molts artistes comSalvador Dalí o Mosèn Cinto Verdaguer han trobat, al’Empordà, la font de la seva creativitat artística.

Can Llobet és una casa pairal situada a l’antiga zona delpoble de Capmany. Datada del segle XVIII i totalment res-taurada, consta de 4 apartaments rurals independents quegaudeixen de totes les comoditats dins un ambient anticamb mobles d’època, parets de pedra i vigues de fustaentre altres detalls. Can Llobet, com moltes cases delpoble, ha conservat aquesta arquitectura de pedra del país.Molt a prop, la part vella encara conserva els vestigis de lesantigues fortificacions medievals i dóna al poble un encantespecial i la sensació de tranquil·litat que els clients delturisme rural busquen i saben apreciar.

Cada apartament consta d’un menjador-sala d’estar, d’unacuina oberta totalment equipada, d’un bany, d’una habita-ció de matrimoni i d’una habitació doble i una altra d’indivi-dual.

La casa disposa de 100 m2 de pati, 450 m2 entre el jardí ila zona infantil i 100 m2 de terrasses cobertes, la meitat de

les quals cobreixen part del jardí.

L’entorn de Capmany es caracteritza per llacs i aiguamollsque constitueixen l’hàbitat d’aus tant migratòries comautòctones.

L’existència d’una zona de roques granítiques amb exem-plars de més de 100 tones ha propiciat que l’Alt Empordàsigui una de les comarques més riques en monumentsmegalítics com dolmens i menhirs

EText: Can Llobet Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Casa rural Can Llobet

> ALT EMPORDÀ TURISME RURAL ]

FITXA TÈCNICA

APARTAMENT RURAL CAN LLOBET

C/ Major, 1417750 Capmany (Girona)Nº places: 1-20.Telèfon de contacte: 972 549 236/ 629 367 406 (Xavi Roda).

ww.canllobet.com

COM ARRIBAR-HI

Cotxe/moto:

• Ctra N-II, km 767 (a mig camí entre Figueres i la Jonquera) agafar lacomarcal GI-602, a 2 km es troba Capmany. • Sortida autopista nº 4 a Figueres sud o sortida autopista nº 2 la Jon-quera sud i agafar la N-II.

Tren/autobús:

• Baixar a Figueres i al costat de l'estació de tren es troba la parada d'au-tobús i taxi. També lloguer de vehicles.

CARACTERÍSTIQUES:

- Exterior: barbacoa, jardí, mobles de jardí, terrassa, zona d’aparcament.- Interior: aire condicionat, biblioteca, calefacció, col·lecció de jocs, cuina,DVD o vídeo, equip de música, menjador, microones, rentadora, rentavai-

xelles, sala de convencions, sala d´estar, T.V.- Idiomes: català, castellà, francès.- Serveis: accés a internet, bicicleta disponible, bressol disponible, buga-da, documentació sobre la zona, restaurant (públic), s´admeten animals,sortides guiades.- Situació: dins el casc urbà.

LA CASA DISPOSA DE:

• 100 m2 de pati • 450 m2 de jardí i zona infantil • 100 m2 de terrasses cobertes • 50 m2 cobert al jardí

ELS APARTAMENTS ES COMPOSEN DE:

• 1 menjador-sala d'estar • 1 cuina oberta totalment equipada • 1 bany • 1 habitació de matrimoni • 1 habitació doble • 1 habitació individual

ACTIVITATS

Al nostre complex podreu gaudir de multitud d’activitats: senderisme pelsvoltants del poble, rutes de BTT, rutes arqueològiques, parc infantil etc.


ALT EMPORDÀ TURISME RURAL >


Necròpolis prehistòriques aCastellar de la RiberaFont i fotos: Oficina de Turisme del Solsonès i Ajuntament de Castellar de la Ribera

[ SOLSONÈS NECRÒPOLIS PREHISTÒRIQUES >

EL LLORLa necròpolis de Llor es troba situadaal centre de Castellar de la Ribera i estracta d’un cementiri prehistòric d’arafa uns 5.500 anys. Actualment constade set tombes, entre les quals s’hanpogut documentar restes pertanyentsa onze individus, i un menhir, distribuïtsa banda i banda dels torrents de Llor idels Apòstols.

En relació als aixovars cal destacarmés d’un centenar de punxons d’os,un penjoll fet amb un cargol marí, arra-cades fetes amb ullals de senglar,ganivets de sílex i algunes destrals imolins de pedra.

CEURÓLa necròpolis de Ceuró es trobasituada a l’oest del municipi, a uns 2km al sud-est de l’església romànicade Sant Julià de Ceuró.

Es tracta també d’un cementiri prehis-tòric d’ara fa uns 5.500 anys però, enaquest cas, està format per tres sepul-cres distribuïts al vessant dret de larasa de les Grioles.

Entre totes tres tombes s’han docu-mentat restes de sis individus i alsaixovars trobem puntes de fletxa, pun-xons d’os i una dena de collaret feta devariscita que cal destacar, ja que lavariscita era un mineral de color ver-dós, molt apreciat en el neolític per a lafabricació d’ornaments i del qual esconeix una explotació minera prehistò-rica a Gavà, al Garraf.

ELS CLOTS DE SOLÀ La necròpolis dels Clots de Solà estroba situada a l’est del municipi i estracta d’un cementiri utilitzat des delneolític fins al final de l’edat del bronze.Actualment consta de tres sepulcres,dos dels quals, Clots de Solà I i II,construïts durant el neolític i reutilitzatsdurant el calcolític i el bronze antic, i untercer, el dolmen de Clarà, construït alcalcolític i reutilitzat fins al bronze final.Aquest últim es distingeix per tractar-se d’una cambra situada dins d’un

SOLSONÈS NECRÒPOLIS PREHISTÒRIQUES >

A DALT: Castellar de la Ribera.

A BAIX: Mapa dela necròpolis.


ant durant el neolític mitjà comdurant el calcolític, els difuntss’enterraven en posició en-congida, engalanats amb elsseus ornaments personals

(arracades, penjolls, collarets, braça-lets…) i acompanyats d’eines i estrisde la vida quotidiana (destrals, gani-vets, puntes de fletxa, vasos cerà-mics…), formant el que hom anomenaaixovar funerari. Tot i això, cada perí-ode presenta algunes diferències.

Els enterraments del neolític mitjà escaracteritzen per tractar-se de foratsexcavats al terra i revestits amb llosesformant una caixa que, depenent delseu accés, s’anomenaven cista o cam-bra. Aquestes caixes mesuraven, apro-ximadament, 1,60 m de llarg per 0,85m d’ample i 0,80 m de profunditat, i lamajoria es trobaven orientades d’est aoest. A cada tomba s’hi feien enterra-ments successius d’un o dos individusa la vegada i s’apartaven, a cada nou

enterrament, les restes del difunt ante-rior.

A partir del calcolític, en canvi, aques-tes caixes de lloses eren més grans, esconstruïen al nivell del sòl, es recobrienamb un munt de pedres o túmul i s’a-nomenaven dòlmens. Mesuraven,aproximadament, uns 2,20 m de llargper 1,50 m d’amplada i 1,25 m de pro-funditat i, generalment, estaven orien-tats de nord a sud. Es tractava de tom-bes col·lectives on s’enterraven indivi-dus de forma successiva (s’hi podienarribar a trobar restes de més de vintindividus).

D’altra banda, el calcolític i el bronzees distingeixen del neolític perquè enels aixovars s’introduïren nous ele-ments com ara ornaments i eines demetall o vasos ceràmics de tipus cam-paniforme.

Castellar de la Ribera, municipi situata l’oest de la comarca del Solsonès, escaracteritza, principalment, per comp-tar amb una base econòmica agrícola iramadera i per tenir una població dis-seminada en cases de pagès. Es trac-ta d’un conjunt de parròquies (Cas-tellar de la Ribera, Ceuró, Clarà iPampa) que no arriben als dos-centshabitants i que han sabut evolucionaren un entorn tranquil i acollidor sensemalmetre el patrimoni natural i culturalque les caracteritza. La recercaarqueològica al municipi ha posat aldescobert diferents jaciments prehistò-rics de tipus funerari. Concretamentcompta amb les necròpolis del Llor iCeuró, pertanyents al neolític mitjà (arafa uns 5.500 anys); la necròpolis delsClots del Solà, amb dos sepulcrestambé pertanyents al neolític mitjà, i untercer construït durant el calcolític(4.800-4.200 anys abans d’ara) i utilit-zat fins al bronze final (4.200-2.700anys abans d’ara).

T

Antigament els difunts s’enterraven enposició encongida i engalanats amb els

seus ornaments més preuats.

A DALT:Sepulcre de la necròpolis neolítica de Llor.


ALTRES PUNTS D’INTERÈS DE CASTELLAR DE LA RIBERA

Escola rural de postguerra situat al nucli emmurallada de Castellar de laRibera.

Esglésies romàniques de Sant Juliàde Ceuró i Santa Magdalena deVilaprinyó, esglésies parroquials deSant Andreu de Clarà, Sant Pere deCastellar i Santa Margarida de Pampa.

Molí fariner de Querol.

ON ALLOTJAR-SECASA VENTOLDRA:Ventoldra és la típica masia catalanaque ha estat restaurada, conservantl’estil rústic de la zona i convertida en unequipat i confortable allotjament rural.

La masia es troba envoltada d’unentorn enjardinat amb barbacoa i d’unmagnífic paisatge de boscos i camps

de conreu. Ideal per a qui cerca la tran-quil·litat en un entorn natural.

Serveis:La casa té una capacitat de fins a 8persones, amb la possibilitat d’afegirllits plegables en alguna de les habita-cions.

La masia disposa de quatre habita-cions dobles, dos banys, menjador,saleta amb llar de foc, cuina i sala dejocs. La casa disposa de calefacció iestà totalment equipada amb estris decuina (microones, nevera, forn,...), robade llit, roba de bany, TV, DVD, rentado-ra, planxa, etc.

Ramona Auguets MiramuntLa forma preferent de contacte és el telèfonTels. 689 50 05 16973 48 24 56 (a partir de les 21h)[email protected]

ALBERG DE CEURÓ:Situat en un turó, per damunt de laRibera Salada constitueix un excel·lentmirador del Pre-Pirineu. Es tracta del’antiga rectoria que, junt amb l’esglé-sia romànica de Sant Julià de Ceuró,adopten l’aspecte d’un castell medie-val. Conserva una masmorra, part del’antiga muralla i algunes estructuresmedievals. Habitacions de 2, 4 o 6 pla-ces amb bany. Energia solar fotovoltai-ca. Paratge aïllat a només 16 km deSolsona.

Tel. 678 339 [email protected]

Dades d’interèsSOLSONAFIRA DEL TRUMFO I DE LA TÒFONAExposició, mostra, degustació i venda de trumfos, tòfones, einesi maquinària antiga i moderna. Més informació:www.firadeltrumfo.com.1 i 2 de març

SOLSONA I ALTRES MUNICIPISCARAMELLESEl diumenge de Pasqua, els caramellaires de Solsona surten alcarrer i, cantant, desfilen acompanyats dels trabucaires.El dilluns de Pasqua, a la resta de municipis, recorren les parrò-quies i algunes masies. Quan arriben a la casa, els trabucairestiren dos trets com a senyal de benvinguda; l’amo o la mestres-sa aguanten la bandera, i quan han acabat de cantar i ballarse’ls posa un present dins de la panera. Els municipis on secelebren són: a Sant Llorenç de Morunys, el vinyet de Solsona,el Pi de Sant Just, Castellar de la Ribera, Lladurs, Navès iArdèvol de Pinós (poble que les celebren cada tres anys).23 i 24 de març (diumenge i dilluns de Pasqua)

LA MOLSOSAFIRA DE SANT PONÇ DE PRADESDiada cultural i lúdica. Parades de productes artesans, activitatsmusicals, artístiques i esportives.4 de maig

SOLSONAFIRA DE SANT ISIDREExposició de productes de maquinària agrícola, indústria, bes-tiar, artesania, comerç, etc. Trobada de puntaires.Més informació:www.firadesolsona.com.16, 17 i 18 de maig

CORPUSEls gegants, l’àliga, el drac, la mulassa, el bou, els cavallets i elsbastoners dansen pels carrers acompanyats dels trabucaires.24 i 25 de maig

SANT LLORENÇ DE MORUNYSCORPUSDins de la celebració del Corpus tenen lloc les enramades delsportals del poble, que són decorats amb flors.24 i 25 de maig

PINÓSFIRA DE PRODUCTESFira de venda, degustació i mostra de productes artesanals inaturals. Més informació: www.centrecat.cat.25 de maig

SANT LLORENÇ DE MORUNYSFIRA DE PRIMAVERAFira amb molta tradició de productes artesans, exposició d’arti-cles relacionats amb la primavera i activitats del món rural.25 de maig

SOLSONAFIRA DEL CAÇADOR DE SOLSONAMostra i venda d'equipament per a caçadors, menjar i comple-ments per a gossos. Criadors de gossos, perdius i llebres;demostració de cant ocellaire i venda de productes artesans.31 de maig i 1 de juny

Agenda

SOLSONÈS NECRÒPOLIS PREHISTÒRIQUES > > SOLSONÈS AGENDA ]


OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Basella, 1Tel. 973 482 310 - Fax: 973 481 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS C/ Dominics, 14 25280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax: 973 482 514 [email protected]

AJUNTAMENT DE CASTELLAR DE LA RIBERACasa de la Vila25289 Castellar de la RiberaTel. 973 48 16 [email protected]

AJUNTAMENT DE SOLSONAC/ Castell, 20 - 25280 SolsonaTel. 973 480 [email protected] - www.ajsolsona.net

túmul al qual s’accedeix a través d’unpassadís. Al seu interior s’hi poguerendocumentar restes humanes perta-nyents a un mínim de setze individus.D’entre aquests destaquen dos cranisamb una trepanació cadascun (perfo-ració cranial practicada en vida de l’in-dividu amb finalitats possiblementmagicoterapèutiques).

En relació als aixovars del dolmen deClarà, cal destacar alguns elements demetall i una dena de collaret de pastavítria blava i decorada amb òculs, pos-siblement d’influència oriental.

EL MUSEU DIOCESÀ I COMARCALDE SOLSONAL’exposició “Obrir els ulls al mésenllà. Pràctiques funeràries prehis-tòriques a Castellar de la Ribera”,del Museu Diocesà i Comarcal deSolsona, recull tots els materials tro-bats al municipi. Es tracta d’un museuamb un important fons de materialsarqueològics, entre els quals es trobenels sorgits de les excavacions de lesnecròpolis prehistòriques de Castellarde la Ribera. Situada a la planta baixadel museu, l’exposició romandrà ober-ta fins al maig del 2008.

El Museu Diocesà iComarcal de Solsonarecull els materialsarqueològics sorgitsde les excavacions deles necròpolis prehis-tòriques de Castellarde la Ribera.

A DALT: Sepulcre de la necròpolis neolítica de Ceuró.

Oficina de Turisme del SolsonèsCtra. de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTel. 973 48 23 10

CAL TARRÉS I L’EIXIDA TURISME RURAL Casa de poble recentment restaurada. La qual consta d’una casa més gran per nou persones iun apartament per a quatre persones. Ambduesconsten d’habitacions amb bany, cuina-menjador,barbacoa i jardí exterior tancat.

Església,18 - LA COMA (Lleida)Tel. 647 823 433 / 973 480 [email protected] - www.caltarres.com


a Setmana Gastronòmica Gironina ésuna referència a les comarques deGirona que s’ha fet un nom per ser laprimera mostra d’aquestes característi-

ques que es va implantar a la demarcació, a partdel gran nivell de participació que ha aconseguitmantenir. Del 3 al 13 d’abril se’n celebra la XXVIIIedició.

La mostra està destinada a promoure la cuinagironina entre els visitants i entre els clients habi-tuals dels diferents establiments que formen partde l’Associació d’Hostaleria de Girona i Radial,que durant aquests set dies ofereixen plats imenús fora del que acostuma a ser la línia habi-tual. En aquesta edició és previst que hi participin45 restaurants del Gironès, el Pla de l’Estany i laSelva Interior, aproximadament, un 50% delsquals s’ubiquen a la ciutat de Girona. El preu delsmenús oscil·la entre els 30 i els 150 Euros amb unamitjana de 45 Euros per menú. És una mostravariada, apte per a tot tipus de butxaques i pala-dars.

II CICLE DE CINEMA I GASTRONOMIA DEGIRONA

Es tracta d’una activitat emmarcada dins la XXVIIISetmana Gastronòmica: un gaudi de projeccionscinematogràfiques relacionades amb la cuina quepresenta un tast o cata com a colofó final.

Aquest any les pel·lícules escollides pel II Cicle deCinema i Gastronomia de Girona giren a l’entorndel vi i la cuina francesa, donat que els films tenencom a escenari França, més concretament París ila regió de Provença.

L’Auditori Narcís de Carreras de “La Caixa”, alcarrer Santa Clara de Girona, acull, a les 8 del ves-pre, les projeccions de les següents pel·lícules:

28 de març. Un buen año (2007). Directo: RidleyScott. Actors Russell Crowe i Albert Finney. Catade vi posterior.

4 d’abril. Ratatouille (2007). Director: Brad Bird.Tast posterior servit pel restaurant Alemanys 3.

11 d’abril. American Cuisine (1998). Director:Jean-Yves Pitoun. Actors: Jason Lee i Irène Jacob.Tast posterior servit pel restaurant Cynara.

Les entrades es poden adquirir al Museu deCinema, a l’Hotel Peninsular i al Restaurant LaLlarga de Girona pel preu d’1 Euro. La recaptacióes donarà íntegrament a la Fundació OncolligaGirona-Lliga Catalana d’Ajuda al Malalt delCàncer.

Per a més informació: www.setmanagastronomica.comwww.gironahostaleria.com.

La Girona gastronòmicaEn el marc de la XXVIII Setmana Gastronòmica Gironina que escelebra del 3 al 13 d’abril, l’Associació d’Hostaleria de Girona iRadial els convida a les sessions del II Cicle de Cinema iGastronomia de Girona. El tema d’aquest any és el vi i la cuinafrancesa. Es tracta d’una activitat més per promocionar la cuinagironina d’una forma divertida i original que forma part de lesiniciatives dutes a terme al llarg de la setmana gastronòmica. Elgrup Girona Bons Fogons, que neix de l’Associació d’Hostaleriagironina, participa en aquestes jornades amb l’objectiu de donar-se a conèixer i crear una denominació d’origen gastronòmica.Esteu tots convidats a taula!

[ GIRONÈS GASTRONOMIA > GIRONÈS GASTRONOMIA >


LFont i fotos: Associació d’Hostaleria Girona Radial


GIRONÈS GASTRONOMIA >


EL PROJECTE GIRONA BONSFOGONSUn grup de restaurants agremiats al’Associació d’Hostaleria de Girona iRadial són l’embrió del grup gastronò-mic Girona Bons Fogons, nascut perpromocionar Girona i el seu entorn coma destinació gastronòmica amb deno-minació d’origen. Plegats pretenenpotenciar la cuina amb aquells produc-tes que arriben al mercat de Gironafa molts segles, donar a conèixer el

receptari i productes propis de les con-trades així com recuperar antics platsposant-los al dia amb la filosofia gas-tronòmica de cada establiment. Aixímateix, el grup té previst oferir quatrejornades de mostres gastronòmiques,una per a cada temporada i amb pro-ductes propis de cadascuna, entre d’al-tres propostes. La primera, la de Cuinad’Hivern, es va celebrar del 15 de febreral 16 de març passats, amb la incorpo-ració de plats especials amb productes

d’hivern als restaurants participants.

Els restaurants Bons Fogons de Gironacapital són el Restaurant Alemanys 3,Cal Ros, Can Marc, Cynara, El Celler deCan Roca i Massana. També en formenpart el Restaurant Duc de l’Obac deBonmatí, La Banyeta de Palol deRevardit (Pla de l’Estany), La Riera deSant Martí Vell de Sant Martí Vell,Maràngels de Sant Gregori (Gironès) iQuimera de Caldes de Malavella.

El grup de restaurants us convida atastar les delícies que cada establi-ment ha dissenyat pel projecte GironaBons Fogons. A tall d’exemple, expo-sem el medalló de vedella amb crui-xent de pasta de fil i salsa de vi del’Empordà del Restaurant Cal Ros i elpa de pessic de festuc borratxo deratafia amb gelat de canyella de Ceilan,taronja amargant i engrunes de car-quinyoli del Restaurant Alemanys 3.

Com a acció destacada, per aquestestiu, el grup Girona Bons Fogons téprevist realitzar una mostra de CuinaNapoleònica lligada al bicentenari delsSetges de la Guerra del Francès aGirona entre els mesos de juliol i

setembre. Es recuperaran plats delreceptari català i francès de principisdel segle XIX per tal de reviure l’èpocaa nivell gastronòmic. La mostra s’em-marca dins del projecte Reviu laHistòria que inclou visites guiades tea-tralitzades pels escenaris dels Setgesde Girona i una jornada de recreacióhistòrica a mitjans setembre. Més informació:www.girona18081809.com.

LA LOCALITZACIÓ ESTRATÈGICA DE GIRONALa ciutat de Girona i la comarca delGironès es situen en un punt estratè-gic: a l’extrem nord oriental de lapenínsula ibèrica i, dins Catalunya, a

mig camí entre França i Barcelona,entre el Pirineu de Girona i la CostaBrava. Constitueix un emplaçamentideal per a gaudir d’una immillorableestada de varis dies al territori com abase d’operacions per a fer visites amultitud de punts turístics d’interèsdins un radi de 50 quilòmetres de laciutat de Girona. Això sí, amb l’estó-mac ple gaudireu més del patrimonicultural i històric així com dels paratgesnaturals o d’oci gironins.

Només resta dir…bon profit!

BESCANÓFIRA DE L’EMBOTIT9 de març

LLAGOSTERAMERCAT ROMÀMostra i exhibició de diferents activitats que es portaven a terme durant l’època romana.15 de març

GIRONAMANAIES I PROCESSÓ SANT ENTERRAMENTActes tradicionals de Setmana Santa.Del 21 al 24 de març

CELRÀENFANGA’TFira internacional de la ceràmica i un munt d’activitats organitzades.22 i 23 de març al centre cultural La Fàbrica

CANET D’ADRIPASSEJADA AL SANTUARI DE ROCACORBAConsolidat esdeveniment sociocultural al cor de la Vall del Llémena.24 de març

CAMPLLONGXXVI FIRA COMARCAL DE PRIMAVERADesprés de més d’un segle d’existència continuada,aquesta fira ha esdevingut un referent en el món comercial, agrícola i ramader català.29 de març

CASSÀ DE LA SELVAFIRA DE CAÇA, PESCA I MOSTRA GASTRONÒMICAProductes relacionats amb la caça i la pesca.Març-abril

DIVERSOS MUNICIPISSETMANA GASTRONÒMICA GIRONINAPropostes gastronòmiques de cuina tradicional, cuina catalana icuina creativa. Maridatge de vins i caves. Espais gastronòmicsassociats a l’Associació d’Hostaleria de Girona-Radial.Del 30 al 20 d’abril

FORNELLS DE LA SELVAFIRA D’ARTESANIA I LOCOMOCIÓArtesania, ferrocarril, cotxe antic i col·leccionisme.19 i 20 d’abril

SANT GREGORIMOSTRA D’ESPECTACLES FAMILIARS DE PETIT FORMATConcentració d’espectacles infantils: màgia, contes, dansa,circ i teatre.Del 9 a l’11 de maig

GIRONAGIRONA, TEMPS DE FLORSCases, monuments i patis es decoren amb composicions florals.Del 10 al 18 de maig

CASSÀ DE LA SELVA I LLAGOSTERACUINA DE FESTA MAJORL’Entitat Gastronòmica de Cassà i l’Associació de Llagosteramostren les receptes més típiques de la cuina de festa major.Del 9 al 25 de maig

SALTMERCAT D’AVENTURAFira d’esports d’aventura i natura. Programació d’activitatsper escoles durant la setmana.7, 8, 14 i 15 de juny

AIGUAVIVATROBADA DE TEMPLERS I FESTA MEDIEVAL DE SANT JOANDiferents activitats per recuperar i donar a conèixer la històriadel poble durant el dia de la destivitat del patró d’Aiguaviva.23 de juny

Agenda

> GIRONÈS AGENDA ]

33Pànxing Pirineus

Dades d’interèsCONSELL COMARCAL DEL GIRONÈSC/ Riera de Mus, 1-A - 17003 GIRONA Tel. 972 21 32 62 Fax 972 21 35 73 - www.girones.org

OFICINA DE TURISME DE GIRONARambla de la Llibertat, 1 - 17004 GIRONATel. 972 22 65 75 Fax 972 22 66 [email protected] www.ajuntament.gi/turisme

ASSOCIACIÓ D' HOSTALERIAGIRONA RADIALC/ Nou, 7 - 1a planta Tel. 972 22 43 [email protected]

RESTAURANT CAN MARQUÈSRestaurant familiar al centre de Girona, situat a laplaça del Lleó. Oferim una carta amb productes demercat, on hi podreu trobar plats clàssics com lapota i tripa, llengua de vedella i altres “platillos”, jun-tament amb peix fresc de la costa. Oferim també unmenú diari de dilluns a divendres. De dilluns a diven-dres de 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h. Dissabtes: de13 a 16 h.Tancat dissabtes nit i diumenge tot el dia.

Plaça Calvet i Rubalcaba, 3 - GIRONATel. 972 20 10 01 - [email protected]

RESTAURANT PAU CASALSCuina de temporada 100% casolana. El Pau Casalsus ofereix menú diari o, si ho preferiu, un menúselecte, ambdós complementats amb bufet de postres. Gaudiu també d'àpats sense gluten ambtota confiança. Situat a 1 minut de l'Auditori i delPalau de Congressos. Sopars per a colles ambreserva prèvia. Obrim de dilluns a dissabte de 7.45 a 16 h. Diumenges i festius tancat.

C/ Pau Casals, 34 GIRONA (Zona Devesa) - Tel. 972 20 37 82www.restaurantpaucasals.com

Ens trobem a Caldes de Malavella (Girona), a tan sols55 minuts de Barcelona, 15 minuts de Girona i 20 de la Costa Brava.

Un edifici modernista d´estil Neomosàrab on trobareuels nostres nous salons de banquets, un espai per a vosaltres, un espai per al vostre dia.

Especial CasamentsCaseu-vos amb nosaltres a la capella del balneari o bé en un dels nostres salons, i gaudiu amb elsvostres convidats de la màxima atenció i comoditat.

Hotel BalneariVICHY CATALÁN

Av. Dr. Furest, 32. 17455 Caldes de Malavella

Tel. 972 470 000 · Fax 972 472 [email protected]

www.balnearivichycatalan.com

Balneari Vichy Catalán.

www.gironabonsfogons.com


[ PALLARS SOBIRÀ ESCLAT D’EMOCIONS >

Font: Patronat de Turisme del Pallars Sobirà i Ajuntament de Sort

El PallarsSobiràun esclat d’emocions

El poble de Borén. Gonzalo Sanguinetti.


37Pànxing Pirineus

ESCLAT D’AVENTURA.LES ACTIVITATS DE RIUS I LLACS

a Noguera Pallaresa és l’eix longitudinal delPallars Sobirà que neix a 2.000 metres d’altitud.Té una llargada de 146 quilòmetres i fou un delsprimers rius en estar equipat per a la producciód’energia a gran escala. El màxim cabal d’aiguaacostuma a produir-se durant el desglaç, almaig, i el mínim al gener-febrer.

El seu llarg recorregut i la diversa orografia fan que, espor-tivament, el riu presenti trams de diverses dificultats quevan del grau II al V i que el fan òptim tant per a iniciació comper a tecnificació, tant pel descens turístic com per a lescompeticions més espectaculars.

L’activitat d’aigua més popular i familiar continua sent elràfting ja que aquest descens només requereix que els par-

ticipants sàpiguen nedar. Les empreses de turisme actiu estroben repartides per totes les valls de la comarca delsclients totes les comoditats: transport, material necessari,guies acompanyants, etc… Només cal portar banyador itovallola per a gaudir d’un recorregut, que pot durar dedues hores a tot el dia, si es realitza el tram complet quearriba fins a la font de La Figuereta, travessant l’espectacu-lar congost de Collegats, tot contemplant, durant 30 quilò-metres aproximadament, els pobles que es van deixantenrere des d’una perspectiva totalment diferent a la ques’està acostumat.

Enguany, el Ral·li Internacional de La Noguera Pallaresaarriba a la seva 45ena edició fresc i renovat com no podiaser d’una altra manera. Es celebrarà del 12 al 20 de juliold’aquest any i esdevindrà, un any més, l’aparador de lesmodalitats lúdiques i esportives d’aigües braves i de diver-sos projectes culturals relacionats amb el riu. Per exemplel’activitat “Un riu de contes”, una iniciativa de l’Associació

L

Qui no ha somiat més d’un cop en endinsar-se entre muntanyes,mirar la Terra des del seu sostre i contemplar els colors delsnúvols al matí o la vermellor del vespre? El Pallars Sobirà és lacomarca de la natura i els esports d’aventura que compagina latranquil·litat i els moments de silenci dels paisatges amb elmàxim esclat d’emoció de qui baixa en ràfting pel riu NogueraPallaresa. Constitueix un lloc on els esports d’aventura i elsmonuments romànics conviuen en serena harmonia. Cal destacartambé la riquesa de l’art culinari: s’aconsegueix unir les receptesdels avis de la comarca, les més tradicionals, amb les textures isabors actuals.

PALLARS SOBIRÀ ESCLAT D’EMOCIONS >PALLARS SOBIRÀ ESCLAT D’EMOCIONS >

PÀGINA DRETA: Fotos cedides per l’Ajuntament de Sort.


El Ral.liInternacional de la

Noguera Pallaresa ésuna de les tres festesdeclarades d’interès

Nacional de la província de Lleida

per la secretariad’estat i turisme.

“

”


39Pànxing Pirineus



de narradors i narradores de contes (ANIN) i el Festival decinema i vídeo “El riu”.

Per als amants de les aigües tranquil·les, l’embassamentde la Torrassa, a la Guingueta d’Àneu, dóna la opció depracticar activitats de tot tipus, canoes, bus bob, submari-nisme en un centre d’activitats al bell mig de l’embassa-ment. Per als amants de la natura, el Pallars Sobirà dispo-sa de més de cent llacs on la pràctica del senderisme, omolts cops la pesca, conviden a descobrir entorns naturalsúnics a Catalunya.

ORIGEN DE LES ACTIVITATS D’AVENTURA

No és fins els anys 80 que la innovació i l’espectacularitat

dels esports d’aventura s’introdueixen a l’Estat Espanyol,procedents de França, amb la pràctica del ràfting i l’hidros-peed a la Noguera Pallaresa. Ben aviat l’oferta d’activitatses va anar ampliant fins a assolir la que hi ha actualmentamb el descens de barrancs, puenting, quads, excursionsa cavall, parapent, recorreguts btt, senderisme, caiac opiragüisme, entre d’altres.

Actualment, hi ha més de 25 empreses i clubs esportiusque ofereixen els seus serveis per a la pràctica d’esports alriu i a la muntanya, concentrant així una de les millors i mésàmplies ofertes de l’Estat. D’aquesta manera s’ha contri-buït a que el Pirineu lleidatà sigui el màxim referent de turis-me actiu de l’Estat tot i la gran proliferació d’empresesarreu d’altres contrades.

No és fins a mitjans dels anys 90 que s’introdueix una novamodalitat al tradicional descens de piragüisme: l’anomenatestil lliure, que no va ser reconegut oficialment per laFederació Espanyola de Piragüisme fins el 2004. I és que laNoguera Pallaresa és el bressol del piragüisme d’aigües bra-ves. No és estrany, doncs, que sigui l’escenari de renombra-des competicions internacionals.

A SOTA: Ràfting. © Toni Grasses per Turisme de Catalunya.

El Pallars Sobirà

convida al seu visitant

a descobrir les

sensacions úniques

de la natura,

del seu estat més

esportiu al més

tranquil i familiar.

“

”


41Pànxing Pirineus



LA PESCA A LA CONCA DE LA NOGUERAPALLARESA“UNA HISTÒRIA DE QUANTITAT I QUALITAT”Importants poblacions de truites autòctones (del país)viuen en 250 Km. de rius, 30 llacs de muntanya i 5 embas-saments artificials perquè el turista-pescador pugui escollirel lloc (riu, llac de muntanya o embassament), el tipus d’ai-gües (tranquil·les o ràpides), la modalitat de pesca (al tocamb esquers naturals, a fons amb plomada als llacs iembassaments, llançat lleuger amb esques artificials oamb fuet) i la zona de pesca controlada: - Zona de pesca controlada amb captura: 4 truites >= 22cm.

- Zona de pesca controlada en recuperació: 3 truites >= 30cm.

- Zona de pesca controlada sense mort: obligació de retornar

les truites vives a l’aigua

“UNA HISTÒRIA DE GESTIÓ SOSTENIBLE”La gestió de la pesca a la conca de la Noguera Pallaresaestà organitzada en dos sectors:

Baix Pallars: 40 Km. de zones de pesca controlada (cap-tura, recuperació i sense mort). Des de l’aiguabarreig del riuRomadriu amb la Noguera Pallaresa fins a la Pobla deSegur, gestionats pel Conveni Pallaresa que agrupa lessocietats de pescadors de Rialp, Sort, Soriguera, Gerri dela Sal, La Pobla de Segur i Tremp. El període hàbil de pescava des del tercer dissabte de març fins el 31 d’agost. En leszones de pesca sense mort, el període hàbil s’allarga fins el30 de setembre.

Alt Pallars: 200 Km. de rius (Noguera Pallaresa, Romadriu,Vallferrera, Cardós, Baiasca, Escrita, Peguera, Unarre, Nyri,Bonaigua i Cabanes). 20 llacs de muntanya i 4 embassa-ments artificials (Tavascan, Graus, La Torrassa i Borén).Estan gestionats pel Consorci de Pesca Alt Pallars, queagrupa les societats de pescadors de Llavorsí, Vallferrera,Cardós-Tirvia, La Guigueta-Espot, La Bonaigua i Alt Àneu.El període hàbil de pesca va des del segon dissabte demaig fins el 30 de setembre amb dues excepcions: la ZPCNP016 des del pont de Llavorsí fins a l’aiguabarreig del riuRomadriu es considera baixa muntanya amb període hàbilde pesca del tercer dissabte de març el 31 d’agost, la ZPCNP011 “Intensiu La Torrassa” té el període hàbil de pesca

del tercer dissabte de març fins el primer diumenge denovembre.

Les societats de pescadors del Pallars Sobirà són abande-rades a Catalunya en l’aplicació d’un model de gestió sos-tenible de la pesca promocionant la pesca Sense Mort iadaptant la gestió a l’estat de conservació de cada tram deriu, llac o embassament.

El Pallars Sobirà ofereix als turistes-pescadors la possibili-tat d’obtenir la documentació necessària per pescar ambràpides i sense traves burocràtiques (la llicència de pescaes pot obtenir a les oficines del DARP, per internet i als llocsd’expedició de permisos, el permís de pesca diari es potobtenir al moment als llocs d’expedició de les societats depescadors).

El Conveni Pallaresa i el Consorci de pesca Alt Pallars edi-ten anualment tríptics amb tota la informació referent a lapesca al Pallars Sobirà.

A LA DRETA: Parc Nacional d’Aigüestortes. Gonzalo Sanguinetti.

A SOTA: Pesca. © Josep Barbero. Cedida pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida.

En el Parc Nacional d’Aigüestortes trobem més de 200 llacs a l’ombra del cim d’Els Encantats


43Pànxing Pirineus



ESCLAT DE NATURA – EL SENDERISME –

El Pallars Sobirà és la comarca de Catalunya amb mésterritori protegit, un 80% aproximadament, que es distri-bueix entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i llac de SantMaurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu. El primer es situa al’extrem nord-occidental dels Pirineus lleidatans amb unaextensió total de 40.852 ha i el Parc Natural de l’Alt Pirineuconstitueix una de les reserves més importants deCatalunya. Així mateix, la comarca és apta per a fer totaclasse de caminades, passejades o alpinisme, per als mésvalents, amb rutes totalment senyalitzades que transportena un paisatge i uns costums màgics.

No només els parcs, joies de la natura pel seu interès oro-gràfic i el seu alt valor en flora i fauna, ofereixen rutes desenderisme sinó que la comarca en tota la seva magnitudofereix un ventall de possibilitats per a gaudir de la natura.Per exemple, una ruta per un bosc espès d’una hora i mitjacondueix a la màgia dels minairons (follets pallaresos delsPirineus) o la ruta dels enamorats de les Valls d’Àneu, onencara es conta la llegenda segons la qual se sent cantar,a la Torre del Castell, la princesa que espera el seu sarraí.

Però això no és tot, la cultura també hi es present ambrutes com la del romànic, que dóna un tom a la vall de laComa, o la més arxiconeguda, sobretot a l’estiu, la rutadels Ponts medievals de la Vall de Cardós, d’unes treshores d’anada i totalment planera.

Entre la cultura i les històries trobem als més atrevits, quebusquen el muntanyisme en el seu estat més pur, per a ells,pels amants de la natura més salvatge, s’han creat setrutes transfrontereres que uneixen el GR-10 francès amb elGR-11 català. En aquests trajectes s’inclou la muntanyamés alta de Catalunya, la Pica d’Estats, el llac més alt, deCertescans, l’estany del diable, l’estany de la gola, les rutesde la llibertat, per on fugien durant la guerra, les rutes delsgegants de fusta i els arbres mil·lenaris de la zona, entremoltes altres possibilitats.

Practicant el senderisme per les valls podem trobar-nos amb

sorpreses com la bonica església de Sant Joan d’Isil

A LA DRETA: Sant Joan d’Isil. Gonzalo Sanguinetti.


45Pànxing Pirineus



ESCLAT DE CULTURA – DE LA REALITAT A LA FICCIÓ –

Recórrer els pobles del Pallars Sobirà significa descobrir unterritori de novel·la, inspiració d’obres com “Les veus delPamano”, “Tor. Tretze cases i tres morts” i “Pedra de tarte-ra”, les quals es troben entre les obres més traduïdes ivenudes de la literatura catalana.

La vessant cultural de la comarca també es fa palesa enaltres aspectes. L’Oficina Comarcal de Turisme de Sort ofe-

reix una escenificació de la comarca i obre les portes alvisitant amb la història del final de la Catalunya comtal através de la vida de l’últim compte del territori escenificadaen l’exposició Muntanyes en rebel·lió. Hug Roger III i el finalde la Catalunya comtal.

Qui vol conèixer la forma de viure dels Pirineus en el seuestat més pur, té la opció de visitar l’ecomuseu de les Vallsd’Àneu, actualment el museu més visitat de la província deLleida. L’antiga Casa Gassia, amb segles d’història, enssubmergeix a la tradició i la vida quotidiana dels Pallaresos

del segle passat. Durant l’any el mateix museu organitzarutes guiades molt interessants per la comarca i exposi-cions itinerants aprofitant la sala de la quadra.

La Presó-Museu Camí de la llibertat exposa a Sort el cos-tat més humà d’una part de la història del segle passat:l’experiència dels fugitius del nazisme a la capital delPallars. Així mateix, el municipi de Llessui ofereix el testi-moni d’una forma de viure a la muntanya visitant el Museudels pastors de La Vall d’Àssua, a l’oficina del ParcNacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Aquestmuseu reflecteix la vida i el curs natural de l’ovella xisque-

ta, una varietat d’animal dels Pirineus tan important a lacomarca fins al punt de tenir un museu propi.

Conèixer els secrets de la població més nombrosa del mónés possible al Museu de les Papallones de Catalunya, aPujalt. Els insectes, concretament l’espècie més bonica,les papallones, es poden visitar en aquest centre d’educa-ció ambiental de Pujalt, situat a 10 minuts de Sort.

Altres visites recomanables són el castell dels Comptes delPallars, els seus 14 pobles pintorescs, les formatgeriesartesanals i l’observatori meteorològic.

ESCLAT DE BON GUST – LA GASTRONOMIA –

El Pallars Sobirà, resseguit per la Noguera Pallaresa, contéun dels secrets més valuosos per parlar de gastronomia: latruita de riu, el peix per excel·lència del territori, ja datatcom a menjar exclusiu del papa Alexandre III l’any 1164.

Aquesta truita s’acostuma a menjar amb un tros de cansa-lada. Les bases de la gastronomia pallaresa són el porc,també la vedella bruna, autòctona dels Pirineus, o el corderi l’ovella, reconeguts, actualment, per molts entesos, coma denominació pròpia del territori. Amb el corder (anome-nat xai fora del territori) s’elabora un dels plats més típicsdel Pallars i part dels Pirineus occidentals: la Girella. Estracta d’un farcit d’ous, pa ratllat, alls, julivert, arròs, sal,pebre i els menuts del corder, tot embolcallat amb les tri-pes de l’animal. És denominada com el Gran plat delPallars per alguns crítics però no és l’únic.

Altres exemples de plats típics són el conill farcit, el confi-tat de costella, llangonissa i llom, fins a les sopes de pas-tor que tornen a la vida, sense oblidar la cuina del bolet. Onmillor que als Pirineus per gaudir dels moixarrons o lescarreretes que li donen tant bon gust i distinció al plat? Enlloc. Tot plegat constitueix una cultura gastronòmica antigai variada que avui i gràcies a les noves avantguardes elsnéts de les cuineres tradicionals comencen a presentaramb disseny. D’aquesta manera es pot parlar d’una cuinaautòctona però sofisticada

Conèixer els secrets de la població més nombrosa del món és possible al Museu de

les Papallones de Catalunya, a Pujalt“

”

A SOTA: Papallona. FOTO Observatori Metereològic de Sort.

A DALT: Isil. Gonzalo Sanguinetti

A DALT A LA DRETA: Plat de bacallà. © Toni Grasses per Turisme de Catalunya.


47Pànxing Pirineus



La Noguera Pallaresa és un riu cabalós considerat,segons experts d'arreu del món, un dels millors

d'Europa per a la pràctica d'esports d'aigües braves“

”

EL RAL·LI GASTRONÒMIC DE LA XICOIA

L’Associació Gastronòmica La Xicoia és un col·lectiu de 16restaurants del Pallars Sobirà que va néixer el 2003. Al llargd’aquests cinc anys ha representat la comarca a diferentspunts de l’Estat i d’Europa (Madrid, València, Barcelona,Alemanya, Bordeus, Girona i Lleida) i ha estat convidada adiversos congressos de gastronomia.

La Xicoia es preocupa de recuperar tradicions i celebracada any la matança del porc i el corder per elaborar elsembotits de la comarca i al final fer-ne un tast popular.

Del 29 de març al 12 d’abril, tots els restaurants del’Associació La Xicoia ofereixen menús especials amb pro-ductes de la comarca amb un objectiu clar: promocionarels productes del Pallars Sobirà i la seva cuina.

Les cites:

ESTERRI D’ÀNEUCata maridatge d’embotits de la comarca i vins amb el pre-sident de l’associació de Somelliers de Lleida, Xavier Ayala.Tot seguit sopar presentació del Ral·li.29 de març a les 17 h.

SORTCata maridatge de caviar i cava.2 d’abril a l’Hotel Pessets a les 17 h.

ESCALÓSopar cloenda i entrega de les Xicoies d’Or als personat-ges més destacats dins el món de la gastronomia durantl’any anterior.27 d’abril a l’Hotel Castellarnau a les 21 h.

PÀGINA DRETA: Caiac .Foto cedida perl’Ajuntament de Sort.


PALLARS SOBIRÀ GUIA PRÀCTICA > > PALLARS SOBIRÀ AGENDA ]

NOU CÀMPING - BUNGALOWSComplex turístic situat davant del Llac de la Torrassa enple Pirineu de Lleida, vora el Parc Nacional d'Aigüestortesi l'Estany de Sant Maurici. Punt ideal des d'on practicar lapesca, fer excursions als llacs, visitar el llegat romànic dela zona, practicar esports d’aventura (canoes, kayak...) igaudir de la neu. Serveis d’alt nivell. Lloguer de bicicletes.

Ctra. C-13, Km 156 (Balaguer a França)LA GUINGUETA D’ÀNEU (Lleida)Tel. 973 62 62 [email protected]

HOTEL SALÒRIA **

Habitacions dobles amb bany, cuina casolana. Apartaments de lloguer.Vine a gaudir de la Vall Ferrera i del seu atractiu!

C/ Únic, s/nALINS (Lleida)Tel. 973 62 43 [email protected]

HOTEL ROYAHotel de tradició familiar que conserva el tracteproper amb els clients. Oferim 34 habitacionsamb vistes, equipades amb bany, calefacció,televisió i telèfon. Servei de cafeteria, sala de

jocs, sala d’estar i restaurant de cuina regional.Situació privilegiada per a la realització d’activi-tats esportives i d’oci.C/ Sant Maurici, 1 - ESPOT (Lleida)Tel. 973 62 40 40 - Fax 973 62 41 [email protected] - www.hotelroya.net

FONDA FARRÉ

Petit hotel de muntanya de 19 habitacions totalment reformades. Restaurant menú diari icarta amb productes del Pallars Sobirà. Servei de Bar.

Crta de Sort, s/n - BARO (Lleida)Tel. 973 66 20 35 - Fax 973 66 20 [email protected] www.fondafarre.com

HOTEL CONDES DEL PALLARS ***L’Hotel Condes del Pallars és l’hotel ideal per conèixer i gaudir del Pallars Sobirà i el seu entorn, és un hotel pensat per a estades familiars. Disposade 102 habitacions tipus estàndard i 68 habitacionstipus club, amb aire condicionat i fil musical. Toteselles equipades amb bany complet, TV, telèfoni calefacció.

Habitació Club

Av. Flora Cadena, 2 - RIALP (Lleida)Tel. 973 62 03 50 - Fax 973 62 12 [email protected]

HOTEL CARDÓSHotel envoltat d’un paisatge imponent i pràcticament verge. Les 3 sales d’estar i el bar són espais creatsper a la comoditat de totes les vetllades. Oferim lesnostres especialitats de cuina, casolana i creativa,elaborades amb elements naturals d’alta qualitat.Disposem també de piscina, sala de jocs, botiga....

Av. Hug Roger III, 1RIBERA DE CARDÓS (Lleida)Tel. 973 62 31 00 - 973 62 31 [email protected] - www.hotelcardos.com

HÍPICA LES VERNEDES DE SORT

EXCURSIONS A CAVALLCamí de les Vernedes, s/nSORT (Lleida) - Tel. 626 254 [email protected] - www.hipicasort.com

ROCH HOTEL RESTAURANTPetit hotel de muntanya amb cuina casolana i elaborada.La Font, 4 - ALTRON (Lleida)Tel. i Fax 973 62 17 [email protected] - www. rochhotel.com

Pallars SobiràEl Pallars Sobirà s'estén, de sud a nord,des del congost de Collegats fins alpoble d'Alós d'Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa. És la quartacomarca més gran de Catalunya i téuna de les densitats més baixes delpaís, amb 4 habitants per km. En total hi ha uns 6.000 habitants.

A la comarca s'hi troba el llac més grandels Pirineus, el de Certascan, i el cimmés alt de Catalunya, la Pica d'Estats.

La major part del Pallars Sobirà estàprotegit. S'hi troben diverses zonesPEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural deCatalunya), el Parc Nacionald'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici,el Parc Natural de l'Alt Pirineu, laReserva Natural Parcial de la NogueraPallaresa-Collegats, amplis espais de laXarxa Natura 2000, la Reserva Naturalde Caça del Boumort, etc.

ESPOTEXPOSICIÓ DE XIV CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC NATURAL D’AIGÜESTORTES I SANT MAURICIExposició del recull d’obres presentades al concurs.De l’1 de març al 30 d’abril a la Casa del Parc d’Espot

SORTII DESCENS INTERNACIONAL D’AIGÜES BRAVESCompetició de kayak puntuable per al rànquing mundial.Modalitats: clàssica, patrulles i sprint.Del 25 al 29 de març

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE LA PASQÜETA,Mercat amb paradetes de productes autòctons i artesans de la comarca. 30 de març

PALLARS SOBIRÀRAL·LI GASTRONÒMIC “LA XICOIA”Menús gastronòmics als restaurants del Pallars Sobirà.Del 29 de març al 12 d’abril

SORTCOPA D’ESPANYA D’ESLÀLOM D’AIGÜES BRAVES.19 i 20 d’abril

CAMPIONAT D’ESPANYA DEDESCENS EN AIGÜES BRAVES17 i 18 de maig

ESPOT-LLAVORSÍDIA EUROPEU DELS PARCSCada any, coincidint amb la data de creació del primer parceuropeu, se celebra aquesta diada en el que aprofitem perorgantizar activitats d'educació i interpretació ambiental ambels centres d'ensenyament de comarques veïnes.24 de maig

SORTFIRA SANT JOAN, ESQUILADA D’OVELLES AMB TISORESActivitats tradicionals de la vida pastoral.24 de juny al parc del Riuet

IV OPEN INTERNACIONALD’ESCACS DE LA VILA DE SORTDel 24 de juny al 2 de juliolMés informació a l’agenda del Pallars Sobiràwww.pallarssobira.info/agenda.php

Agenda

TURISME PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME COMARCAL I ENSDE PROMOCIÓCamí de la Cabanera, s/n - 25560 SortTel. 973 62 10 02Fax 973 62 10 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL PALLARSSOBIRÀ – ÀREA DE MEDI AMBIENTc/ del Mig, 9 - 25560 SortTel. 973 62 01 [email protected]

AJUNTAMENT DE SORTÀREA D’ESPORTSCarrer del Doctor Carles Pol i Aleu, 1325560 SortTel. i Fax: 973 62 00 10 / 973 62 00 [email protected] www.caiacsort.cat

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES ISANT MAURICIPrat de la Guarda, 4 - 25597 EspotTel. i Fax 973 62 40 [email protected]

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU(el Paller de Ca l’Antonet)Ctra. N-260, km. 231,3. - 25595 LlavorsíTel. 973 62 23 35Fax 973 62 20 [email protected]

Dades d’interès

HOTEL RESTAURANT POLDOPetit hotel familiar de 20 habitacions on podreu gaudir d’una cuina molt acurada, típica de muntanya.Oferim serveis a nivell d’hotel i exteriors: pesca, ràfting, rutes guiades... La piscina i el parc infantil a la vora del llac permeten treure tot el profit alsmoments de lleure. És un lloc ideal per descansar irelaxar-se.

Carretera, s/n - GUINGUETA D’ÀNEU (Lleida)Tel. 973 62 60 [email protected] - www.hotelpoldo.com

Com arribar-hiLa capital del Pallars Sobirà és Sort,on hi viuen no gaire més de 2.000 persones.

Els municipis de la comarca són 15.Agrupen uns 135 pobles repartits perles diverses valls que conflueixen a lacolumna vertebral del riu NogueraPallaresa: Vall d'Àssua, Vall de Cardós,Vall Ferrera, Vall de Siarb, les Valls d'Àneu...La Noguera Pallaresa és un riu cabalósconsiderat, segons experts d'arreu delmón, un dels millors d'Europa per a lapràctica d'esports d'aigües braves. La seva arrelada tradició en la pràcticadel caiac ha propiciat que les sevesaigües acullin diverses competicionsde caire internacional. Cal destacar elCamp de Regates d'Aigüerola, deSort, per trobar-se al bell mig del seucasc urbà.

Amb autobúsAlsina Graells (BCN - Sort)www.alsinagraells.es

Amb trenFerrocarrils de Catalunya (Lleida - Pobla de Segur)www.fgc.es

Amb cotxeDes de Barcelona, per la Nacional II,fins a la Sortida 518 Tàrrega -Agramunt. Continuar per la comarcalC-14 fins a Tremp, de Tremp a Poblade Segur per la C-13 i de Pobla deSegur fins a Sort per la N-260.

HOTEL ESTANYS BLAUS ***Hotel rústic, acollidor i molt confortable. Situat en la bonica i tranquil.la població de Tavascan. Des d’aquipodrà visitar indrets de gran valor paisagístic com elsestanys, rius, boscos alpins, etc. Habitacions amb banytotalment equipades. Suites. Zona spa amb piscina-jacuzzi, sauna i gimnàs. Sala de reunions. Sala de jocs i música. Ampli jardí amb zona infantil. Restaurant “ Llacs del Cardós”, de cuina catalana actual.

Crta. Tavascan, s/n - TAVASCAN (Lleida) Tel. 973 62 31 78 - 973 62 31 [email protected] - www.llacscardos.com



Corren lesFALLESa l’Alta

Ribagorça!

Aquesta expressió fa referència a la celebració d’unafesta d’arrelada tradició a l’Alta Ribagorça que

utilitza el foc com el millor element per fer fora elsmals esperits. Cada any, coincidint amb el solsticid’estiu, els pobles d’aquesta comarca ribagorçana

celebren aquesta cerimònia relacionada amb el cultesolar que antigament servia per donar gràcies alsdéus per l’èxit de les collites. Però sabeu què són

ben bé les falles i com funciona el ritual?

[ ALTA RIBAGORÇA FALLES > ALTA RIBAGORÇA FALLES >


es falles són troncs resinosos d’uns dos metres de llar-gària que es fan amb trossos de teia de pi que s’engan-xen a un mànec de freixe amb filferros i puntes. Elsencarregats de preparar-les eren tradicionalment elsjoves de cada poble, uns dies abans del gran esdeve-

niment, per tal que estiguessin ja seques i a punt de cremar.Com a especialització, hi ha una varietat de falles anomenades“rentines” que es realitzen en una sola peça.

Coneguda com la festa del foc, la baixada de falles de l’AltaRibagorça constitueix un autèntic motiu de joia per als mésjoves, els quals es senten realitzats i orgullosos no només d’ha-ver participat en la seva elaboració, sinó també en la seva bai-xada.

I és que la paraula “baixada” és significativa, ja que el recorre-gut s’inicia des d’un lloc elevat de la muntanya però visible desdel poble. En aquest punt hi ha plantat un pi anomenat “faro”,amb quatre més de petits fent cabana al seu voltant. Aquestacabana s’omple de borra de pi, argelagues, boixos i tot allò quetingui una crema ràpida. Des d’aquest punt s’encenen les fallesabans de començar el descens guiat pel fadrí o cap de colla.Antigament, els joves feien guàrdia dia i nit dalt la muntanya perevitar que ningú encengués el “faro” abans d’hora.

L

Font i Fotos:

Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça i

llibre “Fets, costums i llegendes” de Joan Bellmunt i Figueras

La baixada de falles constitueixuna experiència inoblidable i un autèntic motiu de joia per

als més joves.

Nits de foc,màgia i passió.


Els nostres avantpassats entenien elSol com l’element purificador perexel·lència i tot el que es trobava aprop d’aquest astre, era més pur. Peraquest motiu, els “faros” són encaraavui encesos en els llocs més elevats,el dia del solstici d’estiu.

I és aquest foc “més pur”, o “purifica-dor”, encès al cim de la muntanya elque baixa fins al poble amb les falles ies passeja per tots els racons delmateix per tal de purificar de malsesperits tots i cadacun dels llocs delpoble.

TOT UN RITUAL ANTICQuina meravella de pujada fins el“faro”! Una corrua d’homes (lesdones no hi poden participar alspobles de Durro i Taüll) amb laseva duresa pugen en silenci, commeditant sobre aquest fet trascen-dental celebrat des de l’home pri-mitiu fins els nostres dies: la dava-llada del foc purificador.

“La nit era serena i el rebullcomençava a fer-se palès en elscarrers estrets i adoquinats d’a-quests poblets. Cotxes i més cot-xes anaven arribant amb la finali-tat de veure el correfalles. Cotxesllampants, vestits nous, eren pre-sents per aquí.” Aquesta és lavivència personal de l’etnògrafcatalà Joan Bellmunt i Figueras dela baixada de falles de 1990 aDurro.

“Vam anar a la plaça on, alguns,emprenien ja la pujada cap a SantQuirc. Vam anar a casa Siscarri,on ja havien acabat de sopar, pertal d’emprendre, també ambnosaltres, la pujada vers l’ermita.Amb la falla al coll, vam començarla pujada. Una vintena d’homesvam emprendre el camí, fortuós iple d’aigua en alguns llocs queens menaria al cim. La fosca erapresent amb el seu mantell. En elfirmament brillaven, com perles derosada sobre l’herba, uns estelsque amb els seus pica-ulls sem-blaven els nostres companys, elsnostres guies de la fosca”.

Quina experiència! Nit de pau,estels brillant, acompanyats de lescuques de llum de vora el camí il’home que puja a cercar el foc...

“Arribats a dalt ja trobàrem un grupque havia pujat i estaven encenent unafoguera a la part de darrera de l’ermita.El majordom era allí. A poc a poc ana-ren arribant més fallaires. Devíem seruns 80 quan ens digueren que s’haviend’encendre les falles i així ho féremtots. Un cop tots teníem la falla encesael majordom donà un senyal i es dispa-raren uns petards. A continuació elmajordom va dir:- Tots agenollats!I com un sol home, tots ens agenollà-rem al voltant de l’ermita, mentre elmajordom començava a resar un pare-nostre, que els altres van continuarconjuntament amb una devoció i un

silenci enmig de la nit, realment corpre-nedors (aquest parenostre al Sant és lacontinuïtat d’agenollar-se de l’homeprimitiu davant el foc). Acabada l’ora-ció i tots posats en filera, es donà untomb a l’ermita i començà la davalladavers el poble”.

La davallada és una experiència inobli-dable. Les falles enceses emprenen elcamí vers el poble, omplint de llum, deguspires i de crits una nit màgica. Elssons guturals dels fallaires (antigamentper espantar qualsevol bèstia) i les fla-mes donen un to d’encant a tot l’en-torn.

ALTA RIBAGORÇA FALLES > ALTA RIBAGORÇA FALLES >


“Les falles són troncs resinosos d’uns dos metres de llargària que es transporten encesos en filera”


Dades d’interèsPatronat Comarcal de Turisme de l'Alta RibagorçaAv. Victoriano Muñoz, 4825520 El Pont de SuertTel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16Fax: 973 69 05 [email protected]

Oficina Municipal de Turisme del Pont de SuertAv. Victoriano Muñoz, 2225520 El Pont de SuertTel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05Fax: 973 69 02 [email protected]

Oficina del Patronat de la Vall de BoíPg. Sant Feliu, 4325527 BarrueraTel. 973 69 40 00Fax: 973 69 41 [email protected]

Centre del Romànic de la Vall de Boí C/ del Batalló, 525528 Erill-la-VallTel. 973 69 67 15Fax: 973 69 67 [email protected]

Punt d’informació de VilallerC/ Sant Climent, 1Tel. 973 69 81 [email protected]

Casa del Parc Nacional d’AigüestortesC/ de les Greieres, 2. BoíTel. 973 69 61 89www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

Centre d’Informació del Parc La SerradoraC/ del Port, 10.25553 SenetTel. 973 69 82 32

BARRUERAESCENIFICACIÓ VIA CRUCISEls habitants de Barruera escenifiquen i canten les 14 estacions del Via Crucis recuperant una antiga tradició.20 de març - Dijous Sant

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESEXCURSIÓ AMB RAQUETES DE NEU “CAMINEM PER LA NEU”Sortida a les 9.30h des de les cases del Parc de Boí i Espot icentre d’informació de Senet.12 i 26 d’abril

BOÍCURS D’INTRODUCCIÓ AL GPSPreu gratuït. Reservar plaça.26 i 27 d’abril a la Casa del Parc de Boí

ERILLCASTELLROMERIA DE SANTA MARGARIDA1 de maig

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESITINERARIS DE NATURA. CONGESTES DE NEUSortida a les 9.30h des de les cases del Parc de Boí,Espot i Centre d’Informació de Senet.2 de maig

MALPÀSROMERIA DE SANT SADURNÍ15 de maig

SENETROMERIA DE SANT ISIDRE17 de maig

PONT DE SUERTROMERIA DE LA MARE DE DÉU DE MOLA31 de maig

DURROROMERIA A L’ERMITA DE SANT QUIRC I SANTA JULITA16 de juny

PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESITINERARIS DE NATURA. PÈTALS DE COLORSSortida a les 9.30h des de les cases del Parc de Boí, Espot iCentre d’Informació de Senet.21 de juny

MALPÀSBALL DE BASTONSTípica i bella dansa ballada només per homes amb dos bastonsa les mans. Malpàs és l’únic poble que ha conservat sempreaquesta tradició.29 de juny

EL PONT DE SUERT

ITINERARIS DE NATURA.AIGUAMOLLS DE LLESP I TALLER DE FANGInformació i reserves:Oficina d’Informació i Turisme del Pont de Suert.Dissabte 22 de març

ITINERARIS DE NATURA.CAMÍ DE L’AIGUA (DE LLESP AL PONT DE SUERT)Informació i reserves:Oficina d’Informació i Turisme del Pont de Suert.Diumenge 23 de març

I MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DEL PONT DE SUERT “LA FAIADA”Informació i descàrrega del recorregut i tríptic:www.elpontdesuert.comDiumenge 13 d’abril

III FESTA DEL LLEUREDissabte 31 de maig

COL·LECCIÓ D’ART SACRE DE LA RIBAGORÇAL’antiga església de l’Assumpció del Pont de Suert, conegudaamb el nom d’Església Vella, custòdia la Col·lecció d’Art Sacrede la Ribagorça, un veritable llegat cultural.20, 21 i 22 de marçHorari d’11.30 a 13.00 i de 18.00 a 20.00h

VISITA GUIADA AL PONT DE SUERTEsglésia Nova de l’Assumpció, Centre Històric i Col·lecció d’Art Sacre de la Ribagorça.Dimecres 19 i dissabte 22 de març a les 17.00h

EXPOSICIÓ D'AQUAREL·LESA càrrec de Neus Canela.15 al 23 de març de 2008

EXPOSICIÓ DE PINTURAA càrrec de Miguel Estaña.1 al 15 d'abril de 2008

Agenda

ALTA RIBAGORÇA FALLES > > ALTA RIBAGORÇA AGENDA ]

55Pànxing Pirineus

DURRO 14 de juny SENET 21 de juny

BARRUERA, BOÍ, EL PONT DE SUERT i VILALLER 23 de juny

ERILL LA VALL 4 de juliol TAÜLL 11 de juliol

Horari: Infantil a les 22.00h. Adults de 22.30 a 23.00h.

TRADICIÓ I MODERNITAT JUNTES A L’ALTA RIBAGORÇA Per a més informació: Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça. Tel. 973 69 04 02 i 902 101 516 [email protected] www.ribagorca.com

Amb el patrocini de:

Promoció i dinamitzaciówww.elpontdesuert.com

La filera de foc transcorre muntanyaavall fins a arribar a la plaça del poble,on és rebuda amb el so de la música ide les campanes. Després de l’eufòriadel primer moment, s’amunteguen lesfalles mig consumides enmig de laplaça i es fa una gran fogata al voltantde la qual es balla tota la nit.

“La gran foguera roman com a muttestimoni de l’esforç d’uns fallaires quehan fet realitat, un any més, la davalla-da de les falles, que ja l’home primitiuamb una altra fe i amb diferent convic-ció va dur a terme”.

El foc purificador ha baixat i s’ha pas-sejat pel poble. Ha baixat de l’alta mun-tanya on les flamejants teles dels pins,

allà al “faro”, continuen pujant encaracel amunt, il·luminant una nit per sem-pre màgica. Els fallaires suats quan arri-ben al poble, son rebuts amb música iel so de les campanes, van formantamb les falles mig consumides unabona fogata i acaben la festa amb ball.

ALTRES ATRACTIUS DE L’ALTARIBAGORÇATot i l’atractiu de la festa de les falles, lacomarca té molts altres llocs d’interèsturístic de què gaudir. D’entre el con-junt d’esglésies i d’ermites romàniquesdestaquen les de la Vall de Boí, quehan estat declarades Patrimoni Mun-dial. Altres opcions són el Centre delRomànic de la Vall de Boí, d’Erill la Vall,la col·lecció d’Art Sacre de la

Ribagorça a l’església vella del Pont deSuert, el Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici, el Centre deFauna del Pont de Suert o la Casa delParc a Boí i les seves exposicions per-manents.

Per als qui prefereixen relaxar-se, unavisita obligada és el Balneari de Caldesde Boí, i per als qui, per contra, elsagrada l’activitat, poden escollir entreles diferents rutes a peu i en BTT percamins i senders a través de diversespoblacions i paisatges, així com activi-tats organitzades de natura i d’esportsd’aventura. A l’hivern a l’estació d’es-quí Boí Taüll Resort es pot practicarl’esquí, al cim més alt esquiable delsPirineus (Puig Falcó 2.750m.)

HOSTAL LA PLAÇAHostal-Restaurant. Ambient tranquil i agradable.17 habitacions amb bany i TV. Oferim cuinacasolana actualitzada. Zona enjardinada. Salad'estar amb llar de foc. Espai WI-FI. Consultartarifes a la web.

Plaça de l'Església, 1 - ERILL LA VALL (Lleida)Tel. 973 69 60 26 - Fax 973 69 61 [email protected]

HOTEL EL RANTINERUn bon descans no té preu... El nostre hotel, amb 28 habitacions (3 amb hidromassatge), estroba a 10 Km de l'estació d'esquí de Boí-Taüll.Molt a prop, podràs gaudir dels magnífics raconsde la comarca.

Casa Baró - TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 61 84 - Fax 973 69 60 [email protected]

HOSTAL RURAL BAR-REST. AUDE

C/ Saraís, 22DURRO (Lleida) Tel. 973 69 41 [email protected]

CALENDARI DE LES FALLES

Hostal l’Aüt Un lloc ideal per relaxar-se i desconnectar

L’Hostal l’Aüt és una empresa familiar on pots gaudir de lamillor estança. Les habitacions són amb bany complet i calefac-ció; la nostra cuina és casolana i d’alta muntanya, amb la carnecològica de la nostra granja. El poble és petit, de 50 habitants,ideal per descansar, escoltar la natura i admirar-la sense parar.La Vall de Boí és el nostre entorn ideal, on hi trobareu la munta-nya, el romànic, el balneari, el parc nacional, i esports d’hivern id’estiu.

Visita’ns, ens recordaràs!

HOSTAL L’AÜTC/ Santa Eulàlia, 7.25528 ERILL LA VALL (Alta Ribagorça)Tel. 973 69 60 48 - Fax 973 69 61 26www.spainmountains.com/laut



El Berguedà en família

[ BERGUEDÀ RUTES > BERGUEDÀ RUTES >

A LA PÀGINA ESQUERRA: Ruta cultural de l’AmetllaA SOTA: Mines de Cercs.


N NEIX EL RIU LLOBREGAT?

El naixement del riu Llobregat dins elmunicipi de Castellar de n’Hug, a l’AltBerguedà, és un tresor natural que val lapena visitar. Però atenció! Abans d’arri-bar a Castellar de n’Hug hi ha altres ele-ments d’interès on val la pena aturar-se.

Seguint la carretera comarcal C-16, al’alçada de Guardiola de Berguedà, ushaureu de desviar en direcció a la Poblade Lillet seguint la B-400. Abans d’arri-bar a la Pobla de Lillet veureu a mà dretal’estació de tren de “l’Empalme”. Al

Berguedà ara mateix no hi ha tren, peròn’hi havia hagut i concretament enaquest punt hi havia una estació queactualment és el punt d’inici del recorre-gut del Tren del Ciment (tren turísticde l'Alt Llobregat), que recorre dos qui-lòmetres que s’han recuperat d’aquestavia i que us portarà fins al paratge delClot del Moro, ja en terme de Castellarde n’Hug, parant i visitant, si voleu, elcentre de la Pobla de Lillet i els JardinsArtigas, jardins que foren projectats pelfamós arquitecte Antoni Gaudí.

De tornada el tren us deixarà a l’estacióon podeu recuperar el vostre vehicle icontinuar fins a Castellar de n’Hug onno us podeu perdre l’àudiovisual “El

Llobregat, un riu amic” que es projec-ta a l’auditori del poble i que permetconèixer millor l’entorn d’aquest riu.

Després de fer un bon àpat en qualse-vol dels restaurants del poble, i en fun-ció de si us agraden activitats més omenys mogudes, us proposem escollirentre dues opcions: visitar el Museudel Pastor i les fonts del Llobregat, aCastellar de n’Hug, o bé anar fins alpoble de Borredà, seguint la carreteraque hi arriba des de la Pobla i SantJaume de Frontanyà i gaudir d’unabona tarda a les instal·lacions deBorredà Parc Aventura, fent el micoenmig dels arbres.

EL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ

El Parc Natural del Cadí-Moixeró és unparc de gran extensió on habita unaàmplia diversitat d’espècies de flora ifauna. A les oficines del parc, situa-des a Bagà, s’hi pot veure un audiovi-sual que introdueix les principalscaracterístiques d’aquest espai.També hi ha una exposició temàtica iinteractiva que parla de la geologia, laflora i la fauna i que permet als més

menuts sentir el so del gall fer o identi-ficar la petjada d’un isard, entre d’al-tres.

Un cop visitat el centre del parc, usproposem que aneu a conèixer la Rutadel Trencapinyes, un simpàtic ocellque viu en pinedes de pi negre, en llocsd’alçada. Per arribar-hi cal seguir lacarretera que s’enfila de Bagà al coll dePal. En un revolt força tancat, a màesquerra, trobareu un aparcament ambun plafó que indica el començamentd’aquesta ruta. L’itinerari us porta finsel mirador dels Orris, un esplèndidbalcó davant la serralada del Moixeró id’allà torna cap a l’aparcament. A pastranquil, la volta és de prop d’una horai es pot fer en família. Durant tot elrecorregut anireu trobant informaciódel trencapinyes i si pareu atenciósegurament en veureu algun damuntd’un pi a prop del camí.

Tornant a Bagà, podeu parar a dinar enalgun dels restaurants del poble i si usqueden ganes de conèixer un altreracó del parc us proposem que seguiula carretera que de Bagà va aGisclareny. Un parell de quilòmetresdesprés de Bagà trobareu un rètol que

indica a mà dreta les fonts o l’Adoudel Bastareny. Seguint una pistadurant prop de cinc quilòmetres arriba-reu al naixement d’aquest afluent delriu Llobregat. L’indret val la pena.

AL VOLTANT DEL PEDRAFORCA

La muntanya del Pedraforca és unreferent molt conegut de la comarcadel Berguedà. Als pobles del voltant, amés, hi trobem diverses propostesturístiques adequades per fer en famí-lia. Així podríem començar el dia visi-tant el Parc de Palomera, a Saldes. Elparc de Palomera és un parc acrobàticamb 60 jocs (ponts, lianes, tirolines...,amb plataformes damunt dels arbres)que es reparteixen en tres recorregutsper a diferents edats (el més senzill elpoden fer els nens i nenes de més de 3anys) i sempre sota el control de moni-tors.

Podeu dinar a Saldes mateix o, depe-nent de l’opció que hàgiu triat per fer ala tarda, podeu fer-ho a Gósol o a SantCorneli, Cercs. Si ja heu fet prou activi-tat i us ve de gust una tarda més tran-quil·la, val la pena visitar el Museu deles Mines de Cercs, on coneixereu

O

www.altbergueda.com www.elbergueda.cat www.parcfluvial.cat

Font i fotos: Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i Consorci Parc Fluvial.

Viatjar amb nenssempre suposaun repte per a lesfamílies, ja queles necessitats iles motivacionsdels més menutsno són sempreles mateixes queles dels adults.Mentre un adultpot voler conèi-xer la història, lacultura o el patri-moni d’un terri-tori, als nens elsinteressa sobre-tot jugar i pas-sar-s’ho bé.

E s p e c i a l m e n tper a les famíliesa m b n e n s, a lB e r g u e d à , u sh e m p r e p a r a tquatre rutes quea p o r t e n n o u sconeixements enun context lúdic iengrescador.


BERGUEDÀ RUTES >


EN AQUESTA PÀGINA: El ruc català.Tren del Ciment a la Pobla de Lillet.Itinerari del Riu de Viladomiu Vell.Jardins Artigas a la Pobla de Lillet.

com es vivia en una colònia minera itindreu ocasió de pujar en un trenetque us farà entrar en una galeria com sifóssiu miners (amb casc i tot). DelMuseu de les Mines en surt el CarriletVerd (i també des de l’estació deGuardiola de Bergeudà). Aquest carri-let permet conèixer diferents punt de laruta minera d’una forma diferent ientretinguda. Si, per contra, encarateniu ganes de més exercici, podeucontinuar fins a Gósol i seguir la Rutade la Mallerenga Petita, que des defont Terrers proposa un circuit tematit-zat al voltant de diferents espècies demallerengues (ocells que abundenforça al parc natural).

EL PARC FLUVIAL DE LESCOLÒNIES DEL LLOBREGATAquesta és una proposta de natura icultura per conèixer de ben a prop lesnostres tradicions. Us proposem

començar el dia coneixent el Museu dela Colònia Vidal, per saber com vivienfa uns cent anys els treballadors deltèxtil a Cal Vidal (C-16 km 78, Puig-reig). Aquest museu mostra la vida quo-tidiana en els espais d’una colònia: l'es-cola, la botiga, el safareig, la fàbrica, iels més petits en gaudiran veient unteler en funcionament. Si preferiu, però,conèixer més a fons les tradicions i lacultura, podeu fer la Ruta Cultural del’Ametlla de Merola (C-16, km 70,Puig-reig), guiada pels mateixos veïns,mentre observeu els seus nans igegants, la importància de la música ivisiteu el seu teatre centenari.

Un cop acabada la visita, pugeu riuamunt fins a la sortida de Gironella sudi seguiu en direcció a Viladomiu Vell. Ala plaça d'aquesta colònia començal’Itinerari del Riu de Viladomiu Vell,d’uns 3 km, que ofereix la possibilitat

de compaginar un passeig ombrívol ide diversió en família. Durant el reco-rregut trobareu 7 plafons en els qualss'explica, seguint el diàleg de la Maria,el Pere i el Joan (àvia, pare i fill), comveuen la vida i l'entorn, i conèixer comfunciona una turbina, la importànciadels horts i els seus vegetals, el riu, lapesca, el bosc de ribera...

A continuació podeu dinar al poble deGironella i a la tarda anar a visitar elnucli zoològic de Fuives, on conser-ven la raça autòctona del ruc català. AFuives (C-16 sortida Cal Rosal i seguiuels rètols) podreu veure de ben a propmés d'un centenar de guarans i entrara la masia, una típica casa pairal cata-lana anterior al segle X, on podreu ima-ginar com vivia una família al camp,mentre els més petits de la casapassen una bona estona fent manuali-tats

BERGACONCERT DE SETMANA SANTAMarç

CASSERRESTROBADA DE GRUPS DE CARAMELLES DE TOT CATALUNYA30 de març

GIRONELLARALLY DELS CLÀSSICSMarç

COLÒNIA GUIXARÓTROBADA DE COTXES ANTICS I MILITARSMarç

EL SECRET DE LES COLÒNIES DEL LLOBREGATSortida guiada amb autocar a diferents indrets de les Colònies.2 de març

GIRONELLAFIRA DE SANT JOSEPFira, estands al local del Blat, concurs de dibuix, etc…23 de març (diumenge després de Sant Josep)

DIVERSES POBLACIONSFESTA DE LA TRUITADAMarç

PUIG-REIGCAMINADA POPULARAbril

AMETLLA DE MEROLAFESTA DE SANT JORDIAbril

BERGAFIRA DE MAIGTrenet turístic, trobada de cotxes antics i circuit de demostració,torneig de màgic, exhibicions gimnàstiques, artesans, exposicióde cotxes, concert, etc…1 i 2 de maig

CERCSFESTA DEL ROSALETCargolada popular, gegants cercavila, etc…10 i 11 de maig

BERGALA PATUM Concert de Patum.Del 22 al 25 de maig

MARXA ROMÀNICA DE RESISTÈNCIA (82 km.)Maig

AVIÀCAMINADA POPULAR DE GRAUGÈSMaig

BAGÀFIRA D’ARTESANIA I TROBADA D’ACORDIONISTESMaig

PUIG-REIGFESTA MAJORMaig-juny

BERGACONCERT. DIA INTERNACIONAL DE LA MÚSICA.21 de juny a la Plaça Sant Pere

DIVERSES POBLACIONS (especialment a Saldes)REVETLLA DE SANT JOANJuny

Agenda

BERGUEDÀ AGENDA >

59Pànxing Pirineus

Dades d’interèsConsell Comarcal del BerguedàOficina de turisme. Ctra. C-16 km. 96Tel. 93 822 15 00www.elbergueda.cat - [email protected]

Consorci del Parc Fluvial delLlobregatTorre de l'amo de Viladomiu Nou08680 GironellaTel. 93 825 06 89 - www.parcfluvial.cat

Consorci de turisme de l’AltBerguedàC/ Barcelona, 49 3r 08600 BergaTel. 93 822 21 12 - www.altbergueda.com

Fitxa tècnica:Tren del Ciment-Ferrocarril Turísticde L'Alt Llobregat Estació del FerrocarrilLa Pobla de Lillet Tel. 938 236 146 Funcionament de març a octubre.www.fgc.cat

Jardins ArtigasParc Xesco Boix, s/nLa Pobla de Lillet Tel. 938 236 146 D’octubre a juny: dissabtes, diumengesi festius de 10 a 17h i laborables ambvisita concertada. De l'1 de juliol al 30 desetembre, obert cada dia de 10 a 19h.www.poblalillet.cat

Museu del Pastor Plaça del Castell, s/nCastellar de n’Hug Tel. 938 257 057 A l’estiu està obert diàriament d’11 a14h i de 16 a 19 h i a l’hivern els capsde setmana i festius d’11 a 14 h i elslaborables amb visites concertades.www.castellar.diba.cat

Audiovisual “El Llobregat, un riu amic”Auditori - Castellar de n’HugTel. 637 805 745.Obert de dijous a diumenge de 10 a 14 h.

Borredà Parc AventuraCtra. de Sant Jaume de Frontanyà,km. 1,5 - Borredà. Obert tot l’anywww.borredaparcaventura.com

Oficines del Parc Natural del Cadí-Moixeró C/ la Vinya, 1 - Bagà.Tel. 938 244 151. Obert de dilluns a divendres de 9 a 13.30h i de 5.30 a 19h. Dissabte de 9 a 13h i de 16 a 18.30 h. Diumenge de 9 a 13h.

Parc de PalomeraPleta de la Vila, Saldes. Obert a partirde Setmana Santa, caps de setmana i festius. www.parcdepalomera.com

Museu de les Mines de Cercsi Carrilet VerdPl. de Sant Romà - Colònia de SantCorneli - Cercs. Tel 938 249 025Obert de dimarts a divendres d’11 a 14h. Caps de setmana i festiusd’11 a 16h. www.cercs.net

Museu de la Colònia Vidal Carretera C-16, km 78, Plaça de laPuríssima s/n - Puig-reig.Tel. 938 290 458www.museucoloniavidal.org .Visita guiada tots els diumenges a les 11h i visites reduïdes els dissabtes, els diumenges i els festius de 10 a 14h.

Ruta Cultural de l’Ametlla deMerola. Es fan visites guiades el primeri el tercer dissabte i diumenge de cadames a les 11h. També es pot fer la visitasense guia amb els tríptics que trobareua l’aparcament de la colònia.Tel. 938 250 689. www.parcfluvial.cat

Itinerari de Riu de Viladomiu VellAquest itinerari es fa lliurement seguintles marques blaves i grogues començant a la plaça de la colònia deViladomiu Vell. Es pot recollir el tríptic,que inclou un joc concurs per a infants,a les oficines de turisme properes.Es pot fer visita guiada concertada pergrups a partir de 6 persones.Tel. 938 250 689 - www.parcfluvial.cat

FuivesObert cada dia de 10 a 17h.Aviseu de la visita amb antelació.Tel. 646 492 310. www.fuives.com

HOTEL CASA DUANER - REST. EL RECÓ DE L’AVI

Un indret immillorable per passar unes vacancesde turisme rural al Berguedà i gaudir de la natura,la gastronomia i les activitats culturals i esportives. Disposem de 12 habitacions (1 per a minusvàlids), sala d’estar i jardí privat. Cuina típica casolana. Especial temporada de bolets.

La Farga, 10 - Tel. 93 822 76 92GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Barcelona)[email protected]

HOTEL ESTEL **Petit hotel familiar situat al centre de Berga, en unazona residencial envoltada de jardins. Ofereix40 confortables habitacions amb bany, tv-satèlit,caixa forta, música.... L'hotel disposa de pàrquinggratuït, terrassa d'estiu, sala de jocs, zona WIFI iun acollidor restaurant de cuina catalana.

Ctra. Sant Fruitós, 39 - BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 34 63 - Fax 93 821 35 [email protected] - www.hotelestel.com

APTS. RURALS ELS ROURES / REST.

Apartaments rurals situats en plena natura, cuina equipada, menjador amb TV i terrassa, 2 habitacions, bany i calefac-ció. Envoltats de boscos, bolets a la tardor, rutes a peu ien bicicleta. Zona recreativa per a nens i piscina a l’estiu.A 1200 m. d’alçada i a mig camí entre Berga i Rasos dePeguera. Restaurant típic amb cuina del Berguedà.

Ctra. Rasos de Peguera, Km. 4CASTELLAR DEL RIU (Barcelona)Tel. 93 821 35 61 - Fax 93 821 25 97www.rouresbergueda.com

HOTEL BERGA PARK ***En un ambient càlid i alhora contemporani, l’hotel disposa de 58 habitacions totalment equipades (connexió a internet, TV satèl·lit, caixa forta, minibar, despertador, etc). També posem a la sevadisposició el Restaurant “La Terrassa”, amb platsfruit de fusió entre la cuina tradicional i l’alta cuinacatalana. Ctra. de Solsona, 1A - BERGA (Barcelona)T. 93 821 66 66 - [email protected]


El Centre Mundial del guarà català

Segurament molts dels nostres lectors són dels que lluei-xen a la reraguarda del seu cotxe un adhesiu que trencatòpics, que va néixer com a resposta a l’espanyolisme deltoro i que ha aconseguit convertir-se en un símbol identifi-catiu del territori català, el del guarà català. De poc serviriaaquest adhesiu per identificar-nos si al darrera no hi haguésl’esforç d’entitats com AFRAC (Associació pel Foment dela Raça Asina Catalana) i de famílies com els Gassó. L'any1995 el cens no superava el centenar, ara aquesta situacióha canviat lleugerament i aquells que volen conèixer i sabermés coses d’aquest noble animal ho poden fer a travésd’una visita al Berguedà i en concret a la reserva de Fuives,al municipi d’Olvan.

Difondre el coneixement d’una raça autòctona i d’aquestamanera evitar l’extinció d’uns animals que formen part delpatrimoni genètic català; aquest ha estat des del comença-ment el principal objectiu de Fuives. Actualment aquestcentre de reproducció del Berguedà ha obtingut la qualifi-cació d'aula d'entorn natural i més recentment el reconei-xement de qualitat turística. Amb aquesta qualificació, elsvisitants que s’acosten a Fuives poden conèixer com s'hadut a terme aquesta recuperació i manteniment del guarà.A més de conèixer de prop les característiques pròpies dela raça, la seva reproducció natural, la inseminació artificial,l'alimentació, les qualitats físiques...

UNA VISITA IDEAL PER A FAMÍLIES I ESCOLESLa reserva de guarans catalans de Fuives es troba en un

entorn idílic, dins del municipi d’Olvan a la comarca delBerguedà. Tant el lloc com les diverses activitats de natu-ra, esports d’aventura i senderisme de la zona converteixenla visita en ideal per a famílies amb nens i escoles. Desprésde la benvinguda del Joan, es pot fer una passejada pelscamins de Fuives per veure de ben a prop més d'un cente-nar de guarans, separats per mascles i femelles. Els mas-cles en quadres individuals, les femelles formen un únicgrup, que pastura tranquil·lament pels boscos del voltantjuntament amb els seus pollins, que pasturen entre mig anyi vuit mesos al seu costat. En tot moment de la visita, elspropietaris de la reserva guien i expliquen als visitants lescaracterístiques pròpies de la raça, així com també algunesanècdotes que fan riure a petits i a grans.

La visita continua entrant a la masia, una típica casa pairalcatalana anterior al segle X on trobem el laboratori, duessales audiovisuals i diverses estances, que encara mante-nen l'estil original de l'època en que es va construir i queens permet fer volar la imaginació i visualitzar com vivia unafamília al camp. Paral·lelament i gràcies a un audiovisual, elvisitant s’endinsa en la història de la raça i de l'explotació,per passar més tard al laboratori on es fa part de la repro-ducció artificial de la raça. Finalment l'ecomuseu ens mos-tra algunes de les eines utilitzades al camp. El lleure del diaacaba fora de la masia, on els més petits poden passar unabona estona a la sala polivalent fent manualitats o a l’airelliure fent un pícnic per acabar bé el dia.

UNA MICA D’HISTÒRIA DEL NOSTRE RUC(informació extreta del web de Fuives www.fuives.com)El nostre ruc té semblances amb l'asinus europeus, però amés a més cal que tinguem present altres qualitats que eldistingeixen espectacularment dels de la resta de les racesde la terra, com poden ser les seves gran proporcions, elseu temperament enèrgic però també plàcid a la vegada, ipel seu pelatge curt i suau, i tot i això, gràcies a la situaciógeogràfica en què es troba, un lloc on la climatologia és laideal per a la cria. Estem parlant lògicament de Catalunya.Així, el clima mediterrani el qual els podem distingir pelsestius calorosos i secs, pels hiverns suaus i on les plujes esconcentren a la primavera i tardor es tracta d'un elementimportant per aquest reconeixement mundial.

On creieu que pot trobar-se l'àrea d'origen d'aquesta espè-cie? Doncs, clarament es troba al Berguedà, Osona i el Plade l’Estany, i que gràcies a l'esforç que família Gassó haportat a terme s'està estenent per tota la Catalunya Nord.

El guarà català té unes peculiaritats somàtiques que el dis-tingeixen clarament de la resta. Tota la seva estampaqueda emmarcada per les orelles, molt llargues i ben mun-tades; la seva longitud pot arribar a ser de 42 centímetres.Gràcies a les potents insercions musculars, es mantenentibants i mòbils. Així doncs, no podem veure mai un rucamb les orelles pansides, encara que ja tingui unes quan-tes dècades a l'esquena. Els ulls són grans, vius, bondado-sos, plens de noblesa, per altre banda el morro d'aquestaraça acostuma a tenir una forma descendent. El negre és lacoloració única d'aquests ases. Influeix, però, en les tona-litats vàries circumstàncies, l'època de l'any i sobretot lesestones que l'animal està prenent el sol, a més, si estanben alimentats sempre tenen el pèl lluent. A la zona de lesaixelles, sota el ventre, pit anterior, part interna de les

anques i el voltant dels ulls i el morro, el pelatge és d'unblanc-platejat.

La talla del guarà està situada més o menys entre 1,35metres i 1,64 metres, mesurant-ho des dels cascs fins alcarener. El pes mitjà és de 350 i 400 quilograms. El podemconsiderar com un tot terreny, perquè és capaç d'arrosse-gar troncs en boscos on les màquines més sofisticadesdels moments són incapaces d'arribar-hi. L'ase autòctonde Catalunya presenta un caràcter llunàtic, però és treba-llador, tossut i sofert a les bastonades dels seus responsa-bles. Les seves reaccions són imprevisibles si no el conei-xes, però si el teu tracte sobre ell és bo, la seva dolcesa imanyagueria és primordial, és a dir es fa estimar.

Una femella pot donar vida a quinze pollins al llarg de laseva vida i ho pot fer des dels dos anys i criant, per tan, uncop l’any. El procés de gestació és de 12 mesos i sorpre-nentment, als set dies de parir la burra torna a estar en zel,convertint-se aquest moment en idoni per tornar-se a que-dar prenyada. El procediment que s'utilitza (això parlantexclusivament de la reserva de Fuives) per detectar l'estaten zel d'una femella és fàcil: s'aprofita quan les femellesestan juntes per fer-hi passar un mascle davant, només calobservar quines fan un gest característic similar a com siestiguessin rosegant un xiclet. Un cop detectades les queestan en zel, es mira el llibre de registre per veure quin seràel mascle utilitzat en la munta, evitant així possibles proble-mes de consanguinitat. Això és importantíssim per obtenirnaixements correctes.

FUIVESFuives està situat a la comarca del Berguedà, al municipi d’Olvan.

S'hi pot accedir des de l'Eix del Llobregat (antiga C-1411, actual

C-16) entre Gironella i Berga a l'alçada de la Colònia Rosal

(Sortida 92).

BERGUEDÀ PUBLIREPORTATGE > > BERGUEDÀ PUBLIREPORTATGE ]


És ben poca la gent que no coneix Fuives, la major reserva de ruc catalans del món. Ja fa quasi 40 anys que la famíliaGassó procura per aquesta peculiar espècie, la fa créixer i en divulga el seu coneixement arreu del món des del Berguedà.

Fuives


erritori excepcional, el ParcNatural Regional agrupatot sol les més grans mera-velles naturals de laCatalunya del Nord. Des

de Prada fins a les altes fronteresd’Andorra, l’Arièja i l’Aude, entre 300 i3.000 metres d’altitud, la diversitat depaisatges és única. Prop de 138.000ha, una tercera part de la superfíciedels Pirineus orientals es mostren alsamants de la natura en estat pur.

UN PAÍS QUE ÉS UN PARADÍSA nosaltres, els catalans, ens agradadir que el nostre país està “beneït pelsdéus”. I el Parc Natural dels Pirineus

Catalans sembla haver rebut la majorpart d’aquesta benedicció!

En total compta amb sis reserves natu-rals -Conat, Eina, Jújols, Mentet,Noedes i Pi de Conflent-, un espainatural sensible d’interès departamen-tal -Nyer- i cinc espais naturals catalo-gats -el llac de la Bollosa i el massís delCarlit, el circ dels estanys deCamporells, el llac de Lanós, les gor-ges de Carançà i el massís del Canigó(valls de la Rotjà i de Cadi), juntamentamb alguns que altres tresors-.

Fàcilment accessibles, aquests indretsinsòlits, d’una bellesa excepcional, són

d’una gran fragilitat, per la qual cosa,com tot espai natural, cal preservar-los.

En aquest espai majestuós, hi viuenmés de 20.000 persones repartides enunes 64 poblacions entre el Capcir i laCerdanya. Des de vessants assolellats,escarpats i tallats pel pas de rius del’Alt Conflent fins als tranquils altiplansde la Cerdanya i del Capcir, la munta-nya ofereix un espectacle que força al’admiració del visitant.

L’espurneig de la neu sota el gran sold’hivern, la remor de les aigües quetranscorren a la primavera entre els

La muntanya a la Catalunya del Nord:

el Parc Natural Regional

Els Pirineus orientals compten pel cap baix amb onze reservesnaturals, així com amb espais catalogats o protegits per

recórrer i descobrir al llarg de tot l’any.

[ FRANÇA PARC NATURAL REGIONAL > FRANÇA PARC NATURAL REGIONAL >


T

Font: Comitè Departamental de Turisme dels Pirineus Orientals

© Philippe Mahé - Tresc en el Vall del Galbe (Capcir).


FRANÇA PARC NATURAL REGIONAL > FRANÇA PARC NATURAL REGIONAL >

A SOTA: © OT Font-Romeu – El Tren Groc .

A LA DRETA: © M. Jauzac - Canigó amb mimosa.


prats coberts de narcisos de perfumintens, les siluetes imponents i els cimsvertiginosos del Madres, del Canigó,del Carlit, del Puigmal, o fins i tot delpuig de Campcardós i dels Perics, sónl’orgull de la gent de la contrada.

El bosc, bàsicament de pi negre, cobreixla meitat del territori. Quin plaer recórrer-

lo amb la família a peu, a cavall, a llomsd’un ase o amb BTT! Descobrir la floraexcepcional de la vall d’Eina, observarun ramat d’isards o una marmota man-drosa a prop del seu cau, meditar sobrela majestuositat salvatge dels Caos deTargasona..., emocions fortes, estranysplaers que esdevenen possibles.

Aquestes muntanyes són també testi-moni d’un pasturatge passat i pre-sent, prova del qual són els nombro-sos orris (cabanes de pastor), margesde pedra i feixes. Sobre unes 70.000ha de pasturatge, els ramaders crienen llibertat, encara avui dia, cavalls,ovelles i vaques.

Des de l’hivern fins a l’inici de la prima-vera, el Parc, amb les seves deu esta-cions d’esports d’hivern, es transformaen el paradís dels esquiadors. Però enqualsevol estació de l’any, la insolaciórècord i el gran ventall d’activitats quees poden practicar en el seu medi, ofe-

reixen la proximitat diversificada delsespais naturals, amb senders de granrecorregut (GR 10) o fora dels caminssenyalitzats. Descoberta amb raquetesde neu, amb esquís nòrdics o depista o en trineu tirat per gossos, lespossibilitats són infinites.

65Pànxing Pirineus

AL CENTRE DE LA ESTACIÓ d'esqui Les Angles, nova promoció "Les Grenats"GRANS APARTAMENTS D'ALT STANDING. ORIENTACIÓ SUD.

APARTAMENT DE 50m2 A PARTIR DE 189.000€

Tel. 00 33 611 356 441 Visiteu la nostra web: www.sudpatrimoine.com

Fàcilment accessibles, aquests indrets insòlits, d’una bellesa

excepcional, són d’una gran fragilitat, per la qual cosa, com

tot espai natural, cal preservar-los.


FRANÇA PARC NATURAL REGIONAL >


UNA ESCAPADA AMB MÚLTIPLES PLAERS El Parc Natural dels Pirineus Catalans us ofereixaltres plaers lúdics, científics i culturals: les fontsd’aigües calentes i els seus banys oberts alpúblic a Dorres o a Sant Tomàs de Balaguer, lesestacions termals de Vernet o de Molig, els fornssolars d’Odelló i de Montlluís, les capelles i lesabadies romàniques més antigues de laCatalunya del Nord o les ciutats fortificades perVauban a Vilafranca de Conflent i a Montlluís.

Històric punt d’unió entre aquests territoris, elsseus habitants i les seves formes de vida és elfamós Tren Groc, que desafia l’altura i transcorredes del 1910 els 62 km que separen Vilafranca deConflent de la Tor de Querol. Un viatge que tallala respiració.

Terra d’autenticitat, el Parc Natural dels PirineusCatalans és un indret on els habitants han sabutconciliar un turisme modern, conservant els seuscostums i tradicions, la seva llengua i la seva cul-tura, tot mantenint intacta la bellesa incompara-ble de l’entorn

A LA DRETA:© Philippe Mahé - Els banys de Sant Thomas.

Els banys de DorresMoments de pau, tranquil·litat i relaxació Edificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una vista impres-sionant dels cims del Puigmal, els banys romans de Dorres ofe-reixen als enamorats de la natura i de l’aigua, moments de pau,tranquil·litat i relaxació.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria(1500 ac) però la seva utilització es torna habitual i organitzada apartir del segle XVII. Molt utilitzades a partir del segle XIX, les qua-litats d’aquestes aigües calentes sulfuroses són citades al 1926 ala Guia de la Cerdanya d’E. Brousse. La temperatura que surt, lamés elevada del país, arriba fins els 41ºC

El poble de DorresDescobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas, carrer rerecarrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici de pica-pedrer… Voltar per la plaça fins a l’església romànica, cor delpoble amb les seves campanes que marquen el pas del temps.Seguint la nostra passejada, visitem el museu del granit i els tallersde pedra, seguint per la capella del Belloc i acabarem en els banysde Dorres, d’aigües calentes i molt relaxants.

AJUNTAMENT DE DORRESCarrer Major - 66760 DORRES Tel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69Fax 0033 468 04 67 30 [email protected]

FRANÇA AGENDA >

Oficines de TurismeBourg-MadameTel. +33 (0)468 04 55 [email protected]

ColliureTel. +33 (0)468 82 15 [email protected] · www.collioure.com

Font RomeuTel. +33 (0)468 30 68 [email protected] · www.font-romeu.fr

FormigueresTel. +33 (0)468 04 47 [email protected] ·www.formigueres.com

Els AnglesTel. +33 (0)468 04 32 [email protected] · www.lesangles.com

Mont-LluisTel. +33 (0)468 04 21 [email protected] · www.mont-louis.net

OssejaTel. +33 (0)468 04 53 [email protected]

PerpinyàTel. +33 (0)468 66 30 [email protected] ·www.perpignantourisme.com

Porté-PuymorensTel. +33 (0)468 04 82 [email protected]

PradesTel. +33 (0)468 05 41 [email protected] · www.prades.com

SallagosaTel. +33 (0)468 04 72 [email protected]

Vilafranca de ConflentTel. +33 (0)468 96 22 [email protected]

A SOTA: © M Jauzac - Llac de les Bulloses.

Per a més informacióComitè Departamental de Turisme dels Pirineus OrientalsTel. +33 (0)468 51 52 53 - www.cdt-66.com

Parc Natural dels Pirineus CatalansTel. +33 (0)468 04 97 60 - www.parc-pyrenees-catalanes.fr

Comunitat de Comunes Pirineus CerdanyaTel. +33 (0)468 04 15 47 - www.pyrenees-cerdagne.com

Comunitat de Comunes Capcir Alt ConflentTel. +33 (0)468 04 49 86 - www.capcir-pyrenees.com

67Pànxing Pirineus


FRANÇA AGENDA >


PERPINYÀFESTIVAL DE MÚSICA SAGRADADel 14 al 23 març

FONT ROMEUMES DE LA RAQUETA DE NEUDel 17 de març al 15 d’abril

ESPAI NÒRDIC DEL CAPCIRANIMACIÓ NOCTURNA A LA QUILLANE21 i 28 de març

ELS ANGLESTORNEIG INTERNACIONAL D’HOQUEI PATINSDel 22 al 24 de març

ILLE-SUR-TÊTPROCESSÓ DE RESURRECCIÓ. RESSUSCITAT I CANTS DE “RÉGINA” AMB 140 VEUS I 40 MÚSICS23 març

PERPINYÀ56è SALÒ D’ANTIQUARISDel 21 al 24 de març

PORT-BARCARÈSFESTA DE L’OSTRA29 i 30 de març

PERPINYÀEXPOSICIÓ “FLUXUS”Del 29 de març al 8 de juny al Centre d’Art Contemporani

VERNET-LES-BAINS CALÇOTADA30 de març

DIVERSES POBLACIONSSANT JORDI, FESTA DEL LLIBRE I DE LA ROSA23 d’abril

BANYULS-SUR-MER APLEC DE SARDANES5 i 6 d’abril

SUREDA FESTA DE L’OLI D’OLIVA6 d’abril

PERPINYÀ FESTIVAL CONFRONTATION 44: “FES L’AMOR I NO LA GUERRA: ELS ANYS 70 AL CINEMA”Del 10 al 17 d’abril

PERPINYÀ FIRA EXPOSICIÓ TRANSFRONTERERA Del 17 al 21 d’abrilal Palau d’Exposicions

GRANGES DEL PIRINEU ORIENTALJORNADA DE PORTES OBERTES26 i 27 abril

VERNET-LES-BAINSFESTA DE LA BELLE EPOQUEDe l’1 al 4 de maig

FESTA DE LA VINYA I DEL VIJornada de portes obertes a una trentena de caves.Visita i degustació.3 maig

PASSEJADA PER TERRA D’ARTISTESJornada de portes obertes a tallers d’artistes.Darrer cap de setmana de maig

THUIR MERCAT DEPARTAMENTAL DE FORMATGES ARTESANS4 de maig

EL VOLÓXIIè FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA JOVES INTÈRPRETS10, 11, 17, 18, 24 i 25 de maiga l’Església de Santa Maria

PRADAFESTA SENSE FRONTERESDescoberta de tradicions i especialitats culinàries de tots els països representats.18 de maig

PORT-BARCARÈSFESTIVAL DE TANGODel 30 de maig a l’1 de juny

PERPINYÀVETLLADA DE FOCS DE SANT JOAN22 de junyal Palau dels Reis de Mallorca

DIVERSES POBLACIONSREVETLLES I FOCS DE SANT JOAN 23 de juny

Agenda

HOTEL LE YAKA**

32, Av. de Mont-Louis. LES ANGLES (França)A peu de pistes i davant del llac.Tel. 0033 468 044 [email protected] - www.hotelyaka.com

Ctra. de les Escaldes 2 - DORRES (França)Tel. 0033 468 04 47 42 / 649 311 [email protected]

HOTEL LE CHRISTIANIA

Av. principal de SallagosaSALLAGOSSA (França)Tel. 0033 468 047 207www.hotel-le-christiania.com

CAMPING LA GRIOLE

39, Route d’Andorre. TARGASONNE (França)Tel. 0033 468 30 03 84Fax 0033 468 30 17 [email protected]

CAMPING L’ORATOIRE**

Lloguer de mòbil – homes.LA TOUR DE CAROL (França)Tel. 0033 616 345 [email protected]

SNACK–BAR "EL CANIGÓ"

Plats combinatsInformació turística del Fort LiberiaVILAFRANCA DE CONFLENT (França)Tel. 0033 468 052 587

CÀMPING LES JARDINS D'ESTAVAR

Lloguer de xalets de fusta i mobil–home. Bar, restaurant, terrassa, piscina, animació, festes.Tel. 0033 468 048 535 ESTAVAR (França)www.lesjardins-destavar.com

4, parking del rentadoFORMIGUERES (França)Tel. 0033 674 430 214www.lamarmitedebalou.com

6 Bd Vauban - MONTLLUÍS (França) Tel. 0033 468 040 573www.originepyrenees.com

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271Fax 0033 468 045 373

Al centre de la Cerdanya francesa, al Parc Natural Regional delsPirineus Catalans, es situa el parc residencial Le Vedrignans. A propde Puigcerdà, Llívia i Font-Romeu i també a poca distància de laMolina i de Masella, constitueix un refugi privilegiat per passar-hi lesvacances de tot l’any. La tranquil.litat i el seu panorama autènticencomanen el respecte per l’entorn, un dels principis de LeVedrignans.

A l’estiu es poden fer magnífiques passejades per la vall del Segre,a 800 metres dels banys d’aigua calenta de Llo i molt a prop delParc Aquàtic d’Er. També constitueix el centre de nombroses acti-vitats esportives i culturals per als més actius.

S’hi poden llogar xalets confortables i equipats per a 4, 6 i 8 perso-nes, ja sigui per una estada de cap de setmana o per a setmanessenceres. Hi ha parcel.les individuals de 250 m≈, en uns 300 m≈,amb pàrquing individual per a 2 cotxes, sala de jocs i jocs per anens.

La qualitat en el servei, la seguretat, la responsabilitat i el respecteper l’entorn són els principis bàsics del parc residencial LeVedrignans. El senyor i la senyora Pouget, juntament amb tot el seupersonal, us hi garanteixen una estada excel.lent.

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >

Preus de lloguer xalet equipats (sense consum elèctric)

Inclòs: 2 vehicles i aigua. No inclòs: Roba de llit i fundes decoixí quadrades / Roba de bany /Consum elèctric del comptador.Equipaments: Connexió WIFI gra-

tuïta / Cuina equipada / Vaixellacompleta / Mantes / Sanitaris / TV /Terrassa / Jardí.Obert i vigilat tot l’any.

Electricitat: 0,22 € el Kw.ANIMAL DOMÈSTIC: 3€ / nitTAXA TURISME (+13 anys) : 0,25 € / dia.DESPESES de neteja: 25 - 36€2 Restaurants (a 250 i 500m.)

Informació vàlida excepte errors d’impremta.

330€200€390€245€570€345€630€375€

(+1nit 43€)

(+1nit 48€)

(+1nit 75€)

(+1nit 85€)

(+1nit 90€)

(+1nit 105€)

(+1nit 151€)

(+1nit 158€)

470€230€560€275€810€390€880€435€

Genet: 4 pers. 7nitsGenet: 4 pers. 2nitsLupin: 4+2 pers. 7 nitsLupin: 4+2 pers. 2 nitsGentiane: 6+2 pers. 7 nitsGentiane: 6+2 pers. 2 nitsEdelweiss: 8 pers. 7 nitsEdelweiss: 8 pers. 2 nits

Tarifes vàlides del 01-12-07

al 06-12-08ALTA

1-12-07/10-05-08

5-07-08/30-08-08

BAIXA

10-05-08/5-07-08

30-08-08/6-12-08

Setmanes i caps de setmanaVedrignansUn lloc privilegiat per a les vacances de tot l’any

PARC RESIDENCIAL “LE VEDRIGNANS”Tel. 00 334 68 04 04 79 - Fax 00 334 68 04 06 89Route de Vedrignans. 66800 SaillagouseA 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km de LlíviaCerdanya Francesa a 1.300 m. alçadawww.levedrignans.com - [email protected]

SALAISONS DE CERDAGNEXARCUTERIA - CARNISSERIAXarcuteria catalana feta a casa. Llangonisses.

ALBERG LA MARMITE DE BALOU

Productes regionals i especialitats catalanes.Habitacions equipades amb televisor, telèfon i dutxa d’hidromassatge.

ORIGINE PYRÉNÉESAl cor de MontLluís, poble emmurallat per l’arquitecteVauban, i que formarà part del patrimoni de la Unesco, descobriu la riquesa dels Pirineus a traves d'una selecció deproductes regionals i artesanals. Productes agrícoles, vins,formatges, plats preparats, foie–gras, xarcuteria, mels i confitures… Llibreria de muntanya i mapes. Artesania: tèxtil,fusta, cotó, llana dels Pirineus, vidre, kukuxumusu…

EL BALCÓ DE DORRESBalcó de Dorres és una casa acollidora situada en plenanatura, des d’on podreu fer una gran quantitat d’excur-sions, així com practicar nombroses activitats d’estiu al’aire lliure. Al final del dia gaudireu d’un bon sopar casolà i si ho desitgeu, també d’un relaxant massatge.


FRANÇA PUBLIREPORTATGE > > FRANÇA PUBLIREPORTATGE ]

l 1675 era una època estranya. París venia d’un

ambient de supersticions, sacrilegis i assassi-

nats. Les dones somiaven a enverinar els seus

marits o a arribar a ser les amants del rei de

França, aleshores Lluís XIV. Els homes, per la

seva banda, buscaven el talismà que els convertiria en

guanyadors de la guerra o del joc.

És en aquest ambient on tenen lloc els esdeveniments mis-

teriosos que van marcar tot el mandat de Lluís XIV i que es

centren en l’assumpte de la marquesa de Brinvilliers, que

seria executada un any més tard.

Les misses negres i les invocacions a Satan estaven en

l’ordre del dia. Tot i que el rei de França no sospitava res

d’aquestes pràctiques, el 1679 va crear una jurisdicció

especial per condemnar crims semblants: la Chambre

Ardente.

Catterine Deshayes, anomenada “la Voisin”, va ser una de

les primeres acusades, per tenir, des de feia molts anys,

una consulta de bruixeria. Es va demostrar, així, que algu-

nes clientes d’aquest negoci eren les ajudants de madame

Montespan, la preferida del rei.

Després de l’execució de “la Voisin”, que va ser cremada

viva, la filla d’aquesta començà a fomentar una acusació

contra Montespan. Segons ella, aquesta madame

Montespan, gelosa perquè el rei es deixava seduir per cor-

tesanes més joves, va iniciar un complot per enverinar Lluís

XIV i fer-lo desaparèixer.

El rei, per no deixar propagar aquestes acusacions contra

la mare dels seus fills reconeguts, ordenà amagar les pro-

ves al jutge i suprimir, posteriorment, el seu projecte, la

Chambre Ardente. Aquest òrgan jurídic tenia la prova abso-

luta i definitiva del projecte d’enverinament del rei i de la

implicació de madame Montespan.

Lluís XIV i alguns consellers decidiren que les persones que

citessin el nom de Montespan o de la filla de “la Voisin” no

serien jutjades, es lliurarien de la mort, però serien enviades

a forts o ciutadelles de la Provença, lluny de París i de la

cort del rei.

D’aquesta manera, vuit d’elles acabaren els seus dies en

condicions atroces, amb peus i mans encadenats als murs

freds i sense llum de les cel·les del Fort Liberia de

Vilafranca de Conflent.

Al 1710 només quedaven dues d'elles, la "Chapelain" i la

"Guesdon". Com a entreteniment, ambdues passaven el

temps filant lli. Van confeccionar un preciós servei de taula

que van regalar a M. Renard de St-Malo, encarregat del

manteniment de la fortificació, per tal d’obtenir un millor

tracte durant la seva estada com a presoneres al Fort

Liberia.

La "Guesdon" moria amb l'edat de 76 anys, el 15 d'agost

de 1717, desprès de 12 anys entre els murs de la presó de

Vilafranca del Conflent. La "Chapelain" moria poc més jove

que la seva companya, el 4 de juny del 1724, després de

més de 40 anys de presidi. Amb la mort de la presonera,

l’intendent del Rosselló enviava un missatger a cavall, que

després de 13 dies per anar i tornar, anunciava al duc de

Villars i al rei Lluís XIV, la bona notícia; com menys preso-

neres, menys boques que alimentar

E

HorarisD’abril a maig: de 10 h a 19 hDe juny a setembre: de 9 h a 20 hVisites guiades a l’estiu cada 20 min. i només per a grups que avisin amb antelació.

17, Rue St jacques - 66500 Villefranche de ConflentTel. 0033 608 479 975 - 0033 468 963 401 - 0033 468 057 429

El Fort Liberia de Vilafranca de Conflent:emplaçament d’un misteriós assumpte d’enverinamentsdurant el segle XVII


“Del paisatge a la cuina” és el nom de les primeres jorna-des gastronòmiques que es celebren a la Noguera del 29de març al 22 de juny. No hi ha dubte. El nom és repre-sentatiu de la voluntat dels organitzadors, vincular el pai-satge amb la cuina, i el procés a seguir, tan senzill comoriginal: cada restaurant integrata l’Associació de restauradorsNoguera Cuina ha escollit unafotografia d’un paisatge repre-sentatiu de la Noguera per inspi-rar-se i crear un menú inèdit i ori-ginal en base a les sensacionsque li ha despertat i transmès.Així doncs, els visitants podendegustar una part dels paisatgesdel territori en cada menú fet ambproductes vinculats a la terra; perexemple, l’amanida de cranc deriu amb consomé d’arròs gessamí i crocant de verdures ol’espatlla de xai rostida amb cebetes glacejades i mel delMontsec. Una proposta inèdita i original que vol apropar,encara més, la gastronomia i el paisatge en una iniciativaque vessa sensacions.

Els preus dels menús que s’ofereixen oscil·la entre els 27 iels 54 euros, segons el restaurant. S’han creat les cartespersonalitzades respectives així com un llibret-guia de lesjornades que el visitant es podrà endur i on trobarà les pro-

postes culinàries dels onze restaurants amb la fotografiacorresponent que els ha inspirat.

L’Associació Noguera Cuina, creada el juny del 2007, estàformada per un grup emergent de cuiners que innova,

reinventa i interpreta dia a dia, amb elclar esperit de dinamitzar la comarca,combinant una cuina de qualitat i unpaisatge incomparable, tant a dins coma fora de la Noguera.

Sota el paraigües de la marca turística“La Noguera, Prepirineu de Lleida” iamb el suport del Consell Comarcal dela Noguera, Noguera Cuina celebraaquestes jornades de degustació ambl’objectiu de donar a conèixer l’atractiude la cuina noguerenca, a base de pro-

ductes d’alta qualitat i basats en el fonaments de la cuinacatalana, a un gran nombre de visitants d’arreu, visitantsque busquen ofertes turístico-gastronòmiques de qualitat.

Com a tret de sortida de les jornades, el proper 28 demarç es farà la seva presentació oficial a la seu delConsell Comarcal de la Noguera i està previst que, en elmarc del SITC (Saló Internacional de Turisme deCatalunya), el dia 17 d’abril, es presenti també dins de laprogramació d’accions de l’estand d’Ara Lleida.

Del 29 de març al 22 de juny el grup de

restauradors Noguera Cuinacelebra les primeres

jornades gastronòmiquesamb l’objectiu d’impulsar la cuina i els productes

de la terra. Amb la naturacom a eix vertebrador,

els visitants podran degustar un tros del

paisatge de la Noguera en cada un dels onze

restaurants que formenl’Associació Noguera Cuina.

Com? Passin i vegin.

1. RESTAURANT CAL FARRÉ Tel. 973 432 037www.calfarre.com

2. RESTAURANT CAL PEPITOTel. 973 445 012

3. RESTAURANT CAL XIRRICLÓTel. 973 445 011www.calxirriclo.com

4. RESTAURANT CASA MERCÈTel. 973 292 032

5. RESTAURANT DEL MONESTIR DE LES AVELLANESTel. 973 438 006www.monestirdelesavellanes.com

6. RESTAURANT EL DIENTel. 973 053 014 www.eldien.com

7. RESTAURANT ESPÍGOLTel. 973 450 209www.espigol.net

8. RESTAURANT LA SOLANATel. 973 400 709www.lasolanadeforadada.com

9. RESTAURANT LO PONTSTel. 973 460 017www.loponts.com

10. RESTAURANT ROMATel. 973 459 076www.hostalroma.com

11. RESTAURANT SANTUARI DEL SANT CRISTTel. 973 446 444

“Hom diria que el clima dur i extremat de la Noguera se’n hauria de derivar una cuina adusta, calorífica, de maneres rudes... però aquesta riquesa i varietat

paisatgística contenen una immensa sensibilitat amagada en els seus mil matisos. Cal fer una mirada en primer pla per apreciar quanta vida, quantabellesa s’amaga rere cada racó. I un grup de restauradors us en volem fer

partíceps. Volem convidar-vos a experimentar amb nosaltres aquesta mirada en pla curt. Cada un hem volgut donar-vos una visió a taula d’aquest país,

d’allò que ens provoca i ens estimula...Veureu que n’hi ha molts, de matisos...”(Noguera Cuina).

Del paisatge a la cuinaLa comarca de la Noguera organitza les 1eres jornades gastronòmiques

Cada restaurant ha escollit la fotografia d’un paisatge

representatiu de la Nogueraper inspirar-se i crear un

menú inèdit i original en basea les sensacions que li ha

despertat i transmès.

1 2 3 4 5

7 8 9 10 11

6


[ CERDANYA I ALT URGELL MUSEUS >

Text: Jordi Blasco Jungbauer i Rosa Serra Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Museus sorprenents

entre LaCerdanya i l’Alt Urgell

“La singular Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, és el testimoni viu de la industrialització en l’àmbit rural.”

75Pànxing Pirineus


FÀBRICA DE LLANES D’ARSÈGUEL

a Fàbrica de Llanes del Pont d’Arsèguel, situa-da en aquest petit nucli pròxim a la capital piri-nenca de l’acordió, és el testimoni viu de laindustrialització en l’àmbit rural. És un equipa-ment molt singular, ja que suposa la pervivèn-cia d’una antiga activitat familiar que podríemremuntar fins al segle XVII i que encara avui es

troba en ple funcionament. La fàbrica, com a tal, va ser fun-dada pels avis dels actuals propietaris per tal d’adaptar laproducció tradicional de teixits de llana a les “noves”modalitats de la producció industrial de començaments delsegle XX. Des d’aleshores ençà, la fàbrica i tots els secretsdel seu funcionament ha anat passant de pares a fills.

En aquests paratges hi havia hagut molts pastors. De lesovelles, se’n treia sobretot formatge, carn i llana. Aquestúltim producte era molt apreciat al Pirineu, ja que ajudavaa combatre les baixes temperatures que es vivien a l’hivern.Prenent això en consideració, no és d’estranyar que enalgun moment del procés artesanal de processar la llana espassés a la industrialització, tot aprofitant l’ímpetu de lesaigües del Segre.

Perquè, efectivament, l'energia per moure tota la maquinà-ria de la fàbrica s'obté gràcies a una turbina hidràulica; l'ai-gua és conduïda des del riu Segre a través d'un canal d'unquilòmetre i mig de llargada fins a un salt d'aigua de 10metres. Aquesta força derivada de l’aigua ha servit durantmoltes dècades per moure diverses màquines que, amb elpas dels anys, han esdevingut en alguns casos peces d’ar-

queologia industrial que els experts actuals valoren com aexcepcionals per la seva qualitat, la seva raresa i el fet queencara es troben en funcionament.

De totes les màquines de la fàbrica de llanes, cal destacaren primer lloc l’espectacular mule-jenny, una filadoramecànica dissenyada segons els models que van ajudar aimpulsar la primera revolució industrial a l’Anglaterra delsegle XVIII i que és una peça única a tot Catalunya, malgratque en el seu moment fou la protagonista del màximesplendor de la indústria tèxtil catalana.

També funciona a ple rendiment el diable, una màquina quesepara la llana i la deixa més flonja, a punt per iniciar el pro-cés de filat. A banda d’això, malgrat que actualment estroba en desús, hi ha un molí draper del segle XVII, així comuna singular perxadora —o cardadora de llana— elaboradaamb cards de riu, que fa evident els orígens etimològics delterme cardar la llana.

Entre els diferents productes que produeix aquesta indús-tria tradicional, cal destacar els mitjons de fil gruixut i moltdens, molt adequats pel rigorós clima hivernal del Pirineu oper a qualsevol activitat de muntanya, i també els típicstapaboques o les mantes de pastor.

La Fàbrica de Llanes d'Arsèguel és, com podreu apreciar,un indret de visita obligada, alhora que un exemple impor-tant de l'aprofitament dels recursos naturals i d’allò que foula indústria tradicional del Pirineu.

Jordi Blasco Jungbauer

L

A cavall entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, a la N-260 i en ple eix pirinenc, tro-bem el Baridà, terra en la qual es troben els museus més sorprenents iautèntics del Pirineu lleidetà que ens recorden oficis i tradicions antics ique formen part de la ruta dels oficis d'ahir: la Fabrica de Llanesd'Arsèguel, el Museu de l'Acordió i el Museu de la vinya i el vi de Muntanyadel Pont de Bar. En la mateixa carretera trobem el Parc dels Búnquers deMartinet i Montellà, una aposta innovadora per recuperar la memòriad'una època.

A DALT: L’espectacular mule-jenny, una afiladora mecànica, única a tot Catalunya. A BAIX: El diable, una màquina que separa la llana i la deixa més flonja.

CERDANYA I ALT URGELL MUSEUS >CERDANYA I ALT URGELL MUSEUS >



EL MUSEU DE L’ACORDIÓ

El poble d’Arsèguel és conegut, sobretot, per les sevesactivitats musicals. És en aquest indret on es començà acelebrar l’any 1976 el festival de música tradicional mésantic de Catalunya: la Trobada amb els Acordionistes delPirineu. El Museu de l’Acordió és una de les conseqüènciesdel treball de recerca iniciat a la meitat dels 70 per ArturBlasco, que va recuperar de l’oblit aquest instrument quedurant tants anys va acompanyar els balls, les vetllades iles festes majors dins de l’àmbit dels Pirineus.

El Museu de l’Acordió ens explica com aquest instrumentva néixer a Àustria, a la primera meitat del segle XIX, de lamà d’un constructor d’orgues. El nou instrument es basa-va en l’orgue de boca xinès sheng i el seu principi sonor, lallengüeta lliure, es va pràcticament calcar i adaptar al nouinstrument aeròfon-mecànic.

Ja des del mateix segle XIX, l’acordió va començar a gau-dir d’una gran popularitat a París, i a partir d’aquesta ciu-tat, gràcies al prestigi de què gaudia en l’àmbit de les arts,se’n va afavorir la distribució per tot el món.

Fa uns cent vint anys que l’acordió va arribar a les nostrescontrades a través dels marxants i els agricultors i rama-ders que feien de temporers a la Catalunya Nord i en altresindrets del sud de França. Els músics dels Pirineus erentots autodidactes, i cal tenir present que la música no erala seva activitat principal. D’ofici eren pastors, ferrers, sas-tres… Per a aquests homes la música era una manera d’a-rrodonir els ingressos fent una feina generalment forçaagraïda.

Aquest instrument va portar sons i balls desconeguts finsaleshores i, sobretot, va provocar una petita revoluciósocial: des del moment que es van sentir aquests sons ivan ser ballats aquells balls, els veïns de les diversespoblacions es reunien com a mínim un cop a la setmana ala plaça o a l’hostal d’alguna localitat central, i els hàbits deltemps de lleure es van veure profundament modificats.Aquella gent que fins aleshores havia practicat balls degrup descobria els balls moderns de l’època: els balls deparella.

L’església no veia amb bons ulls aquests nous hàbits i varebatejar l’acordió amb el nom de manxa del diable, però eljovent no en va fer gaire cas d’això, ja que preferia agafarla seva enamorada per la cintura.

A la meitat dels anys 70 encara quedaven vius molts d’a-quests músics, cada cop més oblidats des de l’època de lapostguerra. Però gràcies al festival d’Arsèguel van tornar agaudir de molta fama i de públic els darrers anys de la sevavida.

Al Museu de l’Acordió hi trobarem desenes d’aquests ins-truments que animaren les vetllades pirinenques, moltsdels quals han estat cedits per les famílies dels vells acor-dionistes, així com també molts acordions de totes lesèpoques i d’arreu del món. N’hi podrem trobar de france-sos, italians, alemanys i, fins i tot, russos, indis o ameri-cans. Estan àmpliament representats els membres mésdestacats de la família de l’acordió: el diatònic, el cromàtic,el melodió, el bandonió i les concertines. També hi ha moltsinstruments de transició: són híbrids entre uns i altres queapareixien entre les diferents etapes d’evolució.


A LA PÀGINA ANTERIOR: Poble d’Arsèguel.



Al Museu de l’Acordió hi trobarem

desenes d’aquests instruments que

animaren les vetllades pirinenques des de

fa més d’un segle.



CC

ASSOCIACIÓ D’HOTELS I CÀMPINGS DE LA CERDANYA

www.hotelescerdanya.com

Cerdanya, la gran vall del Pirineu t’ofereix totsels seus encants perquè en gaudeixis plenament.



EL MUSEU DE LA VINYA I DEL VI

Si d’alguna manera poguéssim fer un viatge en el temps iens traslladéssim a la comarca de l’Alt Urgell a mitjan segleXIX, apreciaríem que el paisatge era ben diferent de com elconeixem avui en dia; les característiques tonalitats verdesdels prats se substituïen pels ocres i marronosos del poli-conreu tradicional i els vessants més ben orientats de lesmuntanyes eren plens de terrasses on es conreava la vinya,a ple rendiment, per a la posterior producció vinícola.

Coneixem documents que ja parlen del conreu del raïm aaquestes contrades del Pirineu des del segle X. El vi sem-pre ha estat un element indispensable en la dieta dels piri-nencs i calia assegurar la producció d’un producte cabdalque en temps antics, per les deficients comunicacions idels costos astronòmics del transport, no es podia impor-tar en grans quantitats.

A causa de les característiques físiques del territori piri-nenc, més aviat escàs en terrenys plans, els quals es des-tinaven a una agricultura més intensiva, calia aprofitar qual-sevol racó de muntanya per cultivar. Es trobaven vinyes enerms, trillars, costes, feixes… Encara avui podem contem-plar les restes de les antigues feixes a l’alçada del Pont deBar, una veritable obra faraònica per esforçades genera-cions de baridans que inspirà l’expressió de muntanya pen-tinada, aplicada a la muntanya del Pont de Bar per unfamós polític comarcal dels anys 30.

Actualment, encara podem trobar moltes de les eines quees feien servir a les cases de pagès, així com tot tipus derecipients on es guardava o transportava el vi. Sabem del’existència de vixells que tenen capacitat per emmagatze-mar milers de litres de vi.

Tota aquesta economia del vi de muntanya va trobar laseva fi al final del segle XIX: la plaga de la fil·loxera, provi-nent de França, va acabar amb tot aquest conreu a granescala. L’obertura posterior de les carreteres i l’abaratimentdels costos del transport van fer que qualsevol intent derepresa del conreu, des d’una perspectiva comercial,hagués de ser abandonada per poc rendible.

Aquest fet no tan sols va afectar la forma de vida delspagesos pirinencs, sinó que també va modificar el paisat-ge. Tots aquells trossos on es cultivava la vinya van quedarabandonats i la vegetació va amagar bona part del seu tes-timoni i del seu record. Hi ha indrets coberts de bosc on fa120 anys s’hi conreava raïm.

Amb tot, no tots els ceps van morir. Es van introduir cepsamericans, resistents a la plaga, però mai més no es vaproduir vi en l’escala en què s’havia fet fins aleshores. Hihavia encara moltes cases que feien petites produccionsvinícoles per autoabastar-se de vi. Avui en dia, tambéaquestes modalitats han desaparegut del tot.

Al petit Museu de la Vinya i del Vi del Pont de Bar s’ha vol-gut exposar el testimoni d’aquella tradició. Hi trobem einesrelacionades amb aquest món, fotografies i informació queha sobreviscut al llarg dels anys i, en el moment actual,s’està treballant per poder ampliar el coneixement quetenim sobre aquesta interessant modalitat de l’economiamuntanyenca.


CERDANYA I ALT URGELL MUSEUS >


A BAIX:Des del segle X. El vi sempre

ha estat un element indispensable en la dieta dels pirinencs.

Al petit Museu de la Vinya i del Vi del Pont de Bar s’ha volgut exposar el testimoni d’aquella tradició vinícola present en aquestes contrades des de fa mil anys.


83Pànxing Pirineus

Accessoris de moda, bosses, bijuteria, mocadors,detalls de decoració, joguines de fusta.

Pati Pata deixa anar la seva imaginació per l’execució de dibuixos sobre cada moble de nen.

Tenim l’exclusiva de la coneguda marca LOLLIPOPS

Entra, visita i si vols compra a través de la nostra web: www.patipata.es

C/ Raval, 16LLÍVIATel. 972 146 410 [email protected]

Botiga temàtica on l’únic costeja amb l'exclusiu


PARC DELS BÚNQUERS DE MARTINET

TEMPS DE GUERRES Durant els anys quaranta del segle XX, als Pirineus es vaconstruir una impressionant línia de defensa que durantmolt temps ha estat envoltada pel secret militar: la líniaPirineus, coneguda popularment com a línia P, un secretmolt ben guardat i després oblidat. Ara el Parc delsBúnquers de Martinet, situat al cor de la Cerdanya, posa al’abast de tot el públic algunes d’aquestes fortificacions deciment armat (veritables fortaleses del segle XX), adequa-des i preparades per ser visitades en el marc d’una propos-ta turística i cultural diferent.

Al final de la Segona Guerra Mundial l’exèrcit espanyol vacomençar a construir una impressionant línia fortificada alllarg dels Pirineus, des del cap de Creus fins al País Basc.En un context internacional hostil contra els règims feixis-tes, la dictadura de Franco temia una hipotètica invasió deles forces aliades. Per això va realitzar una obra de granenvergadura (difícil de suportar en un país devastat encaraper una recent Guerra Civil) que consta de prop de 10.000búnquers; una línia similar a les que les principals potèn-cies havien construït per defensar les seves fronteres, comel mateix Mussolini va fer als Alps. La Cerdanya es consi-derava un punt altament estratègic. Per aquest motiucompta amb una gran concentració de búnquers, els qualstenien la missió de frenar una incursió per la principal via depenetració a través dels Pirineus.

EL PROJECTE El Parc dels Búnquers és una aposta innovadora per recu-

perar la memòria d’una època, la de la Guerra Civil, laSegona Guerra Mundial, la postguerra i el franquisme, através d’un episodi fins ara pràcticament desconegut. Ésun projecte cultural de recuperació de la memòria his-tòrica i també de turisme cultural. No és un museu sinóun Centre d’Interpretació que pretén recuperar la memò-ria històrica d’una època (la Guerra Civil, el període de laSegona Guerra Mundial, la postguerra, el franquisme...) através d’un episodi que fins ara ha estat molt poc conegut.

El Parc dels Búnquers consta de dues parts ben diferencia-des: el Centre d’Atenció de Visitants, on amb modernssistemes audiovisuals els visitants s’introdueixen en el con-text geogràfic i històric que explica la construcció dels bún-quers i la seva relació amb el context internacional. Enaquest centre també hi ha la recepció, la venda de tiquets,la botiga, els serveis i també el punt de sortida per a la visi-ta als búnquers. I l’itinerari, amb visita guiada pels bún-quers, alguns dels quals amb interessants escenografies.Es visiten cinc búnquers de diferents tipus, el de Cabiscolés el més gran i compta amb diferents galeries.

• Punts de combat: eren els més freqüents. Són els queacollien metralladores pesades o fusells metralladora. Laseva missió era defensar els punts d’artilleria i impedir quel’enemic s’hi acostés. N’hi havia que constaven de diversesgaleries, com el del Cabiscol. D’altres consistien simple-ment en un “niu de metralladores”: un punt per instal·lar-hiuna metralladora.

• Els punts d’artilleria: havien d’estar armats amb canons.



A L’ESQUERRA:Punts de combat peracollir metralladores.

A BAIX:

Punts de combat defensantels punts d’artilleria.

Metralladora de l’època.

Vista aèria de Martinet.

Punt de comunicació.


85Pànxing Pirineus


• Els punts d’observació i de comunicació: havien d’allot-jar el comandament. Estan situats en llocs alts i amb bonesvistes. A Músser hi havia un punt de comandament impor-tant que dominava tota aquesta zona: al roc de l’Àgui.

• Els punts a cel obert: havien d’acollir bateries antiaèries omorters. Actualment no n’hi ha cap que sigui visitable.Estaven situats en llocs alts i amb bones vistes i consistienen una superfície rodona (o bé quadrada si eren morters) ons’havia d’instal·lar la bateria perquè pogués fer tot el gir de360 graus.

EL SUPORT INSTITUCIONAL L’Ajuntament de Montellà-Martinet fa uns anys es va propo-sar de recuperar alguns d’aquests búnquers i fer-los visita-bles. Amb aquesta iniciativa es va inaugurar el maig de 2007,amb el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, iamb importants subvencions de Turisme, Governació,Treball i Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, através de la Direcció General del Memorial Democràtic.

TAMBÉ UN RECURS DIDÀCTICPer això el Parc dels Búnquers també vol ser un recursdidàctic per als escolars, una manera d’aprendre en viu i endirecte un episodi de la nostra història recent. Diuen que elspobles que no coneixen la seva història estan condemnats arepetir els mateixos errors. El Parc dels Búnquers vol ser unaaportació més per recordar, perquè els ciutadans d’avui i dedemà sapiguem què va passar i conservem amb cura el pri-vilegi de la pau.

Rosa Serra. Directora de Transversal Produccions Culturals S.L.



EL MUSEU DE L’ESCLOP DE MERANGES

El pintoresc poble de Meranges se situa al bell mig d’unavall oberta: Valltova, per on baixa el riu Duran. La carreteras’enfila serpentejant per deixar al descobert la tradicionalarquitectura de pedra. Entre les teulades de pissarra des-taca el campanar de planta quadrada de Sant Serni o SantSadurní. Un conjunt de petits carrerons ens condueixen auna minúscula plaça on es troba l’església. El temple datadel segle XI. És d’una sola nau amb murs de granit i absissemicircular, i l’interior conserva una policromia delPantocràtor. La portalada és romànica, formada per un arcde mig punt amb cinc arquivoltes i capitells esculpits.

En un edifici contigu a l’església, el Museu de l’Esclop t’a-costarà a una activitat que és patrimoni cultural del Pirineu:l’antiga tradició esclopera. L’esclop és una sabata de fustad’una sola peça que servia per caminar sobre la neu, perllocs humits o per treballar la terra. La seva elaboració, prò-pia dels mesos d’hivern, era una de les indústries familiarsmés difoses del Pirineu. La vall de Meranges va veure néi-xer moltes nissagues de bons esclopers i, per això, avuiacull aquest testimoni que els recorda. Al museu es potseguir tot el procés d’elaboració dels esclops, des de l’ob-tenció de la fusta fins a la utilització de les eines per fabri-car-los.

A part de l’encant del poble, aquest municipi, el de mésaltitud de la Cerdanya, a 1.540 metres, és un bon punt departida per a nombroses excursions i activitats de lleure:els espectaculars estanys de Meranges, els rius on es

practica la pesca de la truita o els boscos on habiten elcabirol, l’isard, el senglar, el gall fer, la perdiu blanca, etc.,que són un bon exemple de la diversitat de la zona

L’esclop és una sabata de fusta d’una sola peça que servia per caminar sobre la neu, per llocs humits o per treballar la terra.

HORARIS MUSEUS: PÀGINA 92.

87Pànxing Pirineus



CERDANYA I ALT URGELL AGENDA >CERDANYA I ALT URGELL GUIA PRÀCTICA >

PUIGCERDÀ1R TRIATLÓ D’HIVERN. CAMPIONAT CATALUNYA ABSOLUT.9 de març

FIRA D’ANTIGUITATS I BROCANTERSPavelló poliesportiu de PuigcerdàDel 21 al 23 de març

CANTADA DE CARAMELLES PELS CARRERS DE LA VILA.Petits Cantaires de L’escola de Música Issi Fabra.Del 21 al 24 de març

ALPMERCAT TRADICIONAL DE PASQUA 23 de març

LLES, MÚSSER I ARÀNSERCANTADA DE CARAMELLES PELS POBLES DEL MUNICIPI23 de març

BELLVER DE CERDANYAAPLEC DE LA FONT DE TALLÓ Dilluns de Pasqua

LLÍVIAPASQÜETES. FESTA MAJOR Del 29 al 31 de març

PUIGCERDÀEXPOSICIÓ: L’HOQUEI GEL A PUIGCERDÀ -50 ANYS-Fins el 30 de març

ALPXXV EDICIÓ DELS JOCS FLORALS DE CERDANYA23 d’abril

PUIGCERDÀFIRA DE BESTIAR DE PRIMAVERAConcurs d’enganxada i munta de cavalls de raça Hispà Bretó.Exposició de races de bestiar. Tradicional Esmorzar.26 d’abril

MONTELLÀ-MARTINETAPLEC DE BASTANIST VÍLLEC Primer diumenge de maig

GUILSSANT ISIDRE. FESTA MAJOR15 de maig

BOLVIRSANT ISIDRE. FESTA MAJOR15 de maig

PUIGCERDÀTROBADA MICOLÒGICA DE PRIMAVERA DE CERDANYA.MUSEU CERDÀ.24 i 25 de maig

LLÍVIAFESTA DE LA TRANSHUMÀNCIA26 maig

PUIGCERDÀV CONCURS DE TEATRE AMATEUR.abril-maig

PRULLANSFESTA MAJOR31 de maig i 1 de juny

BELLVER DE CERDANYAFESTA MAJOR DE SANT ANTONIDel 13 al 15 de juny

PUIGCERDÀXXIX MARXA CICLISTA INTERNACIONAL DE LES 3 NACIONS.15 de juny

BELLVER DE CERDANYAREVETLLA DE SANT JOAN.Sopar popular, focs i actuació musical de grups locals.23 de juny

BOLVIRAPLEC DEL REMEI24 de juny

ALPSANT PERE. FESTA MAJOR.

Agenda Cerdanya

Com arribar-hiLa Ruta dels Museus es situa al llargde la N-260, a cavall de l’Alt Urgell i laCerdanya. S’hi pot accedir tant desde la Seu d’Urgell com des de laCerdanya, en funció de si el punt desortida és Lleida o Barcelona

- Des de Lleida, es pot arribar a laSeu d’Urgell per la carretera comarcalC-1313 que enllaça amb la N-260 aAdrall.

Un altre itinerari és agafar la C-147 aBalaguer i passar per Tremp per arri-bar a la Pobla de Segur i agafar aquíla N-260. Es passa per Sort i despréss’arriba a la Seu.

- Si es surt des de Barcelona, elcamí més curt és per l’eix delLlobregat (C-1411) i a través del túneldel Cadí (peatge).

Passant pel túnel de Vallvidrera (peat-ge), Terrassa, Manresa i Berga, aPuigcerdà, s’arriba en una hora imitja.

Una altra via de comunicació des deBarcelona és la N-152 (Barcelona-Puigcerdà) que passa per Vic, Ripoll,Ribes de Freser i la collada de Tossafins arribar a Puigcerdà.

Dades d’interès Cerdanya

PATRONAT DE TURISME DEL CONSELL COMARCALPl. del Rec - 17520 Puigcerdà - Tel. 972 884 884

OFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTel. 972 140 665 - [email protected]

PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229 - www.bellver.org

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - 17527 LlíviaTel. 972 896 313 - www.llivia.org

PATRONAT DE TURISME D’ALPC/ Nord, s/n - 17538 AlpTel. 972 890 385 - www.ddgi.cat/alp

APARTAMENTS GRAN VALL

Lloguer d'apartaments i dúplex per dies i setmanes. Vine a gaudir de la Cerdanya i el seu entorn. En família, amb els amics o en parella, amb totes les comoditats d’un apartament.

INFORMACIÓ I RESERVESTel. 972 88 15 44 - 620 268 673www.apartamentsgranvall.com

PETIT HOTEL DE RIUDisposa de 8 habitacions personalitzades (2 de les qualsestan adaptades). Piscina spa climatitzada i gimnàs. Éssinònim del millor art culinari, on tradició i modernitat s’agafen de la mà. L’hotel també compta amb una botigad’interiorisme, completant així la seva aposta pel disseny ii la modernitat en el marc natural.

Ctra. de Bellver a Riu, s/n (al costat de l’ajuntament)

RIU DE CERDANYA (Lleida)Tel. 677 508 838 – 638 843 766

HOTEL - RESTAURANT DE PISituat en un espai idíl·lic de la Cerdanya, l’Hotel de Pi us ofereix el confort del segle XXI adaptat a l’antiga casa Bonet, d’estil autènticament ceretà. Tracte familiar i servei personalitzat. Sis habitacions suite amb ambientsdiferents, amb vistes i terrassa. Cuina tradicional ambproductes de la terra i una acurada elaboració.

Major, 42 - PI (Bellver de Cerdanya)Tel. 973 51 09 06 Fax 973 51 05 [email protected] - www.hoteldepi.cat

HOTEL BELLAVISTAUs proposem un hotel familiar i acollidor amb boniques vistes sobre el riu i el barri antic del poble. El nostre restaurant té una acurada carta, especialitzada en plats decaça. L’Hotel disposa de 50 habitacions exteriors, snack-bar, restaurant gastronòmic, sales de jocs, lectura, televisió i salade convencions. Piscina. Pista de tennis. Aparcament privat.Crta Puigcerdà, 45BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 00 00 - Fax 973 51 04 [email protected].

HOTEL-XALET NIU DELS FALCONSPetit Hotel-Xalet d'alta muntanya, de pedra i fusta,envoltat de bosc, ideal per unes vacances de primavera-estiu on gaudir de la natura i les activitatsd’oci. Disposa de 7 habitacions, cada una decoradade forma diferent, amb bany i televisió i “Suite” ambjacuzzi: una estància inolvidable. Cuina ceretanade temporada. Ambient familiar.

Camí Font Moreu, s/n - LA MOLINA (Girona)Tel. 972 89 20 73 / 687 56 70 37 - Fax 972 89 27 [email protected]



CERDANYA I ALT URGELL GUIA PRÀCTICA >

HOTEL ESQUIROLHotel d’estil rústic i confortable, amb totes lescomoditats que pots desitjar. El vostre descansés la nostra prioritat. Gaudiu del restaurant ambla millor cuina casolana.

Av. Catalunya, s/n - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - 972 14 63 63www.hotelesquirol.net

HOSTAL CADÍHostal d’ambient familiar on podreu gaudir d’un bon menjar casolà. Totes les habitacionsdisposen de bany.

C/ Segre, 50MARTINET (Lleida)Tel. 973 515 [email protected]

TURISME RURAL CAL MATEU

Residència-Casa pagèsDiploma Turístic de Catalunya.Plaça Major, 1 - URTX (Girona)Tel. 972 89 04 95

CAL FURNÉCasa rural envoltada de natura, capacitat 12 persones. 5 hab. completes. Molt a prop de pistes d’esquí, hípica...i tot tipus de serveis.

C. Barri, 11 - PRATS I SAMSOR (Girona)Tel. 972 890 565 / 609 523 182

RESTAURANT REBOST DE GERUs oferim el Celler, un nou espai on degustareu des del tastmés tradicional fins a “montaditos” més moderns, amb lamillor selecció de vins. També disposa d’una sala “Chill” per reunions i celebracions. I com sempre la cuina actualelaborada amb la millor qualitat de productes de mercat itemporada.

Pl. Major, 2GER (Girona)Tel. 972 14 70 55

REST. ESTACIÓ DE QUEIXANS

Pels vostres dinars i sopars d’aquesta primavera. Menú al migdia de dilluns a divendres.Parada i Fonda. Dimecres tancat.

Estació Renfe de QueixansFONTANALS DE CERDANYA (Girona)Tel. 972 88 24 00

HOTEL REST. - APTS. ROCAHOTEL tradicional de muntanya, amb habitacions equipades d’estil provençal, on gaudiran d’una cuina de restauració i típica ceretana. Pàrquing i garatge privat. Zona internet amb WI-FI. APARTAMENTS totalment equipats amb acabats de qualitat. Calefacció, dutxes hidromassatges, forn microones,rentavaixelles, roba de llit blanca, tovalloles i garatge.

Info i Reserves: 647 33 49 24 / 972 89 00 11Travessia de la Font, 2 - ALP (Girona)[email protected] - www.hotelroca.net

PASTISSERIA CERDANYA

Tercera i quarta generació de pastissers, amb lacarta de MestreArtesà Alimentari ivaris guardons,on podrà assaborir latradició i modernitatdels nostres pastissosi xocolates.

C. Espanya, 11 Av. Catalunya, 49PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 880 348

HOTEL *** REST. FONDA MERCÈFonda de tradició familiar on gaudiràs de tot el con-fort en un entorn molt agradable i familiar. Reformadacompletament. Compta amb 9 habitacions dobles (2dúplex), amb telèfon, TV, bany complet. Ascensor,calefacció central i restaurant amb cuina de mercat.

Estavar, 29 - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 - Fax 972 14 62 [email protected]

HOTEL EL JAÇ**El descans a la muntanya. Hotel de nova cons-trucció, d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bellmig del poble de Ger.

Pl. Major, s/nGER (Girona)Tel. 972 89 42 [email protected]

RESTAURANT GLAÇEl Glaç es caracteritza pel toc de frescor que li proporciona a la restauració de la comarca, amb unaestètica diferent i una cuina innovadora i contundent,respectuosa amb els productes de la comarca i delpaís, que no deixa de banda els grans plats que elabora la nostra cuina.

C/ Nord, 43 - ALP (Girona) - Tel. 972 14 40 [email protected]

RESTAURANT CAL PONSRestaurant d’ambient rústic i acollidor, situat alcentre d’un poble típic ceretà on podrà degustartot el sabor de la cuina i postres casolans.Especialitat en productes d’ànec, brases i bacallà. Tracte personal i molt familiar.

Carretera Vella, 2GER (Girona)Tel. 972 89 41 10

RESTAURANT L’OLLAAquest magnífic restaurant està situat al centrede la bonica població de Llívia. Ideal per a reunions i àpats entre amics.Us hi esperem!!

Frederic Bernades, 27LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 60 41


HOTEL ANDRIA***Des de 1875.

LA SEU D’URGELLTel. 973 35 03 00 [email protected]

HOTEL FONT DEL GENILCasa de poble d’Arsèguel, restaurada per ús hoteler respectant els materials originals, combinant-losamb els més moderns. Respectuós amb l’entorn i el medi ambient. Amb sis habitacions i un petit restaurant amb terrassa. Bona gastronomia i acurada bodega. Entorn ideal per perdre’s i gaudirdel silenci. Oferim rutes a peu, cavall o btt.

Doctor Llangort, 5 - ARSÈGUEL (Lleida)Tel. 973 38 40 [email protected] - www.fontdelgenil.com

RESTAURANT ALÀSRestaurant regentat per mare i fill, on gaudiràs des del plat més tradicional, a la cuina més avantguardista. No deixis de tastar el menúdegustació i les postres més casolanes.

C/ Zulueta, 10 (1r restaurant a l'esquerra)ALÀS (Lleida)Tel. 973 354 192

HOTEL REST. “CAL PETIT”Ctra. Tarragona a La Seu, km. 140-500OLIANA (Lleida)Tel. 973 470 449www.hotelcalpetit.es


CERDANYA I ALT URGELL AGENDA >

TRAÇA MUGA 2008LA SEU D’URGELL – ARANSACampionat de Catalunya de raquetes. II Caminada popularamb raquetes. I Open Esquí-Alpinisme. 9 de març

OLIANAPASSIÓ VIVA D’OLIANALa gent d’Oliana escenifica la passió de Crist als carrers de la vila.Divendres Sant a les 22h (Setmana Santa)

LA SEU D’URGELLPROCESSÓ DEL DIVENDRES SANTProcessó que té els seus orígens al segle XVI. Diverses con-gregacions i cofraries encapçalades pels armats desfilen elsseus passos pels carrers de la ciutat.Divendres Sant (Setmana Santa)

OLIANA i LA SEU D’URGELLCANTADA DE CARAMELLESPer celebrar la Pasqua, aquestes dues formacions de cantai-res interpreten al carrer peces tradicionals i festives. El cord’Oliana és mixte i el de la Seu, exclusivament masculí.23 de març - Diumenge de Pasqua

LA SEU D’URGELLFIRA DE PRIMAVERA 12 i 13 d’abril

LA SEU D’URGELLMERCAT MEDIEVAL DELS CANONGESMercat medieval on es poden comprar tota mena d’objectes iproductes artesanals, a més de veure com treballen artesansen oficis tradicionals. Els visitants també podran degustarreceptes medievals en els restaurants, gaudir de les anima-cions al carrer, malabaristes, contacontes, exhibicions decetreria, espectacles de circ i trapezi, visites guiades, etc.31 de maig i 1 de juny

TUIXENTFESTA DE LES TREMENTINAIRESActes a l’entorn de les Trementinaires i dones que es dedica-ven a vendre herbes i remeis elaborats amb les plantes. Firad’herbes remeieres.Darrer cap de setmana de maig (24 i 25 de maig)

Agenda Alt Urgell

Dades d’interès Alt UrgellOficina comarcal de turisme Alt UrgellPg. Joan Brudieu, 15 Tel. 902 154 715 / 973 35 31 [email protected]

Oficina turisme de La Seu d’UrgellAvda. de les Valls d’Andorra, 33 Tel. 973 35 15 11www.turismeseu.com / [email protected]

Horaris dels MuseusMUSEU DE LA VINYA I EL VI 25723 Pont de Bar (Alt Urgell).VisitesS’ha de contactar amb l’ajuntament delPont de Bar.Plaça Major, 1Tel. 973 384 [email protected]é al Consell Comarcal de l’AltUrgell. Tel. 973 353 [email protected]

MUSEU DE L’ACORDIÓ25722 ArsèguelVisitesObert tots els diesPer concertar visites cal dirigir-se a lacasa de colònies Cadì d’Arsèguel otelefonar als números

620 610 879 – 699 649 [email protected]@ddl.net

FÀBRICA DE LLANES DEL PONTD’ARSÈGUEL25722 ArsèguelTel. 973 384 009VisitesDiari de 10 a 14h i de 16 a 20h.

PARC DELS BÚNQUERS DEMARTINETCarretera LV-4055 de Martinet aMontellà.Paratge de Cabiscol s/n25724 Montellà i Martinet.Tel. 648 14 10 [email protected] mesos de març, abril, octubre,

novembre i desembre: Dissabtes, diumenges i festius de 10:30a 14:30h.Els mesos de maig y juny:Dissabtes de 10 a 14h i de 16 a 19h.Diumenges de 10 a 14:30h.Juliol, agost i fins a l’11 de setembre:De dimarts a diumenge: de 10 a 14h ide 16 a 19h.Setmana Santa, Nadal, ponts i festius,obert (consulteu horaris).Tancat els mesos de gener, febrer iels dilluns no festius.Cal fer reserva prèvia per a grups(minim 15 persones).Característiques de la visita- Durada de la visita és d’ 1,30 m apro-ximadament.- La visita es guiada: els monitors imonitores acompanyen al grups durantla visita al centre i a la primera part del’itinerari exterior per la zona dels bún-quers, situat a uns 100 m del centre devisitants.- Per a poder visitar els búnquers, queestan ben il·luminats i que reuneixentotes les condicions de seguretat, calportar el casc que proporcionen elsmonitors. - Les instal·lacions del centre de visi-tants estan adaptades per a personesamb mobilitat reduïda.

MUSEU DE L’ESCLOP DEMERANGESPl. Església, s/n17539 Meranges Tel. 972 88 00 54Fax. 972 88 00 54VisitesCaps de setmana d’11 a 14h i de16 a 19h.

Som una família de la Cerdanya que hem decidit restaurar el pallerde casa nostra, un edifici que data d’abans del 1850, per crear unallotjament de Turisme Rural. Fa tot just quatre mesos que hemacabat la reforma, i volem oferir-vos la possibilitat de gaudir de lapau d’aquest idíl·lic indret de la Cerdanya. La casa es troba a lesafores del poble d’Olopte, al municipi d’Isòvol, a la vall del riuDuran, una zona molt tranquil·la i agradable.

La casa: disposa de sis habitacions, totes amb bany privat, de 2,3 i 4 llits, repartides en dues plantes. Les habitacions són espaio-ses i el limitat número de places contribueix a la tranquil·litat del lloci a crear un ambient agradable i relaxant. A la planta superior hi ha la porta d’accés a la casa, a pocs metresde l'aparcament, un antic hort, situat a uns tres-cents metres de laplaça del poble. En aquesta planta hi ha quatre habitacions. Baixantper les escales de fusta accedim a la planta inferior, on trobem dueshabitacions més, les quals queden apartades de la resta, oferint unespai ideal per a famílies nombroses o col·lectius d’amics. Aquí hiha també una sala d’estar, amb sofàs i una gran taula perquèpugueu passar els vespres llegint, conversant o jugant a cartes. Amés hi ha una gran llar de foc que dóna un agradable caliu a la sala;l’encenem a les nits, com a complement del potent sistema decalefacció de què disposem. A l’altra banda d’aquesta gran estan-ça hi ha el menjador, amb sis taules, on, als matins, us servirem uncontundent esmorzar: pa amb tomàquet i embotits, suc de fruita,melmelades i cafès. Totes les habitacions i la sala d’estar ofereixenunes meravelloses vistes sobre la vall del riu Duran, que ens encisaamb una variació impressionant del paisatge a mesura que vanpassant les estacions. L’únic que veureu des de les vostres habita-cions serà el riu, prats, boscos i muntanyes. Ni cases, ni carreteres,ni cap altre soroll que el de les esquelles del bestiar i el riu.

La casa està ubicada a la vall del riu Duran, que és la part baixa dela vall de Meranges. Les aigües d’aquest riu provenen dels pinto-rescos llacs de Malniu, un dels indrets més representatius de laCerdanya. La Masia es troba al centre d’un PEIN, un espai natu-ral protegit, on podem trobar boscos de ribera, prats on pastura elbestiar, boscos de pins... A més, la casa està situada entre dosturons, els quals, amb la seva modesta alçada, ens ofereixen unesmeravelloses vistes de tota la Cerdanya.El petit nucli d’Olopte és un típic poble cerdà. Té una encantadoraesglésia romànica del segle XII, dedicada a Sant Pere, i una petitaermita, molt ben conservada, la de Quadres, al costat del Segre.També hi ha dos antics ponts i un parell de fonts. A tot el municipihi ha una extensa xarxa d’antics camins, que us permetrà, mitjan-çant agradables passejades, descobrir tots els indrets meravello-sos que us acabem de descriure, tan bé com hem pogut, però quesi no es veuen, no se senten.

A més, teniu tota la Cerdanya al vostre abast, que, en un radi detrenta quilòmetres, ens atrau amb una gran varietat de possibilitats. Pel que fa a les activitats de natura, podeu realitzar excursions iascensions de tots els nivells. A l’hivern podeu gaudir de la neuamb raquetes o esquís, en alguna de les moltes estacions que hiha. Podeu conèixer el Parc Natural del Cadí o els llacs de Malniu.Tindreu a la vostra disposició un guia de muntanya titulat perrealitzar activitats de muntanya i natura (Rutes de Natura,Trescs, Ascensions, Raquetes de Neu, Esquí de Muntanya,Escalada).Podeu visitar pobles històrics com Llívia, Puigcerdà, Bellver deCerdanya, Meranges, Bastanist, Lles, o el poble emmurallat deMont Lluís, a la banda francesa. Podeu viatjar en globus, jugar al golf, fer rutes amb bicicleta, apeu o a cavall...Però no us atabaleu amb totes aquestes activitats que expliquem!,ja que a casa nostra us assessorarem, encantats, sobre les quepodeu realitzar, perquè aprofiteu el vostre temps.No oblideu tampoc la variada gastronomia de la nostra comarca:podreu gaudir dels plats casolans més típics de la zona, com el trin-xat, així com també d’una selecta i sofisticada cuina.

Cal SamsEl teu recés de pau al cor de la Cerdanya

MASIA CAL SAMSC/ del Raval, s/n. 17539 OLOPTE (Girona)Tel. 639 169 496 / 972 89 42 [email protected] · www.calsams.com

CAL SEGÚ TURISME RURALProp de les pistes d’esquí de fons de St. Joan de l'Erm

Plaça de l’Església, s/nST. ANDREU DE CASTELLBÒ (Lleida)Tel. 973 29 82 72 - 629 748 [email protected] - www.calsegu.com

CERDANYA PUBLIREPORTATGE >


quests són els pilars sobre els quals la família

Isern-Casanovas ha bastit possiblement la

més àmplia oferta hotelera del Pirineu. Situats

estratègicament al poble de Prullans, anome-

nat popularment “el Mirador de la Cerdanya” per les seves

imponents vistes sobre la serra de Cadí, hi trobem l’Hotel

Muntanya, l’Aparthotel Ca l’Aurèn i el Càmping-Bungalows

La Cerdanya.

L’Hotel Muntanya els ofereix tots els serveis d’un gran hotel

amb l’encant d’un establiment familiar i el plus de la tran-

quil·litat. Les impressionants vistes sobre el Parc Natural

del Cadí-Moixeró i els seus majestuosos voltants són la

delícia dels amants de la natura, així com dels senderistes

(membre de Senderhotels). Tindran l’oportunitat de poder

gaudir tant de les seves instal·lacions com de les piscines

exteriors o interior climatitzades, el seu Spa, el fitness, l’es-

calfor de la seva llar de foc o el plaer de llegir un llibre als

jardins o a les sales panoràmiques. I podran degustar la

cuina pirinenca i internacional al seu bufet de muntanya

(forma part de l’associació Gourmet Hotels).

En aquests establiments tindran assegurat el benestar de tots

els membres de la família des dels 0 anys fins als 100 anys! I

és que els més petits reben un tracte especial des de l’arriba-

da, i on troben el seu paradís és al Mini-Club El Follet Cerdà,

amb més de 500 m2 d’instal·lacions (xiqui-parc, rocòdrom,

castells de fusta, joguines gegants...) i servei de guarderia.

Les sales panoràmiques Valls del Cadí, equipades amb

tota la tecnologia necessària, són el lloc ideal per a semi-

naris i reunions d’empresa. Disposen de servei Wifi d’accés

a Internet gratuït.

Els jardins i la terrassa de la piscina són el marc ideal per a

casaments civils i per a aperitius. Més de 60 anys els ava-

len en l’organització de banquets amb capacitat fins a 300

persones.

És gairebé impossible que no trobin un allotjament que no

s’adigui a les seves necessitats, ja que es poden allotjar en

habitacions estàndard, habitacions confort, suites dúplex,

apartaments de 2-4 persones i apartaments de 4-6 perso-

nes o al Càmping-Bungalows La Cerdanya, amb 4 tipus

diferents de bungalows amb el seu jardinet i la barbacoa, i

alguns fins i tot amb llar de foc

APrullans... Un balcó sobre la Cerdanya

HOTEL MUNTANYA25727 Prullans de CerdanyaTel. 973 51 02 60 - [email protected] - www.prullans.net

Benestar & Família & Natura


El projecte “Restaurant Glaç” es va iniciar ara fa uns 6 anys, quanel seu xef i propietari, Oriol Pijoan Bruguera, va sortir de léscolaHoffman de Barcelona per empendre un viatge ple de coneixe-ments cap al País Basc, on va estar a les ordres d’Antoni LuisAduritz (Mugaritz), Martín Berasategui (Martín Berasetegui) i BixenteArrieta (Kurssal).Després dáquest temps a les terres basques, va tornar a Catalunyaper establir-se a la Cerdanya, on va treballar amb Josep MariaMassó durant 2 anys.

Arribat el mes de novembre de 2007, el Restaurant Glaç finalmentva obrir les seves portes.

El Glaç es caracteritza pel toc de frescor que li proporciona a la res-tauració de la comarca, amb una estètica diferent i una cuina inno-vadora i contundent, respectuosa amb els productes de la comar-ca i del país, que no deixa de banda els grans plats que elabora lanostra cuina.

Léquip, format per gent jove però experimentada com GabrielleGuarriello, cap de cuina de nacionalitat italiana i gran coneixedor deles arts de la pasta i de la cuina mediterrània, i Montse Vidal, encar-regada de portar la sala amb gran harmonia i “savoir faire”, són dig-nes dádmirar, renovada amb gran encert per Artr3s Interiorisme.

Durant el poc temps de vida del restaurant, on es canvia la cartamensualment, ja hi ha plats que passaràn a la història com el cana-ló cruixent de peus de porc i gambes, el rissoto de xai i líncreïblepinya colada.

Aquest projecte, que ha necessitat un temps llarg de cocció, ja estàal punt perquè ens asseguem a taula a tastar-lo.

Text: Marta Dubé

Restaurant Glaç

C/ Nord, 43. ALP (Cerdanya)Tel. 972 14 40 [email protected]



CERDANYA PUBLIREPORTATGE > CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

AJUNTAMENT D'ALPAv. Tossa d'Alp, 6 · 17538 ALPhttp://webspobles.ddgi.cat/sites/alpTel. 972 89 00 17 · Fax: 972 89 08 12

Informació i reserves: Oficina de Turisme d'Alp · Tel. 972 89 03 85www.alpsenders.cat

Alp, de la plana a l’alta muntanya

Des d’antic els camins ens han permès moure’ns, avançar, construir i moldejar el paisatgeque ens envolta en l’actualitat. El municipi d’Alp, a partir de la xarxa de senders té com aobjectiu recuperar el trepig de l’home per diferents racons del seu territori, descobrint la his-tòria i llegint aquestes petjades humanes que resten tímides i silencioses en diferents indretsamb identitat i nom propi, sovint oblidats, i els quals tenen la seva raó d’existir.

Alp ha apostat per promocionar el senderisme a les seves muntan-yes. Sota l’eslògan “ALP, DE LA PLANA A L’ALTA MUNTANYA”,aprofitant la situació del municipi d´Alp al peu de les estacions d’es-quí de La Molina i Masella i com a porta a la plana ceretana, el seuAjuntament ha ideat un projecte per enfocar l’oferta d’oci cap a lesexcursions i les passejades naturals. Oferint al visitant no nomésl’oportunitat de gaudir del paisatge i la natura, sinó també de conèi-xer i aprofundir en una cultura sovint oblidada, per alguns potser,desconeguda, però profundament viva i arrelada en el record delshabitants d’aquestes contrades i que fou font de riquesa des detemps ancestrals.

A començaments del segle passat pràcticament tots els habitantsd’Alp depenien per viure d’una forma o altra de la muntanya, ja fosperquè treballaven directament en l’explotació de fusta o en el seuposterior tractament, perquè hi pasturaven el seu bestiar o perquèconstruïen petites feixes per sembrar aprofitant qualsevol racó dela muntanya, o es dedicaven a caçar...

Alp era un poble ric: tenia extensos boscos, bones pastures i abun-dant aigua dels que s’aprofitaven tots els seus habitants.

Fer nous recs o el seu manteniment, tancar zones pel bestiar, adobarcamins, refer barraques, mantenir les fonts, fer un aprofitament fusta-ner racional...era feina de tots perquè la muntanya era font de vida...

Ara tenim l’oportunitat de redescobrir aquestes petjades deixadespels nostres ancestres tot passejant i deixant-nos seduir peraquests indrets extraordinaris plens d’història.

El Camí de la Ribera, una pinzelladaAquest sender, que te el núm. 732 i el podeu trobar amb el núm pin-tat en negre sobre fons groc, remunta per la vall de la Riera d’Alpfins arribar a la Molina. És un recorregut suau (desnivell 325 m) de7,5 km que travessa primerament un sector de prats vora la riera idesprés s’endinsa en el bosc... El caràcter obac d’aquest vessantde la muntanya, la passejada vora la riera, els densos boscos i elspetits torrents que es travessen fan que sigui especialment agrada-ble de recòrrer a l’estiu.

Passejant per aquest sender, que transcorre aprofitant el traçatd’antics recs tenim l’oportunitat de fixar-nos en aquestes antiques itradicionals canalitzacions construïdes per portar l’aigua d’untorrent o riera fins a sectors de prats, hots o feixes per augmentar-ne la seva productivitat. Recs més importants també permetienabastir d’aigua a una població. Al llarg del temps han estat infras-tructures de cabdal importància i fins en l’últim racó de qualsevolvall entre muntanyes hi ha vestigis de la seva presència.

El Camins RamadersLa ribera de la Riera d’Alp i la Vall de la Molina era pas obligat peranar cap a la Vall de Ribes: per aquí passava el Camí Ramader mésimportant de la comarca i un dels més importants de Catalunya. LaCerdanya havia estat una important zona de pasturatge d’estiu i elsramats d’ovelles hi venien provinents del Vallès, el Maresme i elPenedès principalment. Tota la solana de la vall de la Cerdanya,desarbrada encara en gran part, reflexa fortament aquest passatrecent de sobrepastoreig i cremes per mantenir les pastures.

El Camí del Carboner Mort, una pinzelladaEl camí del Carboner Mort ens apropa a un dels boscos mésemblemàtics de la Muntanya d’Alp, l’Avetar. Aprofita en la majorpart del seu recorregut un antic ròssec que puja de forma constantfins arribar a la pista forestal que va de la Font dels Ocells al Pas delRoc. Un petit passeig per aquesta pista condueix fins a la fi del sen-der a la zona de l’avetar.

Del Pla d’Escobeiró a Alp, passant pel Pla de la Baga Es deixa la Serra d’Escobeiró, on s’està adeqüant una àrea recrea-tiva, a l’esquerra per baixar ràpidament al Collet Roig on es creuala carretera de Masella. Poc més avall, travessant un altra sector derepoblació de pi roig que ha estat recentment aclarida, es troba l’À-rea recreativa del Pla de la Baga, que s’està adeqüant amb taules,jocs per a la mainada, torre de guaita.... Més avall de l’àrea recrea-tiva, travessant la part baixa del Pla que s’utilitza actualment com acamp de tir uns dies determinats l’any, es baixa per Les Costes, tra-vessant una pista de terra que constitueix el sender 740bis d’enllaçamb el sender 740 i s’arriba a la part alta del poble d’Alp.

El Pla de la Baga, era ple de camps de cultiu. Tradicionalment, finsfa poques dècades, totes les zones planeres de la forest s’han uti-litzat com a pastures o per cultivar. trumfes, naps i segle. Els ramatsque encara queden ajuden a mantenir aquesta riquesa, ja que si esdeixa de pasturar aquestes zones obertes es transformen ràpida-ment en bosc.

El municipi d’Alp amb la gran diversitat d’am-bients que acull, des dels cultius de la planafins les extenses pastures alpines ofereixnombrosos elements d’interès pel visitant...TE’LS PERDRÀS?

732

734

739

732

El camí de la Ribera

El camí del Carboner Mort

Pla de la Baga


Guitart La Molina Aparthotel & SPA es situa al municipi d’Alp, dinsla Cerdanya, a peu de la pista Llarga de l’Estació d’Esquí de LaMolina i dins el Resort Alp 2500. Envoltat de bosc i vegetació autòc-tona d’alta muntanya, a la cota 1.700, constitueix el millor paratgeper gaudir amb tota llibertat de la naturalesa i dels esports de mun-tanya, tant a l’hivern com a l’estiu.

El complex, amb un disseny arquitectònic típic de la zona pirinen-ca i confortables acabats interiors, ofereix la possibilitat de dispo-sar de la independència d’un apartament, a més de l’opció d’unhotel. 114 apartaments, 24 d’ells dúplex, amb una o tres habita-cions, un saló menjador, bany (2 en els dúplex), telèfon, televisió viasatèl·lit, calefacció central, cuina amb nevera, microones, vitrocerà-mica, roba de llit i tovalloles. També disposen de pàrquing tancat ide traster.

A Guitart La Molina també podràs gaudir d’una zona d’SPA i salutamb piscina coberta, jacuzzi i bany turc. A la zona de tractamentss’hi poden trobar cabines per a mas-satges, recobriments i tractamentsestètics, entre d’altres, així com

una zona especial de relaxament per a parelles amb jacuzzi, saunai servei de massatges, gimnàs, miniclub i ludoteca.

L’oferta es completa amb els serveis que ofereix el Resort Alp 2500:la cafeteria-restaurant-bar musical Indoor, el Burguer King, la bole-ra amb sis pistes i una sala de jocs, la Salomon Station i el Mini-Market .

El constant esforç de l’staff per oferir una bona estada als seus hos-tes, fan de Guitart La Molina, un aparthotel amb un valor afegit queconstitueix la raó de ser de Guitart La Molina.

De cara al bon temps, les possibilitats lúdiques es multipliquen ambdiversos tipus d’excursions per les comarques de la Cerdanya, elCapcir i el Conflent ideals per a tota la família; així com la possibili-tat de fer circuits, rutes romàniques i ferroviàries i visites a museus.

El complex Guitart La Molina presumeix d’una oferta lúdica per a tots

els gustos.

GUITART LA MOLINA APARTHOTEL & SPATel. 902 347 [email protected].

Guitart La Molina Aparthotel & Spa

Gaudeix tot l’any de les possibilitats de La Molina

> CERDANYA PUBLIREPORTATGE ]


Les, un poble amb identitat pròpia

Font i fotos: Turisme de Les, Caviar Nacarii i Termes Baronia de Les

[ VALL D’ARAN LES > VALL D’ARAN LES >

A L’ESQUERRA: Vista de Les i Crema deth Haro

A BAIX: Crema deth Haro, BTT, ràfting, piscifactoria i caviar Nacarii.


l cor del Pirineus trobemLes, una població de lacomarca de la Vall d'Aran,molt a prop de la fronterafrancesa. És un petit poble

de muntanya enclavat al costat de laribera del riu Garona on les aigüescomencen a ser més cabaloses i per-meten gaudir d’una infinitat de possibi-litats esportives, com el ràfting i l'hi-drospeed entre altres. El senderisme iel BTT són pràctiques ideals per a des-cobrir la gran quantitat de rutes que espoden fer entre els municipis aranesosi per les muntanyes culminant cims idescobrint els secrets que oculten. Lesofereix un gran valor històric i culturalen tots els elements que el configuren.Passejant pels seus carrers es desco-breix part del passat: edificis antics,bòrdes (quadres), cases senyorials,

elements festius i fins i tot es pot visitarel llegat romànic. Com a elements d’in-terès turístic trobem un ventall d’activi-tats que es realitzen al llarg de l'anyentre les que destaquen festes tradi-cionals com les que envolten Eth Haro.

FESTES I TRADICIONS

El solstici d’estiu ha estat, des dels ini-cis de la història, una data remarcablepels pobles pirinencs. Era el momentde sembrar les terres i pujar els ramatsa la muntanya, començant així el cicleproductiu del qual depenia la subsis-tència de les famílies que compartienels pobles d’alta muntanya. El poble deLes ha mantingut les seves arrelsancestrals a través de la Festa del'Haro (tronc d’avet d’entre 10 i 12metres de llarg). El segon dissabte de

maig es celebra la festa de la"Shasclada" que consisteix en obrir eltronc a cop de pica (shasclà-le) perclavar-hi les "cunhes" permetent aixíque l'aire l'assequi i sigui de millor cre-mar. Aquest nou Haro queda apartat ala Plaça deth Haro esperant que l'Haroque presideix la plaça sigui cremat eldia 23 de juny, vigília de Sant Joan i

inici de les festes majors. La Cremadeth Haro és una festa plena de màgiaon la llum i el color són produïts pel focque, una vegada encès l'Haro, il·luminatota la plaça i es comencen a veureunes boles de foc, les "halhes", quesón trossos d'escorça de cirerer enfi-lats a l'extrem d'un filferro que porta untros de fusta per fer de mànec. Els queles porten les fan voltar sobre els seuscaps tot jugant a fer petites lluites entreells al voltant de l'Haro cremant. El sode l’acordió i molts altres instrumentsacompanyen el grup tradicional EsCorbilhuèrs de Les, ballant els ballsregionals. Finalment, la "Quilha", plan-tada del nou Haro, es celebra el dia deSant Pere, el 29 de juny. Després derecollir les parelles de casats, els parti-cipants de la cercavila es dirigeixencap a la plaça de l'Haro. Allí s’inicia laplantada del nou Haro al forat que hi haal mig de la plaça de forma manual: elshomes aixequen l'Haro amb l’ajuda decordes, lligades al cap del tronc i tiba-des per tothom qui ho desitgi, i escalesi barres de fusta o ferro.

FIRES I MERCATS

Les fires i els mercats són un altreatractiu que es pot trobar a Les entreles que destaca la fira de ramaderia del6 d'octubre que, amb motiu de latranshumància, es reuneix a Les unagran quantitat de bestiar oví, caprí iequí que arriba a primera hora del matí.Un dels principals objectius dels pas-tors és realitzar una compra-vendadels exemplars. També es realitzendiversos tipus de concursos durant totel matí i exhibicions de captura. La firatambé compta amb una gran varietatde productes artesanals (formatge, pa,paté...) i eines de treball.

RUTES I ESPORTS D’AVENTURA

Les és punt de partida de nombrosesexcursions que es poden fer per laveïna França (Saint Bertrand deComminges, Luchon, Vallée du Lys...)o pel ric patrimoni natural i cultural ara-nès (Artiga de Lin, Val de Barradós,Ribera deth Toran, art romànic i gòtic.També s’hi poden practicar esportsd’aventura amb DEPORTUR, empresadedicada a la pràctica de BTT, ràfting,hidrospeed, rutes de muntanya guia-des i moltes altres activitats.

LA PISCIFACTORIA

La piscifactoria d’esturions CaviarNacarii es situa al bell mig delsPirineus, al municipi de Les. Cada pri-mavera compra les cries d’esturions aFrança o Itàlia, els únics països que estroben relativament a prop i es dedi-quen a la reproducció d’aquests pei-xos a gran escala. ConcretamentCaviar Nacarii adquireix “l’AcipenserBaeri”, una espècie d’esturió originaridel llac Baikal, a Sibèria. Les seves ins-tal·lacions estan formades per unazona de cries de 24m3 d’aigua, unazona de pre engreixament de 160m3,sis piscines d’engreixament amb untotal de 1.815m3 d’aigua i una entradad’1m3 per a disposar.

La reproducció de les condicions natu-

rals que envolten els esturions en elseu hàbitat, la qualitat de l’aigua i l’ali-mentació amb què se’ls cuida són tresvariables molt importants a l’hora devalorar la qualitat d’un tipus de caviar.Caviar Nacarii intenta copiar l’hàbitatnatural dels esturions al Mar Casp mit-jançant la regulació de la temperatura.D’aquesta manera s’intenten garantirels 15 o 16º amb què l’animal conviu almar d’origen.

La bona situació de la piscifactoriaNacarii assegura l’ús d’una aigua dequalitat ja que es situa a 30 quilòme-tres del naixement del riu Garona. Percabal i qualitat, disposa de la milloraigua de riu de tot el Pirineu. A més,l’aigua de la piscifactoria no es torna alriu de qualsevol manera sinó que essotmet a un continuat procés de recir-culació i filtrat per a complir les mésestrictes normes de Medi Ambient pertal de no augmentar el cabal del riumés del permès.

L’alimentació és un altre dels puntsclau a l’hora d’obtenir un caviar dequalitat. Ha de ser equilibrada i unaimitació encertada del que mengen elsesturions en llibertat: un gran continguten vegetals, cereals, soja i un percen-tatge de farina de peix. Tot això és elque garanteixen les instal·lacions deCaviar Nacarii i fan que el producteobtingut sigui de gran qualitat.

A


C/ Era Carrera, 10 - LES (Lleida)Tel. 651 153 331 - www.bordaguilhamuc.com

Plaça Urtau, 12 - ARTIES (Lleida)Tel. 973 64 09 [email protected]

LES TERMES BARONIA DE LES

Les Termes Baronia de Les és un espailúdic-termal basat en l’aigua sulfurosaque emergeix als voltants de l’establi-ment, a més de 30º de temperatura ique en breu serà declarada d’ús mine-ro -medicinal. Els diferents serveis sónespecialment indicats per combatre elreuma, l’artrosi, l’artritis, problemes depell, etc. Termes Baronia de Les ofereixpacs de cap de setmana i per dies(salut, bellesa, embaràs...) i també ser-veis de massatges i de bellesa perso-nalitzats. A més, permeten gaudir d’u-nes hores de relaxament amb el circuitgeneral que inclou: vaporarium, sauna,font de gel, sala de marbre templat,jacuzzis, pediluvi, pista de reflexologiapodal, piscina termal interior i exterior,solarium, aparells de gimnàstica i salade relaxació.

Un dels seus últims èxits és l’elabora-ció de tractaments facials i corporalsamb Caviar Nacarii, un nou producte al’abast de tot el món. Però el lligamamb el món del caviar no acaba aquí.Convençuts que són l’únic emplaça-

ment d’Europa que ofereixen una acti-vitat de cultura i oci lligada a una pisci-factoria de producció de caviar i carnd’esturió, Termes Baronia organitzavisites guiades per donar a conèixerl’esturió, la seva història i gastronomiaaixí com els perills que amenacenaquesta espècie que es troba en perilld’extinció. Durant la primer part de lavisita, localitzada a la piscifactoriaCaviar Nacarii, es poden pescar i tocardiferents esturions. També s’explica elmètode i les tècniques de treball a l’ho-ra d’elaborar el caviar així com lescaracterístiques que s’han de tenir encompte a l’hora de comprar-lo i consu-mir-lo. La segona part de la visita, a lesTermes Baronia, es pot gaudir d’un cir-cuit termal i acabar amb una degusta-ció del caviar a la terrassa de les ter-mes.

L’objectiu és donar a conèixer tot elque envolta l’elaboració del caviar irelacionar-lo amb una activitat de lleu-re i relaxament com són les termesd’una forma original i gustosa. Tota unaexperiència pels paladars més exi-gents en un marc incomparable a nivellmediambiental i turístic.

Per a més informació i reserves: Termes Baronia de Les 973 648 [email protected]

VALL D’ARAN LES >


> VALL D’ARAN AGENDA ]

103Pànxing Pirineus

Dades d’interès

BERETCAMPIONAT ESPANYA TRINEU AMB GOSSOS8 i 9 de març

BAQUEIRAESQUÍ D’AVENTURA15 i 16 de març

CARRERA SOCIAL AINHOA COPOS19 de març

CARRERA SOCIAL CEVA22 de març

CARRERA SOCIAL CAEI23 de març

1r TROFEU FUNDACIÓ JESÚS SERRA29 i 30 de març

VIELLAACTUACIÓ PEP BOU3 d’abril al Cine Teatre Vielha

LESFIRA DE PRIMAVERAMaig

BEGÒS I SALARDÚFESTA MAJOR SANTA CREU3 de maig

VIELLAFESTA SANT PONÇ9 de maig

LESSHASCLADA DETH HARO10 de maig

FIRA DE PRIMAVERA11 de maig

ARRÒSFESTA PENTACOSTA27 de maig

VALL D’ARANFESTA INSTITUCIONAL D’ARAN17 de juny

LESCREMA DETH HARO23 de juny

ARTIES I BENÒS I LESFESTA MAJOR SANT JOAN24 de juny

LESROMERIA DE SANT BLAS25 de juny

FESTA DE SANT PERE29 de juny

ARTIESEXPOSICIÓ PERMANENT: “ARAN, CLAVIS REGNI, ERA DEFENSA D’UN PAÍS”A l’església Sant Joan

AgendaOficina de Turisme de LesAv. St. Jaume, 39 - 25540 Les (Lleida)Tel. 973 64 73 03 - www.turismoles.com

Termes Baronia de LesTel. 973 64 87 17 - www.termasbaroniadeles.com

Caviar NacariiTel. 973 64 73 80 - www.caviar-gourmet.com

Hotel Europa *Tel. 973 64 80 16 - www.turismoles.com/hoteleuropa

Hotel Talabart *Tel. 973 64 80 11 - www.hoteltalabart.com

Hotel Joan Canejan**Tel. 973 64 80 31 - www.hotelcanejan.com

Pensió Es Neres **Tel. 973 64 83 89www.turismoles.com/pensionesneres

Ostau dera Nheu **Tel. 973 64 82 79 - www.ostauderanheu.es

Càmping - DEPORTURTel. 973 64 70 44 - www.deportur.com

Residència de LesTel. 973 64 80 01 - www.gencat.cat

Termes Baronia de Les organitzavisites guiades perdonar a conèixer lapiscifactoria. A continuació, ofereix un circuit termal, acabant amb la degustaciódel caviar.

RESTAURANT URTAUAmb una cuina basada en productes de la terra,Mikel López afegeix la seva visió personal, aconseguint sorprendre als seus clients.Bodega amb més de cent referències de totl'Estat. Imprescindible reservar.

BORDA GUILHAMUCBorda Guilhamuc és una antiga borda aranesa recentment restaurada i condicionada com a casa rural de lloguer, amb capacitat per a6 persones. Un espai original i ple d’encant perpassar uns dies inoblidables... Una oportunitatúnica per descobrir l’essència de l’Aranmés desconegut.


L’original Ball dels Cavallets,Gegants i Mulassa

Del 26 al 29 de maig gaudeix de la Festa Major de Sant Feliu de Pallerols. El tarannà peculiar de la festa,declarada d’interès nacional per la Generalitat, comença abans que s’iniciï el programa d’actes, ja que lacomissió organitzadora vetlla amb zel perquè la forma del programa sigui guardada secretament fins a lasetmana anterior a l’inici dels actes. D’aquesta manera es crea expectació, hipòtesis, conjectures i comen-taris. Si la Festa Major és cíclicament estable i reconeguda per ella mateixa, la manera com es presenten

els actes al programa general és innovadora i, en els darrers anys, extremadament original.

Font i Fotos: Comissió de Manteniment de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols

[ GARROTXA BALL DE CAVALLETS > GARROTXA BALL DE CAVALLETS >


ns situem a principis de l’edatmitjana. La població de SantFeliu de Pallerols es veu asset-jada per la invasió sarraïna,que es vol estendre per tot el

nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà, l’Àsiamenor i gran part de la península ibèri-ca. Per fer front a la superioritat numè-rica de l’exèrcit enemic, la població deSant Feliu, mancada de recursos,construeix uns cavalls de fusta per talde semblar un grup de guerrers acavall, uns gegants que llancen pedresd’enorme grandària i una mena demula o mulassa (una bèstia folla) queprovoca un gran aldarull. Tot plegat perespantar els invasors. Amb aquestexèrcit fictici, i protegits per l’obscuri-tat, els santfeliuencs cauen sobre l’e-nemic desprevingut, que fuig espantat.Aquest és l’origen llegendari del Balldels Cavallets, Gegants i Mulassa, queté lloc per Pasqua Granada oQuinquagèsima a Sant Feliu dePallerols. Aquesta diada, conegudapopularment com “la segona Pasqua”,és una celebració religiosa cristianaque commemora la baixada del’Esperit Sant sobre els apòstols.

DESGLOSSAMENTEl Ball Pla és la primera peça del con-junt. A la primera part, els cavallets i elsgegants ballen conjuntament. Cons-titueix la demostració de la disciplina ila preparació dels guerrers dels dosbàndols i la seva predisposició a la llui-ta. És una peça molt cerimonial, ambuna varietat de ritmes i temes melòdicsdestacables.

Seguidament s’executa la Mata-degolla, segurament la dansa mésantiga i més important del conjunt delsballs. Representa la lluita entre els dosbàndols o exèrcits amb el resultat finalde la victòria cristiana sobre l’enemic.Tant els gegants com els cavallets esdivideixen en dos grups i ballen

creuant-se diverses vegades amb lesarmes en posició ofensiva i amb inten-sitat creixent a mesura que avança elcombat. La tercera dansa és elContrapàs, vista com una celebracióreligiosa de la victòria, com l’acció delloança a Déu. Es tracta d’una dansarealment complexa, ja que presenta

E

A DALT I A LA DRETA: Festa Major 2007.

Any 1999: el Ball de Cavallets varebre el reconeixement de festatradicional d’interès general perla Generalitat de Catalunya.


Dades d’interèsOLOTFIRA DE L’EMBOTIT1 i 2 de març

MERCAT D’ARTESANIA1 de març

EXPOSICIÓ DE LAIA SOLÉ I GIULIA FIOCCA “BALKAN SUITE”a l’Espai ZER01 (carrer Hospici, 8)Del 15 de març al 4 de maig

BESALÚ14a FIRA DE LA FORJADurant deu dies els visitants podran observar com un grup deforjadors realitzen escultures i objectes de formes diversesnomés amb l’ajuda d’una enclusa, unes pinces, un martell i focroent. Paral·lelament a aquest acte s’obriran les portes de lacasa Llaudes, on al seu interior s’exposaran un seguit de pecesartístiques elaborades amb la tècnica de la forja. Al Prat de SantPere.Del 15 al 24 de març

VALL D’EN BASRUTA REMENÇARuta de carrilet per diversos municipis de la vall on s’explica lahistòria dels Remences d’una manera molt amena. Amb sorti-da als Hostalets d’en BasA partir de Setmana Santa, cada dissabte a les 12h

OLOTMOSTRA DE DOCUMENTALS OLOT.DOCDel 27 al 30 de març

SANT JOAN LES FONTSFIRA DEL TASTETMostra gastronòmica que presenta plats de la gastronomialocal.30 de març al Pavelló Poliesportiu

SANT JOAN LES FONTSSANT JOAN EN FLORÉs l’exposició més gran de plantes, flors i bonsais de la comar-ca de la Garrotxa, en el marc incomparable del monestir romà-nic de Sant Joan les Fonts.17 i 18 de maig

VALL D’EN BASEL DIA DE LA DALLAJornada festiva com una fira de productes de la terra que com-parteix espai amb un concurs de dalla que es realitza al llarg detot el matí. També hi haurà diverses activitats folklòriques.8 de juny

SANT JOAN LES FONTSNIT DE LES DONES D’AIGUAEspectacle de teatre i dansa, únic a la província de Girona, en elpont medieval de Sant Joan les Fonts. De gran impacte visual iqualitat artística. Als Hostalets d’en Bas.23 de juny

FESTA MAJOR DE SANT JOAN LES FONTSAmb actuacions de primera línia.24, 25 i 26 de juny

Agenda

GARROTXA BALL DE CAVALLETS > > GARROTXA AGENDA ]


OFICINA DE TURISME D’OLOTC/ Hospici, 817800 OlotTel. 972 26 01 41Fax 972 27 00 [email protected]

TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta17800 OlotTel. 972 27 16 00Fax 972 27 16 [email protected]

OFICINA DE TURISME DE BESALÚPl. Llibertat, 117850 BesalúTel. 972 59 12 [email protected]

Els orígens del ball se sustenten en diverses teories i hipòtesis, tant de caràcter teatral i hagiogràfic com llegendari.

A DALT I DRETA: Mulassa.Gegants.Festa Major 2007.

una estructura totalment irregular irequereix molta concentració.

El contrapunt laic de la festa l’aporta laSardana Curta. Representa l’expressiód’alegria per l’èxit de la gesta. ElContrapàs + Sardana és un modelhabitual a Catalunya, tot i que en capcas es coneix cap exemple de contra-pàs o sardana ballada per un grup decavallets.

MOTIUS DE PESLa Festa Major de Sant Feliu dePallerols i el Ball dels Cavallets,Gegants i Mulassa va ser declarada, el1999, festa tradicional d’interès nacio-nal per la Generalitat de Catalunya.Aquest era una mica l’objectiu de laComissió de Manteniment delsCavallets, Gegants i Mulassa per tal defer palès el simbolisme creixent querepresenta la festa. Un altre delsmotius per visitar-la és el marc paisat-

gístic que envolta Sant Feliu dePallerols. Al bell mig de la Valld’Hostoles i dividit pel riu Brugent, elmunicipi està envoltat per boscos d’al-zines i roures al nord i per boscos detipus atlàntic i centreuropeu, ambespècies com el faig, el roure, el bedolli el castanyer al sud. El nord del muni-cipi forma part del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa, i el sud,de l’Espai d’Interès Natural delCollsacabra

CAL TORTCasa del 1850 situada al poble de Dosquers, comarcade la Garrotxa. Capacitat per a 6-7 persones, restau-rada amb totes les comoditats actuals. Gaudeixi de latranquil.litat que ofereix una masia d'aquestes carac-terístiques. Tracte familiar i clima molt agradable tanta l'estiu com a l'hivern.

Cal Tort - Dosquers - MAIÀ DE MONTCAL (Girona) - Tel. 607 289 911 - Fax. 972 50 04 [email protected]/caltort

APTS. RURALS CAN SOLÀAntigues cabanes restaurades al costat de Masia Pairal: El Corral, El Solà de Baix, El Solà de Dalt iLa Pallissa. Situades al fons de la Vall de St. PereDespuig i vora la riera de Santa Llúcia. Indret tranquil que convida a la quietud i al repòs. Idealper gaudir d’unes vacances o cap de setmana.

Sant Pere Despuig - VALL DE BIANYA (Girona)Tel. 972 29 21 05 - 639 507 [email protected] - www.cansola.net

LA PERLA HOTELS***Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immi-llorable.

Ctra. de la Deu, 9 - OLOT (Girona)Tel. 972 262 326 - Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

RUTES TURÍSTIQUES 4X4Les rutes 4x4 de Santa Pau et permeten descobrir lanatura garrotxina, panoràmiques volcàniques, salts d’aigua, el romànic de les nostres esglésies, santuaris onel temps sembla no haver-hi passat; els cims més alts dela comarca, etc... I tot això acompanyat d’un pic-nic ambpa amb tomàquet i embotits de la zona. T’ho perdràs?

Francesc Garcia / Rutes 4x4 SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 078 - 686 061 [email protected] / www.garrotxa4x4.com

LA VALL D'EN BAS (Girona) - Tel. 649 206 [email protected] - www.fina.cat/canmestrehumawww.fina.cat/canguidicwww.fina.cat/canmaya

COLOMER-CULLELLALLOTJAMENTS RURALS: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.

REST.SANT MIQUEL Tel.972 69 0123

Mas Mastornell - SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona) - Tel. 972 690 606 [email protected]

CAN MESTRE HUMÀCasa rural independent, totalment reformada i envoltada de natura i vegetació capacitada per a10-12 persones. Es lloga la casa sencera. Llocideal per famílies o amics, situat a pocs km. delParc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa.


[ PLA DE L’ESTANY BANYOLES >

Text: Departament de Comunicació de l’Ajuntament de Banyoles Fotos: Gonzalo Sanguinetti

Banyolesla ciutat de l’aigua


PLA DE L’ESTANY BANYOLES >PLA DE L’ESTANY BANYOLES >


LA COMARCA. EL PLA DE L’ESTANY

a comarca del Pla de l’Estany és la més jove deCatalunya. Es va crear l’any 1988 fruit de lavoluntat dels habitants de Banyoles i delspobles del voltant que, conscients de la sevapotència econòmica i demogràfica, posseïentots els trets que defineixen una comarca.

El Pla de l’Estany agrupa un total d’11 municipis i es trobasituada al quadrant nord-est de Catalunya, emmarcada perles valls del Fluvià i el Terri. A cavall entre la Garrotxa i laPlana de l’Empordà, el seu paisatge suau reflexa aquestatransició del Pre-Litoral al Pre-Pirineu. L’Estany deBanyoles, que dóna nom a la Comarca, n’és el crisol indis-cutible i el seu principal signe d’identitat.

Banyoles és la capital de la comarca per raons històriques,econòmiques i demogràfiques, concentrant la meitat delsprop de trenta mil habitants del Pla de l’Estany.

LA BANYOLES HISTÒRICA

El casc antic de Banyoles és l'origen de la vila medieval ide la ciutat actual. Es tracta d'un nucli històric sorgit a l'om-bra de la construcció del Monestir de Sant Esteve. Elsmonjos benedictins d’aquest monestir van ser els primersde saber veure en l’Estany una font de progrés i riquesa. Vaser a principis del s. IX quan els monjos de l’Abat Bonitusvan arribar a la conca lacustre i van fundar el monestir, con-vertint les zones inservibles d’aiguamolls en pròspers con-reus a través de la construcció de recs que canalitzessin

l’aigua sobrant de l’Estany.

Un dels elements més emblemàtics d’aquest casc antic ésla Plaça porticada documentada ja l’any 1275. Es tractad’una plaça quadrangular envoltada de quaranta arcs dediferents tipologies amb dovelles ben treballades. Lescases sustentades per aquestes voltes corresponen a latipologia medieval, una planta baixa destinada antigamenta estables, tallers artesanals o botigues, un primer pis dedi-cat a la vivenda i unes golfes.

Les reformes de la Plaça han acabat a finals d’aquest estiu.Actualment, doncs, en aquesta plaça porticada, així comen bona part del casc antic, està prohibida la circulació devehicles, cosa que convida a la passejada amable per dei-xar-se transportar a la Banyoles medieval. A més, s’hadescobert el tram del Rec Major que travessa la Plaça, arade forma visible.

De la mateixa època data la muralla medieval de Banyolesque va estar en ple funcionament del s. III al XV. Actual-ment, l’únic tram que ha sobreviscut fins als nostres dies haestat recuperat com a zona verda per a la ciutat. En aquesttram, situat en ple casc antic, s’hi poden observar una des-ena d’espitlleres de tir, així com dues glorietes d’inspiraciógòtica datades del s. XVI i s. XVII.

Carrers de pedra, placetes i racons, edificis civils i religio-sos, art i el pas de l'aigua a través dels recs de sortida del’Estany, conformen un centre únic que cal conèixer i visi-tar a fons.

LA DALT: Plaça Major del s. XIII. Centre neuràlgic de la ciutat envoltada de 40 grans arcades.

A LA DRETA: Monestir deSant Esteve. Portada d’un

gòtic tardà.

A LA DRETA A BAIX:Església de Santa Maria

dels Turers s. XIII. Un dels primers exemples

del gòtic català.

L’ESTANY. L’ESCUT DE PLATA AL PEU DELS PIRINEUS (Jacint Verdaguer)

L’Estany és l’origen de la ciutat de Banyoles i el seuprincipal element definitori. Juntament amb la sevaconca lacustre, són considerats com el conjuntcàrstic més extens de la península ibèrica i un espaiúnic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístici cultural.

Situat a ponent del terme municipal, fou declarat perla Generalitat de Catalunya com a zona integrada enel Pla d’Espais d’Interès Nacional (PEIN). Al 2003 vaser inclòs en la Llista Ramsar de Zones Humidesd’Importància Internacional i ha estat proposat performar part de la Xarxa Natura 2000, en l’àmbit de laregió mediterrània. Així mateix, es segueix treballantamb la idea final de la declaració de l’Estany i laseva conca lacustre com a Parc Natural.

A banda del mateix Estany de Banyoles, la zonacomprèn també un seguit de petits estanyols situatsal seu entorn. Entre aquests hi destaquen el delVilar, el d'en Sisó, el de la Cendra i el Clot d'Espolla.Les dimensions de L'Estany el converteixen en unespai únic, té una longitud de més de 2.000 metresi una fondària que en algun punt sobrepassa els 40metres. Al voltant d’aquesta impressionant massad’aigua es desenvolupa una important activitatsocial, esportiva i de lleure. Es pot passejar a peupel passeig de plateners, jeure al parc de la Dragaamb un bon llibre, llançar-se a l’aigua a la zona debany de la Caseta de Fusta o practicar qualsevoldels esports que s’hi desenvolupen.

A banda de l’entorn natural, un element a destacarsón les petites edificacions conegudes com pesque-res. Es tracta de petites casetes construïdes a la ribade l’estany però dins l’aigua. La seva construcció vainiciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins al’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edifi-cació de noves. La finalitat d’aquestes emblemàti-ques construccions vuitcentistes era, inicialment l’e-xercici de la pesca. Mica en mica, el lleure va anarguanyant terreny a la funcionalitat i les pesqueresvan guanyar amplada per tal de poder guardar-hi unabarca. Aquests singulars edificis, juntament amb elspasseigs de l’Estany, estan declarats per laGeneralitat de Catalunya, Bé Cultural d’InterèsNacional (BCIN) en la categoria de Jardí Històric.


PLA DE L’ESTANY BANYOLES >PLA DE L’ESTANY BANYOLES >


LES LLEGENDES

La fondària de l’Estany, així com la naturalesa de les sevesaigües, han propiciat que al llarg de la història sorgissin lle-gendes i històries locals lligades a éssers mitològics imonstruosos.

És el cas de les “Goges”, unes fades que habitaven alParatge de Les Estunes. Durant el dia aquestes fadesesperaven, amagades en les esquerdes granítiques delBosc de les Estunes, l’arribada de la nit. Un cop la lluna bri-llava, totes les goges sortien a emmirallar-se a les aigüesde l’Estany. Sembla ser que a l’interior d’aquestes esquer-des, les goges vivien en immensos palaus d’or i diamants.Però si algun viatger gosava entrar en les esquerdes perlocalitzar les riqueses de les goges, no tardava en desorie-tar-se i perdre’s per sempre entre els laberints de granit iarrels d’alzina.

D’altra banda, en una cova entre l’Estany i el poble, residi-da el monstre de Banyoles. El monstre tenia unes propor-cions colossals, la pell coberta d’una escata d’afiladespues d’os i tenia ales i arpons. Però el pitjor del monstre erala seva fam insaciable. Cada dia els vilatans havien d’oferiral monstre un infant del poble.

ELS RECS

Amb la construcció del monestir, una de les primeresactuacions de l'ordre benedictina va ser la construcció delsrecs, uns canals que creuen la ciutat des de l'estany i quedesemboquen al riu Terri, a la sortida del municipi. Els prin-cipals recs són el de Guèmol, el Major, el de la Figuera d'enXo, d'en Teixidor i de Can n'Hort. Aquest entramat decanals d'aigua va servir, en altres temps, de rentadors, perregar i per a moltes altres funcions.

Actualment, la ciutat de Banyoles està recuperant la pre-sència d’aquests recs que durant molt temps havien circu-lat silenciosament per sota de la ciutat. S’està duent aterme una redescoberta dels recs. S’han netejat i s’han tor-nat a fer visibles en els seus trams més cèntrics. Podreucomprovar això amb una passejada pel centre de la ciutat:Plaça Major, Carrer Girona, Camí de l’Horta, Ronda Fortià,Camp de Futbol Vell... Són espais on queda palesa la inter-acció entre ciutat i Estany, en el que algú ha denominatcom la petita Venècia catalana.

L’ESPORT I LA CULTURA

Banyoles és ciutat esportiva per excel·lència, reconegudaamb la marca de Destinació Turística Esportiva (DTE) perpart del Departament de Turisme de la Generalitat deCatalunya.

La ciutat es distingeix per una llarga tradició esportiva i perunes instal·lacions i un entorn natural immillorables per a lapràctica de l’esport. Els cinc esports certificats en la DTEsón el rem, el piragüisme i la natació, vinculats a l’Estany; iel ciclisme i el triatló, gràcies a l’excel·lent ubicació deBanyoles, en una àrea natural a mig camí dels Pirineus i laCosta Brava.

A banda, Banyoles ofereix a l’esport vinculat al lleure, unentorn del que ja sobren els adjectius i unes prestacions al

més alt nivell. Bicicleta, rutes a peu,iniciació al kayac, footing, hípica,entre d’altres configuren una ofertapotent i competitiva per a aquells quees decideixin a visitar la ciutat.

D’altra banda, si una cosa defineixBanyoles, més enllà de l’Estany, és laseva activitat cultural. Històricamentla ciutat de Banyoles ha estat la based'un fort moviment cultural que haimplicat totes les manifestacions dela cultura: del teatre a la música, del'art a la dansa passant per la culturapopular i tradicional. En total es téconstància de l’existència de méstrenta entitats culturals que es trobenen actiu, cosa que suposa un índexmolt elevat per una ciutat de 17.000habitants.

En l'actualitat, aquesta activitat cultu-ral es manté amb la mateixa forçaconvertint Banyoles en un referentcultural pel seu potencial creatiu

A DALT A LA DRETA: Estanyol delVilar. Espai natural protegit.

A DALT I A LA DRETA: Arqueologia LaDraga. Banyoles. FOTO Ajuntament de

Banyoles.


PLA DE L’ESTANY GUIA PRÀCTICA > > PLA DE L’ESTANY AGENDA ]

BANYOLESPROCESSÓ DELS DOLORS15 de març

BANYOLESVISITES GUIADESPer descobrir l’entorn natural i patrimonial de Banyoles.Organitza l’Oficina de Turisme de Banyoles.A partir del 21 de març

CORNELLÀ DEL TERRIBALL DEL CORNUT I PLANTADA DE L’ARBRE DEL MAIG Acte tradicional.Dilluns de Pasqua

ESPONELLÀFESTA DE LES OFRENESDilluns de Pasqua

BANYOLESFIRA DEL COP D’ULLFira moderna, nascuda el 1980, que consisteix en un mercatque aglutina tota mena d’articles i objectes antics.Promoguda des de la secció de Filatèlia i Numismàtica delCEB.Dilluns de Pasqua

CORNELLÀ DEL TERRIFESTA DEL ROSER DE CORTSDilluns de Pasqua

CORNELLÀ DEL TERRIFESTA MAJOR AMB L’AIXECAMENT DE L’ARBRE DE MAIG IEL BALL DEL CORNUT22, 23 i 24 de març

FONTCOBERTAFESTA DEL CARGOLTastets de cargols dels restauradors de la comarca i dels con-cursos de cuinats de cargols casolans. A la plaça Catalunyade Meliata s’organitza una gran cargolada popular.27 d’abril

FONTCOBERTAFESTA MAJOR DE SANTA ESPINAPasqua Granada

CORNELLÀ DE TERRIFESTA MAJOR DE SORDSDiumenge i dilluns de Pasqua Granada

FONTCOBERTAFESTA DEL ROSER11 de maig

VILADEMULSFESTA MAJOR DE VILAMARÍ18 de maig

BANYOLESEXPOSICIÓ DE FLORSÚltim cap de setmana de maig

CAMÓSFESTA DEL ROSER25 de maig

FONTCOBERTAFESTA DEL SEGAR I EL BATRE22 de juny

CORNELLÀ DEL TERRIFESTA DE SANT JOAN, A BORGONYÀ24 de juny

PORQUERESFESTA MAJOR DE SANT JOAN DE LES PEDRERES24 de juny

BANYOLESFESTA DEL BARRI DE CAN PUIGNit de bosc. Diferents grups de percussió toquen durant la nital bosc de Can Puig.28 i 29 de juny

Agenda

Oficina de Turisme de l'EstanyPasseig Darder, pesquera núm. 10Banyoles (Girona)Tel. 972 58 34 70 Fax 972 57 49 17A/e: [email protected]

Oficina de Turisme de Cal MolinerPlaça Major, 38Banyoles (Girona)Tel. i fax 972 57 55 73A/e: [email protected] www.banyoles.cat

Consell Comarcal Pla de l'EstanyPg. de la Indústria, 78Banyoles (Girona)www.plaestany.cat

Dades d’interès

Com arribar-hiEn cotxe des de Tarragona,Barcelona o Girona:

Cal agafar l’autopista A-7 (de Barcelonaa França) i deixar-la per la sortida núm.6; aleshores, cal prendre l’autovia C-66que condueix directament a Banyoles,després de 13 Km.

Una altra opció és prendre la N-II quecomunica i enllaça amb l’autovia C-66en el desviament que hi ha al terme deSant Julià de Ramis.

Taula de distàncies:

- De Tarragona a Banyoles: 217 Km.- De Barcelona a Banyoles: 120 km.- De Girona a Banyoles: 22 km.

En cotxe des de Lleida:

Es pot prendre l’Eix Transversal (C-25)en direcció a Girona. Aleshores calprendre l’autopista AP-7 (de Barcelonaa França) i deixar-la en la sortida núm.6. Tot seguit cal enllaçar amb l’autoviaC-66 que condueix directament aBanyoles, després de 13 Km. En la sor-tida de l’Eix Transversal (C-25), tambées pot prendre la N-II fins al desviamentque hi ha al terme de Sant Julià deRamis que comunica amb la C-66 endirecció a Banyoles. Una altra opció ésprendre l’autopista A-2 en direcció aBarcelona i aleshores enllaçar amb l’A-7 en direcció a Girona. Tot seguit, aga-far la sortida núm. 6 i prendre l’autoviaC-66 que condueix directament aBanyoles, després de 13 Km.

Taula de distàncies:- De Lleida a Banyoles: 276 km.

Transport públic:

Autobusos TEISAAvinguda dels Països Catalans, 817820 BanyolesTel. 972 57 00 53

TaxisPl. Turers, s/n17820 BanyolesTel. 972 57 05 14

Tren (RENFE) www.renfe.esPl. Espanya, s/n17007 GironaTel. 972 20 27 83

La ciutatLa ciutat de Banyoles és la capital dela comarca del Pla de l'Estany, alcentre de les comarques gironines. Elseu principal atractiu, l'Estany, l'haconvertit en una ciutat dinàmica,oberta als demés i emprenedora.Banyoles i la seva comarca són unlloc de gran interès ecològic, cultural ihistòric, i també una font inesgotablede recursos turístics, esportius i delleure.

Mas La Torre - CAMÓS (Girona)Tel. 972 57 11 79 [email protected]

Rectoria de Sant Vicenç de CamósCAMÓS - Banyoles (Girona) - Tel. 972 57 22 [email protected]

C/ Nou, s/nMATA-PORQUERES - Banyoles (Girona)Tel. 972 58 45 45 - Fax 972 58 45 [email protected]


CAN PRAT HOTEL ****Can Prat és un edifici que data de 1890 transformat al 2006 en un petit hotel amb molt d’encant. Disposade 9 habitacions i d'unes instal·lacions que ofereixenel màxim confort i comoditat als nostres clients.

CAN TAPIS I LA TORRE DE DALTEn el poble de Camós, a 4 km de l’Estany de Banyoles, hi ha aquestes dues magnífiques masies envoltades de natura amb unes vistes esplèndides.Es lloguen allotjaments de diferent capacitat. Ideal per a trobades de colles d’amics o familiars.

HOTEL LA SALA DE CAMÓS ***Edifici noble envoltat de natura i rehabilitat com hotel,8 habitacions confortables i espais decorats ambmolt de gust on la pedra noble i la fusta donen un tocacollidor. Jardí amb piscina, restaurant pels hostes,saló-biblioteca amb llar de foc i sala gòtica ideal pera celebracions de grups fins a 50 persones.



Els vestigis de la Guerra Civilal Pallars Jussà

Font i Fotos: Consell Comarcal del Pallars Jussà

[ PALLARS JUSSÀ LES TRINXERES >


a comarca del Pallars Jussà vaser un punt important, en l’as-pecte estratègic, dins de laGuerra Civil espanyola. De fet,el front hi va quedar establert

durant un temps, ja que aquestacomarca catalana significava l’entradaa Catalunya i al Pirineu. Els municipisque van viure de forma més significati-va el pas del front van ser els de Concade Dalt i d’Isona i Conca Dellà, ja ques’hi van estancar durant aproximada-ment 10 mesos: des d’abril del 1938fins al desembre d’aquell mateix any iel gener de 1939.

No és un fet casual, ni tampoc estrany,que es remarqui la importància d’a-

questa comarca pallaresa, ja que era lazona que subministrava l’energia elèc-trica a Barcelona i altres indrets. Peraquest motiu va esdevenir un espaidecisiu a controlar. Ho demostren lacruesa que van assolir les batalles dela Noguera Pallaresa, amb poblacionsque nacionals i republicans ocuparen irecuperaren l’enemic en batalles gaire-bé cos a cos. Així mateix, batalles coml’atac a Sant Corneli i a Vilanoveta,esdevingueren, amb un elevat nombrede baixes, les topades més cruentes ide major intensitat de què es té cons-tància al Pallars.

En aquest sentit, el Consell Comarcaldel Pallars Jussà va iniciar el Projecte

integral de recuperació de la memòriahistòrica i valorització del patrimoni pertal de vetllar per la protecció, la conser-vació i la millora dels vestigis que s’hantrobat de la Guerra Civil espanyola.D’aquesta manera es vol inventariar, enel corresponent catàleg de referències,l’alt valor històric i arqueològic de lesrestes trobades al Pallars.

Aquesta recuperació patrimonial realit-zada els últims anys, i que encara esrealitza, permet dur a terme unesactuacions de foment dels valors de lapau i la convivència democràtica, ladignitat humana i la justícia i, en espe-cial, de la importància de la resoluciópacífica dels conflictes, així com delfoment de la solidaritat. El més impor-tant de tot, però, és poder transmetretots aquests valors a les generacionsfutures, que tenen a les seves mans lagestió d’un món millor

ELEMENTS ARQUEOLÒGICS DEL FRONT REPUBLICÀLa Posa:- Diversos búnquers complets- Trinxera de terra

Itinerari de la Posa:- Diversos búnquers complets- 1 búnquer sense sostre- Diverses trinxeres (restes)- 1 cisterna d’aigua- 1 túnel d’aprovisionament- Ermita de la Posa (campana)

ELEMENTS ARQUEOLÒGICS DEL FRONT NACIONALItinerari del Mont de Conques - Búnquers complets- Búnquers sense sostre- L’ermita de les Esplugues- Restes del túnel d’accés a les

trinxeres.- 1 búnquer sense sostre rodó

- 1 búnquer sense sostre quadrat- Trinxeres excavades a terra- Trinxera construïda en zig-zag

ELEMENTS ARQUEOLÒGICSNACIONALS I REPUBLICANSVall de Carreu (Vilanoveta) - El túnel formigonat d’accés a les

trinxeres.- Búnquer rodó - Trinxera construïda en zig-zag

LA DALT: Sant Corneli. PÀGINA DRETA: Figuerola d’Orcau. PÀGINA DRETA A BAIX: Vilanoveta.

Dades d’interès

> PALLARS JUSSÀ AGENDA ]


Consell Comarcal Pallars JussàPau Casals, 14 - 25620 TrempTel. 973 650 187 - Fax 973 652 [email protected]

Oficina de Turisme de la Pobla de SegurAv. Verdaguer, 35 25500 La Pobla de SegurTel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 [email protected]

Oficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 65 00 05 / 973 65 00 09Fax 973 65 20 [email protected]

Oficina de Turisme d’IsonaPl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 [email protected]

Patronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Únic, s/n25515 La Torre de CapdellaTel. 973 66 30 01 / 973 25 22 31 Fax 973 66 31 [email protected]ÀS DE PALLARS

FESTA DEL CAÇADOR2 de març a la Font dels caçadors

CLARETAPLEC DE SANTA ELENA9 de març a l’Ermita de Santa Elena

LA TORRE DE CAPDELLAREPORTATGE LA VALL FA UN TOMB PER ISLÀNDIA14 de març a les 22h a l’Ajuntament

TREMPCONCERT BROSSA QUARTET DE CORDAOrganitzat per l’Escola de Música i l’Ajuntament de Tremp.15 de març a les 20h al Teatre La Lira

PROCESSÓ DEL DIVENDRES SANTOrganitzat per la Cofradia de la Puríssima Sang.21 de març a les 21h

LA POBLETA DE BELLVEÍTALLER CREATIU22 de març a les 17,30h al Local Social

CONCERT HOMENATGE A LLUÍS LLACH I SERRAT22 de març a les 20h a l’Església

ESPUIMISSA DE PASQUA AMB LA CANTANT JOANA FONT23 de març a les 12h a l’Església

TREMPFIRA DE PRIMAVERA10 i 11 d’abril

CONCERT SOUL TASTOROrganitzat per l’Escola de Música i l’Ajuntament de Tremp.13 d’abril a les 20h al Teatre La Lira

SALÀS DE PALLARSAPLEC DE SANT PERE MÀRTIR27 d’abril

SERRADELLFESTA MAJORÚltim cap de setmana d’abril

ORTONEDAFESTA MAJOR PETITA1 de maig

TREMPTEATRE ORGANITZAT PEL GRUP TEATRE A GALETA les 22h al Teatre La Lira3 de maig

FIRA DE PRIMAVERA3 i 4 de maig

ISONAFESTA DE SANTES CREUS4 de maig

BON REPÒSAPLEC11 de maig

ERINYÀDINAR POPULAR DE SANT ISIDRE15 de maig

TREMPREVETLLA DE SANT JOAN23 de maig

ORCAUFESTIVITAT DE SANT ANTONI, PATRÓ DEL POBLE13 de juny

LA POBLA DE SEGUR42ª FIRA DE LA POBLA DE SEGUR-PROMOPALLARS14 i 15 de juny

TREMPFIRAPAM21 i 22 de juny

SANT MARTÍ DE CANALSAPLEC DE SANT JOAN I DE SANT PAU26 de juny

Agenda

El Consell Comarcaldel Pallars Jussà volprotegir els vestigisde la Guerra Civiltrobats a la comarca.

El Pallars Jussà va ser un punt estratègicimportant durant la Guerra Civil espanyola.


La vall del Madriu, patrimonimundial de la UNESCO

Font i Fotos: Shixing-Servei de Premsa de Turisme d’Andorra.

[ ANDORRA LA VALL DEL MADRIU >


a Mare riu és l’apel·latiu llatíde Madriu, la vall que deu laforma de U al seu origenglacial, una característica

de les valls sorgides del gel. Amb unaorientació est-oest, té una longitudtotal d’11,8 km, neix a 1.200 metres is’enfila fins als 2.500 metres d’altitud.La seva font de riquesa principal ésl’aigua del riu que, al mateix temps,s’alimenta d’una gran varietat de llacsque hi ha dins del circ de la glacera delGargantillar. Gràcies a filtracions diver-ses, la seva força aquàtica crea undipòsit natural d’aigua termal de mésde 60ºC a Escaldes-Engordany.

ITINERARIS FINS AL CIRC GLACIAL Una diversitat de paisatges, parets depedra seca, bordes i cabanes, ramats ila presència ininterrompuda de l’accióhumana desvetllen, sense discontinuï-tats ni alteracions, períodes significa-tius de la història humana. La vall delMadriu-Perafita-Claror, que transcorreper una zona secular de pas transpiri-nenc, és un mosaic evolutiu extraordi-nàriament ben conservat. S’hi podenidentificar biòtops i gestos humans, iés l’exemple eminent d’un model com-plex i savi de com aliar-se amb el terri-tori amb respecte i enginy.

En aquest marc geomorfològic, amb unsistema hidrogràfic i lacustre de graninterès, hi ha itineraris diferents i sensedificultat tècnica per recórrer durantcinc hores. Entre els camins de granrecorregut hi ha el GR-7, que recorretota la vall; el GR-11, que s’incorpora auna altitud de 1.600 metres fins a l’es-tany de l’Illa, punt en el qual abandonael Madriu pel port de Vallcivera, i final-ment, el GRP (gran recorregut del país),que comença a la part més alta de lavall, és paral·lel al GR-7 i acaba al circglacial.

VISITA DE LES CABANES DELS PASTORSSigui quin sigui l’itinerari triat, a la vall

glacial del Madriu-Perafita-Claror elvisitant descobreix una gran riquesacultural que l’apropa a la història huma-na del Principat; en són un exempleesplèndid les cabanes de pastorrecentment recuperades de maneratradicional amb el mètode de la pedraseca. També són visibles nombrososterrenys delimitats per murs que anti-gament havien estat horts, bordes i leszones de pastura per als ramats. A l’es-tiu, una opció molt recomanable éspassar una nit en qualsevol dels tresrefugis de la vall del Madriu

Més informació: www.madriu-perafita-claror.com

L

A DALT I PÀGINA DRETA: Diferents racons de la vall.

Dades d’interès

> ANDORRA AGENDA ]


ORDINOCONTES DE FOLLETS8 de març

LA MASSANASLOPE STYLE8 de març

SANT JULIÀ DE LÒRIACAMPIONAT D’ANDORRA9 de març

ANDORRA LA VELLAEFTER BRYLLUPETMúsica.12 de març

SANT JULIÀ DE LÒRIAEL SENYOR PERRAMONTeatre.13 de març

ANDORRA LA VELLACIRC MUSEU RALUY14 de març

ESCALDES-ENGORDANYLAX’N’BUSTO14 de març

ENCAMPCALÇOTADA POPULAR14 de març

LA MASSANASETMANA DEL COMERÇ17 de març

SANT JULIÀ DE LÒRIADIA MUNDIAL DE LA POESIA21 de març

CANILLOCONCERT DE LA NEU30 de març

ITINERARI DE L’ANDORRA ROMÀNICAReserva obligatòria al (+376) 805 151.Juny

ITINERARIS TURÍSTICS LA MASSANA-ORDINOAmb el trenet turístic de Vallnord.De juny a setembre

ENCAMPVISITES NOCTURNES ALS MUSEUSJuny

VALLNORDFESTIVAL SOLOBICIJuny

ANDORRA LA VELLAFIRA NACIONAL DE L’AUTOMÒBILJuny

SANT JULIÀ DE LÒRIATIR: GRAN PREMI LA RABASSAJuny

ORDINO I ENCAMPDANSAND-TEMPORADA DE DANSA CONTEMPORÀNIAJuny

SANT JULIÀ DE LÒRIAFIRA DEL VEHICLE D’OCASIÓJuny

ESCALDES-ENGORDANYCOLORS DE MÚSICAFestival de música d’Escaldes-Engordanya l’envelat del Prat Gran.Juny

LA MASSANAOPEN INTERNATIONAL D’ESCACS D’ANDORRAJuny

ORDINOXVIII CONCURS DE PINTURADel 15 de juny al 16 d’agost

LA MASSANAFESTA MAJOR DE SISPONY23 i 24 de juny

FESTA MAJOR DE PAL25 i 26 de juny

ENCAMPFESTA MAJOR DE PAS DE LA CASA29 de juny

ORDINOFESTA DEL ROSERDel 30 de juny al 2 de juliol

Agenda

La vall de Madriu té una extensió de4.247 ha amb cotesque s’enfilen fins als2.500 metres.

Patrimoni mundial de la UNESCO, la vall glacial del Madriu-Perafita-Claror és un dels itineraris (Andorrala Vella, Encamp, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria) més inhòspits i sorprenents d’Andorra, amb

una extensió de 4.247 ha. Amb cotes que s’enfilen fins als 2.500 metres d’altitud, és el reflex perfecte dela vida cultural intensa i biològica del Principat. Destaca el traçat original en forma de U, els llacs, les

carboneres i les cabanes de pastor..

MINISTERI DE TURISME I MEDI AMBIENTC/ Prat de la Creu, 62 AD500 Andorra la VellaTel. 00376 87 57 02www.andorra.ad - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAAv. Francesc CairatAD600 Sant Julià de Lòria - Tel. 00 376 84 13 52

OFICINA DE TURISME D’ANDORRA LA VELLAPl. de la Ronda - AD500 Andorra - Tel. 00 376 82 71 17

SINDICAT D’INICIATIVA - OF. DE TURISMEC/ Doctor Vilanova, s/n - AD500 Andorra la VellaTel. 00 376 82 02 14 - [email protected]

El visitant descobreixuna gran riquesa cultu-ral que l’apropa a lahistòria humana delPrincipat.

LLAR DE MUNTANYASom especialistes en mobles rústics tradicionalsde muntanya per fer de casa teva un veritable"Xalet Alpí". Tenim tots els complements quenecessites: teixits, cortines, estovalles, tot tipusde llums i de detalls típics dels Alps.

Av. del Segre, 4PUIGCERDÀ (Girona)Tel i Fax 972 88 35 19 - 606 784 560


7a Fira Formatgera de la Vall de Ribes

Font i fotos: Ajuntament, Patronat de Turisme i Col·lectiu d’Artesans de Ribes de Freser.

[ RIPOLLÈS FIRA FORMATGERA > RIPOLLÈS FIRA FORMATGERA >

A BAIX A L’ESQUERRA:Ribes de Freser


l col·lectiu d’artesans de laVall de Ribes, juntamentamb el Patronat de Turismede la Vall de Ribes, organit-za, un any més, la trobada

formatgera per excel·lència de lacomarca: la Fira Formatgera de la Vallde Ribes, al Ripollès, que ja arriba a lasetena edició. Aquesta trobada vol seruna representació dels formatgers deCatalunya amb una extensa gamma de

productes làctics que s’intenta queaugmenti any rere any. De vaca, d’ove-lla, de cabra fresc o curat, formatge eldrap (en forma de farcell), amb aromes(romaní, pebre, …), l’anomenat garrot-xa o el carrat són tipus de formatgesdesconeguts pels que no es vinculen algremi que val la pena conèixer i sobre-tot tastar. Uns 18 formatgers, tantlocals com de fora de la comarca, esconcentren en aquest municipi del

Ripollès per mostrar i fer gaudir els visi-tants amb els seus productes méspreuats. Tot i el protagonisme mono-politzat del formatge, altres embotitstambé es fan un lloc a les parades dela fira així com activitats lúdiques i d’a-nimació, que des de fa uns anys, s’or-ganitzen per garantir l’espectacle alvoltant del formatge i dels productesde la terra.

EL CONCURS DE FORMATGES

Diumenge 23 de març, l’activitat firairecomença ben aviat. Al voltant de les 9del matí es celebra l’emblemàtic con-curs de formatges per a escollir elmillor formatge de la fira 2008. Lanovetat d’aquest any és la decisiód’establir tres premis en les categoriesde vaca, cabra i ovella a diferència dellliurament d’un sol premi com es feiaen les edicions anteriors. El motiu ésque es considerava que el formatge devaca quedava en inferioritat de condi-cions pel sabor tan suau que té en rela-ció a la resta de tipus de formatges.

Un jurat format per diverses personali-tats relacionades amb el gremi (tècnicsformatgers, restauradors, consumi-dors, i fins i tot algun polític) és l’encar-regat d’escollir els guanyadors delpremi. Mitjançant un full de cata, estu-dien i anoten les característiques de

cada formatge a partir d’uns paràme-tres establerts (sabor, color, aroma,intensitat,...) per tal d’emetre un vere-dicte el més objectiu possible. Unaspecte que pot passar desapercebuta primera vista, és la importància del’ordre amb què es tasten els format-ges, ja que pot ser determinant a l’ho-ra de valorar-ne els diferents gustos.Així doncs, el criteri que s’ha establertcom a correcte és primer el formatgede vaca, després el d’ovella i com aúltim el de cabra.

A les 11 del migdia, aquest tast de for-matges canvia de mans: és el torn delsvisitants de la fira amb l’organització untast comentat de formatges a càrrecd’Abel Ibañez, tècnic d’indústries làc-ties. Un conjunt de taules i cadiresamanides amb formatges de diferentstipus, una mica de vi, pa i aigua estana punt per rebre els assistents. Mentreun tècnic formatger dóna explicacions

en relació als diferents tipus de pro-ductes, el participant de la fira pot anartastant els formatges, mentre decideixsi escoltar l’especialista mentre menja icompara les experiències o prefereixsimplement concentrar-se en la degus-tació i gaudir del producte mentreomple el full de cata a judici propi.

E

Els amants del formatge estan d’enhorabona. El 23 de març elmunicipi de Ribes de Freser, al Ripollès, es vesteix de festa ambla Fira Formatgera: una mostra artesana de diferents tipus de for-matges i de productes propis de la terra. Sabeu quin és el format-ge el drap? Heu tastat formatges amb diferents aromes?Coneixeu la diferència que hi ha entre el formatge garrotxa i elcarrat? Tot això i més és el que podreu aprendre en aquesta tro-bada formatgera del Ripollès mentre degusteu cada producte.

A DALT: Fira formatgera.

Uns dels actes mésemblemàtics de la fira és el concurs deformatges per escollirel millor formatge dela fira 2008.


Can Tiranda la vostra casa a la muntanya

Can Tiranda es va iniciar com a fonda l’any1923, encara que abans ja donàvem dinar a excursionistes i viatjants. Més tard vamincorporar algunes habitacions i el 1965 ensvàrem traslladar al bell mig de Setcases.

És així que després de quatre generacionsacumulant experiència, la família CanTiranda seguim al capdavant del negoci,oferint-vos bona cuina i una molt bona acollida durant totes les èpoques de l’any.

La cuina del restaurant és la típica tradicional catalana d’altamuntanya. S’elabora amb productes naturals i de màxima qualitat. Embotits artesans d’elaboració pròpia, verdures deltemps i de conreu, carns de la vall, així com un assortit celler.Tot un conjunt per satisfer el gourmet més exigent.

Setcases és un lloc tranquil, per passejar i gaudir del paisatgeen estat pur, per degustar la gastronomia més tradicional. Veniu a conèixer Setcases, en cap altre lloc gaudireu de tantesexperiències especials.

CAN TIRANDAAvda. Ull deTer, 1. SETCASES (Girona). Tel. 972 13 60 [email protected] · www.cantiranda.com

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

Mas Can Buixat Apartaments rurals

El Mas Can Buixat és una bonica masia catalana construïdal’any 1784 i acabada de restaurar durant el 2007. La casa formapart de l’antic barri del poble on s’explica la llegenda deSetcases.Disposem de diferents allotjaments rurals independents. Totsestan completament equipats amb cuina, microones, rentadora,sala-menjador i TV, bany complet i tots els paraments de la llar.Tenim obert tot l’any. No s’accepten animals domèstics.

MAS CAN BUIXATC/ Molló, 15. 17669 SETCASES (Girona)Tel. 972 13 61 39 · Mòbil 639 656 647 · Fax 972 13 60 [email protected] · www.mascanbuixat.com

Veïnat d'Espinavell - ESPINAVELL (Girona)Tel./Fax 972 74 13 [email protected]

REST. LES PLANES - EL QUINTÀEstabliment de caràcter familiar de més de 30 anys d’antiguitat, situat a les afores del poble, envoltat de muntanyes, on es pot gaudir de la naturalesa. Cuina casolana amb algun toc innovador.Disposem d’habitacions dobles amb bany i calefacció. Obert de dilluns a diumenge.

RESTAURANT ANNAFusta d’embotits del país. Carns guisades i a la brasa. Amb tot el sabor de la cuina casolana. Estem ubicats en un paratge excepcional, enplena natura.

VENTOLÀRIBES DE FRESER (Girona) Tel. 972 72 72 60

C/ Sant Quintí, 30 - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 - Fax. 972 729 186www.hotel-prats.cat - [email protected]

HOTEL RESTAURANT PRATSDe caràcter familiar i amb prop d’un segle de trajectòria, compta amb servei de restaurant basat encuina tradicional catalana, amb salons per a banquets,26 hab. totes amb bany, calefacció geotèrmica i TV,saló de TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí.Disposa també de pàrquing i connexió Wi-Fi.

RIPOLLÈS FIRA FORMATGERA >


PRODUCCIÓ EN DIRECTE I ENTRETENIMENT

A mitja jornada, al voltant de les 5 de latarda, la fira ofereix un taller de mató acàrrec de la Formatgeria Herbacol(Mas Casanova - Queralbs). Una de lescuriositats que s’aprenen en aquestafira és que l’herbacol, el nom d’aques-ta formatgeria, respon a una planta ques’utilitzava antigament per a fer quallarel formatge.

D’aquesta manera, la FormatgeriaHerbacol elabora mató en directe ambla degustació posterior tot i que s’hade tenir en compte que estem parlantd’un producte que es talla en calent ique, per tant, la degustació també esfa en aquesta temperatura.

La fira vol transmetre l’ofici de format-ger amb tot el que l’envolta però almateix temps, vincular-lo amb activi-tats lúdiques per acabar d’engrescarels visitants. Per aquest motiu, al vol-tant de les 11 del matí, i fins aproxima-dament les 2 del migdia, un grup d’ani-mació, Anigami Adventures, organitzauna escalada de caixes a la formatge-ra. A partir de 12 anys, els participantshan d’escalar per aconseguir agafaruns formatges. L’objectiu és acostarl’ofici de formatger als assistents d’unaforma lúdica i original. En l’edició ante-rior, es va organitzar una gimcana d’es-clops on els participants s’havien devestir de formatgers i superar diferentsobstacles. S’haurà d’esperar fins les 7del vespre per saber el guanyador del’escalada de formatges, una horaabans del tancament de la fira.

ELS ORGANITZADORS

El col·lectiu d’artesans de la Vall deRibes és una associació sense ànim de

lucre, consolidada el 2003, que orga-nitza tres fires a l’any per difondre elsproductes propis del territori i ajudar apromocionar la zona turísticament.Aquest any s’arriba a la 7a FiraFormatgera, a la 13a Festa de la Mel (alsetembre) i a la 12a Fira del Nadal (aldesembre).

Un dels objectius és la tematització dela fira o festa en qüestió per aconseguirconsolidar-la fora de dates assenyala-des, lluny dels ponts i festius. D’aques-ta manera es dóna un valor afegit alsatractius turístics de la Vall de Ribes decara als visitants que decideixin des-plaçar-se fins al territori

La degustació de formatges és la columna

vertebral de la fira.



Dades d’interèsCAMPDEVÀNOLCURS SARDANESOrganitzat per la Secció Sardanista de Campdevànol.9, 16, 23 i 30 de març al Centre Cívic

CONCERT DE POP-ROCKVenda anticipada, 7 Euros, i el mateix dia, 10 Euros. Organitza elCau dels Vàndals.7 de març a les 21h

RIPOLLFIRA DE LES 40 HORES7, 8 i 9 de març

VALL DE NÚRIA50è RAL·LI D’ESQUÍ DE MUNTANYA CEC-VALL DE NÚRIADel 7 al 9 de març

SANT JOAN DE LES ABADESSES37a EDICIÓ 3 DIES TRIAL SANTIGOSAOrganitza Moto Club Abadesses.21, 22 i 23 de març de les 8h a les 17h

CAMPDEVÀNOLPROCESSÓ DE SETMANA SANTA Sortida des de l’avinguda de Barcelona (davant pavelló).21 de març a les 19h

VILALLONGA DE TERINAUGURACIÓ DE LA 5a “RUTA DEL BAC DE VILALLONGA”22 de març

VALL DE NÚRIAFESTA INFANTIL D’HIVERN29 de març

VALL DE NÚRIACAMPIONATS DE CATALUNYA D’ESQUÍ ALPÍ DE MÀSTERS(VETERANS)29 i 30 de març

SANT JOAN DE LES ABADESSESV CICLE ESPECTACLES INFANTILS “LA LLEGENDA (autènti-ca) DE SANT JORDI”. A càrrec de la Companyia La Minúscula.13 d’abril a les 12h

CAMPDEVÀNOLFESTA DE LA PROCLAMACIÓ DE LA PUBILLA 2008A la tarda, audició de sardanes a càrrec de la Cobla Principald’Olot i Berenar.1 de maig

EXPOSICIÓ “GAUDÍ, EL MESTRE DE LA LLUM” DE MARC LLI-MARGAS I CASASEntrada gratuïta. Tancat dilluns i dijous.Fins l’1 de maig a la Pinoteca Coll i Bardolet-Fundació CaixaGirona

SANT JOAN DE LES ABADESSES19a CAMINADA POPULARSortida 7-8h del matí davant del monestir. Organitza la UnióExcursionista de Sant Joan de les Abadesses.1 de maig

RIPOLLFESTA DE SANT EUDALDDel 10 al 13 de maig

42a FESTA NACIONAL DE LA LLANA I CASAMENT DE PAGÈS18 de maig

CONCURS DE COLLES SARDANISTES23 de maig

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA23 i 24 de maig

CAMPDEVÀNOLFESTA ELS ELOISOrganitza l’Associació de Dones de Campdevànol “El Roser”.25 de maig

RIPOLLFESTA DEL 27 DE MAIG27 de maig

VILALLONGA DE TER2a DUATLÓ D’ALTA MUNTANYA Maig

VALL DE NÚRIAFESTA INFANTIL D’ESTIU7 de juny

RIPOLLACTE CENTRAL DEL MIL·LENARI DE L’ABAT OLIBA. EXPOSICIÓ FILATÈLICA I NUMISMÀTICA15 de juny

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ I REVETLLA DE SANT JOAN23 de juny

VALL DE NÚRIAREVETLLA DE SANT JOANBall, foguera de Sant Joan i repartiment de rom cremat.23 de juny

Agenda

OFICINA DE TURISME DE RIBESDE FRESERPl. Ajuntament, 317534 Ribes de Freser (Girona)Tel. 972 72 77 28Fax 972 727 [email protected]

CONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENTC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors17500 RipollTel. 972 70 44 99

CÀMPING PARDINESServei de bar i restaurant. Piscina i camp de futbol.Es poden fer passejades a cavall, tir amb arc amb 2 recorreguts, amb 20 dianes cadascun.

Can Barratort - PARDINES (Girona)Tel. 972 72 71 00Fax 972 72 81 [email protected]

Av. del Mariner, 6 SANT PAU DE SEGURIES (Girona)Tel. 972 74 71 60 - [email protected]

RESTAURANT CAN PINÓSCuina tradicional i casolana de la comarca. Especialitats:arròs caldós de llamàntol, arròs caldós de cabra de mar,ànec amb peres, peus de porc, espatlla de xai, cargols ambsal i pebre i les nostres postres. Menú i carta de dilluns adiumenge. Tancat els dijous. Dissabte nit carns a la brasa,amanides, torrades… Esmorzars freds, calents i de cassola.Especial per a ciclistes i motoristes. Facilitat d’aparcament.

ELS ARENYS – TURISME RURALMasia catalana tranquil·la i acollidora, totalmentrestaurada i rehabilitada per a turisme amb men-jador, bar i sala d’estar. Disposa de diferentsmòduls: casa, paller i galliner; amb diferents habi-tacions, totes elles amb bany complet i Internet. Al’exterior, amplis prats, parc infantil i petita zonaesportiva.SANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)Tel. 629 553 565 - [email protected] (veure mapa a la web)

RESTAURANT CAN JEPET

C/ Molló, 11SETCASES (Girona)Tel. 972 13 61 04www.restaurantcanjepet.com

CÀMPING MASIA CAN FOSSESServei de bungalows. Obert tot l’any.AMB EL DISTINTIU DE QUALITAT AMBIENTALTel. 972 736 065 / 696 152 830www.canfosses.com

MAS LA BATLLIATurisme rural al Pirineu. Masia típica amb unentorn natural privilegiat. Disposem de dos allotjaments independents. Gaudeix de latranquil·litat i la pau d'una estada al bell mig de la natura i la vida a pagès.La BatlliaSANT JOAN DE LES ABADESSES (Girona)Tel. 972 720 026 - 619 147 [email protected] - www.labatllia.com

> RIPOLLÈS AGENDA ]


CAN SART BRASERIA - REST.Cuina de temporada. Especialitats en carns a la brasa.Menú i carta diària.

Ctra. de Puigcerdà, 12RIBES DE FRESER (Girona) - Tel. 972 72 75 65


Guiad’establiments

[ GUIA D’ESTABLIMENTS >

LLOGUER DE BUNGALOWSCÀMPING / PISCINA

BAR-RESTAURANTCtra. N-260, Km 230

Tel. 973 35 13 32 - Fax 973 35 55 4025711 MONTFERRER

La Seu d’Urgell (Lleida)

R E S T A U R A N T

La Taverna dels Noguers

C U I N A T R A D I C I O N A L I D E M E R C AT

PUIGCERDÀ MARTINET

6 Km

LA TAVERNA DELS NOGUERS

LA SEU

N-260, Km 210 - PONT DE BAR - T el. 973 38 40 20 - Dijous Tancat -

Alt UrgellHOTEL DOM - RESTAURANT LA VALLCtra. C-14, Km 661 - Tel. 973 383 513www.hoteldom.net - Organyà

Alt Empordà

CAN MAS D’ALBANYADespoblat, s/n Tel. 620 213 372 - 972 54 20 [email protected] - Albanyà

HOTEL CAN XIQUETAfores, s/n – Tel. 972 55 44 [email protected] - www.canxiquet.comCantallops

HOTEL RURAL CASA GAL·LAConcha, 6 – Tel. 972 50 59 [email protected] - www.casagala.comVilabertran

Alta Ribagorça

HOSTAL L’AÜTSanta Eulàlia, s/n - Tel. 973 69 60 [email protected] - Erill la Vall

BerguedàHOTEL BERGA PARKCtra. de Solsona, 1A - Tel. 93 821 66 [email protected] - Berga

HOTEL CASA DUANER – RESTAURANT EL RECÓ DE L’AVIPlaça Farga, 10 - Tel. 93 822 76 [email protected] - Guardiola de Berguedà

CerdanyaPETIT HOTEL DE RIUCtra. De Bellver a Riu, s/n (costat ajuntament)Tel. 677 508 838 - Riu de Cerdanya

ALP HOTEL MASELLA Urb. Masella Alt. 1.600– Tel. 972 14 42 01www.alphotelmasella.com - Masella

ALBERG ABRIGALL MASELLA Urb. Masella Alt. 1.500 – Tel. 972 89 17 60www.abrigallmasella.com - Masella

FrançaHOTEL PLANOTEL6, Place de Cerdangne – Tel. 00 33 468 047 [email protected] - www.planotel.frSallagosa

GarrotxaRUTES TURÍSTIQUES 4X4Agrobotiga (productes típics)c/ Major, 24 - Tel. 972 68 00 78 - 686 61 99 68Santa Pau

RESTAURANT CAN BASTANSCtra. de Santa Pau, km 5 - Sant Miquel Sa CotTel. 972 68 04 76 - Santa Pau

La Selva

BALNEARI “VICHY CATALAN”Av. Doctor Furest, 32 - Tel. 972 47 00 [email protected] de Malavella

Maresme

HOSTAL DE LA PLAÇAPlaça de l’Església, 32 - 93 753 19 [email protected] - Cabrils

RESTAURANT XEFLISCuina catalana, carns a la brasa, cargols a la llauna,cuina de temporada, calçots, peix fresc, bacallà.Camí de Vilassar de Dalt, 15Tel./ Fax 93 750 81 95 / 93 750 89 83www.xeflis.com - Cabrils

RESTAURANT EL RACÓ DE CAN FELIUEl Racó de Can Feliu us proposa una cuina de mercat, elaborada amb productes frescos ifonamentada en la cuina tradicional, però seguint de prop les tendències de la nova cuina catalana.C/ Àngel Guimerà, 41 - Tel. 937 532 916 www.elracodecanfeliu.com - Vilassar de Dalt

RESTAURANT XARETC/ Xurroia, 3Tel. 93 750 75 49www.restaurantxaret.comCabrils

Pallars Sobirà

HOTEL RESTAURANT RIBERIESCamí de Riberies, s/n – Tel. 973 62 20 [email protected] - Llavorsí

Ripollès

HOSTAL - RESTAURANT CAN TIRANDA Av. Ull de Ter, 1 - Tel. 972 13 60 [email protected] - www.cantiranda.comSetcases

MAS CAN BUIXAT (Apartaments Rurals) Molló, 15 - Tel. 639 656 [email protected] - Setcases


HOTEL HUSA

MOIXERÓ

Completamentreformat,acollidor,familiar...

voldràs repetir!

(972 89 02 38)

PIZZERIA DOLCE VITA

La nostra massa de pizza

marca la diferència.Cuinades al forn de

llenya... comprova-hotu mateix!

(972 89 04 01)

www.husamoixero.com · www.husalamontana.com · www.husa.es

Refugi Cap Del Rec

MENJARS CASOLANS

ESTADES PER A GRUPS

DORMIRS - BAR

Crta. Cap del Rec s/n - Lles de Cerdanya

Tel: 973 29 30 50 - Mòbil: 669 510 093

www.spainmountains.info/ refugicapdelrec

TOT SERVEI LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATS

•TRACTAMENTS DE LA FUSTACorc, tèrmits i fongs. Per injecció - Per aspersióCURACIÓ-PREVENCIÓ DE PLAGUES DE LA FUSTA

•MANTENIMENT, PROTECCIÓ I RESTAURACIÓ DE TOT TIPUSDE FUSTAFusta interior - Fusta exterior

•CONTROL I TRACTAMENTDE PLAGUES

Ús ambiental / Indústria alimentària

Desinfecció DesinsectacióDesratització

•VERNISSOS - LASURES

•COL·LOCACIÓ DE TOT TIPUS DEPARQUETS (Naturals o sintètics)

•POLIMENTS I VERNISSATS DEPARQUETS

•MANTENIMENT I RESTAURACIÓDE TEULATSLlosa - Pissarra del paísIMPERMEABILITZACIONS

•Tot tipus de PINTURADECORACIÓ - ESTUCATSPintura Façanes amb elevadorpropi

•SORREJATS I DECAPATS DEMETALL, FUSTA I PEDRA

GI-0028S-SA

Tels. 972 14 12 22 - 679 14 70 96 - Fax 972 88 20 33 - www.cerdanyatractament.comC. Coronel Molera,16 - 17520 PUIGCERDÀ

CERDANYA TRACTAMENT

TRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

CONSTRUÏM LA TEVA LLARCONSTRUCCIONS PER A PROMOTORS

HABITATGES UNIFAMILIARS

REHABILITACIONS


GUIA D’ESTABLIMENTS >


> GUIA D’ESTABLIMENTS ]GUIA D’ESTABLIMENTS >


Tel. 972 13 61 02 Setcases �Ripoll s� Tamb ens trobar s a Camprodon!

Totalment reformat 2007Final Carretera de Tregurà

17869 TREGURÀVILALLONGA DE TER (Girona)Tel. 973 13 60 00 / 972 13 60 09

www.fondariga.com

Fonda RigàHotel Restaurant


On trobaràsel Pànxing Pirineus

A més a més ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants,turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius, camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.

O si ho prefereixes te l’enviem a casa.Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · [email protected]

Oficines de Turisme:

ALT CAMP OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VALLSC/ Cort, 6 - Valls - 977 612 530

ALT EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE CADAQUÈSC/ Cotxe 2 A - Cadaqués - 972 258 315OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓD'EMPÚRIES Plaça Jaume I, s/nCastelló d'Empúries - 972 156 233OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVAC/ Mar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPlaça Sol, s/n - Figueres - 972 503 155OFICINA DE TURISME DE L'ESCALACtra. Orriols a Viladamat - L'Escala972 770 603OFICINA DE TURISME DE PERALADAPl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈSOFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Cort, 14Vilafranca del Penedès - 93 892 03 58

ALT URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'ALT URGELL Passeig de Joan Brudieu, 15La Seu d'Urgell - 973 353 112

ALTA RIBAGORÇAOFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPasseig Sant Feliu, 43 - Barruera973 694 000OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 23El Pont de Suert - 973 690 640

ANDORRAOFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Ronda - Andorra la Vella00 376 827 117OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOCaseta Pro-Turisme Canillo - Canillo00 376 751 090OFICINA DE TURISME DE LA MASSANAAvda. Sant Antoni - La Massana00 376 835 693

ANOIAOFICINA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIAPl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGESOFICINA DE TURISME DE CARDONAAv. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98OFICINA DE TURISME DE MANRESAVia Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90OFICINA DE TURISME DEL CARDENERC-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella93 836 17 08OFICINA DE TURISME DE SÚRIAC/ Sant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMPOFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX CAMPC/ Dr. Ferran, 8 - Reus - 977 322 155

BAIX EBREOFICINA DE TURISME DE TORTOSAAv. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE LA BISBALD'EMPORDÀ Pl. del Castell, s/n

La Bisbal d'Empordà - 972 645 166OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELLPl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell972 611 820OFICINA DE TURISME DE PALAMÓSPg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50OFICINA DE TURISME DE PALSPlaça Major, 7 - Pals - 972 637 380OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DEGUÍXOLS Pl. Monestir, s/nSant Feliu de Guíxols - 972 820 051

BAIX LLOBREGATOFICINA DE TURISME LOCAL I COMARCALDE CASTELLDEFELSC/ Pintor Serrasanta, 4 - Castelldefels 93 635 27 27

BAIX PENEDÈSCENTRE D’INICIATIVES I TURISME DEL VENDRELLC/ Doctor Robert, 33 - El Vendrell977 665 872

BARCELONÈSCENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterraniBarcelona - 807 117 222

BERGUEDÀOFICINA DE TURISME POBLA DE LILLETPlaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet687 998 541OFICINA DE TURISME DE BAGÀPujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62OFICINA DE TURISME DE BERGAC/ Àngels, 7 - Berga 93 821 13 84OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA Pl. Pedraforca, s/nSaldes - 93 825 80 46

CERDANYAPATRONAT DE TURISME D'ALPC/ Nord, s/n - Alp - 972 890 385PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya973 510 229OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - Llívia 972 896 313OFICINA DE TURISME DE CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà972 140 665

CONCA DE BARBERÀOFICINA DE TURISME DE MONTBLANCC/ Miguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARRAFOFICINA DE TURISME DE VILANOVA I LA GELTRÚPg. del Carme (Parc de Ribes Roges)Vilanova i la Geltrú - 93 815 45 17

GARRIGUESOFICINA DE TURISME DE LES BORGUESBLANQUES Av. Francesc Macià, 54Les Borges Blanques - 973 142 658

GARROTXAOFICINA DE TURISME DE BESALÚPl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240OFICINA DE TURISME D'OLOTC/ Hospici, 8 - Olot - 972 260 141

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN LES FONTS Ctra. d'Olot, 53Sant Joan les Fonts - 972 290 507

GIRONÈSOFICINA DE TURISME DE GIRONA Rbla. de la Llibertat, 1 - Girona - 972 226 575OFICINA TURISME GIRONA C/ BerenguerCarnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLONOFICINA DE TURISME DE LES ANGLES2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18Les Angles - 33 468 04 32 76OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEUFont Romeu - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME DE OSSEJA Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME SALLAGOSASallagosa - 0033 468 047 289

MARESMEOFICINA DE TURISME DE MATARÓLa Riera, 48 - Mataró - 93 758 26 98

MALLORCAOFICINA DE TURISME DE PALMAPlaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORTPlaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n PicafortSta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉESOFICINA DE TURISME VALLÉES D’AXAx-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

MONTSIÀOFICINA DE TURISME D’AMPOSTAAv. Sant Jaume, 1- Amposta - 977 703 453

NOGUERAOFICINA DE TURISME DE BALAGUERPlaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONAOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VICCiutat, 4 - Vic - 93 886 20 91CENTRE DE TURISME D’OSONAEix Onze de Setembre, 11 - Vic - 93 885 17 15

PALLARS JUSSÀOFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35La Pobla de Segur - 973 680 257OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME DE SORTCamí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

PLA DE L'ESTANYOFICINA DE TURISME DE BANYOLESPl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PLA D’URGELLOFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELLC/ Prat de la Riba, 1 - Mollerussa973 711 313

PRIORATOFICINA DE TURISME DEL PRIORATSant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBREOFICINA DE TURISME DE MORA D'EBREPl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈSOFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon972 740 936TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3Ribes de Freser - 972 727 728OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 9Sant Joan de les Abadesses - 972 720 599

SEGARRAOFICINA COMARCAL DE TURISME DE LASEGARRAC/ Major, 115 - Cervera - 973 531 303

SEGRIÀOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYA Av. Madrid, 26 - Lleida 973 290 997

SELVAOFICINA DE TURISME D'ARBÚCIESC/ Major, 6 - Arbúcies - 972 162 477OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MARPl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/nSanta Coloma de Farners - 972 840 808OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MARAv. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar972 340 108

SOLSONÈSOFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Ctra. de Berga, s/nSant Llorenç de Morunys - 973 492 181OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

TARRAGONÈSOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYAC/ Fortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTAOFICINA DE TURISME DE GANDESA C/ Bassad'en Gaire, s/n - Gandesa - 977 420 018

URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'URGELLC/ Agoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARANTORISME VAL D'ARANCtra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPasseig Eduard Aunós, 14 - Bossòst973 647 279OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTALOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE SANTCUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/nSant Cugat del Vallès - 93 675 99 52OFICINA DE TURISME DE TERRASSARaval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTALOFICINA DE TURISME DE GRANOLLERSSant Roc, 1 - Granollers


pirineus 9

Documents

Transcript of pirineus 9