pirineus 16

REPORTATGES I AGENDA DE LES COMARQUES DEL PIRINEU CATALÀ, FRANCÈS I D’ANDORRA

Núm. 16 Hivern/Primavera de 2011

Puigcerdà Una passejada per la seva història

AndorraLes novetats d’hivern que més et sorprendran

EXEMPLAR GRATUÏT

DIGUES QUE HAS VIST

AQUEST ANUNCII ET FAREM UN

10%DE DTE.

12 ANDORRALes novetats d'hivern que més et sorprendran

24 ESPECIAL NEUEsquí nòrdicMundials La Molina 2011Esquí Alpí

32 FRANÇAAventura't amb la neu dels Pirineus Orientals

50 RIPOLLÈSRaquetes, el plaer del pireneisme hivernal

56 VAL D’ARANTot el que desitges envoltat de neu

60 GARROTXALa Vall de Sant Aniol

70 BERGUEDÀXarxa de Camins del Berguedà

74 ALTA RIBAGORÇADesè aniversari del romànic de la vall de Boí

82 ALT URGELLLa migració de rapinyaires pel Cadí

90 EL SOLSONÈSVisita a l'artesania de la comarca de les mil masiesCarnaval de SolsonaSolsonès, tot l'any de fires

96 LA CERDANYAPuigcerdà, una passejada per la seva història

118 PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀLa Xarxa d'Espai de Memòria

124 ALT EMPORDÀLa Catedral de l'Empordà

128 GUIA D’ESTABLIMENTS

Sumari

12

96

4 Pànxing Pirineus

• Envia’ns les teves dades (nom, cognoms, DNI, adreça, població, codi postal i telèfon de contacte) per mail ([email protected]), fax (972 88 14 29) o bé correu postal

(C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà) i indica’ns a partir de quin número (inclòs) vols rebre la revista.

• Si desitges fer el pagament pel banc, dóna’ns la teva domiciliació bancària

i per 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) la rebràs a casa teva.

• O bé, si ho prefereixes, pots fer un gir postal previ de 5,00 € l’exemplar (IVA inclòs) a la següent adreça indicant el teu nom complet:

PÀNXING PIRINEUS C/ Alfons I, 44A - 17520 Puigcerdà (Girona)

Fes-te subscriptor de Pànxing Pirineus

Foto portada: Llac de Puigcerdà. Gonzalo Sanguinetti (Pànxing)

22.000 EXEMPLARSA CATALUNYA, ANDORRA,SUD DE FRANÇA I PALMA DE MALLORCA.

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA

Direcció EditorialGemma Pàmies [email protected]

i Jordi Pàmies [email protected]

Coordinació EditorialGemma Pàmies i Gonzalo Sanguinetti

Cap de redaccióIdoia Perich [email protected]

RedaccióCarles Gel, Inés Carrillo, Patronat Comarcal de Turisme de l'Alta Ribagorça,Jordi Dalmau i Ausàs, Oficina de Turisme del Solsonès, Oriol Mercadal,Sebastià Bosom, Martí Solé, Jordi Calvet i Associació dels Amics de l'Orgue.

Cap de distribucióÀlex Portas.

Correcció en català dels textosSCC de la Cerdanya, Consorci per a la Normalització Lingüística.

Col·laboradorsTurisme de Catalunya, Diputació de Lleida, Patronat de Turisme CostaBrava Girona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Consell Comarcaldel Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà, Consorci del ParcFluvial del Llobregat, Consell Comarcal de la Cerdanya, Consell Comarcaldel Pallars Jussà, Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Patronat Comarcal deTurisme de l’Alta Ribagorça, Patronat de Turisme del Pallars Sobirà, TorismeVal d’Aran, Oficina de turisme del Solsonès, Oficina de Turisme de la Vall deBoí, Turisme de la Seu, Ripollès Desenvolupament, Andorra Turisme.

Disseny i MaquetacióJordi Pàmies, Ferran Puiggròs, Mercè Marsal, Xavier Escandell i Llorenç Pubill.

FotografiaGonzalo Sanguinetti, Diving Andorra, GrandValira, Vallnord, Andorra Turisme,CDC Capcir-Haut Conflent, M. Jauzac, R. Roig Bains de St. Thomas, CarlesGel, Torisme Val d'Aran, Patronat Comarcal de Turisme de l'Alta Ribagorça,Jordi Dalmau i Ausàs, Antoni Chaparro, Bartolomé Gonzalez, ConsellComarcal del Solsonès, Emili Giménez i Memorial Democràtic.

CartografiaGeotec-cartografia. www.geotecnet.com

Publicitat

PUIGCERDÀEstel Carreras, Óscar Palomino, Laia Tejedor i Cristina Saball.Tel. 972 88 07 63 - [email protected] I, 44A - Puigcerdà 17520 (Girona)

BERGAMontserrat Vilanova i Sílvia Culell Tel. 636 82 85 41 - [email protected]

BARCELONALaura Bou - [email protected]

EditaSINOPSIS DISSENY, S.L.Tel. 93 753 27 08 - [email protected] Morera, 25 - 08339 Vilassar de Dalt

(Barcelona)

Dipòsit legal: B-49063-2004

Els negocis i establiments que surten a l’interior de la revista són aquells que lliurement decideixen aparèixer. Pànxing Pirineus en cap cas estableixuna selecció i no es fa responsable de l’absència o dades que hi figurin.

Pànxing Pirineus dóna suport al projectePirineus de Turisme de Catalunya.

Amb la col·laboració de:

Control difusió i distribució

30.000 lectors a tot Catalunya

Mitja última acta publicada: 21.612 exemplars.31 de maig de 2010

(5a onada 2010. Publicat el 30 de novembre de 2010)

Publicació associada

Editorialwww.panxing.cat

www.panxing.net/blog

a fa temps que el turisme busca quelcom més que una platja oun viatge econòmic quan tria la seva destinació turística. Cadadia es busca més la singularitat i autenticitat del lloc.

El Ministre de Turisme d'Andorra, Claudi Benet, en l'entrevista quepubliquem ens ho descriu d'aquesta manera: “La gent, quan arribaa un lloc, el que vol trobar és l'autenticitat del lloc. Andorra de vega-des ha pecat de voler atansar-se als altres països copiant models depaïsos grans. Ho hem de fer al revés: hem de ser autèntics”.

Catalunya no n'és pas una excepció. En Carles Ruiz Novella, diputatdelegat de turisme de la Diputació, també durant la seva entrevistaper Pànxing Pirineus, ens ho recorda: “tenim molts recursos que calposar en valor: paisatges i indrets, patrimoni i aspectes culturalsdiversos com la gastronomia, per exemple, que no són prou cone-guts pels mercats més llunyans i que cal potenciar”.

És en aquesta línia que des de la Generalitat de Catalunya s'està tre-ballant des de fa anys. Tal com diu el Conseller d'Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet: “És en l'economia de la iden-titat on Catalunya pot sobresortir, gràcies entre d'altres coses, a l'im-pressionant patrimoni intangible que atresora”.

Amb aquesta finalitat de posar en valor allò que ens és més propi,s'ha elaborat un Pla d'Implementació del Recursos TurísticsIntangibles de Catalunya; entenent com a intangibles “tot allò que espot identificar en un sentit ampli amb la cultura d'un poble: des de lesfestes i tradicions populars fins els llocs de memòria relacionats amb

fets d'especial significació històrica, llegendària o mítica”.

Donar-los a conèixer també és un dels objectius aPànxing Pirineus. Sense anar més lluny, en aquesta edi-ció trobareu un reportatge sobre els Espais de Memòriaal Pallars Jussà, al Pallars Sobirà i a la Cerdanya;espais que estan esclarint les maneres com un col·lec-tiu es relaciona amb el seu passat.

Gemma PàmiesDirectora

JTreballant per ser autèntics

6 Pànxing Pirineus

rop d'un 15% dels municipis cata-lans ja han subscrit acords decol·laboració per promocionar el

seu turisme a través dels recursos intangi-bles. En el marc de la jornada “Repensar ladestinació turística des de la innovació i lasostenibilitat”, el conseller d'Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet, vadestacar el passat 17 de novembre, que enels anteriors 4 mesos, un total de 136 muni-cipis catalans s'havien sumat a la iniciativadel Departament i ja treballaven per impul-sar actuacions que promocionin els seusrespectius recursos turístics intangibles.

Aquests acords s'emmarquen en el Plad'Implementació dels Recursos Intangibles

de Catalunya, que ha impulsat elDepartament i que identifica prop de 2.000recursos intangibles arreu de Catalunya.

En aquest sentit, la iniciativa té la voluntatd'esdevenir un instrument útil, que impulsila creació de productes turístics de referèn-cia, que sigui capaç d'integrar les ofertes

disperses i consolidar la posició deCatalunya com a destinació turística inte-gral de qualitat. D'aquesta manera es pre-tén multiplicar de forma exponencial l'ofertadel país en el camp del turisme cultural, tande cara al turisme domèstic com respecte alturisme internacional. Aquest Pla es potconsultar a través del web del Departament.

Identificats prop de 2.000 recursos intangibles arreu de Catalunya

PIRINEWS

P

olsona va acollir elpassat 18 d'octubrela 9a Nit del Turisme

de les Terres de Lleida orga-nitzada pel Patronat deTurisme de la Diputació deLleida amb caràcter biennal iva comptar amb 300 assis-tents.

Durant la vetllada es van lliu-rar els Premis Lleidatur 2010en reconeixement als mèrits ia la tasca de promoció,impuls i desenvolupamentdel sector turístic lleidatà.

9a Nit del Turisme de les Terres de Lleida a Solsona

S 1. Premi a la Promoció: Patronat de la Vall de Boí, per la seva tasca de difusió i dinamització del conjuntromànic de la Vall de Boí coincidint amb la celebració deldesè aniversari de la seva declaració com a patrimoni dela humanitat.

2. Premi a l'Impuls: Aeroport de Lleida-Alguaire.Aquest aeroport representa un gran impuls per a lesTerres de Lleida i un estímul més per a la dinamitzacióeconòmica del país.

3. Premi a la Trajectòria Personal: Dolors Garrigasait. Una trajectòria professional que ha tingut com a objecteatreure un turisme de qualitat al Solsonès, aportar alsestabliments el valor del respecte pels orígens i potenciarels recursos de la comarca.

4. Premi a la Iniciativa: Lo Ponts Restaurant.Un magnífic exemple d'equilibri entre tradició i cuinad'autor, amb uns resultats senzillament exquisits.

5. Premi a la Tradició: Hotel Les Fonts del Cardener.L'hotel complirà 40 anys d'existència i s'ha convertit en un establiment de referència del turisme familiar.

6. Premi a la Innovació: Slow Food Terres de Lleida.Reconeixement a la contribució en la campanya de recu-peració d'espècies per a la conservació i la promoció deles varietats tradicionals i els productes que se'n deriven.

7. Premi Mediambiental: Photo-logistics. Empresa turística que treballa per potenciar espècies i hàbitats tradicionalment poc valorats.

8. Premi a les Instal·lacions: Finca Prats Hotel Golf & Spa.El primer i únic hotel de cinc estrelles de la ciutat deLleida, projectat per oferir els serveis més exclusius enunes instal·lacions d'avantguarda.

9. Premi Especial: Centre d'Observació de l'Universdel Montsec, COU, un revulsiu turístic que actua alhoracom a dinamitzador social i econòmic de la zona.

Fotografia de grup de tots els guardonats amb elsPremis Lleidatur amb el conseller Josep Huguet; el president de la Diputació,Jaume Gilabert; l'alcalde deSolsona, David Rodríguez; el president del ConsellComarcal, Marià Chaure, i el vicepresident del Patronatde Turisme, Josep Cosconera.

Fotografia de l'acte inaugural de la Jornada“Repensar la destinació turística des de lainnovació i la sostenibilitat”. A la fotografia i d'esquerra a dreta: el director General deTurisme, Joan Carles Vilalta, el consellerd'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i el subdirector general deProgramació Turística, Jaume Font.

8 Pànxing Pirineus 9Pànxing Pirineus

principis d’octubre es celebrava ladarrera edició del workshop —tal icom s’anomenen les trobades de

contacte entre empreses i mercat— queanualment du a terme la marca turísticaPirineus. L’esdeveniment brinda l’ocasiótant a les empreses com a les entitats turís-tiques de presentar els seus corresponentsproductes al mercat, la trobada l’organitzael Programa Pirineus i l’impulsa l’AgènciaCatalana de Turisme, el Patronat de Turisme

de la Diputació de Lleida, el Patronat deTurisme Costa Brava Girona, Torisme Vald’Aran, la recent incorporada Diputació deBarcelona i el Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Els mercats convidats per a aquesta ocasióvan ser els operadors turístics d’Israel,Portugal, França i Benelux que, durant elsdies previs al workshop, van fer una ruta deprospecció per conèixer l’oferta del territori

en relació al turisme cultural, actiu-natura ide salut i benestar. Alhora, també es va pro-porcionar una sessió de formació centradaen les eines de comercialització on line.

El workshop va reunir una seixantena d’em-preses i entitats catalanes i prop de 40 ope-radors turístics. La jornada va comptar amés amb els principals representants de lesentitats i administracions que organitzaven iimpulsaven la trobada.

WORKSHOP PIRINEUS 2010

PIRINEWS

Una seixantena d’empreses i prop de 40 operadors turístics s’apleguen per programar la marca turísticaPirineus amb una nova edició d’acció de promoció i comercialització.

A

El workshop es va celebrar al Parador d’Arties

amb les converses d’empresaris de l’àmbit

turístic procedents d’Israel, Portugal, França i Benelux a més de l’Estat

espanyol.

n Claudi Benet és ministre aAndorra des del passat mes d’a-bril de 2010; i fora de ser una per-sona amb una llarga trajectòria en

el món de la política, se’ns presenta comalgú que representa el seu càrrec actualgràcies a la seva llarga implicació i vincula-ció en diferents associacions del Principat.

Nascut a França però vingut a Andorra desde ben petit, en Claudi Benet és casat, ambdos fills, dos néts i professor de llengües deprofessió. De la seva trajectòria destacaque va ser director del Departamentd’Esports del Govern entre 1998 i 1999;candidat del Partit Socialdemòcratad’Andorra a la Massana en totes les elec-cions comunals o nacionals; membre actiude l’associacionisme: membre de junta delClub Pirinenc Andorrà, membre de junta delPro-Turisme d’Escaldes-Engordany, presi-dent de l’Agrupació Ciclista Andorrana, pre-sident de la Federació Andorrana deCiclisme, membre del Comitè OlímpicAndorrà (va ser el cap de missió als JocsOlímpics de Barcelona) i membre fundadorde la Pime Andorrana.

Deixant de banda la teva trajectòria pro-fessional, com definiries el teu perfilpersonal com a ministre? Com el d’una persona molt implicada ambel món. El lloc que ara ocupo és la conti-nuïtat de tota aquesta trajectòria dins el

món de l’associacionisme i suposo quequan plegui hi continuaré. Penso quetothom hauria d’estar vinculat i present enles coses que passen al seu voltant a tra-vés d’associacions, d’entitats, de xerra-des... i jo sóc així.

El fet de ser una persona implicada,amb ganes de canviar les coses i poderocupar un càrrec de ministre, et col·locaen un lloc molt privilegiat, no? En sóc conscient, en sóc molt conscient.Durant molts anys vaig ser al costat de lesassociacions i vaig veure com era de com-plicat reunir-se amb un ministre o simple-ment dialogar o debatre algunes idees.Amb aquest esperit és amb el que esticaquí i per això atenc a tothom que em volveure i sense gaire espera. La veritat ésque m’agrada implicar-me amb la gent, itot i que de vegades és molta feina i elsdies es fan molt llargs, també és molt inte-ressant i enriquidor.

Quin és l’actual panorama turístic aAndorra?Estem tots afectats per un moment difícilperò que també és una oportunitat de fer-nos replantejar la manera com hem promo-cionat Andorra fins ara: neu i comerç.Penso que hem de dedicar més esforços aexplicar Andorra; tenim molta natura i cul-tura per donar a conèixer i ho hem de des-envolupar. Això ens pot ajudar a desesta-

cionalitzar el turisme fora de l’hivern i d’u-nes setmanes a l’estiu. Potser no ens vin-drà gaire més gent, però els que vinguins’hi estaran més temps.

Explica’ns una mica aquesta Andorraque ens dius...Per exemple, que la paraula Andorra,segons algunes teories que jo compartei-xo, vol dir ‘aigua’: la neu, Escaldes (aiguacalenta), Caldea (centre termal)... Els pri-mers turistes que ens visitaven cap al1890-1900 venien a prendre banys i se’lsanomenava banyistes..., això no es coneix.

També que Andorra és un país que ha tin-gut dues emissores de ràdio molt impor-tants, Ràdio Andorra i Sud Ràdio, amb unahistòria molt particular i interessant; que ésun país amb molta riquesa d’obres romàni-ques, que té col·leccions de cotxes histò-rics que gairebé ningú no coneix... Si unimaquesta cultura, natura, comerç i concen-tració hotelera, tenim un potencial turísticmolt important.

Quin és el teu gran projecte turísticcom a ministre de Turisme?Potenciar aquest turisme de cultura i natu-ra i de cara enfora no només promocionarAndorra sinó tot el Pirineu, perquè està malconegut i si te n’allunyes la imatge delPirineu queda molt difusa. S’ha de podersituar el Pirineu en el mapa del món.

Si ens identifiquem com la línia que uneixl’Atlàntic amb el Mediterrani, als estran-gers llunyans se’ls farà molt més senzilld’ubicar-nos.

A Andorra hem de destacar la nostra dife-rència, fins i tot amb Catalunya, amb quitenim molts lligams i parlem la mateixallengua, però som diferents i ens hem dediferenciar. I això no vol dir ser sectaris,sinó ben al contrari, ser, com fins ara hemestat, un país d’acollida, però diferenciar-nos per la nostra pròpia identitat.

La gent, quan arriba a un lloc, el que voltrobar és l’autenticitat del lloc. Andorra devegades ha pecat de voler atansar-se alsaltres països copiant models de païsosgrans. Ho hem de fer al revés. Hem deguardar els camins petits, hem de preser-var els murs de pedra vella..., hem de serautèntics. No crec que haguem d’eixam-plar carreteres i gastar diners a fer gransinfraestructures, sinó pacificar el trànsit. Elturista que vingui aquí ha de ser tranquil,que gaudeixi del trajecte.

D’on prové el turisme que visitaAndorra?La font principal de turisme és deCatalunya, del sud de França, de Portugali de Bèlgica (el tercer client actualment ennombre de turistes). També hi vénen rus-sos i britànics. Ens hem d’anar obrint anous mercats, però sense perdre els quetenim actualment, que en un moment coml’actual, el turisme de proximitat segura-ment serà el majoritari.

Si som creatius i imaginatius, que estemcondemnats a ser-ho, penso que Andorraté futur i necessàriament passa pel turis-me.

Has estat, com comentàvem a la intro-ducció, molt vinculat amb associacionsentorn del món de la bicicleta. Per quinacausa?La bicicleta m’agrada des de ben petit,com molts altres esports. Ara, com aministre de Turisme, penso que és una llàs-tima que un país que rep el Tour de França,la Vuelta a España i la Volta a Catalunya notregui més rendiment de les muntanyes, deles carreteres i dels ports que té i que novagi més enllà del simple esdeveniment.Ara hem senyalitzat tots els ports amb unsrètols, prou elegants, integrats amb l’en-torn i unificats a tot el Principat, que indi-quen el desnivell i les distàncies.

Això també dóna cabuda al fet que elshotelers puguin acollir el ciclista ben llunyde l’errònia imatge amb què de vegadess’ha catalogat de “turista pobre”, quanmolts cops és justament al contrari.

Andorra no ha d’anar a buscar el “turismede qualitat”. Andorra ha de ser un país dequalitat i acollir a tothom qui vingui: l’ex-cursionista, el ciclista o el qui bé a obser-var les papallones.

Segueixes practicant bicicleta?Sí, quan puc, habitualment durant el capde setmana. És un esport dur si no el prac-tiques habitualment i més aquí a Andorra,on no hi ha ni un quilòmetre de pla. El faigper gaudir-ne, al meu ritme, així com anara caminar, fer esquí de fons... L’esport engeneral i la natura sempre m’han agradat.

Andorra té una varietat d’atractius bendiversa, a quin indret ens recomanariesfer una visita? És cert que s’ha parlat molt de la vall delMadriu, però aquí també hi ha valls tanboniques com la vall d’Incles, la deSetúria... Poblets petits com Ordino,Sispony... Però de vegades també m’agra-da passejar-me, tot i que sembli contradic-tori, per l’avinguda de Meritxell i deCarlemany. M’encanta el barri anticd’Andorra la Vella; també és molt maco elnucli antic d’Engordany, que es coneix pocperquè està mal urbanitzat i tot aquestnucli queda tapat. Ah!, i m’agrada observarels teulats de llosa amb la llum que reflec-

teixen sota la lluna, que donen un colord’argent maquíssim.

I un plat que t’agradi particularment?M’agrada molt la xocolata, les ostres, unparell d’ous ferrats amb arròs, m’encantenles costelles de xai i els rovellons..., devegades el gust autèntic el trobes en unplat molt senzill, no cal que sigui elaborat. M’agrada molt menjar, però no en granquantitat. No sóc persona que faria 300 kmper anar a un restaurant. Tampoc no m’a-grada estar-me molta estona a taula, i perpoder assaborir el gust del que estic men-jant, m’agrada que no es fumi al restau-rant.

I per finalitzar, una festa que t’agradicelebrar?La festa que més m’agrada, malgrat tot, ésel Nadal. És una festa excessivamentcomercial, però és una festa de trobada enquè hi ha pau, hi ha cants, hi ha neu (simés no a Andorra), hi ha caliu...

Andorra ha perdut l’atractiu que tenia defestes majors, quan s’anava de poble enpoble caminant, suposo que com en moltsaltres llocs. Ara la gent agafa el cotxe i si hiha un pont se’n va. Suposo que anirà tor-nant perquè d’alguna manera tot torna

ENTREVISTA

REALITZADA PER: Gemma Pàmies

En aquesta ocasió m’he desplaçat a Andorra, l’únic país que pertany per complet al Pirineu i un dels quesempre tenim en compte en el Pànxing Pirineus. Aquí he tingut ocasió de conèixer personalment l’actualministre de Turisme, Comerç i Indústria, el senyor Claudi Benet, i el primer que em crida l’atenció és trobar-me amb una persona tan propera, agradable i disposada a xerrar amb nosaltres.

“Sóc una persona molt implicada amb el món.”

E

Claudi BenetMinistre de Turisme, Comerç i Indústria d’Andorra.

“Andorra no ha d’anar a buscar el turisme de qualitat. Andorra ha de ser un país de qualitat i acollir a tothom qui vingui”

11Pànxing Pirineus10 Pànxing Pirineus

[ ANDORRA LES NOVETATS D’HIVERN QUE MÉS ET SORPRENDRAN >

Andorra, les novetats d’hivern quemés et sorprendran

Les clàssiques propostes per al lleure hivernal són ben engrescadores,

generalment passen per les activitats a l’aire lliure i ben acompanyades de neu.

Més enllà de l’oferta que any rere any ens acompanya, el Principat d’Andorra

ens sorprèn amb noves iniciatives com el submarinisme glacial o les activitats

nocturnes a la muntanya. Tot un món per descobrir!”

Font: Andorra Turisme, SAU.Fotos: Diving Andorra, Grandvalira, Vallnord i Andorra Turisme, SAU.


entre els 15 i els 90 metres que, en moltesocasions, queden coberts de capes bengruixudes de gel i cal anar sempre acom-panyat de monitors que ens guiïn per tal deno cometre cap imprudència i així no pren-dre mal, ni tampoc malmetre l’entorn queens disposem a visitar.

Els estanys en què es pot practicar laimmersió són diversos i tots amb les sevespròpies peculiaritats. Per començar podemfer el bateig a la bassa del Forn, que trobema l’estació d’esquí Grandvalira, al sector de

Canillo. A 2.000 metres d’altitud la bassadel Forn permet una fondària màxima de 5metres per gaudir d’escenaris submergits.També la bassa de la Canaleta, el llac de laCabana Sorda o, fins i tot, els llacs deTristaina permeten unes vistes incompara-bles, aquests dos últims amb 25 metres deprofunditat.

Els estanys d’Andorra amaguen mil

sorpreses sota unabona capa de gel;

capbussar-nos entreaigües pures i gèlides és tota una experiència.


abem que el Principatd’Andorra és un país benmenut però alhora ambuna gran oferta esportiva,cultural, comercial i, engeneral, d’oci i lleure.

Quan ens plantegem fer-hi una visita, a prio-ri sabem que el nostre debat serà entre lesmil i una activitats que ens brinden les mun-tanyes, ara ja totes emblanquinades i ambel valor afegit que això suposa; tenim tambél’opció de fer una estada ben relaxantacompanyats de les seves aigües termals opassejar d’aparador en aparador amb lesmúltiples temptacions que ens presenten.Aquestes són, però, només algunes de les

opcions proposades; ens quedaríem curtssi no en citéssim la riquesa arquitectònica,la gastronomia de muntanya amb quècompta o els diversos museus que ensobren les portes. I tot i amb això, ensseguim quedant curts.

L’última novetat amb què ens sorprèn elpaís dels Pirineus és, principalment unaactivitat que relacionaríem amb les aigüesmarines amb els ulls tancats: el submarinis-me als estanys.

Amb un passat protagonitzat per les glace-res, a Andorra hi ha multitud de llacs quereguen el territori de manera perenne.

D’aigües tan pures com gèlides, plenes detruites, amfibis i petits invertebrats, els llacsbrinden un món per descobrir des de sotade les seves aigües mateix. Res a veureamb la immersió d’aigua salada, un escena-ri totalment diferent es descobreix davantnostre i no podem fer més que quedar-nosbocabadats. Si la immersió, a més, la femals llacs glaçats i sota la llum de la lluna, eljoc de reflexos amb l’aigua és hipnotitzant.

És clar que per dur a terme una pràcticacom la que es presenta des d’Andorra no espot fer de qualsevol manera. Parlem dellacs situats a fins i tot més de 2.500 metresd’altitud i amb una fondària que oscil·la

SANDORRA LES NOVETATS D’HIVERN QUE MÉS ET SORPRENDRAN >

I seguint amb l’aigua dolça però amb unavariació de temperatura, què hi ha millorque acabar una jornada de busseig peraigües gèlides que amb un bany relaxant ales aigües termals i càlides dels complexosbalnearis que trobem a Andorra? Desprésde satisfer la nostra curiositat i d’experi-mentar el submarinisme als llacs és elmoment de descansar, de tancar els ulls ide deixar-nos mimar per l’evasió que aixòsuposa i que, fins i tot, mentalment ens per-met fregar un estat oníric.

El canvi de temperatura altera sovint lapressió sanguínia i, consegüentment, elnostre cos demana aliment. És molta l’ener-gia que gastem per aclimatar-nos al canvide temperatures i això suposa un desgastimportant, així que en acabat la gana se’nsdesperta d’una manera força accentuada.És el moment de deixar-se seduir pelsplaers culinaris de la gastronomia andorra-na. De restaurants, Andorra n’és ple i totsens ofereixen el millor de les delícies culinà-ries andorranes, deixar-se guiar pel consellde cada metre és una bona opció.

VIURE LA NEU DE NITI una programació que trobarem només aterres andorranes és la d’activitats de neunocturnes. Naturlandia, Grandvalira iVallnord innoven amb paquets exclusiusque inclouen passejades amb trineus degossos, o en moto de neu, que culminen elseu trajecte en restaurants de gran altitud,com els 2.050 metres del restaurant ElRefugi (Naturlandia) o el restaurantCheese’s Art, a 2.200 metres a la Comad’Arcalís (Vallnord) o el Roc de les Bruixes alsector de Canillo (Grandvalira). Després delsopar, una experiència que tampoc no esviu cada dia és la que ofereix l’Iglú-HotelGrandvalira. Qui ha dormit mai en un iglú?Ben poca gent ho pot dir, això, i val la penadescobrir les sensacions que suposa el fetde passar-hi la nit, així com llevar-se envol-tat de natura i muntanya.

La muntanya ofereix infinitat d’atractius,però aquests canvien en mil i un matisos enfunció de si és de dia o de nit. Recórrer elscamins nevats amb la il·luminació de la llunaplena és una sensació difícilment explica-ble, cal viure-la. Això mateix passa amb elfet de degustar un àpat d’excel·lència o

passar la nit entre blocs de gel que ensaïllen del fred nocturn exterior.

Totes aquestes activitats són aptes per fertant amb grups reduïts com amb una collad’amics. I en despertar de ben segur hopassareu molt bé si tots plegats seguiuenvoltats de neu, ara però, deixarem debanda les activitats més relaxants i podemcomençar el dia amb activitats plenes d’e-nergia i desprenent adrenalina per totesbandes.

El tobotronc és una molt bona opció per alli-berar tensions i un dels principals atractiuslúdics de Naturlandia. Es tracta del tobogande natura més llarg del món, amb 5’3 km derecorregut, a través del qual es pot fer unviatge pel mig del bosc bo i asseguts en untrineu biplaça ben còmode que es pot con-trolar en tot moment.


ANDORRA LES NOVETATS D’HIVERN QUE MÉS ET SORPRENDRAN >

Recórrer els caminsnevats amb la il.luminacióde la lluna plena és unasensació difícilment explicable, cal viure-la.

Les passejades en trineus de dia esdevenencurses, una acti-vitat perfecta i exclusiva per als grups d’amics. Els partici-pants duen a terme diverses baixades amb els típics trineus deneu per una pista tancada i especialment adaptada per aaquesta activitat i, a manera d’eliminatòries, es va participanten els descensos fins a obtenir un sol guanyador.

Per als més aventurers hi ha fins i tot activitats més arriscades.Coneixeu l’speedride? A Vallnord us faran els honors amb lacombinació de sensacions que brinda el parapent mentresobrevoleu les pistes d’Andorra bo i esquiant. Evidentment,per practicar l’speedride es va acompanyat d’un monitor en totmoment i de l’equipament imprescindible. Així mateix, calcomptar amb un nivell d’esquí força elevat per poder baixar,com a mínim, pistes vermelles amb tot tipus de neu.

També és indispensable tenir un molt bon nivell d’esquí perpracticar l’heliesquí. L’activitat que proposen a Vallnord iGrandvalira no és altra que pujar en helicòpter fins al cim de lesmuntanyes i lliscar per terrenys salvatges. És la manera mésràpida per ascendir a les cotes altes i aprofitar els descensosfora dels espais abalisats i amb neu de primera. Una vegadacompletat el descens, l’helicòpter ens tornarà a la base.

18 Pànxing Pirineus


19Pànxing Pirineus

I la que destaca com a novetat de la tempo-rada a les pistes és la pràctica del trikkeskki. Es tracta d’un model adaptat per tresminiesquís que compten amb una granestabilitat i això permet que l’aprenentatgede la tècnica sigui gairebé instantània.

Si ni tan sols ens volem calçar les botesd’esquí podem provar el ballooning, i és quela neu no només és per lliscar-hi, el sol fetde contemplar-la ja és tot un espectacle, imés si ho fem des del cel. Prop de 2.000hectàrees vistes des del cel impressionen, iaixò és el que ens brinda el ballooning, el volen globus aerostàtic permet gaudir de la

contemplació dels paisatges nevats, vistoscom si es tractés d’un vol d’ocell. És unaoportunitat per descobrir petites valls del totinaccessibles per terra quan hi ha tanta neu,contemplar la vida dels pobles des del cel i,fins i tot, algun animal salvatge que rondadistret per la muntanya.

I si amb tot aquest reguitzell d’opcionsencara no hem acabat amb totes les nos-tres energies, Grandvalira posa a la nostradisposició l’snowpark nocturn. Ja són qua-tre les àrees de freestyle de les quals dispo-sa el domini, i els amants d’aquest estil lliu-re poden gaudir ara d’una nova àrea de

mòduls, jibbing i kickers. Durant la tempora-da de neu l’snowpark obre cada divendres icada dissabte fins a les 22 h del vespre enquè, a més, hi acompanyarà una bonail·luminació, música i, és clar, el millor delsambients.

Entre tot, el ventall d’activitats per gaudir enterres andorranes és prou extens com fins itot per trobar a faltar més temps i poder fer-les totes; però bé, aquest serà sempre elmillor motiu per decidir-se a tornar al princi-pat, un país que tantes i tantíssimes alterna-tives ens proposa



> ANDORRA AGENDA ]ANDORRA GUIA PRÀCTICA >

El Principat d'Andorra no pertany ala UE. Té pas fronterer amb França(Pas de la Casa), i amb Espanya(Farga de Moles). Ambdós accessossón oberts 24h.

EntradaA la frontera, s'exigeixen els següentsdocuments als viatgers:

Ciutadans de països membres de la UnióEuropea (UE): · Adults: document nacional d'identitat o pas

saport· Menors: - Acompanyats pels pares:

DNI + llibre de família / passaport· No acompanyats: DNI + permís expedit a

una comissaria / passaport

Ciutadans de països tercers:La mateixa documentació exigida per entrar aEspanya o França: passaport / passaport +visat (1)(1) NOTA: en el cas de necessitar el visat Shengen, aquest ha de ser multientrada.

Franquícies de la duanaAmb les actuals franquícies pots passar per laduana sense declarar productes de consumpropi i no subjectes a legislació especial fins aun valor de 900.-€ per persona.

Productes agrícolesCafè: 1.000 g. de cafè o 400 g. d'extractes.Te: 200 g. de te o 80 g. d'extractes.Begudes alcohòliques (*): 1,5 l. de licors demés de 22 graus o 3 l. de licors o d'aperitiusde menys de 22 graus o de vins escumosos /5 l. de vins de taula Tabac (*): 300 cigarrets o 150 cigars (de menysde 3 g. per peça) o 75 cigars (de més de 3 g.per peça) o 400 g. de tabac per a pipa.Altres productes agrícoles: Fins a un valor de300 euros, (les persones menors de 15 anys,fins a un valor de 150 euros), sense superar:

• 2,5 kg. de llet en pols• 3 kg. de llet condensada• 6 kg. de llet fresca• 1 kg. de mantega• 4 kg. de formatge• 5 kg. de sucre i dolços• 5 kg. de carn

Productes industrialsPerfums:

• 75 g. de perfums o 375 ml. de colònies

Altres productes industrials:• Fins a un valor de 900 euros/persona (adults)• Fins a un valor de 450 euros/persona (els menors de 15 anys)

Més informació a www.duana.ad

ACLARIMENTS:Quantitats i imports màxims per persona. (*) Per a aquests productes les persones menors de 17 anysno tenen cap franquícia. Has de declarar a la duana tots els productes que passin dels límits indicats en aquest gràfic. No pots acumular lesfranquícies en valor, ni entre viatgers ni entre productes agrícoles ni industrials. L'alcohol, el tabac, el cafè, el te, els perfums i les colòniesestan limitats en quantitat i no se'n té en compte el valor. En canvi, hi ha altres productes al teu abast com la llet, lamantega, el formatge, el sucre, els dolços, per als quals síque es té en compte el valor. No cal que declaris a les duanes comunitàries els productesque no sobrepassin aquests límits, sempre que siguin per aús personal. Les quantitats permeses poden variar segonsl'edat del viatger. Finalment, informa't en qualsevol duana comunitària sobre les limitacions especials que puguin aplicar-se en tot momenti, en particular, sobre els productes animals o vegetals,animals vius, espècies en vies d'extinció, medicaments,armes i municions, objectes d'art i de col·lecció, divises,or i mitjans de pagament.

Itineraris d'hivern del Bus TurísticDes de l'1 de novembre, el bus turístic inicia la temporada d'hivern i t'apropa els seusrecorreguts per a que descobreixis en un matíels principals punts d'interès de país. Gaudiràsdels museus, de les tradicions, del romànicdel Principat i dels indrets més singularsd'Andorra.

Els itineraris tenen lloc els dimarts, dijous i dis-sabte durant el matí i els dissabtes per latarda, i tenen una durada de mig dia. Vassempre acompanyat d'un guia turístic i escol-taràs les explicacions amb una audioguia en laque podràs triar el idioma del seu contingut(català, castellà, francès i anglès).

Els preus són 12€ per un recorregut i 18€ per2 recorreguts. Es recomana fer reserva prèviaal tel. +376 805 151 o bé comprar els tiquetsa qualsevol oficina de turisme del país.


ANDORRA LA VELLAINICI DE LA TEMPORADA D’ESQUÍ 27 de novembre

ORDINOONCA – TEMPORADA 2010 Fins desembre de 2010

LA MASSANAMERCAT DE NADAL Del 2 al 12 de desembre

CANILLOEL PESSEBRE DE CANILLODel 3 de desembre al 9 de gener

LA MASSANAIV CICLE D’ORGUE DE TARDOR 4 de desembre

ANDORRA LA VELLAFIRA DE SANTA LLÚCIA Del 10 al 12 de desembre

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA IBERO-AMERICANAFins el 15 de desembre

ORDINOONCA – CONCERT DE NADAL 19 de desembre

ANDORRA LA VELLABALLET – EL TRENCANOUS 22 de desembre

ENCAMPEXPOSICIÓ DE MOSAICS DE BÉNÉDICTE DULER Fins al 23 de desembre

ANDORRA LA VELLAPIANO JAZZ – ELIANE ELIAS 19 de febrer

BALLET DE MONTERREY 18 de març

17a TEMPORADA DE MÚSICA I DANSAFins maig de 2011

Agenda d’Andorra

Dades d’interès AndorraMINISTERI DE TURISME C/ Camí de la Grau, s/n - Ed.Prat del RullAD500 Andorra la Vella - Tel. (+376) 875 [email protected] - www.andorra.ad

CALDEAParc de la Mola, 10 - AD700 Escaldes-EngordanyTel. (+376) 800 999 - [email protected] - www.caldea.ad

SKI ANDORRAAv. Tarragona, 58-70 - Edifici les Columnes, despatx 14AD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 805 200 - [email protected]

OFICINA NACIONAL DE TURISMEC/ Doctor Vilanova, N. 13 - Edifici Davi, baixosAD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 820 214 - [email protected]

OFICINA DE TURISME D'ORDINOTravessia d'Ordino, 11 - AD300 Ordino Tel. (+376) 878 173 - [email protected] - www.ordino.ad

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ ITURISME D'ENCAMPPlaça del Consell, 1 - AD200 Encamp Tel. (+376) 731 000 - [email protected]

DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ I TURISME DEL PAS DE LA CASAAv. del Consell General - AD200 Pas de la Casa - Encamp Tel. (+376) 855 292

DEPARTAMENT TURISME I COMERÇ DEL COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIAPlaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 744 045 - [email protected]

OFICINES D'INFORMACIÓ I TURISME DE SANT JULIÀ DE LÒRIAPlaça Laurèdia - AD600 Sant Julià de Lòria Tel. (+376) 843 298

Ctra. d'Espanya, s/n - AD600 Sant Julià de LòriaTel. (+376) 843 298

[email protected] - www.santjulia.ad

OFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Rotonda - AD500 Andorra la Vella Tel. (+376) 873 103 - [email protected]

UNIÓ PRO TURISME DE LA MASSANAPlaça de les Fontetes - AD400 La Massana Tel. (+376) 835 693 - [email protected]

OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOAv. St. Joan de Caselles - AD100 Canillo Tel. (+376) 753 600 - [email protected] - www.vdc.ad

OFICINA DE TURISME DE SOLDEUPlaça del Telecabina - AD100 Soldeu (Canillo) Tel. i Fax. (+376) 852 492

UNIÓ PRO-TURISME D'ESCALDES-ENGORDANYPlaça Coprínceps - AD700 Escaldes-Engordany Tel. (+376) 820 963 - [email protected]

[ ESPECIAL NEU L’ESQUÍ NÒRDIC >

esquí de fons juntament amb lanatació està considerat un delsesports més complets, atès queel cos treballa harmònicamentsense tensions i al ritme desitjat,la qual cosa el posiciona com un

esport aeròbic i molt complet ja que hi inter-venen diferents grups musculars. La finalitatde l'esqui de fons és lliscar al màxim sobrela neu realitzant el mínim esforç. Es practicaen terrenys amb relleus molt suaus i enentorns privilegiats paisatgísticament i pocmassificats.

Si a tot això hi afegim que les estacionsd'esquí nòrdic catalanes es troben situadesen Parcs Naturals o espais especialmentprotegits, que les infraestructures queenvolten l'esquí nòrdic són molt respectuo-ses amb l'entorn, ambientalment molt inte-grades i que permeten el gaudi d'unsentorns naturals molt privilegiats ens tro-bem amb la unió perfecte on conflueixen lapràctica esportiva en entorns privilegiats.

Durant els últims anys ha crescut molt lamodalitat de "pas patinador" anomenattambé skating, més dinàmic que el "clàssic"

on l'equilibri i la velocitat són més impor-tants, per la qual cosa ofereix un atractiucomplementari per als practicants mésesportius. L'augment en la pràctica de dis-ciplines com la BTT i les curses de munta-nya fan de l'esquí nòrdic una disciplinaesportiva complementària excepcional pera l'hivern. També cal deixar constància del'augment de practicants de passejos enraquetes a les estacions. Totes les esta-cions disposen de circuits degudamentsenyalitzats per a practicar la marxa ambraquetes

L’esquí nòrdicText i foto: Tot Nòrdic

L’

A SOTA:Estació de Tuixent - La Vansa.

25Pànxing Pirineus

Llarga experiència organitzativaLa Molina disposa d’un experimentat ComitèOrganitzador amb una llarga trajectòria encopes del món i d'Europa FIS d'esquí alpí,copes del món i d'Europa de discapacitats icopes del món de snowboard. Aquests esde-veniments han estat organitzats amb èxit grà-cies a la feina de Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya a través de La Molina, encol·laboració amb el Consejo Superior deDeportes, la Secretaria General de l'Esport, laFederació Internacional d'Esquí, la RealFederación Española de Deportes de Invierno,la Federació Catalana d'Esports Hivern, elsajuntaments d'Alp, Toses i Bagà a més d’unnodrit grup de voluntaris. A més, per aquestesdeveniment se suma la inestimable col·labo-ració de l'Ajuntament de Barcelona, que ja vaser a la passada copa del món de Big Air de2009 i que ha reforçat la seva implicació perals Campionats del Món 2011, acollint la inau-guració i l’esmentada prova de freestyle.

ESPECIAL NEU PUBLIREPORTATGE >

Edifici Telecabina · 17537 LA MOLINA · Pirineus (Girona)Informació i Central de Reserves: 972 892 031 - www.lamolina.cat - [email protected]

ESTACIÓ D’ESQUÍ

LA MOLINA

Mundials d’Snowboard de La Molina 2011Els Campionats del Món d’Snowboard FIS es duran a terme del 14 al 22 de gener entre Barcelona i La Molina ipermetran gaudir de les cinc disciplines d’aquest esport. Està previst que participin 250 snowboarders de 30 paï-sos a l’esdeveniment d’esports d’hivern més important que mai s’ha fet als Pirineus.

27Pànxing Pirineus


Els snowboarders catalans seran presentsTot i que la selecció definitiva d’espanyolsclassificats pels Mundials no serà oficial fins asetmanes abans dels Campionats, ja es podendestacar alguns noms com a favorits a entraren aquesta llista de privilegiats. Tots ells hanpreparat el Mundial d'Snowboard que viuran acasa de manera molt especial.

En dones la catalana Queralt Castellet, deSabadell, va demostrar el seu alt nivell amb eltercer lloc a la classificatòria dels JJOO deVancouver'10, on va ser tercera. Una caigudaen la sessió d'entrenaments li va impedir ser ala gran final olímpica i també a la prova de laMolina un mes més tard. Segurament arribaràa La Molina després dels llargs entrenamentsque ha fet a Nova Zelanda en la millor formapossible.

Pel que fa als esportistes masculins, desta-quen els germans Vergés, també de la selec-ció de la RFEDI i del club La Surfera Gironina(LSG). Aquests germans viuen a la Cerdanya itambé han estat fent la temporada a NovaZelanda. Isaac Vergés es troba a la posició

número 32 de la classificació mundial de laFIS, en la disciplina de half pipe (HP). El seugermà Rubén Vergés, també de la selecció dela RFEDI i LSG, se situa a la posició 42 de laclassificació mundial de la FIS en categoriahalf pipe (HP).

Fàcil accés del públic a les zones delsesdeveniments L'accés del públic a les zones de la cursa ésmolt fàcil. L'Snowpark Alabaus es troba alcostat de l’aparcament del mateix nom, al Pla

d'Anyella (P6). Es pot arribar fàcilment cami-nant al half pipe i a la zona baixa de l'snowbo-ard cros.

Si s’hi va esquiant, sobretot per evitar aglome-racions de vehicles als Alabaus, es recomanaaparcar a la zona del Roc Blanc (P5) i accedira les pistes amb el telecadira del mateix nom.També es pot deixar el vehicle a l’aparcamentTelecabina (P1) i pujar amb el telecadira Capde Comella i amb una suau travessa arribaremals Alabaus.


14.01.2011 Barcelona Entrenaments BA (Big Air)15.01.2011 Barcelona Cerimònia Inaugural15.01.2011 Barcelona BA Homes16.01.2011 La Molina Entrenaments SBX (Snowboard Cros) Homes i dones17.01.2011 La Molina Classificatòria SBX (Snowboard Cros) Homes i dones18.01.2011 La Molina SBX Homes i dones19.01.2011 La Molina Classificatòria HP (Half Pipe) Homes i dones20.01.2011 La Molina HP Homes i dones21.01.2011 La Molina PGS (Paral·lel Gegant) Homes i dones22.01.2011 La Molina PSL (Paral·lel Eslàlom) Homes i dones22.01.2011 La Molina Festa dels Mundials al Poliesportiu d’Alp

Programa dels Mundials La Molina 2011


estació, amb un 90% de lespistes orientades cap al nord il’espès bosc que s’extén pel80% de les pistes, té les con-

dicions òptimes per una bona conservacióde la neu. A més de les bones condicionsnaturals, des de Masella es mima la neu. Lamoderna xarxa de neu produïda, amb mésde 400 canons, garanteix que tot el desni-vell esquiable i els eixos principals de l’es-tació estiguin coberts d’un bon mantellnival que es pentina a diari amb les màqui-nes trepitjaneus per tal d’afavorir-ne unabona qualitat. Per tots aquests factorsMasella gaudeix d’una de les temporadesmés llargues dels Pirineus amb una mitjanade 5 mesos d’esquí i de surf de neu pertemporada.

Un dels altres aspectes que caracteritzen eldomini són les excel·lents vistes. La posicióavançada de la muntanya de la Tosa a lavall de la Cerdanya permet que l’estaciósigui un immillorable balcó. Des de les pis-tes es pot gaudir de bones panoràmiquesde les principals muntanyes del PirineuOriental com el Puigmal, el Carlit i elPuigpedrós; així com també d’altres mas-sissos del Pirineu Central. Des del cim de laTosa hi ha molt bones vistes cap a les mun-tanyes que envolten la regió metropolitanade Barcelona com és el cas del Montseny,l’emblemàtica muntanya de Montserrat i,fins i tot, el Tibidabo.

Al llarg dels 935 m de desnivell de Masella,el més important del Pirineu Oriental, hi haun ampli ventall de pistes per a tots els gus-

tos i dificultats, amb més de 70 km esquia-bles que permeten gaudir dels esports d’hi-vern tant a l’expert com al debutant. A lescotes altes, aptes pels esquiadors de nivellmig i alt, hom pot gaudir de l’esquí entremuralles de roques, en els sectors deComa Pregona i Coma Oriola; en els rasosque baixen del cim de la Tosa s’esquia ambels prats i els poblets de la Cerdanya alspeus; a la banda de Dues Estacions, esgaudeix de l’esquí i el surf de neu amb l’im-ponent Puigmal com a teló de fons. Enaquests sectors més enlairats no és estranyveure isards que es fan fonedissos al pasdels esquiadors.

A la banda intermitja, l’esquí en els sectorsde La Pia, La Pleta, el Bosc d’Alp i Coms deDas és sinònim d’esquí enmig del bosc.Aquí es pot gaudir de magnífics arbrescarregats de neu després de les nevades i,a la primavera, es pot sentir el cant delsocells i, també, es poden veure esquirolsque salten d’arbre en arbre. La quantitat devariants que hi ha en aquest sector fa quesigui una delícia la descoberta dels múlti-ples racons que amaguen els boscos deMasella. A les cotes mitges els joves podendescarregar adrenalina al Parc de Neu deLa Pleta-2020 m. Big jumps, baranes, rain-bows, “S” són alguns dels elements quepermeten practicar i millorar tots els trucsdels surfistes i esquiadors apassionats del’estil lliure.

A les cotes baixes, al Pla de Masella-1600m, hi ha les zones per excel·lència delsdebutants amb cintes i d’altres remunta-

dors de fàcil accès a les pistes verdes quepermeten un aprenetatge ràpid i segur. ElPla de Masella-1600 m, bon punt de troba-da per tots els esquiadors i surfistes, estàequipat amb bons serveis a peu de pistesper fer les esquiades més fàcils. Diversosbars, un restaurant, l’Escola d’Esquí iSnowboard, la botiga, la llar d’infants, elsarmaris guardaesquís, el Jardí de Neu, elsserveis de lloguer i reparació de materiald’esquí i de surf de neu i els establimentshotelers que fan que l’esquí d’estada siguimolt còmode.

L’


Estació d'esquí de Masella · Av. Peu de Pistes s|n · 17538 ALP (Girona)Tel. 972 144 000 / 680 144 [email protected] · www.masella.com

ESTACIÓ D’ESQUÍ

MASELLA, L’ESTACIÓ ENMIG DEL BOSC

Masella, estaciósituada a l’assolelladavall de la Cerdanya, sela coneix pels seus magní-fics boscos que cobreixen totala falda del cim de la Tosa - 2.535 m,punt culminant del domini esquiable.


Aventura’t amb la neu dels Pirineus Orientals

[ FRANÇA ACTIVITATS D’HIVERN > FRANÇA ACTIVITATS D’HIVERN >

Font: Comité Departamental dels Pirineus Orientals

es estacions i pobles delsPirineus Orientals no s’han que-dat enrere i cada any ofereixenmés alternatives per gaudir detota mena d’activitats i esports

durant l’hivern. Aquesta temporada, elComité Departamental dels PirineusOrientals ha preparat diferents paquets per

a tota mena de públic amb durades desd’un sol dia a sortides de tota una setmana.

Quin no té curiositat per saber com deu serdormir dins un iglú? Aquesta només és unade les moltes opcions que ens ofereixen: feruna excursió amb raquetes pel Capcir,construir un iglú, sopar-hi una raclette i pas-

sar-hi tota una nit!

També tenim prop de tres mesos per fer unaescapada de cap de setmana al ritme delsparanyers. Caminant entre boscos de pins,travessant estanys gelats, passejant ambraquetes de neu o amb trineu per indretscom Font Romeu, Mont-Louis, el Massís del

Carlit o l’ estany de les bulloses, podremviure un cap de setmana diferent, contem-plar uns paratges excepcionals i viure unaexperiència única com a autèntics cana-dencs.

Si podem fer una escapada una mica mésllarga –uns quatre o cinc dies- ens podemdecantar per fer una excursió amb raquetespel llac de les Bulloses; una sortida desomni i aïllament entre llacs glaçats, comesblanques, natura salvatge i paratges comels Estanys Blaus o les fonts de l’Aude.També amb raquetes, tenim la possibilitatde fer grans excursions per paratges idíl·licsde neu i gel, fent parades a diferents banystermals de la Cerdanya i el Capcir.

Perquè... I passar un Cap d’Any veritable-ment diferent? Els Pirineus Orientals et pro-posen començar el 2011 amb bon peu,descobrint durant 4 dies els altiplans piri-nencs que envolten el llac i el refugi de laBulloses, recorrent bonics boscos i llacsglaçats i coneixent una zona tan salvatgecom són els llacs del Carlit. Sopar i celebrarla revetlla de Cap d’Any a alta muntanyaserà tota una experiència!

Però encara tenim propostes més engres-cadores que recorden unes autèntiquesvacances. Parlem de dos tipus de sortidesde tota una setmana en les que poderconèixer fonts naturals d’aigua calenta iseguir el rastre dels isards i les guilles enactivitats realitzades al bell mig de la natura:excursions amb raquetes, rutes amb trineusde gossos, construcció i nit en un iglú,estanys glaçats, boscos frondosos, banystermals,...

Els Pirineus Orientals us ho posen fàcil pera que gaudiu de la neu d’una manera dife-rent. Ara només cal que us informeu, trieu ladata i descobriu la neu a la Cerdanya i elCapcir d’una manera ben diferent!!

L

Fa molts anys que practicar una activitat lúdica i esportiva com és l’esquí, és habitual a les muntanyes delsPirineus. En els darrers anys, però, s’ha posat a l’abast de tothom un ampli ventall d’activitats alternativesa l’esquí per apropar la neu a tota mena de públics i de gustos; ens referim a activitats com les excursionsamb raquetes, els trineus tirats per gossos o la construcció d’iglús.

A SOTATrineu tirat per gossos © CDC Capcir Haut Conflent

A SOTAEsquí de fons - © CDC Capcir-Haut ConflentTren groc - © M. Jauzac


HOTEL LE YAKA**Vistes panoràmiques del poble i del llac. A peude pistes. Tel. 0033 468 044 646 · Fax 0033 468 043 [email protected] · www.hotelyaka.com

SNACK BAR EL CANIGÓPlats combinats · Informació turística del Fort Liberia. Obert 365 dies l’any.VILAFRANCA DE CONFLENT (França) · Tel. 0033 468 052 587

Xarcuteria catalana feta a casa de forma tradicional amb matèria prima de qualitat.Especialitat en llonganisses.Obert de dimarts a dissabte de 8.30h a 12.30h i de15.15h a 19.00h. Diumenges al matí de 9.00h a12.00h.

SARL NAUDEILLOAv. des Pyrénées, 2 · BOURG-MADAME (França)Tel. 0033 468 045 271 · Fax 0033 468 045 373

XARCUTERIA - CARNISSERIASALAISONS DE CERDAGNE

La Secció Verda us ofereix fruites i verdures fresques ide qualitat al millor preu. Venda a l’engròs i al detall.

6, Avenue de Cerdagne · Ruta de Bourg-Madame a OssejaA l’entrada de la zona artesanal · OSSEJA (França)Tel. 0033 468 048 791 · 0033 618 125 530

FRUITES I VERDURESLE RAYON VERT

Càmping d’estiu i d’hivern a 5 Km de Puigcerdà, 20Km del Pas de la Casa i 20 Km de Font-Romeu.Parcel·les, caravanes, tendes de càmping i lloguer demobil-homes.

LA TOUR DE CAROL · Tel. 0033 616 345 [email protected] www.cerdagne-camping.com

CÀMPINGL’ORATOIRE Lloguer de xalets de fusta i mobil-homes. Bar-rest.,

terrassa, piscina, animació, festes · ESTAVAR (França) Tel. 0033 468 048 535 · www.lesjardins-destavar.com

CAMPINGLES JARDINS D’ESTAVAR

35Pànxing Pirineus

FRANÇA AGENDA >

COLLIOUREEL SEGUICI DEL PARE NOËL AL CASTELL REIALDel 2 al 6 de desembre

THUIRHI HAVIA UNA VEGADA “LES AVENTURES D’ALÍCIA ALPAÍS DE LES MERAVELLES”Del 3 al 31 de desembre

FIRA GRASSA5 de desembre

PERPINYÀ NADAL CATALÀ AL PIRINEU ORIENTALFires de Nadal, exposicions de vivers, pessebres vivents,càntics nadalencs, concursos de llums, Caga Tió...

RIVESALTES FESTA DE L’AMETLLA12 de desembre

CASTELNOUMERCAT DE NADAL DE PRODUCTES AGRÍCOLES12 i 13 de desembre

CÉRETEXPOSICIÓ HERVÉ FISHER “NOUVELLE NATURE”AL MUSEU D’ART MODERNFins el 6 de febrer

EXPOSICIÓ DOMINIQUE GAUTHIER “MÉDITATIONS...”AL MUSEU D’ART MODERNFins el 20 de febrer

SALSESEXPOSICIÓ DE “PROJECTE EVASIÓ” A LA FORTALESSADE SALSESFins el 31 de desembre

PERPINYÀ CONCURS AMATER DEPARTAMENTAL DE PINTURA“A chacun sa Méditerranée...d’ici ou d’ailleurs”AL PALAU DELS REIS DE MAJORCADel 18 de desembre al 16 de gener

CÉRETFIRA GRASSA19 de desembre

PERPINYÀ EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES DE PHILIPPE DOMERGUE A LA CASA DE LA CATALANITATDel 14 de gener al 20 de febrer

ARGELÈS-SUR-MER, BANYULS-SUR-MER,CABESTANY, ELNE, PERPINYÀ, PRADES,SAINT PAUL-DE-FENOUILLET14è FESTIVAL DE CINEMA“MAGHREB SI LOIN SI PROCHE”Del 14 al 31 de gener

BANYULS-SUR-MERFESTA DE LA TARONJATercer cap de setmana de gener

ARLES-SUR-TECHFESTA DE LA TRUFATot febrer

LESQUERDEMERCAT DE LA TRUFATot febrer

COLLIOUREEXPOSICIÓ NEGABOURS, HISTORIAD’UNA DESCOBERTA ARQUEOLÒGICA AUN INDRET ANOMENAT NEGABOURS.AL CASTELL REIALDel 4 de febrer al 2 d’octubre

ARLES-SUR-TECHLES FESTES DE L’ÓS6 de febrer

PRATS DE MOLLÓLES FESTES DE L’ÓS27 de febrer

PORT-BARCARÈSFESTA DE L’OSTRA5 de març

CÉRETEXPOSICIO DE PATRICK LOSTE “QUESTION DE FRONTIÈRE (PINTURES 2010-2011)”AL MUSEU D’ART MODERNDel 5 de març al 22 de maig

SANT LLORENÇ DE CERDANSLES FESTES DE L’ÓS6 de març

Agenda França

FRANÇA ACTIVITATS D’HIVERN >

Informació i reserves :Comité Départemental du Tourisme des Pyrénées-Orientales16, avenue des Palmiers CS 80540 - 66005 Perpignan cédex - FrançaTel. 00 33 468 51 52 70 www.cdt-66.com

CAP DE SETMANA "EVASIÓ PARANYER" A LA CERDANYADel 18 desembre 2010 al 13 març 2011 Estada: 2 dies / 1 nit

EXCURSIONS AMB RAQUETES I TRINEUS DE GOSSOS EN UNA ZONAPLENA DE SOLDel 19 desembre 2010 al 5 març 2011 Estada: 7 dies - 6 nits (6 dies de caminada).Mínim 4 persones (de 3 a 5 hores de caminada al dia)Objectes que cal portar: només el menjar iels objectes per a cada jornada.

CAP D'ANY 2010 SOTA LA NEUDel 30 desembre 2010 al 2 gener 2011 Estada: 4 dies - 3 nits (4 dies de caminada)Mínim 5 persones

EXCURSIONS AMB RAQUETES PELS LLACS DE LA BOLLOSADel 02 febrer 2011 al 11 març 2011 Estada: 4 dies / 3 nits (4 dies de caminar)Mínim 4 persones - de 3 a 5 hores decaminada al dia.

EXCURSIONS AMB RAQUETES I BALNEARI A LA CERDANYA-CAPCIRDel 10 gener 2011 al 11 febrer 2011 Estada: 5 dies / 4 nitsNivell: excursions senzillesMínim 2 persones

DESCOBERTA DELS ALTIPLANS DE LA CERDANYA/CAPCIR EN RAQUETESDel 16 gener 2011 al 16 abril 2011 Estada : 7 dies / 6 nitsNivell: de 400 a 800 metres de desnivell i de 5 a 6 hores de caminada.Mínim 5 persones

EXCURSIONS AMB RAQUETESI NIT EN UN IGLÚ Del 12 al 13 març 2011 Estada: 1 tarda + 1 nit + 1 matíMínim 2 persones

A SOTABanys de Saint Thomas© R. Roig Bains de St Thomas


orté Puymorens és un poblet cerdà en plena natura, encara enestat pur, entaforat a 1.600m d’altitud, just a l’entrada del ParcNatural Regional dels Pirineus i prop de la Tour de Querol.

A 15 km del principat d’Andorra i a 20 minuts de Puigcerdà, Porté guar-da la seva anima de poblet de muntanya: cases típiques arraulides lesunes al costat de les altres, carrerons estrets, una església del segleXVIII, les runes de la torre cerdana... tot plegat xiuxiueja als viatgers lallarga trajectòria que s’amaga al darrera de cadascuna de les sevespedres.

45 km de baixades per a tots els gustosAmb 900 m de desnivell, l’estació-poble de Porté Pimorent vol ser unaestació decididament esportiva. Els seus 12 remuntadors us portarande 1.620 (poble) a 2.471m (final del telecadira de la mina). El dominiesquiable és de 45 km tant de neu trepitjada com de neu pols.

• 21 pistes d’esquí alpí orientades nord/nord-est amb una qualitat deneu incomparable (4 negres, 3 vermelles, 7 blaves i 7 verdes) Cal gau-dir-ne!!!• Pistes d’esquí de fons i raquetes situades a 1.900m dalt del coll delPimorent.• Snowpark de 500m de llarg amb taules, riders hipe, slide, bigair i bor-der cross.• Kite school al coll del Pimorent.• Passejades amb raquetes.• Excursions amb esquís pels voltants del massís: 100% LLibertat!!

FRANÇA PUBLIREPORTATGE >

P

• Totes les nits a partir de les 17h (amb reserva) podeu pujar amb una retrac a admirar la posta de sol dalt l'estació.

• Forfet de dia especial snowpark a partir de 10€ durant la setmana i 14,50€ el cap de setmana.

• Tarifa de temporada alta i baixa de 17€ entre setmana i de 24€ els caps de setmana.

• Pista de bumps homologada.• Animacions: gran matalàs inflable, paint ball a la neu, Dia

de la Dona, ...

Estació d’esquí de Porté Puymorens · Tel. 0033 468 048 [email protected] · www.porte-puymorens.net

ESTACIÓ D’ESQUÍ

PORTÉ PUYMORENS

Al peu del Carlit

NOVETATS


estiu marca un parèntesi a laCerdanya, on l’afluència depúblic marca un tipus de visitamolt diferent, per cercar tran-quil·litat. A l’hivern els visitants

vénen a buscar moviment i emocions a lespistes d’esquí. La tardor ben aviat ens deixa-rà de fer sentir les seves meravelloses simfo-nies de colors, interrompudes sobtadamentper l’arribada de les primeres neus.

A l’estació, els homes i dones d’Altiservice,preparen novament la temporada d’hivernpràcticament ja des de que l’anterior tempo-rada finalitza. La revisió i posada a punt delsremuntadors es duen a terme seguint unaplanificació molt precisa i en alternança ambnombrosos controls dels elements de segu-

retat (cablejat, empalmament, seients, frens ipolitges dels telesquís, tot sota un estrictecontrol de vigilància).

L’estació està qualificada amb la certificaciósegons la norma ISO 14001. El respecte pelmedi ambient és la nostra preocupació dià-ria, però també l’obligació d’oferir la millorqualitat als nostres clients i també seguretatlaboral als nostres treballadors.

Actualment les màquines de neu estancapacitades per oferir un rendiment molt alt(3000 m3 de neu per hora) i són capaces decobrir gairebé la totalitat del domini enpoques setmanes. Tot l’equipament estàoperatiu des de l’1 de novembre. Lainstal·lació de noves torres aerorefrigerants

dotades de les tecnologies més modernesfa que l’estació sigui, definitivament, compa-tible amb el medi ambient.

Amb l’adquisició de la màquina més potent iràpida del mercat, el servei de mantenimentes veurà dotat d’una eina única al Pirineuque facilitarà enormement la tasca de prepa-ració de les pistes i de l’snow-park durant laproducció de la neu. L’estació està qualifica-da pels especialistes com una de les prime-res del massís tal i com demostra la granafluència de visitants i la satisfacció rebudal’any passat. Aquesta nova màquina aug-mentarà la capacitat de treball de les màqui-nes tradicionals i reduirà, substancialment,els nivells de carburant i pol·lució.

La temporada 2009/2010 ha comportatl’aparició del sistema de control “mans lliu-res” al domini de Font Romeu Pyrénées2000, l’única estació de neu catalana queha entrat, d’aquesta manera, a l’era moder-na. El balanç és molt positiu en termes desatisfacció de la clientela, de la fluïdesad’accés d’entrada al domini i del rigor delcontrol.

Ara es poden treure els tiquets mitjançant laweb. La compra on line permet preparar els

forfets amb antelació i reduir així el tempsd’espera i les cues a les caixes. Com amostra d’unitat amb el domini esquiable,molts comerços de l’estació ofereixen lapossibilitat de comprar els forfets a la sevaweb.

La propera temporada ja serà activa la tar-geta MyAlti, disponible a la mateixa estaciói que permetrà l’accés al domini sense pas-sar per les caixes. L’usuari es beneficiaràde descomptes del 5 al 50%, segons el

període, amb dues opcions: pre-pagamentbancari o recarregament via web.

La tecnologia aplicada al domini esquiablede Font Romeu Pyrénées 2000 afavoreix lafamiliaritat de l’estació, que agraeix la fide-litat dels seus clients i se sent orgullosa delsserveis que els aporta.

Debutant o expert, Font-RomeuPyrénnées 2000 és la vostra estació.

DOMAINE SKIABLE ALTISERVICE · FONT-ROMEU - PYRÉNÉES 2000 · LES AIRELLES - BP 60 - 66121 FONT-ROMEU CEDEX Tel. 0033 468 306 061 - www.altiservice.com · [email protected]

ESTACIÓ D’ESQUÍ

FONT-ROMEU PYRÉNÉES 2000

L’


Viu l’hivern a Font Romeu Pyrénées 2000!Una nova estació s’està preparant.Les noves tecnologies s’alien amb la natura a la primera estació de neu catalana.

39Pànxing Pirineus 39Pànxing Pirineus


escobriu l’encant d’un poble típic cerdà, pas a pas, carrerrere carrer, on l’agricultura ha conservat la memòria de l’ofici

de picapedrer... Voltar per la plaça fins a l’església romànica, el cor delpoble amb les seves campanes que marquen el pas del temps, visi-tar el Museu del Granit i els tallers de pedra, l’església del Bell-lloc...,per acabar al bany d’aigües calentes i relaxants: als Banys de Dorres.

AIGÜES CALENTES I SULFUROSESEdificats a l’aire lliure, enmig dels arbres i amb una visita impressionantdels cims del Puigmal, els Banys de Dorres ofereixen als enamorats dela natura i de l’aigua moments de pau, tranquil·litat i relaxament.

L’home ha utilitzat aquestes aigües naturals des de la prehistòria (1500aC) i el seu ús es torna habitual i organitzat a partir del segle XVII. Moltutilitzades a partir del segle XIX, les qualitats d’aquests aigües calen-tes i sulfuroses són citades al 1926 a la Guia de la Cerdanyad’Emmanuel Brousse. La temperatura que surt, la més elevada delpaís, arriba fins els 41ºC.

Del 13 de novembre fins a finals de mes, els banys estan oberts elscaps de setmana. La resta de mesos d’hivern l’horari s’amplia de 8.30a 19.30 hores tots els dies. El tiquet d’entrada als banys inclou visitagratuïta al museu.

L’OFICI DE PICAPEDRER I LA MENTALITAT RELIGIOSASi al segle XIX el principal recurs de la Cerdanya era l’agricultura, aDorres començà a prendre més força l’ofici artesà de picapedrer.Creat el 1999, el Museu del Granit mostra la història d’aquesta activi-tat i permet conèixer la vida diària del poble a través d’aquest oficiavui desaparegut.

D’altra banda, l’església de St. Joan és un exemple de l’evolució dela mentalitat religiosa al territori amb el pas dels segles. Ha anat evo-lucionant amb el temps sense alterar-ne l’estructura primitiva. Laconstrucció original data del segle XII, però l’interior va ser modificatals segles XVII i XVIII en afegir-hi retaules barrocs i la Mare de Déunegra de Bell-lloc


BANYSELS BANYS DE DORRESCarrer Major · 66760 DORRESTel. 0033 468 04 66 87 / 0033 468 04 60 69Fax 0033 468 04 67 30 · [email protected]

Tranquil·litat i relax enmig de granit i aigua

D


ntre les muntanyes i la natura d’Estavar hi ha el càmpingL’Enclave, un paratge idoni tant per descansar tranquil·lamentuns dies, com per viure la natura i l’esport de prop. Situat en

un paratge idíl·lic i ben comunicat, molt a prop de totes les principalsestacions d’esquí catalanes i franceses.

El càmping acull fins a 175 emplaçaments per l’acampada de ten-des, caravanes o el lloguer de cases mòbils i es facilita així quecadascú triï l’opció que més li convingui i, a més, posa a la disposi-ció dels seus clients un seguit de serveis en les millors condicions:pista de tenis, taula de ping pong, pista de bàsquet i de futbol… aixícom també les piscines, el servei d’spa o la sauna.

CÀMPING

CÀMPING L’ENCLAVECàmping L’Enclave · ESTAVAR (França)Tel. 0033 468 04 72 27www.camping-lenclave.com · [email protected]

Mobil-Home 2010/2011 16m2 24m2 26m2 28m2 30m2

Hivern: de desembre a abril 400€ 480€ 510€ 610€ 700€Calefacció inclosa tota la setmana

Maig / Juny/ Setembre- 3 nits 120€ 120€ 150€ 180€ 300€

Hivern 2 nits 120€ 170€ 200€ 230€ 300€Hivern 3 nits 240€ 260€ 290€ 390€ 450€Hivern 4 nits 300€ 380€ 400€ 450€ 540€Hivern 5 nits 360€ 440€ 450€ 530€ 600€Hivern 6 nits 380€ 460€ 480€ 580€ 660€

Fora de temporada a 100€ menys la setmana

TARIFES

E

mb tots els serveis i comoditats possibles, l’Hotel Planess’alça a Sallagosa de cara als Pirineus. En un entorn acolli-dor i envoltats de muntanyes es pot gaudir de la tranquil·litat

de la natura alhora que disposar de WIFI gratuït, televisió per satèl·lito altres comoditats com la piscina climatitzada o la sauna.

L’Hotel Planes posa a disposició dels seus clients una exquisidacarta gastronòmica. La Vella Casa Ceretana proposa una cuina refi-nada amb plats com l’ànec amb raïm o els peus de porc i la cuinacatalana es presenta amb l’ollada, les mandonguilles, el trinxat, lacrema catalana… tot plegat entre moltes altres propostes per triar.

El servei de restauranttambé compta ambuna braseria que estàoberta cada dia de lasetmana i a punt perposar la carn a lagraella i servir-la algust del començal.

Tot plegat, amb untracte proper, afable ide confiança.


HOTEL RESTAURANT

PLANES & HOTEL PLANOTEL

A

SALLAGOSA (França) · Tel. 0033 468 04 72 08www.planotel.fr · [email protected]

Chez Planes

9 km d'Espanya i a 45 minuts d’Andorra. El Càmping LePuigmal està situat als peus d’un turó, envoltat de prats i liofereix la tranquil·litat d’un entorn rural molt a prop de l’ani-

mada vila de Le Puigmal. Vingui i gaudeixi tota la temporada de l’am-bient acollidor i familiar d’aquest lloc arbrat de 4 hectàrees (125 par-cel·les d’aproximadament 100m2). Sala de jocs per a nens i àrea depícnic.


CÀMPING

CÀMPING LE PUIGMAL

A

Rue Forestière - ERR (França)Tel. 0033 468 047 183 · Fax. 0033 468 040 488www.camping-le-puigmal.fr

l cor del Parc Natural Regional del Pirineu català, al cor de laCerdanya, un petit poble de muntanya, trobareu el CàmpingLas Closas que us acollirà tot l’any, estiu i hivern, en un

ambient càlid i familiar. Molt a prop de l’estació del Puigmal.Prop d’Espanya, Andorra i les pistes de les nou estacions d’esquícom la de Font-Romeu, el càmping disposa de 110 places en 2 hec-tàrees a 1.350 metres amb sol 300 dies a l’any.

CÀMPING

CÀMPING LAS CLOSAS

A

Place Sant Genis - ERR (França) Tel. 0033 468 047 142www.camping-las-closas.com

ituat al centre de la Cerdanya Francesa i del Parc Regional delsPirineus Catalans. A prop de Puigcerdà, Llívia, Font-Romeu,Puigmal, Eyne, les Angles, Porte, La Molina i Masella. Un refugi

privilegiat per passar-hi les vacances de tot l’any. La tranquil·litat enco-mana respecte per l’entorn. A l’estiu es poden fer magnífiques passe-jades per la vall del Segre i del Puigmal, a prop dels banys d’aiguacalenta de Llo i molt a prop del Parc Aquàtic d’Err. Pels més actius ésel centre de nombroses activitats esportives i culturals. Es poden llogari comprar xalets confortables i equipats per 4, 6 i 8 persones, ja siguiper una estada de cap de setmana o per setmanes senceres. Hi ha par-cel·les de 250 a 300m2 amb aparcament individual per 2 cotxes, salade jocs i jocs per nens. La qualitat del servei, la seguretat, la responsa-bilitat i el respecte per l’entorn són els principis bàsics. El senyor i lasenyora Pouget, juntament amb tot el seu personal, us garanteixen unaestada excel·lent.


S NOU COMPLEXE AL POBLE D’ERRa 2 km de Saillagouse i al peu del Puigmal.

EL PASTURALParcel·les individuals de 270 a 300m2

Venda de xalets de fusta2, 3, 4 habitacions, 2 lavabos, terrassa, 2 aparcaments.

Preu del xalet equipat claus en mà:95.000€ • 110.000€ • 150.000€ • 175.000€

I.V.A inclòs sense despesa de notari

Tel. 0033 468 040 479 · Fax 0033 468 040 689 · Route de Vedrignans · 66800 SAILLAGOUSE (a 10 Km de Puigcerdà i a 5 Km deLlívia) Cerdanya Francesa a 1.300 m d’alçada · www.levedrignans.com · [email protected]

PARC RESIDENCIALLE VEDRIGNANS

330€200€390€245€570€345€630€375€

(+1 nit 43€)

(+1 nit 48€)

(+1 nit 75€)

(+1 nit 85€)

Genet: 4 pers. 7 nitsGenet: 4 pers. 2 nitsLupin: 4+2 pers. 7 nitsLupin: 4+2 pers. 2 nitsGentiane: 6+2 pers. 7 nitsGentiane: 6+2 pers. 2 nitsEdelweiss: 8 pers. 7 nitsEdelweiss: 8 pers. 2 nits

Tarifes vàlides del 02/12/2010 al 03/12/2011

(+1 nit 90€)

(+1 nit 105€)

(+1 nit 151€)

(+1 nit 158€)

ALTA02/12/10 - 09/01/1126/02/11 - 12/03/1116/04/11 - 25/04/1109/07/11 - 20/08/11

BAIXA09/01/11 - 26/02/1112/03/11 - 16/04/1125/04/11 - 09/07/1120/08/11 - 03/12/11

480€230€570€275€835€400€900€445€

Setmanes i caps de setmana

PREUS DE LLOGUER XALET EQUIPATS (sense consum elèctric)

Lloguer rentadora: 5,50€,lloguer llençols/setmana: 9,50€.Pagament: xec, efectiu, targeta i targetade vacances.

OBERT I VIGILAT TOT L’ANY I CONNEXIÓ WI-FI GRATUÏTA!

2 Setmanes: -10%3 Setmanes: -15%

2 parcs residencials, 2 llocs privilegiats per les vacances de tot l’any a Saillagouse i a Err

42 Pànxing Pirineus 43Pànxing Pirineus 43Pànxing Pirineus


CÀMPING - ZONA RESIDENCIAL

LAS ASPERASAvenue du Pouligou 66340 · Palau de Cerdagne · Tel. 0033 468 04 62 [email protected] · www.camping-pyrenees-cerdagne.com


Tarifes de lloguer

del 03/12/10 al 06/11/11

La setmana per a 2 persones

Forfé 4 nits, 2 pers.

Forfé week-end, 2 pers.

Suplement adult per nit

Suplement nens per nit (-10 anys)

Electricitat per Kwh

Taxa Turisme

Temporada baixa

04, 05, 06, 09, 10

320,00€

210,00€

104,00€

3,40€

1,60€

0,22€ o 0,33 del 03/12/10 al 31/03/11

0,22€ per pers de +13 anys i per dia

Temporada alta

12, 01, 02, 03, 07, 08

440,00€

-

130,00€

4,00€

1,80€

Palau de Cerdagne - 1.200 m d’alçadaEn un entorn excepcional, dins dels límits de dos parcs naturals, en undels paratges més assolellats d’Europa, LAS ASPERAS us ofereix ins-tal·lacions de gran confort, tant a l’hivern com a l’estiu...

De la banda francesa, al límit sud-oest del parc regional del PrineusCatalans, i de la banda espanyola, pròxim al parc natural del CadíMoixeró, el poble ceretà de Palau de Cerdanya es situa entre Bourg-Madamme i Osséja, a 170 quilòmetres de Barcelona.

Un espai perseverat i proper a les estacions d’esquíLas Asperas es troba al sud del poble de Palau de Cerdanya, a la ribe-ra esquerra de la Vanera, a l’inici de la pista forestal i a 1 km de la fron-tera amb Espanya.

Un concepte proper de casa per gaudir en qualsevol estació de l’anyUn espai residencial que ofereix gran quantitat de Mòbil-homes GranConfort Caravaneige per llogar.Aquestes residències mòbils de Loisirs tenen una superfície de 25 m2

i 10 m2 de terrassa semicoberta, completament equipades per a 4persones. Residències instal·lades al juny de 2009 i 2010.

Equipament: cuina equipada, nevera-congelador, rentavaixelles,microones-grill, vaixella, wc separats, aïllament muntanya, calefaccióelèctrica, terrassa, saló de jardí, terreny de 130m2, WiFi gratuïta.Roba de llar i de cuina no disponibles - No fumadors - Gossos perme-sos sota preu: 2€ per dia.

Temporada baixa: descompte del 10% en estades de dues setmanes i més.


GRANJA

MAS TERREGALLSSéverine Ester & Franck Pelissier · Camí de Vedrignans · 66800 ERR (França) · [email protected]

ls nostres avirams de raça “coll nu”, les nostres pintades iànecs estan criats per nosaltres des del naixement fins a lamatança a la nostra granja d’Err. La nostra granja està

situada al turó d’Err, on els ànecs, les gallines ponedores, pollastresi pintades gaudeixen d’uns parcs oberts en un entorn natural, s’ali-menten de manera 100% vegetal fins a les 8 setmanes i desprésúnicament amb blat i blat de moro. L’engreixament dels avirams“gras” es fa amb blat de moro sencer. Ens cuidem totalment de totala cadena, des de la cria fins a la comercialització, incloent lamatança i la transformació en el nostre laboratori, que respon atotes les noves normatives.

Ens trobareu als Mercats d’Oceja els dijous, de Formigueres els dis-sabtes, de Saillagouse els diumenges i a la granja de 09.00h a13.00h i de 17.00h a 19.00h i amb cita prèvia.

A partir del maig i fins a finals de desembre podeu encarregar elsavirams. Penseu a encarregar els vostres capons per les festes deNadal i Cap d’any.

Veniu a descobrir el nostre espai de cria i a compartir la nostrapassió per l’excel·lència i l’autenticitat dels productes.

E envingutsA 9 km de l’estat espanyol, 9 Km de l’estació de Font Romeu,

35 Km d’Andorra i en ple cor de la Cerdanya, Saillagouse és unbonic i petit poble català. El càmping té una situació privilegiada,amb una mitja de 300 dies de sol a l’any i la fauna i la flora de lesvalls dels voltants és preciosa.

Amb el seu ambient familiar, el Càmping Ilisa és un lloc ideal per fer-hi una estada agradable. Disposa d’un parc infantil i una pista depetanca (de vegades s’organitzen competicions). A la sala de jocshi ha futbolí, billar, ping-pong i màquines recreatives.

Les nostres cambres de bany noves disposen d’aigua calentadurant 24h, també hi ha màquines de rentar roba i assecadores deroba.

A la Cerdanya es duen a terme diverses activitats esportives tant al’estiu com a l’hivern. Esquí: Eyne (7 Km), Puigmal (15 Km), Font-Romeu (10 Km), Les Angles (20 Km). També es poden fer passeja-des per la muntanya, senderisme, escalada, pesca, buscar bolets...o simplement relaxar-se als banys termals de Llo (3 Km) o de Dorres(15 Km). El càmping està obert tot l’any.


B

Temporada ALTA Temporada BAIXA 1 NitPreu setmanal Preu setmanal 2 persones(*)

Bungalow 5 places 440€ 320€ 58€Mòbil-Homes 5 places 460€ 350€ 58€Mòbil-Homes 6 places 550€ 440€ 58€

Supl. persona 18€ + electricitat consum + plus taxes per diaNeteja a càrrec del llogater

Càmping: 14,50€/ 2 pers Supl./pers 7,25€ + electricitat 4/6€

TARIFES

CÀMPING

CÀMPING ILISA 19, Avenue du Roussillon · SAILLAGOUSE (França)Tel. 0033 468 047 508 · Mòbil: 0033 673 488 715www.ilisa.fr · [email protected]

Per les teves estades d’estiu i d’hivern als Pirineus. Obert tot l’any.

A LA VENDA

Xalet 5 places Mòbil-Home 5 places Mòbil-Home 6 places


Venda de xalets a l’EscapadeConstrucció: Habitatge Lleuger de Lleure (HLL), de tipus xalet construït amb fusta laminadade 2 capes.Sostre: pissarraExterior: terrassa de mida variable en funció del model3 nous models:

• Rossignol: 2 dormitoris 79.500 € *• Favette: 3 dormitoris 99.900 € *• Roitelet: 3 dormitoris 118.800 € **Per reserves abans de 25/12/2010

Per comprar una casa, vostè pot escollir la ubicació i el modelAfanyis, encara hi han parcel·les lliures!

PARC RÉSIDENTIEL DE LOISIRS

L’ESCAPADE

A dos passes del poble de Llívia, al bell mig dels prats de la Cerdanya, hi trobem el Parc Residencial l'Escapade,un allotjament perfecte per als amants de la tranquil·litat. Com un niu petit i acollidor, els 44 xalets del Parc,situat en una zona verda, l'esperen per passar les vacances a la muntanya.

l Parc Residencial de Lleure l’Escapade consta de 44 xaletsamb capacitat per a fins a 6 persones. Les cases de fustamassissa ofereixen un confort extraordinari en qualsevol

estació de l'any, en un ambient natural i saludable. Escollirl’Escapade és optar per un turisme proper a la natura i responsable.La dinàmica de l'allotjament a favor de la valorització del territori, lapreservació del medi ambient i una càlida benvinguda, li ha permèsobtenir la distinció “Marque Accueil du Parc naturel régionalPyrénées catalanes”.

Una ampliació en construcció...73 xalets addicionals s'ubicaran al llarg del riu Segre, amb 33.000metres quadrats de zones verdes. Aquesta ampliació segueix l'es-perit de l'Escapade: fer-vos gaudir de les vacances en un ambientacollidor i perfectament integrat al paisatge, en un espai que li per-meti viure en la intimitat.

Els xalets de l’Escapade estan sotmesos a la reglamentació“d’Habitatges Lleugers de Lleure” (HLL). Es tracta d'edificis d’utili-tat no professional, desmuntables o transportables i destinats a unaocupació estacional o temporal.

Gaudiu d'una zona de muntanyaVostè pot ser propietari d’un xalet i, si ho desitja, podrà llogar-lo iobtenir un benefici.

Si vostè està interessat en comprar un xalet, el convidem a adreçar-se a l’equip de l’Escapade. El personal del parc respondrà totes lesseves preguntes, podrà visitar el Parc i l'ampliació en construcció ili facilitarà la documentació específica que vostè desitgi.

1.300 m2 d’esplai Amb la finalitat de que les seves vacances a La Cerdanya siguininoblidables, l'Escapade està preparant l’obertura d’un club Housede 1.300 metres quadrats. Els clients de l'Escapade, petits i grans,tindran accés a les noves instal·lacions del Parc Residencial deLleure: sala de jocs, espais dedicats a la lectura, sala de fitness,bar, restaurant, sala d’espectacles...

Parc obert tot l'anyAvui en dia, 44 xalets amb una superfície de 28 m2 a 44 m2, ambuna capacitat de 4 a 6, en parcel·les de 200 m2 ajardinades.Lloguers a partir de 347€ la setmana i 216€ el cap de setmana.

E

Camí del Segre · 66800 ESTAVAR · Tel. 0033 (0) 468 30 81 00 · Fax 0033 (0) 468 30 81 [email protected] · www.lescapade.com

ituat a peu de platja, l’hotel es troba just davantla badia de Cotlliure, del seu campanar i delseu castell reial. Cotlliure, ciutat dels pintors“fauvistes”: Matisse, Derain i tants altres, que

van sucumbir a l’encant i als colors intensos d’aquest petitport pesquer situat entre el mar Mediterrani i els Pirineus...

Vostè també podrà contemplar la badia de Cotlliure des de lesnostres habitacions o des de la terrassa de l’hotel, on podràprendre un esmorzar tipus bufet, per només 7 euros per per-sona, mentre gaudeix de la meravellosa vista i sent els primersrajos de sol en el seu rostre...

L’únic hotel de Cotlliure a la platja i obert tot l'any. Demaneuper Janine, ella és de Barcelona, parla correctament català icastellà.

Hotel Tritón

FRANÇA PUBLIREPORTATGE > > FRANÇA PUBLIREPORTATGE ]

FITXA TÈCNICA

HOTEL TRITONRue Jean Bart, 1 - 66190 COTLLIURETel. 0033 468 98 39 39www.hotel-triton-collioure.com

HABITACIONSL’hotel disposa de 20 habitacions, 2 de les quals podenser triples i 1 per a quatre persones. Totes les habitacionsdisposen de televisió, caixa de seguretat i climatitzador. El preu oscil·la dels 55 als 95€.

L’hotel disposa, també, d’un annex situat en una casa deljardí, on es serveixen els esmorzars, i un garatge exclusiuper als clients. Aquesta habitació doble té un preu queoscil·la dels 85 als 95€, la nit.

Al centre de la badia, a 50 metres de la platja, l’hoteltambé ofereix habitacions amb extraordinàries vistespanoràmiques i una decoració que els clients sabran valo-rar. Habitacions de 2, 3 i 4 persones i preus que oscil·len

entre els 120€ per a 2 persones o els 200€ si són 3 o 4persones.

Aquests preus poden variar una mica depenent del’estació i de la quantitat de nits reservades.

L’hotel no permet animals de companyia ni fumar en leshabitacions.

LLOCS D’INTERÈS• El museu d’art modern en el Parador dels Templaris.• El castell dels Templaris, del segle XII, que era la residèn

cia d’estiu dels reis de Mallorca i Aragó.• La tomba del poeta espanyol Antonio Machado en el

cementiri municipal.• El museu d’art modern “Fonds Peske”.• Els tallers de salat d’anxova.• Vinyers i bodegues.• L’església de Nostra Senyora des Anges. En les proxi

mitats es troba la torre de Madeloc, amb les seves vistes panoràmiques de la costa.

S


[ RIPOLLÈS RAQUETES, EL PLAER DEL PIRENEISME HIVERNAL > RIPOLLÈS RAQUETES, EL PLAER DEL PIRENEISME HIVERNAL >


l Pirineu oriental, i més concreta-ment les valls i muntanyes delCapcir, de la Cerdanya, delBerguedà i del Ripollès, estan

considerades pels experts com un delsmillors indrets del sud d'Europa per ferascensions i travesses amb raquetes deneu. Això és a causa principalment del per-fil suau de les carenes, aptes per progres-sar-hi còmodament amb aquests estris, aixícom de les valls relativament amples i delsgrans altiplans que s’hi poden trobar i queestan situats en cotes força altes on la neuestà garantida.

Ara ens centrarem, però, exclusivament enles dues grans valls que hi ha al Ripollès: lavall de Ribes i la vall de Camprodon.Ambdues zones presenten itineraris de tot

tipus i dificultats, és a dir, per a tots els gus-tos. A l'alta vall de Camprodon, i més con-cretament als voltants de les pistes de l’es-tació d’esquí Vallter 2000, hi trobem rutesmolt boniques, itineraris aptes per a neòfitsi experts que ens deixaran plenament satis-fets. Com a exemples destacats hi ha l’as-censió a la portella de Mentet i la posteriorascensió a pics com el roc de la Portella, elpuig de la Llosa, el pic de la Dona o els rocsBlancs, muntanyes d’una gran bellesa i pai-satges de somni. Aquest ventall d’itineraristenen poca dificultat i estan considerats d’i-niciació.

Si, pel contrari, el que us agrada és la difi-cultat i les sensacions fortes, travesseu elcoll de la Marrana i aneu a l’encontre delscims més alts i difícils: el Gra de Fajol, el

Raquetes, el plaer del pireneisme hivernal

E

Quan la neu cau i cobreix les carenes, les comes i les altes valls pirinen-ques, les raquetes de neu es converteixen en un estri imprescindible perdur a terme qualsevol tipus d’activitat hivernal. La vall de Ribes i la vallde Camprodon, al Ripollès, ofereixen un ventall extraordinari de possi-bilitats en forma d’itineraris de tot tipus, amb dificultats i desnivells forçavariats, on la diversió i el plaer estan garantits. Deixeu-vos portar peldescobriment i endinseu-vos per aquests paisatges immaculats depostal.

Text i fotos: Carles Gel

El Ripollès, màgia i

seducció, records de neu i de

paisatges encisadors que fan reviure

els nostres sentits...

ESQUERRA:El Taga, una muntanya preciosacom poques!

A DALT:Jugant amb les arestes, Serra de Montgrony.

Bastiments, el pic de l'Infern, el pic deFreser... Són muntanyes altes i un xic com-plicades per visitar amb neu. No obstantaixò, algunes d’aquestes muntanyes espoden pujar amb raquetes fins a les portesdel cim.

Si us interessen els indrets poc massificatsi altament solitaris, als voltants del poble deTregurà hi ha el que busqueu. Lluny de les

pistes d’esquí i de les terres habitades,aquest indret té racons bellíssims i encisa-dors amagats a molts ulls inquiets: elBalandrau, el Mantinell, els Tres Pics, elCastell dels Moros... són alguns exemplesde cims solitaris i allunyats de la terra baixa.

Pel fet de tenir muntanyes més altes i mésextensió, la vall de Ribes és el veritableparadís. A l'Olla de Núria les possibilitats

són moltes, però no sempre a l’abast delgran públic. I potser és el Puigmal (2.911 m),la muntanya més alta de la regió, l’opciómés assequible i elegant de totes les de lavall, ja que el perfil relativament suau de lesseves comes i carenes garanteix unaascensió còmoda i ràpida. Una vegada daltdel cim, si no en teniu prou, seguiu la inaca-bable carena fins a la Molina, una travessallarga i dura que us deixarà un record

A SOTA DE DALT A BAIX:Ascensió al Taga des de SantaMagdalena, a Pardines.

La creu que hi ha al cim del Taga.

Les muntanyes de Vallter des de les proximitats del Coll d'Ares.


RIPOLLÈS RAQUETES, EL PLAER DEL PIRENEISME HIVERNAL >

53Pànxing Pirineus

L’ascensió al cap Ginebrar des del pla d'Anyella ens transportarà iens farà imaginar que ens trobem en algun indret llunyà...,

en plena regió àrtica.inesborrable. Al voltant de Ribes hi ha cimsper a tots els gustos: el puig Cerverís, laCovil, el Taga, el puig de la Portellad'Ogassa, les Pasteres, la Pedra dels TresBisbats, la serra Cavallera..., dos mils idealsper pujar-hi amb raquetes, envoltats deboscos i d’un paisatge impressionant, gai-rebé irreal. Una mica més enllà, fregant elslímits amb la Cerdanya i l'Alt Berguedà, laserra de Montgrony, el tossal de Rus itambé el cap del Ginebrar garanteixenbones emocions, jornades tranquil·les i pai-satges bucòlics

MÉS INFORMACIÓ:-Pirineus Orientals. Ascensions iTravessies amb Raquetes de Neu(Oikos-Tau), 1999, Vilassar de Mar. Autor: Carles Gel

-Raquetas por el Pirineo Oriental. Lasmás bellas travesías y ascensiones.44 Itinerarios (Desnivel), 2007, Madrid.Autor: Carles Gel

A SOTA:Obrint traça al Cap del Ginebrar, La Molina... paisatge polar!

Carles Gel

Guia d’alta muntanya, alpinista i escriptor.

estació d'esquí de Vallter 2000 té la neu més medi-terrània dels Pirineus, doncs és la més propera a lacosta. A tan sols 132 km de Barcelona i 96 km de

Girona, és una estació perfecte per a l'esquí d'un sol dia.

Familiar, petita i dinàmica, ens trobem davant d'una estacióideal per a tots els nivells d'esquí, des dels debutants alsmés experimentats. D'altra banda trobareu nombrosos iti-neraris de muntanya per a practicar freeride, esquí de mun-tanya, passejades amb raquetes de neu, circuits d'orienta-ció i camps de neu.

Vallter 2000 compta amb nombrosos serveis a la mateixaestació: venda de forfets, guixetes, guardaesquís, consigna,lloguer de material, botiga d'esports, centre mèdic, dueszones de pàrquing, guarderia, jardí de neu, escola d'esquí,restaurants i allotjaments propers. I per a aquesta tempora-da, l'estació ha millorat diferents accessos, instal·lacions,pistes i innivació.

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

ESTACIÓ D’ESQUÍ

VALLTER 2000, PROPERA ESCAPADA

L’

Pla de Morens, s/n · 17869 SETCASES (Girona)Tel. 972 13 60 57 · [email protected]

SETCASES tot l’anyUn món d’emocions que no oblidaràs mai

emocionssensacions

Per a més informació:www.setcases.info www.setcases.cat

SENDERISME, BTT,

ESPORTS D’AVENTURA,

ESCALADA, QUADS,

4X4, PESCA, CAÇA,

ESQUÍ ALPÍ,

SNOWBOARD,

RAQUETES DE NEU...

S E T C A S E S , C A P I TA L T U R Í S T I C A - G A S T R O N Ò M I C A54 Pànxing Pirineus

Fusta d’embotits del país.Carns guisades i a la brasa.Amb tot el sabor de la cuina casolana.Estem ubicats en un paratge excepcional, en plena natura.

RESTAURANTANNA

Ventolà - RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 72 72 60

H. CATALUNYA I CATALUNYA PARKTranquil.litat i descans en un ambient familiar.RIBES DE FRESER (Girona) · Tel. 972 72 70 17www.catalunyaparkhotels.com

Tracte familiar i confortablePl. del Carme, 9 · CAMPRODON (Girona) · Tel. 972 740 807 [email protected] · www.guiacat.cat/restaurant/placeta-camprodon.com

HOSTAL-RESTAURANTLA PLACETA

RESTAURANT CAN JEPETCuina tradicional elaborada.Molló, 11 · SETCASES (Girona)Tel. 972 136 104 · www.restaurantcanjepet.com

MAS CAN TORRENTMasia antiga i reformada per a 8 persones.Ambient familiar. MOLLÓ veïnat de Ginestosa (Girona) Tel. 972 740 258 - 637 221 906 · www.mascantorrent.com

CARNISSERIA CECÍLIAEspecialistes en embotits casolans de Setcases.Jesús, s/n · SETCASES (Girona) · Tel. 972 136 113

Hostatgeria del Santuari de Montgrony. Cuina casolana ambespecialitats com els peus de ministre guisats, l’espatlla dexai al forn, el bacallà guisat o la cua de bou amb castanyes.Bona relació qualitat-preu. Decoració rústica en un ambientacollidor i agradable amb vistes panoràmiques. Vine i gau-deix de la natura.

Afores, s/n · GOMBRÈN (Girona)Tel. 972 198 022 · www.montgrony.net

HOSTATGERIA I REST.SANTUARI DE MONTGRONY

MÒDULS AITANA: Obtingui la seva segona residència a lamuntanya prop de les estacions d’esquí, amb mòdulsmoderns fabricats per la Casa Aitana. Tot moble de disseny,aprofitant l’espai, vidres climatitzats, calefacció i amb fabu-loses vistes. Aquest càmping inclou diversos serveis i activi-tats que podeu realitzar com tir amb arc, senderisme iexcursions a cavall, entre altres.

PARDINES (Girona) · Tel. 972 727 100 · Fax 972 728 [email protected]

CÀMPING PARDINES

HOTEL-REST. EL SERRATCA LA ROSA. Hotel de muntanya.Menjars casolans. Ctra. De Tregurà, s/n · TREGURÀ DEL MIG (Girona) Tel. 972 136 019 · 972 136 120 · www.elripolles.com/elserrat

CÀMPING MASIA CAN FOSSESServei de bungalows · Obert tot l’anyDistintiu Qualitat Ambiental. Can Fosses, s/n · PLANOLES(Girona) · 972 736 065 · 629 780 679 · www.canfosses.com

TURISME RURAL CAN ILLAHabitacions amb dreta cuina o mitja pensió.C-38, Km 22, mà esquerra · MOLLÓ (Girona) · Tel. 972 740 512 / 699 798 267 · [email protected] · www.valldecamprodon.org

Petit hotel de muntanya de caràcter familiar i amb propd’un segle de trajectòria. Compta amb servei de restaurantbasat en cuina tradicional catalana. Casaments. 26 hab.(totes exteriors) amb bany, calefacció geotèrmica i TV. Salóde TV, bar, sala de jocs i terrassa amb jardí. Disposa tambéde pàrquing i connexió Wi-Fi. Nou espai amb llar de foc!

HOTEL PRATS RESTAURANT

Sant Quintí, 30 · RIBES DE FRESER (Girona)Tel. 972 727 001 · Fax. 972 729 [email protected] · www.hotelprats.cat

PLANOLESFIRA DE NADAL6 de desembre

RIBES DE FRESERFIRA DE NADALDel 5 al 7 de desembre

CAMPANYA DEL POLTREDesembre i gener

CAMPANYA DE LA CARN DE CAÇADe l’1 al 15 de febrer

CAMPANYA DEL XAI LLETÓMarç i abril

PLANOLESFESTA MAJOR DE SANT VICENÇ22 de gener

RIBES DE FRESERFIRA FORMATGERADarrer diumenge de març o primer d’abril

SETCASESFIRA MERCAT D’HERBES I PRODUCTES NATURALS28 i 29 de maig

Agenda del RipollèsCONSORCI RIPOLLÈS DESENVOLUPAMENTC/ Joan Miró, 2-4 Polígon dels Pintors17500 Ripoll - Tel. 972 70 44 99www.ripollesdesenvolupament.com

OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - 17500 Ripoll - Tel. 972 702 [email protected] - www.ajripoll.cat

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSESPalau Abadia, 9 - Sant Joan de les AbadessesTel. 972 720 599turisme@santjoandelesabadesses.comwww.santjoandelesabadesses.cat

OFICINA DE TURISME DE LA VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3 - 17534 Ribes de Freser (Girona)Tel. 972 72 77 28 - Fax 972 727 [email protected] - www.vallderibes.cat

OFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal C-38, Km 9,6 - 17867 CamprodonTel. 972 740 936 - [email protected]

OFICINA DE TURISME VALLTER 2000Pla de Morens, s/n - 17869 SETCASES - Tel. 972 13 60 [email protected] - www.vallter2000.com

OFICINA DE TURISME VALL DE NÚRIAEstació Vall de Núria17534 QUERALBS - Tel. 972 73 20 20 [email protected] - www.valldenuria.cat

Dades d’interès del Ripollès

> RIPOLLÈS AGENDA ]

l Mas Can Buixat és una bonica masia catalana construïdal’any 1784 i restaurada el 2007. La casa forma part de l’anticbarri del poble on s’explica la llegenda de Setcases.

Disposem de diferents allotjaments rurals independents. Tots estancompletament equipats ambcuina, microones, rentadora,rentaplats, sala-menjador i TV,bany complet i tots els para-ments de la llar.

Tenim obert tot l’any. No s’ac-cepten animals domèstics.

RIPOLLÈS PUBLIREPORTATGE >

APARTAMENTS RURALS

MAS CAN BUIXAT

E

C/ Molló, 15 · 17669 SETCASES (Girona)Tel. 972 136 139 · Mòbil 639 656 647 · Fax 972 136 [email protected] · www.mascanbuixat.com

an Tiranda va iniciar-se com a fonda l’any 1923 i el 1965 es vatraslladar el bell mig de Setcases. Després de quatre genera-cions d’experiència, la família Can Tiranda segueix al capda-

vant del negoci per oferir una bona cuina i una estada acollidora duranttot l’any.

La cuina és tradicional catalanad’alta muntanya i de mercat ela-borada amb els productesautòctons i naturals acompa-nyada d’un celler ben assortit.

Avui, a Can Tiranda disposemd’una variada oferta d’habita-cions (individuals, dobles, triples i quàdruples) amb bany complet, TV,calefacció i amb unes magnífiques vistes de l’entorn natural de Setcases.

FONDA RESTAURANT

CAN TIRANDA

C

Av. Ull de Ter, 1 · 17669 SETCASES (Girona) Tel. 972 136 [email protected] · www.cantiranda.com

Traces damunt la neu inmaculadaprop del Coll d'Ares.

Val d’Aran, tot el que desitges envoltat de neu

[ VAL D’ARAN TOT EL QUE DESITGES ENVOLTAT DE NEU > VAL D’ARAN TOT EL QUE DESITGES ENVOLTAT DE NEU >

Val d’Aran és un indret en què les opcions per al temps d’oci es multipliquen i que, tant sigui estiu comhivern, sempre és un bon moment per fer-hi una escapada, de fet, una rere una altra, ja que quan s’hiha estat, s’hi acaba tornant.

Font i fotos: Torisme Val d’Aran

enint en compte que hem arri-bat als mesos en què a Vald’Aran es cobreix de blanc, lapràctica de l’esquí és una de

les opcions que més números té guanyats.Totes les modalitats que aquest esport pre-senta les podrem practicar a la que és laseva estació per excel·lència: BaqueiraBeret. Amb un total de 1922 hectàreesesquiables, 120 quilòmetres de pistes se-nyalitzades, 549 canons de neu... què méses pot demanar per tenir assegurada la

diversió mentre es llisca per la neu? Totesles comoditats són al nostre abast, i nonomés pel què fa la neu, ja que tots elsaltres serveis que es presten a l’estació comara la llar d’infants, els restaurants o elmonitoratge, possibiliten que gaudim del’esport sense haver de pensar en cap mal-decap.

I no s’acaba tot en l’esquí, perquè la neuofereix un munt de possibilitats per tal quecadascú les adapti al seu gust, a la seva

forma física i a les seves ganes de donarsortida a l’adrenalina. D’aquesta manera,des de l’esquí de fons fins a l’helieskí, enquè es baixa per les cotes més altes i es tre-pitja neu totalment verge, el ventall d’op-cions és prou ampli, com ara les rutes enmotos de neu als Bahns de Tredòs, lesexcursions amb raquetes per itineraris gai-rebé infinits, les passejades amb trineusmenats per gossos... tot plegat un món perdescobrir sobre un bon mantell blanc.

I evidentment, després d’una llarga jornadaesportiva i acompanyats de les baixes tem-peratures, la gana fa acte de presència.Resoldre aquesta qüestió és tot un plaer enuna comarca on als restaurants s’hi podendegustar els productes propis fets amb unbon bagatge culinari. El resultat és una gas-tronomia rica i totalment gustosa. Per llepar-se els dits és l’olla aranesa, la truita de riu,

cadascun dels patés, els estofats fets ambla millor carn de caça, l’esturió o el caviar deVal d’Aran; només per citar algunes de lespropostes dignes de fer salivar al comensalmés exigent. I si bé és ben plaent el fet d’as-saborir un àpat de forquilla i ganivet, a lacomarca també s’estila força la cultura delsanomenats pinxos, així es compta amb unagran oferta de bars on fer petits tastets

regats amb un bon vi.

I un altre vessant ben significatiu de Vald’Aran és el comercial. Amb un aparadorvestit a base de les millors marques a lacomarca s’hi pot trobar de tot el bo i millor,especialment en material esportiu, teixits depell i abric i ferreteria.

T


ESQUERRA: Arties.A SOTA: Nit d’hivern.

RESTAURANTERA LUCANA

Av. Calbeó Barra, 10 · VIELHA (Lleida)Tels. 973 641 798 · 625 184 148 / 9 · Fax 973 640 [email protected] · www.eralucana.com

Local amb ambient de muntanya, sala menjador de quarantaplaces més dos reservats. Cuina catalana-occitana, servei a lacarta i menú especial de muntanya. Fàcil aparcament.


LESFIRA DE LA PURÍSSIMA5 i 6 de desembre

VIELLAFIRA DEL FORMATGEDel 6 al 7 de desembre

XV FIRA D’ANTIGUITATS, BROCANTERS ICOL·LECCIONISME 28 de desembre

DIVERSES POBLACIONSPIRENA 2011 26 i 27 de gener

BERETXXXII MARXA DE BERET 6 de febrer

A TOTA LA COMARCAJORNADES GASTRONÒMIQUES DEL CAVIARDurant tot el mes de març

BERETIII DEGUSTACIÓ D’OLLA ARANESA6 de març

LESBAIXADE DE L’HARO 7 d’abril

FIRA DE LA PRIMAVERA 8 d’abril

VIELLAFESTA DE SANT PONÇ 11 d’abril

Agenda Val d’Aran

OFICINA D’INFORMACIÓ TURÍSTICADERA VAL D'ARANC/ Sarriulera, 10 - 25530 VielhaTel. 973 640 [email protected]

TORISME VAL D’ARANCtra. de Gausac, 1 - 25530 VielhaTel. 973 64 06 [email protected]

CONSELH GENERAU D’ARANÇò de Saforcada, s/n - 25530 VielhaTel. 973 64 18 01www.visitvaldaran.com

OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPg. Eduard Aunós, 14 - 25550 BossòstTel. 973 64 72 79www.bossost.ddl.net

OFICINA DE TURISME DE SALARDÚTrauèssa de Balmes, 2 - 25598 SalardúTel. 973 64 51 [email protected]

OFICINA DE TURISME D’ARTIESC/ dera Mòla, s/n - 25599 ArtiesTel. 699 96 90 44www.visitvaldaran.com

Dades d’interès Val d’Aran

> VAL D’ARAN AGENDA ]VAL D’ARAN TOT EL QUE DESITGES ENVOLTAT DE NEU >

Però el que de tota manera seria impensa-ble, seria visitar la Val d’Aran sense submer-gir-se mínimament en la seva història, laseva cultura i la idiosincràsia particular quela caracteritza, en bona part, a causa de laseva situació geogràfica especial. Tot aquestrecorregut i aquestes particularitats les recu-llen els fantàstics equipaments museísticsen què s’explica de manera acurada i ente-nedora la història de la vall, la seva etnologiao el patrimoni industrial, entre d’altres. I mésenllà dels museus cal destacar les obresamb què ens trobarem a l’aire lliure: un con-junt d’esglésies romàniques que esquitxenel territori i que, gràcies als seus campanarsalts i esvelts, són fàcils de localitzar. A l’inte-rior dels temples podrem visitar obres origi-nals tan escultòriques com pictòriques, amés, és clar, de la pròpia arquitectura religio-sa, que abasta des del l’estil romànic fins albarroc passant pel gòtic i el renaixentista.

Amb tot, Val d’Aran satisfà les demandes detothom i ofereix activitats per a tota menad’inquietuds; descobrir tot allò que amaga acada racó és un autèntic gust per als sentits!

PER A MÉS INFORMACIÓ:Oficina de Turisme973 640 110www.visitvaldaran.comwww.bttvaldaran.comwww.bienestarvaldaran.comwww.senderismovaldaran.comBaqueira: 973 63 90 00www.baqueira.esMuseus: 973 64 18 15

Més enllà de la millor oferta de neu i esquí, Val d’Aran

amaga un ventall d’oci i lleure ben divers i a l’abast

de tothom.

A SOTA ESQUERRA: Crist Mijaran.A SOTA: Pinxos.

[ LA GARROTXA LA VALL DE SANT ANIOL >

La vall deSant Aniol

Si hi ha un lloc a l’Alta Garrotxa que val la penadescobrir, aquest és sens dubte la vall de Sant

Aniol, al cor de l’espai natural.

Text: Inès Carrillo Fotos: Gonzalo Sanguinetti (Pànxing)


ón molts els excursionistes incondi-cionals a qui els agrada recórrer elsgairebé 6 km del corriol fressat que,una mica més amunt de Sadernes, a

l’alçada de l’antic hostal de ca la Bruta, res-segueix la riera fins a l’esplanada de l’ermi-ta.

Tot i que no acostuma a ser un indret solita-ri, especialment durant els períodes devacances i els festius, si us hi acosteu aprincipis de primavera o durant la tardorpodreu gaudir d’una tranquil·litat incompa-rable i de la calma acollidora dels prats del’ermita de Sant Aniol, envoltats per lesferéstegues cingleres d’aquesta terra aspra

i de mala petja.

L’escriptor Marian Vayreda ja va descriure labellesa i excepcionalitat d’aquest indret a laseva coneguda obra pòstuma La punyalada(1904): “Les immenses cingleres que, comles runes d'un amfiteatre colossal, mig-clouen la vall diminuta de Sant Aniol, sem-blava que n'anessin a caure a damunt, i lesboscúries d'alzines que s'estenien a bandai altra, des del repeu de les cingleres fins ales clapisses de Bassegoda, fosques comeren, pareixien les negres tapisseries queendolaven el grandiós temple on s'hi cele-braven els funerals de les meves il·lusions.Prou remorejaven les cristallines aigües de

la riera que, davallant de l'espantosa esba-conada de Brull, formaven amansides gor-gues d'un verd esmaragdí, enfilades lesunes amb les altres per filigranes d'argenti-na escuma; prou s'hi emmirallaven els vernsi castanyers revestits de novella fulla d'unverd tendral, i el sol prou ho hermonejavamatisant-ho tot amb els canviants de sa llu-minosa paleta, i fins els aucells xarrotejavenagradosament per les bardisses. (...)”.

LOCALITZACIÓ I COM ARRIBAR-HIPer visitar la vall de Sant Aniol el més acon-sellable és acostar-se en cotxe fins al veïnatde Sadernes (a 9 km de Montagut), deixar elvehicle en algun dels aparcament de la zona

i a partir d’aquí endinsar-se a la vall seguintl’itinerari senyalitzat amb marques verdes itaronges.

Una vegada arribats en aquest indret, enca-ra podeu enfilar-vos uns pocs centenars demetres aigües amunt i contemplar el salt delBrull, que en èpoques de pluges sol portaruna important quantitat d’aigua, la qualomple les gorgues de la riera amb aigüesfredes d’un blau turquesa excepcional.

A la tornada, si us queden forces, val lapena que us enfileu fins al salt de la Núvia,en direcció a Talaixà, i que admireu la valldes de dalt.

VALORS NATURALSA més de la bellesa paisatgística de l’indret,la vall de Sant Aniol compta amb la majorconcentració de biodiversitat del conjunt del’espai natural de l’Alta Garrotxa.

Al llarg del camí podem observar diferentsformacions vegetals (alzinar de terra baixa,alzinar muntanyenc, bosc de ribera, comu-nitats de roca i tartera). A més, descobrireminteressants elements del relleu com cingle-res, coves i balmes, algunes de les quals unhàbitat excel·lent per a rapinyaires i per aratpenats. Pel que fa a la flora, en algunesfissures i escletxes de la riera, aigües amuntde l’ermita hi trobem una espècie endèmica

de l’Alta Garrotxa, la lithodora oleifolia, queno es troba en cap més indret. I també caldestacar que la riera, tot i el seu curs inter-mitent a causa del relleu càrstic de la zona,és hàbitat de gran quantitat de peixos, entreels que destaca el barb de muntanya i labagra.

HISTÒRIAAl final del s. IX un petit grup de monjosbenedictins es van instal·lar a la valld'Aguja. L’ermita es va construir damuntd’una petita cova que servia d’aixopluc alsprimers monjos i que encara es pot visitar eldia de l’aplec.

S

LA GARROTXA LA VALL DE SANT ANIOL > LA GARROTXA LA VALL DE SANT ANIOL >


PÀGINA ANTERIOR: Un grup de practicants de descens de barrancs, passen davant l’antigua rectoria deSant Aniol. Situada al costat de l’ermita romànica del sg.XI, durant molt temps refugi d’excursionistes.

A SOTA: La petita presa del Gomarell.

A SOTA: El Salt del Brull. Un lloc de gran bellesa. En época de pluges el salt d’aigua és un espectacleextraordinari.

LA GARROTXA LA VALL DE SANT ANIOL > LA GARROTXA LA VALL DE SANT ANIOL >


L’APLECUna de les singularitats de la zona és lacelebració del tradicional aplec de SantAniol o també conegut com l’Aplec delsFrancesos, ja que aplega veïns de l’altrecostat de la frontera. L’Aplec es celebradurant la Pasqua de Pentecosta i aplega ungran nombre de veïns de la zona i d’amantsd’aquesta vall.

INFORMACIÓ ÚTILDurant els festius més assenyalats i elsmesos d’estiu s’activa una regulació del’accés motoritzat a la zona a partir de les9.00h.

Durant els mesos d’estiu us aconsellem evi-tar les hores de més calor per fer el recorre-gut, ja que és una zona molt calorosa.

A l’entorn de Sadernes hi ha sectors on espot practicar l’escalada.

L’itinerari transcorre per un sender pedre-gós i amb alguns trams estrets i amb dificul-tat, especialment el tram fins al Salt de Brull,i per tant, cal estar mínimament preparat ifer-lo a poc o poc Més informació: www.altagarrotxa.org

Inès Garrillo

Directora tècnica delConsorci de l’Alta Garrotxa

A DALT: Pont a la zona del Citró.

A L’ESQUERRA: El paisatge impressionant deroca calcàrea és paradís d’escaladors.

PÀGINA DRETA: Pont medieval d'en Valentí.

Dades d’interès GarrotxaCONSORCI DE L'ALTA GARROTXA17855 Rectoria de SadernesTel. 972 287 882 - 972 195 561www.altagarrotxa.org

TURISME DE LA GARROTXAAv. Onze de setembre, 22 2a planta - 17800 Olot Tel. 972 27 16 00 / Fax 972 27 16 [email protected] www.turismegarrotxa.com

OFICINA DE TURISME D’OLOTC/ Hospici, 8 - Tel. 972 26 01 41 [email protected]/turisme

OFICINA DE TURISME DE LES PLANES D'HOSTOLESEstació de tren - 17172 Les Planes d'HostolesTel. 972 44 80 26www.lesplanes.net

OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DE PALLEROLSCrta. d'Olot, 43 - 17174 Sant Feliu de PallerolsTel. 972 44 44 74 - www.ddgi.cat/sfp

OFICINA DE TURISME DE LA VALL D’EN BASC/ de la Teixeda, 12 - 17176 Hostalets d’en BasTel. 972 69 21 77

CASAL DELS VOLCANS "CENTRE D'INFORMACIÓ DEL PARC NATURAL”Avda Santa Coloma s/n - 17800 OlotTel. 972 26 81 12 - www.parcsdecatalunya.net

MUSEU DELS VOLCANSAvinguda de Santa Coloma, 43 - 17800 [email protected] - Tel. 972 26 67 62

> LA GARROTXA AGENDA ]

DIVERSES POBLACIONS26a MOSTRA GASTRONÒMICA DE LA GARROTXADel 24 de novembre al 24 de desembre

OLOTMERCAT D’ARTESANIADel 4 al 6 de desembre

MERCAT DE NADALDel 4 al 6 de desembre

BESALÚFIRA DE LA RATAFIA5 de desembre

ELMALLOL(VALLD’EN BAS)CASAMENTDEL VESCOMPTE DE BAS I L’ALMODIS5 de desembre

FIRA DE SANT NICOLAU6 de desembre

SANT FELIU DE PALLEROLSFIRA DE SANTA LLÚCIA19 de desembre

MONTAGUT I OIXPESSEBRE VIVENT24 i 26 de desembreSANTA PAU

FIRA DEL FESOL16 de gener

VALL DE BIANYAFIRA DEL FARRO5 i 6 de febrer

BATET DE LA SERRAFIRA DEL FAJOL13 de febrer

OLOTFIRA DE L’EMBOTIT26 i 27 defebrer

LA BOTIGA AL CARRER26 i 27 de febrer

MERCAT D’ARTESANIA27 de febrer

MERCAT D’ARTESANIA1 de maig

MERCAT D’ANDRÒMINES1 de maig

FIRA DE L’1 DE MAIG 1 de maig

Agenda GarrotxaVolcans de Garrotxa


a millor solució per gaudir de la natura en bona companyia.Càmping a 9 km d’Olot i molt proper a les pistes d’esquí de Vallter2000 amb un ambient tranquil i molt familiar i un entorn de vege-

tació incomparable com és la comarca de la Garrotxa.

Parcel·les per tenda o caravanaParcel·les completament planes, amb gespa tot l’any prou àmplies pertenir un espai exterior de lleure i aparcar-hi el cotxe. Amb presa d’aigua,de llum, de TV satèl·lit i TDT.

Lloguer de bungalows caps de setmana o vacancesBungalows de fusta completament equipats molt acollidors i amb capa-citat per a 6-8 persones.Oferta especial cap de setmana (temporadabaixa) 120€ (4 persones).

Piscina, bàsquet, sala de jocs, pàdel, cinema, parc infantil i moltsaltres serveis. Wi-fi gratuït.

CÀMPINGCÀMPING DE LA VALL DE BIANYACtra. N-260, km 93,6 (a 9 km d’Olot) · VALL DE BIANYA (Girona)Tel. 972 290 057 / 626 154 [email protected] · www.campingbianya.com

LA GARROTXA PUBLIREPORTATGE >

L

Al cor de la Vila Vella de Santa Pau, davant del Portal de Mar, Can Salgueda us ofereix uns allotjaments totalment equipats per gaudir de ple de la tranquil·litat de l’ambient medieval i del paisatge de la Garrotxa.

ALLOTJAMENTSCAN SALGUEDA

Vila Vella, 23 · SANTA PAU (Girona)Tel. 626 302 273www.cansalgueda.com · [email protected]

Edifici modernista de la Garrotxa. Situat entre el cingledel Far, el bicicarril i el riu Brugent.Convertit en hotel familiar de 7 habitacions. Totesdonen al jardí i gaudeixen de les millors comoditatsd'avui en dia. Servei de bar als jardins.

HOTELCAN GARAY

Av. Narcís Arnau, 6 · LES PLANES D’HOSTOLES (Girona)Tel. 972 448 253 · 649 508 [email protected] · www.hotelcangaray.com

Casa del segle XVI situada al cor de la plaça porxada del nucli antic de Santa Pau. Disposem de 7 àmplies habitacions, totes amb bany, TV,calefacció, etc. i d’una sala d’estar amb jocs de taula,llar de foc i terrassa.

HOSTALCAN MENCIÓ

Plaça Major, 17 · SANTA PAU (Girona)Tel. 972 680 014 · 616 669 680www.garrotxa.com/canmencio · [email protected]

Natura, art, tradició, gastronomia, senderisme...Retrobi, en l’equip de professionals i en els equipa-ments, el descans i el confort d’una estada a la sevamida. Un equip de persones al seu servei, amb unaatenció personalitzada, li garanteix una visita immillo-rable.

HOTELLA PERLA***

Ctra. de la Deu, 9 · Olot (Girona)Tel. 972 262 326 · Fax 972 270 [email protected]/www.laperlahotels.com

Masia catalana del segle XI totalment restaurada queconsta d'una casa pairal (12 places) i d'una masoveria (4 +4 places). Està situada en un entorn rural, dins del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Lloc ideal pera colles, famílies i amics. Molt ben comunicada per gaudirde tota la comarca.

MASIAMAS MOLERA

Tel. 661 919 447 · 972 262 526 (Roser)www.masmolera.com · [email protected]

Allotjaments Rurals: 10 apartaments amb calefacció, TV, tel., servei de bugaderia. Jardí, piscina,barbacoa, zona de lleure. No animals de companyia.REST. SANT MIQUEL: Tel. 972 69 01 23

CASA RURAL / REST.COLOMER - CULLELL

Mas Mastornell · SANT ESTEVE D’EN BAS (Girona)Tel. 972 690 606 · [email protected]

Quatre apartaments completament equipats,amb pàrquing, piscina i voltats de natura. Ideal famílieso amics i poder gaudir de la tranquil·litat de la zona.Restaurant amb plats autòctons, elaborats amb pro-ductes de temporada.

REST. / APARTAMENTSLA FRANCESA

Pi, 27 Ctra. Olot-Santa Pau Km. 3 · Santa Pau (Girona)Tel. 972 262 241 - [email protected]

Casa del 1850 situada al poble de Dosquers, comarcade la Garrotxa. Capacitat per a 6-7 persones, restaura-da amb totes les comoditats actuals. Gaudeixi de latranquil.litat que ofereix una masia d'aquestes caracte-rístiques. Tracte familiar i clima molt agradable, tant al'estiu com a l'hivern.

CASA RURALCAL TORT

Cal Tort · Dosquers · MAIÀ DE MONTCAL (Girona) Tel. 607 289 911 · Fax. 972 50 04 [email protected] · www.caltort.cat

RESTAURANT LES PLANES - EL QUINTÀ

Cuina casolana amb un toc innovador.Habitacions. ESPINAVELL (Girona) · Tel. 972 74 13 [email protected]

LA GARROTXA AGENDA >

arcelona és una província moltdiversa, fins a quin punt ésefectiu que funcioni com unade sola en relació al turisme o

és més viable treballar en diversosàmbits? (cultura, muntanya, nàutica,ciutat, rural…)Efectivament, les destinacions i els recur-sos turístics de la província de Barcelonasón molt nombrosos i diferents entre si.Com a exemple, val a dir que en poc mésd’una hora de viatge podem anar de laplatja als Pirineus trobant paisatges, clima,patrimoni, estils de vida, cultura, gastrono-mia, festes... d’una varietat i riquesaextraordinàries, la qual cosa suposa unpotencial turístic excepcional i per apúblics molts diferents: joves, adults, famí-lies, gent gran...

L’oferta turística de la província deBarcelona inclou més de 100 quilòmetresde costa, dels quals un setanta per centsón platges; dotze parcs i espais naturalscom els del Montseny, el Montnegre i elCorredor, Sant Llorenç del Munt i l’Obac,Garraf... ; itineraris per ciutats modernis-tes; una notable xarxa d’allotjamentsrurals; viles termals i balnearis; interes-sants propostes gastronòmiques i d’enotu-risme; un patrimoni industrial convertit enrecurs cultural de primer ordre; moltespossibilitats per a activitats esportives;infraestructures singulars per al turisme dereunions...

D’on ve majoritàriament el turisme querep Barcelona?La gran diversitat que ofereix la província

permet que els recursos citats constituei-xin en si mateixos interessants propostesper als mercats emissors de proximitat,com poden ser l’espanyol i el francès, itambé per als mercats que geogràficamentes troben a mitja i llarga distància com sónAlemanya, el Regne Unit, Holanda, Itàlia,Rússia i els països de l’est d’Europa, itambé els EUA i el Canadà. I és per atreu-re més visitants d’aquests mercats emis-sors més allunyats que ens cal una marcaforta i ben posicionada. En aquest sentit,articular les propostes turístiques de laprovíncia al voltant de la marca Barcelona,que compta amb un gran reconeixement iun alt valor dins el mercat turístic, i utilitzarel concepte de comunicació “Barcelona ésmolt més”, és l’estratègia que ens ha depermetre acomplir els objectius de promo-ció i augmentar els visitants.

Quins són els punts forts turísticamentparlant de la província de Barcelona i enquins altres cal treballar per donar-los aconèixer?La nostra província té uns motors turísticsimportants i indiscutibles, com són lamateixa ciutat de Barcelona; les costes delMaresme, del Baix Llobregat i del Garraf,amb platges magnífiques de gran qualitat iamb una àmplia oferta d’allotjament;Montserrat; els espais naturals protegits;l’enoturisme a partir de les denominacionsd’origen Penedès, Cava, Bages i Alella; itambé d’altres més recents com pot ser elCircuit de Catalunya.

Per altra banda, tenim molts recursos quecal posar en valor: paisatges i indrets,

patrimoni i aspectes culturals diversoscom la gastronomia, per exemple, que nosón prou coneguts pels mercats més llu-nyans i que cal potenciar. Per citar-nenomés uns exemples, m’estic referint aciutats com Vic i a paratges com els de lavall de Sau o el Lluçanès a la comarcad’Osona. O les colònies tèxtils delLlobregat, les mines de Cercs, Berga i elromànic al Berguedà. Manresa, SantBenet, les mines de sal de Cardona, Súriai les tines de les valls del Montcau alBages; Igualada, el turisme rural a l’AltaAnoia i els castells de frontera a l’Anoia...La llista de tresors turístics desconegutsde la província de Barcelona és llarga.

A causa del context actual, el turisme deproximitat darrerament ha experimentatun auge. Creu que això pot afavorir uncanvi d’hàbits turístics dels catalans?La crisi afavoreix la dinamització delsrecursos turístics més propers. En el nos-tre cas, al voltant d’un radi de seixantaminuts de l’Àrea Metropolitana deBarcelona, amb prop de quatre milions imig d’habitants, s’ofereix tot el conjunt depossibilitats turístiques de les quals estemparlant. Hi ha, per tant, moltes opcions pera tots els gustos, estils i edats a nomésuna hora de la ciutat de Barcelona.

Recentment la Diputació de Barcelonas’ha incorporat com a sòcia de la marcaPirineus en representació de la comarcadel Berguedà, què implica aquest fet?En el conjunt de la marca Pirineus aquestaincorporació suposa una normalització. Iper a la comarca del Berguedà, l’oportunitat

de promocionar-se dins d’una estratègiaque és la pròpia, la dels Pirineus. Esticsegur que aquest fet millorarà el posicio-nament dels recursos turístics delBerguedà, que són tan variats com interes-sants, i es traduirà en un increment delnombre de visitants i en un reforç de l’acti-vitat turística.

Durant la seva trajectòria ha tingutdiversos càrrecs polítics, entre els qualsel de president de l’àrea de Cultura de lamateixa Diputació de Barcelona.Turisme i cultura van molt lligats, en quèl’ha ajudat aquesta presidència a l’horade moure’s en l’àrea de Cultura, tambéde la Diputació?He constatat que la política cultural i laturística tenen objectius ben diferenciats.La política cultural treballa per aconseguirque l’oferta cultural, com pot ser el patri-moni monumental, els museus o l’ofertaartística, per exemple, sigui accessible almajor nombre possible de persones. Lapolítica turística, per la seva banda, cercala dinamització del conjunt de recursos pri-vats, com són l’allotjament, la restauracióo els serveis d’agències, i públics, com elsmonuments, els museus, els recorreguts,etc. per tal d’aconseguir un incrementquantitatiu i qualitatiu dels recursos econò-mics generats.

Els atractius de la província deBarcelona són ben nombrosos, sihagués de recomanar un indret per visi-tar, amb quin es quedaria?Recomanaria un indret que és poc conegutperò que té un gran valor paisatgístic i que,alhora, ofereix l’oportunitat de gaudir delsastres, amb tot el que això suposa quant asatisfer la curiositat, apropar-se a la cièn-cia i, per què no?, comptar també amb unpunt de màgia. És l’ObservatoriAstronòmic Castelltallat, situat a la serrade Castelltallat, a la comarca del Bages.

I un plat?Sovint em fan aquesta pregunta, i haig dedir que hi ha nombrosos plats que m’agra-den molt, però si haig d’escollir-ne nomésun m’inclino pels canelons. Són una claramostra de la saviesa popular, ja que per-meten reciclar, i de quina manera!, les res-tes del menjar del dia de Nadal tot assolintl’excel·lència gastronòmica.

I una festa?Em referiré a una festa de recent creació almeu poble. És la Mamullada deViladecans, una celebració senzilla i popu-lar que té lloc durant la Festa Major, elsegon diumenge de setembre. Consisteixen la reproducció d’un mamut que, evo-cant les restes de mamut trobades aViladecans, recorre els carrers mullant lagent, mentre els veïns llencen alhora aiguades de finestres i balcons, fent de tot ple-gat una gran “mamullada” popular

ENTREVISTA

“La llista de tresors turístics desconeguts de la província

de Barcelona és llarga”

B

Carles Ruiz NovellaDiputat Delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona

“La crisi afavoreix la dinamització dels recursos turístics més propers”



mb una llarga tradició excursionis-ta, el Berguedà compta amb unaxarxa de camins per triar i reme-nar en què els senderistes trobenmoltes opcions per recórrer.

L’ascensió al Pedraforca o a la serra d’Ensijasón ja excursions ben clàssiques, així compujar als diversos cims de les serres de Cadíi de Moixeró. Si es desitja fer recorregutsmés llargs repartits en diverses etapes tambéhi ha el Camí dels Bons Homes, Cavalls delVent o la ruta de l’Ermità.

Per gaudir de la comarca i conèixer-la de bena prop durant els darrers anys s’ha treballaten la recuperació d’una xarxa de camins his-tòrics, de prop de més de 1.600 quilòmetres.Aquests camins estan interconnectats i inte-grats en una xarxa única i ens apropa aracons del Berguedà que de segur ens sor-

prendran. I és que l’interès dels camins ésdoble, ja que alhora que són part del patri-moni històric, esdevenen una xarxa decomunicació pedestre entre pobles i nuclisde la comarca. Avui en dia l’ús d’aquest tei-xit de camins és molt diferent del que tempsenrere havia estat, quan principalment s’em-praven per a l’intercanvi de mercaderies.Aquests camins senyalitzats estan a la dis-posició de tothom, però evidentment són fre-qüentats amb diferència pels excursionistes.

Amb marques de pintura groga i amb se-nyals verticals a les cruïlles, els camins estandel tot senyalitzats, així queda anul·lat l’anticsistema de senyalització en què en funció dequi senyalitzava el camí hi havia diversesmarques. Ara està senyalitzat tot de manerahomogènia i permet una major facilitat a l’ho-ra de seguir els camins. Igualment, la xarxa

ha integrat els GR i PR que ja hi havia traçatsa la comarca i també n’ha conservat la se-nyalització; així conviuen les marques gro-gues de xarxa, les blanques i vermelles delGR i les blanques i grogues de PR.

DE FENERS A BONNER I TORNADA PER MORIPOL

Temps 5 h 30 minDesnivell 660 metresDistància 13,2 kmPunt de Sortida i arribada A la carretera queva de Saldes a Gósol, al nucli de FenersMapes Rasos de Peguera - Serra d’Ensija iSerra del Cadí – Pedraforca, escala 1:25.000,de l’Editorial Alpina.

El camí que va de Feners a Bonner és uninteressant camí de ferradura que recent-ment ha estat recuperat per a l’ús pedestre.

Iniciem la ruta passat el poble de Feners.Després del pont sobre el riu Aigua de Valls,comencem a trobar les marques del GR 107(Camí dels Bons Homes). Cal que lesseguim. Poc després aquestes mateixesmarques es bifurquen: a mà dreta segueixenla pista que és la variant d’aquesta ruta perfer en bicicleta que porta fins a Bonner; a màesquerra ens portarien fins a Peguera pelFerrús. Cal seguir aquest camí, que unsmetres més endavant es bifurcarà i caldràseguir-lo per la dreta per agafar el camí de lesFraus, que ens portarà fins a Bonner seguintles marques grogues horitzontals de la xarxade camins del Berguedà.

Primer seguim una pista que passa enmigd’una pineda sense gaire interès fins trobarun punt en què aquesta pista desemboca al’antic camí de ferradura que unia els nuclisde Feners i de Bonner.

El camí és tan evident que no es pot confon-dre en cap moment. Primerament s’endinsaen un bosc de pins i boixos fins a trobar lesfagedes als punts més alts i més humits. Totel camí transcorre per un bosc frondós i fresca l’estiu i no exageradament gèlid a l’hivern.Després de creuar diversos torrents i unparell de vailets, tombem cap a l’altre ves-sant, on canvia la vegetació i també les vis-tes. Mentre que els boscos de pins deixencada vegada més pas als roures, les vistesdel Pedraforca donen pas a les de la serradel Verd i de la vall que forma el riu d’Aiguade Valls prop del pont Cabradís.

Arribem a una pista que cal prendre a màesquerra per arribar a Bonner, que trobaremuns metres més endavant. Per reprendre elcamí de Feners cal desfer aquest petit tram icontinuar per la pista fins al molí del Güell. Apartir d’aquí les marques a seguir són les ver-melles i blanques del Camí dels BonsHomes. Al Molí del Güell es poden veureencara restes de l’antic pont medieval que esva construir per creuar el riu durant en aque-lla època.

Comencem a pujar fins un punt en què tro-bem que la pista que seguim enllaça ambuna altra que passa pel costat d’un canal. Enaquest punt cal deixar el GR per seguir elcanal cap a l’esquerra. Més endavant troba-rem una cruïlla de pistes amb un indicador.Cal seguir a mà dreta per la pista que indica

Sant Llorenç. Passat un torrent, caldrà deixarla pista i agafar el camí que surt per la dreta ique, molt costerut, s’enfila pel mig del boscfins al mas del Castell.

En aquest punt continuarem per una pistamolt evident que ens portarà fins a Moripolen poca estona. Cal continuar per la pistafins a un punt en què deixarem la pista i aga-farem un antic camí de ferradura que pel collde Feners ens portarà fins a la Farga. Forçaestona abans, però, el camí de ferradurahaurà desembocat en una pista de desem-bosc.

Just abans d’arribar a la Farga, cal creuar elriu i, passada la casa, cal seguir per la pista amà dreta, seguint les marques del GR 107,que ens retornarà al punt d’inici passant pelmolí de Feners.

ObservacionsSi es vol escurçar la ruta, des del punt en quèens trobem el canal que seguim per l’esque-rra es pot continuar la pista per la dreta iretornar directament al punt d’inici de la ruta.

DE CASTELLAR DE N’HUG A SANTJAUME DE FRONTANYÀ

Temps 4 h Desnivell 505 metresDistància 15,5 kmPunt de sortida A Castellar de n’Hug.Podem anar en cotxe fins al veïnat de calRos, a la carretera que va de Castellar den’Hug a Gombrèn, i iniciar la ruta en aquestpunt.Punt d’arribada Sant Jaume de Frontanyà Mapa: Montgrony - fonts del Llobregat,escala 1:25.000, de l’editorial Alpina.Observacions Cal tenir en compte que ésuna ruta lineal. A l’hora de planificar l’excur-sió cal preveure el temps de tornada a peu,disposar d’un cotxe a cada extrem o haverprevist la forma de tornar a l’origen.

El camí que surt de Castellar de n’Hug des-

taca pel fet de ser un antic camí que uniaaquests dos pobles de la forma més directa.Actualment aquest camí s’ha recuperat per al’ús pedestre. Tot i que en alguns tramstranscorre per una pista ampla o per un camícarreter, val la pena remarcar que encara hiha molts trams de camí de ferradura, algundels quals fins i tot empedrat i amb parets depedra en sec que delimiten el traçat, unabona indicació de la importància que va teniraquest camí en temps passats.

La ruta s’inicia a la plaça Major de Castellarde n’Hug (o bé al veïnat de cal Ros). Des d’a-quí cal agafar el carrer del Portell i continuarper l’avinguda de Mataplana per anar acreuar la carretera que porta a la Molina pelcoll de la Creueta, creuar-la i continuar per lacarretera de Gombrèn pel barri de Cal Ros.

Passat aquest barri, cal deixar la carretera idues pistes que creuen perpendicularment lacarretera i agafar un corriol que surt a màdreta en direcció sud-est per anar a creuartota una zona geològicament molt interes-sant, molt erosionable i que fa parar especialatenció a les marques per tal de no perdre latraça. El camí va pujant lleugerament fins aarribar a un bosc a partir del qual guanyainterès i esdevé de ferradura molt ben definit,amb trams fins i tot empedrats, que ensporta a davallar lleugerament per travessar laserra del Pedró i la serra de Seró fins a trobarla collada de les Rovires.

A partir d’aquest punt el camí planeja i ensofereix unes bones vistes de la Pobla de Lilletamb el castell de la Vila al damunt, de la caranord del Catllaràs i de tota la vall de Lillet tra-vessada pel riu Arija, afluent del Llobregat peraquest vessant. Voregem el tossal de SantEloi pel seu costat est per començar la bai-xada que ens portarà fins al coll del Puig,punt de confluència amb la carretera de laPobla de Lillet a Gombrèn.

Cal creuar la carretera i seguir per la pistaque porta al mas de Montverdor, vorejar elGuixer i arribar fins al fons de la vall, on calcreuar el riu Arija a gual i, tot seguit, el torrentde Solls per un pont força precari. En aquestpunt es veuen les restes de l’antic molí i laTeuleria de Montverdor. Cal enfilar el camíque, pel costat del molí, ressegueix la ribadreta del torrent de Solls gairebé fins a l’anti-ga parròquia de Santa Eugènia de Solls. Aixòsense evitar haver de caminar un parell detrams per la carretera asfaltada que uneix laPobla de Lillet amb Sant Jaume deFrontanyà.

La xarxa de camins del Berguedà, un nou concepte de senderisme (II)

A

[ BERGUEDÀ LA XARXA DE CAMINS DEL BERGUEDÀ > BERGUEDÀ LA XARXA DE CAMINS DEL BERGUEDÀ >

A l’anterior Pànxing Pirineus us presentàvem dos dels recorreguts que integra la xarxa de camins delBerguedà, es tractava de la ruta de l’Hospitalet de Roca-sança al Niu de l’Àliga pel camí del Coll de Jou, i laruta dels Empedrats. En aquesta ocasió us presentem dos itineraris més per gaudir del Berguedà.

Font i fotos: Consell Comarcal del Berguedà, Consorci de Turisme de l’Alt Berguedà i Consorci Parc Fluvial

ESQUERRA:Camí ral Castellar a Sant Jaume.

nvoltat de boscos de roures centenaris, a 1.200 metres d’alça-da, els Roures ens convida a desconnectar en un ambientfamiliar i acollidor.

Al seu restaurant típic de muntanya hi podreu trobar des dels platsmés tradicionals, als més innovadors i sorprenents per el paladar.

Els Roures et proposen una estada inoblidable en un dels seus apar-taments rurals: una nit romàntica amb allotjament, jacuzzi i sauna pri-vats amb espelmes i fragàncies, sopar degustació al restaurant iampolla de cava a l’apartament per acabar de completar la vetllada.En llevar-te podràs degustar un esmorzar típic al restaurant.

Si ho prefereixes l’estada pot ser de tot un cap de setmana anties-très que inclou allotjament, l’spa privat, sopar al restaurant el diven-dres, spa i massatge relaxant el dissabte i esmorzar típic al restaurantels dos dies.

Consulteu la disponibilitat i feu la vostra reserva, els Roures s’adapta-ran als vostres gustos.

> BERGUEDÀ PUBLIREPORTATGE ]

RESTAURANT I APARTAMENTS RURALS

ELS ROURES

E

Ctra. Rasos de Peguera km 4 · ESPINALBETCastellar del Riu (Berguedà) · Tel. 938 213 561 · Fax 938 212 [email protected] · www.rouresbergueda.com

Regala 1 estada romànticaper a 2 persones

d’1 dia o d’un cap de setmana Spa romàntic privat, sopar degustació, cava,

massatge relaxant...

Repòs, encant i bona cuina. Un espai únic situat al Berguedà

Entorn molt agradable. Habitacions amb calefacció. Plats típics. Cuina casolana.Menú i carta. Obert tot l'any.

HOSTALDEL GUIU

Ctra. de Queralt, Km. 1BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 03 15

Un indret immillorable per passar unes vacances de turismerural al Berguedà i gaudir de la natura, la gastronomia i lesactivitats culturals i esportives. Disposem de 12 habitacions(1 per a minusvàlids), sala d’estar i jardí privat. Cuina típicacasolana. Especial temporada de bolets.

HOTEL CASA DUANERREST. EL RECÓ DE L’AVI

La Farga, 10 - Tel. 93 822 76 92GUARDIOLA DE BERGUEDÀ (Barcelona)[email protected] · www.elrecodelavi.com

Habitacions amb bany, calefacció i televisor. Snack-bar. Menú diari i servei a la carta. Sala de convencions.

HOTELQUERALT

Plaça de la Creu, 4BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 06 11

CARNISSERIA MARISOLDistribuïdor oficial de Vedella del Berguedà.Xais de matança pròpia. Pl. Tarcason, 20i Mercat Municipal, parades 64-65 · BERGA (Barcelona)Tel. 93 821 05 05 / 93 821 27 04 (particular)

CARNISSERIA MARMICriança i elaboració pròpia. Cansaladeria des de 1975. Carnisseria. Pl. Viladomat, 20 · BERGA(Barcelona) · Tel. 93 821 07 94 / 93 822 12 22 (particular)

A partir del punt en què deixem el primertram de la carretera fins passat el mas de canCellers, se segueix un antic camí de carroenmig d’un bosc de pins, boixos i algun faiga la zona coneguda com l’Engorjat, pel fetque en alguns punt la riera forma gorgs.

Passat aquest mas trobarem el que segura-ment és el tram més dur de la ruta, una fortaperò curta pujada per la carretera que ensportarà al trencall de Santa Eugènia de Solls,que veurem a l’est del nostre camí. Unsmetres més endavant la nostra ruta anirà a

confluir amb el PR C-51, que caldrà seguir amà esquerra. Un corriol en forta pujada ensportarà fins al coll de la Batallola, on caldràseguir la carretera fins prop del coll de SantJaume, on l’antic camí de ferradura ens por-tarà directament fins al punt final del nostrecamí, el poble de Sant Jaume de Frontanyà.

Podem acabar la nostra ruta fent una visitaaudioguiada al poble i a l’església de SantJaume de Frontanyà. Les audioguies espoden obtenir als establiments turístics delpoble.

Si voleu saber-ne més:

LlibresPer camins berguedans de Rafael López-Monné, Arola Editors, 2009

Pàgines webwww.elbergueda.catwww.altbergueda.catwww.parclfuvial.org

Blogs internethttp://caminandoporelbergueda.blogspot.com


Dades d’interès BerguedàCONSELL COMARCAL DEL BERGUEDÀOficina de turisme Ctra. C-16 km. 96 - Tel. 93 822 15 00

www.elbergueda.cat - [email protected]

CONSORCI DEL PARCFLUVIAL DEL LLOBREGATTorre de l'amo de Viladomiu Nou - 08680 GironellaTel. 93 825 06 89 - www.parcfluvial.cat

CONSORCI DE TURISME DE L’ALT BERGUEDÀC/ Barcelona, 49 3r - 08600 BergaTel. 93 822 21 12www.altbergueda.com

ESPAI D’INTERPRETACIÓ DE BERGAOFICINA DE TURISMEC/ dels Àngels, 7 - 08600 BergaTel. 93 821 13 84www.turismeberga.cat

AVIÀFESTA DEL PUBILLATGE 20 de novembre

BERGAFESTA DE SANTA CECÍLIA 20 de novembre

OLVANMERCAT DEL BOLET 21 i 28 de novembre

GIRONELLAFIRA DE LA PURÍSSIMA8 de desembre

FIRA DE L’ARTESANIA8 de desembre

BERGAFESTA DE SANTA EULÀLIA12 de desembre

VILADAEXPOSICIÓ DE PESSEBRES ARTESANALSDel 15 de desembre al 10 de gener

BAGÀBAIXADA DE FAIES 24 de desembre

SANT JULIÀ DE CERDANYOLAFESTA DE LA FIA-FAIA24 de desembre

VALLCEBREFESTA DEL FOC DE NUET I DEL BLAT DE MORO24 de desembre

OLVANIII FIRA DE LA TÒFONA DEL BERGUEDÀ3, 5 i 6 de gener

PUIG-REIGLA CORRIDA 23 de gener

BERGAFESTA DE SANT ANTONI Últim diumenge de gener

CASTELLAR DEL RIUFESTA DE LA CANDELERA 2 de febrer

BAGÀFIRA DE PRODUCTES NATURALS2n diumenge de febrer

BORREDÀMATANÇA DEL PORC I TROBADA DE GEGANTERS3r diumenge de febrer

BAGÀBAIXADA DE TORXES 27 de febrer

AVIÀFESTA DE LA XOCOLATADA Diumenge sobre Pasqua

CASSERRESFIRA DE PRODUCTES ARTESANS15 dies després de Pasqua

BAGÀFIRA D’ARTESANIA I TROBADA D’ACORDIONISTESMaig (per concretar)

BAGÀFESTA DE LA CANÇÓ DE MUNTANYA17 de maig

GIRONELLACONCURS DE FLORS SILVESTRESFinals de maig i inicis de juny

Agenda del Berguedà

Consell Comarcal del Berguedà

Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà (www.altbergueda.cat)Consell Comarcal del Berguedà (www.elbergueda.cat)Consorci del Parc Fluvial del Llobregat (www.parcfluvial.cat)

> BERGUEDÀ AGENDA ]BERGUEDÀ LA XARXA DE CAMINS DEL BERGUEDÀ > A SOTA:Sant Jaume Frontanyà.

Amb marques de pintura groga i ambsenyals verticals a

les cruïlles, els camins estan del tot

senyalitzats.

[ ALTA RIBAGORÇA EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ > ALTA RIBAGORÇA EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ >

a vall de Boí representa un delsconjunts d’art romànic més impor-tants de tot Europa. La unitat del’estil artístic és molt significativa ala vall, ja que totes les construc-

cions van ser dutes a terme a cavall entreels segles XI i XII, per la qual cosa el romà-nic d’influència llombarda és amo i senyorde totes elles.

Aquest novembre s’han complert deu anysde la declaració d’aquest conjunt artísticcom a Patrimoni de la Humanitat per laUNESCO. Aquesta declaració implica unaimportància excepcional d’aquestes obres iper aquest motiu l’objectiu de la UNESCOés catalogar, preservar i donar-ne a conèi-xer el valor. A dia d’avui són 911 espaisrepartits arreu del món que gaudeixen d’a-questa etiqueta, ja sigui per raons culturals,naturals o mixtes. Per tant, el fet que la vallde Boí gaudeixi d’aquesta catalogació arafa deu anys és de gran rellevància.

Un fet que atorga a la vall de Boí aquestcaràcter d’excepcionalitat és, a més, la con-centració d’un nombre tan elevat d’unmateix estil artístic en un espai tan reduït iconvenientment conservat, malgrat eltemps i les poques modificacions que haginpogut alterar-ne la concepció inicial.

Aquest any, amb motiu de la commemora-ció del desè aniversari, a partir del 29 denovembre es posen en marxa un seguitd’actes per rememorar la data, entre elsquals hi ha àpats festius, rutes guiades,exposicions i tota mena d’esdevenimentsque posaran de manifest la importància d’u-nes obres que, sovint pel fet de tenir a l’a-bast, no som conscients de la magnitudcultural que tenen.

Per treballar amb l’objectiu de donar aconèixer aquesta riquesa cultural, ja l’any2003 el Centre del Romànic de la Vall de Boíva obrir les seves portes. El centre s’enca-rrega de l’obertura al públic de les esglé-sies, del servei de les visites guiades i de lapromoció del conjunt artístic, així com del’atenció als visitants.

ROMÀNIC I MOLT MÉSLa vall de Boí té un gran al·licient amb elromànic i, tot i això, els seus atractius vanmolt més enllà. La temporada de neu ja ésaquí i a la vall hi trobem l’estació més altad’esquí alpí del Pirineu, amb 2.751 metres.Es tracta de l’estació Boí Taüll Resort. Ambun total de 46 quilòmetres esquiables de

pistes abalisades i 49 pistes per recórrer,l’estació ofereix activitats de neu per triar iremenar.

D’altra banda, l’estació termal i de muntan-ya de Caldes de Boí compta amb 24 hectà-rees de superfície i, situada a la capçalerade la vall, ofereix a més les virtuts curatives

El romànic de la vall de Boí commemora el seu desè aniversari com a Patrimoni de la HumanitatLa vall de Boí reuneix múltiples encants, un dels quals va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNES-CO ara fa deu anys. Es tracta del conjunt d’esglésies romàniques que esquitxen la vall. Juntament amb elpaisatge natural, l’arquitectura robusta d’alts campanars, la pintura mural i les talles que s’hi alberguen, lavall de Boí té una fesomia pròpia i singular.

Font: Oficina de Turisme de la Vall de Boí Fotos: Gonzalo Sanguinetti

L


ESQUERRA: Descens de la Creu, a l’Església de laNativitat de la Mare de Déu a Durro.

A SOTA: Sant Climent de Taüll.


ALTA RIBAGORÇA EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ >ALTA RIBAGORÇA EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ >

i relaxants un paisatge, d’una bellesaespectacular. El balneari aprofita les aigüesmineromedicinals que brollen a 37 fontsentre els 4Cº i els 56Cº i que des del 1887estan declarades d’utilitat pública. De lespropietats de les aigües, se’n pot gaudiramb total comoditat, ja que el complex bal-neari aplega un edifici de serveis termals,dos establiments hotelers i una zona enjar-dinada ben extensa amb piscines exteriors iinteriors d’aigua freda i termal, així commolts serveis d’entreteniment i de lleure.L’Spa Augusta situat al Pla de l’Ermita s’hainaugurat recentment i ofereix unes instal·la-cions ben àmplies que donen servei a lesmés exigents de les demandes en benestar;amb una combinació de les darreres nove-tats en materials i dels més complets delstractaments. Disposen d’una zona d’aigüestotalment moderna, amb 13 sales, ambtractaments amb cromoteràpia personalit-zada, vaporàrium i un centre de bellesa.

I a la vall de Boí encara hi ha més. El ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici és l’únic parc nacional de Catalunyai compta amb una gran representació delsprincipals ecosistemes de l’alta muntanya.Podreu veure i visitar cims de més de 3.000metres d’altitud, rius, barrancs i cascades,molleres, més de 200 estanys i una grandiversitat d’animals i de vegetals que viuenen un medi en condicions climàtiques benrigoroses.

La diversitat paisatgística de la vall permetdesenvolupar una àmplia oferta d’activitatsturístiques i de lleure com l’esquí de mun-tanya, l’escalda en gel, les raquetes de neu,els trineus amb gossos o les motos de neu,entre molts altres esports. L’escalada enroca compta amb un gran nombre de viesobertes i de diverses dificultats, així com lesascensions, les excursions i el senderismedurant la resta de l’any.

Una alternativa que uneix cultura, natura ihistòria i que és molt recomanable a l’horade descobrir la vall de Boí, és recórrer a peuels gairebé 40 km senyalitzats de caminstradicionals que uneixen tots els pobles dela vall. Marges i empedrats ens donen unavisió diferent de la vida que es respirava a lavall temps enrere i gaudirem també així depaisatges espectaculars i de la flora i lafauna que habita la zona.

Les tradicions també són un dels puntsforts que hi ha a la vall i que perduren ambforça, entre les quals hi ha la baixada de lesfalles. Es tracta de la festa del foc de lacomarca i es coneixen des de tempsremots. Són celebracions relacionades ambel solstici d’estiu, de les collites i per espan-tar els mals esperits. Les falles es baixen deles muntanyes a les poblacions durant lesrespectives festes majors, comencen afinals de juny i duren fins a la segona setma-na de juliol.

Una altra tradició, en aquest cas recentment

recuperada, és la del ViaCrucis de Barruera, en què elDijous Sant la gent surt alcarrer com temps enrere jas’havia fet. El Patronat de laVall de Boí, juntament amb elsector ramader, comercial iturístic de la vall, han tornat arecuperar també la Fira deBarruera, una tradició que esva perdre durant els anys 40.Se celebra l’últim diumengede setembre, quan es fa l’ex-posició i venda de bestiar, deproductes d’artesania itambé hi ha exposició delsestris de la casa i del camp.Entre tot, les fires i celebra-cions gairebé sempre mante-nen un fort vincle entre elvessant lúdic i la vall i la sevatradició; així que, abans devisitar la vall de Boí, és del totrecomanable consultar elscalendaris dels esdeveni-ments que hi ha previstos

Per a més informació en referència al romànicde l’Alta Ribagorça, podeuconsultar el PànxingPirineus, núm. 14 i 15.

La vall de Boí té mil i un encants que convergeixen en un territori declarat

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO ara fa deu anys.

A SOTA: Església de Sant Feliu (Barruera).Interior de Sant Joan de Boí (Vall de Boí).

ESQUERRA: Sant Climent de Taüll.

> ALTA RIBAGORÇA INSTAL·LACIÓ DE TAULES PANORÀMIQUES A L’ALTA RIBAGORÇA

Instal·lació de taules panoràmiques a l’Alta Ribagorça

Text i fotos: Patronat Comarcal de Turisme de l'Alta Ribagorça

ctualment l’Alta Ribagorça dis-posa solament de dos taulespanoràmiques, una al Planelld’Aigüestortes, situada al cos-

tat de la parada de taxis, i l’altra al Cap dela Faiada al mirador de la Feixa Rasa.

Aquesta tardor s’ha iniciat el treball decol·locació de tres taules d’interpretaciópanoràmica ovals de gran format per ins-tal·lar-les als miradors naturals de l’ermitade Sant Salvador d’Irgo, a l’ermita de SantQuirc de Durro i al Pilaret de Sant Urbà deVilaller.

Aquestes taules panoràmiques han estatpensades per ser utilitzades específicamentper usos turístics i recreatius, amb la inten-ció d’informar a tots els vianants de la situa-ció, nom i l’alçada dels cims que ens envol-

ten. Els punts escollits, considerats estratè-gics per la seva situació i entorn sorprenent,

tenen a més un interès cultural i històric queatrau la visita de gran nombre de visitants

A


RESTAURANT LA LLEBRETACarta elaborada i rebosteria pròpia. Amb zonade terrassa. Ctra. de la Vall, s/n · BARRUERA (Lleida)Tel. 973 694 042 / 619 025 508 · www.restaurantlallebreta.com

HOSTAL RURAL AUDEBar - restaurantC/ Saraís, 22 · DURRO (Lleida) Tel. 973 694 [email protected] · www.hostalaude.com

RESTAURANT EL CALIUCtra. Pistes, s/n · TAÜLL (Lleida)Tel. 973 69 62 12 · 649 24 81 [email protected] · www.elcaliutaull.com

TURISME RURALCASA L’HORTALPg. de Sant Feliu, 39 · BARRUERA (Lleida)Tel. 973 694 020 - 609 038 291 [email protected] · www.casahortal.com

HOTEL FONDEVILACtra. Taüll, 22 · BOÍ (Lleida)Tel. 973 696 011 [email protected] · www.hotelfondevila.com

ALTA RIBAGORÇA AGENDA >

BOÍ I SENETITINERARI DE NATURA LES PRIMERES NEUSExcursió amb raquetes de neu pel Parc Nacionald'Aigüestortes. 7 de desembre

BOÍ TAÜLL RESORTKEDADA FREEXPERIENCE - INAUGURACIÓ SNOWPARK11 i 12 de desembre

2a FESTA DE LA NEU WALA/UNIPREUS/FLAIX FM18 i 19 de desembre

TAÜLL ROMÀNIC APRÈS SKIVisita guiada a l'església de S. Climent de Taüll a les 17.30 h. www.centreromanic.com 4, 5, 6, 7, 11, 18, 26, 27, 28, 29 i 30 de desembre

BOÍ TAÜLL RESORTBAIXADA DE TORXES A L'ESTACIÓ D'ESQUÍ 31 de desembre

BOÍ EXPOSICIÓ XVII CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL PARC De l'1 al 31 de desembre

VALL DE BOÍ, EL PONT DE SUERT I VILALLERPATGE REIAL I CAVALCADA DELS REIS MAGS 5 de gener

BOÍ TAÜLL RESORTESQUIADA 40 PRINCIPALS15 i 16 de gener

EL PONT DE SUERT FESTES DE LA CONFRARIA DE SAN SEBASTIÁNMés de 400 confrares i invitats es reuneixen en els àpats i actes religiosos. Del 19 al 21 de gener

BOÍ TAÜLL RESORTIN ELEVEN FREESTYLE SNOWBOARDCompetició amateur, exhibició pro-freestyle, premis i unagran festa. 22 de gener

FREESKI EXPERIENCE5 de febrer

LA VALL DE BOÍV FESTIVAL HIVERNAL Competició de freeride, cronoescalada i drytooling a l'estació d'esquí de Boí Taüll Resort i a la zona de Cavallers.1r cap de setmana de febrer

X EDICIÓ ICÈRTIC Trobada d'escalada amb gel.2n cap setmana de febrer

BOÍ TAÜLL RESORTCAP DE SETMANA DE LA DONACap de setmana dedicat exclusivament a la dona, ambcompeticions, moda, bellesa, sessions de gimnàs...i unsopar i festa per a dones. 19 i 20 de febrer

BTR FREEXPERIENCE CONTEST 26 i 27 de febrer

TROBADA TELEMARC BOÍ TAÜLL RESORTSortida fora pistes a l'estació amb telemark12 i 13 de març

CAP DE SETMANA INFANTILTots els nens assistents podran gaudir de diverses activi-tats, circuits, competicions... sempre acompanyats de lamascota Guini. 19 de març

SHAPE FOR THE CHILDREN FREESTYLE INFANTIL19 de març

BARRUERA VIA CRUCIS 21 d'abril

EL PONT DE SUERTCAMINADA DE CARENES Abril

IRGO ROMERIA DE SANT MARC 24 d'abrilProcessó a l'ermita de Sant Salvador i dinar de germanor.

ERILLCASTELLROMERIA DE SANTA MARGARIDA 1 de maig

MALPÀS ROMERIA DE SANT SADURNÍ 14 de maig

SENET ROMERIA DE SANT ISIDRE 15 de maig

EL PONT DE SUERTMITJA MARATÓ LA FAIADA Maig

EL PONT DE SUERTAPLEC DE LA MARE DE DÉU DE LA MOLA Processó a l'ermita de la Mare de Déu de la Mola i dinar de germanor. 28 de maig

Agenda de l’Alta Ribagorça

HOSTALLA PLAÇA

ERILL LA VALL - VALL DE BOÍ (Lleida)Tel. 973 696 026 · Fax 973 696 [email protected] · www.hostal-laplaza.com

Hotel de caràcter familiar, recentment reformat, situatdavant mateix de Sta. Eulàlia. Ambient tranquil i agradable.18 hab. amb bany complet i TV LCD. Restaurant amb cuinatradicional actualitzada. Espai Wi-Fi en tot l’hotel. Pàrquingparticular. Consultar tarifes i ofertes a la web. Informaciód’activitats en l’entorn.

PENSIÓEL BOUQUET

Pla de l’Ermita · Edifici Cosmos ·TAÜLL (Lleida) Tel. 973 696 [email protected] · www.elbouquet.com

Hotel de caràcter íntim, tranquil i familiar molt proper a l’esta-ció d’esquí Boí Taüll. Extensa carta de cuina mediterrània comel rissoto amb bacallà i ceps, el trinxant de Foie o la sopa d’allamb pernil Ibèric. Carns del país, varietat de peix fresc i granbodega de vins selectes. Lloc idoni per descansar després d’undia d’esquí o d’una excursió per la muntanya.

CÀMPINGBONETA

C/ Del Riu, 3 · BARRUERA (Lleida) · Tel. 973 69 40 [email protected] · www.campingboneta.com

En un terreny pla, amb molta ombra, vora el riu i envoltat degrans espais on poder passejar, es troba aquest càmping demuntanya, petit, d’ambient familiar i molt tranquil. Disposa debungalows (fins a 6 persones) i serveis per al campista. A 100metres trobareu botigues, restaurants, parc infantil, piscines(municipals), etc.


C/ Santa Eulàlia, 7 · 25528 ERILL LA VALL (Alta Ribagorça)Tel. 973 69 60 48 - Fax 973 69 61 [email protected] · www.laut.cat

Hostal l’Aüt és una empresa familiar on pots gaudir de lamillor estança. Les habitacions són amb bany complet icalefacció; la nostra cuina és casolana i d’alta muntanya,

amb la carn ecològica de la nostra granja.

El poble és petit, de 50 habitants, ideal per descansar, escoltar lanatura i admirar-la sense parar. La Vall de Boí és el nostre entornideal, on hi trobareu la munta-nya, el romànic, el balneari, el parcnacional, i esports d’hivern i d’estiu.

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

HOSTAL

L’AÜT

L’Un lloc ideal per relaxar-se i desconnectar

Dades d’interès Alta RibagorçaPATRONAT COMARCAL DE TURISME DE L'ALTA RIBAGORÇAAv. Victoriano Muñoz, 4 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax 973 69 05 [email protected] - www.altaribagorça.cat

OFICINA DEL PATRONAT DE LA VALL DE BOÍPg. Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTel. 973 69 40 00 - Fax 973 69 41 [email protected] - www.vallboi.com

OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DEL PONT DE SUERTAv. Victoriano Muñoz, 22 - 25520 El Pont de SuertTel. 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax 973 69 02 [email protected] - www.elpontdesuert.com

CENTRE DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ C/ del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTel. 973 69 67 15 - Fax 973 69 67 [email protected] - www.centreromanic.com

PUNT D’INFORMACIÓ DE VILALLERC/ Sant Climent, 1 - 25552 Vilaller - Tel. 973 69 81 [email protected] - vilaller.ddl.net

CASA DEL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTESC/ de les Greieres, 2 - 25528 Boí - Tel. 973 69 61 89www.parcsdecatalunya.net/aiguestortes.htm

CENTRE D’INFORMACIÓ DEL PARC LA SERRADORAC/ del Port, 10 - 25553 Senet - Tel. 973 69 82 32

> ALTA RIBAGORÇA DADES D’INTERÈS ]

ada final d’estiu, el cel de l’altavall del Segre es converteix en uncorredor migratori per a milersd’aus planadores. Entenem per

aus planadores les que aprofiten elscorrents d’aire per guanyar alçada i planarfins a un proper corrent ascendent perguanyar alçada de nou. I així al llarg de qui-lòmetres i quilòmetres. Amb aquesta tècni-ca de vol, les aus planadores s’estalvienmolt d’esforç perquè gairebé no baten lesales. La dependència dels corrents d’aireascendent les obliga, això sí, a evitar tantcom sigui possible volar sobre grans mas-ses d’aigua, ja que els corrents que lesenlairarien són molt menys intensos que elsde terra ferma. A casa nostra, les aus plana-dores són moltes espècies de rapinyaires iles cingonyes.

Allò que empeny les aus a migrar és la pre-visió de la disminució de l’aliment, com aconseqüència de l’arribada del fred de l’hi-

vern. Per això, la majoria d’ocells insectívorssón migradors. Els rapinyaires que mengenmoixons insectívors migradors tambémigren. Els que mengen rèptils també. I elsque mengen peix i viuen a llocs que esgelen també. Davant d’una situació d’es-cassetat o de desaparició absoluta delmenjar, moltes espècies (segurament mésde les que ens pensem) es desplacen allocs de més abundància. Aquest viatge potser de pocs quilòmetres o de centenars ifins i tot de milers, i s’anomena migració.Com tot viatge amb final feliç, és d’anada itornada. Al final de l’estiu i durant la tardor,les aus migradores generalment es despla-cen de nord a sud. A la primavera retornenals llocs de cria, de sud a nord.

Un dels aspectes que més captiva l’atenciódels amants de la natura és la capacitat d’o-rientació que tenen les aus viatgeres. S’hanfet mil i un estudis per comprendre elsmecanismes d’aital capacitat, i els resultats

són ben sorprenents. Per exemple, se sapque moltes espècies migren de nit i que s’o-rienten amb els estels. D’altres només viat-gen de dia i s’ajuden de l’orografia i de laposició del Sol per deduir la ruta que han deseguir. La majoria detecten els canvis delcamp magnètic de la Terra segons la latituden què es troben. Hi ha estratègies migratò-ries per a tots els gustos: en grup o en soli-tari, de nit o de dia o de nit i dia, per etapeso d’una tirada (algunes espècies d’aigua-moll volen directes del nord de Sibèria aldelta de l’Ebre, per posar un cas espectacu-lar de vol continu), en dejú o menjant sem-pre que poden, evitant els mars o creuant-los pel bell mig. Sens dubte, la migracióresulta tot un fenomen interessantíssim pelque té d’enginy i d’esforç.

UNA DE LES RUTES MÉS TRANSITADESLa cara nord del Cadí i la vall del riu Segresón un tram d’una de les principals rutesmigratòries que creuen el Pirineu.

Aquesta ruta es prolonga vers el nord-estper la vall del riu Tet, a la comarca delConflent. Per aquesta gran autopista aèriatransiten tota mena d’aus, des de petitsmoixons com els mosquiters i els tallarolsfins a aus aquàtiques com els ànecs, elsbernats i els agrons; des de limícols (ocellscamallargs d’aiguamoll) fins a cingonyes igrues; des d’orenetes i pinsans fins a àli-gues i aligots.

Precisament per estudiar el pas migratorid’àligues i aligots pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, el 1995 es va iniciar un seguimentde la seva migració de tardor. Es van triardiversos llocs de la comarca de l’Alt Urgellper identificar i comptar les aus que passa-ven per aquest espai natural protegit.L’estudi es perllongà sense interrupcionsfins al 2007, i els resultats van ser d’allò mésinteressants.

L’espècie de rapinyaire més nombrosa quemigra per la nostra vall durant el períoded’estudi, d’entre les 17 que hi hem detectat,és l’aligot vesper (Pernis apivorus), ambmés de 29.000 exemplars comptats entre

tots els anys. L’aligot vesper s’alimenta devespes, abelles, borinots i altres cuquesvoladores. Sovint forma estols que aprofitenels corrents d’aire calent i els corrents d’ai-re de les cingleres. El màxim observat en unsol dia és de prop de 2.500 exemplars, ambestols de més de 300 individus.

Una altra espècie molt abundant durant lamigració a la nostra vall és l’àliga marcenca(Circaetus gallicus). En portem gairebé3.000 en tots els anys de seguiment. A dife-rència de l’aligot vesper, sol viatjar en solitari.

A l’Alt Urgell, per gaudir de l’espectacle quesuposa l’observació de tantes aus, l’any2009 l’Ajuntament d’Alàs i Cerc, mitjançantun ajut del Departament de Medi Ambient iHabitatge i la col·laboració del Parc Naturaldel Cadí-Moixeró, va construir el mirador derapinyaires de turó Galliner. Situat a 1.612 md’altitud, el mirador de turó Galliner és unlloc privilegiat, a l’època bona, per observarla migració de les aus planadores, tant ambfinalitats científiques com ecoturístiques. L’estiu passat es va reprendre el seguimentdels rapinyaires migradors i s’hi van fer les

primeres visites amb grups de turistes.Aquesta tardor s’han acabat de condicionarla senyalització orientativa i interpretativa,els accessos, la visibilitat i la seguretat. Amés de l’ús ornitològic per al qual ha estatideat, el mirador de turó Galliner també ésuna miranda excel·lent per contemplar elpaisatge i per a l’observació d’estels. És unequipament públic, gratuït i obert tot l’any.S’hi accedeix des d’Artedó per una pistaforestal de 5 km. Un cop a la collada deLletó, a peu 1,2 km seguint la senyalització

Per a més informació: Parc Natural del Cadí-MoixeróTel. 93 824 41 51Ajuntament d’Alàs i CercTel. 973 35 31 12

La migració de rapinyaires pel Cadí

C

[ ALT URGELL LA MIGRACIÓ DE RAPINYAIRES PEL CADÍ > ALT URGELL LA MIGRACIÓ DE RAPINYAIRES PEL CADÍ >

Amb el canvi d’estació, un fenomen que cada any s’esdevé és el de la migració de les aus. Les aus plana-dores, defugint el fred, cerquen l’aliment a les zones més càlides i s’ajuden dels corrents d’aire per empren-dre el seu vol d’un indret a l’altre.

Text i fotos: Jordi Dalmau i Ausàs

El mirador de turó Galliner és un lloc privilegiat, a l’època bona, per observar la migració de les aus planadores, tant amb

finalitats científiques com ecoturístiques.

A DALT: Mirador de rapinyaires de turó Galliner.

A SOTA DE DALT A BAIX I D’ESQUERRA A DRETA:Aligot vesper. Àliga marcenca.Estol d'aligots vespers. Milà negre.


Jordi Dalmau i Ausàs

Aubèrria Natura i Patrimoni SLwww.auberria.cat


etit restaurant familiar de muntanya encallat en els Pirineus, fun-dat l’any 1998 amb la convicció de recuperar i mantenir un lle-gat del passat.

L’Hostal Vell d’Anseralll és un restaurant gastronòmic especialitzat en lacuina tradicional catalana, amb els productes més frescos, ecològics iartesanals de l’entorn privilegiat en el que es troba: des dels formatgesde l'Alt Urgell, a la carn de vedella Bruneta dels Pirineus, passant pelsvins i caves catalans. L'Hostal Vell pertany al TRAU (Turisme Rural AltUrgell) i a Cuina Catalana, segell distintiu de qualitat que identifica granpart dels plats i els productes que caracteritzen la seva cuina.

• Carta de temporada i menús. • Horari cuina: de 13:00 a 16:00 i de 20:30 a 23:00.• Tancat dilluns i dimarts tot el dia i les nits de dimecres i dijous.• No tanca per vacances.• Festes anuals: Nadal i Cap d'Any.

HOSTALHOSTAL VELL D’ANSERALLC/ Major, 10 · ANSERALL (Lleida) · Tel. 973 360 [email protected] · www.hostavell.com

ALT URGELL PUBLIREPORTATGE >

P

Restaurant de cuina tradicional i de mercat. Vingui adegustar les nostres especialitat en peus de porc amb nap, cors de carxofa natural farcits de peix imarisc amb beixamel, entre d’altres. Obert tots els dies al migdia i dissabtes nit. Dia festiu: el dijous.

RESTAURANTLA TAVERNA DELS NOGUERS

Carretera N-260 (La Seu d’Urgell -Puigcerdà), Km.210 PONT DE BAR (Lleida)Tel. 973 384 020

EL PALLER DE CAL GATNAUAntics pallers totalment restaurats i convertits en 2 confortables cases de muntanya per llogar.C/ Únic, s/n · TURBIÀS · Montferrer-Castellbò (Lleida)Tel. 973 352 631 · [email protected] · www.calgatnau.com

Càmping tranquil i familiar a 3km de la Seu d'Urgell ia 13km d'Andorra. Parcel·les amb molta ombra igespa. Lloguer de bungalows. Bar-restaurant on oferimmenús casolans, piscina, una carpa per a celebracions,parc infantil i zona wi-fi gratuïta. Lloc ideal per a prac-ticar esports d’aventura, rutes 4x4, esquí nòrdic, anar abuscar bolets o simplement gaudir de la natura i tran-quil·litat.

CÀMPINGGRAN SOL

Carretera N-260, Km.230 · MONTFERRER (Lleida)Tel. 973 351 332 [email protected] · www.campinggransol.com

HOTEL RESTAURANTEL TRUCAv. Alt Urgell, 87 · OLIANA (Lleida) · Tel. 973 470 180

ALT URGELL AGENDA >

ORGANYÀFIRA DE SANT ANDREUÚltim cap de setmana de novembre

LA SEU D’URGELLEL MÓN MÀGIC DE LES MUNTANYESDe l’1 de desembre al 6 de gener

LA SEU D’URGELLCALDERADA DE SANT ANTONI 17 de gener

ORGANYÀRANXOS DE CARNAVAL 14 i 15 de març

TUIXENTFESTA DE LES TREMENTINAIRESÚltim cap de setmana de maig

Agenda Alt UrgellDades d’interès Alt UrgellOF. COMARCAL DE TURISME ALT URGELLPg. Joan Brudieu, 15 - 25700 La Seu d'UrgellTel. 902 15 47 15 - 973 35 31 12Fax 973 35 27 88 - [email protected]

OFICINA DE TURISME DE LA SEU D'URGELLAvda. de les Valls d'Andorra, 33 - 25700 La Seu d'UrgellTel. 973 35 15 11 - Fax 973 36 01 [email protected] - www.turismeseu.com

La Seu d’Urgell.

El millor al teu abast

C/ Sant Domènec, 6 · LA SEU D'URGELL (Lleida) - Tel. 973 352 [email protected] - www.parador.es

ituat al costat de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, en unentorn monumental, obert també a la natura que atrau nombro-sos excursionistes amants de la muntanya. A l'interior destaca

l'antic claustre renaixentista i una agradable piscina climatitzada.

Setanta-nou habitacions, sauna, solàrium, cafeteria, aire condicionata totes les habitacions...

Suggeridora proposta d'allotjament per conèixer una de les zonesmés representatives i atractives del Pirineu català.

Restaurant Alt Urgell Podreu degustar els sabors de les terres pirinenques, com la terrinade foie en escabetxcasolà, l'escudellabarrejada, els peusde porc farcits debolets amb aromade romaní, el civetde porc senglar iuna selecta varietatde postres a esco-llir del nostre bufet.

ALT URGELL PUBLIREPORTATGE >

S

PARADOR NACIONALPARADOR DE LA SEU D’URGELL


VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANSPartida St. Esteve, 6 - LA SEU D’URGELL (Lleida) - Tel. 973 353 984 - Fax 973 354 230www.vedellapirineus.cat - [email protected]

MAFRISEU S.A.www.mafriseu.com - [email protected]

Actualment tota la carn de vedella que esposa a la venda a Europa ha d’estar etique-tada com a mínim amb cinc dades: el núme-ro de vedell o del lot, el país de naixement,el país d’engreix, el país de sacrifici i elnúmero d’identificació de l’escorxador.

A les etiquetes de carn emparada per la IGPVedella dels Pirineus Catalans podeu trobarmolta informació.

Controlem els animals des del naixementfins a la venda de la carn i coneixem tots elsoperadors que la manipulen. Per aixòpodem donar dades molt més acurades decada animal.

Els logotips de les Indicacions GeogràfiquesProtegides d’Europa. A Catalunya és l’únicacarn de vedella reconeguda com a IGP i al’Estat Espanyol només n’hi ha 7.

Dades de l’explotació

El número del vedell es compon de dueslletres i dotze números. Les dues lletresindiquen el país d’origen del vedell mentreque el 3r. i 4t. números indiquen la comuni-tat autònoma d’origen. Dins de la Vedelladels Pirineus Catalans només trobarem el09 que correspon a Catalunya.

La informació detallada de l’animal.Sexe, data de naixement, data de sacrifici,edat,...

Menció maduració

Informació nutricional

Dades sacrifici

Dades conservació

Dades de la comercial

Marca comercial del producte

“Tota la vida hem criat bestiar. A casa ja hofeien el pare i el padrí i jo vaig aprendre deben petit a fer les coses com cal. Fins araera impossible fer que els meus vedells deraça Bruna, nascuts a casa, ben alimentatsi ben criats, fossin valorats a l’hora de ven-dre’ls, però vaig descobrir la IGP VEDELLADELS PIRINEUS CATALANS, que es dedi-ca a controlar i fomentar la producció decarn catalana de qualitat.

Sovint vénen a casa a veure el bestiar i aagafar mostres de l’aigua i dels farratgesque els donem per alimentar-los. Jo estictranquil perquè aquests controls són lagarantia que la carn és bona, sana i de qua-litat. Ells tenen cura que el meu vedell esconverteixi en la millor carn que vostèspoden degustar, però vostès són els qui encomprar-la ens ajuden a mantenir una acti-vitat, un entorn i una economia vital alspobles de muntanya.

Llegint les etiquetes que acompanyen acada peça podran saber moltes coses delvedell, fins i tot si el vaig criar jo o algun altredels meus companys.” Un ramader de l’IGP.

La IGP és una figura de protecció atorgadaper la CE per distinguir un producte quedestaca clarament per la seva qualitat i pelseu procés de producció i elaboració.

La IGP té la finalitat de vetllar pel cumpli-ment d’un reglament que controla i certificael producte des de l’origen fins la sevavenda, tanmateix treballa per donar aconèixer una carn de qualitat superior,garantida, identificada i amb origen català.

Les bases en les quals s’ha de sostenir laIGP “VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS” són tres:• L’origen, que ha de ser la zona del PirineuCatalà.• La raça Bruna dels Pirineus com a mareautòctona.• L’alimentació natural i tracte respectuósamb els animals i l’entorn.

PRODUCTES AGROALIMENTARIS

LA VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS, FONT DE SALUT I GARANTIA DE MÀXIMA QUALITAT

> ALT URGELL PUBLIREPORTATGE ]

Les etiquetes: detalls importants

Els ramaders parlen

Font de salut i garantia de màxima qualitatLa carn de la IGP és de vedells nascuts deforma natural i alimentats amb la llet de lesseves mares i de l’herba fresca de les pas-tures fins al moment de l’engreix, que es dua terme a base de cereals i lleguminoses enespais oberts, seguint la manera tradicional.El sacrifici, es fa cuidant el benestar de l’a-nimal i durant tot el procés de maduració,especejament i filetejat es mantenen rigoro-sos controls tècnics i de traçabilitat, perquèaquesta carn sigui sempre d’una qualitatexcepcional.

Les anàlisis nutricionals confirmen que esuna carn més sana, amb més proteïnes,minerals, vitamines i menys greix.

Al consumir aquesta carn, podeu estarorgullosos de consumir un producte demàxima qualitat, 100% català i alhora aju-dar a les famílies ramaderes de l’Alt Pirineu.

Què vol dir l’indicació geogràfica protegidaVedella dels Pirineus Catalans (I.G.P.)

Amb el suport de:

Europa inverteix en el medi rural



[ SOLSONÈS UNA VISITA A L’ARTESANIA DE LA COMARCA DE LES MIL MASIES >

El Solsonès és conegut per ser una terra esquitxada de masies, per la qual cosa la vida al camp i els tre-balls relacionats hi han tingut una presència d’allò més important. El Centre d’Interpretació Turística faressò d’aquest bagatge cultural tan ric.

Font: Oficina de Turisme del Solsonès Fotos: Gonzalo Sanguinetti

l Centre d’Interpretació delSolsonès i l’Espai del Ganivets’ubica als baixos de l’edificigòtic del Palau Llobera de

Solsona, seu del Consell Comarcal delSolsonès, i comparteix l’espai amb l’Oficinade Turisme del Solsonès, la qual té un apar-tat on es mostren diferents productes arte-sans de la comarca.

El Centre pretén portar el visitant a fer unviatge dinàmic per la comarca, mostrar-li elsllocs d’interès que pot visitar, despertar-li lainquietud pel seu patrimoni i artesania, con-

vidar-lo a descobrir els secrets que té mit-jançant tècniques audiovisuals que l’entre-tindran i el sorprendran, a més d’inspirar-liemocions i sensacions. Així, vol fer enten-dre la realitat d’aquest territori fomentant ipromocionant el que ofereix, i especialmentla seva riquesa natural, cultural i etnogràfi-ca.

“El Solsonès, la comarca de les mil masies”és el lema de presentació amb què elCentre d’Interpretació destaca l’entorn demarcat caràcter rural. Hi ha una maqueta dela comarca, que dóna a conèixer diferents

punts amb vistes panoràmiques sense sor-tir de l’edifici, i una maqueta del nucli anticde la ciutat de Solsona, on es pot veure l’es-tructura emmurallada que encara mantéavui dia el nucli històric i que mostra elsdiversos espais que es poden descobrirpassejant pels carrers i places.

El Centre dóna valor al gran patrimoni histò-ric del Solsonès, que des de la prehistòriafins avui s’ha conservat i amb el qual haconstruït la seva identitat i riquesa cultural.Per aquest motiu també s’hi troben repre-sentats diferents oficis antics i tradicionals i

E

SOLSONÈS UNA VISITA A L’ARTESANIA DE LA COMARCA DE LES MIL MASIES >

El Solsonès,una visita a l’artesania de lacomarca de les mil masies

la seva evolució. D’aquests oficis cal desta-car la important tradició ganivetera deSolsona, representada per una reproducciód’un taller de ganiveter. En aquest espai espoden veure aparells utilitzats per veterina-ris, dentistes, tisores de tot tipus, eines delcamp, ganivets, utensilis de manicura,estris d’afaitar... I també el procés de fabri-cació del ganivet i de les tisores i diversosmaterials utilitzats en la fabricació delsmànecs.

MOSTRA DEL CONTRAST DEPAISATGES QUE ENS OFEREIXEL SOLSONÈSDes dels paratges esquerps d’alta munta-nya fins als camps de cultiu més planers, lapresència d’un món rural està caracteritza-da per la dispersió de la població en casesde pagès, on els seus habitants han sabut

trobar l’equilibri entre ells i la terra que tre-ballen.

L’exposició posa en relleu la importànciaque tenen les festes i les tradicions a lacomarca, les quals es converteixen enautèntics esdeveniments populars com sónel Carnaval de Solsona, les festes majors,els aplecs, les caramelles, les fires i els mer-cats, entre molts altres.

Al Centre es troben representats tots elsserveis que té la comarca: una àmplia ofer-ta d’esports que es poden practicar en per-fecta harmonia amb la natura; la gastrono-mia de muntanya, rica en carns i derivatsdel porc, que permet degustar plats típics itradicionals i també de més sofisticats, i elsestabliments turístics que conviden a fer-hiestada.

I després de respondre a les preguntescurioses del punt tàctil “Sabies què?”,només queda esmentar que el Solsonès és“una comarca per descobrir: gaudeix-ne”

CENTRE D’INTERPRETACIÓTURÍSTICA DEL SOLSONÈSREPRODUCCIÓ D’UN TALLERDE GANIVETER

Oficina de Turisme del SolsonèsCtra. de Bassella, 125280 Solsona - Tel. 973 48 23 10www.turismesolsones.com [email protected]

Horari d’atenció al públic:De dilluns a dissabte:de 10 a 13 h i de 16 a 19 hDiumenges i festius: de 10 a 13 h

> SOLSONÈS UNA VISITA A L’ARTESANIA DE LA COMARCA DE LES MIL MASIES ]


Carnaval de Solsona 2011

> SOLSONÈS CARNAVAL DE SOLSONA 2011 ]

Una de les tradicions de més afluència de la Catalunya central i d’arreu del territori català és, com nopodia ser d’una altra manera, el Carnaval de Solsona, que enguany celebra el seu 40è aniversari des-prés de ser recuperat de la censura franquista.

l Carnaval de Solsona es carac-teritza per ser un carnaval dife-rent de la resta: polèmic, ja quepenjar un ruc del campanar no

sempre ha agradat a les institucions; irònic,amb sermons satírics que critiquen a tort i adret els afers d’aquí i d’allà; ple de disbauxai desenfrenament, i sobretot destaca pelsseus gegants, que reparteixen garrotades, ipels colors vius i alegres que des de DijousGras a Dimecres de Cendra impregnen elscarrers de la capital del Solsonès.

Enguany, a més de ser el 40è aniversari dela recuperació del Carnaval de Solsona, elsmata-rucs (malnom que reben els ciutadansde Solsona per penjar un ruc del campanar)celebren el 25è aniversari del Comte del’Assaltu, un dels improperis del Carnaval,consistent en un cavaller malforjat dalt d’uncavall esgarrat que reparteix garrotadesamb maces de guerra medievals i a qui elssolsonins tenen molt de respecte i admira-ció.

Aquestes dues celebracions seran, doncs,el fil conductor del Carnaval de Solsona2011.

AGENDA DEL CARNAVAL DE SOLSONA 2011

26 i 27 de febrerEntrega dels premis bojos als col·labora-dors del Carnaval, guarniment dels carrers iplaces i ball d’assaig.

3 de març, Dijous GrasInici per excel·lència de la festa: xupinasso,música sorda, sopar gras, ball i concert.

4 de març, Divendres de CarnavalBaixada de boits, ball de la patacada i con-cert.

5 de març, Dissabte de CarnavalConcurs de K-Tifes infantils, mostra gastro-nòmica i mercat de carnaval. A la tardarecepció del mata-ruc d’honor, pujada degegants, arribada de SM el Rei Carnestoltesi bramada i penjada del ruc. A la nit, con-cert.

6 de març, Diumenge de CarnavalTronada, sopes i Ball de l’Escaldat. A migmatí desfilada de carrosses amb la rebudade la Miss Forastera de Fora. Sermó iballets dels gegants. A la tarda, contradan-ses i al vespre la capta de gegants.

7 de març, Dilluns Carnaval InfantilAl matí: Ball de l’Empastifat, arribada delcarnestoltes infantil, sermó i ballets. A la

tarda ball de disfresses, concurs de disfres-ses infantil, correfoc infantil, despenjada i fide festa infantil.

8 de març, Dimarts Darrer dia delCarnestoltesActe tradicional de coca, figues i vi blanc. Ala tarda-vespre, correfoc i a la nit gran ballde disfresses.

9 de març, Dimecres de CendraCapella ardent per al Rei Carnestoltes.Vetlla, processó i enterrament que culminaamb un castell de focs. Última baixada delsgegants i despenjada del ruc

Per a més informació:www.carnavalsolsona.com

E

FO

TO

: B

AR

TO

LOM

É G

ON

ZA

LEZ

FO

TO

: AN

TO

NIC

HA

PA

RR

O

fira i una de les més importants a Catalunyadins del sector ramader. Compta amb laparticipació d’animals de molts punts deCatalunya i de fora, sobretot de França.Tant és així que durant els tres dies de la firahi passen més de 40.000 visitants. Amb laMostra d’Artesania, iniciada el 1989, bàsi-cament es feien demostracions d’oficis,

com ara esquilar les ovelles o filar la llana.També s’hi fan exposicions d’eines i ja el1995 s’hi va incorporar la mostra d’artesa-nia alimentaria. Pel que fa la Mostrad’Activitats, hi ha punts d’interès ben diver-sos, com les exposicions de pintura, escul-tura i fotografia o, per altra banda i tambédins de la mostra, la Fira del Tractor d’Èpo-ca o la Fira d’Entitats i l’Envelat de la Fira;entre tot, amb activitats per a tots els gus-tos.

AUTOCAMP. FIRA DEL VEHICLED’OCASIÓ DE SOLSONA(quart cap de setmana d’abril)Un dels sectors que tenia un èxit considera-ble dins de la Fira de Sant Isidre era el del’automoció, per aquest motiu es va acordarque únicament s’hi exposarien vehiclesnous i es crearia un esdeveniment nou perals vehicles d’ocasió i de segona mà. Va seraixí com va néixer l’Autocamp el 2008 i queja durant la seva primera edició va tindreuna gran acceptació.

La fira encara no pot presumir d’un llargrecorregut, però tenint en compte que esdesprèn de la Fira de Sant Isidre, ja disposad’un mínim bagatge. La fira compta amb laconcentració i la mostra de cotxes clàssics,així com de motos i vehicles de competicióa més de les demostracions de conduccióen cotxes 4x4 o la concentració de cotxestunning. Una trobada que els amants delmotor no poden deixar passar per alt


Solsonès, tot l’any de fires

> SOLSONÈS TOT L’ANY DE FIRES ]

Durant tot l’any al Solsonès es programen un bon nombre de fires en referència a àmbits ben diversosi per a tots els gustos. Entre totes, però, n’hi ha algunes que, ja sigui perquè estan més arrelades a laterra, gaudeixen de més assistència o porten més anys celebrant-se, s’han guanyat un espai propi dinsel calendari de fires.

ny rere any el ConsellComarcal del Solsonès orga-nitza des de l’àrea de fires trescertàmens de gran ressò dins

de la comarca i fins i tot a fora. I no sónpoques les diades que s’organitzen a l’en-torn de diverses temàtiques com la Fira delCaçador de Solsona, la Fira de l’Empelt deLlobera o la Fira de la Primavera de SantLlorenç de Morunys. Aquí us presentem unaselecció de tres fires que se celebren i unabona ocasió per visitar el Solsonès.

LA FIRA DEL TRUMFO I LA TÒFONA DE SOLSONA (primer cap de setmana març)Cada març una trobada ineludible és la queaplega el bo i millor de la producció detubercles del Solsonès. I dels productesque es produeixen i es conreen a la comar-ca, sens dubte cal destacar-ne el trumfo o lapatata, que gràcies a les condicions climà-tiques i el terrer de què disposen, el resultatés el d’un producte genuí i molt apreciat.

Amb aquest punt de partida, la Unió deBotiguers i Comerciants de Solsona vadecidir organitzar les jornades en honor altrumfo i a la tòfona fins que, a causa de lagran acceptació del públic assistent, s’hadecidit traspassar la titularitat d’aquestesdeveniment a Solsonès Fires.

Entre molts altres actes, la fira aplega lavenda de trumfos i tòfones, així com la firade molts altres productes alimentaris;també els tastets gastronòmics, les xerra-des gastronòmiques o fins i tot el concursdel trumfo més pesat o el de pelar trumfos.

FIRA DE SANT ISIDRE DE SOLSONA(tercer cap de setmana de maig)Des del 1953, la Fira de Sant Isidre s’hacelebrat anualment sense cap mena d’inte-rrupció. A Solsona sempre hi havia hagutmoltes fires i mercats, però amb la postgue-rra les necessitats van fer reduir el nombred’esdeveniments i es va decidir impulsar-nenomés una; l’escollida va ser Sant Isidre, elpatró de la pagesia.

Inicialment aquest certamen era bàsica-ment de bestiar i, amb el temps, s’hi va anarintroduint la maquinària agrícola i finalmenttambé altres sectors, amb la qual cosa SantIsidre va passar a ser la tercera fira multi-sectorial de les terres de Lleida.

La Fira de Sant Isidre integra la Mostra deBestiar, la Mostra d’Artesania i una terceraMostra d’Activitats. Amb tot, la Mostra deBestiar és realment el tret característic de la

A

> SOLSONÈS AGENDA ]

Font i fotos: Consell Comarcal del Solsonès

A DALT:Fira de Sant Isidre.

ESQUERRA:Fira del trumfo i la tòfona de Solsona.Autocamp. Fira del vehicle d’ocasió.Fira de Sant Isidre.

Casa de poble recentment restaurada. La qual consta d’una casa més gran per nou persones i unapartament per a quatre persones. Ambdues constend’habitacions amb bany, cuina-menjador, barbacoa ijardí exterior tancat.

TURISME RURALCAL TARRÉS I L’EIXIDA

Església,18 - LA COMA (Lleida)Tel. 647 823 433 / 973 480 [email protected] - www.caltarres.com

Càmping ecològic de 1a cat. amb sistema mediambiental EMAS.Situat en un entorn rural en plena natura a 2 km de Solsona i a 20km de les pistes d’esquí del Port del Comte. Lloguer debungalows de fusta, bar-rest., supermercat amb cuina casolana iproductes autòctons i ecològics. Piscina, mini-golf, parc infantil,camp de futbol, tennis-frontó i activitats d’animació durant tot l’any!Obert del 8/01/11 al 8/12/11.

CÀMPING 1aEL SOLSONÈS

Ctra. de Sant Llorenç, km 2 · SOLSONA (Lleida) Tel. 973 482 861 · Fax 973 481 [email protected] · www.campingsolsones.com

Menú diari de cap de setmana i carta.Cuina casolana amb tocs innovadors i ambient familiar.Menjador amb llar de foc.Obert de dimarts a diumenge, sopars dijous, divendres idissabtes.

RESTAURANTLA CABANA D’EN GELI

Ctra. de Sant Llorenç, s/n · SOLSONA (Lleida)Tel. 973 483 582 www.lacabanadengeli.es

Petit hotel amb encant. Saló-biblioteca amb llibres portatsde tot el món. Cuina de qualitat, elaborada amb receptesautòctones i foranes que marquen la diferència. El Villaróés el lloc ideal des d’on descobrir la comarca delSolsonès.

HOTELVILLARÓ DEL BOSC

Villaró del Bosc, s/n · FREIXANET DE RINER (Lleida)Tel. 973 059 090 · [email protected]

A TOTA LA COMARCAVI JORNADES GASTRONÒMIQUES DE TARDORDurant tot el novembre

NAVÈSXII FIRA DE SANTA LLÚCIAA partir del 12 de desembre

SOLSONAFESTA DE SANT ANTONI22 de gener

CARNAVAL DE SOLSONADel 3 al 9 de març

FIRA DEL TRUMFO DE SOLSONA19 i 20 de març

FIRA AUTOCAMP16 i 17 d’abril

A DIVERSES POBLACIONSCARAMELLES24 i 25 d’abril

PRADESFIRA DE SANT PONÇ1 de maig

SOLSONAFIRA DE SANT ISIDRE DE SOLSONADel 13 al 15 de maig

SANT LLORENÇ DE MORUNYSFIRA DE LA PRIMAVERA29 de maig

Agenda Solsonès

OFICINA DE TURISMEDEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1

25280 Solsona - Tel. 973 48 23 10www.turismesolsones.com

OFICINA DE PROMOCIÓ TURÍSTICAPl. Major, 11Tel. 973 48 10 [email protected]

OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Basella, 1Tel. 973 482 310 - Fax 973 481 [email protected]

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS Dominics, 1425280 Solsona Tel. 973 482 003 - Fax 973 482 514 [email protected]

AJUNTAMENT DE SOLSONACastell, 2025280 SolsonaTel. 973 480 [email protected]

Dades d’interès


una passejada per la seva història

Text: Oriol Mercadal Fotos: Gonzalo Sanguinetti (Pànxing)

[ LA CERDANYA PUIGCERDÀ: UNA PASSEJADA PER LA SEVA HISTÒRIA >

RÍGENSL’estratègica situació de“la Vila” —anomenadaaixí pels cerdans des detemps immemorials—, aldamunt d’un ampli turóformat per la morena de

l’antiga glacera de la vall de Querol, ha fetque al llarg dels segles s’hi hagi assentatgent ben diversa, que els exèrcits l’haginassetjat i en els moments de pau que es ree-

difiqués amb fins més lloables. Les troballesmés antigues són algunes monedes i cerà-mica d’època romana. Després, al final dels.VII, alguns historiadors pensen que hi hau-ria hagut un castrum o fortificació primigèniaanomenada Sardonia, que s’esmenta al cos-tat del castrum Lybiae (de Llívia), del qualsegurament hauria depès. Del cert, noméssabem que vers l’any 1050 hi havia cases adalt del puig i que el primer castell com a talexistiria, almenys, des del 1068; aquest deu-

ria ser el que l’any 1095 l’aleshores comte deCerdanya, Guillem Ramon, llegà testamen-tàriament al seu fill, Guillem Jordà, entrealtres castells, i es deia de Monte Cerdano.

UNA PASSEJADA PER L’EDAT MITJANAAcosteu-vos fins la plaça de Cabrinetty, por-xada —històricament dita “plaça Major”—,per situar-vos al rovell de l’ou de l’edat mitja-na vilatana, atès que aquesta podria haverestat el pati d’armes del primer castell

esmentat, i a sota seu, l’entramat de túnelsencara existent podria haver tingut una fun-ció d’entrada i sortida de la muralla (del s. XII)sense ser vist. Com que la població creixia,vers el 1176 el rei Alfons I adquirí un terrenyen el terme de Rigolisa, aleshores propietatdel monestir de Sant Miquel de Cuixà; podrí-em dir que en fou el primer “eixamplament”.De seguida la població prengué un caràcteroficial i es desenvolupà mercès a la conces-sió de privilegis de tota mena atorgats pelssuccessius monarques. Puigcerdà ja s’ano-menava Podiocerdano o Podiumceretani,que vol dir “el puig dels cerdans”, tot i queuna bucòlica llegenda relaciona el nom ambel maridatge de dos llinatges locals, els Puigi els Cerdà, que d’antuvi duien a pasturar elsseus ramats al nostre altiplà.

La Vila tindria el seu màxim apogeu cap amitjan s. XIV, quan era un important mercat ila sisena població de Catalunya en nombred’habitants. Aleshores s’establí un segonfocus de població al lloc on s’erigí l’esglésiade Santa Maria, gòtica; enderrocada el1936, avui en resta, isolat, el campanar —símbol del perfil urbà i punt de vigia des del’antigor. Però el ràpid creixement econòmicmotivà l’arribada, a la darreria del s. XIII, delsreligiosos mendicants i dels jueus, bàsica-ment des de Narbona, el Rosselló iVilafranca de Conflent. Aquest nou volum degent obligà a eixamplar el traçat de l’antigamuralla pel seu vessant nord i nasqué un noubarri, que s’anomenaria la Vilanova i ons’instal·laria el call jueu (a l’actual plaça delCall i la rodalia). Fou el segon eixamplamentde la Vila. Aquesta ampliació també obligà aaixecar una nova muralla que integrés elsconvents dels diversos ordes mendicants,els quals vivien fonamentalment de l’almoinai dels llegats dels fidels. Els primers ainstal·lar-se van ser els frares del Sac o de laPenitència de Jesucrist; poc després s’ins-tal·laren els dominics, que ens han deixatcom a mostra el convent de SantDomènec, ubicat a l’actual passeig del 10d’Abril, on podem contemplar la portalada

de l’església, del segle XV, feta amb “marbred’Isòvol”, a més d’unes valuoses pintures alfresc situades a l’interior i una galeria delclaustre (refeta vers 1603). Entre 1320 i 1333els franciscans construïren el convent deSant Francesc, al damunt d’un sector delcall jueu, del qual s’ha conservat una partreduïda que s’excavà fa uns anys. Situatdessota del Consolat (l’actual Ajuntament),es fundà, vers el 1351, el convent de SantaClara; dos topònims (carrer de les Beates iraval de les Monges) i una font és el que enresta. Altres edificis eren l’església de SantBartomeu i el convent dels templers. Al’antic carrer d’en Calva (avui de les EscolesPies) es construí la capella gòtica de la Marede Déu de Gràcia, recentment restaurada. Ial capdamunt del carrer de la Llissa, avui ditd’Espanya, s’ubicava l’església de SantSalvador, del 1320, que a partir del segle XVIIpassà a dir-se de Nostra Senyora dels Dolors.

En un pla més urbanístic, podem contemplar—especialment des de l’aire— comPuigcerdà ja es dissenyà des d’un bon prin-cipi amb un traçat octagonal, de tal maneraque pràcticament no hi trobem carrers escai-rats o cecs i on els principals sempre desem-bocaven als portals de la muralla, que esdeien: del Castell, de la Barrada, de Querol,del Call o de Framenors, de la Morera, deLlívia o de Predicadors, d’Ix, d’Age i d’enCalva o del Molí. En aquest moment sabemd’un segon castell, existent almenys des del1362 i situat al nord de la població (on aratenim la seu del Consell Comarcal).

L’estany sabem que el 1260 ja existia i quehi havia cases al seu voltant, però d’altrabanda l’arqueologia en posà al descobertunes construccions medievals al fons; aixòens du a pensar que deuria ser força mésreduït. El que està clar és que, en contra dela creença d’alguns puigcerdanencs, aquestpetit embassament no el van construir elsdominics. En aquest moment esplendorós,Puigcerdà també ubicava “el graner del rei”,segurament a la casa dels quinze pilars, al

O

De Puigcerdà, molts de vosaltres sabreu que l'estany i el campanar en sónuns dels signes d'identitat; no obstant això, segurament pocs en coneixeul'origen. I potser tampoc que durant l'edat mitjana fou una de les viles prin-cipals de Catalunya, que amb Napoleó Bonaparte va ser capital d'undepartament francès i que a l'inici del segle XX la visitaren els polítics, elsartistes, els escriptors i els industrials, catalans o francesos, més il·lustresper fer-hi salut o per gaudir-ne del privilegiat paisatge. Us convidem, doncs,a viatjar-hi en el temps!

LA CERDANYA PUIGCERDÀ: UNA PASSEJADA PER LA SEVA HISTÒRIA > LA CERDANYA PUIGCERDÀ: UNA PASSEJADA PER LA SEVA HISTÒRIA >


Trobo una excel·lent ideafer una revista donant aconèixer les terres delPirineu, unes terres de quènomes es destaca el ves-sant lúdic o pintoresc.

És cert que en aquestesplanes hi veureu fotografiesde paisatge, però també usconvido a conèixer la gent

que habita en aquestes terres, la seva història, lagastronomia, el folklore i la seva idiosincràsia, dife-rent a la d'altres llocs.

Som una gent de conviccions fermes que algú potqualificar de tancades, però són idees clares, con-tundents. Algú ens qualifica d'anàrquics, de gentpoc donada a qualsevol disciplina. Hi havia unescriptor que deia que la gent som fruit del paisat-ge en què vivim, per això és bo conèixer l'entornque ens envolta per entendre'ns; per tant, la millormanera de conèixer-nos és visitar-nos.

Som individualistes, perquè durant moltes dècadesens hem sentit aïllats per les males comunicacions,i això ens ha fet tenir un sentit d'autosuficiència quehom pot pensar que és una esperit d'una certa fat-xenderia. Estem contents i orgullosos de ser d'onsom, pensem que vivim en un dels millors territorisdel món i això ho transmetem amb les nostres acti-tuds i amb les relacions, però també som cons-cients que gràcies a la gent que ens visita i queestima i admira el nostre territori som actualmenten el mapa, i per tant podem gaudir d'una sèrie deserveis que sense la qual no en gaudiríem.

Curiosament, no ens coneixem prou, entre els piri-nencs; en tenim prou amb la part de territori queens pertoca, i les comunicacions han fet difícilaquest coneixement. No obstant això, tenim méscoses en comú de les que ens pensem i compar-tim l'opinió, malgrat que siguem pocs, que el nos-tre país hauria de tenir més en compte l'opinió dela gent que viu al Pirineu.

Voldria acabar donant-vos a conèixer la part deterritori que m'ha tocat viure, que és Puigcerdà, unacapital que presideix la plana de Cerdanya, una valloberta, de muntanyes suaus i una vista oberta al'horitzó.

Puigcerdà ha lluitat per ser una capital a tenir encompte, la d'una comarca que sofert una divisiócomarcal entre dos estats i dues províncies; pertant, no ha tingut fàcil el fet de poder assolir aques-ta capitalitat i avui continua lluitant amb il·lusió iganes per mantenir aquest paper, que la geografia,per la seva situació, li ha donat, però li han sostret ocomplicat les successives divisions administratives.

No obstant això, la comunicació ferroviària i viàriaamb Barcelona ha teixit una relació llarga i intensaamb la gent de les comarques barcelonines queens ha beneficiat com a pirinencs.

Actualment Puigcerdà mira amb coratge el futur,buscant i treballant noves alternatives econòmi-ques en l'aspecte sanitari, esportiu, educatiu, turís-tic, i té un paper fort de capital transfronterera, ambun nou hospital transfronterer, amb una remodela-ció del centre comercial premiada internacional-ment, amb un sector comercial potent i admirat,amb el percentatge més gran de població jove delPirineu, uns caps de setmana carregats de visitantstant de l'Estat espanyol com de França, i ambganes de progressar i de tenir el seu lloc a Europa.

De vegades tendim a valorar més el que tenim llunyque no pas el que tenim a prop; aquí hi ha paisat-ges que molts llocs envegen. Aprofiteu-ho i gaudiude la nostra vila, de la nostra comarca i del Pirineu.

Joan PlanellaAlcalde de Puigcerdà

A SOTA: L'estany de Puigcerdà, que avui és un granespai de lleure, durant segles ha servit de reserva d'aigua

per al poble i també per a la producció de gel.

PÀGINA ANTERIOR I A SOTA:Panoràmica de Puigcerdà.



A DALT: Ascensor a la plaça del’Ajuntament per accedir alcentre de la vila des de la zonade l’estació.

A L’ESQUERRA: Plaça dels Herois.

A DALT A LA DRETA: Església Parroquial de Santa Maria.

A SOTA A LA DRETA: L'antic convent de SantDomènec va ser fundat el1291. Actualment es pot contemplar una de les ales del claustre.



bell mig de la plaça Major, la qual tambéacollí la cúria reial i el segell de paraires; amés, la Vila gaudia de molins bataners, dra-pers i fariners o bladers, moguts per l’aiguade la sèquia o del Segre. I el comerç delsdraps i de la pell també hi tingué un paperimportant, així com l’artesanat, ordenat engremis. Pel que fa a l’administració del terri-tori, se li conferí la capitalitat i per aquestaraó s’hi establiren les institucions necessà-ries, com la cúria reial, la delegació delGeneral o Generalitat —de la qual resta unescut amb la creu de Sant Jordi a unafaçana—, la delegació del patrimoni reial i lacúria eclesiàstica de la Cerdanya.L’administració municipal tenia per seu elconsolat, al mateix indreton segueix havent l’ajunta-ment des de fa unsvuit–cents anys. De l’edificioriginal gòtic, cremat fortuï-tament el 1938, nomésse’n conserva una sala a laplanta baixa i a la clau devolta hi ha esculpit un montfloronat, les armes de laVila. A dalt del puig tambéhi trobem Rigolisa, nuclique com a mínim existeixdes de l’any 946, quan erauna propietat de SantMiquel de Cuixà. Malau-radament, el 1793, els fran-cesos varen destruir l’anti-ga església de SantJaume, per bé que poste-riorment se n’aixecà la quepodem veure avui. Com acuriositat, comentar-vosque el 1393 Puigcerdàcomprà Saltèguet i lesparròquies de Sant Vicençde Sagramorta i SantaMaria d’Ovella (restes avuiintegrades a la vall de laMolina, Alp), territori que encara li pertany enpart i l’únic boscat del seu terme municipal.

PUIGCERDÀ, CAPITAL DE LA CERDANYAA la fi del s. XII, a la nostra contrada,Puigcerdà rellevà l’antiga Llívia en la capitali-tat del comtat de Cerdanya. Un segle des-prés seria el cap de la vegueria (ja veieu queno és un concepte nou ni de bon tros!) fins al1720, moment en què a partir del decret deNova Planta Catalunya s’estructuraria terri-torialment en els castellans Corregimientos ila Vila n’assumiria la capitalitat d’un. El perí-ode entre els segles XVI i XVIII fou molt con-vuls, caracteritzat per guerres, epidèmies i

bandositats que tingueren com a resultatuna forta davallada del nombre d’habitants ide l’economia local. I pel mig, els francesos,unes vegades a favor dels catalans i unesaltres protagonistes de sagnants ocupa-cions militars, entre les quals les del duc deNoailles, que derivaren en la fortificació de laVila i l’edificació del Fort Adrià (1708), prèviadestrucció de cent cases. Però el que potserno us imagineu és que durant l’ocupaciónapoleònica de 1812-14, Puigcerdà es con-vertí en el cap d’un dels quatre departa-ments francesos establerts a Catalunya, eldel Segre, tot assolint el màxim abast territo-rial de la seva història. Amb la divisió provin-cial de 1833, de nefast record per a la

Cerdanya, Puigcerdà restaria adscrita a lapart gironina, amb la qual cosa bona part deles seves competències desapareixerien.

LA VILA CONTEMPORÀNIALa resta del s. XIX estigué marcat per lesguerres carlistes (1837, 1873-74), on hisobresortiria un nom, erigit en “alliberador”de la Vila: el del brigadier Josep Cabrinety.La seva fi albirava —ni que fos temporal-ment— un futur millor per a la població mit-jançant el naixement d’un nou fenomen: elturisme; primer estival, salutífer i elitista—de caire intel·lectual i industrial—, i dèca-des després, hivernal, esportiu i més massiu.Les famílies d’industrials, metges o farma-

cèutics reconeguts com els Andreu oClausolles, pintors, músics, literats i arqui-tectes —com Santiago Rusiñol, Narcís Ollero Antoni Gaudí...—, els periodistes i polítics—com els germans Junoy— s’enamorariende Puigcerdà, força dels quals es converti-rien en assidus i companys de tertúlia delfarmacèutic Josep M. Martí o clients del pin-tor Pere Borrell. Però a la primeria del s. XX,els guanys derivats de la creixent construc-ció de quintas, villas o torres d’estiueig (elque donà lloc al tercer eixample de la Vila)es complementaven, entre altres, amb elsdel contraban. Des del costat francès,sobretot hi entrava vi, blat, fusta, roba, llana,fruita, metall i sal, mentre que de l’espanyol

ho feia l’oli, l’arròs, elsucre, els llegums i sobre-tot el bestiar, especialmentquan l’exèrcit francès esnecessità abastir de mulesi matxos durant la PrimeraGuerra Mundial. El canvimés radical experimentatper la frontera —i amb laqual Puigcerdà— seria eldel 18 de juliol de 1936,quan els cerdans d’amb-dós costats veurien trun-cada, sobtadament, l’an-cestral relació que elshavia unit en tots els sen-tits, perquè la frontera res-taria oficialment tancadamés d’una dècada, tot ique mai no deixaria de tra-vessar-la gent tot mirantde salvar la pell i d’apaiva-gar la gana: exiliats, fugi-tius, contrabandistes...espanyols, catalans, fran-cesos, jueus i d’altresnacionalitats en una oaltra direcció. L’historiadorJean-Louis Blanchon opina

que aquest tancament “desuní més els cer-dans entre ells que no pas els tres seglesposteriors al Tractat dels Pirineus de1659”. Passades les guerres, la fronteraesdevindria un fet comercial evident del qualtothom, d’una manera o d’una altra i més omenys legalment, en trauria profit, i la Vila —i la Cerdanya en general— començaria a sercontemplada com un destí turístic i de sego-na residència de primer ordre

A finals del s. XIX, les famílies d’industrials, metges o farmacèutics

reconeguts com els Andreu o Clausolles, pintors, músics, literats i arquitectes

—com Santiago Rusiñol, Narcís Oller o Gaudí...—, els periodistes i polítics

—com els germans Junoy— s’enamorarien de Puigcerdà.

A SOTA: Als carrers de l'entorn de l'estany es pot contemplarun notable conjunt de torres d'estiueig (en deien "quintas" o

"villas") construïdes a principis del segle XX.

A DALT: Casino Ceretà A SOTA: Restes del campanar de l’antiga església de Santa Maria.

Oriol Mercadal

Arqueòleg, historiador idirector del Museu Cerdà(Puigcerdà)

Petjades culturals per Puigcerdà

LA CERDANYA PETJADES CULTURALS PER PUIGCERDÀ > LA CERDANYA PETJADES CULTURALS PER PUIGCERDÀ >

Divertiu-vos amb una ruta senyalitzada pel municipi de Puigcerdà on el visitant haurà de seguir unespetjades grogues pel centre i nucli històric de la vila i taronges pels afores d’aquest que us guiaran perun seguit de 13 punts d’interès a nivell turístic i cultural.

L TRANSPIRINENCA partir de 1881 es parlava de lapossible arribada d’un tren aPuigcerdà i del seu enllaç ambFrança. Les obres es portaren a

terme amb gran dificultat, ja que s’haguerend’obrir 24 túnels entre Ripoll i Puigcerdàentre els que destaquen l’helicoïdal oCargol de Palós, de 1.021 m que supera undesnivell de 40 m i el del massís de Tosesde 3.605 m.

El tren arribaria oficialment a Puigcerdà el 3d’octubre de 1922 amb una primera esta-ció, emplaçada en un altre indret i més peti-ta, avui dia desapareguda. El 21 de juliol de1929 va inaugurar-se l’electrificació de lalínia i amb ella les actuals estacions.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENTLa plaça, recentment remodelada com azona de vianants, era coneguda com a pla-ceta de les monges en record de l’anticconvent de Santa Clara que hi havia desso-ta seu.

Aquest antic edifici gòtic, cremat fortuïta-

ment el 1938, fou reconstruït i inaugurat el1955. L’actual manté una certa fisonomiaestructural de l’antic, edifici en què la portad’accés era pel carrer Querol, on encara hiresta una llinda amb les armes de la Vila.

A la plaça, des d’on s’observen unes immi-llorables vistes, s’hi troba un monument alcavall hispanobretó com a homenatge a laimportància d’aquesta raça de cavall a laCerdanya com es demostra, any rere any, ala Fira de Puigcerdà.

PLAÇA DE CABRINETTYHi ha autors que apunten que la plaça podiahaver estat el pati d’armes del primer castell(1095). Centre neuràlgic de la Vila, s’hi feiael mercat, mesuratge i emmagatzematgedel blat... Prengué l’actual nom el 1910 enhonor a Josep Cabrinetty, llibertador dePuigcerdà del setge carlí de 1873.

Els porxats es creu que podrien tenir el seuorigen al s. XVI, i que els de la part baixa dela plaça siguin els més antics. La Casa

Cadell, al núm. 15 del carrer, conserva a lafaçana lateral la creu de Sant Jordi, símboldel General o de la Generalitat.

Situat a l’inici del carrer de la Font d’enLlanes, l’antic Hotel Europa és avui un edifi-ci plurifamiliar que en els seus temps acollía no pocs pioners del turisme cerdà i a per-sonalitats. L’arquitecte Antoni Gaudí hi feuuna convalescència de cinc mesos (1911)

MURALLESAmb tota probabilitat, el nucli puigcerdanèsva néixer sota l’empara del castell deMontcerdà. Entorn a ell es degué d’anaragrupant un seguit d’habitatges que a partirde 1.177 són plenament reconeguts pel reicom a comunitat pròpia. L’important creixe-ment poblacional fa titllar de vila al nou nuclii se li confereix la capitalitat cerdana. Serà apartir d’aquesta data, que rebrà molts privi-legis, entre els quals hi figura el manamentde fortificar la vila.

El primer recinte emmurallat, seria el queestaria comprès entre les places Cabrinettyi de Santa Maria i entre els carrers Querol iEspanya. Al segle XVII, els murs tenienmolta alçada, un d’ells amb un ampli passa-dís superior cobert amb llosa i torres inter-mèdies.La fermesa de la muralla ha anat restant benpalesa al llarg dels segles i, malgrat sucum-bir en comptades ocasions, en d’altres, tot iel bombardeig, va resistir.

ANTIC CONVENT DE SANT DOMÈNECDe l’ordre dels predicadors, fou fundat vers1290-1291 sota la protecció de Jaume I deMallorca. L’antiga part conventual, que va

desaparèixer el 1835 amb l’exclaustracióderivada de la desamortització, fou rehabili-tada a partir de 1983.

L’església, d’estil gòtic, fou afectada greu-ment pel terratrèmol de 1428 i es va reedifi-car més baixa i més curta. No és fins el1946 que tornà a utilitzar-se per al culte. Endestaca la portalada principal (segle XV)construïda amb l’anomenat “marbred’Isòvol”.

CAMPANAR DE SANTA MARIAL’antiga església parroquial de Santa Maria,d’estil gòtic, ocupava gran part de la plaça.Es va començar a construir a partir de 1177i fou enderrocada el 1936.

La torre del campanar sofrí greus danys alllarg dels segles, en concret incendis, jasigui per culpa dels llamps o bé per acci-dents. Té una alçada de 35 metres i descan-sa sobre quatre pilars rectangulars de granitoriginals. Està coronat per una amplaterrassa, on actualment es pot accedirdurant els mesos de juliol i agost, des d’ons’observa una vista panoràmica extraordi-nària.

PLAÇA DEL CALLLa necessitat de poder ubicar les diversescomunitats (mendicants, jueus...), arribadesentre la segona meitat del s. XIII i inicis dels. XIV, obligà a urbanitzar nous terrenys, enun principi extramurs, a tocar de la vila vella.Les excavacions arqueològiques que esferen posaren al descobert un barri de casesordenades a banda i banda dels carrers.

CASINO CERETÀInaugurat el 1893, és un dels edificis mésrepresentatius de la vila de Puigcerdà. El1904 va patir un greu incendi que malmetégran part del teatre. Es va reconstruir i tor-nar a inaugurar el 1906 i se’n féu una nota-ble reforma el 1933, així com a les darreriesdel passat segle en refer-se tot el seu inte-rior.

A l’interior s’hi poden observar sostres ambmotllures i el gran llum de braços situat alsaló ortogonal, adquirit cap a la dècada de1970 a València.

No es pot deixar de dir que, durant molt detemps, tingué un pes social i cultural moltimportant, tant pels vilatans com pelsestiuejants, sent un notable centre de tertú-lies, així com de representacions teatrals,varietats i cinema.

E

Text: Sebastià Bosom Isern i Martí Solé Irla Fotos: Emili Giménez i Socarrel. Postals antigues: col·leccions particulars


LA CERDANYA PETJADES CULTURALS PER PUIGCERDÀ > LA CERDANYA PETJADES CULTURALS PER PUIGCERDÀ >


L’ESTANYLa primera notícia que el documenta és del2 de desembre de 1260. Ha estat el gransubministrador d’aigua de regadiu, neteja iper fer front als incendis. El glaç, tallat enblocs rectangulars, s’emmagatzemava alpou de la neu o del glaç situat a prop.

El peix era un altre dels béns que reportava.Se sap que en el segle XVIII hi havia truites,barbs, bagres i anguiles. Avui dia la faunapiscícola la composen el gardí, el barb roig,la carpa, el gobi i la truita comuna.

A partir de les darreries del segle XIX es vaportar a terme un nou tipus d’explotació: larecreativa i cal esmentar que el primer par-tit d’hoquei gel fet a Puigcerdà tingué llocdamunt del seu gel el 1956.

A finals del segle XIX a l'enderrocar lesmuralles i eixamplar la Vila, famílies benes-tants barcelonines construïren, principal-ment al voltant del llac, les anomenadesquintes o viles com a cases d'estiueig.D'estil eclèctic, destaquen les anomenades:Dionisia, Paulita, Margarita, Andreu, delRellotge, antics banys, Subirana, Font, SantAntoni...

LA SÈQUIAÉs un element que ha estat imprescindibleper a Puigcerdà; l’aigua de la qual acompliai acompleix diverses tasques a més de la deregadiu. Neix prop de la Tor de Querol, pas-

sant la major part del seu recorregut perterres que estan sota administració france-sa des del Tractat dels Pirineus de 1659-1660. És aquesta sèquia la que porta l’aiguaa l’estany i, de sempre, Puigcerdà ha procu-rat mantenir el dret sobre ella.

SANT JAUME DE RIGOLISAEra un antic poble documentat des delsegle X que va pertànyer al monestir deSant Miquel de Cuixà fins el segle XVIII. Del’antiga capella se sap que fou destruïdapels francesos el 1793. L’actual, lleugera-ment desplaçada de l’anterior, fou construï-da i inaugurada per la família Guasch el1887. El seu retaule, així com diverses pin-tures, eren de Pere Borrell, les quals es per-deren amb el saqueig que va patir el 1936.

DUANA – PONT INTERNACIONALEl seu establiment a Puigcerdà vingué deri-vat de la imposició divisòria a la Cerdanyadel Tractat dels Pirineus (1659-1660). Avui,dins del nou marc europeu ha desaparegut.

El pont oficial de nexe entre Espanya iFrança es va destruir arran d’un aiguat a latardor de 1937. Fou substituït per una estre-ta palanca de fusta fins a la inauguració del’actual el juliol de 1955. La benedicció de lanova connexió interestatal la dugué a termeel bisbe de Perpinyà. A la barana del pont,al costat de l’antiga duana francesa hi hauna placa de bronze que recorda el fet. Albell mig de la vorera del pont hi ha la fitafronterera 480.

RUTA LITERÀRIA RUIZ ZAFÓN“El Joc de l’Àngel”Aquesta ruta literària, marcada i guiada, voldonar a conèixer a tothom els indrets dePuigcerdà per on es desenvolupa la tramade l’última novel·la de Carlos Ruiz Zafón: ElJoc de l’Àngel. La ruta transcorre per tots elsllocs als quals s’al·ludeix en els diversoscapítols d’aquesta novel·la.

El Joc de l’Àngel és la segona entrega de latetralogia que l’escriptor vol dur a terme percompletar la saga iniciada amb L’Ombra delVent. Amb El Joc de l’Àngel, Carlos RuizZafón ha situat Puigcerdà dintre del mapaliterari mundial, ja que curiosament, i persorpresa del seus nombrosos seguidors,una part important de la trama d’El Joc del’Àngel es trasllada dels foscos ambients dela Barcelona de principis del segle XX, a quèja estàvem acostumats, fins als cels blaus iles gèlides aigües de l’estany de Puigcerdà.

Les marques i indicacions d’aquesta rutaliterària consisteixen en columnes de granitpolit, que s’ubiquen en els punts estratègicsdel recorregut. A sobre d’aquestes colum-nes hi ha situada una placa amb la part deltext d’El Joc de l’Àngel que fa al·lusió, preci-sament, a la zona de Puigcerdà on hi haemplaçada la columna

Amb la col·laboració de:Socarrel i Turisme de Puigcerdà

PER A MÉS INFORMACIÓOficina de Turisme de PuigcerdàC/ Querol, 117520 PuigcerdàTel. 972 88 05 [email protected] l’estany, a

partir de les darreries del segleXIX es va portar aterme un nou tipus

d’explotació: larecreativa i calesmentar que el

primer partit d’hoquei gel fet aPuigcerdà tingué lloc damunt del seu gel el 1956.

109Pànxing Pirineus

> LA CERDANYA PUIGCERDÀ ]A SOTA: Plaça Santa Maria.


Plaça l’Alguer, 2 · 17520 Puigcerdà · Tel i Fax 972 88 23 60

ituat al centre de la vila i a un dels balcons de Puigcerdà, tro-bareu el restaurant Tapanyam, on podeu gaudir d’una de les

vistes més espectaculars de la vall, ja sigui des d’alguns punts delseu acollidor menjador o des de la carpa instal·lada a la terrassa.

Podeu degustar una cuina casolana i de mercat, amb menús diaris itambé per a grups. A la nostra carta acurada hi trobareu especialitatscom les paelles, fideuàs, garrí, xuletó basc, carns a la brasa, cargolsa la llauna, marisc i peix fresc a més dels plats de temporada com elscalçots.

A més al Tapayam cada dia oferim una de les nostres especialitats,acompanyada d’un bon vi, a un preu tancat, perquè d’aquesta mane-ra tothom pugui delectar-se’n. També disposeu d’una carta de sand-vitxos, hamburgueses, frankfurts i pizzes casolanes al gust de tots elspaladars, a part de la nostra carta especialitzada en tapetes.

Pels esdeveniments esportius disposem de televisions repartides pertot el restaurant o de la pantalla gegant instal·lada a la carpa. A més,tindreu aparcament proper i un servei envoltat d’un tracte acollidor imolt familiar.

LA CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

RESTAURANT

TAPANYAM

S

TAPANYAM 33 ANYS AL VOSTRE SERVEI

l centre de Puigcerdà hi ha el Restaurant La Taverna del Call.Amb un ambient acollidor i familiar, i amb la comoditat d’un

aparcament i una plaça perque els nens puguin jugar just al costat. Elrestaurant obre cada dia amb menú de migdia i menú migdia cap desetmana i una acurada carta de plats típics ceretans, com les carns iels peixos a la brasa, a acompanyar amb la seleccio de vins de quètambé disposa la carta. La Taverna del Call també compta amb salade fumadors i de no fumadors.

MENÚ MIGDIA 13€MENÚ MIGDIA CAPS DE SETMANA 18€

CERDANYA PUBLIREPORTATGE >

RESTAURANTTAVERNA DEL CALL

APlaça del Call, s/n · 17520 PUIGCERDÀ · GironaTel. 972 141 036

Treballem amb carns dels Pirineus, amb productes artesans i autòctons i embotits de fabricació pròpia.També podeu degustar els nostres cuinats casolans:canalons, llegums, trinxat, pollastres a l'ast, conill…

CARNISSERIA PUIG

C/ Segre, 56 · MARTINET DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 515 029 www.carnisseriapuig.com

Tercera i quarta generació de pastissers, amb lacarta de MestreArtesà Alimentari i varis guardons,on podrà assaborir latradició i modernitatdels nostres pastissos i xocolates.

PASTISSERIACERDANYA

C/ Espanya, 11 i Av. Catalunya, 49 PUIGCERDÀ (Girona)Tel. 972 880 348

Més de 50 anys oferint-nos els seus productes decriança i elaboració pròpia. Vedella, xai, cabrit, porc,aviram, i tots els elaborats i “delicatessen” que etpuguis imaginar. Pels paladars exigents... Tot el saborde sempre amb l’actualitat més innovadora.

CARNISSERIA - XARCUTERIACAN MEYA

Pg. 10 d’abril, 27 i 29PUIGCERDÀ (Girona) · Tel. 972 88 03 32 Fax. 972 14 03 95 · www.carnisseriameya.com

Estem en un xalet residencial de muntanya transformat enhotel-restaurant. L’hotel disposa de 4 habitacions dobles i2 suites, així com un restaurant amb una capacitat per a50 persones. Ubicat a Llívia, al costat del camp de futbol,en una zona tranquil·la, és ideal per qui busca tranquil·litat i descans.

HOTEL SANT GUILLEM

C/ Esports, 2 · LLÍVIA (Girona)Tel. 972 146 367 · Fax 972 146 169 [email protected] · www.hotelstguillem.com

Ubicada en una fàbrica de formatges, en ple cor de laCerdanya i amb un entorn privilegiat. Especialitzada enraclettes i fondues com la suïssa de ceps, la de camemberti la d’ovella amb formatge del Capcir, a part d’altres platsamb l’ajuda del cuiner Omar Vega; una cuina fresca i detemporada. També trobareu els productes frescos que s’e-laboren a la fàbrica com el iogurt o el mató.

LA FORMATGERIA DE LLÍVIA

Pla de Ro · GORGUJA - LLÍVIA (Girona)Tel. 972 14 62 79 · www.laformatgeria.comGPS N. 42º 27'23" E. 002º 00' 21"

Hotel d’estil rústic i confortable, amb totes les comoditats que pots desitjar. El vostre descans és la nostra prioritat. Gaudiu del restaurant amb la millor cuina casolana.

HOTELESQUIROL

Av. Catalunya, s/n · LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 63 03 - Fax. 972 14 63 63www.hotelesquirol.net

Crta. Barcelona-Andorra s/n · 17520 Puigcerdà · Tel. 972 88 07 50 www.hotelparkpuigcerda.com · [email protected]

ituat a Puigcerdà, a 1.200m d’alçada, l’hotel ofereix al visitantun entorn ideal entre la natura, els pobles de muntanya amb

encant, les festes populars, l’art romànic i una llarga i variada ofertagastronòmica.

Tots els serveis de l’hotel estan a l’abast dels nostres clients per arri-bar a les expectatives més exigents. Gran jardí amb piscina i parcinfantil, pistes de tennis, hípica, discoteca i pàrquing privat.

Diversos espais permeten gaudir de l’hotel: salons per a lectura,salons amb xemeneia, cafeteria, sala de TV, sala de jocs i saló debridge. També disposa d’un saló per a convencions i d’un ampli men-jador per a banquets i reunions de tot tipus: noces, cerimònies civils,comunions, reunions d’amics...

Les habitacions disposen de bany complet, terrassa amb vistes, TVde plasma, fil musical, minibar, caixes fortes i Wi-FI gratuït.

Al restaurant podrà degustar la gastronomia típica de la Cerdanya aixícom una àmplia varietat de plats. La cuina amb que s’elaboren lespreparacions així com l’acurada presentació sorprenen gratament.

Per conèixer la zona de prop o tenir informació de qualsevol activitatde la comarca, el visitant ho té d’allò més fàcil doncs l’oficina de turis-me de la Cerdanya es troba dins el mateix recinte de l’hotel.


HOTEL RESTAURANT

PARK HOTELPUIGCERDÀ

S


Bar la Confianza trobaràs un lloc familiar on degustar unapizza, prendre una copa, un cocktail o assaborir alguna de lesmúltiples cerveses d’importació; tot a uns preus irresistibles.

A més disposa d’un sistema de targetes de consumició que per cada20€ te’n regalen 5, per a què la teva nit sigui encara més econòmica.

Bar la Confianza és un local amb ambient jove que obre les seves por-tes a partir de les 17:00h fins a les 03:00h de la matinada.

Aquí podràs escoltar les últimes actualitats musicals al mateix tempsque pots gaudir d’una partida de billar o de futbolí, així com seguir totsels partits de futbol en una pantalla gegant.

A més, per temporades, Bar la Confianza organitza festes, concerts id’altres festivitats per tal que la teva nit sigui encara més divertida.

Bon ambient, bona música, bons preus, bona diversió...Què més vols?


Av. França, 9 . 17520 PUIGCERDÀ (Girona) · Tel. 972 881 208 [email protected]

BAR & COPES

BAR LA CONFIANZA

Diversió, pizzes i cocktails

A


l Rebost de Ger, situat a la plaça Major de la localitat de Ger,al cor de la comarca de la Cerdanya, és un suggestiu restau-

rant ubicat en una típica casa del segle XVIII.

Els seus propietaris Xusa i Pere, van realitzar una total rehabilitacióde l’edifici, conservant la seva estètica original i respectant els mate-rials propis de la zona com són la pedra, la fusta i la pissarra.

La seva cuina sempre ha estat marcada pel receptari de la cuina tra-dicional utilitzant productes de la terra i de temporada.

En els seus 18 anys de trajectòria, el Rebost de Ger ha estat testi-moni directe i col·laborador del desenvolupament i enriquiment del’oferta gastronòmica de la comarca.

Les seves quatre plantes es distribueixen de la següent manera:Al soterrani, la bodega, amb entrada independent, preparada perprendre una bona copa de vi i degustar els “platillos” de la Xusa enuna atmosfera càlida i acollidora.

A la planta principal i al menjador privat del primer pis, el restaurantofereix la seva carta gastronòmica i un suggerent menú pirinenc.

I a la planta superior, la zona Chill, per a celebracions familiars,d’empresa o gaudir de qualsevol event esportiu en la seva pantallagegant de TV. En aquesta zona també s’ofereix la cuina de tastetsbasada en la carta gastronòmica.

Plaça Major, 2 · 17539 GER (Girona) · Tel 972 147 [email protected]


RESTAURANT

EL REBOST DE GER

E

Av. de Catalunya, 68 · LLÍVIA (Cerdanya)Tel. 972 14 60 31

n Pau Gascón i l’Àlex Molas són dos joves emprenedors alcapdavant del restaurant Trumfes de Llívia. Els dos s’han for-mat a l’escola Joviat de Manresa i, amb una sòlida experièn-

cia, s’han engrescat a obrir les portes del seu propi restaurant ambuna cuina d’alt nivell.

Des dels inicis, els joves han consolidat la seva carrera a restaurantsde gran anomenada del nostre país (per citar-ne alguns, l’Estay deMallorca, el Forrellat a Sabadell, el Lluçanes de Barcelona, a CanPeric de Sant Martí d’Empúries, el Via Veneto de Barcelona o l’HotelClaris també de Barcelona, entre molts altres).

La trajectòria de Gascón i Molas s’ha unit de nou al Trumfes amb unadestacada cuina catalana de temporada i amb productes de mercat,basada en la tradició i en la recerca constant de la màxima expressiódel producte juntament amb la proximitat del cuiner a la taula. Delrestaurant Trumfes no se’n pot sortir indiferent.


RESTAURANT

TRUMFES

E Estavar, 29 · 17527 LLÍVIA (Girona)Tel. 972 89 70 01 · Fax 972 14 62 54www.fondamerce.com · [email protected]

onda de tradició familiar on gaudiràs de tot el confort en unentorn molt agradable i familiar.

La Fonda Mercè està situada dins la bonica vila de Llívia a laCerdanya. Una comarca de gran bellesa on podràs gaudir del seupaisatge, la seva gastronomia i practicar activitats com el sende-risme, l’hípica, el golf, esports d’aventura, etc.

Reformada completament, la Fonda compta amb 9 acollidoreshabitacions dobles (dues de les quals són duplex) amb telèfon,televisor, bany complet i compta amb servei d’ascensor, calefac-ció central i restaurant amb cuina de mercat.

Quan vulgueu venir podeu consultar el temps i la temperatura quehi fa des de la webcam situada al capdamunt de l’hotel.

LLoguer de Quads i activitats al mateix hotel.


HOTEL RESTAURANTLA FONDA MERCÈ

FTres generacions...


6a Representació del PESSEBRE VIVENTDies 4, 5 i 6 de 18h a 20h

Dissabte 416.00h. Obertura de la Fira del Pessebre iproductes d’artesania.18.00h. Obertura i 1a representació delPessebre Vivent amb la presència de lesautoritats.20.00h. Tancament dels actes.

Diumenge 511.00h. Inici de la Fira (Plaça de la Cerdanya).12.00h. Concurs de Dibuix Ràpid. Temes de Nadal i del Poble de Prullans.13.30h. Veredicte del jurat i atorgament depremis de Dibuix Ràpid.

18.00h. 2arepresentaciódel PessebreVivent.20.00h.Tancament delsactes.

Dilluns 611.00h. Inici de la Fira (Plaça de laCerdanya).18.00h.3a i última representació del Pessebre Vivent.20.00h. Tancament dels actes.

Dimarts 7 11.00h. Fira i Actes Musicals a la Plaçade la Fira i a l’Església de Sant Esteve.(Plaça de la Cerdanya).

Dimecres 8 (dia de la Puríssima)11.00h. Fira i actes fins a les 14 h.(Plaça de la Cerdanya).14.00h. Acte de colenda de la Fira.

Tots els dies d’11 a 14h. Exposició delpessebrista Puig. Casa: CAL JUNQUET

PESSEBRE VIVENTAdults: 2 EUROS

Socis amb carnet: GRATUÏTFins a 18 anys: GRATUÏT

Del 4 al 8 de desembre de 2010

14a Fira del Pessebre i d’artesans. Prullans

> LA CERDANYA AGENDA ]

ASSOCIACIÓ CULTURAL I CÍVICA DE PRULLANSCarrer del Riu, 2 · Prullans (Lleida)Tel. 609 444 163

Ideal pels qui cerquen la tranquil·litat i fugen de les aglo-meracions dels grans hotels. El menjador i les habitacionstenen una vista panoràmica de tota la vall. Cafeteria on esserveixen esmorzars i també fa les funcions de recepció.Serveis: Televisió, telèfon, terrassa amb vistes, caixa forta,bany amb assecador. WI-FI. Sala menjador amb TV.

HOTEL CAL MARTRI

C/ Major, 39GER (Girona) Tel. 972 14 70 19 · 636 371 683

Vine a Bolvir a gaudir amb nosaltres del nostre restau-rant familiar amb una cuina casolana i tradicional.Ideal per a famílies.Pàrquing pels nostres clients.Zona Wi-fi.

BAR-RESTAURANT LA SOLANA

Crta. Puigcerdà · La Seu, s/n BOLVIR (Girona)Tel. 972 895 213

Disposa de 12 apartaments totalment equipats(de 2 a 6 persones). Sala d'estar amb TV, cuina, bany complet, 1 o 2 habitacions independents, calefacció i llar de foc. Terrassa amb vistes al Cadí. Disposa de tot el necessari per poder passar curtes i llargues estades.

APARTHOTELBELLVER

Batllia, 61-63 · BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 510 627 · Fax 973 510 [email protected] · www.aparthotelbellver.com

El descans a la muntanya. Hotel de nova construcció,d’estil ceretà. Molt acollidor. Situat al bell mig del poblede Ger.

HOTELEL JAÇ**

Pl. Major, s/n · GER (Girona)Tel. 972 89 42 91www.grupturistic.com · [email protected]

Antiga casa de pagès de principis del segle XIX totalment reformada. Situada a Urús, a la plaça mésemblemàtica del poble i a prop de diversos equipamentsmunicipals d’esbarjo. Amb dos allotjaments totalment equipats, que miren a la tradicional era ceretana, dins laqual hi ha un acollidor jardí.

CAL PEDRALS

Camí de Font Freda, 2 - URÚS (Girona) Tel. 616 023 [email protected] · www.calpedrals.com

Situat al Pla de Talló, l’Hotel Cal Rei de Talló és l’adaptació del paller d’una antiga masia catalana amb 12 habitacions amb bany, telèfon, minibar, TV.Ambient tranquil i familiar.Al seu restaurant hi trobarem una bona cuina i un espaiacollidor.

HOTELCAL REI DE TALLÓ

Camí de Talló, s/n · TALLÓ - BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 10 [email protected] - www.hotelcalrei.cat

Casa senyorial que conserva l’essència de les antiguesfondes de poble. Amb 16 habitacions reformades i deco-rades amb molt de gust i un menjador on es serveix cuinasenzilla i tradicional de muntanya amb un toc de creació.La seva història es remunta al 1846, essent un dels esta-bliments més antics de les comarques dels Pirineus.

FONDA BIAYNA

Sant Roc, 11BELLVER DE CERDANYA (Lleida)Tel. 973 51 04 75 - www.fondabiayna.com

TURISME RURAL MAS MALLOLMas Mallol, s/n · PUIGCERDÀ (Girona) Tel. 972 140 418 · 647 950 [email protected] · www.calmallol.com

RESTAURANT CAL LLIURETEspecialitat en arrossos i tapes. Terrassa ambvistes al Cadí. C/ del Benefici, s/n. · TRAVESSERES (Lles de Cerdanya) · Tel. 629 726 165 · www.callliuret.com

LA CERDANYA AGENDA >

MARTINETFESTA DE SANT ELOI1 de desembre

DIVERSES POBLACIONSBENEDICCIÓ D’ANIMALS17 de gener

LA MOLINATROBADA DE CONSTURCTORS D’IGLÚS27 i 28 de febrer

PUIGCERDÀFESTA DEL TRINXAT 27 de febrer

OLOPTECALÇOTADA21 de març

DIVERSES POBLACIONSCANTADA DE CARAMELLES10 d’abril

ALPXXVII EDICIÓ DELS JOCS FLORALS DE CERDANYA23 d’abril

ISÒVOLSARDINADA 9 de maig

GUILSFESTA MAJOR 15 de maig

MÚSSERFESTA MAJOR15 de maig

BOLVIRFESTA MAJOR 15 de maig

PRULLANSFESTA MAJOR 15 de maig

LLÍVIAFESTA DE LA TRANSHUMÀNCIA 31 de maig

Agenda CerdanyaOFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTel. 972 140 665 - [email protected]

PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - 17520 Puigcerdà - Tel. 972 880 542

OFICINA DE TURISME D’ALPC/ Nord, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 890 385 www.ddgi.cat/alp - www.alpturisme.cat

PATRONAT DE TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - 25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 510 229 - www.bellver.org

OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - 17527 Llívia - Tel. 972 896 313www.llivia.org

AERÒDROM COMARCAL DE LA CERDANYACamp d’aviació, s/n - 17538 Alp - Tel. 972 144 066

Dades d’interès Cerdanya


[ PALLARS JUSSÀ, PALLARS SOBIRÀ I LA CERDANYA XARXA D’ESPAIS DE MEMORIA > PALLARS JUSSÀ, PALLARS SOBIRÀ I LA CERDANYA XARXA D’ESPAIS DE MEMORIA >

ovint coneixem episodis de la nos-tra història mitjançant els llibres,les pel·lícules, les vivències delsnostres avis…, però també el pai-satge que ens envolta ens pot aju-

dar a fer-nos la idea de les escenes que esvan reproduir temps enrere. En molts casosaquest és clarament revelador i per aquestmotiu el Memorial Democràtic, a través dela Xarxa d'Espais de Memòria, s'encarregade fer un recull d'aquests espais en què lanostra història es dibuixa d'una maneraclara i decisiva.

Per saber d'on venim i aprendre dels errorsdel passat així com dels encerts, cal treba-llar en la recuperació de la memòria i infor-mar i compartir aquests coneixements ambla ciutadania. Aquest és el paper delMemorial Democràtic, la primera instituciód'aquestes característiques a l'Estat espa-nyol que vetlla pel coneixement i el mante-niment de la memòria històrica deCatalunya entre el 1931 i el 1980.

Per tal de fer més clarificadora la història i laubicació dels seus escenaris, el MemorialDemocràtic endreça cadascun d'aquestsespais en diferents àrees temàtiques, aixítenim els Espais de la II República, elsEspais de la Guerra Civil, els Espais deLluita Antifranquista i RecuperacióDemocràtica i els Espais de Frontera i Exili,aquests darrers força abundants a la zonade l'Alt Pirineu.

Així com altres indrets del territori, el PallarsJussà, el Pallars Sobirà i la Cerdanya aple-guen un gran nombre d'aquests espais ambhistòria pròpia.

PALLARS JUSSÀCasa Bonifaci. El Museu de LlimianaLa casa de Josep Bonifaci s'ha transformat enun espai memorial, on s'exposen els docu-ments familiars que posen de manifest la lluitaconstant per la democràcia i la llibertat. Bonifaciva exercir diversos càrrecs tant al PSUC com aUGT i va ser director general d'AssistènciaSocial del Govern de la República.

Isona. La reconstrucció d'un poble entre dos frontsUn itinerari senyalitzat pel casc urbà d'Isonaens explica tot el procés de reconstrucciód'aquesta població després de que a causade la Guerra Civil el 75% dels habitatgequedessin malmesos. La ruta ens ensenyaaquest passat i ens mostra edificacions tantde caràcter públic (l'ajuntament, les esco-les, l'església parroquial, la rectoria), comserveis bàsics (el forn de pa, el dipòsit d'ai-gua i l'electricitat) o habitatges socials perals agricultors que es van reconstruir ambels recursos de la Dirección General deRegiones Devastadas.

Itinerari “El front republicà de la Posa”La línia de front de la Posa recorre les restesbèl·liques del front republicà que s'hi ubica-va. La zona permetia controlar un espaimolt ampli. La intervenció ha consistit asenyalitzar l'itinerari i a mostrar les múltiplesrestes del patrimoni bèl·lic que s'hi troben.

La Xarxa d'Espais de Memòria aplegales petjades de la nostra història recentCada terra té la seva història, sigui escrita amb un final feliç o, en ocasions, devastador. La trajectòria que haseguit es palpa a través de les empremtes que amb més o menys profunditat en solquen el paisatge.

Font i fotos: Memorial Democràtic

SA DALT: Front de guerra a la zona del Biuse.

1: Casa Bonifaci.

2: Els búnquers del tossal de Sant Joan de Vilamur.

3: Isona

4: El Cami de la Llibertat.

5: La Posa.

6: Els búnquers de la linia de defensa dels Pirineus

a la Vall de Cardós.

1

4

5

6

2

3


PALLARS SOBIRÀPresó museu “Camí de Llibertat”Durant la Segona Guerra Mundial per l'anti-ga presó del partit judicial de Sort havienarribat a passar prop de 3.000 personesque fugien de la guerra i que eren detingutsals passos fronterers. Ara, la presó és unespai memorial on s'explica la història delspresoners que van passar per allí i des d'ons'intenta difondre els valors de la convivèn-cia i la pau.

Punt d'Informació de la Guerra Civil i laPostguerra a la vall de CardósEl Punt d'Informació de la Guerra Civil i lapostguerra situat a la Ribera de Cardós estàdedicat a explicar l'arribada de l'exèrcitfranquista a la Vall i la repressió viscuda pelsseus habitants. També destaca la vall com azona de pas de refugiats que fugien del'Europa nazi i per últim dedica part de l'ex-posició a explicar la línia fortificada quemanà construir Franco als Pirineus per talde protegir-se d'un atac aliat.

Els búnquers de la línia de defensa delPirineu a la vall de CardósLa senyalització de tres búnquers perta-nyents al centre de resistència número 74ens permet fer un recorregut pels anticscamins que comunicaven els pobles de

Ribera i de Surri. La construcció dels ele-ments d'aquest centre es va iniciar l'any1948 amb l'objectiu de dificultar una hipotè-tica invasió des de França, a través de lesvalls d'Estaon i de la Noguera de Cardós.

Frontera i búnquers a la Guingueta d'ÀneuEn aquest itinerari es proposa realitzar unapassejada per la riba del pantà de laTorrassa, proper a la Guingueta d'Àneu. Alllarg del recorregut es poden veure quatrebúnquers pertanyents al centre de resistèn-cia número 76. El projecte de construcciód'aquest centre situava la majoria dels ele-ments al fons de la vall, per tal de controlarla carretera i evitar una hipotètica invasiódes de França, a través del port de laBonaigua. La seva funcionalitat estava con-dicionada a la construcció dels centres 75de Dorve i 77 de Jou i Espot, que el comple-mentaven. Entre els estius de 1947 i 1952es construïren només 28 búnquers dels 66que s'havien projectat.

Els búnquers del tossal de Sant Joan de VilamurS'ha dut a terme la recuperació arqueològi-ca i la senyalització adequada de les restesbèl·liques de Vilamur. Entre altres vestigis,es tracta principalment de búnquers, trinxe-

res i pous de tirador construïts per l'exèrcitfranquista.

El front de guerra a la zona del BiuseUn cop el front de guerra arriba al Pallars, al'abril de 1938, aquest queda estabilitzatdurant nou mesos entorn a la NogueraPallaresa. La zona de Biuse al municipi deLlavorsí fou una posició estratègica de pri-mera línia de front on es localitzen diferentsvestigis dels combats.

Per visitar-ne les restes s'ha dissenyat un iti-nerari circular que pot realitzar-se a peuamb una durada de menys d'una hora.S'han senyalitzat vuit punts per tal de visitardiverses estructures militars: trinxeres, pousde tirador, camins coberts, casamates, sis-temes de defensa, aixoplucs de trinxeres,polvorins i l'hospital a primera línia de front.

Camins de la Guerra Civil a RialpL'itinerari parteix de Roní, a uns 7 km deRialp pel camí de Combois, i ens apropa ales fortificacions. En el segon tram, el camídel Front, es poden veure búnquers, trinxe-res i parapets que l'exèrcit va construir al'estiu del 1938. El darrer tram és el camí dela Cassoleta, on la senyalització permetreconèixer els punts on va esclatar arma-ment i la traça d'algunes trinxeres.

El camí de la LlibertatItinerari transfronterer de muntanya senya-litzat que recupera el camí utilitzat per milersde refugiats que, durant la Segona GuerraMundial, fugien de l'Europa ocupada pelsnazis. Recorregut real i simbòlic que encaraara entitats de memòria, familiars i altrespersones rememoren i realitzen anualmentdes de França fins al Pallars. El recorregutha estat marcat dins el Parc Natural de l'AltPirineu, que afegeix a la seva riquesa natu-ral aquest patrimoni memorial.

Camí de l'exili pel port de SalauEl “Camí de l'exili pel port de Salau” és unitinerari senyalitzat que inclou diversos ele-ments explicatius. Partint del poble d'Alósd'Isil arriba just al port de Salau seguint laruta que centenars de persones utilitzarenper fugir dels horrors de la guerra civil i de larepressió endegada pels guanyadors.

Tírvia. La destrucció i reconstrucció d'unpoble adoptat pel caudilloTírvia, que significa tres camins, és lloc de pasentre tres valls d'alt valor estratègic per la sevaubicació i orientació. Al setembre del 1938 vaser bombardejada per l'exèrcit franquista i el90% de la població va quedar destruïda. Unitinerari pel nucli urbà de Tírvia dóna a conèi-xer les conseqüències socials i econòmiques

de la destrucció del poble i els testimonisurbanístics i arquitectònics de la reconstrucciódel municipi d'abans de la guerra i dels canvissoferts a partir de les obres fetes per laDirección General de Regiones Devastada.Aquest itinerari consta de sis punts d'interèsque descobreixen al visitant el passat d'a-quest poble pirinenc i dels seus habitants.

LA CERDANYAParc dels búnquers de MartinetCentre d'interpretació i itinerari sobre elsbúnquers de la línia de defensa dels Pirineus.Aquestes fortificacions, que trobem al llargde tots els Pirineus, de Portbou a Irun, vanser construïdes a mitjan anys quaranta pelrègim de Franco per tal de fer front a unahipotètica invasió del territori espanyol perpart de l'exèrcit alemany, primer, i aliat, méstard. S'han mantingut al territori sense quemai no fossin ocupades. Els búnquers de laCerdanya són possiblement els més benconservats de la línia. El centre d'interpreta-ció es basa en recursos audiovisuals, mentreque l'itinerari senyalitzat recorre vuit bún-quers diferents i permet endinsar-se en unentramat de galeries subterrànies intercon-nectades

Per a més informació:http://memorialdemocratic.gencat.cat/espais

PALLARS JUSSÀ, PALLARS SOBIRÀ I LA CERDANYA XARXA D’ESPAIS DE MEMORIA >

La Xarxa d'Espais deMemòria aplega elsescenaris que posen

de manifest la nostrahistòria. El Pallars

Jussà, el PallarsSobirà i la Cerdanya

apleguen diversosd'aquests espais.

LA XARXA D’ESPAIS DE MEMÒRIA DE CATALUNYA

La Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya és latraducció al territori del Memorial Democràtic.Amb la voluntat de ser una institució descentralit-zada i present a tot el territori català, el MemorialDemocràtic ha constituït una Xarxa d’Espais dediferents tipologies (centres d’interpretació, itinera-ris, refugis antiaeris, etc.) que s’estén per totCatalunya, des de la Sénia fins a la Jonquera i desde l’Alt Pirineu fins a Barcelona.

Es tracta d’un sistema de gestió articulat per pro-moure la conservació, la investigació i la difusiód’aquest patrimoni material i immaterial emmarcaten el període 1931-1981 i que, fins fa ben poc, nos’havia tingut en compte. La Xarxa, estructuradatemàticament en quatre grans àmbits (Espais de laII República; Espais de la Guerra Civil; Espais defrontera i exili; i Espais de lluita antifranquista irecuperació democràtica), es planteja el repte derecuperar, dignificar i fer comprensible per a tottipus de públic un patrimoni fonamental per conèi-xer i recordar la nostra història recent.

Jordi Guixé, Cap de projectes patrimonialsi espais de memòria delMemorial Democràtic.

PALLARS JUSSÀ, PALLARS SOBIRÀ I LA CERDANYA XARXA D’ESPAIS DE MEMORIA >

7: Itinerari “El front republicà de la Posa”

(Isona i Conca Dellà).

8: Senyalització a Tirvia.

9: Camins de la Guerra Civil a Rialp.

10: Punt d'Informació de la Guerra Civil

i la posguerra a la Vall de Cardós.

11: Presó Museu El Camí de la Llibertat.

12: Front de guerra a la zona del Biuse

13: Parc dels búnquers de Martinet

7

9 10 11 13

12

8


Plaça Sant Martí, s/n · 25597 ESPOT (Lleida) · Tel. 973 624 162Fax 973 624 037 · [email protected] · www.hotelsaurat.com

otel rústic de muntanya totalment reformat, situat alcentre del poble d’Espot, a 2 km de l’estació d’esquí

d’Espot Esquí i a 3 km del Parc Nacional d’Aigüestortes il’Estany de Sant Maurici.

Disposa de 40 habitacions totes exteriors, completes, amb TV,calefacció, caixa forta i bany complet amb assecador i tovallo-ler calent. L’hotel completa les seves instal·lacions amb el res-taurant l’Avet de St. Maurici, bar-cafeteria, saló, sala de reu-nions, guardaesquís, jardí, pàrquing i Internet. S’admeten ani-mals domèstics.

PALLARS SOBIRÀ PUBLIREPORTATGE >

HOTEL***

HOTEL SAURAT

H


C/ del Forn, s/n · GUÀRDIA DE TREMP (Lleida)Tel. 973 650 042 · 616 086 448www.hotel-larectoria.com · [email protected]

H. RURAL - REST. LA RECTORIA

El confort com a objectiu, la bona cuina una delíciai el benestar garantit.Casa del 1670, que disposa del màxim confort i serveis, ambel caliu dels seus orígens. Excursions organitzades amb l’op-ció de pícnic. Cuina ecològica, de temporada i postres caso-lans. Piscina climatitzada amb hidromassatge. Grans vistes.

CASA RURALCASA CHURCHILL

Església, 8 · CLAVEROL (Lleida)Tel. 0034 973 680 776 · 649 876 [email protected] · www.casachurchill.com

Complex turístic situat davant del LLac de la Torrassa en plePirineu de Lleida, vora el Parc Nacional d’Aigüestortes il’Estany de Sant Maurici. Punt ideal des d’on practicar lapesca, fer excursions als llacs, visitar el llegat romànic de lazona, practicar esports d’aventura (canoes, kayak...) igaudir de la neu. Serveis d’alt nivell. Lloguer de bicicletes.

BUNGALOWSNOU CÀMPING

Ctra C-13, Km 156 (Balaguer a França)LA GUINGUETA D’ÀNEU (Lleida) · Tel. 973 626 261noucamping@noucamping · www.noucamping.com

LA POBLA DE SEGURXII FIRASKIDel 6 al 8 de desembre

ISONA I CONCA DELLÀFIRA D’HIVERN – CONQUES8 de desembre

LA POBLA DE SEGURCANTADA DE CARAMELLES I DINAR DE GERMANOR24 d’abril

APLEC DE SANT MIQUEL DEL PUI8 de maig

Agenda del Pallars Jussà

ESTERRI D’ÀNEUFIRA DE NEUDel 4 al 8 de novembre

SORTFIRA DE LA TARDOR6 I 7 de novembre

RIALPPIRENA 2011 A PORT AINÉDel 20 al 30 de gener

ESPOTCOPA DEL MÓN DE TELEMARKDe l’11 al 13 de febrer

ISILII MARXA DE RAQUETES FOC DE NEU

A TOTA LA COMARCARAL·LI GASTRONÒMICDel 30 d’abril al 19 de juliol

Agenda del Pallars Sobirà

> PALLARS JUSSÀ I PALLARS SOBIRÀ AGENDA ]

CAMINS DE LA GUERRA CIVIL A RIALPTel. informació: 973 620 365Municipi: Rialp

PRESÓ-MUSEU "CAMÍ DE LA LLIBERTAT"Adreça: Pl. de Sant Eloi, 8Municipi: Sort · Tel. informació: 973 620 010

EL CAMÍ DE LA LLIBERTATMunicipi: Alt Àneu - Tel. informació: 973 620 107

PUNT D'INFORMACIÓ DE LA GUERRACIVIL I LA POSTGUERRA A LA VALL DECARDÓSAdreça: C/ Hug III, s/n (Ribera de Cardós)Municipi: Vall de CardósTel. informació: 973 623 122

ITINERARI DELS BÚNQUERS DE LA LÍNIADE DEFENSA DELS PIRINEUS DE LA VALLDE CARDÓSMunicipi: Vall de Cardós - Tel. informació: 973 623 122

ELS BÚNQUERS DEL TOSSAL DE SANTJOAN DE VILAMURAdreça: Crta. De Sort al port del CantóMunicipi: Soriguera - Telf. informació: 973 620 167

EL FRONT DE GUERRA A LA ZONA DE BIUSEMunicipi: Llavorsí - Tel. informació: 973 622 008

TÍRVIA: DESTRUCCIÓ I RECONSTRUCCIÓD'UN POBLE ADOPTAT PEL CAUDILLOMunicipi: Tírvia - Tel. informació: 973 622 073

ITINERARI PELS BÚNQUERS DE LA LÍNIADE DEFENSA DELS PIRINEUS A LAGUINGUETA D'ÀNEUMunicipi: Guingueta d'ÀneuTel. informació: 973 626 067

Camí de l'exili pel port de SalauMunicipi: Alt Àneu - Tel. informació: 973 620 107

TURISME PALLARS SOBIRÀ- OFICINA DE TURISME I ENS DEPROMOCIÓ – Camí de la Cabanera, s/n25560 Sort - Tel. 973 62 10 02 - Fax 973 62 10 [email protected] · www.pallarssobira.info

PARC NACIONAL D'AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICIPrat de la Guarda, 4 - 25597 EspotTel. i Fax 973 62 40 [email protected]

PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU(el Paller de Ca l’Antonet) Ctra. N-260, km. 231,3. - 25595 LLAVORSI Tel. 973 62 23 35 - Fax 973 62 20 [email protected]

CONSORCI DE TURISMEVALLS D’ÀNEU Ctra. Port de la Bonaigua, s/n 25587 València d’Àneu - Tel. 973 62 65 68 [email protected] - www.vallsdaneu.org

Dades d’interès Pallars Sobirà

ISONA. LA RECONSTRUCCIÓ D'UNPOBLE ENTRE DOS FRONTSMunicipi: Isona - Tel. informació: 973 664 008

ITINERARI "EL FRONT REPUBLICÀDE LA POSA"Municipi: Isona i Conca Dellà - Tel. 973 650 187

CASA BONIFACI. MUSEU DE LLIMIANAAdreça: C/Castell, 1Municipi: Llimiana - Tel. informació: 973 650 773

OFICINA DE TURISME DE LAPOBLA DE SEGURAv. Verdaguer, 35 - 25500 La Pobla de SegurTel. 973 68 02 57 - Fax 973 68 02 [email protected] - www.pobladesegur.org

OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTel. 973 65 00 05 - 973 65 00 09 - Fax 973 65 20 [email protected]

OFICINA DE TURISME D’ISONAPl. de l’Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTel. 973 66 50 62 - Fax 973 66 42 [email protected] - www.parc-cretaci.com

PATRONAT MUNICIPAL DE TURISME DE LA VALL FOSCACasa Consistorial. Únic, s/n25515 La Torre de CapdellaTel. 973 66 30 01 - 973 25 22 31 - Fax 973 66 31 [email protected] - www.vallfosca.net

Pallars Jussà

PARC DELS BÚNQUERS DE MARTINET I MONTELLÀCtra. LV-4055 - 25724 [email protected] - www.bunquersmartinet.net

La Cerdanya

a basílica menor de Santa Mariaés la construcció més bella iemblemàtica de Castellód’Empúries i, per aquest motiu,

és considerada pels empordanesos com la“Catedral de l’Empordà”. Construïda sobreles restes d’una primitiva església romànicadocumentada l’any 957 i consagrada el 9de setembre de 1064, la nova església gòti-ca representava l’anhel dels comtesd’Empúries de restablir l’antic bisbatd’Empúries que havia existit segles enrere.D’aquesta manera, Castelló d’Empúriesesdevindria una important població amb

bisbe, catedral i tribunal eclesiàstic propis,la qual cosa no reeixí finalment per label·ligerant posició contrària del bisbat deGirona, que es va oposar aferrissadament alfet que Castelló d’Empúries, capital delcomtat d’Empúries, fos també seu episco-pal.

La construcció de l’església catedralícias’inicià el 13 de febrer de 1261 en temps delcomte Ponç Hug III (1230-1269) i fou dirigi-da per l’arquitecte Ramon de Xartres. Laseva construcció es prolongà durant 150anys i es donà per acabada –però no com-

pletada– al principi del segle XV, quan s’en-llestí la portalada principal, obra, entred’altres, dels escultors Pere de Santjoan iAntoni Canet. Emplaçada al bell mig delpuig Salner, un dels nuclis primitius de lapoblació que tenia recinte emmurallat propii on han aparegut recentment restes huma-nes del segle VII dC, era el símbol del poderreligiós i alhora de les propietats eclesiàsti-ques de la Canònica gironina a la vila. Lapart posterior de la basílica, al costat est,limita amb la muralla medieval i amb el recdel Molí; en la consagració de l’esglésiaromànica, s’establí una sagrera de setanta

passos al voltant del temple, el terreny con-siderat sagrat –d’aquí el nom de sagrera–propietat de l’Església i concedides pelbisbe el dia de la consagració de l’església,un espai instaurat amb les Constitucions dePau i Treva de 1041.

A l’interior destaquen peces com el magní-fic retaule gòtic d’alabastre amb la imatgede la Verge de la Candelera, copatrona de la

vila; l’altar major de pedra; les piles baptis-mals del segle XI; les diverses capelles late-rals i els retaules corresponents; els sepul-cres dels comtes Ponç Hug V (o Malgaulí) iPere I; les claus de volta; l’obra escultòricaen pedra de la portalada de la façana; elcampanar romànic; i també el monumentalorgue, que data de l’any 1803. El visitantpot observar també les diverses i valuosespeces d’orfebreria religiosa que es conser-

ven al Museu Parroquial, conegut com ElTresor, que roman obert durant tot l’any.

La Catedral de l’Empordà

L

[ ALT EMPORDÀ LA CATEDRAL DE L’EMPORDÀ >

«L’església parroquial, dedicada a l'Assumpta, és la catedral de l'Empordà. És el temple més important dela mitra, després de la catedral.» Josep Pla

Text: Jordi Canet Avilés i Associació dels Amics de l’Orgue Fotos: Gonzalo Sanguinetti

A DALT I A LA DRETA: Església de Castelló d’Empúries.


ALT EMPORDÀ LA CATEDRAL DE L’EMPORDÀ >

RESTAURANT PORTAL DE LA GALLARDAPere Estany, 14 - 17486 Castelló d’Empúries - Tel. 972 250 152HORARI D’HIVERN: De dimecres a dilluns: migdia. Dimarts festa. Divendres i dissabte: migdia i nitHORARI DE CUINA:Migdia de 13.00 a 15.30 h. Nit de 20.00 a 23.00 h

El Portal de la GallardaCuina de qualitat en el millor entorn paisatgístic i arquitectònic de la zona

Restaurant

Torre gòtica del segle

XIII, ubicada a l'antiga

muralla de Castelló

d'Empúries, on gaudiràs

d'una gran experiència

gastronòmica amb la

cuina de mercat tradi-

cional de gran qualitat,

envoltat d'un magnífic

espectacle visual, millo-

rat encara amb les

darreres reformes de

l'establiment.

Jordi Canet Avilés

Director del Centre de Recerca iDifusió de la Història LocalAjuntament de Castelló d’Empúries

Plaça de l’Església, 2 · GARRIGUELLA · Alt Empordà (Girona)Tel. 972 531 807www.hotelgarriguella.com

arriguella és un poble amb molts encants, situat a l’AltEmpordà beu de la personalitat d’aquesta incomparableterra de la mediterrània i fer-hi parada per conèixer bé l’indret

és gairebé una necessitat. Garriguella és a 10 km de Figueres i deRoses i a 7 km de Llançà. En aquest cas, a l’Hotel Restaurant LaPlaça estarem més que ben atesos, amb la garantia del repòs i l’en-canteri de la bona cuina. En Sébastien Lobel ha estat format alsmillors fogons del continent, a Relais et Châteaux i amb estrellesMichelin com La Rotonde de Lyon, Le Château Blanc de Lille,L’Odissea d’Orriols... Lobel barreja i crea amb el bo i millor de la mari de la terra a cada estació, per la qual cosa assaborir la seva cuinaés un autèntic gust. A l’hivern a més a més de la carta oferim espe-cialitats de la Savoia (raclette, fondue...) Les habitacions de La Plaçaus garanteixen un descans i una pau que es respira per sí sola.

Gaudiu del Pack Romàntic de dues nits amb menú degustació.

ALT EMPORDÀ PUBLIREPORTATGE >

HOTEL RESTAURANT

LA PLAÇA

G

RESTAURANT CA LA TERESACuina i vins de l’Empordà.Ctra de Roses, 26 · SANT PERE PESCADOR (Girona)Tel. 972 520 641

"La bona cuina necessita temps". Petit i acollidor espai onpoder gaudir d’una cuina acurada, a partir de productes demàxima qualitat, i elaboracions respectuoses basadesessencialment en tècniques d’avantguarda. Bodega clima-titzada, 130 referències escollides entre les 64 D.O. nacio-nals, el 50% catalanes i de petites bodegues emergents.Festa setmanal, dilluns i dimarts, de setembre a juny.

RESTAURANTANTAVIANA

Llers, 5-7 · FIGUERES (Girona)Tel. 972 51 03 77 - [email protected]

Casa pairal catalana situada a la zona antiga del poble deCapmany que data del segle XVIII. Totalment restaurada i conver-tida en quatre allotjaments rurals independents, que gaudeixen detotes les comoditats, dins d’un context antic, amb mobles d’èpo-ca, parets de pedra, bigues de fusta... Lloc molt acollidor, propiciper a descansar, relaxar-se i divertir-se. Descobreixi el nostre spa.

ALLOTJAMENT RURALCAN LLOBET

Major, 14 - CAPMANY (Girona)Tel. 972 549 236 / 629 367 406 - Fax 972 549 236www.canllobet.com - [email protected]

ESPOLLA FIRA DE L’OLI I DE L’OLIVERA 17 de gener

L’ARMENTERA FESTA DE LA SOPA 14 de febrer

PERALADA CAVALLADA 14 de febrer

AGULLANA LA XUIA 20 de febrer

VILA-SACRAFIRA DE LA CEBA I DEL CALÇOT 21 de febrer

SANT LLORENÇ DE LA MUGAFIRA DE LA MONGETA 7 de març

PORT DE LA SELVAFIRA DE L’ESPÀRREC 14 de març

PALAU-SAVERDERAFESTA DE LA CARN DE PEROL 21 de març

VILAFANT MOSTRA GASTRONÒMICADEL CONILL I FIRA ARTESANA 28 de març

DARNIUSFIRA DEL BRUNYOL I DE L’ARTESANIA 2 d’abril

CASTELLÓ D’EMPÚRIESXXII FIRA DEL VAIXELL D’OCASIÓ Del 3 al 12 d’abril

MAÇANET DE CABRENYSFIRA DE L’ARTESANIA 10 d’abril

ORDIS FIRA DE L’ORDI 18 d’abril

FIGUERES FIRA DEL SEGELL, MONEDA I COL·LECCIONISME 9 de maig

FIGUERES FIRA DEL CINEMA 9 de maig

CISTELLAFIRA DEL VIDRE Segon diumenge de maig

L’ESCALAFIRA GRECOROMANA DEL TRIUMVIRAT MEDITERRANI 14 i 15 de maig

CASTELLÓ D’EMPÚRIESFIRA DEL PA, DEL BLAT I DE LA FARINA 23 de maig

FIGUERES FIRA DEL JOGUET 27 de maig

BORRASSÀFIRA DE L’ALLIOLI DE CREIXELL 29 de maig

DARNIUS FESTA DE LES FLORS 29 de maig

Agenda Alt Empordà

PARATGE NATURAL D'INTERÈS NACIONAL DE L'ALBERAC/ del Mossèn Amadeu Sudrià, 3 - 17753 Espolla Tel. 972 545 079 - http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/albera/

ALT EMPORDÀ TURISME C/ Nou, 48 217600 Figueres - Tel. 972 514 431 - www.empordaturisme.cat

OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPl. Del Sol, s/n - 17600 Figueres - Tel. 972 503 155

OFICINA DE TURISME DE L’ESCALAPlaça de les Escoles, 1 - 17130 l’EscalaTel. 972 770 603 - www.lescala.cat

Dades d’interès Alt Empordà


> ALT EMPORDÀ AGENDA ]


ALT EMPORDÀ LA CATEDRAL DE L’EMPORDÀ >

EL GRAN ORGUE BARROC DE LABASÍLICA DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES1803-2010

Anys a venir hom comptarà l’orgue deCastelló entre els grans orgues deCatalunya. Després de la restauració (1974-2004), l’instrument queda configurat comun orgue històric al qual s’ha afegit un teclatde pedal de 27 notes. D’aquesta manera, ésapte perquè s’hi interpreti tota la literaturaorganística. El criteri de la restauració haestat presidit per l’obsessió de la qualitat,tant en la concepció com en l’execució.Així, des de la bramulada encesa de l’orguemajor fins a l’evanescència dels registres

d’eco, l’instrument és com un gran edificisonor, amb els seus fonaments (pedal), laplanta entresol (cadireta), la planta noble(orgue major), el segon pis (recitatiu) i lesgolfes (eco). Cinc entitats sonores indepen-dents que formen un conjunt ben travat iharmoniós.

A la vegada, la restauració de l’orgue caste-lloní té un aspecte social que cal remarcarpel seu caràcter únic i exemplar, tant la ini-ciativa com la finançament han estat duts aterme per la parròquia i el poble. Tothom hiha col·laborat: amb la participació en lescaptes, amb treballs grans i petits de suport(obres, llum, fusteria, neteja, difusió i publi-

citat), amb els treballs de coordinació iadministració que suposa una obra comple-xa i dilatada en el temps, etc. Cal subratllarels noms dels tres rectors consecutius quehan començat (Mn. Salvador Pagès), conti-nuat (Mn. Àngel Sunyer) i acabat (Mn.Narcís Costabella) el procés de restauració.I cal dir, perquè no ha estat menys essen-cial, que l’aportació de l’ajuntament ha estatconsistent els darrers anys; sense ella, l’am-bició de fer el cim s’hauria quedat en unprojecte.

Associació dels Amics de l’Orgue

Guiad’establiments

[ GUIA D’ESTABLIMENTS > > GUIA D’ESTABLIMENTS ]


2ª CATEGORIAVine a viure la natura

CARAVANING BUNGALOWCÀMPING SENTERADA

CÀMPING CARAVANING BUNGALOWTAÜLL

Per a reserves (Laura)Tel. 973 69 61 74www.campingtaull.com

CARAVANING BUNGALOWCÀMPING SENTERADA

VALL FOSCAVALL FOSCA

Per a reserves (Àngela)Tel. 973 66 18 18

Ctra. Maçanet, 1717722 DARNIUS

Girona Tel. 972 53 57 00

Mòbil 667 53 46 49 [email protected]

Turisme RuralCan Massot

www.canmassot.com

>ALT EMPORDÀTURÓ DE LA PERDIUCamí Pedreguers, s/n - Garriguella - Tel. 972 530 129

>ALT URGELLRESTAURANT TAVERNA DELS NOGUERSCtra. de Puigcerdà a La Seu N-260 km. 210Pont de Bar - Tel. 973 384 020

>BERGUEDÀRESTAURANT EL RECÓ DE L’AVIPlaça de la Farga, 10 - Guardiola de BerguedàTel. 938 227 672 - www.elrecodelavi.com

RESTAURANT HOTEL QUERALTPlaça de la Creu, 4 - Berga - Tel. 93 821 06 11

RESTAURANT ELS ROURESCtra. Rasos de Peguera, km 4 - Castellar del RiuTel. 938 213 561 - www.rouresbergueda.com

>GARROTXAHOTEL LA PERLACtra. de la Deu, 9 - Olot Tel. 972 262 326 - [email protected]

TURISME RURAL CAL TORTDosquers – Maià de Montcal - Tel. 972 670 [email protected]

>RIPOLLÈSCAN JORDIBar - Restaurant - Vins i queviuresAl costat de l'església - Espinavell - Tel. 972 741 370

TRACTAMENTCERDANYA

TRACTAMENTSDE LA FUSTA• DESINFECCIÓ• DESINSECTACIÓ• DESRATITZACIÓ• CONTROL D’AUS URBANES• CONTROL DE LEGIONEL·LA

TOT SERVEI, LA QUALITAT ALS QUATRE COSTATSTRACTAMENTS INTEGRALS PEL BENESTAR DE LA VIVENDA

SORREJATS DE PEDRA,METALL I FUSTA

REFORMES INTEGRALS

DE VIVENDES

LLOGUERDE BASTIDES

PINTURAI DECORACIÓ

POLITS I ENVERNISSATSAMB MÀQUINES ESPECIALS

MATERIALS ECOLÒGICS,BELLES ARTSI MANUALITATS

FERRETERIA

C. Coronel Molera, 16 • 17520 PUIGCERDÀ

Tels. 972 14 12 22 • 679 14 70 96www.cerdanyatractament.com

IMPERMEABILITZACIONSPISCINES, TEULATS,

TERRASSES...

CENTRAL DE RESERVES A CATALUNYA

TOT PER TU!!!!!ALLOTJAMENTS,

ACTIVITATS, CULTURA...Tel. 678 564 999

938 222 597 (vespres)

[email protected]

Noi de 34 anys busca feina a hoteldel Pirineus per a temporada

d'hivern (amb allotjament).Ajudant de cuina, cambrer,

ajudant de manteniment, grum(botones), conserge (sense

titulació) o ajudant, recepcionista(sense titulació) o ajudant.

Toni 625.281.981 (Mataró -Barcelona)

LA BRUJITA HECHICERALA BRUJITA HECHICERA

608 53 67 53608 53 67 53¡Nací para

ayudarte!

- Videncia- Tarot - Péndulo- Aciertos garantizados

Te atenderé personalmente las 24 hTe atenderé personalmente las 24 h

C/ Figueres, 117706 PONT DE MOLINS (Girona)

Tel. 972 529 358E-mail: [email protected]

www.amielmolins.es

Restaurant

AMIEL & MOLINS

Tel. 973 66 17 21Fax 973 66 18 28La Pobleta de Bellveíwww.hotelarturo.com


On trobaràsel Pànxing Pirineus

ALT CAMP OFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VALLSC/ Cort, 6 - Valls - 977 612 530

ALT EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE CADAQUÈSC/ Cotxe 2 A - Cadaqués - 972 258 315OFICINA DE TURISME DE CASTELLÓD'EMPÚRIES Plaça Jaume I, s/nCastelló d'Empúries - 972 156 233OFICINA DE TURISME PORT DE LA SELVAC/ Mar, 1 - El Port de la Selva - 972 387 025OFICINA DE TURISME DE FIGUERESPlaça Sol, s/n - Figueres - 972 503 155OFICINA DE TURISME DE L'ESCALACtra. Orriols a Viladamat - L'Escala972 770 603OFICINA DE TURISME DE PERALADAPl. Peixateria, 6 - Peralada - 972 538 840OFICINA DE TURISME DE ROSESAv. Platja, 39 - Roses - 972 152 043

ALT PENEDÈSOFICINA DE TURISME DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS C/ Cort, 14Vilafranca del Penedès - 93 892 03 58

ALT URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'ALT URGELL Passeig de Joan Brudieu, 15La Seu d'Urgell - 973 353 112

ALTA RIBAGORÇAOFICINA DE TURISME DE LA VALL DE BOÍPasseig Sant Feliu, 43 - Barruera973 694 000OFICINA MUNICIPAL DE TURISME EL PONT DE SUERT Av. Victoriano Muñoz, 23El Pont de Suert - 973 690 640PATRONAT COMARCAL DE TURISME DEL'ALTA RIBAGORÇA Av. Victoriano Muñoz, 48 ElPont de Suert - Tel. 973 690402

ANDORRAOFICINA DE TURISME D'ANDORRA LA VELLAPlaça de la Ronda - Andorra la Vella00 376 827 117OFICINA DE TURISME VALLS DE CANILLOCaseta Pro-Turisme Canillo - Canillo00 376 751 090OFICINA DE TURISME DE LA MASSANAAvda. Sant Antoni - La Massana00 376 835 693

ANOIAOFICINA DE TURISME DEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIAPl. Sant Miquel, 5 - Igualada - 93 805 15 85

BAGESOFICINA DE TURISME DE CARDONAAv. Del Rastrillo, s/n - Cardona - 93 869 27 98OFICINA DE TURISME DE MANRESAVia Sant Ignasi, 40 - Manresa - 93 878 40 90OFICINA DE TURISME DEL CARDENERC-55 Km. 39 - Sant Martí de Torroella93 836 17 08OFICINA DE TURISME DE SÚRIAC/ Sant Climent, 21 - Súria - 93 869 56 85

BAIX CAMPOFICINA COMARCAL DE TURISME DEL BAIX CAMPC/ Dr. Ferran, 8 - Reus - 977 322 155

BAIX EBREOFICINA DE TURISME DE TORTOSAAv. Generalitat, s/n - Tortosa - 977 442 567

BAIX EMPORDÀOFICINA DE TURISME DE LA BISBALD'EMPORDÀ Pl. del Castell, s/n La Bisbal d'Empordà - 972 645 166OFICINA DE TURISME DE PALAFRUGELLPl. Església, s/n Can Rosés - Palafrugell972 611 820

OFICINA DE TURISME DE PALAMÓSPg. del Mar, 22 - Palamós - 972 600 500/50OFICINA DE TURISME DE PALSPlaça Major, 7 - Pals - 972 637 380OFICINA DE TURISME DE SANT FELIU DEGUÍXOLS Pl. Monestir, s/nSant Feliu de Guíxols - 972 820 051

BAIX LLOBREGATOFICINA DE TURISME LOCAL I COMARCALDE CASTELLDEFELSC/ Pintor Serrasanta, 4 - Castelldefels 93 635 27 27

BAIX PENEDÈSCENTRE D’INICIATIVES I TURISME DEL VENDRELLC/ Doctor Robert, 33 - El Vendrell977 665 872

BARCELONÈSCENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE CATALUNYA Passeig de Gràcia, 107 Palau Robert - Barcelona - 93 238 40 00CENTRE D'INFORMACIÓ I TURISME DE BARCELONA Pl. Catalunya, 17 soterraniBarcelona - 807 117 222

BERGUEDÀOFICINA DE TURISME POBLA DE LILLETPlaça Ajuntament, s/n - Pobla de Lillet687 998 541OFICINA DE TURISME DE BAGÀPujada a Palau, 7 - Bagà 93 824 48 62OFICINA DE TURISME DE BERGAC/ Àngels, 7 - Berga 93 821 13 84OFICINA DE TURISME DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCAPl. Pedraforca, s/nSaldes - 93 825 80 46OFICINA DE TURISME DEL PARC FLUVIAL DELLLOBREGAT Antiga estació de tren de Cal VidalPuig-reig - 938 380 093 CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LES COLONIESTEXTILS DEL LLOBREGATTorre de l'Amo de Viladomiu NouGironella - 938 250 689

CERDANYAPATRONAT DE TURISME D'ALPC/ Nord, s/n - Alp - 972 890 385PATRONAT DE TURISME DE PUIGCERDÀC/ Querol, 1 - Puigcerdà - 972 880 542PATRONAT TURISME BELLVER DE CERDANYAPl. Sant Roc - Bellver de Cerdanya973 510 229OFICINA DE TURISME DE LLÍVIAC/ Forns, 11 - Llívia 972 896 313OFICINA DE TURISME DE CERDANYACruïlla N-152 amb N-260 - Puigcerdà972 140 665

CONCA DE BARBERÀOFICINA DE TURISME DE MONTBLANCC/ Miguel Alfonso, s/n - Montblanc 977 861 733

GARRAFOFICINA DE TURISME DE VILANOVA I LA GELTRÚ Pg. del Carme (Parc de RibesRoges) Vilanova i la Geltrú - 93 815 45 17OFICINA DE TURISME DE SITGES Plaça Eduard Maristany, 2 - Sitges93 894 42 51

GARRIGUESOFICINA DE TURISME DE LES BORGES BLANQUES Av. Francesc Macià, 54Les Borges Blanques - 973 142 658

GARROTXAOFICINA DE TURISME DE BESALÚPl. Llibertat, 1 - Besalú - 972 591 240OFICINA DE TURISME D'OLOTC/ Hospici, 8 - Olot - 972 260 141

OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN LES FONTS Ctra. d'Olot, 53Sant Joan les Fonts - 972 290 507

GIRONÈSOFICINA DE TURISME DE GIRONA Joan Maragall, 2 - Girona - 872 975 975OFICINA TURISME GIRONA C/ BerenguerCarnisser, 5 - Girona - 972 211 678

LANGUEDOC-ROUSSILLONOFICINA DE TURISME DE LES ANGLES2, Av. de l'Aude 3615 Pyreneige o B.P. 18Les Angles - 33 468 04 32 76OFICINA DE TURISME DE FONT ROMEUFont Romeu - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME DE OSSEJA Pl. Sante Lucie - Osseja - 0033 468 306 830OFICINA DE TURISME SALLAGOSASallagosa - 0033 468 047 289

MARESMEOFICINA DE TURISME DE MATARÓLa Riera, 48 - Mataró - 93 758 26 98

MALLORCAOFICINA DE TURISME DE PALMAPlaça Espanya - Palma de Mallorca Tel. 971 75 43 29OFICINA DE TURISME DE CA'N PICAFORTPlaça Gabriel Roca, 6 - Ca'n PicafortSta. Margalida - Tel. 971 85 03 10

MIDI-PYRÉNÉESOFICINA DE TURISME VALLÉES D’AXAx-les-Thermes - Tel. 0033 561 646 060

MONTSIÀOFICINA DE TURISME D’AMPOSTAAv. Sant Jaume, 1- Amposta - 977 703 453

NOGUERAOFICINA DE TURISME DE BALAGUERPlaça Mercadal, 1 - Balaguer - 973 446 606

OSONAOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE VICCiutat, 4 - Vic - 93 886 20 91CENTRE DE TURISME D’OSONAEix Onze de Setembre, 11 - Vic93 885 17 15

PALLARS JUSSÀOFICINA DE TURISME DE LA POBLA DE SEGUR Av. Verdaguer, 35 - La Pobla de Segur973 680 257OFICINA DE TURISME DE TREMPPlaça de la Creu, 1 - Tremp - 973 650 005

PALLARS SOBIRÀOFICINA DE TURISME DE SORTCamí de la Cabanera, s/n - Sort 973 621 002

PLA DE L'ESTANYOFICINA DE TURISME DE BANYOLESPl. Major, 38 - Banyoles - 972 575 573

PLA D’URGELLOFICINA DE TURISME DEL PLA D’URGELLC/ Prat de la Riba, 1 - Mollerussa973 711 313

PRIORATOFICINA DE TURISME DEL PRIORATSant Marcel, 2 - Falset - 977 831 023

RIBERA D'EBREOFICINA DE TURISME DE MORA D'EBREPl. Sant Roc, s/n - Mora d'Ebre - 977 401 851

RIPOLLÈSOFICINA DE TURISME VALL DE CAMPRODONCtra. Comarcal 151, Km. 23,5 - Camprodon972 740 936

TURISME VALL DE RIBES Pl. Ajuntament, 3Ribes de Freser - 972 727 728OFICINA DE TURISME DE RIPOLLPlaça Abat Oliba, 1 - Ripoll - 972 702 351OFICINA DE TURISME DE SANT JOAN DE LES ABADESSES Palau Abadia, 9Sant Joan de les Abadesses - 972 720 599

SEGARRAOFICINA COMARCAL DE TURISME DE LA SEGARRAC/ Major, 115 - Cervera - 973 531 303

SEGRIÀOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYA Plaça Ramon Berenguer, 14Lleida - 973 248 840OFICINA DE TURISME DE LLEIDAC/ Major, 31 bis - Lleida- 902 250 050

SELVAOFICINA DE TURISME D'ARBÚCIESC/ Major, 6 - Arbúcies - 972 162 477OFICINA DE TURISME DE LLORET DE MARPl. de la Vila, 1 - Lloret de Mar - 972 364 735OFICINA DE TURISME DE SANTA COLOMA DE FARNERS Pg. Sant Salvador, s/nSanta Coloma de Farners - 972 840 808OFICINA DE TURISME DE TOSSA DE MARAv. Pelegrí, 25 Ed. La Nau - Tossa de Mar972 340 108

SOLSONÈSOFICINA DE TURISME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS Ctra. de Berga, s/nSant Llorenç de Morunys - 973 492 181OFICINA DE TURISME DEL SOLSONÈSCtra. de Bassella, 1 - Solsona - 973 482 310

TARRAGONÈSOFICINA DE TURISME DE LA GENERALITATDE CATALUNYAC/ Fortuny, 4 - Tarragona - 977 233 415

TERRA ALTAOFICINA DE TURISME DE GANDESA C/ Bassad'en Gaire, s/n - Gandesa - 977 420 018

URGELLOFICINA COMARCAL DE TURISME DE L'URGELLC/ Agoders, 16 - Tàrrega - 973 500 707

VALL D'ARANTORISME VAL D'ARANCtra. de Gausac, 1 - Vielha - 973 640 688OFICINA DE TURISME DE BOSSÒSTPasseig Eduard Aunós, 14 - Bossòst973 647 279OFICINA DE TURISME DE VIELHASarriuela, 6 - Vielha - 973 640 110

VALLÈS OCCIDENTALOFICINA MUNICIPAL DE TURISME DE SANTCUGAT DEL VALLÈS Pl. Octàvia, s/nSant Cugat del Vallès - 93 675 99 52OFICINA DE TURISME DE TERRASSARaval de Montserral, 14 - Terrassa 93 739 70 19

VALLÈS ORIENTALOFICINA DE TURISME DE GRANOLLERSSant Roc, 1 - GranollersOFICINA DE TURISME ROCA VILLAGEComplex Comercial Roca VillageLa Roca

Ens podràs trobar a molts dels hotels, restaurants, turismes rurals, botigues d’esports, museus, centres esportius,camps de golf i d’altres oficines de turisme de Catalunya, Andorra, sud de França i Mallorca.O si ho prefereixes te l’enviem a casa. Per a més informació: Tel. 972 88 24 28 · [email protected]

Oficines de Turisme:

pirineus 16

Documents

Transcript of pirineus 16