Perspectiva 110

Maig, 2012Núm. 110

Maria Esteban,directora de Metre Quadrat

Gent emprenedora

• Esportiu Vallpineda • Nou verd• Ribes Mondéjar

Reportatges d’empresa

Cal Agustí,Cuina tradicional actualizada

Estrelles i forquilles

Monbus més de 100 anys portant persones

· Servei d’autocar discrecional

· Transfers a l’aeroport

· Trasllats a hotels

· Serveis a empreses

· Circuits i excurcions

www.monbus.catCarrer Pagesia, s/n 08812 Sant Pere de Ribes Tel. 93 893 70 [email protected]

3

5

6

7

8

9

12

14

1515

16

18

19

22

24

26

ContextCultura emprenedora, avui . . . . . . . . . . .

L’art de viure Decidir de dins a fora . . . . . . . . . . . . . . . .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarialCauses de fracàs de calaix! . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès L’últim menú del Titànic . . . . . . . . . . . . . .2a Mostra de Vins del Massís del Garraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vichy Catalán estrena imatge de marca

Estrelles i forquillesCal AgustíMenjar bé i sa amb vistes al Penedès . .

Medi ambientLa sostenibilitat al sector turístic: del repte a la creació de valor . . . . . . . . . . .

Comunicació¡Madrid se quema! . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaCentre Esportiu VallpinedaInstal·lacions esportives de primer nivell obertes a tothom . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaNou Verd, una empresa amb essència social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

29

30

32

34

36

37

38

39

40

41

40

43

PromocióBona acollida a la 2a jornada de visites a emplaçaments per a l’organització d’actes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraMaria Esteban«Hem de potenciar i actualitzar el petit comerç perquè no desaparegui» . . . . . . .

Cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaRibes Mondéjar, agència de publicitat online i offline . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió de personesCohesió i eficiència d’un equipEls 5 obstacles a superar . . . . . . . . . . . .

Gestió de personesGoogle Apps: l’email sempre a sobre i moltes possibilitats més . . . . . . . . . . . . .

PromocióLa fira Tems de Vi portarà les DO de Catalunya a Vilanova i la Geltrú a principis del mes de juny . . . . . . . . . . . . .

PromocióLes 5es Jornades de la Penedesfera sobre eTurisme tindran lloc al Vallformosa Convention Center . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• MundoguiaLa nova manera de comunicar la nostra marca a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Sitges HousesEl nou concepte d’immobiliària obre les seves portes a l’Oasi de Sitges . . . . . . . .

Converses a l’antaraCava versus champagne . . . . . . . . . . . . . .

Fòrum FIAE 2012

SumariEditaADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel. + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· [email protected] · www.adeg.cat

RedaccióADEG · [email protected]

PublicitatADEG · [email protected]

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · [email protected]

PortadaCentre Esportiu Vallpineda

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf.

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost.

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

5

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

Cultura emprenedora, avuiL’economia de l’Estat Espanyol ha tancat l’any 2011 amb un dèficit del 8,5% i ha entrat en recessió el primer trimestre del 2012 en haver acu-mulat dos trimestres consecutius de variació negativa del PIB, (-0,3% al quart trimestre del 2011 i -0,4% al primer trimestre del 2012 ), atiant la foguera de la destrucció d’ocupació que rebota sobre consum i inversió ali-mentant l’efecte pervers de la contracció de l’activitat econòmica. A més a més, Madrid no paga els deutes contrets amb Catalunya i, paradoxalment, amenaça de reconduir el dèficit català intervenint la nostra economia, escanyant així la capacitat de desenvolupament. Victòria pírrica tanmateix dels de sempre que consideren prioritari fer la guitza a Catalunya abans que donar-li la clau per fer de locomotora del desenvolupament econò-mic de l’Estat Espanyol. Tot fet sota el subterfugi que no hi ha diners... que sí tenen per continuar tossudament projectes ruïnosos dels que n’és cas paradigmàtic l’AVE gallec, per assegurar un criteri centralista de “radiali-tat” madrilenya que no suporta cap anàlisi econòmica objectiva.

“Tutte belle cose”, les que estan succeint a l’àmbit de la societat i de l’economia de Catalunya. Però malgrat els pals a les rodes de l’evolució del nostre país, els agents socials que configuren la societat catalana tindran ara, com ho van fer en altres moments adversos de la nostra his-tòria, la força d’anar endavant i la convicció que malgrat tots els esculls i totes les conxorxes, és possible assolir èxit. Els empresaris, els directius d’empresa, els treballadors, els professionals lliures, la Universitat, tant a nivell docent com estudiantil, tenen la força necessària perquè el país surti de l’empantanament a on l’han conduit avars, especuladors i polítiques de visió clientelista i estreta.

Des de l’Associació Empresarial del Penedès i el Garraf on treballem ens sentim preocupats per la situació, però no pas arronsats perquè ens enco-ratja la percepció dels valors emprenedors que manifesten les nostres empreses. La reflexió, que neix de la comunicació amb moltes d’elles, ens fa concebre esperança i optimisme doncs la creativitat i no pas el pessi-misme és la resposta de les empreses al repte d’una situació econòmica adversa accentuada per la carència de disponibilitat de crèdit, que fa avor-tar iniciatives empresarials de tota mena, tot i la seva qualitat intrínseca.

Malgrat aquests obstacles hi ha una faixa de la realitat que és pròpia i exclusiva de l’empresari, una mena de port franc on aquest pot exercitar les virtuts de l’emprenedoria que el poden ajudar a assolir èxit. En l’anàlisi microeconòmica clàssica de la teoria de l’empresa es diu que aquesta pro-gressa en els mercats quan és capaç d’aconseguir preu, qualitat i nivell de servei dels productes o serveis objecte de la seva activitat. Això és tan veritat en l’àmbit econòmic com ho pugui ser la llei de la gravetat o el prin-cipi d’Arquímedes en el camp de la física. Es pot objectar, no obstant, que el desig d’assumpció d’objectius empresarials en l’àmbit dels mercats és tan antic com el comerç humà i, en aquest sentit, una tautologia; és a dir, quelcom que sempre és veritat, per tant, el concepte podria perdre pes sinó anés acompanyat d’altres consideracions. Ben cert, però cal dir que

l’empresa que és capaç de mantenir-se en el mercat amb un preu compe-titiu està millorant el cost, és a dir, que optimitza contínuament recursos escassos. Si assoleix la necessària qualitat vol dir que a l’empresa està present la innovació de processos i el disseny de nous productes i serveis i, finalment, si excel·leix en el nivell de servei ho fa arribant tempestiva-ment als clients amb una logística de cost competitiu. D’aquesta manera, podem entendre que l’asseveració de caire tautològic no és tan banal com podia semblar.

Sempre es pot seguir objectant que una cosa són els objectius d’una empresa per ser present en els mercats i l’altra, molt diversa, les eines necessàries per aconseguir-ho. Ben cert també, perquè el confondre objectius i mitjans per obtenir-los és tantes vegades la mala mar a on naufraguen economistes i polítics. Des de l’Associació entenem que el desllorigador per evitar confusions i assegurar mesures coadjuvants a l’obtenció d’objectius resideix en el foment i la difusió de la cultura empre-nedora, de la feina ben feta, de l’esforç, del risc i de la formació contínua dels treballadors, quadres, directius i empresaris.

En aquestes premisses presents a la cultura emprenedora és on l’economia catalana té avui el gran filó per millorar dràsticament la capacitat compe-titiva de les empreses per accedir als mercats, siguin de caire domèstic o internacionals. La globalització no pot ser per més temps contempla-da com el mecanisme que facilita l’accés de les empreses estrangeres als nostres mercats domèstics, sinó com la gran oportunitat per les locals que, en treure’ls la son de les orelles, estan obligades a millorar la competitivitat si volen mantenir-se en el mercat. Pel que fa a les empreses amb vocació exportadora, l’eixamplament d’horitzons que suposa el mercat global per-met el creixement basat en les economies d’escala i la creació i el disseny de nous productes i serveis. D’aconseguir-ho suposa la certificació o mena de proba del nou de la capacitat competitiva de l’empresa. Així doncs, ben-vinguda sigui la globalització.

A Catalunya, tot i els problemes econòmics i de tota índole viscuts durant el 2011, l’exportació de productes i serveis ha millorat respecte a les xifres de l’any 2010. Concretament, el turisme ha assolit també millores enco-ratjants entre els dos anys. En ambdós casos es manifesta la voluntat empresarial catalana de millorar contínuament la posició competitiva en els mercats internacional en un intent, segurament insuficient encara, de compensar la sequera dels mercats domèstics sotmesos a la fèrula d’una fèrria política de l’Estat Espanyol d’aconseguir un equilibri pressuposta-ri que talla d’arrel qualsevol mesura que activi els processos de creació de riquesa i de generació d’ocupació.

El corol·lari d’aquesta reflexió és que el foment de la cultura emprenedo-ra és, avui per avui, l’única sortida de les nostres empreses per seguir vives millorant la competitivitat que les mantindrà a més a més preparades per fer front als desafiaments del futur.

6

L’art de viurePilar García

6

Decidir de dins a fora

El segle XXI serà ètic o no seràGilles Lipovetsky

En aquesta conjuntura històrica que vivim sembla essencial prendre decisions; decidir de forma creativa, confiada i amb perspectiva. En primera instància, això suposa deixar, perdre, renunciar... i això mai és fàcil. El que es pot guanyar s’intueix, encara que no hi ha segure-tat, però el que es perd està molt clar. Les decisions sempre porten una càrrega d’incertesa, de pèrdua i risc. El que sembla evident és que en l’actual moment no podem continuar fent les coses com les fèiem, ni mirant el món de la mateixa manera, ni tancar els ulls o amagar-nos a l’espera que passi el tsunami. Cal actuar. Posar tot el nostre talent i voluntat al servei de la innovació per la sostenibili-tat, per habitar un món habitable. I per aconseguir-ho és necessari invertir el capital humà -fortaleses, habilitats i competències- en superar els esquemes tradicionals, en afrontar les dificultats amb moltes dosis de resiliència; en viure, no en sobreviure amb paràme-tres del passat. No podem continuar evitant els canvis, els canvis són necessaris i obren oportunitats de tot tipus.

Posats a actuar diferent, inclús la forma de prendre decisions ha de modificar-se. El mètode mercantilista de fer una llista de pros i contres ja ha donat pas a una sistema molt més profund. No és convenient triar en termes de guanys i pèrdues, les millors deci-sions han d’alinear-se en els valors, de la persona o l’equip dels que les pren, i van sempre de dins a fora.

Ens molts casos identifiquem un dilema entre dues opcions com un problema, ja que cada opció té aspectes negatius que ens inquie-ta enfrontar-nos, aspectes que ens obliguen a sortir de la nostra “zona de confort” -el conjunt de creences i accions a les quals estem acostumats, i que ens resulten còmodes. La tria genera temor, una inquietud que pot portar a la paralització. No hi ha cap altra emo-ció més immobilitzadora i devastadora que la por avançada, les pors imaginàries.

Quina és la manera més efectiva d’analitzar la situació i de fer un plantejament intel·ligent del dilema? Elevar-se per sobre dels fets, en la línia del que va afirmar Albert Einstein: Tot problema s’ha de solucionar a un nivell de pensament diferent al nivell de pensament que es va crear. Això vol dir que davant dels dubtes el més efectiu és defi-nir el problema des d’una posició enlairada i amb vocació de llarga

distància. Per poder transcendir el dilema la persona ha de con-nectar amb els valors, no amb les creences –cal deixar enrere les velles creences que vam crear de petits des de la por infantil-, amb els valors que es troben en joc en la decisió plantejada. Els valors es refereixen als principis ètics que orienten el comportament. Segons la doctora en psicologia i coach Herminia Gomà, si es pren una deci-sió que entra en col·lisió amb ells –encara que en termes de guanys i pèrdues sembli la més convenient-, pot portar al trencament de la persona –és a dir, malalties psíquiques i/o físiques.

Evidentment, descobrir els valors que es troben en el nostre nucli i que determinen les actuacions requereix voluntat, coneixement, silenci, consciència i maduresa emocional, qualitats totes elles d’un lideratge personal i d’equips ètic que cal cultivar i que, sens dubte, es guanyen amb el temps i amb l’autobservació. Per reconèixer-les, cal posar atenció en les nostres reaccions, els pensaments que hi ha darrera i el que experimentem davant del feedback dels altres.

La pitjor decisió és no decidir i la millor fer-ho amb mirada plural. En aquests moment hi ha moltes persones que per por van posposant la presa de decisions laborals. Aquesta manca d’acció produeix un neguit permanent i l’aplaçament pot ser molt perillós. No hi ha dub-te que el flux continuat de notícies negatives genera desesperança i neguit general, elements que dificulten l’impuls necessari per sor-tir de la zona de confort, però cal trencar aquesta dinàmica. És ara quan resulta essencial fer canvis, fer coses diferents, atrevir-se a innovar i a crear realitats noves. No hem de ser espectadors d’aquest canvi de cicle, hem de ser protagonistes. Hi ha per-sones que porten molt temps volent canviar o modificar l’activitat laboral o empresarial, però no s’acaben de decidir a donar el pas. En massa ocasions vivim en la queixa i la insatisfacció permanent, responsabilitzant els altres del nostre malestar i passivitat, fins que un dia algú o alguns prenen la decisió per nosaltres i el resultat pot ser molt pitjor.

És el moment d’escoltar-nos de forma profunda i revisar qui som avui –no qui érem-, on volem anar –no on anàvem- i, si cal, prendre la decisió de canviar de rumb amb fermesa, valentia i entusiasme, encara que pel camí calgui deixar: béns, persones, plans, empreses, en definitiva, projectes que ja són passat; projectes iniciats en un altre moment i conjuntura que ara ja no valen.

És temps de primavera, és temps de renovació, és temps de mudança, és temps de descoberta... La missió principal és portar el timó de la vida en la direcció escollida pels nostres valors i les nostres metes; fer d’aquesta situació que vivim una oportunitat de transformació. És temps de contribuir a donar-li un nou sentit més ètic a la nostra societat occidental. Com afirma la filòsofa Victòria Camps: és necessari dirigir l’ètica cap a la zona del general, del que concerneix a tots, treure a l’individu de la seva abstracció i portar-lo a pensar en el ben comú.

7777

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? S’ha enfortit. Els nostres clients ens han exigit un esforçper tal de buscar solucions que s’adeqüin a la situació actual, tant en cost com en aportació de noves idees, que hem acabat incorporant al nostre model de negoci.Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre n’hi ha d‘haver. Però la situació actual és difícil i requereix molt d’esforç. Per tant, no hem de confondre optimisme amb una esperança fàtua que algú ens treurà d’aquesta situació. L’esforç, l’enginy i la col·laboració entre empreses són les eines més potents de què disposem. Com valora l’actuació de la classe política? Quina actuació? Crec que un dels problemes més greus que patim actualment és una manca accentuada de lideratge i una classe política molt “polititzada” i poc gestora.Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Comencem a veure iniciatives i actituds que poden possibilitar en el mitjà termini la construcció d’una economia basada en aspectes menys volàtils del que hem tingut darrerament. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Les comunicacions ràpides i fluïdes que connecten el territo-ri és un dels elements que possibiliten l’obertura i l’intercanvi econòmic.

Martí SistanéProment ConsultingConsultoria i formacióVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Amb ganes de continuar treballant. Apostant per la inno-vació. Hi ha motius per a l’optimisme? Sí. sens dubte, però cal la implicació de tota la societat. El bon consum no es pot paralitzar. Com valora l’actuació de la classe política? No han sabut gestionar els recursos. Cal creure en la recerca i la cultura. Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Potenciant al màxim el producte especialitzat, de qualitat i de proximitat. Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? La connexió entre pobles és bo, però cal de forma urgent, transport públic.

Noemí MartínezÒpera JoiesJoieria especialitzada en peces a midaVilafranca del Pdès.

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? La nostra empresa va obrir en temps de crisi, encara no fa un any. Aquesta situació ens ajuda a ser forts i imaginatius per tirar endavant.Hi ha motius per a l’optimisme? Sempre. Hem de ser conscients que després d’una situació tan dramàtica com l’actual només queda millorar.Com valora l’actuació de la classe política? Crec que en la situació actual fer valoracions és especular.Difícilment els polítics tindran solucions sense l’esforç de la ciutadania.Cap on orientaria el futur econòmic del territori? El turisme és el gran motor de la zona però no cal pensar només en ell. Cal posar atenció en el teixit productiu i així diversificar el risc.Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Moltíssimes. A casa nostra ja detectem un augment de clien-tela provinent de l’Anoia i el Bages. Crec que a curt termini tots hi sortirem guanyant.

Jaume CasajuanesFoix RestaurantRestauracióSegur de Calafell

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Estem en un continu canvi i evolució, buscant objectius i oportunitats que ens permetin reinventar-nos i apropar-nos al mercat actual.Hi ha motius per a l’optimisme? Sí. Moments de crisi com aquests fan que ens plantegem nous reptes que, tot i el risc que comporten, poden esdevenir un èxit. Però per això cal emprendre!Com valora l’actuació de la classe política? Molta retòrica i burocràcia, que no es tradueix amb solucions ni confiança per als joves empresaris, que és el futur del país.Cap on orientaria el futur econòmic del territori? Tenim un futur ple d’oportunitats però hem de sumar esfor-ços. Estem en una zona que tenim de tot i només en som conscients quan ens ho diuen els de fora. Ens hem de creure la nostre marca i mirar al món! Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Una gran oportunitat per estar més ben comunicats i que vingui més gent a fer turisme. Però per això, des de aquí, hem d’esforçar-nos a oferir bons serveis i noves expe-riències!

Imma OlivellaEDD Estudi de dissenyVilafranca del Pdès.

8

Humor

8

Quimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim. El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www.adeg.cat/cat/publicacions_humorgrafic.php.

“...Hay que arrimar el hombro...!!!”

9

Gent de ràdio

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Cada dimarts, a les 13h15

17.01.12 · 2012, Expectatives- Miquel Roma, Fusteria Roma - Marc Rusca, Can Ràfols dels Caus- Joan Comas, Coral Transports

24.01.12 · ADEG Autònoms- Jordi González, Pimetic- Jordi Barreto, Ingenia +- Josep Maria Tello, Immomax

31.01.12 · Formació i talent- Elena Novo, Consorci Sanitari del Garraf- Esteban Sitges, Punto E- Joaquim Carbonell, Neos Training

28.02.12 · Els reptes del sector industrial- Ventura Alayo, Transports Plazas- Montse Nicolau, Bastan Tecnologies- Jaume Tutusaus, CabelgeVa d’Empresa- Jordi Carbó, Autocam

06.03.12 · Els reptes del turisme- Olga Bertran, Hotel Domo- Joanaina Escalas, Hotel Cèsar

20.03.12 · Nova fornada d’emprenedors- Simon Hayes, Global Local Projects- Salvador Mujal, Protectat- Anna Mir, Mancomunitat Penedès Garraf

07.02.12 · Empresàries i conciliació- Imma Olivella, Edd Estudi de disseny- Carmen Pérez, Miquel Mas Arquitectes- Begoña Cartagena, BC Coaching

14.02.12 · L’empresa familiar i la crisi- Alberto Alfaro, Alfaro Aluminio Soldado- Carlos Alcover, Restaurant La Cucanya- Francesc Güell, TPC Netgrup

21.02.12 · Deu anys de l’euro- Xavier Mestres, Avi Pau IRC- Xavier Nadal, Caves Nadal- David Company, Simpàtic- Amèlia Cantos, Audigestrade

27.03.12 · Els reptes del sector mediam-biental- Antoni Mansilla, La Vola- Emili Giralt, AgbarVa d’Empresa- Enric Sánchez i Kilian Ventura, Vilanova Vol Tapes

10.04.12 · com ha anat la Setmana Santa?- Maria Sabaté, Cal Peret Parera- Cristian Martínez, Hotel Solvi- Fran Marcé, Hotel TerramarVa d’Empresa- Ruth Arcarons, Pimetic

14.04.12 · Les empreses a les xarxes socials- Conrad Rovira, A16 Sistemes informàtics- Josep Manuel Vázquez, Vázquez i Barea Assessors

10

Gent de ràdio

08.03.12 · Temps d’empresa- Francesc Castellví, Hotel Estela- Cristina Mestre, Dones d’EmpresaLa pregunta de l’expert en Medi Ambient- Eloi Montcada, La Vola

15.03.12 · Temps d’empresa- Andreu Ruiz, L’arrosseria de l’Andreu- Amèlia Maestre, Joves d’EmpresaLa pregunta de l’expert en... Finançament- Martí Sistané, Proment Consulting

22.03.12 · Temps d’empresa- Fran Marcé, Ass. Turística Platges de Sitges- Oriol Carbonell i Alba Hernández, Restau-rant CarnívorLa pregunta de l’expert Empresa familiar- Francesc Güell, TPC Netgrup

29.03.12 · Temps d’empresa- Miguel Angel Díaz i Xavier Bonette, Vilanova vol Tapes- Carmen Pérez, Formació i RRHHLa pregunta de l’expert en... Protocol- Trini Merino

05.04.12 · Temps d’empresa- Josep Maria Adell, Finca Mas Solers- Rocío Pelegrí, Centre de dia Recreo

01.03.12 · Temps d’empresa- José Tendero, Actua Garraf- Teresa i Anna Corachan, BodylineLa pregunta de l’expert en ...Medi Ambient- Eloi Moncada, La Vola

26.01.12 · Temps d’empresa- Amèlia Maestre, Joieria Maestre- Neus Llosa, Viajes EcuadorLa pregunta de l’expert en l’àmbit Laboral- Ana Tanco, Solfico

02.02.12 · Temps d’empresa- Jesús Fariñas, Raíz de DosLa pregunta de l’expert en... Finançament- Martí Sistané, Proment Consulting

09.02.12 · Temps d’empresa- Xavier Escofet, Tecjardí- Jordi González, PimeticLa pregunta de l’expert en... Empresa familiar- Francesc Güell, TPC Netgrup

Temps d’Empresa Ràdio Ribes (107.2 FM) · Cada dijous, a les 21h

16.02.12 · Temps d’empresa- Noel Bosch, Scaan- Begoña López i Juan Flores, GarabattoLa pregunta de l’expert en... Protocol- Trini Merino

23.02.12 · Temps d’empresa- Beatriz Spaltro, Natureza - Sandra Noy, Virtual ToursLa pregunta de l’expert en ... Noves Tecnologies- Conrad Rovira, A16 Sistemes Informàtics

01.03.12 · Temps d’empresa- Quico Mestres, El Cep i la Nansa- Ana Lavarias, SolutionaLa pregunta de l’expert en ...Prevenció de Riscos- Mar López, Preconlab

111111

Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Els dijous, a les 10h (quinzenal)

22.03.12 · L’òptica femenina a la gestió empresarial- Carme Pérez, Miquel Mas Arquitectes- Amèlia Maestre, Joves d’Empresa- Sira Vilarrubias, Càmping El Garrofer- Cristina Mestre, Design 41

12.04.12 · Com ha anat la Setmana Santa?- Jordi González, Pimetic

04.04.12 · El termòmetre de la construc-ció- Sergi Callao, Instal·lacions Requejo- Manuel Nogueira, Construccions Belni- Cristina Mestre, Design 41

01.02.12 · ADEG Autònoms- Amadeu Pujol, Gestingral- Olga Andreu, Virtual Service- Josep Maria Calpe, Educació Visual

08.02.12 · Els reptes del sector industrial- Mario Garcia, Papyrus- Oriol Bagué, GPM Industrial - Laura González, Reciclatges González

15.02.12 · Dones empresàries i conciliació- Montse Domingo, Over Vilanova Tours- Elisa Sacco, Restaurant Italià Perbacco- Mireia Bertran, Artrivity

09.02.12 · L’empresa familiar i la crisi- Ramon Mata, Ignifugacions del Garraf- Roser Butí, Distribucions Gesti- Isidre López, Isidre López Torregrossa- Lluís Chacón, Materials Chacón

08.03.12 · Empresàries i conciliació- Mireia Bertran, Dones d’Empresa- Aitana Medina, dissenyadora- Sílvia Ysamat, Herbes del món de la A a la Z- Margarita Sánchez, El Vivero

07.03.12 · Deu anys de l’euro- Albert Tubau, Prysmian- Víctor Carbonell, Ma-co

22.02.12 · L’empresa familiar i la crisi- Francesc Coll, Can Torreta- Enric Ferrer, Teixits La Rosa - Josep Lluís Roca, Cantera Roca

29.02.12 · Deu anys de l’euro- José Falcón, Esin Ingenieros- Joan Comas, Coral Trasnports- Miquel Mas, Miquel Mas Arquitectes

07.03.12 · Les empreses a les xarxes socials- Conrad Rovira, A16 Sistemes informàtics- Josep Baijet, Josep Baijet Vidal- Kilian Sevilla, Wom Creativity

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

Cubelles a les 10 Ràdio Cubelles (107.5 FM) · 1r dimec. de mes10h30 (mensual)

12

Gestió empresarialRamon Sallés. [email protected]

12

Causes de fracàs de calaix!Sovint em pregunto si fer funcionar les empreses avui és de veritat tan difícil com sembla. Només cal estar atent a les notícies cada dia per quedar convençut que res funciona, que l’economia se’n va en orris i que sobreviure ja és un triomf. Amb aquests missatges constants als mass media no m’estranya que tot acabi tenyint-se d’un vel de pessimisme i catàstrofe. Sen-se voler negar les dificultats que ens afecten m’atreveixo a afirmar que la majoria de causes de fracàs dels negocis són per causes que res tenen a veure amb la crisi actual. Molta bona part dels negocis (grans i petits) fracassen perquè es dirigeixen de manera pèssima.

A continuació menciono algunes causes que fan, indefectiblement, que els negocis hagin de tancar.

No estan oberts. Sembla obvi, oi? Doncs crec que és la causa principal de mortalitat a les empreses: les empreses estan tanca-des! Moltes empreses resten sense oferir ni vendre res massa part del temps.

Ningú atén als clients. Quan els negocis estan oberts, durant bona part d’aquest temps i bona part dels dispositius no preveuen atendre als clients, sinó que es dediquen a dur a terme tasques que res tenen a veure amb la raó de ser de les empreses.

Menteixen. A qui li agrada que el menteixien? Doncs són massa les empreses que ens diuen mentides descaradament, empeses per un concepte malentès del màrqueting i la publicitat i d’un menys-preu a la intel·ligència dels clients.

No concreten cap proposta de valor. De moltes empreses cos-ta comprendre “què, específicament” ens proposen per la qual cosa hauríem d’esdevenir clients d’elles. La major part d’elles són repli-ques d’altres que tampoc tenen res clar. Aleshores, ens trobem en una situació clàssica: els clients només ho són si no els queda cap més remei; l’única estratègia és competir en costos i l’única visió

és aspirar a fer trampes: obtenir mercats captius o vendes creua-des (versió més light), construir monopolis, pidolar subvencions, etc. etc. (lògicament el lèxic i el discurs semblen ben assenyats).

No regalen res. A Perspectiva 105 us parlava de la convenièn-cia d’oferir sempre quelcom gratis. Em reafirmo cada dia més en aquella idea. L’empresa que no regala res es situa en un àmbit de mercantilisme pur. Qui vol tractar amb una empresa així? Per con-tra regalar implica donar-se a conèixer, vincular-se, ser generós (que no té res a veure amb ser ingenu) i en definitiva mostrar-se com humans en un món humanitzat.

No tenen art. No són creatives. No innoven. Moltes empreses creuen que tenen “dret a viure” fent el que s’ha fet sempre (potser amb algun toc diferent de packaging, això si!).

Consideren els seus treballadors com a recursos. Si el menys-preu vers els clients és obvi, què hem d’esperar del tracte de moltes empreses vers els seus empleats? En molts casos aquests són vis-tos com a recursos, de la mateixa manera que la maquinària o altres partides d’actiu. Fins i tot hi ha paral·lelismes evidents entre el tractament de les partides d’actiu fixe material i la plantilla: els actius fixes necessiten manteniment, la plantilla –ara es diu- neces-sita “formació continua”; els actius fixes s’amortitzen, de la plantilla s’aprovisiona el cost indemnitzatori; els actius fixes es poden obte-nir sense ostentar-ne la titularitat (leasing, renting,...), la plantilla també (outsourcing, treball temporal,...), i així podria continuar.

En fi, no voldria acabar aquest article en un to negatiu. El millor de tot el que he exposat és que estem davant d’una qüestió d’actitud i que aquesta es pot canviar sense haver d’anar a demanar finança-ment.

Així que si heu identificat alguna d’aquestes causes de calaix de fracàs a la vostra empresa, ni que sigui en una mínima part, feu-me cas, feu-ne llenya!

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: [email protected]

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i empresa www.llibresdempresa.cat

> Preu: 19,50 € > Preu: 14,50 €> Preu: 8 € > Preu: 12 € > Preu: 9,95 €

> Preu: 15 € > Preu: 7,95 €> Preu: 15 € > Preu: 17,90 € > Preu: 8,95 €

> Preu: 14,90 € > Preu: 14 €> Preu: 21,95 € > Preu: 19 € > Preu: 18,50 €

> Preu: 13 € > Preu: 14,50 €> Preu: 9 € > Preu: 24,50 € > Preu: 8,95 €

La cuina de l’estrèsJosep Maria [email protected]

1414

M’agradaria que algú en sabés explicar per-què gairebé tothom té una certa nostàlgia de tot el que va comportar l’enfonsament del Titànic. Des que érem petits a casa nostra es comentava que el millor vaixell del món, preparat per a tot tipus de desa-fiaments, s’havia enfonsat per culpa d’un iceberg. Ara sabem que la culpa la van tenir uns prismàtics que mai van arribar a pujar a bord i no es va poder avisar de la presència d’aquell glaçó gegant que s’interposava en mig de l’oceà en el seu camí cap a NovaYork.

Més d’un cop m’he volgut imaginar com havia estat el darrer menú del Titànic. Ara tot just ha fet cent anys que es va enfonsar. Tots aquells passatgers de primera, mag-nats, rics, aventurers, plutarques... tenien previst un sopar com cal. Tots ben vestits. Les dones anaven vestides de setí i seda i els homes, immaculadament arreglats, por-taven esmòquing amb llacet blanc, barrets de copa i sabates lluents. El llacet blanc era perquè mai no es poguessin confon-dre amb els cambrers quan aquests duien esmòquing negre amb llacet també negre. Les taules eren alegres, amb les seves roses i les seves margarides. L’orquestra tocava peces de Txaikovski i Puccini i el menjar era esplèndid. El sopar es va servir amb un vi diferent en cada plat, a més de cafè, cigars

i licors al final. El restaurant era l’últim crit en luxe, ho recorda una passatgera i m’ho recorden uns papers anònims que tinc arre-plegats de no sé quan. Sabem que el rei dels xefs, abans que arribés Ferran Adrià, havia estat l’Auguste Escoffier, que va ser el que va preparar la carta i els menús per a la companyia naviliera propietària del Titànic i els seus dos vaixells trigèmins, l’Olímpic i el Britannic, la White Star.

Com en qualsevol àmbit de la vida, enca-ra hi ha classes i n’hi ha hagut, i també en els vaixells. Els menús d’aquella tràgica nit per les diferents categories van ser els següents:

· Menú de primera classe1r plat

Canapès Almirall (mantega i llagostins)Ostres2n plat

Consomé Olga (amb porto i vieires)Crema d’ordi

3r platSalmó escalfat amb salsa mussolina

i cogombres4t plat

Filet mignons Lili (filets amb patates, foie, carxofes i trufa)

Saltat de pollastre a la lionesaCarbassa farcida

5è platXai amb salsa de menta

Ànec rostit amb salsa de pomaFilet de bou amb patates château (torneja-

des i daurades amb mantega)Pèsols, pastanagues amb crema, arròs

bullit, patates noves bullides o parmentier.6è plat

Ponx romaine (sorbet de taronja, llimona i vi o xampany).

7è platColomí rostit i créixens

8è platEspàrrecs freds amb vinagreta

9è platPaté de foie gras

10è platWaldorf pudding

Préssecs en confitura de ChartreuseÉclairs (pastissets) de xocolata i vainilla

Gelat francèsI per acabar

Fruita variadaFormatges

Després de les postres els cambrers van oferir cafè, que a França s’havia conver-tit en una norma després del sopar des del voltant de 1860. A bord del Titànic, el cafè va ser probablement elaborat mitjançant un procés de degoteig, encara que el cafè turc molt més fort pogués molt bé haver estat disponible per a la primera classe. De qualsevol manera, el cafè va ser acompa-nyat pels cigars, Port wine (vi d’Oporto) i els licors, llavors anomenats “cordials”. Sovint, el licor s’abocava directament en el cafè, el que significava que les copes es servien només en tres quartes parts.

· Menú de segona classeConsomé de tapiocaAbadejo amb salsa

Pollastre al curri amb arròsXai amb salsa de menta

Gall dindi rostit amb salsa de nabiusPèsols, puré de naps, arròs cuit,

patates cuites i rostidesPudding de pruna, confitura de vi, sandvitx de coco, gelat americà

Fruits secs, fruita variada, formatges, galetes i cafè

· Menú de tercera classeSopa d’arròs

Pa fresc - galetes de cabinaRosbif - salsa marró (brown gravy)

Blat de moro dolçPatates bullides

Púding (plum pudding)Salsa dolça

Fruita

Després hi havia, per als de tercera clas-se, el que era conegut com a “Supper”, una espècie de ressopó amb: Grill, galetes de cabina i formatge. Sempre m‘ha intrigat l’uniforme que podien portar els cambrers i majordoms, car cada restaurant o empresa de restauració esta-bleix les seves pròpies normes i codis en el

El comentari

L’últim menú del Titànic

1515

Comarca gastronòmica

2a Mostra de Vins del Massís del Garraf

Saviesa popular“El plaer dels banquets s’ha de mesurar no per l’abundància de les

viandes sinó per la reunió d’amics i la conversa”Marc Tuli Ciceró (106-43 a.C.). Orador, prosista, polític i filòsof romà. Certament, era filòsof, perquè molts hi van per la teca i depenent de la taula que li toca la conversa pot

arribar a ser nul·la!

“Diu la vinya: tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faig res”

Això vol dir que està en plena activitat la vinya. Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix. A la verema es veuran els resultats i haurem d’anar en compte amb els

excedents, que Déu n’hi do!

Amb la idea de poder arribar a tots els públics, Vichy Catalán ha rejovenit la marca amb un llenguatge més actual, modern, fresc i jove, com marquen els temps actuals, (Vichy Catalán = VCH). L’únic que no ha variat des de fa més d’un segle és la seva aigua mineral i medici-nal, a més de ser l’única que protegeix del colesterol als seus consumidors.

Aquest 2012 és l’any de Vichy Cata-lán i des d’aquest mes de maig la nova ampolla d’estètica modernista de Vichy Catalán 1881 portarà en exclusiva un nou etiquetatge especial, amb una edi-ció limitada, on els protagonistes seran els violins Stradivarius que commemoren el 275 aniversari de la mort del luthier més famós del món: d’Antonio Stradiva-ri (Stradivarius en la seva forma llatina).

El modern i el clàssic s’uneixen i man-tenen viva una de les icones més prestigioses de les aigües minerals a nivell nacional i europeu.

Exclusiu

Vichy Catalán estrena imatge de marca

Per segon any consecutiu es va presen-tar la 2a Mostra de Vins del Massís del Garraf, organitzat per l’Associació de Viti-cultors del Massís del Garraf (AVMG), amb la col·laboració de l’Agència de Promoció Turisme de Sitges i el programa Els produc-tes del mar i la terra del Garraf, del Consell Comarcal del Garraf.

AVMG és una associació empresarial que treballa pel reconeixement del territori del Massís del Garraf com a zona vinícola amb identitat pròpia, proposant la creació d’una subzona Massís del Garraf en el marc de la DO Penedès, ja que aquests vins són molt personals i gaudeixen de les característi-ques calcàries, minerals i iodades pròpies del Garraf pels seus terrenys especials i per l’aire directe de la mar. Va estar un èxit de participació, amb més de tres-centes per-sones, gairebé totes professionals que van gaudir de les noves i velles anyades. Si fós-sim francesos aquests vins serien els millors del món perquè ens ho creuríem i els ven-dríem com els vins locals per excel·lència; així que som-hi!

vestuari. Una regla fonamental a l’uniforme del servei: sempre s’ha de distingir de for-ma clara la seva vestimenta de la dels convidats. Mai per tant s’ha de portar un esmòquing, jaqué o vestit que pugui fer dub-tar si és el cambrer o el convidat, i s’ha de tenir en compte per evitar sorpreses des-agradables.

Per servir plat a plat i copa a copa amb tota la parafernàlia podrien anar amb l’uniforme fet a ex profés per aquell vaixell amb cordons i xurreres daurades, pantalons de tall amb viu, sabates brillants o de xarol i escut bro-dat a l’armilla. Pot ser una possibilitat com també que anessin amb jaqueta france-sa, altrament coneguda com a torera, o tal vegada aquesta la portaven els ajudants i els barmans. Podria ser que portessin una levita negra amb cua oberta o tancada. O millor portaven frac, el conegut com a pingüí dins l’argot. És bo saber que en celebracions d’actes oficials l’uniforme tradicional del servei de cambrers és l’esmòquing blanc per a l’estiu i l’esmòquing negre per a l’hivern. Per celebracions de gran gala s’utilitzava el frac, tant a l’estiu com a l’hivern; normalment, en lloc de cami-sa blanca portaven uns colls, unes pitreres i uns punys emmidonats, amb botonera al pit i botons (bessons) d’or o daurats i guants de seda blanca. Les solapes es confeccio-naven en setí sent tradicionalment en bec. Llacet blanc o negre del mateix teixit que les solapes. Faixí brillant. Armilla amb dues butxaquetes per portar cerilles i el llevataps i per portar el rellotge amb cadena, ja que era prohibit portar-lo al canell. Les sabates sempre negres, a poder ser de xarol i amb cordons.

Aquella fatídica nit en aquell menjador fas-tuós, sota les aranyes de vidre i servit l’àpat per cambrers de frac, per exemple, hi havia qui sabia estar en el seu lloc perquè així li ho havien ensenyat i ho havia après, mentre n’hi havia de ben segur que intentava esbri-nar per a què servien tots aquells coberts i totes aquelles copes ben arrenglerades damunt la majestuosa taula de l’últim ban-quet del Titànic.

1616

Estrelles i forquilles

Cal Agustí Menjar bé i sa amb vistes al PenedèsLa cuina de tota la vida, tradicional, posada al dia

La dilatada experiència d’Olga Mayans en gestió de sala la va impulsar a donar el pas per començar un nou projecte. Així va començar l’aventura de Cal Agustí, que va obrir portes al novembre del 2008, després de sotmetre’s a una important remodelació.

Amb la nova obertura vam recuperar clients de tota la vida. La nostra valoració és molt posi-tiva, ja que després de més de tres anys veiem com tothom marxa content de casa, comen-ta l’Olga.

Amb un bon cellerUna recomanació gastronòmica que es pot acompanyar amb un bon vi del Penedès. La carta de vins del restaurant Cal Agustí compta amb el reconeixement del prestigiós concurs Cartavi. En ella s’inclouen tota una gran varietat de vins penedesencs i alguna referència Montsant o Rioja. Però donem el màxim protagonisme als vins d’aquí.

Per a l’Olga, la promoció dels vins del terri-tori és una fita important per la que s’ha de lluitar dia rere dia. Tenim la sort de produir un excel·lent vi al Penedès i això s’ha d’aprofitar. Perquè el client se senti com a casa la millor recepta és oferir-li productes de casa.

Cuina d’estiuAmb l’arribada del bon temps, Cal Agus-tí vol introduir a la seva carta plats més refrescants, com una selecció de fruites o diferents presentacions d’amanides. El nos-

Quan comptes amb un producte de qualitat i una acurada atenció al client no s’han de fer coses massa estranyes per despertar l’interès dels comensals. Nosaltres prefe-rim apostar per una cuina tradicional, per a tot tipus de públic. Apostem per cartes arre-lades en el temps per tal d’aconseguir que el client se senti com a casa, se senti còmode i sobretot conegui tot allò que se li està oferint. Si la gent vol cargols o canelons, vénen a Cal Agustí.

Les recomanacions de la casaSens dubte, començaria per un pica-pica composat per Cargols, Bunyols de baca-llà, Crema de nyàmeres i Llagostins amb all i oli de vainilla. Continuaria amb un deli-ciós Bacallà confitat amb all i oli de poma, o bé a la brasa amb salsa Idiazàbal. Per des-fer-me, finalment, amb alguna de les postres més sol·licitades, com el Culant, el Tiramisú o el Brownie de xocolata.

Cuina tradicional posada al dia. Aquest podria ser l’eslògan que defineix Cal Agustí, un restaurant amb professionals que compten amb més de 10 anys d’experiència en el sec-tor de l’hostaleria.

1717

tre plat estrella és l’amanida tèbia de favetes amb bolets, pernil d’ànec i gelat de meló. Ofe-rim una cuina elaborada amb productes de qualitat.

Els plats estrellaA part dels que ja hem anat enumerant, la Cua de bou o les Espatlles de Conill, així com el Turbot a la planxa, també tenen molt bona acollida. Són plats típics de la carta de Cal Agustí i aconsegueixen satisfer a tothom.

Tots aquests plats, o qualsevol dels que es troben a la carta, es poden degustar per dinar de dimecres a diumenge o durant les nits dels divendres i els dissabtes.

En un marc incomparableCal Agustí és un emplaçament adient per a tot tipus de celebració, des d’actes d’empresa, convits, casaments, batejos, reunions, etc. A més, amb l’arribada de la

Cal Agustí ofereix cuina catalana tradicional renovada amb productes completament naturals i frescos. Productes de primera qualitat i una acurada atenció al client que fidelitza els començals.

Restaurant Cal Agustí

Avinguda del Castell, 90Sant Martí SarrocaT. 93 899 12 03

www.calagusti.com

primavera ja tenim llesta la terrassa que us permet gaudir d’unes magnífiques vistes men-tre degusteu algun dels nostres plats, doncs ens trobem tot just sota del castell de Sant Martí Sarroca. A partir d’aquest mes de maig, des de Cal Agustí convidem a tots els veïns que els visitin, de 12h a 14h, per degustar un refrescant vermut a la terrassa i ben diferent dels que estem acostumats. amb productes de primera qualitat.

El restaurant està a la disposició del client per satisfer totes les seves necessitats i inquietuds, per això, des de Cal Agus-tí estan oberts a organitzar reunions d’empresa que puguin durar tot el dia, amb esmorzar, dinar, o lunch, així com reser-var la seva sala qualsevol dia sota reserva prèvia, una sala ben il·luminada, espaiosa i amb unes vistes immillorables en la que s’hi poden reunir uns 50 comensals.

1818

Medi ambient

La sostenibilitat al sector turístic: del repte a la creació de valor

El turisme sostenible és un concep-te que s’ha instal·lat progressivament a les esferes d’actualitat, gràcies a la importància del sector turístic a Cata-lunya i a l’Estat espanyol i a causa, en part, de la crisi econòmica.

La voluntat de conferir més valor a les destinacions turístiques i la necessitat de millorar la qualitat dels serveis han provo-cat que la sostenibilitat –juntament amb les solucions “Smart”, amb l’aplicació de noves tecnologies– sigui una de les vies de dife-renciació i generació de valor, elements que cada vegada són més buscats pels usua-ris dels serveis turístics, uns usuaris cada vegada més exigents i més conscienciats amb els valors de preservació de l’entorn natural i cultural, renyits ad hoc amb algun tipus concret de turisme.

Tant és així que al Saló Internacional de Turisme de Catalunya, que s’ha celebrat a Barcelona del 20 a 22 d’abril, s’ha creat l’Smart Destinations Forum, que té per objectiu generar un espai de reflexió i debat sobre el turisme sostenible i la importància d’aquest concepte per a l’impuls del sector turístic al nostre país. El repte ja comp-ta amb experiències i exemples de ciutats,

organitzacions i empreses que incorpo-ren progressivament la sostenibilitat a les destinacions turístiques com una mostra de valor i de diferenciació. Però aquest fet té molt més recorregut, ja que al mateix temps genera moltes oportunitats de nego-ci i expectatives de creixement.

L’eficiència energètica als establi-ments turístics obre un ventall de possibilitats, tant per l’estalvi econòmic de les empreses turístiques com pel valor que suposa l’adquisició dels compromisos de la lluita contra el canvi climàtic per a una organització. Les es- tratègies per a la mitigació i compen- sació de les emissions de C02, ja sigui per a empreses, esdeve-niments, jornades, serveis i productes, també apunten en aquesta mateixa di- recció.

Els distintius de qua-litat ambiental, les ecoetiquetes, les eco certificacions per a

les infraestructures turístiques, la producció i comercialització de productes artesanals, locals i ecològics... són altres conceptes aplicables al sector, que ja s’estan desenvo-lupant i que poden aportar més valor a tots els agents turístics.

En definitiva, es tracta d’atraure més visitants conscienciats amb els valors de la sostenibilitat i que el pes econò-mic del turisme sigui compatible amb la preservació del futur de les destina-cions turístiques.

El desenvolupament turístic tradicional ha generat un model de creixement extensiu basat en l’augment constant del nombre de visitants (independentment de la capacitat d’acollida del territori) i la prioritat dels beneficis a curt termini. L’incentiu és una oferta banal, consumista i estandarditzada, amb escassa o nul·la implicació en la cultura i les tradicions locals. Una de les conseqüències d’aquesta proposta és l’aparició d’una forta pressió ambiental, que provoca greus deterioraments en l’entorn i en la qualitat paisat-gística del territori de destinació. Es tracta d’un model, en essència, insostenible que ha perdurat durant quatre dècades.

Des de principis dels anys noranta, però, s’han formulat alternatives amb l’objectiu d’aplicar els principis bàsics de la sostenibilitat al turisme. Són formulacions basades en la recerca de la compatibilitat integral entre preservació i desenvolupament, i suposen les primeres passes en la construcció de les futures estratègies del sector, que tindrà en els requeriments ambientals una de les principals demandes del mercat.

Turismo sostenible introdueix el lector en aquest nou concepte de turisme i descriu la seva aplicació, tant en la política turística com en les iniciatives del propi sector, mit-jançant capítols específics per a administracions, empreses i turistes. Els autors posen èmfasi en la necessitat de contrastar principis i experiència real per tal d’identificar els reptes que el turisme haurà d’afrontar en el futur.

> Turismo Sostenible Pere Fullana i Silvia AyusoEdicions Rubes

19

Comunicació

No es tracta d’un càntic culer, tot i que també podria ser-ho. Aquesta vegada clamo al cel per com, una vegada més, la inoperància de l’administració públi-ca és capaç de fer miques un somni de molts espanyols abans de començar. Una marca pot ser moltes coses, però sempre és la punta de l’iceberg, la representació d’alguna cosa, una iden-titat reconeixible per al seu públic.

Si Madrid vol ser competitiva per obte-nir els seus anhelats Jocs Olímpics 2020, a qui hauria d’encarregar la seva imatge de marca? Doncs naturalment a professio-nals, però no. A diferència de, per exemple, London 2012, on la marca olímpica es va encarregar a Wolf Ollins, una de les agèn-cies expertes en branding més importants del món, a Madrid es fa un concurs res-tringit només per a estudiants. Resultat: Un cop més Spain is different. Vaja, que si Madrid guanya les olimpíades 2020, troba-ré a faltar el Cobi.

La meva intenció no és la de posar en dubte el treball de l’autor i l’agència que poste-riorment va salpebrar la marca per salvar la proposta, el que vull és reflexionar com la imatge de marca incideix directament sobre la competitivitat de les empreses, en aquest cas, d’una candidatura.

1. Una marca ha de representar un benefici tangible del que identificaEl principal objectiu d’una marca és que el públic identifiqui clarament quin és el benefici tangible que obtindrà. Però en el logotip Madrid 2020, hi veig olimpíades o cinc barrets de bisbe? Els colors estan més propers a la bandera gay que als propis de l’olimpisme; per cert, on és el color negre del continent africà?

2. Una marca ha de transmetre una experiència diferenciada per als seus usuarisL’objecte del branding és que el client tingui expectatives de tenir una experiència en l’ús del producte o servei. Madrid 2020, hi veig olimpíades o una marca de xancletes?

No sé si veient la marca l’estiu del 2020 em quedaré a fer de voluntari al centre de la península Ibérica o sortiré a la recerca de la costa més propera. Vaya, vaya, aquí no hay playa.

3. Una marca ha de donar forma con-ceptual al context que simbolitzaLes marques conceptuals permeten que el consumidor relacioni clarament el que representen. Bé, la marca no identifica per a res l’olimpisme, ni Madrid ni la candida-tura, però per això està la tipografia, dins el símbol o el posa ben clar Madrid 2020 o posa 20020.

4. Una marca ha de representar i “abraçar” als seus usuarisEl branding ens serveix per aconseguir l’efecte de pertinença al grup, per això necessitem, a més de que el logotip sigui reconegut, que aquest sigui acceptat. Madrid20020 arriba a un mapa de públics molt reduït.

5. Una marca ha d’enviar un missatge inequívoc, “una promesa”La forma és tan important com el contin-gut, el missatge ha de contenir les paraules i imatges que reflecteixen l’essència de l’organització, per arribar a les audiències del nostre interès. La imatge de marca ha de fer una promesa aspiracional per als usuaris i posar l’accent en ella. Així, llegim a Madrid 20020, que ara Madríd s’escriu amb accent a la í. Senyors de la Real Academia, agudes amb accent, n, s, o vocal.

6. Una marca ha de comunicar de mane-ra socialEl paper del branding va més enllà del que representa i del que identifica la marca, esperem d’aquest una resposta social en el consumidor. A la marca Madrid 20020, expectatives, anhels i somnis de milions de madrilenys es veuen representats per les muntanyes de Montserrat, que sense fer massa esforç d’imaginació també puc veure-les en la silueta del logotip.

7. Una marca d’aquestes característi-ques ha de ser emocionalEl branding ha de proporcionar un benefici funcional i emocional als seus usuaris, això ho aconseguim a través del producte, “en aquest cas, una candidatura” i les accions de màrqueting que desenvolupem per a comu-nicar-ho. Però què passa quan tenim una marca mediocre, que no representa ningú i que transmet emocions contradictòries? Doncs que per explicar, animar, generar interès, implicar i convèncer, ... hem de mul-tiplicar els nostres esforços de comunicació

de manera titànica. Les marques poden traslladar-nos a realitats més còmodes, ens fan sentir “diferents” quan les adquirim. Algunes ens aporten seguretat, d’altres ens donen garanties, felicitat, aventura, canvi, diversió, experiència... sigui quin sigui el territori que ocupa la marca, al final la nos-tra relació amb elles es basa en una emoció: Madrid me mata.

La imatge de marca en l’estratègia d’empresaUna imatge de marca sòlida i ben resolta és una valuosa eina de negocis, ens permet potenciar el factor diferencial de la nostra oferta i, per tant, ser més competitius.

El branding ens ajuda a establir les bases de la nostra estratègia de màrqueting. Més enllà del disseny d’un bon logotip, que és una cosa imprescindible, està la meva visió i posicionament estratègic: què vull ser per als meus clients i com he de ser, per ser “l’escollit”? Fidelitat, preferència, identifica-ció, repetició de compra són atribuïbles al branding propi de la nostra comunicació.

Totes les empreses, productes i serveis pro-jecten la seva essència de marca als seus consumidors. Els beneficis d’invertir en una estratègia de marca ens permeten comuni-car la nostra oferta i proposta de valor de manera més eficient, augmentar la mida i qualitat de la nostra audiència; motivar-la, fidelitzar, prescriure i sobretot ocupar una parcel·la a la vida dels nostres clients poten-cials.

Jordi CorellaADN Studio

¡Madrid se quema!

L’Escola de Direcció d’Empresa és un segell exclusiu i de qualitat per a la forma-ció d’empresaris i directius de petites i mitjanes empreses i professionals liberals.

D’aquesta manera, la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, ADEG, emprèn un dels projectes més ambiciosos del seu pla estratè-gic. La nova marca EDE té molt a veure amb el bagatge de gairebé 20 anys en l’organització d’accions formatives per a tots els públics d’empresa. Ara és el moment de consolidar aquesta experiència amb un centre de formació exclusiu per als directius.

Dirigit a un públic molt concret· Homes i dones d’empresa· Professionals liberals· Àmbit geogràfic: Catalunya

La metodologia, exclusivaL’EDE parteix d’una nova concepció metodològica, pensada i dissenyada per a una tipologia d’alumnes que requereix una formació ad hoc, fins ara inexistent. A l’EDE, els perfils d’alumnes són del tot heterogenis però tenen en comú la neces-sitat d’una oferta formativa assequible en els temps d’impartició, accessible en les maneres i sotmesa a preceptes pràctics.

Els programes formatius combinen tres conceptes:> La ponència acadèmicaEl rigor acadèmic, amb docents de reconeguda vàlua i ponents que han excel·lit en les respectives parcel·les empresarials> La casuística aplicadaEstudi addicional de casos reals que resulten propers i comprensibles per als públics de les pimes.> El procediment dialècticA través del debat amb un expert de primer nivell, al voltant d’una temà-tica empresarial i sempre a curta distància, l’alumne pot avesar-se a la dinàmica discursiva. En el contrast de parers, s’assoleix un major nivell desolvència en l’ús de la paraula i l’exposició d’idees.

El CampusEl marc d’interrelació entre els alumnes, els professors i els coordinadors és el campus. Conforma un escenari formatiu per a l’obtenció de continguts acadèmics addicionals i nous referents casuístics.

És d’accés reservat per als participants en els programes de Direcció. El codi d’accés al Campus EDE es registra en una acreditació personalitzada per a ca-dascun dels alumnes.

L’ADEG presenta l’Escola de Direcció d’Empresa

«Estratègies Directives»«Estratègies directives» és el nom genèric d’una programació inicial que ofereix un total de cinc cicles, relacionats cadas-cun d’ells amb la Innovació, la Direcció de Persones, el Màr-queting, la Comunicació i la Internacionalització.

El primer cicle, “La Innovació, el motor estratègic del canvi”, s’imparteix al balcó mediterrani del Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú, durant aquest mes de maig. A la tardor començaran la resta de cicles.

+ [email protected] · 902 106 700

22

Formació Adeg

2222

Podeu consultar els detalls de la programació i gestionar la vostra inscripció a l’espai www.adeg.cat.

Atenció telefònica Comptabilitat per a no comptables

Claus per a ser un bon comercial

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


09.05.12 – 6 horesDimecres i dijousDe 19h a 22h60 € · BonificableADEG Vilanova

09.05.12 – 12 horesDilluns i dimecresDe 19h a 22h120 € · BonificableADEG Vilanova

Habilitats i competències directives


11.05.12 – 8 horesDivendresDe 16h a 20h80 € · BonificableADEG Vilanova

Google Analytics Coaching comercial



14.05.12 – 6 horesDilluns i dimartsDe 16h a 19h60 € · BonificableADEG Vilanova

14.05.12 – 8 horesDilluns i dimecresDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

Facebook i Twitter aplicat al comerç



Com realitzar trucades comercials

Introducció a les finances

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .



Desenvolupament personal

Gestió del temps Introducció a la investigació de mercats


Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


14.05.12 – 6 horesDilluns i dimecresDe 19h a 22h60 € · BonificableADEG Vilanova

15.05.12 – 4 horesDimartsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Intel·ligència emocional


Twitter i Empresa


Atenció telefònica


15.05.12 – 6 horesDimarts i dijous De 10h a 13h60 € · BonificableADEG Vilafranca

Càlcul de nòmines i liquidacions · Introducció


15.05.12 – 12 horesDimarts i dijousDe 19h a 22h120 € · BonificableADEG Vilanova

11.05.12 – 4 horesDivendresDe 16h a 20h40 €ADEG Vilanova

12.05.12 – 8 horesDissabteDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

14.05.12 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

14.05.12 – 8 horesDilluns i dimecresDe 15h a 19h80 € · BonificableADEG Vilafranca

15.05.12 – 8 horesDimarts i dijousDe 15h a 19h80 € · BonificableADEG Vilanova

Nou!

Nou!

Nou! Nou!

23

Tècniques d’assertivitat E-mailing · El màrqueting a través d’e-mail

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Socis . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .


17.05.12 – 12 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

18.05.12 – 4 horesDivendresDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilafranca

Direcció d’equips Tècniques i habilitats

Aprendre a delegar



18.05.12 – 8 horesDivendresDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilafranca

19.05.12 – 8 horesDissabteDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilafranca

Manipulació d’Aliments


22.05.12 – 8 horesDimartsDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

Anàlisi de balanços

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

22.05.12 – 12 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilafranca

Com dirigir el nostre equip de vendes


05.06.12 – 8 horesDimarts i dijousDe 9h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

Intel·ligència emocional


08.06.12 – 8 horesDivendresDe 16h a 20h80 € · BonificableADEG Vilafranca

Com fidelitzar clients


21.05.12 – 4 horesDillunsDe 16h a 20h40 € ADEG Vilanova

Introducció al Community Manager


19.05.12 – 12 horesDissabteDe 9h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilafranca

Com puc inscriure’m?Si esteu interessats en alguns dels cursos que us proposem podeu gestionar la vostra inscripció al web www.adeg.cat o bé trucant al telèfon 902 106 700.

Automotivació per a venedors


28.05.12 – 4 horesDillunsDe 9h30 a 13h3040 €ADEG Vilanova

Psicologia i atenció al client


28.05.12 – 6 horesDillunsDe 10h a 13h60 € · BonificableADEG Vilafranca

Nou!

24

L’empresa

Un espai per a tota la famíliaEl Centre Esportiu Vallpineda gaudeix d’una espectacular oferta esportiva per a tota la família. Destaca per ser un dels majors centres esportius que gaudeix d’una ubicació magnífica. Es tracta d’un espai esportiu per a tots i de tots. Es fan classes d’iniciació de tennis, de perfeccionament o

de competició, per a nens, joves i adults. Unes instal·lacions obertes a tota la població.

La renovació i l’actualització són dos pilars fonamentals per tirar endavant una empresa d’aquestes característiques. Les instal·lacions són utilitzades diàriament per desenes de socis, per això gaudeixen d’un molt bon manteniment. Actualment s’ha fet una pista nova de terra batuda i s’està substituint l’herba de les pistes de pàdel contínuament.

Els socis són la raó de ser de Vallpineda i el seu benestar n’és l’objectiu principal. No es tracta d’una relació d’empresa-client, sinó que pretén anar més enllà. Des del centre esportiu s’esforcen dia a dia per potenciar la part més social i participativa dels socis, per la qual cosa l’organització de tornejos, esdeveniments i trobades és constant. En aquesta tasca la utilització i actualització de les xarxes socials és un valor afegit.

Vallpineda pretén ser un espai familiar on cadascun dels membres en gaudeixi i vegi cobertes les seves necessitats. Un espai on el

pare o la mare poden divertir-se en una jor-nada de tenis o de qualsevol de les nostres ofertes esportives, mentre els més menuts de la casa estan atesos en els diferents campus que organitzem. El Centre Esportiu Vallpi-neda no és un lloc exclusiu ni elitista; tot al contrari, entre nosaltres hem creat una gran família oberta a no deixar de créixer.

Les instal·lacions del Centre Esportiu Vall-pineda es troben situades en un entorn immillorable, rodejades de natura. Comptem amb una important oferta esportiva. El nos-tre públic és molt diferent i per això tenim el deure de tenir condicionades totes les nos-tres instal·lacions. Es componen de 5 pistes de tennis de terra batuda, 2 pistes de superfície ràpida i 4 pistes de pàdel, 3 amb mur i 1 amb vidre. A Vallpineda també compten amb una sala de fitness, on es duen a terme activitats dirigides per personal qualificat, com spinning o pilates, 2 piscines i 2 frontons; tot això, con-juntament amb una variada oferta de serveis que incorporen restaurant, parc infantil i ves-tuaris.

Centre Esportiu VallpinedaInstal·lacions esportives de primer nivell obertes a tothomEl campus esportiu d’estiu obre la matrícula per enguany

El Centre Esportiu Vallpine-da inicia una nova etapa amb la gestió de Rafael Maurer i Joan Carlos Báguena, amb una llarga experiència en la gestió d’instal·lacions espor-tives.

Centre Esportiu VallpinedaAv. Santíssima Trinitat, 28 Urb. Vallpineda · SitgesTel. 93 894 97 41www.esportiuvallpineda.com

25

Les instal·lacions del Centre Esportiu Vallpineda es componen de 5 pistes de tennis de terra batuda, 2 pistes de superfície ràpida i 4 pistes de pàdel, 3 amb mur i 1 amb vidre. A Vallpineda també compten amb una sala de fitness, on es duen a terme activitats dirigides per personal qualificat, com spinning o pilates, 2 piscines i dos frontons.

Escola internacional de tennisGràcies a la qualitat de les nostres instal·lacions i dels professionals que en elles hi treballen, des de fa dos anys comptem amb l’Escola internacional de tennis. Es tracta d’una acadèmia internacional concorreguda per persones de tot el món que volen aprendre a nivell professional mentre gaudeixen d’aquest esport. Hi ha alumnes procedents de països com Bielorússia, Turquia, Holanda, entre d’altres, i tenen la residència al mateix centre.

El Centre Esportiu Vallpineda també compta amb una escola interna de tennis on es pot començar des de la base fins al màxim nivell de competició i també per a adults. És

un projecte que s’està consolidant a poc a poc, doncs es tracta d’una de les poques escoles internes amb projecció internacio-nal que hi ha a l’entorn de Barcelona, un espai on els alumnes aprenen un esport en un ambient familiar i personalitzat.

L’escola està molt ben estructurada i l’aprenentatge s’organitza per edats i nivells. Ja des dels 4 anys, els nens i nenes practiquen el minitenis, fins arribar a competir. Comptem amb jugadors amb molt de talent i un gran nivell.

Campus d’estiuEl Campus d’estiu constitueix una de les ofer-

tes més destacades del Centre EsportiuVallpineda. És una forta aposta on els nens entre 4 i 16 anys poden divertir-se mentre practiquen esport, una activitat saluda-ble fonamental en l’etapa de creixement. A més de millorar les seves habilitats amb la raqueta, els participants del campus poden practicar altres esports, així com diferents activitats lúdiques.

Són més de 100 nens els que passen anual-ment pel campus d’estiu amb el suport de monitors titulats i d’una gran oferta esporti-va. És una activitat que ja té obert el termini de matriculació i que permet apuntar els nens amb una gran flexibilitat d’horaris i períodes. Si els pares ho desitgen, les matrí-cules es poden fer per períodes setmanals i en tres horaris diferenciats; matí, matí més dinar; o bé matí i tarda.

26

L’empresa

Nou Verd és una cooperativa que neix el 1994 a partir d’una promoció de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, mitjançant uns projectes europeus que volien promocionar les persones amb dis-capacitat, sobretot amb transtorn mental.

Un dels objectius principals de Nou Verd, era i és la promoció de la implicació dels treballadors en el desenvolupament de l’empresa, per això la millor opció era la creació d’una cooperativa.

En aquests anys l’empresa ha crescut molt i actualment som 85 treballadors, dels quals més del 70% són persones amb discapaci-tat, comenta Juli Silvestre, el seu gerent. La resta de l’equip està composat per moni-tors, equip sociolaboral de suport que acompanya al grup en la seva tasca i l’equip de gestió interna. Comptem amb més de 40 clients, tant d’administracions públiques com d’empreses privades, als quals els oferim, d’entre altres tasques, el servei de manteni-ment de jardineria i la recollida d’oli vegetal.

Jardineria, l’activitat principalLa seva principal línia d’actuació està cons-tituïda per un servei integral de jardineria que inclou la neteja i manteniment de parcs i zones verdes, el disseny de jardins i tracta-ments de plagues, entre d’altres activitats. La seva qualitat tècnica i material els avala. A més, Nou Verd és conscient de la impor-tància de la innovació i el reciclatge, motiu pel qual els seus treballadors estan en con-tínua formació.

Innovant pel futurFa un any i mig que la cooperativa va ini-

ciar un servei de recollida d’olis vegetals a escoles i restaurants de la zona per a la generació posterior de biodiesel. L’acollida de la iniciativa ha estat molt bona i l’any passat es van recollir 10.000 litres a les escoles i més de 100.000 litres d’oli a res-taurants, hotels i càterings.

Estem treballant en altres iniciatives per seguir potenciant l’ocupació entre les perso-nes amb malalties mentals. Un dels principals projectes que s’estan estudiant és la gestió de la biomassa de la vinya.

Conjuntament amb l’Obra Social de Cata-lunya Caixa, s’està treballant per aconseguir gestionar les 27.000 hectàrees de vinya que anualment es poda i que poden gene-rar 40.000 tones de ferment per alimentar calderes. Amb el tractament de la biomas-sa de la vinya es reduirien les despeses de CO2, s’estalviaria energia i es crearia ocupa-ció en els diferents àmbits del procés.

Seria molt interessant poder dur a terme una prova pilot per confirmar la viabilitat del pro-jecte, però de moment haurem d’esperar uns

Nou Verd ofereix serveis integrals de jardineria (nete-ja i manteniment de parcs i zones verdes, serveis extraor-dinaris de poda, segues, reg, disseny i plantació de nous parcs, elaboració d’inventaris i mapes verds, etc.) i un servei de recollida d’olis vegetals a restaurants i domicilis, mit-jançant les escoles, per a la generació de biodièsel.

Nou Verduna empresa amb essència socialDes de 1994 integrant al món laboral a persones amb malalties mentals

www.vcafes.comtelf: 93 893 89 09

2727

mesos. És complicat i complex, ja que requereix la complicitat de moltes persones i empreses que vulguin apostar per la biomassa i que esti-guin disposades a substituir les calderes. És un projecte que implica a entitats com la DO Penedès, l’INCAVI i el Consell Comarcal i se’n podrien beneficiar diferents persones en risc d’exclusió social i laboral del nostre territori.

Un altre dels reptes que s’ha proposat Nou Verd és aconseguir la gestió d’espais naturals, de la mà dels municipis, com les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume o el Parc del Foix. És un projecte a llarg termini per al qual creuen que estan capacitats.

Una cooperativa amb essència socialÉs una empresa que es mou seguint quatre eixos estratègics.

Cooperació. Va ser un encert que en aquell moment el municipi vilafranquí apostés per un model de cooperació. Per empoderar els seus treballadors. Els fa partícips, i en aquest moment de crisi permet que es comparteixi la situació amb els treballadors. Ens trobem en un moment complicat a causa de les retalla-des, però som cooperatius i això ens permet afrontar millor la situació. Som una empre-sa sense ànim de lucre que està lluitant dia a dia per no haver de renunciar a res. Les cri-sis són cícliques, i partint d’aquesta premissa,

s’ha d’estar preparat. És precisament en els moments de crisi quan hem de donar més ser-veis socials. Som una empresa que ha de fer accions anticícliques i anticrisi.

Eix Social. vol atendre especialment les persones amb malalties mentals. És pre-cisament el col·lectiu de persones amb discapacitats les que tenen un índex més elevat d’atur. Necessiten una atenció espe-cial. Des de Nou Verd, lluiten dia a dia per aquest estigma, apostant per la socialitza-ció. Seguint en aquesta línia, la cooperativa col·labora en un projecte de Nou Set en el qual s’obrirà una botiga de roba de segona mà que es coogestionarà amb Nou Verd.

Territorial. És una empresa que va néixer a Vilafranca, fet pel qual el Penedès és la seva zona principal d’actuació, en un esforç per buscar la complicitat del territori. Tot i això, no estan tancats per cap frontera. Aposten pel treball en xarxa, i creuen en la confiança amb els clients.

Empresarial. Som una empresa i hem d’estar on estan les empreses. Els espais empresarials ens han de ser propis. S’ha d’avançar cap a processos de professionalizació.

Tots aquests eixos composen la línia estratègica que segueix la cooperativa,

prioritzant sempre treballar amb coopera-tives i empreses del territori que potenciïn la integració, tot dins d’un marc empresa-rial definit.

Entrem-hiNou Verd forma part activa d’Entrem-hi,una associació que treballa amb altres empre-ses socials del territori, compartint recursos i promocionant-les. És aquesta entitat la que arrenca els projectes innovadors en els que ens endinsem. A més, ens proporciona suport institucional, idees i acompanyament territo-rial.

Nou verdCamí d’en Morató, 4

P.I. Domenys IVilafranca del PenedèsTel. 93 890 47 32www.entrem-hi.com

www.pastisserialagranja.com

28

Promoció

El 20 de gener va tenir lloc la primera jor-nada d’aquestes característiques que organitzava l’ADEG i va tenir molt bona acollida entre els participants.

El passat 20 d’abril va tenir lloc la segona jornada que, en aquesta ocasió, va visitar llocs emblemàtics del Penedès; espais tan coneguts i reconeguts com el Casal de Vilafranca, on els participants van poder passejar per la mateixa platea del teatre i Caves Vilarnau, ubicada a Espiells, amb els seus immensos jardins ideals per a cele-bracions. El grup també va poder visitar les instal·lacions de Masia Vallformosa, en ple cor del Penedès i amb el seu peculiar Winery Convention Center, especialment pensat per a actes d’empresa, la Masia Torre del Gall va ser el quart emplaçament escollit per a la visita. Ubicada a Sant Cugat Sesgarrigues ofereix diferents espais molt polivalents. Finalment, es van visitar les instal·lacions d’Art Cava, el celler-museu amb diferents parts de la masia de cons-truïdes el segle X.

Empreses i professionales experts en l’organització d’esdeveniments i en serveis de càtering van ser els participants a la jor-nada de visites.

Un itinerari en bus, patrocinat per l’empresa Mon Bus, va portar l’expedició a fer tot el recorregut.

Bona acollida a la 2a jornada de visites a emplaçaments per a l’organització d’actesL’ADEG va promoure, el passat 20 d’abril, una nova jornada de visites a emplaçaments del Penedès idonis per a la celebració d’actes d’empresa i celebracions.

A les fotografies veiem diferents moments de la Jornada de visites a cada un dels espais seleccionats. D’esquerra a dreta: Casal de Vilafranca, Caves Vilarnau, Masia Vallformosa, Masia Torre del Gall i Art Cava. I també el vehicle de l’empresa Mon Bus que ens va acompanyar tot el trajecte.

29

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

C. de l’Aigua, 199, 1r 3a · 08800 Vilanova i la Geltrú · T. 619686234 · F. 938101391

NETEJA GENERAL GOPAIM

- Comunitats- Pàrquings - Oficines- Obra nova- Consultoris- Anti-acars

ACTUA GARRAFAv. de Josep i Pere Jacas, 20, 3r 2a08810 Sant Pere de RibesTel. 636 636 390www.actuagarraf.comServeis de cardioprotecció

ALOY JOGUINES I HOBBIESCarrer dels Cafès, 543700 El VendrellTel. 977 660 473 Fax 977 665 664www.aloyshop.comVenda al detall de joguines i slot

BODY LINECarrer de la Font, 1608720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 924 198www.body-line.esEstètica i bellesa

CENTRE LEARNINGAv. Diagonal, 640, 6a08017 BaarcelonaTel. 606 438 555www.centrelearning.netFormació contínua, empreses i ocupac.

COSMONOU COSMÈTICSCarrer de Puig Cugul, 308775 TorrelavitTel. 678 686 947www.cosmonou.comComercial cosmètica

CO2.0 EFICIÈNCIA ENERGÈTICACarrer de Sant Sebastià, 1808800 Vilanova i la GeltrúTel. 936 571 221 · ext. 5330www.co2punto0.comConsultoria i enginyeria

GARABATTOAvinguda de Cubelles, 32, local08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 101 308www.garabatto.esComerç infantil, joguines, decoració, llibres

GLOBAL LOCAL PROJECTSPasseig dels Salzes08800 Vilanova i la GeltrúTel. 619 125 276www.global-local-projects.netAsses. per reduir les emissions de carbó

HEINER LEHR CONSULTINGRambla de l’Exposició, 89, 1r 1a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 931 289 523www.heinerlehr.comConsultoria de negocis

HIT COMUNICACIÓRambla de l’Exposició, 39, ed. Neàpolis08800 Vilanova i la GeltrúTel. 935 711 221Agència de comunicació gràfica

INSTALACIONES CSF E INGENIEROSRonda d’Europa, 60, 5a 4t08800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 145 335www.instalacionescsf.comInstal·lacions i enginyeria

JIMINYCarrer de Llançà, 4508015 BarcelonaTel. 627 953 891www.jiminysl.comAssessorament i gestió financera

L’ARROSSERIA DE L’ANDREUPasseig Marítim, 5743881 CunitTel. 977 160 291www.lacuinadelandreu.comRestauració

MILU, IMATGE I COMUNICACIÓRambla de la Pau, 97, 1r08800 Vilanova i la GeltrúTel. 649 842 904www.miluimatge.comFotografia publicitària i industrial

RESTAURANT CARNÍVORCarretera de Vilafranca, km, 4,608810 Sant Pere de RibesTel. 938 960 302Restaurant

RESTAURANTE GRAN MESÓNCarrer de la Masia d’en Notari, 2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 932 063Restauració

SABACarrer de l’Havana, 4708800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 156 565Fusteria metàl·lica

TALLER ESTRUCH COWORKINGCarrer d’Amàlia Soler, 508720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 199 044www.tallerestruch.comViver d’empreses · coworking

TOT FORMACIÓCamí del Montgrós, s.n.08810 Sant Pere de RibesTel. 934 250 400 Fax 934 880 228Consultoria de formació

UNICSCarrer de la Pagesia, 4 · Pol. Ind. Vilanoveta08810 Sant Pere de RibesTel. 938 937 492 Fax 938 938 028www.unics-horeca.comDistribució a “horeca”

UR2Carrer del Montsià, 2-4 · Pol. Ind. Les Salines08880 CubellesTel. 938 142 223www.ur2.esConstrucció, instal·lacions i manteniment

VIAJES ECUADORCarrer del Correu, 108800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 165 468www.viajesecuador.comAgència de viatges

VILANOVA. MUNDO GUÍA.COMAvinguda d’Europa, 3143881 CunitTel. 977 676 181 Fax 977 676 181www.vilanova.mundoguia.comCreació de pàgines web i botigues virtuals

VIRTUAL TOURSCarrer del Palou, 3308810 Sant Pere de RibesTel. 938 961 843www.virtualtours.comProd. fotogràfica panor. 3D / visites virtuals

30

Gent emprenedora

Maria Esteban«Hem de potenciar i actualitzar el petit comerç perquè no desaparegui»

Maria Esteban és nascuda a Barcelona i filla adoptiva de Sant Sadurní. Va estu-diar Interiorisme a l’Eina i un postgrau de Contrast Ambiental i formació en màrqueting i aparadorisme. Amb 28 anys va constituir la seva pròpia empresa amb l’objectiu de donar més afecte als projectes. L’interiorisme va lligat a la imatge gràfica i als valors de l’empresa. Cal tenir en comp-te la unificació i coherència de la línia empresarial amb l’objectiu de generar marca per una empresa o comerç.

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?La situació que té és molt bona. Està a prop del mar i la muntanya, així com de capi-tals de província. Aquestes característiques propicien la diversitat d’empreses, tot i que el sector més potent és el vinícola. Quan es parla del Penedès, tothom ho associa a una imatge, la indústria del vi, i això és bo, doncs situen i ubiquen les nostres comarques.

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?Ara per ara, la gran amenaça que pateixen tots els territoris és el moment de crisi actual. Potser l’avantatge de diferenciació d’altres sectors diferents al vinícola es pot convertir en amenaça, ja que gaudeixen de menys reconeixement al Penedès. Potser es valora més si véns de grans ciutats com Bar-celona. No es valora tant la professionalitat.

· Com serà el futur paisatge del Pene-dès?Com serà no ho sé, espero que igual o millor. M’agradaria que es potenciés més la zona comercial. Encara hi ha moltes persones que es desplacen a Barcelona o a grans àrees comercials a comprar ja que no es potencia l’oferta comercial a les petites poblacions. Si això continua en la mateixa línia, el petit comerç està destinat a desaparèixer.

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Sobretot, ajudant el comerç en temes de formació. S’ha de fer entendre al petit comerç la importància de la renovació i l’actualització de la seva empresa. La figu-

ra del botiguer tradicional s’ha d’adaptar als nous hàbits de compra del consumidor. Avui en dia, la imatge i la bona comunicació són dos aspectes bàsics a tenir en compte..

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: el disseny i l’interiorisme?Ja fa uns anys que el tema del disseny és més conegut. Ha agafat més força i ja no es veu com quelcom elitista. Fins i tot es podria dir que està de moda. Dins del món del disseny el departament d’interiorisme és el més desconegut. Es sol pensar que és sinònim de decoració, però aquesta només és una petita part dins de l’interiorisme.

A poc a poc, els empresaris estan entenent la importància de la imatge en els espais comercials, però encara no veuen que un bon projecte d’interiorisme pot repercutir en els seus beneficis.. Es pensen que només es tracta d’una bona ambientació, però és molt més, es tracta de generar un bon reconeixement i buscar com podem ven-dre millor el producte. Encara queda molt d’aprenentatge. · Com comença aquesta aventura empresarial?Acabo de començar, només fa 1 anyet. Sempre havia tingut la inquietud de for-mar un estudi d’interiorisme. Portava vuit anys en una empresa, tenia una feina fixa, un bon càrrec, un bon sou i mai trobava el moment. Però veia que les coses no es feien com s’havien de fer, no es dedicava el temps suficient als projectes. No m’agradava la manera de fer, però vaig pensar que havia arribat el moment vital per fer-ho. O ara o mai.

3131

Vaig marxar de l’empresa, vaig crear el pla d’empresa mentre em reciclava una mica. Tenia molta experiència en l’àmbit d’espais comercials, tant de creació de projecte com de direcció d’obra, però em fallava una mica el tema d’aparadorisme. Havia fet cursos de màrqueting i de visual marxandatge. Ara tot just fa un any que vaig començar a ple rendi-ment. La meva valoració és molt positiva. Si avui estic aquí, per a mi ja és tot un èxit.

Amb 29 anys vaig engegar el negoci. La meva família em va donar suport, sobretot els pares i el meu marit m’han ajudat molt. Els amics ho veuen amb molta admiració però alhora amb cert nerviosisme o dubte pels moments en els què ens trobem.

· Què és el que costa més d’emprendre?Primer de tot la captació de clients: domino la meva professió, i sobre aquest sector en sé molt, però en l’apartat comercial d’una empresa parteixo de zero. A això s’hi suma el fet que vinc de Barcelona, tan sols fa uns anys que visc a Sant Sadurní i no em coneixia ningú.

I l’altre factor és que havia de començar de zero buscant nous industrials amb expe-riència i de qualitat. Vaig trobar ajuda i la informació necessària per començar, però una vegada iniciada l’activitat les ajudes són poques. No hi ha referents empresarials a la família, ni entre els coneguts. Qualsevol

petita cosa, fins que no ho fas un cop, és tot un món.

· Qui són els clients de Metre Quadrat?Bàsicament, el sector empresa. Des de peti-tes empreses, franquícies amb una imatge de marca, constructors, empreses de comu-nicació, publicitat... tota aquella empresa que entengui que l’espai comunica. El petit boti-guer és difícil per la mentalitat que tenen.

· Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?El secret crec que ha de ser fer molt bé la teva feina i gaudir d’un bon tracte amb el client. T’han de dipositar la seva confiança. És molt difícil agafar-la i molt fàcil perdre-la.

· Si tornés a començar què és el que no faria?En general res. S’ha de provar. Sempre et pots equivocar en petites coses que pots millorar. Potser m’hauria d’haver decidit abans.

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Fatal. És molt difícil. Em costa molt des-conectar, però per altra banda crec que és bàsic. M’estic autoconvencent i estic apre-nent a poc a poc a fer la diferenciació. Suposo que és la meva manera de ser, per-què quan treballava a l’altre despatx també em passava.

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... No en tinc cap. El que s’adapti a les necessitats.

2. Les seves vacances a... Qualsevol lloc on no hi hagi estat

3. La seva ciutat preferida Roma, però no per viure.

4. Una cançó que la faci vibrar especialment... Qualsevol de Red Hot Chilly Peeppers.

5. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Depèn del punt del projecte en el què em trobi

6. I quants correus electrònics? Aproximadament, uns trenta

7. Qui més contamina més ha de pagar? En general, sí.

8. Per què paguem tants peatges? Perquè paguem per tot

9. Una setmana laboral de 35 hores és possible? Tant de bo ho fos. Seríem més eficients.

10. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? Si no fes el que faig, veterinària.

11. Es pot ser empresària i romàntica? Sí

12. I empresària i política? Crec que les dues coses requereixen molt de temps, i no se’n té tant

13. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Potser per la falta de temps.

15. Què demanaria als nostres polítics? Sinceritat

Metre QuadratC. Mercè Cabestany, 8, bxs.Sant Sadurní d’AnoiaT. 93 818 33 08www.m2studio.esMaria Esteban està acabant el projecte del

Restaurant Bitte, ubicat al carrer Londres, 87, de Barcelona. És un projecte molt especial perquè el propietari vol oferir cuina ecològica i, per tant, tota l’ambientació del local ha de lligar amb aquesta filosofia. Fins i tot hem posat jardineres dins el restaurant per poder-hi plantar cultius que després s’utilitzaran a la cuina.

3232

Una vez más me permi-to llamar su atención sobre un tema culinario que a mi modesto entender tiene una gran importancia en nuestra alimentación.

Como habrá podido usted observar, con la llegada de una bonanza económica se fue-ron cambiando los hábitos alimenticios. Parecía que todo el mundo andaba bus-cando “lo más plus” y lo hicimos con tanta fuerza que llegamos a poner la famosa pirámide de la dieta mediterránea al revés, es decir, en vez de sustentarla por la base (verduras, legumbres, cereales), que sería lo correcto, quisimos sustentarla sobre el vértice (carnes) y eso nos ha llevado a per-der la proporcionalidad de alimentos en nuestra dieta.

Hemos ido consumiendo demasiadas pro-teínas de origen animal, en detrimento de las de origen vegetal, mucho más tolera-bles y saludables que las primeras. Con lo cual estamos practicando una dieta muy desequilibrada. No deja de ser una para-doja tener que aceptar que nosotros que nacimos y nos criamos en la orilla de este Mediterráneo, que tenemos como gra-sa culinaria más importante el aceite de oliva, que sabemos que internacionalmen-te nuestra dieta está recomendada como la más saludable, no seamos capaces de practicarla en nuestra alimentación diaria.

Aprovecho los días de frío invernal para rei-vindicar la cocina de cuchara, la cocina de los potajes, de las sopas de verduras o de pan (de ahí viene su nombre), de las legum-bres guisadas, de los pescados, etc. en vez de apostar por carnes rojas, aunque sean sólo a la plancha.

Ya está bien que de vez en cuando nos decidamos por un buen chuletón, un pla-to de caza o por un buen pato asado, pero no deberíamos convertirlo en costumbre. Apostemos antes por los pescados que nos brinda nuestra mar y acompañémoslos de una importante guarnición de hortalizas.

Recuerde aquellos platos de judías cocina-das al rescoldo del hogar, simplemente con agua, sin prisas, dejando que el calor sua-ve las fuera cociendo hasta que se volvían tan blandas que se deshacían en la boca. Al final se le podía dar un toque especial de sabor con una pequeña fritada de pimien-tos, unas rodajas de chorizo, o un hueso de jamón, etc. No hacía falta nada más.

Apreciado amigo, estamos en una épo-ca de crisis, de pocas alegrías, pero si nos esforzamos un poco, todavía pode-

mos disfrutar de una cocina muy sabrosa, auténtica y económica. No hay que olvidar que la cocina es una parte importantísi-ma de la economía doméstica. Volvamos a aprender a comprar los alimentos y a cocinarlos con arte y amor y de productos económicos llegaremos a hacer platos de 5 estrellas.

¿Por qué no iniciamos un movimiento popular de reivindicación a la cuchara? Ya sabe que en mi condición de jubilado lo que más tengo es tiempo, si a esto le aña-dimos un poco de ilusión...

Confío en su buen criterio y espero que compartirá mi preocupación.

Suyo afectísimo

El cocinero jubilat

El cara a cara

Querido gastrónomo...

33

Mi querido Maeztro”

“Uzté siempre da en el cla-vo, si hubiera sido carpintero no s’hubiera picao los deos”. De la mateixa manera que a la cuina no es tallava els dits, bé algun cop potser sí, “como toos”. Quanta rao té!

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

És veritat que tots tenim una forma d’alimentar-nos, ezte binomio que a veces se desprecia compuesto por alimentación y comi-da. Quan el més important, segons la meva manera d’entendre-ho, pot ser que algunes formes de menjar són beneficioses per a la salut i n’hi ha d’altres que són perjudicials. Si volem fer-ho millor haurem de planificar el que volem menjar, elegint els aliments de proximitat, el que es coneix com a quilòme-tre zero, pero que no nos enreden qu’ahora too es kilómetro cero i que siguin de qualitat, fres-cos i sans. Vaya, lo que ze ha esho toa la via antes de la globalisasión. La nostra alimenta-ció mediterrània és més sana precisament en part per aquests motius i després cal pair-ho tot fent exercici.

Hi ha persones que s’estimen el seu cos i tenen veritable passió a la cultura del seu cos i faran el que sigui i menjaran el que sigui per mantenir-se així. Altres persones en els darrers anys viuen obsessionats en fer sem-pre dietes, que pensen i parlen sempre del que poden o no poden, del que deuen i no deuen menjar; han inventat una paraula per aquests casos: la permarexia. También habrá otros que ze passan quatro pueblos con la adic-ción de ingerir sólo comida sana. Això es coneix per ortorexia, que eviten aliments que puguin contenir: additius, pesticides, dels coneguts com a genèrics o transgènics, greixos trans, massa sucres, massa sal o massa de molts altres components.

Nueztros hijos siguen el comportamiento de nosotro, de sus padres y nos imitarán en nuez-tro estilo de alimentarnos. Si no coneixen la bona alimentació, perquè a casa seva mai l’han fet, difícil serà que s’alimentin correcta-ment i després passaran el seu estil als seus fills, perquè, a més, a les escoles i col·legis no ensenyen la nostra dieta saludable en la forma de menjar i obrar. Ezto, maeztro, zigue ziendo una asignatura pendiente.

En mi opinión, maeztro, toos habíamo de comé y bebé de too con moderasión, mire uzté, asin, ma o meno: Beure aigua en lloc de begudes ensucrades i una petita ració de vi en els menjars, no pas entre hores. Menjar peixos i ensenyar a menjar-los als nostres fills, sobre-tot els blaus. No hem de tenir por en menjar menys carns i amb cura pel que fa les carns vermelles, són més sanes les blanques, ep! I el conill és fantàstic. Vigilar els derivats de la llet perquè porten grasses saturades i coles-terol. Menjar plats de cuchara, como uzté dise que són rics en hidrats de carboni i fibres, per més que hi hagi dietes de moda que supri-meixen per complert els hidrats, cal menjar llegums, verdures, hortalisses, cereals, millor integrals, i aquellos cosidos i potages que resu-

sitan un muerto. Hem de vigilar la sal i millor que sigui iodada. Tampoc hem de tenir por en menjar fruits secs, sempre amb modera-ció i sense sal, ja que porten uns olis únics i beneficiosos. Y zi quieren pueden ir a visi-tar a espesialistas que les pongan orden en zus comias, zus tempos como en la múzica, pa comé ordenao.

Vagin als mercats de proximitat, si poden, i gaudeixin de tot el que hem comentat i si els hi queden quatre duros, per sort, comprin el que més els agradi i cuinin sa amb els bons olis que tenim i s’ajudaran a viure més anys i millor.

Maeztro, a vé si un dia nos comemos juntos unos platillos y potages i también unos “ranxos” marineros de a bordo. Un abraso.

“Cordialmente”Un aprenent de filòsof de la Gastronomia

34

L’empresa

Francesc Mondéjar i Lluís García Ribes són dos professionals amb una dilatada experiència en el sector de la comunica-ció gràfica i la programació web. El 2003 van decidir unir-se i crear Ribes Mondéjar, una agència de publicitat online i offline. És un projecte ambiciós que engloba tots els serveis de publicitat tradicionals amb els relacionats amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Naixem com un estudi de disseny gràfic, amb la voluntat d’adaptar-nos a les necessitats i demandes dels clients, fet pel qual vam acabar transfor-mant-nos en l’agència de publicitat que som actualment.

Les noves tecnologies ocupen un paper molt destacat en l’actualitat. El públic està cada vegada més segmentat i això por-ta implícita una adaptació constant a les necessitats específiques de cada target. Això ho entenen molt bé els membres de Ribes Mondéjar. Són conscients de la dis-

minució de recursos. Alhora tota la oferta de mitjans i canals existents per difondre el missatge ha complicat el procés comu-nicatiu. Amb tota aquesta barreja, l’adient combinació dels recursos disponibles es torna essencial per arribar de forma més efectiva al destinatari final.

Si hi ha un bon estudi previ el cost pot dismi-nuir i s’arriba més fàcilment al comunicador. Aquesta és una de les branques en les quals ens hem reforçat més. Seguint aquesta línia, i a la fi d’apropar-nos molt més al públic, hem incorporat un nou soci especialista en màrque-ting i venda, Josep Maria Baijet.

La importància de l’adaptacióLa seva organització es basa en una estruc-tura molt flexible, amb col·laboracions externs. L’adaptació és la seva identitat de marca. Primer de tot, hem de saber per-què estem fent una determinada campanya i conèixer el públic objectiu per definir bé l’enfoc

del projecte. Una vegada s’ha finalitzat, resul-ta igual d’important la ràpida comprovació dels resultats obtinguts. El mercat és molt canviant i es torna imprescindible adaptar-se contínuament a ell. Ribes i Mondéjar és una empresa de màrqueting, comunicació i publicitat que realitza els projectes a mida del client, treballant sobre objectius.

Conciència pedagògicaQualsevol empresa necessita ser visible per atraure l’atenció dels clients potencials. A poc a poc, aquesta nova concepció s’està implantant en la mentalitat dels empre-saris i conseqüentment en les diferents empreses del territori. Per això, des de Ribes Mondéjar consideren tan important dife-renciar-se de la competència amb una bona imatge de marca.

Les empreses estan en un procés d’aprenentatge. Ens trobem en un punt en el qual els clients han d’entendre que una agència

Ribes Mondéjar,agència de publicitat online i offlineAcaba d’estrenar unes noves instal·lacions al cor de Vilanova

Ribes Mondéjar és una agència de publicitat online i offline, amb una trajectòria de 8 anys. Compta amb un equip professional de direcció amb més de 25 anys d’experiència, amb una línia d’actuació basada en la constant innova-ció dels serveis que ofereixen, adaptant-se a les noves necessitats dels clients i del mercat.

Ribes MondéjarC. Sant Pau, 14b, 2nVilanova i la GeltrúTel. 93 810 00 89www.ribesmondejar.com

C/ Recreo, 50 - Tel: 93 816 80 43 - [email protected] - www.pertonaluminis.com

35

de publicitat és una empresa més, i com a tal estan en la mateixa tessitura que la resta; és a dir, també estem subjectes al mercat.

Un dels principals inconvenients amb els què es troben les agències està relacionat amb els pressupostos. Generalment, els clients no disposen de pressupostos per a les campan-yes que volen dur a terme i alhora tampoc es deixen assessorar per a professionals, fet que els porta a prendre decisions contraproduents. Encara queda un llarg camí perquè les empre-ses siguin conscients de la importància de contractar a empreses especialitzades.

Amb molts projectes per davantRibes i Mondéjar té una gran expe-riència en el sector de la comunicació, a més d’un reconegut bagatge a internet. Característiques com aquestes els han permès emprendre nous projectes, com l’assessorament d’empreses amb voluntat de creació d’una nova franquícia, on la defi-nició d’una bona comunicació és essencial.

Enguany estan immersos en un nou projec-te conjuntament amb una empresa amb base tecnològica a Sant Cugat, la creació d’aplicacions per tauletes i smartphones.

El projecte que acaba de culminar és el trasllat a unes noves instal·lacions ubicades al centre de Vilanova i la Geltrú, al carrer de Sant Pau, un espai molt més ampli, de 70 metres quadrats.

Ribes Mondejar ofereix un servei global de comunicació comercial, branding i imatge corporativa, disseny de pàgines web, màrqueting 2.0 i publicitat a internet. Així mateix, també ofereix serveis concrets d’assessorament estratègic i publicitat convencional i online.

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • [email protected]

36

Gestió de persones

Cohesió i eficiència d’un equip Els 5 obstacles a superarExemples d’equip cohesionat i eficient són les torres humanes que erigim a Catalunya i anomenem castellers. A cada capital de comarca hi ha, almenys, una “colla castellera”, associació de per-sones que participen i col·laboren en aquesta activitat. Entre les diferents “colles castelleres” hi ha molta com-petència per la torre més alta o més atrevida i singular.

L’eficiència i l’èxit no està només en cons-truir la torre sinó també en descarregar-la; és a dir, desfer-la en el sentit invers que es va muntar i evitar el daltabaix o caiguda. Entenc la “colla castellera” com una empre-sa amb els seus equips, que poden ser els diferents pisos o grups d’ells. La força i la resistència física, tot i ser molt importants, no són les característiques principals que fan que la torre s’aixequi i es descarregui amb èxit. El més important és la seguretat que s’adquireix amb la confiança entre els mem-bres de la “colla castellera”. I el mateix pot dir-se en una empresa, organització o equip.

Els he comentat els “castellers” com a exemple d’empresa o equip cohesionat i efi-cient per introduir-los en Les cinc disfuncions d’un equip, de Patrick Lencioni, llibre que els aconsello llegir.

Està molt clar que per pujar a la torre és necessari i imprescindible tenir la confiança que tots en l’equip es preocupen els uns pels altres i no és possible que cada un vagi a la seva. Patrick Lencioni en el seu llibre ens explica que en tots els equips hi ha cinc dis-funcions naturals, en què els equips cauen involuntàriament i trenquen la seva cohesió i eficiència.

La Manca de Confiança (1) porta els membres de l’equip a no mostrar la seva

vulnerabilitat, allò de, si saben que això no ho sé o no sé fer-ho, què diran? La confiança genera seguretat.

Aquesta absència de confiança sovint por-ta al Temor al Conflicte (2) que genera una harmonia artificial en l’equip. No es discu-teixen els temes profundament, per si de cas no es posen d’acord.

Aquesta manca de discussió d’idees ober-ta i no personalitzada esdevé en una Manca de Compromís (3). En escasses ocasions els membres accepten veritablement les deci-sions i es comprometen amb elles, tot i que es faci passar per estar d’acord durant les reunions.

Sense compromís, Evitem la Responsabi-litat (4), ningú es fa càrrec de res, només de l’imprescindible per cobrir l’expedient, l’estàndard d’ambició com equip és molt baix. I sense responsabilitat No s’obtenen Resultats Brillants (5) perquè tampoc hi ha ambició per obtenir-los.

Els “castellers” són capaços de convertir en positiu aquestes disfuncions:1. Els membres confien uns en els altres. Com hem dit, són capaços de conèixer-se i ajudar-se mútuament, sense detriment de mostrar les seves vulnerabilitats.2. Discuteixen les idees i les confronten, fins arribar a la decisió. No temen el conflic-te. No personalitzen les discussions. Tenen confiança i es coneixen. Saben que cada un fa la millor proposta que pot fer per al bé de l’empresa.3. Són capaços d’acceptar i comprometre amb les decisions i plans d’acció. Han aire-jat les seves propostes, s’han escoltat entre ells i són capaços d’acceptar la decisió de l’equip i comprometre-s’hi, encara que ini-cialment no estiguessin d’acord.

4. Es responsabilitzen mútuament pel com-pliment d’aquests plans. Estan en disposició d’ajudar-se i demanar comptes entre ells, sobre exercicis i conductes que poden per-judicar l’equip.5. Se centren en l’assoliment de resultats efectius. Els resultats del col·lectiu són més importants que els resultats individuals. És molt important que siguin públics i que tota l’organització gaudeixi de la seva consecució. Sempre es diu que el resultat d’un equip és superior a la suma de les seves individuali-tats. Això no és gratuït, cal estar alerta per superar aquests obstacles naturals en què involuntàriament tots els equips solen cau-re.

Els deixo a vostès la comparació entre els “castellers” i allò que passa a la seva empre-sa o equip. Ja saben, l’equip cohesionat i eficient és aquell que amb disciplina, perse-verança i amb un líder que cregui en l’equip, sigui capaç d’avaluar i identificar on són les oportunitats de millora en les disfuncions esmentades i explorar formes de superar.

Penso que els “castellers” són un exemple de superació d’aquestes disfuncions.

Lluís Maria Gras · Isaser ND

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i d’empresa.

Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.llibresdempresa.cat

373737

Noves tecnologies

Google Apps: l’e-mail sempre a sobre i moltes possibilitats mésTreballo amb el correu electrònic des de 1995. Durant aquest temps hi ha hagut canvis importants, però en reali-tat el sistema de correu electrònic s’ha mantingut bàsicament igual. El canvi important que hem vist ha sigut quan he començat a rebre correus al telèfon mòbil.

El fet de rebre correus al telèfon mòbil és la punta de l’iceberg d’una revolució important, o potser de dues revolucions simultànies: la mobilitat i el núvol.

La mobilitat, que no només hem d’associar al telèfon, exigeix tenir les dades disponi-bles des de tot arreu: des de casa, des de l’oficina, des de l’ordinador d’un company, des de l’Ipad… D’aquesta manera deixa de tenir sentit aquella expressió que sem-pre havíem utilitzat de “descarregar-se el correu“. De fet, això ja ens passa quan tre-ballem amb serveis de correu electrònic gratuïts, com el Gmail, que el tenim sempre disponible des de tot arreu.

Paral·lela a la mobilitat, hem sentit a par-lar del núvol. Per resumir-ho a un nivell accessible a tots els lectors, el núvol vol dir oblidar-se d’on s’emmagatzemen les dades, i comptar amb tenir-les en algun lloc al qual sempre es pugui accedir. Aquest concepte està canviant la forma en què els servidors s’organitzen a les empreses i és un camp tan interessant que mereix un article per ell mateix.

Les dues idees convergeixen en la mane-ra que té Google de plantejar-nos la vida. I la forma que li dóna es diu Google Apps for Business. Per a explicar-ho ras i curt, són els serveis de Gmail sota el domini pro-

pi de l’empresa. Però aquesta explicació és extraordinàriament reduïda, perquè el potencial de Google Apps va molt més enllà.

Com dèiem, en primer lloc, Google Apps ens ofereix un servei de correu electrònic de pri-mera classe: accessible des de tot arreu, amb la màxima seguretat antivirus i antis-pam, i amb una capacitat de 25Gb. Però quan tenim aquest servei integrat en tot el correu de l’empresa, apareixen una sèrie de possibilitats de treball en grup gràcies a l’aplicació de tots els serveis de Google: Docs, Xat, Calendari, Contactes... Eines que milloren la productivitat personal i del grup.

Així, després de la mobilitat i el núvol, apareix un nou concepte associat a les noves formes de treballar: el treball col·laboratiu. Tots, a les nostres empre-ses, estem treballant conjuntament amb altres companys, ja sigui perquè els ela-borem plegats o perquè volem que els consultin. Pot ser el cas dels documents

de projectes, tarifes, propostes comer-cials...

Amb el servei de Google Apps podem fer que els documents siguin accessibles des de tot arreu (diferents seus, casa/oficina, des-plaçaments), per diferents usuaris (interns/externs, de diferents seus), i sense neces-sitat de dedicar un servidor on allotjar-los (estalvi d’infraestructura, llicències de pro-grames i de línies de comunicació). Aquests tres avantatges són la traducció dels tres conceptes nous que hem comentat: la mobilitat, el núvol i el treball col·laboratiu.

I aquest només és un exemple de les noves formes de treballar dins una empresa. Us recomanem que ho proveu, perquè Google ofereix la possibilitat de provar-ho sense cost.

Xavi Gutierrez · ADQA

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

[email protected] · Tel. 93 893 70 11

38

Promoció

La fira Temps de Vi portarà les D.O de Catalunyaa Vilanova i la Geltrú a principis del mes de juny

Temps de Vi és una fira encarada al món vitivinícola sense deixar de ban-da l’excelent gastronomia del nostre entorn mediterrani. Aquesta fira té com a objectiu principal fusionar el vi, l’art i la cultura.

Vilanova i la Geltrú acollirà els primers dies de juny la fira Temps de Vi amb la inten-ció de promoure la cultura catalana del vi. La mostra promourà els vins elaborats a la terra, amb totes les Denominacions d’Origen existents, conjuntament amb la cultura i el patrimoni del municipi. Així ho van exposar els organitzadors de la iniciativa, Carles Carbonell i Oscar Villagarcía en l’acte de presentació davant les autoritats, institucions i mitjans de comunicació locals.

La Plaça de les Neus, la Rambla Principal i la Plaça de la Vila seran els escenaris on se celebrarà l’esdeveniment en què s’espera que hi hagi una trentena d’estands de dife-rents cellers, estands gastronòmics amb productes autòctons, una carpa de tastos i maridatges, també hi haurà un espai des-tinat a les actuacions musicals i zones de consum.

La fira conjugarà la viticultura amb dife-rents àmbits artístics i empresarials i ocuparà 6.000 metres quadrats del centre urbà de la capital garrafenca.

Paral·lelament, Temps de Vi comptarà amb un acte estrella: tastos a alta mar. La ubicació marinera del municipi ha facilitat l’organització de tastos dalt d’un vaixell com un tret diferenciador de la resta de fires de Catalunya. A més, un altre dels atractius de la mostra serà el workshop “Els vins catalans

al restaurant” que comptarà amb destacats ponents de la gastronomia i la distribució. La voluntat és incentivar el debat i coneixe-ment del producte català entre el públic que hi assistirà.

Temps de Vi busca dirigir-se tant al públic aficionat al vi que vol conèixer més sobre aquest món, com el professional i espe-cialista que podrà potenciar les relacions comercials amb el sector. La missió de la fira és promoure i difondre la cultura cata-lana del vi a través d’un acte que vol unir l’enologia amb l’art i l’empresa per aconse-guir educar i motivar el consum intel·ligent entre la població local.

Temps de Vi se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de juny i compta amb el suport de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, D.O. Penedès, l’ADEG i Riedel.

393939

Promoció

Els propers 25 i 26 de maig se celebra-ran les 5es Jornades de la Penedesfera. L’organització de l’esdeveniment és a càrrec de la Penedesfera, comunitat de blocaires i interessats en el web 2.0 del Penedès, aquells que tenen rela-ció amb l’àmbit de les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, que recentment ha supe-rat els 900 membres i és secció TIC de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP).

En aquesta edició, gràcies a la creació del Consell Econòmic i Social de l’Alt Pene-dès (CESAP), del qual en forma part l’IEP, s’ha obert l’organització de les Jornades de la Penedesfera a les altres entitats membres, com les associacions empresarials Asso-ciació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG), Unió Empresarial del Penedès (UEP) i Cambra de Comerç de Barcelona, així com les delegacions sindicals

del territori de Comisions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), per unir esforços en una conjuntura econòmica que ho requereix i enriquir encara més els coneixements compartits.

Enguany les jornades tindran un perfil molt formatiu, adreçades tant a l’emprenedoria empresarial com personal. Amb la temàti-ca “eTurisme”, o el que és el mateix: Turisme en tots els seus segments i la seva aplicació en la Societat de la Informació i el Coneixe-ment. El Vallformosa Convention Center, a Vilobí del Penedès, serà la seu de les 5es Jornades de la Penedesfera, els propers 25 i 26 de maig.

Les Jornades de la Penedesfera és la tro-bada anual de blocaires i interessats en el web 2.0 del Penedès, aquells que tenen relació amb l’àmbit de les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el

Garraf. L’objectiu de l’esdeveniment és tras-lladar al conjunt de la societat el fenomen blocaire, les experiències i potencialitats de la Societat de la Informació i el Coneixe-ment, mitjançant els blocaires penedesencs i les comunitats generades entorn dels seus blocs, gràcies a les eines del web 2.0 i les Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació (TIC) des d’una vessant social, ciutadana, participativa i col·laborativa.

Les jornades estan adreçades als penede-sencs, de fora d’aquest territori i a tothom que vol introduir-se en aquest mitjà de comunicació.

L’organització compta amb la col·laboració de Cafès Novell i Pastisseria La Granja.

Les 5es Jornades de la Penedesfera sobre eTurisme tindran lloc al Vallformosa Convention Center

40

Empreses de l’ADEG

Mundo Guia és una empresa molt inquieta i està al dia en tot en el que a tecnologia es refereix. Estudia els mercats internacionals per saber futurs llançaments en el sector, programant d’aquesta forma el que serà novetat respecte a la resta i així intentar ser els primers sempre.

El seu equip de programació ha desen-volupat un gestor Web amb inesgotables possibilitats gràcies al qual l’any 2011 Mundoguia va obtenir el certificat de la Fundació Tripartita per tal d’aplicar accions formatives a les empreses, oferint la creació de pàgines web de forma subvencionada a través dels crèdits de formació i mitjançant la realització d’un senzill curs. Són els únics que ofereixen un gestor web propi, no sub-contractat a una altra empresa, per la qual cosa no té competència. Compta amb un ampli equip de professionals experts en dis-seny gràfic, programació o suport tècnic.

Mundoguia.com cobreix les 3 demandes bàsiques que existeixen a Internet:

· Crear pàgines web i botigues virtuals auto-gestionables i de cost reduït per a qualsevol tipus d’empresa o negoci.

· Unir tots aquests negocis en un gran motor de cerca, de forma que els cercadors com Google, Yahoo, Terra, etc. posicionin en bon lloc aquestes Webs, de forma natural, sense cost per a les empreses i generant al seu torn una gran guia nacional de negocis i empreses.

· Disposa de portals virtuals per tot el terri-tori nacional perquè els usuaris disposin de tota la informació útil de la seva ciutat: notícies, temps, transport públic, telèfons d’interès, programació de TV, farmàcies de guàrdia, transport, enllaços d’interès, etc. Ofereix accés al portal a tots els seus clients amb preus sense competència.

MundoguiaLa nova manera de comunicar la nostra marca a Internet

Mundoguia és una empresa pionera en el sector de la publicitat i la comunicació a Internet, que subministra tot el que necessita un autònom, petita, mitjana o gran empre-sa per aparèixer a Internet de forma més que destacada a preus més baixos respecte a la seva competència.

MundoguiaAvinguda Europa, 31

CunitT. 977 676 181

vilanovamundoguia.com

41

Empreses de l’ADEG

segment adquisitiu mitjà-alt. Predominen les persones d’altres països d’Europa, de Rússia també. Sitges Houses no oblida la gent jove de comunitat que necessita el seu primer habitatge i abasteix també aquesta segment de mercat, sobretot en lloguers. El seu lema és la qualitat de les propietats, independentment del preu de sortida. La seva pàgina web és moderna, fàcil d’usar i està en diversos idiomes, facilitant al client la recerca d’immobles. A més, ofereix el servei post-venda i post lloguer en tots els seus àmbits, Servei de Relocation, ajudant-los a trobar col·legis, cangurs, serveis de neteja, traductors i tot allò que puguin necessitar els clients.

Si voleu comprar, vendre o llogar qualse-vol tipus d’immoble o terreny, consulteu les condicions més favorables que ofe-reix Sitges Houses. Presta tota l’atenció i assessorament necessari per dur a bon ter-me la l’operació immobiliària.

A més, poden proporcionar finançament hipotecari a través de diferents acords amb bancs i caixes.

Sitges HousesEl nou concepte d’immobiliàriaobre les seves portes a l’Oasi de Sitges

Sitges Houses és una empre-sa dedicada de forma integral al mercat immobiliari. La seva experiència ens empeny a noves idees i metes on el client és la part més important de l’empresa.

La solidesa, responsabilitat i experièn-cia que avala la seva activitat és el millor suport per a la consecució dels millors resul-tats en les transaccions immobiliàries més diverses que ens puguin plantejar els seus clients.

Amb 8 anys d’experiència en el sector, Núria Mir dirigeix l’agència que ofereix els serveis tant de vendes com de lloguer. Està especialment dirigida a persones amb un

Sitges HousesPsg. de Vilafranca 13 Loc. 26 Oasi · SitgesTel. 93 742 9496

www.sitgeshouses.com

42

Converses a l’antaraImma Pulido

Pantalla i teclat d’ordinador més copa de cava al costat. Segurament no és el marc ideal per assaborir un bon cava però, com els lectors habi-tuals d’aquesta secció sabran, sempre miro d’anar farcint de paraules aquests textos acompanyada d’una copa de vi. Per aquesta ocasió he escollit un Castell de Vilarnau Brut Nature, que els asseguro que és inca-paç de defraudar a cap paladar.

I és que, precisament en aquesta ocasió, em proposo parlar del cava i per extensió del champagne. Fa poc llegia un article de l’especialista angle-sa Liz Tobin en el qual explicava com molts anglosaxons consideraven el cava com un champagne barat o com el champagne espanyol.

És molt habitual que els consumidors plantegin obertament preguntes sobre les diferències entre un i altre o peticions de comparatives sobre quin dels dos és millor, però aquesta és una d’aquelles preguntes de res-posta impossible. Simplement són diferents.

De la mateixa manera que a ningú si li passaria pel cap fer comparatives de qualitat entre taronges i mandarines, per bé que totes dues tinguin el mateix color, siguin cítrics i neixin d’arbres similars, ningú pot respondre la clàssica qüestió sobre si el champagne és millor que el cava o viceversa. És qüestió de gustos i de productes, tot i que hi ha alguns fets constatables que ens poden ajudar a fonamentar el coneixement que tenim d’ambdós.

Probablement, el factor que més influeix en la diferenciació entre el cava i el champagne és el dels raïms emprats. A França, basen l’elaboració en les seves varietats clàssiques: la chardonnay, la pinot noir i la pinot menunier; aquestes dues darreres són varietats negres i això condiciona enorme-ment el procés d’elaboració ja que la fermentació, que generalment es fa per separat en cadascuna de les varietats, requereix molta cura per tal que el most no agafi el color de la pell de les varietats negres.

La climatologia i els tipus de sòls de la regió francesa fan que s’acabin d’arrodonir les característiques del champagne, elaborat a partir de raïms nascuts en zona atlàntica amb una pluviometria abundant i amb una insolació escassa, que fa que la maduració del raïm sigui difícil i que els obliga sovint a realitzar la pràctica de la chaptalitza-ció o addicció de sucre al most per augmentar la seva graduació.A la regió del cava la climatologia no suposa cap entrebanc per a la maduració del raïm i per a la producció de bons productes que, gràcies a la major insolació de la zona, no presenten problemes de maduració i per tant no han de lluitar contra els graus d’acidesa que poden tenir els cham-

pagnes. Pel que fa a varietats, les clàssiques del cava són el macabeu, el xarel·lo i la parellada, tot i que darrerament s’observa una proliferació de l’ús de la chardonnay i fins i tot la pinot noir, fet que sovint és criticat per diversos prescriptors que veuen en la utilització d’aquestes varietats un intent d’acostar el cava al champagne renunciant a les característiques identitàries d’aquest producte.

El que sí que és pràcticament idèntic és el procés d’elaboració, cone-gut com el mètode champenoise consistent de forma resumida en una primera fermentació del most en tines d’acer inoxidable i el posterior embotellat del vi amb l’afegit de sucre i llevats per tal que faci una sego-na fermentació o presa d’escuma dins l’ampolla.

Existeixen molts altres petits matisos de caire tècnic que fan diferents un i altre producte tot i que la gran diferència entre els dos, al meu parer, no la trobem en els paràgrafs anteriors. La definitiva i la més contundent diferència entre un i altre és la del glamour i el màrqueting que envolta el champagne i que no ha estat mai assolit pel cava, cosa que amb els anys ha anat vestint les bombolles franceses amb una aureola d’elegància i moda amb la què és realment difícil competir. Des del Penedès ho tenen difícil per emular les històries de monjos que tocaven campanes donant gràcies al cel, encapçalats per Dom Perignon o per fer que les grans estrelles de Hollywood agafin una copa de cava entre les seves mans. Qui no recorda la imatge de Marilyn Monroe de festa amb Tom Ewell a “La tentación vive arriba”, tot i que fos acompanyant el champagne amb patates fregides; o amb la copa a la mà a “Con faldas y a lo loco” o a “El Príncipe y la corista”. Per buscar celebritats en el món del cava ens hau-rem de conformar amb els anuncis que cada any ens regala Freixenet amb les estrelles del moment.

Però com que de glamour no únicament se’n pot viure, fixem-nos en el terreny més pràctic, el de l’economia i el números, que és on sovint queden paleses les realitats. Mentre que el cava va vendre l’any passat gaire-bé 240 milions d’ampolles, el champagne venia 323 milions d’ampolles. Ara bé, la comparativa s’allunya abismalment si parlem de preus. Si fàcil és trobar ampolles de cava de qualitat força raonable a 3 o 4 euros al mercat, seria impossible que poguéssim trobar homòlegs d’aquest seg-ment en la gamma dels champagnes, entre altres coses perquè a la regió francesa el preu del raïm ronda els 6 euros per quilo, mentre que els agri-cultors penedesencs s’han de conformar amb el cobrament d’entre 0,16 i 0,33 euros per cada quilo de raïm que surt de les vinyes mediterrànies destinades al cava. Difícil de comparar, sens dubte.

Cava versus champagne

Fòrum FIAE 2012

Organitzacions participants

Enguany el Fòrum FIAE té l’ADEG com a entitat organitzadora i amfitriona. La trobada empresarial s’emplaça a la regió del Penedès i el Garraf els dies 7 i 8 de maig.

El programa del Fòrum té com a escenaris de referència diferents indrets de la regió marinera i vitivinícola del Gran Penedès.

L’ADEG és amfitriona de la trobada anual dels membres de la Federació Internacional d’Associacions Empresarials, FIAE. L’entitat s’ha constituït recentment i, després de preparar les bases d’actuació, ara ja és apunt d’estendre’s a altres països i rebre l’adhesió d’altres orga-nitzacions empresarials. El Fòrum FIAE preveu un seguit de sessions de treball i d’interrelació així com la visita a empreses i equipaments d’interès econòmic al Penedès i al Garraf. Per a les empreses de l’ADEG, el Fòrum ofereix la possibilitat de tenir un canvi d’impressions sobre les possibilitats comercials dels mercats del nord de Portugal i de l’Aquitània.

Les entitats organitzadores, l’Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEG (Catalunya); el Conselho Empre-sarial dos Vales do Lima e Minho, CEVAL (Portugal), i l’Association Française des Entreprises et des Associations d’Entreprises (AFA2E)(Aquitània / França) volen agrair especialment totes les empreses que han fet possible l’edició d’enguany del Fòrum FIAE.

Perspectiva 110

Documents

Transcript of Perspectiva 110