Periodic Est

(COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS Doc: 02195B Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 05/02/2007 - Hora: 20:35

elPeriódicode l’estudiant edeC

atal

unya

DIRECTOR:RAFAEL NADAL

www.elperiodicoalescola.come-mail:[email protected]

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. 08009. TEL. 93.265.53.53

ANY XVNÚMERO 5FEBRER DEL 2007 EXEMPLAR GRATUÏT

Instituts de Manresaensenyen un ofici ajoves poc motivats

PÀGINA 4

33 Els óssos polars,com aquest de l’Àrtic,seran una de lesespècies mésafectades perl’escalfament globaldel planeta.

AUGMENTA A PRIMÀRIA I A SECUNDÀRIA EL PES DELS ESTUDIANTS D’ALTRES PAÏSOS

L’11% d’alumnesja són estrangers

Educació ha creat 1.080 aules d’acollidaper facilitar la incorporació dels nouvinguts

La Segarra, l’Alt i el Baix Empordà són lescomarques amb un percentatge més alt

AP / SUBHANKAR BANERJEE

Arriba lageneració demòbils queuneix telèfoni internetPÀGINA 6

L’ONU descriu els efectes irreversibles del canvi climàticPÀGINA 7

33 Alumnes de 4rt d’ESO.

Combinen matèries d’ESO amb tallers

El món dela moda esposa d’acordper combatrel’anorèxiaPÀGINA 5

PÀGINES 2 i 3


La Generalitat ha creat 1.080 aulesd’acollida per a alumnes estrangers

CARME ESCALESBARCELONA

Més de la meitat dels IES disposen d’aquest espaiper integrar als centres els estudiants nouvinguts

Un estudi de la UdG afirma que una bona atencióinicial estimula i facilita l’aprenentage posterior

Al’inici d’aquest curs, a Cata-lunya es van matricular encentres de Primària i Se-cundària 120.850 alumnes

vinguts d’un país estranger, ambuna llengua i una cultura diferentsde la catalana. La xifra representa14.000 nouvinguts més que el curs2005-2006, l’11,7% del total d’estu-diants als centres de tot el territoricatalà.

La major part dels alumnes es-trangers han nascut a l’AmèricaCentral i del Sud, el Magrib, l’Euro-pa no comunitària, l’Àsia i Oceania,a països de la Unió Europea, l’Àfricasubsahariana i Amèrica del Nord.Tots ells necessiten un tempsd’adaptació a les noves aules, en unpaís on un dels idiomes oficials és elcatalà i que té uns costums que nocoincideixen amb els que ells hanconegut. Habituar-se a la llenguaque necessitaran per aprendre elscontinguts acadèmics i anar fent-se-la seva és el primer repte.

Per ajudar-los a connectar amb elcentre, la llengua i els coneixementsbàsics que els cal per situar-se enigualtat de condicions que la restade companys nascuts a Catalunya, faquatre anys la Generalitat va posaren marxa (enguany és el tercer cursque funcionen) les aules d’acollida.D’aquests espais ja n’hi ha 1.080 (entenen la meitat dels centres de Se-cundària de Catalunya), i són «comuna via d’acceleració per entrar al’autopista». El subdirector generalde Llengua i Cohesió social del De-partament d’Educació de la Genera-litat, Josep Vallcorba, fa aquestacomparació a l’explicar quin és l’ob-jectiu d’una aula d’acollida.

ASSENTAMENT EMOCIONAL / «Quanarriba un alumne nou, amb unallengua i una cultura totalment dife-rents de la nostra, hi ha el risc deperjudicar la resta d’alumnes si l’en-trada del nouvingut es fa directa-ment a l’aula convencional. Ell re-quereix una atenció més personalit-zada i, d’entrada, més temps per as-similar la llengua», afegeix. Un estu-di de la Universitat de Girona (UdG)sobre l’experiència de les aulesd’acollida revela que, si hi ha unabona atenció emocional inicial, l’as-pecte cognitiu, l’aprenentatge, ésmolt més fàcil. El treball a l’aulad’acollida té aquesta funció.

«En aquestes aules, l’ensenya-ment s’adapta a les necessitats de ca-da nouvingut. Es valora, sobretot, elseu aspecte emocional, per desprésatendre la intel.ligència», diu Vall-corba. I afegeix: «De fet, ens agrada-ria que l’aula ordinària s’apropés alsistema de la d’acollida, perquè l’en-senyament es pot organitzar pergrups, per centres d’interès, per mo-tivacions, per dinàmiques i per me-todologies diferents».

Un cop superades les fites a l’aula

d’acollida, l’alumne passa a la classeordinària, on la feina per integrarels nous alumnes segueix. «L’objec-tiu és crear una consciència ciutada-na intercultural des del mateix cen-tre educatiu. Les escoles ho han depropiciar, més enllà de les matèrieshomologades», diu el subdirector.«Cal fomentar a la classe la bonaconvivència i la integració de totesles diferències, sigui una discapaci-tat o la procedència d’un alumne»,explica.

PAUTA EUROPEA / Precisament, undels objectius de l’educació del segleXXI, que incentiva el Consell d’Euro-pa, és aprendre a ser i a viure junts,a entendre la diversitat d’identitatscom una riquesa i pensar que totesjuntes sumen i es complementen.

Des del Departament d’Educació,també es preparen programes d’ac-tuació perquè el fet de «créixer con-vivint amb les diferents identitats»es concreti. Un d’ells és el de la Con-vivència i Mediació escolar. L’objec-tiu és incentivar la coexistència, fo-mentar les relacions positives i la re-solució pacífica de conflictes als cen-tres. Es tracta de plans de formació iexperiències reeixides de bona con-vivència als centres docents, per esti-mular i enfortir l’aprenentatge mésbàsic d’entre els bàsics, més encaraque llegir, escriure, fer números oparlar llengües estrangeres.

FEBRERDEL 20072 Temadelmes el Periódico de l’Estudiant

FERRAN NADEU

33 Una alumna estrangera escriu bon dia en la seva llengua, en una de les dues aules d’acollida de l’IES Miquel Tarradell, al Raval de Barcelona.

Els estrangers escolaritzats a l’ESO

Origen geogràficde l’alumnatUNIÓ EUROPEA

1998/99 2005/06

EUROPA NOCOMUNITÀRIA

MAGRIB

RESTA D’ÀFRICA

AMÈRICA DEL NORD

AMÈRICA CENTRALI DEL SUD

ÀSIA I OCEANIA

16,1%

5,9%

43,7%4,7%1,9%

20,9%

6,8%

6,2%10,2%

27,1%4,4%0,4%

44,6%

7,1%

ALUMNES ESTRANGERSDE PRIMÀRIA I SECUNDÀRIACURS 2006-2007

120.850Alumnes per comarquesXIFRES DEL CURS 2005-06

16,6

16,5

15,3

15,2

15,4

18,7

16,9

18,2

mésdel 15%

mésdel 10%

menysdel 10%

11%DELS ESTUDIANTSDE TOT CATALUNYASON ESTRANGERS

Font: Departament d’Educació i Universitats RUT VIDAL

BAIXEMPORDÀ

VALL D'ARANPALLARSSOBIRÀ

PALLARSJUSSÀ

ALTURGELL

CERDANYARIPOLLÈS

BERGUEDÀ

OSONA

GARROTXA

ALTEMPORDÀ

PLA DEL'ESTANY

SOLSONÈS

LA NOGUERA BAGESSEGARRA

ANOIAPLAD'URGELLURGELL

GARRIGUES

TERRAALTA

MONTSIÀ

PRIORAT

BAIXCAMP

CONCA DEBARBERÀ

ALTCAMP GARRAF

ALTARIBAGORÇA

BAIX EBRE

RIBERAD'EBRE

TARRAGONÈS

GIRONÈS

LA SELVA

MARESME

VALLÈSORIENTAL

SEGRIÀ

BAIX PENEDÈS

ALTPENEDÈS

VALLÈSOCCIDENTAL

BAIXLLOBREGAT

BARCELONÈS


FEBRERDEL 2007 3Temadelmes el Periódico de l’Estudiant

AJUT A LA CONVIVÈNCIA / En definiti-va, els plans d’ajut a la convivènciaes proposen estimular i enfortir lesactituds ètiques que tots portemdins nostre. Aquest és el punt de par-tida. ¿Però, com s’aplica? Amb mate-rials, escrits o audiovisuals, que mos-tren estratègies de gestió pacificado-ra dels petits i primers conflictesque es presenten contínuament a lavida escolar. Els tres eixos bàsicsd’actuació són: formar per a la con-vivència; prevenir les conductes pro-blemàtiques i intervenir adequada-ment en els conflictes.

Però, la feina feta a l’aula no seràefectiva si no hi ha una continuïtatfora del centre. Pensant en això,Educació ha creat el Pla Educatiu del’entorn. A través d’ell, l’ajunta-ment d’un poble, les associacions depares i mares, les entitats cíviques iesportives i els esplais formen un tei-xit de col.laboració amb el centred’ensenyament i posen en marxa,conjuntament, activitats per alsalumnes, autòctons i nouvinguts,per continuar el camí de la integra-ció en les hores de lleure i activitatsextraescolars. A Catalunya, ja hi ha75 municipis on funciona un PlaEducatiu de l’entorn, que fa possibleque l’alumne estranger pugui, forade l’IES, sentir-se emparat peraquest «protocol de benvinguda» iperdre, ja per sempre, l’adjectiu de«nouvingut».H

Un 85% de jovesestrangers de 30nacionalitatsdiferents

33 A l’aula d’acollida hi podenarribar alumnes nous cada dia idurant tot el curs. A l’IES MiquelTarradell, en ple Raval de Barce-lona, «hi ha unes 70 altes percurs», explica la cap d’estudisdel centre, Pepa Feixa. Els alum-nes hi poden estar f ins a unmàxim de 24 mesos, «però, enrealitat, s’hi estan molt menystemps», diu Feixa.

33 La feina a l’aula d’acollida, onfan classe junts alumnes de pri-mer a quart d’ESO, s’organitzasobre la base de tres eixos prin-cipals: l’acollida emocional, enquè s’ajuda l’estudiant a enten-dre la nova realitat; l’aprenentat-ge lingüístic, i la formació sobrel’entorn a què ha arribat. «Situemels nouvinguts i els ensenyemels codis culturals del país onsón», explica Feixa. Al MiquelTarradell, a l’ESO i al Batxilleratel 85% d’alumnes són estran-gers, de 30 països diferents.

33 Passat un primer temps d’as-similació de la llengua i un copaprès com funciona el sistemad’ensenyament, l’alumne va fentincursions a la classe que li cor-respon, segons l’edat i els cur-sos que ha aprovat al seu paísd’origen. A mesura que es vagitrobant còmode en el grup que lipertoca, deixarà l’atenció perso-nalitzada de l’aula d’acollida perintegrar-se al seu grup d’estudi.A l’IES Miquel Tarradell hi hadues aules d’acollida, amb 18 i12 alumnes, «agrupats per llen-gua d’origen, les romàniques enuna classe, i la resta, a l’altra».

Futbol i recitals de poesiaEls alumnes d’altres països inscrits a l’institut de Guissona, a la Segarra, s’ajudendels esports en grup i de les activitats literàries per fer amics i sentir-se com a casa

PROPOSTES ORIGINALS PER INTEGRAR ELS NOUS COMPANYS

MARÍA JESÚS IBÁÑEZGUISSONA

La Bianca té 16 anys i es confessaapassionada per la llengua catala-na. De fet, és la seva assignaturapreferida, des que va arribar a l’ins-titut de Guissona (Segarra), on arafa quart curs d’ESO. Qui la sentparlar tan sols detecta un lleugeraccent, que delata el seu origen ro-manès. La seva fluïdesa amb el ca-talà és absoluta. La Bianca, que volanar a estudiar llengües a algunauniversitat de Barcelona, és un cassingular.

«Normalment són necessarisdos cursos perquè un alumnenouvingut assoleixi la competèn-cia lingüística suficient per seguirles classes sense problemes», ex-plica Fina Montagut, tutora del’aula d’acollida del centre. La Finaés la responsable de coordinar elsestudis dels 40 alumnes que hanarribat en els últims temps a l’ins-titut de Guissona, procedents deRomania, Ucraïna, Bulgària,l’Equador, Egipte, el Senegal, laRepública Txeca i el Sàhara. «Ésuna feina que requereix una aten-ció individualitzada, perquè tanimportant és la seva situacióacadèmica com el seu estat emo-cional», diu la professora.

Els nois i les noies de l’aula te-nen entre 12 i 16 anys i han deixatenrere els que fins no fa gaire ha-vien estat els seus amics, els fami-liars, tot el món que havien viscutfins que els seus pares van decidir

emigrar. Se senten desarrelats i,«molt sovint, passen pel que s’ano-mena el dol migratori, que els en-tristeix i els fa tancar-se en ells ma-teixos», explica la tutora.

Activitats fora de classe

La feina de l’institut, assenyala araMaria Pampalona, directora del cen-tre, «intenta arribar més enllà del’àmbit pròpiament escolar». Una de

les experiències que més van satis-fer l’equip de pedagogs va ser la ce-lebració de Sant Jordi de l’any pas-sat. Cada alumne de l’aula va tra-duir a la seva llengua un poemad’una autora de Cervera i, després,el van llegir en públic a la resta decompanys. «¡No us podeu imaginarcom els va agradar! Se senten or-gullosos de poder ensenyar als al-tres el seu idioma i poder parlardel seu país», afegeix la Fina.

A Guissona –on aquest any, aprimer i tercer d’ESO, el 28,57%dels alumnes són d’origen estran-ger–, s’hi fan altres activitats com-plementàries, com la dels alumnesguia. «És un projecte que organit-za el Consell Comarcal, que con-sisteix a fer que els estudiants delpoble o els que fa més temps queviuen aquí ajudin els nouvinguts»,diu la directora. Així, per exemple,els amfitrions mostren als seus com-panys els llocs on es pot fer esport,la biblioteca, els indrets on va lagent de la seva edat.

En Luluda, de 12 anys, és undels que freqüenten el pavelló po-liesportiu. Juga amb l’equip localde futbol sala i, al sortir de classe,el primer que fa és agafar una pilo-ta. A Guissona, ja hi té una collad’amics, perquè havia vingut, fauns anys, a passar-hi els estius,amb altres nens sahrauís». Tot ique fa sis mesos que conviu amb laseva família d’acollida, els horarisencara se li fan estranys. «Al meupaís no eren tan estrictes». diu.H

RAMON GABRIEL

33 Alumnes de Secundària fan classe a l’institut de Guissona, a la comarca lleidatana de la Segarra.

EL PERCENTATGE

A primer i a tercer d’ESO, el28,57% dels alumnes sónd’origen estranger

ALUMNES GUIA

Estudiants del poble o elsque fa més temps que viuenaquí ajuden els nouvinguts

RAMON GABRIEL

33 Sessió d’informàtica al centre d’ensenyament de Guissona.


CONCESSIÓ DE PUNTS:

40 PUNTS Si l’alumne té algun germà alcentre o bé algun dels pares o tutorshi treballa

30 PUNTS Si el domicili del sol·licitant és al’àrea de proximitat del centre

20 PUNTS Si en comptes de considerar el domicilies té en compte l’adreça del treballd’algun dels pares o tutors

10 PUNTS Si el domicili del sol·licitant ésal mateix municipi però no al’àrea de proximitat

10 PUNTS Discapacitat de l’alumne o familiardirecte d’un 33% com a mínim

PER ACCEDIR AL BATXILLERAT

S’aplica el mateix criterid’obtenció de punts

SISTEMA DE DESEMPAT

Per expedient acadèmic

MITJANADELS CURSOS

1r ESO

2n ESO

3r ESO

4t d’ESO no computa perquèen el moment de la inscripcióencara no s’ha acabat el curs

LA NOTARESULTANTDECIDIRÀ LAPRIORITAT

Canvis en el sistema d’admissió d’alumnesEn centres públics i concertats de Catalunya, de P-3 al batxillerat NOVETAT

PUNTUACIÓ AMBDOS DECIMALS

EXEMPLE: 7,58

CRISTINA CLAVEROLFont: Conselleria d’Educació

10 PUNTS Si un dels pares o tutors ésbeneficiari de l’ajuda de la rendamínima d’inserció

Es fa un sorteigSI HI HA EMPAT

Una nota alta ajudarà atriar centre de Batxilleratb

EL PERIÓDICOBARCELONA

La conselleria atorga perprimera vegada rellevànciaa l’expedient acadèmic

La Conselleria d’Educació consideraque obtenir unes bones qualifica-cions a l’ESO millorarà les opcionsd’escollir el centre en què es vulguicursar el Batxillerat. El projecte dedecret que prepara el departamentespecifica que quan dos alumnescompeteixin per ocupar un lloc enun col.legi o institut, si viuen a la zo-na i cap d’ells té germans que hi es-tudiïn, la plaça serà per al que tin-gui la nota mitjana més alta (calcu-lada amb dos decimals) «dels cursosd’ESO avaluats definitivament» alpresentar la sol.licitud.

Com que la major part dels estu-diants que realitzen la preinscripció

a primer de Batxillerat, al mesd’abril o maig, encara no han finalit-zat el quart curs d’ESO, les qualifica-cions que es tindran en compte se-ran les de primer a tercer de Se-cundària.

EXCEPCIONS A LA REGLA / Tot i això,hi ha unes quantes excepcions aaquesta regla: una baixa renda de launitat familiar de l’alumne que lafaci creditora d’ajudes a la inserciósocial i la discapacitat de l’estudianto dels seus pares o germans. Tots dossupòsits faciliten l’accés a les va-cants d’una zona davant de les bo-nes notes.

En el cas dels estudiants que des-prés de l’ESO prefereixen cursar elsestudis de Formació Professional, laproposta de la conselleria indica queel criteri exclusiu per aconseguirplaça en un centre serà a partird’ara l’expedient acadèmic.H

FEBRERDEL 20074 Actualitat el Periódico de l’Estudiant

«Em vénen a veureperquè els orientii m’ensenyen elcontracte de treball»

33 L’estreta vinculació de LluïsaSolé amb els alumnes l’ha con-vertit en alguna cosa més que lacoordinadora de Laboràlia. «Ésel seu referent», recorda la tècni-ca d’Educació de l’Ajuntamentde Manresa, Marta Romeo. Elsvincles entre ella i els alumnesultrapassen l’àmbit escolar i arri-ben al punt que, una vegadaacabat el curs, la segueixen visi-tant. «Vénen a veure com va tot,perquè els orienti sobre el futurformatiu i professional, i fins i totm’ensenyen el contracte de tre-ball per estar segurs que no elsestafen», comenta rient.

Manresa ensenyaoficis a alumnespoc motivatsb

JOSEP SALLENTMANRESA

bEl programa inclouels quatre IES de laciutat i s’hi acullenjoves de 15 anys

Anar a classe obligatòria-ment fins als 16 anys hadeixat de ser una creu perals alumnes de Manresa

poc motivats a escoltar diàriamentles explicacions del professor al’aula i mostrar una bona predispo-sició a l’aprenentatge acadèmic. Peraixò, des de fa quatre anys, l’Ajunta-ment i la Diputació de Barcelonaduen a terme un projecte als quatreinstituts públics de la ciutat, perquèaquells adolescents de 15 anys ambmés problemes a classe combinin lesassignatures acadèmiques amb ta-llers d’aprenentatge d’oficis.

El programa, que du per nom La-boràlia, ha estat inclòs per la Diputa-ció com a exemple de bones pràcti-ques locals en educació. Lluïsa Soléés la coordinadora i cap visible delprojecte des que l’experiència es vainiciar a finals del 2002. Segons asse-gura, el programa té dos objectiusfonamentals. D’una banda, «donarals alumnes que estan temptats dedeixar els estudis una dosi extra demotivació, perquè aconsegueixingraduar-se en ESO». De l’altra, «ser-veix també com a pont entre l’escolai el món del treball, ja que els ajudesa orientar-se professionalment».

ACCÉS AL MERCAT DE TREBALL /MartaRomeo, tècnica d’Educació del’Ajuntament, recorda, a més, que«el fet de tenir l’ESO aprovada ja ésuna garantia d’un bon accés al mer-

cat del treball. Està demostrat que,sense aquest graduat, és molt difíciltenir garanties suficients de qualitatlaboral».

D’aquesta manera, expliquenSolé i Romeo, després de cada cursde tercer d’ESO, els professors delsquatre instituts seleccionen elsalumnes que reuneixen el perfil perentrar a formar part el curs següentdel Laboràlia. «Són joves desmotivatsacadèmicament i que es preveu queno obtindran resultats favorables enacabar l’ESO», explica la Lluïsa. Nohi inclouen alumnes amb dificultatsd’adaptació social o escolar que im-pliquin conductes agressives o ne-cessitats educatives especials.

«Aquest any, hi tenim inscrits 49alumnes i l’oferta és de 60 places»,diu Lluïsa Solé. La seva rutina esco-lar es veu alterada els dimarts i elsdijous, quan, de 9 a 1 del migdia,practiquen els oficis de Laboràlia.Durant tot el curs, n’han de fer nou,de 32 hores de durada cada un. Elsalumnes estan repartits en grups desis a vuit persones, que van provantrotatòriament cada taller. «Els oficissón molt diversificats perquè rebinuna visió general per guiar-los pro-fessionalment», precisa la Lluïsa.

SET PROPOSTES / En total, hi ha settastets d’oficis, que són d’adminis-tració, de comerç, de pastisseria, desalut i esport, de lampisteria, de pin-tura i de serigrafia. Tots s’impartei-xen en tallers i dependències muni-cipals. «El que es vol aconseguir amb

tanta varietat és que tant els noiscom les noies deixin de percebreque hi ha oficis masculinitzats i al-tres de feminitzats», afegeix la coor-dinadora de Laboràlia. També hande passar per dos mòduls d’orienta-ció i de seguretat laboral.

RESULTATS DE L’EXPERIÈNCIA / ¿Iquins són els resultats de l’experièn-cia? Per Solé, «sens dubte, positius».I és que, segons detalla, «entre el 75 iel 80% dels alumnes aproven cadaany. I, dels que ho fan, entre el 80 iel 90% opten per continuar els estu-dis amb un cicle de grau mitjà», queés l’objectiu final de Laboràlia.

«Quan acabi potser faré un cicled’infermeria», explica un dels alum-nes de Laboràlia, Guillem Puente,mentre que Víctor Núñez i PatriciaSánchez creuen que optaran per und’informàtica. La satisfacció de po-der cursar els diferentes estudis queofereix el programa és comuna en-

tre tots ells: «Et saltes dos dies decol.le i véns aquí per aprendre a tre-ballar», ressalta Alberto García, quereconeix que, en cas contrari, «pot-ser hauria abandonat l’ESO».

Gabriela Menelli afegeix con-vençuda que «almenys aquí apre-nem alguna cosa. A mi, estudiar noés que m’agradi gaire, la veritat. Encanvi, venint aquí t’ubiques una mi-ca cap a on vols tirar i així tambésé què no vull ser, com electricista»,diu mentre acaba de muntar unainstal.lació elèctrica com a treball fi-nal del taller de lampisteria.

DIAGNOSI INICIAL / La Diputació sufra-ga, cada any, el 50% del cost del pro-jecte Laboràlia. L’any 2002 es va ferla diagnosi inicial de la problemàti-ca, conjuntament amb les regidoriesd’Educació i d’Ocupació de Manresa.El primer any s’hi van apuntar dosinstituts públics i el següent s’hi vanafegir els altres dos.H

Dos dies a lasetmana, 49 noiscombinen matèriesd’ESO amb tallers

MARC VILA

33 Alumnes d’un institut de Manresa que participen en el programa Laboràlia.


FEBRERDEL 2007 5Actualitat el Periódico

Joves i gent gran experimentenun nou model de convivènciab

b


La Fundació Viurei conviure posa encontacte estudiantsamb avis que viuen sols

El Govern aprova lallei de dependènciaque beneficiarà mésd’un milió de persones

El binomi joves i gent gran esconjuga cada vegada ambmés freqüència. Lluny deser realitats contraposades,

noves experiències mostren que laconvivència entre les dues genera-cions és profitosa i, fins i tot, benefi-ciosa per a uns i altres.

Ajuntar en un mateix pis un joveuniversitari i una persona de més de65 anys és enriquidor, com ho de-mostra la Fundació Viure i Conviu-re, que depèn de l’Obra Social deCaixa Catalunya, i que des de fa mésd’una dècada posa en contacte per-sones grans que viuen soles amb es-tudiants de fora de la ciutat. El pri-mers ofereixen la casa. Els segons, lacompanyia.

FALSA IDEA / Aquest projecte, al quales van acollir el curs passat 308 per-sones, la majoria a Catalunya peròtambé al País Valencià, Madrid, Sara-

gossa, Extremadura i les Balears, volcombatre la falsa idea que la vellesaés una etapa inactiva i improductivade la vida humana i, alhora, sensibi-litzar els joves sobre la realitat de lagent gran, creant-los una conciènciasolidària en una societat molt indivi-dualista. En definitiva, es vol trencaruna tendència que condemna lagent gran a l’aïllament.

Propostes com aquesta, segur queaniran a més. Precisament, per mi-llorar l’atenció a les persones grans ia aquells col.lectius que no es podenvaler per si mateixos, el Congrés delsDiputats a instàncies del Governcentral ha aprovat la llei de de-penència, una norma que va entraren vigor l’1 de gener i que garanteixuna xarxa coordinada de serveis pera persones que no es poden valer persi mateixes o que tenen una discapa-citat intel.lectual o mental.

SERVEI DE TELEASSISTÈNCIA / Es calcu-la que a Espanya hi ha 1.125.000persones que necessiten ajuda perpoder tirar endavant. La normativaque s’ha posat en marxa posa a dis-posició d’aquests col.lectius serveisde teleassistència, centres de dia i denit, residències, ajudes al domicili iun assistent personal per a personesde gran dependència.

El sistema d’atenció es desplegaràgradualment fins a l’any 2015. Finsen aquesta data, tant l’administra-ció central com les autonòmiqueshauran invertit en aquest projecteprop de 26.000 milions d’euros.H

EL PERIÓDICO

33 Dos dels participants en el projecte ‘Viure i conviure’.

Europa volgarantir laveracitat delsaliments ‘light’

Les autoritats europees han deci-dit regular la publicitat dels pro-ductes que es venen sota la deno-minació de productes light, «sen-se matèria grassa» o «ric en vita-mines». En definitiva, volen quequan les marques utilitzin aques-ta terminologia hi hagi un avalcientífic que confirmi la seva ve-racitat.

La norma es començarà a apli-car a partir de l’1 de juliol. Perevitar la picaresca i vetllar pel ri-gor, l’Agència Europea de Segure-tat Alimentària s’encarregaràd’elaborar les llistes de les decla-racions permeses. Per exemple, siuna empresa vol anunciar un ali-ment amb un alt contingut de fi-bra o que ajuda a no engreixar-sehaurà de veure si compleix els re-quisits que, en cada cas, fixaràl’organisme sanitari.

El reglament estableix, a més,restriccions molt rigoroses a lespropietats dels aliments que esti-guin destinats al públic infantil.Tampoc s’hi permetran referèn-cies terapèutiques o curatives.

Per tant, d’aquí a uns mesosdesapareixeran del mercat anun-cis en què s’afegeix com a reclamfrases com ara «ha estat provatcientíficament» o «nou de cadadeu experts escullen el produc-te...» si no s’acredita abans que lafrase té tots els avals necessarisper demostrar-ne la veracitat.H


El món de la moda ajustales talles a les mides realsb


L’acord persegueixcombatre l’anorèxia il’estàndard que fixamodels massa prims

El Ministeri de Sanitat i els princi-pals empresaris i creadors de modaa Espanya, com Zara (Inditex), Man-go, Cortefiel i El Corte Inglés, hanfirmat un acord per homogeneïtzarles talles de roba i oferir en les eti-quetes informació com ara la midade la cintura, l’espatlla i el maluc.L’objectiu és promoure un cànon debellesa saludable entre les dones,allunyat dels models massa prims. Amés dels canvis a les etiquetes, elsmaniquins dels aparadors seran dela talla 38 i es deixarà de considerarla 46 com una talla especial.

Actualment, no hi ha cap norma-

tiva que obligui a unificar les talles,ni a la Unió Europea ni a Espanya i,per aquest motiu, una mateixa tallapot variar en funció de la marca i elfabricant, un fet molt habitual i queconeixen prou bé els compradors.

ESTUDI VOLUMÈTRIC / Per evitar queaixò passi, l’Institut Nacional delConsum realitzarà durant tot el2007 un estudi volumètric a 8.500dones d’entre 12 i 70 anys per deter-minar quins són els estereotips cor-porals més comuns. Per prendre mi-des, s’utilitzarà una cabina que per-met capturar imatges en tres dimen-sions, a partir de 13 punts de re-ferència. L’estudi tindrà en compteque el 16% de la població femeninaa Espanya és immigrant.

Un cop acabat el treball, hi haurà18 mesos per canviar les etiquetes.Per substituir els actuals maniquinspels de la talla 38, el termini serà decinc anys, fins al 2012.H 33 Una noia arregla un maniquí.

Un tauró anguila, filmat perprimera vegada viu al Japób


L’espècie viu a mésde 500 metres i s’haviadonat per desapareguda

Per primera vegada, científics delparc marítim d’Awashima, al sudde Tòquio, han aconseguit filmarviu un tauró anguila. La notíciano tindria rellevància si no fos

perquè aquesta espècie, que es trobaentre els 500 i els 1.500 metres deprofunditat, es considerava extintafins que va ser localitzada al Japó alsegle XIX.

El dispositiu per captar imatgeses va posar en marxa quan uns pes-cadors locals van detectar una cria-tura molt estranya amb aparençad’anguila, d’un metre i mig de llargi amb dents de serra. L’animal va seridentificat com una femella.H

REUTERS / AWASHIMA MARINE PARK

33 Imatge del tauró anguila, nedant prop de la superfície.

EL PERIÓDICO DE L’ESTUDIANT té un tiratge aproximat de 700.000 exemplars, que es distribueixen a tots els centres públics i privats d’ensenyament de Catalunya.

EL PERIÓDICO de l’Estudiant. Director: Rafael Nadal. Cap de secció: Joan Barrera. Consell Editorial: Xavier Carrasco, Miquel Fañanàs, Núria Homs, Laura Sabaté, Jaume Capçada, Jordi Navarro, Oscar García,Pilar Boix i Eulàlia Puig. Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Aïgues de Barcelona, Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i GasNatural SDG, SA. EDICIONES PRIMERA PLANA. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA Consell de Cent, 425-427 - 08009 Barcelona. Telèfon: 93.265.53.53. GRUP ZETA: President: Francisco Matosas. VicepresidentExecutiu: Antonio Asensio Mosbah.


L’ordinador dels pobres seràuna realitat després de l’estiub


FEBRERDEL 20076 Actualitat el Periódico de l’Estudiant

La nova generació de mòbilsja fusiona telèfon i internetb

b

CARMEN JANÉBARCELONA

la propostaLLUM VERDA ALWINDOWS VISTA

33 En un nou pas permantenir-se a l’avantguarda dela tecnologia, Microsoft ha posata la venda el nou sistemaoperatiu Windows Vista, queacabarà substituint la versióWindows XP. Una de lescaracterístiques del nou sistemaés que està preparat perquèqualsevol membre de la famíliapugui accedir des d’un mateixaparell al televisor, a lavideoconsola i a bases demúsica i cinema.

33 A més a més, des delWindows Vista es podrancontrolar les pàgines web a lesquals accedeixen els menorsd’edat, les hores que estandavant de l’ordinador i el tipusde videojocs amb quès’entretenen. També identificales pàgines web que podenmalmetre l’ordinador.

33 Hi ha una altra novetat queafecta els usuaris dels EstatsUnits. El nou sistema operatiu espot obrir indistintament enanglès o en espanyol, cosa quedemostra el pes que cada diamés té la comunitat hispana enaquell país.

33 Per fer funcionar el WindowsVista es necessita un ordinadorbastant potent. Es calcula que,en aquests moments, només un15% dels ordinadors estanpreparats per incorporarl’aplicació. Segons la informacióde Microsoft, el PC ha de teniruna memòria RAM de 512megabytes, 15 giges lliures dedisc dur i un processador a unavelocitat de 800 megaherzs. Unaltre inconvenient és el preu, elproducte amb les aplicacionsbàsiques costa 159,99 euros.

El repte de fabricar un portàtil queno costi més de 100 euros destinatals nens de Tercer Món ja és una rea-litat. El giny l’han fabricat els inves-tigadors del Massachusetts Instituteof Technology (MIT) als EUA, amb lafinalitat que les zones pobres delplaneta no quedin despengades dela revolució digital.

¿Com és aquest aparell que ésoperatiu, fins i tot, en regions sensesubministrament elèctric? Per co-mençar, té un disseny tremenda-ment auster. Disposa dels progra-mes imprescindibles i simplificats,agafats del software lliure, que abara-teix costos i es pot modificar sensenecessitat de pagar llicència, unaidea que implica una crítica enco-

berta als fabricants de màquines i deprogrames que produeixen ordina-dors potents que allotgen un soft-ware inflat amb aplicacions que nos’usen mai.

L’austeritat, finalment, arriba al’autosuficiència en el cas de l’elec-tricitat, ja que amb cada aparell esdistribuirà ung e n e r a d o rd’energia, queno és cap altracosa que unamena de io-ioque al moure’sprodueix electri-c i t a t . P e r q u èaquest generadorsigui efectiu, elconsum màxim delnou portàtil, per areproducció d’imat-ges, serà de quatrewatts, contra els 100d’un aparell convencio-nal. Per últim, l’accés a la xar-

xa serà lliure i, en cada lloc, es con-nectaran entre e l l s de formaautomàtica.

FABRICACIÓ MASSIVA / Els compra-dors del portàtil seran els governs.La fabricació massiva començaràdesprés de l’estiu, quan s’hagin de-manat i pagat entre cinc i 10 mi-lions de màquines. El Brasil, l’Argen-tina, l’Uruguai, Nigèria, Líbia, el Pa-kistan i Tailàndia seran els primersclients.

Només el 16,5% de lapoblació mundial téaccés a la xarxa. Men-tre que als EUA elpercentatge arribaal 70%, a l’Àfricaels internautes noarriben al 4%.H

Els portàtils costaran 100euros i es distribuiran ambun generador d’energia

Els terminals delfutur permetranveure pàgines webcompletes i televisió

L’iPhone d’Appleconfirma la tendènciadels aparells ambdispositiu multiús

Alpple va presentar el dia 9de gener a la fira Macworldde San Francisco un telèfonrevolucionari, l’iPhone. En

propietat, s’ha de dir que és la pro-mesa d’un telèfon, perquè el cap ifundador d’Apple, Steve Jobs, vamostrar un prototip d’un producteque sortirà a la venda al juny alsEUA, a la tardor a Europa, i a l’Àsiael 2008. ¿Què té aquest mòbil que hadeixat a tothom amb la boca obertai del qual Apple, el fabricant del’aparell, espera vendre 10 milionsd’unitats en un any? Molt senzill. Elmodel incorpora innovacions i apli-cacions que seran d’ús comú en lanova generació de telefonia mòbil ique anticiparà el congrés 3GSM quecomença el 12 de febrer a Barcelona.

PANTALLA TÀCTIL / La primera. Conso-lida, definitivament, l’ús de la pan-talla tàctil, fins al punt que el nouiPhone només té dues tecles: unaper apagar, encendre o suspendre iuna altra per tornar al menú princi-pal. LG i Prada acaben d’anunciarun terminal, que arribarà a Espanyaa la primavera, que només té quatretecles i la resta es queda a la panta-lla. I alguns Nokia també recorren almateix procediment. No és un siste-

ma nou –el Treo de Palm i algunesPDA ja el tenen per a algunes fun-cions–, però sí que sembla que té elfavor dels fabricants. El que sí queaporta l’iPhone són sensors que re-coneixen la posició del telèfon i acti-ven l’opció panoràmica a la pantallasi es vol veure un vídeo.

MÚSICA I VÍDEO / Una altra novetat. Elnou telèfon és, a la vegada, un repro-ductor de música i de vídeo. Té elsmenús i les funcions de l’iPod de 6gigues, però sense la roda, i permetdescarregar música, vídeos i fotosdes de l’ordinador. Es consolida,per tant, la tendència d’afegir almòbil la capacitat de reproduirmúsica i vídeo. El següent pas,en què ja hi ha companyiesque treballen, inclourà po-der descarregar pel.lículesa través del telèfon, i elpròxim té a veure amb elmón de la televisió, coma receptor de senyalsemesos a través de televi-sió digital terrestre (TDT).

INTEGRACIÓ DE XARXES / Elque realment fascina del’iPhone és la integracióque fa de les xarxessense fil i les xarxesmòbils, una tascaq u e j a v aavançar No-

kia en el que anomena els seus ordi-nadors multimèdia, és a dir, elstelèfons de la sèrie N. El giny d’Ap-ple fa les tasques que requereixenmenys ample de banda a través delmòbil i les que en necessiten més,com la connexió a internet per veu-re pàgines web, les fa per via sense

fil (wi-fi) des d’una ADSL o una xarxade cable, en el cas que tingui al’abast una xarxa disponible. Els ter-minals més avançats fan aquestafunció no a través de la connexiówi-fi, sinó per xarxes telefòniques detercera generació (3G). Aquest mes

de febrer es podran veure a Barcelo-na les primeres proves de tecno-

logies que donen més veloci-tat que una ADSL domèstica,però a través del mòbil. A

aquestes velocitats, i ambnavegadors mòbils

més potents, seràpossible veurep à g i n e s w e bcompletes a lap a n t a l l a d e ltelèfon, senseque e s t i gu inadaptades per aaquest tipus determinals, compassa ara. L’iPho-ne utilitza Safari,el mateix navega-dor que el Mac.

Però té altres fun-cions pròpies dels

ordinadors, comuns miniprogrames

que remeten a la borsa,e l t emps o pàg ine s de

notícies.

CORREU I ALERTES / L’iPhone pot lle-gir i descarregar el correu al mòbil, irebre alertes de quan arriba un mis-satge nou, com si fos una Black-berry. I, a més a més, mostra els avi-sos de missatges de veu com si fossinmissatges de text, cosa que permetaccedir-hi per separat i escoltar-neun abans que un altre. Avui dia, gai-rebé cap telèfon es pensa sense pos-sibilitat de connectar-se a internetper descarregar o poder accedir alcorreu.H

33 Imatge del’iPhone, elmòbil multiúscreat per Apple.

Cinc biblioteques bolcaran300.000 volums a Googleb


L’acord permetràconsultar originals degrans clàssics catalans

La idea de construir una gran bi-blioteca virtual, on ciutadans dequalsevol part del món puguinconsultar al mateix temps gransobres de la literatura universal,avança de manera clara. Un noupas en aquesta direcció és l’acordentre el buscador més importanta internet, Google, i cinc bibliote-ques catalanes per posar a la Xar-xa més de 300.000 volums nosubjectes a drets d’autor, és a dir,aquells que van ser publicats famés de 70 anys.

Al projecte, anomenat GooglePrint Library, s’hi han adherit laBiblioteca de Catalunya, la delmonestir de Montserrat, la del’Ateneu Barcelonès, la de Centre

Excursionista de Catalunya i laPública Episcopal del Seminari deBarcelona. Els fons de les cinc biblio-teques inclouen col.leccions espe-cials d’alt valor patrimonial en ca-talà, castellà, francès, alemany, llatíi anglès i obres d’autors com RamonLlull, Miguel de Cervantes i JacintVerdaguer.

MATERIAL DIGITALITZAT / Tot el mate-rial que s’incorpora a internet s’hade digitalitzar i, per tant, els primersvolums no estaran disponibles finsd’aquí a dos anys. A partir d’aquestmoment, els usuaris podran marcarel text, imprimir-lo o descarregar-loen format pdf.

Al projecte de Google ja s’hi hanafegit set biblioteques del EUA (lapública de Nova York i les de les uni-versitats de Michigan, Harvard, Stan-ford, Califòrnia, Virgínia i Wiscon-sin), la d’Oxford i la Complutense deMadrid. El català passa a ser la terce-ra llengua del projecte.H


FEBRERDEL 2006 7Actualitat el Periódico de l’Estudiant

Penélope Cruz,candidata a l’OscarLa protagonista de la pel.lículaVolver , del director Pedro Al-modóvar, es la primera actriu es-panyo la que opta a aques tguardó, que s’entregarà el 25 defebrer a Los Angeles. Però no hoté fàcil perquè ha de competiramb les actrius Helen Mirren, Me-ryl Streep, Kate Winslet i JudiDench. A més de la nominació,l’actriu també serà la protagonis-ta del nou film de Woody Allen,que es rodarà a Barcelona.

Neus Català obté elpremi Català de l’AnyLa guanyadora, de 91 anys, va es-tar internada al camp de concen-tració de Ravensbrück (Alema-nya) des del febrer del 1944 almaig del 1945. Des del seu allibe-rament, aquesta superivivent del’horror nazi ha dedicat la seva vi-da a conservar la memòria de les92.000 dones que van morir enaquell centre d’internament. Vanser els lectors d’EL PERIÓDICO il’audiència d’Els matins de TV-3els encarregats d’escollir-la.

BCN suma la bicial transport públicA partir del 23 de març, l’Ajunta-ment incorporarà aquest vehicleper facilitar el desplaçament delsciutadans per la ciutat, al costatde l’autobús, el metro i el taxi.Se’n distribuiran 3.000 en 200punts de Barcelona. Per utilitzar–les s’haurà de comprar un abona-ment setmanal (un euro) o und’anual (24 euros). Els recurre-guts inferiors als 30 minuts serangratuïts i s’haurà d’abonar 30cèntims la mitja hora següent,fins a un màxim de dues hores.

El 60% dels municipissuspenen en sorollsEl Síndic de Greuges denuncia enun informe el poc interès que te-nen els ajuntaments catalans perreduir la contaminació acústica,tot i la normativa existent. Enconcret, la majoria incompleix lallei catalana que obliga a delimi-tar els nivells de soroll permesosen cada zona de la ciutat. Tambéque els tècnics que sancionen te-nen poca qualificació. A més, un17% dels municipis diuen que nodisposen de sonòmetres homolo-gats per fer les medicions.

L’ONU alerta que el canvi climàticprovocarà el desglaç del pol Nordb

b


Espanya patiràplujes torrencials,sequeres, onades decalor i menys nevades

Una apagadasimbòlica exterioritzala preocupació perl’escalfament global

Una apagada simbòlica decinc minuts de les llumsd’edificis emblemàticscom la Sagrada Família, la

torre Eiffel, la Casa Batlló, el palaude la Generalitat o la Puerta de Al-calá, entre altres. L’acció, que a Es-panya va ser com apagar de cop uns20 milions de bombetes, es va cons-tituir en un crit d’alerta d’institu-cions i ciutadans pels efectes nega-tius que tindrà el canvi climàtic.

L’apagada es va produir poqueshores abans que 2.000 científics, ales ordres de l’ONU, fessin públic aParís un informe en què es denun-cia que l’home, i no pas les causesnaturals, és el gran responsable deldesastre i l’únic que pot mitigar-lo.

AUGMENT DE TEMPERATURES / El tre-ball ho deixa clar. En cas que no can-viïn les coses, la temperatura de laTerra augmentarà d’aquí a l’any2100 entre 1,8 i 4 graus, una situa-ció que no es registrava des de feiamolts milers d’anys. L ’origend’aquest increment és la concentra-ció de gasos d’efecte hivernacle, coma conseqüència de l’ús de combusti-bles fòssils.

Aquesta dinàmica tindrà con-seqüències directes, com la disminu-

ció de les nevades i del volum delscasquets polars, fins el punt que elgel del pol Nord es podria fondrecompletament a l’estiu del 2100. Unfenomen que suposaria, entre altrescoses, una elevació del nivell delmar entre 18 i 59 centímetres i queafectaria els atols del Pacífic, comTuvalu, Bangla Desh, Holanda i totsels grans deltes del món. Espanyapodria patir greus afectacions turís-tiques al perdre part de les sevesplatges, a més de plujes torrencials,sequeres, onades de calor, un incre-ment de la salinitat del mar i menysnevades a les muntanyes.

TROMBES D’AIGUA / També hi hauràfenòmens climàtics extrems, comonades de calor i pluges torrencials ihuracans més freqüents. Encara queno es pot atribuir directament alcanvi climàtic, la devastació que vadeixar l’huracà Katrina a Nova Or-leans podria ser un exemple, aixícom l’arribada per primera vegadad’huracans a les Canàries o inunda-cions a la zona desèrtica del centred’Austràlia. També és preveu un in-crement de les zones desèrtiques.

ANIMALS ALTERATS / Per la mateixaraó, animals i plantes estan veientafectat el seu cicle vital. La floracióde moltes espècies s’avança, el óssosreintroduïts al Pirineu dormen al’hivern molt menys que els seusavantpassats i les cigonyes, que erenaus migratòries fins fa 20 anys, esqueden a Espanya i ja no continuenel seu vol cap a l’Àfrica. En tenenprou amb les bones temperatures hi-vernals de la Península.

Però la situació més angoixant ésla que viuen els óssos polars. El gelés el seu hàbitat natural i és on estroben el seu mitjà de vida. L’escalfa-ment de la Terra amenaça de mort al’Àrtic més de 100.000 exemplars.H

EL PERIÓDICOFuente: Elaboración propia

EXTREMADAMENT

FRED

MOLT FRED

FRED

NORMAL

CÀLID

MOLT CÀLID

EXTREMADAMENT

CÀLID

L’anomalia mitjana, en graus centígrads

GEN FEB MAR ABR JUN JUL AGO SET OCT NOV DESMAI

-1,04 -1,34

+1,09+2,19 +2,61 +2,04 +2,51

+2,51+1,36

+2,48 +2,44

-0,49

El 2006, un any sufocant

33 Paratges purs, al costat de les torres de la central d’Eggborough, a Anglaterra.

JULIO CARBÓ

33 La plaça de Sant Jaume, abans i durant l’apagada.

la proposta MENYS FUM I MÉS CREIXEMENT

33 La Comissió Europea haaprovat un ambiciós programaenergètic, que té per objectiufrenar el canvi climàtic i assegurarel desenvolupament econòmicdels 27 països membres.

33 La proposta europea té unobjectiu clar: reduir de cara al2020 les emissions de diòxid decarboni (CO

2) en un 20%. Aquest

gas contaminant és un delsmàxims responsables del’escalfament del planeta.

33 Per això, proposa una sèriede mesures concretes. Les mésrellevants són rebaixar ladependència del petroli, crearuna consciència ciutadana afavor de l’estalvi, millorarl’eficàcia energètica i apostar perles energies renovables.

33 També reclama als Estatsmembres el compromís d’obtenirel 20% de l’energia de fontsrenovables l’any 2020, persubstituir el petroli i el carbó.

TOC D’ATENCIÓ PER LA CATÀSTROFE AMBIENTAL

AP / JOHN GILES


TÈCNICA EN COMERÇ

«M’agrada molt confeccionar elsaparadors i els anuncis publicitaris»

La paraula dels professionals

les opcions33IES Sòl de Riuc/ Joan Maragall, s/n. Alcanar

33IES Lo Pla d’UrgellAv. d’Urgell, 26. Bellpuig

33IES Escola del Treballc/ Pi i Margall, 49. Lleida

33IES GallecsPg. Cesc Bas, 3. Mollet del Vallès

33IES Baix Campc/ Jacint Barrau, 1. Reus

33IES Jaume Huguetc/ Creu de Cames, s/n. Valls

33IES Torre RojaAv. Jocs Olímpics, 8. Viladecans

33IES Ramon Coll i Rodésc/ S. de Rossell, 28-30. Lloret

33IES Joan Brudieuc/ Dr. Iglesias Navarri, 27. La Seu

33IES Meridianac/ Pintor Alsamora, 3-5. BCN

33IES Joan BrossaAv. Montserrat, 78-84. BCN

33IES de VicAv. Sant Bernat Calbó, 8. Vic

per Míriam Argilés

Les caixesincorporen ambforça els SMSb


QUIM ROSER33 Una noia llegeix un missatge tramès al seu mòbil.

MIREIAMUÑOZ

EL PERIÓDICO33 Mireia Muñoz, a l’empresa on treballa.

LA TITULACIÓ¿Quina és la teva titulació?Ara sóc Tècnica en Comerç, peròem va agradar tant fer aquest Ciclede Grau Mitjà que, de seguida, vaigampliar coneixements fent el deGrau Superior, que és el que ara es-tic cursant. Un cop acabat, obtin-dré el títol de Tècnica Superior deGestió Comercial i Màrqueting.

LA FEINA¿On treballes actualment?A MD+plus Informàtica, una em-presa familiar de la qual sóc sòcia.

¿Quines són les responsabilitatsdel teu lloc de treball?A més de l’atenció al públic i lavenda d’accessoris informàtics,confecciono anuncis publicitaris imunto els aparadors, faig les co-mandes, reposo i marco el gènere,i també edito vídeos.

Què és el que més t’agrada?Confeccionar els aparadors i elsanuncis publicitaris, perquèm’agrada molt treballar amb pro-grames de disseny.

¿Com adquireixes els coneixe-

ments específics?La informàtica avança cada dia mésràpidament. Per això, he d’infor-mar-me de cada canvi, llegint moltscatàlegs, tríptics i fulletons sobre lescaracterístiques dels productes i bus-cant informació a internet.

ELS ESTUDIS¿Quina titulació prèvia exigeixen elsestudis en Tècnic en Comerç?L’ESO o superar una prova d’accésals Cicles Formatius de Grau Mitjà.

¿Què destacaries d’aquest cicleformatiu?Té una durada d’un curs i s’impar-teixen assignatures com operacionsd’emmagatzematge, animació delpunt de venda, operacions de venda,administració i gestió d’un petit es-tabliment comercial, formació iorientació laboral, llengua estrange-ra i aplicacions informàtiques.

¿Quina diferència observes entre elCicle Mitjà de Tècnic en Comerç i elCicle Superior que estàs fent?El Cicle de Grau Mitjà era més pràc-tic i el de Grau Superior és mésteòric, es treballa amb programes dedisseny i s’ha de buscar molta mésinformació per fer els treballs que esdemanen diàriament.

LES SORTIDES¿Quines són les sortides professio-nals dels Tècnics en Comerç?Pots treballar fent reposició de pro-

ductes i materials en un establimento empresa, ser dependent d’una bo-tiga, venedor tècnic o representantcomercial, ser caixer o portar les re-lacions públiques.

¿I les dels tècnics superiors enGestió Comercial i Màrqueting?Pots ser cap de compres, encarregat

de magatzem o dinamitzador co-mercial, portar a terme l’organitza-ció de la informació en la investiga-ció comercial, l’elaboració de la in-formació per establir polítiques demàrqueting i control de l’acció pu-blicitària, i treballar en departa-ments comercials i de màrquetingde qualsevol empresa o comerç.H

Cada dia es podenrealitzar més operacionsi rebre informació através dels mòbils

El telèfon mòbil s’ha conver-tit en un element tan quoti-dià, que fins i tot semblaimpossible que hi hagi per-

sones que en puguin prescindir. Amesura que els aparells s’han anatsofisticant i ofereixen més presta-cions, entitats com les caixes d’estal-vis han obert la possibilitat de realit-zar operacions a través de mòbil.Una opció de la qual també podengaudir els més joves.

Caixa Catalunya. L’entitat aprofital’hàbit d’enviar missatges a través deSMS per oferir un servei mitjançantel qual els usuaris poden fer la

recàrrega dels telèfons mòbils, con-sultar el saldo i els últims movi-ments del compte, realitzar traspas-sos entre comptes i activar targetesde crèdit o de dèbit, entre altres pos-sibilitats. Per disposar d’aquest ser-vei s’ha d’estar donat d’alta a CaixaCatalunya On-Line.

La Caixa. També a través dels SMS odel correu electrònic, l’entitat dispo-sa d’un servei d’alertes que permetrebre a l’instant informació persona-litzada de comptes i targetes, comara l’avís d’ingrés de la nòmina, totsels moviments del compte, saldo enuna data concreta, compres en co-merços i liquidació, i caducitat deles targetes.

Caixa Tarragona. Un dels serveisdestinats als joves que ofereix l’enti-tat tarragonina té a veure amb lespromocions, com el 2x1 en entradesde cinema i la participació en sorte-jos, i també és una via per regalar

entrades per veure l’equip de la ciu-tat, el Gimnàstic de Tarragona.

Aquesta caixa també utilitzaaquest servei per posar-se en contac-te amb els seus clients. Per exemple,amb els estudiants de la UniversitatRovira i Virgili es fa servir el missat-

ge de mòbil per avisar-los que ja po-den passar a recollir la seva targetauniversitària per la sucursal corres-ponent.

Altres entitats, com les caixes deTerrassa, del Penedès i de Sabadelltambé inclouen serveis a través del

mòbil entre la seva oferta. Un serveisque permeten realitzar, en qualsevolmoment, consultes de saldos i delsmoviments del compte, a més d’unsistema d’alerta a través de SMS queavisa els usuaris de l’enviament detransferències.H

FEBRERDEL 20078 LaGuardiola el Periódico de l’Estudiant


¿Penseu que s’hauria de posar un impost als aliments que afavoreixen l’obesitat?

Defensors del dret a escollirUna gran part dels joves pensen que a l’hora de menjar cadascú ha de ser conscient del que es posa a labocaH Són partidaris d’incentivar els bons hàbits alimentaris abans que apujar els preus del menjar

¿Creus que accions puntuals com l’apagada de llumssón eficaces per frenar el canvi climàtic? ¿Per què?

Per participar-hi, envieu la vostra opinió abans del 30de desembre, i indiqueu-hi el nom i l’edat. Les classespoden enviar foto de grup. L’adreça és: Consell de Cent,425-427. 08009 Barcelona. També podeu respondre pere-mail: [email protected]

qHàbits alimentarisLaura Millán, 17 anys«No hi estic d’acord. Crecque el més important éscomençar des de la base,educant els nens a tenirbons hàbits alimentaris».

qLlibertat per elegirNeus Escarré, 17 anys«Tothom té dret a escollirel que vol menjar, per tantno estic d’acord amb unimpost a l’anomenatmenjar escombraries».

33 Alumnes de l’IES Alt Berguedà de Bagà.

Alba Noguera, 16 anys«Sí que s’hauria de posar un im-post. Així, aquests alimentstambé serien més cars per alsconsumidors i s’ho pensarienmés abans d’anar als llocs demenjar ràpid. A més, tambés’haurien de prohibir els anuncisd’aliments que són perjudicialsper a la salut, com per exempleels de brioixeria i els d’hambur-gueses, entre altres».

Anna Cisneros, 17 anys«No estic d’acord a posar un im-post. Penso que és molt més im-portant l’educació dels infants idels pares a favor d’una una ali-mentació sana».

Carlos Alcalá, 16 anys«Sí que s’hauria de posar un im-post, així els consumidors es dei-xarien de guiar pel preu barat al’hora d’escollir aquests aliments.També crec que s’haurien de fercampanyes per consienciar elspares i que s’hauria de regular lapublicitat d’aquests productes».

Laura Sánchez, 17 anys«No estic d’acord a posar un im-post sobre aquest tipus de men-jar. Penso que cadascú ha de serlliure de menjar el que vulgui».

Núria Pardinilla, 17 anys«No estic d’acords que les autori-tats posin un impost. El meu pa-rer és que les empreses estan enel seu dret de comercialitzaraquest tipus de productes. Permi, la solució al problema passaper conscienciar la societat mit-jançant anuncis televisius que fo-mentin aliments saludables».

Anna Martínez, 16 anys«Per una part, sí que sóc par-tidària de posar un impost, per-què així la gent no comprariatants productes que afavoreixenl’obesitat. Però per una altra ban-da no, perquè cada persona ésresponsable dels seus actes i si volmenjar aquests productes des-prés ja sap el que pot passar».

Eduardo Adalid, 16 anys«Home, jo crec que penalitzar ésbastant fort. El que hauríem defer és conscienciar la gent queaquests aliments són nocius per ala salut, que afavoreixen l’obesi-

tat. Sóc del parer que cada perso-na ha de fer el que vulgui i ha desaber què fa en cada moment».

Eric González, 16 anys«No estic a favor d’un impost, jaque cadascú és lliure de menjarel que vulgui. Ningú obliga lagent a ingerir aquests aliments».

Tamara Algarrada, 16 anys«No sóc partidària d’un impost,perquè la gent ha de ser cons-cient del que menja i saber si ésbo o no per a ells».

Laura Monterrubio, 16 anys«M’és igual, però per una part es-taria bé, perquè la gent no com-praria molts d’aquests aliments.De totes maneres, cadascú és res-ponsable del que menja».

Imma Aguilera, 16 anys«No crec que les autoritats haginde posar cap impost. Cada perso-na és conscient del que menja itothom sap que aquests alimentssón poc sans».

Javi Torres, 16 anys«Estic en contra de pagar un im-post. Hem de partir de la baseque cadascú menja el que vol itothom ha de pensar quin és ellímit del seu cos».

Antonio Muñoz, 16 anys«No crec que s’hagi de posar capimpost als aliments que afavorei-xen l’obesitat, perquè cada perso-na és responsable del que menja».

Marc González, 15 anys«Se’m fa difícil donar una opinióclara. És evident que un excésd’aquest tipus aliments és perju-dicial per a la salut. Per tant, síque hi hauria d’haver algun tipusde mesura per frenar la sevapresència. La realitat, d’altra ban-da, és que per nosaltres és unaforma de menjar molt més bara-ta que altres opcions. La solucióseria educar en bons hàbits ali-mentaris».

Ester Cuevas, 14 anys«No sóc partidària que hi hagi unimpost. S’hauria de prendre cons-ciència que menjar bé i sa és tantimportant com conèixer idiomeso cuidar la salut. Cal un esforç detothom perquè sigui així».

qNegoci rendibleLaura Guitart, 16 anys«Sí, que en sóc partidària.Si les empreses fabricantstinguessin un impostpotser no els resultaria tanrendible el negoci».

FEBRERDEL 2007 9ElDebat el Periódico de l’Estudiant

qDecisió absurdaVíctor Gómez, 16 anys«Crec que posar un impostés una tonteria. És injustque qui vulgui menjaraquests elements hagi depagar més».

qConèixer els límitsEric Soriano, 16 anys«No estic d’acord a posarun impost, perquècadascú menja el que vol itambé ha de pensar quinés el límit del seu cos».

33 Alumnes de l’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet.

qProblema personalEric Expósito, 16 anys«Hi estic en contra.Cadascú sap el que liconvé i si es passamenjant aquests alimentsés el seu problema».

EL PERIÓDICO

EL PERIÓDICO


‘E-MAIL’CORREU

[email protected] de Cent, 425. 08009. BCN.La Bústia

FEBRERDEL 200710 Lectors el Periódico de l’Estudiant

L’extensió de les cartes no ha de superar les 25 ratlles.En cas contrari, ens reservem el dret d’escurçar-les. Indi-queu-hi el nom, els cognoms i l’adreça, i, al sobre, Carteso Intercanvis. No es publicaran les cartes firmades ambpseudònim que no vagin acompanyades del nom del re-mitent. També podeu enviar dibuixos.

Cartes

Agenda

ALBERT BERTRAN33 Unes bicicletes obstrueixen el pas de vianants, al carrer Ferran de Barcelona.

33 33

HÀBITS

Crítica als videojocsJacob UribeSitges

M’agraden els videojocs, però nocrec que siguin bons per a la salut.Només cal veure els nostres pares,estan sans i la majoria han crescuten un ambient d’au, anem a córrer alcamp que hi han trobat un ratolí mort.Mai cap generació ha estat tan afec-tada en la seva vida quotidiana pelsvideojocs, ni s’han passat tot el diaamorrats a una pantalla. No sabemquins són els efectes secundaris quepoden comportar. Penso que els vi-deojocs creen addicció i que hi es-tem enganxats perquè quan hi ju-guem el cervell no ha de funcionartant com si estiguéssim xerrant ambalgú o jugant a escacs.

CIVISME

Convivència als IESMíriam Segura CamposLes Roquetes

No em sembla just que els alumnes,pel fet que siguin més grans i forts(de vegades ho fan veure, però no hosón) maltractin els més petits fent–los un senyal a la pell. Tampocm’agraden les brometes de co-mençament de curs ni les que es fande manera constant. Pensaria igualsi fos professora i, per tant, crec quetot això ho hem d’aturar. Els paresd’aquests alumnes haurien de posarnormes perquè no passés això i noes formessin maltractadors de nens id’adults. ¿No us sembla que així mi-lloraria la convivència?

CIVISME

Carrers brutsHolger Omar QuincheBarcelona

Als carrers de la ciutat hi acostumaa haver massa brutícia, provocadaper gent que quan menja patates, pi-pes o caramels decideix llençar labrossa al carrer. El mateix passaamb els amos de gossos, quan dei-xen la caca al carrer. Entre tots hemde fer un esforç perquè tot això nopassi, tenir cura de la nostra ciutat,cuidar-la molt i estimar-la. Peraquest motiu proposo que si veiembrossa pel carrer el millor que po-dem fer és recollir-la i llençar-la a lapaperera i això serà bo per al futurde tothom.

SUGGERIMENT

Conèixer el mónMarta Raso UrbanoPalau-solità i Plegamans

Sóc una alumna de 3r d’ESO i crecque està molt bé anar a visitar dife-rents països del món perquè tambéaprens moltes cultures i llengües.Viatjar és molt interessant, però po-ca gent visita els països del TercerMón, amb la diversitat de culturesque hi ha per tot arreu. Jo crec quela societat actual s’hauria d’enriquirgràcies a la comunicació internacio-nal. Per exemple, jo sóc de Còrdova ihe arribat aquí fa un any i estic apre-nent català a poc a poc. Al principiem resultava molt difícil, però ara ésmés fàcil. Ara l’escric i tot, però ha

sigut difícil, i si per mi ha sigutdifícil imagineu-vos per a un noi delJapó que no entén ni el castellà.

ECOLOGIA

Bicicleta a la ciutatMarc Salvador JornetPalau-solità i Plegamans

M’agradaria parlar del problema deles bicicletes a la ciutat. Ens diuenque hem d’agafar la bicicleta de tanten tant en comptes del cotxe perquèno contamina. Però hi ha un proble-ma. No hi ha mobiliari urbà per a labicicleta. Per exemple, no hi ha llocsadequats per aparcar-la. Per això hiha gent que la deixa als fanals, alsbancs, als arbres... i això està prohi-

bit. I em pregunto: ¿on l’aparquem?Aquest és el problema, que només espot solucionar amb més mobiliariurbà i també amb més carrils bici.

MEDI AMBIENT

Gestió del planetaLeidy Laura SaldarriagaBarcelona

A causa d’una mala gestió dels re-cursos naturals veiem com s’estàarrasant tot el que necessitem perviure. Els arbres els cremem i femmalbé una part de la nostra terra.Els animals també pateixen els nos-tres excessos. I les nostres fàbriquessón la causa de la contaminació del’aigua. Amb totes aquestes accionsveiem com el clima es descontrola,les temperatures són més altes i noplou quan ha de ploure. El canviclimàtic també afecta la zona polar,on els gels es fonen molt ràpida-ment. És per això que cal que can-viem aquesta dinàmica, ja que, sino, els éssers vius que habitem a laTerra morirem.

MODA

Models massa primesRobert GuiradoBadalona

Les models són noies, normalmentjoves, amb un cert aspecte físic perpoder atraure i agradar a la gentamb les seva roba. N’hi ha de moltimportants i d’altres no són tan co-negudes. Heus aquí el problema:moltes de les models d’avui en diasón molt primes, massa i tot, i algu-nes noies joves s’hi volen assemblar.El problema és que comencen així iacaben vomitant el menjar i d’aquíprovenen malalties com la bulímia il’anorèxia. Jo opino que qui vulguipot ser model, però sempre respec-tant els límits i menjant bé. ¿Què enpenseu vosaltres?

COMPETICIÓ DE HIP-HOP ENTREBARRIS DE BARCELONAAmb el lema En B. Boy y en directo,els joves especialistes a ballar hip-hop tenen la possibilitat de demos-trar les seves habilitats, divendres,23, al Centre Cívic convent de SantAgustí, al carrer Comerç 36, de laciutat de Barcelona. Hi poden con-cursar tots els joves a partir dels 13anys. Les inscripcions gratuïtess’han de fer a l’adreça [email protected] o a www.urban-jac.net. L’objectiu final és veure quinbarri és el guanyador del concurs.

GALA INTERNACIONAL DE MÀGIAA LA CIUTAT DE BADALONADiumenge, 25, a les 18.00 hores, totsels amants de la màgia tenen una ci-ta al Teatre Zorrilla (carrer CanongeBaranera, 17) de Badalona. A la citas’hi apleguen professionals de la

màgia que han recollit premis arreudel món, provinents dels EUA, l’Ar-gentina, Veneçuela, Àustria i Barce-lona. El preu és de 9 euros.

CARNESTOLTES 2007 AL POBLEESPANYOL DE BARCELONAAmb l’arribada de Sa Majestat el reiCarnestoltes, diumenge, 17, el PobleEspanyol de Barcelona (av. Marquèsde Comillas, 13) obre la porta alpúblic més jove amb tallers, ball i es-pectacles relacionats amb aquestafesta popular. Els tallers són d’11.00a 13.00 hores i de 15.00 a 17.00 ho-res. No cal anar disfressat perquè elvestit del carnaval es farà allà ma-teix, on una sèrie de monitors expli-caran els secrets de les màscares, lesdifresses i la perruqueria abans delgran ball La cuca dels mil colors, a les12.30 hores. A la tarda (16.30), es re-presentarà l’espectacle El nàufrag.

L’ESCOLA LAIE CONVOCA UNCONCURS SOBRE RECERCAAmb l’objectiu de promoure la in-vestigació, l’Escola Hamelin-Interna-cional Laie ha presentat les bases delIV Concurs Eidéa. El premi, que téuna dotació global de 1.150 euros enmetàl.lic, s’ha pensat per estimularl’interès i l’esperit científic del jo-vent cap a les ciències experimen-tals, la tecnologia, les ciències so-cials i humanístiques. El concursestà obert a tots els alumnes de se-gon cicle d’ESO i Batxillerat a títolindividual en grups de tres compo-nents com a màxim.

Els treballs, dels quals es valoraràl’originalitat i la qualitat de la inves-tigació, hauran de tenir una exten-sió d’entre 20 i 100 fulls. La datalímit per al lliurament serà el 17d’abril i el veredicte es donarà aconèixer el 3 de maig.

EXPOSICIÓ ‘FRANCESC GIMENO.UN ARTISTA MALEÏT’La mostra està oberta fins al 18 de fe-brer a la sala d’exposicions de Caixade Tarragona (carrer Higini Anglès,núm. 5) i recull més de 40 obresd’aquest artista tortosí coetani de lageneració modernista i una de les fi-gures més singulars i injustamenttractades de l’art català modern. Lespintures i els dibuixos de l’exposicióprocedeixen del Museu Nacionald’Art de Catalunya (MNAC), del Mu-seu de Montserrat, del Museu VíctorBalaguer i de col.leccions particularsi galeries comercials. La mostra estàoberta fins al 18 de febrer. Hi ha visi-tes guiades per al públic, dissabtes ales 19.00 hores, i per a escolars demanera concertada.

CICLE ‘TOT CORDA’ DE MÚSICACLÀSSICA A TARRAGONA

Tots els diumenges, a les 19.00 ho-res, l’Auditori Caixa Tarragona (car-rer Pere Martell, 2) de la mateixa ciu-tat acull el cicle de música clàssicaTot corda. El programa mostra l’evo-lució de la música de corda des delbarroc, passant pel classicisme i elromanticisme fins a arribar al segleXX. L’entrada-donatiu és de 2,5euros i la recaptació total d’aquestcicle està destinada a l’associacióprovincial de paràlisi cerebral LaMuntanyeta.

ITINERARI ‘BARCELONA, CIUTATDE LA CIÈNCIA’A partir del febrer, les bibliotequesde Barcelona organitzen els matinsde dissabte un itinerari per conèixerdiverses disciplines científiques icom aquestes han sorgit a la ciutat.Telèfon de contacte: 93 316 10 00 o awww.bcn.cat/biblioteques.


http://traductor.gencat.cat

http://www.geonames.org

Webs recomanadesLlibres recomanatsInformació facilitada per Míriam Argilés

http://www.bloc.cat

La solidaritat és una paraula màgicaque, de vegades, costa definir. Sebas-tià Sorribas, autor d’El zoo d’en Pitus,aborda aquesta qüestió en el llibreEn Roman i la guerra. La novel.la se-gueix el rastre d’aquest noi, que esqueda sol al món en plena guerra ci-vil quan la casa on viu amb la sevafamília és destruïda en un bombar-deig. La mare i la germana moren iell no sap com s’ho farà per tirar en-davant. La dramàtica situació canviaquan coneix un altre noi, el Fura,del qual tothom es malfia, tot i queprotegeix nois dels dos bàndols. Alseu costat, en Roman aprèn què ésla solidaritat, i tots dos junts inten-ten fer el que poden perquè el mónen què viuen sigui millor. EditorialBarcanova: 9,00 euros.

La solidaritat, de la màde Sebastià Sorribas

Les noves aventuresde Bredford BanningsOz és un jove alegre i somiador,apassionat per la lectura, però ambgreus problemes econòmics. Tantsque per fer front al cúmul de deutesi pagar els seus creditors es veu obli-gat a vendre llibres, estàtues, qua-dros i obres d’art de la rica mansióon viu. Amb aquesta suggerent pro-posta Ximo Cerdà comença el seu lli-bre L’incomparable Bredford Bannings.La història continua amb la trobadad’un missatge secret, ocult dinsd’una estatueta, que el portarà aconèixer l’aventurer més intrèpid detots els temps: Bredford Bannings.Junts viuran una fascinant aventuraen unes misterioses coves plenes deperills, intentant trobar un antic tre-sor amagat a l’interior. EditorialBarcanova: 7,10 euros.

Sentiments i passions a‘Quan tot comença’Mallorca anys 60. Aquest és l’escena-ri que ha triat Pere Pons per a la sevanovel.la Quan tot comença. La narra-ció té com a protagonista en Lluc,un jove de 15 anys que viu en unacala de pescadors de Mallorca. Un es-tiu arriba a aquest lloc la Júlia, unanoia de Buenos Aires que passa lesvacances amb la família del seu avi,gent enriquida gràcies a l’estraperlo.Els dos joves viuen una apassionadahistòria d’amor que ha de superarmolts entrebancs, que sorgeixenquan la família de la Júlia s’oposa aaquesta relació i que tenen el seuorigen en els conflictes entre els dife-rents estrats socials de la Mallorcad’aquella època. La novel.la ha gua-nyat el premi Gran Angular 2006.Editorial Cruïlla: 7,25 euros.

FEBRERDEL 2007 11Passatemps el Periódico de l’Estudiant

SERVEI DE TRADUCCIÓ ENLÍNIA Aquest servei, que la Gene-ralitat de Catalunya ofereix gra-tuïtament, incorpora la possibili-tat de traduir textos curts en líniai també pàgines web. Per utilit-zar-lo, cal introduir-hi el text.Una condició perquè sigui efec-tiu és que no sobrepassi els 2.500caràcters. Immediatament aparei-xerà la proposta segons l’idiomadesitjat: català, castellà, anglès i

francès. En el cas de pàgines web calintroduir-hi l’adreça URL i en pocssegons la plana es visualitzarà en lallengua triada.

CERCADOR D’INDRETS I DA-DES GEOGRÀFIQUES Geona-mes és una pàgina que permet lo-calitzar topònims del món, obte-nir-ne informació i visualitzar la

seva situació geogràfica en un mapa.Només cal accedir a la web, posar eltopònim desitjat i triar, en una llis-ta, el nom que correspon al conti-nent o a la zona que busquem.

OBRIR UN BLOC PERSONAL Elsblocs són pàgines personals que,amb un ús molt simple, perme-ten crear pàgines interactives desde les quals l’autor pot publicarfotografies i textos propis perquèsiguin vistos per tots els usuarisd’internet. Els textos personals espresenten en forma de dietari iels lectors normalment podenafegir-hi comentaris i propostes.Des de bloc.cat es pot crear i ges-

tionar fàcilment un bloc personal, amés a més de llegir articles i blocsd’altres internautes a partir d’unaàmplia llista de temes de consulta.


FEBRERDEL 200712 Ecologia el Periódico

L’ONU pren la iniciativa de plantar1.000 milions d’arbres l’any 2007b

b

JOSÉ LUIS GALLEGOBARCELONA

L’organisme mundialdemana que ciutadans iescoles participin en lacampanya ecologista

Un exemplar fabricaen 20 anys l’oxigenque necessita unapersona tota una vida

L’Organització de les Na-cions Unides (ONU) haposat en marxa un pro-jecte per plantar 1.000

milions d’arbres durant aquest any2007. La promotora d’aquesta inte-ressant iniciativa, que té un alt con-tigunt ecològic, és la premi Nobel dela pau del 2004, Wangari Maathai,líder del moviment africà per la re-forestació del continent i una de lesactivistes ambientals més destacadesdel món.

Per assolir aquest repte, l’ONUanima grups juvenils, escoles, orga-nitzacions no governamentals, insti-tucions i, en general, els ciutadansde tot el món a afegir-se a la campa-nya plantant arbres en l’entorn onviuen i després, sempre apel.lant al’honestedat de les persones i al ri-gor de les institucions i de les enti-tats participants, a apuntar la quan-titat plantada en una llista mundialque s’ha penjat a la pàgina d’inter-net on també s’explica en què con-sisteix el projecte i com s’hi pot par-ticipar: http://www.unep.org/billion-treecampaign/spanish/index.asp.

VALOR PAISATGÍSTIC / Els boscos no te-nen només un valor lúdic o pai-satgístic, sinó que juguen un paperfonamental en l’economia de mun-tanya , a t ravés de l ’ ac t i v i ta teconòmica vinculada a la indústriaforestal. A més, en l’actual escenaride canvi climàtic, els boscos, que ac-tuen com a embornals de CO

2, s’han

convertit en moneda de canvi quanes tracta de fixar com evolucionenles quotes d’emissió de gasos d’efec-te hivernacle. A l’hora de compro-var si els Estats han complert elscompromisos de reducció de la con-taminació mediambiental, aquestsposen damunt la taula de negocia-ció la seva superfície de boscos, pertal de compensar les emissions.Així, davant el lema qui contamina,paga, els països amb més recursosforestals proposen qui neteja, cobra.

TONES PER HECTÀREA / Un bosc potarribar netejar de l’atmosfera entre3 i 15 tones de CO

2per hectàrea. Si,

a més, un sol arbre fabrica en 20anys prop de 30.000 m3 d’oxigen(el que consumeix una persona du-rant tota la seva vida) els númerossón prou clars: plantant arbres ensassegurem el futur.H

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Barcelona, d’Enciclopèdia Catalana,d’Aigües de Barcelona, de la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis i de Gas Natural SDG, SA.

RUT VIDAL

Com es planta un arbreÉS UNA DE LES ACCIONS QUE PODEM FER PER MILLORARLA NATURA I UN OBJECTIU PRIMORDIAL DE LA NOSTRA TASCACOM A CONSERVACIONISTES.

COM S’HA DE FER

El primer que haurem de ferés recollir les glans madures.Escollirem les més brillants idures de les que han caigut aterra, i comprovarem que notinguin foradets. Una bonatècnica de selecció és posar-lesen un got i triar les que floten.

1Després les posarem en testos amb terrahumida, que farem amb ampolles d’aiguamineral tallades per la meitat. Farem unforat a la terra amb un bastó, hi col·locaremles glans i el taparem sense aixafar la terra.

2 Regarem la terra periòdicament, procurantno ofegar-les. Quan les llavors comencina germinar i abans que la primaveraarribi als camps, sortirem d’excursióper plantar-les.

3

Farem un clot més profund que lamassa d’arrels, aproximadamentde 20 x 20 cm, en un lloc ombrívol,protegit del vent i amb vegetacióbaixa. Traieu l’arbre de l’ampollade plàstic, amb les arrels, anantalerta i aguantant-lo pel tronc a fique surti senser.

5

Quan l’hem de plantar?Un arbre no es planta en qualsevolèpoca de l’any. Si planteu un arbreen ple mes de maig, segurament nos’aferrarà i s’assecarà i morirà. Si elplanteu a l’hivern, a la primaverasegüent l’arbre brotarà i creixerà.

PO

SS

I BI L

I TA T

SD

’ ÈX

I T

SET OCT NOV DES GEN FEB MAR ABR

ESTRISNECESSARIS:

TERRALLAVORSAMPOLLES DE PLÀSTICUN BASTÓ DE FUSTAUNA PALAUNA REGADORA

És imprescindible assessorar-nospels experts abans de sortir al campa plantar els nostres arbres.També s’han de demanar permisosa l’ajuntament del municipi.

4 El coll de l’arbre ha de quedar tapatamb un parell de centímetres de terra.Tireu primer la terra més bona quehi ha al costat del clot que heufet i, a continuació, la terrade qualitat inferior.Pitgeu amb les mans la terraque queda als costats de l’arbre.Si podeu, heu de regar l’arbreperquè la terra quedi aferradaa les arrels.

6

Podem proposar la tasca com a activitatescolar i sol·licitar la col·laboraciódels mestres.

Infografia:

A l’hora d’escollir les espèciesés el mateix ecosistema qui ensdirà el nom dels arbres que volacollir. Una manera pràcticad’assegurar l’èxit és plantarespècies del gènere Quercus(alzines, roures, sureres, etc.)ja que formen part del nostrepaisatge i s’adapten ambfacilitat a gairebé tots els sòls.

Les espècies méscomunes a Catalunya

ALZINA (Quercus ilex) ALZINA SURERA (Quercus suber)ROURE (Quercus humilis)

Periodic Est

Technology

Transcript of Periodic Est